Divendres que ve. Després ho parlem, vale?
A les seves esquenes...
Quan pagueu?
Això fora d'antena. A les seves esquenes ho decidim, vale,
Nil? Et sembla bé?
Sembla bé o no?
Es paguen perxeros.
Encantadíssims d'haver vingut tots aquí,
els nostres acompanyants.
Doncs molt bé, ens veiem divendres que ve.
Ha estat un plaer, Oriol Jiménez.
Gràcies a vosaltres.
Adrià Climent. Moltíssimes gràcies.
En Ricard Calvo. Moltes gràcies.
I Marc Noia Freixanet. Gràcies, guapo.
Adéu, Nil. Ens veiem la setmana que ve, guapo.
I em despeteixes al públic, és molt desagradable.
Adéu, públic, i adéu, jo,
Adrià Vilà, com sempre.
Ens veiem dimendres que ve. Bon cap de setmana.
Gràcies.
Amor.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Noi!
Messi!
Fins demà!
fa 16 anys!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
el Prat!
Un AVE que vagi des de l'aeroport de Girona fins a l'estació de Sants.
Una nova matança a un institut d'Estats Units, aquesta vegada a Florida.
I també emparant-se en l'article 155, el govern Rajoy estudia modificar l'ensenyança
del català a l'escola.
Concretament, vol que en el moment de l'inscripció, hi hagi una casella, no?
Al fons d'inscripció que digui si vol l'ensenyança en català o en castellà.
Bé, li pot sortir això com...
Un tir per la colata.
Sí, com el dia que va ser, el 21 de desembre.
Sí.
Doncs li pot sortir igual.
Sí, sí.
Bé, curiós, la última notícia, bueno, notícia d'avui, la Guàrdia Civil vincula a Elsa Artadi
en la preparació de l'1 d'octubre.
Està vist que el que soni el teu nom com a candidat a la presidència de la Generalitat
pot comportar perill.
Sí, es busca qualsevol excusa per...
Sí, sí.
O sigui, la Jorquera és al carrer, a la presó, al Puigdemont, un altre que pot ser president,
doncs que no pot venir perquè si ve l'engarjolan.
la Marta Rovira ja li han tret coses, no sigui que la facin candidata.
Sí.
Sí.
a la presidència de la Generalitat.
No, també.
També, també ha col·laborat, tothom ha col·laborat.
Jo voto a Miqui Maus com a candidat a la presidència de la Generalitat.
A veure si a què li agrada, el senyor Rajoy.
Bé, anem al sol i la lluna.
Vinga, avui el sol ha sortit a la vent d'hora a les 7 del matí i 43 minuts,
i s'ha post, fa una estona, a les 6 i 27 minuts de la tarda.
Bé, sí.
En canvi, la lluna ha sortit a les 8 i 10 del matí i s'ha post a les 7 i 8 minuts del vespre.
Exactament.
I demà el sol sortirà a les 7.42 i es pondrà a les 6, quasi dels quarts de 7, 29.
I la lluna sortirà a les 8 i 41 minuts i es pondrà a les 8 i 9 minuts.
La lluna està minvan, minvan, minvan, minvan, tant que el dijous serà nova.
Serà nova.
O sigui, d'aquí una setmana serà ja lluna nova.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs anem per les efemèriques, coses que han succeït el dia com avui, però de fa uns quants anys.
Uns quants, uns quants.
Sí, comencem per l'any 1521.
Per exemple.
Ahir mateix.
Doncs en aquest any, tal dia com avui, 16 de febrer, a Burgos, es va fer públic l'edicta, l'edicta Worms,
que havia signat el rei Carles I d'Espanya el 17 de desembre de l'any 1520, en què condemnava els anomenats comuneros.
Qui eren els comuners?
Doncs mira-t'ho.
La guerra de les comunitats de Castella va ser l'aixecament armat dels anomenats comuneros,
esdevingut en la corona de Castella des de l'any 1520 fins al 1522,
és a dir, al començament del regnat de Carles I.
Les ciutats protagonistes van ser les de l'interior de Castella, situant-se al capdavant de l'alçament,
les de Toledo i Valladolid.
Alguns estudiosos qualifiquen la guerra de les comunitats com una de les primeres revolucions burgeses de l'era moderna.
L'aixecament es va produir en un moment d'inistabilitat política de la corona de Castella
que s'arrossegava des de la mort d'Isabel la Catòlica al mal l'any 1504.
A l'octubre de l'any 1517, el rei Carles I va arribar a Astúries, provinent de Flandes,
on s'havia autoproclamat rei de les seves possessions hispàniques.
A les Corts de Valladolid, el 1518, va arribar sense saber parlar prou feines al castellà
i portant a ser un gran nombre de nobles i clèrics flamencs com a cord,
el que va produir recels entre les élits socials castellanes
que van sentir que el seu esdeveniment els implicaria una pèrdua de poder i d'estatus social.
Aquest descontentament es va transmetre a les capes populars.
Les demandes d'impostos que van coincidir en la marxa del rei per a ser escollit com a emperador d'Alemanya
va produir una sèrie de revoltes urbanes que es van consolidar i van institucionalitzar
trobant un candidat alternatiu a la corona amb la reina Joana, anomenada la propietària de Castella.
ha passat a la seva incapacitat o bogeria que podria ser objecte de revisió,
encara que la pròpia Joana, de fet, no hi col·laboreix.
Després de pràcticament un any de rebel·lió, s'havien reorganitzat els partidaris de l'emperador
i les tropes imperials van assentar un cop gairebé definitiu a los comuneros
a la batalla del Villar el 23 d'abril del 1521.
Allà mateix, l'endemà, es va decapitar els líders comuneros Padilla, Bravo i Maldonado.
L'exèrcit comuner quedava descompost.
Només Toledo es va mantenir viva a la seva rebel·lia
fins a la seva rendició definitiva al febrer del 1522.
una època convulsa.
Sí.
Tant com la d'ara.
Sí, més o menys.
Més o menys.
Ara tenien una Joana a la Loca.
Saps en què s'assemblen els reis catòlics,
els reis, el Juan Carlos, el rei emèrit Juan Carlos i Sofia?
No.
Doncs que els reis catòlics tenien Juan a la Loca.
I els reis d'ara tenen a Helena Maria Txalà.
Home, a aquesta noia li falta un ergor o li falta alguna cosa.
No ho sé, és mestra.
Mestra?
Sí.
De què? De parvulari?
Suposo.
Ostres, ara sí que m'acabas de deixar, Toni.
Sí.
Bé, continuem amb les de Llonsis, amb les efemèrides, va.
Passem uns 400 anys, aproximadament, i ens anem al 1918,
a les Galeries del Mau de Barcelona,
on va exposar per primera vegada les seves obres
el pintor de renom Joan Miró.
Bé, parlem una mica de la biografia d'aquest pintor.
Joan Miró i Ferrar va néixer a Barcelona el 20 d'abril del 1893.
Va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol,
considerat dels màxims representants del surrealisme.
La seva obra va reflectir el seu interès en la cultura i les tradicions de Catalunya.
En la seva joventut es va iniciar en la figuració
amb fortes influències cubistes i expressionistes,
passant a una pintura plana amb cert aire naif,
que vol dir com innocent, com ho és el seu conegut quadre La Masia, de l'any 1920.
A partir de la seva estada que va fer a París,
la seva obra es va tornar més fantasiosa,
coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se en aquest moviment.
en algunes entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930,
Joan Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de la pintura
per poder afavorir així una forma d'expressió que fos més contemporània
i no voler doblegar-se les exigències de l'estètica ni tan sols
amb els seus compromisos cap als surrealistes.
Un dels grans projectes de Joan Miró va ser la creació, el 1975,
de la Fundació Joan Miró, ubicada a Barcelona, allà a Montjuïc,
centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporàni,
que es va constituir amb un gran fons d'obres donades per l'autor.
Joan Miró va estudiar comerç, segons el desig del seu pare,
per tenir una preparació i aconseguir ser algú a la vida, entre cometes.
Davant del seu desig de matricular-se a l'escola de la llotja per dibuixar
i tenir la possibilitat de les classes nocturnes,
el seu pare va acceptar la petició com un hobby, com un passatemps del Joan.
A la llotja es va veure influenciat pel mestre Modest Urgell.
Els dibuixos del 1907 que es guarden a la Fundació Miró són una prova d'aquesta influència clara.
Altres dibuixos, de poc abans de la mort de Joan Miró,
realitzats amb una simple però ferma línia horitzontal i la inscripció en record de Modest Urgell,
resumeixen el gran efecte que va guardar sempre per al seu mestre.
Joan Miró, amb 17 anys, va acabar els estudis de comerç i va entrar a treballar
durant dos anys com a empleat en una drogueria,
fins que a una malaltia el va obligar a retirar-se a una casa familiar al poble de Montroig.
Quan va tornar a Barcelona, jo tenia la ferma resolució de ser pintor
i encara que amb reticències també comptava amb el permís patern.
Entre els Premis Rebuts podem destacar el 1954 el Gran Premi de Gravat de la Bienal de Venècia,
el 1959 la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Sabi,
el 1959 el Gran Premi de la Fundació Guggenheim,
el 1962 el Chevalier de la Legió d'Honor de França,
el 1968 és doctor honoris causa per la Universitat de Harvard,
el 1978 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
sent el primer català en rebre tal distinció,
un any més tard, el 79, va ser doctor honoris causa a la Universitat de Barcelona,
un any més tard, el 80, va ser medalla d'Or de les Velles Arts
i el 83 va ser doctor honoris causa per la Universitat de Múrcia.
El mateix any, el 25 de desembre, a Palma de Mallorca, va morir.
Doncs l'última efemèride que recordem avui és de l'any 1943.
Heinrich Himmler decideix la massacre del gueto de Varsovia.
Aquest era el madreta de Hitler?
De Hitler, sí.
El gueto de Varsovia va ser el major gueto jueu establert a l'Europa
i durant l'Holocaust.
Va ser implantat en el centre de la capital polonesa entre l'octubre i el novembre de 1940.
El gueto va ser confinat sobretot als jueus de Varsovia,
així com també d'altres regions de Polònia sota el control alemany.
També va ser internats als jueus deportats d'Alemanya i dels diferents països ocupats pels nazis.
Va ser concebut principalment com a camp de trànsit de les deportacions per una destinació final al camp d'extermini de Treblinka, entre altres.
I com tal formava part de l'extermini en massa organitzat, anomenada solució final de la qüestió jueva.
El gueto de Varsovia tenia una població estimada de 400.000 persones, un 30% de la població de Varsovia,
que es trobaven amontegades en una superfície equivalent a dos quartes parts de la mateixa ciutat.
Durant els tres anys de la seva existència, la fam, les malalties i les deportacions als camps de concentració i d'extermini
va reduir la seva població a 50.000 habitants.
Però, en un moment, has dit dues quartes parts, volies dir un 2,4%, no?
Eh, perdón, un 2,4%, sí.
Hi havia el 30% de població de Varsovia en el 2,4% de la superfície.
Sí.
El gueto va ser l'escenari de la major acció de resistència jueva contra el genocidi,
coneguda com l'atzecament del gueto de Varsovia,
iniciat a la nit del Pesach, que és la celebració de la lliberació dels jueus d'Egipte,
el 19 d'abril del 1943, i va acabar el 16 de maig del mateix any,
sent aquest alçament una de les primeres revoltes contra el nazisme a Europa.
A principis de gener del 43, el comandant de les SS, Himmler,
va visitar el gueto i va ordenar incrementar les deportacions,
donant començament a la segona expulsió massiva de jueus.
Això va donar lloc a la resistència armada.
Els jueus insurrectes van aconseguir cert èxit.
L'expulsió es va aturar després de quatre dies
i les dues organitzacions principals de lluita van passar a controlar el gueto,
constituint nombroses barricades i actuant en contra dels jueus col·laboracionistes.
durant els tres mesos següents es va preparar per el que va ser la lluita final.
Això va provocar l'era de Himmler, que va ordenar la crema de tots els edificis del gueto
per obligar els rebels a sortir dels seus amagatalls.
L'àrea es va omplir de flames i fum i els jueus van resistir anant als búnquers,
que aviat es mostrarien ineficients per les males condicions per la conservació del menjar i l'aigua,
i l'aigua a més a més per l'aire viciat pel fum.
Molts jueus van morir gassejats pels nazis en els búnquers,
mentre que altres saltaven dels edificis amb flames.
La resistència major va ser sotmesa el 23 d'abril
i l'aixecament en general el 16 de maig de 1943.
En aquesta última data, els alemanys van volar la gran sinagoga del carrer Trommachie,
que estava fora del gueto com a signe de la fi de la resistència del gueto de Varsovia.
Fins aquí a les efemèrides.
Passem als aniversaris.
A veure, sembla-se que tenim el senyor Josep Maria Montes amb línia.
És veritat o no és veritat?
Sí, aquí sí.
Hola!
No, ja que el tenim, fem el temps i després continuarem els aniversaris.
Exacte, molt bé.
Senyor Josep Maria Montes, bona nit.
Bona nit.
Què? Demà farà fred?
Doncs especialment a la tarda, sí.
Farà fred, eh?
Però al matí no.
I plourà?
Sí, a la tarda.
Veus?
No, és que jo me'l noto.
I pels Pirineus com m'anirà la cosa?
Bé, també, però bueno, ja anavarà.
Anavarà, anavarà.
Anavarà?
Sí, sí.
Doncs veuré anavà en directe.
Fa temps que no ho veig, perquè me'n vaig a...
Se'n va a trencar-se el coll.
Sí, a trencar-me el coll.
A trencar-me, a partir-me la nuca.
Un altre cop.
No, home, doncs això no, eh?
No, no, no, no.
A cotes altes aniràs?
Mmm, aniré a Alp.
Alp?
Alp.
Sí, que està molt a prop de Puigcerda, més o menys.
300 o 400 metres, suposo.
Sí, està més...
No.
No?
No sé, ara exactament no sé la cota.
No, però podem saber-ho, mira.
Bé, mentre estàs més dient...
Sí.
Josep Maria, és que jo darrerament tinc un baròmetre aquí dintre del cos,
per tant, si algun dia no saps ben bé quin temps farà demà, m'ho preguntes que ja t'ho diré jo.
D'acord.
Doncs, bé, suposo que desnotant aquest baròmetre, doncs que els ve un canvi de temps.
Un canvi de temps, clar.
Sí, i de fet, demà, us explico, aquests dies ha pujat les temperatures, eh?
De forma substancial comparat amb els dies anteriors.
Sí, bueno, aquests dies vols dir ahir i avui, no?
Ahir? Això mateix, sí, sí, correcte.
Ah, vale.
El que passa és que, com que hi ha hagut força núvols, no s'ha notat tant.
Tant, però la massa d'aire sí que es nota ni molt menys freda com havia estat fa, això, tres dies cap enrere.
I bé, després d'aquesta entrada càlida, doncs això s'acaba.
Demà, a partir del migdia, arribarà un altre cop una massa més freda.
A veure, no tan freda, això sí, com el que havíem tingut el cap de setmana, especialment.
A veure, perquè és que jo mirava el temps i hi havia un poble molt a prop d'Alp, que es diu Das, que estava a menys 22 graus.
Sí.
I ho pensava, mare meva.
Menys 22,8 graus van arribar, quasi 23 graus sota zero.
Sota zero.
Diem que Alp està a la Baixa Cerdanya i a una altura de 1.158 metres.
Sí, i Das està més o menys igual.
Nevarà, nevarà.
Nevarà i tot, crec.
Sí, sí, són dos pobles que estan super al costat.
Nevarà demà a 1.100 metres.
Ah.
1.200.
Bé, començarà primer nevant els 2.000 metres, molt amunt, perquè precisament, això que comentàvem, la massa d'aire és ara càlida.
i en la zona de la muntanya també ho és.
Clar.
Per tant, tot i que al matí començarem amb molts duguns, allà al Pirineu, però amb precipitacions molt febles.
De fet, pot haver algun xàfec i sempre seria la cota de neu al voltant dels 2.000 o 2.100 metres.
I a partir dels meus dies, quan la cosa s'animarà, començarà a arribar la massa freda i és el que farà inestabilitzar el temps.
Pràcticament a la meitat nord i és de Catalunya.
Per tant, aquí també, aquí a Sant Just i tot el Pirineu, on la cota de neu anirà baixant durant el dia.
De fet, a mitja tarda pot estar als 1.500 i cap al vespre pot arribar ja als 1.100 o 1.000 metres d'altitud.
Déu-n'hi-do.
El que passa és que allà a les precipitacions, a mesura que la cota vagi baixant, aniran perdent intensitat.
Per tant, el que és la nevada a cota baixa, diguéssim, bé, a cota baixa, als 1.000 o 1.200, ja serà de poc gruix.
I, mentrestant, serà aquí on s'animarà. Sembla ser que demà a la tarda plourà algunes estones aquí a Sant Just i les temperatures tornaran a anar cap avall.
Però no tan avall, no per això?
No, no, no, clar, no tan avall com aquelles possibilitats de nevades que m'havien tingut la setmana passada.
I quan es torna a tenir sol?
I sol, bé, el que és sol, el diumenge em veureu una mica al matí.
Ah, d'acord.
Tornaran, encara quedaran núvols, el diumenge.
Al matí encara, això, hi ha entre sol i núvols i es mantindrà pràcticament bona part del diumenge.
Incluso al matí per haver-hi més calorianes, però a la tarda s'anirà com tapant on t'aranyinant.
Allò, el cel com d'aquells, el que abans li diem, eh, aquells fils, cabells, eh, pel cel.
I farà un dia una mica espès.
I les temperatures es mantindran, doncs això, fresques.
Fresques, eh?
Fresques, sí, sí, res d'aquesta mica de caldureta que hem vingut aquests dos dies.
I el sol el podríem veure una mica més el dilluns, eh.
El dilluns aquest s'aniran trencant i tindrem entre dilluns i dimarts
un, això, dies més tranquils, amb més sol, i les temperatures faran una petita recuperació.
Petita.
Perquè el que sí, sí, ara sí, que ja podem començar a entreveure que s'està preparant una autèntica onada d'aire fred.
Més.
És molt dura, podria ser la més dura de tot aquest hivern.
Sí.
Quasi ho podem assegurar, que serà la més dura, a bona part d'Europa.
però a qui ens afectaria?
És de l'estil sibarià, i aquestes sibarianes ja sabeu que són les més intenses,
perquè provenen de l'interior de Rússia, a més barrejada amb aire que prové de l'Àrtic.
Si hi ha una combinació inicial per Alemanya o així, pel nord, doncs una mica humida.
I a mesura que vagi baixant per Europa, doncs, bé, parlem una mica de força, però sembla que la podrà mantenir.
I la selva estrella podria començar aquí el dimecres.
Per tant, si això comença el dimecres, farà un primer graó amb les temperatures, eh?
Comencem a notar, doncs, una introducció d'aire fred.
Aquesta seria una primera agrupada.
I el que no sabem és si, dos o tres dies després,
encara podria venir una més intensa, que ens entrem a parlar, eh?
Seguríssim, de les temperatures que provocarà pel centre d'Europa.
Al centre d'Europa, però aquí no.
Sí, no ho sabem encara.
Encara no ho sabem.
Però, vaja, ens encanta, eh?
Ja sé que a tu t'encanta.
No, perquè els mapes són molt freds, molt.
I, a més a més, hi ha possibilitat d'alguns mapes, doncs,
que poden provocar una formació d'una pertorbació molt a prop nostra.
Això podria ser d'aquí uns set dies.
És que, clar, falta massa dies, eh?
Sí, és aventurar-se massa.
El divendres que veig...
A partir del dimecres...
El divendres que veig podràs confinar si sí o sí.
A partir del dimecres, a veure si podem portar encara més notícies interessants.
Bé.
Escolta una cosa, que jo et volia preguntar, i si no ho saps tu, migues i ens ho dius.
Ara, val.
Què hi ha d'encert, o si és mentira del tot, o quin efecte pot tenir?
Això que diu a internet que ha sortit la notícia, que a Espanya, des dels avions, llencen diòxid de plom per evitar les pluges i aconseguir una temperatura d'estiu durant tot l'any per, doncs, augmentar el turisme.
El turisme.
El turisme i tot això.
M'ha arribat, em sembla, a través de WhatsApp o...
T'ha arribat a tu també.
Sí, sí.
No hi crec absolutament res.
No hi creus.
Jo tampoc m'ho crec.
Perquè les masses d'aire es mouen...
Bé, i veus, quan es mouen d'una forma molt ràpida.
Ja.
Ja.
Tornament, al cap d'unes 24 hores la podem tenir, doncs, a París o a Itàlia.
O a Itàlia.
Vaja, o s'han de llançar moltes tones, però moltes.
i, a més a més, de forma extremament contínua.
I tampoc els efectes, no sé si estan tan comprovats com puguin.
No, bueno, jo suposo que aquesta notícia, o Bulo, com vulguis dir-li, va sortir en aquells moments en què hi havia una sequera impressionant, que no plovia gens, i que ara, doncs, amb les pluges i les nevades i tot això, doncs, s'ha caigut tot per terra.
És cert, i després de l'onada a l'aire fred que estem preveient, potser també ho tornem a tirar a terra.
Perquè jo sí, també fa temps havia llegit que es llançava l'aire, no sé quin producte, als núvols, per provocar la pluja.
Sí, o almenys, sí, perquè es llançava, no em sortirà, eh, però és un tipus de partícules que el que fan és fer del que s'anomenen nuclis de condensació.
que fa que el vapor d'aigua es pugui enganxar en aquestes partícules, que això a la natura passa de forma normal.
És a dir, les gotes d'aigua totes es formen perquè s'enganxen sobre pols o polen que hi ha en l'atmosfera.
En l'atmosfera.
Doncs seria simular això, fer com si...
O sigui que fer ploure és possible, però fer que no plovi és una mica més complicat.
Ah, això potser.
Molt bé, Josep Maria, doncs bé, la setmana que ve ens confirmes això del temps i farà més fred encara del que ha fet la setmana passada.
A veure què portem, sí.
Molt bé.
Moltes ganes de veure-ho.
D'acord, doncs.
Bon cap de setmana.
Vinga.
Igualment, disfruteu del paraigua a la mà i de la baixada de temperatures a partir del dimecres.
Procurarem.
Vale.
Vinga.
Vinga.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Doncs continuem amb la qüestió del dia i anem als aniversaris.
Comencem el 1945?
Sí.
Va néixer Fernando Esteso, actor, en fase 73.
És allò.
Fernando Julián Esteso, el lluer, va néixer a Saragossa.
És un actor, director, guionista, cantant i humorista.
La relació de Fernando Esteso amb el món de l'espectacle va ser bastant primerenca,
començant a treballar en el circ com a pallasso al costat del seu pare, quan només era un nen.
Es va traslladar a viure a Madrid el 1964, amb 19 anys,
on al poc temps va debutar com a actor de teatre.
Als anys 70 es va fer popular com a humorista en diversos programes de televisió,
gravant clàssics de l'humor ibèric, com el comercial del Conyac la Parra.
El Conyac la Parra, el que no ve, ve la garra.
Ah, clar, clar.
Després es va fer famós per les pel·lícules de tall eròtic-humorístic
que, al costat d'Andrés Pajares, va interpretar a finals dels 70 i principis dels 80.
També va tenir un cert èxit com a cantant humorístic.
Les seves cançons més conegudes van ser El Bellotero i La Ramona.
Aprofitant la fama aconseguida, el 1987 va escriure, dirigir i protagonitzar una pel·lícula per vídeo,
titulada Viva la Rissa.
Aquest mateix any va protagonitzar al costat de Pajares l'obra de teatre L'estranya parella,
de Neil Seymour.
Després de més de 10 anys de treball interromput,
ininterromput en el cinema espanyol, encarant majoritàriament personatges de tipus còmic amb gran èxit de taquilla,
el 91 va protagonitzar L'amor si té cura, de Javier Aguirre.
Actualment resideix a València.
El 2011 va gravar una nova versió de la seva cançó, La Ramona, al costat de King Africa.
El març del 2012 va intervenir a l'episodi 7 de la websèrie còmica Los Hijos de Mambrú,
dirigit per Òscar Parra de Carrizosa.
El 2016 va tornar al cinema amb la pel·lícula Reemigrantes,
dirigit de nou per Òscar Parra de Carrizosa.
Reemigrantes va suposar el seu retorn com a protagonista a la gran pantalla.
Doncs felicitem el senyor Fernando Estesso.
Exacte.
Vinga.
Fa poc van comparar l'Ada Colau amb el Fernando Estesso.
Serà per l'ample.
Suposo.
No ho sé.
Però em va sobtar una mica perquè tampoc no els acabava de veure la similitud.
No, jo tampoc.
Bé, més nascuts el dia com avui, concretament l'any 1969, en fa 49 anys,
Fermín Cazzo, Arleta.
Fermín Cazzo Ruiz va néixer a Agra de Sòria,
corredor migfondista, especialista en 1.500 metres llisos.
És un dels atletes espanyols més guardonats.
Considerant com un dels millors atletes espanyols de tots els temps,
el seu àmpic palmarès s'ha de destacar dues medalles olímpiques,
una d'or aconseguida als 1.500 metres als Jocs Olímpics de Barcelona en 1992
i una altra de plata en la mateixa prova en els Jocs d'Atlanta de 1996.
Sempre a la prova de 1.500 metres lliços es va proclamar campió d'Europa en els europeus del 94
i medalla de bronze obtinguda a l'europeu del 98.
En els campionats del món va obtenir dos subcampionats als anys 93 i 97.
En pista coberta destaquen les medalles de plata del campionat del món celebrat a Sevilla en el 91
i en el campionat d'Europa de 1990 a Glasgow.
La seva millor marca, en 1.500 metres, aconseguida el 13 d'agost de 1997 a Zurich,
continua sent rècord d'Espanya.
Molt bé.
Vinga, anem per l'últim aniversari.
Vinga, Valentino Rosso...
Eh, perdó, Valentino Rossi, pilot de motociclisme, en fa 39.
Va néixer al 79.
Sí, amb 39 anys diu allò de gallina vella fa bon brou.
Ah, sí? No ho sabia, això.
Valentino Rossi va néixer a Urbino, Itàlia.
És guanyador de nou títols mundials en les tres categories de motociclisme,
de 125, que ho va ser l'any 97,
de 250, que ho va ser el 99,
i de MotoGP, que ho ha estat diversos anys,
del 2001 al 2005
i el 2008-2009.
va participar a la màxima categoria
amb els tres grans equips de motociclisme del moment,
amb Honda, Yamaha i Ducati.
És el pilot amb més podis,
221,
i amb més punts.
Té 5.186 punts
en la història del Mundial del Motociclisme.
I, a més, ha aconseguit el major nombre de victòries,
89,
185 podis
i 75 voltes ràpides
a MotoGP.
Doncs, felicitats, Valentino.
Esperem a veure quan comenci
la nova temporada de MotoGP.
Doncs, què fa?
A veure.
Amb el Marc Márquez.
Marc Márquez, no sé qui més hi ha.
Bueno, ja està.
Marc Márquez, el Pedrosa, el...
L'Espargaró aquell?
No, l'Espargaró.
L'Espargaró sí, també.
Però hi ha el company de Rossi
a Yamaha,
que és el...
Alba de Vinyales.
Això.
Bueno, hi ha uns quants.
Ja veurem.
Bueno.
Pot ser interessant.
Home, 40 anys, és grandet, no?
Sí, és grandet.
Ai, 39.
Sí, sí.
Per això diu ell,
que la gallina vella,
quan guanya,
diu que la gallina vella fa bonbrou.
Sí, sí.
Bé, doncs bé,
s'ha acabat les,
el dret jo,
les onomàstiques
i ens n'anem als...
Ens n'anem a les onomàstiques.
Les onomàstiques
perquè s'han acabat
els aniversaris.
Clar, exacte.
No sé, al revés te lo digo
perquè m'entiendes.
Vinga, aniversaris,
no, onomàstiques.
Onomàstiques.
Va.
Vinga, Núria,
a les d'avui.
Avui és Sant Onèsim,
Bisba, Santa Juliana,
Verge i Màrtir.
Sant Onès,
també Beat Joan de Sant Domènec,
Màrtir.
Beat Simó de Càssia,
presbiter Agustínia.
I Sant Porfiri,
Màrtir,
al 309,
a l'Àsia Menor.
Sant Porfiri.
T'imagines,
que has de dir Porfiri?
Porfiri, Porfiri.
No, no m'ho imagino.
No t'ho imagino.
Millor d'imaginar-s'ho.
Demà,
Sant Aleix Falconeri,
que va morir el 1310,
juntament amb altres sis
florentins.
Van ser fundadors
dels servents de Maria
o los servites.
D'aquests servites
n'hi ha uns quants anys,
eh?
Sí?
Jo, de tant en tant,
no ho sé,
servita.
Ah, pot ser.
Sí.
també avui,
demà,
millor dit,
es commemora
la fugida d'Egipte
de la família,
anava a dir la família real,
no,
no,
no,
de Jesús
i els seus pares,
no?
Van fugir d'Egipte,
perquè,
a Egipte,
perquè
l'Herode
es volia matar
tots els nens.
Ah, vale,
sí, sí,
ara hi caic.
Ara hi caus,
no?
No et facis mal,
una altra vegada
no et facis mal,
eh?
No, no, no.
I també avui
és Sant Ròmul,
màrtir,
no té res a veure
amb el fundador de Roma,
perquè aquest vam
viure,
morir o no sé què,
l'any 302.
Val,
o sigui,
no pot tenir res a veure.
I Sant Silví,
que era bisbe.
Bisbe.
No sé d'on,
però era bisbe.
Bé,
a tots els que hem anomenat,
moltes felicitats
d'avui o demà.
Tant sigui avui
com demà.
Exacte.
Vinga,
continuem.
Vinga.
Notícies.
Anem a les notícies,
doncs aprofitant
que ara aquests dies
s'estan celebrant
els Jocs Olímpics d'hivern.
Fa un fred
els Jocs Olímpics d'hivern?
Sí, sí.
Està buscant
alguna curiositat
i resulta
que
en els recintos
que estan celebrant
els Jocs
està fabricat
el pavelló
de
Llacorea.
Bé,
és l'edifici
més fosc
de tot el món.
Diu,
està fabricat
amb un material
que absorbeix
el 99,96%
de la llum.
Què?
Diu,
entre les moltes sorpreses
que hi ha
en aquests jocs,
els que acudeixin
als Jocs d'hivern,
que s'estan fent
a Pyeongchang,
a Corea del Sur,
es troba
el pavelló Hyundai.
És un pavelló
que està dissenyat
per l'arquitecte britànic
Asif Khan
i és l'edifici
més negre
que existeix
en tot el món.
Negre?
Més negre,
més fosc.
El secret
està...
Més que el de la caixa?
Més, més.
Ui.
El secret
està que
a la seva fabricació
s'ha utilitzat
un material
negre
anomenat
Vantablac
V
Bx2
que té...
Sí,
VBx2
Toma ja, Candela.
Que té la propietat
d'absorbir
el 99,96%
de la llum
que rep.
O sigui,
que una mica més
i no es veu.
donant lloc
al color negre
més fosc
conegut.
És un negre
tan intens
que resulta
impossible,
impossible
distingir
els contorns.
Només es pot veure
el que hi ha
al seu voltant.
Ja.
Suposo que amb aquest
0,004%.
O sigui,
és com el monolit
de 2001
no ho dic ser
a l'espai?
No sé com és.
que apareix un monolit
negre
enmig de la lluna
doncs més o menys
deu ser igual.
Sí.
A més,
a la façana
de l'edifici
hi han col·locat
com uns
tubs
petits
blancs
que produeixen
el mateix
efecte
que unes
minúscules
estrelles
que brillen
en la immensitat
del firmament.
Del negre.
Segons el creador,
el que ell
ha volgut mostrar
és aconseguir
que els visitants
tinguin la sensació
de contemplar
un gran
forant negre
que és capaç
de treure
tot el que flota
al seu voltant.
Molt bé.
El pavelló
té unes dimensions
de 35 metres
d'ample
per 10 d'alçada
i
no massa,
no.
No.
I en contrast
amb l'exterior
resulta que
l'interior
del mateix
és
d'un blanc
o sigui
reluciente.
Molt bé.
Diu,
bueno,
allà en aquest pavelló
no es celebrarà
cap avent esportiu
sinó que només
es tracta
d'un espai
de relax
creat
perquè els visitants
doncs
puguin
puguin tenir
aquesta vivència
d'una experiència
sensorial
gràcies a
la instal·lació
que,
bueno...
Sí,
aquests coreans
ho pensen tot.
Sí, sí, sí.
Mare de Déu,
senyor.
Fa res,
uns segons
que ha fet la seva entrada
a l'estudi
número 1
de Ràdio d'Esbert,
el...
Armand García.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
A veure qui diu.
Sí, sí,
a veure quin nom diu, no?
Avui he vist la foto
dels...
d'allò de Quaresma,
dels punyols.
Sí, punyols.
Tenen un aspecte fabulós, eh?
Si de més són bons,
ja és la hòstia de Déu.
Sí, sí, oi?
Això ja...
Has d'anar a veure si...
Demà passa que demà
em diuen que plourà i tal
i no,
quan jo em plou
no puc sortir de casa
perquè em mullo.
És que no sé,
no sé si a vosaltres us passa.
Sí,
és això de que cau aigua
i et mulles.
Et mulles, eh?
Jo no,
perquè no surto.
No surto.
És un fenomen inexplicable.
Però, bueno,
tindrem que mirar...
Bueno, demano...
Ah, bueno, sí,
el cap de setmana també en feu.
Sí.
Dimecres, divendres...
Divendres, divendres
i cap de setmana.
I cap de setmana.
Molt bé.
Tenir-ho en compte...
Diumenge, bàsicament.
No és perquè l'Armand
sigui amic meu,
que ja sabeu
que l'aprecio molt,
però puc dir
que són els millors
que he provat
en la meva vida.
Millors?
Sí, sí, sí, sí.
O sigui, no.
A veure...
Bons, però...
No, no, són...
Fals amb modestia, Armand.
No, res, home.
No, és veritat, són molt bons.
Fabulosos, fabulosos.
Jo per mi...
Ja no hi ha gent que són bons.
Bueno, potser sí,
digue'm algú
i compararé a les hores.
De moment...
com et gustaria dir-ho.
De moment,
els millors que he provat
són els de Campogunya.
Tens més notícies,
però no tan llarga
com a la casa aquesta, eh?
Vale, vale, va.
Més curteta, vinga.
Va.
Resulta que he trobat
el gelat
que és més perillós del món.
El gelat per fred
o per verinós?
No, pel gust.
Per la picantó.
Picantó.
És un gelat que has de ser major...
De guindilla.
Espera, espera.
Has de ser major d'edat,
val?
I firmar un document
que lliuri
de responsabilitats penals
als seus creadors.
Ja no les vides per la caixa.
Això s'ha fet
en una cafeteria
a Glasgow
que ha posat a la venda
aquest gelat
que l'ha anomenat,
atenció,
Respiro del Diàbolo.
Respiro del Diàbolo.
Amb això ja,
el nom ja t'ho diu tot.
Bé,
resulta que
el gelat
està fet això,
bueno,
de guindilles,
no?
Cosa que ja
ja et pot fer una idea
de...
aproximadament
de quina és la seva principal característica.
Allò que et dius,
dolç,
no soc.
Guindilla, no?
Sí.
Els propietaris del local
asseguren que ha estat preparat
seguint una recepta tradicional italiana
que data del 1930.
Oh, bueno,
fa quatre dies.
Diuen que la sensació de picor
que produeix
és 500 vegades superior
a la del Tabasco.
Tabasco.
Bueno,
Tabasco tampoc és que piqui molt.
I el fet és que
els seus ingredients
són tan irritants
que per preparar-lo
fins i tot
s'han de protegir
adequadament
les mans
i la cara.
Per tots aquests motius,
per menjar-lo
s'ha de demostrar
que és major d'edat
i firmar el document
que eximeix
de tota responsabilitat
al local.
Molt bé.
Per medir
la intensitat
del picant
s'utilitza
el que s'anomena
l'escala
Scoville
que calcula
la quantitat
de capsaicina
que és un compost químic
responsable
de la sensació
d'ardor
que conté
un producte.
La del Tabasco
és molt inferior
a la de la capsaicina
pura
que puntua
en un milió
d'unitats
a l'escala
aquesta d'Escolville.
Està bé.
Mira,
el restaurant mexicà
després del burrito
et poden donar.
Sí.
Sí.
O un xiu
i fot un xiu
i després
se't poden donar
aquest gelat.
Quan xiu
et dones
un gelat
i després
et fos un gelat
d'aquest.
Exacte.
I l'ampolla
de tequila
ja te la quedes
directament,
no?
Sí.
No se la lleves.
No,
per fer-ho
el tequila.
Llavors compres
un gelat
per refrescar-te
i acabes...
El tequila
l'encens.
Sí.
Parles i...
En fi,
bueno,
anem a veure...
Has acabat la notícia?
Sí.
Quedava, sí?
Sí, sí, sí.
Anem a Madrid?
Bueno.
Vinga.
Ja estava la modícula
a Madrid.
Quin remei.
Doncs aprofitant
que les línies
telefòriques
funcionen
i que
l'Àlex
doncs
ho fa bé,
eh?
Perfecte.
Doncs
a veure si podem parlar
amb el Mariano.
Mariano,
molt bona nit.
Molt bona nit.
Bona nit.
Hola.
De conya.
Funciona, funciona.
De conya.
Oye, una cosa, Mariano.
Bueno, en Madrid, por cuaresma,
hacen buñuelos?
Hacen, sí, también hacen buñuelos.
Ah.
En Madrid hacen todo el año buñuelos.
Hacen todo el año.
Tenemos las pastelerías llenas
durante todo el año.
Sí, pero ma también.
Ah, vale.
Vale, no, no, no, es que no sabía
como cada región, comunidad, provincia
o estado tiene su...
Tiene su propio dulce, digamos.
Sí, si tiene sus propios pasteles,
se organiza allí una pastelería, ¿no?
Sí.
Eh, pues...
Sí, pero son distintos.
Son distintos, sí, sí, sí.
Son dos tipos de buñuelos.
Sí, y luego...
No es el mismo buñuelo, ¿eh?
No, no, no, no, no, no.
Sí, sí, no, no lo dudo.
Pero es otro tipo de buñuelos.
Yo he comido...
Algunos son buñuelos del país.
He comido alguna repostería en Madrid
buena, pero lo que más me gusta
son los churros con chocolate, chico.
¿Qué quieres que te diga?
Claro, claro, claro.
Es lo más típico.
Unos buenos churritos.
Pero vamos, eso de los churros con chocolate
es lo más típico, si quieres,
pero se toma todo el año.
Sí, no, claro.
Si es verano, invierno, primavera...
Sí, sí.
O estemos a 40 grados a la sombra.
También, también.
Churros con chocolate caliente.
Pero bueno, luego está la repostería
típica de cada fecha.
Y este año, además, han hecho otra cosa nueva
que yo todavía no la he visto en ningún sitio,
pero me imagino que en algún momento la sacarán.
Es una especie de lata de sardina
con una sardina como de bollo de chocolate...
Lo he visto, lo he visto.
Sí, sí, sí.
Yo he visto en la noticia,
pero todavía no lo he visto en la...
No lo has visto en la calle.
No, yo tampoco.
Yo lo he visto en prensa, esto.
Sí, sí, sí.
Pero vamos, todo lo que sean los buñuelos de viento
y los huesos de santo y todo eso.
Sí, pero los huesos de santo son para todos los santos.
Claro, todos los santos.
Sí, y los pedos de monja, ¿para cuándo son?
Pues perdona, hay un pastel que se llama pedos de monja.
No, y unas galletitas, unas...
Es catalán, los pedos de monja son catalanes.
Ah, pensaba yo que eran castellanos.
Sí, sí, sí, pero también se puede decir.
También se comen pedos de monja en Madrid.
Sí, ahora lo hacen todos en todos lados.
La verdad es que al final,
todo lo que es bueno,
todo lo que vende,
pues se acaba expandiendo,
se acaba...
Con facilidad.
Se acaba tomando
y luego en cada parte le hacen su propia...
Sí, le dan su toque.
Su toque especial, digamoslo así.
Que es lo que al final acaba siendo,
teniendo la gracia de las cosas.
Sí, sí.
Pero demasiado dulce, ¿eh?
Demasiado dulce.
Hace muchos años,
hace algunos años sí que había mucha diferencia
entre, digamos,
el resto de España y Cataluña.
En la repostería había una diferencia brutal.
Brutal.
En los españoles utilizaban mucho los glaseados
y los confitados
y era muy, muy...
Una pastelería muy...
No, basta y muy dulce.
Sí.
Pero ahora en todas partes hay de todo
y además hay gente que trabaja muy bien.
Sí.
Es cuestión...
La verdad es que al final es cuestión de buscarlo.
Sí.
Si al final le buscas
y muchas veces al final también por el boca a boca
vas encontrando sitios y lugares
donde tienes o todo o algo específico
que está de muerte.
Oye una cosa, cambiando de tema, Mariano,
que no sé, yo he leído una noticia
que me parece un poco extraña,
no acabo de creérmela.
Dicen que los colegios de la zona,
la Comunidad de Madrid,
en la próxima matriculación,
o sea, la matriculación que tenga lugar en septiembre,
va a haber una casilla para los que puedan escoger
la enseñanza vehicular en catalán.
¿Es verdad?
Hombre, no lo he visto como tal.
Había visto lo contrario.
Ah, no, es que yo pensaba
que si aquí lo hacen en castellano
que en Madrid lo harían en catalán, ¿no?
O sea, a ver,
¿un madrileño no puede pedir
la enseñanza vehicular en catalán?
Por poder puede pedirlo.
¿Puede hoy?
Lo que yo no sé,
lo que yo no sé
es si en Madrid habrá profesores de catalán
para tener...
Bueno, era para esto, señor Rajoy.
Minucias, minucias.
El señor Rajoy,
el gobierno Rajoy,
que han perdido 550 millones
de las tasas judiciales
y no saben dónde están,
pueden encontrarlas.
Que no pueden encontrarlas.
¿No?
Anda, pierde tú en tu declaración
de la renta euro.
Es lo que yo he pensado.
Con la multa
y con los intereses de demora.
Es lo que yo he pensado.
550 y pico millones.
Yo creo que sí que saben dónde están.
Yo creo que también lo saben.
Ellos lo saben.
Sí.
Ellos lo saben.
Lo que pasa es que van buscando
por otro lado.
Ya.
Pues no lo encontramos por aquí.
Pues tampoco por allá.
Oye, fíjate.
Y deberían estar en algún lado, ¿eh?
Pues a lo mejor
se lo han enviado
en sobre de correo.
Sí, no.
Se está dando vueltas
y cuando dejen de buscarlos
es cuando aparece.
Sí, sí, no.
Además que con unas declaraciones
diciendo, no, bueno,
es que el Ministerio de Hacienda
no tiene por qué saber dónde están.
No, claro.
No, claro.
Para que...
Es decir, mira,
es la misma...
Es un argumento
que podría coger
tanto Al Capone
como Sito Viñanco.
Pues sí.
No, sí.
Tú haces...
Los dos cogiditos de la mano.
Tú haces una declaración
de la renta
que te salga a pagar,
ya no digo
550 millones,
no,
pero,
yo qué sé,
¿mil euros?
y que digas,
oiga,
es que no sé dónde están.
Es que yo iba a pagar.
Yo iba a pagar,
pero es que no sé dónde están
los mil euros,
ya verás tú la que te cae.
No, pues mira,
pues los mil euros
más la multa,
más el 100%,
más la investigación
de todos tus anteriores años
y cuando te sacan otra cosa
dices, bueno,
paro aquí o sigo.
Sí, sí, sí.
Es curioso, ¿eh?
Es curioso todo esto.
Sí, sí, sí.
Es como siempre
la fuerza contra el débil
y de alguna forma
la pleitesía
con el fuerte.
Ya.
O de alguna forma
con el que tienen por encima.
Pero eso siempre ha sido así también,
sobre todo en cualquier sociedad.
Nosotros les dejamos hacer
y luego ellos hacen.
Claro que tengo entendido
que los...
En este caso perder
150 millones de...
No, a ver.
Digo que tengo entendido
que los diputados
se han aumentado el sueldo, ¿no?
Eso es siempre.
A veces hay publicidad
y a veces no.
No sé cuánto se han aumentado.
No sé si ha sido un 3 o un 5%.
Qué bueno que está en la tónica, ¿no?
O sea, las pensiones suben un 0,25.
De alguna forma
siempre se...
Hombre, si suben un 0,25
ellos no tienen...
De alguna forma
no cubren su IPC.
Claro.
Que los jubilados, por ejemplo,
no cubran su IPC
es lo mismo.
Es un problema
de los jubilados.
Claro.
Claro.
Porque se jubilan.
No haberse jubilado, ¿no?
Yo lo que...
Lo que me gustaría es que...
Ya lo dijo la de esta, la...
Claro.
La...
¿Cómo se llama?
La...
La Villalobos.
Celia Villalobos.
Celia Villalobos.
De los jubilados.
Lo que no quieren es trabajar.
Claro.
Y por eso se jubilan.
Yo lo que quiero
es tener un trabajo como ella.
Yo también.
Claro.
Yo tampoco me jubilo.
Yo me voy a ofrecer
para dormir
en los escaños
de la Cámara de Diputados.
Lo que quieres es
no hacer nada como ella.
Claro.
Porque el trabajo
no tiene ninguno, ¿eh?
Claro.
Claro, claro.
Porque luego
es ir dando lecciones.
Yo creo que ese sillón
para dormir
no debe ser muy cómodo.
O sea que
tiene su esfuerzo
y es lógico
que ese esfuerzo
sea compensado
con una retribución económica.
No sé si es muy cómodo
pero hay fotos
que duelen un montón de gente.
Sí.
Pero, ¿eh?
¿No es ese su trabajo?
Yo creo que sí.
Yo me iba a ofrecer.
Su trabajo es testar.
Es testar
la dureza
de los sillones
del Senado,
del Congreso
y de las comisiones
de ambos.
Claro.
Y no los quieren cómodos
porque son sufridos.
Claro.
Entonces...
No, esto aquí no dormimos.
Aquí estamos testando.
Mariano,
he leído
cambiando de tema
porque es que
me ha venido a la cabeza
y que...
Uy, si algo le viene
a la cabeza a Nuria,
ojo, ¿eh?
Sí, lo tengo que soltar.
No, no.
Átate los machos.
Suéltatelo, suéltatelo.
Que se ha hecho público
el dinero
que se ha invertido
de las arcas...
Bueno,
de las arcas públicas
en la reparación
que llevan
durante ya cinco años
en el Valle de los Caídos
y resulta que le ha costado
al gobierno
que ha invertido
1,8 millones de euros.
Bueno, hombre, claro,
es que había muchos caídos.
Claro.
A ver, levantarlos a todos...
Ten en cuenta
que cuidar la piedra...
Hombre.
Es muy caro
y además está en un lugar
en el que en invierno
hace muchísimo frío.
Nada más montar
el andamiaje
para remozar la cruz.
No, todavía no han empezado.
Ah, todavía no han empezado.
Claro, montar ese andamiaje...
Ese es el presupuesto.
Tienen que hacer
todo lo que son
los estudios
medioambientales...
Ya, ya, ya.
Ese tipo de cosas.
Claro.
Todos los permisos
municipales, comunitarios,
etcétera, etcétera,
etcétera,
para luego poder empezar.
Claro, yo entiendo
entonces que, claro,
que a los pensionistas
nada más se les pueda subir
un 0,25, pero...
Nada, nada, nada.
Claro, con la cantidad
de gastos que tienen ahora.
Ahora creo que van a hacer
un ave que no es un ave
que es un EVA.
Es un EVA low cost.
Low cost, sí.
Y que va despacito.
Es que yo me imagino
Italia o Alemania
pagando con dinero público
mantener un Mauserleo
sagrado para el leero Mussolini.
Exacto, sí.
Bueno, es que...
No lo veo.
No lo entiendes, Nuria.
En Italia y en Alemania
no saben dónde están
enterrados Mussolini y Hitler.
Precisamente lo...
Para no crear lugares de...
Para evitar cosas como esta, ¿no?
Claro, es que...
¿Dónde están enterrados?
Ya, mí te me cuentas.
Me han enterrado.
La verdad es que
si te pones a ver
el lugar,
vamos a decirlo así,
y cualquiera que haya estado allí
resulta un poco
esperpéntico.
Yo recuerdo
cuando se inauguró
cuando se inauguró
que lo llamaban
el Valle de los Borrachos.
No me extraña tampoco.
El Valle de los Borrachos
porque estaba
el fundador,
el veterano
y pronto
iría el soberano.
Claro.
Pues mira...
Pues ahora están los tres.
Ahora están los tres.
Están los tres.
Uno tras otro.
En fin.
Sí, sí, sí.
Y todos los que pasaron
por allí también
han repitido y tesías.
Luego hay alguno
que se esconde,
pero hay mucha gente
que ha pasado por allí.
Bueno, de todas maneras,
yo tampoco
tengo ningún inconveniente
que a todos los seguidores
de esa ideología
los entierren
en el Valle de los Caídos.
pero que no tarden tanto.
No creo, no creo.
Todos juntos a la vez.
Vamos a ahorrar dinero
todos a la vez.
Venga, vamos allá.
Vamos a quedar un día
y lo pelamos todo.
Efectivamente, hombre.
Sí, pero no creo
que quisieran ir para allá.
Bueno...
Les engañamos
con unas cañas
y unos cipirones
y no sé.
Sí, decimos
mira, si ya está
el fundador y el soberano
pues vamos a meter allí
a los...
unos grifitos de cerveza.
¿Cómo era el mejor
coñar de todos los tiempos?
¿El 103?
¿O 206?
Es igual, 103, 206...
Había uno que...
Sí, no sé.
Ahora alguno diría
que el 155
pero es el...
Días 96.
Un traído por los peores.
Días 96.
Días 96.
Bueno.
El mejor coñar del mundo
era el 103, ¿no?
Días 96, ¿no?
Ah, Días 96.
Días 96, bueno.
Me parece, ¿eh?
Sí, puede ser, puede ser.
Yo me quedé en aquello
como era
Ponche Caballero.
Famoso en el mundo entero.
Famoso en el mundo entero.
Coñac de Cano Caballero.
¡Qué coñac!
Eso cuando escuchábamos
los partidos de fútbol
del carrusel deportivo.
Bueno,
el que era genial,
el que era genial.
Uno de los
de los
de los
de los sketches,
coño,
que yo me reí mucho
fue el de Esteso,
Fernando Esteso.
Sí, que hoy es su cumpleaños,
por cierto.
Con el coñac.
Coñal la parra.
Coñal la parra.
El que la bebe,
el que lo bebe la garra.
Pues mira,
hace nada hemos estado
hablando de esto.
Sí, sí, sí.
Y acaba diciendo...
Me acuerdo de aquello.
Pues sí.
Ahora está prohibido.
Porque empezó en el tabatorio
y terminaba
y terminaba
terminaba absolutamente veodo.
Sí.
Ahora está prohibido
hacer anuncios
de bebidas alcohólicas, ¿no?
Dicen, sí.
Sí, está prohibido.
Está prohibido, pero...
Pero no.
Yo he visto, ¿eh?
Pero no.
Sí, pero no.
Al final...
El tabaco sí,
el tabaco totalmente proscrito.
De alguna forma subliminal
siempre te sacan.
Sí, sí.
Siempre te van sacando.
A mí la verdad
me parece un poco absurdo.
Pero fíjate
que en eso,
en el tabaco,
han llegado incluso...
No, ya no aquí,
¿eh?
En todo el mundo.
Ah,
carteles publicitarios
de películas famosas.
En la verdad
había una película,
un cartel publicitario
que era un dibujo
donde salía
Henry Bogart fumando
y le han borrado
el cigarrillo.
Las películas de Henry Bogart
eran un cigarrillo
y un tío con gabardina
detrás.
Un tío con gabardina
y un sombrero detrás.
Bueno, pues sí.
En ese cartel
ha habido un gilipollas
y que me perdona
el que le siente mal
la palabra
que ha borrado el cigarrillo.
Es que se puede ser
políticamente correcto
pero no políticamente tonto.
Exactamente.
Aunque hay muchos
tontos políticos también.
Demasiados.
Demasiados.
Esa de lo políticamente correcto,
no ofender a nadie,
lleno los fumadores,
los bebedores,
los no sé qué.
Pero además es que...
Eso ya es historia.
Es como sacar
a los romanos sin espada,
pongo por ejemplo.
Por ejemplo.
A Julio César,
¿con qué iba?
¿Con una piruleta?
Sí, es que sí.
Pero es que además...
Con un romano con reloj.
Bueno, eso sí,
eso ha habido más de uno.
Pero volviéndolo
del tabaco, claro.
A mí estos políticos
que se les llena la boca
diciendo que el tabaco
es malo,
y el Estado,
uno de sus principales ingresos
es el impuesto
sobre el tabaco.
y sobre los hidrocarburos,
es lo que quieren quitar también.
Sí, exacto.
No, coches eléctricos.
No veas tú el impuesto
que nos van a meter
en la electricidad.
¿Más?
¿Más?
¿No tendrán que compensar
el de la gasolina?
Ya lo están testando también.
Hombre, claro.
Con el tema ese
de que pagas la luz
según el no sé qué
oferta y demanda
que hay en un momento determinado.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ayer en casa
nos llegó una carta
del...
De...
De Endesa.
Que a las familias
numerosas
nos hacen ahora
un 25%
de descuento
de la despesa
del UCI.
Sí, sí, sí.
Hombre, mira,
os voy a adoptar,
Nuria,
a ti,
a tu hermana
y a la perra.
Claro, pero eso...
Eso está bien,
pero básicamente
es para dejaros
como estáis
porque van a subir un...
Sí, van a subir, sí.
Entonces, publicitariamente...
Queda muy bien.
No digo que ahora
ni de golpe.
Claro, queda muy bien.
El año que viene
hay elecciones, ¿verdad?
Eh...
¿Qué hay que...?
¿Próximo año?
Sí, creo que sí.
No sé si es el año que viene
o el otro.
No debe faltar mucho, ¿eh?
No, no.
No es el 19.
De todas formas,
ahora empezaron
las inauguraciones de Mantano
y las cifras finalizadas
y las aperturas de las autopistas...
Ya empiezan a regalar cosas
y a dar...
Y haremos
y aquí en el aeropuerto
nos harán...
Una nueva terminal,
una nave que vaya
desde Gerón a Santiago
de Compostético
a Sánchez.
Va a ser una cosa.
Bueno, bueno...
Yo creo que más que...
Y en vez del 155
nos van a poner el 310.
Sí, señor.
Con un pan.
Sí, a ver dónde
hay tantos artículos.
En cualquier caso,
más que hacer tantas cosas,
por favor,
que las que hay,
que funcionen.
Exacto,
que hagan pocas,
pero que vayan...
No, pero esto no...
No, no, no, no.
No entra dentro de eso.
Es que si hacen pocas
ya no se despistan
los 155 millones esos
de los 150 millones
esos que todavía
no han encontrado.
No, 500,
perdona,
500,
550 millones
de las tasas judiciales
que se empezaron a pagar
cuando el señor
Ruiz Gallardón
era ministro de Justicia.
Pues mira,
Mira,
yo creo que es difícil
que no haya rastro de eso.
Eso sí.
Vamos,
en cualquier caso...
El señor este,
el señor este
que se apellida catalán,
no como a los señores
de Murcia,
el ministro de Justicia
no es catalán,
se apellida catalán.
Es el apellido.
Pues dice que va a cambiar
la ley.
Para no encontrar
los 500 millones.
Para no tener que buscar
los 550 millones.
Entonces la ley
está ya derogada,
esto ha prescrito,
estamos hablando
del pasado,
a mí que me cuenta
yo no estaba.
prácticamente.
Si ha sido hace dos días
prácticamente
¿cómo puede haber prescrito?
No,
bueno,
se prescribe fácil.
¿Qué dijo
cuando...
Decreto ley
ha prescrito.
cuando el juicio Gürtel
que le preguntaron
al señor ese
que no sé ni
cómo se llama,
¿qué le parecía
eso de la financiación
ilegal del PSOE,
perdón,
del PSOE del PP?
Dice,
bueno,
esto son cosas
del pasado.
Claro.
Claro.
Los que hicieron eso
ya no están.
Claro.
No,
claro,
el señor M. Rajoy
ya no está.
No ha estado nunca.
No ha estado nunca,
realmente.
En otro planeta.
Ni ha estado
ni se le ha esperado.
Ni se le espera.
Ni se le espera.
Efectivamente.
Y el momento que se vaya
no nos habremos dado
ni cuenta.
Bueno,
que no nos habremos dado cuenta.
Este va a ser peor
que Mourinho
en el Madrid.
Sí que nos vamos
a dar cuenta,
Mariano,
porque tendremos
pocas cosas
de que reírnos.
No,
no,
efectivamente.
Las parrafadas
y genialidades
que sueltan.
Las pocas cosas
de las que todavía
nos podemos reír
ya no las tendremos.
Pero yo te digo
de verdad,
creo que
lo que hizo Mourinho
con el Inter,
con el Chelsea,
antes de irse
con el Inter,
con el Madrid,
va a ser
nada,
una viñeza
del jueves
comparado
con lo que deje
Mariano Rejoico
en este país.
El problema
que hay ahora
es que
a ver quién
viene después.
Ah, no,
claro,
sí.
Bueno,
más y peor.
Depende de quién
venga después,
puede ser más divertido
o puede ser
bastante peor.
Sí,
porque encima
no será gracioso.
No,
no,
no.
Mira,
en eso tienes razón.
En eso tienes razón.
No creo que sea gracioso
el que venga después.
No nos felicitará
el 2016
a finales del 2018.
Digo,
a finales del 2017.
Y no haremos cosas.
No haremos cosas
y,
claro.
Y el alcalde
es el vecino
que quiere que vote
el alcalde.
Un vaso y un plato
es un plato.
Eso de hablar
de los sueldos
de las mujeres
no toca.
Le van a subir el IVA
a los chuches.
Los libros de pastelina.
Oye,
es verdad,
ya para terminar
porque ya de esto,
es verdad
que la mujer
de Pedro Sánchez
es la presidenta
de Oxfam
en España.
¿Cómo?
Desconocíalo.
No lo sé.
Es que me ha llegado
el rumor
y no sé yo
si es cierto
o no es cierto.
Cuidado,
que cuidado.
No tiene que ver
con lo que...
No,
no,
no,
no.
No me suena,
no me suena.
Por lo menos
a la persona
que he visto
en televisión...
No era ella,
¿no?
No,
no me ha parecido
que fuera ella.
No,
vamos,
si hubiera sido
ya habrían sacado
el ventilador,
¿eh?
No,
¿sabes qué pasa?
Que antes,
nada más mentían
los periódicos.
Sí.
Ahora ya miente
todo el mundo,
lo pone en internet
y ya...
Ahora lo que pasa...
¿Esto qué es?
Ahora lo que pasa
es que cuando
alguien molesta,
lo primero que hacen
es sacar el ventilador
y esparcen.
Y venga,
a ver...
Hay alguien que coge.
Por ahí va.
Yo también,
pero tú más.
Tú más,
tú más.
Antes era Tomás,
ahora es Tomás.
Al final,
al final acaba pasando
lo que acaba pasando,
que de una posible verdad
o de una plausible verdad
se acaba tomando
como una verdad absoluta.
Sí,
no,
bueno,
ya no hace falta investigar.
Alguien dice algo
y ya es una verdad.
Miente que algo queda.
Un millón de retuits
o un millón de mensajes
de Facebook
o tres canales
o cuatro de televisión
que te cuentan no sé qué
y ya está.
Y ya está.
Eso se convierte
en una realidad
para muchos cientos
de miles de personas.
Y si alguna televisión
cuenta la verdad,
pues habrá que cerrarla.
Pero muchos son dirigidos...
Tú piensas
lo que ha hecho Trump,
el Donald Trump,
por ejemplo,
con los tweets.
Ha conseguido
este pendiente del Twitter.
A ver qué barbaridad
va a ser la siguiente.
A ver qué dice.
Muchos son dirigidos
por ellos mismos,
¿eh?
Seguro.
Sí.
Muchos de estas...
Estos fakes,
estas noticias falsas...
Fake news.
Sí.
Las historias...
Fake news.
Fake news.
Muchos son producidos
por ellos mismos.
Claro, claro.
Además,
es que les encanta.
Como no tienen inteligencia
para decir cosas inteligentes,
vamos a decir,
para la redundancia,
pues tienen que dedicarse
a estas cosas.
Pero a la fuerza del dicho,
dice que hablen de ti
aunque sea mal.
Aunque sea mal.
Claro.
La cuestión es salir
en los papeles.
Y así despistan la atención
de lo que realmente
está pasando.
Claro.
Eso pasa siempre
y pasará.
Panem et Circus,
que decían ellos, ¿no?
Ahora con la matanza esta
en Florida
de 17 jóvenes.
Sí.
Claro,
el tema de las armas
que Trump
tanto defiende.
No, no, no.
Yo te doy la solución
de Trump.
¿Sabes qué ha dicho?
Es que el problema,
no sé lo que ha dicho,
pero yo me lo imagino.
El problema es que
los 17 niños
del instituto
no tenían armas
porque si no
podrían haber repetido
el ataque.
Sí, señor.
¿Ha dicho algo así?
No.
Ha dicho
que Trump
ha dicho
que hará lo posible
para detectar
más fácilmente
las enfermedades mentales,
que va a invertir
en investigaciones
para detectar
enfermedades mentales.
Él puede ser
el primer investigado.
Sí, sí.
Sí, me parece muy bien.
Y además,
¿de qué va la investigación
si con el sistema
sanitario americano
es imposible
que la mayoría
de los ciudadanos
de Estados Unidos
se puedan pagar eso?
Claro.
Un tratamiento
de esas características.
En fin, Mariano,
que no vamos a arreglar
el mundo
por mucho que nos lo propongamos.
Por tanto,
un abrazo.
Nos vamos,
a las plugas
igualmente
y la semana que viene más.
Tendrás noticias
dentro de poco
que tenemos
a la vista
un buen concierto, ¿eh?
Fenomenal.
Te lo digo.
Espero,
lo esperaré
con mucha atención
y con mucho cariño.
Te lo digo,
tendremos un buen concierto.
Hasta el viernes,
Mariano.
Hasta el viernes.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós, adiós.
I marxem ràpidament
als plugas
perquè ens queden
pocs minuts.
¿Tenim recepta avui?
Sí.
que quedes tú
que del Baràmbio
i d'alguna cosa
del Barça
que hem de dir.
Es plugas.
Hola.
L'agenda
d'aquest cap de setmana
ve farcides
de moltes activitats.
Per tant,
estiguem atentes.
Iniciarem
les activitats
aquí a Sant Just,
on tenim
aquest dissabte,
a les 9 del vespre,
als locals
de la parròquia,
un àpat
solidari.
És un àpat
que consisteix
en pa i oli.
es presenta
el projecte
de consolidació
del cicle
d'educació secundària
amb l'arribada
perifèrica.
Hi ha
una ampliació
de l'escola
Melange Angola
i els diners
recollits
aniran destinats
al finançament
del projecte
de mans unides.
Aquesta activitat
està organitzada
per Justícia
i Pau
de Sant Lluís d'Esbert.
Diumenge al matí
tenim moltes activitats.
Per exemple,
a Esplugues
ens n'anirem
al pont d'Esplugues
el que coneixíem
antigament
com li dèiem
el xurro del pont
i allà
tindrem una activitat
que començarà
a les 10 del dematí.
Serà la
desena jornada
o el desè dia
de la moto
activa d'Esplugues.
Està dintre
de la Copa Catalana
de Trial
per a nens i nenes
amb el trofeu
Diputació
de Barcelona.
Podreu gaudir
de les motos
tant de benzina
com elèctriques
i podreu comprovar
que aquests nens i nenes
són molt destres
en el manejament
d'aquestes
motos.
Hi ha unes inscripcions
prèvies
i si voleu informació
podreu trobar
el motoclub
Esplugues
que es troba
al Casal de Cultura
Robert Brillas
que està al carrer
Àngel Guimerà
número 27.
I per diumenge
tenim diverses
activitats
per exemple
ens n'anirem
cap a
la part de la Font Santa
on hi ha
una activitat
que engloba
les tres poblacions
de Sant Llu
Sant Joan d'Espí
i Sant Feliu
de Llobregat
és el Jogatec Ambiental
es farà
a dos quarts
de dotze
del migdia
és una activitat
per gaudir
en família
i també hi ha
un espai de joc
i
Work Crossing Kids
que és un intercanvi
de llibres
i contes infantils
podreu trobar
més informació
a l'agenda
de l'àrea
metropolitana
de Barcelona
que és
3B baixes dobles
a
mb.cat
barra
agenda
i ja
finalitzarem
amb
l'activitat
grossa
per dir-ho
d'alguna manera
d'aquest diumenge
que serà
els tres toms
a Sant Joan d'Espí
la convocatòria
la fa
la colla
de gegants
de Sant Joan d'Espí
i us diré
el recorregut
la sortida
dels carros
serà
a les 12 del migdia
des del recinte
firal
a l'avingura
Mare de Déu
de Montserrat
anirà
per l'avinguda
de Barcelona
Rambla
de Josep
Maria Jujol
recollida
de la bandera
a la plaça
de la ciutat
gegantera
carrer
de Baltassar
d'Espanya
carrer
de Bonviatge
carrer
Jacint
Bardaguer
carrer
de les torres
i una altra vegada
avinguda de Barcelona
i la segona volta
serà més curta
Bonviatge
Jacint
Bardaguer
torres
i avinguda
de Barcelona
i s'acabarà
amb una rua
final
dels Tres Toms
de Sant Joan d'Espí
doncs us desitjo
que tingueu
molt bon cap de setmana
i que disfruteu
de totes aquestes activitats
una abraçada
per tothom
molt bé
doncs ja sabem
alguna cosa
que podem fer
aquest cap de setmana
per als voltants
de Sant Jús
i Sant Feliu
i Esplugues
i Sant Joan d'Espí
sí
i aquesta zona
sí
els tres anys
els tres anys
i Esplugues
i Esplugues
Bé
ara hauríem de contactar
amb el doctor Santiago Baràmbio
com ho tenim a l'ex?
Bé
Doctor Baràmbio
bona nit
Hola bona nit
Què tal?
Bona nit
Bé
Bé
Alguna novetat
en el món científic?
Home
l'únic de la setmana
no sé si heu estat
el cas
l'únic de càncer
no?
Sí
ha sortit una notícia
d'investigadors d'aquí
a més a més
que
havien
descobert
en una manera
de
que el sistema
propi
eliminés
en principi
tal com
sortirà la notícia
en les metàstases
i això
tornem a treballar
a coses
que ja m'heu sentit
parlar
Algú
algú
ha mirat allò
que vaig recomanar
de posar
bru i càncer
a Google?
no
No
No
No
Vau dir
perquè si ho haguéssim
mirat
poder
estaria una mica
més purat
El cas és que aquí hi ha discussions sobre per què el sistema immunitari,
que és el que ens defensa en principi de les agressions externes,
quan entra un virus de la grip, el nostre sistema immunitari mira de matar-lo.
Si no el pot matar, tenim la grip.
I si el mata, no tenim la grip.
I això passa amb altres tipus d'agressions.
Per exemple, l'al·lèrgia també ve a ser una cosa similar.
És a dir, hi ha una reacció de l'organisme en contra del polen que ha entrat en el teu organisme,
o de l'àcaro, o d'una cosa que faci l'al·lèrgia.
Bé, doncs s'ha discutit per què el sistema immunitari no feia el mateix
amb les seules canceroses que corrien soltes per aig,
que són les que acabaran fent una metàstasi.
i una de les coses que es deia és que, com que són cèl·lules teves,
el sistema immunitari no les reconeix com a coses alienes,
com a cèl·lules d'un altre,
com a cèl·lules d'un virus,
no l'identifica com a cosa aliena,
sinó que l'identifica com a cosa pròpia
i, per tant, no fa res per defensar-se.
De fet, el senyor Bru, aquell que vaig dir,
que no era metge i que va tindre molts problemes per dir el que va dir,
el que feia ja era reforçar els transportadors del sistema immunitari
que eren els monocytos,
no els monocytos,
o sigui, una célula, uns limfocytos,
o sigui, unes, o sigui, unes,
o sigui, unes, o sigui, unes glòbules blancs.
Bueno, pues,
el que hem descobert a aquesta gent
és que, pel que sembla,
les, aquestes cèl·lules que van sueltes
i que serien les que farien metàstasi,
o quan ja estan fent metàstasi,
fabriquen una substància,
una hormona, per ser més exacta,
que inhibeix l'acció del sistema immunitari.
Llavors, el tractament es basaria
en bloquejar l'acció d'aquests productes
secretats per les seures canceroses
que inhibeixen que el sistema immunitari actui i destruït-les.
i llavors, quan han fet això,
o sigui, han inhibit aquest producte,
aquesta hormona,
doncs el sistema immunitari
ha aconseguit destruir les cèl·lules
i les metàstasis han desaparegut.
Fantàstic, no?
Sí, sí, no.
Déu-n'hi-do.
El problema és que això ha passat amb ratolins.
Sí.
Que és amb una altra cosa
que sempre em sentiu dir.
Que quan surt una notícia d'aquestes,
doncs hi ha molta gent
que pot estar en la situació
de tindre un càncer amb metàstasi...
I es crea com il·lusions, no?
Que et diu, home, mira,
ja m'han trobat la solució,
i no.
O sigui, potser falten anys i anys...
Clar, perquè...
que es faci el descobriment
a que es surti com la cura o...
Ahir, sí.
Ahir parlava...
I abans, clar,
abans d'això es calculaven 10 anys.
Ara, doncs,
a vegades va més de pressa,
perquè, clar,
avui dia la ciència adelanta
que és una barbaridad,
que diuen, no?
I, per exemple,
quan es va descobrir el genoma,
doncs encara no han passat tants anys
i ja s'han fet una piga de coses
amb el genoma, no?
Sí.
Ahir vaig escoltar una entrevista
amb un dels descobridors d'aquesta història
i deia que fins d'aquí dos anys,
més o menys,
no podríem començar a parlar
de quan es podria...
seria efectiu això.
Sí, jo dius-ho dels 10 anys
no perquè sigui en aquest cas,
sinó perquè és el que es diu tradicionalment,
no?
No, no, no.
Per què?
Perquè ara estan,
hi ha quatre fases,
i ara estan en la fase animal.
i després de la fase animal,
o sigui, hi ha la fase in vitro,
que és sense animal,
després hi ha la fase animal,
que seria la segona fase,
i després hi ha la fase d'experimentació
amb sers humans,
que no es pot fer fins que no es tinguin
unes determinades seguretats en la fase.
O sigui, cada fase,
per passar a la fase següent,
necessita unes determinades seguretats.
I aquestes seguretats, doncs,
requereixen d'una sèrie de coses
que estan estipulades, no?
I per passar ara,
de la fase animal,
vull dir que sembla que s'està demostrant,
doncs, quan estigui ben demostrada,
amb el número suficient de casos provats, etcètera,
doncs, abans es pot passar a la fase humana
amb voluntaris.
I després d'aquesta fase amb voluntaris
és quan es pot passar ja, diguem,
a la fase d'utilització.
I tot i així,
hi ha un temps que se'n diu de farmacovigilància,
és que es pot considerar com una eina útil.
Per això abans es deia,
això són uns 10 anys,
ara ja dic,
poder,
com que tenim mitjans més àgils
i més eficaços,
doncs, a lo millor,
es pot aconseguir amb menys anys.
Però després,
per l'altra banda,
s'ha de demostrar
que funciona amb humans.
quan jo estudiava fisiologia,
ja ens deien que la fisiologia humana
tenia més de rata que d'humana,
no?
Sí,
són molt semblats a les rates.
El que fèiem...
Alguns més que altres.
Ho fèiem amb rates,
no?
Llavors nosaltres deiem,
bueno,
però això és un moment.
I ara us diré una altra cosa,
que no sé si a l'Irita,
però sempre m'agrada dir-ho
en aquests casos,
que tots diuen,
bueno,
i això no es pot accelerar.
Doncs no.
I tot això ve,
sabeu de què?
Del juicio de Nuremberg.
Ah, sí?
Sí,
el judici de Nuremberg
no solament va servir
per enviar una colla de nazis
a la forca,
sinó que també va servir
per establir una setmana de coses.
Recordeu que això acaba el 46
i el 48 és quan es fa
la declaració dels drets humans.
I la declaració de vida
dels drets humans,
de fet,
arrenca del juicio de Nuremberg
perquè es va considerar
que allò que havien fet
els elements
d'experimentar amb els seus humans,
que no ho van fer sols els elements,
eh?
Ho va fer més gent.
Per exemple,
als països nòrdics
també ho va fer.
I es va dir que no,
perquè això no podia fer-se mai més
i a partir d'allà
d'aquest judici
van anar per dret.
O sigui,
aquell judici va crear
el que se'n diu jurisprudència
i a través d'aquesta jurisprudència
es van anar creant
una sèrie de bases
i avui dia
l'experimentació
és molt cara,
llarga i complicada
perquè s'han de complir
tota una sèrie
d'aspectes
que neixen
no s'estaveixen en aquell moment
però neixen
de les conclusions
i de les sentències
del juicio de Nuremberg.
Molt bé, Santi.
Entre ells l'avortament, eh?
També.
Sí, bueno,
totes les experiències
que va fer el doctor
Mengale
o Mengele.
No, el Mengele
era el que treballava
sobre besons idèntics.
I diferents.
No.
Santi,
ho hem de deixar aquí.
El moment del Mengele
era amb besons idèntics.
Val.
Ho hem de deixar aquí
i continuarem la setmana que ve.
Molt bé.
Busqueu burú i càncer.
Sí.
Molt bé.
Ho buscaré jo.
Vinga.
Molt bé.
Deu, fins i vendres.
senyor García.
Què?
Què?
Parlem del Barça
o fem receta?
No hi ha tins de receptes.
No hi ha tins de receptes.
Una recepta llarga.
Acaba d'entrar
el senyor Anglès.
A veure, una recepta.
Oli a la paella.
A la paella.
Ben fort, ben fort, ben fort, ben potent.
Un ouf plam
trencat al dintre.
Salt.
I ja està.
Un ouf ferrat.
Un ouf ferrat.
Perfecte.
Perfecte.
Amb puntilla, no?
Quina recepta.
Amb puntilla.
Anem als esports.
Bé, ja podem començar la tertúlia esportiva.
Ara comencem dient que s'està jugant el partit de, no sé què, de finals de bàsquet.
Sí, que el Barça va perdent.
El Barça anava perdent de 4 a 10.
en aquests moments està 9 a 10.
Avui he sentit una història per la ràdio que deien que el Barça no va com a favorit,
però se la vol emportar.
I jo he dit, hòstia, però és com no la robin.
Bé, també és possible.
Per tant de bàsquet, eh?
En aquests moments estan 11 a 10.
11 a 10.
11 a 10.
El Girona també està jugant el seu partit contra el Leganès.
Guanya, a la primer temps, 2 a 0.
Bien.
El Girona està fotent una campanya increïble, eh?
Sí, té molt mèrit.
Increïble, eh?
Bueno, perquè els ajuden els del sítio, home.
Sí.
El Puigdemont els ajuda.
El Puigdemont?
És que és el Girona.
Senyor Anglès.
Dimecres va en disgust, eh?
Dimecres?
Ja, ja va dir.
Què volíeu que fessin aquests penes?
A veure, quan...
Neymar, Neymar, Neymar.
Ah, ja, ja, home.
Neymar.
Home, jo vaig veure el partit,
no amb atenció per si vas veure el partit,
i realment el que em va encantar és l'Empapé.
Clar, l'Empapé jugava a jugar de...
Qui va dir que el bo era l'Empapé?
Ah.
Qui ho va dir jo?
El Neymar, bueno, el Neymar és...
I el Rabiot també, molt, eh?
També.
Sí.
El Rabiot és molt bo, aquell tio.
A veure, no sabem què passarà amb la...
amb l'eliminatòria,
però jo no dono el PSG per...
No.
Per eliminat, eh?
Ni molt menys.
Per eliminat?
Sí, home, i tant que sí.
Per eliminat?
Si els entrena, què?
A vosaltres el donar per eliminar?
A l'Emer i jo, home, i tant.
Bueno.
Home, si els foten un gol allà,
quants han de ficar?
7 o 8?
Si els hi foten un gol allà, no?
N'han de ficar 3?
A veure, Messi encara no juga el PSG.
No, ja ho sé.
Juga en Neymar.
No tenen res a fer, ja t'ho dic jo.
Bueno.
Res a fer.
Ho mirarem, ho mirarem, ho mirarem.
Res a fer.
Jo crec que passarà al Madrid.
I tant.
Bé, però també pot passar al Madrid.
Aquella pena de faltant 5 minuts
que et fiquin dos gols, però...
No, no, és que és...
Matats, home.
Bueno, però és típic del Madrid, tu.
La temporada passada ho feia...
No, no, no.
És típic del Madrid?
No.
Sí, home, sí.
Aquesta temporada no és típic del Madrid.
No, aquest típic del Madrid no és típic del Madrid.
És típic del Madrid, que va fer un canvi
a Marrategui i li va sortir el...
Li va sortir, bueno, el normal.
No n'ha pres encara, eh?
Sempre fa igual, sempre fa igual.
No n'ha pres, eh?
Que va, que va.
Bé, anem a el que interessa, tu.
Demà a un quart de...
Un quart de 5.
A 5.
A Ispuruà.
Partit complicat.
E Iberbarça.
Partit complicat, però bueno, portem...
Enésimo partit complicat.
Empat amb l'Espanyol, empat amb el Getafe.
No som part seguits.
Potser que ens traiem la som de les orelles, eh?
No, bueno, però perdona.
A veure, jo, el de l'Espanyol, ja no me'n recordo.
Però el Getafe, sí.
I quan fan una línia de 5 i una segona línia de 5 i allà no hi ha qui entre...
Futbolins.
Exacte.
Exacte.
Home, sí.
Podien...
No van intentar tant el tir des de fora.
Que podria haver provat Rakitic, que podria haver provat Coutinho...
No, és un problema que té el Barça que no tira des de fora.
No tira des de fora.
A vegades sí, a vegades sí, i els que tenen bona gardela, com Coutinho...
Rakitic...
Suárez també.
Paulinho.
Suárez, el que passa, que ve, no, Suárez sol està al mig.
Això estava...
Paulinho també.
Sí, però bueno...
Està l'opció en el, com es diu, el Jeremina, no?
Que són dos metros...
No va entrar el gol del Jeremina.
Dos metros de Pallo, eh?
El Pal no va picar.
I va molt bé de cap, eh?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Aquest hauria de fer...
Saps la de Cruyff y Alessanco?
La mateixa.
Sí, sí, la mateixa, eh?
Sí, sí, quan la defensa...
Suve a rematar.
Jerry!
No, no, suve no, queda té.
És que fixeu-vos-hi ara...
És un Pallo molt gran, eh?
Fixeu-vos-hi ara, perquè Piqué no és baixet tampoc, eh?
Va, va, comparat amb aquest, sí.
Comparat amb aquest, sí, però comparat amb la resta dels jugadors dos baixets.
No, no, són dos torres, eh?
Són dos torres, per tant, en el moment, per exemple, del llançament de Córner,
tens a Jerry Mina i tens a Piqué, i això et dona...
Tu vas veure el partit?
Jo vaig veure el partit.
Què te'l va jugar el Jerry Mina, el que va sortir?
Bueno, no va jugar malament, no va tenir molta oportunitat de jugar amb defensa,
perquè els del Getafe...
Sí, els estaven tots a...
Sí, els estaven tots a reder, però poques vegades algú en contraataca,
el va tallar bé.
De tota manera, és simptomàtic quan el Barça...
Això ja no l'hi feien, ja fa temps, eh?
Això de tancar-se allò, pany i forrallat, és que no és el primer.
No, no, no, l'Espanyol va fer el mateix.
Exactament el mateix.
Ja et dic, el partit de l'Espanyol no el recordo, però...
Això vol dir que van desesperats, és a dir, quan ja veuen que li fotràs un carro de gols,
què fan?
L'única, que és allò de, vinga, fiques gent a darrere,
ho va intentar el Marcelino també, amb el...
Però bueno, a veure, a mi...
Em preocupa relativament, en aquests moments, són 6 punts, o...
7, no?
7 punts.
No, no, a mi no em preocupa, però el partit de l'Eyver, eh?
No.
Això està guanyant, això és igual.
I després del partit contra l'Atlètic de Madrid.
La Lliga està guanyant.
I l'Atlètic de Madrid no crec que es tanqui.
El Chelsea jugaré així.
El Chelsea jugaré així.
Bueno, el Chelsea ho ha fet sempre, també.
I tenen pallos al contraatac que no són...
Sí, són molt ràpids.
Sí, que no són...
Que no són el Gepard.
Exacte.
D'acord.
Bueno, està Pedrito, sense anar més lluny.
Sí.
Entre l'altre, això.
No hi ha clàusula de la por amb el Pedrito?
No.
Perquè hi ha un jugador del Girona d'avui que no pot jugar, ara no me'n recordo qui és,
perquè l'han fitxat del Leganés i hi ha la clàusula de la por.
Això hauria d'estar prohibit.
Això hauria d'estar prohibit.
Clar, prohibit perquè qui ho fa és el Madrid, de la Barça.
Si ho fes el Barça...
Estaria prohibit, ja.
I ens emmerda contínuament.
Però bueno, és que això és desvirtual a la competició.
Evidentment.
És desvirtual a la competició.
El tens tu o el té un altre?
Si el té un altre pot...
Doncs mira...
Prohibit posar una clàusula que vagis de pagar si jugo contra tu.
Et fots.
Juga contra tu, et fots.
Però si no que jugui amb tu, queda tal.
No te'l venguis.
No, el traspasses amb un...
O el portes amb un altre estranger.
O fora.
Fora, on és possible que vagis el rumor d'Iriesta a Xina?
Home, jo no m'ho creia que això no...
Bueno, a veure, jo he llegit la notícia i no és de...
I potser se'n va jugar un any a Xina a fer pasta i ja està.
És que no és tan sols anar a jugar, sinó que li prometen la promoció dels seus vins a tota Àsia.
Per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho...
Per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho...
Hi ha tota una sèrie de qüestions econòmiques que...
I ja s'està preparant la jubilació.
La jubilació.
De fet, ell va...
Però és una pena perquè encara té futbol.
Encara té futbol.
Encara té futbol, sí.
I, bueno, i veure el juguer és un plaer.
El contracte que té amb el Barça és...
Es nota en l'equip, eh?
Clar.
Quan llés o no llés...
Com en Xavi, com en Xavi.
Si se'n va, no té res canvi.
Hi ha un que s'hi sembla, sí, s'hi sembla...
Sí, però no.
Com un ou, una castanya.
Sí, però no.
No, bueno, ara s'està parlant molt...
Té aquell toc de pilota que és impressionant.
De cara a aquesta possible marxa, que és factible,
s'està parlant molt del rei d'aquest, l'Artur.
L'Artur, sí.
El problema de l'Artur és que...
I els de la taula redonda.
Ocupa plaça d'estrany.
Diuen que és molt bo, jo no l'ho he vist.
No, però hi ha un d'ells...
Coutinho pot agafar la nacionalitat portuguesa.
Exacte, exacte.
I és un dels temes que s'està mirant per portar...
Que s'haurà de jubilar algun dia, està clar.
Home, sí.
Però jo crec que...
Jo crec que les temporades li queden encara.
Una com a mínim, o sigui, aquesta i una altra com a mínim,
perquè com està jugant, és impressionant.
És impressionant.
És impressionant.
Un setaveu està fent perquè és la darrera temporada,
igual ell ho sap i està donant tot el camp,
però, hosti, és que està jugant tan firo.
Sí, sí, sí.
Mare de Déu.
Jo no n'hi he vist, d'aquesta temporada, els partits que he vist...
I no és que ha jugat només mitja part, o sigui, 10 minuts.
El mateix partit que ha fet, va fer mirqueries.
És de xapó.
Va fer mirqueries, autèntiques mirqueries.
Ja està a dir, hòstia, és que és brutal.
I, bueno, clar, si aquesta gent, doncs,
li dona una promoció dels seus vins allà,
importació, distribució,
a banda de poder...
I un sou de...
Un sou.
I una pasta gasta.
Exacte.
I poder jugar encara, doncs,
una temporada més, o sigui, a futbol,
i ensenyar-li als xinos com es toca la pilota,
doncs no és descabellat que marxi.
Bueno, no ho sé.
De fet, el seu contracte de renovació vitalici,
que és que marxi quan vulgui...
Ani a any.
I torni quan vulgui...
No, no, ja no és any a any.
És...
Tu marxes quan vols...
Fes el que vulgui, xaval.
Fes el que vulgui, marxes quan vols,
i si marxes pots tornar quan vulguis.
I tornarà.
I tornarà, exactament.
I el Xavi tornarà.
I el Xavi segur.
A veure si plega allà de Qatar,
es deixi d'històries.
El XVI no ho he de fer.
Sí.
No com a tècnic.
No, però potser no el ve.
No, jo no ho crec.
O el C, que ara s'està parlant de...
Jo no l'hi veig.
De reconstruir el Barça C.
Bueno, bé.
Si el Barça B aquest any manté la categoria segona,
s'està tractant amb altres equips que juguen a tercera divisió
per comprar-li la licència i posar el Barça C,
perquè, doncs, ja...
I és veritat, no?
M'han dit que el Barça B s'ha reforçat amb gent de fora,
no amb gent de la Macia,
per aquesta idea de mantenir l'equip en segona divisió.
però sí que és cert que la gent de la Macia té poca sortida
i, aleshores, la idea és aprofitar i crear un equip a tercera divisió
o a segona B.
Ja ho veurem.
Bueno, després, si han de pujar, perfecte.
Si hem de fer com fins ara, que anem fitxant.
Dembélé, què tal?
Hòstia, l'Embélé una mica despistat, eh?
Sí, bueno...
Hòstia, tu li està costant, eh?
L'està costant, bueno, però...
L'està costant, eh?
Jo penso que aquesta temporada, a lo millor el veiem...
Corre un poc allò, pollos sin cabeza, eh?
Sí.
És molt jove, home.
Hòstia, però molt jove, però...
A Coutinho li veus allò de...
Li costa, tal, però la toca, pim-pam.
A Coutinho té molta més experiència que Dembélé, eh?
Sí, sí, no, no.
A Coutinho la porta uns quants anyets a les façades.
També se'n jove i també se corre i no cobro el que cobra ell.
Corres com a pollos sin cabeza.
Com a pollos sin cabeza.
No, com...
Ha estat a punt, ha estat a punt de córrer com a pollos sin cabeza.
Això és perquè no t'has buscat un molt representant.
Clar.
Et cal això algun...
Encara estàs a TV3, Núria?
O t'han fet fora, ja?
No, ja no, ja no estic.
Ja se m'han acabat les pràctiques.
Ja t'han fet fora.
El 155?
No, no, no.
No, Dios, fuera.
Les pràctiques se m'han acabat, ja.
Se m'han acabat.
Sí.
Bueno, veia, saps, ara has de presentar el currículum a TV3 i dir...
I he estat a TV3.
Sí.
Ja, a veure.
Home, perdona, la Elena Maria Tejero aquesta, com es digui?
Malero, la Malero.
La Malero Tejero.
Aquesta va venir aquí a Ràdio Desverb, volia fer, i l'endemà, i van dir, sí, sí, sí, pots venir quan vulguis, i tal, i va trucar, i diu, escolteu, no vinc perquè me'n vaig a TV3.
Ostres, que forta.
O sigui que...
Tot és possible.
És l'únic, eh?
Sí, sí.
Bueno, jo em despedeixo aquí, vale?
Molt bé, Núria.
És una vostra tertúlia...
Fins divendres.
De cultura, que corris molt.
Vés amb compte, eh?
Ara no hi ha gel ni aigua, però vés amb compte.
Vale?
Esto...
Pues re.
Dembélé.
Dembélé.
Jo, home, s'ha de tenir una mica de paciència i esperança, no?
Sí, sí, sí, paciència i esperança.
Apunta, apunta...
La que ja no tinc.
Bueno, no jo, perdó, perdó.
Apunta bé, eh?
Vaig ser el primer, em sembla, eh?
Amb el peix bullit.
Exacte.
Bueno, ja...
És poc populi, ja.
Ja...
Hòstia, ni el vell...
Crec que només sento qui era l'altre dia, que encara el defensava una mica, i dic, hòstia, tio...
Però ja ni el Valverde.
No, no, o sigui, has de tenir fe amb les coses.
Tio, ja no pot ser, tu.
És que juguem en moments.
Pobre xaval.
No, pobre xaval, no, que vagi a la merda, tu.
No, no, no, no, no, no, la merda, no, perdona.
Que vagi a un altre equip.
Que vagi a un altre equip, que deixi pasta, tu.
Sí, sí, sí, no.
A veure si enganyem algú.
El fotut és que no deixarà pasta, aquest.
No, està clar que no.
A veure si enganyem algú.
Però, hosti, això és una tolla de...
Que és impresentable.
És que els podria haver venut a la Juventus.
Núria!
Búscate el...
Qui porta aquest?
Com es diu?
El Mendés.
El Mendés.
El Mendés.
Li podem dir a la Núria que...
Que truca el Mendés, que l'esponsolim.
Que l'esponsolim.
Encara l'ha ficat amb el Barça.
Va, tio, quina tolla, quin desastre.
No s'ha enterat de res, no defensa, no...
No, no, no, no.
És transcendent, vull dir.
Està jugant a un altre partit, el tio, no?
Bueno, ell sí, la passa, la torna, però...
Dieu-me una sola jugada de mèrit que hagis...
Tots els partits que ha jugat.
No.
Va, perdó.
L'única jugada de mèrit que va fer va ser el gol que va
que en Sergio Roberto, Sergio Roberto, que la va tornar, no?
Va ser ell el del PSG, no?
Sí.
Aquell aparell que li va tornar.
Sí, em sembla que sí.
Si no recordo...
O un gol contra el Madrid.
Quin va ser que el va ficar el Messi?
No.
Va fer un gol contra el Madrid, perdó, que va ser en Sergio Roberto.
I ell va marcar un gol.
I ell va sortir de la pròpia àrea, pràcticament, va sortir Corresto,
que li anaven enrere a veure si les cobraven.
Sí, sí, sí.
Li va passar en el peix bullit, i el peix bullit li va passar en Messi.
Li va passar en Messi.
Menos mal.
Sí, no, i també hi va haver un partit que va marcar un gol.
També hi va haver un partit que va marcar un gol.
Crec que ha marcat un gol, sí.
Sí, sí, sí.
Vaja.
Sí.
El que no entenc, tampoc, ja que estem parlant d'això,
és el que passa amb el Denis Suárez.
Perquè està fora, ja.
Bueno, jo, per mi, si està fora el Denis Suárez,
abans de sortir el Denis Suárez ho havia de sortir el Andre Gómez.
Sí, jo també ho penso.
Aporta més el Denis Suárez que el Gómez.
I el Gómez.
Què passa que ara, bueno...
I no té oportunitats.
Exacte.
No, no, potser el posa l'aparador per vent,
no és que no entenc, vull dir...
Però fixa't que amb tots els entrenadors ha jugat.
Vull dir, el Pallot no cal, deu entrenar de fàbula,
però ha jugat de...
Jo crec que després del partit que va ser contra el de l'Espanyol,
no, va ser?
Que l'últim que va jugar...
És possible que va sortir de titular.
Va sortir de titular, que va fer aquell...
Hosti, la cantada d'aquella mort.
El passant horitzontal.
A la teva àrea, però sí, sí, sí.
Que ets boig.
Jo crec que allà que després,
ja a la segona part ja no va sortir.
No, no, ja es va quedar.
I, clar, les declaracions del Valverde,
no, com és que has fet un canvi...
Clar, ell ha de justificar una mica...
Bueno, no, és que va dir, diu...
Sí, jo normalment faig els canvis i començar a la segona part,
però és que aquesta vegada ho tenia clar.
És un desastre.
que és el que tregui ja.
Ja vol dir...
Bueno, ja vol dir, però bueno,
s'ha d'esperar a final de temporada.
S'ha d'esperar a final de temporada.
I el que diu l'Armand,
que sortirà sense deixar un durocaixa.
No, fixa, això, ja t'hi pots posar de veus.
Això serà...
No costuma fer-se.
No, si no, això típic de...
La sessió...
El cedirem a la Juventus,
el tirant per la cara.
Sí.
Un any, llavors passarà un any,
no se'l voldran quedar,
llavors tornarà...
Per cert, parlant de sessions,
parlant de sessions,
el Marlowe, el Nisa,
juga de lateral dret.
Marlowe?
Sí.
Marlowe?
Saps qui és?
El Jafre Gó, que era amb una pel·lícula.
No, aquell era el detectiu.
Ah, sí.
Un central del Barça, Morenet,
que va jugar...
Marlowe, Marlowe.
Era molt bo.
Marlowe, sí.
Juga de lateral dret, ara.
Va començar a la central,
va estar una...
Està traspassat, em sembla.
No, no, no, està cedit.
Ha cedit.
Ha cedit.
No, volia dir ha cedit, perdó.
Sí, està cedit.
I, bueno, el problema és la nacionalitat,
també, perquè és brasilè.
Sí, que era...
Era el...
Com es diu?
El Luis Enrique no li tenia massa confiança.
No, però els partits que va jugar...
No pintava malament.
I aquest sí que era jove, també.
Sí.
El problema que té és, també, la nacionalitat.
De fet, estava el B.
Estava el B i el va pujar a l'A en un moment
que també hi va haver problemes amb els centrals.
El que vol tornar és el...
El Thiago, eh?
Quin Thiago?
El Thiago Alcántara.
Alcántara.
Que vol tornar on?
Diu que vol tornar al Barça.
Ah!
Ho he sentit, tu, això.
Jo crec que hi ha una mica d'overbooking, no?
Al mig camp.
Que ho diu, eh?
Ell ho ha dit.
No, m'estranya.
No juga.
El Bayern no juga.
Ell ho ha dit, que no n'hi faria res tornar al Barça.
Bueno, doncs que s'hi posi fulles.
Clar.
El Bayern no juga.
Va sortir de molt mala manera.
Sí.
I el tio molt...
Sí.
No sé què, s'ho creia molt.
Si s'hagués quedat aquí, crec que ha sigut un grandíssim jugador.
Sí.
Perquè estava fet expressament pel futbol del Barça.
I hauria jugat molt.
Doncs sí.
Però el Bayern, bueno, el Salvador Guardiola.
Guardiola Salvador.
Però no se l'ha portat al City.
Guardiola no era tonto, eh?
No, no, no, per això et dic.
No, no, no.
No, no, no, que era un bon jugador, indudablement.
Ell havia ganes de marxar.
Ell va dir...
Vinga, com aquí.
La lesió que va tenir, suposo que també l'ha marcat.
Ell havia ganes de marxar.
Ell ho deia.
Ell, si m'ho farà sentat...
Ell volia jugar.
Ell va dir estrictament que ell volia triomfar.
Sí.
I li vam preguntar pel Barça.
Diu, no, no, jo vull triomfar.
Triomfar més igual on sigui.
Més igual on sigui.
Em sembla bé.
Tenir una clàusula de Rissa, com sempre.
Però és el mateix que ha dit el del Feu quan l'hem preguntat.
Perquè l'has marxat i perquè jo vull jugar.
Bueno, és que em sembla perfecte.
Ell ja s'ha botanat.
I ha marxat.
Bueno, no, com s'ha dit.
Tiago va ficar la pota perquè estava a punt de ser titularíssim, pràcticament.
Sí, sí.
I ho hagués sigut, eh?
Sí, clar, i tant, que l'estan jugant.
I ens vam quedar amb el germà, que se suposava que era el Bo, i mare de Déu, senyor, el Rafinha, bueno.
Bueno, també les decisions també l'han fet.
Els dos, eh?
Sí, però dels dos germans, visto lo visto, jo em quedo amb el Tiago.
Sí, no, és que jo en principi...
Menos espectacular.
El cap de trons tenia, el cap de trons.
El Tiago la tocava.
No, però ja, quan estava la passada.
Quan estava els dos aquí i ja els veia, ja els veia...
Bueno, Déu-n'hi-do.
Però és un tio que la va jugar molt bé i es volia...
Quan jugaven els dos aquí es veien més progressió, tenien mucho peligro.
En més progressió al Tiago que no al Rafinha.
L'únic que de caràcter, potser, el Rafinha és una cosa, i el Tiago era una mica...
Bueno, jo no sé, jo no crec que ara tingui espai aquí al Barça.
Home, si ve gratis, ve gratis, o com va això? Se li cal el contracte?
No ho sé.
Parlem-ne, clar.
Juguem el dimarts amb el Chelsea, no?
Sí, dimarts.
Aquí primer.
No, allà.
Allà, allà.
Allà.
Està en Fort Bridge.
1 a 2.
0 a 3.
S'acaba, s'acaba.
Marxem.
Fins divendres.
Així que molt feliços.
Adeu.
Així m'agrada.
No, no, no.
No, no.
No,".
No, no, no.
Viene de la poetry.
No, no.
No, no.
No, no.
No, no, no.
No, no.