98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats a les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ara escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Junts.
Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbarnada. La maternada. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semantela.
La dasbarnada. La samanela. La samanela.
Doncs molt bones tardes, molt benvinguts i benvingudes. Dos minuts. Ara ens passen, no, tres minuts. Tres. Emílio Escasóquio, el jefe. Bona nit. Sabeu què passava? Que el jefe estava fins al monyo de veure com anaven les coses. Sí, sí. Això és el Domènech, que és un pilota. I llavors, quan he vist el jefe, dic, li fot uns aplausos. Sí, acostuma a fer-ho. Si no, aquest mes no cobro. Doncs l'Emílio estava fins al monyo d'escoltar les... Bueno, lo malament que anava al programa i ha dit, hoy me paso.
No, saps què passa? Que no me'l deixen escoltar sencer. Sempre hi ha algú que em truca a mis de programa. Emili, no mientes. Has vingut aquí a... A controlar. Home, és el seu programa. I a pagar la nòmina. A pagar la nòmina. Això és important, eh? Perquè ja feia temps que no cobrava. Ah, i tant. Avui cobrarem de debò. Cobrarem de valent. Bueno, doncs escolta, res. Estem tots aquí una vegada més. L'Emilius Casocchio, el jefe.
ni més ni menys. El Marc. Bona tarda. Bona nit. On has estat? Aquestes setmanes? Aquestes setmanes. Xato. Amics xato. La setmana passada dormint. Estava al llit. No, el sofà, que és pitjor. Explica-ho, explica-ho a l'audiència. No, Domènec. Un moment, un moment. Domènec, estem en horari infantil. O sigui, depèn quines conyes, ara no les podem fer perquè la canalla... Però a mi m'ho pregunten!
Et diuen, escolta, aquest solit que ha posat el Domènech, què era? I tu intenta explicar a algú que sigui una mica coherent i que s'ho creguin. Anda que no, anda que no, anda que no. Simón, on eres? On eres? La semana passada estava molt engrippat.
Encara queden alguns restes. Com una moto. Com una moto, correcte. I se'm va ocórrer prendre'm un frenador. I a mi aquest tipus de medicació em deixa molt xof. I vaig dir, bueno... El frenador. Ets una nenaza, perdó, eh? No, no, em dóna molta son. No, no, no prenc medicaments. No prenc medicaments mai. I pocs que em prenc, el frenador la me xafa, em deixa xof. A part estava molt cansat perquè vaig tenir una setmana molt llarga.
i vaig dir, bueno, m'estiro... No rascarem més aquí. No, no, no. Domènec, tranquil. No, la setmana passada vaig tenir molta feina. No, no, t'ho dic en sèrio, porto una iniciativa... Ara se li diu molta feina, eh? Bé, ja t'ho explicaré després. No, vull saber-ho, que després jo dormo. I vaig dir, va, mitja horeta, i poso l'alarma. I clar, l'alarma no vaig activar que sonés divendres, vaig posar dissabte. Llavors, clar, divendres, doncs em vaig quedar adormit, l'alarma del despertador no va sonar,
I em vaig despertar que eren quarts de nou i dic, ara ja no baixo. Emilio, com era aquell xister d'aquella princesa que li expliquen al rei que s'havia trobat una granota? Sí, s'havia trobat una granota i que li va dir allò de...
No, no, no, no. La princesa li va dir al pare. Que era el rei. Que era el rei. El conte, li va explicar el conte. Diu, no, anava jo pel bosc i em vaig trobar una granota que em va cridar i em va dir, princeseta, princeseta. Jo vaig mirar i vaig veure que era una granota. Diu, què fas aquí granota? Diu, no sóc una granota. Realment jo sóc un príncep.
que estic encantat per una bruixa i només tornaré a ser príncep el dia que dormi en el llit d'una princesa. I aquest és el conte. Aquest és el conte que li va explicar la princesa al seu pare quan la va trobar amb el príncep al llit.
Doncs aquest és el conte que ens ha explicat el Simón, que si un costipat, que si un frenadol això, Simón no s'ho creu ningú. Molt bé, seguim. Seguim, va, comencem. Seguim, seguim. Bé, doncs estem tots els que estem. La Garcia Garcia, com estàs? Doncs fantàsticament bé. Com ha anat la setmana? Bé, molt bé. Escueten paraules. Domènec, a l'altre costat de la peixera. Jo no soc com el Marc. Fes el peix, Domènec. Domènec, digues alguna cosa. No, va, obre't el micròfon, Domènec. Si no, la vida no té sentit. I el programa menys. Si tu no parles, el programa no té cap sentit.
Què passa? Però si no sóc tenit de so, no sóc... On eres la setmana passada, Domènech? Jo, com amb el Marc Simón. Dormit amb el Marc. El sofà, tota la feina... Exacte, el drama que vau tenir per explicar a no sé qui què fotiu els dos en el sofà. Correcte, correcte. Les coses són així. Bé, esperem la participació d'altres convidats que anirem presentant al llarg del programa. Jo qui us parla, Dolors Carramos i París. Senyores i senyors, benvinguts Retrobats de Bell Nou. Comencem? Sí. Vinga.
La desbarnada. I avui estem a divendres 16 de genet del 2015. Quina és la setmana de l'any, García? La setmana de l'any és... Si et miressis el guió, ho sabries. Ah, perdó. Ho posa. Un moment, setmana 3. No cal que es miri el guió, que portem poques setmanes. Que ho anava a comptar molt bé. Aquí veig un petit error. Un només?
No pot ser que estem al programa 6è de l'any, eh? No, és que on posa que sigui el programa? A dalt de tot. Aquesta. Això no l'has actualitzat des del primer dia. Aquesta la vaig imprimint des de l'any passat, que no és la data que posa. Així quan acaba el mes cobra més programes, no? És el mes d'octubre. És el 7 de novembre. És de l'octubre, això, del novembre. Molt bé, dimarts 16 de gener de 2015, setmana 3 de l'any,
I dia 16 del que portem d'any del 2015. Aquestes són dades molt importants. Sí, és que sense aquest tipus de dades no podem entrar al cap de setmana. Simón, a quina hora ha sortit el sol? Ha sortit el sol a les 7 i 35 del matí. I a quina hora es pon? A les 5 i 13. A les 8 i 35. Ja s'ha ferrat que s'ha posat, no? Com? Ha sortit a les 8 i 35 a l'hora d'aquí.
Perquè a l'hora catalana, l'hora GTMT. Hora catalana, 8.35. I s'ha post a les 6.13. També, també. Hora Sant Justenca. A nosaltres no ens fa por res. Sí, sí, no, no, hi ha coses típicament Sant Justenques. I s'ha post a les 6.13. A les 6.13, hora Sant Justenca. Hora Sant Justenca. García, la Lluna.
La Lluna avui sortirà a les 14.15. Què dius ara? Hores, en Justenca. A les 14.15. Ai, a les 14. Et pot senyir el guió, Garcia? Et pot senyir el guió? O sigui, és fàcil, eh? A les 4.15. A les 04.15. De la maquinada. Hores, en Justenca. De la mà. O ha sortit a les 3.15 d'aquesta matinada. Ah.
No, sortirà. Sí. Estem desinformant. Per moments ho estem fent. No, no, ho estàs dient bé, García. L'Emilio t'estava intentar confundir. M'està posant a prova. T'estava fent luz de gas. Vale. Després m'ho expliques. I es fundrà a les 14.38. Ara sí que ho he dit bé. De demà dissabte. Molt bé. És dur, eh, això. Vaja.
Què? Què farem? L'altre. És el teu moment. El meu moment, el sant oral? El sant oral. És el moment de glòria. Sant Arcusi, Sant Adjun, Sant Berard, Sant Bernat Carví, Santa Blanca, Sant Estafania, Sant Fructuós, Sant Fulgensi, Sant Forceu, Sant Fusi, Sant Honorat.
S'han honorat Darles. Que és una altra. Sant Marcel I. Sant Meles. Sant Ote. O per fer un triomfo. Sant Pere. Sant Priscila. Serà Santa. Santa Priscila. Aquest també estava amb vosaltres al sofà. Perdona. Para un moment. Perdona. El Priscila tu i el Domènec. Priscila i la reina del desierto. O sigui que estàvem als tres al sofà.
No, no, no, però tu no vas veure Priscil a la reina de suertes? L'he vist amb la versió... Patrick Suárez, vestit de dona. Amb la versió nord-americana i... I a l'extended play. Exacte. Llavors, Patrick Suárez, vestit de dona, tu què diries? Que és un senyor o una santa? Seguim. No té com les preguntes, senyora. Ho has produït malament, eh, Domènech?
A veure, per què? Has dit Priscila. Sí. I és, aquí diu Priscila. Tens raó. Jo crec que hi ha un error tipogràfic. Què més? Sant Rolant, Sant Teobar, Sant Isià. M'agrada, m'agrada, m'agrada. Però, de tot això, en Domènech sempre destaca un sant. Tot això, a veure, parlem clar. Aquests són els sants que se celebren o que fan la seva nomàstica tal dia com el d'avui jo.
llavors, però tu sempre destaques algú jo sí home, Sant Norat d'Arles que va ser bisbe bisbe d'Arles, no? va ser un convers per això, eh? com les pambes era parent d'astèrics aquest, no?
Ei, apunta't algú, uns aplausos o alguna cosa. No, no, no t'he entenat. Has estat finet, a mi m'ha agradat. Va, tot típic, apunta't. Sens dubte, de llinyatge galorromà que... Jo, amic de l'Asterix. Anciós per assolir la perfecció, va peregrinar a Grècia, on va conèixer la vida dels monjos orientals en algun dels monestirs dels quals possiblement va viure. Quan va tornar a la seva terra, tot el seu afany era portar una existència solitària d'ermitar consagrat a Déu. Amén.
Un dia va descobrir les avui anomenades Illes de Lerins davant de Canes i es va instal·lar en una d'elles. No sabia res. I després de fundar el Festival de Cinema... Això últim m'ho he inventat jo. Ets un irreverent i, cuidado, que el papa està molt... És veritat. Molt, molt bonicós, eh? Sí, sí, sí, sí. I tindries les justes, eh? Com te'n descuidis... No m'ho he ficat amb la seva mare, jo, eh? Això també és veritat. Vinga.
Es coneix amb el seu nom. No sé d'on venia la frase, però passa. Un lloc desert i inhòspit on abundaven les serps, segons la tradició, honorat, va caure de genolls i es va posar a resar. Quan va veure una serp. I totes les serps van morir. Mira per on. Era pels vols de l'any 410, aproximadament.
Al cap d'un temps se li van unir altres companys. L'eremita... Van fer com la Comunitat de l'Anillo. L'eremita o l'ermità, potser. Saps per què es diu la Comunitat de l'Anillo? No. No ho sabeu per què es diu la Comunitat de l'Anillo? La Comunitat aquella del Senyor dels Anells? Doncs es diu la Comunitat de l'Anillo perquè tu com tindries el que te dije si et perseguessin un milió d'orcos? Calla-te!
Mira, en fi, llavors, m'he perdut. Sí, que es va convertir en fundador. Ah, sí, és veritat, es va convertir en fundador del monestir de Lerins, regit per la regla de Sant Pacomi. Pacomi. La comunitat va créixer i va ser un planter de sants, teòlegs i bisbes, alhora que un gran focus de cultura.
Un horat, malgrat la seva mala salut, es mostrava activíssim i d'una sol·licitud d'infinit envers tothom, però poc després de ser elegit per la seu d'Arles, va morir. Una mica, en la cresta de l'Ola, estava l'home i va morir, deixant una escola que duraria segles i un record inesborrable de santa edat. Jo no afegiria res més. Aleluya. Jo tampoc. Primer!
Las Amèrides Em toca a mi Mira, 1351 I què passó? Doncs mira, que la corona d'Aragó, que no sé qui era Una corona, la d'Aragó Sí, però això és quan es diu en sentit figurat Ah, en sentit figurat És allò que dius, o sigui, l'administració Bueno, el que manava en aquell moment Ah, vale, el que manava de la corona d'Aragó i el que manava a Venècia Sí Es van trobar per Pinyà Ui
i van signar un tractat per contrarrestar a Zènova, que era un altre... on manava un altre senyor, diferent, en la cursa del domini per la Mediterrània. Això, el 1351, tal dia com el d'avui, un 16 de gener. Sí, un 16 de gener. Que maco. Quin lliur, no? Continuem. Home, el cardenal Richelieu... Todos para uno. I Pau Clarís, que aquest té un carrer aquí a Barcelona...
Firmen un pacte, mira, aquests també van signar un pacte, en virtut de la qual Catalunya serà reconeguda com a república independent. Cuidadín, cuidadín amb el que estàs dient, Emilio. Estem parlant ja del 1641. 1641. 1641, mira si en fa d'anys. I es va produir una ruptura total, si ve temporal, amb Castella.
Està passant en 1641. El ritxalé era un punyetero, el ritxalé, eh? El ritxalé, sí, sí. Mosquetero sempre surt donant morsilla per allà, eh? Sí, sí, sí, sí. I estava la d'allò amb el d'Artacan, sí, i la gosseta aquella, com es deia, la... Bueno, hi havia la milleiri de... Laica. Laica, aquesta no és la... Aquesta és la russa que van a... Van a la lluna, home. Que no. Que massa, Emilio. Bé, 1920, això ja fa quatre dies. Els... Ah...
Què te pasa en la boca? Mira, què passa? Va entrar en vigor la llei de vols...
Núrie, Garcia, sisplau. Vinga, a veure. De la llei d'on? Vols-tet. Això. Segur? Vols-tet. Home. Vols dir? Vols dir? No, no, si tu ho dius. L'única que sap idiomes ets tu. Coneguda com a la llei seca. Ara ja sé de què estàs parlant. El seu nom honorava amb tal Andrew Wallstedt, president del comitè judicial de la Casa Blanca, que va supervisar la seva aprovació...
Perdó. Sí, sí, te veo bien, eh? Sí, ¿verdad? Però qui la va concebre i detectava ser un tal Wayne Willer. Jo, Wayne. Jo, Wayne. No, Wayne Willer, membre de la lliga Antibars, clar. Vale, d'aquí ve el tema. La llei explicava que ningú fabricarà, vendrà, canviarà, transportarà, importarà, exportarà o lliurarà cap licor espirituós
Excepte els autoritzats per la llei, que era cap. Ni la Coca-Cola. Bé, potser els aromes de Montserrat. No ho sé, eh, no ho sé. Els seus efectes, però, van ser inesperats. La producció, importació i distribució de begudes alcohòliques van ser assumides per les bandes de gànsters. Ja te digo. Ja te digo.
L'Alcapone, eh? L'Alcapone, el que quita. Perquè, clar, ja es veu que en els bars aquests... No, no, no, clar, clar. Què mas? Mas? 1969. Què va passar? Un estudiant, un Jean Pallac, es crema viu a la plaça Bensel de Praga,
com a protesta per l'ocupació soviètica de Checoslovàquia i la supressió de les llibertats. Com està el pati? I? No ho sé, a mi, a mi, aquestes coses... Et toquen, et toquen. Alguna altra efemèria d'aquestes divertides, d'aquestes divertides, per aixecar la moral? Mira, aquí em vaig...
Vaig assustar, diu, assassinat. Has dit 1901? No. 2001. Ah. Assassinat l'Elislau Kubala, no. No? Lauren Kabila. Que no té res a veure. A veure, centrem-nos en el guió. Centrem-nos en el guió. Lauren Kabila, que era el president de la República Democràtica del Congo. Vale.
El va assassinar la seva pròpia guàrdia personal. Aquestes coses, en el Congo, què passa en el Congo? Que cada blanco que pilla lo hacen mondongo. Lo hacen mondongo, exactament, així és el tema. Molt bé, i ràpidament, abans de passar a altres coses... Anem als naixements. Sí, García, qui va néixer o qui ha nascut tal dia com el d'avui? El 1935 va néixer un exfutbolista alemany. I entrenador del Barça. Correcte. Udo...
Udo. Jo. Udo Latic. Molt bé. Jo. Què més? El 1945, Kabir Bedi. Kabir Bedi. Hombre. Un actor indi que feia Sandokan. El Sandokan. I aquest anava pel carrer i totes les dones i diien, jo, queremos un hijo tú, jo, queremos un hijo tú, jo, sí, sí. Que jo pensava, perquè parlava en un fill, eh? Perquè era un tio molt... Sí, molt aixerita, no? Sí, és com jo, eh? Sí, sí, sí. Ah, el guapo, el ros, el cabellet. Com jo, vaja, com jo. Sí, sí, sí. Què més, García?
El 1947 va néixer Quique Costas, Enrique Álvarez Costas, futbolista. El 1954, Pedro Mari Sánchez. El petardista. Actor. El petardista. La pel·lícula La Gran Família. Sí, correcte. Era el nen que anava fotent petardos. Petardos per tot arreu, el petardista, Pedro Mari Sánchez. Qui més?
Tres anys més tard, el 57, Ricardo Darín, actor gentil. Exacte, el fill de la nòvia. I el 59, Helen... Això és difícil de dir, eh? Sí. Helen... Folasade Adú. Més coneguda com Sade. Exacte. Aquesta cantant britànic unigeriana. Qui més va néixer tal dia com el d'avui?
El 1960, Lluís de Guindos, un economista i polític. I ministre d'Economia! I ministre de Guins, Lluís de Guins. Lluís de Guins, sí. El 71, Sergi Bruguera. Que et va néixer amb una receta a la mà.
Sí. I el 74, la model Kate Moss. Aquesta sí, que, bueno, en fi. I, bueno, ja ens he de dir que l'Angellat, cert, també va néixer tal dia com avui, no sé de quin any. Això, si no ho diu l'Emilio, rebenta. Sí, tant. Sí. Vale. Home. Molt bé, doncs seguim amb el programa. 20 minuts ens passen de les 8 de vespre. La desbarnada.
Doncs eso, 20 minuts ens passen de les 8 d'ovespre i ràpidament, Josep Maria Montes, bona nit, bona nit. Molt bona nit. Bona nit. Bona nit. Ho podem dir tots una altra vegada. Bona nit. Josep Maria, com ho tenim això?
Home, si parlem del temps, tenim més fresquet. Parlem del temps. De fet, aquest matí ens ha creuat, o migdia, entre el matí i el migdia, ha creuat un front que, de fet, venia acompanyat amb vents de Ponent, amb nord-oest. Era un front bastant esquifit i, vaja, ha deixat caure precipitacions aquí, a la zona de la costa central, molt febles. Esquifides. Molt esquifides, sí, que era el que es preveia, que realment fos un front feble,
En qüestió de precipitacions, però no en qüestió de la baixada de temperatures, que en aquests moments estan baixant. Comparativament amb ahir, portem uns 4 graus menys que ahir, a la mateixa hora. Perdona, quant ens portàvem ahir? Ahir hi havia 15 graus. Sí, estem a 11. 10-11. I seguiran baixant. Ah, sí?
seguirem baixant. Aquesta nit va entrant més, cada vegada més, la massa freda que portava aquest forn fred. Moltes, ens parlarem de fred o què? Ai, ai, ai. No, no, depèn. Depèn. Si t'obrigues bé o no? Dependrà primer dels dies, perquè anirà canviant durant la setmana. I el que sí que tampoc es preveu és una superonada d'aire fred.
És a dir, aquesta si l'esperem, o si us agrada això... Allò que es veu el dia de mañana, que es congela tot Nova York i l'estàtua de llibertat, la neu li arriba a la boca com si s'estés fotent un gelat de nata, no. Doncs això ara per ara no. Ja ens deixes bastant més tranquils. Sí, home, de fet es va anunciant aquesta baixada de temperatures des de fa dies perquè ja s'està veient que les perturbacions atlàntiques que han anat circulant
des del mes de desembre fins ara pel nord d'Europa doncs ara agafaran un camí diferent aniran des de l'Atlàntic des de l'Atlàntic de la zona dels Estats Units fins a Islàndia i des d'Islàndia baixaran amb picat de nord a sud fins al Cantàbric baixaran amb vents del nord i a més a més seran humides portant la humitat de la zona oceània i a més a més amb vents del nord i això és el que hem inaugurat a partir d'avui
Avui tindrem situació del nord, que farà que, en general, des d'avui, uns quants dies, les nevades a Pirineu i zones mutanyoses de la península ibèrica siguin força freqüents. I sentirem també parlar de nevades a zones de la masseta, cotes de 600-800 metres, que és la cota en què està la masseta, cosa que farà que també hi hagi nevades a l'interú de la península ibèrica.
Això, a nivell de terra, diguéssim, hi ha zones planes, no zones muntanyoses. Aquí potser no serà tant. De fet, si voleu, fem una mica l'evolució del que serà els propers dies. Ho estem esperant en candeletes, si és que no tenim paraules. Comencem. Demà dissabte el cel estarà praticamente serè, des del matí fins a la nit.
I això sí, notarem que tot i el sol, el sol no es calfarà massa. Les temperatures respecte avui i els dies anteriors baixaran. I una mica de vent farà, vent del nord. Per tant, no serà un dia gaire agradable. No esperem allò tranquil·litat amb el vent, no, i les temperatures cap a baix. Creiem que aquí a Sant Jus podríem tenir una mínima aquesta nit de 6 graus
Ja està el Simón fent-se el mil homes. A quina hora. Com que viu a Rubí. A Rubí, 4 o 3. A Rubí. La setmana passada, no sé si va ser dimecres, estàvem a un grau. I què tal? El cotxe a mig congelat. De mitges morades, no? De mitges morades que se quedaven... D'alfred que feia. Això pot passar ja a la nit de dissabte i diumenge. El vent es pot encalmar una mica...
i fer que les zones interiors, doncs, hi hagi ja glaçades, eh?, aprenent el Vallès Occidental, n'hi podrien haver, eh?, aquí a Sant Jus, no, encara, eh?, però la temperatura ja podia baixar un grau més, eh?, o que no baixi més, que ja no ens queden graus, no?, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
tot i que aquí a Catalunya continuarà fent sol, és un temps molt similar a dissabte, per tant farà un cap de setmana en general molt assolellat, però fred. S'estarà acostant una pertorbació ellàntica, per això que vindrà del nord, afectarà Galícia, Portugal i les Castelles.
fent que en aquelles zones pugui haver-hi nevades, doncs això, a zones de 600 metres. A quants metres? A quants metres? 600-800. Ah, bueno, això és una mica més que la penya del moro, però no gaire. Sí, però penseu que el nord de Castella està als 800 i al sud als 600. Ah, sí, vamos, que els hi cau segur. Sí, aigua neu, neu...
I aquesta perturbació el dilluns se'ns tirarà a sobre. De fet, dilluns tindrem un dia molt tapat, gris, fred. El que passa és que durant el dilluns entrarà una mica a venda llevant i per tant pot ajudar que les precipitacions durant bona part del dia ens vagin afectant. Potser amb intermitències, però...
Però puja la temperatura, no? Això, amb l'aire marítim, doncs pujarà la cota de neu. No sé, que no nevarà aquí, Sant Just. No, no, no. La cota als 1.100 metres. Això ja cau lluny. Bueno, ni a mura escala sobre la penya del mort. Bueno, però qui voldrà dir que podem tenir durant el dia, doncs, una mitjana d'uns 7 graus. Que per tot el dia 7 graus és una temperatura baixa, eh? A mi dia 7 graus és baixa. Fa fred. Fa fred.
Aquesta perturbació, el dimarts desapareixerà, ja entre Catalunya i les Illes Balears, ens deixarà d'afectar perquè els vents tornaran a girar al nord. No paren, eh, no paren. Ja m'he marejat. Sí. Bé, home, doncs pocs marejareu a partir d'ara, perquè des del dimarts fins al divendres seguirem amb aquest corrent de vents al nord. Frets. Frets. Això sí, sembla que la tendència des del dimarts fins al divendres és que les temperatures vagin
baixant una miqueta més. Per tant, podríem arribar a un divendres ja bastant fred, perquè d'aquests moments podria haver-hi un parell de dies, divendres i dissabte del Senat de Vinent. Això ja veieu que ens en venem massa, potser.
els béns s'agregalin, és a dir, entrin més de l'interior d'Europa. I? Això és molt fred. En aquests moments baixin encara una miqueta més. Però això parles ja de cara... Divendres, divendres. En tot cas, això ja ho tocarem en els segons. Esperem, sí, millor la setmana. Bueno, de tota manera, a veure, Josep Maria, coincideixes amb què més o menys hauria de ser la previsió que ja tocaria per aquestes dates de l'any?
Sí, de fet, és la setmana, em sembla, dels barbuts, no? El que li diuen. Sí, Sant Antoni, Sant... I aquest any, aquest any, s'ha fet... Serà rodó, sembla. Molt bé. Bueno, Josep Maria Montes, com sempre et diem, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres un divendres més i quasi que ja t'emplacem per la setmana que ve la mateixa hora. Perfecte. I pots prendre un cubata que el tens pagat, eh? No ho sé.
Josep Maria. Dic jo que te'l pots pagar, no? El tens pagat. Sí, sí. Ah, doncs ja està, veus? Doncs bé, exacte. Josep Maria, moltíssimes gràcies. Escalzeu-vos molt. Una abraçada. Adéu. Adéu, adéu, bona nit. Adéu. La semanela.
Dos minuts perquè ens sonin els dos quarts de nou. I és el moment en què el programa li dedica, no massa, més aviat amb poc carinyo, un producte de la gastronomia molt nostrada a algú, o alguna, o en alguna institució.
Llegia, manant els diaris, llegia, el ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Alfonso Alonso, el doble A, ha plantejat al Congrés la necessitat de revisar a l'alerta la implantació del copagament per a medicaments de dispensació hospitalària per a pacients que no estiguin hospitalitzats, aprovat per la seva antecessora en el càrrec, la senyora Anna Mato, el 2013. Ja que, segons el nou ministre,
no té gaire sentit que aquesta normativa segueixi en vigor. Així ho ha reconegut durant la seva primera compareixença davant la Comissió de Sanitat i Serveis Socials de la Cambra Baixa, és a dir, del Congrés dels Diputats, on ha recordat que la mateixa anterior ministressa
La senyora Mato ja va fer marxa enrere en la posada en marxa d'altres copagaments introduïts en la seva reforma sanitària, destinats al transport sanitari no urgent o productes de diferent allò. I llavors, per les textuals, a l'11 diu que la mateixa reflexió és per al copagament de farmàcia als hospitals, que no té gaire sentit i que creu ell que s'ha de revisar.
Això és el que he reconegut. Des del seu anunci, nombroses comunitats, des de l'anunci de posada en marxa del copagament de la senyora Mato, es van mostrar reticents i no l'han aplicat mai, com és el cas de Catalunya. I n'hi va haver fins i tot algunes, com Castella i Lleó, Andalusia o el País Basc, que van interposar recursos contra aquesta mesura. Bé, el divertit del cas és que, malgrat aquesta decisió que ha pres ara el nou ministre,
El senyor Alonso ha defensat, cuidado, la tasca de la senyora Mato i ha assegurat que el nou sistema de copagament que va introduir ella amb la seva reforma sanitària era millor del que hi havia abans i que ha funcionat, ja que va introduir qüestions de justícia a l'establir, segons diu, un percentatge de pagament en funció de la renda. Doncs si funcionava i va funcionar... Perquè el toque...
que no quites. Senyor Alonso, per vostè, amb poc carinyo i de pas, un bon tros per la senyora Mato. Un, dos, tres, potiparro de pagès!
Un minut ens passa dels dos quarts de nou i, Domènec, sé que fa estona, però estona llarga, que tens moltes ganes que encetem l'espai de les notícies de la setmana, aquestes curioses, perquè en tens una de preparada que m'has dit aquesta no us l'explico abans d'entrada perquè us agradarà la sorpresa. En directe, perquè si no... Escolta, som tot orelles, obrin les orelles. Què us vols explicar? És un vídeo. Un vidrió.
un vídeo, sí, en què apareixen dibuixos, a veure, que ningú s'ofengui ningú, això és anatomia del cos, penis i vagina ballant
I això ha despertat una mica de polèmica a la Suècia. Un moment, un moment. Un moment, un moment. Un vídeo de dibuixos animats en què apareixen què? Penis, imagines. Ballant. Una part del cos. A veure, podríem haver sigut peus. Ballant. Endavant amb la notícia, Domènec, perquè això... Forma part del programa infantil Baglicatull. Això és suec. És de tradució pública d'allà, eh? O pública, potser, a partir d'ara...
S'ha convertit... S'ha convertit en un fenomen viral. De fet, ho podeu veure al Facebook i al YouTube, si busqueu... Bé, el que busqueu. El clip de poc més d'un minut a durada busca educar sobre el seu propi cos nens d'entre 3 i 6 anys. En ells, penis i vagina ballen al ritme d'una enganxosa cançó.
que podria ser la de Bob Esponja, però que utilitza paraules que els petits diuen per referir-se als genitals femenins i masculins en suec, snip i snob. En català seria... No! La cançó inclou frais com el país molt ràpid, la gina és guai, i més coses. No obstant, el vídeo ha dividit els pares dels espectadors als quals va dirigit. Molts d'ells han expressat la seva indignació a la pàgina de Facebook de la cançó, que això ja sabeu que té molta repercussió si et
queixes a través de Facebook. Ja t'ho dic. Consideren inapropiat esperar que nens de 3-6 anys parlin sobre els seus genitals. Bueno, en fi, aquest és una mica el tema. També hi ha hagut comentaris positius, lògicament, i bé, el vídeo s'ha llançat abans de l'emissió del programa, prevista per aquest diumenge i que avançarà exclusivament sobre els genitals. Per tant, encara no s'ha més el programa sencer. Només hi ha un petit abans...
que es pot ja veure per YouTube, com el Miquel Simón, que ja és el Marc, perdona, que ja s'ha guardat a favoritos. A favoritos, per supuestísimo. Pues escolta, ja que vols que et digui, jo l'he portat perquè em sembla molt bé. Em trobo fantàstic i m'agrada molt aquesta iniciativa de la televisió pública. Que la veritat és que com més abans ens eduqui en aquestes coses...
millor. I si volen una forma didàctica i amb especialistes i broma al marge. Ja, ja, ja. La defenso, la defenso. De dibuixos animats que ha comprat Televisió Espanyola ja, eh? Sí, segur. Un planteu bé, segur. Recapitulem. Un vídeo en el que apareixen dibuixos animats de penis i vagina esballant ha despertat la polèmica
Home, és un vídeo que és la... Molt bé, Domènech, molt bé. Però una cosa, els suecs no eren tan liberals? Simón, no rasquis. Però per això... No rasquis, no busquis la quinta pot al gat. Però escolta, Marc, precisament per això ho fa la televisió pública suec. Tu creus que aquí la televisió espanyola ho faria, això? Sí, però la xapen en dues hores. Ah, no, no cal, no cal. És que jo escolleixo, les defenso a mort.
Emilio, tu també tenies una cosa estranya a explicar, no? Ah, sí? No sé si podré dir que la web de la companyia catalana d'electrodomèstics Taurus va patir un atac cibernètic, informàtic, això està de moda ara, és a dir...
que va bloquejar el seu lloc a internet i que va ser reivindicat per uns suposats jihadistes. A veure, un moment. Sí, la web de la companyia d'electromèstics Taurus va ser atacada cibernàticament per uns jihadistes. Exactament, exactament. Sí, senyor. Bé, això és normal. Quan no són els jihadistes, són els de Corea del Nord i quan no són els del Corea del Nord... El que ha agafat, eh? El xineso... I se sap alguna cosa més d'això, Julio? Bé, sí, això és una notícia que ha pensat RAC1.
I la web, durant una estona, es va poder llegir web piratejada per al ciberexèrcit del Pròxim Orient. I de fons se sentien plegàries islàmiques. Això a la pàgina web d'electrodomèstics Taurus. La companyia, lògicament, la Taurus, va comunicar els fets als Mossos d'Esquadra i els Mossos no sortien del seu... Assombro. Assombro, no?
I els Mossos sospiten que l'objectiu dels gigadistes no era l'empresa catalana Taurus, sinó una companyia nord-americana que fabrica armes i que es diu Taurus. Déu n'hi do. Que nivelazo, eh? Que nivelazo, macho, que nivelazo. Llavors vam veure Taurus. I llavors
si et pots comprar una batidora... Però no van veure que hi havia un... Que no venien fosils de batalladors, venien batidores. Batidores, batidores. De vegades van pensar, mira, aquests són els dos Krasnikovs. Ja te'n digo, ja te'n digo.
García, la teva notícia. Tu vens preparada. Ja m'estàs fent por. No, jo n'he buscat dues, però... Ana per la primera, va, som-hi. Bueno, doncs vaig amb la primera perquè és la que més m'ha sorprès realment. Resulta que un home de Hong Kong... Hong Kong. Hong Kong. Tranquil costat. Hong Kong, sí. Avui en dia, amb el món globalitzat, Hong Kong ha estat el costat. Perdoneu, però Hong Kong no era l'olida aquell tan gran. Hong Kong...
Ah, aquell era King Kong Resulta que va ser detingut a la frontera de Xina quan intentava entrar en aquest país amb 94 iPhones 6 enganxats amb cinta adhesiva al seu cos
No es poden entrar amb iPhone. Home, perdona, no està el problema. No, el problema és que es veu que quan se'ls va desenganxar li va fer una depilació integral. Home, clar. O sigui, no tenia un pèl a puesto, neni. No pots entrar a la Xina amb el teu telèfon mòbil? Però no con 90. Home, amb 94...
Què més? Doncs, bueno, resulta que el detingut havia lligat els dispositius mòbils al redor de les seves cames, de les cuixes... No volem saber més. El problema és quan sonaven. Clar, perquè per posar-nos 96 n'has de posar fins i tot allà on han fet els dibuixos animats. Sí. El problema és quan sona. I què?
La tàctica empleada és coneguda com armadura mòbil. Armadura mòbil. I resulta que és bastant comú entre els traficants de telèfons. Ah, sí? Sí, la policia va descobrir que... Bueno, va descobrir aquest contrabandista per la postura que mostrava el caminar, la rigidesa de les seves articulacions i la tensió muscular que mostrava el caminar. Ah, jo pensava que en el moment que passava per la doada... Que semblava robocop, ben-hi, que semblava robocop. Quan passava per la doada van començar a sonar els 94 telèfons a l'hora. I el tio es va fotreballar, clar.
En mot de vibració, no? Vale, què més? Doncs res, això mateix Vale, i tenies una segona notícia Que també t'ha sorprès Sí Bueno, és un accident de cotxe Que va passar el 2012 Ah, bueno Li va passar un home que es diu Rory Curtis I el jove, doncs, bueno, era exfutbolista Bueno, és exfutbolista dels A veure si ho dic bé, aquest equip Stowport Swifts
I, bueno, resulta que va tenir un accident i es va quedar en coma. Llavors, quan va despertar, el que li va passar és que es pensava que era l'actor Matthew McGonagall. Ah, molt conegut, sí. El Matthew McGonagall. Tornem a fer el titular aquest perquè em sembla una mica surrealist. Resulta que és un futbolero, un senyor futbolista, que té un accident de cotxe, entra en coma... Ara no, ara és actor.
Es va despertar del coma Un aplaudiment per l'Emilio Ha estat esmolat Llavors què? Doncs ell va dir No puc recordar molt Però sé que pensava Que era Matthew McGonagall Sí Diu, quan vaig anar al bany Em vaig mirar el mirall Em vaig suspendre perquè no No em veia com ell
Clar. Dice, hola, Pepe, com has canviat? Dice, no soy Pepe, pues vas a mi favor. A l'home el que li va passar és que, bueno, l'accident de tràfic li va provocar una hemorràgia multifocal intercranial. I tant. Vamos, que es va donar una torta. Els vasos sanguinis li van rebentar i la sang que es va filtrar per al cervell. No, no, evidentment, que algú tenia aquest jove està claríssim.
Aquest home, Curtis, s'ha pogut recuperar gràcies a un tractament amb una droga experimental. I ara qui es creu que és? I... I ara diu... En que no recorda... En que no recorda absolutament res de l'accident...
Ell diu que ja no puc sortir de casa sense abraçar a tothom i dir-los que els estimo molt. Ara es deu creure que és Mahatma Gandhi. Mahatma Gandhi, no? Exacte. O si supris ja, perdó, directament. Estupendo. Molt bé. Simón, la teva notícia tècnico-lògica. Tècnico-lògica. I de dels seràfols del xino ja la dic. Aquesta no és tecnològica. És de contrabando. Ah, vale.
No, a veure, sí, és mitjanament tecnològic, encara que allà hi ha moltes aplicacions que fan això. Google fa unes setmanes va comprar dues empreses, coses d'aquestes que fan. Tenen quartos d'aquestes. Totes dues de traducció. Una que tradueix converses a temps real,
I una que tradueix cartellets al teu idioma. Doncs si la traducció és la mateixa que la traducció normal de Google, l'estem empallant, no? Sí, no, no. Diu, jo volia anar a Tarragona i acabes anant dos. Però bueno, no passa res. I el que fa l'aplicació d'àudio, apretes un botó, dius la frase...
i te la tradueix en veu robòtica te la tradueix a l'idioma he intentat buscar en el cas de la de veu si t'ho tradueix a l'espanyol o al castellà en català no en català no que raro en català no que raro si som la bomba vamos lo que no hay en el mundo perdona eh
En català no ho té. Hi ha més gent que parla català que gent que parli danès, per exemple, el suec. O xinó, xinó. Correcte. No, xinó, no. S'ha de dir que l'altra part de l'aplicació, la que fa... Tu poses el mòbil a la càmera, que és una funció... I et tradueix. I et tradueix a... I et fas un selfie. No, et tradueix al cartell que vulguis, o la carta d'un restaurant, o el cartell d'un monument...
o et tradueix en l'acte ja sobreimpres en el cartell amb l'idioma però en català no jo crec que això no mereix una queixa i el problema està que et tradueix espere't
francès, alemán, italian, portugués, rus i espanyol, però a l'anglès, i viceversa. Ah, però, per exemple, de l'espanyol al francès, no. No, no, de l'anglès a l'espanyol. De l'anglès a l'espanyol, no. Però pots fer una cosa. M'he perdut ja. No, no, no. Sí, home, sí, tu agafes un. Ah, no?
El tradueixes de l'anglès, o sigui, de l'espanyol a l'anglès. I després et pots traduir de l'anglès al francès. No. Sí. Ja has fet la traducció de l'espanyol al francès. Sí, però no pots fer-ho perquè no tens la imatge per traduir-ho. Com no saps francès, no saps ben bé. Exacte. Tens un cartell. Tu tens un cartell amb anglès i no... Jo estic a Anglaterra.
I t'aguantes, perquè de l'anglès al castellà no es pot. Però tu te'n vas a França i hi ha un cartell en francès i te'l tradueix a l'anglès. O un en portugués i te'l tradueix a l'anglès. O un en rus i te'l tradueix a l'anglès. I de l'anglès al rus, sí. Però no, al castellà no. No se puede, por ejemplo, mostrar un cartell que está en italiano y traducirlo a l'espanyol. Però si pots traduirlo de l'italià a l'anglès. Vaya...
A veure, se puede traducir i viceversa, pero siempre, desde o al inglés. De l'anglès a l'espanyol. Correcte, llavors sí que teixeria. Però el problema és que no ho pots fer perquè com és una imatge, el que tradueix és la imatge. Però si tu tens una tablet, tens la possibilitat de fotografiar... Sí, però no li pots ensenyar per la càmera. Bueno, per això utilitzes la nota de voz i li dius...
foto, s'ha de dir que de moment és una prova. Simón, no he entès res. A veure, què és un mòbil? Jo vaig a Anglaterra, veig un cartell en anglès que no entenc, li foto el vídeo de l'avant. A què? A l'espanyol, al rus, al portugués, al francès. Si vaig a Moscou, Moscou... Te lo tradueix a l'anglès. Te lo tradueix a l'anglès.
i després... No, no. Ho pinto... Ho pintes... I llavors... Sí, sí. Correcte. Si ho pintes en anglès, aleshores... Una porqueria de tot. No serveix de res, no. Vale, ja està. Què més? Bueno, si et serveix... A veure... A veure, jo he provat alguna vegada el traductor aquest de Google. No, espera't, no, que hi ha la segona part de la notícia que és el traductor de veu
Salta el que diu, no és del tot verit, no tradueix 100%, excepte el 80% de les coses, les tradueix bé, diu, però ja sabemos que una mala traducción es mejor que nada. Dius, a veure, que ho tradueixis. Que no t'entenguin de res, que t'entenguin malament. Com el del mundial de futbol aquell que va traduir el que li va donar la gana. Ja t'he dit.
per fer la traducció simultània els gestos del sordomut jo a vegades agafo un text en anglès i me'l tradueixo al català i fa una traducció que és horrible en català i he descobert per què perquè el Google no tradueix directament al català
Primer tradueix de l'anglès al castellà i del castellà al català. Clar, de l'anglès al castellà ja fa error, ja perd. I del català al castellà perd. Bueno, s'ha de dir que l'aplicació aquesta la utilitzen 500 milions d'usuaris. Que no tenim ni idea de cap idioma, no? I el 95% estan fora dels Estats Units, més concentrats a Brasil i a Mèxic. Però el portuguès no te'l tradueix, m'has dit.
no, eh, portuguès sí, portuguès sí, també també, també i, bueno jo sou molt feliç s'ha de dir que aquestes dues aplicacions aquestes dues aplicacions al dia fan mil milions de traduccions que no són unes poques no volen cobrar no pretenen, sí mil milions d'hamburgueses, mira, el McDonald's no en fa tantes
No pretenen cobrar que sigui un servei de pagament per part de Google, però només de dir que segurament en uns dies, segons si fons... S'accepten donatius. Jo crec que sí, perquè, a veure, amb el nivell d'usuaris diran, doncs mira, un euro, i en totes ja t'ha de tarraf... No, no, un cèntim, un cèntim d'euro, quants milions has dit? Mil milions de traduccions al dia. Són unes quantes. Mil milions a un cèntim...
mil milions de cèntims i el que deia l'Emilio en el traductor oral utilitza un sistema que és machine learning machine learning que seria una intel·ligència artificial i va aprenent de les seves pròpies traduccions això de la traducció oral és el que feia el Bill Clinton? sí, també, en el despatxo no, no
Encara no hem entrat en l'horari adult. No, no, no. Queden 13 minuts per l'horari adult. Bueno, en algun lloc que ens estan escoltant que ja estan fora de l'horari adult. Sí, el Ràlia. I diu que utilitza el sistema aquest que va aprenent de les seves propies traduccions. Diu, va aprenent, però dius, va aprenent si l'altra persona sap el que m'està dient. Perquè si em tradueix na, na, na, que és ne, ne, ne, jo no sé si està bé o no està malament. Amb la qual cosa no puc...
Sí, sí, perquè el traductor diu, si li acudeix a vostè una traducció millor, diu, si ja t'estic pensant-m'hi això, si te'n posarà, no me viene nada por esa palabra, no me viene nada. Però bueno, és una aplicació que pot tenir la seva. Sí, cap problema. La de veu utilitza 36 idiomes.
No està mal. Te'n pots anar a... Al català també. A Burundi. No sé quin dels 36... Jo suposo que sí. Sí? Jo suposo que sí. El de veu. El de veu. Perquè parteix del de texta. Amb il·lusió. Jo entenc que sí. Però bueno... No sé si ho fan amb il·lusió, home. Però bé, 36... Catalans. Te'n pots anar a qualsevol lloc i si comença a funcionar bé...
Apretes el botonet, li diu al taxista, vull anar a aquest lloc. I li diu... Jo vaig veure una pel·lícula d'un paio que arribava al Japó amb el telèfon mòbil. Primer que fa, surt de l'avió i agafa un paio i li ensenya el mòbil.
al mòbil hi havia la foto d'un taxi i l'altre li diu cap allà i aleshores tenia el mòbil, les fotos del taxi d'un bar, del lavabo d'un vàter, d'un hotel i quan havia d'anar al vàter ens ensenyava la foto d'un vàter això era la primera fase del traductor aquest sí, sí però estàs quedat a gust per mi detall, nom de les aplicacions? whatsapp
No, però és una funció de Google que estarà basada en Android. Segurament a l'Android el tindràs al telèfon. Sí, el nom de les dues empreses que havia comprat, però el nom de com li dirà Google encara no. Llàstima que no tradueixi el japonès, perquè te podries dir un insult així. Però igual sí que ho tradueixi el japonès.
A l'oral segurament. A l'oral està bé. Dius un insult gruixut en castellà. Segur que en japonès també deut. Te'l graves en japonès. Emili, el japonès i el xinu ha de traduir fijo. Te'l tradueixes al japonès i te'l graves. I quan un et toqui una mica... Resulta ser en japonès i queda més a gust que tot. Do marigato. Do marigato. Do marigato go say ma está. 10 minuts i les 9 do vespre.
La Dasbarnada. Señor Mariano. Buenas noches, ¿cómo estás? Muy bien. ¿Sí? Helado de frío. Calla, que ya en Madrid las bocas están palando de fred. Sí. ¿Nieva? Sí.
Todavía no, pero esta noche pasada ha llovido un poco, ha herido un poquito de agua. No, va, también llueve aquí, hombre. Sí, pero ha sido poca cosa. Poca cosa. Sí, pero frío mucho. Y aire, se ha puesto esta tarde aire, helado. Oye, ¿tú conocías a Marianico el Corto? Sí. Sí. No, es que ahora no ha venido. No, Mariano, Marianico...
Sí, y había otro que era Mariano 3,5, me parece, o algo parecido 2,5. Sí, sí. Mariano y Colcorto era uno que llevaba boina, me parece. Ajito y con boina. Sí, sí, sí. Bueno, vamos a por la lluvia de Madrid. La lluvia en Sevilla es una pura maravilla. Es una traducción chunga que va a hacer a la palébola.
d'Espanya, és la... My Fair Lady. Yes, yes, yes, yes. Yes, yes. Ollem una cosa, Mariano. A part de l'Udo Fred, això és el més destacat que us ha passat esta setmana a la villa i capital del Reino?
Es lo primero que se me ha venido a la cabeza porque he pasado toda la semana y he dado de río. Pero aparte de eso, parece ser que no pasan muchas más cosas aparte de las meteduras de pata de los habituales.
Y por cierto, si ha pasado algo, el pequeño Nicolás... ¡Hombre, calla, calla! Es recurrente, pero porque pasan cosas con él. Ja ho saps que és un tema que ens agrada, Mariano, aquest és un tema que ens agrada. Sí, hombre, claro que sí, claro que sí.
pues aparte de todas las aplicaciones que tiene todo el mundo, está empezando a devolver el dinero a los empresarios a los que supuestamente se lo pidió... O sea, que no se lo había gastado. Pero espera, pero... Estaba haciendo cajita para el futuro. Claro, claro, claro. Supuestamente, hombre, es que hay algunas islas por ahí en el mundo que no permiten que entre por menos de un montón de millones de euros. Entonces hay que empezar a hacer cajita de jóvenes.
Però això és un poc surrealista, eh, Maria? Perquè, primer, que els empresaris deien que no li havien deixat els diners. Després van dir que sí que els hi havien deixat, però que no patien perquè, bueno, que si de cas era igual. I ara, al final, sí que els està tornant. Sí, perquè parece ser que algunos descubiertos amenazaban con denunciar
Y el pequeño Nicolás lo que ha hecho ha sido devolverles el dinero. De alguna forma, todo esto ya sabéis que es con el supuesto delante. Aquí mientras no se demuestre lo contrario, todo el mundo es inocente. Ya te digo. Inocente, inocente. Con la...
De alguna forma, con la promesa, con el acuerdo de que no iban a denunciar, de que no pusieran una denuncia o de que retiraran las denuncias, caso de que hubieran estado tramitándose esas denuncias. Quiere liberarse de todo.
Yo tengo una duda existencial, porque ayer por televisión vi oí que hay dos personas que han hecho una denuncia de paternidad. Calla. Cert, cert, cert. Calla, calla. Al rey emérito. Estoy aparece corazón, corazón. Al rey emérito. Y cuando estaba yo viendo esa noticia, digo, ¿y si el pequeño Nicolás ahora no sale de golpe y porraso con que es hijo del rey?
Ai, la mare. No, la mare ho deu saber, eh? Si és el cas, ho deu saber. La genètica, la ley de Mendels, ha debido saltar una generación. No se parece mucho, eh? Sembla fill més de l'asnar. De l'asnar. Sí, sí, amb aquesta melena que em porta. Això és l'estètica d'una sèrie de gent, eh? Però no porta bigoti, no, el pequeño Nicolás? Visible, no. Potser encara no ve un temps que li creixi.
No l'havia salido. Era Lampiño. Sí, sí, sí. Lampiño Nicolás. El Lampiño Nicolás. Oye, escolta, calla, calla. I això, ara està tornant els quartos aquest? I què? De momento, ahí se ha quedado el tema porque no es los empresarios supuestamente defraudados...
no lo tienen todas consigo a la hora de retirar las posibles denuncias que estuvieran en trámite. Pero vamos, desde luego, él lo que quiere es devolver el dinero. Y aquí no ha pasado nada. Aquí pasa y después gloria. En realidad ha sido un préstamo para un negocio. ¿Y cuál negocio? Casa de elefantes en Burundi.
No sé, pero sí también pudiera haber sido. Pero bien es cierto que el nivel de vida que había llevado hasta ese momento, hasta el momento que le pilló asuntos internos, y el nivel de gente que se reunía a su alrededor y en los sitios que luego ha dicho que no se ha reunido con él, pues ya es sospechoso de que todavía no se ha terminado esta historia. ¿Qué es lo que pasa con el pequeño Nicolás?
Pues que ha habido otras cosas más importantes que han hecho que los recursos utilizables en las investigaciones se dediquen a otras cosas. La supuesta paternidad del rey, que siempre dice que los tribunales... Pero vamos, uno en 300, ¿eh? No, pero el rey con decir que no volverá a pasar, ya está, ¿no? Ya no volverá a pasar, ¿no?
Por cierto, mira, ahora que tocas esto, Mariano, del tema aquest que ha tret l'Emilio aquí i lo ha puesto encima de la palestra, això de la prova, o d'aquesta demanda, més que prova, no, demanda de palestra. Esto en la villa y capital y tal, igual, se n'ha parlat o no? No, però és que més i més és curiosa. Sí se habla, pero claro, el tema históricamente...
Y hablo de históricamente el rey que tenemos, el rey emérito que tenemos, el rey padre. Que tiene mucho mérito, ¿eh? Tiene mucho mérito. Es mérito. Sí, sí, sí. ¿Qué le pasa a este? Sobre todo teniendo en cuenta la mala leche que se gastan los elefantes cuando los quiere gastar. Bueno. ¡Ya te digo!
Pero, independientemente de eso, todos sabemos, y no es el primer caso que se ha dado con los reyes, ni españoles, ni las dinastías españolas, ni de otros... Lares, de otros lares. Efectivamente, el tema de los hijos, vamos a decir... Emèritos. No, los bastardos. No, los bastardos. Ah, això es de... No, no, no, había uns que eren bastardos y otros basavantes.
Aquí no, no. Como no está regulado y en muchos países tampoco, el tema de la ley sálica con los... Ahora andaba a dir una cosa, pero es que estamos en un lado infantil, ¿no? Sí, en algunos sitios sí y en otros no. Quiero decir que, en principio, como todo es tan difuso en todo lo que corresponde a la jefatura del Estado de las monarquías, muchas veces, pues...
al final no sabes quién tiene derechos dinásticos, que no se han... Ha habido guerras a lo largo. Sí, sí, es complicado. A més, a més, hi ha moltes pel·lícules, Mariano, tu coincidiràs con nosotros, hi ha moltes pel·lícules en què, hijos bastardos, després acaben accediendo al trono, perquè jo hi va antes que tu... No vols dir que això a Índia també passaria, o no? De hecho, las coronas europeas se han ido montando, de alguna forma, por un lado, en base a derechos dinásticos, evidentemente, y por otro lado, pues oye, pues que si...
abdicó de sus derechos, pero no ha renunciado, y luego viene el otro y dice, pues mira, yo soy hijo de no sé dónde y venga pa'lante. Y así, al final, espadazo tras espadazo, pues hemos llegado hasta nuestros días, que ya teóricamente somos un poco más civilizados, pero no tanto. Vale, y entonces el tema aquest ara preocupa o no preocupa aquí a Madrid? En absoluto, en absoluto. O rellisca, o rellisca. Totalmente. No, pues es que son cosas que se saben y se conocen desde hace mucho tiempo, es decir, los
los paseos en moto y con casco por ahí de imprevisto y de improviso pues ya se conocían en los viajes pues tres cuartos de lo mismo cazando elefantes en Sudáfrica con la edad que tenía pues sí, también bueno bueno, pero eso fue lo que le costó porque claro, a esa edad levantarse por la noche y tal
Ibai tropezó. No, no, tropezó, se rompió la pierna. Son muchas casualidades, ¿no? Pues sí, pues sí. No sé, ata a cabos y verás elefantes bailar, ¿no? O lo que le pasaba a Dupo.
No sé si recordes lo que le pasaba a Dumbo, que veía el estuolar. Pues aquí tres cuartos de lo mismo. Pobre hombre. Pobre hombre. Oye, Mariano, no et vull deixar marxar sense comentar una cosa que a mi m'ha impactat, però m'ha impactat moltíssim. Diu així, atenció, tu lo sabes, porque esto lo vais a sofrir allí en donde tú vives. Diu, un alpinista...
Un alpinista. Baixarà a la cripta del convent per buscar a Cervantes. Cuidaito. S'equivocà. Acier Izaguirre, experta alpinista que ha acompanyat, entre d'altres, a l'Edurne Passavant, que a més són cosins i germans, a diferents ascensions a les cimes més altes del món, els cims, entre elles a 6 dels 14 a 8.000, etcètera, etcètera. Baixarà a la cripta del convent de les Cervantes
Trinitàries, que maco, les Trinitàries. Sí, les Trinitàries, sí. D'on es creu que es troba enterrat Miguel de Cervantes? I quan baixi, què? Bueno, pues es veu que baixarà amb unes càmeres tal, tal, tal, aviam si realment troben el cos del... Però estarà fent polsia, no? No, no, això pot quedar pràcticament res. Oye, esto no lo comentáis allí, esto es una notició. No, no, no, no. Actualidad, vamos...
Realmente, no es que sea actualidad, o de Miguel de Cervantes... Y Saavedra. Y Saavedra. Aparte de la casa que tiene en Alcalá de Henares, donde se puede revisar toda su vida, obra y milagros, pasa con sus huesos como pasa con otros muchos famosos. Con los de Colón, sin ir más lejos. Exactamente.
A mí, que un alpinista quiera ser despeleólogo, pues es lógico porque tiene cierta concordancia. Sí, este sabe, se ve que sabe fer-ho, ¿eh, això? Sí, sí. Yo, ciertamente, desconocía que en el convento de las Trinitarias había una cima lo suficientemente profunda como para ir a buscar el... Sí, sí, sí. Es veu que el tío... A no ser que se despeñara.
el Cervantes y acabará... No, pero se ve que hayan unas catatumbas o lo que diga el Iconvulgui... Pero bueno, yo me pregunto, yo me pregunto, ¿para qué quiere encontrar ahora la tumba del Cervantes? Pues, por lo que deía el Mariano, para ubicarlo, ¿no? Entiendo que es para ubicarlo y poder hacerle homenaje. Ah, homenaje. Homenajearle y ya le homenaje. O para saber dónde está, ¿no? En esos homenajes no hay ningún problema porque ya le homenajeamos y...
Pero evidentemente, hombre, cualquier luz, siempre que se pueda aportar... Ahorita queda muy maco eso, de cualquier luz. Es que en el fondo, el Mariano es un poeta. Sí, sí, sí. Uy, no lo sabes tú. Estos son los tíos del centro, que son como Cervantes. Como Cervantes. Saben dir las cosas bé, y no como aquí, que son uns lerdos. Que yo, doctor, en mi vida pensaba que Cervantes había nacido en Lepanto.
Pues no. Sí, porque lo llamaban el manco de Lepanto, yo pensaba... Al carrer Lepanto. Al carrer Lepanto, hasta aquí mateix, sí. Yo pensaba, mira, no he escut de Barcelona. Pero no, resulta que no, que era de... De Bonera. De Henares. De Henares. De Alcalá. De Alcalá de Henares. Qué maco Alcalá de Henares. Sí, verdad. Sí, Alcalá. Es un muy bonito sitio, además. Maco de veure, sí que explico. Os lo recomiendo, y además se come bien. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí.
Y mantiene muchos edificios históricos, además. Y allá donde vayas ves las antiguas vigas, los antiguos... Está muy bien per visitar. Lo recomiendo. Vale, y escolta, y això... Pero bueno, tú has leído el Quijote.
Varias veces, dile, Mariano, varias veces. No, varias veces no, como 400. Yo te digo... Te lo digo porque me obligaban en el colegio. Yo más, yo más. Pero no he pasado de aquello del lugar de la mancha de cuyo nombre no quiero acordarme. Ya está. Pero hay más. Pero hay más. Pero esa frase no la he leído. Aquí ya sea aquel hidalgo que a tanto extremo llegó, etcétera, etcétera. Ese es el final. Cuando llegaba al final lloraba.
Por un lado me daba tristeza de la inocencia. Claro, tú decías pobre Quijano. Moría en su inocencia. Claro. Y por otro lado lloraba de la alegría de terminar por fin. Que ese hombre ya se ha muerto ya. Sí, pero no, pero no. Era como una rueda sin fin porque cuando terminaba uno empezaba el otro. Es que era una clase que teníamos en muchos años de leer el Quijote.
Por eso a una generación de españoles no les queda ganas de volver a leer el Quijote. Sin embargo, es muy bueno. Hay que leerlo bien, pero es muy bueno.
Hòstia, tu, jo ja no afegiria res més, eh, Mariano? No, ja està, ja. Nos has dejado... Después d'esto... Esma perduts, corpresos, i bocabalats, i algunes palabras más que te podías sacar así del Pompeu, pero que ya no vienen al caso. Mariano, y si lo encontramos, ¿qué farem amb el Cervantes en las 30? Eso digo yo.
Bueno, pues si la encontramos, lo que se suele hacer en estos casos es poner de alguna forma una placa o un lugar, algo que homenaje al sitio donde han encontrado la tumba y se pueden hacer dos cosas, no sé cómo estará la ley en este caso, pero o bien dejarle, primero reconocer de alguna forma oficial que esos huesos que se han encontrado ahí son de Cervantes y no son de otra persona o otras personas,
Doncs no lo sé, m'imagino que haurà que acudir a legafos històricos, etcètera, etcètera, i a provar d'ADN. I com que lo compares? Un equip de 23 persones on hi ha forenses, antropòlegs, especialistes en mòmies i tèxtils.
Bueno, pero ninguna de las pruebas que me... O sea, ADN, ¿con qué lo comparas? Vale, carbono 14, vale, vas a saber que nació o murió el mismo año que el otro, pero... No, no, no, pero... Escolta, yo estoy leyendo eso, y es asombroso, ¿eh? Asombroso. No, no, ahí puede haber evidencias de una persona que está enterrada de hace muchos años, porque al final, tirando del hilo, tirando del hilo,
A ver, tú dime una cosa, ¿cómo alguien puede saber que hay un esqueleto por allá abajo o hay una tabla o hay unas cuevas o hay un osario? Ahí están los huesos de Cervantes. Santa Teresa de Jesús... No, Santa Teresa es una señora que no tiene unos huesos que no tienen brazo.
Claro, quiero decir... El brazo lo tenía Franco en su... Oye, Mariano, que estoy leyendo yo esto y es asombroso. Dice que solo se exhumarán los huesos si resulta que son de un ser adulto, herido, desdentado y manco.
Si no tiene todas estas características, no es Cervantes y no lo sacarán. Bueno, y si encuentran un cartel que pone Cervantes aquí... Claro. Vamos a ver. ¿Cuántas calaveras desdentadas o cuántos esqueletos desdentados pueden encontrar? Tiene que reunir todas las condiciones en banco. Herido, porque tenía una herida... No sé dónde. Tenía una herida, pobre hombre. Desdentado.
y manco y además adulto yo hasta que no vea la foto pero igual no está igual que antes y si encima tiene en la mano derecha una pluma entonces ya seguro que es y el libro de familia que pone aquí yace Miguel de Cervantes y Saavedra claro de los Saavedra de toda la vida que día van a bajar
Tu, Domènech, per què? Espera, espera. Fíjate que no lo sé, però el dia que bajen, allí estaré jo para verlo. Això te lo comprometes, vull dir que aquí en deu ser. Domènech, què has preguntat això? Vull saber-ho. Perquè m'interessa si això és de Y-L-L-A o és per d'aquí uns mesos? Per què?
Per curiositat, perquè aquestes notícies de la típica que dius, hòstia, té interès realment, o sigui, m'interessa, però demà ningú se'n recordarà. No, clar. I no farem seguiment. No, demà no, d'aquí un rato. D'aquí un rato ningú... Però això és el que tenim de dir-ho, no? Perquè d'aquí uns mesos diran, ei, aquell paio ja ha baixat, eh? Clar.
I què ha trobat? Quin seguiment farem aquí? Nosaltres, aquí, a Ràdio d'Esbert, a tots els informatius, a cada notícia, pam! Recordarem, recordarem-se, sí. A tu és que només t'interessa fer seguiment del petit Nicolàs, però això a mi m'interessa, jo vull seguir això. Mariano, quin és de veres? No, no, no, no, no hay ningún problema. Tengo además contactos en Alcalá de Henares que no puedo informar. Toma! Toma! Toma! Toma! Toma!
Mariano González, com sempre, molt agraïts per tenir-te entre nosaltres i ho deixaríem aquí fins divendres que ve. Molt bé, encantat també per mi part i així. Me agrada molt que estiguis tots els que estiguis molt bé. Allà estem, allà estem. Allà estàs, allà estàs. Doncs nada, doncs ens veiem.
Y espero que nos veamos pronto, además, de verdad. Una abraçada, Mariano. Un abrazo.
La desbarnada. 9 de les 9. Domènec, el teu moment de glòria. It's my time. Bé, escoltarem James Bloom. It's okay. Bonfire heart. Bonfire heart. Què et passa a la boca, Tito? És anglès, és un tema que és anglès. Ah, bueno. A veure, Núria, tu el coneixes, no? Sí. Ui, tant. Bueno, bueno. Oh, yeah. L'he prop per la Núria, perquè no s'ha conegit tant el programa. Oh, no.
Your mouth is a revolver, find bullets in the sky Your love is like a soldier, loyal till you die And I've been looking at the stars for a long, long time I've been putting out fires all my life Everybody wants a flame, they don't want to get burned
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Nights like this lead to love like ours. You like the spark in my bonfire. People like us, we don't need that much, just some. One that starts, starts the spark in our bonfire.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem
La desbernada. Un quart d'hora ens passa ja de les 9 del vespre, 15 minuts passen de les 9, un quart de 10 de la nit i és el moment de donar, com sempre, la benvinguda a una de les nostres més brillants col·laboradores, la Isabel Amatoipi, que ens porta la informació que se genera a la bonica i veina població d'esplugues del Llobrat. Isabel, bona nit.
Hola, molt bon vespre. Des d'Esplugues de Llobregat, aquesta petita agenda que us porto cada divendres. Mireu, aquesta mateixa tarda s'ha inaugurat una exposició que es diu Esplugues Abans i Ara. L'exposició ha estat organitzada per l'Associació de Veïns del Centre i es fa al Centre Cultural de l'Avent. S'ha inaugurat a les 7 de la tarda i la podem veure fins al proper 23 de gener.
Per demà dissabte tenim a migdia a la biblioteca para Miquel Desplugues l'hora del conte amb les princeses pitipisses a càrrec d'en Blai Sanabra.
A la tarda tenim a les 5 de la tarda l'Avenç, el Centre Cultural de l'Avenç, Vall per la Gent Gran. Després, el dimecres, podem seguir amb lectures, lectures que ens agraden a la biblioteca, en aquesta ocasió a la Biblioteca de la Bòbil, a Can Vidalet, i serà a les 7 de la tarda. La lectura és d'Anglaterra Literatura i Humor, el codi dels Wobsters.
Per dijous que ve, tornem a tenir a la Bòbila un espai de lectura, però en aquest cas és compte a comptes infantils, a càrrec del grup Indiclub d'Espai Pobillacases Canvidalet. A les 6 de la tarda, a l'auditori Rosa Maria Campreciós,
de la residència de la Maiola tenim una de les xerrades, que ja són habituals, de l'aula d'extensió universitària, que és el descobriment de la tomba de Tutankamon, una gran aventura arqueològica. Aquesta xerrada anirà a càrrec de la Marta Villanueva. Per als més joves, o no tan joves, a dos quarts de set de la tarda tenim a la Biblioteca de la Bòbila una acció formativa.
la jornada és la millor eina per cercar feina, el teu currículum. Tots sabem que és molt important presentar un disseny original innovador i en aquesta ocasió anirà a càrrec amb Víctor Prieto Muñoz. Pel dissabte tenim diverses activitats, cal destacar la de dissabte a la tarda, a les 7 de la tarda, dissabte dia 24,
que serà el trentè aniversari de les bars Viladesplugues. Ho ampliarem divendres que ve, però de moment apunteu això al Casal de Cultura Robert Villas a les set de la tarda. I dintre de les jornades dels valors patrimonials en arquitectura i ceràmica, que ja us he anat comentant aquestes darreres setmanes, el proper dimecres, dia 21,
A dos quarts de vuit del vespre, a la mesoveria de Cantinturell, a la Conferència Ceràmica i Arquitectura, una història patrimonial compartida. La conferència va a càrrec de Maria Antòria Casanovas, que és conservadora del Museu de Disseny de Barcelona.
Anem a l'agenda jove. Serà un nou apartat que fins ara ho feia tot en conjunt però ho separarem. A l'agenda jove tenim part dimarts dia 20 a les 7 i quart i fins cap allà a les 3 quarts de nou aproximadament automassatge.
L'automassatge comporta beneficis a molts nivells i depèn del lloc on es realitzi i amb la força i la tècnica que s'utilitzi, doncs pot alliberar moltes tensions. Anem el divendres vinent a les 9 del vespre a l'espai remolí, tast de ritmes llatins.
Si no tens plans al divendres que ve, doncs ja saps, et pots apropar al jove espai remolí. I al mateix lloc, a l'espai remolí, a partir de les 7 de la tarda,
Per qui vulguin, i els hi faci peixoca, doncs poden anar amb aquest curs de Photoshop per a principiants. S'explicaran algunes tècniques d'edició de fotografia que després podeu compartir online. I, amics, amigues, bona nit. Fins aquí l'agenda d'Esplogues. La desbarnada
Gràcies, Isabel. Després d'aquesta informació des d'Esplugues i ràpidament ens posem en contacte amb un dels altres companys del programa, el doctor Santiago Barambio. Doctor Barambio, molt bona tarda, bon vespre, bona nit. Hola, què hi ha? Com estàs? Bé, he sortit d'aquí del fons en aquest moment. Vaja, home, però espero que tot hagi estat per bé. Sí, sí, sí. Una cosa digna d'explicar-se, perquè hem operat per via la paroscòpica, o sigui, allò que es posa un tubo dintre la panxa i mires... Sí.
Però en tres dimensions. Hòstia, perdó, perdó. Ah, no, ara ja estem en horari adult, ja puc dir, depèn quin tipus d'expressions. Explica'ns una mica més detalladament això, Santiago. Doncs... La cirurgia endoscòpica, que en diem, que es basa amb allò d'obrir la panxa, en aquest cas era una senyora que creuria que trobés la matriu perquè tenia uns tumors i tal, doncs... es pot fer de diverses maneres. Una és obrint la panxa, no? Llavors, clar, ho veus en tres dimensions, però que ho veus tu.
Llavors ens van inventar un sistema que era fer un tallet i posar un tubo pel qual miràvem, posàvem llum per un altre tubo pel qual posàvem unes tisores, per un altre pel qual posàvem peça instrumental, i llavors podíem operar. Però clar, quan tu mires per una lente, per exemple, no sé, un telescopi... Sí, una càmera o un microscopi normal i correcte. Una televisió, és igual, quan mires una televisió...
ho veus tot pla, no ho veus en tres dimensions, normalment. Bé, doncs avui hem operat en un sistema que porta dos lentes i llavors crea un efecte igual que el de l'ull, o sigui, fer un efecte estereoscòpic, es diu, i llavors ho veus exactament com si estiguessis operant amb la panxa oberta. Amb la qual cosa, la veritat és que millora molt els planos, perquè quan ho veus pla, diguem pla, el que fas és una representació tridimensional en el teu cap.
Però no deixa de ser una transformació del que veus amb el que tu creus que allò seria tridimensionalment. M'explico. És igual que quan veus la pel·lícula. Quan veus la pel·lícula veus l'horitzó, però en realitat l'horitzó és una ratlla que està sobre la Terra, no està lluny. Però tu te l'imagines, no?, perquè tens un horitzó moltes vegades i saps com és un horitzó i per tant fas una traducció dintre de la teva ment del que veus a tres dimensions. En canvi, quan vas a veure una pel·lícula amb tres dimensions, realment veus un horitzó lluny, no?,
Doncs això igual, és com si estiguessis veient-ho amb cel obert. I la veritat és que facilita la cirurgia bastant. És un mètode car per ara, però és un mètode que realment... Jo l'havia vist fa molts anys, però era molt rudimentari encara i no valia la pena.
Santiago, i aquest mètode s'utilitza, dius que és un mètode car, un mètode de innovadors, però s'utilitza sistemàticament o encara és una cosa? No, no, no, normalment no. Nosaltres operem normalment amb una visió plana, on tu agafes i et fas la teva representació tridimensional en el teu cap, però la visió és plana, no és tridimensional. Això ho han muntat per ensenyar-nos-ho. I ara hi ha que decidir si es compra o no es compra, que això és l'altra cosa.
Perquè val 90.000 euros a l'equipet. 90.000 euros? Sí. I, bueno, s'ha de parar molt per la mortita de 90.000 euros. Correcte. I llavors s'ha de veure, s'ha de fer números, si val la pena. I després, clar, si t'hi has costat un 90.000 euros i el del coset treballa amb un mètode convencional que val 20.000, per exemple, doncs si el pacient no
Si anar al pacient, tant se li em dóna, que te'l deixis en tres dimensions amb una, no? No, no, però, doctor Baràmbio, la pregunta seria, aquest sistema, tu et millora la feina? Què tal, senyor Baràmbio? Com es troba vostè? Doncs mira, ara mateix fotudet, però bueno, a mi no m'ho van fer en tres dimensions, o sigui, a mi m'ho van fer en tres dimensions, eh? Sí, a tu ho van fer, hòstia. O sigui, em van obrir i ho veien tot en tres dimensions. Bueno, clar, el sistema... Bueno, no tot es pot fer amb endoscòpia, ni tot es pot fer amb endoscòpia, no? No, clar.
Què em preguntaves? Ben trobat, eh? Et preguntava si aquest sistema que heu provat aquest vespre, o aquesta tarda, si millora la capacitat de treball del professional, del metge. Sí, sí, sí. Millora l'eficàcia de cada moviment. Ten en compte que nosaltres hem d'anar tallant, i allà posem vasos, nervis, ja de tot, i tenim que veure-ho. Que una cosa és estar, diguem...
geogràficament ben situat. És com dir, tu et miressis un plànol o tu estiguessis al terreny. Correcte. Llavors, realment, cada moviment que fas és més eficaç. O sigui, tanteixes molt menys. Amb l'altre sistema, moltes vegades, fem l'estisora i arribem allà, toquem, belluguem per estar segurs que és el que volem tallar.
Quan ho tens amb 3D estàs molt més segur que allò és el que vols tallar perquè ho veus més ressaltat. Ho veus com si fos real. Sí, sí, realment s'ha escurçat el temps d'operatori i, clar, ha escurçat el temps d'operatori per començar a diminuir riscos. I segona, ser més eficaç. Per tant, és bo pel pacient, evidentment. Ara, després del pacient, veurem si valora els 1.000 euros que li costarà més o els 5.
Aquesta tecnologia, Santiago, és tecnologia catalana, espanyola, o bé, això les màquines venen de fora? No, no, això és Olympus, és tecnologia japonesa, de fet. Japonesa? Olympus, com les màquines de fotos. Sí, sí, és Olympus. Però aquest, el que he vist jo, és Olympus. Però el primer que vaig veure era Tsais, o sigui, alemany. I, de fet, Olympus, la central, aquí és d'Alemanya. Sí, bueno, els japonesos... Aquesta tecnologia aquí no se'n fa.
no, la tecnologia espanyola amb això no la conec almenys després em vau posar uns deures és correcte, uns deures sobre el tema de la hepatitis C i si la medicació aquesta que està en el ple debat fins i tot polític, podríem dir realment resoldria els problemes d'aquests pacients o d'aquests malalts d'aquesta malaltia vas dir que admiraries el tema com anava això això és una investigació feta a Norteamèrica
i feta amb cavals públics, bé, amb financiació. És una investigació d'una universitat, però com passa amb moltes universitats, també va ser aquí a Espanya, la universitat, de fet, tot el que s'investigui en una universitat en aquest país, que sigui estatal, està fet dia d'entrada i també amb bons públics. La universitat la manté l'estat. Hi ha universitats que no. Però també moltes investigacions que estan dotades pressupostàriament per investigar en aquella línia.
Per tant, diguem que la investigació d'aquesta medicina, que va bé per la hepatitis C, doncs, diguem que està amortissada en si mateix, en tant en quant se suposa que la investigació de la universitat és una investigació pública i pel públic. El que passa és que això és només una investigació. Després, aquesta investigació es queda allà, aparcada, fins que algú la vol fer servir. El que la vol fer servir és el que ha de fer l'enseig clínic.
i al final, com jo us vaig explicar l'altre dia, té una pila de gastos. El cas és que això, finalment, ho va comprar un laboratori, una indústria farmacèutica, ho va comprar i va fer tots els tràmits necessaris per combatir-lo en un fet consumible. I el que està fent és que ara aquest producte no el ven el mateix preu a tot arreu, sinó que el ven a un preu o a un altre en funció del poder adquisitiu del país. Correcte.
Per considerar-ho injust, és una altra cosa, perquè hi ha moltes maneres de mirar-ho, això dels metges d'abans també ho feien. Els pobres no els hi cobraven i els rics no els hi cobraven. Els rics podien dir, això és injust, perquè em cobra a mi, a l'altre no. Quan arriba la Seguritat Social, això ja es ve a fer d'una altra manera. Tots posem unes peles,
Els que tenen més pel·les posen més pel·les, també, no? I els que tenen més pel·les no posen res, però al final tens la sanitat pública, no? Però la sanitat pública s'obtenen impostos. I els que tenen més diners paguen més impostos. Deia ser el mateix, no? I aquesta és la situació, que en aquest moment el preu que li han posat a Espanya sembla ser que no és assumible per la dàriba.
Bueno, segons ha dit el ministre ara, el doctor Barambio, no és tan una qüestió de diners, sinó que és una qüestió de decidir. Això sempre ho diuen, els polítics sempre ho diuen. Això és el que ha dit el ministre. Jo que hi he estat, he estat assessor del sistema polític de salut amb unes quantes coses, sempre els diners no són, però sí, són. Les coses sempre influeixen a la...
en què les coses s'utilitzen... Per suposat, per suposat, per suposat. Tot tant, aquí el que passa és que aquest medicament sí que n'hi ha a Espanya, perquè n'han comprat, però n'han comprat d'uns quants, el que no n'hi ha per tothom, o no n'hi ha ara per tothom, no? I llavors, bueno, s'estan intentant establir en quins criteris s'utilitza. El que està a punt de morir-se, que li donarem, i el que ho acaba d'agafar, no...
o el que ho acaba d'agafar, hem de preservar-lo perquè no... No sé si això hi ha, decidiran el... Però, bueno, això perquè ha saltat a la palestra i ha sortit al públic i una sèrie de gent s'ha posat a cridar al carrer. Però això passa amb molts altres medicaments i amb molts altres, diguem, prestacions sanitàries, eh? O sigui, vull dir, jo he sentit, hi ha companys meus, jo no treballo per la societat social en el sentit d'empleat de la societat social. Però m'han dit que, no sé, a setembre, a octubre, a por ahí, no?,
perquè comencen a dir que desplaçin les radiografies de les nanòtiques de geni. Per què? Perquè s'ha acabat tot, però suposo. De totes maneres, Santi, em sembla que el gran problema d'aquest medicament és que jo, quan vaig començar a sentir a parlar d'ell, deien que és efectiu en un 95% dels casos. Lògicament, el que té hepatitis C diu, ostres, si és un 95%, vull que me'l doni.
Ja, ja, bueno, per això la gent no ens ha muntat el número que ha muntat. Clar, exacte. Que hi ha altres coses, no?, que també són igual, per exemple, productes adequats per l'osteoporosi, que afecten a gran cantidad de població, especialment femenina, i en canvi els que tens a la base de la societat social són els més barats, que són els antiresortius, els donen els millors, eh? Ja, ja. Per tant, per què no es posen totes les osteoporòtiques a queixar-se, també?
Per què? Doncs perquè no tenim la consciència que l'osteoporosis et mata. Ja, no, i també pot ser perquè no s'havia donat tanta publicitat. No, no, que l'osteoporosis sí que mata. Ja, no, però tampoc s'havia donat tanta publicitat amb aquests medicaments que són més efectius. En canvi, en aquest cas de l'hepatitis C, suposo que algun periodista es va enterar, va començar a publicar i l'ha posat a l'abast de tothom, l'efectivitat d'aquest medicament.
I ningú li ha fet cas perquè tant se li han fot la osteoporosis. Comencem a tindre ara una pila de dones que vénen a avortar de 17 i 8 setmanes, que els hi han fet un avort farmacològic a la senyora pública. I la senyora, doncs, el que ens ha dit és embarassades. I, a més a més, quan han anat a discutir, jo crec que et segueixo embarassades. Home, no. Doncs ara veurem quin percentatge és això. Ara, sortiran al carrer, la gent ha potser escapat això? No, perquè és avort.
O sigui, vull dir, després torno a dir, hi ha malalties amb glamur, jo sempre m'ho he sentit-hi diverses vegades. Sí, també és veritat. Hi ha malalties amb glamur. Per exemple, el SIDA en el seu moment va ser una malaltia amb glamur. Amb glamur, sí, sí. I vinga gent, i organitzacions... I estudiar, i mirar, i a veure com ho podem curar, perquè... També m'ho he sentit-hi moltes vegades, i a més gent vingui del SIDA que amb SIDA, m'entens? I en canvi, la hepatitis C, que és exactament el mateix, és un virus, les transmissions similars...
Sí, és pràcticament com... Són germans, no? És el mateix, però la petitista no tenia comú. No tenia comú. Ara en té. Ara que el SIDA ja no en té. Ja. Amb el qual començo a entrar en sospites. Perquè el moment que es va fer tant de rembori amb el SIDA, més que financiar la investigació del SIDA, el que s'estava era molt interessat en la investigació dels virus.
per després, com més saps de virus, més controles tot el món transgènic. I el món transgènic ha quedat amb l'alimentació. I l'alimentació és un dels grans negocis mundials. O sigui que sospito que si ara el SIDA ha baixat el glamour, saps?
Ja no té tanta... Doncs igual hi havia que trobar un altre virus, pot ser l'èbola i l'hepatitis C. I l'hepatitis C, clar. Poden ser dos motius més perquè sigui justificat, abocar milions i milions a estudiar els virus. Clar. I tothom ho trobi lògic i normal. I total per fer després el blat de moro. Exacte. Això ho dic, com que ja hi ha tant... Jo ja soc de la teoria de la Constitució.
has fet també el Gibson diguen paranoic però això no vol dir que no em passeguessin molt bé Santi ha sigut un plaer vinga fins divendres adeu
Sí, anem a spa. Superem. Cuina per soters. Cuina per soters. Avui sí que és molt senzill, molt senzill, molt senzill. S'obre la llauna. No, no, aquestes... I s'unten el pan bimbo i a cagar la via. Perdó, perdó, perdó. En tinc una guardada, però aquesta és més ràpida. Més encara? Més.
Bueno, no, a veure, més ràpida. Obres la bolsa de patates, ja que no podes comer-se-la una. Ja està. Ah, i poc, no hi és top. No hi és top, correcte. Necessitarem una cua de salmó d'uns 450 grams. Una cua de salmó, pobre salmó. Dos seves tendres. Dos seves. Dues pastanagues. Espera que el Domènech està prenent notes. Un porro. Un porro. Un porro. Jo en tinc, eh, a casa. En castellà, un puerro. Un puerro. D'aquests també. També. Una patata amb...
mitjaneta d'aquestes també en tens a casa a veure, targeta d'Alega, Òscar d'Alega per tu jo volia saber com tens la cuina molt neta la tinc 25 grams de juliver 25 no 24 no 25 no n'heu sabut ja? sal, anet i dues cullerades d'oli anet en eldo
Ah, no, Aneldo. Pensava que era Aneto en català. Aneldo, Aneldo. Aneldo, però no, és Anet, la tradició. Parla del català, Aneldo. Llavors, sofregirem les verdures, la ceba tedra, la pastanaga, el porro i la patata, la podem tallar o bé a Juliana o la rellem.
com més ràbia us doni. A veure, jo recomano que amb el ratllador vas bastant més ràpid. Però ojo no te ratllis dos dedos. Aneu amb compte perquè els talls són profuns. I us ofrecim amb les descullerades d'oli.
quan estiguin ja el que seria sofregidetes, que ja veiem que està torradet, la seva està ja mig transparent. Llavors, en el marbre de la cuina o en una taula, disposem un tros de paper amb el tamany suficient com per cobrir el tros de salmó
doblegant el film. És que no sé com explicar-ho. Perquè puguem fer un farcellet de paper d'alumini amb altres de Salmo. És que t'anava a dir jo, quin paper? Paper d'alumini, perdó. No vull fer spoiler, però això va al forn.
Sí, ja està. No el micrón, això. No, no, no. No el paper de plata al micrón. Perquè la lies una mica. Llavors, el que fem amb aquest paper de plata és al llit de les verduretes sofregidetes, li afixem el llom de salmó a sobre, la cua de salmó, o un tros de salmó, no fa falta que sigui només la cua. Un tros de salmó. La cua és perquè és més primeta i amb el temps que donaré, més o menys ja queda feta. Millor cua.
Millor cua perquè és més estrateta, llavors triga menys. Si feu servir la pal més gruixudeta, uns minutets més. Llavors, afegim les verduretes, fem un llit de verduretes, el tros de salmó sobre...
Tirem l'anet a sobre i el julivert i ho tapem. L'aneldu. L'aneldu i el perejil. I el perejil. Perejil espanyol. Perejil espanyol. Perejil espanyol. I la capa també. Ho salem. Jo li tiro una mica de pebre perquè... Perquè ets un viciós. No, perquè li dona... A mi el picant m'agrada. Ja en el sofregit jo normalment li enfegeixo una grindilla...
perquè m'agrada el gustet res, mitja ni una, mitja llavors ho tanquem i el que consisteix la papillot és assallar bé el tros de salmó el que vivim tancadet com si fos un sobre ho tanquem llavors la bandeja al mig del forn 220 grau, 10 minutets ja està ja està
Trigues a fer el plat mitja hora, com a molt. Més laboriós fer el sofregit. Sí, el sofregit, sí. Correcte. Llavors, 10 minuts al forn. Un cop ho treballeu del forn, recomano esperar un temps prudencial per obrir-lo. Que es refredi una mica. Perquè no et treguis els dits. No, el dels dits no. És més per la ona de vapor que surt.
perquè, bueno, potser et pots cremar. Però la veritat és ràpid, és sa, greixos poquíssims...
I... I què? No tallis, no tallis No, no, no, és que l'estava fent així No M'ha d'escut Ja està, ja està 10 minuts al forn, emplatem Salmó 10 minuts i 20 minuts per preparar el sofregit 30 minuts i a taula Aquesta cosa té nom? Això que té nom com? Salmó a la papillot Salmó a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot Salmón a la papillot
I paper de pla, no? En papillot és en paper de plata. O sigui, salmó en paper de plat. És el mètode de cocció. En papillot és el mètode de cocció que es diu així, que normalment es fa en paper de plata, que és com si diguéssim... Però que antigament es devia fer alguna altra cosa. Paper de fumar. Que no, Domènech. Passo a palabra.
No, però això és que... La cuina és molt així. Perquè jo un dia li vaig dir a l'Armand. Armand, jo sé fer beixamel de ceps. I em diu, no. No. Què s'hi diu belote de ceps? Això és el mateix. Cefes, el món pot fer de plata. No. Es diu papillon. El papillon. El mateix. Vale, però ens has obert la gana. No, no, jo tinc molta gana. No hi ha res pa picar avui, no. Papillon. Uns claus i un martell. Doncs sí. Gràcies. I una libra de clavos i un formon.
I després de la recepta, avui el Domènec de manera excepcional. Què està parlant? Què està parlant amb l'Espai? Jo parlo el teu? Sí, sí que parles el meu. El Google Translate, no, que estava fent una prova i he posat judies verdes, com és en català, i li he donat a l'altaveu. Com?
Merdes verdes. Ah, monyetes. Lluñetes merdes. Lluñetes? Bueno, sí. Munguetes, munguetes. Aprocs, tradueix Aprocs. Bueno, escolta, què passa amb el senyor Anglès? No, veu que ara el que farem serà per donar-lo una mica de marge. Sí.
El Domènec avui t'ho farà per segona vegada en el programa Ah, sí Si m'ho diu, a veure, jo què ets de fer ara? És clar, em posa un... No, no, no, si tu m'ho dius tu, això No, el que ets de la barba, eh? Ah, vale, vale Posa una mica de música mentrestant Ah, ah
Cruques. O sigui, directament. Clar, les coses clales i el chocolate pés. Mira, t'explico. Hem trucat però no contesta. No contesta. Ha dit que vindria i llavors... I el mòbil tampoc. Tampoc, ni a casa, ni al mòbil. El mòbil estarà conduint, no té mans lliures. No té mans. No té mans. I no les té lliures. Què ens poses? Us posaré Bruce Springsteen. Ja.
Emilió, les coses clares. Estàs fent l'anunci de Spotify i no pot posar la cançó. Llavors estic esperant que acabi l'anunci que res, si vols escoltar-lo, ja està. Ja està, ja està, ja està. Ja és la cançó, vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La dasbarnada.
Aquí comença, jo començo, li digues alguna cosa. Aquí manes tu. A veure, ara parlarem de taekwondo. Vinga. Vamos, vamos, sí, sí, sí. De alguna otra arte marcial, quizás de taekwondo poco. Escolta, per què es diuen artes marciales? Pues perquè la majoria estan vinculades normalment a les forces armades, ni que siguin molt antigues. Per això són marciales. Per això són marcials.
I arts perquè... Perdó, perdó, és que no ho entès. Perdó, és que marciales? Marciales i marciales. Però què té a veure amb què sigui de l'armada? No, de l'armada no, de les forces armades. De les forces armades. De l'exèrcit. Estan vinculades als exèrcits, en aquest cas et parlo de... Ah, armada és... Marciales ve d'armada? Està vinculat. Sí. Vale, vale, ja està, ja està.
Marcial. Y o relacionado. Exacte. Vale, vale, ya está. O sea, Marcial era un jugador que va jugar a l'Espanyol. També. Un dels personatges de muchachada noí. Marcial! És veritat, és veritat. Joshua! Aquest era un altre. Aquest era un altre. Sí.
Bé, què? S'ha de parlar de futbol, no? Vinga, però a més amb ganes. L'Atlètic de Madrid ha eliminat el Real Madrid. Dos a dos. Vamos. Apa, dos goles del niño. Toma allà. I el partidàs que van jugar. Van jugar en partidàs? Sí. Jo el vaig veure. Jo el vaig veure i el Madrid va jugar fatal. Sí. Però ja va arribar un moment que al final, els últims deu minuts...
semblava més un combat segons l'Ancelotti només van cometre dos errors bueno, els dos gols Cristiano va marcar un senyor gol de cap em va fallar els primer quart d'hora 20 minuts no, Cristiano no falla mai el primer quart d'hora 20 minuts va fallar, no sé si van ser 3 gols claríssims
I després sembla que es va centrar una miqueta i va empatar el partit amb un cop de cap, amb un gol de cap. El pobre Cristiano va sortir d'allà... On va ser la gala de les Pilotes d'Or? A Zurich, no? Va sortir de Zurich amb un trauma, pobret. Li vam preguntar al fill quin era el jugador que més admirava.
Messi. Què dius? Messi. En sèrio? Sí. I, clar... El Cristiano va dir... Sí, sí, sempre... A més, estava el Messi davant. Dice, sempre habla de ti. No les... No les... Hi ha imatges, eh? Hi ha un vídeo d'això. Sí, sí, hi ha un vídeo d'això. Pobre Cristiano. Hi ha l'Isidre, per cert. Sí? Hi ha l'Isidre? On està? El telèfon. Ei, Isidre. On estàs?
Ah, des del cotxe. Exacte. Cuidado, eh? Cuidado. Papá venent en tren, us recordeu. Papá venent en tren. Sí. Si acaso... Què comentàvem? El vídeo del Cristiano, el del... No, sí, el del nen del Cristiano que va dir que el fill del Cristiano, que el jugador que més admirava era el Messi. Bueno, no ho va dir exactament. Bueno. Va voler que li presentés. Sí.
Perquè era que sí, bueno... Home, això demostra que té bon gust. Sí, això sí, a veure, hi ha coses que sí. Encara que van anar a jugar amb el mateix equip, aquests dos?
Qui, el Messi i el Cristiano? Un mena de cuidado, eh, Domenico. No, podia ser. El Madrid? No, no, el Madrid impossible. Ni el Barça tampoc. Ni el Manchester. Llavors? Pues no sé, el Chelsea. El United? Un d'aquests, sí. O el Qatar, quan es jubilin tots. Quan es jubilin, sí, potser. Com el tipus, no? Guardiola, que se'n va anar, tota la gent que s'ha anat allà als Emiratges. Sí, encara es faran col·legues, però primer han de dir-hi qui és el millor del món, no? Perquè...
el repte que li va llançar dient-li que el volia superar amb quatre pilotes d'or no ha fet més que picar el Messi així d'aquesta manera suposo que de moment cadun a la seva història intentant superar l'altre sí però no he estat d'acord amb mi però crec que hi ha com més bon rotllo ara entre ells
que fa 3 o 4 anys. Sí, sembla. No sé si és perquè Cristó Ronaldo, com que ja porta dos pilotes d'or seguides... Sí, ja en porta 3, ja només li queda una, ja està més a prop. Però no pel Messi, eh? O sigui, Messi jo crec que sempre està en la mateixa línia, sinó que el Ronaldo... Ja m'enrotllo perquè guanya el Ronaldo. Clar, clar. Això és saber guanyar i saber perdre, eh? Però això es va dir el Blatter. Sí. Messi Blatter. Sí.
Qui és aquest? Aquest és el president de la Unió de Especuladores i Fascinerosos Molt amic del Bartomeu, no, ara? Sí, és amic, ara sí Ara sí Oh, mi amigo Bartomeu no ha venido ¿Por qué? En futbol hay que saber ganar y perder Vaya Sí, i el karate també, oi? Però la vida en general Con el filósofo Con el filófalo Home, és una vergonya que no hi hagi anar cap directiu
A la cala del... A mi em sembla molt bé que no vagin. Per què han d'anar-hi? A veure, li anaven a donar alguna cosa al Barça? No, oi? Home, en Blater va dir que potser hi havia una via de solució. Una via, bueno, sí, que vingui aquí. Segons quin malatí li donin i quin pes tingui, potser se lo replantea. No, perquè és que hi ha hagut algú que, clar, a la directiva del Barça hi havia d'haver anat per recolzar el Messi i l'Iniesta. Jo crec que... És obvi que havia d'haver sigut així.
Yo creo que no. Sí, pues que no me adjunto, hombre, que no voy. Y ya está. Es un tan infantil. Sí. Bueno, pero a ver...
No, no, a mi em sembla molt bé, escolta. Jo estic amb l'Isidre, eh? Jo crec que hauríem d'haver anat, eh? Sí? Perquè sí, home. Però ja hi va anar. Jo ho avés enviat al Subi Cerreta. Exacte, al Subi Cerreta, podríem anar-hi. Tu ets un cachondo. De fet, l'any passat hi va anar. Ah, que és veritat, que ja no hi és, perdó. L'any passat hi va anar al Subi Cerreta. Sí. Però aquest any també hi podríem anar, mira, sub i vés tu. Sí.
No, però escolteu, el tema aquest de la pilota d'or és una gala que té un ressò internacional, universal, universal, intergalàctic. Jo hagués enviat, com es diu aquell, el Jubijump? Jimmy Jump. Que sortís en pilot al mig de l'escenari amb la rotina. Què s'ha fet del Jimmy Jump? Deu ser l'ambaixador català a les Nacions Unides. Potser sí.
No rigui, Simón. No rigui, jo. Que ho deia molt en sèrio. Què s'ha fet del Jimmy Jam? S'ha fastidiat perquè li hem carrat diverses multes, eh? Ah, tenia molts deutes. Bueno, és fàcil, ara té el crowdfunding aquest, que a tots li paguin les multes. No, però és veritat, fa uns anys que està com retirat del tema. Aquest el veurem en alguna institució, en algun càrrec. Què dius ara? Segur, segur. Com el Mickey Moto? En aquest país, ja te digo.
Sí, hombre. Delegado especial para... Bueno, ara ve el quatricentenari, no? D'aquí 100 anys. Però d'aquí 100 anys tots cal. Jo segur. Jo segur. Aquesta frase és contradictòria. Ara ve d'aquí 100 anys. No estàvem parlant de futbol. Sí, estàvem parlant de futbol. Bueno, propera eliminatòria de Copa, Barça-Real Madrid. Ah, no.
Dimecres, sí, no em parlis del dimecres. Barça-Aulàtic de Madrid. Crec que Luis Enrique ha decidit deixar a casa Messi, Neymar i Luis Suárez. No jugaran? Perquè després de veure com va quedar el turmell del Neymar amb el partit de l'Aulàtic de Madrid, diu, mas vale que no jueguen estos tres, no veia cert que me lo rompen.
però... Hi haurà embufetades, eh? Ja ens hi podem posar la peu. Sí, segur, segur. Home, si no, si l'Atlètic de Madrid controla el partit, més o menys, i el Barça no pot marcar i tal, més o menys, però si marca el Barça aniran a totes. Home, l'anada és aquí al Camp Nou. L'anada és aquí. Jo entenc que el que faran serà veure-les vindres. Sí, home, tancar-se. Tranquilament, és un partit de 180 minuts,
I no tindran cap pressa, m'imagino, aquí vindran a defensar-se. Segurament, segurament. Molt possiblement. No veurem futbol fins al segon partit. Segurament, no. Depèn, que el Barça marca aviat. Sí, però si no, ja... Avorrit com el de l'any passat. Home, ells vindran a fer un bolet de córner, de falta... Sí, de pilota parada, a veure si... Exacte, exacte. Però bueno... Per cert, vas veure el partit d'ahir?
Sí, un tros. Què et va semblar el Ter Stegen, tu? No hi ha problema a defensa central, eh? Bueno, és un libero. Jo crec que podries jugar perfectament el Ter Stegen de defensa central. Amb els peus jugar bastant millor que algun defensa. I tant que sí. I tant, va haver-hi una jugada que va parar la pilota amb el pit, li va baixar el peu, li va... Dius, ostres...
Això ni el Puyol en les seves millors èpoques, eh? Extraordinària, aquest noi. S'està creixent. Home, i té 22 anys, eh? Sí, per això dic. Però jo crec que tant per la... És que no li reconeixem al pobre Zubizarreta... El mèrit. El mèrit que té. Ha fixat un senyor de porter que pot jugar a defensa central.
Un lateral dret que pots jugar de defensa central. Home, si no l'arriba a encertar amb el porter i hagués sigut per matar-lo. Els dos porters que ha fitxat, boníssim, eh? Sí. Bueno, se suposa que el segon porter, en Bravo, el va demanar... Que el va demanar el Luis Enrique. Podria ser. Sembla que sí. Podria ser. Però bueno, a veure, el director tècnic era el Zumbi Ferreta. El Luis Enrique podia demanar el Oro i el Moro.
La porteria, a pesar del que pensàvem fa un any amb la notícia que...
el Víctor Valdés no renova val a dir que, vaja, s'ha cobert d'una forma perfecta, no?, diria, amb els esporters. Bueno, i al matí, escolta, per llançar faltes quan no hi sigui ningú, també serveix, ostres, tu, impressionant. M'has recordat un gol, l'Alexis l'any passat també era un partidet d'aquests de Copa, també em va marcar un, i va ser el despertar d'Alexis, no?, aquell, la jugada aquella de la falta,
A partir d'aquell moment ja Alexis era un dels millors jugadors del món. Es va animar. Un jugadorazo. Un jugadorazo, sí, sí, sí. O sigui que, bueno, pues el Matier, tal. El Bermullen... Bueno, a ver, assegurem abans de que s'acabi la temporada. Sí, bueno, per la temporada que ve. Com a la temporada que ve no es pot fitxar, no sé si a Zurizarret ho va fer bé. Jo, com al 2015 no podrem fitxar,
Fitsem aquest que està lesionat però que el 2015 ja podrà jugar. I serà el fitxatge del 2015. Va tindre visió de futbol. I el Douglas potser pel 2015 apren a jugar. I si no, doncs mira, això del Douglas ha servit perquè el Montoya es reivindiqui. Escolta, que jo soc millor que el Douglas i ja està. Jo crec que el Zobizarreta va fer molt bé la seva feina
Portar un paio que val 6 milions d'euros per fer bo al Montoya té castanya. Què són 6 milions d'euros comparat amb la qual cosa està d'arribar? Perdona, recordem? El guru Guardiola va portar el Sigrinski. Quan va costar el Sigrinski? 15 milions. I es va vendre per un. El negoci del siglo. Diguem que és una taca petita a l'expedient.
Si li acceptem això amb el Guardiola per què no li podem acceptar amb el pobre Subi Serreta que tots dos han perdut el cabell pel Barça? Sí, però el senyor Guardiola va guanyar sis copes i li perdones tot i el senyor Subi Serreta qui ens va donar? Una lliga?
Perdona, perdona. I una copa? Perdona, perdona. Bueno, vale, sí. Jo crec que... Que sí, no, que se li hauria d'haver perdonat. Se li hauria d'haver reconegut la seva feina, pobre Subí, i... Se l'ha tractat injustament, tu creus? Se l'ha tractat injustament? Injustament, sí, home, sí, pobret. Quatre cosetes que va dir maldita. Ara qui farà les declaracions dels mig partits de Canal Plus?
En Bartomeu. No, home, no. I tant, l'altre dia van entrevistar el Canal Plus. Ah, sí? I tant. Ah, quin partit? L'últim que va jugar al Barça. A l'altre de Madrid. A l'altre de Madrid? No. Sí. Ah, no sé què és, jo quan poso el Canal Plus no el sento. De Mónica Marchante, del Canal Plus, l'últim partit el van entrevistar amb ell. Ja no he pescado para vender.
No hi ha possible. Però bueno, que sí, que el proper partit del Barça-Atlàtic Madrid per TV3, eh? Què, hem de marxar ja, senyor? Sí, senyor, home, tu mateix. Senyor president. Bueno, escolta'm. Digues. I lliga, no? Amb el Deportivo. Sí, sí, sí. Atenció. Atenció, que jugarà a Cuenca, eh? Aquest diumenge. Jugarà a Cuenca.
Ja pots acomiadar-te, ja. Senyores i senyores, bona nit. Bona nit. I ens veiem divendres que ve. Bona nit. Bona nit, Isidre. Ens veiem ara o què? O què? Bona nit. Adéu.