Desbarnada.
Què?
Digues, la desbarnada.
Sí?
Sí, digue-ho.
Digues.
O la maternada.
La desbarnada.
La semantela.
No, la desbarnada.
La semantela.
No, sembles el de passar-palabra, no.
La desbarnada.
La semantela.
No, la desbarnada.
La semantela.
La semantela.
Molt bon vespre, som les 8.
Esteu sintonitzant Ràdio Desbarnada,
emissora municipal de Sant Jús,
i ara mateix comença...
La desbarnada.
Salutacions de l'equip del programa
amb el senyor Marc Simón,
que el tinc aquí a la dreta, a la mà.
Bona nit.
Bona nit a tothom.
I s'ha acabat la història, no hi ha ningú més?
No.
No?
Estem en quadra.
Veig així a través del vidre, no.
Pensava que era la Núria García que venia,
però no.
Era rosa.
No sé, és que, clar,
tinc un quadruple vidre aquí,
el reflex d'un vidre que és reflex d'una altra vidre,
i el meu vidre, clar.
Bé, doncs això,
el Marc Simón el tinc a la dreta,
el Miquel Simón...
no.
Santiago Barambio ve a la segona part,
bueno, qüestió...
enlace herciano.
Armand García ve a la segona part,
Josep Maria Montes farà la predicció del temps,
esperem.
Mariana González des de Madrid no pot venir
perquè l'ave és ràpid, però no tant.
L'Isidre Inglés,
última part del programa,
esperem també en enlace herciano.
La Núria García que hauria d'estar aquí
i no hi és.
La Isabel Almató,
tenim...
Sí?
Val, perfecte.
La Isabel Almató,
sí, sabem què farà la seva gent de desplugues.
I l'Òscar Ramos i París,
que no sé si està ara tocant la trompeta al metro,
però no he dit res.
Aquest, des de l'Òscar Ramos al metro,
ja sabeu si el veieu,
doneu-li unes monedes, sisplau.
I, sí, clar, el Jordi Domènech
sí que ara el tenim.
Directament darrere del vidre.
La desbernada.
A veure, que entre tants papers
no es pot ser això.
A veure, avui és dia 29.
29 d'abril de l'any 2016.
És una festivitat especial?
29 d'abril, no?
No.
No, primer de mat, sí.
Sí.
Aquest any, a més a més, coincideix.
El primer de mat, coincideix.
El dia de San José Artesano Obrero Español.
Després, el dia del treball,
segons...
I el dia de la mare.
Pim-pam, no?
Sí, oi?
Doncs ens tindrien que donar
dilluns, dimarts i dimecres de festa.
Festa, oi?
Clar, tres festivitats en una...
No cunde.
No cunde, no.
Bueno, s'ha de dir
que en algunes poblacions
avui era festa.
Avui els nens a Rubí, per exemple,
no anaven a l'escola.
perquè ha nevat.
No ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Sé que avui a Rubí
estaven tots els nens al carrer.
Molt bé.
Bé, doncs com deia,
avui és 29 d'abril,
han transcorregut 120 dies, ja.
Maco el número.
120, ja es pot fer valoració de l'any, no?
Perquè al polític li donen 100 dies.
Sí.
Nosaltres a l'any li podríem dir 120, no?
Sí.
Quina merda.
dir, perdó, 120 dies de l'any 2016
i ens falten, per tant, 246,
perquè és any de traspàs,
per arribar al 2017.
Ja sabeu, allà del Cava,
el Raïm,
i això.
Vinga, va.
Estem a la setmana 16 de l'any,
una setmana que ens ha portat,
entre altres cosetes,
la novena victòria de Rafa Nadal
al trofeu Godó.
Sembla que el noi ja s'ha recuperat
de tot el que d'allò,
inclús li ha presentat
una demanda judicial
a la exministra francesa,
aquella que va dir que...
Que es dopava, no?
Que es dopava, sí, sí.
Hi ha hagut també aquesta setmana
una nova ronda de contactes
del rei Felip
per veure si pot formar govern.
Intent?
Que ha acabat en un nou fracàs.
Una reunió del senyor Romeva
i la senyora Santa Maria
que arriben a diversos acords,
acords que no impedeixen
la presentació d'un recurs
del govern central
a l'impost sobre nuclears
aprovat pel govern català
i també a una part
de lo de la pobresa energètica.
Bé.
I també aquesta setmana
han acabat amb la renúncia
d'algun membre del PSOE
a figurar a les llistes electorals
de les pròximes generals.
El pobre Pedro Picapiedra
ho té malament.
Es queda sol.
Es queda solet.
Pobret.
Bé, anem a veure
lo del sol i la lluna, va.
Doncs avui, avui el sol ha sortit
quan faltaven nou minutets
per les set del matí,
6.51,
i es pondrà d'aquí una estoneta,
d'aquí 42 minuts,
a les 8.47.
Sí, senyor.
La lluna, per l'altra banda,
sortirà quan passin 11 minuts
de les dues de la matinada
i es pondrà al migdia,
cap a les 12 del migdia
i dos quarts,
dos quarts d'una.
Molt bé.
Això sembla que sigui per demà, no?
Per demà el què?
A les de la lluna, o és que...
Dos quarts d'una són les 12.29.
D'avui?
De demà.
De demà.
Veus que no ho entès mai, això?
Bé, la lluna sortirà avui
o demà a aquesta hora.
Sí.
I ja està.
Perquè, a més a més,
la de demà també, no?
És a les 22.53
i es pondrà a la 1.31.
Que suposo que es pondrà el diumenge
a la 1.31.
I surt el diumenge,
per tant, a les hores no és la de demà,
és la de demà...
Ah, en fi.
El sol, sí.
El sol està clar
que demà sortirà a les 6.50 minuts,
és a dir, quan manquin 10 minuts per les 7,
i es pondrà a les 8.48.
o sigui, a 3 quarts i 3 minuts de nou.
Oi que sí?
Sí.
Bé, bé.
La lluna està minvant.
Minvant, minvant.
Per això, aquestes coses raves,
està minvant la pobra i ja no...
Bé, jo és que crec que quan creixi,
quan minva fa el que li dóna la gana.
Ja no reja bé.
Bé, anem,
continuem, eh?
Continuem amb el tema d'això del dia.
Senyor Domènech,
la sintonia, sisplau.
Ja sabeu que aquí el que mana...
És el tècnic.
És el tècnic,
el senyor Domènech.
Per tant,
hem d'anar al Sant Oral.
Sant Oral d'avui.
Ara sí que ve...
Ara sí que ve la...
Ah, sí que ve la García.
Ara ve la García.
Sí, senyor.
Molt bé.
Entri, entri, García.
Segui, segui.
Que té la cadira,
té el paperet,
ho té tot.
Apa, benvinguda, eh?
Haig de dir que estava fora,
però és que m'han trucat just a les 20.00.
Qui?
Una amiga.
No m'ho diguis.
Vale.
Una amiga i...
Però no sap aquesta amiga
que tu a les 8.00
has d'estar aquí dintre el locutori.
És que era una mica urgent, llavors.
T'hem posat falta, eh?
T'hem posat falta.
Sí, sí, t'hem posat falta.
A poc marxar.
No és broma.
Bé, vinga, va.
Anem al Sant Oral.
Al Sant Oral d'avui, senyor...
Doncs avui és Santa Caterina de Sena.
De Sena.
De Sena.
Sí.
Del 1347 al 1380.
Era verge.
Era verge.
Terciària dominicana.
Per això era verge.
I doctora de l'Església.
Entenem, també.
També.
Molt bé.
Hi ha un carrer a Pedralbes
que es diu Santa Caterina,
però no Sena.
Es diu Santa Caterina de Siena.
Sí, però...
Siena, Sena...
Podrien ser la mateixa, ves a saber.
Sí, ves a saber.
Jo crec que serà la mateixa.
Pot ser.
També és Sant Ramon o Raimundo de Fitero,
que era Abat.
Abat.
Abat.
Sí.
i també és Sant Robert presbíter Sisterseng.
Exacte.
I demà és Sant Piu V,
que era papa.
Un papa que no...
Va durar poquet, no?
No, és que no ho entenc.
Diu, papa del 1504 al 1572.
Déu n'hi do.
No.
Potser va ser papa...
O sigui, va néixer el 1504,
va morir el 1572,
i el 1566 el van fer papa.
Un any de la seva mort.
No, i fins a la seva mort.
De el 66 fins al 72.
Això que els papes es puguin jubilar com a l'últim,
no passa.
Sí, passa.
Bueno, ha passat un cop.
Dos.
Dos.
Dos cops.
Però, bueno, normalment abans no passava,
i menys al 1500.
D'acord.
A més a més de Sant Pius V,
és Sant Josep Benet Cotolengo,
que deu ser el fundador,
perquè diu presbíter fundador,
fundador dels Cotolengos.
O dels presbíteres.
No, dels Cotolengos, home.
Ah, bueno.
Sant Açador...
Ah, no.
Sant Amador...
No sé en què estaria pensant ara.
És que ja estàs pensant en el sopar.
Sant Amador, Pere i Lluís
eren tres màrtirs a Còrdoba.
Es van metallar.
Es van metallar a Còrdoba,
tots tres junts a la mateixa hora.
Sant Indalessi, bisbe,
i Santa Sofia,
Verge i Màrtir.
Curiosament,
ara ja començo a
entendre algunes coses.
Avui és l'aniversari
de la Infanta.
De la Infanta, què?
De la Infanta Sofia.
La Petita?
Sí,
per això li heu posat Sofia,
perquè demà Santa Sofia.
Ai, no.
Jo pensava que era per l'àvia,
i resulta que no,
que és per el Sant Oral.
Vols dir?
No ho sé.
Sí,
em sembla que sí,
que els reis sí que tenen
aquesta costum de posar...
De mirar el dia del Sant Oral.
El dia del Sant Oral.
No ho crec, eh?
Per què?
Mira que han nascut gent
el dia d'Alfonso, eh?
12, 13,
van a ser el mateix dia.
No, home, no.
Felip,
5,
6 Felipus?
No, home, no.
No?
No, home, no.
Jo crec que és més per...
Bueno, a veure,
si no fan allò de Felip Roilán,
no sé què,
no sé quantos,
li posen 30.000.
Això,
i després li diuen
de tots els santos.
Per això, sí.
que com no canviïn la Constitució...
Què?
En teoria,
si segueix la monarquia,
doncs és ell després.
O sigui,
com que després del rei...
Ve la reina, sí.
No, no,
després del rei ve ell.
Qui és ell?
El Froilán de totes les santos.
No, no, no, no, no.
No ho has entès bé.
No ho has entès bé.
Ah, no?
Ve la Leonor.
Ve la Leonor.
Ara ve,
que vol dir moro.
Si la Letícia
tingués ara un nen,
nen mascle,
la Leonor no seria...
Reina.
Areva.
No seria princesa d'Astúries,
i no passaria ser príncep d'Astúries el nen.
Però si no,
la Letícia no té nen.
La Letícia...
Oh,
el que ha de tenir el nen
és el Felip,
però és una mica complicat.
Necessita una dona per tenir-ho.
Bueno,
esperat,
esperat.
Aleshores,
de moment és la Letícia,
no?
Si la Letícia no té cap nen,
la princesa d'Astúries
és la Leonor.
i serà el reina...
I en el cas...
Bueno,
això de que serà reina.
Però no són sempre els nois?
No,
en el cas que morissin
els descendants
del Felip V,
sí que passaria llavors...
El Froiland.
El Froiland.
Però haurien de passar-los-hi
alguna cosa
a les infantes,
que no és el cas.
Jo no ho vull, eh?
Que no és el cas.
No,
però a veure,
abans el Froiland...
Sí,
passarien les germanes
del príncep,
no sé qui,
o sigui...
Sí.
Però bueno,
que li tocarà abans que tu i a mi,
seguríssim.
A la que ja no li toca,
que també està dintre
de la línia d'associació
de la corona espanyola,
era la duquesa d'Alba,
però aquesta també s'ha mort.
Ah, ah.
Però el fill,
diguem,
de la duquesa,
també...
Com que s'ha mort?
La duquesa d'Alba,
sí.
Ara hi ha duc.
Vale, vale.
M'estava confonent.
No, jo...
Bueno,
anem a la següent.
Sí,
anem a la següent
a veure què ens vol posar.
Vale.
Em deixes dir aquesta?
Deixa-ho dir la primera
perquè va dedicada...
Bueno,
va dedicada al Miquel.
Al Miquel.
I jo també,
que durant molts anys
he viscut en aquest poble.
Sí, senyor.
Vinga.
Doncs fa allà uns quants anys.
El 1011,
maco el número.
11, sí, maco, eh?
S'esmenta per primera vegada
la localitat de Viladecans,
lloc de Sant Joan de Viladecans.
Sí.
Sí,
que allò de la història
que el rei Pere I va dir
vosaltres Viladecans
i vosaltres Castell dels Fidels,
és mentira.
Bueno.
Era un salt.
Però no té res a veure
amb gossos així canals.
No, no, no, no.
Hi ha la llegenda
que diu que...
Em sembla que era
Pere I, no?
Sí, em sembla que és Pere I.
Pere I,
que, bueno,
que va haver de fer una guerra,
no?
I hi va haver un grup
de vilatans
que vivien en un lloc
que el van recolzar
i uns altres
que estaven al costat
que van anar en contra.
I aleshores,
quan va guanyar,
el Pere va dir
vosaltres els que havien anat
en contra
Viladecans
i vosaltres
Castell de Fidels.
Ja?
De Viladecans
i Castell de Fels.
És una llegenda, no?
Sí,
el dels gossos és
més que res
perquè el símbol
de Viladecans
és una ovella
mossegant
una bandera
estalada.
Ah, no.
No.
Una bandera.
Una bandera.
No sabem quina bandera és.
Però no té res a veure amb gossos.
No.
No, la de cants, cants, cants...
No.
Va,
Garcia.
Sí.
A França,
l'any 1624,
el cardenal Richelieu
va assumir el càrrec
de ministre
de Lluís XIII.
Sí, senyor.
I aleshores,
el Lluís XIII
va crear
el cos dels mosqueters.
Va contractar
el d'Artanyan
i van fer una pel·lícula.
Pim-pam.
Sí.
Que eren gossos.
Qui?
Els mosqueters?
Sí, no?
Sí, també hi havia...
Va cançant
era els mosqueterros.
És veritat,
els mosqueterros.
No, els mosqueterros.
No, no sap quina sèrie és.
No sap.
No, és massa petitó
en aquesta.
No coneixes la...
Era una sèrie
de dibuixos animats
que feien a la 2,
em sembla que era...
Sí, sé que són els mosqueterros, eh?
Sí, sé que són els mosqueterros, eh?
No, els mosqueterros,
no, els mosqueterros.
El jefe de los mosqueterros,
el protagonista,
era d'Artanyan.
Correcte.
Sí.
Però eren gossos.
Gossos.
Tots els personatges
eren gossos.
Llavors, segons el tipus de goss,
veies si era bonachó
o no era bonachó.
Si era bonachó
o si era bonachó
o no era dolent.
Bé, anem per una altra...
A Ritxellén amb Doberman,
em sembla.
Fixem-nos en aquesta.
En 1729.
Bona efemèrica.
A Espanya,
el rei Felip V d'Espanya,
quart,
quart,
bueno,
cinquè de Castella,
quart d'Aragó,
va donar caràcter
institucional oficial
als anomenats
Mossos de Bessiana,
coneguts a Catalunya
com els Mossos d'Esquadra.
Ja veus.
Que raro, no?
Oi que sí?
No sé,
alguna cosa s'havia pensat
amb el Felipe Catt.
Sí.
I després hi va sortir Rana,
però...
I per què de Bessiana?
No sé,
no sé què és Bessiana.
Potser...
Centra de dones?
Sí, estudia.
Vinga, va.
Ves per l'altre lloc,
el centre de dones
està mirant per què Bessiana.
Atenció,
l'any 1931,
a Espanya,
el Consell de Ministres
acorda l'autorització
de l'ocupació
del català.
No,
de l'ocupació,
no,
de l'utilització.
Ja és un fallo,
un fallo de...
Utilització del català.
Del català
a les escoles
de primària
de Catalunya.
Ja,
es podia utilitzar
per català.
Sí,
que bé.
Que bé, no?
Perquè després,
flacar.
Sí, no,
això va ser el 31
i el 39,
perquè aquí
les tropes nacionales
vencidors
i derrotadors
l'Ejercit Orrojo
va ser el 39.
Bé,
1945,
l'exèrcit alemany,
l'exèrcit nazi
que estava lluitant
a Itàlia,
es va rendir
incondicionalment
als aliats.
Els aliats
entre els quals,
curiosament,
estaven els italians,
que havien canviat
de bàndol.
De cop i volta
m'han dit
no,
nosaltres ja no juguem
amagats,
ara juguem amb els altres.
En fi.
Com va això
de l'Aveciana?
Ja,
ja ho tinc,
ja ho tinc.
que és l'Aveciana?
Era el cognom
d'un dels primers
Mossos.
Caps,
per dir-ho d'alguna manera.
O sigui,
que era un exèrcit privat
del senyor,
eren els Mossos
del senyor Aveciana.
Mossos de Aveciana.
Els Mossos de...
El senyor Aveciana,
sí.
Sí,
més o menys.
M'ho estic intentant
així llegir per sobre,
però sí.
Sí,
és això.
Llavors passen
a esquadres
de paisanos armados.
Europa,
Màrtir,
sí,
era el...
que és l'única similitud
de Aveciana
que li trobo
el nom,
perquè abans
es deien
esquadres de paisanos.
Esquadres de paisanos.
Esquadres de vilatans.
Ah,
seria la traducció.
Mossos d'esquadres
de vilatans
i Aveciana
era el cap.
Cada escada
s'organitzaven
diversos escamots.
Molt bé.
Doncs ja n'anem
a l'any 1945
en el que
anya que
tal dia com avui
hauria de ser
festa nacional
a tot el món
aquest avui
perquè resulta
que
al búnker de Berlín
el senyor Adolf Hitler
va designar
com a successor
a l'amiral
Hart Dönitz
i es va casar
amb Eva Braun.
Després de fer tot això
l'anemà
es va suïcidar.
Bé,
un moment,
a veure que processi.
Al seu búnker de Berlín
el Hitler
designa
com el seu successor
l'amiral
Vale
i llavors
es casa
amb Eva Braun
el dia següent.
O sigui,
a veure,
es va suïcidar
l'Adolf Hitler.
Sí,
sí,
es va fotre un tret
a la boca.
Però el dia
després de que
se'n va adonar
que l'havia cagat.
Sí,
es va casar
amb l'Eva Braun
i va dir
ara sí que
ara sí que
hem ficat la pota.
Es va fotre un tret
a la boca.
Perquè el que va morir
al llit
va ser el Franco,
no?
Ah, sí,
cagant melanes.
Vale.
Perdona,
però no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
que ningú,
que ningú,
jo recordo,
el parte del
Servicio Médico
Habitual,
l'Equipo Mèdico
Habitual,
el parte que deia
ha passat una noche
tranquil·la,
sedada,
o no sé què,
i conezes en forma
de melena.
O sigui,
em va morir
cagant melena.
No m'ho he inventat
per això,
eh?
Era el parte
mèdico oficial,
que els ho feien
cada dia.
I després,
clar,
el dia 22 de novembre
va sortir un senyor
per televisió.
de l'any 1975.
Sí, sí,
22 de novembre
de l'any 1975
s'ho té un senyor
a la televisió
i va dir,
franco,
ho he dit.
Li posa l'emoció.
La resta de la gent
diu,
per què plara?
Ja.
En fi,
coses que passen.
Se li havia acabat
el xollo.
Sí.
Anem per l'última
de llonsis.
Bueno,
un de vosaltres,
jo sé que no us
diu res,
aquesta efemèrides,
però un de vosaltres dos
la pot llegir.
Val,
doncs ja faig jo
els honors.
L'any 1951
es va presentar
oficialment
un nou jugador
de l'equip
del Barça,
el senyor
Ladislao Kubala,
en un partit
de Copa
contra el Sevilla,
el que va guanyar
llavors
2 a 1.
Sí.
Aquest nom
em sona
a un,
espera't,
t'ho dic,
a un programa de tele
que feien Kubala,
Moreno i
no sé què manchón.
Sí.
que era un programa
de detectius.
No veies la sèrie,
no?
No la veia.
Era un programa
de detectius,
suposo.
Sí,
però que tots
tenien
algun dels familiars.
Kubala,
Moreno i Manchón
era
tres components
de la dentera
del Barça
de l'any 50.
I se suposava
que els
aquests
eren familiars.
Quatre copes
o cinc copes.
Quantes copes
van ser,
Domènec?
Les de Kubala?
Cinc copes,
no?
L'any de la...
Sí,
cinc copes.
cinc copes.
Bé,
doncs això,
Kubala,
Moreno i Manchón
eren part de la
davantera d'aquella.
I els que fan
detectius
ja eren nets.
Un és el Marcó.
Serrat els va cantar
amb una cançó
que era
Kubala,
César,
Moreno...
No,
Moreno,
César,
Kubala...
No.
Busca el disc,
Tito.
Posa Kubala,
Cancions.
Cada loco
con su tema.
Sí,
del Serrat.
Crec que és
Cada loco...
César,
Kubala,
Moreno i Manchón.
Bueno,
ara ens ho posaran.
Bé,
això,
el senyor
Ladislau Kubala
era
un jugador,
un grés,
va venir d'Hongria
aquí,
va ser...
Ah,
jo aquest estiu
anir a Hongria.
Sí?
Sí.
Suena com a Ava,
això com a...
Sí.
Em sembla que és aquesta,
Cada loco
con su tema,
però més endavant,
no?
A veure,
a veure.
Ai.
Busca,
busca,
si vés buscant
i nosaltres ens en anem
a l'última part
del primer part
del programa.
Anys i anys,
per molts anys,
ara una part
amb molts anys.
Doncs,
a veure,
avui fan anys,
nascut l'any 1936,
per tant,
en fa 80,
un director d'orquestra
que es diu
Jubi Meta,
és sensacional,
extraordinari.
No hi ha paraules
per definir
l'excel·lència
d'aquest director d'orquestra.
l'has vist alguna vegada,
Núria?
No.
No.
No,
la música tampoc.
A veure,
tu toques el piano.
Sí,
però a veure...
Jubi Meta.
Jubi Meta.
No has vist mai
el concert de balsos
de Viena
de Cap d'any?
No.
No.
D'alços no.
No.
No.
De l'Orquestra Sinfònica
de Viena,
no.
O sigui,
sé que és l'Orquestra Sinfònica
de Viena.
Sí, no,
clar.
Però...
no he escoltat mai
el...
t'ho dic,
cada primer de gener,
quan tu t'aixequis
de la ressaca
d'haver celebrat
el Cap d'any,
poses la tele,
la TV1
i et donaran un concert.
És el concert
de l'Orquestra Sinfònica
de Viena,
que cada any
el dirigés
un director diferent.
Vale.
I algun que l'altre any
l'ha dirigit
al Solimeta.
Vale.
Et deures
per aquest any,
el dia 1 de gener
de l'any que ve,
eh?
Vale, deures,
me'ls apunto.
Vinga, va,
més aniversaris.
Més.
L'any que...
Ah, veu, un moment,
un moment.
Temps era temps,
sí senyor.
I com una iga lliner
a la galeria
Ara bé.
Tens una grande y libre
Petro,
Vuelta y Maia
Otomo,
Oveja
Gomas y Lavajes
Quintero,
León y Quiroga
Panallets y Panallons
Las horas César,
Cubala,
Moreno
i Manchón.
Hola.
Hola.
De Zora César Cubala,
Moreno i Manchón,
el porter Ramallets.
La defensa,
no me'n recordo,
però sí,
jurà,
un tal gens sana
i la mitja era
Vergés i Segarra,
parella famosíssima
com Adolfi Velarde,
Vergés i Segarra.
Bé, anem,
més aniversaris.
Sí,
l'any 1937
va néixer
Lluís Martínez
i Sistat,
arcabisbe metropolità
de Barcelona
i Cardenal.
I Cardenal.
Fa 79 anys.
Sí.
Aquest sí que és conegut.
Sí.
Sí,
aquest l'has conegut,
però ja no és bisbe de Barcelona,
ni un altre.
Sí.
Ni un cas de la Franja.
Vull dir,
últimament
ha sortit,
bueno,
últimament.
Sí,
sí,
sí.
Els últims mesos.
Sí.
Bé.
Tu,
Moreno.
Sí,
em fa 59,
Daniel Day
Lewis.
Daniel Day Lewis.
actor britànic.
Entre altres pel·lícules.
En el nom del pare.
També.
També.
Pandillas,
bueno,
Guns of New York,
Lincoln,
l'últim amoycano,
que es passa a tota la pel·lícula
corrents al tio,
un entrenament que va haver de fer
per fer aquella pel·lícula.
Tota la pel·lícula corrents
el passa.
Sí,
Daniel Day Lewis.
Gran banda sonora.
Sí.
Saps qui és?
No.
No.
Molt bé.
Següent,
següent naçement.
És que jo ja et dic,
mira,
pels noms,
o sigui,
jo els noms i les cares
no la sé.
Tu has vist
Guns of New York?
Crec que sí.
Surt el DiCaprio, eh?
Doncs és el dolent.
El dolent.
El diCaprio és el mort.
Ah, vale.
Ah,
però aquesta pel·lícula
no té molts anys, no?
No,
del 2002,
per això tu diem,
té 14 anys.
Vale, vale.
Sí,
ja havies nascut.
I més recent,
una que es diu Lincoln.
Lincoln.
Sí,
sí,
sí.
El president d'Abraham Lincoln.
Sí.
Sí,
és Daniel Day Lewis.
Que surt la cara d'un home.
Sí,
la de Lincoln.
La de Lincoln,
amb una xistera gran, sí.
Mare de Déu,
si no saps qui va ser
el Rambo Lincoln.
Clar que sí.
I ha de ser periodista.
Mare de Déu.
Que sí,
que a veure,
a veure,
més pel·lícules
i menys estudiar.
Mira.
Has de la més senzilla,
eh,
ma nena?
També.
És que no,
és que m'han tancat
al videoclub
a què anava,
llavors.
És culpa del videoclub.
Que anaves al Texas?
No,
a l'altre,
al d'Esplugues.
A l'Esplugues.
També l'han tancat,
és que ja darrerament
han tancat tot el videoclub.
El Dinema Bank,
aquell.
Ara,
com te'ls pots baixar
per internet?
Ja,
però a mi m'agrada,
o sigui,
a mi no m'agrada.
Teterir físicament
el CD,
el CD,
xicar-lo i això.
Vinga,
va,
més naixements,
1958.
Va néixer
la Michelle Pfeiffer,
actriu
nord-americana.
Aquesta la coneixes?
Sí.
Aleluya.
Sí,
una roseta així.
Sí.
i l'any 1970,
fa 46 anys,
va néixer una altra actriu.
La de Kill Bill,
aquesta sí que la sé.
La coneixes,
l'Homa to Moura?
Sí.
Sí?
Quina pel·lícula ha fet?
Kill Bill.
També.
Entre d'altres.
Entre d'altres,
entre.
Reserver Dogs?
No,
Reserver Dogs no sortia,
sortia Pulp Fiction.
Sí,
Pulp Fiction,
sí.
Sí,
papelón en Pulp Fiction,
un ball amb l'altra volta
d'allò.
Que passarà la cançó
a la...
Exacte,
i després,
Robin Hood
amb el Karim Kostner,
no?
L'altre,
l'altre,
l'altre,
l'altre,
l'altre,
l'altre,
l'altre.
El de Gladiator,
no?
El príncipe,
no,
el del Gladiator
la feia la Mastrantonio,
feia de...
Mastrantonio?
Sí,
feia de allò de...
L'última que han fet
de Robin Hood.
La del Kevin Kostner.
Sí,
la Kevin Kostner,
però no era la Uma Thurman.
No,
és la Uma Thurman,
era la Mastrantonio.
I la Uma Thurman feia
l'altra que va sortir
al mateix any,
van fer dos,
un era el príncipe
de los ladrones
i l'altre era el revingut
del Magnífico,
crec.
Ah,
sí,
jo he vist la que surt al...
I la...
La del Kevin Kostner
l'he vista jo,
sense exagerar-te,
28 vegades,
perquè la tenia en vídeo,
era l'únic vídeo
que tenia a casa
la meva àvia
i cada diumenge
la posàvem.
Jo també l'he dit
en vidrio,
però era un vidrio
que s'anava molt malament.
Mira,
pobre.
Bé,
hem de dir que avui
també,
tal dia com avui,
haguessin fet anys,
si no s'haguessin morts abans,
un senyor que va néixer
l'any 1824
i que va morir
l'any 1901
que es deia
Francesc P. I. Margall,
va ser president
de la República Espanyola.
I l'any 1899
va néixer
i va morir
el 1974
un senyor
anomenat
Duke Ellington,
un dels més grans
jazzistes
que ha donat
a la història
de la música.
Coneixes?
No.
A veure,
és que...
És que és música.
és que no és que sigui música,
és que
si em posa gent
que va néixer
al segle de la pera,
doncs...
I què?
Tu saps qui era Newton?
Clar que sí.
Doncs va néixer
abans que el Duke Ellington,
nena.
Però perquè aquest home
va esborregar...
Se li va caure
una poma al cap,
ja és famós
perquè li va caure
una poma al cap.
En canvi,
el Duke Ellington
sigui compositor,
director d'orquestra
sensacional
i no el coneix
perquè no se li va caure
una poma al cap.
I aquí el vi
el volumen 3,
no l'he vist.
No, jo tampoc.
Doncs hi ha un
Kill Bill volumen 3.
Ah, sí?
Sí.
Del Tarantino?
Sí,
i de l'Huma Thurman
també.
També.
Ai, carai.
És que no esteu al dia, eh?
No.
Tu el coneixies,
el volumen 3?
Oh, i tant.
I el 4?
No, el 4 no l'hem.
Era Robin Hood a seques.
Amb el Patrick...
Ah, Patrick...
Patrick Dempsey, no.
Bueno, no ho sé.
És que no es veu bé la imatge,
però sí.
Sí.
I aquesta.
Patrick Burning.
Patrick Burning.
I la van estrenar...
I amb el Jürgen Protschnow.
La van fer a la mateixa...
a la mateixa obra
i va ser que la del Kevin Costner
va tenir molt més èxit
i molt més d'allò que...
Sí, que era Robin Hood,
El príncipe de los ladrones
i l'altra era Robin Hood a seques.
No, Robin Hood del Magnífico.
Aquí el...
Perdona, perdona.
Ah, no, merda.
M'estava confonent.
Mare meva.
Mira, la del Robin Hood
m'està confonent amb l'actriu...
O sigui, jo sé qui és,
l'Omà Truman Prod.
Havia vist la de Robin Hood
i on l'actriu era la Kate Blanchett,
que és una dona rosa.
També, però aquesta és l'última.
Però aquesta és l'última
i la més bona de totes.
Vale, i l'actor és el Russell Crowe
de Gladiator, o sigui, ja ho deia bé.
Sí, sí, sí.
Però aquesta és la...
És l'última.
De les de Robin Hood que s'han fet,
és l'única que no em vol...
No, a mi no em va agradar.
Bueno, no, és que és un Robin Hood
una mica estrany.
Sí, és raro.
És com les del rei Artur,
que n'hi ha alguna que dius,
perquè aquest és el rei Artur,
què té a veure?
No, hi ha alguna que la part romana,
no sé què dius.
Sí, bueno, sí, podria ser,
però ja els...
Però i quina part...
O sigui, a quina ho referiu?
De rei Artur.
Home, per exemple,
n'hi ha una que el fa...
El Liam Nilsson,
em sembla que és,
que fa de...
Sí.
El rei Artur,
que és un nen.
Sí, correcte, sí, sí.
És que realment...
Sí, que és la novel·la...
Es diu la novel·la legion.
Exacte,
que és l'últim emperador de Roma.
De Roma, correcte.
Que és el Ròmulo Augusto,
que el salven i el porten a Anglaterra
i es converteix en el rei Artur.
El rei Artur, correcte.
En un espasa,
que és l'espasa de Juli César.
Correcte.
Uah, ja va bé.
En fi.
Bé, ja està,
ja hem fet la classe d'història,
avui d'història cinematogràfica.
No hi ha ningú al temps.
Molt bé.
Bé, seguim amb...
No, doncs aquesta em va agradar, aquesta,
la de la novel·la legion.
La de la novel·la legion.
Sí, perquè hi ha un tros
en què el...
L'audiència no s'ha enterat.
No s'ha enterat ningú, no.
Hi ha un tros
que, clar, és el nen
i ell està obligat a defensar-lo.
Sí.
Li diu,
te defenderé con mi vida
fins a que mori
o que tu em diguis
marxa.
Marxa.
Vale, i al final
hi ha un tros
que li diu la frase
i dius
bueno,
és un moment
ho sento pels espòilers,
em sap greu,
però si no l'heu vist
te la tindré que haver vist
perquè ja fa molt temps
que va sortir.
Sí, ja fa molt de temps,
sí, a més l'hem donat
per televisió.
I té trossets
que té el Merlín,
surte el Merlín.
Sí, sota Berlín.
Llavors, pues bueno,
té la seva coseta.
I després hi ha l'altre
que també és del rei Artur
que aquesta és,
que són
ginetes de no sé quina...
Sí, ginetes
que els treuen
de la...
Del Cajajistán o...
surt la reina Miral Anol,
bueno,
l'actriu la...
Sí, que fa de Ginebra.
Sí, que fa de Ginebra,
correcte.
Que és una celta.
Que sí, correcte,
que és una celta.
I surt el Merlín també.
Sí, que és rara, rara, rara.
Rara, rara, rara.
És molt rara.
Sí, sí, sí, raríssima.
Sí, perquè, clar,
és pagano, cristiano,
no sé què,
i els cristians han emparadat
la gent allà...
Sí,
per això dic que del rei Artur
a canvi...
Ara.
Bueno, és com ara,
s'han posat les de moda
les de Blancanieves.
Sí.
Farà un parell d'anys
en van treure dos
i ara en treuen tres més.
Ja, sí.
De Blancanieves,
la de gent del calçador,
no sé què,
i una espanyola
que els diu Blancanieves
que no té res a veure
amb Blancanieves.
La de gent, correcte.
Que és d'un torero.
Sí, correcte, sí, sí, sí.
És una adaptació
molt psicodèlica.
Sí, sí, sí, sí.
En fi,
anem a dir...
Ah, sí,
que obre maestra
sobre la llegenda
del rei Artur,
Scalibur.
Sí.
Aquesta ja amb la música
de Carmina Burana.
Sí.
Extraordinària,
molt ben feta,
amb una adaptació
molt bona
de la llegenda
de la història
de...
Jo crec,
una de les millors películes
que s'ha fet.
Sí,
l'he vist un parell o tres,
d'acord.
Una mica gòtica,
és oscura,
és...
però està francament bé.
I la que fa
de Morgana,
ara no me'n recordo
qui és,
però també és una actriu
prou coneguda,
Cosmis Quini.
Ara no me'n recordo
com es diu
el títol
de la pel·lícula
complet.
Scalibur.
Scalibur.
Ara mirarem
a veure qui ho fa.
Bé,
doncs no tenim
el temps,
dius.
A veure,
fes de que meni...
Helen Mirren?
Helen Mirren?
De Morgana no.
M'he quedat...
Que no,
que m'havia quedat
sense alguna cosa.
És del 81,
no,
la pel·lícula?
Pots podria ser.
fes-me'l de que meni,
fes-me'l buscar el temps.
La vanguardia!
S'han esquerra
per veure quina predicció
del temps tindrem
per demà.
Helen Mirren, eh?
La d'avui, sí.
No,
no, no, no.
La d'Esbernada.
Mare de Déu,
senyor.
Bé, hem de dir...
Si és la que he trobat jo,
sí.
És Helen Mirren
fa de Morgana.
Fa de Morgana,
potser sí.
I Nigel Terry
de Rei Arturo.
Sí.
Bé, avui,
ara, sí,
predicció del temps
per demà.
Demà, dissabte,
pluges i xàfecs
amb clarianes
a la tarda.
Clarianes a la tarda,
pluges i xàfecs
a la resta del dia,
a l'oest,
o sigui,
més cap allà.
A la costa...
Molt bé.
A la costa central,
com diu el Montes,
no.
I pel diumenge,
doncs,
sol,
sol a tota Catalunya,
en alguns núvolets
al matí a la costa,
però res,
sense cap importància.
I això ha continuat
dilluns i dimarts.
El dimecres,
al matí,
a solejar,
i augmenta els núvols
a la tarda
de sud-de-nord.
Això vol dir que,
com bé vent de sud-est
i és humit,
potser,
doncs,
cap dijous,
una cosa així,
pot portar pluja.
Ho està mirant al diari,
eh?
vull dir...
Bueno,
com sempre.
Que?
No ho he fet bé?
És una opció.
Ah,
tu no penses
com mira el senyor
del temps?
O de la tele,
però és el mateix.
Bueno,
us heu enterat,
no,
del temps?
Demà,
pluja.
No hi ha res
de dir.
Demà,
pluja.
I a diumenge,
sol.
Això és el cap de setmana.
El rest de la setmana.
Però s'ha de parlar
de les isobres,
dels anticiclòs...
No cal,
això a la gent
li importa.
Del front fred...
A la gent que li importa
saber si plou,
si fa sol i fa calor.
Correcte.
Eh?
Vale,
doncs ja està.
A mi la isobara no...
Que m'estigui...
L'anticiclò...
L'anticiclò de les Açores.
Sí,
està una mica més cap allà.
Vale,
ara m'ha quedat clar.
Vale,
vinga.
Hem de dir una cosa,
abans d'acabar amb el tema
del dia d'avui,
i hem de parlar de demà.
Sant Justencs,
demà a les 9 del vespre
a la sala cinquantanària
de l'Ateneu
hi ha uns senyors
que...
Actors
que...
Sí,
fan l'idiota.
Una mica,
una mica.
Fan l'idiota.
Fan l'idiota.
I van a sopar.
Sobretot un que puja
pel en casa abut i avall.
Aquest és el més idiota de tots.
Sí,
doncs això,
el sopar dels idiotes
que a petició
dels Sant Justencs
es repeteix
i es va fer...
Van anar a picar a la porta
de l'Ateneu
i...
Es va fer el mes d'octubre
per les festes de tardor
i, doncs,
a petició dels Sant Justencs
doncs es repeteix ara
per les festes de Sant Jordi.
Per tant,
ja que ho heu demanat,
sisplau,
aneu a veure'l.
Però si no...
I com plaurà,
que així estan a resguard.
Exacte.
Dintre de...
Així com la sala municipal,
o sigui,
la sala gran,
hi plou,
a la sala cinquantanària
no.
Per tant,
no cal que porteu paraigües
que no plourà dintre de la sala.
I plou,
o a la sala municipal?
Sí.
Bueno,
ara ja potser no.
Bueno,
no sé,
crec que ja l'han arreglat.
Crec que ja l'han arreglat,
però...
Menys mal.
Plouvia,
sí,
sí,
sí.
Però a la sala cinquantanària
no,
hi estareu molt bé.
Vindrà molta gent
i ens forrarem,
que és la intenció.
I si no podeu venir demà,
el diumenge,
que ja fa sol,
el repetim.
Ja,
però diumenge és una hora ja a les 6
que...
A les 6 de la tarda.
Doncs ve de gust en el teatre.
Exacte,
molt bé,
us esperem al Just Teatre,
a la sala cinquantanària
que la teneu demà i demà passat
amb el sopar dels idiotes.
O sigui,
ells són ells,
els de Just Teatre,
sopant a l'escenari.
Sí.
I fent l'idiota.
I fent l'idiota.
La desbernada.
Jo crec que ens hem perdut,
a veure com anem de temps.
Jo crec que ara anem amb les notícies,
no?
Anem amb les notícies,
sí.
Ja tocava,
però...
Núria,
la primera notícia.
I la botifarra,
no la fas?
Ah,
faig de fer la botifarra,
sí.
Home.
Ràpid,
una cosa ràpida.
Pim-pam.
Per tots els polítics,
ja està.
Sí,
ahir,
no,
no,
no,
més curiós,
encara,
ahir va tancar una nova edició
del Salot de l'Alimentària.
Sí.
Correcte.
És un saló dedicat a l'alimentació,
com diu el seu nom.
I ha rebut la visita de 140.000 persones
de 157 països diferents.
O sigui,
tot un èxit.
El tema,
com he dit,
de l'exposició d'aquest saló
és l'alimentació
i les noves tendències
i pel que s'ha vist
augmenta la demanda
de les denominats productes naturals
i ecològics.
aquells que diuen
que són més saludables.
El producte que més premi
s'ha adut
aquest any
d'aquesta exposició
és un vermut
que es presenta
com vermut 100% ecològic.
Jo no sé exactament
què determinar
que una bebuda alcohòlica
sigui ecològica.
Doncs el cultiu
del raïm
que sigui ecològic
i de les herbes
que siguin ecològiques.
que és un cultiu ecològica.
És igual.
Deixem-ho córrer.
Però el que més m'ha cridat l'atenció...
Que és sostenible
amb el medi ambient.
Ah, sí.
D'acord.
Doncs el que més m'ha cridat l'atenció
és la presentació
d'aquests productes
que es presenten
com a novetat.
Primer,
snack de pèsols
que consisteixen
en pèsols
al forn
amb arròs.
Sí.
Novetat, novetat.
Trituradets.
Després,
els anomenats
xiclets energètics
que pretenen
substituir
el cafè
i begudes energètiques.
Cada xiclet
equival
a prendre
dos cafès seguits.
Toma.
Toma de lloncis.
Després hi ha
una casa
que fa d'aquests
pastissos de bolleria
els tigretons
i aquestes coses.
Ah, sí.
que
ha substituït
els habituals
additius
d'aquests pastissets
per unes
algues
conreades
a la planta
de producció
de la pròpia fàbrica.
Mare meva,
quin fàstic.
Sí, oi?
I, per últim,
uns...
Bé, per últim, no.
Champignons
envasats
i cuits
en el propi suc.
Ai.
Deu ser
en el dictat.
I sense cap additiu
i sense sal.
Els champignons,
o sigui,
els fongs
es deuen fer
un cop
estar ja
al líquid
tancant, no?
Sí, exacte, exacte.
No porten
també cap additiu
i tampoc
tenen sal.
Però l'estrella
del saló
són uns embotits
sense carn.
Bravo.
estan elaborats
estan elaborats
principalment
amb clara d'ou
i es poden trobar
amb el gust
de xoriço,
mortadela,
salami
i botifarra.
Ostres.
Sí, sí.
La nostra botifarra
sense carn,
això sí,
amb clara d'ou.
Buah.
És pitjor
que el colesterol,
no?
Quasi?
Eh?
El colesterol
tal deu disparar,
no?
Sí, bueno,
no ho sé.
Jo, la veritat,
bueno,
accepto
i passo dels snacks,
dels ciclets,
de les pastes
i dels champignons.
Però, sisplau,
la botifarra.
La botifarra
amb carn de porc.
I més...
Ecològic,
el porc,
si voleu.
Però porc.
I l'ou
s'afegeix
a la botifarra d'ou
del dijous gras.
Bé,
a tots aquests inventors
d'aquests tipus
de productes
una mica estrany,
si ho prefereixen,
feta de clara d'ou.
Però sí que s'endú
en aquesta...
Un, dos, tres,
botifarra
del pagès.
Ara sí que pots
fer les notícies.
Ara sí, vinga.
Què fas?
Resulta que
és el cas
d'un matrimoni.
Un matrimoni.
Bé,
un doble matrimoni,
perdó,
insòlit,
entre germans
i germanes
bessones
que es va...
A Caldín.
A Caldín.
Dos germans bessons
que es van casar
amb dues germanes bessones.
Exacte,
un home del matrimoni
amb una dona del...
Que no és la seva germana.
No, no, no, no.
O sigui, són...
Els homes
són germans
i les dones
són germanes.
Bessones.
I bessons.
Sí.
Sí.
van celebrar el seu matrimoni
al nord de la Xina
i el que va passar
és que es va crear
una confusió
entre els quatre
i llavors
ells i les seves famílies
van decidir,
doncs,
van arribar a la conclusió
que era millor
sotmetre's
a cirurgia estètica
per no semblar-se tant.
Ajà.
Sí,
per no confondre, no?
Exacte.
Els germans idèntics
Zhao,
Xin i Zhao,
Xun.
Sí,
a més es deien Zhao,
totes les dues.
Xin i Xun.
És com Zipi Zape,
però en xinès.
Xin i Xun.
Doncs aquests es van...
Xin i Xun.
Es van caçar
amb Fei i Yang.
Exacte.
Atenció, eh?
I a més a més
és que van començar
a sortir
a la mateixa vegada.
Sí,
però ja no se sabia
qui sortia amb qui.
A la boda,
les dues parelles
on els germans
i les germanes
tenien el mateix
timbre de veu.
Un trucava per telèfon
i deia
Xun.
Van haver de prendre
mesures especials
d'identificació
per evitar
que ningú es casés
amb la parella equivocada.
Clar,
el primer que es podia equivocar
era el paisà
que els va casar.
No sé si era
un xino, segur.
Bé,
el matrimoni,
o sigui,
el casari va anar bé,
però al cap d'unes setmanes
van començar
els problemes,
tal com va,
bé,
com explica
un dels germans.
I és que després
d'un sopar
on estaven els quatre,
el que va passar
és que
un dels germans
es va trobar
a l'altre
prenent la mà
per error
de la germana
equivocada.
Sort que era la mà,
només,
clar.
Exacte.
Llavors,
doncs,
per evitar
aquestes confusions
i passar
a coses majors
i també,
doncs,
per consideració
als veïns
o a parents
i a altra gent
que pogués
quedar desconcertada,
les parelles
van passar
la setmana passada
per un hospital
de Xangai
per fer-se
uns mínims
retocs
a la cara
que els permetessin
diferenciar-se
per sempre més.
A veure,
jo crec que
aquest tipus
és fàcil
fer-se un tatuatge,
no?
O tallar-se el cabell
diferent.
Exacte.
O posar-se l'antill,
bueno,
després se la poden treure.
Però, no ho sé,
un tatuatge al braç
o tallar-se el cabell
de manera diferent.
Un piercing.
Exacte,
posar-se un piercing
si el problema
era d'allò,
posar-se el piercing
en un lloc
determinat
i a les hores
diuen,
ui,
que no és el zoom,
ja està,
no?
No,
però millor un tatuatge
perquè el piercing
se'l pot treure.
Clar,
un tatuatge,
clarament,
un tatuatge.
Sí,
perquè el cabell
també se'l pot deixar creixer
després.
Sí,
els xinos,
encara que estan llenant el cabell,
sempre tenen...
A més a més,
clar,
els xinos.
Imagineu-ho.
Que els que ja són iguals.
Si nosaltres ja els veiem
a tots iguals,
imagineu-vos si a més a més
són germans bessons.
Sí.
Mare de Déu Senyor.
Difícil,
difícil.
En fi,
pot ser una mica complicat.
Ràpidament,
una altra notícia
perquè què hem de fer ara?
D'anar a Madrid.
D'anar a Madrid.
Bé,
doncs ràpidament,
a veure'l que això
d'aquesta notícia
que bé deieu.
Doncs,
un pop,
un pop,
pop,
tots són pops,
un pop que es deia
Inki
del zoo
de l'Aquari
de Nova Zelanda,
doncs va esperar
que fos de nit
i el personal
de l'Aquari
hagués marxat cap a casa
i aleshores va,
doncs,
es va ficar
per un forat
molt petitó,
ja sabeu que els pops
tenen la facultat
d'encongir-se.
Perquè no tenen ossos.
Clar.
Que un forat petitó
de la red,
de la xarxa
que cobria
el tanc
on estava
i
va sortir
del tanc,
es va
anar
per uns
dos metres
i aleshores
se'n va anar
directament
per una...
Per el desguàs.
Sí, sí,
cap a...
El sumidero.
Sí, el sumidero,
cap a l'Alcantarilla,
diguem, no?
Sí.
Inki,
que té un cos
aproximat
d'una pelota
de rubi,
doncs se les va
arreglar
per estirar-se,
apretar-se
i passar
per el forat.
Durant dos metres,
eh?
Sí, sí,
va recórrer
cinquanta metres
de tub
fins tornar
a l'oceà
Pacífic
i per
el clavegueram
de l'Aquari
Nacional de...
O sigui,
per el clavegueram
de...
Quina és la capital
de Nova Zelanda?
Centre de dades.
Sí.
Deixar això així,
però,
personal de l'Aquari,
doncs,
recrear,
imaginar
què és el que havia fet
doncs
aquest pop.
Aquest pop
no se l'ha tornat a veure.
No, no,
no l'han tornat a veure.
Home,
és que m'hi ha gana
de trobar-lo només
a l'oceà Pacífic.
Sí, no,
bueno,
de fet,
el van trobar
en una trampa
per llagostes.
Trobar,
però això és la història
del pop.
Exacte,
i el van portar
a l'Aquari,
però es veu
que no li agradava
gaire estar allà
a l'Aquari
i un bon dia
doncs
va decidir
escapar-se.
Què?
Wellington.
Wellington,
ja,
jo sabia jo
que era un general
ingles.
Bé,
doncs,
és curiós
la història
del pop.
A veure si
hi ha algun pop
que s'hagi escapat
a Madrid.
Don Mariano,
molt bona nit.
Bona nit
a todos.
A Madrid
tenéis pulpós.
Tenéis pulpós
de varias clases.
Sí?
Sí, sí, sí.
¿En el metro
hay algún que otro pulpo?
En el metro
hay...
Perdón.
En el metro
hay algún que otro pulpo,
sí,
también los hay.
Y en el autobús...
Y en el autobús...
Los pulpos
para agarrar
también las maletas
que ya suscritos.
También,
también,
también,
sí, sí.
El pulpo a feira
que está tremendo.
Pues es más bien galego.
Sí,
pero está bueno.
Sí,
sí,
si le ponen un...
El pulpo pol.
El pulpo pol
se murió.
Bueno,
ahora ya el heredero
del pulpo pol.
¿Sí?
¿Cómo se llama?
Ni idea.
Ni idea, ¿verdad?
Sí,
creo que al final
lo cambiaron
por otro animal.
Bueno,
ha habido de todo.
Ha habido pulpos,
ha habido cangrejos,
bueno,
no sé,
ahora supongo
que con el nuevo
campeonato de Europa
de selecciones
se inventarán
algún que otro bicho
que también
determinará
quién va a ganar
el campeonato.
Yo creo que ninguno
ya volverá a tener
el éxito
que tuvo.
Que tuvo el pulpo pol.
No, no, no,
eso está claro.
Que le era una verdadera bestia
que fue capaz
de adivinarlo todo.
Hasta adivinó
que España
ganaría el campeonato.
Eso ya era adivinar.
Claro,
es que eso
cuando lo pronosticó,
digamos,
todo el mundo se reía,
¿no?
España, ja, ja, ja.
Es que era una cosa
tan de ciencia ficción
que no había ocurrido nunca.
No había ocurrido nunca,
no, no, no.
Pero fíjate,
fíjate,
la pobre selección española
dos veces campeona de Europa,
dos veces seguidas
campeona de Europa
porque España
ya había ganado
un campeonato de Europa
años años.
Había ganado el campeonato,
sí.
Había ganado anteriormente
otro campeonato de Europa.
Sí.
Luego ganó el campeonato de Europa.
Ganó un campeonato
y luego...
La primera era
el campeonato del mundo,
el mundial
y luego otra vez
la Copa de Europa.
Exacto.
Pero este año ya,
bueno,
el último mundial
ya fracaso total.
Ni los más grandes
de los más grandes
triunfan siempre.
Ya, ya.
Pero bueno,
madera hay.
Solo llegar
con las fuerzas intactas
cuando toqué
los mundiales
y estas citas
y los demás
equipos también juegan.
También ha habido
otros equipos
que han tenido
jugadores como Maradona
o jugadores como Cruyff
o jugadores
que no han ganado.
verdaderamente bestiales
como todas las de Brasil
y sin embargo
muchas no han ganado.
Claro, mira,
Maradona tuvo
para ganar el mundial
tuvo que jugarse
en Argentina.
Sí, bueno,
sí,
es cierto,
es cierto.
Y meter un gol
con la mano.
Con la mano de Dios,
por cierto.
Tuvo que bajar Dios
sería...
Yo no entiendo mucho
pero meter un gol
con la mano
eso sé que no...
Salvo que sea
la mano de Dios.
Claro.
Ah, vale.
Es que salvo
que lo haga Maradona
porque el único
que no lo vio
fue el árbitro.
Sí, ojo al dato
que Messi
también ha metido
un gol con la mano.
Bueno, Raúl
también metió
un gol de manotazo.
Exacto, o sea,
no es...
Pero lo que te iba a decir,
oye,
que de ser
campeona de Europa,
campeona del mundo,
campeona de Europa
después del desastre
del último mundial
resulta que no hay
ninguna cadena
de televisión
en España
que esté dispuesta
a arriesgar
su dinero
para retransmitir
los campeonatos
de Europa
de Francia.
Hombre,
yo...
Vamos a ver,
arriesgar dinero.
El problema ahora mismo
es quién tiene dinero
para arriesgar
con un campeonato.
Pero eso...
Eso provoca...
Algo que lo compre
alguien codificado.
No, no, no,
ni codificado ni nada.
Que no,
que no hay ninguna
cadena de televisión
dispuesta a pagar
lo que pide la UEFA
por los derechos
que creo que son
40 millones de euros.
Pues entre nosotros
me parece muy bien.
Vamos a ver.
Pero claro, aquí...
Yo te digo
el caso
en el que yo
en un momento dado
me encuentro aquí.
Resulta que todo
lo que me interesa
lo codifican.
Sí.
¿Querde pago?
Pues bueno,
pues entonces
deja de interesarme
y no lo pago.
Y no lo pagas.
Claro.
Pero es que claro...
Así es,
me aficiono
a otras cosas diferentes.
El problema viene,
el problema viene Mariano
que puede ser...
Bueno, no sé
porque las selecciones
son en junio, ¿no?
Van a ser en junio, sí.
Junio.
Y los campeonatos de Europa,
el campeonato de Europa
de selecciones
también es en junio.
Sería junio...
Sí, porque...
Mayo, junio.
Por esas fechas
son en junio.
Pero claro,
surge...
No puede ser mucho más tarde
porque los jugadores
tienen que tener
un mes de vacaciones
para luego iniciar.
Pues eso es un problema,
va a ser un problema
para Mariano,
para Pedro Mármol
o...
Digo, para Pedro Pica Piedra
o Pablo Mármol.
No sé quién será
el próximo...
O, o, o...
O Alberto...
O no.
O Alberto de Mónaco.
No lo sabemos.
Porque lo mismo
mientras andamos entretenidos
en otras cosas
nos ocupamos menos de ellos
y al final...
Pero es que ¿sabes qué pasa?
Que creo que hay
una disposición
que se sacó
de algún ministro
de la manga
diciendo que
los partidos
de la selección
son
sobre todo
si llegara
a una final
es de interés nacional
y consecuentemente
no se pueden dar
a través de...
Se tienen que retransmitir
y no codificado.
Se tienen que retransmitir
en abierto.
En abierto.
Pero claro,
aquí no van a retransmitirlo
ni en abierto
ni en cerrado
porque no hay nadie
que quiera pagar.
Y esto...
Es un incumplimiento
de la ley.
No sé si el gobierno...
Lo que tendremos que hacer
será...
Si nos interesa mucho
quiero decir
porque todo depende
como vaya.
A lo mejor es mucho
decir que no los dan
ni en abierto
ni en cerrado
ni en nada
y al final
las primeras de cambio
no vamos fuera.
Todo podría ser.
Después de mucha polémica.
Entonces,
en cualquier caso
si no los televisan
ni en directo
ni en abierto
ni en codificado
ninguna emisora
porque no hay
tanales de televisión
que puedan comprar
los derechos
o que deseen
comprar los derechos,
pues entonces
está claro
que habrá que irse
a las parabólicas
o a través de internet
en algún sitio
en el que uno pueda
ver un partido
sin restricciones.
Claro,
alguna televisión francesa.
Porque no será...
Digamos que no será
ilegal
en ese caso
rastrear
una televisión
a través de internet
en la que puedas ver
ese partido.
Supongo que no
porque claro,
no perjudicas
a ninguna empresa
nacional.
Claro,
porque ninguna
ha querido tener
ese espectáculo
con lo cual
tranquilamente
lo puedes hacer.
Pues sí.
Bueno,
ya veremos.
¿Qué ambiente
hay por Madrid
con eso?
Con Pedro Picapiedra,
Pablo Mármol...
Rememorando
para los franceses
empieza a ser malo
porque estamos
a punto del 2 de mayo
y tanto para
Pablo Mármol
como para
Mariano
el corto
o...
Marianico el breve.
Marianico el breve,
sí.
Marianico el televisivo.
Porque le gusta más
salir por la pantalla
de televisión
que hablar en persona.
Bueno.
Eso también es cierto.
Y el resto
de contertulios
de las
diversas
opciones políticas
porque al final
se comportan
todos como
contertulios
tertulianos de...
Bueno,
es que es lo que son.
Es que
las argumentaciones
que dan
solo las de los tertulianos.
Claro,
es que básicamente
es lo que son tertulianos.
Tampoco
directamente nos...
Podían hacer una cosa
muy sencilla,
mira,
podían ahorrarnos
todos los debates
de televisión,
todas las campañas
televisivas
para las elecciones
y simplemente
pues
apuntarse
todos ellos
a una tertulia.
o los que sean
más interesantes
a las tertulias
de los tertulianos
directamente.
Efectivamente.
Que no se hubiera prohibido.
Es decir,
el ministro de Hacienda
pues que vaya
a la tertulia
de los gatos
esa.
El ministro
de lo que sea
pues que vaya
pues a
televisión gallega
o a la televisión...
Da igual.
Que aparezcan ahí.
Que ganen ahí
sus alegatos
y que se peleen
unos y otros
como si fueran
como los contertulios
de las emisoras
y ya está.
Ya está.
Evitan el mochorno
de volver a verlos
otra vez en televisión
diciendo
que van a volver
a ganar
porque son los mejores
y sobre todo
sobre todo
yo lo que pido
es que no se les ocurra
hacer otro debate
entre Mariano
y Pedro.
Bueno,
¿A Mariano
tuvo un debate?
Bueno,
no,
pero claro...
Sería el de Soraya,
¿no?
El de Soraya
y los cuatro de pie
ahí como palos.
También,
también.
No, no, no.
Que se los ahorre
y que se los ahorren
que no...
Yo creo que ese tipo
de debates...
Yo prefiero que den...
Mucho postureo...
Hablando,
por ejemplo,
de codificados,
¿no?
Pues en vez del debate
de estos debates
que nos den
la sexta temporada
de Juego de Tronos
en abierto.
Claro.
Ya está.
Claro.
Mira,
al principio
que luego se me ha ido
el androide
y ya no he podido
volver a conectaros,
al principio
se estaba yendo a hablar
de la línea sucesoria
de la corona española.
Sí, sí.
y estaba a punto
de deciros,
comprendéis por qué
existe Juego de Tronos.
Claro.
Comprendéis por qué
en aquel...
No voy a decir
el Juego de Tronos
inventado
de la serie de televisión,
pero los que existían
en la Edad Media
en Europa.
Bueno, a ver,
dicen...
Es que se cargaban
unos a otros
para heredar
y para eliminar
líneas sucesorias.
Dicen que el autor...
hermanos,
padres,
abuelos,
daba lo mismo.
Dicen que el autor
de esto,
no sé qué,
de Hielo y Fuego,
que es en que está basada
Juego de Tronos,
se inspiró
en la guerra
de los dos rosas,
de los York
contra los Lancaster,
para escribir
su novela
a los Juegos de Tronos.
O sea que,
bueno,
él la ha puesto
en una hipotética...
Digamos que le ha echado
mucha más imaginación.
Sí,
le ha echado imaginación,
pero basado realmente
en hechos reales
ocurridos en esta...
La guerra de las dos rosas.
Exactamente.
Y bueno,
por eso esto siempre ha ocurrido,
claro,
aquí en España,
porque claro,
estamos hablando ahora
de que si Sofía,
que si Leonor,
que si tal...
Pero, por ejemplo,
hemos olvidado
unos bobones
que también reivindican
su derecho al trono,
que son los llamados carlistas,
que creo que ahora
son Bobón y Parma.
Sí,
Bobón y Parma.
Luego,
tenemos también
los...
los sucesores herederos
de Borbón d'Ampierre,
que ahora son
Borbón Franco
o Borbón Villaverde.
Sí.
Bueno,
el Villaverde
cogido por los pelos.
Sí,
sí.
Que estos son...
Creo que es
candidato
pretendiente.
Aquellos eran del...
venían por el desaparecido,
desaparecido,
me parece de...
Sí,
que no candidato,
sino es...
El de Alfonso.
El que tiene
los derechos sucesorios,
por lo visto,
o por lo menos
pugna por los derechos
sucesorios del reino francés.
Sí,
efectivamente,
efectivamente,
pero claro,
hay un grupo,
hay un grupo
de...
aquí de España
que dicen que,
bueno,
que a ver,
su padre,
el padre de Alfonso de Borbón d'Ampierre,
renunció al trono,
porque creo que,
no sé si es que era tartamudo,
o...
Bueno,
es que...
¿Algún defecto tenía por nombre?
Además,
fue una época
un poco convulsa,
porque entre la renuncia
de Alfonso de Borbón
estaba en aquella época
vivo todavía
Franco,
estaba que si elegía
a don Juan de Borbón
o elegía
a Juan Carlos...
Sí, sí,
no,
uno...
Había una serie
de rivalidades,
uno que quería,
nuestra querida Collares,
que quería,
que quería,
lógicamente...
Alfonso,
que era el marido
de su hijita.
Claro,
entonces había ido
un juego de tronos
en miniatura también.
Efectivamente,
efectivamente.
Sin el trono,
sin el trono de hierro,
pero bueno,
también era,
como tú dices,
un juego de tronos
en miniatura.
Digamos,
era un juego de tronitos,
o troneras,
o tronillos.
Más bien de troneras.
Pero bueno...
En cualquier caso,
eso lo podemos
perfectamente extrapolar
a la situación política
que tenemos ahora
y el quítate tú
para por el medio.
Pues sí,
efectivamente.
Que al final
es lo que pasa.
Yo no sé,
bueno,
esperaremos el día
no sé qué de junio,
¿26 de junio?
Sí,
es el 21,
el 26,
por esas fechas.
Por esas fechas,
¿no?
Además,
como tiene que ser
un domingo,
porque...
Tiene que ser un domingo
y si hay un mes escaso,
muy poco,
no llega un mes,
hay 20 días de campaña.
26 de junio.
Sí.
26 de junio
serán las elecciones,
elecciones generales.
Has dicho elecciones,
¿verdad?
Sí,
sí,
sí.
Que nadie coja el metro
el día 26 de junio.
No,
bueno,
cuidado que coger el metro
ahora mismo
es una situación de peligro.
Y tanto.
Cuidado,
cuidado,
cuidado,
cuidado,
porque no sé si sabéis
lo que ha pasado en Madrid
en una estación.
¿Qué ha pasado en Madrid?
Pues que...
Pues peleas multitudinarias.
Ah,
peleas.
Y una...
Entre dos grupos de...
Siempre son chicos,
chicas generalmente no hay,
pero siempre son chicos.
Las hormonas siempre van desatadas.
Ya.
No sé por qué,
pero siempre van desatadas.
Y bueno,
pues al final,
uno de ellos,
afortunadamente,
al final no pasó a mayores,
pero la pelea,
pelea,
pelea,
pues uno de ellos cayó
a la vía del tren.
Vaya.
Vaya,
vaya,
afortunadamente no aparecía ninguno.
Aquí somos más,
aquí en Barcelona
somos más ecologistas,
más hippies,
y hubo pues una pareja
que en vez de hacer la guerra
decidió hacer el amor
en la estación del metro.
¿Ves?
Eso lo puedo...
Me podrá parecer
más o menos estético,
porque realmente,
bueno...
es mejor que que se lien a bofetadas.
Es antiestético,
pero sí,
es mejor eso
que no que se lien a bofetadas
y encima uno caiga
en la vía del metro
y suerte que no...
En el momento
en el que pasa el metro.
Ya,
sí,
sí.
En fin.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
tenemos la opción
de mirar hacia otro lado.
Sí, señor,
hubo alguno que en vez de mirar
para el otro lado
sacó el móvil y lo filmó.
Bueno,
pues lo que podía haber hecho
era apuntarse,
venga,
vamos todos,
caben dos,
caben tres.
Y la ha subido al YouTube,
pero bueno.
En fin, Mariano,
que nada.
Son cosas que pasan.
Sí.
Que bueno,
en Madrid,
gran exilio,
gran exilio.
Claro,
tenéis cuatro días seguidos
de fiesta,
¿no?
Práctica,
no,
tres,
bueno,
sí.
Sábado,
domingo,
lunes y martes.
El martes no.
El martes no,
sábado,
domingo y lunes.
Solamente tenemos el lunes.
Ah, no,
claro,
sí,
sí,
sí,
ahora estaba yo confundido,
creí que el lunes era día uno,
y no,
no,
el domingo es día uno,
martes día dos.
El día uno
y se trasladan fiestas.
Con lo cual,
bueno,
pues hay un gran éxodo,
lógicamente,
a los cuarteles de vacaciones
de la mayoría de los madrileños
y de los que no son madrileños
que residen en Madrid.
Que residen en Madrid,
claro.
Y por otro lado,
bueno,
pues los que nos quedemos por aquí,
que yo todavía no sé
si me toca quedarme o no.
Ya te lo dirá tu mujer.
Sí,
no,
no,
se está esperando que me lo diga.
Pues,
pues nos quedaremos
y nos quedamos
a celebrar las fiestas
del 2 de mayo,
etcétera,
etcétera,
que habrá de todo,
comparsas,
fiestas,
verbenas,
botellones,
no,
botellones,
que ya los han celebrado todos.
Bueno,
habrá,
habrá,
habrá aventuras sin fin.
Habrá,
pues el viernes que viene
nos lo explicas.
Todo y con detalle.
Muy bien,
perfecto.
Pues nada,
que tengas un buen largo fin de semana.
Eso espero.
Y hasta el viernes.
Hasta el viernes.
Buenas noches.
Adiós.
Buenas noches.
Adiós.
La dasbarnada.
I ha arribat el moment de saber
l'agenda d'Esplugues.
Recordeu,
de totes maneres,
que demà dissabte a les 9
a la sala 50 de l'Ari
la teniu
al sopar dels idiotes
pel grup de teatre
d'aquí de Sant Just,
d'Albert Just Teatre
i el diumenge a les 6
també,
nova representació
d'aquesta mateixa obra.
Per la resta de dies i hores
aquí teniu l'agenda d'Esplugues
de la Isabel Almató.
Hola,
molt bona nit.
Un divendres més
estem aquí
per fer-vos cinc cèntims
d'alguna de les activitats
que estem fent aquí a Esplugues.
Per demà dissabte
hi ha diverses coses.
Per exemple,
a la tarda,
a partir de les 4 de la tarda
hi ha un festival
de patinatge musical
amb el lema
o amb el títol
El mar.
Es tracta
de viure el patinatge
des de l'espectacle
i donar un nou concepte
de l'exhibició del patinatge,
tot fent
una miqueta de fusió
entre el teatre
i el que és l'esport.
Aquesta activitat
està organitzada
pel club de patinatge artístic
d'aquí d'Esplugues
i es realitzarà
el poliesportiu
de Can Vidalet.
També demà
dissabte per la tarda
tindrem
el casal
de cultura
de Robert Brillas
en aquesta ocasió
a la sala antiga,
a la masia antiga,
perquè el casal nou
encara està d'obres,
que s'està fent
l'ascensor.
Doncs,
a partir
de dos quarts
de vuit
tindrem
una lectura
musicada
del poema
o un fragment
del poema
de Josep Maria de Sagarra
sobre el conte arnau.
Aquesta lectura
està a càrrec
de les persones
que participen
durant tot l'any
del taller
de lectura
i recitació
de tradicions
i costums
de l'espluga viva.
Està dirigit
aquest grup
de teatre
o aquest grup
de lectura
pel Pep Moreno.
Esperem que us agradi.
A més,
ho dic,
m'estreno
com a lectora
i com a participant
d'aquest taller.
Per tant,
una mica
també
d'il·lusió
i si podeu
venir,
doncs estareu
molt contenta
ara que ens fem
una bona abraçada.
Després
a la Taneu
també teniu
teatre
i a més
hi ha molta gent
aquí de la ràdio
implicada.
Per tant,
com que no ens podrem
veure
aquest dissabte
no us podré
venir a veure
al teatre
de Sant Lluís
al Massopar
dels Idiotes
doncs també
molta merda
per tots nosaltres.
Vaig ser cap a diumenge
com que és
el dia de la mare
doncs hi ha
moltes activitats
hi ha manifestacions
moltes persones
no surten
o no sortim
ens quedem a casa
amb família
i comencen ja
les festes
de la primavera
les plugues
amb diferents
caires.
El diumenge
hi haurà
la Curs de Mayo
a Can Vidalet
però després
durant tot el mes de maig
hi ha tant
la setmana
de la salut
després també
tindrem
la primavera
solidària
el mes de maig
hi ha moltíssimes
activitats
o sigui
després d'aquesta
darrera setmana
del mes d'abril
les plugues
en el que hem tingut
poquetes coses
tornem a tenir
un esclat
d'activitats
impressionant
que no ens ho
acabarem mai.
per aquesta setmana
vinent
us puc
recomanar
diverses coses
com per exemple
dijous
que tindrem
a la biblioteca
per a Miquel
Desplugues
una xerrada
sobre la crisi
dels refugiats
en el que hi haurà
un representant
de Creu Roja
i també una persona
del Fons Català
de Cooperació
i Desenvolupament
i la regidora
de Cooperació
de l'Ajuntament
d'Esplugues
això pel que fa
el dijous
us volia fer
una petita
recomanació
que no és ben bé
una activitat
però
sí que té a veure
amb la ciutat
i és un tema
que a mi sempre
m'ha agradat
i que tu saps
Emilio
que fa anys
que havia tocat
que és el tema
del medi ambient
i de l'ecologisme
a Esplugues
tenim una deixalleria
mòbil
i funciona
els dilluns
per la tarda
i els dijous
al matí
per diferents punts
de la ciutat
i en diversos horaris
per tant
qui vulgui
informació
sobre aquesta deixalleria
mòbil
podeu trucar
a l'Ajuntament
d'Esplugues
al telèfon
que hi ha gratuït
que és el 900
0
900
300
082
ara tampoc
no em voldria equivocar
però consulteu
el telèfon gratuït
i d'informació
de l'Ajuntament
d'Esplugues
i
divendres que ve
i acabem
perquè anem ràpid
aquesta setmana
tenim
dintre del
20è festival
de música
hi haurà
un viatge
pel
barroc europeu
amb autors
italians
i alemanys
això es fa
a l'església
de Santa Magdalena
i els divendres
que toca
doncs
es fa
a les 9 de la nit
hi ha més activitats
però la veritat
és que no cal
no cal que les
anumerem totes
perquè
és una miqueta llarg
i tampoc
no tenim tant de temps
per tant
benvinguda a primavera
que vagi bé
aquesta primera
setmana
de mes de maig
amb moltes activitats
preparades
a tots els nivells
a nivell de salut
i a nivell
de solidaritat
també
i vinga
doncs
molt bona nit
una forta abraçada
passeu bé
la desbarnada
hola Jordi
bona nit
què tal
bona nit
avui
porto un tema
una versió
com sempre
somebody that used to know
de Justin Rubenit
en Jocelyn Barton
potser
a molta gent
no li sona
igual no sona
no
però
jo crec que
si us deixeu
uns segons
potser us entro
alla Process
iscri Ouais
Now and then
I think of when
when we were together
When you said ask you pasó
so's
happy
you
die
pop
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit