Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada.
La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desbarn, emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença... La desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Màximo, que el tinc aquí a la dreta, una mica allunyat.
Senyor Simón, bona nit. Bona nit a tothom. El Miquel Simón, que el tinc més a pròfec també a la dreta. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazóquio. I la Núria García Alibau, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit. Hola, molt bona nit. I com sempre tenim...
Per què a en vella li dius els dos cognoms? Perquè a en vella li agrada que li diguin els dos cognoms. Home, a mi m'és igual, eh? Perquè no se sap els nostres. Sí que se'ls sap. El teu no. El del senyor Simó, sí. El teu no. Sánchez? No, quasi. També és austro-húngaro, sí. Fernández? No.
Bé, és igual, ja m'ho diràs. I com sempre tenim aquí, que tampoc sé el segon cognom, però sí el nom la Carme i el cognom Verdó i o la Carme Bona nit, ben trobada, i quan vulguis comencem. La desbernada.
M'havia descuidat dir que, com sempre, esperem contestar i comptar amb el senyor Santiago Baràmbio, l'Emili Sánchez, donant García, que per cert avui no el tindrem. Ah, no? Se n'ha anat de concert. Ah. Se n'ha anat de jazz. Ah, molt bé. Sí, que hi ha un flautista de Melín. Ah, el de Melín. Sí. Està bé, està bé. Només actua avui i no se'l volia perdre. Ah, mira. Coincidència de l'hora del concert del trompetista aquest. Trompetista o flautista? O saxofonista.
Bufa, bufa, bufa. O sigui que l'Armand Garcia no vindrà, però sí esperem tenir el Josep Maria Montés, el Mariano González i l'Isidre Inglés. I ara sí que comencem, va. Tornem a posar la sintonia, que si no, no em situo.
Estem a dia 12, 12 d'abril de l'any 2013. 12 del 4 del 13. Podria ser 12 del 13 del 14. Si ho fallem a l'americana són 13, 4, 12. Sembla un partit de ping-pong.
setmana 15 de l'any, transcorregut 102. Ja comença a ser una mica més complicat saber quants dies han transcorregut. Sí, perquè tens que restar amb els 3 dits ara. Sí, sí, si no tens la màquina de calcular, malament. I ens falten 263 per arribar al 2014, que com sabeu serà
l'any de la crisi. I del referèndum? No, ja no. I l'altre dia vam dir, oi, l'any que ve és l'any de... No, o aquest any. No, no, l'any que ve, que dèiem, l'any que ve, a part de ser l'any de la consulta, és l'any de... Jo que sé, ja no me'n recordo. No, jo no me'n recordo tampoc. A veure, espera de moment que tregui el so aquest d'ara. Sí, per si et truca. Sí, ara em trucaran a l'altre.
Bé, el Sol avui ha sortit a les 7 i 16 minuts i es pondrà d'aquí 25 minuts, o sigui, a les 8 i 28. Molt bé. I la Lluna ha sortit a les 8 i 15, o sigui, un quart de 9, i es pondrà una mica més tard que el Sol, concretament a 3 quarts d'11 de la nit.
Déu-n'hi-do. Deixa de badallar i digues-lo demà. Demà ningú se n'havia donat compte. Demà el sol sentirem de camara enfocant-te. Ara és quan t'estan veient badallat.
el sol sortirà demà un minut abans a les 7.15 i es pondrà dos minuts més tard a les 8.30 i la lluna sortirà tres quarts d'hora aproximadament més tard a les 8.54 i es pondrà una hora gairebé més tard també que serà a les 23.42 i és nova o sigui que no la veurem no sé per què Déu estar ja començant a créixer
No, no, no, quan és nova no es veu gens. Perquè d'aquí a cinc dies ja diuen que és creixent. Clar, és lògic, però el cicle de la Lluna són set dies, la meitat són tres i escaig, per tant, si d'aquí cinc dies, avui és nova, o demà, i tres i pico són els cinc dies. Això és nova. Mira que dona de si el tema de la Lluna, eh? Sí, oi? Bueno.
Avui fan anys, és el seu aniversari, deixo la primera que sé que t'agrada. M'encanta. La Montserrat Caballer, 80. 80 anys. Fixa't-hi.
El senyor Andy Garcia, ara em dirà quines pel·lícules has fet. Andy Garcia, 57 anys. A veure, sé que és actor, sé que fa pel·lícules, i n'hi he vist bastantes d'ell, però jo pels títols soc molt dolent. Em fa una que fa de trompetista, em sembla, no? Que són dos germans que són músics. L'única que recordo és una que és ben mentrades a la rebenta i el detenen...
I després arriba el papa i li dona la benedicció, una pel·lícula així molt rara. Però no me'n recordo del títol. Jo d'aquestes dues no l'heu vist. No, us l'asseguro. Però us puc dir, per exemple, que de la sèrie de la Ocean Eleven, l'última, la quadrilla dels onze, amb el George Clooney i el Brad Pitt, l'Andy Garcien ha fet dos. La primera i l'última, em sembla, pot ser?
La primera... És el director que està casat amb la Julia Roberts. Exactament, que és el que està casat amb la Julia Roberts, que és la ex dels... Bueno, no explicarem pas la pel·lícula. I moltes altres. Com, per exemple, una molt bona és Cosas que puedes hacer después de estar muerto.
No l'he vist. Jo tampoc. Una pel·lícula boníssima, boníssima. No l'he vist. Bé, és igual. 57 anys. Molt bé, en fa uns quants menys. Gemma Mangual, 36. 36.
El senyor Briatore, aquest era el cap de l'escuderia Renault, no? En Sergio Briatore. Flavio. Flavio, i ara no fa res, no? Està amb la model aquesta amb la que estava, ja està. Sí, ja està, no? Que ja és prou de feina, eh? 63 anys ja té feina per estar amb la model, sí senyor.
I un altre motor, vull dir, una altra persona dedicada al motor, el senyor Carlos Sainz, 51. Que tampoc fa res, ja. Sí, no estava fent rally, no estava fent el Dakar, l'any passat almenys sí. Sí, i aquest any, aquest últim, també ha participat en senyor. Fa 51. Jo pensava que era més gran, aquest xicot. Ja veus. Efemèrit, les coses que van succeir el dia com avui, i direm que l'any 1495, és a dir, tres anys després d'arribar,
Colom al Puerto de Pals suposo que els reis o sí que eren els que manaven aleshores, li van ordenar al bisbe de Badajoz vendre a Sevilla els indis que Colom havia portat en el seu primer viatge molt edificant aquestes coses que ens ha portat del Colom que no sabem que semblen guanaminos que els venguin, però no els volem per res bueno
I el 12 d'abril de 1861 es van produir els primers enfrontaments armats entre les tropes de la Unió i les Confederades. Això era l'inici de la guerra de secessió de Yanquilàndia. Exactament. 1931...
per si no... Els joves, els joves. Els joves no hi cauen. Doncs d'aquí dos dies, el 1931, es va proclamar la República. I concretament, el dia d'avui, 12 d'abril, es va fer la votació, suposo que el recompte dels vots, i la coalició republicano-socialista, segons posa aquí, van guanyar les eleccions. Realment, el que van guanyar les eleccions era...
partits republicans, el qual va obligar Alfons XIII a dimitir
i marxar-se. És curiós, eh? Eren unes eleccions municipals. No eren al Parlament. Eren municipals. És curiós, això, eh? Sí, sí, però el triomf dels partits partidaris de la República ja vam fer veure que això el senyor 13 ho tenia fotut. Sí, senyor. I va marxar.
El 12 d'abril de 1961, abans d'ahir, el senyor Yuri Gagarin, que quan tenia 27 anys d'edat va ser el primer home que va sortir a l'espai dintre d'una càpsula, no fora de la càpsula, i va explicar durant 108 minuts una òrbita al voltant de la Terra. Certo.
El senyor Yuri Gagarin, que per cert, després, els russos van dir que havien trobat un nou mineral nou i li van dir la Gagarina. I resulta que més que Gagarina va ser Cagarina perquè aquell material ja existia i estava a la taula de periòdica dels elements. En fi, això, Yuri Gagarin. 27 anys. No, avui, no. El 61.
Jo me'n recordo d'aquesta notícia i això que en aquell moment suposo que notícies soviètiques i a més d'èxit soviètics aquí a Espanya se'n devien explicar poques, no? Jo la que més recordo, que em va saber molt de greu, va ser la de la gossa.
Ah, bueno, sí, la laica. Va morir, pobreta. Es veu que no van avisar que va morir uns dies després que ja hagués mort. Bueno, sembla ser, diuen les llengües, que són les llengües que arriben aquí, que va haver-hi més d'un cosmonauta que va morir.
però els russos no ho deien home, jo suposo estem potser profunditzant massa en l'efemèrides aquesta però és que els russos no amaritzaven les naus no, no, aterraven i suposo que això això els devia causar més d'un problema bé, anem al sant oral gent que avui fa la seva onomàstica és a dir, que el seu nom estava al calendari
I avui és Sant Juli I, papa, romà, 337-352. Igual que la setmana passada, també ets va passar alguna cosa semblant. Escolta, no heu agafat jo el santoral de la setmana passada, perquè és clar. No. La setmana passada era també... No, la setmana passada hi havia més gent. Més gent, sí.
I el Juli no estava, em sembla. No, no, no, era Sixt primer papa. Romà, 115-125. Aquest no, és Sant Juli primer papa, 337-352. A més a més és Sant Damià, bisbe, i Santa Vícia. Santa Vícia. No sabem de què és patrona. No. Que era verge i màrtir. Sí, senyor. Sí.
Bé, demà faran el sant Hermenegild, que va ser un príncep hispànic, màrtir l'any 586, Sant Martí I, papa, el 649 al 656, que també va ser màrtir,
I Santa Agatònica. Agatònica. Agatònica. Que és, home, la patrona del gintònic. Correcte, sí senyor. Que era màrtir. Sí, home, i tant. I tant. L'exprimien, posaven una mica de ginebra, una mica d'agatònica espremuda i unes gotetes de llimona. Sí senyor. Que són un o dos gossos de gel. No gaires. I ja està. Perfecte. Molt bé, doncs viva. Anem a veure quin temps tindrem aquest cap de setmana i...
Durant els tres cursos d'aquesta setmana. Molt bé. L'home del temps. Estàvem parlant abans, l'home del temps. Sí, l'home del temps. Aquell que s'hauria de dir molt bona nit. A veure si ho fa. 3.24. De moment no fa res. Per la cara que posa la carna, no sé si és que estava dutxant-se o... Està de pont. O de pont. Clar que...
Com és mestre d'escola. Avui és festa, divendres, ja. Deu estar de colònies, no? Davant de colònies, ara. De colònies? No, la canalla. No van de colònies? No, ja no van de colònies. No, ja no van de colònies. Sí, van de colònies, sí. Mare de dir el senyor. Jo ja no me'n recordo. Tu vas de colònies?
Núria? No, ja no Ella ja és gran, ja és gran Ja és gran Però he anat, he anat Te'n deus recordar, no? Sí, sí, sí Anàveu de Colònia el mes de maig i abril Sí, justament, són les dades Sí, les dades Ah, doncs sí, van de Colònia Senyor Montes, molt bona nit Hola, bona nit Què tal, vas de Colònia? No Estàvem aquell dia, encara és època de Colònia I que potser estaves de Colònia
Al setembre. Molt, vaja, vaja colònies. Bé, i aleshores, els que sí facin colònies ara, aquest mes d'abril i tal, com tindran el temps? Home, si ho fan entre avui i d'aquí set dies, doncs s'ho tindran molt bé. Sí? Sí, molt bé, perquè precisament estem tenint tot a l'inversa del que hem tingut durant el mes de març i els primers dies d'abril. O sigui, tenim l'anticiclo de les Açores.
i ens està afectant de moment de forma de la manera més càlida que es pot afectar, que és amb vents del sud, cosa que està fent aquests dies que les temperatures s'estiguin enlairant, com ja estan veient. Sí, sí, sí. 20 a 28 graus segons la zona de Catalunya. Mare de Déu, senyor. A les zones litorals, com aquí ens passa, o arran de mar, depenent una mica dels vents locals. Quan els vents són més deponent, la temperatura es dispara, puja cap amunt. Ah, sí? Sí.
Sí, perquè ve aire de l'interior de Catalunya, zones on realment ja els més dies està fent molta calor. Ah, clar. Mentre quan el vent gira allà abans o del sud, ve aire marítim, cosa que fa que les temperatures baixin, perquè penseu que tenim la temperatura de l'aigua del mar voltant dels 14. Està més freda encara, sí. Està més freda. I per això de vegades varia una mica d'un dia a l'altre. Depèn d'aquests vents molt locals que són molt difícils de preveure. Clar.
Però bé, temps assolellat, sense núvols, temperatures un moment més altes, un moment més baixes, res de pluja i mànica curta. Sí, de fet ens ho fa fàcil aquest cop. Entre avui i el diumenge les temperatures arribarem al màxim que vam arribar ahir, o avui, que hem baixat una miqueta, i es mantindran així durant el cap de setmana. A partir de dilluns sembla que l'anticiclo s'anirà introduint cap al centre d'Europa.
Des d'aquella posició encara ens afectarà. I de ple. Cosa que seguirà llançant i sembla que d'una forma encara més important véns del sud. Sud, sud-oest... O sigui, més calor encara. Vindran, això mateix, aire àfricà, que aniran veient tota la península ibèrica. Fent que les temperatures encara pugin més. De fet, comencem a preveure que la setmana vinent, aquí Sant Jus, puguem voltar als 25-26 graus. Bueno, això ja...
Però això ja és començament d'estiu. Doncs sí, a meitat d'abril. I fins divendres creem que no passarà res més. Seguirem amb aquest aire molt càlid i, a més a més, en capes altes hi ha molta estabilitat, cosa que farà que no hi hagi ni tempestes, ni xàfecs, i el màxim que puguem tenir és dubuls com els d'avui, aquests finets que es passegin per mirar una mica el cel. Que fan maco, més que res.
Molt bé. Aleshores, el divendres ja ens explicaràs a veure què passarà. Sí. Esperem que a partir de divendres potser anunciem coses molt diferents. Ja ens ho diràs divendres. Ja ens ho diràs divendres. Molt bé, Josep Maria. Que tinguis un bon cap de setmana. Adéu. I no vagis de Colònies, encara. Adéu.
Doncs ha arribat un moment ara que els reporters de la desvernada amb la seva tasca d'investigació ens portin les notícies més bunyents de la setmana. Però abans, com sempre, fem el regalet. I parlem de notícies. Quan la vaig llegir, aquesta notícia, no m'ho podia creure.
Feia molt de temps que no llegia el boletín oficial de l'Estado, però després de llegir aquesta notícia als diaris i sentir-les per la ràdio i la televisió, vaig buscar el tema per internet, llei 16-2012 del 28 de desembre passat, és a dir, el dia dels innocents, i ho vaig confirmar.
Segurament recordareu que fa uns mesos s'havia modificat l'IVA i entre pujades generals els productes que estaven gravats amb el 18% passaven al 21, els del 8 al 10, i es modificaven alguns conceptes, com per exemple que entrades a teatre, sids i resta d'espectacles, parc d'atraccions, serveis funeraris, serveis de perruqueria i altres passaven del tipus reduït del 10%
del 8 passaven al 21, el tipus màxim. Però tornem a aquesta llei publicada el 28 de desembre. El senyor Montoro ja havia anunciat que a partir del 2013, és a dir, aquest any, els premis de diverses loteries, com la Primitiva, la Bonoloto, la 649, la 11, fins ara, exemptes de qualsevol impost, pagarien un 20% sobre els premis que superessin 2.500 euros.
o una quantitat menor si l'apòstera inferior a 50 cèntims. Bé, després això queda refletit com, suposo, com un pagament a compte i tal pot rebre la declaració de la renta. El que ningú va dir, i ara s'ha fet públic, és que aquesta normativa, a més d'establir noves normes pel 2013, com per exemple la desaparició de la deducció per vivienda habitual, modificava un aspecte de la renta del 2012
és a dir, la que s'ha de declarar ara, precisament ja estem en període de rentes, i que consisteix que, al fer la declaració, les persones que hagin guanyat un premi al bingo o al casino o a les apostes per internet podran reduir l'import del premi amb les pèrdues, és a dir, amb l'import pagat per apostar durant tot l'any. El que hagi guanyat un milió d'euros.
Amb una aposta, si s'ha gastat 500.000 durant un any, es pot deduir del millor 500.000 i només pagar la tassa o l'impost sobre 500.000. Si ha guanyat mig milió i ha pagat dos milions, doncs no paga impostos. Uai.
Hi ha persones que es queixen perquè aquesta norma s'ha fet pública ara, a final d'any, el 28 de desembre, i ningú s'havia preocupat de demanar un rebut de les apostes realitzades que el permetria ara deduir-se de les despeses. Sí que ho podran fer els que han apostat per internet, perquè com allà es paga per targeta de crèdit o per transferència, doncs queda constància de què has pagat. La meva queixa, o millor dit, la meva indignació, no ve perquè algun dels apostadors que hagin guanyat puguin deduir-se o no li importa pagar fins al màxim del premi rebut,
És perquè un país que grava amb el màxim viva la cultura i al mateix temps permet desgravar les despeses fetes per jugar als casinos, no crec que arribi molt lluny. És més, no arribarà a cap lloc. Jo recomano als parlamentaris catalans, siguin del partit que siguin, que declarar que en una possible Catalunya independent no tan sols es posarà l'IVA cultural al tram superreduït
sinó que, a més a més, aquesta normativa estúpida que sembla ser feta per afavorir a Eurovegas i a l'espònsor del Real Madrid, doncs, no existeixi. I, de moment, doncs, una vegada més, al senyor Montoro i a tot el seu equip... Un, dos, tres, botifarra de pagès! Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Vosaltres jugueu? Jo a la primitiva. No, no. La primitiva no la pots esclavar, eh? Ah, no? No, no, la primitiva no. La primitiva no cal que et guardis els boletos perquè no la pots esclavar. La crinela tampoc. I l'euro milió tampoc? Tampoc. Però és una aposta. Sí, però només es podran deduir a les despeses fetes a casinos, apostes per internet... Bueno, si faig l'euro milió per internet... No, no, no, no, no, quan et digui el Betambuín, perquè m'entenguis. O sigui...
El Betuín? Sí, aquest. Sí, senyor. Són casinos, apostes per internet i... no sé què més. Bingos, el bingo. I màquines tragaperres tampoc. Ah, sí, les tragaperres sí, les tragaperres també. I has de demanar el rebut al del bar. I tiren 500 euros. I me n'han sortit 200. No, no, el que estigui... Clar, el del bar tindrà que fer el certificat.
Aquest senyor m'ha demanat 500 cerros i ha guanyat 200 cerros. Coses del Montoro. Sí, sí. Bé, anem per les notícies. Va, Núria. Doncs fa uns dies la revista Journal of Fish Biology... S'ha pangalat. Com jo. Jo vaig estudiar a la Sorbona. Jo a la Sorbona, també, sí. Un científic de l'estat de Michigan van publicar un article...
que van fer públic fa uns dies, però d'un fet que va passar fa dos anys, que és que un pescador de Florida va trobar un... va pescar un tauró de la raça tauró-toro, em sembla que es diu. El va obrir i dins de l'úter del tauró hi havia un fetus de tauró amb dos caps.
i resulta que estava viu el fetus i el va enviar a l'equip dels científics investigadors i es veu que és el primer cop que es troben un cas d'aquesta raça de tauló amb dos caps no crec que n'hi hagi molts no i a més a més jo suposo que si neix
se'l menjarien ell mateix clar, es mossegaria ell mateix és possible perquè els animals no reconeixen el com de la seva espècie hi ha alguns científics que diuen que aquesta anomalia, perquè això no és normal que passi a la natura es deu a que l'any 2010
amb un vaixell que es deia Deepwater Horizon, va tenir un accident i va tenir un vessament de petroli, i degut als productes químics i tota la contaminació... Aquests ecologistes són la pera. Doncs ha fet que hi hagi...
aquest cas, diuen que no s'han trobat més casos, però que pot ser una possible explicació. Molt bé. Segons aquesta regla de 3, allà al capo aquell que va bé el prestig, els percebes tindrien de ser del tamany mutante. Exacte, per exemple. O ostres gegants. O gaviotes amb dos caps. Això surt molt en les pel·lícules, en les pel·lícules d'aquesta essència ficció. La isla de los monstruos, saps?
La Isla Misteriosa. La Isla Misteriosa, exacte. Sí, sí, hi ha uns monstres degut a la radiació... En fi. Godzilla. Godzilla també, sí, sí. Aquests han llegit molta sense ficció. Vosaltres sabeu qui és Theodor Magel?
No, el tinc a la punta de la llengua, però no surten. Jo diria que el vaig estudiar en algun moment de... Sí, és possible. Teodor Magel és un investigador que va participar en el projecte Manhattan. Tampoc sabeu el que és. No, jo, Manhattan... Doncs el projecte Manhattan és aquell en què es va desenvolupar la primera guerra atòmica. I aquest senyor, Teodor Magel, i altres membres de l'equip, van sofrir l'any 44 un accident...
que li podia haver costat la vida i que, en canvi, va sortir indemne. Estava manipulant una peça de plutoni, que estava dintre d'una vitrina, ja sabeu, allò que surten a les pel·lícules, que posen les mans dintre de no sé què, i, o sigui, uns guants i la peça radiactiva està dintre de la vitrina,
i amb una agulla es va punxar la mànega aquesta al guant i li va travessar el guant i una petita boleta de plutoni se li va incrustar sota la pell. Després de l'accident, tothom pensava que el Magall morís a causa de la radiació, però no. El senyor Magall no va presentar cap símptoma
Els metges de l'exèrcit dels Estats Units van decidir sometre-lo a un estricte seguiment durant la resta de la seva vida per determinar els efectes de la radiació sobre el seu cos. Bé, durant els següents 64 anys, el científic va expulsar petites quantitats de plutoni a través de la orina fins al 2008, a l'edat de 89 anys que va morir.
Doncs això li va passar a altres membres del projecte, que van treballar a l'obtenció de 10 quilos de plutònio per fumar la primera bomba que van llançar sobre Nagasaki, i amb aquests senyors els van dir que eren del club de la UPPU, You Pi Plutonium, tu pixes plutoni.
perquè a tots els va passar el mateix. A través de l'orina, doncs, eliminaven una quantitat de plutoni i tots ells van morir a edats molt avançades amb una salut de ferro
molt millor que altres col·legues del departament que no van sofrir aquests accidents deducció, la radiació no és dolenta no, la radiació no mata i els fills d'aquests no ho van tenir no, no, no, que és que pixaven plutoni jo els hi hauria fet un test per veure si eren una mica sapastres alhora perquè que es punxi un dius, d'acord
Jo vaig veure una pel·lícula sobre aquests fets i efectivament a la pel·lícula surt un accident que el protagonista que es mor al final però sembla que hi va haver més d'un accident amb la manipulació del plutoni radioactiu que va ser en un estadi
de futbol americà, la part de sota. El projecte Manhattan. El projecte Manhattan, sí. Estava a sota d'una estrella de futbol. Quan vam fer la prova, eh? Quan vam fer la prova, correcte, sí. Veus com ho sabia el Marc i tu te n'enreies? No, a mi em sona... A veure, el nom del teu no, però el Manhattan sí, quan ho has dit, dic, sí, que ho van fer, que estaven en unes instal·lacions a sota d'un camp de futbol. De futbol, sí, i a més estaven a darrere d'una cosa, em semblava com els vestuaris... Sí, que dius, muy secreto... Però bueno...
Més notícies, Marc. Bueno, en aquesta època que estan passant tothom, escoltem robatoris del més estrany. Sí. De tot una miqueta. A la ciutat de Neuderaula, Alemanya, en poques setmanes han tingut els robatoris dels més estranys, per no dir peculiars. Primer va ser el cafè. Van robar cafè. Van robar cafè. Després van robar Red Bull. I ara ha estat Nutrella. O...
Una altra marca de no-filla, per la gent que no ho sàpiga. Sí, sí, sí. Xocolata con avellanas. Xocolata con avellanas. Tot això no tindria cap sentit si no ho fos perquè els van robar a tones. Ah, bueno, clar, no. No robaràs pas un pot de Nutella. Però, bueno, estem parlant que en aquesta qüestió de cinc setmanes els robatoris de menjar d'aquest estil s'han disparat entre cometes.
Però, bueno, primer van ser 30.000 euros en cafè, que això han de ser molts paquets de cafè. Molts paquets de cafè, sí. Bé, un paquet d'aquests de Nespresso, semblant, et costa uns 3 euros. I n'hi ha 10. O sigui... Després, diverses tones de Red Bull. Sí, bé, perquè té d'ales. Sí. I 5 tones de Nutrella. Clar, van sortir tots volant amb el camió. La ressaca del... Del Red Bull.
Però no se sap per què la roben, si per revendre o per... No ho indica, ho publica, suposo que deu ser un diari de la ciutat de Niuderaula, que es diu Gauker. Ah, està bé. No m'acupen un diari. Mm-hm.
Miquel. Jo recordo quan vaig començar a conduir, que una mica em diu, tu si algun dia et posen una multa a la policia municipal, tranquil, que el meu oncle treballa a la policia, a la Guàrdia Urbana, a més a més, a l'oficina de cobrament de multes, i te la traurà. La veritat, no vaig recórrer mai al tema, mai, sempre que m'han posat una multa a l'hi pagada,
Però, bé, el que crida l'atenció és un... no sé com se diran allà, un senyor de Yanquilàndia que...
el senyor es dedica a posar multes. Un policia. No se les inventes. Un motero. Es dedica a posar-les. I llavors, quan l'amo del cotxe, si el cotxe està sol, perquè és un aparcament o una cosa d'aquestes, s'acosta a recollir-lo, o si multa amb l'amo o la mestressa del cotxe a dintre del cotxe,
els diu que els retirarà la multa si es fan una fotografia amb ell diu que està fent un catàleg de cares i llavors es posa es veu la fotografia sempre té els mateixos protagonistes el policia municipal i el multat i la multa
I aleshores els diu que si a la multa hi posa un comentari, es retirarà amb més efectivitat, o sigui, més de pressa. Ah, sí? Sí. I sembla ser que la gent pica... I li posa. Sí, sí. I sembla ser que, evidentment, les multes les estan retirant. És a dir, ell les estripa i no les presenta. L'han acomiadat de la feina. Pobre. A més a més que li han obert una investigació, etcètera, etcètera. Núria, més coses? Sí.
Els veïns d'una població de l'estat de Geòrgia, als Estats Units, d'un poble que es diu Nelson, que té uns mil habitants, han de tenir obligatòriament una arma a casa, amb la munició corresponent. Es veu que cinc membres del Consell d'aquest poble van votar per unanimitat aquesta mesura per tal de preveure la gestió de les emergències
i protegir la seguretat i el benestar dels habitants. Enmig del debat nacional i d'una campanya que va començar a Barack Obama arrel de la massacra que va passar a Connecticut, doncs aquests consellers diuen que és important donar suport a la segona esmena de la Constitució Americana, que és
que diu que els habitants tenen dret a posar... A portar armes. Sí, una arma. A més a més, el curiós és que als estats de Virginia i d'Utza hi ha una pizzeria i una gelateria que, si vas allà, et fan un descompte del 15% si presentes l'arma que tens a casa. Que tens a casa. Sí.
I diu, a més a més, que aquest any s'han fet... Arma de foc, eh? Si vas amb un ganivet no val. Ah, no, no. Has de portar una pistola... Allò, sí. Un rifle... Un bazooka... Sí. Coses que tens a casa. Exacte. I es veu que als Estats Units aquest any s'han fet sis normes federals que han aprovat lleis per restringir l'ús d'armes, però que, en canvi, hi ha hagut deu normes per augmentar la permissivitat de les armes. Així els hi va. Així els hi va.
Sí, sí No volves a cruzar el pecos forastero Les pel·lícules i tots anaven armats Tens més notícies, Marc? No Jo tampoc, i tu? Jo sí, en tinc una Una que és, bueno, aquesta no Penso que és una notícia sèria Sí, una notícia sèria A Còrdoba, ara al mes de maig Ens posem de peu
A Córdova, ara, el mes de maig, fan el Mayo Festivo. La Cruz de Mayo. El Mayo Festivo. A més a més, coincideix que una de les setmanes de maig, em sembla que normalment és la primera de la segona quinzena, més o menys, de maig, fan el que és la setmana de los patios. Sí. La de los patios andaluces a Córdova. Que si no hi heu estat, us recomano que hi aneu, perquè la ciutat està preciosa. Bé.
Doncs per aquesta commemoració, home, fins a Madrid i Madrid a Córdova. Abans que ens posin la frontera. Per aquest any, per celebrar el Mayo Festivo, ja vosaltres sabeu que últimament cada vegada que es fa una festa en una gran ciutat o en un poble és igual d'allò,
es fan els típics cartells anunciant-ho de tal dia a tal altre, o tal... Bé, doncs aquí aquest any els hi ha xocat molt a la gent de Córdoba perquè no ha sigut el cartell típic amb dones flamenques. No? No.
ha sigut un cartell que el que surt és un home amb una camisa blanca, un home moreno, amb barret cordobès, evidentment, amb texans i amb botes d'aquestes camperes, monteres, no sé com se'ls diu exactament. I, bueno, això ha aixecat molta controvèrsia. Estan, evidentment, els que estan a favor i els que estan en contra. Diu que...
per l'artista que és una senyora que es diu Maria José Ruiz de Montilla és una feminista és una pintora de Montilla sembla ser que a Montilla tothom la felicita perquè troba que el quadre és molt maco i en canvi ella diu el que ha passat és que els cordobesos no esperaven primer que el pintor fos pintora
i que la model fos el model i tal i llavors diu que ha defensat la seva obra perquè encara que hagi triat un home l'ha triat amb faccions típicament cordobeses i romerianes referint-se al Julio Romero
Sí, no, jo també crec que en lloc de posar samarreta la podria haver posat no. Faccions cordobeses. Sí, sí, sí, clar. Tez morena, ojos marrones, pelo negro liso. Clar, clar. Faccions cordobeses. Tu si et dic facions sueques, què t'imagines?
una persona així alta, rosa... Ja està. Ja em banyes. Perquè eren vikings. Té una frase, això. Això és màrqueting. I per acabar, aquesta pintora diu que si un grup de senyores de Luxemburgo, Emberes, Úric, etcètera, del centre d'Europa,
veu el cartell, diran, oh, quina primavera més maca que tenen a Còrdoba, quina llum que hi ha a Còrdoba, me'n vaig a Còrdoba a passar el mes de mes. Ah, passar el cap de setmana, sí. I això fomentarà el turisme a la ciutat de Còrdoba. I tots buscant el model. Sí, sí. Bueno, sí, doncs molt bé, eh? Jo podia haver tret sense samarreta i encara hagués tingut possible. Això, res, tot blanc. També. Ja abusats? Bueno, doncs no tenim més notícies, doncs anem a Madrid? Anem a Madrid. Vinga, va.
Que s'ha comprat el trombó de bares és el Miquel. Que em fa d'anys que el tinc, que em fa d'anys que el tinc. I bé, com deia, anem a Madrid, a veure si el nostre bon amic i company estarà content perquè ells ha tocat el Borussia de Dortmund. El senyor Mariano González, molt bona nit. Bona nit. Què tal?
Muy bien. Estamos encantados aquí con el sorteo. Sí, pero queríais al Barça, ¿no? Nos daba igual. Total, en el primer partido o en el segundo, en la semifinal o en la final, estaremos encantados. Bueno, no sé si pasaréis a la final. Bueno, la esperanza es lo último que se pierde. Si miramos los resultados de la liguilla, creo que estáis eliminados.
Sí, pero la estadística la puedes usar en las dos direcciones. Sí. Quiero decir, claro, el 100% de éxitos también estadísticamente se puede decir que en algún momento hay que fallar. Claro, por eso nosotros últimamente no ganamos, empatamos. Claro. Por ejemplo, el Borussia ha ganado todo en la liguilla. Sí. Pues también en algún momento estadísticamente tiene que fallar. Claro. Y cuanto más acierta ese momento estadísticamente está más cerca.
Pues esperemos que acierte mucho ahora en la semifinal, ¿eh? Y falle en la final. Y falle en la final, ¿eh? Bueno, oye, Mariano. La Copa de Europa para el Bayern de Múnich, ¿qué le vamos a hacer? No, no creas. No, no, no lo creo. No le toca. Este año la Copa de Europa viene para acá. No sé si va a Barcelona o a Madrid, pero yo creo que este año viene para acá. Bueno. Oye, una cosa, ¿tú tienes Twitter? No.
¿Y no tienes un blog? No, tampoco. ¿No eres madrileño? Hombre, sí lo soy. Lo que pasa es que no estoy tecnológicamente tan avanzado. Porque, claro, vuestra expresidenta, doña Espe, ha abierto una cuenta en Twitter. Está tuiteando. Claro. No puede hacer declaraciones de forma institucional. Y lo primero que ha escrito en Twitter es la siguiente frase.
Hay que dejar que los ciudadanos elijan la moneda que quieran para cobrar su salario y sus rentas. Y sobre todo hay que dejar caer a los bancos. Me parece muy bien. Sí, señor. Sí, tiene razón. Es decir, realmente un banco que es una entidad con ánimo de lucro. Sí, no es una ONG. Y es una sociedad como otra cualquiera. Por lo cual, si en su actividad no lo hace bien,
quiebra, pues como si fuera una sociedad que se dedica a cualquier otra actividad. ¿A vender, por ejemplo, salmón ahumado? Sí, o ruedas de coche, o lo que sea. Sí, señor. No entiendo yo por qué tendríamos que ayudar a reflotar, por ejemplo, una empresa que se dedicara al transporte por carretera, poco por caso, o a cualquier otra actividad. Sí, señor, estamos plenamente de acuerdo, pero claro, que esto sea lo primero que diga Doña Espe
que se decisó para salvar a Bankia, en su primera cuenta de Twitter va y suelta esto, pues claro, es sorprendente, ¿no? ¿Cómo cambian estos políticos cuando están en activo a cuando ya no están en activo y pueden decir lo que quieran? Claro, es que los políticos todos sabemos que tienen una capacidad de mimetización con él.
con el medioambiente que lo rodea tremenda. Y doña Espe, que ya no tiene... Bueno, teóricamente no tiene responsabilidades. En la práctica no tiene responsabilidades del gobierno, pero luego sí tiene responsabilidades de opinión. ¿Tú crees que doña Espe no se va a presentar en el próximo Congreso del PP candidata a la presidencia? Doña Espe pisará las cabezas que sean necesarias para ser presidenta del gobierno en lugar del presidente del gobierno. Lo que pasa es que, como tonta tampoco es, está esperando su oportunidad.
Claro, y si lo llega a ser, en vez de la dama de hierro, recordando a doña Margaret Thatcher, será la dama de pexiglas. Que también es duro, que también es duro el pexiglas, ¿eh? No sé qué mote se la acabará poniendo, pero Esperanza Aguirre es de ese mismo palo, ¿eh? Sí, sí, por eso. Pero fue Margaret Thatcher. La dama de bronce. Y además es una mujer sin ningún tipo de complejo, ¿eh?
Ah, no. Igual va con calcetines que sin zapatos. No tiene ningún tipo de complejo. Y en cuestión de opiniones no los tiene. Y los defiende, además. O sea, nos podrá gustar más o nos podrá gustar menos. Eso dependerá de cada uno. Pero su camino, su camino, su idea es su idea y la defiende a raza tabla.
No se corta. No, no. Que, por cierto... Nos va a divertir, entonces. Hombre, y tanto, ya sabes. Yo creo que ahora... Yo no estoy dado de alta en Twitter, pero ahora que me lo dices... Ahora que la ESPE tiene Twitter, me lo estoy pensando, ¿eh? Me lo estoy pensando. Que, por cierto, haciendo un paréntesis, porque la otra noticia corresponde a doña Ana Botella, pero haciendo un paréntesis, se os casa la Trini, ¿no?
Sí, se nos casa, ya era hora, bueno, es una mujer de buen merecer siempre, siempre lo ha sido de buen merecer. El problema que tenía la Trini era su primo. Bueno, ya sabemos, pero de todas formas la Trini ha sido una mujer siempre muy echada para adelante, ha sido una mujer muy batalladora también y
El problema es que nunca ha tenido la suerte necesaria. Claro. Por sí misma. Claro. La pusieron de candidata a la Alcaldía de Madrid contra el primo. Hombre. Contra el de Zumo Sol. Claro. Es que no había... Ahí no tenía más posibilidades. Y yo lo que pienso al final es que se presentó por hacer un favor a la otra parte del partido. A Tric era para hacer un favor a la familia. Claro. Sí.
Que gana Albertito. Sí, a la familia, nunca mejor dicho. Que gana Albertito. Y bueno, pues gracias a eso luego se ganó un puesto de... Sí, claro, de ministra. Y bueno, haciendo favores al partido, al establishment, pues ya sabemos lo que pasó. Fue ministra de Sanidad y de alguna cosa más.
Sí, luego estuvo de Relaciones Internacionales o algo así creo recordar y bueno, pues mira, yo lo único que le deseo es que sea muy feliz en su nueva... Ah, sí, sí. Por eso por descontado. Y que disfrute mucho y que nos siga a todos alegrando la vida con su presencia en la política porque personalmente considero que lo hace relativamente bien. No es de los peores que hay por ahí.
Y la alcaldesa, doña Ana, que ha abierto un blog. ¿Un blog? Sí, se ha convertido en bloguera. De repente han encontrado todos un filón. Sí, sí, sí. En las redes sociales y en las nuevas tecnologías. Y lo primero que ha escrito en su blog recién inaugurado ha sido una dedicatoria a Margaret Thatcher...
Diciendo, Lady Margaret Thatcher ha servido de inspiración para muchas mujeres que a día de hoy desempeñan responsabilidades políticas. Supongo que debe ser ella. Bueno, yo espero que... Sí, posiblemente. No creo... No habla en tercera persona, como el César. Bueno, yo espero que no sea una declaración de intenciones, aunque seguramente lo es. Seguramente sí. Y luego ya se dedicó a la segunda entrada, pues se hablaba del pleno
que se había celebrado en el ayuntamiento. O sea, que va a ser un blog dedicado a la actividad... A cuestiones de actualidad. Según dice ella misma, tiene la intención de renovar con frecuencia. Su blog estará dedicado a cuestiones de actualidad. Ah, pues muy bien.
Pero bueno, se ve que... Tendrá un apartado de viajes, me imagino, donde hay que estar cada vez que hay una crisis en el Ayuntamiento. Efectivamente, dice, mañana va a haber crisis, yo me voy a las Bermudas. Por ejemplo. O sea, ya lo avisará con antemano. No, no, pero escribirá desde allí. O también, sí, también se puede hacer. Yo creo que desde que se enteraron en el Partido Popular que el Papa había abierto también un Twitter y tal, bueno, el de antes, no sé si el de ahora tiene...
Tuitea, yo creo que no. No, de momento no. Bueno, que yo sepa, de momento no. Pero... Lo acabará haciendo porque es algo que no le costará dinero y le permitirá evangelizar en las redes sociales de alguna forma. Pues el Partido Popular, el Grupo Municipal del Partido Popular de Madrid ha creado su página web, ha remozado su cuenta Twitter y ha abierto una cuenta en Facebook. Con mirar.
De todas formas, aunque la mona se vista de ese, la mona se queda. Ya puede renovar... Bueno, está bien, a ver qué es lo que dice. No, no, perdona. Estos se han dado cuenta que hay que estar... Ya te digo, desde que el Papa abrió su Twitter dijeron hay que estar en Internet y de golpe han renovado la cuenta, han abierto una página web, están en Facebook. Yo creo que les voy a pedir amistad en Facebook.
Hombre, yo, al que pediría amistad, si hay que pedir a alguien, sería al que ya ahora mismo es el diputado del PP, el Soria este, el PP Canario. Hombre, sí. Al que le haga un scratch le iba a arrancar la cabeza. Ese debe ser entretenido. Sí, debe ser divertido leerlo. Vale más ser amigo de este. No sé si en estas páginas es de pedir amistad o poner de eso de me gusta.
Al Twitter es numes fet a follower. Al Twitter sí. Al Facebook sí. Al Twitter hay que ser seguido o algo parecido. Sí, sí, sí. Pero vamos, yo de todas formas, no sé, yo preferiría, primero vería cuántos, cuánta gente hay siguiendo a esa persona o a ese partido, etcétera, etcétera,
Y luego ya, si son muchos, ya me apuntaría porque en el volumen está también un poco la... Pero tú imagínate, tú imagínate ahora que entras en Facebook y pides amistad partido al PP. Y entonces, claro, te dice, fulanito ha hecho amistad con el PPP de Madrid. Amistad es en común. Y te sale allí la tira, todos tus amigos han hecho amigos del PP. Oye, sería una sorpresa, ¿eh? Sería...
Lo que pasa... Claro, todo el mundo diría, no, bueno, yo lo he hecho para poder leer lo que escriben y tal, ¿no? Ya, luego lo que pasa es que eso es... Luego hay otra parte de la mentalidad de cada persona que son los complejos. Es decir, tú si tienes una idea no puedes acomplejarte de tenerla. Ah, no, claro. Y la has de defender hasta lo último. Claro. Entonces, si tu idea es que tú eres del PP o eres del PSOE o eres de Izquierda Unida o eres de lo que sea, pues si te haces seguidor o amigo o...
...como sean la figura esta de Internet... ...pues síguela... ...si tampoco pasa nada... ...todo lo más que te pueden dar es un cargo... ...sí, también es cierto... ...pero por ejemplo yo no soy amigo en Facebook del Barça... ...que me podría hacer también... ...pero no... ...porque tengo amigos del español... ...y entonces claro que digan... ...ah mira este del Barça... ...yo tengo una pequeña cuenta en Facebook... ...que no uso demasiado realmente...
Pero que me puse... Soy amigo de... No recuerdo. Pau Gasol, me parece. No, amigo. Seguidor de Pau Gasol, creo. Seguidor de... No sé si era de... Fernando Alonso. Y seguidor de Rafael Nadal. En fin, me gustan un poco los deportes. Digo, voy a ver qué es que ponen... Es que me inundaron de...
de actividades que estaban haciendo, haciendo, haciendo, me tuve que... Tuviste que borrar, ¿no? Sí, es que no hago otra cosa. Me gusta ver algo de vez en cuando, pero lo que no me gusta es ver continuamente cada vez que...
entro a cada semana o así. Pues no, pues entro a cada semana, pero yo creo... Yo creo que hay gente que ni duerme para estar conectado al Facebook e ir poniendo cosas, ¿eh? Sí, hay gente que a las 3 de la mañana o a las 4 está escribiendo y al día siguiente me consta de que tienen que trabajar. Sí, sí, sí, pero bueno... Es una metáfora o tiene cierta relación, pero ¿os acordáis de Matrix? Sí, sí. ¿Os acordáis de aquellos que estaban enchufados
y que luego enchufados en aquella especie de vainas, que luego iban y lo recolectaban, aquellas máquinas. Las pilas. Las pilas, sí, cargaban pilas. De alguna forma es una metáfora del actual. Estamos todos conectados a la nube, a Internet, al Facebook, a Twitter, a cualquier red social, y nos pasamos las horas. Sí, pero yo...
Cuando veo esto es cuando me coge la crisis de que me estoy haciendo viejo, porque yo prefiero quedar con un amigo en vez de a través del Facebook quedar en una cafetería a tomar una cerveza. ¿Qué quieres que te diga? Yo siempre. Y eso debe ser ya muy de modé, muy trasnochado y muy anticuado. Mira, eso es como siempre, eso es como hablar de las ensaladas de ahora y de las ensaladas de hace 40, 50 años, ¿no? No sé, no te puedo hablar de ensaladas porque a mí no me gusta.
Bueno, pues cualquier cosa que te guste de hace 50 años y el sabor comparativo al de ahora, ¿no? Dices, bueno, es que ahora las cosas saben medio a plástico y antes tú pelabas un tomate y olías el tomate. Tú pelabas o hacías cualquier tipo de comida y el olor era diferente. Pues igual pasa ahora. Las relaciones sociales antes era quedar y tomarte una cerveza o tomarte una tapa o cualquier cosa y las relaciones sociales ahora es tener a 10 o 12 personas...
En un grupo, formando un grupo, en una red social y hablando de cosas. Claro, es que nada más faltaba... Quedar todos juntos en un bar o en una plaza de un parque... Claro, una tapita y una cervecita y tal. Nada más faltaba... Es el WhatsApp ese que puedes ir escribiendo, hacer un... ¿Cómo se llama? Un... Un WhatsApp, un grupo. Un grupo. Un grupo, sí. Si te vas mandando los mensajes de uno al otro... Es un... Bueno...
Eso es como las conferencias a 40. Debe ser horrible, ¿no? Más de tres personas en un grupo. No lo recomiendo, a no ser que toda la gente hable pausadamente. Yo tengo uno de 11. Yo en cuestión de media hora 300 mensajes. Yo creo que hasta 12 como los apóstoles es manejable. Es manejable si eres Jesucristo. Si no, no. Si eres Dios, efectivamente. Claro.
Hombre, yo ahí también muestro mil limitaciones. Yo tengo el famoso WhatsApp, pero lo utilizo para intercambiarme básicamente alguna gracia y algún chiste y fotos con mi sobrina. Ah, porque se pueden mandar fotos con el WhatsApp. Pero el SMS es un poco más...
Te cobran, te cobran. Ah, no sé, yo tengo no sé cuántos SMS gratis. Sí, pero los multimedia que van con imagen te los pagas. Y con el WhatsApp no. Yo las imágenes las mando por Internet.
Nos mando por Internet. Pero es igual, ahora hay una historia de estas, el Line, ¿no? Sí. Que parece ser que es gratis y que va a desbancar al WhatsApp porque el WhatsApp te está cobrando 90 céntimos al año. Cuidado que nos vamos a volver. No, hombre, yo tengo que decir una cosa. Yo no tengo... O sea, yo tengo móvil de empresa, me instalé el WhatsApp y la verdad es que me va muy bien. Sí, hombre. Y además...
Es que, bueno, por una serie de circunstancias sé lo que paga mi empresa por los SMS que se intercambian entre los móviles de empresa. O uno tiene derecho a intercambiar SMS con familia, lo que sea, y puedo decir que, hombre, dé un y dos.
De un y dos. El coste. Sí, el coste es alto. Con lo cual, el hecho de que ahora si a mí me toca pagar WhatsApp, tenga que desconectarlo y mi empresa no me facilite la manera de, no sé si no es un perjuicio para ella. Pero bueno, yo como no soy quien controla los gastos de mi empresa, ni quien negocia con Telefónica o con el operador pertinente,
las tarifas y tal, yo ahí no me voy a meter. El día que no tenga WhatsApp, pues cuando lo necesite, enviaré un mensaje. Con Apple, con iOS, hubo una época que era gratis, luego lo pasaron a pago y nadie se ha muerto. No, no, es que ahí está el tema. De todas formas, el entorno WhatsApp ahora mismo para enviar mensajes y pequeños contenidos es mucho más atractivo que el deseo. Sí, pero bueno, a mí el otro día, hace unos días, bueno, hace ya unas semanas, meses, que me dice uno, dice
¿Pero tú no tienes WhatsApp? Pues no tengo WhatsApp. Me miró como si fuera un bicho raro. Bueno, es que tú un poco bicho raro eres. Tuve complejo de Godzilla. O sea, sale tener WhatsApp. Yo me compré el móvil para tener WhatsApp. Pues yo tenía un móvil que tenía el WhatsApp y lo quité. ¿Por qué no lo usabas? ¿Para qué? Para enviar mensajes. Pues ya envié un SMS. Claro.
¿Pero es gratis? El SMS también, ya lo tengo en la cuenta. 500 SMS al mes. Yo tengo 50 a la semana y no los uso. Pues fíjate, usas el WhatsApp. Sí.
El WhatsApp se puede volver además adictivo y en un sustitutivo de la relación personal. Claro, claro. Es que con el WhatsApp ves la foto de la persona, los tienes todos... ¿Y para qué quiero ver la foto de la persona? Ese es lo feo que es el Mariano, para qué quiero verlo. Como si el Mar me empieza a mandar WhatsApp con sus fotos, anda que no. No, yo no tengo foto. Bueno, miento.
Tengo una foto, pero no salgo yo. No sale esto, sale la gallina. De todas formas, como todas estas modernidades, digámoslo así, es útil el suado con cabeza. El exceso ya se convierte en algo un poco... Claro, es como los gin tonics de los que hablamos antes, con cabeza saben a más de bien. Si te bebes 10, pues ya se vuelve problemático. Claro. Pues nada, Mariano, que ahora vamos a hablar con el doctor Barambio a ver si tiene Whatsapp.
Pues... Seguro que sí. Apostaría que sí. Seguro que sí. A ver, ¿de qué momento sabemos? Sabemos que tiene Twitter, que se podrá conectar con la Esperanza Aguirre, eso sí. Pues sus conversaciones, yo las seguiría. Pues sí, estaría... Si hay alguna conversación o alguna controversia, yo desde luego sí la seguiría. Sí haría un seguidor de esos. Estaría bien, sí. Estaría bien, sí. Venga, Mariano, pues la semana que viene más. Y mejor, esperemos. Sí, todavía no se habrá jugado las semifinales de la Champions, o sea que de eso no podremos hablar.
Con lo cual todavía no nos picaré muy demasiado. Pues no. Venga, buen fin de semana. Igualmente. Adéu. Bona nit. Adéu. Doncs això, ara a veure si... La desvernada. M'has deixat amb la paraula a la boca? Estava parlant i m'he...
Què dir? A veure si podem contactar amb el doctor Barambio per saber això. Doctor Barambio, bona nit. Hola, bona nit. Té WhatsApp, vostè? Jo no. No té WhatsApp. Jo no tinc WhatsApp perquè no vull que m'estiguin enviant missatges cada 5 minuts amb tonteries. Vale. Però si tens Twitter. Twitter, sí. Doncs ja saps, ja podràs contactar i connectar-te amb la senyora Esperança Aguirre, que ha obert la seva cuenta de Twitter. Bé, ho sé molt bé. No penso seguir-la i espero que no em segueixi a mi.
Per què no? Home, seria boníssim. És més... Home, jo tinc bastant seguidors a Twitter, eh? No, no, no. Jo, si tu i l'Esperanza Aguirre... Amb una conta que no és el meu nom. Ah, bueno. La conta secreta. Ah. Però si tu em dius, no, no, jo faré seguidor de l'Esperanza Aguirre i ella de meu i enginyem a intercanviar coses, t'asseguro que jo no tinc Twitter, però t'asseguro que em donaria d'alta a Twitter, eh? Perquè seria impressionant. Exacte.
Bueno, a veure, jo tinc un Twitter, que no diré ara el nom aquí, però que, per exemple, només parla en català. Ah, bueno, però és que les senyores esperen seguir-ne, parla català en l'intimitat. Sí, sí, sí, és veritat, és un agil de Vietma. Sí. I parla en català. Sí, sí. Bueno, i el senyor Znar parla català molt bé, per cert, que he parlat molt en català amb ell. Sí. I el príncep Felip, també. Bueno, doncs el...
en Twitter aquest avatar doncs només parla en català i llavors jo, com que segueixo gent que no és en català i que no parla en català en tens un altre? no, no, no, jo parlo en català ah, d'acord jo segueixo gent que escriu en anglès i jo els contesto en català sí, llavors es dona una cosa curiosa quan amb un que ha escrit alguna cosa en anglès jo li contesto la meva opinió del que diu en català
Sí. Et contesta en castellà? No, normalment em torna a contestar en anglès. Ah, no, no, clar, sí. En canvi, quan li contesto en català a algú que ha escrit una opinió en castellà, doncs em contesta en castellà i m'envia a prendre pel cul. O sigui, no et contesta. No, no, sí que em contesta. Diu, jo no hablo su dialecto o alguna vegada si és ofensiva. Però amb quina gent et relaciones tu?
no sé si sabeu com va això del Twitter, però vull dir, jo soc gent, però aquesta gent a vegades retuiteja coses d'altres que jo no segueixo, però que m'arriben a mi perquè ho retuiteja algú que jo sí que segueixo, no? Llavors, que si m'explica aquella persona, doncs considero que tinc que fer algun comentari i l'hi faig en català. Aquesta persona que és, no sé, de Guadalajara, per exemple... No entén el català. No, hi ha qui em contesta en castellà,
Però el més normal és que em contestin amb coses així de no entiendo el polaco, coses així. I bueno, és que clar, perdona, a mi em contesta un no entiendo el polaco i jo li contesto i jo tampoc. Clar, jo li dic, bueno, tu no sabes lo que... Bueno, no, perquè no ho dic en català, tu ja es nota que no saps lo que és el polac, clar, la teva incultura és magnífica.
i podríem deixar-ho córrer aquí, però si vols insistir, per mi no n'hi ha cap incomoditat. De coses d'aquestes. Però vull dir, quan li contesto el punt d'inglès, el tio, suposo, ho agafa allò, ho posa en el traductor de Google, s'ho tradueix i em torna a contestar en inglès, com la cosa més normal del món. Clar, això és normal, copiar-pegar amb el traductor... Les tecnologies tenen aquest enorme avantatge...
Per tant, doncs, jo parlo en xino, encara que no el sàpigues, o en sànscrito, no sé si en té el Google. Però crec que sànscrito no. En croata, per exemple, no? Si jo parlo amb gent de Croàcia... En croata. En croata. Bueno, en croata, no? Jo parlo en català i em contesta en croata i em contesta en català. Escolta, perdona, on estàs? Tinc amics i tinc una vista de Barcelona genial, perquè és un pis 14, tocant a Francesc Macià,
I torno que hi ha al redó més petit, i mira, veig famós. No, no, és que pensava que estaves a l'estrella de la Muerte, al costat de l'Alweider. La vista estarà molt bé, però la cobertura una mica curteta. Doncs estic al balcó, eh? Allà, no, però no tens ningú que respiri al costat. Tinc la terrassa, tinc la torre de comunicacions de Collserola davant. Ja, no tens ningú vestit de negre, amb casco i tal. No.
Semblava que tinguessis el de Rueda al postat d'allà. No, no, no. Però això deu ser alguna cosa... Algú que ha tingut la línia, segur. Clar. I que té asma. Possiblement, possiblement. Igual que ets el telèfon intervingut. No m'estanyaria gent. Perudo a tot aquell que m'estigui escoltant... I a la Guàrdia Civil del meu poble que m'està buscant. És legalitzat, és legalitzat. Bueno, no fa, érem una reunió...
que vaig tindre la Generalitat la primera cosa que vaig dir és si algú està gravant aquesta conversació ho fa sense el meu permís. Bé, però això està allà després. Bé, però ja ho he dit. Ho he dit davant de tàstics. Això després te'l poden convertir en que aquesta gravació és amb el meu permís. Ja, però ho he dit davant de testimonis. Bé, bé, bé. Ui, els testimonis. Refia't tu dels testimonis. Bé, és el que hi ha.
No tenim massa cosa més. Teniu alguna pregunta mèdica? No, no. Va haver... Fa el dimecres em sembla que va ser que vam publicar un estudi i vaig dir... Però ja no te'n recordes? No me'n recordo. Hi ha alguna cosa que es pugui prendre per la memòria?
Per la memòria? Sí, alguna pastilla. Fosforo Ferrero. Fosforo Ferrero. Fosforo Ferrero. És que aquests sempre diuen, no, és que jo tenia una pregunta pel doctor, però no me'n recordo. Aquesta setmana... El Miquel igual. Jo no, jo no tinc res. Han publicat un estudi que es veu que era revolucionari dimecres o dijous? El dimecres o el dijous han publicat un estudi? Doncs sí, que... No tens ni idea de sobre què anava. No me'n recordo, era de metges, ja en tens prou, no?
Era un estudi que havien publicat que es veu que ha revolucionat. Avui m'han trucat a alguns mitjans de comunicació, si us interessa el que us vaig explicar. No ho sé, perquè no sé què és. La senyora Elena Valenciano, ja sabeu, la secretària... Sí. També va portar. Ha dit que també és escratxe el que fan a les clíniques d'introducció embaràs. Ah, sí. Estan allà a...
En fi, increpar les dones... Ah, vale, vale, el que fan els... Antiavortistes. Els antiavortistes. Bueno, que no són antiavortistes, és l'ultradreta, vaja. Són antiavortistes, antihomosexuals... Té raó. A veure, jo això sempre li havia dit tocar els nasos per no dir una altra part del cos. Ara li diu un escàrce. Escàrce, de fet, és escàrdio. A veure, d'on ve això d'escàrce?
Descarnio. Ah, descarnio. Però és la versió argentina. Però això és quan van a casa de la persona en qüestió que volen escarniar. Ja, sí. Llavors, jo he dit que no, que jo no estic d'acord amb el que diu aquesta senyora. Per què no van a casa teva? Perquè el que fan és exercir violència. No fer un escarci. Un escarci, de fet, és una manifestació pacífica davant del domicili d'algú que es considera que està fent alguna cosa que a tu no t'agrada. Mhm.
Però a mi no em vénen res a casa meva. En aquest cas em vénen a la clínica i m'ho fan allà davant de la clínica, o quan estem en un congrés, doncs es posen davant del congrés amb pancartes i tal, i això jo li dic que hi ha tanta expressió. Bueno, i canten. Ara, a mi m'han posat dues bombes, aquesta gent. Bueno, això ja no és escarxa. No, i això tampoc és escarxa, això és violència. Si et posen una bomba, ja... Però si es posen allà davant... Això és terrorisme, no? A veure, clar...
Jo els he vist una vegada davant de la teva clínica i se m'encanta. He dit amb els periodistes que m'han avistat que, bueno, que hi havia que distingir l'idioma perquè, si no, al final, tindrem una paraula rara que serveix per tot. Sí. Bueno, veurem què diuen, perquè potser demà diuen, no, el doctor Bramio dice que no hi ha escatxa a les clíniques. No, que no hi ha escatxa, el que hi ha és violència. Però, és cert o no és cert que durant un temps es posaven davant de la clínica i es posaven a cantar?
Però això jo ho veig, tampoc ho veig, tampoc ho diria que és un escatxe, això. Això és per una pedra de llibertat d'expressió, ho entenc. Però si canten... Clar, jo tinc un gra d'anar davant de la seu del PP a protestar pel que estan fent, només faltaria. No? Sí. Però això no és un escatxe. Un escatxe és agafar una persona concreta i muntar-li un pollo a la persona concreta. A la persona, bueno. No. Al pollo.
No a una organització política o a una entitat o el que sigui. No t'agrada com s'està portant la Caixa, vas davant de la Caixa i li fas una manifestació. I això no és una... A part del dret de reunió, del dret de manifestació i del dret de... Sí, però per això has de demanar permís a la senyora Cifuentes, que és a Madrid. Bueno, d'acord. Però vull dir, una altra cosa és dir, no, me'n vaig a casa del director de la Caixa... Sí.
i li monto un cristo davant de casa seva això és una altra història és diferent és una notícia d'avui que demà igual surten els diaris que tu dius que això no és escarce no, no, continuo dient que a mi ningú m'ha fet un escarce a mi m'han fet una manifestació davant de la clínica titular i això sí, també m'han fet violència a la meva clínica
per la meva activitat. Titular serà, el doctor Barambio contradice a Helena Valenciana. Bueno, pues que li donin pel sac. Aquí. Perquè això de començar a agafar les paraules i jo les utilitzo com en ve de gust, doncs no. Tu et suicides, doncs et mores. Si no et mores, no et suicides. Això també és cert, sí senyor. Sí senyor.
i si mates a un i dius jo l'he matat, no és un presumpte homicida, ets un homicida. Clar, no, per això dic que si tu fas una cosa concreta, el que no passa és agafar el mot que denomina aquesta cosa concreta i comença el
Per el que et dóna la gana. Sí, bueno, però això és habitual aquí, clar. Jo, sincerament, això de les... Mira, ara m'ha servit això, no, per saber d'on ve, de l'argentí, o sigui, bueno, de l'argentina, i què significar, i tal, perquè no ho sabia, jo el llegia, dic, no sé d'on s'han tret això. Però clar... Bueno, és escarnio público. Escarnio, sí, sí, escarnio público, va, eh? A fer escarnio público, pues, ells,
Doncs, com que són així, no? No, però que com va haver-hi una... Crec que va ser la Cifuentes, precisament, que va dir que era igual que la Cala Borroca. Dic, ostres, a veure... Igual ve del basc o de l'esquera, no? Això d'escarce. Doncs és igual que... En català diu escals, m'assembla. Ja, ni idea. Però, bueno... Però si tenim una paraula que diu escarnio, no sé per què li hem de dir... Perquè l'han posat de mala... Ping-pong. Amb tot l'assunto aquell...
d'Espacera i allò d'aquella que es van tindre, doncs anaven a muntar-li el numeret a la gent a la casa i jo se li va dir és que hi ha paraules que tenen glamur com el corralito exacte, agafant fama i ara el corralito el corral és un lloc tancat tancat, sí, bueno, ja es van tancar els bancs i li van dir el corralito
En castellà, corral, és que hi ha mitjus vius a dintre. Incluso persones, per això es diuen corts, les corts, el corral. A veure, perdona, els bancs els van tancar, però estaven dintre, els banquers. Per això era un corral. Me sembla que el que els preocupava era que estiguessin els banquers, que estiguessin els diners. No, diners no n'hi havia ja. Ja se'ls havien dintre. Jo n'hi havia de diners, precisament.
Va ser quan va, hi havia l'equiparació dòlar-peso. Sí, senyor. I de cop i volta la gent tenia uns diners i si es traia fora els podia convertir. Sí, van eliminar la possible conversió en dòlar, sí. En fi, bueno, pues re, ja sabem que estàs... sortiràs als diaris demà. No, no ho crec, no ho crec perquè...
No he fet cap cosa escandalosa. Si has dit, sí, sí, es cratxes, estamos todo el día con es cratxes. Si ho trobam, yo declaro que todas las clínicas tienen es cratxes diarios. Que sí, que hem rebut accions violentes, inclús amenaces i tal, però que no és cada dia. I que, des del moment que jo sapia, no hem anat a casa de ningú. Si es cratxes és anar a casa de gent... No n'he sigut. A Madrid, ja li he dit als periodistes també,
Que es posessin en contacte amb ella perquè és una persona concreta que va dir que l'havien amenaçat de mort amb ella. Ja, amb ella personalment. Sí. I això, més que no escarxes, és una amenaça. I és un delicte, eh? Si no és exactament això, si no es posaves una gent davant de casa d'algú a dir-li que el que està fent és mal fet...
Perquè amenaçar una persona de mort pot ser un delicte. Però s'ha de fer aquesta violència, tal, només amb pancartes, llatreros, sense increpar, sense tirar-li tomàques. Exacte, sí, sí. Si no, ja és una agressió. Sí, senyor. Molt bé, Santi. Doncs, no sé, per la setmana que ve mirarem a veure si el Marc se'n recorda de què és el que et volia preguntar sobre una investigació mèdica. I mentrestant li donarem fòsforo ferrero i que mengi...
Ho has de pensar. No sé si va bé, però fa molts anys que hi és. Però no el paga la Seguretat Social, suposo. No ho sé. Suposo que no, deu ser bo. Vinga, fins la setmana que ve. Adéu. Bé, a l'hora que és, ha arribat el moment de sentir el tema musical de la Carme i després tindran que fer cuina per solters. La farem?
Sí, sí, no et preocupis. Què escoltarem, Carme? Doncs escoltarem... Perquè la cançó a tenir preparada no la tinc a punt. No la tens a punt, però jo et dono temps perquè la preparis amb tranquil·litat. Sí, però per veure una altra més ràpida, em sembla. No tenim problema, ja pots anar buscant. Mentrestant, doncs, jo què sé, podem descriure el locutori, és de color gris i blau, amb la llum vermella...
Sí. El blau és el color corporatiu. Fa un moment teníem públic. Sí, sí, sí. Fa una estoneta que s'han estat cinc minutets mirant-nos. Jo m'he sentit observat. Ja la tens? Molt bé. Què escoltarem? Escoltarem el petit de Calaril. Molt bé. Fins ara.
Ni vuit mandorines ben rostides n'haurien pogut.
acabar amb semblant parabrises i buit helicòpters militars haurien calgut per tapar semblant fora. Tàncies d'enganxar com dues, tàncies de marxar com sues. És tan important trobar gent que m'entengui com tu.
És tan angoixant trobar gent que m'estimi com tu.
Bona nit!
Fins demà!
Amb tot només quedo jo tens els altres de vent que se'n va com tot a l'infinit. Amb molt d'esforç em faig sentir més lliure quan tot m'empenc a fons a l'abismeu.
Coneixeu-vos de tots, és tan bonic que em fa viure, que em fa créixer ser petit alhora. Llavors, tempestes, com tots els dimecres, moixons amb avius, que és tard i vol ploure't.
Amics de les plantes, amics de tots nosaltres, ningú ens treure mai les ganes de viure.
I la paciència de mossegar les ungles amb aquesta pereza d'enlaires tot dur.
amb totes les coses que et fan sentir lliure amb tan sols aquestes per la pena viure amb totes les coses que et fan
sols aquestes per la pena viure.
Bé, com dèiem avui, el cuiner oficial del programa No hi és, i per tant farem cuina per solters. Com l'únic solter d'aquí del grup és el Marc, què cuines? Avui m'ho curreré, perquè ho vaig provar fa 15 dies i em
És un plat senzill, eh? No té secret. Conill al forn. S'agafa el bistec. No, no, no. Avui m'ho curreré més. Conill al forn. Sí, conill al forn, que me'l va explicar això de ser solter quan vas a la carnisseria. Sí.
típicament, jo ho faig, dic, ostres, és que no sé què dinar. Diu, vols menjar conill? Dic, sí. Llavors, doncs, bueno, em va explicar la recepta, és molt senzilla. Vinga, va, conill. Primer necessitem un conill. Conill, correcte. I un ford. Trossejat a trossets, que quarts suposo que seria, o octaus. Sí, però això totala ja la conillera. Sí, la carnissera. Llavors, un parell de cebes...
Tres tomàquets, segons el tamany que tingui. Dos o tres tomàquets, sí. Dos o tres tomàquets dels vermells, no dels d'amanida, sinó del de sucar, per dir-ho d'alguna manera, però que no suquen. I patata, un parell de patates. Jo vaig fer servir patata blanca. Sencera o tallada? Això llavors es talla la ceba. Jo la vaig tallar rodanxes, rodonetes de patata.
Juliana, per dir-ho d'alguna manera... Juliana és petitó. No, aros, com si fossin arets de ceba. De ceba, sí. El tomàquet estalla quarts i la patata també amb làmines de... Penedera. Penedera. Ahir li has deu. Es nota que jo, nomenclatura de cuina, llavors es posa les verdures al forn. Sí, sense el conill. Sense el conill. El conill el passes una mica per la planxa, el marques a la planxa salpimentat. Sí.
Llavors, quan ja l'has posat... Només marcar, o sigui, xap-xap. Sí, només marcar-lo. Llavors, el poses... Les verdures les has posat en una safata del forn. Sí, clar. Llavors, sí, normal. Perdona. Sí, no, perquè si el poses al forn sense safata és un problema. L'àlies una mica. Llavors, li afegim el conill...
i li afegim un got i mig de vi blanc, tapat amb paper d'alumini, intentant segellar el màxim possible, i jo el vaig tenir uns 45 minuts a uns 120-150, més o menys.
Es treu del fons passat aquest temps. El treus de la safata i el poses en un plat. En un plat. Sí, en plata. I senten senzill com és. A mi em va agradar molt. A mi em va agradar molt perquè el tomàquet gairebé queda... Desfet. Desfet. I el suquet que queda del vi blanc... A mi em va agradar... És ràpid, és senzill, perquè tallar triga 5 minuts...
passar-lo per la planxa... I, sobretot, que, clar, ja li has de dir a la carnissera que talli el conill a tosset. Sí, a trossos, el que seria la... Sí, sí, això t'ho fan. A més t'ho pregunten. Llavors, el tallen normal. Llavors, jo, em va agradar molt. Aquí ja... És un pla senzill. Si algú el prova, ens ho diu. Ens ho diu, sí. Ah, doncs sí, l'he provat i estava molt dolent, i ja està. O m'ha agradat, d'acord.
Però ja està, la cuina per sortes. Ens anem als esports. Doncs els esports, clar, avui hem de començar dient que s'ha fet el sorteig de la Champignon i que no sabem si ha arreglat o no ha arreglat. El resultat del sorteig ha sigut Dorm un Real Madrid.
Primer partit a Dortmund, tornada a Madrid, i jugaran el dia 24 l'anada a Alemanya i el dia 30 d'abril la tornada a Madrid. I el Bayern-Barça, que jugaran el dia de Sant Jordi a l'Allianz Arena, i el dia del treball, el dia de Sant José Artesano,
al Camp Nou. Per què em mireu que no heu dit allò d'Alians Arena? No, no, jo no tinc gran. No és l'únic estadi que té el nom d'aquesta gran companyia d'assegurants. No, jo estava pensant gran estadi. Sí, sí. Dels estadis és el més així més... Home, a Sidney hi ha un estadi, ara no recordo com se diu, que també està patrocinat i a més a més també es diu no sé què, Alians. Sí, no, bueno, i als circuits de Fórmula 1 no es diuen Alians, però Alians de tot arreu. Però vull dir que...
i he utilitzat el mateix programa de l'any passat jo crec que haig d'haver comès algun error en el programet aquest de qui és el campió de la Jàmbia perquè recordo que l'any passat em va sortir que era el Barça i no va ser així i aquest any em surt que la final serà Real Madrid-Barça i que guanya el Barça jo repeteixo el que t'he dit abans d'entrar a l'emissora aquest any veurem una final efectivament Real Madrid-Barça Real Madrid-Barça o Barça-Real Madrid
Preneu el tanto que els de Madrid encara arribaran a dir hemos ganado la décima al Barça. Sí? Sí. Bé,
Alerta amb això. Doncs jo, com sempre, avui tinc tres. Un, dos, crec que en tinc tres. No som molt llars. Resumeix-los. No, no, estan resumits. Resumeix-los més. Estan resumits. Tu, a veure, no levantes falsos testimonis. Com que no. Té una plana A4. Allà hi ha 500 paraules com a mínim. Isidre, bona nit. Bona nit. Què t'ha semblat el sorteig de la Champions?
M'encanta. Sí, a mi també. Jo crec que veurem un parell de partits molt macos, que són el Bayern-Barça-Bayer i uns altres dos partits de Pelotazo i Tentetieso i a veure si l'agafa. I a veure qui corre més. Exacte. Està clar, està clar. Ho dic absolutament convençut. Jo també. En el cas del Madrid, si ens la podem estar bé fins a la final, millor.
En el cas del Borussia, que juga molt semblant, tres coses del mateix. I en el cas del Bayern de Munic, que és el que ha tocat, és un grandíssim equip, però sí que crec que la forma de jugar que tenen potser és la que més s'adapta o la més favorable al joc del Barça. A veure, que poden guanyar qualsevol dels dos, però els dos jo crec que jugaran a futbol. Jo també ho crec. El passat i el futur del Guardiola.
Exacte. No sé si veurà els partits del Guardiola. Home... Potser no estarà en els camps. El verrà des de casa, per televisió. Menjant crispetes. Home, jo crec que també és important que el primer partit el doni per TV3, que és el partit d'allà, perquè darrerament, quan el donen pel plus, el Barça, o perd o empata... Ell...
O sigui que el donin per TV3 sempre és un bon auguri. Ja donen el primer. El primer, sí. El del dia de Sant Jordi. El punt guanyar seria important. El donen per TV3. Doncs, a banda del tema de la Champions, tinc aquí un... No sé qui ho ha escrit perquè no el signa. Mare de Déu.
Sí, un altre profeta d'aquests, ¿no? Que diu, primer partido sin Messi acaparando todos los balones y dos jugadores que estaban en sequía aprovecharon para marcar dos y tres goles cada uno. Hablamos de la goleada que le endosó al Barça a un flojo Mallorca que no dio la talla en ningún momento del encuentro, de ahí que esté ocupando los puestos que ocupa en Liga y que le pueden condenar al infierno de la segunda división.
Con la ausencia de Messi se vio que el Barça puede ser algo más que 10 jugadores buscando constantemente al mismo jugador para que él acapare todos los goles y aumentar así una estadística propia mientras que el resto de talentos viven sometidos a su sombra. Seix disputó su primer partido libre de presión en mucho tiempo y esto se tradujo en un gran rendimiento en el terreno de juego notando incluso su primer heart-trick.
Otro que pudo disfrutar del encuentro fue el polivalente Alexis, que lo mismo te vale para calentar el banquillo que para traer las pelotas al entrenamiento. El que fuera el gran fichaje de la temporada pasada, menudo ojo de pep para los fichajes, sigue defraudando a casa diario a la afición culé.
Pues incluso el chileno fue capaz de anotar un doblete ante la ausencia del acaparador Messi, sin el cual se pudo ver a un gran Barça combativo y con libertad de movimientos, ya que no estaban limitados a la hora de dar el último pase en busca del argentino. El año pasado, en las semifinales de la Champions League frente al Chelsea, se vio como el Barça se cegó en buscar repetidamente al argentino en una y otra vez sin éxito, mientras que Iniesta, que estaba mucho menos cubierto que el delantero argentino, espera solo en la banda que alguien le pasara el valor.
Messi serà un gran jugador, de los mejores del mundo seguramente, en la historia veo que hay jugadores mucho más decisivos que él, pero no es menos cierto que sin ser el gran equipo que tiene detrás jugando únicamente y exclusivamente de forma que sea él, el único que destaque no sería tan aclamado como lo es. És a dir, aquest senyor, això ho va escriure abans que es jugués la semifinal entre el Barça i el PSG, i
que pràcticament a l'equip el Barça va sortir sense Alexis amb Pedro i amb Villa i amb Cesc de fals davantí s'han tornat a cobrir de glòria sí, sí, exacte és que clar, aquestes coses no es poden dir així com així perquè després passa el que passa i més amb Messi i més amb Messi, clar més amb Messi que indudablement el Barça per mi va
canviar totalment de cara en el moment que va sortir el Messi. I va canviar el públic que estava ensupit. No se sentia res al camp i de cop i volta surt el Messi i els jugadors van canviar el públic, va canviar tot i va marcar el gol. Home, no pintava gens bé. No, no, pintava molt malament. Pintava molt malament. I
Jo no crec que sortissin a mantenir el 0-0, però, indudablement, no trobàvem porta. Cesc no estava fent el mateix que va fer contra el Mallorca. Igual és que no va poder, no ho sé. Però, indudablement, la cosa anava molt malament. Però, bueno, ja hem... Ja campeonàmos. Sí. Com ho diu Sotil. De moment estem als semifinals. Sisena...
sisena semifinal consecutiva del Barça. Un altre rècord. Els periodistes estan buscant rècords per tot arreu. Que si és el rècord de César, que si és el rècord de Kovala, que si és el rècord d'Estefano... Els busquen perquè es van batent. Sí, clar. Clar, però és que fins que ningú els superava no... No se'n parla. Tu sabies que Muller havia sigut el màxim golejador en una temporada? Però Muller...
Jo no ho sabia, fins que no va estar... Messi està a dos goles del torpedo. Mira, aquest senyor va fer un rècord. I ara no sé si... Jo és que ja m'he perdut amb els rècords. Ja no sé si li queda algun... Són pones anècdotes, no? Van matant rècords perquè jugant de fàbola durant molts anys. Sí. I els va Messi perquè és el...
allò més regular en molts i molts anys. Una cosa tremendament difícil. Sí, no, clar. Però, de moment, el màxim golejador de la Champions d'aquesta temporada és el Cristiano, eh? Si em porta... 10? 10 o 11, no ho sé. 10 o 11. Sí. I el Messi, crec que... No sé si em porta 8. Va acabar amb 14, no? L'any passat? L'any passat va acabar amb 14, sí. Bé, doncs ja té un motiu més per...
per marcar gols. Exacte, per agafar Messi i fer 3-4 gols més. Però és que jo no crec que li preocupi, això. Sincerament. En Ronaldo. Ah, no, a Ronaldo sí, a Ronaldo li preocupa moltíssim. Et dic al Messi. I, clar, que aquesta gent que digui, oh, és que, clar, tots els jugadors juguen per Messi, però és que Messi és el que pot resoldre un partit en un moment. De fet, el gol contra Paris Saint-Germain...
Neix amb una jugada de Messi, passa a Villa, Villa cap enrere, i Pedro amb disposició d'engaltar-la i ficar-la dintre. Això sí que van batent el rècord de diparides, a veure qui la diu més grossa. Sí, a veure qui la diu més grossa i a veure... No reconeixer que segurament és, si no, un dels més o possiblement el més gran jugador de tots els temps. Això a ells els senta com una patada amb una part dolorosa de l'organisme. Sí.
El que està clar és que no li volen reconèixer de cap manera, però és el jugador més transcendent, això és sens dubte.
El joc passa per ell, igual que passa per Iniesta. L'únic que Iniesta és molt bon jugador, ho tenim tots clar, però no és tan... No és resolutiu. No ho defineix. Aquella jugada que va fer aquella mena de cua de vaca estranya, a la frontal de l'àrea o allà dintre de l'àrea no va acabar amb gol. Aquestes Messi, algunes, en fica. Sí, però no, aquella jugada que passa que Iniesta va perdre la...
Va perdre la porteria, realment. És 25 gols per temporada, seria segurament un jugador excel·lent. Oh, i tant. I que li falta el ramat, veure porta més sovint. I, en canvi, que Messi rebi una pilota en condicions, es va veure quin partit va ser, que va fer un gol impressionant, o sigui, no va deixar ni caure la pilota tal com venia. A quin no. Eh? A quin no. Ja. O sigui, a quin...
En Messi, en dius? En Messi, en Messi. Cada partit en fa un gol d'aquells traque i mocador. Sí, però ja et dic que aquell gol... De fet, va ser un partit de fa poc. No recordo quin partit va ser. Que després Alexis va intentar fer el mateix i no li va sortir. No li va sortir. I si tenim un jugador així, per molt que li pesi més d'un de la caverna...
aquests dies estaven, doncs, nerviosíssims que s'hi jugaria el Messi, que el Messi se puede romper, si el Barcelona tiene que sacar a Messi, se romperà, i se va a perder la semifinal, i no sé que altres coses més, doncs mira, doncs no ha passat. Home, la qüestió és que estaria bé que d'una vegada s'enfrontéssim, diria d'una punyetera vegada, a una final, i a poder ser que guanyés el Barça, evidentment,
Sí. Seria potser el final de tota aquesta pel·lícula. No, no, això no acabarà, eh? No acabarà. Bé, seria una fórmula estupenda per callar aquests boques ja per un gravat de temps. No, no crec. A mi m'agradaria una fira amb el Madrid, eh? Bé, és una final possible. Amb un camp de l'ismà?
Però, bueno, sí, sí, a mi també m'encantaria una final al Madrid i, a més, guanyar-li, per exemple, com vam guanyar la final contra el Manchester. Quina de les dues? Qualsevol de les dues. La segona, la segona, la segona va ser la bona.
I, bueno, ara, que indudablement el Barça el té complicat, no serà fàcil. Bueno, serà fàcil, i el del Madrid, encara que ells diguin i vagin de sobrats, perquè han fet compte de partits seguits bons, que recordin que amb els tours van palmar i van estar a punt de...
veure per ell l'eliminatòria. Si no arriben a sortir d'aquí el primer partit amb un 3-0, l'estupenda. Igual, no? I que el Borussia no és el Galatasaray, tampoc, eh? Preguntin al València. Ah, hi ha València, al Màlaga. Aquests lluiten fins a l'últim segon. No, no, està clar, que a vegades tu canta un equip que d'entrada, i entre cometes, sembla més assequible que potser també de la
eliminatori que tenia el Barça amb el Paris Saint-Germain. Sí, semblava ser equipa. Per relaxar un tant, que no t'ho prenguis tant en sèrio i la cosa acaba com, punyeta, hem tingut dos partits amb el Paris Saint-Germain que no han sigut exactament fàcils. No, no, en absolut. I han pogut passar perfectament ells. Fins a partir del minut 50 estaven classificats ells. O sigui que no ha sigut fàcil i tampoc
Per molt que després en el partit de tornada es guanyés 4-0 al Milan, tampoc va ser una eliminatòria fàcil.
S'ha de dir també que el Barça ha baixat el pistó, ha baixat el ritme. Sí. Possiblement per un tema, sembla que físic, no? Perquè no aguanten. És possible. Aquesta tarda he estat veient el... Crec que va ser l'últim partit que ha jugat contra el Bayern de Múnich, que va ser la Champions del 2010. I aquell 4-0 que li van... Sí, però el Bayern ha evolucionat molt, eh? No, ha evolucionat molt, però és que, clar, veient aquell partit, me'n recordo quina davantera teníem, eh?
Era Messi, Eto... Eto i Enri. Jugava Torell allà al mig centre, i a la defensa estaven de centrals, amb Puyol estava de l'altra de l'esquerra, amb Piquera central i Márquez. I Márquez. I clar, i la millor versió de Dani Alves. Jo, no, i la mitja que estaven, Iniesta, Xavi... Però Busquets va sortir després...
És que he vist únicament per temps, he vist únicament la primera part. Sí, no jugava a Busquets al mig camp, perquè va sortir després... El titular va ser Lleia Toré. Exacte. I si ara veus els canvis que es poden fer, penses, home, si ara hi és Busquets i no funciona com l'altre dia, que va estar bastant fluix, veus algú com Lleia Toré, punyeta... Sí, que no, clar, però... També és en Keita, que en el partit de tornada, allà a Múnich, també va clavar un gol. Mm-hm.
Ara potser fallo una mica els recanvis. I ara jo crec que estan molt més igualats els dos equips. I ells han pujat el nivell. El Barça no està en el seu millor nivell en aquests moments. Igual, jo suposo que aquests dos partits de Lliga que queden abans de jugar contra ells, suposo que descansaran les figures. De fet,
Home, hauria de ser així. De fet, bueno, el cap de setmana juguem contra el Saragossa i pot tornar a sortir contra el Saragossa el mateix equip que va a jugar contra el Mallorca perfectament. I després el següent crec que és el Levante, si no m'equivoco. Em sembla que sí. Eh?
I que, a més a més, amb el coixí de 13 punts, si es perd en un d'aquests partits o s'empaten i tal, tampoc passa res. L'únic que passaria és que els de Madrid ja cantarien l'alirónda que han guanyat la Lliga. Però, bueno, això tampoc ens ha de preocupar. Et permet que una relliscada no sigui tan greu, està clar. O no sigui tan preocupant i puguis fer descansar els jugadors que estan més fluixos o més justets de forces. Exacte. Està clar.
I després, després d'aquesta semifinal, que es juga el partit de tornada el dia 1 fins al dia 25, que són 24 dies... Com a més si no jugaré és pràcticament segur. Ni un minut, diria jo. No, jo crec que tampoc. Per no arriscar absolutament zero.
A menys que ells es trobi en plenes facultats, que efectivament li diguin que no hi ha cap problema. A Saragossa no jugarà? No, a Saragossa no jugarà segur. Jo crec que a Saragossa no anirà ni convocat. Possiblement. I el partit que s'ha del Camp Nou, el del Llevant, possiblement, si es troba molt bé... Si es troba bé, segurament voldrà jugar.
Una estoneta. Sí, o tot el partit. Si es troba bé, voldrà jugar tot el partit. Jo el guardaria en una urna, el trauria el dia de Sant Jordi, el 23. El 23, sí. I, bueno, el que segurament descansarà i necessita descansar, i aquest sí que dirà, descanso, és el Xavi. Xavi. Xavi descansarà. I potser busquets, eh, fins i tot. I possiblement busquets. A veure'n som, és convenient. Eh?
Es treu el Song, es treu el Tiago, i Llinista també hauria de descansar. Tots, de fet. Tots vostès, de la forma. A la defensa segurament jo posaria el Bartra i el Montoya. I Piqué hauria de jugar, tot i que és l'únic central. Piqué no té més res. És que no hi ha un altre central, eh? O Barça Vic.
o fer alguna provatura de baixar algú que pugui agafar per si hi ha alguna baixa d'última hora o un recanvi necessari en un moment determinat i suposo això és fer volar coloms però suposo que si jugarà i li donaran minuts a Tello i a De Glofeu que pot tenir també una oportunitat de veure si realment
el que sembla que pot ser és real o no. I aquests partits són ideals perquè jugui. Però bueno, això sí que ho sabrà el senyor Tito Vilanova, suposo. O potser no. Si trobarà i decidirà en aquell moment... Jo crec que l'experiment amb Cesc
seria bo que no el tornéssim a aprovar en un partit de màxima competitivitat no però si es pot tornar a aprovar demà o demà passat crec que és demà no ho sé no està clar els hauria de jugar ell però entenc que no hauria de ser o no hauria de tornar a ser titular en un partit de amb un partit de de màxima competència tenim l'Emili Sánchez senyor Sánchez bona nit bona nit senyor Emilio què tal?
Molt bé. Sí? Què t'ha semblat el sorteig? Fantàstic. Fantàstic. Sí, sí. Vull dir, el sorteig molt bé i jo tinc les boles calentes. Els sorteig eren fredes, no? No ho sé, jo no l'he vist. No sé si aquesta vegada també hi ha hagut... No, sí, tampoc. Per la tele jo sí que l'he vist, però... No es veia? No, no es notava, no? Però, clar, ja portem dos sortejos amb merengues tocant boles.
Sí, sí, sí. Vull dir, és casualitat? O no? Però jo, de totes maneres, a veure, entre que ens toqui el Real Madrid o el Dortmund, prefereixo el Bayern. Igual no ens classifiquem, igual caiem a semifinals, però com a mínim jo crec que podem veure dos partits de futbol macos. No, no, sí, sí, això es marge. I a més a més el futbol és molt gran, vull dir, perquè...
Hem de recordar l'any passat, doncs, semblava que el Chelsea era el convidat de pedra, i després ja el va veure a la final, i al final fins i tot la va guanyar. La va guanyar, sí, el Valle, precisament. Aquesta és la gran gràcia del futbol, no? Però, bueno, que aquesta Champions és molt rara, és molt rara i es veuen coses molt estranyes. Sí, això sí.
Vull dir, es veuen coses tan estranyes, doncs això, com que l'àrbitre que va robar descaradament el Barça a Milán, doncs després com a premi, doncs tingui uns quarts de final, tornada, amb el Borussia Málaga i li robi el partit al Málaga. I li robi el partit al Málaga, sí, clar. Noi, és que és molta casualitat. I que, doncs, el Real Madrid, durant tota la lligueta, hi ha els partits previs, hi ha el dia del Gata, el mateix, 3-0, però...
però gol fora de joc de Benzema, un penal al Galatasaray que no es pita, clar, el partit amb el PSG, doncs el Barça també perjudicat claríssimament el partit d'anada, la tornada, perquè no hi va haver ocasions. No hi va haver ocasions, això està clar. Però, vull dir, no sé, veus coses rares, aleshores, clar, jo ja més que el Barça-Bayern o el Bayern-Barça,
jo ja em temo el senyor Becquerença o Proença com a àrbitres. A la final? No, no, a la semifinal ja. A la final, si no ens toca la semifinal, ens toca la final. Però que pillem àrbitre portugués, un d'aquests dos amics del senyor Mourinho, no sé, em dona... Avui no sé on ho llegia, que deien que al sorteig havíem de pensar per encertar
quin era el sorteig bo o el sorteig real que sortiria, pensar què és el que volia el senyor Florentino Pérez, que és el que té influències en la UEFA, i així és. Les influències a través d'ell i a través del senyor Sinedine Zidane.
doncs amic de platini però bueno, al marge d'això de vegades el futbol triunfa és el que t'anava a dir jo crec que la semifinal és guapa és una semifinal maca amb un grandíssim equip com és el Bayern de Múnich i un Barça vingut a menys un Barça que no està en el seu millor moment que no és el Barça que hem conegut i que haurà de posar-se les piles si vol arribar a la final home
Això està claríssim, però el que sí que és cert és que si es posen les piles, el Bayern és un dels equips que deixarà jugar, perquè ells també juguen. Sí, el que passa és que el problema amb el Bayern, pels partits que jo l'he pogut veure, és que no té res a veure amb el Barça, evidentment, és un altre estil i és un altre...
Però per mi, i jo crec que no és casualitat que el triés Guardiola, com el seu destí, però té moltes similituds, perquè si et fixes, és un equip que pressiona brutalment la sortida de la pilota, del equip contrari. L'altre dia amb la Juventus, el primer gol,
que és un xurro, que és sort, que és un gol que toca un defensa de la Juventus i el porter l'agafa despistat, però tota la jugada neix d'una pressió en la sortida de pilota de la Juventus, i això és el que ha fet gran el Barça. El Barça, quan ha funcionat, quan ha anat bé, és aquesta pressió col·lectiva, com a col·lectiu, com a equip.
quan el Barça va golejar el Milan el Barça va tornar a jugar d'aquesta manera el que passa és que això requereix una exigència física i mental brutal que el Barça porta molts anys fent-la i que ara sembla una mica el model esgotat esgotat en aquest sentit esgotat físicament possiblement jo no sé si també és psíquicament no ho sé
Jo no sé si només és físicament, vull dir, no ho sé. Tinc dubtes, però ojalà que només sigui físicament, tot i que en 10 dies, no sé jo si tenen temps de recuperar-se i de posar-se tot més enllà de Messi, més enllà d'algun altre lesionat que pugui anar recuperant. Jo els lesionats, amb els lesionats, són...
Adriano, que de totes maneres, encara que es recuperés, no pot jugar pel partit d'anada. Exacte. Adriano no té res, per dir-ho així. Ja, però tampoc podria jugar. Exacte. Maserano no crec que es recuperi d'aquí. No crec que es recuperi ni per una possible final. Exacte.
Puyol no es recupera ni per una possible final. Veus, aquí ja no ho tinc tan clar. Jo semblava que havien passat no sé quants dies i potser podia jugar, almenys en no sé quin dia ha sigut, si el Mundo no sé què deia estar forçant la màquina per poder jugar. Jo en Puyol no posaria la mal foc. Igual ens sorprèn i Puyol juga contra el llevant.
No, home, tant contra el llevant... Home, és tres dies abans del partit d'anada. Sí, per veure com reacciona. Per veure com reacciona. Per reacciona, jugar una estoneta per veure com reacciona. No, però podem tenir en forma el senyor Abidal. Exacte, és el que t'anava a dir. Possiblement Abidal, que crec que jugarà, si no sencer, una bona estona del partit de Saragossa, i per veure quins són les seves reaccions i els seus...
Clar, però de tota manera el que jo sí que he anat veient amb el Bayern és que té la virtut que una mica tenia el Barça i dic tenia perquè sembla que l'hem perdut una mica i jo crec que això sí és defecte de l'equip directiu o en aquest cas de la part esportiva per no renovar-se per no sortar-la amb les renovacions de certes línies el Bayern funciona molt com a col·lectiu
com ho feia el Barça. Evidentment, el punt d'inflexió el marca Messi, però diguem que el Barça era un col·lectiu que foties un nano allà al mig i no desentonava. És veritat.
No, avui el Mundo Deportivo parlava de que, de cara a la propera temporada, ja no pots esperar que pugi gent del B, sinó que ja s'han de fer una sèrie de fitxatges perquè l'equip els necessita. I a banda de la possibilitat que vingui Neymar, que benvingut sigui, hem de buscar gent a la defensa, però gent ja formada i gent ja feta i no...
Sí, sí, no, és que és evident perquè després a les proves, Merrimito, tampoc tens la confiança o la valentia que potser sí que tenia en certs moments Guardiola. Guardiola ha seguit de posar el nen. Clar, vull dir, ara no hem tingut ni la confiança ni la valentia de jugar-te-la amb Bartra a l'últim partit, clar. Però fixa't tu que el Bartra va sortir per necessitat contra el PSG
sense escalfar perquè no li van donar temps i no va desentonar. No, perquè el nivell va ser molt baix del Barça. Ja. Bueno, mira-t'ho així. No, no, però que sí, que és veritat, però que a veure, que no som ni tu ni jo els que ho hem de valorar, que evidentment hi ha els que ho han de valorar i sembla que valoren que no està prou madur o prou fet per assumir la responsabilitat de l'Eix de la Defensa, entre altres coses perquè...
Doncs bueno, perquè és que la resta de l'equip tampoc no està a fi, vull dir, el Piqué...
doncs porta tota la temporada navegant, que també és disculpable en el sentit que aquesta temporada és molt complicada a nivell defensiu, perquè el Barça comença, o sigui, funciona quan comença a defensar els homes amb punta. Sí, però jo a Piqué el vull disculpar també d'una cosa, que no ha tingut un company de continuïtat. Exacte, exacte. I això afecta molt. Molt, molt. El company que tinguis al costat
partit enrere partit amb una mirada si vas tu o vaig jo a cobrir aquell jugador i no ha tingut la possibilitat de continuïtat d'aquest company i això afecta per això et deia i a més a més si això li afegeixes doncs que a veure Xavi està amb agulles
A més a més, després et van i se't buiden amb la selecció espanyola, que em semblava fantàstic per ells, però potser s'obliden de qui els hi paga, no? Però no, és veritat, jo ho dic com a soci, clar, el Xavi que va tornar de la selecció era un nyap, i a l'Iniesta també. Clar, el Busquets ja porta uns partidets que, diguem que no és el Busquets que recordàvem,
No sé si és autofísic o és com el cas del Pedro. El Pedro és un jugador que si no està al 100%, és un jugador que tira mediocre però té aquell punt. Bueno, el gol, evidentment. El gol, sí, sí, sí. Clar, podíem discutir per què va jugar Pedro. Tenint en compte que sortia tot just d'una lesió, vol dir que confies molt poc en Alexis i confies molt poc en Tello. En Tello ja, sí. Però en Alexis confies molt poc. No, no, això està...
Quan venia de marcar dos gols al partit anterior. Jo, Alexis, continuo dient-lo, no em desagrada com juga. Indudablement no té... No té gol. No té gol. Però el joc que fa, obrir espais... La pressió... Exacte. Jo ho sento per Villa, però... No, no, és que Villa...
Jo suposo que ara comencem a entendre per què en l'època guardiòleg, amb el Villa més important, doncs el Villa sempre al minut 60-65 era substituït. Era substituït. Sempre. I clar, preguntaves, carai, sempre li toca a ell. Doncs, bueno, ara ho estem veient. És un jugador que de fons físics va justet. Sí.
Va molt just. I ja et dic que el Barça, si tenia una virtut, i una mica el Bayern de Munic li passa tres quarts del mateix. Són equips que estan construïts com a col·lectiu.
Si comencen a fallar peces, si el col·lectiu comença a no funcionar, l'equip, el sistema, tots se'n van al risc. Clar, es basa amb el col·lectiu. Molt més que altres equips. Tot el futbol és un esport col·lectiu. Però amb aquests equips així, doncs es nota molt més. Es nota més, sí. Clar, el Bayern ha tingut el Krofs que el té lesionat i tal, i està jugant el Müller, doncs està fent gols. No es nota? Clar.
Clar, en el Barça, doncs, podia sortir Tello i enjuarnava, o Cuenca i enjuarnava, no es notava. Sí, no, i ara es nota, sí, sí, sí que es nota, una baixada possiblement física-psíquica, no et dic que no. Ara, ja et dic que és un partit complicat per això, perquè són un equip que físicament estan com a motos. Són molt forts, són molt forts. Però és que, a més a més, futbolísticament...
doncs diguem que també, vull dir, clar, no juguen igual que el Barça perquè, sí, juguen amb quatre defenses, però, per exemple, els dos laterals s'assemblen al Barça. S'assemblen els del Barça, sí senyor. A l'alabar aquest, el negret aquest que tenen per una banda i el Lam aquest altre per l'altra, s'incorporen a l'atac i són perillosíssims. Sí, sí.
periósíssims, i després, clar, al mig del camp recordem que davant de la defensa, així com nosaltres tenim en aquest cas a Busquets, o a Song, el que jugui per davant de la defensa, més com a home lliure, ells col·loquen, em sembla que és el Sve Steger aquest, i el Javi Martínez. I el Javi Martínez. Clar, que són dos tios de solvència contrastada. Per això et dic que no es veurà, o penso jo que no es veurà, doncs el...
clàssic partit que hem vist moltes vegades aquesta Champions, de pilotar d'endavant i que Ronaldo corri o que l'altre corri, a veure si l'agafa... No, però també ho saben fer, eh? Sí, sí que ho saben fer. I aquest és un dels problemes del Barça, que això el Barça no sap fer-ho. No, i aquest any diguem que ja des del principi de temporada, jo suposo que en el bon entès que Tito considerava el model...
en vies d'extinció per buscar una volta de tuerca més, estem veient moltes pilotades de Valdés. Estem veient pilotades des de la defensa. Vull dir, estem veient un joc molt més directe del que estàvem acostumats. Del que estàvem acostumats, però encara no és aquest tipus de joc. Clar, però és que no està dissenyat a l'equip per això. Clar, per això. En fi, Emili...
Però atenció, perquè la defensa del Bayern, a part dels dos laterals, els centrals són fluixets, eh? I aquí el Messi, si el tenim recuperat, se'ls pot berenar, eh? I que vigili el Madrid, perquè ja van perdre allà, i van empatar el Bernabéu, que no se les prometin, però clar, aquí hem de comptar amb els àrbitres, també, que no se les prometin tan felices amb el Borussia Dortmund. No ho tenen fàcil, no ho tenen fàcil, no. Jo el duro una final Barça-Borussia. Sí? Bueno. La setmana que ve encara tindrem temps de parlar-ne.
Molt bé. Vinga. Que vagi bé. Isidre. Adéu. Isidre. Estàs? Hola. L'Isidre penjat ja. No he penjat, no. Va, resultat per al partit de demà, d'aquest cap de setmana. Saragossa-Barça. 1 a 4. 1 a 4. Miquel. 1 a 3. 1 a 2. 2 a 3. Vinga, fins a la setmana vinent.
Que bé, la setmana de dia ens tornarem a les 8 aquí a Ràdio Les Vèrdies. Aleshores, que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu.