i democràtic de dret. Previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Estel Figueres, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Avui hem tingut un dia rúfol en conjunt amb ruxats que estan afectant sobretot el litoral i el prelitoral. De fet tot just n'hi acaba de passar un per Vilafranca, que ara ja es desplaça cap al litoral, que va puntualment acompanyat amb Calamarça Petita.
Temperatures avui més baixes, al voltant dels 14 graus volten els termòmetres d'aquesta hora. Hi ha a Barcelona 13, a Girona 12, a Tarragona 15 i a Vinebre temperatures més altes fins a 17 graus. Demà tornarem a tenir un dia protagonitzat pels núvols i les precipitacions s'entraran al Pirineu, pre-Pirineu, a les comarques de Girona i al nord de Barcelona. I la situació no serà més tranquil·la fins diumenge quan ja
s'imposarà el sol. I d'acord, deixem aquí, des del Servei Metrològic de Catalunya. Bona tarda, us parlaré, David, Amadora, marxa. Estan a punt de començar els primers entrenaments lliures del Gran Premi de Catarda a motociclisme, primera prova del Mundial. Només una sessió de MotoGP i dues de Moto2 i Moto3.
de 13 pilots catalans, Jorge Lorenza Dani Pedrosa i Marc Márquez, amistat a Valentino Rossi, estan entre els favorits a MotoGP i Moto2, i destacar a Pol Espargaró, mentre Maverick Vinales és un dels favorits a Moto3. En futbol, l'exjugador del Barça, Rafa Márquez, amb declaracions a la xarxa de comunicació local,
ha recomanat el defensa de l'Espanyol Héctor Moreno, també mexicà, que canviï d'aires. En aquest sentit, Márquez creu que el seu compatriota té nivell per jugar al Barça. El de Michoacán també ha dit d'altra banda que faria jugar de central el blaugrana Sergio Busquets per resoldre
els problemes en defensa de dimecres venent contra el PSG. També en futbol, a les 9 de la nit, el Sant Andreu juga al Camp de la Olla, l'Orca, a Múrcia, a l'anada de la final de la Copa Federació.
Ara escolta's, ràdio d'esbet. Sintonitzes, ràdio d'esbet. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esbet. 48.1. Ràdio d'esbet. 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio Desverns. Parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la Penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. D'aquí una estona començarem el repàs de la qualitat Sant Just Penca amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda.
Bé, Carme, veig que estàs ja preparada i llesta per parlar de l'actualitat d'en Justenca, no? Sí, efectivament. Avui parlarem de moltes coses, com per exemple del trio de jazz Marco Mesquite Trio, que actuarà de Petivendres a l'ateneu de Sant Just. Molt bé, Carme, gràcies.
Bé, avui el programa també tindrem... Preparada. Sí que estic preparada. Home, Carme Verduy, què tal, com estàs? Bé. Ja t'hem escoltat. Per parlar del trio de jazz, Marco Mezquita, que tenen una web molt bonica, per cert. Està molt bé.
A més a més, avui al programa parlarem amb una amiga de la Júlia Atmella, concretament la Cristina Maedero, que vol fer i vol cursar Comerç Internacional. De què tracta aquesta carrera, quina sortida es té, d'aquí una estona ho sabrem en aquesta primera hora de la penya del morro. Així com també ens visitarà l'Albert Capapé i el nostre educador caní particular, que avui ens parlarà de l'agressivitat canina.
Per què un gos a vegades ens ataca o ataca a la resta de coses aquest del seu voltant? Avui ho parlarem amb l'Albert Capapé. I a més a més també tindrem a la segona hora l'Arnau Cònsul per parlar de llibres com cada dijous i un especial sobre el tipus de begudes que bevem, perquè és important estar ben alimentat. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Cristina Vargas, bona tarda. Ja sabeu que la Cristina està al Twitter i al Facebook del programa i com cada dia comencem repassant alguns dels temes que han estat tendència a Twitter. Com per exemple avui el Príncep Felip ha sigut trending topic. Per què ha sigut trending topic? Es veu que ha estat avui la primera intervenció pública del Príncep després de conèixer la imputació de l'enfant de Cristina.
i ha estat ni més ni menys que la cerimònia d'entrega de despatxos dels nous jutges que se celebra cada any a Barcelona. A més, a banda de felicitar-los, els ha demanat prudència en aquests temps difícils, impartialitat i respecte cap a les lleis.
Molt bé, algun tuit així a destacar de la gent de Twitter? Podríem dir el de ahora me llamo Weki, és un tuitaire que ha comentat. El príncipe Felipe es el caranca de la zarzuela. És el caranca de la zarzuela, volguem dir que ha sortit a parlar ell quan potser hauria de sortir un altre.
El príncipe Felipe haciendo entrega en Barcelona de los despachos a la promoción de la carrera jurídica el día después de la imputación es de genios.
Sí, és el nom del primer fill de Pedro Rodríguez, que ha nascut a primera hora d'aquest matí. Pedro Rodríguez qui és? Del Barça. El jugador del Barça. El jugador del Barça. Ha sigut pare i el mateix Pedro ho ha ficat a Twitter, ha estat trenant en tòpica el nom, a felicitacions per Twittereres com és el cas del Víctor Palacios, i burles per part d'altres com és el cas de Cowboy Emparo, que diu, llamanote Brian Rodríguez, acabas cantando salsa jugando al béisbol o en la silla elèctrica, no hay otra.
Bé, a mi m'agradaria molt saber quan es reuneixin tots els fills del Barça, Milan. Brian, aduïdem el Milan! Bé, Cristina, gràcies. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca. Carme, comencem parlant d'activitats d'agenda, perquè el trio de jazz Marco Mezquida actuarà demà divendres a l'ateneu de Sant Just d'Esberna. És l'últim concert del cicle de jazz que es fa a l'entitat.
Si més no, de moment servirà per presentar el primer disc del trio My Friend Marco per la Taneu. També han passat Toni Sula Cuartet, recordem Mariona Barahona Quintet i De Diego Brothers Solo, no? No som brothers. Em faran molt els noms que tenen els obrejats. Cuartet, Quintet, Trio, Solo.
Jo soc més de solo. Doncs Marco Mezquida Trio és una formació encapçalada pel pianista Marco Mezquida. Abans has parlat del seu web, bastant interessant. Un dels músics joves emergents més rellevants del programa jazzístic actual és de Menorca. I l'acompanyen Marco Loicari al contrabaix i Carlos Falanga a la bateria.
Sí, sí, el jazz que fa Marco Mezquilla Triot té molt protagonisme al piano, hem dit que el líder d'aquest grup és pianista, i segons explica DM Gomez, que és un dels organitzadors d'aquest cicle, la música d'aquest grup és diferent a la d'altres, doncs per justament l'absència d'instruments molt vinculats amb el jazz, com serien els instruments de vent, com ara els saxos.
A més, el concert de demà també serà molt especial perquè el trio presentarà el seu primer disc com a grup My Friend Marco i el presentarà aquí abans que la sala Jamboree, per exemple, de Barcelona o alguna sala més d'aquestes importants a Terrassa, importants pel jazz. Les entrades, com sempre, costen 10 euros pels socis, 12 pels qui no ho són, ja es podran comprar anticipades a la secretaria de l'equipament de 6 a 9 del vespre i el concert serà demà a les 10 de la nit. De moment s'acabarà aquest cicle de jazz i espera, potser,
tornar-los a repetir els propers mesos, tot i que encara no hi ha res acordat. Ho organitza l'Ateneu i Saxonmagazine.com. Quanta gent hi va, els concerts? Estan contents a l'Ateneu amb aquest nou cicle que han fet? A l'Ateneu estan contents de com estan en tot plegat, el que passa és que si ve el primer concert que va ser a final de desembre i el segon a final de gener, a més estava molt content de la resposta perquè hi havia anat molta gent, l'últim concert, avui també ens ho explicava,
Demi Gómez, que ell és el responsable de Saxosmagazin.com, va fer una mica de fallida. El que passa que va ser l'últim divendres de febrer, que no sé si recordareu que va nevar aquella nit. Un dia que plovia, feia fred, no acostuma a ajudar. Veiem si aquest divendres, amb aquest concert, que és una molt bona proposta, s'anima una mica tot plegat. Canviem de tema, parlem ara de vi.
No és forçat, eh? No, no és forçat. Aquest és l'ambient que hi ha al celler de Can Mata a tota hora. Efectivament, el celler de Can Mata farà diverses activitats durant el mes de veu. Per tant, ja anem-nos-hi per representar. Són diversos tastos. El primer es farà aquest dissabte i es degustarà un vi ecològic acompanyat de conserves.
La setmana que ve tocarà tast literari a la Teneu de Sant Just. Carme, què ens pots explicar de tot plegar perquè, com sempre, té molt bona pinta. Doncs que aquests tres primers dissabtes de mes, és a dir, aquest dissabte, el dia 13 i el dia 20, hi ha tast al celler de Can Mata, tast gratuït, i tast tradicional, és a dir, com el feien abans de fer aquestes activitats combinades que han encertat aquest any,
No hi haurà ni llibres, ni serà el casat les joves, sinó que serà directament al celler. El celler que em mata. Aquest dissabte com deia es va. Roda el món i torna al celler. Un vi ecològic, que és un verdejo, que merida molt bé amb diferents plats per ser un vi fresc. Això t'anava a dir, deu meridar molt bé per ser un vi fresc. I la setmana que ve el celler organitzarà un nou tast literari divendres 12 a l'ateneu. Intervinyaran una poeta i una violinista.
i llavors hi ha això amb un parell d'activitats més que seran una nova sessió de degustació. Carme, què t'ha passat? Un moment. Parla al programa. Carme, què et passa? T'has perdut? Estàs dient coses que potser no s'haurien de dir? No, sí que s'haurien de dir però volia dir una altra cosa. Quina cosa volies dir? Que a part d'això, hi ha dos dissabtes més. Carme, és que això ja va cap als moments per enmarcar.
Estimant-te com t'estimo. Mira com apunta la Cristina. Clar, és que ara els passem els canys qui pugui. Ben fet, ja tenim el d'avui o no? No, me l'han passat. O sigui que avui no l'hi passarem. A veure. Tornem a recuperar. Total, aquest dissabte tast al celler. La setmana que ve divendres tast literari. A part d'això, el dissabte de la setmana que ve i l'altre, també tast al celler de Can Mata.
I, a més a més, també hi ha activitat, doncs, amb el Cadàl de Joves, el dia 17 d'abril es tastaran diferents tipus de cagues. Molt bé. El Cella que em mata, que posa money per aquestes notícies? Són activitats que es fan a Sant Just, no? Són activitats que es fan a Sant Just. Un quart de sis de la tarda passem ara a l'espai nostrat Edificis Mítics de Sant Just. Avui,
El Valdem! Valdemite! Efectivament, parlem d'aquest edifici emblemàtic. Atenció, Valdemites, perquè hi ha una nova proposta per millorar la separació de residus en aquest edifici de Ricard Mofill, fet als anys 70. La iniciativa es presentarà aquest mes a la comunitat de veïns de l'edifici Valdemset. O Valdem-set.
per als més puristes. Carme, què ens pots explicar tot plegat? Què estàs fent? Estàs fent punts. Què ens pots explicar tot plegat? Doncs que l'objectiu és reorganitzar aquesta recollida de residus perquè la separació sigui més efectiva. Ara, en cadascun dels set espais de contenidors que hi ha dins del Walden hi havia un covell d'orgànica i tres de rebuig. I per reciclar envasos, paper i vidre s'han de fer servir els contenidors del carrer. Llavors, s'ha detectat que el covell d'orgànica
es fa servir molt poc i que als de rebuig, en canvi, s'hi barreja de tot. I llavors des de l'Ajuntament estan plantejant una nova reorganització. És una campanya que ja té títol, es diu Millor i més fàcil. Millor i més fàcil, m'agrada molt el nom, millor i més fàcil. I es presentarà properament als veïns i veïnes del Walden després que l'Ajuntament de l'edifici ja l'ha acceptat. Consisteix en recollir l'orgànica, el paper i els envasos en els espais que ara hi ha habilitats a cada planta, és a dir, el que no reciclava gaire,
i en canvi el rebuig i el vidre s'haurà de baixar els contenidors del carrer i en principi la idea és que rebuig i vidre potser hi vas menys cops a la setmana, menys viatges. Trobo que parlem poc del Walden, no? El programa? El Walden hi viuen unes vuitcentes persones, em sembla. Per tant, és una comoditat molt important. Podries dedicar un espai. Podria ser una secció, no? Es podria dir... L'efecte Walden. Ah, no.
Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesert.com i a partir de les 7 al Senyors Notícies, edició vespre. Carme, bona tarda. Bona tarda.
I nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Júlia Atmella, que per cert encara no ha arribat, Cristina. Tu l'has vist entrar? Encara no. Encara no, jo tampoc. Per tant, estic... Esperem que estigui bé. Sí, home, estem a l'espectativa. Ara trucarem a veure què passa. D'aquí uns moments a la Penya del Morro parlem de comerç internacional, en principi, amb la Cristina Moedero i la Júlia Atmella, si és que apareix.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. Al condensador de flujo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. InformatiuComarcal.com. Ara escolta, Estràdio Despert. Sintonitza, Estràdio Despert. La ràdio de Sant Just.
ràdio t'esperen 98.1
5 i 20 de la tarda continuem a la Penya del Morro a Ràdio Desvern en directe al 98.1 FM i la Júlia D'Atmèlla, que acaba d'arribar ara mateix, li donem una mica... Que pugui respirar i agafar una mica d'aire. D'aquí un moment parlem amb ella i abans però tenim l'Albert Capapell per parlar de gossos. Albert, bona tarda. Bona tarda Jordi. Hola, com estàs?
Molt bé, passem per aigua. On estàs ara mateix? Doncs ara mateix a casa meva, a Segur de Calafell. A Segur de Calafell? Sí, correcte. I està plovent molt aquella zona?
Bueno, estones, eh, però quan plou cau fort. És això de que sembla que no, però de cop i volta comença a caure, inclús, pedra, que ha caigut una miqueta. Ho dic perquè, clar, tot això després vindrà cap aquí, perquè si ara està allà, va bé tenir-te com enviat especial meteorològic, perquè d'aquí una estona tot això vindrà, eh, calculem que... Possiblement, eh, perquè, a més, el vent va cap a la Barcelona.
Sí, per això, per això. Les previsions indiquen que aquesta tarda ploria i el Celias està aquí enfusquin de mala manera, sent just. Veiem les nostres vistes a la penya del Moro. En fi, això serà un drama i una tragèdia aquesta nit a Barcelona. És un paraigua, és un paraigua. Un paraigua ja està, no? No d'aquestos que es compren a les cantonades quan plou, eh, que porten aquestos senyors... Sí, però aquests es trenquen molt ràpid, no? Correcte, aquestos duren cinc minuts.
Durant el que dura la pluja. Parlem de gossos i avui, com cada setmana, amb l'Albert parlem tot plegat, però avui tenim un tema que és l'agressivitat canina. És un tema que a vegades hem parlat de rasquis, però avui volem parlar-ne una mica més a fons.
A veure, per què un gos, comencem per aquí, per què un gos ataca a vegades sense sentit o té un comportament i una actitud agressiva sense motiu aparent? Per què? Per què passa això? Lo primer que hem de pensar sempre que veiem un gos amb un comportament agressiu, el que hem de pensar és que tot neix de la por, d'aquesta emoció que tenim tots els animals, i és un mecanisme de supervivència. És una història que ens costarà molt si no entenem el problema de per què el gos ataca,
Em costarà molt fer-li entendre això. A partir d'aquesta base, tota agressió parteix d'una emoció de por.
Arrel d'aquí podem derivar diferents maneres o diferents tipus, diguéssim, d'agressivitat. Perdona que talli, però jo estava pensant, per exemple, quan hi ha un gos que està agressiu i això vol dir que té por, per tant l'hem d'ajudar a calmar-nos, perquè a vegades, a mi em passa que jo soc un ignorant del món caní i veig que no, que un gos es posa agressiu i llavors jo també em poso agressiu i em poso tens i llavors m'agafa por a mi. I això és pitjor encara, no? Sí, perquè és una miqueta retroalimentar aquest cercle.
Retroalimental, cerca un individu de l'altre, i comencem a fer una miqueta de l'escala de comportaments, de desconfiança, que passem d'incomoditat i d'incomoditat, és probable que cap a l'agressió. Com podem ajudar el gos perquè no tingui por? Hem orientat entre dos tipus, que a mi m'agrada diferenciar dos tipus d'agressió, dos tipus de comportament agressiu.
Un seria per defensar un recurs, diguéssim, una persona que va passejant pel carrer, que podies ser tu tranquil·lament, i jo vinc amb la meva gosseta, que té un pal a la boca, i tu vols anar a acariciar la meva gosseta i la meva gosseta t'ensenya les vents. Ah! Aquest és el primer... Però com pot tenir un pal, pot tenir qualsevol cosa que hi hagi al seu entorn. Una adjuvina o el que sigui que porti. Exacte, o nosaltres mateixos. La cara del gos ens protegeix, o sigui, nosaltres som un recurs pel gos. Però això és una mica com marcar el territori, no?
Més que marcar el territori és una llei animal. El que estic utilitzant és meu.
depèn del caràcter del gos, però si tinc algú a la boca o estic jugant amb algú, en aquella cosa és meva. En normalitat, als gossos, quan jugues amb ells, si tenen una pilota a la boca, se la pots treure, tornar a jugar i tot això, i no... Ho permeten sempre i quan el gos hagi tingut una socialització mitjanament bona, no una socialització perfecta, però sí que hagi tingut un contacte suficient amb els humans per veure que no són cap amenaça,
per veure que qualsevol humà pot comportar-se com el seu propietari. Aquesta situació que comentes, Cristina, és molt freqüent amb propietaris. A mi la meva gosseta em pot deixar la pinya, el pal que porta a la boca, i probablement no l'hi deixi a la persona amb qui estigui parlant en aquell moment. La deixarà a mi, perquè és el vincle que té la relació que tenim ella i jo.
Això fa molts gossos, ara d'aquí a donar-li a qualsevol persona és relativament senzill. Un gos, quan té por, el primer que fa és voler fugir, per exemple, o quedar-se, o què fa? Com les persones, el cervell té tres mecanismes de defensa davant d'un estimul que li fa por. Un estimul pot ser una persona com un camió, com una tempesta. Llavors, la primera opció que valora el cervell és fugir, és apartar-te d'allò que fa por.
per naturalesa, per... diguéssim, per supervivència, el que ens fa por, intentem o que s'allunyi l'altre o allunyar-nos nosaltres. La primera possibilitat és allunyar-nos nosaltres millor. Però què passa? Que la majoria de gossos van amb corretges. Això t'anava a dir perquè no van fugir, estan allà lligats. Exacte. I de fet, per estadístiques, un percentatge altíssim, ara no et dic un número perquè no igual t'enganyaria, però un percentatge altíssim d'agressions es donen amb les corretges, amb un gos lligat.
I és perquè ja directament el cervell quan el gos va lligat del collar, el cervell ja no planteja la primera opció, ja no té la primera opció de fugida. Llavors li queden les altres dues que són, o bé atacar o bé paralitzar-se. Esperem que es paralitzi, no? Si ataca... Depèn del gos, hi ha gosos que és molt senzill, que de seguida són gosos que tenen una miqueta d'inseguretat i de seguida es paralitzen.
Però hi ha gossos que són més decidits i un cop es veuen en una situació de vida o mort, diuen, pues vida o mort, i tiren cap endavant. Llavors no és gaire recomanable provocar una situació d'aquest tipus. Bé, avui estem parlant, com veieu, de l'agressivitat que nina. Hem parlat que els gossos majoritàriament reaccionen de forma agressiva perquè tenen por. I estàvem parlant de com poder ajudar-los, no? I si també, una mica, aquesta agressivitat es pot prevenir.
Exacte, és el millor que podem fer en aquests casos. Prevenir l'agressivitat o prevenir qualsevol comportament que pugui ser molest de cara a la convivència. I això és tan senzill com el que parlàvem ara de tenir una bona socialització cap al gos, de tant de cura, que tingui una relació al·lacuada amb les persones que estan al seu voltant, amb la gent, amb els gossos que s'ajunta al parc. Una miqueta que faci aquesta vida social. No hem d'oblidar que el gos és un animal social. Necessita establir llassos amb el seu entorn.
I com podem veure que un cos comença a posar-se agressiu? És a dir, hi ha alguna senyala o alguna posició del cos que ens indiqui que està com disposat a atacar o alguna cosa? I tant, i tant, Cristina. I molt bona pregunta, perquè em sembla que no ho tenia apuntat per comentar-ho, però és una molt bona pregunta. Hi ha una sèrie de comportaments que es descriuen en llibres i tal de comportament caní, ho descriuen com l'escala d'agressió. L'escala d'agressió és
Descriu una sèrie de comportaments que van des d'un lleuger moviment d'ulls, un moure els ulls d'una banda a l'altra, fins a arisar el cabell, ensenyar els dents, que això ja seria el més obvi, el més visible. Però abans d'ensenyar els dents, un gos té una sèrie de comportaments com això. Pensen els músculs del cap d'aquí, del front, entre orella i orella, arriba un moment que quan algú els incomoda o els preocupa, aquells músculs es pensen i creen unes roguetes que, depèn del cabell que tingui el gos, es veu més o menys.
També hi ha una sèrie de comportaments facials, com pot ser aixecar una miqueta, ja no ensenyar les dents, sinó aixecar una miqueta els llavis, moure una miqueta els ulls cap a la banda, això vol dir que, per exemple, giro una miqueta, jo t'estic mirant de front, i giro una miqueta el cap cap a la dreta, però no deixo de mirar-te amb els ulls. I es crea el que a nivell caní es comenta com la mitjana blanca de l'agressió.
que és el fet que un gos mai se li veu la part blanca de l'ull o molt poques vegades. Llavors, és una eina que ells utilitzen perquè quan estan desconfiats davant d'un espímol mostrar aquesta mitja lluna blanca, li dirà l'espícit que realment li preocupa. O sigui, quan veiem un gos que li veiem la part blanca de l'ull, ojo, que aquí pot haver-hi un problema. Exacte. Desconfia, o com a mínim, desconfia de la situació. No del gos en si, sinó de la situació, perquè pot ser que hi ha algú que no quadri.
Com a mínim que no li quadri el gos. I com podem ajudar el gos en aquests moments? Hi ha una frase molt interessant que vaig llegir no fa gaire, que deia que la por ni es premi ni s'extingeix. O sigui, ni la pots reforçar ni la pots expingir. És com l'energia. És com l'energia, no? D'alguna manera sí. La por es consola. El que hauríem de fer quan localitzem un comportament agressiu en el nostre gos,
és intentar esbrinar per què, d'on neix aquest comportament, de quina por, exactament, de quina por parteix aquest comportament. Pot ser que comencés un dia determinat amb la por als patardos, en Sant Joan és molt freqüent, que gossos intentin atacar altres gossos, la persona, però pot ser que en un moment determinat li sorgeixi la por i després sí que realment es queda com a presa, perquè és una resposta natural, és el que deia més, per sobrevivir.
Si jo he après en un moment determinat que aquell soroll tan fort fa por, jo ja començaré a anticipar aquella situació. Potser dos o tres dies abans de Sant Joan jo ja estaré nerviós i haurem d'estar al tanto, no sigui que em creui amb algú que no m'agradi i m'ho segui.
Jo et pregunto coses. Abraçar el gos com a manera de consolar-lo? No seria massa bona idea, però no per res estrany. Hem de pensar que nosaltres venim d'esprimats, venim dels picos. Tenim un llenguatge i una morfologia completament diferents a ells. Si en una situació tensa li poses una mà sobre el gos, ja no et dic una abraçada. La abraçada és encara més invasiva.
Però pujar una mà sobre un gos quan està tens és intentar jugar a la loteria d'aquest mosseguí. Pot ser que el gos sigui el teu gos i t'estimi molt. Allò és que l'hem de deixar estar allà o què? És simplement intentar oferir-li una referència de calma en aquell moment. És intentar-se-li entendre, ja que hem arribat a una situació incòmode per ell, intentar apartar-nos una miqueta d'allò que li està fent por, si podem localitzar-ho,
i intentar transmetre'l amb el nostre estat emocional, amb una tranquil·litat bastant natural. Això li farà entendre de dir, si el meu propietari està tranquil davant d'aquest càstig que em fa por, serà que tampoc és tan preocupant. I aquí començarem la teràpia. Un cop el gos vegi que el seu propietari pot ser un bon referent, aquí comença la teràpia, perquè el gos començarà a fixar-se en la reacció del seu propietari.
Per tant hem d'estar tranquils. Si tenim un gos i el veiem amb por o agressió, tranquils. I una cosa que sempre dic a moltes persones que han vingut amb casos de gosos agressius i tal, que no ens hem d'avergullir de tenir un gos que intenta mossegar a un altre gos o a una persona. No és social ni és... Sí, perquè també la reacció potser típica és fotre-li bronca al gos, en certa manera. Sí, jo m'he trobat en situacions en què m'han arribat a dir a mi
amb les meves gosses, que per què jo no li estava fotent bronca a la meva gossa? Perquè van tenir una petita baralla al parc. Bueno, el que tant ha arribat a dir Albert. Això m'interessa, perquè clar, dir-li a un educador que ni el que ha de fer amb el seu gos tu ja suposo que vas treure, perquè justament l'altre dia amb la Roser parlàvem d'això, que quan aneu pel parc tampoc no us emporteu la feina
Al parc, diguem. I encara que veieu mals comportaments, altres propietaris amb gossos, no aneu allà i dieu, portes el gos malament. Però sempre hi ha alguna persona que és el típic que ho fa. En aquests casos intento ser una miqueta més gos, que és el que fan ells. Jo no intento ensenyar a ningú
Però sí que el que faig és intentar predicar amb l'exemple. Clar. Llavors, a tu quan et va passar això, que et van dir, no?, és que per què no atures la teva gossa o... Sí, aquesta va ser una situació molt divertida, perquè li vaig preguntar que per què li havia de castigar. Sí. Ja em va dir, ostres, és que s'han barallat, és que ja estan discutint-se. Ja, però i per què? No em sabia dir, no em va saber dir, després de treure quatre preguntes... Clar, ell no sabia que tu eres educador caní, no?
No, no, no, que va, que va. Vaig anar a ficar de la pota, l'home. I llavors què? Com va acabar la solució? No, la solució va ser que jo vaig marxar amb les meves gosses sueltes i al meu costat i l'altre senyor va marxar donant-li tirons a la seva pobra gossa i encara cridant-li una miqueta més perquè la gossa volia quedar-se allà una estona més. Perquè una situació de conflicte, que també és una cosa interessant,
Si el conflicte no és gaire... jo que sé per dit, no gaire greu, si és un petit conflicte entre gosos de parc, possiblement, si els hi deixem, ells ho solucionin després. 30 segons després ja seran amics. Una pregunta, es pot curar l'agressivitat? Es pot mitigar aquesta agressivitat. Curar com a tal no, perquè no considero que sigui igual una malaltia, sinó que és una espècie d'un comportament derivat d'alguna emoció, però sí que es pot mitigar i es pot intentar suavitzar
perquè parlem del mateix, és un tema de por, d'emocional. Llavors nosaltres no podem fer gaire, el que sí que podem és intentar reunir un grup de gossos adients, adequats al nostre pacient, en aquest cas, i buscar entre 10 o 15 gossos que li puguin ajudar. Ah, perdona, ja sé que aquest exemple no t'agradarà, però jo això ho he vist a l'Encantador de Perros.
No, però mira, precisament és una eina... Moltes vegades ho comento. De l'encantador de perros hi ha cosetes que sí que es poden salvar. Ah, a veure, va, salvem una. Que és, per exemple, quan es porta ell a la sua granja, no? No ben bé. No, no, perquè jo no faria mai, precisament, el fet d'endur-te el gos d'algú cap a la teva propietat, amb els teus gossos i tal, no és aquesta la història que jo volia plantejar. És una mica...
Jo conec molta gent que o bé he tractat jo el gos o bé m'han trucat en algun moment determinat per alguna activitat, llavors jo tinc una cartera de gossos importants. I en un moment determinat sé que a un gos amb una determinada por li pot venir bé el gos del fulano que era un gos gran i tranquil, el gos de l'altre i ajunto un grup de gent i gossos per tractar un gos. I arribes a ajuntar una quinzena de gossos?
Correcte. Jo no faré això. Al parc més proper que tens a casa o...? No, el que faig és anar a un terreny que tenim aquí a la muntanyeta tranquil·lament, a Conit, que és un terreny privat, i allà els gossos poden estar sueltos, poden córrer, és un terreny que està prohibit caçar, no s'espantaran de cap dret, i tenen molt més espai, tenen llibertat, diguéssim, perquè si volen fugir en un moment determinat i apartar-se una miqueta del grup ho poden fer.
Però són realment facions molt interessants, perquè els gossos entre ells s'ajuden. És molt curiós això, perquè els gossos en manada com es comporten, un fet que no és habitual, perquè lògicament els gossos viuen, a no ser que hi hagi un o dos a la família o tres, però que són casos molt concrets,
viuen de forma individual, no? Això és perjudicial pels gossos, pel seu instint animal? És bastant perjudicial. Jo he de fer més d'una conta que la meva gossa era bastant més asocial, fins fa uns mesos, la meva gosseta còquer que tinc, perquè vivia sola. Vivia amb humans, però com a espècie de canina, només estava ella. Llavors, introduir una nova individua canina a casa ha despertat una altra cop la meva gossa a nivell social, estic dient.
És una al·licient més, perquè ella ja sabia comunicar-se amb gossos ulls,
Ara s'ha hagut d'aprendre. En vuit anys ha hagut d'agafar-se un altre cop els llibres d'escola i ha dit, vinga, ara he d'aprendre un altre idioma. Això demostra clarament que ajuda estar en companyia o que els gossos també són socials i necessiten estar... Es fan molt més tolerants com nosaltres. Quan nosaltres convivim a casa amb els nostres pares estem molt bé i estem molt còmodes. Però quan comencem a conviure a fora amb altres persones, amb parella, amb amic i tal,
Comencem a fer-nos més persones en el sentit de més tolerants, entre cometres, més pacients. De fet, sí, sí, no, no, sí, sí, no, no. El que passa que ja tenia el... m'estava pensant, jo prefereixo no parlar d'aquest tema perquè a vegades la gent... Parlem de gossos perquè volia acabar, avui recordem que estem parlant de l'agressivitat amb l'Albert.
que és educador caní, que per cert que si algú ens està escoltant i voleu preguntar-li o fer-li alguna consulta directament a l'Albert sobre el seu gos, comportament o qualsevol cosa relacionada amb el món caní, pot fer-ho a través de lapenyadalmorro.com i que ens expliqui el seu assumpte i nosaltres li passarem. Volia acabar parlant d'un tema una mica espinós Albert. Hi ha gossos, com que avui estem parlant de l'agressivitat, no? Hi ha gossos que a vegades han matat un altre gos.
Sí, correcte. Això passa? Sí, i tant, què passa i tant. Més freqüentment del que ens agradaria a molts, però passa. Però això en tot tipus d'ambient, per exemple als parcs de Barcelona, a la muntanya... Sí, però sembla més que quan parlem d'un gos que ha matat una altra, sembla que estiguem parlant quasi d'un caníbal, d'un gos que ha anat a prendre una amenda de la seva espècie. Però ningú s'escandalitza quan diem que un gos ha matat una rata.
o ha agafat un ratolí petit o tenia un ocell i estava jugant amb ell i l'ha matat. No ens estandalitzem tant, no ens posem tant de mal cap, inclús hi ha gent que presumeix una miqueta de tenir un gos que ha matat un ratolí a casa seva. Pot rehabilitar-se un gos que ha matat un altre gos? Perquè al principi aquest és un comportament natural, no és natural, com ho hem d'enfrontar? És en funció del context.
No hi ha una resposta ni afirmativa ni negativa rotunda, perquè cada gos és un moni, és un context diferent. I m'imagino que cada cas on un gos ha matat un altre és diferent, no? Com a aficionat al comportament que n'hi ha, estic completament segur que si algun gos que ha matat un altre ho pogués haver evitat, ho hauria evitat, si fos per ell. L'únic que quan ja no els hi queda, és el que parlàvem abans, quan un gos defensa la seva pròpia vida,
no li podem demanar tan poc que vagi amb cuidado que no li faci mal a l'altre. Per tant, tu afirmaries que la majoria de casos on un gos ha matat un altre gos és perquè estava defensant la seva vida i no perquè sí. Exacte. No hi ha cap gos que ategui, perquè si, de fet, l'enfermetat de la bogeria, el cervell del gos no es contempla. No tenen el sistema com tenim nosaltres, un sistema racional i unes pensatges de neurones molt complicades.
No hi ha una malaltia mental en el gos. No podem parlar que un gos de bona de primera s'ha aixecat de la fiesta i ha agafat algú i l'ha matat. El gos potser ha sigut pare o ha sigut mare fa poc, o mare d'un cas que ens va arribar fa no gaire a una protectora aquí conill. Un goset que havia sigut mare amb el cadell de quatre o cinc dies al voltant
Van passar una sèrie de gossos i propietaris al seu costat i la gossa es va veure amenaçada. Ella i el seu cadell. Era una Robbailer. L'altre gos era un bitxon. Un bitxon és un gos que no arriba ni als 10 quilos. Una Robbailer de quasi 40, defensant el seu cadell, el que ella creu que és lo natural, pot arribar a fer-lo molt de mal. Jo estic segur que el cap d'aquest gos o gossa no passava pel cap matar aquest bitxon. Com va acabar la història?
Va acabar amb el bitxon malter, els braços del seu propietari, la rock-baller, a terra, amb part del bitxon... amb flang a la boca, si haguessin del bitxon, i el gol molt. Per això et dic, no, però és una situació que jo la gossa la conec, i des del primer dia que hem tingut tracte amb ella és una gran gossa, és una gossa perfecta de companyia.
Però clar, en un moment determinat de la seva vida, qualsevol mare, qualsevol pare, jo crec que farien una cosa semblant. Molt bé, doncs Albert, moltíssimes gràcies. Avui, sobre aquest apartat, aquest tema ampli de l'agressivitat canina, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. I res, ens retorvem d'aquí un parell de setmanes. Molt bé, que us ha encantat. Que vagi bé, Albert. Gràcies. Molt bé, Jordi. Bona tarda, Cristina.
5 i 42 de la tarda i ara sí, la Júlia Atmèlla, que ja està més tranquil·la, que ja ha arribat i la contactarem amb la seva amiga, la Cristina Maedero, per parlar dels estudis de Comerç Internacional. A quines universitats hi estan, quines sortides professionals té i què és Comerç Internacional, exactament. D'aquí uns moments ho descobrim amb la Júlia Atmèlla. Fins ara.
Ràdio d'Esfer, sintonitzes Ràdio d'Esfer, la ràdio de Sant Just. 48.1 Ràdio d'Esfer, 48.1 Ràdio d'Esfer, 48.1
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja a 8.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Desent mobles. Per la Penya del Morro o del Morro. Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls i agraïls i aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 5 i 44 de la tarda, continuem en directe a La Peña del Morro. Júlia Elmella, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, Júlia, què ha passat? Que t'esperaven per fer la primera part d'aquesta primera hora de La Peña del Morro.
I ja has d'arribar tard. El tram m'ha deixat plantada. Perdona? Que el tram m'ha deixat plantada allà al mig del carrer. Com plantada? El tram baix t'ha deixat plantada? A veure, explica'ns per allò. He anat corrent a agafar-lo i... Tu véns a Sant Feliu? Sí. I què ha passat? He anat corrent a agafar-lo i anava a donar-li el botonet i ja ha marxat. I jo vaig dir adeu.
I m'he hagut d'esperar fins a cinc que vingués el bus. I a més és tot això plovent i malestar, no? Sí, hi ha uns llamps que caien... No menteixis que no plou, era la pregunta trampa. No plovia. Però sobre el semàfor saps allò que quan tens pressa tots els semàfors en vermell, els de pas avianants, els de la carretera, tots. Home, és una bona excusa aquesta, jo la compro. Jo m'ho he cregut, Júlia.
No, no, en sèrio. No, no, m'ho he cregut, és una bona excusa. Jo si algun dia faig tard també diré, no, és que és el tram, encara que vingui amb moto, saps? Ui, ojala tingués-me amb moto, eh, mira. Els amics de Júlia Tmeda.
Bé, ja sabeu que la Júlia cursa segon de batxillerat a un institut de Sant Feliu de Llobregat i que cada setmana ens apropa a una nova professió de futur o d'ofici o gent que també fa segon de batxillerat i que, per tant, té la selectivitat ara ja. En el teu cas, sí. Estàs nerviosa, Júlia? Això ja ho sabem. I cada setmana ens portes a algú que vol fer un ofici i una professió diferent. Exacte. Qui ens portes avui? Avui parlarem amb la Cristina Maidero, que és una estudiant de segon de batxillerat també,
que en compte de seguir els passos dels últims entrevistats, que era estudiar una carrera universitària, ella ha decidit estudiar els anomenats mòduls o formació provacional. Ah, molt bé, molt interessant, la tenim al telèfon. Sí, Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bon dia al programa. Gràcies. A tu, a tu. Per cert, tu has agafat el tren baix també avui i has arribat tard en algun lloc o no?
No, jo no, perquè estic malalta i no he sortit de casa avui. Ui, que estàs malalta! Però què et passa? Ah, una mica de febre i tal, però res... Ja has anat a l'institut avui o no?
No, avui no. És un favor especial. Escolta, doncs t'agraïm molt que estiguis aquí amb nosaltres. Sembla el Jordi González. T'agraïm molt que estiguis aquí amb nosaltres avui al programa. Gràcies. Parlem una mica de formació, la formació professional. Tu per què has decidit fer formació professional i concretament comerç internacional, que és el que voldràs cursar. Explica'ns. Mira, jo des del primer moment tenia pensat des de sempre
a fer una carrera i tal, com la resta de la classe.
Però no sé, com que no tenia clar quina volia fer, vaig pensar, vaig mirar i vaig veure que hi havia altres sortides. A part de la carrera vaig veure com mòdul, doncs seria interessant, perquè així en dos anys ja tenia un títol, podia continuar després formant-me i fent una carrera, tenir un títol ja, i a sobre em convalidava assignatures i crèdits i no sé, és una altra sortida i una altra manera de poder continuar formant-te i fent el que t'agrada.
De fet diuen que en formació professional hi ha més sortida a vegades que fins i tot a la pròpia universitat. No, perquè tens un títol ja, no? No, això diuen ara perquè que les empreses el que busquen és gent ja més qualificada professionalment, no tant amb títols, sinó que ja estigui especificada a l'ofici, no? A veure, una carrera superior i tu pots continuar fent i estudiant tenint el grau superior.
Però el que faig és especificar també en un àmbit. I de manera més pràctica, no? Jo no tinc aquí les dades però el tant per cent de gent que surt de formació professional amb feina és molt més elevat que no pas amb titul universitari. Em sembla, em sembla. Jo també he escoltat això i sí, és cert. Cristina, quan hagis acabat els dos anys de formació professional, t'agradaria anar a la universitat a fer alguna altra carrera o decidiries treballar?
Jo tinc pensat en fer el grau, la formació professional i després continuar estudiant. I amb quina carrera? Per exemple empresarials, que seria la continuïtat de comerç internacional, fer empresarials d'alguna de l'àmbit.
Estudis de formació professional n'hi ha de molts tipus, de molts oficis, des de tecnològics fins a comunicació, hi ha de tot. Tu per què has escollit o per què t'atrau al comerç internacional? Hi ha moltes branques i jo perquè jo estic en l'àmbit del social i mirant així de la meva branca hi hauria comerç i marketing i després hi ha administració i gestió per exemple.
i a mi m'agrada més de blanc que aquesta de comerç i marketing. Perquè el comerç internacional concretament què és? El comerç internacional doncs tu estudies perquè tu aprens a planificar i gestionar tots els processos d'importació, exportació, de les mercaderies. O sigui, a mi m'agrada perquè té sortida externa.
Jo no entenc gaire, però et veig molt posada. Tu has mirat bé això, ja ho veig que estàs convençuda. Home, és que realment el comerç internacional té sortida a l'hora de trobar feina perquè és un grau nou, fa poc que ha sortit i realment ara
amb tot això que la gent marxa a treballar a fora i si saps idiomes tens molta més sortida a fora que realment aquí. Com que estàs a l'alcaldessa, és veritat que a l'alcaldessa internacional... Quantes llengües t'ensenyen aquí? En aquesta carrera no. En el mòdul, t'ensenyen llengües o no?
Sí, t'espacifices més carrer. Per exemple, l'anglès no es fa com una signatura igual que abans era, sinó que t'espacifices més en l'àmbit. T'espacifices més en les converses que tenies. En llenguatge tècnic. Sí, més en llenguatge tècnic, això. Però només t'ensenyen anglès o t'ensenyen altres idiomes? No. I després segons l'escola que tu acolleixis, et fan una altra signatura que seria francès o alemany. I quines escoles es pot estudiar, aquest mòdul?
Hi ha moltes que venen d'on vulguin fer-ho. Tant escoles privades com públiques, hi ha moltes. Tu on ho faràs? Ja ho has mirat? Jo he mirat de fer-ho a la Salle. A la Salle Gràcia.
Sí, hem intentat entrar aquí a l'ordinador de la ràdio, al web de la Salle, però no ens ha deixat. No, perdona, per què? O sigui, tu intentava entrar a una web i l'ordinador de ràdio d'Esver de la redacció no t'ha deixat? No.
Però per què no t'ha deixat? Què ha passat? Perquè surt aquella web de filtres, no sé què, no sé quantos... Està filtrada? Sí, també. Doncs perdona, deu ser l'única web filtrada als ordinadors de la redacció de ràdio d'Esvern. Perquè no, totes les altres van superbé. Sí, sí, no, fins i tot un dia, i no és broma, em sembla que la web del propi ajuntament, Santjust.cat, també estava filtrada.
I no es podia entrar. M'han passat més d'una vegada. Quan feia les pràctiques a l'estiu o aquest any o ara també, allò que volia entrar a alguna i em quedava amb cara de basugo. Saps per què volies entrar? Potser per una pàgina eròtica. Sí, això mateix. No ens havíem adonat d'això, no ho sabíem, ja farem alguna cosa. Julià, tu t'has mirat les sortides professionals
que pot tenir comerç internacional, tot i que la Cristina, que està al telèfon, ja ho sap, recordar-ho una mica. A veure, quines sortides professionals té? Algunes de sortides són indústries, comerç i agricultura, és a dir, al departament de comerç internacional, a la banca al departament d'exterior, estan empreses intermarietals.
Intermediàries en el comerç internacional. És que no em sortia. En agències comercials, empreses d'assessorament comercial o agències aduanes. Tu Cristina, ja has pensat de quina empresa t'agradaria treballar, per exemple, a la Coca-Cola? No ho sé, no en tinc ni idea, però sí que m'agradaria una empresa d'aquestes grans, però clar. Però en quin àmbit? No en tinc ni idea, no sé, a mi què... ni idea.
transport aeri, marítim, alimentació... Clar, hi ha moltes empreses, no? A més a més avui en dia tot està molt connectat, no? Sí, realment... Sí, sí, sí, un familiar meu, una noia està fent màrqueting a l'Elevis, hosti, de directora de màrqueting... Els taxants? Sí, sí, sí. I realment és superinteressant perquè
Cada dos partits han d'anar als Estats Units i ara li van oferir la feina. Crec que tancaran el departament d'aquí i li han ofert la feina a París. Tu el que vols Cristina és viatjar per la cara. La veritat és que sí que m'agradaria fer alguna cosa així.
Sí, sí, realment està molt bé i és una bona... a mi m'agradaria també, o sigui, el que passa que jo llegeix els idiomes o... No, però tu i jo vam quedar que... Clar, has de saber anglès i francès com a mínim, no? Per això, per això, jo... comunicació i ja està.
Clar, almenys porto alguna llengua que ja... per exemple, l'anglès, que tinc jo una bona base d'anglès. Clar. Sí, sí, no. Aquí jo nivell d'anglès sí que tinc, però clar, per exemple, francès no... només he fet un trimestre, primer desig no me'n recordo de res, i clar. Com és que tens una bona base d'anglès? Has fet classes extraesculars o alguna cosa? Sí, jo des de petita ja anava fent classes extraesculars d'anglès. A on? A Sant Feliu?
Sí, a Sant Pali o a l'Elison. I quantes hores fas a la setmana d'anglès? Doncs ara faig 3 hores els dissabtes del matí. I ara començaré divendres per la tarda, també, perquè m'estic preparant per fer.
i començaré també a fer una hora i mitja o dues hores per la tarda divendres i tres hores dissabte. Home, et diuen que l'anglès és el llenguatge pels business, pels negocis, i el francès és el llenguatge cultural, el llenguatge més diplomàtic, no?
Què passa Julià, què m'ensenyes? No res, que m'estan trucant. Agafa el telèfon. És que m'estan trucant. Qui truca? És un noi. No, és el jefe, l'altre jefe. Quin altre jefe? El Jordi, també diu Jordi com tu. Ah, sí? El de patinatge m'està trucant, no sé on voler, després li parlo. Agafa'l, agafa'l. No, no, ja ha penjat.
Dic a veure, aquí, per un moment, n'hi poso vermella i tot. Ai, el Jordi, de petitatge, que m'ha trucat i no l'ha pogut agafar. I ara quan acabi les notícies, el trucaré. Bueno, Cristina, ja veus que aquí els malalts sembla que siguem nosaltres, però estem bé, estem bé. Bueno, en fi, no sé si vols fer alguna cosa més, Júlia, sobre tot això, o Cristina, sobre el comerç internacional. Ah, no, jo crec que ja...
Jo crec que ha quedat bastant clar el que és el comerç internacional. Sí, jo crec que sí. Has visitat alguna empresa o algun lloc Cristina últimament per informar-te una mica més de tot plegat o vas a lo loco? A lo loco, sí. Clar que sí. Però la sèrie de gràcies sí que hauràs anat com a mínim, no? No, és aquest mes la visita. M'he informat per internet el que van fer de...
No me'n recordo com es diu, al Saló d'Ensenyament també m'he informat bastant i ara no aniré a l'escola a veure què tal. Comerç Internacional, que a més hi ha tot tipus de funcions dins d'un organigrama d'una empresa que puguis fer de comerç Internacional, perquè m'imagino que deu ser des de comercial a representant... Tu has pensat en quina especialitat t'agradaria?
A mi m'agrada el màrqueting i tot aquest tema, no ho sé. És clar, encara no tinc massa...
Clar, ja ho veuràs quan facis els dos anys de formació professional. Doncs Cristina, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé i res, ja parlarem d'aquí uns anys quan estiguis a París o a Londres. I que ens convidi, Jordi. Ens partim de galets. Quan estiguis a la Cola convida'ns com a mínim a alguna cosa. Vale. Vale, Cristina, gràcies, que vagi bé.
Bé, Júlia, ja acabem aquesta primera hora, moltes gràcies. Què passa? No em dius que m'he ficat vermella perquè m'ha fet vergonya que em truquis ara, no ho sé. Però no és res més, no? No, no. És el jefe. És el jefe. Perquè tu fas patinatge artístic, dius? Sí, de professora, nena de cinc anys, més o menys. Ah, és veritat, és veritat. Les que li van fer el dibuix, no? No, a mi no m'han fet de dibuixos. Ah, és veritat, era de Irene. A mi no m'estima. Per algú serà, això no fan dibuixos, eh?
Com es diuen les teves alumnes?
No m'estranya que no facin dibuixos si no saps ni com es diuen.
Porta'n nois perquè la balança està molt desequilibrada per saber a veure què volen estudiar els joves d'avui en dia, si els nois estan bé, i de cara a l'any que ve i les estudiades professionals dels diferents oficis. Júlia, que vagi bé, bona tarda, gràcies. Adeu, adeu.
I nosaltres tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el bullet i de notícies general i després a la segona hora amb l'Arnau Cònsul parlarem de llibres i a més a més també llegirem algun article que ens ha agradat de la Vall d'Avers al Lucas Font que concretament a un punt de trobada avui aquest mes volem dir ha parlat del mercat municipal de Sant Just d'aquí una estona a la Penya del Morro. Fins ara. Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda. Us parlem, Sònia Queri, amb un company. Un grup de 22 camions cisterna s'encarregarà de subministrar aigua de boca als sis municipis que veuen de l'Ebre i no disposin d'abastaments alternatius en cas d'emergència a les obres de descontaminació de l'embassament de Flix a la Ribera d'Ebre. Jordi Auric és el director general de Protecció Civil. Nosaltres, els escenaris que tenim dibuixats per als estudis científics, ens dibuixen escenaris
de dos, tres dies, dos, màxim, però nosaltres estem preveient escenaris més llargs.
Per tant, la resposta que estem donant és amb aquests escenaris més llargs i aquests escenaris estan garantits, ja sigui pel consum de boca, ja sigui també per als consums que s'hagin de produir per a explotacions remaderes o el sector agrícola. El pla d'actuació elaborat per la Direcció General de Protecció Civil preveu mesures per garantir l'aigua potable sense restriccions durant quatre dies als 78 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
El conseller d'Interior Ramon Espadaler ha defensat la tasca dels Mossos davant el que ha qualificat d'atacs que volen malmetre la seva imatge i professionalitat. Des de Solsona, on s'ha celebrat l'acte del Dia de les Esquadres a la Regió Central, Espadaler ha afegit que aquests atacs són un reflex de la pressió que pateix Catalunya.
Jo desitjaria, evidentment, que s'acabessin aquests atacs, però tot apunta que hi ha una inèrcia de pressió respecte al conjunt de Catalunya, i els Mossos d'Esquadra formen una part essencial del nostre país des de la perspectiva institucional. Per tant, són objecte d'aquesta pressió d'aquests atacs. Espadaler també ha defensat la professionalitat del comissari Sergi Pla, exresponsable dels antidisturbis que va demitir després del cas d'Ester Quintana.
El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha fet una crida a Esquerra Republicana recordant que l'aprovació dels pressupostos és urgent. Ho ha dit després que el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, hagi assegurat que encara que finalment el govern central fixi l'objectiu de dèficit per Catalunya en l'1,5% del PIB no avalarà els comptes. Parlament, Lluís Sánchez, Laura Ribas, bona tarda.
Bona tarda. El conseller Andreu Mascolet no ha volgut avançar cap xifra concreta ni confirmar els 3.200 milions d'euros de retalladars en els pressupostos que aquest matí ha apuntat Oriol Junqueras. El que sí que ha advertit, en al·lusió esquerra, és que Catalunya necessita, malgrat l'austeritat, aprovar aviat els comptes. Serà un pressupost que no serà a gust de ningú. És a dir, serà un pressupost que no ens agradarà.
Un govern amb un mínim d'efectivitat de funcionament i un govern que pugui impulsar les diferents agendes de govern necessita un pressupost. Mascolet ha dit a l'entrada de la comissió d'ensenyaments i universitats que es fan aquests moments al Parlament i on el conseller ha confirmat que els matriculats en màster s'han reduït aquest curs un 8,5%.
El pròxim ple de l'Ajuntament de Girona votarà una moció per deixar de reconèixer Felip de Borbó com a príncep de la ciutat. La moció presentada per la CUP recull que la monarquia espanyola és una institució desfasada, anacrònica, antidemocràtica i que costa molts diners als ciutadans. La moció també critica l'existència de la Fundació Príncep de Girona i proposa reconvertir-la en una altra fundació que tingui com a autèntic objectiu ajudar els joves de les comarques ginonines en la seva formació.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadora. En bàsquet, el joventut de Badalona ha convocat eleccions a la presidència del club per al pròxim 15 de maig. Dimecres els comissaris de l'entitat vertinegra, que es faran al pavelló olímpic, també definiran la resta de l'ajunta directiva de la Penya. També en bàsquet, el Barça coneixerà avui el rival pels quarts de final de l'Euroliga. Hi ha tres possibles rivals, el Real Madrid,
L'Efe Spilsen, de Turquia, i el Panathinaikos, també de Grècia. Els lauranes tenen avui el top 16, davant del Maccabi de Tel Aviv. Abans del partit de retrat, un homenatge als jugadors que van guanyar la primera Euroliga ara fa 10 anys. D'altra banda, amb Butter Polo, la selecció catalana femenina absoluta juga el seu primer partit. Serà d'aquí a menys de mitja hora, a dos quarts de set a la piscina Sant Sebastià, de Barcelona. La selecció s'estrena
afrontant-se a la Gran Bretanya. Després, a dos quarts de nou, es disputa un altre amistós entre el Barceloneta i el Pro Reco d'Itàlia per commemorar el centenari del Club Marini. D'altra banda, tornant al futbol, a les 9 de la nit, el Sant Andreu juga al Camp de la Oia Lorca, a Múrcia, en l'anada de la final de la Copa Federació. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El trio de jazz Marco Mezquita Triocto, demà divendres a l'Ataneu. És l'últim concert del cicle de jazz que es fa a l'entitat
El primer disc del Trio com a formació, que és My Friend Marco. Marco Mezquida al Trio és una formació que encapçala el pianista Marco Mezquida, un dels músics joves emergents més rellevants del programa jazzístic actual. L'acompanyen Marco Loicari, el contrabass i Carlos Falanga a la bateria. A més a més, el concert del demà serà encara més especial perquè el Trio presentarà per primer cop el seu primer disc com a grup. Les entrades costen 10 euros pels socis de la Teneu i 12 pels que no ho són i ja es poden comprar
Les entrades a la Secretaria de l'Equipament de 6 al 9 del vespre. El concert serà demà a les 10 de la nit a la sala 50 d'anar-hi de la Teneu. El celler de Can Mat ha donat la benvinguda al mes d'abril i a la primavera amb la programació de diferents tastos per aquest mes. D'entrada aquest dissabte organitza un tast al celler d'un vi ecològic, que és un verdejo que marida molt bé amb diferents flats per ser un vi fresc
que s'acompanyarà a un tast de conserves. La setmana que ve s'organitzarà un nou tast literari, serà el dia 12 al Teneu, intervinyaran una poeta i una violinista, i una altra de les activitats per aquest mes serà mitjans d'abril, una nova sessió de degustació que es farà al cas de les joves per tastar diferents tipus de caves. A més, els propers dies s'organitzarà un altre tast al celler per degustar un vi de gratallops en la presència de la seva viticultura.
Aquest mes es presenta al veïnat del Guàlder en una campanya per facilitar i millorar la separació de residus. L'objectiu és reorganitzar la recollida de residus perquè la separació sigui més efectiva. Ara en cadascun dels set espais de contenidors habilitats hi ha un covell d'orgànica i tres de rebuig. Per reciclar envasos, paper i vidre han de fer servir els contenidors del carrer. Ara s'ha detectat que el covell d'orgànica es fa servir molt poc i que el de rebuig s'hi barreja de tot.
des de l'Ajuntament planteja reorganitzar-ho. Consisteix la campanya en recollir l'orgànic a paper i en vasos, en els espais que ara hi ha habilitats a cada planta, mentre que el rebuig i el vidre seran de baixar als contenidors del carrer. I de moment això és tot. Més informació a l'A7, a les Sánchez Noticias, edició Vespre.
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio d'esvent, 48.1. Ràdio d'esvent, 48.1.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvem.
Segona hora del programa, 50 minuts, des d'ara fins a les 7 del vespre. Cristina, comencem repassant alguns trending topics del dia d'avui, com per exemple... Ignacio González. Ignacio González, per què ha sigut trending topic aquest bon home? Perquè el president de la Comunitat de Madrid ha dit avui que és necessari establir uns límits en segons quines publicacions de mitjans de comunicació, perquè es veu que poden arribar a perjudicar persones i institucions.
Ho ha dit en resposta a una publicació que ha fet al diari El Mundo on apareixia el president de la xunta Alberto Núñez Feijó en un vaixell amb el narcotraficant Marcial Dorado a mitjans dels anys 90. Alguns comentaris. Doncs l'Albano Dante Fatsín diu
E, Ignacio González, ven a fijar los límites de lo que puedo publicar en mi revista si te atreves, listillo. Te espero. Aquí la zafían, la gent ja per Twitter. Una altra seria el Jesús Maraña, que diu, Ignacio González, el delático de lujo, quiere poner límites a la información, antoirónic.
Bé, avui també ha sigut Trending Tòpic, Museu del Futbol. Què era això del Museu del Futbol i per què ha sigut Trending Tòpic? Doncs ha estat Trending Tòpic aquest hashtag, ben bé no sabem si és que s'està tenint la intenció de fer un museu virtual, però la gent s'està sumant molt a fer ja els comentaris d'aquest tipus.
Clar, és allò de si hi hagués un museu del futbol, què pondries? Evidentment. I què diu la gent? La gent fa les seves aportacions. En el cas de la Conchi Sánchez, diu museu del futbol. El gol de Tamudo a Toni en la final de la Copa del 2000. Molt bé. Dani Crespo, en canvi, diu la camiseta de Kubala i César Rodríguez. Molt bé. O la Esteban Gómez, que diu un yes del futbol inglès en massa celebrando un gol. Bé, doncs Cristina, moltíssimes gràcies. Tot seguit parlem de l'Atlàntida Film Festival.
El primer festival on-line i que podeu veure a través de la plataforma Filmin.es. I tenim el nostre corresponsal al sofà, de casa seva, Sergi Herrada. Bona tarda. Molt bona tarda.
Hi ha tercera connexió, tercera setmana. Per tant, la setmana que ve, si no tinc valentera, em sembla que és l'última... No, encara queda, encara queda. Sí, perquè la primera connexió va ser prèvia. Ah, és veritat, és veritat. Clar, perquè això és un festival que, pels audience que no ho sàpiguen, és el primer festival on-line que es compren diferents abonaments a través d'internet i que es pot veure tot en streaming a través de Filmin.es. I és l'Atlàntida Film,
Sergi, comentem algun parell de pel·lícules que hagis vist últimament. Recordem també que totes les pel·lícules tenen una peculiaritat i és que no han estat estrenades en el cinema convencional, és a dir que no han trobat una distribució comercial en les diferents sales de Catalunya i d'Espanya. Sergi, alguna pel·lícula que hagis vist últimament, comenta'ns.
doncs continuo amb la secció de la joies d'altres festivals, i he vist una pel·lícula americana que es diu Keep the Lights On. Què vol dir? Continua mantenint el llum encès. Exacte. És una història d'una parella gai, d'una parella d'homes, que crec que es basa en fets reals durant molts anys, des del 98 fins a l'actualitat,
Un és drogadicte i l'altre és addicte al sexe. Deu-n'hi-do. Una barreja explosiva, no? Sí, i és tota la seva relació destructiva, no? Sí, això te n'ha de dir. No té pinta de ser una comèdia romàntica. No, la veritat és que no. Des que comencen fins que s'acaba.
S'acaba moltes vegades, però la pel·lícula no. Com la valores perquè d'entrada és una història com dramàtica que a mi sincerament ja em tira una mica enrere. Doncs és bastant avorrida la pel·lícula. Molt bé. Espera que està sonant un altre telèfon. És que avui no estic al sofà de casa. Ah, no estàs al sofà de casa? Agafa'l, agafa'l. Estic al canal de Joves. Estàs al canal de Joves avui? Què dius ara?
Sorpresa, sorpresa, ens pensàvem que el teu llocs a la tarda era el teu dia de festa. Però estem entorns de vacances i tal. Ah, o sigui que estàvem al Casal de Jóves de Senjus, quan ens pensàvem... Ah, estàvem pensant des de casa teva, amb un volt de crispetes, mirant totes pel·lícules de l'Anti de Film Festival. Per cert, i aquesta edat del Casal, alguna novetat, hi ha alguna cosa aquí al Casal que vulguis comentar? Bueno, acabo d'apujar un vídeo de les edades que es van fer pel Dia de la Dona, al YouTube, es fa en Facebook amb ell i tal,
Perdona, m'estàs dient que hi ha sensual dents? Hi ha una escena de sensual dents. El Jordi el mirarà. Jo ja el miraré, me'l poso ja als meus preferits del meu navegador. Això és un no parar de trucades. Vols que parem la secció? No, no, no, mai.
The show must go on. Vale, perfecte. Bé, estem parlant d'aquesta pel·lícula que no et va deixar amb gaire bon sabor de boca, una història de dos gays molt dramàtica on les depressions d'un i les addiccions dels dos fan que la convivència i tot vagi cap a una bola de negativitat i de dramatisme i de por sense sortida, no?
A part, el protagonista és bastant inexpressiu i la història no acaba d'enganxar. Va guanyar el Premi o Teddy, que són el premi de millor pel·lícula gay o lésbica al Festival de Berlín. També va estar seleccionada a Sundance.
i va tenir bastantes nominacions als premis de Spirit Awards, de cinema independent, però fora de l'anècdota gay, no té mal interès. Per cert, ara que parles del Sundance, m'imagino que tu, no sé si vam comentar-ho amb tu, el Searching for Sugarman,
No, a mi no, però l'he vist i m'agrada molt. Sí, ens agrada molt a tots. Jo és que sempre que tinc una oportunitat intento colar-la. Llavors he sentit tàndems i he pensat que si no heu vist el documental Searching for Sugarman, crec que l'hauríeu de veure des de la meva opinió. Has dit Sergi de Sugarman, has dit això? No, Sergi de Sugarman no, Searching for Sugarman. Ah, vale, vale.
Que hi ha gent que ja em comença a dir que està una mica allà fins als nassos del Rodríguez. De tot el boom, no? Sí, de My Wonder, de Sugarman i de tot plegat. Espera, que quan s'apropi el Primavera South... Això serà increïble, no? Quan s'apropi, ja. Per un moment pensava que estaves parlant de tant el que em volies enviar ja. No, jo sí que et vull enviar, però no hi ha diners. Però vaja, no fan un Sundance Online, no? Perquè triomfaria molt.
Home, se'n triomfaria molt. En fi, continuem repassant més pel·lícules de l'Anthida Film Festival Online, mentre tenim el Rodríguez aquí de fons. I ho fem ara parlant de la següent pel·lícula. Quina és, Sergi? Per què no la tinc? Vale, doncs aprofitant també les lleges de què fas festivals, es poden tornar a veure pel·lícules que van fer de les més comentades al darrer festival de 6.
i que després no han trobat distribució d'Espanya. Com va, exemple? La millor espataria més és una pel·lícula independent americana, també, que es diu Compliance, i això l'han fet reals, i és brutal, la pel·lícula. A mi em va encantar. Com Compliance? Compliance. I què vol dir Compliance? Còmplices? No. Compliance...
No sé, ara busquem. Ara busquem què vol dir compliance. De totes formes, de què va aquesta pel·lícula? De què va aquesta pel·lícula? Sí, a veure, anem al gran. Vale. Es resulta que va haver-hi una moda als Estats Units, vale? Sí. Que la... bueno, una moda... Va passar moltes vegades que trucava una trucada anònima a cadenes de menjar ràpid, vale? Sí, sí. Bueno, McDonald's i tal. I... i bueno, es feien passar per policies,
deien que un dels seus... Bueno, no van fer preguntes, una mica, que la persona que agafava el telèfon l'anaven direccionant una miqueta i acabaven dient que un dels seus vanadors havia robat alguna persona dels seus clients i tal, i els obligaven a tenir-los allà tancats en una habitació,
i a cada cop la cosa anava bé. Però això, els mateixos empleats i treballadors de les cadenes de l'Enterpid? Es demanava per l'encarregat, en plan... Ah, sí, sí, soc jo. Hola, vostè no té una... una venadora rosa, no? Ah, sí, sí, la no sé qui. Sí, aquesta, precisament. Doncs començaven així i... clar, és un joc de poder, de com es pot ser tan tonto, també.
I la pel·lícula és molt forta, no surt res fort. Aquesta pel·lícula és compliant. Em sembla que, Cristina, hem buscat i hem trobat alguna traducció. Sí, seria Conformitat. Conformitat. Sí, dius, bueno, doncs vale. Tu dius això, doncs m'ho crec. I llavors, clar, això dius que està basat en fets reals i la veritat és que... què passava després, un cop tancats allà dins i tot plegat?
Busquen que l'assumeteixin a la treballadora, la vegen i tal, de diferents maneres. L'obliguen a treure-li la roba, a veure si té els diners a sobre... Però clar, són policies falsos, no són, de veritat? Sí, sí. I mai es presenten allà per telèfon, que li ha agafat diners d'una bossa a una clienta.
mira a veure si entre les seves possessions encara tenen els diners. No té res, doncs les puja i després obliguen a un home... És molt violent i molt incòmode i la veritat és que els americans són l'hòstia, perquè de qualsevol desgràcia, això és el sistema capitalista que se'n diu, de qualsevol desgràcia, després fan una pel·lícula i llavors ho rendebilitzen tot. Sergi, alguna altra pel·lícula que vulguis comentar, per exemple, de les que tu vas veure a Sitges?
Sí, mira, una altra que també em va agradar força, es diu Barberian Song Studio. No sé si et sona, que ja l'han comentat en la pel·lícula independent del Regne Unit. Ja, és que m'han comentat tantes, Sergi, ja, que no em sona. Ah, si no vaig veure tantes. A què no vas veure tantes? Aquest any no, però l'any passat per fer rècord, va ser la persona que més... Aquest any vaig fer el rècord. Aquest any també, aquest any també!
La persona que més pel·lícules ha vist al festival de Sitges, més que Jaume Figueres i Anna Jorina. Aquest any com no em van treure per la tele vas veure encara més feliç. Clar, és veritat, és veritat. Cada any et vas superant però arribarà un moment que ja no ho podràs fer més, Sergi. O sigui que calma't, ja ho saps això, no? Sí. Aquesta pel·lícula que he comentat... És un homenatge al cinema de terror italià, que li deia Al Ghiallo.
que el més conegut era el Dario Argento. Eren pel·lícules molt visuals, amb molts contrastos de colors, el so era molt important, la música... Pel·lícules que estan intenses visualment. I, bueno, aquesta pel·lícula és d'un tècnic de so que el contracten per treballar en una pel·lícula de terror italiana. I ell no s'ha acostumat a treballar en pel·lícules de por, però és molt bon tècnic,
La pel·lícula és tota la seva sesió, les diferents sesions. Ell treballa dintre d'aquesta pel·lícula, com que ha començat a seixinar per la pel·lícula, creu que estan passant coses a l'estudi... És una pel·lícula bastant obsessiva. Bé, a mi, personalment, això va a gustos, però normalment, les pel·lícules que parlen de com es fan les pel·lícules o de rodatges, a mi m'agraden molt. Doncs aquesta és una mica especial, i visualment, ja et dic, i el so és impressionant de la pel·lícula.
Sergi, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Ja sabeu que si voleu filmin.es on hi ha aquest festival online, la primera vegada que es fa un festival, ja és la tercera edició a l'estat espanyol Atlantida Film Festival i tenim el nostre enviat especial com diem al sofà de casa seva perquè això es pot veure des de casa. Per cert, ja t'has fet fotografies, crec que sí, perquè ja t'he vist a Facebook amb el teu home cinema i com estàs veient el Film Festival a Atlantida o què?
No, l'àmbit encara no, però en el faré, en el faré... Home, el que has de fer, perquè has de participar al concurs, que és allò d'enviar les fotografies des de casa teva, no?, com estàs veient el festival. Clar que sí. Vale, vale, vale. Bueno, Sergi, ja ho veurem. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Adéu. Adéu.
6 i 23 de la tarda, continuem a la Penya del Morro i ja sabeu que nosaltres som molt fans de la Vall d'Avers, que és l'única publicació mensual que hi ha a Sant Just. I de fet, també som molt fans d'Un dia a qualsevol, que és la crònica de Lucas Font.
de diferents punts de Sant Just. Algunes vegades hem llegit, per exemple, quan va estar aquí a Can Gynestar, i avui, amb el permís del Lucas i també de la gent de Vall d'Avers, volem llegir la crònica, l'article, un punt de trobada que està dedicat i situat al mercat municipal de Sant Just d'Esvern. I la crònica diu així.
Corria l'any 1922 quan es va iniciar la construcció del mercat municipal de Sant Just. Des de llavors, aquest emblemàtica edifici del nostre municipi ha sofert diverses remodelacions. Tot i així, el que hi passa a dins no hi ha canviat massa. Avui, de fet, el mercat no està massa ple. Som a mig matí d'un dia feiner i la parada on es veu més moviment és la peixateria de la glòria que atén els clients, o clientes, en aquest cas, amb la màxima rapidesa possible. Mentre esperen el seu torn, les dones conversen entretinguda,
Aquest és un mercat petit i familiar, afirma la Glòria després de despatxar tota la clientela. Aquí no només es veia a comprar, sinó que també tenen a sabentes dels problemes de la gent. Es fa molta vida social. Les parades, a més, no canvien de mans molt sovint. La Glòria fa 30 anys que porta la parada de peix i marisc i aquí tothom la coneix. I aquest és en part l'encant del mercat.
Amb l'aparició dels supermercats i les grans superfícies fa la sensació que el mercat ha perdut ser protagonisme. Tot i així, segueix tenint moltes virtuts que el diferencien d'altres establiments, com la qualitat del producte. Els grans supermercats compren el producte en grans quantitats i quan s'acaba en demanen més. Aquí tot és fresc i de primera qualitat i tot i que els preus són més elevats, surt a compte assegurar la glòria.
A la Rosa avui li toca treballar, habitualment només treballar els caps de setmana a la parada d'embotits i formatges, però aquests dies li toca substituir a la propietària que ha estat mare fa poc. Sant Just és diferent d'altres municipis, afirma la Rosa, al ser preguntada per l'afluència de gent. Aquí hi viu molta gent que no fa vida al poble i, per tant, no ve al mercat. També hi ha gent que viu lluny i que no puja fins aquí la menta.
El mercat obre les seves portes de dilluns a dissabte al matí i els divendres també a la tarda. Els dies feiners acostumen a venir gent gran i els caps de setmana també ve gent jove, ja que molts d'ells treballen entre setmana, afirma la glòria. Es va inventar... intentar obrir a la tarda, però a moltes parades no els sortia rendible.
I és que amb la crisi, la fluència de gent al mercat s'ha vist marmada. De fet, la rosa assegura que molts dies es gasta més a tenir la parada oberta que el que s'ingressa en vendes. Molta gent prefereix pagar menys, encara que el producte sigui de menor qualitat. I en aquest sentit, les grans superfícies hi surten guanyant, tot i que a mi no m'agraden gens. Reconeix la rosa amb certa rancúnia. Els caps de setmana es solen recuperar les pèrdues d'altres dies, tot i que mai se sap.
afirma mentre prepara una safata de llibrets. Potser després ens quedem amb la safata plena. Però tot i les dificultats, no hi ha ni una sola parada tancada. I això no deixa de ser un bon senyal. El mercat és un punt de trobada on només entrar-hi es desperten tots els sentits. Colors, olors, textures... Aquests són els culpables que cada vegada que hi entris surtis amb alguna cosa sota el braç. A més, d'un bon somriure.
Ho firma el Lucas Font a la pàgina 11 d'aquesta edició número 371 de la Vall d'Avers del març 2013 al seu article Un dia qualsevol. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments a la penya del morro amb l'Arnau Cònsol parlem de llibres i també de les begudes. Fins ara mateix.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic. Està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perrida. Tot se soluciona. En el temps tot se soluciona. Justa la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
2 quarts de 7 de la tarda.
Continuem a la Penya del Morro d'aquí una estona amb l'Arnau Cònsol que ens visitarà per parlar de llibres com cada setmana. Però abans vull comentar una cosa perquè fa uns dies va ser el Dia Mundial de l'Aigua, no sé si ho recordaràs. Va ser trending topic. Efectivament. Ja sabem de fet la importància d'aquesta beguda i és que una persona pot arribar a sobreviure sense menjar dues setmanes
Però, atenció, perquè no sense beure. Godoy tenia una frase mítica que deia Los camellos pueden estar ocho días trabajando sin beber y yo puedo estar ocho días bebiendo sin trabajar. Però quan parlem de beure ens referim a qualsevol beguda. Ja sabem que l'aigua és bona, però és igual de bona a altres begudes com per exemple la Coca Cola o Red Bull, considerades begudes
energètiques o amb gas. Podem parlar d'això, si et sembla, perquè tots sabem que quan arriba el bon temps, tot i que avui no faci un dia molt solejat, comença la calor i a tots ens ve de gust veure algun refresc quan ens faci treure aquesta calor i estar una miqueta més actius. Això és el que aconsegueixen determinades tipus de begudes, com és el cas de la Coca-Cola.
i és que quan obrim una ampolla o una llauna de coca cola i la ingerim, no sé si saps, però arribem a introduir al nostre cos l'equivalent a 10 cullerades de sucre. Què dius ara? Sí, sí, és el mateix. És a dir, tu et menges 10 cullerades de sucre i seria el mateix que beure una coca cola, més o menys. Porta molt de sucre, la coca cola. Això ja ho sabíem, però tant, és molt gràfic, aquest exemple.
Justament per aquestes deu cullerades de sucre, al cap d'uns 45 minuts aproximadament que ingerim la beguda, augmenta la nostra productivitat de dopamina, que és la que fa que estimuli el centre de plaer del nostre cervell.
Ah, allà on fa mal, no? A la dopamina. Clar, que seria en un equivalent el mateix que faria l'heroïna, més o menys. Per entendre-ho d'alguna manera. Ataca el centre de plaer del cervell. Totalment, no? Sí. Per molta gent la Coca-Cola és com una droga. Hi ha molta gent que és molt addictiva i que només veu Coca-Cola a la seva vida. Fins ara hem vist com la Coca-Cola ens activa, però això de treure la set i la calor, jo he entès que no hi ha res millor
L'aigua és la millor opció? Sens dubte és la millor opció. Hi ha moltes persones que asseguren que una beguda amb gas aconsegueix reduir aquesta sensació de calor.
Però resulta que no és l'únic que aquest tipus de begudes aconsegueixen reduir, Jordi. Perquè aquí ve el curiós. Són nombreuses les persones que asseguren que han fet aquest tipus d'experiments, per dir-ho d'alguna manera, amb la Coca-Cola, i que han utilitzat aquestes begudes per realitzar altres tasques. A veure? Alguns exemples. Podem dir que als Estats Units les patrulles de camins porten uns barils de Coca-Cola al seu cotxe
i el que fan és treure la sang del paviment quan hi ha hagut un accident de cotxe. Ah, o sigui que altres maneres i altres utilitzacions de la Coca-Cola. Perquè la Coca-Cola és enganxinfosa i segurament per treure la sang és com una mena d'àcid o què?
Sí, porta acid fosfòric, és una substància que porta aquesta beguda. Si ens quedem sense detergent o per fregar i per treure les taques, o cola, utilitzem.
Sí, serveix perfectament, perquè a més de treure la sang de la calor i d'aquestes taques de sang, justament és el que tu dius. Si estàs a casa i estàs al lavabo i tens algun atac, doncs què pots fer? Doncs és tan fàcil com buidar una llauna de Coca-Cola dins del vàter, deixar-la actuar més o menys durant una hora i després tirar-la de la cadena.
Perquè hi ha molts productes d'aquesta neteja que serveixen per buidar les canyeries, les canonades en català, que justament hi ha el lavabo sota la tassa. I amb la Coca-Cola pots fer-ho. Seria perfecte, sí, sí. Tu buides una llauna de Coca-Cola. I més econòmic, eh, i tot. El lavabo a la tassa i després ho deixes una estona i després tires la cadena i ja us neteja tota la Coca-Cola.
No sé si el paral·lelisme és adequat o no, però és el que passa també amb el nostre cos. La Coca-Cola quan passa per l'esòfag i fa tot el recorregut digestiu i per l'intestí i per l'estómac també neteja les canonades del nostre cos. Home, més que netejar jo crec que seria una cosa una mica més perjudicial, no? Sí, potser sí. Més que netejar, no ho sé. Suposo que som bastant diferents nosaltres dels lavabos i d'altres aparells. Més utilitzacions de la Coca-Cola?
Si et sembla, parlem de vehicles. Si tu necessites netejar, per exemple, les taques d'òxid dels cotxes, doncs és tan simple com raspatllar amb un tros de paper d'alumini mullat amb Coca-Cola. I les treu perfectament. Jo em pensava que anaves a dir que substituïa la benzina.
Tot arribarà per això. Tu has vist la pel·lícula de regressor futur? Hi ha un moment que li posa com una... No és Coca-Cola, és cervesa. El doc li posa una mica de cervesa. En fi, me la història sobre la Coca-Cola. Continuem parlant amb el cotxe, perquè ja que estem amb el cotxe amb l'estaques d'òxid, si per exemple veiem que...
ja està corruïda la bateria del cotxe, doncs no ens hem de preocupar tampoc perquè si tirem una miqueta de coca cola per damunt, les bombolles trauran aquesta corrosió.
A més, si després de tot això ens hem tacat la roba amb creix o el típic, que estàs treballant i et taques, només hem d'anar a la rentadora, introduir la roba i volcar per sobre una llauna de coca-cola abans d'engegar la máquina i que faci el seu cicle. La coca-cola, escolta, la sabeix per tot, menys per beure. Veig que s'utilitza per moltes coses. Tant et treu la calor com que et dissol un clau en quatre dies. És capaç de dissoldre un clau en quatre dies. També desapareix un tros de carn
Si el fiques enllaunat amb Coca-Cola, l'acaba fent desaparèixer. Bé, bon rotllo. Em fa molt de gust, ara, beure Coca-Cola. Sempre s'ha parlat del tema, però també passa amb altres begudes, no només la Coca-Cola, pobra, que sempre s'emporta tot... Sí, suposo que és la més coneguda, no? Per això sempre és de la que més es parla.
No és l'única, perquè també les altres begudes amb gas contenen més o menys els mateixos components químics i les mateixes substàncies. Per exemple, Red Bull. Red Bull és un cas a part, perquè és una beguda energètica. El cas de Red Bull és una mica especial. Com he dit, és una beguda energètica que va ser en principi creada per estimular el servei de les persones que estaven sotmeses a un gran esforç físic o estressades.
Per tant, en principi no era una beguda per ser consumida com un refres normal.
Tot i això, segons el seu creador, és una beguda que augmenta la resistència física, agilita la capacitat de concentració i augmenta la velocitat de reacció, a més d'aportar energia i millorar l'estat d'ànim. De priori no hi ha coses així... Això és en principi el que diuen. Tot i això, cal dir que els seus components serien la cafeïna i la taurina, que no sé si saps què és la taurina. La taurina era un rumor això, no l'hem desmentit amb tu ja?
No. Amb algú ho vam desmentir. No ho vam parlar. En principi la taurina es diu que és un àcid orgànic que prové del toro. El que passa és que això és mentida. Són rumors que circulen per la xarxa. De totes maneres, tot i que en principi es diu que conté la cafeïna aquesta, com també ho conté la Coca Cola i altres begudes, cal dir que no està provat que aquestes begudes produeixin energia.
sí que produeixen potser un cert nerviosisme i coses així, t'activen una mica més però no arriben a produir energia, és a dir, si et veus una Coca Cola o un Red Bull no pots córrer a 100 metres llisos o qualsevol cosa en no sé quants segons, no.
Molt bé. Doncs tot això que desconeixíem sobre aquestes begudes energètiques amb bombolles, no?, que es diu, vull dir que... amb gas, amb gas, això, amb gas. Alguna cosa més per demanar-ho? I energètiques. Bé, l'únic que he d'afegir és que evidentment hi ha molts rumors, com aquest que acabem de comentar, no?, també com aquestes pràctiques que hem fet abans, no?, que s'haurien de provar per veure si són certes o no. Jo m'ho crec, eh. Aquestes de... Sí? Ho has provat, Jordi? No, no, però m'ho crec, m'ho crec, perquè això també és allò com el documental aquell de Super Size Me.
que es generaven diferents productes. Jo volia provar a casa, però no m'ha donat temps. Ja ho provarem. De totes maneres sí que és el que comentaves, tot i que no sabem si són certes o no, s'hauria de provar això per veure si és veritat que la Coca-Cola o el Red Bull o altres begudes energètiques o amb gas poden tenir altres usos. Sí que cal afegir això, que són addictives.
6 i 40 de la tarda, gràcies Cristina per il·luminar-nos sobre aquest tema. Amb nosaltres tenim l'Arnau Consul per parlar-nos del llibre. Arnau, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui no tinc guió, no tinc res. No, no, no. A més, havia promès arribar abans i no ho he pogut fer. Però si tinc una agenda tàtmica ocupada, tot jo soc una agenda en potes. T'acabes de reunir amb altres esferes de l'Ajuntament de Sant Just. No altíssimes, però altes.
Com vols que em digui? De què parlaràs, Arnau? Explica'ns-ho. Molt bé, un llibre que a tu t'interessa bastant, perquè tu que ets home de teatre, hi ha una obra de teatre que es va fent, o no sé si s'està fent encara, que es deia El Vall. El Vall? Al Teatre Nacional de Catalunya. Mira, no em sona, de veritat, soc sincer. I què han fet? És un llibre? Doncs és un llibre de fa bastant temps, escrit per una escriptora que es diu Irene Mirovski.
Tot i que el nom sona rus, juraria que és hongaresa, i en tot cas l'original és el llibre, que és dels anys 30 o 40, i n'han fet una adaptació per a l'obra de teatre, perquè és una novel·la molt dialogada. I encara et diria més, és una novel·la ideal per ser recomanada en aquesta secció, en aquest programa,
que pel que sé, pel que m'han dit, sobretot, hi ha molta audiència jove? Sí, pot ser. Audiència que el millor llegeix poc? Depèn. Depèn, no ho sabem. Però qui t'ho ha dit, això? Són coses que jo em faig... Vull dir, no sé si al sherry aquestes coses les tens estudiades, però... Fa uns anys va sortir un estudi d'audiència, que la ràdio, en general, no cap programa en concret,
Ràdio Desvern l'escoltava una mitjana de 2.000 persones cada setmana. És una conclusió estranya, perquè al cap d'un mes són 8.000 persones. En el període de temps de dues setmanes hi ha unes 2.000 persones. De dues maneres, l'audiència de Penya del Morro no sabem com és.
És cool, és hipster, és enrotllada. És que no t'ho sabria dir perquè és un programa eclàctic. I com que hi ha moltes coses diferents, no tenim una audiència homogènia. Tot i que, en principi, hauria d'anar destinat a la gent jove. Perquè hi ha el programa del matí que va a la gent gran i el programa de la tarda a la gent jove.
Per anar trencant tòpics o llançant llances d'aquestes que de vegades es diuen, no? Posem que aquest sigui un programa per gent jove. Posem-ho a més a més, que es diu, no crec que sigui del tot cert, però ara hi ha com la tendència si els joves no llegeixen. És veritat. Teòricament, estic aquí per intentar animar-los, però clar, no sempre ho aconsegueixo. Però si jo no recomano, un dels millors llibres de la literatura europea, que només té 71 pàgines... Home!
L'hem de llegir, no? Jo crec que això s'ha llegit amb una tarda, si ets lent és una tarda i el matí següent o dues tardes o fins i tot aquests que s'hi posen amb una nit allò de dit, poses a les 11 al llit i a les 3 encara hi ets, però a les 3 l'has acabat, eh? Home, això coincideix molt amb el que dius, no? Que és un llibre, una peça, malgrat estar narrada, llegir molts diàlegs, molt teatral,
perquè les obres de teatre és el que tenen. O sigui, les llegeixes en una hora i mitja, dues hores o tres, amb el que dura l'obra de teatre. Sí, en les hores. O sigui que això també. El ball d'Irene Mirowski. Irene Nemirovski. Ah, Memirovski. Irene, que és Irene, i Nemirovski, que és el cognom, una autora...
que va fer una novel·la sobre la seva vida.
i que els anys de la segona guerra mundial i de tota la pujada del nazisme al poder no ho va passar gaire bé. De fet va acabar a Auschwitz internada i per tant d'alguna manera és un paral·lel, tot i que potser no era tant nena, a l'Arx i famosa Anna Frank. Ella era més gran que l'Anna Frank quan hi ha tot el dilema evidentment de tot el conflicte dels anys 30 que portava la pujada de Hitler al poder
I al ball, de fet, sí que la protagonista és una nena que viu a París i que...
Pel que sigui la família a la qual el Bretanya es fa rica de cop, això que en aquest país han viscut últimament tanta gent, últimament volia dir fins de fa quatre anys, la gent es feien rics de cop. Hi havia allò que en deien els nou rics. Doncs els nou rics ja existien als anys 20 i als anys 30. Els pelotazos ja existien llavors, és un tema universal. Diuen que a l'època dels romans també hi havia gent que de sobte es feien rics. Però els pelotazos és una cosa
de la qual se n'ha fet molta literatura i crec que en aquest sentit és bastant adient, no sé, l'Urdangarinja de Rick perquè jugava a Humble al Barça, però no a fons, no? Seria un cas d'aquests. Algú d'aquests que diu, pum, de sobte en faig Rick de cop i la novel·la es diu El Vall perquè presenta des de l'òptica d'aquesta nena un vall que fa la seva família, que s'ha fet rica de cop i que el que fa és presentar-se en societat
Com a som rics ara anem a invitar a casa nostra per mostrar la nostra riquesa a tota la gent que ja és rica i per tant ens presentem en societat com apuntar a la Cristina. Però a la nena, justament, quin problema hi ha que la nena, que és una manera, la protagonista, qui ha de presentar en societat però que és l'excusa per presentar
Més o menys, eh? Estaria aquí, eh? El conflicte de la novel·la, no? Passa que en que és francesa seria la Shoni. La Shoni? En tot cas, clar, el conflicte esclatarà, en principis petit, quan a la nena, a la qual presenten en societat, però és l'excusa per presentar la riquesa de la família, li diuen, sí, sí, però el ball no, perquè el ball és per adults. I ella diu, per què per adults? I a partir d'aquí diu, com?
I bé, amb aquest com, amb aquesta pregunta que es fa la nena, amb aquest conflicte, són 71 pàgines, i és més, tots aquells que la llegeixin, que sàpiguin que en realitat estan llegint dues novel·les en una, en 71 pàgines. Es pot entendre de dues maneres diferents, hi ha dos conflictes, i que s'estan situant al París dels anys 30, prop de la guerra, els nazis que estan pujant, i tu saps que, evidentment, els nazis acabaran arribant a París.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Bé, fem una mica d'agenda literària perquè es presenta, de Daniel Defoe, el capità Carleton, no, Arnau? Efectivament, ara m'ha sorprès, eh? Què diu ara aquest? L'editorial Mansarda, el Museu d'Història de Catalunya i la revista Sapiens conviden aquesta tertúlia d'història que tindrà lloc dijous que ve a les 7 del vespre a l'auditori del Museu d'Història de Catalunya.
i un ocellet m'ha dit que s'ha de fer un lloc a l'agenda perquè és un llibre de Daniel Dafoe sobre la guerra de successió. Sí senyor. De fet, hi tinc part una miqueta amb aquest llibre i per això em fa molta gràcia que treguis el tema. Sembla que ens haguem posat d'acord, però de fet, ara em sorprens. Arnau, que tinc el teu Facebook web. No, no, esclar, esclar, esclar. Ho confessaré. Mira, jo d'aquest llibre, doncs...
Jo he escrit una mica el pròleg. Fa molta il·lusió, és com una petita publicació. I per tant a l'acte d'aquest dia una miqueta hi participaré també. Estaràs allà i farem connexió una mica 20 minuts abans.
Probablement, perquè, clar, serà just dijous i, per tant, just abans de començar podré estar allà i qui sap, potser podríem entrevistar amb algun dels participants, potser la directora de la revista Sapiens, Claudia Pujol... Estaria molt bé. O potser el director del Museu d'Història a Catalunya, Agustí Alcovera. Home, això seria fantàstic. Dijous que ve intentarem lligar-ho en directe al programa. De totes formes, comencem pel començament. Comencem. Quin és aquest llibre? Per què no saps? La guerra de successió a la història de Catalunya què és?
és on van perdre bojos i esquelles. Això que tothom prepara i diu és que ara el 2014 hem de ser independents. Per què? Perquè farà 300 anys. 300 anys de què? Una de 300 anys que vam deixar de ser-ho, d'independents. Perquè el 1714, 300 anys endarrere, vam perdre la llibertat com a país. Fins al 1714, Catalunya, no només Catalunya, sinó tot el que era la Corona d'Aragó, Catalunya, València, les Illes d'Alears i el que és avui Aragó, la comunitat autònoma d'Aragó,
doncs era una corona a part. Teníem el mateix rei que Castella, però bueno, no sé, és com la reina Anglaterra, també és reina d'Austràlia, però són dos països diferents. Com la Commonwealth, no? Per entendre'ns. Però aleshores, el nou rei, clar, com que aquí se li van posar tant en contra, va dir-me, doncs ara s'ha acabat. Ara, un sol rei, ja no soc rei de Castella i d'Aragós, sinó soc rei d'Espanya, ara tot això es diu Espanya, punto, final. Fins llavors, Espanya era un concepte, com avui em dirien, península ibèrica.
no inclou a Portugal, però és una realitat física. Aquí baix hi ha les Espanyes, em deien. Quan es parlava de les Espanyes en plural, en part, una mica es deia Portugal, i en part es parlava de la resta, com de dir, hi ha diferents països. Navarra era una cosa a part, Castella... D'Andalusia se'n parlava una mica com vulguem dir, sí, allò que els moros van estar gairebé fins a última hora, els àraps, parlant de correcció política.
I a partir de llavors, el rei francès, Felip V, va dir que anava prou. Ara s'ha acabat. A més, jo us havia jurat fidelitat, vosaltres al final vau decidir que anàveu a favor de l'altre pretendent, Carles d'Austria, que finalment guerra a successió, perquè es mor un rei, no té fills, i aleshores hi ha guerra entre dos que el volen succeir. Carles d'Austria, alemany,
i Felip V, francès, net del gran rei Lluís XIV. Molt amic de Catalunya, eh? És aquest, eh? És aquest, és aquest. És un gran amic de Catalunya. La veritat, però, és això. Al principi Felip V havia dit, bueno, va, vinga, què voleu, no? I els catalans no el van acabar de veure. Clar, després d'escoltar-lo vam dir, no, no, ens agrada més l'altre.
i això no li va agradar gaire. En aquells moments els catalans van donar suport a Carles d'Àustria
Carles d'Àustria que anava guanyant per entendre una guerra llarga va durar això com 14 anys i cap al 1710 més o menys a la meitat de la guerra Carles d'Àustria anava guanyant perquè tenia l'ajut dels anglesos, els anglesos eren poderosos i en el fons una lluita sobre les dos grans potències
França, que lluitava pel seu candidat, i els anglesos, que el que volien era putejar França. Però els anglesos a l'última hora van dir que tenien coses a fer i no van poder venir. Els anglesos, però també se'ls han d'entendre una mica. A veure, no els vull defensar perquè, clar, primer tenien coses a fer. I segon, clar, va passar que Carles d'Àustria es va morir del seu germà. El seu germà, aleshores, que era l'emperador, o havia de ser l'emperador, d'Àustria, de l'imperi austríac, clar, es va morir, i de sobte ell, de rebot, es converteix en emperador. I clar, aleshores Anglaterra va dir, home, ajudar França mai.
Però ajudar aquest, que ser emperador i vol ser rei d'Espanya, tampoc. Per tant, ens retirem. O sigui que, bye bye, hasta otro ratito. Bye bye, hasta otro ratito. Clar, l'emperador nou va dir, home, jo sense Anglaterra no sé si puc viure en França, que a més, clar, és allò. En el fons, clar, l'imperi vindria a ser Alemanya. I de l'altre costat hi ha França, que sempre han sigut amics però no tant, amics però a vegades enemics, i sobretot han intentat, tot i que no sempre ho han aconseguit bé,
Si podem, no ens fem mal, és l'acudit aquell del dentista, que el dentista comença a obrir, l'altre li agafa els ous i diu, no ens farem mal, oi doctor? No, no ens farem mal. La situació és aquesta. Per tant, ens van deixar una mica la mà de Déu. L'imperi va dir, bueno, Anglaterra no m'ajude, i jo ara lluitar sol contra Lluís XIV, que era un senyor rei, potser tampoc. Per tant, el Carles D'Austia va dir, bueno, jo me'n vaig i si de casos deixo l'emperadriu, la meva dona.
i tracteu amb ella i tal, però a poc a poc anirem retirant les tropes. Això sí, envia haver cartes, envia haver cartes a les institucions catalanes, i ei, estic molt content. Estic amb vosaltres. Estic amb vosaltres. Estic a tope. M'agrada molt tot el que feu. Sapigueu que, formalment, jo mai acceptaré el rei. Vale, vale, el rei francès, volia dir. Però se'n va anar. I al final què va passar? Doncs que l'últim any ja queden els barcelonins i els de Cardona, que encara més animals que els de Barcelona,
I van dir no, nosaltres no. I l'altre va dir, bueno, ja caureu. Un any i mig a Setge i l'11 de setembre... Que era el documental aquest de Cardona, no? A Setge Cardona... Clar, Cardona, de fet, és això. Tenent l'honor de dir, sí, sí, Barcelona va caure l'11 de setembre. Però nosaltres vam seguir fins al 18!
Bé, doncs, tot això és el que explica... D'alguna manera, Daniel Defoe fa convictus. La gran novel·la que ja en vam parlar amb Xef Pinyol, en què el protagonista és un enginyer que fa muralles i tal. Aquest també és un enginyer, però és un enginyer anglès. Aleshores, va seguint, clar, l'estil de la novel·la no és com el d'ara, sinó com el que fa Defoe, Robinson Crusoe, una novel·la del segle XVIII i tal, en què va vivint diferents batalles i tot plegat. És bastant més curta.
i al final acaba Barcelona, però clar, quan s'acaba la guerra pels anglesos? El 1713. Perquè, mentrestant, el 1713, ara fa 300 anys, ja el tractat d'Utrecht, que és d'aquests grans paus, en el fons és com el 1918, el 1945, és d'aquells anys en què hi ha una gran pau, en què s'acaba una gran guerra. Per tot el món, la guerra de successió es va casar el 1713.
i l'anglès, que és el portogonista, se'n va i aquí s'acaba. Per tant, sobre l'11 de setembre i el 1714, a la novel·la no passa res. Hi ha altres batalles que passen a Barcelona, a Catalunya, a València... Però no aquesta última, perquè per l'anglès s'ha acabat. Per tant, la novel·la s'acaba quan s'acaba la guerra. Els pringats, que d'alguna manera van seguir lluitant,
Vam ser nosaltres. És com si, perdó, eh?, però com si a Filipines haguessin seguit lluitant l'any 1946. Dius, bueno, xato, però nosaltres ja hem pactat la pau l'any abans, eh? Clar, per això el 1114 no ho coneixes arreu del món, perquè ja es va acabant. No, no, no. És com uns rebels, no?, que quedaven allà... Sí, hi havia els reis d'una gran pau que havia costat moltíssim, amb moltes potències d'allòs. Clar. Sí, hi havia aquells...
i a Anglaterra van sortir uns escrits i en eix... molt bé, aquests catalans, eh? Per cert, Arnau, que ara... Em sap molt greu, però... ...miràvem el teu Facebook i em sap molt de greu perquè jo ahir no et vaig felicitar.
Però no pateixis, perquè m'estava reservant per fer un directe i el final de la secció. Arnau, moltes felicitats. Gràcies, gràcies. 29, si ho pregunteu. Sí, sí, 29... a cada capa. Arnau, moltes gràcies. La setmana que ve tindrem el telèfon al Museu d'Història de Catalunya. Sí, buscaré alguna figura allò per que ens digui allò. Sí, home, estarà molt bé i ja saps que sí. O sigui que moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Vinga.
Cristina, el millor del programa per tu avui què ha sigut? Doncs avui conèixer els signes d'agressivitat dels gossos, perquè a mi que m'agrada molt Jordi acostuma a tocar tot gos que passa pel carrer i dic mira a veure si un dia així... S'ha d'anar amb compte amb l'Albert Capapai, el nostre educador caní.
Doncs agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdó i l'actualitat d'en Justenca, la Júlia Atmella i la Cristina Maedero, avui parlant del comerç internacional i també l'Albert Capapé, que justament ara ho fèiem amb l'educació Canina.
El Sergi Arrada amb l'Atlantida Film Festival i el Tu Arnau també. Gràcies per la secció de llibres i com sempre amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas al Facebook i al Twitter. Gràcies, Cristina. A vosaltres, Jordi. Ens veiem demà, a partir de l'estiu de la tarda. I us deixem ara amb la Carme Verdoi a l'informatiu vespre. Que vagi bé, bona tarda.
Sugarman, won't you hurry? Cause I'm tired of these scenes.
No, no, no.
Met a false friend on a lonely dusty road. Lost my heart when I found it. It had turned to dead black coal. Silver magic ships, you carried jumper's coke.
Sugarman, you're the answer That makes my questions disappear Sugarman, cause I'm weary Of those double games I hear Sugarman, Sugarman
Sugarman. Sugarman. Sugarman. Sugarman. Sugarman.
Sugarman, won't you hurry? Cos I'm tired of
For a blue coin won't you bring back All those colors to my dreams? Silver magic ships you carry Jumper's coke, sweet Mary Jane I love you less and more
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous 4 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El trio de jazz Marco Mezqui de Trio actuarà demà divendres a l'Ataneu. És l'últim concert del Cicle de Jazz que es fa a l'entitat, si més no, de moment, i servirà per presentar el primer disc del trio
A l'ateneu també hem passat Toni Solacuartet, Mariana Barona Quintet i The Diego Brothers. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui resumint, però, altres informacions destacades en titulars. L'atur baixar s'enjusta al mes de març.