Esports, Carles Baraibar. D'aquí a mitja hora comença a Barcelona la Cursa dels Nassos, la tradicional cursa de l'últim dia de l'any, que recorrerà 10 quilòmetres des del Fòrum i fins al Parc de la Ciutadella. A Catalunya es disputen fins a 27 curses, de les anomenades de Sant Silvestre, la més destacada de Sant Cugat, que comença també a dos quarts de sis. Atenció, doncs, a les afectacions de trànsit que poden provocar aquestes curses que es fan arreu del territori.
El Barça de futbol ha reprès els entrenaments amb l'absència inesperada de Dani Alves. Se l'esperava avui, però té el permís de l'entrenador, això sí, per incorporar-se divendres, igual que altres jugadors com Messi i Neymar. L'Espanyol també s'ha entrenat avui, en aquest cas prepara el partit de Lliga contra l'Eiva-Cornell al Prat aquest diumenge. Demà, entrenament de portes obertes a les 7 a la ciutat esportiva de Nijarque. I avui ha començat la Barcelona World Race de vela, una competició en què 8 vaixells recorreran 23.000 milles nàutiques durant...
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Avui s'acaba 2014, un any carregat d'esdeveniments i activitats molt destacats a Sant Just que us hem anat explicant des de Ràdio d'Esvern. Els santjustencs i santjustenques ens van manifestar en defensa dels ajuntaments democràtics i el dret a decidir van poder votar el procés participatiu del 9-N i ens hem implicat en un munt d'activitats populars i culturals. Durant les properes hores farem un repàs de les notícies més destacades que hem explicat aquest 2014 a Ràdio d'Esvern. Us parlen Andrea Bueno i Carme Berdoi.
La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, aprovada pel govern central el desembre de 2013, ha estat un factor en clau política que ha afectat el dia a dia de l'equip de govern Sant Justenca aquest 2014. Els darrers 12 mesos s'han dut a terme diferents accions a nivell civil i polític per rebutjar la norma.
El ple del mes de gener va rebutjar l'Arçal a través d'una moció que van secundar els partits de l'equip de govern i Convergència i Unió. És una llei que afecta, sobretot, els municipis de menys de 20.000 habitants. La moció denunciava que la norma posa en qüestió la proximitat, l'equitat i la democracia als municipis, ja que limita les competències dels ajuntaments. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va assegurar el ple, que és una llei aprovada pel Ministeri d'Hizenda, no per les administracions públiques, i va donar a entendre, per tant, que l'objectiu real de la llei
no té res a veure amb l'estructura de les administracions. A més, per Pinyà, va dir que la norma frega d'absurd. Els ajuntaments, que poc tenim a veure amb aquest dèficit públic, perquè és un percentatge realment molt baix, estem penalitzats amb unes limitacions de competències que arriben a l'absurd. No és una llei que pretenia racionalitzar i simplificar les administracions. És un atac frontal a les competències que tenim i precisament sense...
pensar si aquests serveis s'estan fent amb coherència, amb racionalitat. La moció defensava més l'impuls dels serveis públics de qualitat i de proximitat per part dels ajuntaments els darrers 30 anys de democràcia i reivindica que a Europa també ha enfortit les competències dels municipis i les institucions amb legitimitat democràtica directa.
En aquest sentit, a més, el ple del mes de febrer va donar llum verda a un recurs d'inconstitucionalitat a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. D'aquesta manera, Sant Just s'assumava als municipis de l'estat espanyol que volien presentar aquest recurs davant del Tribunal Constitucional per tal d'invalidar aquesta llei del govern central. I a banda del rebuig polític a Sant Just, també s'han fet diferents actes encapçalats per la societat civil contra l'Arsal.
El genès va fer una taula rodona organitzada per la Vall d'Avers i de la qual van participar sindicats comarcals i el Comitè Conjunt dels Treballadors de l'Ajuntament. I el maig es van commemorar els 35 anys d'Ajuntaments Democràtics en un acte en què va reivindicar el municipalisme en front de la reforma del govern central.
6.260 persones van participar a Sant Just el 9-N, el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. Va ser una jornada participativa, cívica i sense cap incident en què es va formar una llarga cua a les portes de l'institut, l'únic centre en què es van posar les urnes.
El 57% de les persones majors de 16 anys que podien votar al municipi van exercir el seu dret a vot el passat 9 de novembre, segons el web participa 2014.cat. El Sisi va guanyar per àmplia majoria amb el vot de 5.996 persones, és a dir, el 81,41% dels votants. El Sino va ser la segona opció més votada a Sant Just amb 753 vots.
el 12,03% de les persones que es van mobilitzar. El segueix l'opció del no, amb 281 vots, el que representa el 0,65% dels votants. Altres opcions van obtenir 59 vots, l'opció sí blanc, 41, i el vot en blanc va aconseguir 30 vots.
El punt de votació es va centralitzar a l'Institut de Sant Just, on es van instal·lar 14 meses. Una seixantena de persones voluntàries es va implicar activament en el bon funcionament d'aquest dia, que es va desenvolupar sense incidents i amb total normalitat. Això sí, des de primera hora del matí, abans que obris el col·legi, fins i tot ja hi havia una llarga cua de persones que volien votar. En parlava Montse Morinero, membre de l'ANC i presidenta de Mesa, el 9-N, a l'Institut de Sant Just.
I vam veure davant de la porta de l'institut que hi havia 70 o 80 persones. A quarts de vuit del matí, les portes s'obrien fins a les nou. I llavors ens anaven passant informació i va haver-hi moments que la cua arribava fins a la bona aigua. Però fins a la bona aigua, no la bona aigua a la primera porta, no, no. Anava cap a baix, cap al molí fariner. I era el moment que trobia.
Al matí ja havien votat més de 4.000 persones. Segons el secretari de l'Institut, Toni Serrallonga, l'ha encarregat d'obrir el centre. El col·legi es va col·lapsar una mica, però no es va produir cap incident. Si hi va haver molta gent, tot al matí el col·lapse va ser bastant considerable. 14 taules aquí, les taules que normalment estan repartides per 5 o 6 centres, estan totes al nostre centre. Això volia dir que al matí van passar a votar pràcticament més de 4.000 persones.
Al Baix Llobregat es van mobilitzar un total de 187.165 persones. D'aquestes, més de 135.000 van votar si sí, prop de 28.700 si no, i 14.300 van dir que no.
La incertesa davant del procés participatiu va ser protagonista als dies, setmanes i fins i tot mesos previs a la jornada. Des del govern central asseguraven, per exemple, que els col·legis no obririen o que s'empendrien accions contra les persones voluntàries que prenguessin part del 9N. Des de Sant Just, però, el plenari va donar suport a la convocatòria del 9 de novembre a través d'una moció al mes de setembre, amb el vot a favor de 13 regidors i regidores del PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just.
El text era el mateix que es va aprovar a prop d'un miler de municipis catalans en defensa de la convocatòria i de la consulta i a favor del dret a decidir dels catalans i catalanes. L'alcalde, Josep Perpinyà, llegia el text al ple de setembre. Com qualsevol altre poble del món, els catalans i les catalanes tenim el dret a decidir. El nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals.
Un futur que s'admiralla en una cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d'història que s'entronquen fa ja 300 anys. Amb la guerra de la successió i amb els decrets de nova planta que voleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies.
Els acords del text eren donar suport a la convocatòria del 9 de novembre, que signaria dos dies després al president de la Generalitat, Artur Mas, per decidir lliurement el futur de Catalunya, facilitant els recursos i les eines que calguessin per tirar endavant i donar suport als presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya i als partits favorables a la consulta, entre d'altres acords. Des de Junts per Sant Just, el seu portaveu Sergi Seguí va qualificar la moció d'impecable i va assegurar que a votar no volia dir trencar res.
Crec que el text de la moció, a més a més de consensuat a altres esferes i en 4-5 partits, institucions, etcètera, etcètera, el text és impecable. El text parla de drets, de llibertat, de decidir i a més a més ho fa d'una manera que és a favor de i no en contra de res. La moció deia ampliar l'estat del benestar, el combat contra l'atur, la pobresa, les desigualtats, la lluita sense excuses ni treu ni excepcions contra la corrupció. Això és el que volem els catalans i les catalanes.
Un dels vots contraris a la moció va venir de la mà del Partit Popular. El seu portaveu, Enric Salvador, es feia una comparació amb el procés sobiranista a Escòcia. Asegurava que al Regne Unit tothom havia tingut molta informació sobre els pros i els contres de la independència, al contrari del que va passar aquí. La nostra posició, com he dit, és la que és, però si tinguéssim dubtes, jo trobaria a faltar
del procés que ha tingut Escòcia, que és que ja han tingut tota la informació. El ciutadà ha tingut tota la informació que crec que és el que ha de tindre abans de prendre una decisió tan important. Informació des del punt de vista de com seria aquesta futura nació. Parlo d'Escòcia.
d'aquesta futura nació independent a nivells de seguretat, d'educació, de sanitat, d'energia, de defensa, justícia. Des d'iniciativa, Lluís Monfort qualificava el procés d'històric i revolucionari. Un moment de gran complexitat, però que creiem que hi ha una cosa que està marianament clara, que és que el poble de Catalunya es considera sobirà i això significa, entre altres coses, que és capaç de decidir de manera conjunta i autònoma el seu futur polític
en aquest cas el seu encaix amb Espanya. Aquesta consideració, aquesta premissa, això ens posa a prova a tots i a totes. Ens posa a prova que hem d'establir mecanismes democràtics per poder-ho fer. Miquel Obrador de Siu també parlava de la transcendència històrica d'aquest moment i contestava Enric Sabadores del Partit Popular. Si no hi ha més informació de la que hi ha, és perquè tristament Catalunya, a diferència d'Escòcia, ja que us l'heu posat en boca, encara avui, a dos mesos escassos de la consulta,
hem de debatre si podem o no podem votar, quan el que hauríem de debatre és si votem sí, si votem si no, si votem si sí o si votem el que vulguem votar. Aquesta seria la qüestió.
El portaveu del PSC, Joan Bassaganyes, va tornar a denunciar la precipitació amb la que s'estava duent a terme el procés i assegurava que el consistori facilitaria la consulta sempre que tingués un empara legal. Aquest ajuntament facilitarem tots els mitjans perquè es pugui dur a terme la consulta sempre que tinguem un empara legal. Nosaltres seguirem aquell camí que ens marquin, però no voldríem que ara es diluïssin responsabilitats. Entenem.
que qui ha de portar el timó d'aquest procés és la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Nosaltres donarem suport i anirem un pas endarrere, però en cap cas substituirem ni la Generalitat de Catalunya ni el Parlament de Catalunya. Com diem sempre, les responsabilitats que cadascú les assumeixi. El portaveu de Via Democràtica, Pablo Barranco, no es va voler pronunciar al respecte.
I un altre dels esdeveniments polítics més destacats de l'any ha estat les eleccions al Parlament Europeu, que es van celebrar el 25 de maig. A Sant Just, Convergència i Unió va guanyar els comissis amb 1.793 vots. De les eleccions europees va destacar també la davallada de PSC, PSOE i del PP. En relació als comissis de 2009, la participació va augmentar a prop d'un 10%. El 2009 la participació va ser del 46,15% i aquest any del 55,49%.
6.847 santjustencs i santjustenques van votar el passat 25 de maig als 11 col·legis electorals del municipi. El partit més votat va ser Ciu, amb 1.793 vots, pujant en més de 300 vots en relació als comissis del 2009. El president convergent, Miquel Obrador, assegurava que des del seu partit estaven satisfets amb els resultats pel triomf mateix, però sobretot per l'aposta de la major part de l'electorat a favor del dret a decidir.
Bé, estem contents d'aquest resultat, però del que realment estem contents i posant-ho una mica per ordre és de l'exemple que va donar la població de Sant Just en votar positivament per no solament prioritzar la nostra acció de govern, sinó també per veure quina és la situació que s'ha de contemplar de cara a una consulta en el conjunt de Catalunya.
Esquerra va ser quarta força amb 574 vots el 2009. El partit triplicava, per tant, el suport en 5 anys. Pel seu portaveu municipal, Sergi Seguí, eren unes molt bones dades. Considerava que alguna cosa estava canviant, no només a Sant Just, sinó també a Catalunya. Més Seguí destacava els bons resultats de CIU i d'Iniciativa.
Aquest augment d'aquestes tres forces en concret, que són les tres forces que estem a favor de la consulta, a favor del dret a decidir, és també significatiu. Aquesta pujada no ha sigut només a Sant Just, dona la possibilitat que a Sant Just hem quedat primer, segon i tercer, com aquell que diu. Però la pujada és a tot el país. Esquerra ha guanyat, ha fet una pujada impressionant, Convergència també ha guanyat vots. I la pujada d'iniciativa ha sigut brutal, tot i que Catalunya ha sigut com a quarta força per darrere del PSC.
Precisament l'iniciativa per Catalunya Verde, Esquerra Unida i Alternativa va ser la tercera força amb 775 vots quan el 2009 en va aconseguir 400. El portaveu Sant Justenc, Lluís Monfort, creia que la gent que va votar el seu partit ho va fer per apostar per la regeneració que necessita Europa i per aturar el neoliberalisme. Per tant, aconseguir el seu objectiu de transformar les institucions. Monfort també destacava la força que havien agafat partits que defensen el dret a decidir i noves polítiques.
Per la banda nacional està clar que el bloc que demana, exigeix que hi hagi una consulta en aquest país hem anat molt bé. Per la banda de les noves receptes, noves polítiques que creiem que s'han d'aplicar des de l'esquerra cada cop tenim més gent que s'apropa i que comparteix el que s'ha de fer. I per la banda europea hem aguantat molt bé.
Un dels partits més perjudicats per aquestes eleccions va ser el PSC-Soe. A Sant Jus va perdre més de la meitat dels electors del 2009, passant de 1.417 a 707. El seu portaveu, Joan Bassaganyes, feria una lectura negativa dels resultats socialistes.
Jo crec que convé una reflexió que s'ha de fer a la direcció del partit de formes i de continguts i de plantejament de què vol ser el partit. És un partit que havia aglutinat el progressisme català i ara mateix el que s'observa és que s'aguanta una mica l'àrea metropolitana de Barcelona però fora de l'àrea metropolitana de Barcelona s'està convertint en un partit anecdòtic.
El Partit Popular es va posicionar a Sant Just com la cinquena força més votada, això sí baixant amb 274 vots. El 2009 van obtenir 971 vots i ara 697. El president popular al municipi, Òscar Gil, assegurava que no estaven contents amb els resultats i que segurament també haurien influït els anys de retallades del PP espanyol.
No és un bon resultat, no estem contents. És coherent amb la resta de Catalunya i amb la resta d'Espanya, però això no ens justifica ni ens dona una satisfacció. I crec que això és coherent amb el procés que explicàvem bé, el suport del cos polític de gestionar tota aquesta època tan dura. Ciutadans va situar com a sisena força amb 396 vots. El seu portaveu, Charles Ablett, es mostrava satisfet amb els resultats del partit tant a nivell nacional com autonòmic i s'enjustenc.
No, això està molt bé, perquè fa 5 anys vam trobar només 27, per tant hem multiplicat per 15 els vots aquí. No són tants com les eleccions autonòmiques del 2012, però això una mica és el tòpic arreu del Baix Llobregat, arreu de la província de Barcelona. En el Baix Llobregat els resultats han estat fenomenals. Hem estat entre el 8 i el 11-12% en molts dels municipis de la nostra comarca. Podem, una de les més recents opcions polítiques, va aconseguir a Sant Just 241 vots.
Una de les cites polítiques de 2015 seran les eleccions municipals que es faran el 24 de maig. Les últimes setmanes s'han acabat de confirmar els alcaldables dels partits. El primer en confirmar-ho va ser Esquerra Republicana, en repetirà com a número 1 Sergi Seguí. Convergència i Unió presentarà com a candidata Montserrat Nebrera i Iniciativa per Catalunya Verge, Lluís Montfort, l'actual portaveu del partit. Pel que fa al PSC, Josep Perpinyà repetirà per tercera vegada com a alcaldable després d'haver obtingut el suport dels militants socialistes els últims dies.
I en clau política, una de les notícies rellevants de l'any ha estat el nomenament de l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, com a president del Consell Comarcal del Bas Llobregat el passat mes de novembre. Perpinyà serà president de l'ENS Comarcal fins al juliol, aproximadament després de les eleccions municipals. En la presa de possessió del càrrec, l'alcalde de Sant Just va destacar que cal seguir reforçant el dinamisme econòmic i social de la comarca i impulsar el potencial que té el territori.
Economia.
El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. Com a mínim, 95 persones n'han trobat al municipi. Hi ha hagut mesos de pujades de l'atur, però destaquen sobretot les davallades de les xifres de desocupats en altres períodes de l'any.
Sánchez va tancar el desembre de 2013 amb 773 persones aturades i el mes de novembre d'aquest any ho ha fet amb 678. Dades, per tant, positives si a més les comparem amb altres anys. Per exemple, l'any 2012, ara fa dos anys, es va tancar amb 808 parats.
Els darrers 12 mesos la tendència generalitzada ha estat a la baixa pel que fa al nombre de persones desocupades. La pujada d'aturats més considerable va tenir lloc el mes de gener, ja que 34 persones van perdre la feina, situant la xifra en 807 parats. L'estiu també va ser un període negatiu, amb 17 desocupats més a Sant Just els mesos de juliol i agost.
Per contra, les avallades més notables de l'atur al poble van ser el març, sent que 39 santjustencs van trobar feina, el maig amb 46 persones més ocupades i el setembre i l'octubre, quan van trobar feina, 64 persones. Al Baix Llobregat d'aquest any, més de 7.000 persones han trobat feina. Al novembre va tancar amb 63.320 aturats, apuntats a les llistes de desocupació.
L'últim ple de l'any, el passat 22 de desembre, va aprovar de forma inicial el pressupost pel 2015. En total, el pressupost consolidat és de 24.824.000 euros, dels quals 23.423.000 corresponen a l'Ajuntament i la resta, 2.319.000 a Promunça.
Per l'any que ve, l'Ajuntament de Sant Jus destinarà una partida d'1.412.000 euros a serveis socials, on s'inclou el programa Cap Llar sense Ingres, que comptarà amb 80.000 euros. Ho detallava el ple de regidora d'Hisenda, Anna Torrella. Envers aquesta problemàtica, aquest govern hem fet i seguim fent unes polítiques clares per orientar...
gran part dels seus recursos i esforços a polítiques socials, com són l'atenció a les emergències socials, el viviment de socials, atenció a les persones en situació d'independència, serveis socials bàsics i ajuts a menys escolar. Dins de totes aquestes ajudes, com a novetat pel 2015, es crea el projecte de cap llarg sense ingrés. Per aquest pressupost, el programa de serveis socials ascendeix en total d'1.412.000 euros.
El programa Cap Llar sense Ingrés és un pla que té com a objectiu garantir un ingrés periòdic i puntual a persones soles, famílies que no perceben cap ingrés o famílies que estan a l'espera d'altres ajudes. Aquests ajuts s'atorgaran a partir del gener en funció dels membres del nucli familiar i oscilaran entre els 426 euros al mes i els 681. Pel que fa a polítiques d'ocupació, el 2015 es generaran 347.000 euros i prop de 2 milions s'inclouen en el capítol d'inversions, la major part finançades per aportacions supramunicipals. Sentim-ne nou a Natorrella.
la regeneració urbana i l'avenç cap a un model de municipi cada cop més sostenible, accessible, net i intel·ligent al servei dels ciutadans, esdevé alhora un altre eix estratègic destacat de les prioritats fixades. Per aquest motiu s'aposten unes inversions impregnades d'aquest principi. Disposem en el pressupost, per tant, per l'exercici 2015, d'unes inversions de quasi bé 2 milions d'euros, estan finançades un 67% per aportacions supramunicipals a l'àrea metropolitana de la Diputació.
Anna Torrella també pronosticava que a finals de 2015 el reti d'endeutament municipal se situarà en el 33,38%, quan la llei marca un màxim del 110%. Els comptes per 2015 van tirar endavant amb el vot a favor de l'equip de govern, amb l'abstenció de Convergència i Unió i amb el vot contrari del Partit Popular i de Via Democràtica.
Les ordenances, impostos i preus públics també es van aprovar al ple del desembre, en aquest cas de forma definitiva. De mitjana com a màxim pujaran un 1%, ja que en molts casos es congelen. És el cas de l'IBI que no creixerà i, per tant, el contribuent pagarà el mateix que pagar aquest any, amb algunes excepcions. Ho detallava el ple d'octubre la regidora d'Hisenda. Ens posicionem amb el nostre compromís, segons la moció que vam aprovar al ple de l'abril del 2014, referent
els increments dels valors cadastrals. El tipus resultant de l'IBI el reduïm de forma que la quota final que paga el contribuent que pagarà l'any 2015 serà a zero. És a dir, ha de pagar el mateix. Diferents excepcions que poden haver-hi diferents persones que hagin tingut bonificacions que s'anulen o revisions que li hagin incrementat.
A més, s'introdueixen bonificacions en la quota de l'impost en els habitatges que instal·lin sistemes d'aprofitament tèrmico-elèctric de l'energia solar. També es mantindran les subvencions per ajudar a pagar l'impost, que es convoquen des de fa dos anys, adreçades, entre altres, a famílies nombroses o monoparentals. Pel que fa a altres taxes, l'IAE pujarà un 1% com a màxim en algunes categories. Es congelen l'ICIO i l'impost de vehicles perquè ja estan al tipus màxim del 2%.
Els impostos, ordenances i preus públics per 2015 van tirar endavant amb el vot a favor dels grups de govern i del Partit Popular i els vots contraris de Siu i Via Democràtica.
El mes de juliol, els alcaldes de Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu van signar un conveni per reforçar el suport de l'emprenedoria i a l'activitat empresarial dels tres municipis. Es tractava d'un acord per millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores.
El conveni està dotat econòmicament amb 100.000 euros i contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i emprenedors. De moment, les accions se centren en tres eixos, formació, emprenedoria i suport a empreses que es volen internacionalitzar. Segons el regidor d'Ocupació de Sant Just, Joan Passaganyes, aquest conveni va sorgir arrel de comprovar que els tres municipis podien prestar millor aquests serveis d'una forma conjunta.
Aquí a Sant Just tenim una gran dificultat per fer cursos de formació ocupacional perquè no tenim prou gent amb un perfil determinat. Agrupant-nos amb els altres dos municipis tenim suficient massa crítica. Tampoc té molt sentit que a Sant Just tinguem un servei d'emprenedoria quan atenem un promig de 6-7 emprenedors a l'any. El que fem és derivar-los a Sant Joan d'Espí.
que té un servei d'emprenedoria reconegut per la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, aquest últim trimestre de l'any, a seguir la iniciativa, Sant Just es forma un programa de formació contínua per a empreses i comerços del poble. Consisteix en oferir cursos per a petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms per ampliar la seva capacitació i competències.
S'estructura en diferents itineraris formatius. Atenció al client, habilitats comunicatives, habilitats directives i gestió d'equips, habilitats comercials, directives intrapersonals, iniciació a les finances. El resum de l'any a Ràdio d'Esberna. El resum de l'any a Ràdio d'Esberna.
Urbanisme El Parc Antoni Malaret i Amigó es va presentar a l'abril a la Ciutadania. L'Ajuntament de Sant Jou es va encarregar a l'àrea metropolitana el projecte executiu d'aquest espai obert i va donar tres premisses. Que fos un espai amable, que tingués accés directe al claustre de les escoles i que s'obrís també al pati del Roure de la Taneu.
A més, també serà un espai obert al jardí de la casa de la família Costa, ho explicava l'alcalde Josep Perpinyol. Un dels aspectes que el govern li va dir a l'àrea metropolitana és que l'espai del Costa, de la família Costa, que ha estat tancat conceptualment, històricament, el municipi, tenia que obrir-se pel municipi i que la ciutadania, principalment el barri, ocupés aquest espai.
en veureu un concepte ja, que és espai obert al que és el jardí del que era la família Costa, que sabeu que ja era de l'Ajuntament fa bastants anys.
Perpinyà també va assegurar que finalment aquest espai obert no comptarà amb un aparcament soterrat com figurava els primers plànols del projecte. Això sí, la idea del consistori és poder ampliar les places d'aparcament als veïns del barri en un altre punt. El gerent de l'Ajuntament i cap de l'Àrea de Política Territorial, Mediambient i Habitatge, Josep Maria Luquetti, també va intervenir en la presentació del projecte per detallar altres idees que es pretenen tirar endavant el parc. Va dir, per exemple, que aquest espai tindrà diferents accessos.
La plaça té diversos accessos, un des del carrer Ateneu, que es produeix a través d'aquest tabló de forma, unes escales, unes grades, arribem a una doble plataforma per fer-hi activitats més lligades a Ateneu o activitats festives. Per tant, aquí se'ns organitza aquest accés, també un altre peu pla a la cantonada entre Creu i Ateneu, i després altres diversos accessos.
La construcció d'aquest espai està pressupostada en uns 400.000 euros. Encara no hi ha calendari d'obres aprovat, però la intenció era començar-les abans d'acabar aquest any, cosa que no ha estat possible.
El novembre va finalitzar el procés d'expropiació d'uns terrenys privats al polígon del Pont Reixat. L'Ajuntament de Sant Jus va tancar l'expropiació d'uns terrenys de 4.000 metres quadrats que eren de propietat privada. La superfície se situa en la confluència entre l'Avinguda del Bas Llobregat, la carretera Reial i l'Avinguda Sant Sebastià. Aquests 4.000 metres s'afegeixen a 4.500 de propietat municipal ja existents al polígon.
El terreny total és de 9.514 metres quadrats i pertanyia a dos proprietaris privats diferents, una empresa privada i una família. Després d'un llarg procés administratiu i judicial, el desembre del 2013 es va poder signar l'adquisició dels terrenys de l'empresa, en total 4.500 metres quadrats. I al novembre es va tancar l'exopiació dels 4.000 metres quadrats corresponents a l'altre propietari.
El regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, explicava que aquests 4.000 metres quadrats de la família estaven dividits en tres parcel·les, en una de les quals encara hi viu una part dels seus integrants. Tot i això, hi ha un acord amb aquesta família que els permet viure allà fins al juny de l'any 2015. Aquesta operació costa un total de 4 milions d'euros. Aquest any l'Ajuntament ha pagat 2 milions per la parcel·la on viu la família i fins al 2017 podran pagar els 2 milions restants per les altres dues parcel·les. Ara hem pagat 2 milions d'euros per aquesta peça,
i ens en queden pagar dos milions més per les altres dues peces que li queden a aquesta família. També hem acordat és de pagar-ho en quatre anys. Pagarem una part el juliol de l'any que ve, una altra part el juny del 2016, i una altra part, la final, que són tots els interessos, el juny també del 2017.
Aquest planejament al polígon del pont Reixat compta en 9.514 metres quadrats de terrenys municipals, una superfície qualificada com a terrenys d'equipaments. El regidor, però, no descarta altres opcions de cara al futur.
El juliol van començar els treballs d'urbanització de dues zones d'aparcament públic a Sant Just. D'una banda, l'espai que hi ha entre els carrers Salvador Espriu i Major i el del costat del parc de Cam Roig. El primer espai es va haver d'enderrocar la casa que acollia els antics tallers de música amb l'objectiu d'ampliar l'aparcament públic que hi ha a l'espai central dels carrers Salvador Espriu i Major.
Pel que fa a l'espai de Camp Roig, el juliol va començar l'urbanització de l'aparcament provisional que hi ha al costat del parc de Camp Roig per tal de pavimentar l'esplanada. Com a resultat es van crear 10 places de cotxe, dues adaptades i 9 per motos.
D'altra banda, aquest any també han començat els treballs d'urbanització del Parc Iulia Quiet al Mas Lluí i es preveu que s'acabin per Sant Jordi. De fet, el ple de novembre va ratificar un conveni de col·laboració entre Sant Just i Sant Feliu per millorar i mantenir els espais públics de la plaça. El document regula l'ocuparació en infraestructures d'aigua freàtiques i de rec.
I al passat mes d'octubre van començar les obres a millora de l'entorn de la plaça Montfalcone, una obra amb un cost aproximat de 152.000 euros i molt reivindicada des de feia anys pel veïnat de la plana Bell Soleig. Els treballs s'han acabat aquest mes de desembre. Les obres han consistit en arranjar la plaça Montfalcone i urbanitzar una petita rambla. L'objectiu també era garantir l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda i canviar l'enllumenat per un de baix consum.
I al mes de març es va posar en marxa la unitat d'intervenció ràpida de Sant Just. És un servei complementari a la brigada municipal per arreglar desperfectes o mantenir elements com ara vials o senyals de trànsit. A principis de setembre ja havia fet més de 200 actuacions a la via pública. Perpinyà va valorar-ne els resultats. Hi ha molts llocs que necessita una intervenció.
i el que fa aquesta empresa és actuar ràpidament en un lloc determinat perquè un veí diu una cosa o perquè nosaltres sabem que ja hi ha un problema. Principalment, fixa't que l'existència de tot aquest arbrat que tenim a Sant Lluís, que hi ha molts arbres, efectivament creixen i les arrels aixequen moltes voreres i una de les missions també és això, també és en temes d'equipaments, també és en altres aspectes, però les voreres tenen prioritat.
La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just i el contracte és de 4 anys. La intenció inicial era fer més de 800 actuacions de la via pública en els propers dos anys. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Aquest any s'ha renovat la flota dels autobusos Justram i Justmetro. La renovació va començar al maig i va acabar al setembre i es va fer conjuntament entre l'àrea metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Just a través del contracte amb l'empresa Soler i Sauret. Són quatre autobusos més grans per donar cabuda al volum d'usuaris en hores punta. L'any passat, per exemple, el Justmetro va transportar 680.000 viatgers amb una mitjana diària de 2.500 persones i el Justram 86.000 durant el 2013 i una mitjana diària de 300.000.
La renovació també col·labora amb el medi ambient i és que tres dels vehicles nous són dièsel i l'altre és híbrid. És a dir, consumeixen menys combustible, emeten menys contaminants a l'aire i són menys sorollosos. Des d'aquest any, Promunt se gestiona les zones blaves i verdes d'aparcament de Sant Just i d'aparcament del Milenari. Ho va aprovar al ple municipal del mes de febrer. Abans la gestionava una empresa privada. A més, al setembre, l'empresa municipal va començar els treballs per implantar la zona verda al sector Sant Just Diagonal.
La Zona Verda va entrar en funcionament a l'octubre per permetre la rotació de vehicles en aquest centre de negocis, fomentar l'ús del transport públic i facilitar l'aparcament de vehicles als treballadors de la zona que ho requereixin. Explicava els objectius d'aquesta Zona Verda l'alcalde Josep Perpinyà, el just a la fusta.
doncs també obligarem una mica a agafar el transport públic i que alguns cotxes puguin aparcar en altres llocs, com pot ser en aparcaments soterrats o bé en altres indrets del municipi, i regular tota aquella zona. El fet d'aquest servei també estimula que tu pensis i diguis, carai, si puc anar a la feina amb autobús o amb el tramvia, doncs perquè és que tenim dades que la gent agafa el cotxe per moure's 200 metres.
Després d'unes reunions mantingudes amb el sector empresarial de Sant Justiagonal, el ple de juliol va aprovar una tarifa única per a les persones que acreditin treballar en aquesta zona.
I aquest any també ha començat la implantació de les zones de velocitat limitada a 30 km per hora a Sant Just. Va ser a l'octubre i fins llavors només Maslluir era l'única zona 30 del municipi. Algunes de les zones 30 de Sant Just ara són els barris sud, centre i nord, la Miranda, les bases de Sant Pere i Modulell, la zona de Cervantes Sagrera i el barri de la plana Vells Soleig.
Aquesta actuació s'inclou en les directrius del Pla Municipal de Mobilitat Urbana, que proposa la limitació de velocitat a 30 km per hora a les zones residencials de Sant Just. L'objectiu d'implantar aquesta mesura és una millor pacificació dels carrers de les zones residencials i afavorir altres formes de mobilitat, com ara caminar o anar amb bicicleta per Sant Just.
I una altra notícia en clau de transport i mobilitat, que hem sabut aquest any i ha estat fa tres setmanes, tractava la intenció dels ajuntaments de Sant Jus, Sant Joan d'Espí, Espluas i Barcelona, de prolongar la Diagonal fins a la ciutat esportiva del Barça, Sant Joan d'Espí. La idea és habilitar els dos laterals de la B23 perquè circulin bicicletes i vianants. Després d'un any de treball i d'avaluar el projecte, ara els quatre ajuntaments han de seguir afegint-hi idees i propostes per desenvolupar un document nou, que presentaran a la Generalitat i al Ministeri. Ho detallava l'alcalde, Josep Perpinyau.
Cada ajuntament ara tenim un document molt important fet per l'àrea metropolitana. Ara els ajuntaments el que hem de fer és veure quines modificacions i propostes afegim i, per tant, creem un document nou. L'hem d'explicar a la Generalitat, al conseller, l'hem d'explicar a la ministra i, per tant, després el que hauria d'acabar és amb l'aprovació d'un pla director que vagi de punta a punta i, a mesura que tinguis recursos econòmics o hi hagi oportunitats al territori que n'hi ha, desenvolupar-ho amb aquest pla director ja aprovat.
Al llarg del 2015 s'ha d'anar confeccionant un acord amb les parts implicades per tal d'aprovar el pla director. El projecte de prolongació de la Diagonal fins a la ciutat esportiva del Barça pretén, doncs, arranjar els laterals de la B23 i adequar-los als vianants, ciclistes i transfert públic i privat.
Median Bien.
La línia de molt alta tensió de Collserola va ser protagonista el mes de juliol a Sant Just. El ple municipal va rebutjar la coneguda com a MAT a través d'una moció que presentaven PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just. També s'hi va afegir via democràtica i el PP es va abstenir. La MAT consisteix en construir diferents connexions entre centrals elèctriques repartides per la ciutat de Barcelona amb línies de corrent de molt alta tensió a 400.000 volts. Tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes elèctrics a la ciutat en un futur com els que va patir Barcelona l'any 2007.
Reta Elèctrica Espanyola és la propietària de la xarxa de distribució i promotora del projecte, qüestionat per diversos experts i per administracions municipals. Una de les actuacions previstes afecta directament Sant Just i Collserola. El terme municipal de Sant Justi contempla una nova subestació anomenada d'Esvern que s'uniria amb la línia elèctrica de Vega Rubí a l'alçada de Sant Feliu i també la construcció d'una nova línia aèria per unir les subestacions.
d'Esvern i Gramenet, a Santa Coloma, creuen el parc natural de Collserola. El portaveu de Junts per Sant Jus, Sergi Seguí, explicava al ple que el consistori es va oposar al projecte de Reta Elèctrica. Reta Elèctrica va fer les consultes ambientals corresponents, a partir de les quals l'àrea metropolitana i els ajuntaments, tant de Barcelona com de Sant Jus i altres municipis del Consorci de Parc de Collserola, van formular al·legacions en contra.
No només es va alegar contra el pas de línia de 400 quilowatts, sinó que l'Ajuntament de Sant Just també va sol·licitar la racionalització dels elements operatius sobre el territori i la unificació de plantes, oposant-se a la creació d'una nova subestació en el terme municipal pel seu impacte i per l'existència d'una altra subestació de fer xendessa a la mateixa vall de Sant Just. Grups ecologistes com la Plataforma Cívic en Defensa de Collserola també es rebutgen la MAT i l'Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar al juliol una moció perquè revisés el projecte.
Alguns dels acords que proposava la moció de l'AMB eren els mateixos que els que aprovava el ple. Carreta Elèctrica Espanyola demostrés que s'havien estudiat totes les alternatives per assegurar l'estabilitat del subministrament elèctric de l'àrea abans d'optar per aquesta solució, exigir al Ministeri corresponent que submetés a avaluació ambiental el projecte global d'implantació i exigir que cap nucli de població quedés exposat a una distància en què les radiacions electromagnètiques que se'n derivessin afectessin la seva salut.
L'alcalde Josep Perpinyà va explicar que el 2011 l'Ajuntament va rebutjar l'estudi ambiental de Reta Elèctrica i demanava la racionalització de les subestacions, ja que ara ja hi ha una subestació a Sant Just, a la plaça Mireia. Nosaltres ens vam oposar a l'estudi ambiental en el 2011, quan Reta Elèctrica presenta a l'Ajuntament i a les altres administracions això, ens vam oposar.
La planta anava a la plaça Mireia. Ens hi oposem. Per què? Per aquest concepte que en Pere ja diu, però a més a més perquè ja tenim una planta que és feixendesa i exigíem que hi hagués una racionalització de plantes encara que hi hagués dos operadors, feixendesa i reta elèctrica.
Josep Perpinyà va explicar que existeix l'alternativa de fer passar la mat des de la plaça Mireia fins a Santa Coloma per la Galeria de les Rondes, per tant, de forma soterrada. Seria una opció que comportaria que les línies fossin aèries únicament des de la plaça Mireia fins a l'entrada de la galeria, en la zona del Pla Caufec, i des de Torre Baró fins a Santa Coloma. Aquesta idea, però, ha estat desestimada per reta elèctrica.
El primer semestre de 2014, els equipaments públics de Sant Jús van reduir un 9% el seu consum energètic. Durant els primers sis mesos de l'any, l'Ajuntament ha implantat diferents accions d'estalvi energètic a 18 equipaments, en concret d'electricitat i gas natural, i s'ha aconseguit un estalvi d'un 9% d'energia respecte al mateix període de l'any anterior. Això equival a un estalvi econòmic de més de 17.000 euros.
Una de les mesures més destacades és la renovació de tot l'enllumenat de Sant Just, un projecte que preveu gastar un milió d'euros en 5 anys. El regidor de Medi Ambient, Pere Orriols, en parlava el mes de febrer. Ara mateix estem fent unes obres de millora de l'enllumenat. Estarem d'entrada a un mig milió d'euros que esperem que signifiqui una reducció del 30% o menys del consum de l'enllumenat.
Aquesta setmana s'acaba el termini de presentar les ofertes. Aquest mes de febrer, Promunza és qui gestiona això, encarregarà les obres i, per tant, s'espera que, com a molt, d'aquí un parell de minuts les obres estaran en marxa. L'objectiu final de la renovació de l'enllumenat serà reduir un 40% el consum d'energia a Sant Just. En aquest sentit, el juliol, Promunza va començar a substituir els llums de tots els semàfors de Sant Just per llums LED de baix consum.
Una actuació a càrrec de l'empresa CCSA que suposarà un estalvi econòmic important i una millor eficiència energètica.
Pel que fa a la producció d'energia a Sant Just, el passat mes de febrer, vam saber que el 2013 les instal·lacions solars fotovoltaiques del municipi havien incrementat la seva producció. En concret, les vuit instal·lacions van generar més de 300.000 quilowatts d'energia solar, el que representa un augment d'un 7% en relació al 2012. Aquests més de 300.000 quilowatts d'energia solar representen també un 5% del consum que genera en el conjunt d'instal·lacions municipals. Ho explicava Pere Oriol, regidor de Medi Ambient.
que representa aproximadament un 5% del consum del conjunt d'instal·lacions municipals, incluït l'enllumenat i incluït el gas, que a més aporta uns ingressos, en aquest cas a Promunsa, que és l'empresa que ho gestiona, de prop de 80.000 euros, que bàsicament es destinen en gran mesura a amortitzar els deutes per la construcció d'aquestes instal·lacions, i encara hi ha un benefici.
Aquesta xifra representa un augment de prop d'un 7% respecte al 2012 i d'un 60% respecte a la que es produïa ara fa 3 anys. I la deixalleria mòbil ha ampliat el seu recorregut aquest any. Des del gener fa parada al barri de la Plana Pedrosa. Cada últim dissabte de mes, la deixalleria passa per diferents barris del municipi per fer més fàcil l'accés de la ciutadania a reciclar materials i productes contaminants. Podeu consultar els seus horaris al web municipal santjus.cat.
El resum de l'any a Ràdio Desberna.
La llei orgànica per la millora de la qualitat educativa, coneguda també com la llei verd o la LOMCE, ha estat motiu de diferents vagues entre la comunitat educativa de Sant Just, principalment a l'Institut. La primera protesta de l'any va ser el 27 de febrer i el 80% dels alumnes de segon cicle d'ESO i de batxillerat van secundar la vaga convocada per sindicats d'estudiants dels països catalans.
Un mes després es va repetir la protesta, aquell cop en dues jornades, amb vagues que van ser seguides per la major part dels estudiants de segon cicle d'ESOI de batxillerat per reivindicar beques, la gratuïtat de les matrícules, dels llibres i del transport pels estudiants de famílies treballadores i per denunciar la degradació de la formació professional, entre d'altres. I a l'octubre, una altra jornada de vaga va ser seguida per 260 alumnes, la major part dels que ho podien fer un total de 330.
Des del passat 29 d'octubre, el restaurant McDonald's té una de les seves franquícies a Sant Just. Aquell va ser el dia en què el restaurant va obrir les seves portes, la carretera reial, al costat de l'edifici Walden. És un establiment diurn i no ofereix servei 24 hores, una de les principals reivindicacions del veïnat i de l'Ajuntament de Sant Just. Al Consistori creu que no hi haurà problemes pel que fa a la mobilitat i el trànsit a la carretera reial, però les molesties dels veïns i el soroll eren dues de les seves principals preocupacions.
En parlava el regidor d'Ocupació de Sant Just, Joan Bassaganyes. A l'Ajuntament el que més li preocupava era el tema dels sorolls. La idea inicial del McDonald's era obrir les 24 hores del dia i des de l'Ajuntament els vam limitar que obrissin en ari diurn, o sigui que les nits estigués tancat.
en aquella zona idugent. Vam parlar també amb altres municipis, com Cornellà, i tots ens van recomanar que intentéssim ser durs per evitar problemes que es causen al voltant dels McDonald's en l'horari nocturn. La posada en marxa del McDonald's a Sant Just ha estat ràpida, ja que en només cinc mesos es va aturcar la llicència a l'empresa per començar a construir el restaurant. Les converses amb l'Ajuntament, però, venien de més enllà.
Fa dos anys, McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Els tràmits, però, es van aturar per desacords amb els propietaris de la fàbrica que l'empresa volia llogar. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ho explicava a la penya del morro. Ja fa dos anys que el va entrar. Va pagar les seves licències oportunes. No es va donar mai la licència aquella perquè va trencar les relacions amb la propietat. Això és una propietat privada, és una nau industrial d'avant del Golden.
I, per tant, aquella licència no es va otorgar, però es va sol·licitar. Es va quedar damunt de la taula. Després, aquesta propietat, estic parlant de la fàbrica exfàbrica Casa Joana. La implantació del McDonald's va comportar un cert debat a les xarxes socials amb opinions a favor i en contra de la implantació d'un McDonald's a Sant Just que tenien a veure amb la mobilitat i els sorolls derivats d'un restaurant d'aquest tipus en horari nocturn. Tot i que no ofereix servei nocturn, el McDonald's a Sant Just sí que disposa de MacAuto, que possibilita l'opció de comprar menjar per emportar sense sortir del cotxe.
A l'octubre, una vintena de santjustencs i santjustenques van ser reconeguts amb els Premis Conviu 2014. L'Escola de les Gràfiques Antoni Algaró va acollir l'enterga dels guardons que volen reconèixer els santjustencs que hagin destacat pels seus actes cívics de convivència i en benefici de la comunitat. Els promou la policia local.
L'any 2012 la policia local va idear aquests premis per posar en valor el paper altruista de molts veïns i veïnes a l'hora d'ajudar-los a més o col·laborar activament en la vida local. Aquesta ha estat la segona edició que, segons el cap de la policia, Joan Ramon Fabra, s'ha obert més a la ciutadania. I la diferència amb aquest any, amb les del 2014, és que s'ha obert més a la ciutadania. I per tant, quasi tres quartes parts de les persones que estàvem promogudes al premi...
venien o de sol·licituds directes de veïns que proposaven a una persona en base als valors que esmentaves abans o d'entitats o d'altres departaments, per exemple, de l'Ajuntament que podien proposar també gent.
L'objectiu dels Premis Conviu és, per tant, destacar els valors de generositat que, potser, sense ser-ne del tot conscients, aquesta vintena de santjustencs han demostrat. Els guanyadors d'aquest any han estat Ricardo Quesada i Àngel Conchillo. Per la seva col·laboració amb el rebost d'aliments. Núria Jiménez i Montserrat Giró. Per la tasca voluntària amb diferents entitats socials. Jaume Rui. Per la seva vinculació amb el món associatiu i per la seva tasca al capdavant de l'Associació de Veïns de Sant Just.
i Rosa Maria García per la seva dedicació com a presidenta del Club de Patinatge Artístic Sant Just, entitat que no presideix des d'aquesta temporada.
També van rebre un premi Conviu Just Fosalva i Aitor López. Per liderar el procés de creació del nucli i d'enamitjar les festes populars de Sant Just. Dolors Monclús. Per la seva tasca social ajudant a persones discapacitades. Miguel Ángel Castillo. Per la seva implicació en activitats esportives. Víctor Mazana. Per la seva col·laboració amb la policia local. Lluís Ramban. Per la seva vinculació amb l'arxiu històric cedint el seu fons fotogràfic de l'activitat cultural del poble. I joves dels habitatges socials de persones discapacitades d'Esproceet. Com a exemple de bona convivència i civisme.
Més homenatjats van ser José Real, conserja dels habitatges del Milenari per la constant dedicació a la gent gran. Ramona Guadé, de la Comissió de la Cavalcada de Reis per contribuir a preservar la tradició popular. Pere i Eduard Pedrosa, per compartir el seu llegat a través del Museu de Can Pedrosa. Montse Sastre, artista local que comparteix la seva obra. Power Devil,
Per la seva col·laboració en iniciatives locals vinculades amb el sector audiovisual. Pep Quintana. Per tota una vida de dedicació al món associatiu i cultural local. I Gabina Descalto. Per la seva col·laboració en la protecció d'una espècie d'abelles. Societat
Aquest any a Sant Just hem tingut algunes notícies destacades en clau de successos. La més recent, fa només uns dies, el passat dia 18 de desembre, quan vam saber que un veí de Sant Just, de 74 anys, va matar presumptament un altre home a l'Urgell. La víctima va morir després com a conseqüència d'un tret d'escopeta presumptament disparat pel Sant Justenc. Els fets van tenir lloc en un terreny rural privat, propietat de la víctima, a Santa Maria d'Amunt Magastrell, nucli agregat a Tàrrega, a l'Urgell.
Tot i la immediatesa dels serveis mèdics no van poder salvar la vida de la víctima. Pocs dies després, l'acusat va ingressar a presó provisional comunicada i sense fiança.
Un altre fet destacat en la crònica de successos es va produir el mes de juny, quan es va detenir un jove per trencar paradors de botigues de Sant Just i endur-se'n alguns objectes. La policia local el va detenir de matinada al carrer Bonavista, després d'haver trencat amb puntades de peu portes de vidre de comerços i botigues de Sant Just i d'esplugues. L'home va arribar a Sant Just després de trencar les portes de tres comerços al municipi Bahí. Al nostre municipi, els establiments afectats eren del barri Centre. L'home trencava els aparadors o les portes dels comerços amb puntades de peu, s'enduia el que trobava i marxava a peu.
L'estiu també va comptar amb diversos episodis incívics. Durant l'agost, diversos contenidors van ser cremats intencionadament. Van ser tres actes que es van produir a diferents llocs de municipi. Un d'aquests incendis, al carrer Montserrat, va cremar fins i tot un cotxe i va afectar la façana d'un edifici. Els altres dos incendis de contenidors es van produir al carrer Cervantes i a Doctor Rivalta i el de Montserrat va ser l'últim. Els Mossos d'Esquadra treballaven amb la hipòtesi que aquests episodis haurien estat comesos per un grup de joves de fora de Sant Just.
I a l'institut, després del final de curs, també es van produir una sèrie d'actes vandàlics. A més d'una ocasió, el centre es va despertar amb desperfectes a les seves instal·lacions, degut a entrades nocturnes que una o diverses persones feien a través de la terrassa. Ho va denunciar el Just a la Fusta el seu director, Jesús Margarit. Entrades nocturnes al centre de Sant Joan per cap ara.
Van intentar allà, perquè allà l'arma es dispara i salten. Robant no, perquè quan saltava l'alarma marxaven corrents. Intentaven entrar a la zona de cuines, que tampoc té gaire sentit. Podríem robar amb ampolles d'aigua i sucs, perquè no s'han portat res, però la intranquilitat queda. Un dels incidents més perillosos va tenir lloc quan van cremar les xarxes de les porteries de futbol. La persona o persones assaltants no van robar res del centre.
I per últim, pel que fa als successos, aquest any també s'han fet atacs a dues de les senyeres del poble, la de la penya del Moro i la del parc de Pau Casals. Al febrer van intentar tirar a terra el pal de la senyera de la penya del Moro, després de robar un cargol i una peça de ferro de la base. I a l'octubre va desaparèixer la del parc de Pau Casals, on hi ha l'estatua commemorativa de l'11 de setembre, juntament amb el pal que la sostenia i que estava clavat a terra. Tot feia indicar que el pal havia estat serrat. El resum de l'any a Ràdio d'Esvernment.
Bona nit. Bona nit.
That I have your heart For always And you Want me by your side Whispering the words I'll always love you And forever
I need to tell you this There's no other way
I need to have you near me.
I feel with you in my arms this love will last.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
La festa major i les festes de tardor han estat dos dels esdeveniments populars més destacats de l'any a Sant Jost. La festa major es va celebrar del 31 de juliol al 6 d'agost. Va començar amb el punt de trobada de l'esplai ara mateix a la plaça Verdaguer, una activitat que es consolida any rere any. L'endemà va ser el torn del Quina Barra, de Barraques i d'alguns concerts al camp de futbol. També es va fer la tradicional trobada d'entitats.
Partits de futbol de blaus i grocs, una festa al mil·lenari, la nit estalada amb l'NC, el dia blau amb el lema Sant Just i Casino, una lluita de titans a la bona aigua, espectacles al carrer i per cloure la festa, córrer a foc i cantar de davaneres amb rom crema. Tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pretén seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just.
Des de fa anys, la Festa Major es promociona d'una manera diferent i aquest cop la promoció ha estat amb la sèrie Sant Just Fever Sweat Hot Hit. El primer capítol es va estrenar a l'inici de Festa Major i cada dia es penjava un de nou a internet. L'últim capítol es va poder veure en pantalla gran al Parc Maragall, el penúltim dia de Festa Major. A continuació, recuperem l'entrevista amb un dels seus guinistes, Xavi Roldán, al Just de la Fusta.
Aquesta hora parlem de la websèrie que s'estrena aquest any per la Festa Major de Sant Just i en parlem amb un dels guionistes, o amb el guionista, ara ens ho dirà, en Xavi Roldán, el més col·laborador de la ràdio. Bon dia, Xavi. Bon dia, què tal? I benvingut. No et tenim fent el cinema aquests dies, t'hem tingut fent aquesta websèrie. Què heu fet? Però has tingut una mica de relleu, eh? Aquí fora no sé si t'has fixat que hi ha molta gent. Sí.
Hi ha molt de moviment així d'estiueng. Doncs l'Estela i la Laia ens han portat les estrenes cada divendres. Ah, vale, vale. Bueno, no han anat perduts llavors. No, no, no. Hem anat rescatant. Algunes recordo que les havies comentat, que l'estrenaven o no. I mira, avui vull anar al cine, Xavi. Molt bé. Però és que no sé què anar a veure. No saps què anar a veure? Doncs... I estic a punt d'anar a veure aquella de la nena que té càncer i tot això, però em fa un punt de mandra. Ah, Bajo la misma estrella.
És que trobo que potser és massa cursi, no? No, no, és molt cursi. Podria ser molt més cursi. Es pot estar bé. Per ser del tema aquest podria ser molt més cursi. No està mal, però jo penso que és per un públic com una mica adolescent. Sí, no? Sí. No dic com a cosa negativa, eh? Però a mi em queda allà una mica lluny. I el tema del sol d'agost, aquesta, què?
Quin és el sol d'agost? L'último sol d'agosto, no es diu així, no. L'último sol d'agosto? Ah, i eren pilles. Sí, que és com un thriller, no?, d'una novel·la de la Patricia Heismich. O encara no s'ha estrenat, potser. Sí, sí, sí, es va estrenar fa unes setmanes. Doncs no la vaig veure, no la vaig veure i no l'he arribat a veure. Bé, en tot cas, no tenim aquí... Les crítiques no són dolentes, però... És veritat, ja m'estàs explicant. Exacte, no estem canviant de tema, però el que venim és a parlar d'aquesta websèrie que s'estrena demà, no?,
El dia 1, quin dia és avui? Avui és 30. S'estrena el divendres, de festa major. Una websèrie de festa major, no? Bueno, websèrie... Ja no és una websèrie. Es podria dir websèrie, però és que mira, el mecanisme és molt guai. Són 5 capítols, dels quals 4 es veuran per internet a partir del dia 1, un cada dia, és a dir, el dia 1 el primer capítol, 2, 3 i 4, i després el dia 5, que és no sé en què cau, la setmana que ve, un dia de la setmana que ve...
els passarem tots seguits a la plaça Maragall, a la nit, i passarem l'últim d'estrena. Ah, molt bé. O sigui, s'ha d'anar amb els deures fets per això. Ah, no, els poden veure aquell dia. No, els pots veure tots en pantalla. Home, jo recomano que la gent els vegi abans uns quantes vegades i així els passi els familiars i els amics i tota la pesca.
però jo també entendré que algú digui, m'espero i així ho veig tot en pantalla gran, que és més guai. Home, clar, pot ser emocionant, no?, també, de veure-ho així. Sí, home, i tant. La fresca, no?, podem documentar amb tothom. A veure, em sembla que tenim la promo d'aquesta websèrie. Sí. Em sembla que sí. És una que surt com un home amb un cotxe? Sí, entre altres coses.
A la foto, vull dir, a la imatge congelada. Sí, sí, sí. No, no, però no és això. Això és una capçalera que vaig fer una mica cutre, que no l'hem canviada ja. Per tant... Això és una foto, no és un vídeo. No, però hi ha un vídeo que diu que demà a les 6 a cantar futbol necessitem players per jugar a un partidet. Hi ha un vídeo. No és aquest vídeo. No, no és això.
Vale, doncs jo seguiré buscant. És igual. Seguiré buscant perquè li volia trobar per posar-lo, però en tot cas, va, comencem perquè estem fent l'entrevista del revés. Sí. Parlem d'aquesta websèrie que hem dit que s'estrena a partir de divendres, un capítol cada dia fins dimarts, que es veuran també tots a la plaça... A la plaça Maragall. A la plaça Maragall. Tots seguits. A quina hora?
Doncs la veritat és que no ho sé. Tota la pesca comença a les 10 i pic, una cosa així, però és que també fan la pel·lícula de Gru 2, que per cert és xula. Qui vulgui veure-la, doncs que hi vagi, perquè és molt guai aquesta pel·li. I és després del Sant Jús. És que no sé si abans o després. M'han dit que és després. En principi és després de la pel·li. Però ja ho veurem. Jo penso que...
Que potser és millor després, perquè... Bé, potser sí. La pel·li és més per nens i la sèrie és per tothom, òbviament, però la pel·li és molt més infantil. Sanjus Fever Sweet Hot Hits. Sí. Aquest és el nom de la websèrie. Aquest és el nom. O de la sèrie, no sé com li hem de dir. La sèrie...
Deixem una sèrie, no? Sèrie. Que era com més global, una sèrie. Sí. D'on va sorgir la idea de fer aquest projecte? Com va començar tot plegat? El projecte en si va sortir del Power The World, que és una mica, no sé com dir-ho, el realitzador oficial de Sant Just, és el cúbric d'aquest poble, que és qui fa sempre tots els vídeos i a més ho fa molt bé, és que és molt escollonut el Pau.
doncs, bueno, com cada any li van demanar el vídeo de promoció i ell es va il·luminar i va dir, no faré un vídeo, faré una sèrie. Llavors em va trucar, m'ho va proposar i vaig dir, vale, de conya, em va donar, diria que crec que recordar que em va donar quatre línies mestres, una sèrie com de policies, així una mica any 70 i tal, i llavors ens hi vam posar, jo la vaig escriure, ens la vam mirar entre tots dos i tal, i llavors vam començar la producció
que bàsicament són la producció, tot el tema de producció i realització, el fan ell, i Caterina Cladera, que també fan equip professional, treballen sempre junts. Són dues persones fabuloses, però són dos professionals com la copa d'un pino. Amb la qual cosa la sèrie està quedant superxula. Jo m'he pogut passar pels rodatges alguns dies, no tots, més aviat pocs, però està quedant molt guai. S'ha rodat durant molts dies, a més a més, no?
Tot aquest juliol per això? No, durant tot el juliol no, però s'ha rodat, sobretot s'ha fotut una setmana molt, molt, molt canyera i uns quants dies més. Però hi ha hagut una setmana que ha sigut molt dura, han anat a tope, han matxecat els pobres actors, però jo crec que el resultat és òptim.
Clar, valdrà la pena, no? Demanàveu també la participació de molta gent, no? De Sant Just. Heu rebut bona resposta en aquest sentit? Sí, hi ha hagut bastanta gent que s'ha apuntat. Bàsicament teníem un planter d'actors més o menys fixes, els dos protagonistes, que són el Nolaschi i el Richie, que són dos protagonistes perfectes. Jo, la veritat és que els coneixia una mica de vista, però quan el Pau em va dir, hem d'agafar aquests dos, realment els vaig veure, vaig dir, vale, aquests dos són els nostres personatges. Saps allò que es diu sempre?
No m'imaginava la pel·li con otro. Bé, doncs és que és veritat. Ara no m'imagino la cosa amb altres actors. Són perfectes. I no són actors professionals i ho estan fent molt bé. I després teníem un parell o tres més de papers fixes i la resta de papers els ha interpretat una mica qui ha passat per allà, com siguéssim. Em sembla que ja vam donar l'adreça de correu i llavors la gent ens va...
em sembla, en aquest programa la gent ens va escriure i tota la pesca i llavors ha anat sortint gent i a més tenim dos artistes invitadors
A veure, es poden dir o no? No. Però si un ja l'heu publicat. Ah, sí? El va publicar algun actor, no? Un és Adrià Collado. Aquest és el que jo havia vist. Està bé. Viu a Sant Jús, no? Sí, viu a Sant Jús. I, bueno, doncs, escolta, és una cara coneguda que la gent dirà... El nano del Quino i Quin Viva és? I té... No ho sé.
Em sembla que sigui una sèrie d'aquestes. I en tenim una altra. Té frase? O només passa per allà? No, sí, té frase, té frase. És un paper molt, molt, molt breu. De fet, és frase, ja ho has dit tu, en singular. Però, bueno, ja està, tu. És un gust poder comptar amb gent així que s'engresqui. I en tenim una altra encara millor. Sorpresa? Sí, va, deixem un sorpresa. Igual publicar les fotos en algun moment del dia, però, va, deixem un sorpresa. És home, també? És una noia. Vam gravar amb ella ahir. I també viu aquí a Sant Just? Sí, ja està. I llavors ja sabeu tots qui és.
No? Una actriu professional que... És igual. La d'assegura. Va, tira. Tira, tira. També surt gent de Sant Just que ha volgut col·laborar, no sé si surt gent, tipus polítics, gent, doncs, de ressonada per al combat, és a dir, cares també conegudes, Sant Justenques. Sí, exacte, les típiques cares... Jordi Domènech, no? Que tots nosaltres coneixem, el Jordi Domènech, que està en la pomada sempre, està a tot arreu.
Dani Martínez també surt, no?, que és aquest noi que també col·laborava d'aquí a la ràdio, que vam veure que feia un paper... Jo dic els que conec de la ràdio, que he vist que apareixen també. Seria fa com d'un nen anar a la biblioteca. Ah, veus, mira, en aquest noi no el conec, llavors no t'ho puc dir. Doncs, en sentiràs a parlar. A parlar, sí, vale, se'm parlarà molt d'ell. Sí?,
Bé, no ho sé. No vas anar als cars aquest any? Com? No vas anar als cars aquest any? Bé, ni aquest any ni cap any. Perquè ell va ser el presentador dels cars i es veu que va ser l'estancionant tot el tema. Perquè va ser com un canvi així diferent. Bé, en fes igual, no anava a parlar d'ell, però en tot cas d'aquestes cares de la ràdio...
Sí, i també tenim l'alcalde, ara que dius també això dels polítics i tal. L'alcalde fa un parell d'aparicions estel·lars també bastant xules. S'ha animat molt, s'ha engrescat i la veritat és que... Sí, heu rodat també d'Ajuntament alguna cosa? Sí, bastant. Tenim bastanta cosa a rodar a l'Ajuntament. Hem rodat, mira, l'Ajuntament, hem rodat al camp de futbol, hem rodat a la discoteca del Walden.
que està tancada, no? està tancada, em sembla que només fan festes privades i aquesta mena d'històries però ho vam demanar i molt amablement ho vam demanar la Caterina i molt amablement ens van cedir l'espai i vam poder rodar una seqüència super, super, super xula va quedar de conya on més hem rodat a l'Ajuntament hem rodat a l'Església pel carrer, pels afores hem rodat persecucions hem rodat una mica de tot tot és injust
Totes a Sant Just. Totes les localitzacions. Sí, totes a Sant Just, sí. I la història què explica? És a dir, ara sabem que hi ha dos protagonistes, tampoc. Ja t'ho vaig dir l'última... Clar, però ara estem a dos dies de l'estrena. És d'època, no? Pel que hem anat veient. Clar, jo vaig endevinant a través de les fotos que aneu penjant o que van penjant alguns actors. És tipus any 70.
Això, època, si no em referia a l'any mitjana. Exacte, jo crec que la gent una mica es pot fer la idea. Anys 70, dos policies, hi ha persecucions. No desvallaré res de l'argument, però una mica et pots imaginar quina és la textura de la sèrie, no?
es pot veure a partir de divendres divendres el primer capítol quant dura més o menys? durarà uns 3 minuts una cosa així són capítols breus breus però que tenen una feina de darrere que ja m'imagino no sé si la gent és que ara com que hem fet tant de bombo i tanta cosa la gent s'espera capítols de 20 minuts com si fos això de 40 minuts no
Són capítolets de 3 minuts, hem tingut això poquíssim més per rodar-ho tot i menys per editar-ho tot, amb la qual cosa són capítolets petits, però jo crec que són densos i que la gent penso que s'enganxarà una mica. I l'últim dia, mitja hora, no? Llavors, m'imagino que és el que es veurà... Tot seguit? Sí. No, seran uns 15 minuts, una mica més, potser, però per aquí està la cosa. 3 minutets per capítol, 5 capítols, uns 15 minuts.
Té alguna cosa a veure amb la Festa Major? És a dir, és un vídeo per Festa Major, però al final la Festa Major apareix d'alguna manera? La Festa Major en si, no, perquè òbviament no hem pogut gravar durant la Festa Major, però es fa menció a la Festa Major d'alguna altra manera. Si apareix Sant Just també, més enllà de les localitzacions, se sap que estem a Sant Just, no?
Sí, sí, sí, perquè se'n parla i perquè es fa una mica de joc amb la festa major que té un pes directe sobre la trama. El que no hem fet és entrar en temes de blaus i grocs, que... Us ha fet mandra. Sí, mira, no ho hauria dit millor. No, no, t'ho prometo, no ho hauria dit millor. Mandra, mandra. Jo, mira, jo no soc ni blau ni groc, jo soc de Sant Just i que s'ho muntin ells que ja n'estic una mica fart de tota aquesta... No t'agrada el tema de blaus i grocs?
No és que no m'agradi, és que són una mica plastes tots dos. No, és veritat. Està, demà parlem amb els blaus, amb els grocs encara no hem aconseguit. Tu què ets, blava o groca? Jo soc blau, és que la ràdio és blava, Xavi. Ah, ah, ah, tota la ràdio és blava? Sí, sí. A tu, al principi, si vols triar un color, tens fàcil, perquè si estàs vinculat a la ràdio, pots dir que ets blau. Vale, doncs llavors diré que soc groc. Ja està. Sí, home, i tant, jo soc un dissident sempre. Sí, també pots dir que ets verd. L'altre dia vaig parlar amb algú i em va dir jo soc verd perquè soc la combinació d'un i l'altre. Jo soc gris marengo.
Per tant, no apareix aquest tema de la Festa Major, però sí que hi ha coses relacionades amb el tema. Sí, l'argument directament està relacionat amb la Festa Major d'alguna o altra manera. Exacte. I llavors, és només aquest any on la idea és que cada any es pugui tornar a fer? Com us heu plantejat? Mira, justament ahir en parlàvem. Jo, personalment, estaria encantat en fer una segona temporada i fins i tot ja tenim algunes idees.
Però això dependrà, òbviament, de l'Ajuntament, dependrà de la recepció popular de la sèrie, que la gent li hagi agradat i pugui animar-se per engrescar-se per una altra segona temporada, però jo, en principi, per mi, jo estic disposadíssim. Ara, ja ho veurem. Dependrà de l'Ajuntament pel finançament, no? Sí, pel finançament i, sobretot, per temes logístics i per ajuda. Per rodar en un poble necessites que t'ajudin, i ens ajuda molt l'Ajuntament, no dic que no.
Però jo entendria que l'any que ve ens diguéssim, home, restringiu una mica més, fer algú una mica més petit. Ara, si es pot fer, es farà. Però per vostre sí, no? De fet, tu ets el guininista i el Pau és el director, per tant, vosaltres sou com l'equip que hi ha principal i la Caterina que fa de producció, no? Sou aquests tres, l'equip. Exactament, sí, sí, sí. I després aquests dos actors i tota la gent que ha volgut col·laborar...
Sí, sí, sí, que és molta i molt enrotllada i s'ha engrescat molta gent. I altra gent, per cert, que no és del poble que... No és del poble, que sí que és del poble, vull dir, però no és gent que s'hagi enrolat com a actor, sinó gent que ens ha ajudat directament, molt directament, i que els quals ja estem superagraïts, per descomptat. O sigui, gent que ha estat amb nosaltres rodant. El primer nom que em ve el cap és l'Olga Álvarez, que sempre ha estat allà i que s'ha currat moltíssim.
Els teniu quantificats? És a dir, sabeu si són 50, 60, o teniu algun número de gent que hagi participat? Doncs la veritat és que no ho sé. No crec que ningú s'hagi parat a comptar-los. Perquè, bueno, hi havia seqüències que hi havia molts extres. Llavors, clar, la discoteca del Walden, per exemple, la seqüència de la discoteca...
doncs va venir una quanta gent i van estar allà i ho van fer de conya perquè havien de, jo em vaig sorprendre, perquè havien de ballar, havien d'estar de fondo, no?, de fer una mica de background així d'extres i va haver un moment que el Pau els va dir, vinga, ara us agafaré a cadascun de vosaltres, us dedicaré un plano per si després s'ha de fer servir com a recurs ballant i la gent es va enrotllar molt i va ballar tipus any 70. Jo, en aquest moment, si jo hagués estat allà, li hagués dit al Pau, mira, no, jo marxo.
I això per aquí no passo, tinc pudor, saps? Però això ets guionista. Exactament. Jo sempre dic, em vaig fer guionista per no sortir davant de la càmera. Però aquesta gent va dir, vinga, i es van enrotllar i van estar allà de la que te pego. Us heu passat bé, no? Fa la sensació. Home, i tant, i tant. És que hem creat algunes situacions bastant bizarres. Hi ha al Facebook unes fotos d'una mena de festa gay,
però no gai, sinó allò en ploma, i aquestes històries, no?, amb efebos passejant-se amb slips i aquestes coses, que ha donat bastant a parlar. Clar. Sobretot pel protagonista central de la festa, que està penjat de Facebook, mirar-ho vosaltres mateixos. Doncs tinc ganes, eh?, ja, de veure-ho. Pensava que demà ja podríem estar a punt, per tant, fins divendres hem d'esperar. Com ho fareu? A través de la pàgina de Facebook? De moment, a través del Facebook, que podeu buscar, Sanjus Fiber, busqueu el Facebook i trobareu la pàgina.
I suposo que a part d'això, YouTube i aquestes plataformes, però la veritat és que jo no ho tinc molt controlat, això. Però a la pàgina de Facebook segur. Poseeu Facebook Sant Just Fiber i ho sortirà.
I després dimarts, els que no l'hagin pogut veure o vulguin veure el capítol final, clar, per veure el desenllaç, o suposo que després potser el penjareu, però en tot cas... El dia següent el penjarem a internet. Fins l'endemà no es podrà veure, per tant... Exactament. Exacte. Dimarts la cita a les 8 del vespre, no? No, em sembla que és a les 10, una cosa així. A les 10, depèn de la pel·lícula si va primer o després, ja on anirem concretant, però en tot cas serà a la plaça Maragall on es podrà veure tot seguit.
correctament en pantalla, vamos, pepino. Clar, fareu i vindrà la gent? Heu convocat els que hi han participat? Bueno, tothom ho sap, suposo que qui vulgui venir. No hi haurà una presentació, no parlareu ni res. Això ja no ho sé. Home, seria guai.
Escolta, jo... No, vull dir que potser preguntaríeu... No, no, vull dir que potser faríeu això una mica d'explicació. M'imagino que alguna cosa es dirà, no? Sí, seria xulo. Jo crec que després de la sèrie sortirem i explicaré una mica tota la pesca. I anirà tothom. Jo parlava ahir amb els actors. Ahir no, l'altre dia amb els actors els vaig preguntar i em van dir que vindrien. O sigui que podran fer-me autores i tot això. Exacte, aquestes coses que sempre es demanen. I tant. Perfecte, Xavi. Doncs moltes gràcies per explicar-nos una mica aquest San Just Fever. Que vagi molt bé i bon dia.
Festes de tardor. I a l'octubre es van celebrar les festes de tardor, amb activitats per a tots els públics, artístiques, el correllengua, tallers de galetes, cinema, actes centrats en el 1714 i el tricentenari, i com a colofó, el Sant Just del Carrer.
Van ser 10 dies de festes dels quals van participar activament els Sant Justencs. De tota manera, per l'any que ve, des del Consell de Cultura, s'ha proposat concentrar les activitats en menys dies per tal de viure-les més intensament. Ho avançava el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Concentrar les activitats dijous, divendres, desabte i diumenge, intentar que hi hagués un tret de sortida a les festes de tardor, que fos una mena de pregó, una cosa similar, i cloure-ho amb Sant Just al carrer...
i no tenir-ho dispersat tota una setmana, una setmana i mitja. Intentar concentrar en quatre dies per tenir més aquesta sensació que comença la festa de tardor d'alguna manera. El Sant Just al carrer va posar el punt i final a les festes de tardor, una jornada festiva als carrers contigus a l'Ajuntament. Hi van participar 250 paradetes.
Torna i se vols.
I el novembre literari ha estat un dels actes culturals més destacats de l'any a Sant Jus. Durant tot el mes de novembre es van fer diversos actes literaris al municipi, que entre d'altres van tenir com a protagonistes l'any d'Iñoli i el tricentenari. La quarta edició del novembre literari va acabar amb la presentació del llibre Lletres Justes 2, un llibre de contes escrits pels alumnes del taller d'escriptura de l'Ateneu.
La seva mestra i una de les responsables de l'escola, Silvana Vogt, en parlava el Just a la Fusta. Creu que són 76 contes, 8 autores de Sant Just, amb un registre literari molt diferent d'uns dels altres, gent que fa més dietaris, gent que fa més contes tipus de novel·lones de la Guerra Civil...
Hi ha contes que semblen novel·les, o sigui, petites novel·les. Pel novembre literari també van passar autors tan destacats com Maria Barbal, que va presentar el seu últim llibre en La pell de l'altre, els poetes Carles Morell i Antoni Clapés, Joan Margarit, presentant la seva antologia de Joan Vinyoli, Maria Boigues i Dolors Odina, respectivament, editora i traductora de l'ISM Unro en català, Just Teatre i els escriptors Patricia Gabancho i Jordi Mata, que van participar d'una taula rodona sobre el 1714.
L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. La va donar la senyora Pepita Prat, vidua de David Guas, que el seu descobridor. És una allosa romana que Marcus Julius va dedicar a la seva filla, Llúlia Quieta, que va morir quan tenia 3 anys d'edat. És el document més antic que ha rebut l'Arxiu Municipal.
El passat 23 de juny, Pàpita va tocar l'arxiu per oferir la làpida de Llúlia Quieta, la primera nena s'enjustenca documentada. Es tracta d'una inscripció epigràfica que data del segle I feta sobre l'agrés de Montjuïc. Jordi Amigó, l'arxiu municipal, donava més detalls de la història d'aquesta peça.
Aquesta làpida va ser reaprofitada a una construcció del segle IV i van utilitzar la làpida per fer una construcció a la riba. La riba són uns terrenys que hi ha entre Can Oliveres i la riera de Sant Just. A finals dels anys 50, quan vam fer unes excavacions a la riba d'una vila romana, al fer les excavacions vam veure que una de les parts de la casa era ni més ni menys que una làpida sepulcral partida per la meitat i utilitzada com a llosa de paviment.
Aquesta peça funerària va ser descoberta a finals dels anys 50, l'excavació de les restes localitzades a la Riba, el terreny que hi ha entre la Masia, Can Oliveres i la Riera. El seu descobridor va ser David Guasch, fill dels mesobers de la Masia i un gran aficionat a l'arqueologia. També va ser promotor de les excavacions a la Penya del Moro, juntament amb Josep Barberà, coautor del llibre del Milenari i fundador i primer president del Centre d'Estudis Sant Justens.
Llúlia Quieta va morir quan tenia 3 anys i el seu pare, Marcus Julius, va fer aquesta lápida epigràfica dedicada a la seva filla. En honor a aquesta nena, l'Ajuntament de Sant Jus va decidir posar el nom de Llúlia Quieta al parc central del barri de Masllui.
La Rambla de Sant Just ha fet 100 anys aquest 2014. Entitats com el Centre d'Estudis Sant Justens i l'Arxiu li han dedicat diferents activitats per recordar aquest primer centenari d'una de les vies més importants a Sant Just. Primer va ser la passejada de festa major del Centre d'Estudis, dedicada a aquest aniversari.
I ara, fins a principis de gener, es pot visitar el cim de Can Ginestar, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. L'arxivier municipal Jordi Amigó en donava tots els detalls en l'entrevista que sentireu a continuació, emesa el dia 2 de desembre al Just a la Fusta.
Perquè fins al 5 de gener es pot veure la mostra La Rambla fa 100 anys, una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just, una exposició que organitza l'Arxiu Municipal amb la col·laboració del Centre d'Estudio Sant Justencs i per això ara en parlem amb Jordi Amigo, l'Arxivier Municipal. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. Per parlar d'aquesta exposició que fa aquest homenatge a la Rambla, un dels eixos centrals de Sant Just, ara però des de fa més temps també, no?
Des de fa 100 anys, aproximadament, que la Rambla va començar a dissenyar-se, tenim aquest vial al poble. Abans era un camí de carro i ara és una de les principals avingudes d'entrada al municipi. És evident, per tant, que durant tot aquest temps ha anat canviant, igual que ha anat canviant tot el municipi. Però bé, en tot cas, d'alguna manera, hi ha alguna cosa del que hi havia ara fa 100 anys, també? O no? Doncs mira, diria més el segon que el primer.
Sí? És a dir, què és el que es podria dir, per tant, de com m'ha canviat tot plegat? Mira, la Rambla inicialment no existia. Fa cent anys, la fotografia que podeu veure a l'exposició es veu que és un camí de carro, on les nenes de primera comunió, que han fet la primera comunió durant l'any 1913...
surten de processó durant el corpus i es veu que estan trepitjant un camí de carro, una explanada, i al fons es veu la masia de Can Campanyà. I darrere de la masia de Can Campanyà ja hi ha les muntanyes de Collserola, les vessants del Turó Ruró i la penya del Moro.
i aquest camí de carro conduïa fins a la carretera. La carretera Rallàl actual ja existia i era l'únic vial que travessava el municipi que estava ni empadrat, perquè es va empadrar posteriorment. Llavors, entre la masia de Can Campanyà, que és on actualment hi ha la plaça del Parador, fins a la carretera no hi havia cap casa.
La cosa és així de clara. Clar, per tant, està clar que l'evolució és total, no? Per tant, durant tot aquest temps. I quin és el moment en què comença a convertir-se més com una mica, no el que coneixem ara, però sí aquest camí més de centre? La clau que obrirà el procés per urbanitzar la Rambla...
i crear la Rambla, crear un vial, el que abans era un camí de carro, és un document que data del 1914, on els principals propietaris dels terrenys que envolten aquest camí de carro que anava de Can Campanyà a la carretera, que són els propietaris Modolell i Cardona, bàsicament, els grans propietaris d'aquests terrenys, es posen d'acord amb l'Ajuntament per obrir un vial
que vagi des de Can Campanyà i al final del carrer de la Sala fins a la carretera,
i urbanitzar i obrir carrers a tot el que són els laterals d'aquest vial d'esquerra i dreta. És a dir, això va permetre urbanitzar el barri del Sagrat Cor, obrir el carrer, continuar el carrer de la Creu, el carrer Major, el carrer Electricitat... Tota aquesta zona es va ordenar. I a l'ordenar-se urbanísticament es van començar a poder obrir carrers
marcar alineacions i al tenir les alineacions marcades, vendre solars i en aquests solars construir-hi. Llavors aquest és un procés que comença el 1914 i que d'alguna manera encara continua perquè a la Gamla encara hi ha algun solar per urbanitzar o per construir. No gaires però encara queda alguna cosa. Però encara queda alguna cosa. En aquesta exposició es presenta per primera vegada
una perspectiva, un scanline, del que seria la Gambla el 1973. A partir d'uns documents... Ara fa 40 anys, per tant. Sí, ha fet 41 anys concretament, perquè els documents són de l'any 73, les fotos...
L'Ajuntament va realitzar aquestes fotos quan es va fer el cadastre d'Urbana, el Ministeri d'Hacienda de l'any 73 va fer un cadastre d'Urbana on es va fer una fotografia de cada un dels edificis del municipi per tal que els impostos de la contribució urbana fos més ajustada a l'edifici que cotitzava.
Per fer això es van fer unes fotografies i hi ha fotografies de tots els carrers del municipi. Nosaltres hem aprofitat aquestes fotografies per reproduir quina era la visió de la Gambla a l'any 73. I ara ens podeu trobar les cases que estaven a la banda dels parells i a la banda dels imparells. I a l'any 73 hi havia molts solars que encara estaven per urbanitzar. Algunes de les toques que hi ha ara
ja existien l'any 73 i altres han sigut substituïdes. Llavors, podeu passejar-vos-ho d'alguna manera per la gambla de l'any 73. Això és una part de l'exposició. Clar, que per tant et permet retornar al passat no només fa 100 anys, sinó en fa 40, que evidentment tot ha canviat molt també des d'aleshores, no?
S'han urbanitzat alguns solars que quedaven i llavors al mig de l'exposició podeu trobar imatges que són anteriors a l'any 73. Teniu unes imatges que van donar peu durant la festa major del 2014. Es va fer una passejada per part del Centre d'Estudis Sant Justens a on es van llegir fragments
on es van llegir textes ambientats en aquestes cases de la Rambla. Exacte, que era la gent que tenia records de la Rambla, s'animava a que pogués col·laborar una mica amb tot plegat i posar-ho en comú, que ara això també es veu a l'exposició. A l'exposició el que trobem són fragments d'aquests textos que van ser llegits per autors com Julio Ochoa, Maria Quintana, Josep Quintana, Pere Font, Joaquim Carbonell...
van llegir una sèrie de textes que ara a l'exposició els podeu retrobar amb unes imatges que van il·lustrar el llibret que es va repartir el dia de la passejada. Llibret que va quedar esgotat perquè van venir més de 150 persones. Sí, mira que coincidia també amb altres coses. Coincidia amb el tema de la barra. Exacte, són potser públics diferents, però en tot cas sí que és un dia que coincideixen dues activitats i per tant no és fàcil de vegades concentrar tanta gent.
Va ser molt divertit. Doncs, d'alguna manera també és un altre dels homenatges que se li fa des de Sant Just aquest centenari de la Rambla, que Rambla, el nom pròviament dit, sempre ha sigut Rambla, es deia Rambla des del 1914,
Sí, sempre s'ha anomenat Rambla, amb el sentit aquest d'igualar Rambla Passeig. Exacte, no perquè hi hagués l'origen... No Rambla Riera. Vull dir que el nom es trunca i llavors el 1914 ja parlen de Rambla amb el sentit de les Rambles de Barcelona, que ja s'ha oblidat que no és la Rambla Riera, sinó que és la Rambla de Passeig.
És a dir, que el nom de la Ramla de Sant Just ve més pel fet que s'associava a aquest passeig de Barcelona que a una altra cosa, no? Sí, sí, a una altra cosa. Ells volien fer una vinguda de passeig, una vinguda senyorívola, i llavors opten pel nom els promotors, els promotors que volen vendre cases d'à l'estànding, d'alguna manera, doncs associen més batejar aquest nou vial amb el nom de Ramla,
perquè d'alguna manera llueix més per les cases i les toques que volen fer allà. Va dir que el mes d'agost també es va col·locar una placa feta per Carme Malaret a l'actual parador, al parador dels autobusos, alegòrica aquests 100 anys de la Gambla. Això es va aprofitar també per fer-ho el mes d'agost.
que el parador també és un altre d'aquests elements bàsics, no?, de la Rambla. Quant temps fa que hi és? Doncs mira, l'any que ve, el mes de juny de l'any que ve, farà 50 anys del parador. Doni-do, per tant, meitat, eh? És a dir, la meitat del temps que hi ha hagut la Rambla també hi ha hagut el parador. Sí senyor, sí senyor. El 16 de juny de l'any vinent, del 2015, farà 60 anys de la inauguració del parador.
Que en aquest cas sí que, em sembla recordar que he vist alguna fotografia, no ha canviat tant l'aspecte d'aquella zona. El parador s'ha conservat, s'ha anat restaurant, però és bastant igual del...
del parador que va dissenyar l'any 65 l'arquitecte alemany. Va fer un projecte per la Diputació de Barcelona i al parador s'hi va posar la Biblioteca Popular i a sota un bar i un quiosc. Quant temps hi va estar la biblioteca? La biblioteca va estar al parador des de l'any 65 fins a l'any 83.
Déu-n'hi-do, per tant, uns quants anys. Uns quants anys, sí. L'any que ve farà 50 anys, diguem-ne, també de la biblioteca. Doncs, un altre dels elements cèntrics, per tant, d'aquesta Rambla, aquesta exposició que dèiem que es pot veure fins al dia 5 de gener al cim de Can Ginestar, fotogràfica i documental, també, perquè, a més a més d'imatges, hi ha aquesta part de documents que són els que es va fer l'1 d'agost, no? Hi ha els fragments, hi ha fragments dels textos que es van llegir a l'1 d'agost
Aquests textes es poden trobar dirigint-vos al Centre d'Estudis Sant Justencs, que us pot facilitar aquest llibret, si és del vostre interès, i també podeu trobar els textes penjats al bloc de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Sant Just. També els podeu trobar en aquest bloc de Cultura i Patrimoni, que cada un dels autors ha anat penjant al llarg de diverses setmanes d'ençada al mes d'agost. Se n'ha anat penjant en aquest bloc.
Per tant, algú que tingui, o que vagi a l'exposició i li desperti més l'interès, els pot trobar després àmpliament. Hi ha alguna fotografia que pensis, Jordi, que diguis, mira, aquesta és molt curiós de veure o és molt interessant si algú ve que s'aturia a buscar-la? Sí, home, jo penso que aquesta de les nenes que havien fet la primera convenió l'any 13, dirigint-se cap a el que seria la carretera, amb la processa de corpus,
Aquesta és, vaja, per mi és molt interessant, perquè és la foto més antiga que tenim de la Gambla. Després també n'hi ha algunes de l'embarroc de Can Campanyà, que Can Campanyà era una masia que existeix on talla actualment la parada dels taxis, que Can Campanyà era una masia que marcava el final de la Gambla, perquè la Gambla, d'alguna manera...
oficialment finalitza on comença el carrer Marquès de Monistrol. Ah, sí? Del carrer Marquès de Monistrol fins al bar de la Raconada, allò és plaça del Parador. Quan algú va pensar, però si tot això és la mateixa Gambla, no? Doncs no, no és la Gambla perquè abans existia una masia que era Can Campanyà,
que feia cantonada amb el carrer Font, Font és el que baixa al tocar del Parador, doncs la masia de Can Campanyà tocava el carrer Font i llavors sobressortia. I allò era el límit de la Rambla. Al tirar a terra aquesta masia, que hi ha les fotos a l'exposició, doncs la Rambla sembla que es perllongui, però realment a partir del carrer Font i del carrer Marquès de Monistrol, allò és plaça del Parador.
Perfecte. Per tant, tots aquests records que segurament, o aquestes pinzellades, si passeu per l'exposició alguna cosa o altra, podreu també reviure la gent que ho hagi viscut i la gent que no, doncs mira, també pot fer memòria de com era tot plegat. Fins al 5 de gener es pot veure l'exposició.
Fins a la vigília de Reis. Exacte. Per tant, vull dir que els dies de Nadal pot ser una bona ocasió, no?, els dies que també coincideixin que està obert Can Genestà per veure aquesta mostra. El cim de Can Genestà, la Rambla, fa cent anys. Avui n'hem volgut parlar amb en Jordi Amigor, xiver municipal. Moltes gràcies, Jordi. A vosaltres, de convidant-nos. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. A veure. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
A Sant Jus hi ha desenes d'entitats que demostren que el teixit associatiu del municipi és més viu que mai. A més, cada cop hi ha més col·lectius que es volen constituir com a entitat per tirar endavant diferents activitats. Aquest any, d'altra banda, algunes de ja consolidades han celebrat aniversaris molt destacats. És el cas de Ràdio d'Esvern.
Aquest any l'emissora municipal de Sant Just ha fet 30 anys, en concret el 2 de març. Han estat tres dècades de feina potenciant la formació local, l'entreteniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores. Héctor Soriol, director de ràdio d'Esvern des de fa 15 anys, destacava al Just a la Fusta com van ser els inicis de la ràdio i la feina que es feia des de dins.
Hem estat informant des dels micròfons, des de les primeres persones que van iniciar aquest projecte, persones a títol personal, pràcticament, d'Esplugues i de Sant Just, que van fer la proposta a l'Ajuntament en el seu dia de muntar una ràdio o una emissora local, l'any 1984, i la resta de persones que han anat treballant per oferir, com deia, tot aquest servei de formació, d'informació i d'entreteniment,
L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, també destacava la triple funció social que compleix la ràdio. La ràdio d'Esbert ha fet una feina magnífica informant a la població, fent també programes d'entreteniment i fent formació, que molts dels que esteu aquí moltes vegades us veuen en altres emissores més importants i això també té el seu sentit. Per tant, enhorabona a tota la gent que ha fet possible aquests 30 anys de ràdio d'Esbert
i desitjar, perquè no pot ser d'una altra manera, que als anys successius hi hagi aquesta emissora oberta. L'abans de les noves tecnologies fa possible que es pugui arribar a tot arreu a través d'internet, a través de radiodesverm.com, però també gràcies a les xarxes socials. Prop d'un centenar de col·laboradors i col·laboradores de l'emissora vam celebrar aquest aniversari al passat mes de juny amb un sopar i una festa a l'Ateneu de Sant Just.
Aniversaris destacats també als que ha fet la CEES en guany. D'una banda, han celebrat el vuitantè aniversari de la seva fundació i de l'altre, el cinquantè, de la seva refundació. Per aquest motiu, l'entitat va ser l'encarregada de fer el pregó de la festa major.
L'any 1934 es va fundar la CEAS, però la Guerra Civil va aturar la seva activitat durant uns quants anys, fins que el 1964 Antoni Malaret i Fulgens Ibaños van decidir reinstaurar-la al poble. Romi Porredón, actual presidenta de la CEAS, ho explicava el juliol al Just a la Fusta. La primera que es va fundar l'any 34, però després amb l'ensolciada de la guerra es va aturar tot, encara que hi hagués intents una mica de fer alguna cosa, va quedar pràcticament enrere.
i quan hi ha els 64, que són aquests 50 anys, doncs sobretot l'alcalde, el president de l'Ateneu, i després Fulgensi Baños, sobretot la figura del Fulgensi Baños, que justament en homenatge, diguéssim, del Fulgensi és aquests 50 anys. Música
La Casa Regional d'Extremadura també ha estat d'aniversari destacat aquest 2014 perquè ha fet 30 anys en el marc de la seva Setmana Cultural. A l'octubre van fer diferents actes de celebració que van comptar amb moltes entitats i grups enjustencs. El seu president, Paco Ramos, explicava a l'octubre alguns dels grups que es van sumar a l'aniversari de la Casa Regional.
Empezamos el viernes con un concurso de tapas, para socios y no socios, para todo el que quiera participar, con unos premios, no premios a la mejor tapa, sino premios entre todos los concursantes. El sábado en la Ateneum tenemos invitados a la Coral Armonía del Milenari, al Grupo Sardanita de Sanyús, a la Coral Loponda en Flor y al Centro Extremeño de Cornellà para despedir el acto con Jodas Extremeñas, nuestros clores extremeños.
Per cert, que Paco Ramos és des d'aquest any el president de la Casa Regional d'Extremadura en substitució de Manuel Zapatao.
Aquest any altres entitats han estat notícies en just per diverses qüestions, com ara l'agrupament escolta Martin Luther King, sobretot per les incògnites al voltant de la seva ubicació al proper curs. Des de fa mesos, el cau només té permès ocupar la meitat dels locals de l'Església per fer les seves activitats, la qual cosa comporta diferents problemes vinculats amb el seu poc espai. Ara estan en converses amb la Taneu per encabir-hi la seva seu espai.
De fet, el cau podria començar el proper curs a l'Ateneu si accepta la proposta de l'entitat. A principis de desembre, representants de l'Ateneu i de l'agrupament es van reunir per estudiar les alternatives perquè l'equipament aculli la seu del cau. Hi havia algunes qüestions vinculades amb els accessos que no acabaven de veure del tot clares des del cau. Entre d'altres, reivindicaven més seguretat a les finestres de l'espai, que s'habilitaria per l'entitat, i un accés alternatiu al carrer Ateneu. Maria Bardegí és una de les caps del cau. Creiem que pel carrer Ateneu és un accés...
perillós, perquè a més a més som 100% nens i els porten els pares i els venen a buscar i llavors això vol dir moltes persones amb unes hores concretes i a més a més sortir a jugar al pati o al carrer. Creiem que això és soroll i molèstia, que tot això la resta és una mica distribució d'espais i així que ja ens han dit que pot anar a càrrec nostre.
Si el CAU accepta la proposta de l'Ateneu, és molt probable que no sigui necessari demanar cap crèdit. Albert Macià, president de l'Ateneu, explicava per què. Tindríem una altra manera de finançar l'obra. Bàsicament amb l'Ajuntament i després, com hem rebaixat també bastant les pretensions inicials, doncs també hem rebaixat la factura final i bé, és possible que necessitem alguna part, lògicament, de...
necessitarem alguna part de finançament, però dins de l'activitat habitual de l'Ateneu o, potser, senzillament amb la mateixa pòlissa de crèdit que tenim, que normalment no utilitzem igual, seria més que suficient. Per tant, si l'agrupament escolta, accepta i es comencen els treballs el 2015, molt probablement el cau podria iniciar el curs que ve a les instal·lacions de l'Ateneu.
Sant Just Solidari ha estat una de les entitats que de mica en mica ha anat treballant i ajudant altres persones que estan lluny. És el cas dels habitants de Camoapa, el poble nicaragüenc, ha germanat amb Sant Just. I és que aquest any el desenvolupament socioeconòmic d'aquest poble era un dels reptes principals de l'entitat.
Aquest any Sant Jó Solidari ha engegat el projecte Alianzas, un pla de desenvolupament socioeconòmic dels petits i mitjans empresaris i agricultors de Camuapa. Aquest 2014 s'ha iniciat la segona fase del projecte. Ho detallava el seu president Lluís Casals. Sinó que és donar camins perquè la pròpia gent a través del seu treball trobi els seus camins de fundar un futur amb dignitat. Aumentar la productivitat dels petits i mitjans productors agropecuaris, reforçar les cooperatives. Aquest és el gran...
el gran repte d'aquest projecte Aliances, que ahir vam aprovar la seva segona fase, que és durar a terme durant l'exercici del 2014. Un dels projectes grans de Sant Jó Solidari els propers anys és crear un servei d'oftalmologia a l'Hospital de Camoapa. L'any passat, l'entitat va signar un conveni amb l'Institut Català de la Retina per finançar aquest projecte, que de mica en mica va tirant endavant.
A més, aquest any Sant Jus Solidari ha fet dues edicions del Swing Solidari, una sessió per sentir i ballar swing en directe i per recaptar fons pel projecte Formació de Joves de Camoapa. L'entitat va engegar aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar el material bàsic que els joves de secundària de Camoapa necessiten per estudiar. Aquest curs, 56 joves nicaragüencs estan becats gràcies al projecte. En l'última edició del Swing Solidari, celebrada a l'octubre, es van recaptar 475 euros.
Des del Centre d'Estudis Sant Justencs, aquest any han seguit impulsant les fulles de tardor com a postres típiques santjustenques per festes de tardor. De la seva venda van recaptar prop de 600 euros. Aquests diners els han donat els nens i nenes de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Des del març, l'Associació de Veïns de Sant Just compta amb un nou president, José Miguel Sebastián. Sebastián agafava així el relleu de Jaume Rui, que va ser president durant quatre anys i manté els mateixos reptes de cara al futur. Ara es posa al capdavant de l'entitat conscient que amb la crisi hi ha més feina que abans. A més, compta amb el suport dels membres de la Junta. O sigui, s'han incorporat noves persones disposades a treballar i jo crec que sí, que es pot fer una mica de feina. Sempre hi ha feina, però clar, en aquests moments...
hem de treballar una mica més perquè hi ha molts problemes a la societat i val la pena ficar-se.
De cara als propers anys, José Miguel Sebastián manté els reptes que deixa l'anterior junta. Un dels més destacats era aconseguir instal·lar un desfibrilador a Sant Just. I una entitat que s'ha creat aquest any ha estat l'associació BIROT, l'antiga associació Sant Justenca per la cultura de la cervesa artesana. Es va presentar públicament al maig amb l'objectiu de difondre la cervesa artesana a nivell municipal i dinamits activitats per promoure-la. Edgar Ijas n'és el president.
Estem acostumats a un consum de cervesa una mica insípida, totes iguals, consum de grans quantitats i no ens aturem a veure que hi ha cerveses que tenen unes propietats molt diferents, que ofereixen possibilitats de meridatge, tenen moltes possibilitats i creiem que la cervesa artesana precisament dona més oferta i amb una atenció als ingredients, als processos més acurada.
Des que es va crear, de fet, han participat de moltes activitats, com ara la Festa Major. I no com a entitat, però sí com a espai cultural destacat del poble. Enguany, l'espai de lliure creació Carme Malaret ha estat un dels indrets més actius del poble a nivell cultural i artístic.
Per l'espai del carrer Bonavista 105 han passat un munt de propostes artístiques, des de la decoració del seu aparador fins a la culminació del projecte Custòdia 2013-2014, passant per un llarg nombre de mostres express. Fins al proper 6 de gener acull un tasc del que s'hi ha exposat els darrers mesos, sota el títol Sigues Original, amb obres d'entre d'altres Marta Balada, Laura Baringo, Quim Beu, Francesc Fàbregas, Carme Mararet, Nil Nebot, Jaume Porta i Jaume Romero.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
El Club Esportiu Barna, amb seu a Sant Just i a l'Hospitalet, ha recollit uns bons fruits aquest any. Actualment compta amb més d'una seixantena de gimnastes que han fet un molt bon paper en totes les competicions on han participat. El club va néixer el setembre de 2012 i ja s'ha fet amb un nom propi en el món de la gimnàstica rítmica.
Al febrer, en el marc de la Copa Catalana, dues de les seves esportistes, Marina Delgado i Ariadna Modulell, van quedar primeres en categoria infantil nivell 8 en corda i cèrcol. Alicia Fernández també va acabar en la primera posició de nivell 9 en modalitat cèrcol. D'altra banda, Alba Sàrries va competir en júnior nivell 9, on va quedar primera classificada en cèrcol i segona en pilota. A més, a nivell escolar, el conjunt a la B i nivell C es va classificar en tercera posició en la segona fase del Consell Esportiu Escolar.
El mes de juny, algunes de les gimnastes van competir al campionat d'Espanya de gimnàstica rítmica Granada, amb un bon paper, i a l'europeu júnior individual, que es va fer a Bakú, a Zerbeyan. A més, dues de les seves gimnastes, Marina Delgado i Albasària, s'han incorporat aquesta temporada a les seleccions catalana i espanyola, respectivament.
113 nens i nenes de Sant Just i de fora de Sant Just van participar el mes de maig al primer triatló infantil del municipi. El van organitzar el Club Natació Sant Just conjuntament amb l'Ajuntament i la Federació Catalana de Triatló. Va ser un gran èxit de convocatòria i és que, de fet, la federació va concedir inicialment 100 places per a la prova, però, degut al bon ritme d'inscripcions, van ampliar el nombre de places.
I van competir nens i nenes nascuts entre els anys 1998 i 2006, que van haver de nedar, anar amb bicicleta i córrer. Aquest primer triatló va servir també perquè el Club Natació Sant Just donés a conèixer un dels seus objectius pels provés mesos, crear una escola infantil de triatló. Jordi Estrader és el president del club. I el triatló hem cregut que és una disciplina que, independentment d'estar bastant en boga avui en dia, doncs uneix el que és haver de ser un bon nedador amb el...
amb el fet de també entrenar el córrer i la bicicleta. És un esport bastant complet. I nosaltres tenim el pensament, si tot va bé i si la gent s'engresca, de fer una secció dintre del club de natació de triatloc, però infantil, o sigui, com a escola. Segons Estrader, el triatloc està esdevenint un esport molt popular per ser molt complet i considera que és interessant poder potenciar-lo des de la base.
El Club Ibic Sol Solet va acollir el mes d'abril la primera fase de la Copa d'Europa de clubs de Pony Mounted Games, que s'eslabrava durant tot un cap de setmana a Barcelona. Va ser a petició del Club Sant Justenca. La ciutat va ser escollida per acollir aquesta primera etapa del campionat, que consisteix en cinc fases que es van fer fins al setembre arreu del continent.
Aquest esdeveniment va tenir lloc el cap de setmana del 12 i 13 d'abril a les instal·lacions del Reial Club de Polo de Barcelona i es va incloure en la Barcelona Christian Challenge. Era una de les cinc mànigues de la Copa d'Europa dels clubs de Pony Monty Games Peter Dal. Hi van participar més de 300 anets provenients de França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Espanya. La directora del club, Mary Follett, en parlava l'any passat del programa Juguem a Casa quan es va fer oficial que s'havia acceptat la petició del club hípic Sol Solet.
Se llama la Copa de Euroclubs Peter Dahl. Peter Dahl, que es un señor inglés que hizo este trofeo, que participa en Italia, Francia, Suiza, España y Austria. Y vamos a organizar la primera manga de cinco que hay. Uno aquí, dos en Francia, uno en Suiza y uno, la final, en Italia, en Turín.
El juny va tenir lloc la primera cursa solidària de Sant Just per Sant Joan de Déu, esdeveniment que va recollir 3.000 euros per la investigació del càncer infantil. Va comptar amb la participació de 700 persones, la meitat de les quals eren nens i nenes. La primera cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu l'organitzava el Club Atletisme Sant Just i l'entitat va donar aquests 3.000 euros a l'obra social Sant Joan de Déu, que és el 60% dels diners recollits de les inscripcions. D'aquesta manera vol col·laborar amb projectes de recerca en oncologia infantil. Ho explicava l'alcalde
Josep Perpinyà. Va estar present una representant de l'Obre Social de Sant Joan de Déu i em va dir, escolta, alcalde, no saps el que feu, perquè nosaltres ingressem més de 800.000 euros a l'any en temes d'aquests, i aquests diners van directament a pagar investigadors, i això ens permet seguir tenint persones d'una qualitat professional molt elevada investigant una enfermedad que realment a tots ens posa la pell de gallina quan ho pensem, que és el càncer de nens petits, no?
La cursa va ser un èxit amb més de 700 corredors i corredores, petits i grans.
Els cars de coixinets han arribat aquest any a la seva 38a edició. La cursa es va fer el cap de setmana del 15 i 16 de novembre als carrers Freixes i Creu del Padró i va comptar amb la participació de 120 cars. Els guanyadors en categoria a la vins van ser Mateo González Cuevas i Adrià Rodríguez, en infantils Carlos Borrajo i Manel Borrajo, en cadets Biel Tonda i Gil Tudó, en fèmines Catalina Planelles i Lua López,
I en categoria mixta, Ania Català i Jaume Fàbregas. En veterans han obtingut la primera posició per tercer any consecutiu, Alejandro Viescas i Àlex Portes. En juniors van guanyar Sergi Homet i Gerard Busquets. I per últim, en categoria sènior, va guanyar el car conduït per Marc Petitpier i Pol Albanell. I en màsters, l'equip format per Adrià Sandoval i Jan Busquets.
I a l'octubre, 10 patinadores del patinatge artístic Sant Just van guanyar la medalla de plata al Mundial de Patinatge 2014. Es va celebrar a Reus i comptava amb la presència de 31 equips procedents dels 5 continents. Les patinadores del patinatge artístic Sant Just van competir en la modalitat de grup gran amb les esportistes del Club de Patinatge Masnou. Amb la coreografia Laberint, les Sant Justenques van assolir la segona posició al Mundial de Patinatge 2014. Un èxit més per les patinadores de Sant Just...
que la temporada passada ja van aconseguir l'or en el campionat de Barcelona en la modalitat de grups de xou, plata en el de Catalunya i bronze en els campionats d'Espanya i d'Europa. I aquest any s'ha fet sentir una reivindicació de l'equip de futbol 7 fèmines amateurs Sant Jogosties, que al setembre reivindicaven el seu dret a entrenar i jugar al camp municipal de futbol. Després de dos anys entrenant allà els divendres de 10 a 11 de la nit, el mes de juliol van saber que no podrien utilitzar més aquest espai en aquest horari.
Les jugadores asseguraven que la rivalitat entre el futbol club Sant Just i l'Atlètic Sant Just i les seves dificultats per quadrar horaris d'entrenament al camp els prejudicaven directament. Dues de les jugadores de l'equip, Ivon Villar i Mercedes Pérez, van explicar la problemàtica en una entrevista al Just a la Fusta.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem de futbol, perquè l'equip de futbol 7 fèmines amateurs en just format per 20 jugadores reivindica que ha de deixar de jugar al camp municipal en el seu horari habitual, perquè, segons els han dit, el motiu pel qual no poden jugar és que no estan federades. Ara en parlem amb dues de les jugadores que tenim avui aquí, el Just a la Fusta, la Iván Vilar i també la Mercedes Pérez. Molt bon dia a totes dues. Què tal? Bon dia.
Bon dia. A veure, expliquem una mica el que ha passat, perquè en principi el que dèiem ara és que sou un equip format per 20 jugadores, un equip, per tant, de futbol set, de dones i amateur, i que jugàveu els divendres al vespre, no? I ara el que expliqueu és que us han comunicat fa poc que ja no podeu jugar en aquest horari i que el motiu que us han donat és aquesta qüestió de la federació.
Com us n'heu assabentat? És a dir, com us ha arribat aquesta comunicació? Us ha estat a través d'una carta? Algú us ho ha explicat? Com ha anat tot plegat? Bueno, en principi començàvem el divendres de setembre Avui? No, no, com tots els equips I nosaltres estàvem preparades per anar a jugar al camp, com sempre
Llavors un amic meu em va dir que hi havia una carta de l'Ajuntament dient que no podíem entrenar, que no calia que anéssim perquè no podíem anar a entrenar. Llavors dic que a mi ningú m'ha dit res, ni el president, ni l'Ajuntament, ni ningú.
Llavors dic, què fem? Vam anar, però ja sabíem que no podíem entrenar. Llavors me va arribar la carta, però a mi no me l'han donat. Jo la tinc perquè la tinc. Llavors ja explica que hi ha una normativa, un punt que han posat, que es veu que l'han fet el juliol d'aquest any, i posa que les no federades no tenim... Ho estuallà perquè els federats tenen...
Recordem que el tema del camp de futbol n'hem parlat altres vegades, se n'ha parlat també el Juguem a casa, que és que entre els equips de l'Atlètic, els equips del FC Sant Just, el tema de l'horari ja és una mica la disputa, que no s'acaba per entendre'ns, i per tant suposo que va per aquí aquest tema, és una qüestió vinculada amb tot el tema dels horaris i que potser no hi ha prou espai en l'actual camp de futbol de Sant Just. Sí, sí, això ho entenem. El que passa és que nosaltres en aquesta era la tercera temporada,
Nosaltres, quan vam començar, el camp no l'utilitzava ningú. Estàvem soles. Llavors, després ho vam compartir amb l'Amater B, del Sant Lluís, molt bé. Però l'any passat ja es van començar a empipar de que sí, no sé què dels horaris, no sé què. I estava l'Atlètic, entrenava davant nostre. Llavors, nosaltres, en teoria, la teoria és que a les 9 i mitja començàvem a entrenar.
Però com nosaltres no teníem pressa, a l'Atlètic li deixàvem fins a les 10. Llavors sortien a l'Atlètic, a nosaltres, i fins ara no hi havia cap problema al camp. I tampoc us havien advertit o us havien dit, escolta, això ho hauré de fer així d'aquesta manera? No, no, no. Això se sap perquè tu dius que ell escolta i m'ha enterat i tot això, però és que no. I és el que diem, si aquesta reunió que vam fer està feta des del juliol, podien haver avisat, ei, no teniu camp,
Però va ser l'últim dia, com ho van dir. Per tant, suposo que la reacció de la resta de la gent que formeu l'equip ha estat, no sé si de sorpresa, decepció, com estan els ànims? És que a totes ens agrada jugar i és el que diem. També m'han dit que hi ha altres opcions.
Però a mi no m'ho han comunicat tampoc, eh? Suposo que aquesta seria una altra qüestió, no? El següent pas seria, ja es pensarà de què es farà o què no es farà, però suposo que el motiu principal ara és la manera com se us han explicat les coses o no se n'han explicat. I l'argument que us donen que és aquest de la federació, no? Federar-se, que suposo que no és una opció que pugueu contemplar des del vostre equip, no la contempleu, n'heu parlat.
A veure, és que en teoria no podem federar-nos, primer perquè unes quantes ja tenim una edat, això, i no podem aguantar una lliga, perquè les lligues es juguen els dissabtes, els diumenges, i nosaltres tenim fills, tenim d'acompanyar els fills també al futbol, o sigui, estem tot el dia al camp.
Llavors també és una altra que nosaltres tenim unes noies que estan federades també. A dins del vostre equip? Sí, perquè es juguen a futbol sala. Llavors no tenen cap problema de venir perquè els agrada el futbol i fan l'esforç de venir a entrenar amb nosaltres amb gust. El que passa és que si això, els horaris que tenen totes estudien o treballen i a nosaltres l'horari que ens va bé, que portem dos anys així, és de 10 a 11 els divendres.
I que fins ara no hi havia hagut cap problema. No, no, no. Seria aquesta la tercera temporada la que aniríeu a fer ara, no? Llavors ara vosaltres què fareu? És a dir, un cop heu sabut això, el pas que fareu ara, aneu parlat amb l'Ajuntament, parlareu amb el futbol club Sant Jús, parlareu amb l'Atlètic... Ja sabem que no podrem entrenar més, això ja ho sabem. Perquè he sentit que entre l'Atlètic i el Sant Jús em volen posar a entrenar un diumenge a les 8 del matí.
Això també m'ho han dit, ningú m'ho ha aclarit, però és el que dèiem, jo els diumenges al matí, a les 8 del matí, potser tinc el partit de futbol del meu fill a Reus, no puc anar. És un horari en principi una mica complicat per qualsevol persona, també un diumenge a les 8 del matí a nivell amater és una mica difícil segurament.
De totes maneres, hi ha una altra opció, perquè si el divendres a les 10 de la nit entrenen dos equips, nosaltres també podem entrenar, podríem ser els tres. Perquè hi ha molts dies, gairebé tots, que el camp es divideix en 3, 4, 5 o 6 parts. Llavors no trobo la gràcia de dir, bueno, doncs aquestes el que volen és...
Que no estiguem allà, perquè si es poden dividir el camp en dos, tres, quatre o cinc fraccions per diferents equips, per què no el divendres a les deu de la nit, que el que fan és no res, doncs mira, ho fem entre tres.
Clar, home, no sabia que es dividien tant, vull dir, llavors tindria sentit, no? Sí, perquè cada club té els seus, té alevins, té cadets, i clar, el camp és petit, llavors, com que tenen diversos, el camp es divideixen molt. Tu vas un divendres a les 5 de la tarda i trobes el camp amb 7 o 8 cops, jo què sé, hi ha equips de tot, de totes maneres, petits, grans, tots jugant, perquè necessiten les hores d'entreno. I el camp està dividit en molts equips.
Per què no aquest divendres es diu, mira, ho fem entre tres, us deixem un tros de camp, si no necessitem el camp sencer, si nosaltres amb un quart o menys ja ens apenyem. I d'aquesta qüestió concreta, d'aquesta proposta, n'heu parlat on voleu parlar? No, però si no val la pena parlar perquè no ens faran cas. Ja ho doneu per perdut, veig, eh? No, no ho hem donat per perdut, el problema és que com que entre ells hi ha rivalitat, llavors les que perdem són nosaltres.
Perquè si ells diguéssim, bueno, doncs mira, no passa res, us deixem un tros de camp, perquè, aviam, el Sant Just ens ho deixa. Però, clar, com que està a l'Atlètic... És a dir, vosaltres no formeu part ni del futbolclub Sant Just ni de l'Atlètic Sant Just, o sí? No volem formar part de cap, perquè, clar, hi ha mares de l'Atlètic, hi ha mares del Sant Just i no ens podem posicionar. Però fins ara érem del Sant Just perquè l'horari que nosaltres teníem era del Sant Just.
Llavors, clar, havíem de dir que som dels Sant Just perquè són ells els que ens deixen el camp. Els que us deixen l'horari, no? Clar, però si ara ha arribat l'Atlètic i li ha pres la meitat del camp, o es posen de cor i ens deixen un tros, o... És a dir, ho fa fora. D'alguna manera creieu que és una mica que sortiu esquitxades d'aquest conflicte que hi ha entre el FC Sant Just i l'Atlètic? Sí, clar, és normal.
és normal molestem i més que res és un tema econòmic perquè si donéssim part de nosaltres paguem als nostres entrenadors nosaltres mateixes si paguéssim a qualsevol club la quota que tinc ja no diríem res és una cosa també econòmica i no podríeu pertanyar l'única absolució seria la federació la que us demanen l'argument és si no estàs federat no pots jugar al camp
L'any passat també pot ser que també m'ho diguin, però és una cosa que no... Està al camp de terra, que podíem entrenar allà, però és que ja no és qüestió d'això. Perquè l'any passat entrenàvem dimarts al camp de terra i divendres al camp de llespa. I, sincerament, no ens agrada jugar al camp de terra. Hi ha diferència, no? Moltíssima, moltíssima.
Per tant, l'alternativa inicial que trobaríeu ara, si ara no esteu jugant els divendres, no? No. I voleu seguir jugant per això? Home, és clar. Si hi ha alguna cosa fareu, l'únic que ara, per això dic, que seria anar per passos, no? Parlareu amb l'Ajuntament, fareu alguna mena de reunió, demanareu alguna cosa, encara que creieu que no us arregli, eh? Vull dir, però fareu algun pas en aquest sentit? O espereu que us diguin alguna cosa? De moment esperarem que us diguin alguna cosa.
perquè és que també, com no som ningú, tampoc podem anar allà, però bueno, sentir-nos... Home, sou un club, per això. Un equip, perdó, un club no, justament. Encara que no esteu integrades en un club general. És el que diem, dret a pataleta, farem com l'Atlètic, apuntarem un altre club femenino, ens enllús, i serem tres fent guerra. O sigui, no sé, és que... No, no, clar, suposo que... És irreal, això. Perquè l'únic que volem és jugar i entrenar.
I ja està. No volem molestar. Si volguéssim molestar estaríem allà al camp i estaríem fent i no ho fem. No volem molestar. L'únic que volem és que ens deixem a l'horari que teníem un tros de camp. Res més. Heu parlat, no amb la direcció, però amb gent amb companys que coneixeu del futbol club Sant Just o de l'Atlètic, de tot plegat? S'amaguen. Ens veuen entrar pel camp i s'amaguen. És una cosa bestial. No es pot parlar. No es pot parlar perquè com que entre ells no s'entenen no es pot parlar. El que passa és que s'amaguen. No els trobem. No els trobem.
No pregunten, com que no pregunten no d'en pie. Clar, segurament també és una decisió que potser s'ha pres a nivell més general, no? No, no, la decisió tenim clar qui l'ha pres. Però si, a veure, això ho entenem, eh? El que fan ho entenem perquè són que tenen equips, però és que nosaltres no fèiem res de malament, estàvem allà.
segurament potser si fins i tot us haguessin se us hagués plantejat això d'aquest canvi però s'hagués fet a partir d'alguna reunió igual creieu que potser doncs simplement haguessin dit mira d'acord ja anirem a un altre lloc o sigui que és una mica el problema de formes és aquest el problema perquè si ens ho haguessin parlat o ens haguessin dit alguna cosa doncs mira no passa res no podem no podem però és que ha sigut les formes i maneres de fer-lo que no com tot el que es fa sent just més clar l'aigua
A nivell de futbol o en general? A general. Et veig molt crítica, eh? Heu tingut molt reivindicatives. Bé, en tot cas, hem volgut fer ressò d'això que estava passant. Jo pensava que no sabia això, si aniríeu endavant, si faríeu alguna mena de reunió. Mirarem de parlar amb alguns o altres per saber, doncs, què és el que ha passat, també, o què és el que podrà passar a partir d'ara. I, en tot cas, vosaltres, suposo que també, si res no canvia, buscareu un altre espai, no?, on jugar a futbol. Això no ho deixareu de fer? Ja ho veurem. No, no. No.
Doncs n'estarem al cas, en tot que us convidem que també vingueu a la ràdio quan sigui per explicar com evoluciona tot plegat. Moltes gràcies avui per venir a plantejar què és el que ha passat i Bon Vilar i també la Mercedes Pérez, que sou dues de les jugadores d'aquest equip de futbol 7, que com hem dit sou 20, no? Total, vull dir que Déu-n'hi-do. I dos entrenadors. I dos entrenadors. Ells també queden apartats? Sí, claro. Pobrets que... No formen part, per tant... No, no, eren nostres, eren nostres.
Doncs esperem que tot vagi una mica, intenti arreglar-se una mica, que vagi molt bé i molta sort. Bon dia. Moltes gràcies. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.