El festival tindrà un segon escenari dedicat a la música més alternativa i, com explica el seu responsable, Pino Salioco en el futur podria allargar-se i programar dos o tres dies.
No hemos ido a una, a dos días y a tres días, como es el objetivo futuro que nos gustaría llegar, pero lo que hemos pensado es consolidar el festival para que siga creciendo de forma natural. En los años venideros el festival lo puede tener no solo un día, la idea es pasar a dos y en un futuro incluso a tres. Dilluns sortiran a la venda a les entrades, la General 37 euros, la Premium 137.
Esports, Òscar Fernández. El Barça rep l'Almeria avui al Camp Nou amb l'objectiu de mantenir els quatre punts que té d'avantatge sobre el Madrid a la Lliga de primera divisió. S'esperen rotacions al Barça i Sergi Barjuan, en el seu primer partit a la banqueta de l'Almeria, també haurà d'utilitzar jugadors poc habituals perquè té moltes baixes. Aquest partit entre el Barça i l'Almeria és a les vuit del vespre i el transmetrem en directe a la TDP des d'una hora abans, a partir de les set. Per cert, que el rival del Barça, la Lliga de Campions, el Paris Saint-Germain, juga avui a la semifinal de la Copa de França, contra el Saint-Etienne, a partit únic.
Tornant a la Liga Espanyola, el Madrid juga a les 10 de la nit a Vallecas, contra el Rayo Vallecano. Tot i que arrossega molèsties, Gareth Bale ha entrat a la convocatòria. Demà jugarà a l'Espanyol, a Vila Real. Sergio González, l'entrenador de l'Espanyol, ha fet una defensa ferrissada del seu equip. Diu que no està tan malament com diu l'entorn. Sergio assegura que al gener i al febrer van jugar per sobre de les seves possibilitats. A les Xàmpions de Vaterpolo, avui a un quart de vuit es juga el partit entre el Barceloneta i el Radniki. És la reedició de la final de la temporada passada.
a la Lliga femenina de bàsquet a un quart de nou segon partit de la semifinal entre el Cadi Laceu i el Perfumeries Avenida. Les catalanes van perdre el primer partit. A la segona de futbol, el nou president del Girona, Paciota Mendi, ha formalitzat aquest matí a Madrid la Cora Misenda per fer efectiva la sortida del club del concurs de creditors. I a més a més, aquest divendres es posen a la venda les primeres accions del Llagostera a 231 euros acció. Hi podran concórrer els 824 socis que estan al corrent de pagament.
Fins aquí les notícies. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac?
I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplaçem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball natural i les possibles solucions i alternatives, cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal, com esteu? Bona tarda, Sant Jordi. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech. Des d'ara és fins a les 7 del vespre. Aquest és el programa 1.606 de la Penya del Morro.
Bé, per cert, Andrea Bueno, bona tarda dels serveis informatius que tal com estem, també amb la Cristina aquí a l'estudi número de la ràdio. Cristina, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Les dues, un aplaudiment, senyor. No, que estava pensant, ara que deia això del programa 1606, que quasi és un número setànic, no?
Però no ho és, perquè es veu satànic el 1666. Com, per cert, l'any en què transcurrirà, en què passarà l'espectacle dels dimonis a pagallums de cama blanca el 25 d'abril. Passarà l'any 1666 a Sant Just. Dissabte 25 d'abril a les 9 del vespre.
Què va passar l'any 1666 al nostre municipi?
Hi ha una placa que ens hi n'està, sota la catifa, que demostra que per a Sant Just va ser un any malèfic. Segons tinc entès, l'espectacle de dimonis del 25 d'abril anirà per aquí.
Està posant la pell de gallina, ara. Veig que no sou gaire curioses de què anirà. Jo sí. Però és que no puc dir-ho. Em fa mal el rotllo. Bueno, espera, perquè avui al programa parlarem de la mort. Amb la Montse Ferras d'essència. No la mort en general. La mort com a fet natural que ens afecta a tots, als homes i dones, d'aquest planeta i éssers vius de la galàxia.
Això amb la Montse Ferras d'Essència d'aquí una estona. A més parlarem amb la... que és veritat això? Ho parlarem de la mort. Halloween avui o així? No, però moltes vegades obviem coses que són realitat, com per exemple...
La sorpiem amb consciència o no? Aquest és el tema. Per què la sorpiem? Perquè no volem enfrontar-nos a la realitat. Vivim en un altre món. Avui parlarem d'això a la Penya del Morro. També parlarem de restaurants exòtics. Depèn de quin restaurant exòtic et posen una cosa al plat que dius això és mortífer de necessitat.
Ho farem, per exemple, amb la Clara Narbion de la revista Time Out, a la segona hora. Avui parlarem amb la Roser Arx, d'Educació Canina, que la Roser Arx... Les mutacions als gossos. No vull bromes, que la Roser Arx ha tingut un episodi aquest matí, mentre passejava la seva gossa amb un altre gos, una altra gossa, un altre amo, i ens explicarà també què li ha passat. Avui tenim un programa...
Màgic. Màgic. El Eric Comar, amb les aplicacions mòbils, que no sé si ens en portarà alguna de mortífera, i el Casal de Joves, on intentarem connectar amb el Sergi Rada, i ja us dic ara que no podrem perquè està a Islàndia. És veritat. Veieu, tot quadra. Hi ha una experiència malèfica, avui al programa, i a la Penya del Morro. Oïents, esteu avisats.
Mireu a la vostra porta. Ara és quan jo em mossego la llengua. Per què? Amb el Trenitòpic, com m'ha de passar alguna cosa dolenta. Ara és una cosa, estem cantant la cançó ja? Sí, l'Andrea va per lliure.
Avui només ha cantat l'Andrea. Comencem amb el trending topic d'avui.
El ministre de l'Interior afirma que la fundació nous catalans dificulta la lluita anti jihadista fent pedagogia sobiranista. Qui són nous catalans? És d'una fundació, ara ho explicarem en tot cas. En aquest cas el ministre de l'Interior ha confirmat que Catalunya és un dels territoris amb més intensitat d'activitats salafistes.
Seria la branca més radical de l'Islam. I també ha situat Catalunya com una de les zones del territori espanyol on hi ha més risc potencial d'allijadisme. En aquest sentit, Jorge Fernández Díaz ha assegurat que de les 1.264 masquites que hi ha a tota Espanya, 98 formen part d'aquesta línia més radical de l'Islam.
que seria la Salafista, i d'aquestes 98, 50 es troben ubicades a Catalunya. A més a més, prou ha criticat la Fundació Neus Catalans, que està dirigida per Àngel Colom, en aquest cas per intentar captar fent prosalitisme d'aquesta comunitat amb el fet de la independència. Tot en el mateix dia que a Catalunya s'ha desplegat una operació policial antiihadista en contra d'una cèl·lula vinculada a l'estat islàmic
que, segons el conseller interior Ramon Espadaler, tenia voluntat d'atemptar a Catalunya. A més, doncs, ha assegurat que el focus de captació i radicalització no ha tingut lloc entorn de les masquites ni internet com acostuma, en principi, a ser-hi. L'operació policial ha finalitzat amb almenys 11 detinguts i 16 escorcolls a diferents punts de Catalunya.
Gràcies Cristina, que diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió. Per exemple, BCF, BCF, BCF, es diu així aquest home. Diu, doneu-li la volta a Fernández Díaz, que passi alguna cosa i que no hagi dit res d'aquests extremistes musulmans. A veure llavors què dieu. Quanta hipocresia.
Una altra comentària, el Marc Juanati diu, en Fernández Díaz ara s'assabenta que Síria lluita per la independència de Catalunya. Ja fa temps que és Vox Populi, a Mironia, evidentment. I Berlus Tinho diu que prové Fernández Díaz de retirar totes les cofradies i germandats del sud, posar-hi via l'església i retirar la religió. Veurem llavors qui és el radical. En fi, gràcies Cristina, anem cap a l'espai de les notícies de Sant Just, que avui anem tard.
Les notícies passen just amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el cas.
Bé, anem a saco, perquè ja s'ha obert el termini per presentar reclamacions pel que fa el Cenç electoral de les eleccions del 24 de maig. O sigui, posem-ho ja en situació, perquè fins al 13 d'abril, és a dir, la setmana que ve, es pot consultar la inscripció al Cenç vigent i presentar reclamacions si s'escau.
davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral es pot consultar al web de l'ens d'aquesta oficina del cens electoral si es disposa de certificat digital a través de la pàgina cd.ine.gov.es presencialment també es pot consultar l'Ajuntament de Sant Just en horari de matí i també el dia 13 dilluns a la tarda, el dia 17 d'abril
s'exposaran les rectificacions i un punt més vinculat a les municipals i és que totes aquelles persones que hagin de votar per correu ho poden sol·licitar ja i abans del dia 14 de maig.
Bé, gràcies Andrea, com sempre, un clàssic del tema de les eleccions i la feu una mica al cens electoral. Parlem ara d'Alnus Cepa, ecologista de Catalunya. Tot això no, el nom de la tuitat, que no em diu res de notícia. Publica el seu llibre Estimar i Gaudir de la Vall dos en just. Ai, sí, que bonic.
Doncs atenció perquè és una obra col·lectiva, fruit dels passells creatius de l'entitat. Està bé això, és una entitat que s'edica a passejar per Sant Just. Es podrà aconseguir durant la celebració de Sant Jordi aquest llibre el proper dia 19 d'abril al nostre municipi. Dia s'ha anhelat per fer, justament, una mica la festa de Sant Jordi al nostre municipi i a Canxin està amb totes les paradetes com cada any. Oi, Andrea?
Aquesta és una obra col·lectiva, fruit dels passeig creatius que l'entitat ha convocat en una ocasió per la vall, per tal que els assistents plasmessin creativament el que els inspirava l'entorn natural. Se'n van fer dues sortides. La primera a la primavera del 2014 i la segona a la tardor. A partir d'aquí més d'una vintena de Sant Justencs i Sant Justenques van escriure poemes, van fer dibuixos i pintures i van fer fotos sobre el que els transmetia a la vall de Sant Just.
Tot això és el que es recullen aquest llibre que acaba de veure la Llúmica. Es podrà aconseguir per Sant Jordi a la paradeta d'Omnium durant la dia de Sant Just el dia 19 d'abril. El preu del llibre serà 12 euros per al públic en general i 10 per als socis i sòcies de l'entitat. I, mentrestant, també es pot consultar a diferents equipaments municipals, com ararà Biblioteca Joan Margarit.
Què passa? Noto un esperit que m'està posseïn. Els ombros, les braços, les mans. No puc parar de ballar.
És l'esperit de fastruc. Sí, la festa que ha organitzat el Cau de Sant Just. Organitzar aquest divendres la primera edició de la fastruc. Fastruc té nom a fruit sec, no? Sí. Hi haurà una xerrada, per exemple, menys d'aquests fastrucs.
Hi haurà una xerrada solidària abans, una botifarrada i al final concerts per recaptar fons per als seus campaments i per donar a conèixer l'experiència de Lous Manomar, un jove nascut a Ghana que explicarà la seva història després de viure deu anys a Catalunya, de com es viu en aquell país i de com va arribar fins aquí, oi Andreu?
Doncs sí, aquesta és una festa oberta a tothom que organitza el grup TRUK, el grup dels joves més grans a l'Europament Escolta Martin Luther King. Tot plegat començarà a les 7 divendres amb la Conferència al camí cap a l'Educació. L'any partirà l'Ousman Omar, que és un jove africa de 27 anys que va sortir del seu país amb Pastera fa més de 10 anys i que ara viu a Valldoreix. L'Ousman donarà a conèixer la seva experiència personal i els seus projectes a Catalunya. Un d'aquests és molt interessant, el fa amb el seu germà que viu a Ghana i volen tirar endavant un projecte conegut com el NASCO ICT World,
que és una iniciativa educativa que dona suport als estudiants de Ghana en el camp de la informàtica i del món digital. De tot plegat parlarà Òsman Omar de Divendres, el protagonista d'aquesta història, al Casal de Joves i després, a partir de les 9, hi haurà botifarrada i concerts a preus populars amb els grups Seicos i Los Amantes de Amparo. El preu de la botifarrada és de 5 euros, inclou la botifarrada, beguda i l'entrada al concert. I si només voleu anar-hi a concert, costarà l'entrada 1 euro.
Bé, doncs això serà aquest divendres. Per cert, molt macos, el Ferran i la Llorna, que van anar ahir al programa i ens van explicar com anava tot això. I nosaltres és aquí que els dediquem molta sort en aquesta primera edició del Faestruc. En fi, 5 i 20 de la tarda, i acabem comentant una altra qüestió. Què és això? Són caramelles.
Què m'està passant? Em sento invuït per un esperit que no puc parar de moure els braços i les capes. Què ha posat ell, ara? Bruno Mars, no. Bé, és, concretament, l'agenda al cor lo pom de flors.
Bueno, que no són aquests que sonen de fons. Els que sonen de fons són la gent del Pont d'Arcalís. Del tema aigua més aigua. Tornen les caramelles al nostre municipi. Les caramelles què es fan? Quan a un li dóna la gana, no? Perquè jo pensava que es feien sempre per Setmana Santa i veig que...
Ja he passat Semana Santa? Ja, Semana Santa. Què? Po' Semana Santa. Po' Semana Santa, no? Doncs el cor L'Opom de Flors celebra des de fa dècades... És que amb aquest nom, L'Opom de... L'Opom de Flors. Jo sé què és L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Opom de Flors. L'Op
El cor l'opom de flors, jo sé que es diu l'opom de flors, però no sé per què jo, Andrea, em surt dir si és l'opom de flors. Jo dic l'opom de flors. No, hauria de ser l'opom de flors. L'u, l'u, l'u, perquè es fa neutre, l'o. El caloret, el caloret, el caloret follet.
Quins canvis, eh? Com passeu d'una cosa a l'altra, eh? A veure, recupera les caramelles un moment. On vas a parar? Que és molt millor les caramelles. Sí, però si jo dic que avui fa una mica... De què? De calorets. El calorets! Prou ja! El calorets!
No, no ho diguis. Que no digui cap personal el programa més, que si no estarem escoltant-la. A mi em poseeix l'esperit de Rita Barberà molt ràpid. Tens ganes de tirar un petard així, com si estiguessis com a loca.
Bé, un dia se li trencarà el cervical a la ruta barbarà i després tira els petards amb aquella mala llit. Bé, tornem com diem. Així podem arribar a la notícia i dir-la d'una vegada. El cor lupom de Flors ha celebrat des de fa dècades aquesta bonica tradició que conmemora l'arribada de la Pasqua a Sant Just.
Dissabte... Sembla això... Sant just, segle XIV. Dissabte i diumenge els cantaires interpretaran les caramelles pels carrers del poble. Per tant, si escolteu soroll al carrer, no agafeu covells d'aigua i els tireu pel balcó. És música. Clar, per això, una mica de tranquil·litat, que la gent del cor el ponga de fons. Més d'un any han rebut. Tranquil·litzem-nos, Andrea. És veritat, això?
Pel que em diuen, alguna vegada s'ha intentat, després la dona del pis dient no, no tiri res, que és la gent del cor... Ah, d'acord, d'acord. A més és de dia. Tampoc no és... Que no ho fan de matinada, anirem al bainar. És igual. Hi ha gent que té un covell d'aigua sempre a una casa per tirar... La gallina del balcó. En cas que passi alguna cosa. Il·lumina'ns i explica'ns de què té d'això.
Doncs aquesta és una tradició que consisteix en que els homes del corropom de flors, perquè tots són homes, interpretin cançons populars i tradicionals per diferents... Perdona, talli ja, només començarem a dir. Però has pogut dir alguna cosa en dient que tots són homes o no? No, ara en parlarem del perquè. Ah, vale. Ui, un moment.
Ho dic perquè aquí en aquest programa, moltes vegades diuen que tothom són dones. Ja es mira de forma tal. En canvi, amb tots son homes, aquí no passa res. Si posin tot dones tampoc passaria res. No, no passaria res. Però se'n planteja fer un calendari. Per recaptar fonts. A mitjana d'edat.
Alta. Em poso en un jardí que després no sé com surten. Doncs ja s'interpretaran cançons populars i tradicionals per diferents punts rellevants del poble. Dissabte les cantades de caramelles partiran a dos quarts d'ons del matí. Des de la pastisseria Celes després passaran...
El nom és en castellà. Els informatius com dieu?
Súper serveis, Helena. Com li dieu els informatius? Súper fiu. La plaça Camperació és al carrer Campadroset. A Miquel Ramartell s'acabaran a l'illa Walden a dues quarts de dues. Perdona, a Walden o Valden? Valden. Valden, eh? Valden. Vale, vale, vale. I vaig per anar curat dins. Gràcies. Doncs a diumenge també a dues quarts d'uns arrencaran des del Centre Social el 1000 Lanari. Molt bé, molt bon dia. També la lliminada, oi?
Passaran també per la llar residencia Nostra Senyora de Lourdes, la pastisseria Trilla, l'Ajuntament de Sant Just, el carrer Verge dels Dolors, la plaça Maragall i s'acabaran el cafè de l'Ataneu cap allà dos quarts de dues del migdia.
I ara més un apunt és que el cor està iniciant una nova campanya per recaptar més homes que vulguin cantar amb el grup, per tant si algun home està interessat en formar part del cor l'Opom de Flors ho podrà comunicar als seus integrants aquest cap de setmana durant les cantades de caramelles. Home, però... Tot i que no sapic cantar. De fet és... Fugna jo. És millor que no sàpiga cantar llavors. Exacte. No és que sigui millor, però que si hi ha algun home que no sap cantar no passa res.
No, no, ja es nota, ja. En aquesta vida, tot s'ha d'aprendre. Això d'entrada. I l'origen dels cors de claveira aquest, que els homes es ajuntessin i cantessin, sabíguessin o no. Tenim Núria Feliu cantant les caramelles. Podem escoltar-les, si us plau? A veure. Perquè m'interessa. De l'àlbum Els nostres cublets. A veure, Núria Feliu, eh?
Vinga, va, Núria, ataca. Aquest és de l'any 1787. Gran any. 1787.
No, no, és que jo ho faig molt bé, Jordi, ho faig molt bé. Vinga, cap a la dreta, Cristina. Ara.
Com els peus, no us repitgeu, eh? Au, Jordi! Perdona, perdona, perdona. Escolta, va cap a l'esquerra, cap a l'esquerra. No sabeu. Jo vos anime, m'he dit. Jo vos anime, m'he dit. El calor és, el calor és, el calor és collet. El calor és, el calor és collet.
Igual hauríem de fer una coreografia, eh, per a aquesta cançó. Perdona, ha dit vos anime? Torna a posar-la a l'oreador.
Això serà aquest cap de setmana. Si voleu saber més colors de les que passen a Sant Just...
No és la Núria Feliu. T'agraeixo aquest piropo, però Núria Feliu només n'hi ha una. A partir de 3, una mica costumbristes, com les de Manel. 12 els frescos.
Bé, si voleu saber més coses que passen a Sant Just, tenneu el telèfon de ràdio, no cal que truqueu. Podeu mirar la pàgina web, radyoesbert.com, i a partir de les 7, els Sant Just Notícies d'Edició Vespre. Ara hem de cantar nosaltres, eh, que també no fem caramelles, però estem allà. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno, sí, que està ben informat de tot el camp, passa per aquí, oh, yeah! Oh, yeah!
Fem una pausa per la publicitat, i de fet és Maria Foliu. I d'aquí uns moments contactem amb la redacció de la revista Time Out, on la Clara Narbiona ens explicarà algunes qüestions de Barcelona, com per exemple alguns amos de bars mítics de la ciutat Comtal. Fins ara mateix, a la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans.
Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprend català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio 2d.
5 i 34 de la tarda, com comentàvem fa un moment, connectem, com cada dimecres a aquesta hora, amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, en la nostra revista d'oci de cultura preferida i predilecta del programa Clara Narrión. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, què tal? Com va la setmana santa? T'ha provat, això que es diu?
Bueno, curta, no, com la vostra em sembla, però bé, bé. Curta, curta. Bueno, no gaire, eh, però tu sí, no? Tens pinta? Una miqueta, una miqueta. Vas anar a buscar ja... Vas anar a buscar el solet, no, ja? Doncs sí, doncs sí. Sí, però vas anar a la platja o era més de Terrassa?
La peça no em vaig atrevillir perquè soc una persona una mica fraudulenta, aleshores això de sucar els peus a 20 graus no ho veig clar. És moreno aquell de terraça, és diferent, eh, moreno de terraça? És aquell que només és per morir una cara i una miqueta de braços. Ara, ara, ara. Bé, avui tenim diferents qüestions sobre la taula, parlarem de restaurants exòtics, del minimúsica, però abans hem de parlar d'amus i de propietaris de bars mítics de Barcelona, perquè justament li dediqueu un article al Time Out aquesta setmana, no, Clara?
Doncs sí, efectivament, perquè jo crec que en aquesta vida tothom tombar de cap calera i un senyor barman o amo del bar que escolta totes les seves penes mentre s'hi posa cervesa sense fi.
És veritat. Un monument, no?, i també homenatge al propietari dels bars, no?, des d'aquí. Exacte, aquells que ens escolten les alegries i les penes i ens donen de l'hora de menjar sempre que ens ho demanem. Sí, sí, sí. I aleshores hem triat alguns d'aquests propietaris mítics que fan que la nostra vida sigui una mica més senzilla. Ah, molt bé. Per quin comencem? Començarem pel meu preferit, si em permeteu, que és el Saico, que és allà a Pobletec, just per sobre l'Apolo. Sí.
És un bar mític, sobretot per la música rock entre el que posen, cerveses estregatíssimes, barates i bones, i el més important és el Carly Dramidev, el nostre estimat Carly.
que ens escolta les penes i ens alegra i ens consola i ens posa bona música. Escolta, el Saico, perquè per allà a sobre de l'Apollo hi ha uns quants, eh, de bars. És aquell que fa cantonada o no? Mira, és el carrer Piqué, número 27. Ah, Piqué 27. Però fa cantonada o no? No fa cantonada. És tu, si estàs a l'Apollo, puja i la primera no, la segona, a l'esquerra. I és aquell carrer, una miqueta al fons.
Ah, vale, vale. El Saico, vale, està bé. Carrer Piquet, número 27. I el Xavi és el propietari, perquè heu anat a parlar amb cada propietari dels bars, no? Sí, sí, propietari o propietari. I què us han explicat, en general? Gràcies a Déu no ens han explicat gaire escafarderies, però sí que ens han explicat històries dels bars. Per exemple, el Xavi del Saico deia que
que fa un munt d'anys que treballa a aquest bar, que hi ha de tot hipster, rockers, heavy's, mods, i que a què més li pesa aquest acima de companys és l'insomni.
El Charlie sempre diu que dormir és de covards. La gent que treballa a l'historeria, a restauració i tal, el tema de dormir... poc. Això ho diuen, una frase tòpica, però que el bar és molt esclau. I en aquest cas m'imagino que és veritat. En fi, la primera proposta de Time Out de bars mítics i dels seus amus és el Charlie del Saico. Segona proposta que teniu.
Més, un que potser no passa tant de son, que és el Tano de la vermuteria del Tano, com el seu propi nom indica. On està? Aquesta està Gràcia, carrer Joan Blanques número 17, i és, si em permeteu la llicència, la vermuteria més famosa i més indica de Gràcia. Ah, molt bé, el Joan Blanques.
Sí, sí, penseu que el Tano ja fa 25 anys que és obert. Té tot un nom, té tot un nom en referència, allà, al barri. Sí, i... i es pot dir que era una època que anava amb molts actors a la rieta. Ah, què dius, ara? Sí. Sí, sí, sí, sí. És veritablement un santuari, i també t'haig de dir, així, que entre els veïns de la gràcia és conegut com Can Mosca.
Per què? Per què hi ha moltes mosques? No em pregunto per què. Per què t'he dit que el menjar és molt bo i molt sa. Ja, ja, ja. Però li diuen que mosques... No serà perquè hi ha moltes mosques, potser, a l'estiu? No ho sabem. O potser perquè et quedes enganxat. Ah, també? I no fas sortir. No? Molt bé. Molt bé.
Mira, la sintonia de la Riera. Encara hi van, o no, els actors i actrius de la Riera, allà? Sembla que ja no, que va haver com l'època de la Riera, que hi anaven molt. Va ser com un boom-boom-boom amb tota la gent, amb la Seixam-Pietro, la primera. Escolta, més coses. Tenim una altra, ja, per acabar aquesta ronda d'amors de bars mítics?
Vinga, doncs acabarem amb una cosa molt familiar, que és la bodega Sepúlveda, allà al carrer Sepúlveda 71, que des de fa 60 anys està regentat per la família Solà, i trobem pares, fills, germans, cosins... Diuen que fins i tot hi ha un cosinet que els ajuda de tant en tant. Això fa que el tracte sigui més càlid i que tota l'anissaga estigui implicada en regentar aquest magnífic mar. Perdona, el carrer Sepúlveda és on ara s'han posat totes aquestes bodegues i vermuteries, no? O és un altre carrer, per allà al paral·lel?
El més conegut de tots allà és el primer Blay, com te'n sabeu, el carrer Blay és on... Sí, el carrer Blay és al poble Seca dalt, allà tocant... Exacte. I un dels carrers que ara estan més, més en mode és el carrer Parlament, que també el trobem a Sant Antoni. El carrer Parlament... Ojo, perquè s'està coent allà... Aquí hi ha un comentat, ja fa mesos que en parlem i tal, però s'està coent un algo. I quan obrin el mercat de Sant Antoni, el nou, que jo crec que encara no l'han obret...
Serà el barri, per excel·lent. Jo crec que serà la nova Gràcia. Poc a broma. Possiblement. Ja ho veurem, a veure què passa. En fi, doncs aquests són alguns dels amos de bars mítics de Barcelona que han repassat a la revista Time Out. I ara passem a un altre article que és de restaurants exòtics.
restaurants exòtics que n'hi ha molts, per cert, a Barcelona. No, Clara?
Clara, t'estem perdent una mica, eh? T'hem perdut com si el micròfon s'hagués mutejat o allunyat durant un moment. A veure, que us explico, perquè això que us deia, aquells japonesos, ells tenim molt mamat. Però qui me'n dieu d'un atiu? Ah, és original i molt exòtic.
Aquest sí que és exòtic. I aleshores hem triat... Sí, què cuinen a un autiop? La veritat és que cuinen bastant de cereals i, de fet, damunt de la taula diuen que sempre s'hi troba la ingera, que és un bàsic al crep, és com una mena de crep, però fet amb teix.
És un cereal autòcton de Tiòpia. Molt bé, treballant amb molt de cereal, molta farina, m'imagino aquestes coses, molt llevat... Exacte. Sí, això ben bé és, això que us parlo ara és ben bé com una crep, és físicament gairebé igual, i a sobre se li posa una mica de tot, carn, verdura, sobretot molta verdureta, fins i tot arròs... Ai, que bé, molt bona, eh? Però es menja com si fos un kebab o no?
És més crep, eh? O sigui, t'hi posen obert, és molt finet, i a dins t'hi posen això, o una miqueta d'arròs, o verdura, o una miqueta de carn, i tu et fas una... Ho doblegues per la meitat. Com un rotllo, i t'ho fots. No, perdona, i a més, quedes molt bé, i un pla molt original, perquè et dius, escolta, avui anirem a un restaurant de cuina, tio, i dius, hòstia... Sí, no només això, sinó que hem parlat amb...
amb una persona, l'Abraham Péter, que és el propietari dels dos únics restaurants etíops de Catalunya, i diu que ells han volgut mantenir el seu estil, no adaptar-se a l'estiu europeu, i que continuen fent que la gent mengi amb les mans, tot i que si un hort demana, li donen coberts, però vaja, que el clàssic clàssic és menjar amb les mans, i fins i tot socialitzar una mica el menjar, és a dir, que és una gran safata al mig i tothom vagi picant. I com es diuen aquests restaurants i on estan?
Exacte. Un es diu Adis Abeba, que està al carrer Vallespir número 44, allà a l'Eixample, i l'altre és Adisínia, que està al carrer Torrent de la Sola 55. Gràcies. Molt bé. Doncs, escolta, restaurants originals i exòtics que podem descobrir també per sortir una mica, com deies tu, d'aquesta cuina curiosa o llunyana més enllà de la japonesa, no? Ja no cal dir ni la italiana.
Escolta, acabem avui l'espai del Time Out amb la Clara parlant del Minimúsica, perquè ja el tenim aquí ja, no? El Minimúsica, aquest festival per tota la família. Quan serà concretament, Clara? Doncs mireu, el Minimúsica se celebra aquest diumenge a la Fabra i Coes, allà a Sant Andreu, i podeu anar-hi a les deu i mitja del matí fins a les vuit de la tarda, com veieu molt, hora d'infantil. Sí, s'ha de pagar entrada, oi?
Serà per entrada, sí. No et sabria dir si són 10 euros o 12? Una cosa així. Si teniu cosins, fillols, fills, el que sigui, porteu-los la minimúsica, perquè els encantarà. Home, la gràcia és justament aquesta, no? Grups consolidats, com per exemple, de la Fè i les Fores Azules, que estem escoltant de fons, però cantant justament per un públic no habitual i amb uns horaris excessives a tota la família.
Doncs sí, la idea és una mica aquesta. De fet, és molt agressiva, no sé si hi heu anat mai, perquè la música està bastant més baixeta del que acostumeu a veure en un concert, de forma que els petits no els agraeixen les orelles. I us dono dues recomanacions més, a part dels de la fe que comentava el Jordi. La primera és l'Albert Pla, que em sembla que tots reconeixeu com un dels grans bojos de la música catalana. En aquest cas, farà que ens el sabrà sol pels més petits.
Ah, molt bé, molt bé. Albert Pla ja va treure un CD de nanes fa uns anys. Em sembla que va una mica en aquesta línia. De fet, va ser l'any 2002, com deia el Jordi, que feia aquell disc d'Anem al llit, que era com una... Era un doble, tenia el doble significat, no? Exacte, i que parlava una mica dels somnis, i de com anar a dormir sense els llençols mullats, i aquest detallet de com anar a dormir petit. Molt bé, Albert Pla, allà amb Marta en línia. I l'altre concert, grup de música, que ens vols destacar?
Doncs l'altre és un grup que aquest sí que no sé si coneixereu, que es diuen Mourn, que són com la gran revelació del pop actual, han actuat a l'Apollo i no són un grup especialment per fets per nens.
Tot i que les seves components, la Jazz, la Carla de Lea i l'Antònia, que és l'únic noi del grup, tenen entre 16 i 21 anys. Ah, molt bé. Una mica, també, com al públic, hi haurà el mínim músic aquest diumenge. De fet, us haig de dir que la Jazz i la Lea, que són dues de les protagonistes d'aquest grup, són les filles del Ramon Rodríguez, de The New Raymond.
Ah, molt bé, home, tot ben a casa i tot molt ben apadrinat. Doncs escolti, Clara, moltes gràcies una setmana més per la teva simpatia natural i nata, eh, i explicar-nos... Sí, tota la pilota, perquè m'agrada, eh, perquè nosaltres estem aquí i és injust que no ens movem d'aquí i tu... Mai, mai. Mai ens movem d'aquí, de l'estudi o de la ràdio, i tu ets una mica com el satèl·lit, no?, l'altaveu que expliques què passa a Barcelona. Sí, l'última coseta. Sí.
Us recomano molt també que estigueu atents a un nou teatre que s'inaugura dijous, que es diu Hiroshima, que s'inaugura aquí al costat de la Pola, justament. M'han parlat molt bé. Promet molt bona programació a preus assequibles. Així que, culturetis de Sant Just, atents a Hiroshima. Molt bé, Clara, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda.
Doncs fem una pausa de no re i d'aquí uns moments amb la Montse Ferras de l'Espai Essència que parlem de la mort. Fins ara. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La vella del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
13 minuts darrere amb el punt de les 6 de la tarda, recte final d'aquesta primera hora del programa d'avui. Montse Ferras, bona tarda. Bona tarda. Com cada setmana parlem de les coses, les nostres coses, una mica ho podríem dir, perquè referint-se a com està bé, com està millor, com trobar-se amb un mateix, a través de l'Espai Essència que trobareu aquí a Sant Just, que per cert, haig de comentar que jo no havia anat mai
Fins la setmana passada i em va agradar molt Montserrat. Ah, gràcies. L'espai que... L'espai és bonic. És molt bonic, és molt bonic i allà... Em posa una mica per això, amb unes portes tan grans, així... Ah, doncs a mi m'agrada. No, la gent a vegades entre allà diu, oi, és que aquí es respira bé, em diuen. Em diuen que és molt bonic. Hi ha una energia positiva. Doncs si voleu, ja ho sabeu, estar allà... Convidats, tothom va venir encara que sigui només a mirar-ho. A mirar-ho, home, com jo, fer el xafarder... A respirar. A veure com ho tens, això, i després surts.
Tens raó, cada dia anem més tard, això ho haurem de solucionar d'alguna manera, però avui volem... Jo he pensat avui, com que tocarem aquest tema una mica delicat, volen tocar-lo curtet. No, no, no, no, perquè a mi et dic una cosa, això va a sensibilitat i depèn, però per exemple la Cristina,
Quan hem dit que avui parlaríem de la mort, em sembla bé.
a la seva manera, no? I hi ha molta gent, doncs potser que, com la Cristina, més aviat, si no en parla, doncs no passa res, i fins i tot, doncs millor. I en canvi, doncs, gent com jo, que amb el tema de la mort, doncs, sincerament, no tenim cap mena de problema, i si n'hem de parlar, en parlem abastament. Podríem ser, sí, més o menys, no? En general, les persones quan... Amb el tema de la mort? Hem de tocar la mort.
Sí, mira, el tema de la mort nosaltres vivim en una cultura que l'amaguem una miqueteta, no en parlem, l'amaguem a la canalleta, els retirem dels rituals, ningú sap res, no? Vivim una mica com des de la inmortalitat. Sí, perquè de fet tampoc es veu com a altres països o a Estats Units, per exemple, que fan una festa com d'acomiat o alguna cosa així, jo crec que si des de ben petits ho visquéssim d'aquesta manera seria molt diferent, no? El nostre concepte o la nostra percepció, però sí que és cert que almenys jo ho veig com...
Com si no existís, com si no fos més part de la vida. Arribarà un dia perquè la mort arriba cada dia quan veus una flor que es panseix o se't mora l'ocellet de casa o el hamster.
Avui mateix, pots sortir d'aquí de la ràdio i t'acaba un test al cap o t'atropella un cotxe i... Home, perdona, això pot passar... Home, però ningú pensa això, Jordi. Si tu vas pensant això, no sorties a casa. Jo no dic que ho pensis constantment, però que pot passar. Una cosa és surrealista i l'altra és que ja m'arribarà.
Però una cosa és mirar-ho amb naturalitat i l'altra és mirar-ho a mistèria. De totes maneres, monse, mirem-ho amb naturalitat, perquè justament venim de Setmana Santa, on la religió catòlica conmemora la Resol·lecció i la mort de Jesucrist.
I, vaja, com dius tu, a més, també estàs en un nivell personal, no?, que també t'agrada, vols reflexionar sobre aquesta qüestió. Si et sembla, què és la mort per tu, Montse? Per mi, la mort és el final d'un trajecte, una cosa tan senzilla com arribar
el destí a la meta. Des de la perspectiva biològica els diccionaris ens diuen altres coses. El diccionari, per exemple, ho té apuntat. Diu que és la cessació de la vida, un part radical immediat de l'ésser que passa de respirar. Per tant, de la vida a un estat absolutament oposat, caracteritzat per la total passivitat i la total inhabilitat.
És així, no? És un contrast, no? Per a nosaltres és un concepte d'oposició. O hi ha vida o hi ha mort. Però hi ha moltes altres tradicions que enfoquen des d'una altra manera. I si recordem ja simplement a grans rasgos la civilització egípcia, ells ho vivien com un trajecte, feien un viatge, enterraven la gent amb les pertenències i els faraons i tots a vegades amb el personal, amb els criats que els tancaven allà a les piràmides perquè tinguessin al més allà el mateix servei que tenien
Els mateixos egipsis tenien un déu, que no me'n recordo quin és ara, que t'esperava en una barca, en una balsa, un cop mort, i anaves amb la balsa a fer recorregut pel riu fins al lloc, que no me'n recordo ben bé què deia la mitologia egipsia. Havíem de veure el llibre de los muertos, dels egipsis. Exacte. Cada tradició, cada època, ha tingut una mica
la història d'humanitat. Hi ha maneres també, com deia ella i et tallo, com deia els americans, ho viuen d'una altra manera. Però nosaltres fins i tot aquí, si parlem de la Setmana Santa, la festa més gran, el dia més gran, jo de religió no hi entenc gaire, però el dia més gran de la Setmana Santa no celebrem, no commemorem la mort, el que commemorem és la Pasqua, és la Resurrecció, per tant entraríem també en la mateixa idea dels egipsis de
Què hi ha més enllà d'aquesta meta? Sí, però n'hi ha alguna cosa més enllà o no. Està clar que tothom s'ha de morir, en aquest cas, però jo crec que aquí ho vivim d'una manera diferent pel fet que ja no tornaràs a veure, almenys físicament, la persona. Mira, amb això estic absolutament d'acord amb tu. Jo he tingut, per circumstàncies, temps enrere i he estat fent col·laboracions de voluntariat amb aquest tema i ho he tocat una miqueteta.
I amb això coincideixo amb tu i estic d'acord perquè el mai més és molt dur. Molt dur. Perquè tu et divorcies, et separes d'algú i passes el teu dol o te'n vas d'un país i passes el teu dol. Però quan una persona es mor és el mai més.
I aquest mai més és francament dur. Home, realment és un buit que no es pot omplir. De totes maneres, si tothom sap que la mort és inhorena a la vida, perquè a la vida només hi ha una certesa, que és la mort. Exacte. Aquesta és l'única cosa que sabem nosaltres, segur, segur.
i que tenim a la nostra vida, que és que tots morirem, a partir d'aquí no sabem què ens pot passar en general i a la vida, només sabem aquesta certesa que és que morirem. Per què ens ha afectat tant? Per què ho gestionem moltes vegades tan malament? Què ens espanta, no, Montse, tot això? Què ens espanta? Jo crec que... jo diria que és la...
El null control que tenim sobre això és la ignorància absoluta i els impactes. I què ens passa quan alguna persona s'ha mort de cop i volta o si fem ara el que ha passat amb aquest avió o dies enrere, els impactes que rebem. Un darrere l'altre. Els sentiments de cop i volta arriben. Què ha passat? La mort l'hem tingut aquí a prop de casa. A la vegada, sort que a mi no m'ha tocat. Tot aquest tipus de...
de sentiments que venen que ens produeixen terror. Home, jo crec que bàsicament és aquest el buit que et produeix, aquesta sensació d'angoixa, de buidor tan gran, tan gran, que res ni ningú et pot omplir.
I això és una sensació que cap de nosaltres ens agrada sentir. Quan sents aquest buit tan gran a dins teu no és una sensació agradable.
deixa de ser, fins i tot, ella mateixa, en els primers moments, quan se sabenta de la mort d'algú proper. Queda com un estat de xoc. Els psicòlegs també, a part del dol, les primeres hores, els primers dies, com a persona, tens la ment totalment anul·lada. Hi ha una sèrie de reaccions que es comencen aquí i és evident que ho hem de saber gestionar.
Si no sabem, almenys sí, l'hauríem d'aprendre com tot a mirar-la de cara, a mirar que formar part de la vida. Jo vaig estar a temps col·laborant amb gent i vaig aprendre moltíssim tant dels instructors, de psicòlegs que portaven seriosament aquest tema i ens feien formació com de les persones que estaven en el trànsit. I el meu respecte i el meu reconeixement per tot el que em van ensenyar, però ningú em va saber dir què passava més enllà.
No, i de fet ningú ho sap perquè ningú ha tornat i ens ho ha explicat. I de fet, per circumstàncies, jo també he estat molt a prop de la mort durant una època de la meva vida i t'haig de dir que, clar, cadascú ho viu de forma tan personal
Ho viu de forma tan íntima que totes són, com diré alguna forma, les expressions humanes són vàlides. Tots tenim els mateixos sentiments, tot és correcte. O sigui, davant de la mort, quin necessiti plorar, doncs que plori, quin necessiti... És tan íntim, i cadascú ho porta tant a la seva manera, que tot és vàlid.
Jo crec que el que ens passa davant d'un fet d'aquests és que ens despullem. Llavors tots els tratjos i els personatges que som desapareixen i ens trobem un enfront de la vida real. La vida real comporta la mort, ens agradi o no ens agradi. Llavors cadascú posa això com dius tu. Què faig amb això? Estic despullat, em tapo, no sé, m'expreso.
De fet, és una mica la gran por a sentir-se sol. La mort el que fa és posar-nos en una situació molt pel·liaguda per l'ésser humà.
que és l'inevitable fet que estem sols. Que cadascú de nosaltres, per molt que intenti enganxar-se, com anem a parlar moltes vegades al programa, a la parella, a la feina, al pare, a la mare, a la família, pam-pim, als fills... és que estem sols.
Estem sols. El camí de la vida, jo sempre dic que en el camí de la vida només hi caben dos peus, que són els propis. Des del principi fins al final. Un és sol i mor a sol, encara que tingui gent al costat. És que ara s'ha de pensar en això que dius que en el camí de la vida només hi caben dos peus. Si tu en el teu camí de la vida, evidentment només hi caben els teus. Però evidentment sempre hi ha persones que t'acompanyen.
I també de fet, en aquesta situació que estem parlant de l'amor, t'acompanyo en el sentiment, d'aquí ve una mica també. T'acompanyes, vull dir, aquí ara estem fent un programa entre tres, però de fet jo visc el meu, tu vius el teu i el Jordi viu el seu. I parlem un tema com diu ell que cadascú ho viu o ho sent des de la seva experiència o des de la seva pròpia vivència o des de la seva pròpia por. I no hi ha una manera en aquest cas d'intentar veure-ho
d'una forma, com has dit abans, potser més natural o... Més saludable, sí. Vosaltres heu sentit a parlar de l'Elisabet Cobler-Rós? Mira, Montse, justament t'ho anava a dir. És una psiquiatra, oi? És una psiquiatra. Avui no tenim més temps, però justament t'anava a emplaçar, per si vols, algun altre dia o la setmana que ve, quan et vingui de gust. Si us agrada el tema, és un tema que es pot aprofundir molt, molt, molt. A mi m'agrada. Podem parlar de l'Elisabet
i de moltes altres que han estudiat la mort des d'un punt de vista científic, des de la psiquiatria i des de la psicologia. També hem de dir que a l'Elisabet Kubler-Rost no tots els seus col·legues la van aplaudir. Doncs deixem aquest capítol per un altre dia. Montse, moltes gràcies com sempre. Un plaer tenir-te. Adéu-siau.
Bona tarda, us informa Montse Quadrent.
L'empresa elèctrica Endesa no tirarà endavant el projecte de construcció d'una nova presa al municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, a les portes del Congost de Mont-rebei. Les Endesa afirmen que mai tiraran endavant un projecte que ha tingut l'oposició de les institucions i del mateix territori i llei de Jose Maria Parelló.
Bona tarda, asseguren que quan van fer aquest projecte tenia sentit, però que ara arran de la crisi i del descens del consum elèctric no. Per això han decidit que no lluitaran perquè la nova presa sigui una realitat i acabaran acatant la decisió del Departament de Territori, que n'ha fet un informe desfavorable perquè creuen que tindria un impacte irreversible en espècies com ara la llúdriga i el trencalós. Des de la plataforma Salvem el món rebé, valorem positivament la decisió del govern i la posterior reacció d'Endesa. Joan Vázquez n'és un dels portaveus.
Sorpresa i, lògicament, d'una alegria no continguda, perquè estem eufòbics i realment el que no entenem és per què ha tret informació pública aquest més fars projecte que, a més a més, era irregular. La plataforma ja havia recollit gairebé 5.000 firmes contra el projecte d'Endesa.
Notícies breus, Pep Vila. La cèl·lula jihadista desarticulada avui pels Mossos d'Esquadra amb 11 detencions volia atemptar a Catalunya, segons ha dit el conseller d'Interior Ramon Espadaler. No ha donat cap més concreció del possible atemptat imminent emparant-se en el secret de Sumari. En primer lloc, radicalitzava, captava joves i els radicalitzava. En segon lloc, enviava una part d'aquests joves a Síria i a l'IDAC.
I en tercer lloc, i aquest és un fet diferencial, s'havia constituït en una cèl·lula operativa amb voluntat d'atemptar a Catalunya. L'Iran ha enviat vaixells de guerra a la costa del Yemen per donar suport als grups rebels utis que des de fa setmanes desafien el president Hadi. Tot i que no és oficial, Teheran dona suport als rebels xites i ha criticat de forma contundent l'ofensiva militar que lidera l'Aràbia Saudita en suport del règim.
L'Audiència de Barcelona absolu la vintena d'acusats d'integrar una xerxa mafiosa xinesa que hauria regentat una quarantena de prostituts i legals a Barcelona i la seva àrea, segons la sentència a la qual ha tingut accés Catalunya Ràdio. El fiscal, que demanava 40 anys de presó per als suposats caps de la trama, els feia responsables d'obligar a prostituir-se com patriotes seves, algunes menors d'edat, a locals sense condicions higièniques.
El fiscal demana entre 26 i 30 anys de presó per a cinc membres d'una suposada banda que han començat a jutjar avui a Girona, acusats de dos assals violents a Calonja al Baix Empordà i Ballerà al Baix Llobregat l'any 2011. Girona, Fèlix Martín. Bona tarda. A Calonja se m'han endut un botí de més d'un milió d'euros en joies, quadres i altres objectes de valor. A dins la casa hi havia una dona de 76 anys a qui van lligar i emmordessar, i la seva mare, la primera, explicada avui en el judici, que va entrar quan ella dormia.
Pues que me encuentro cuatro hombres en mi cuarto. Uno me dijo quítese la pulsera, llevaba una pulsera de oro, y se dedicaban a revolver por la casa. Els processats han negat a tenir res a veure amb aquest assalt i amb un altre similar a Vallirana. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. I el sector de la perruqueria i l'estètica continua perdent diners per la crisi econòmica i l'IVA del 21%. Carlos Rodríguez és el president de Cosmo Bellesa, el Saló Internacional de l'Estètica i la Perruqueria.
Estamos saliendo de la crisis, pero todavía el mercado está en descenso. Por ejemplo, el mercado, digamos que el volumen global de ventas en peluquería estética este año son 7.000 millones de euros, y venimos de perder 408 millones de euros desde el año pasado, y casi 600 más desde hace dos años.
La cineasta Gracia Cherejeta reivindica el to dramàtic i l'actual de la seva última pel·lícula, Feliciestieto 40, que s'estrena aquest divendres. Ha llegado ese bonito momento de la vida en el que cumplo 40 años. Para celebrar estoy buscando una... La futura vicepresidenta de l'Acadèmia del Cinema Espanyol explora les misèries humanes en aquesta història protagonitzada per Maribel Verdú amb tocs d'humor negre a Frano Berni.
Elíces 140 es pregunta fins on arribarien els nostres amics per diners tot plegat a partir del cas d'una dona que celebra els seus 40 anys anunciant que li ha tocat la loteria. N'acaba de parlar Gràcia Querejeta a la tribu de Catalunya Ràdio. Queríamos por un lado hacer una película que tuviera que ver con el dinero teniendo en cuenta la crisis económica que se está viviendo en el 2010-2011 queríamos hacer al mismo tiempo una película recogida
que fuera factible desde el punto de vista de la producción, y eso a mí me llevaba inmediatamente al saura de mamá cumple 100 años, más que a los amigos de Peter y al saura de la caza.
Esports, Òscar Fernández.
El Madrid de la seva banda jugar a les 10 de la nit al seu partit de Lliga contra el Rayo a Vallecas ja coneixerà per tant el resultat que hagi tingut el Barça contra l'Almeria. L'Espanyol de la seva banda jugarà demà a Villarreal. El seu entrenador Sergio González ha fet una defensa ferrissada del seu equip. Diu que no estan tan malament com diu l'entorn i que el problema segurament va ser que el gener i el febrer van jugar per sobre de les seves possibilitats.
En ciclisme, Joaquim Alpurito Rodríguez acaba de guanyar la tercera etapa de la volta al País Basc. Amb aquest resultat, a més a més, s'ha situat segon a la general per darrere del colombià Sergio Henao, que és el líder. A la Lliga femenina de bàsquet, a un quart de nou, avui es juga el segon partit de la semifinal entre el Cadi Laseu i el Perfumerias Avenida. El Cadi ja va perdre el primer partit, per tant, una derrota avui les eliminaria. I a les Xàmpions de Vater Polo, a un quart de vuit, es juga el partit entre el Barceloneta i el Radniki. És la redició de la final de la temporada passada.
Tota l'actualitat del dia al Catalunya Vespre a partir de les 7 avui en motiu del futbol a través de Catalunya Informació. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts. Us parlarà Andrea Bueno. Obert el termini per presentar reclamacions pel que fa al cens electoral. Fins al 13 d'abril es pot consultar l'inscripció al cens vigent i presentar reclamacions si s'escau davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Es pot consultar al web de l'ens si es disposa de certificat digital de través de la pàgina cd.in.gov.es. Presencialment també es pot consultar a l'Ajuntament de Sant Just.
Més coses, el Nussepa ecologistes de Catalunya publica el seu llibre Estima i Gaudí, la Vall de Sant Josep és una obra col·lectiva fruit dels passeig creatius que l'entitat ha convocat en alguna ocasió per la vall per tal que els assistents blasmesin creativament el que els inspirava l'entorn natural. Se'n van fer dues sortides, la primera a la primavera de 2014 i la segona a la tardor.
Aquest llibre que acaba de veure la llum es podrà aconseguir per Sant Jordi a la Perdeta d'Òmnium Cultural durant la dia de a Sant Just el dia 19 d'abril. Mentrestant es pot consultar diferents equipaments municipals com ara la biblioteca Joan Margarit.
I un punt més, aquest cap de setmana tornen les caramelles. A Sant Just el Corlepom de Flors celebra des de fa dècades aquesta tradició que conmemora l'arribada de la Pasqua a Sant Just. Dissabte les cantades de caramelles partiran a quarts d'ons del matí des de la pastisseria Cel·les, després passaran pel mercat municipal Supercerveys Helena, la plaça Camp Preciós,
Al carrer Campadourget a Miquel Robertet i s'acabaran a l'Illagualden a quarts de dues i diumenge també a dos quarts d'onze. Arrencaran des del Centre Social a Milanari, passaran per l'allà Residència Nostra Senyora de Lourdes, la pastisseria Trilla, l'Ajuntament. Al carrer Verge als Dolors, la plaça Maragall i s'acabaran al cafè de l'Ataneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició vespre a les 7. Mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio ràdiodesvern.com. Bona tarda.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Peus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vina al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Ui, però escolta, si és tardíssim, 6 i 14 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona trucarem al casal de joves descendents perquè ens expliquin quines activitats tenen prevista de cara als propers dies, com cada dimecres. A més a més, també tindrem les aplicacions mòbils de l'Èric, com a ARC, i d'aquí uns moments escoltarem la història que li ha passat a la Roser Arts d'Educació Canina amb la seva gossa mentre es passejava aquest matí. Però abans de tot això, Cristina, anem cap al trending tòpic de la segona hora.
Un dels temes més comentatges a Twitter avui ha sigut també la Infanta i Urdangarin, perquè en el seu escrit de defensa la Infanta ha tornat a fer responsable Nyaq i Urdangarin de la gestió de l'empresa matrimonial en el cas Nos. Sí, en aquest cas la defensa de la Infanta Cristina demana la seva absolució pels delictes fiscals en el cas Nos, argumenten que no va tenir cap intervenció en la gestió de la societat Aison i que arran de la confiança que tenia en el seu marit va signar sense demanar explicacions.
La infanta explica que sempre se m'han tingut al marge de la direcció i que té múltiples ocupacions
les seves pròpies declaracions a l'IRPF, ja que s'encarregava l'assessor fiscal de la casa del rei. Mentrestant, però, l'ex-soci del seu marit, Diego Torres, assegura que en el seu escrit de defensa que la casa del rei estava al dia, és a dir, al corrent de la gestió del cas NOS, i demanarà i vol que declarin el rei Felip VI i el rei Joan Carles.
Bé, quedi la gent a Twitter sobre aquesta qüestió. Per exemple, Ana Martín Magaña diu que la infanta es va limitar a signar sense demanar explicacions. Doncs que les hagués demanat tu. Ets responsable del que signes. Un altre comentari. És l'amigo imaginario. Diu que si l'infanta no llegia i no sabia el que signava ha de ser absolta. No seria just tenir un tracte diferent al nostre.
I la infanta va signar tot el que demanava Urdangarin sense demanar explicacions. Diu Jodo, 50 ombres d'Urdangarin o el que em demanis. En fi, gràcies, Cristina. Anem cap a l'espai d'educació canina, que rima amb Cristina. Bé, Roser Arts, què tal? Bona tarda. Bona tarda, que estàs xistós, avui, eh? Ai, sí, molt xistós. I tu estàs acostipada, no?
A mi m'agrada molt.
Per treure tota la mucositat i fer bany de vapor d'eucaliptus. Diuen que va bé.
La botiga de l'abuela, no? La botiga de l'abuela, Jordi. Escolta, com dèiem, avui, Roser, entrem en matèria, perquè dius que aquest matí... Avui ens vols explicar... Posa música d'explicar històries, perquè avui, Roser, tu has anat a passejar, com feu habitualment, amb el grup de gossos, que us ho acostumeu a trobar, uns quants aquí a Vilanova, i heu viscut una situació que, de fet, ha fet pensar molt, i has decidit compartir-la avui al programa amb nosaltres.
Exacte. Pot ser que s'hagi trobat la gent amb la mateixa situació i he buscat una miqueta quines opcions hi han i què es pot fer i què no es pot fer. Aquí al programa alguna vegada ha sortit aquest tema, però tampoc no és un tema que potser n'haguem parlat abastament. I aprofitant el que t'ha passat, avui en podríem parlar-ne, no? Doncs sí, sí. Home, hem parlat del canvi d'ordenances que té a veure amb el que parlarem avui, però un cas així tan concret no l'havíem parlat, noi.
Bé, a veure, som totuïdes, explica'ns. A veure, doncs això aquest matí ha sortit com cada matí, ens trobem no cadent, però de 8 a 9 baixem uns quants que ens trobem que tenim gossos i ens trobem a la platja aquí davant a Vilanova. I normalment fem sempre més o menys el mateix camí, els gossos van fent, nosaltres anem xerrant, i cap problema. En aquesta mateixa franja, moltes vegades ens trobem un senyor gran, que no va amb nosaltres, ell va al seu aire,
I que és una persona que per definir-la una miqueta o posar-la una miqueta és un pèl seca, és inclús mal carat, pràcticament insaluda o no insaluda. Una mica Mr. Scrooge de la passadilla, no? Com es diu? El conte de Nadal. Exacte. Va, parruxes. I va amb dos gossos que sempre... vinga, anem, anem. Però no... mai haguem vist més això, eh? Diguem que no és un home que tu t'hauries de fer una cervesa.
No, no, així d'emprana no, com a mínim. D'acord, per situar una mica el perfil d'home que tenim demà. Bueno, el cas és que, com que és un habitual, sempre ho veiem per allà i cap problema. Però avui, una de les noies que anem, anem uns quants, una d'elles ha sentit gruñingós, com m'ha espantat i tal, i quan ha començat a buscar, i ha trobat que estaven amagats darrere d'uns arbres que hi ha tocant al passeig, però dins la platja,
que estava aquest home, com fer-li una bronca al gos, però el tenia agafat pel coll i donant-li cops. Què em dius ara? I el gos, clar, el gos grunyia però molt poquet perquè no podia grunyir, tampoc, el tenien molt agafat. O sigui, perdona, estem parlant d'un cas de maltractament de gos en públic?
Correcte. Però a més s'ha amagat? Bueno, públic s'estava amagant o...? Bueno, amagat tampoc. Estava sí, quedava amb un racó, no? Bueno, públic, perquè és un espai públic. Però estava al mig de la platja. No és una casa privada, per dir-ho d'alguna forma. No sé, tens un pis o tens una casa. És a l'espai. Llavors, vosaltres a més a més, tu ets educadora canina. Vull dir que no és, com jo què sé, la Cristina o jo, que ens podem trobar amb aquesta situació.
Jo crec que en aquell moment som tots iguals, és una mica la defensa de... Roser, tots som iguals però tu tens potser unes eines o saps algunes coses que potser la resta no coneixem. De fet, l'hem increpat però és jo qui ha intentat comunicar-me amb ell perquè al final ha sigut bastant complicat, l'home no tenia raons, només ens insultava.
i al final el que ha acabat fent és posar-li la corretja al gos... Però perdona, què li heu dit? Ho dic perquè si ens trobem en alguna situació com aquesta o algun uient que ens estigui escoltant s'hi troba que pugui saber... Home, jo primer el que he fet és cridar-lo. Sí? Un altre dia potser agafo el telèfon directament i truco, ara arribaré. A la Guàrdia Urbana... Exacte, però d'entrada el que he fet és llargar-li una mica la tensió i l'home es feia com el Longuis i al final doncs ens ha atès
i li han dit que trucaria a la policia. I aquí ha estat quan ell ens ha començat a insultar i ha dit de tot, i els he posat corrents i ha marxat. Per tant, el fet de trucar a la policia ha fet que aquest home marxés amb el gos, no? O no continués maltractant-lo, que és el que estaveu apreciant en aquell moment. Jo crec, sincerament, per la dinàmica, que és un home que el veig des de fa més d'un any passejant.
No m'havia vist fer això.
Això passa i la gent es troba en casos així, llavors què hem de fer? Justament, Roser, jo t'ho deia perquè aquí alguna vegada, quan vam començar a explicar això fa un moment, deia que aquí alguna vegada n'hem parlat d'això, però clar, tampoc no hem aprofundit. Si ens passa això, com avui t'ha passat a tu, què hem de fer nosaltres? Si es vol fer el que toca és acostar-se a un jutjat de guàrdia o a una comissaria i posar una denúncia, és el que hi ha.
El que passa és que avui en dia aquest tipus de denúncia... Serveix d'algú? Sí, serveix d'algú, però ara us ho explicaré. El Codi Penal contempla el tractament. He estat mirant i contempla tres tipus de maltractament. L'actiu, el passiu i l'abandonament d'animals. L'actiu, doncs és això, és pagar o és...
en un viatge portant condicions dolentes al gos. Si perdona, el codi penal sobre les persones que facin maltractament en aquest cas, d'aquestes tres maneres que dius tu, de forma activa, passiva o la tercera que és abandonament, la llei té alguna cosa a dir i poden arribar aquestes penes, no?
Hi ha moltes que depenen que aquí entra una mica el conflicte, perquè nosaltres encara estem en una bona zona, però això depèn de les comunitats autònomes. L'estat té unes ordinances que poden o no tenir a veure amb les comunitats autònomes, que poden o no tenir a veure amb les de les províncies i amb les dels municipis.
Fins i tot pot ser que una ordenança de l'Estat es contradiga amb una ordenança del municipi. De fet això passa aquí perquè la majoria de comunitats autònomes d'Espanya no tenen un codi penal complet en aquest sentit i nosaltres sí. I en aquests casos, quin ha provat de les dues? La del jutjat que posi. Si tu fas la denúncia Vilanova, en principi, les ordenances de Vilanova són les que provalen.
L'últim pas és avisar la policia. Abans recomanes parlar amb el propietari o depèn de com veiem la situació?
a fer jo aquest home, ja us dic. No me'n repanteixo de no haver-lo denunciat perquè penso que ha estat un cas puntual i que no ho fa, a ell, habitualment. I que avui a sobre, amb el susto que li han donat, potser s'ho pensa dues vegades, el proper dia. Però és que no he acabat d'entendre la història perquè l'home aquest ha agafat el gos del coll i s'ha posat d'aquesta manera. És a dir, el gos li ha fet alguna cosa o no? No, el tenia sentit al cantó i el tenia com bloquejat agafant-lo del coll i com...
Com que el vots li donaves? El que passa és que aquí no sabem si aquest home ho fa en la intimitat de la seva casa sense que ningú el vegi i avui l'heu enxampat de forma pública. Ho fa sovint, com dius tu, potser avui ho ha fet perquè se li han creuat els cables i tenia un mal dia i potser és la primera vegada que ho fa a la seva vida i no ho fa mai més. No ho sabem, no?
que és el que ha passat. Aquest era molt evident, però hi ha casos que no són tan evidents que és deixar el gos un dia sense aigua i menjar-lo en un balcó, per exemple. Això també està penat per la llei, com dius tu, amb aquesta nova ordenança, que és un maltractament passiu. Perquè teníem l'actiu, que és aquest primer maltractament directament, per exemple, de forma física maltractar-lo. El passiu, que és, per exemple, no cuidar-lo com realment has de cuidar,
O metre ajudes a nivell de salut, o metre menjar i aigua, o metre necessitats bàsiques, que el gos vulgui sortir i no el treguis, coses així. I després n'hi ha una altra que és l'abandonament. Exacte, l'abandonament seria que l'abandonament contempla, no ho he copiat tot sencer, però contempla en determinades circumstàncies, no? Si al mig de la carretera o...
L'abandonament, per exemple, d'una protectora no seria penat, perquè l'abandones, però l'abandones en un lloc on te la tindran. En fi, avui estem parlant d'una part que de fet no ens agrada gaire parlar en aquesta secció. No, a veure què podem fer, va, que és la part una mica més positiva d'això. A veure, va. Si denunciem, tenim dues vies, com en tot, la penal i l'administrativa. Jo he estat mirant bastants blocs d'advocats proteccionistes i tal,
i al final acaben suggerint que és molt millor l'administrativa, perquè la penal és molt lenta, la màxima pena en un moment donat per maltractament animal és un any, i com tots sabeu, si no hi ha antecedents o la majoria, no hi ha presó fins als dos, fins a partir de penes de dos.
A Barcelona, per exemple, sabem que aquest any s'han endurit amb les noves ordenances. La resta depèn del municipi.
però sempre és millor la via administrativa. Llavors, l'espectre, per exemple, quan tu poses una denúncia, sempre és important que posis el màxim de dades que coneguis. Si no coneixem, per exemple, com em passava a mi, ni el nom, ni on viu aquest senyor i tal, el que podem fer és fer un enregistrament.
gravar en un espai interior és il·legal, però gravar des de fora del carrer no és il·legal. Ni en una situació com la que he viscut jo avui ni en un balcó. Si tu graves des del carrer un balcó on hi ha un gos tancat unes hores, això ho pots presentar com a prova, també, és il·legal. Clar, però no si el gos estigués dins d'una finestra, ja, per exemple, i veus el gos des de la finestra, en aquest cas no el podries gravar. Això no. I en cas de gravacions de 10, per exemple, si aconseguim tenir una conversa i la podem gravar amb aquesta persona,
Sí que és il·legal gravar converses amb altres persones, però si la persona que grava és un dels interlocutors, no és il·legal. Són una mica la Camarga, això, eh? Exacte. Però vaja, ja t'entenc. I si us interessa avui, excepcionalment, us posaré ara, abans de... bueno, quan acabem, us posaré l'enllaç d'una xerrada molt interessant que es va fer abans d'aquest febrer. Ens la penges al mur del Facebook, si vols?
Us ho penjaré ara d'aquí una estona. Una xerrada que es va fer a Barcelona a través d'Udols, que n'hem parlat algun cop, que és una associació que hi ha a Barcelona, pelmen estar d'alguns urbans. Sí, ja n'has parlat alguna vegada i el programa. Exacte. Doncs ells fan xerrades i tallers de manera contínua.
i ara al febrer vam fer una sobre maltractament, on hi havia advocats, hi havia gent del proteccionisme animal, hi havia bastant interessant i amb molt bons arguments i molt ben respaldada. Doncs mira, si ens la passes o ens la penges al Facebook del programa, els agents que vagin a facebook.com barra la penya amb el morro, allà podran veure justament aquest enllaç.
que ens deixarà la Roser. Roser, no tenim més temps avui. Moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos, en aquest cas, donat aquests consells sobre l'educació canina. I, com a mínim, si serveix, perquè a partir d'avui, si ens trobem en un cas de maltractament de gos en públic, com a mínim poder actuar, i ni que sigui trucar,
a la Guàrdia Urbana o a la policia local, si no ens atrevim a fer com tu, que avui has ingrapat directament el propietari del gos, doncs està bé que ens ho hagi explicat. Moltes gràcies i que vagi molt bé, Roser. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. Adéu-siau. Dos quarts de set de la tarda.
El Eric Pom, ara aquí a l'estudi número de la ràdio. Eric, bona tarda. Bona tarda, Eric. Bona tarda. Ara, ara sí. Bona tarda.
El tenim aquí. M'ho sembla a mi o feia dies que no feia amb la secció? Feia dies. Què tal, com estàs? Bé, molt bé. T'ha canviat la veu, eh? Sí, ha crescut. T'ha fet gran. Això passa. Tu quants anys tens, Eric? Ara faré 16. Faràs 16, això ja passa? I quan va començar aquí, a la ràdio, a la Penya del Morro, fa molts anys. El 2010. El 2010, sí. Perquè quan em vaig mudar aquí a Sant Just... Fa 5 anys, estem parlant que tenies... 11 anys. 10 anys. 10 anys tenies.
Com passa el temps i mira com ha crescut ara. Amb la gent d'aquestes edats, no els veus durant un temps i avui vols els veus. Me l'han canviat, no? O no el coneixes directament. O no el coneixes. En fi, Erika, avui una setmana més parlem de les aplicacions mòbils, tenim el Joc de la Semana, tenim els més venuts tant a la Apple Store com a Google Play i també tenim una aplicació friki.
Si et sembla comencem per l'aplicació de la setmana que avui ens portes una sota el títol Periscope.
Bueno, sí, ho podríem dir-ho, però no és de submarins, sinó de... Com es diu el visor dels submarins? El visor, el telescopi, cadíscopi... Ostres, com es diu allò, sí. Estribor, com es diu allò? Abajo periscopio. Periscopio. Periscopio, home, sí, clar, hòstia.
És una aplicació que ha llançat Twitter durant aquesta setmana santa. Es diu Pariscopi. I vol dir que tu, per exemple,
És una aplicació per fer coses en directe, per fer coses en viu. Us poso un exemple perquè podria ser útil aquesta aplicació. Imagina't, és hivern i estàs a la Diagonal i comença a nevar, cosa que a la Diagonal no neva gairebé mai.
Que ho podria passar eh, que algun any s'hi ha nevat eh. Si tu per exemple estàs a la Diagonal i comença a nevar tu pots dir començo a emetre com està nevant a la Diagonal perquè tota l'altra gent, la gent que segueix el Twitter ho pugui veure i no s'hagi d'esperar després veure-ho per les notícies.
Fins que ja han anat als mitjans de comunicació i tot això. És com obrir una finestra a la resta de persones perquè sàpiguen que està passant en un moment determinat i en un lloc determinat. Per no ocupar el timeline de Twitter normal. És com una mena de subtema que es pot obrir a dins de Twitter. Però és una aplicació a part pel mòbil.
Perdona, és com una mena de Twitter paral·lel. Tu que estàs malalta de Twitter, Cristina. És en vídeo. És en vídeo. És un streaming de qualsevol acte que vulguis retransmetre i que estigui passant en aquell moment.
I tu has entrat en aquesta aplicació. Sí, sí, he estat fins al servei. Tens vídeos allà o què podem trobar aquí dins? Ja tot, és a dir, ja des que retransmeten els deveniments o... Has provat alguna cosa tu o no? Què vol dir? Has gravat alguna cosa i ja has penjat. Has gravat alguna cosa? No, no, no. Passejant per Sant Just. Passejant per Sant Just amb Eric Pomar, per exemple. Llavors tu, mira, això és que en Gina està i vas passejant i llavors la gent et pot anar seguint
el teu passeig amb streaming, per exemple. I si tens un pèl a selfie encara queda millor. Sí, moltes... Què el vols? El vols, Cristina? Jo te'l deixo si vols, eh? No em serveix, però el mòbil... Per on em dic preu? Jo deixo el meu pèl a selfie, ja ho sabem.
En fi, queda dit. L'aplicació de la setmana és Periscope. Anem ara al Joc de la Setmana. Al Joc de la Setmana, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula que t'ha de fer Cristina Fast and Furious.
Doncs atenció perquè arriba el joc oficial de la pel·lícula que també podem gaudir del nostre mòbil. Exacte. I el joc, rarament, també es diu Fast and Furious. Molt bé, molt curiós. Per aquí no et confonguis, més que res. A veure, la gent de marketing o distribuïdora de la pel·lícula diu, hòstia, tenim una pel·lícula i es diu Fast and Furious, com la posem a l'aplicació? Fast and Furious, no?
Fins aquí tot correcte, però com ens podem imaginar és un joc de carreres en principi. Exacte. Tracte que tu tens el teu cotxe, primer que tu tens el cotxe més bàsic, cal dir que els cotxes i tot això és el mateix que surt a la pel·li. Llavors tu vas per una carretera
en què tens, diria que són 4 o 5 carrils i la policia et ve però et ve de cara. És a dir, tu has d'anar clicant a banda o banda de la pantalla per anar canviant de carril i anar-te esquivant. La policia que et ve. Jo te la menges i... I quan s'acaba? Hi ha un límit, és a dir, l'emissió va... D'un punt fins a un altre, no? D'un punt fins a un altre ja pot ser un minut, dos... I si et ve la policia què passa?
Si et xoces amb la policia, torna a començar. En aquest cas suposo que un cop superes arribes al punt final i et dona alguna cosa per canviar el cotxe o comprar-te cotxes nous o posar-li millores. I no surt personatge? Pots escullir, jo pel walker.
Mira, aquí hi ha la Lety. Perdó. No sé com es diu. Sí, sí, hi ha una casió Lety. O sigui, tu pots escollir el personatge de pel·lícula que vulguis i a més a més també els cotxes. I corres amb ell, no? Com si tu fossis el personatge. Perdona, estem parlant d'un d'aquests jocs, m'imagino, que ocupa més de 400 cas. Estem parlant d'una cosa potent, no? Podries tenir espai disponible amb mòbil. Sí, perquè clar, estem parlant... Jo m'aventuro, dic més de 50 megas.
Això m'ocupa més de 50 Megas al Facebook. Què vols dir? Mira, aquest ocupa 800 Megas. 800 Megas, fixa't. Què t'he dit jo? Més de 50 Megas. Mira el que m'ocupa 50 Megas. Què t'ocupa 50 Megas? 50 Megas, l'aplicació de l'Amazon, del YouTube, del traductor, de l'Apple Store, de Hangouts, de l'ASCQ.
Perdona, perdona un moment. Tot això, estem descobrint les aplicacions... M'agrada aquesta secció. Quants ocupen les aplicacions? Una subsecció. Sí, el mòbil. Perquè tenim molta merda, eh? Comencem per un servidor. Jo mateix. I el mòbil, el tinc de fa dues setmanes, però jo tinc molta merda. Llavors, Eric, per exemple, el que t'ocupa més el mòbil, què tens? Mira, ara mateix això és el... El Fast and the Furious. Que quant ocupa? 805 mb. 800 mb? És quasi un giga, tio. Per exemple, en l'iPad tinc el Real Racing.
que també és gratis, i m'ocupa dos gigues. Dos gigues? Això ha de tenir una targeta micro... No, els iPads no tenen per posar-li targeta. Ah, no tenen? Els iPads no? No, no, no. Vaja, espantanitat. Bueno, en fi, doncs aquesta és una mica el joc de la setmana. Hi ha altres aplicacions, per exemple? Quina és la segona que t'ocupa més? A veure, diria que és la del...
La de la càmera, lògicament. La... la càmera. La càmera? Bueno, la de fotos i càmera. La càmera de fer fotos. L'aplicació de la càmera ho ocupa... quant t'ocupa? 400 Megas. 400 Megas? Tinc poques fotos. Però perdona, és una aplicació per... però és l'aplicació de la càmera per la venta o és una aplicació que et fa... No, no, no. És la de la càmera, el que passa és que aquesta aplicació està en totes les fotos que tinc. Ah, vale, vale. Però tinc 49 fotos i dos vídeos. Vale, vale.
Escolta, una cosa, abans de passar als més descarregats de la setmana, bueno, hi ha candy crush entre els més descarregats? Sí. Bueno, però escolta, ara en parlem, perquè jo estic molt indignat amb candy crush. Ja t'ho dic ara, ara anem a la denúncia, però abans anem cap a... Això és el traïn tòpic, no, anem cap als més descarregats de l'Apple Store, si et sembla, Eric, començant amb el número 5, Fast and Furious. Exacte.
Això és per vendre, totalment. És gratuïta per això? Sí, sí, és gratis. Però és per aconseguir descàrregues. Que no, que segons l'Erik són les més descàrregues. Que són les de veritat, perquè després mires amb les de Google Play i són les mateixes. I coincideixen. Per exemple, 94% és el joc més descàrregat? Sí. De què va aquest joc? És un joc per endevinar paraules d'un camp semàntic. Diuen menjar, hi ha la. Menjar que comença amb C o menjar negre. Però perdona, està en català?
No ho sé, diria que sí. Si no, en castellà vam anar a Anglès segur. Com és el joc? És que no l'entenc. És allò que hi ha quatre imatges? No, no he jugat jo aquest joc. No sé quin és. Jo de petita jugava un joc així. Et deien una temàtica i et deies una lletra i havies de buscar paraules que comencéssim per a aquesta lletra. Perdó, això és el veo veo de tota la vida. No és el veo veo. És una cosa que tu veus.
I què cosita és? No té res a veure. L'arcado és una paraula. Tu has de dir el màxim. És a dir, et diuen, jo què sé. Però l'arcada, tres lletres, també. Sí, però aquí és el que t'ha dit l'Èric. Diu a menjar, per exemple, i que comenci per fer cacauets. Ara tu has de dir una altra que comenci per fer. Ja, fins que arribis al 94%. Caca, vaig amb blanc. Llavors, clar, tu pots... No sé, tu... Desfàlidaria. Hi ha moltes cultures del món que mengen la caca.
Ja, però potser el mòbil no ho contempla. No ho crec que ho accepti. La tercera més descarregada a l'Apple Store és Candicrash Soda. Turem-nos amb Candicrash. Un aplaudiment. Jo ja sabeu que m'he tornat a enganxar fa poc.
Sí, sí, ho sabem. Però tinc una queixa, senyors de Candigràs. O sigui, per què quan tu has de desbloquejar un nivell necessites l'aprovació d'altres usuaris perquè te'l desbloquegin? Per què no funciona això?
O sigui, no va, Cristina. La necessites primer perquè altra gent també hagi de jugar. I tu no pots jugar si no juga més gent amb tu. Per tant, s'asseguren un públic aquí. I segon, no funciona perquè suposo que han d'actualitzar l'aplicació des de fa temps i han de corregir les errades que han tingut que l'anterior no hi havia.
Jo anava malalt per arribar a un nivell i demanar-li a la gent.
El problema és que hi ha un curs circuit. L'aplicació té un curs circuit. Tu envies una petició de desbloquets de nivell i a l'altra persona, en aquest cas a mi, m'arribava com si em demanaves una vida del joc.
Clar, jo per això quan t'ho enviava, jo t'envio una vida, però no t'arriba a dir el desbloquets, t'arriba una vida meva. Jo no sé què passa, però jo ja feia estona que tenia totes les meves amistats, que estaven totes esperant que em passessin el desbloquet. Finalment, haig de dir que a les 5.55 de la matinada vaig aconseguir que em desbloqueguessin. Segur que s'ha preocupat, puc jugar al Camp Graix. A mi l'altre dia em va sortir una fada.
Una què? Una pada. Al canvi de creix? Sí, que em va desbloquejar dos dels tres necessaris per passar de nivell. Però t'havies fumat alguna cosa? Que no! És a dir, jo per no demanar-ho a ma mare i a alguna gent que t'infixa, perquè em sap greu perquè m'han desbloquejat ja 80.000 o no sé quants,
El que vaig fer és que quan no et connectes al joc amb el Facebook, pots demanar vides o pots demanar que et desbloquegin altres persones que tu no coneixes i que tenen el nom, per exemple, de 15, 0, 9, 8, 6, 3, 4, 2. Ah, sí? Però això és inventat, no? No, és altra gent que juga que... Però no porta el Facebook implementat. Clar, que no porten el Facebook. Llavors el que han fet... Perdona, eh, però on juguen llavors?
No, és com jo, si jo em desconec tu, surto com a jugadora, em surto a foto un porc, no sé per què, i suposo que tindré un nom que no serà el meu que tinc. Llavors jo el que faig és demanar a aquestes persones i aquestes persones, com no se sap qui és, tothom t'envia vides i una d'elles em va desbloquejar i després em va sortir que una fada m'havia desbloquejat. Una fada? Les altres dues. Que bonic, la fada de Candy. Un regal i tal i qual, i vaig passar jo, m'és igual però jo passo. Que bonic, has conegut la fada de Candy Crush.
Bueno, dit això, continuem amb el repàs de les aplicacions més descarregades a l'app de l'estore per dispositius amb bios. En segona posició trobem Mr Jump. Sí, és aquell que... De saltar, però... De saltar, però que era com si fos al Minecraft.
Un home de Minecraft posant tant a sobre de Triangles. Bé, per exemple, en primera posició, la més descarregada aquesta setmana a la Pelestores, preguntados. El Triviados. Bé, passem ara a les més descarregades de Google Play. Si et sembla, en cinquena posició tenim Clash of Clans. El de fer cagar teva aldea i anar millorant el gest.
4 Candy Crush normal, en tercera posició Candy Crush soda, que també m'estic enganxant, ja us ho vaig esperar un dia quan ho faig un fet l'altre, després el 2 94%, veig que és una aplicació que s'està posant de moda, no? Doncs ja me la baixaré, 94%, que és aquesta que has dit tu de les paraules i semàntiques i tal.
i en primera posició tenim preguntadors, també un clàssic. Només ens queda saber quina és l'aplicació xorra que ens portes, com cada setmana, avui sota el títol Fake Call. L'aplicació aquesta setmana, la Friki, és molt útil per la gent que va amb altra gent que són molt pesats. Com has dit, parlem del Fake Call.
Una aplicació que tu programes, qui vols que et truqui hi ha una hora concreta. L'aplicació et trucarà per fer veure que algú de veritat està trucant i és una trucada important i te'n pots anar una estona.
Fora conyes, però és molt útil aquesta aplicació, d'aquestes vegades que et trobes alguna persona pel carrer. D'aquestes persones que et trobes pel carrer que a vegades comencen a parlar i tu has d'arribar a algun lloc perquè potser havies quedat o qualsevol cosa, però et sap greu dir-li que no o el que sigui i continues parlant i vas mirant l'orella i vas petint. Això va perfecte. Escolta, ja parlem i agafes el mòbil i marxes. Et programa trucades per fer veure que algú t'està trucant.
Això ho fan molts futbolistes a l'aeroport.
Clicava els botons de volum o algo així i em trucava sol. Sí, per cert, ara amb el WhatsApp ja sabeu que es pot trucar, ho heu fet? Bueno, per Andro. Per Andro... Sí, perquè... L'actualització a mi no m'arriba. A sa mare que ve, la sa mare que ve. Ah, dic perquè m'ho estaven dient, tothom no et pot trucar i jo... És que jo no tinc actualització. No ho heu fet encara? No. Doncs el sistema de mercatge és una mica fake, també. Vull dir, sembla una de joguina, quan jugues amb el WhatsApp, però bueno...
En fi, Eric Pomar, moltes gràcies. Que vagi bé. Fem una pausa i d'aquests moments connectem amb el casal de Joves de Sant Just perquè ens expliquin quines coses fan de cara als propers dies. Fins ara.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver.
I'm home, I'm home.
Bé, recte final del programa. Cristina, tinc una bona notícia i una mala notícia. Quina vols saber primer? La mala és que no hi ha ningú al Casal de Joves o...? No t'avancis perquè tu ets molt llesta, sempre. Però efectivament, la mala és que no hi ha ningú al Casal de Joves que ens pugui atendre i la bona és que tenim un... I la dolenta també és que jo hauré de canviar la piula de corrents, ara. Digue'm amb qui tenim i què fer. No passa res. Home, tot es fos això, els problemes a la vida. El que passa que, efectivament, la bona és que tenim uns minuts per improvisar.
La ràdio. Això que ens agrada tant a nosaltres. Per tant, jo havia pensat que podem trucar a algú. Ai, jo havia pensat recuperar una secció tan maca, Jordi. Quina? El repte del Jordi. No, però el repte del Jordi... Si no tenim temps, poso el repte del Jordi. Com que no? Però quin repte vols fer, a més, avui? Home, podríem... Fa temps, perdona, fa temps que no parlem amb l'Edu de Canxi.
Però en forma de repte, no? No, en forma de Edu, què tal? Com va la vida? Explica'ns que ara la terrassa està on fire i està tot bé. Però bueno, després també podem trucar a l'Andrea, per exemple, per saber si hi ha alguna notícia. D'última hora. D'última hora. Seria fàcil, no? És tan fàcil que vaig a fer-ho per saber per què aquestes coses a vegades passen. Això és covardia. Com? Això és covardia.
En el meu poble es diu covardia. Alguna persona et planteja de fer un repte. I mira, Jordi... Ja està, ja està fet. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Soc el Jordi, de la plena del morro. Què tal? Hem parlat abans... D'allà dalt. Has fet una secció abans en aquest programa. Fa dues hores.
Escolta, mira que et truco perquè... què fas? Doncs ara estic fent... donant les notícies per l'informatiu. Això ho fan molt els enamorats. Ara que arriba la primavera... Hola. Hola. Què fas?
Jo estava fent programa. Vull dir una cosa, que et trobo a faltar.
No, no, tu t'entens? No, que estàs a la taula de so i que jo no puc penjar-te a la taula de so. Ah, doncs no penjo. Això és una mica el que fan els enamorats, no? Aquests dies. Gràcies. Un teatre interpretat per Andrea Bueno, la noia. Jordi Domènech, el noi. La carrella, mig de conversa, Cristina Vargas.
No, ho dic perquè la gent està molt tonta. Arriba la primavera, arriba allà el bon temps i ens passa això. I, Andrea, el tema està en què hem trucat al Casal de Joves i no hi havia ningú allà per atendre'ns avui. Sí, estan tots a Islàndia. Sí, hem marxat i dic què fem? Dic, bueno, tenim diferents opcions sobre la taula. Una era la fàcil, que és trucar-te a tu, i dir-te, què tal, Andrea, què fas?
I molestar-te una mica i a intentar que no puguis acabar totes les notícies que tenies per fer el teu informatiu després, Andrea. Què fas, Andrea? Com va tot? Molt bé, aquí estem. Jo també, tingues de veure't.
Estàs a la planta 2 de la ràdio. Si tens una agrapadora veurem com baixa pel vidre.
Teníem una altra opció. L'he proposat al Jordi fer-lo del repte. No sé si te'n recordes, Andrea, que fèiem el repte del Jordi, que el Jordi havia de trucar algú i aconseguir els reptes i després tenia un premi. Com no va voler acabar-ho, no ha tingut cap premi ni cap cosa. A tu t'ha agradat molt ser el juez y parte, no? Home, no, però és així, Jordi. Llavors li hem proposat i jo trobo que és una mica de covard perquè saps que ja et truquen de tu. Quin repte vols que faci jo? Ui, mira, l'Andrea segur que té multis. De totes maneres, jo et recordo que tenia un llistat
que no vam ni acabar. No cal, no cal. Quin repte? Si algú en vol algun repte, aquí estic jo. Disposat al que vulgueu.
Mira, per exemple, podríem trucar en aquest cas a l'Ajuntament de Sant Just d'Esver. Ara? Sí, aquí hi ha el repte. Intentar trobar alguna persona demanant aquest cas pel director de comunicació de ràdio, que no hi serà, no ho sabem, potser sí, ara a l'Ajuntament.
i comunicar-li, en aquest cas no et farem canviar de veu ni de persona, però comunicar-li que estàs molt malament al programa, Jordi, que ho vols deixar. Què dius ara? El que vas dir l'altre dia, tanta conya. Però em poses en una fredo. I aconseguir que s'ho cregui. És a dir, la persona t'ha de fer a tu entendre que et necessitem aquí i que no pots deixar-ho, Jordi. Perdona, no s'ho creurà, perquè sap que la ràdio i el programa és la meva vida.
Aquesta és l'excusa per no trucar. Vaig trucar perquè vaig ser en un bajón. Què no tens bajons tu a la vida? Una altra repta. Segur que té una altra repta que m'ho digui. Et recordo una altra que teníem que vam proposar que al final no vas fer i era trucar a la parròquia de Sant Just i Pastor. Ara em vols plorar tota la gent de la catòlica de Sant Just en compte? Home, no. Està cridant.
Què he cridat? El Carles. Ho cridava, el Carles? Què passa amb el Carles? Una senyora gran que ha entrat. Una senyora gran que ha entrat, una senyora gran? Sí. Escolta, un moment, això sembla un partilany, ja no acabem-ho. Fem-ho. Fem partilany, que a mi jo soc molt d'aquestes coses. Sí, ja ho veuràs. Escolta, Carles, bona tarda. Hola! Ui, què ha passat? Ui, xaval! Una cople, un aplaudiment per una cople.
Escolta, Carles, tens alguna proposta per fer o no? De què parlàveu? Els reptes del Jordi. Estan parlant de reptes, que és una sensació que li estem donant una mica la pols, perquè ja fa temps que no la fem. Perquè tu la vas voler enterrar. Ara em diu la Cristina que truqui al director de la ràdio i li digui que abandono el vaixell i que no vull fer programa.
Que tinc una depressió molt gran. No, i el repte és aconseguir que ell et digui que no, Jordi. I que et convenci a tu per seguir a la ràdio. No, no. No, encara no. És massa personal. És massa personal. I a més ho sabria, perquè jo ja ho he dit. El repte és aquí el 19 d'abril fer un programa de la Penya del Morro als jardins de Can Gines. Està per Sant Jordi. Perdona? Perdona? Hola? Hola? Perdona? Bueno, mira, no és un mal repte. Quin dia? Quin dia estem parlant?
Diumenge 19 d'abril. Diumenge 19? Ui, no ho puc, jo diumenge 19. És el programa mil... No, mil... Fes-li rodó, eh, Carles, que si no... Home, ve, coincideix amb el programa 1.700. Oh! Sí, sí, sí. Curiositats a la vida. No, hòstia, doncs jo el 19 no puc i no és broma, tinc una feina. Aquest és el repte que tindràs d'equipament.
Tinc una sortida amb les EES. Tinc una feina amb un altre novel cas. Tinc una feina a Cornellà. Si algú l'interessa... A Cornellà hi ha una torre que es diu la torre de Miranda.
doncs jo estic allà treballant aquell diumenge. No puc fer programa de penya del morro. I de què? Depèn de l'oferta econòmica que faci la ràdio. Haurà de superar... Tampoc es pot parlar. Tampoc no ens passéssim que la Miranda no pagant massa. Escolta, fem una cosa. Veig que això... Parlem-ho. Parlem-ho. Això és una mica benito, això. Parlem-ho, parlem-ho. Ja ho parlem. A fi, Carles, gràcies per la teva col·laboració. L'Andrea, aquí és encara, pobreta.
Quina paciència, Andrea. Què tal, com estàs? Què tal? Com ha anat? Bé, aquí sentint el Carles. Sí, al final no hem fet res, eh. No, jo ho sé. Teníem un ripte. S'ha creu. Però mira, això es fa molt. Però podem escoltar Miquel del Roig, La farola. La farola, la farola. El calorí.
El caloret. Prou ja! Per favor, us ho demano. S'ha de fer un vídeo amb tu i l'Andrea Batllà en el caloret. Per favor, us ho demano. Estem començant l'abril i ja arriben els primers dies de calor continuada. Si cada dia hem de dir el caloret i cada vegada que un diu el caloret ha de sonar el caloret... No, jo no puc. De veritat. No, o sigui...
Penseu-vos-ho d'aviat, eh? En fi, Andrea, gràcies, eh? Bona tarda. Adeu, adeu, adeu. D'aquí uns moments, Andrea, dels serveis informatius farà el programa, com és habitual ja, de l'informatiu vespre. En fi, Cristina, hem d'acabar el programa. Com sempre, et demano si la penya del morro tingués... Pots treure ja Rita Barberà? Per favor? Gràcies. Si la penya del morro tingués molta, molta audiència. Avui, què seria el trending tòpic?
Doncs mira, podríem començar pel caloret, perquè hem començat i acabem amb aquesta cançó. Podríem continuar per malètic, que al final ha caigut, i acabaríem també amb covard, Jordi, per no acceptar aquests reptes tan bonics. Si no teníem temps. Ai, com que no. Si això en dos minuts ho tenies fet. Bueno, en fi, t'agraït tota la gent que ha fet possible la Peña del Morro amb l'Andrea Buena, dels Aves Informatius.
La Clara Nervión del Time Out, la Montse Ferrar de l'Espai Essència, la Roser de l'Educació Canina, l'Èric Pontmarc, a les aplicacions mòbils i, com sempre, al Twitter, Facebook i Tending Topic, la Cristina Vare, Cristina, gràcies, que vagi bé, fins demà, a les 5 de la tarda, ho deixem ara amb l'informatiu, vespre amb l'Andrea Bueno, que vagi bé.
Subiendo y bajando
Desear y soñar, que caigan estrellas para confirmar, que vuelvas a volver a mi vida, que vuelvas a bailarmela, que la verdad no estoy nada mal. Respondo a los vecinos, a la canallada esa, ¿qué tal como va? Hablemos de fútbol mejor, que en esta se merece el oro de balón, que si no se lo dan. Me corto una mano, o mejor, me corto las dos. ¡Por Dios! ¡Cuánta ficción! ¡Suerte que te veo!
que te acerca, suerte que te beso, sentí que algo que estaba parado se tendría y fue entonces cuando realmente empezó el día y sonaron las tonteras de la muerte, la gente se puso a bailar, se puso caliente y se puso a jugar con alejo entre los dientes.
Por qué bailando hasta el espíritu santo se pone blanco? Por qué bailando hasta el espíritu santo se pone blanco? Por qué bailando hasta el espíritu santo se pone blanco? Por qué bailando hasta el espíritu santo se pone blanco? Por qué bailando hasta el espíritu santo se pone blanco?
que bailando hasta el espíritu santo se pone blanco.
Esto es danza libre, cardio sensorial. Un movimiento enérgico variablemente rítmico. Esto es la guerra y para ganar tendrás que liberarte del sentido del ridículo. No seas tan crítico, mátalo ya. Sacase monkey, donkey, funky y sabes que eres único comentando la jugada. Deja claro ese evidente y consistentemente fuerte que tan blanca es tu color.
Entenderás que se hace que siente miedo, que le da pánico, porque en el fondo es de proveo. Así que gira, escúbete, dame de vuelta, inspira, sedúcete, sé que lo intentas, olvida, explora cómo lo sientes, eso es tobillo.
Com ho sents? Esa rodilla se ha vuelto de goma. Pues gira y escúbrete en la media vuelta.