del crani i podries tocar. Podries fer un timbal allà, eh? És una cosa bastant guai. Com ho ha aconseguit aquesta senyora? Ha agafat els plecs de pell arrugada i se'ls ha grapat darrere les orelles amb una grapadora de carpinteria? No, això feia Carmen Sevilla. Era un altre estil. Correcte. No és això. Fa servir unes cremes molt bones.
Per tant, quan arribis a aquesta zona de cosmètics de l'Eurobeauty, doncs ella que t'ho expliqui i que et posi les cremes que et convinguin a tu. Home, com a reclam, estaria molt bé. Que està l'Andy McDowell, hem d'anar-hi, que ens ho explicarà... I que parli doblada, com els anuncis, que és una cosa que m'agrada molt. Que hi hagi la dobladora al costat, ella vagi a parlar... Sí, crec que és la Mercè Montalà, per tant, la tenim per aquí. Molt bé. Però que l'apartat de cosmètic el porti la...
En la McDowen, evidentment. A l'apartat de moda, òbviament, hi ha d'haver la Judit Mascó, que t'ensenyarà com vestir-te per menjar Ferrero Rocher. I t'ensenyarà a fer aquell gir del Cap Camillo, em sembla molt complicat. Home, és que aquell gir és fabulós, eh? Aquell gir que... S'ha d'escalfar molt, crec. És un gir una mica aquí. Has de tenir unes cervicals una mica aquí per poder fer això. El cabell arrissat és molt complicat, em sembla. Eh...
Per menjar ferreres roixes es tracta sobretot de dur vestits amples perquè si menges molts bombons millor que dissimulis la cadera o si ets un home que renunciïs directament als vestits. En qualsevol cas un assessorament de moda per estar superxupi com la Mascó és essencial a l'Eurobeauty. I per últim, i si tota la resta ha fallat,
no pots renunciar als gelats de torró, estratxatela i tiramisú, doncs et queda l'apartat de cirurgia estètica, sens dubte, amb Elsa Pataki. Perquè no podem acceptar quedar-nos com som, no? Home, tu quan vas a Eurobeauty... Ja vols un canvi radical. A Eurovegas tu vas a jugar, als casinos vas a jugar. No vas a mirar. Allà vas a fondo.
I aquí tens el Zapataqui, que és una de les senyores que més s'ha tonejat i millor, diguéssim. I la reconeixem. I la reconeixem, perquè clar, tu veus un cotxe amb uns alerons d'un altre color i dius, hòstia, està tonejat, però veus un cotxe que l'han arreglat bé i dius, hòstia, està arreglat o no està, però que guapo que està.
Bé, això és el que ha aconseguit l'Elsa Pataki. Perdona per haver-te comprat amb un cotxe. Ha estat per culpa del concepte tuning. S'ha operat de tot. I bé, per tant, serà ella qui et digui què t'has de retocar i com. Així sortiràs, doncs, de l'Eurobeauty molt i molt guapo. I t'hauràs deixat tota la pasta, que és del que es tracta en un negoci com aquest. Llàstima que jo no tingui pasta per invertir, eh? Si no, això d'Eurobeauty... M'ha encantat. Bé, potser si ens ajuntem entre tots... Ja.
Em doneu entre tots què pot fer falta. Mires en Frank perquè saps que té quartos, eh? Eurobiety. Eurobiety. Hauries de fer-ho, sí. Podem fer una banda sonora. La treballes una miqueta, eh? Les notícies que ens han amagat.
Quadres pintats sobre roba de lli. Aquesta és la nova proposta de l'artista mallorquí Estanislau Marxant. L'exposició anomenada Llintures arriba al MACBAT, al Museu d'Art Contemporani de Badalona, i s'hi estarà fins a mitjans de maig. Marxant és el primer artista que pinta sobre lli, concretament sobre roba típicament balear. Perquè és molt comú entre els habitants de cesilles passejar-s'hi duent un vestidet de lli, uns pantalons de lli blanc que queda...
Molt modern, segons sembla, però l'artista no volia fer cap crítica, sinó que s'havia quedat sense quadres. Li fèiem endranar a comprar i va pintar amb el primer que va trobar a l'armari. Ara, a Llintures, marxant, pinta escenes de la vida a les Balears, des de les festes de Sant Antoni a Pormany i Eivissa a la quietud menorquina. Tot això en una exposició molt especial per a la fragilitat de les obres, tal com explica Maximilià Bonestany del MACBAT.
Tracta de quadres extremadament delicats i molt sensibles a la llum, per això no han format mai part d'una exposició permanent.
Mario Draghi deixa temporalment la direcció del Banc Central Europeu i se l'entrega a un grup d'escolars espanyols. Des de l'escola Mendoza de Valladolid s'havia criticat fortament la gestió de la crisi que està fent el BCE i per això l'actual director ha dit ah sí? Doncs feu vosaltres si és tan fàcil. Ara doncs la política econòmica europea passa en gran part per les decisions que prenguin un grup de nens de sisè de primària. La primera proposta per incentivar l'economia ha estat fer dibuixos amb plastidecors per vendre'ls als mercats dels artistes. Molt bé.
Tots els diners recaptats anirà a un fons per rescatar Grècia. Però si, per si de cas, aquest pla no funcionés, els nens tenen previst un altre pla, posar els països de la Unió Europea a subhasta i vell. Si alguna multinacional compra un país, aquest surt de la Unió i els diners serveixen perquè els altres visquin millor. El Lorenzo és un dels alumnes que ara dirigeix el Banc Central Europeu i que està convençut que pot arreglar l'economia, tot i que no pot amagar que està una mica nerviós. La nostra primera vegada estamos nerviosos, pero vamos a dar lo mejor.
La Confederació d'Uròlegs de Catalunya comença a elaborar l'informe sobre l'estat del penis català, un informe anual que analitza la situació de l'òrgan reproductor masculí al nostre país. La categorització serveix per prendre el pols en gran mesura a l'estat del país i a les seves perspectives de futur perquè l'estat d'ànim afecta sobremanera aquesta extensió de l'home. L'allargat estat de depressió col·lectiva s'espera que hagi tingut efectes negatius en el penis dels catalans, cosa que no augura res de bo a mig termini perquè, tal com diu una frase feta catalana,
Quan la tita fluixa, el mal enruixa. Quan la tita és forta, el mal no importa. Jofre Mas Rampinyo és el president de la Confederació d'Oròlegs de Catalunya i aquesta és la seva previsió pessimista sobre el penis dels catalans. Es preveuen igual que l'any passat, el que passa amb unes mides més petites.
Increïbles. Sí, jo formo part de la mostra de l'estudi, però no sé si el fong l'hauran trucat ja. No, jo ara sabeu que estava obsedit ara amb els Ghostbusters. Estan fent els cacafantasmes a TV1. I és la primera, oi? Jo dic que sí. Això és per demostrar que som en directe. Són les 4, 58 i 56, 57, 58 segons. Però les 4 AM o les PM? Perquè si no, ara seria el moment de posar la teletienda.
Les 4 p.m. I potser d'aquí una estona el Twitter serà trending topic, això de cazafantasmes. I per què serveixen les teles d'alta definició si segueixen posant pel·lis d'abans? I fixeu-vos-hi com es nota la Sigourney Weaver i en Bill Murray. Ara, en Bill Murray sembla que hagin passat 10 anys. I la Sigourney Weaver sembla que sigui la seva filla. Sembla que hagin passat 80 anys. És veritat, no?
És que les dones en vegin pitjor. No, les dones en vegin pitjor. M'acabo de sentir molt alegre de ser home. La gent no ho està mirant. Estan escoltant l'extraràdio. Imagina't que tornes com Sigurd i Weaver, de gran. Això seria un càstig diví realment complex. Seguirem comentant la pel·lícula mentre vosaltres sentiu els companys informatius. Fins la setmana vinent. Que vagi bé. Que vagi bé. Adeu.
Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 5. Us parlem Laura Alvarez i Marta Patricio. Continua la polèmica al municipi de Rasquera, a la Ribera d'Ebre. El grup de Convergència i Unió acusa l'Ajuntament d'engreixar el cens per la consulta popular sobre la plantació de cannabis que es vol promoure al municipi. El govern municipal, de la seva banda,
ja ha sortit a la defensa d'aquesta denúncia. Sembla que no tenim la comunicació amb el municipi de Rasquera. Parlem del temps, perquè Protecció Civil manté activat en fase de prealerta el pla per Pedragades i pluja intensa a tota la província de Tarragona i en algunes comarques de Ponent, a les carreteres del mal temps. Ha provocat dos accidents a l'AP2 a l'altura de Montblanc, a la conca de Bàrbara, i ha provocat diversos ferits. Un d'ells, per cert, està degravat. La via
Ha estat tallada durant pràcticament 3 hores, però ja s'ha pogut reobrir el trànsit. Sapiguem ara si continuarà aquesta inestabilitat. Previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Efectivament, aquesta inestabilitat ha de continuar al llarg d'aquesta tarda i també de cara la nit i matinada. S'espera que, sobretot comarques de Tarragona, comarques de Lleida, també comarques del Pirineu, Prepirineu i interior de Barcelona,
Al llarg d'aquesta tardat continuïn els ruixats i també les tempestes localment amb intensitat i empadragades, també com s'ha ocès aquestes últimes hores. La inestabilitat no acaba de marxar del tot, demà encara quedaran restes, però ja tindrem un dia molt més assolellat. Demà més sol, sobretot al matí, a les comarques de la meitat sud, però demà a la tarda, sobretot a l'àrea del Pirineu, del Prepirineu, nord de Barcelona i interior de Girona,
els núvols creixeran en força i també acabaran per donar ruixats i tempestes, que en principi no han de ser tan intensos com els d'aquesta tarda. Les temperatures demà seran una miqueta més baixes que des d'avui, perquè ho faran vents del nord, la tramuntana serà forta a la Costa Brava, i de cara a diumenge i dilluns tindrem ja un ambient molt més assolellat, ja sense precipitacions, a cap indret del país, i amb temperatures que encara podran baixar una mica més.
Les pluges d'aquesta setmana han afectat de manera desigual l'agricultura a les comarques de Lleida i no han estat ben rebudes a tots els sectors. Per als cultius, per exemple, de cereals situats en zones àrides, arriben tard, mentre que en alguns fruiters pot perjudicar, diuen, la floració. No obstant això, la valoració general és positiva.
Lleida, Marta Sarret, bona tarda. Bona tarda. La pluja millora les reserves d'aigua i anirà molt bé per la fruita seca, la vinya, els farratges i els cultius que se sembren ara, com el blat de moro, ja que no caldrà regar la terra. Tot i això, el responsable de fruita dolça d'Unió de Pageros, Raül Sales, explica que pot perjudicar fruiters que estan a la primera floració, com ara la poma i la pera. Els aves que els han enganxat en plena floració, la pluja sempre afecta negativament perquè renta el polen. A vegades, quan ve un pic que
Pel que fa al cereal, ha arribat just a temps per salvar l'acollida a les comarques com el Pallars Jussau o la Noguera, tot i que les més àrides ja s'ha perdut completament. Com Ràdio Lleida. Recuperem ara així la connexió amb Tarragona per explicar-vos la polèmica que continua al municipi de Rasquera, la Ribera d'Ebre. Mar Rovira, bona tarda.
Bona tarda. L'alcalde de Rasquera, Bernat Pelliss, s'acusa de mantenir el grup de l'oposició i assegura que cap persona propera a l'entorn de l'associació barcelonesa canàdica d'autoconsum s'ha empadronat al municipi, tal com insonua el cap de l'oposició, Bernat Farnós. A més a més, l'alcalde ha xifrat el 940 al 101 d'abril i el 935 al 31 de desembre del 2011. Uns moviments que entren mil de la normalitat segons el Vallès i que es tracten de dades oficials. En canvi, l'oposició assegura que les passades eleccions generals al centre era de 636 persones...
mentre que ara l'eleven a més de 800. Hernat Farnós ha tillat aquest cens de partidista. Ni mala fe ni bona fe. Nosaltres ja ho hem dit. Nosaltres el que veiem és que el dia 30 de març es decideix utilitzar un padró tancat el mateix dia 30 de març i el que nosaltres diem és que aquest padró o aquest cens per a aquestes eleccions entenem que és partidista.
La consulta durà a terme el proper dimarts i es podrà votar de 9 del matí al 9 del vestre. Com Ràdio Tarragona.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça juga demà a Saragossa a les 8 del vespre en la jornada 32 de Lliga Primera. El defensa blaugrana Gerard Piqué és baixa definitiva per una sobrecàrrega. El bíceps fa moral. L'exjugador del Saragossa i de l'Inter de Milà, entre d'altres, Rubén Sosa ha parlat a Com Ràdio. L'ex davanter uruguaià ha elogiat l'equip de Guardiola.
Lo que ha hecho el Barça de bueno es que hace tiempo están jugando juntos los jugadores, hace muchos años, y se conocen ya, como decimos nosotros, a ojos cerrados, lo hacen como en entrenamiento, ¿no? Y creo que ese es el fuerte del Barcelona, a pesar de tener un grandísimo Messi, pero no es solo él, sino tú ves que hacen 25 toques para hacer un gol, que no se apuran a buscarle la portería.
I en Denis, l'equip espanyol de Copa Davis domina per dos punts a cap el combinat d'Àustria després de les victòries del Magro i Ferrer. Com Ràdio. Notícies.
De dilluns a divendres, de 4 a 7 de la tarda, Extraradi, el programa metropolità de Com Ràdio. A l'Extraradi hi passa de tot.
El Frank Sinatra ha sigut el protagonista d'una notícia que és que es veu que aquest senyor va fer una incursió al cinema X i el Sammy Davis Jr. un dia en una festa va posar els convidats a aquesta pel·lícula. Van saber els convidats que era el Frank Sinatra? No, perquè duia una màscara. El que passa és que hi ha un detall. Algunes persones, sobretot dones de la festa, van poder reconèixer el Frank Sinatra perquè aquest senyor tenia 43 centímetres de parell. Llavors, amb això, tot i que portis una màscara, ho recordaves segur.
Jo soc més de bar, eh? La meva parella la vaig conèixer a un bar a Milà i no, no m'agrada això de lligar per internet. Però si tinc amics que van encontrar la seva nòvia per internet, tot val, no?, avui dia. Però a mi, per exemple, em fa por que tinc també d'aquests amics que només busquen per allí. S'ha de buscar per tot arreu, jo crec, no? Perquè, de fet, uno troba quan no busca, no?, d'alguna manera, jo crec.
Portem 755 planetes descoberts. Per tant, és un camp molt actiu que cada dia ha donat des de l'any 1995. Per tant, és un camp molt actiu que està donant moltes sorpreses i està fent revisar moltes de les coneixements que es tenen al voltant de l'evolució dels planetes i de les mateixes estrelles.
L'Extra Ràdio és molt important. Barcelona és el que és ara actualment, que és una ciutat molt atractiva de tot el món. Però la Barcelona de veritat, el backstage de Barcelona, doncs és Granollers, és Mataró, és Sabadell, és on hi ha la Barcelona real, la Barcelona creativa, on hi ha les empreses, les indústries, la gent.
Les 5 i 7 a la com, comencem la segona de les 3 hores de l'extrarradi d'avui divendres 6 d'abril del 2012. Divendres sant, festiu per la majoria, és un d'aquells dies que apareix vermell a tots els calendaris, els de Catalunya també. Ahir hi havia la resta d'Espanya que estava fent festa, excepte la comunitat valenciana i Catalunya. Avui ja han començat nosaltres, dilluns de Pasqua també, però nosaltres...
Us acompanyem tota la tarda, des de les 4 i fins a les 7, fent l'extraradi en directe. La nubla ja ha arribat, per tant, d'aquí una estona descobrirem creatives, il·lustradores, dones. Avui les protagonistes són dones relacionades amb les creacions artístiques.
I com tots els divendres, tot i que sigui festiu, tindrem bissecció. El dinamitzador cultural Lluís Fuster i el periodista Josep Maria Sarri avui amb una vena de bissecció contra bissecció, trissecció, amb en Frank que s'hi afegirà. I per acabar aquesta segona hora d'aquí una estona...
tindrem l'entrevista amb en Samuel Aranda, guanyador del World Press Photo Pro. Abans, ja us ho deia, el creador musical Ferran Andetxaga sempre ronda per alguna banda de l'extraradi i avui hem de reconèixer que ha anat molt lluny. Bona tarda, Ferran.
Bona tarda Olga. Avui per primer cop no sóc a cap població de Catalunya, sinó que ens hem desplaçat fins a Sevilla per conèixer de prop la Setmana Santa. O si més no, per descobrir un altre tipus de Setmana Santa. Perquè poca cosa podem explicar que la gent no coneix ja. El cas és que hem vingut fins aquí per parlar amb una cofredia particular, ja que està formada per xinesos. I per conèixer-la una mica millor parlem amb el seu president, Chan Chechou. Senyor Chan, bones tardes. Hola.
Pero mejor llama a Chechú. Muy bien, señor Chechú. ¿Que ustedes sigan estas prácticas cristianas quiere decir que han abandonado el budismo, el taoísmo o el confucianismo? No, lo que pasa es que nosotros tenemos muchos dioses. En nuestra religión está Wang Yu, dios de la verdad y de la lealtad.
Està Caixón, dios de la salud y de la bienestar. Està Mazú, diosa de los marinelos. Està los Power Rangers, dioses de la lucha. Està Sandí, emperador suplemo. Està... Sí, Tudigón, dios de la tierra. Vale, vale.
¿Qué quiere decir con esto? Que tenemos un montón de dioses y por uno más ya no viene de aquí. Y esto es como lotería. Cuanto más juegue, más posibilidades tiene de ganar. ¿Pero su religión permite adorar a otros dioses? Sí, siempre y cuando no se entele. Ya. ¿Y cuál es su cofradía? Nuestra cofradía es la cofradía del Cristo de todo asiento. Ya.
¿Y cuántos son en su cofradía? Somos siete chinos y un guineano que se llama Kuzumba. ¿Siete chinos y un guineano? Sí. ¿Puedo hablar con él? Sí, claro. Kuzumba, ven aquí, ven.
Hola, Kuzumba, ¿usted por qué se metió en esta cofradía? Dice que él venía mucho a comprar todo 100 y se enamoró de mi hija, entonces viene ya con nosotros siempre. O sea que él es su yerno. Sí, yerno. ¿Kuzumba no habla español ni chino? No, Kuzumba no habla español ni chino, no. ¿Y entonces cómo se entiende con su hija?
Ellos hablen català. Vostè parla català, senyor Cosumba? Sí, jo parlo català, tu també parles català. Sí, home, clar, jo sóc català. Jo també parlo català. Ah, vostè també parla català? Sí, clar. Home, a veure, sí, clar, estan a Sevilla, no comprenc que parli en català, vostè. Sí, perquè quan nosaltres volíem venir a viure aquí, a Espanya, a Sevilla, vam mirar en el Google xinès, a Xina, vam mirar...
Vam per aprendre a parlar a sevillà. La meva filla es va equivocar perquè com tenim unes lletres tan rales, vam posar català. I aleshores vam aprendre a parlar català. Ja, i en Cozumba per què parla català? Sí, perquè jo quan vivia a Guinea va arribar un paquet de missió humanitària i hi havia discos de sau.
Molt bé, i quan surten vostès en processó? A la mateixa, cap aquesta, nosaltres, la meva dona canta saeta. La seva dona és la que canta la saeta? Sí, sí, ara toca ella. Vinga, xotxolín. Xotxolín, les dius?
¡Olé! ¡Olé! ¡Olé! Y los tornillos
Que balato lo tenemos todo en el bazal. Vení a complar, vení a complar. Bravo, bravo! Vení a complar, vení a complar. Vení todos a complar. Venir al bazal. Sí, venir al bazal. No perden mai l'oportunitat de fer negoci aquests xinesos. Doncs bé, Olga, ho deixem aquí. Ja has vist que aquesta setmana s'han...
Aquesta setmana s'ha entrat en particular i jo us desitjo que tingueu uns bons dies de festa també. Que vagi bé.
De dilluns a divendres, a la Com, explora l'extraràdi amb nosaltres.
Extra Radio. Cada tarda, Ambolga Vallejo.
15 segons, perquè sigui un quart de 6 de la tarda, avui afinant molt amb el temps, perquè es noti que fem l'extraradi en directe, sintonia de la Cantant Nubla. Nubla, molt bona tarda. Com estàs? Molt bé. Com estàs, Anna, aquesta setmana santa? Que començo... Bé, ja aquí... Jo començo avui així, no?, a mitges. De fet, vinc d'un dinar familiar...
Tot just ara i estic una mica amb la nyonya. Hem fet un assà d'argentí, a més amb carn boníssima i tot, així que... Estàs fent la digestió. Sí. Intentaré estar concentrat. Que si poguessis fer la migdiada, molt millor. Estic feliç d'estar aquí. 15-20 minuts...
Ja estem. Tot i que jo després et recomano que escoltis amb atenció el convidat d'avui, en Samuel Aranda, vam parlar fa unes setmanes, el guanyador del World Press Photo, i és molt interessant el que ens explicar. Però comencem, avui una secció que ja ens ho has dit, buscant per la xarxa, com sempre, tresors, sempre hi ha un ex a comú, un lligam, i avui són les dones les protagonistes. Sí, de fet fa ja bastants mesos, em sembla, vaig fer una secció de dones amb la música, amb el hip-hop i això, i
I de cop vaig pensar, mira, dins del món gràfic, tot i que a nivell creatiu jo crec que hi ha infinitat, igual amb les franges més comercials o hi ha més d'indústria, doncs no sé, crec que és més minoritari. I llavors vaig investigar aviam què.
I bé, d'entrada et parlaré que investigant vaig trobar un, que és el primer que recomanaré, una pàgina de Facebook que es diu Mujeres Il·lustradores, o sigui, facebook.com barra Mujeres Il·lustradores, i allà m'he tornat una mica loca i m'ha costat una mica sortir perquè era una passada quantitat de propostes i...
Ja està, a més, molt ben endreçat tot, per cada una de les artistes, tens com una foto amb un muntatge dels seus treballs, amb una foto d'ella i el nom, amb el mateix tipus, tot molt ben organitzat. I m'ha cridat molt l'atenció, era un no parar, no?, de, oi, aquesta és xula, i aquesta, i aquesta. I, a més, m'ha cridat l'atenció també una presència molt gran de sud-americanes, que...
No sé, m'ha agradat trobar així molt pel damunt. He fet una mica amb diagonal perquè era tal quantitat, però moltes propostes i imaginaris i les estètiques molt actuals, a més de tendència i de coses molt interessants, d'una de Venezuela, de Perú.
No sé, com que potser si són americans o suecs em sembla més normal. És més habitual i una barreja prou curiosa. Exacte, però tenir tanta presència de Sud-amèrica, d'aquí i d'allà, no sé, molt xulo així. Que d'entrada recomano aquesta web. Mujeres il·lustradores, facebook.com barra amb mujeres il·lustradores. I la primera protagonista és justament sud-americana. Argentina. Blechman, amb B alta i J, blechman.net.
3dobles.blegman.net. Blegman és el cognom de la Verònica. Verònica Blegman, que va néixer a Buenos Aires el 71. I també m'anava a comentar una cosa. Una de les coses bones d'aquesta feina que faig i de abusar a la xarxa, que pot fer tothom en realitat, tothom ho fa...
és que cada cop trobes algú que igual en el seu país sí té unes distincions, és més popular que, tu veus, ha fet un munt d'exhibicions o com el cas de la Blackman, no? Té premis. Tampoc els anomenaré perquè són premis d'un altre país, però, bueno, gràcies a internet tu pots descobrir-ho i és com, bueno...
Si fos de casa nostra, possiblement diríem, sí, home. Clar, la Verònica. Clar, exacte. La Blackman. Clar, com no ho és, doncs no és ni molt menys popular, però la descobreixes a través de l'inquejar i l'inquejar i l'inquejar i mira, és una sorpresa sempre agradable. Total, que la Verònica Blackman, com has dit, va néixer al 71 a Buenos Aires.
En una de les bios que he llegit vaig viure sis anys a Barcelona, que m'ha fet gràcia perquè, ostres, m'he fixat en ella i resulta que havia sigut una mica catalana, també. I el que més m'ha cridat l'atenció és que ella és artista plàstica, no? Llavors, que té dues facetes. Un com a pintora, amb canvas i amb...
pintura a pintura i més materials que fa servir, i després com a il·lustradora. I el que més m'ha cridat l'atenció era que realment té dos facetes molt diferents. Per moments quasi no pots creure que és la mateixa artista la que ha fet les il·lustracions i les pintures. Té caràcters i expressivitat i imaginari molt diferent per una tècnica respecte a l'altra. Com a pintora a mi igual és el que més m'ha cridat l'atenció o m'ha semblat
Més original, sobretot tenint en compte que és d'ara, no? Perquè té referències... M'has recordat a Tàpies el primer cop que he vist les fotos dels quadres i després també a un dels blocs ho comentaven, que té influència de Tàpies, de molts artistes argentins dels anys 60 i d'expressionisme abstracte neoyorquí i, bueno, igual comparat amb aquests artistes no et sembla superoriginal. Sí que...
jo a més estic fent la col·lecció de tasses de la Vanguardia que donen unes tasses de pintura i ara ho tens molt present i soc molt fan de Tàpies i m'estic comprant les d'ell i llavors m'ha recordat, en fi
total que això, no? I ella treballa amb pintures i més estàndard, però també amb molts elements que són estranys, com pols de marbre, com pintures asfàltiques, també té una mica de món de col·lage, de cop en un quadre inclou una fotografia, inclou unes etiquetes antigues d'igualalgo o uns bitllets de metro vells,
No sé, i després també treballa amb textos, amb alguns dels quadres hi ha paraules o números, inclús alguna frase, depèn amb quines obres. Molt interessant. Ho recomano molt. I després, com a il·lustradora...
ens trobem amb unes imatges supernaïf, superminimalistes. Molt senzill. Molt. Uns colors molt clars. És com per molt... No és que perdi, però tenen molta força quan pinta. Sí. I en canvi és una cosa molt delicada quan il·lustra. Com molt més tubeta i molt més... Sí, molt més suau. Ella normalment quan il·lustra fa una espècie de vinyetes...
que quasi semblen com uns poemes visuals així molt senzills, juguen una mena amb una frase i una imatge. Salven totes les distàncies, igual com faria la banda, no?, que una frase i tu tens una, però molt diferent, evidentment. Molt diferent, molt diferent, però aquesta estructura de frase i d'imatge i d'il·lustració, sempre amb uns personatges, dones o homes, que no tenen sense cara i...
però alhora sí, amb tres elements, t'està donant una idea molt clara, algunes amb humor, una mica sarcàstiques de vegades, altres més poètiques, així com més, no?, que tu deixa una mica la teva imaginació, que tu prenguis la interpretació que vulguis, i bé, però molt interessant. La web és molt maca, molt fàcil de seguir, i trobo a faltar que hi hagués igual una botiga o alguna cosa, perquè fa ganes d'alguna postaleta, no sé, com alguna cosa. Li pots escriure?
Sí. I tindré una sorpresa. Si ara tothom li escriu... Podries sorprendre-la. Clar. Li farem una alegria. I llavors a sobre tindràs una Blackman a casa teva. Blackman.net I in my love I love you so
Amb la cantant i exploradora nuble, com sempre, navegant per la xarxa, trobant tresors, avui el nexe comú és que les protagonistes són dones, artistes. Hem començat a Argentina amb la Blechman, la web blechman.net, i la segona parada és a salonserpent, acabat amb t.com,
I sembla tatú. Sí, sembla tatús. Exacte, són il·lustracions. Aviam, això és una dissenyadora que va començar treballant per tatuatges, però va començar a popularitzar-se la seva feina i aquestes il·lustracions han anat més enllà, ha acabat amb moltes exhibicions, moltes, sobretot a països d'Europa i d'Amèrica, Nord-Amèrica.
Entrant en el món de la publicitat, li han demanat dissenys també, bueno, aquestes coses d'ara, no?, que es barregen disciplines i llavors algú que fa dibuixos de tatuà, el tatuà és popular, amb el qual li pot interessar una marca per un disseny d'un estampat o jo què sé, no?, com es comencen a barrejar.
I bé, a la web no hi ha molta bio, però hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció, que a la web de la Blackman també, i és una cosa que he trobat en els de les dos, i no és molt habitual, que m'ha fet gràcia, és una tonteria, però que comencen explicant la bio amb totes les feines que han fet que no són d'il·lustració, que és una cosa que potser la gent a priori amagaria, si no està relacionada amb el seu terreny.
I en els dos casos, sent artistes de dos puntes del món diferents, explicant que han fet de cambrera, no sé què, recepcionista de tal, rentadora de... No sé, m'invento, no? Tota mena de professions molt dispers i diferents, que no tenen res a veure...
Total, que fins que ella, als 30 anys, es posa... Tot i que ja en el món dels tatuts ella anava al darrere feia molt, però als 30 fa... Ara em dedico això i s'hi posa de ple... I l'aposta, que fan molts artistes que diuen... En lloc de dedicar-m'hi quan acaba la meva jornada laboral, que ja estic cansada, que són les 8, les 10 del vespre, els caps de setmana...
faig una aposta, a veure si ho aconsegueixo durant un temps i se n'ha sortit. I se n'ha sortit, i diu que des del moment que va prendre aquesta decisió tot va començar a anar amunt, amunt, amunt i hi ha on no parar, no? I bé, doncs això, de part de moltíssimes exhibicions, etcètera, com a curiositats i coses que la gent pot reconèixer, per exemple, ha dissenyat una llibreta Moleskini, que és un, no?, com un guardó, gairebé, no?, per un il·lustrador. Sí, doncs d'arreu del món se sap com són. Exacte.
Ha dissenyat per la marca de roba italiana Fornarina, que és una roba bastant, bueno, una marca bastant popular també. Ha fet també tables d'esquait per la marca Build to Destroy. I bé, a la web estan totes les coses postals, per diferents projectes, pòsters, té una botigueta de samarretes i evidentment tatua. I d'on és? Perquè hem dit que és l'altra punta del món, de Buenos Aires, Argentina. Exacte, és holandesa.
Sí, ja, pensava que ho havia dit, no ho havia dit, no? Potser ho has dit, però jo també deia que està fent la digestió. Sí, ara que ho dius em sembla que no. Sí, sí, i bé, i té un estil de tatuatge antic, molt clàssic del tatuatge també. Tampoc crec que sigui l'única artista de tatuadors que juga amb aquestes estètiques, però ho fa molt bé.
que són aquestes una mica pinap, però un pinap més anys 30. Està més a prop d'una Betty Boop, diguéssim, no? S'assembla molt. El tipus de donetes i tal, que no pas d'una pinap dels 50, d'anunci de Coca-Cola, no? És més infantil gairebé. Més discreta, com més adolescent. Sí, com més de jove, no sé, i això, i sobretot d'una dècada anterior, per l'estil.
I com a anècdota m'ha fet molta gràcia i m'ha cridat l'atenció perquè la meva àvia dibuixava molt. I és que jo no me'n recordava gaire. I quan he mirat els dibuixos m'ha vingut un flash perquè feia donetes molt bé. I jo de petita una em semblava com al·lucinant que la meva àvia jo li demanava i em feia un llapis.
Amb el boli, allò com amb la llibreta del telèfon i el boli. I jo li deia, ah, vull la de la mujercita. I em feia. I m'han recordat molt aquestes donetes que em dibuixava la meva àvia. Doncs si voleu saber com ha estat aquesta associació d'idees, salonserpent.com No podíem créixer
No podien riure, però més jugàvem de mi. Aixen en soledat, men no buscà, men no poden.
Acabem amb unes artistes de casa nostra.
que tan bon punt entres a la web t'entren ganes de veure-ho tot té una estructura ben diferent de les altres potser Salon Serpent estava una mica més confusa era més confusa inclús jo quan he trobat la web de Salon Serpent al primer moment he pensat això deu ser una altra cosa en la que parlen d'ella no que era la seva web perquè no acabes d'entrada d'entendre bé de què va la història sí, costa més trobar-ho la Blackman és veritat que estava molt organitzat
Però les col·leccionistes és molt semblant a l'estructura de la web del realitzador que vam convidar ahir, en Raül Cuevas, el que ha realitzat l'últim videoclip del Surfing Circles, Montseny, que tens, com totes les seves creacions, amb uns quadradets allà amb el nom del que és Copacabana, Hurt, Levita Temí, Els Nens Soldats, Lepiang...
I pots clicar, evidentment. I vas clicant i molt fàcilment pots anar veient. El que sí que és cert és que està com tot barrejat. Que jo, per exemple, pensant en el guió, com si diguéssim que comences a intentar ordenar-ho, també m'ha costat una mica a veure per aquí. Aquí tinc videoclips, aquí tinc il·lustració. Clar, què és el personal, què són treballs per encàrrec? Però bé, com tot és interessant, es pot anar passejant i anar descobrint. Elles són un estudi de fotografia que... Tenen contacte.
Vull dir que si els hi vols fer alguna proposta, també aquí posa contact, cliques... Contact també. I tenen el mail, telèfon, fins i tot. Sí, la veritat és que també avui en dia, en general, tothom és molt accessible i penso que quan parlem d'escenes...
més artístiques, així, on no és tant de gent superpopular o coses, és com molt fàcil i ja es dona, no?, l'intercanvi, no sé, està molt bé. Llavors, elles són la Maria Rehuelta i la Núria del Moral, van començar el 2008, és un estudi relativament jove, elles són joves.
I bé, però tenen un segell propi i així important, fan tota mena de treballs, estan superobertes, jo crec, a experimentar, no?, pel que es veu també a la web, tant fer una cosa per una marca, un anunci, no?, més de spot o comercial, com per fer alguna cosa...
més sèrio, com una sèrie de fotos, per exemple, que hi ha per una institució de Segovia, o fer coses d'elles. A mi el que més m'agrada són aquests miniclips que elles pengen, com que fan una mica així el seu rotllo, les coses més personals. Videoclips, foto, submotion, etcètera, no? Com una mica així, cada és desastre.
I bé, per exemple, amb les col·laboracions musicals, destaquem coses que han fet. Per exemple, ara acaben de... Bueno, fa uns mesos han treballat amb el grup Menos de Topo, amb els quals han fet totes les fotografies de promoció de l'últim disc del grup, em sembla que és Escaparcon i l'anticiclón.
del 2011, però crec que a finals no estic molt segura, la veritat. Han fet videoclips també pel grup Bedroom, per exemple. Que són els que estem escoltant. Exacte. O aquest videoclip. No sé si tenen més videoclips. A la web apareix aquest videoclip, un videoclip...
rodat al bosc amb nens petits una mica així estrany però estèticament molt maco la cançó a més és molt maca un altre exemple de música és pel projecte Minimúsica que també han fet així el disseny i fotografies i en aquestes fotografies també hi ha una mica collage és una cosa que ara es porta i que és interessant de barrejar i van crear com unes cosetes així cosides i teixit
per barrejar amb les fotos. En aquest últim disc, parlant de minimúsica, mira, aprofitem per apuntar que algunes de les bandes que hi participen són ZA, Mujeres, Mian Divis o Viva Ben Ur, entre d'altres. També han fet publicitat, les col·leccionistes. També han fet publicitat i l'última cosa que han fet o que jo he trobat a la web és una campanya per l'Illa Diagonal, és un clip molt, molt curtet
que també hi ha brodat, hi ha una barreja entre brodat i una persona real exacte, i és com un brodat que es va desfent amb stop motion fins que apareix la noia com una imatge així representant al final de l'hivern i l'inici de la primavera super super cur i super escuet una idea així claríssima
I ja han fet també, en un terreny igual sí, més comercial o més estàndard, també a nivell estètic, més normal, la campanya de Tampax, una campanya on la protagonista és l'actri Úrsula Corberó, no sé si us sona, perquè jo quan he vist, dic si aquesta foto l'he vist mil cops, està com amb un tutu així saltant amb un fons blanc.
I bé, i després tenen també una petita secció d'editorials de moda on han fet dos o tres reportatges també molt amb el seu estil de jocs amb la llum, d'aquesta cosa com si hagués boira una mica de colors i molt també...
Bé, amb fragilitat i, no sé, també molt femení, no? Sembla molt delicat. Molt delicat, exacte. I bé, aquests reportatges s'han publicat a revistes com l'HG Magazine, el MAC, amb un parell també de publicacions internacionals. Una es diu Estela Magazine, que és a Dinamarca, i l'altra és el Folk Magazine del Regne Unit.
I bé, tenen això que dèiem ara, no?, aquest estil així molt fràgil, molt femení, i el que m'agrada també d'elles és aquest toc d'humor, no?, que passen una mica com la Bergman, també, d'una cosa així més naïf i tal, però amb un punt d'humor. La Bergman igual és més sarcàstica i elles són més de pitorreo, no ho sé, no?, com una cosa més fastiva, així. I el que t'ha agradat especialment de les col·leccionistes?
I a l'última d'aquestes peces que explico que fan elles, així una mica com el seu rotllo, han fet una última de primavera, i molt curteta també, on estan... És una idea supersenzilla, tècnicament molt senzill, però molt divertit, on es van també amb stop motion, com a base de capes, els comencen a aparèixer com uns trajes fets amb cols i amb vegetals, amb una música més que està molt xula, unes maraques que són carxofes...
Elles dues són molt divertides, també, que protagonitzin aquestes peces. Ara ens posem davant de la càmera i ens en riem una estona. Ens podem passar una bona estona, les col·leccionistes. Les tres recomanacions d'avui, lescolleccionistes.com, salonserpent.com i blechman.net. Nubla, moltíssimes gràcies. A tu, a vosaltres. Ara sí, ja pots païr amb tranquil·litat, ja pots relaxar i nosaltres, publicitat. Cada tarda, a la Com, Extraradi.
Descobreix el Museu de Ceràmica de Barcelona i coneix la nostra història gaudint des de les primeres produccions àrabs.
realitzades al segle X fins a les creacions contemporànies de Picasso, Miró i Barceló. També pots visitar l'exposició temporal Gerard Moliner, Argila, disseny i creació fins al 24 de setembre. Palau Reial de Pedralbes, Avinguda Diagonal 686, de dimarts a diumenge, de 10 del matí a 6 de la tarda. Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, amb el suport de La Vanguardia i Com Ràdio. Està en estil, love of lesbian, manos de topo, refri... Tots els recordes...
Més de 50 artistes, més de 300 temes. Entra a concertsprivats.com i descobreix com sona de ben a prop la música catalana més indie. Concerts Privats és un projecte de minifilms, TV i la xarxa de televisions locals. Aquest dissabte l'Espanyol juga a la comp.
L'equip de Pochettino creu en el factor Cornellà al Prat per tornar a places europees. A partir de les 6 de la tarda, Espanyol Real Sociedat. Viu i riu tota l'emoció del futbol amb Sergi Mas, Eduard Cabré, Òscar Herreros i l'equip d'esports de Com Ràdio.
Dissabtes i diumenges, de 8 a 11 del matí, maneres de viure, amb Jordi Sacristant. La felicitat és alguna cosa que l'hem de entendre, relacionada amb la quantitat... Veus diverses que ens expliquen maneres de viure. Avui som infeliços, demà som feliços, o viceversa. Dissabtes i diumenges, de 8 a 11 del matí, mil maneres de viure, al cap de setmana.
Des de qualsevol lloc del món. Comradio.com Cada tarda, escolta l'extraràdio. Extraràdio, el programa metropolità de Comradio.
Passant sis minuts de dos quarts de sis de la tarda. Això és l'extraràdio en directe a la Com i pareu molt d'atenció perquè l'entrevista d'ara ens va fer molta il·lusió quan ens la va concedir el nostre convidat i és realment interessant.
La Pietat de Miquel Àngel és a la Basílica de Sant Pere de Roma. Va ser esculpida entre el 1498 i el 1499 i representa la Verge Maria subjectant a Jesús després de la crucifixió. En definitiva, el suport d'una mare a un fill abatut. I ara us preguntareu què té a veure això amb el nostre convidat d'avui. Ho sabreu de seguida perquè qui ja ens acompanya és el fotògraf Samuel Aranda, guanyador del World Press Photo 2011. Samuel, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. I moltes felicitats pel premi. Moltes gràcies. Jo el primer que t'he dit és, ja sabia que eres jove, tens 32 anys, a punt, a punt pels 33, però tot i que ho sabia, quan t'he vist i t'he vist jove, m'ha sorprès, perquè pensava, algú que és capaç de fer aquestes fotos i de veure el que veu a través de l'objectiu, però també sense la càmera, on s'imagina que ha de ser molt més gran? Bueno, lo que ya... Són jovenets encara, sí. Fa molts anys que t'hi dediques?
Vaig començar amb 19 anys, fa ja 14 anys. Estàs curtit ja. Bueno, anem fent, sí. Has vist unes quantes coses.
En Samuel viu a Tunísia i és un dels fotògrafs que ha recorregut la gran majoria dels països de la primavera àrab. Justament, la foto guanyadora la va prendre durant les revoltes del mes d'octubre al Yemen. Aquesta i moltes altres fotos les podeu veure a la seva web, que és més que recomanable, samuelaranda.net. I dèiem això de la pietà perquè la fotografia ens recorda molt a l'escultura d'en Miquel Àngel. Tu en alguna entrevista has dit que et sembla excessiu que t'hi comparin, per tant...
No hi vas pensar gens quan vas triar la foto. No, gens ni mica. A més no tinc una base o uns coneixements religiosos per conèixer aquest tipus d'imatge. Però bé, benvingut sigui tot el debat, no? S'està parlant molt d'atgement i si és gràcies a aquest tipus de debat, benvingut sigui. Perquè els mitjans de comunicació en general, els occidentals, potser als Estats Units se'n parla una mica més, però més enllà de dedicar-li 3-4 minuts...
Sí, el Yemen aquí a Europa està molt oblidat. Hem fet molta atenció a Egipte, per exemple, o Tunísia, i Yemen ha estat una mica oblidat. També és normal, perquè a nivell d'interessos no tenim interessos allí. Els americans sí que estan molt més interessants en la zona, però ara s'ha de parlar una miqueta més. La foto es diu Yemen, fighting for change, per tant, Yemen, lluitant pel canvi, i veiem això, un noi que està abatut,
despullat com a mínim de cintura cap amunt entre els braços de la seva mare, suposem una dona que va completament tapada amb un vel, ni tan sols li veiem els ulls però potser és perquè mira cap per avall
amb uns guants que li cobreixen les mans, es veu tan sols un trosset del vel del braç que se li ha apujat, i que com està abraçant el fill, suposo que no li importa massa que se li vegi un tros de la pell. Però explica'ns com va ser el moment, tu on estaves, com els trobes i com la fas. Això és el 15 d'octubre, l'any passat, o sigui del 2011, i és l'entrada d'una mesquita, una mesquita que utilitzaven d'hospital, perquè els hospitals estaven controlats per l'exèrcit,
I llavors és una petita carpa feta de fusta i amb plàstics que està just abans d'entrar a la mesquita on s'hi feien els primers auxilis. Llavors era un dia que els francotiradors van començar a disparar els manifestants, van matar 14 persones i després quan ens retiraven cap a la plaça perquè estàvem disparant van començar a bombardejar també la plaça amb tanks i morters i ens van refugiar a la mesquita.
I llavors dintre la mesquita vaig trobar aquesta imatge que és la Fàtima, és la mare de 36 anys del Saïd, que és el seu fill, que el té en braços i estan esperant un metge que els atengui. Per tant, els vas arribar a conèixer la mare i el fill que surten a la foto. Parles amb ells abans, els hi fas la foto i després... Bé, en aquesta situació, com et pots imaginar, és una situació molt caòtica. Jo sí que treballo molt, m'agrada molt que ells em vegin, que estic fent la foto. Si no és una foto presa així amb...
Bé, des d'amagat. D'amagat, alguna cosa així. Estic davant d'ells, els miro als ulls, sobretot a la Fàtima. I sí, després que em donin el premi, estava molt interessat per conèixer-los i per saber el que pensaven també de la foto i tal, i vaig tornar al Geminal els dos dies després del premi per retornar-me amb ells. I els vas trobar? Sí, sí, sí, va ser bastant fàcil. Vaig arribar a la plaça i tothom havia sentit a parlar de la foto i va sortir als diaris locals també, llavors em van ajudar els periodistes locals, els companys.
per trobar-los i anar a casa seva, sí, sí. I què et deien? Doncs bé, molt agraïts els dos. Jo amb ells, per fer aquesta foto d'ells i que em donin aquesta oportunitat de guanyar el premi, i ells estava molt agraïts també. La Fàtima feia molt hincapié, dient que, bueno, que era una foto que mostrava, com que, bueno, que aquí a Occidente tenim la imatge que la dona, perquè hi posa el nícap,
està sumesa al marit i que no fan res, i no és la veritat allí. Llavors mostrava una miqueta aquesta imatge de la Fàtima, que és una dona més, una mare més a qualsevol lloc, cuidant el seu fill, el Saïd. És curiós que tu deies que era una situació de caos, però en canvi, quan mires la foto, no et transmet aquest caos, sents més desesperació...
Però és com si la mare s'oblidés absolutament de tot agafant el seu fill. Sí, jo recordo perfectament que tothom allí dintre estava plorant o cridant i la Fàtima estava totalment tranquil amb una serenor i amb una fermesa que, hòstia, criava l'atenció dintre d'aquell caos. Clar, fa gairebé 15 anys que t'hi dediques. Ja deus estar acostumat a situacions com aquesta, però tot i així no hi ha moments...
en el que costa enfocar i disparar la foto entre tot allò que està passant al teu voltant? Hi ha moments que costa trobar raons per el que continua en aquesta feina. Hi ha moments en què jo passo molta por i hi ha moments que costa trobar una raó per continuar. Però la meva història és com aquesta, com trobar després una altra vegada el Saïd i la Fàtima, ara que ha acabat la revolució i que estan fent una transició...
i que t'abracin i t'agraeixin, que moltes gràcies per venir al Yemen i per jugar-te la vida, per documentar el que estàvem fent, això fa que sigui molt, molt agraït aquesta feina. Perquè, de fet, si no fos pels que, com tu, esteu al Yemen i a molts altres punts fent fotos amb una càmera, escrivint una crònica, que segur que passeu molta por, tots. Però si no fos per vosaltres, la resta no ens assabentaríem del que està passant a l'altra punta de món.
Bé, cadascú té la seva feina, no? Els que... Sí, són tots importants, no són més importants que ningú. Tant ser fotògraf de conflicte, com qui és repartidors del diari pel matí, o com qui treballa de taxista, no? Tots són importants d'aquesta societat i ja està. Quan tu vas tirar la foto, eres conscient que era tan bona i que diria tantes coses? Ja no et dic que estiguessis pensant en un premi, perquè suposo que era difícil llavors estar pensant en el que podria reportar-te la foto.
La veritat que no, que jo quan vaig fer la foto recordo mirar-la a la pantalla i l'estava editant i enviant-la. I per desgràcia estem acostumats als fotògrafs a fer fotos de dones plorant, sobretot al món àrabe, a funerals i tal. I va ser el meu editor quan jo envio la foto al New York Times, al diàleg amb el que treballo, que va ser el primer en trucar-me i em va dir aquesta foto és molt diferent perquè mostra una intimitat, mostra que la dona no està plorant, està mostrant un altre tipus de facetes que no estem acostumats. No va ser el primer que em va dir aquesta foto és molt diferent.
I sí, tenies raó. Tu com vas arribar al Yemen? És evident que és la teva feina, però a més ara deies el New York Times, tu treballes també per la Vanguardia, em sembla, de New York Times. De fet, la setmana passada vàrem intentar entrevistar-te, teníem un dia, i ens vas avisar i ens vas dir, no, és que haig de marxar avui mateix al Yemen, m'han trucat al New York Times i haig d'anar a treballar. Però el teu primer contacte amb el Yemen quan va ser? El meu primer contacte va ser a l'octubre, també, sí, va ser la primera vegada.
que parlant amb el meu editor, amb el New York Times, em van dir que necessitaven alguna persona dintre del país, que no aconseguien els visats, i llavors em van dir, dedicada a intentar buscar una fórmula d'entrar al país, i això vam fer, va ser tot el mes de setembre treballant, buscant una porta darrere del sistema per aconseguir entrar al país. I com es busca una porta darrere per entrar a un país? Si es pot explicar. Si ja puc explicar una miqueta...
Bueno, va ser un amic meu que jo tinc a Tunísia, on jo visc, un treballador de l'ambaixada americana, que em va posar en contacte amb una persona que té una escola bastant gran en el Gemmen, i llavors pagant-li alguna cosa de diners i subornant una mica, i llavors vaig demanar el bisat amb el meu segon cognom, i així ho van fer, així ho van fer.
Això vol dir que hi ha molta gent que està buscant portes pel darrere a molts països, m'imagino. No sé si molta gent, però uns quants. Sí, últimament la veritat és que sobretot a Síria, a Líbia, al començament i tal, no eren molt ben rebuts els periodistes. I hi ha molts companys fent la feina i el que es té que fer, que sigui treballant i documentant el que passa al món.
Tu vas guanyar el premi per la fotografia de la mare i el fill, però hi ha una altra fotografia en la que apareixen tres nens a un poble, al capdavall d'una escala de pedra, als nens els falta una cama, i crec que per tu també és una foto important aquesta. Això és al nord del Gemes, és un poble que es diu Sada, i si era la primera vegada que anaven periodistes, crec que eren 7 o 8 anys, i són nens que quan vam arribar al poble i la gent s'entarava que hi havia estrangers, sortien a explicar-nos el que havia passat.
I sí, aquests nens estan mutilats per bombardejos conjunts del govern gemení i del govern americà, que van bombardejar la ciutat. Crec que va ser dur quasi sis mesos seguits. Hi ha alguna altra fotografia més que tu destacaries? La primera que ens trobem, la més gran, la principal, quan obrim Samuel Aranda.net. Fa impressió, eh? És també una foto del Yemen, és a Thais, és una ciutat del sud que també l'avanciria totalment el govern...
i van aconseguir també entrar després de molt d'intentar-ho. I sí, és un noi caminant entremig d'unes cartutxeres de bales així, d'una metralladora. És el que ens trobem aquí a primer pla. Sí. I sí, ja està. La veritat que el govern ho va deixar totalment bombardejat. Va bombardejar l'hospital i molta repressió també.
A l'extraradi tenim un convidat d'honor, un fotògraf de 32 anys que va néixer a Santa Coloma de Gramenet, per tant, a l'extraradi, i que ara viu a Tunísia. És en Samuel Aranda i fa unes setmanes va guanyar el primer premi del World Press Photo 2011 a la seva web samuelaranda.net. La fotoguanyadora la va estirar al Yemen, aquest Yemen Fighting for Change, però has estat a la majoria de països que han passat per aquest procés de revoltes, em sembla.
Sí, vaig començar el gener a Tunísia, després vaig anar a cobrir la caiguda a Mubarak, a Egipte, i després vam entrar a Líbia, a documentar la caiguda de Gaddafi, i a finals de setembre d'octubre vaig entrar al Yemen. Et vas dedicar des d'un principi, quan tenies 19 anys, tenies clar que tu volies fer fotografia de conflictes o t'hi has anat trobant?
M'ha sigut una mica tot per l'accident, la veritat. Vaig anar a Palestina la primera vegada perquè teníem uns amics allí, a Tel Aviv, i a Ramada, i llavors era un viatge molt barat, era l'única opció que teníem de viatjar, i ens deixàvem una casa allí, un pis, i llavors vaig anar per primera vegada allí als territoris palestins, i...
I va ser molt xocant, no? I comences a fer preguntes perquè aquesta gent tenen desproblemes entre ells, no? Comences a dir per què i voler saber més i més i més i documentar i al final m'he quedat atrapat totalment amb el món ara. I la família, els amics, què diuen? Perquè tu ja reconeixes jo passo por, m'imagino que ells també pateixen. Sí, la veritat que no els explico tot o no els explico gairebé res.
Però bé, estem bastant en contacte. Jo sempre he de trucar a casa quan estic fora, quasi cada dia. Ara és més fàcil que quan vas començar. Sí, sí. I tu que has viscut totes aquestes revoltes, en treus alguna conclusió? Perquè ara deies, ara el Yemen està en un procés de transició. Alguna cosa que els que estem aquí, com tu deies, potser no hi ha interessos, no informem prou...
Però coses d'aquestes que igualment no ens arriben a través de la televisió i que quan s'està allà s'està respirant i la gent comenta i la gent diu. Bé, jo crec que les revoltes del món ara... Cada país és una mica diferent, cadascú té el seu perfil, no? O sigui, és molt diferent la revolta de Líbia, el que ha passat a Túnez, per exemple. Però el punt en comú entre tots és que estaven cansats, estaven cansats de dictadures, de sistemes, de règims...
que tots ells tenen una cosa en comú, que és que estaven apujats per Occident. O sigui, tots eren íntims amics i anaven de la mà amb el govern francès, amb el govern americà, amb Europa, i han dit prou, no? I ara, per exemple, veus com s'està tractant la informació també amb els mitjans europeus?
I veus una miqueta del mateix de sempre, que volem estar allí a sobre i tenir les mans controlant el que està passant. Ara acaben de guanyar les eleccions els islamistes a Tunísia, ho estan fent molt bé a nivell social, estan fent coses molt bones, i quan mires els diaris d'aquí sempre veus el mateix. Els islamistes agafen el poder i tal. Bueno, senyors, això és una democràcia, els han escollit i...
I és el que hi ha, no? I quins són alguns d'aquests canvis que aquí no ens arriben però que tu sí que saps que s'estan notant? Doncs mira, Tunísia, per exemple, el que han fet el primer ha sigut nacionalitzar molt totes les empreses que donaven molts calés, que estaven en mans de la família del president i les han fet públiques un altre cop. Com hi ha molta població de Tunísia que no són religiosos, el primer que van dir els islamistes van ser volent que sigui un...
un govern de tots, i llavors van decidir no posar un president islamista, i han posat un president comunista, del partit comunista, perquè controli el país, i estan molt ficats en això, en un govern d'unitat, per buscar el millor del govern, del país, perdó, no buscant el benefici propi del partit polític, que haurien d'aprendre molts aquí, alguns llocs. Què és el que més estàs sorprès de tot el teu periple que has fet pels països àrabes?
El que més em sorprèn, i el que més em sorprèn sempre, és que aquí estem molt... tenim molts clitxers del món ara, sempre. Jo ara, per exemple, quan vaig estar al Jemen, semblava que estava a la fi del món, no? O sigui, tots els amics i la família... Però com vas al Jemen? Com vas al Jemen? I quin perill et sequestran i em mataran? I tot el que comptava, no? Quan arribes allí la gent és espectacular, et tracten molt, molt, molt bé i són gent que els encanta als estrangers, no?
I això una mica injust, que els hi posin aquest cliché per un mínim percentatge de la població que no és representativa de la població general. Amb quina llengua et comuniques habitualment? Ara més o menys en puc manegar amb l'àrab. Ja comencem, sí, anem fent. Es nota ja l'experiència. Sí, no queda una altra. I vius a Tunísia, és una mica perquè està més a prop de tota aquesta zona del món que a tu t'interessa i en la que especialment treballes?
És una mica per això i una mica també a nivell econòmic. Quan ets freelance tens mesos que són bons o normals a nivell econòmic i mesos que són dolents. Jo tinc a Tunísia, estem en una casa de lloguer al costat del mar, una casa de tres plantes en una terrassa i paguem 400 euros. No està gens malament.
Aquí a Barcelona segurament no podria jugar ni una plaça de pàrquing amb 400. I tu, en el moment que treballes, fins ara treballes per The New York Times, també per La Vanguardia, però des del premi t'han intentat fitxar a algun altre lloc? Deia, home, és que en Samuel Aranda és que és un crac, és que quines fotos que fa, és que té molta experiència, és que ja té un llarg recorregut, tot i que és molt jove. Sí, he rebut algun parell d'ofertes, però bueno, tinc molt clar què ha sigut la gent que ha apostat per mi aquests últims anys i bueno, em decada ells, sí que...
T'ha canviat gaire la vida, el World Press Photo, a banda que puguis tenir més entrevistes? Bueno, sí, ara han sigut unes setmanes una miqueta caòtiques i de moltes entrevistes i molt d'estrès, i suposo que aquest any serà una miqueta així, ara fem promoció per diversos països, però això es passarà ràpid, això és un anyet, i dintre d'un any serà un altre guanyador i ningú se'n recordarà. És curiós que un fotògraf d'aquí, dèiem, de l'extraradi Santa Coloma de Gramenet, guanyi un premi per una fotografia que no es va publicar a cap diari espanyol fins ara.
Bé, la foto va estar en alguna redacció de diaris espanyols i la resposta va ser que no era una foto que transmetés res, que no era una foto molt diferent, no la van voler publicar. Aquí donem prou importància a la premsa escrita, a les imatges? Jo crec que no, però és una roda que va... O sigui, també és una cosa que la gent demana, no? Si fem una miqueta d'anàlisi de mitjans aquí a Espanya...
Si et fixes, per exemple, el diari més venut és el Marca, no?, a Espanya. No hi ha cap revista de reportatges i també a nivell de fotògrafs no hem sabut organitzar-nos. No hi ha cap agència de fotògrafs a Espanya, mai hi ha hagut cap agència. I això és una pena, perquè vas a París i tenen l'agència Magnum, Buu, agències molt mítiques, o Itàlia, Alemanya, Inglaterra, Estats Units... Tots els fotògrafs tenen una agència de fotògrafs, no? I aquí no hem sabut fer-ho bé, la veritat.
Tu ets molt jove, encara tens molta corda per anys, però tens alguna destinació, algun reportatge que tinguis ganes de fer, algun lloc que t'agradaria estar, no perquè vols que hi hagi un conflicte, sinó perquè creus que seria prou interessant estar allà una temporada. A mi m'agradaria fer la revolució aquí a Espanya, m'agradaria que la gent s'aixequés una vegada i poder documentar-ho. Potser no fa falta arribar les armes com a Líbia.
però potser agafar el model de la revolució d'Islàndia, però m'agradaria ser testimoni de la revolució aquí, canviar una mica el sistema. Llavors, que el que va ser el 15M hagués crescut, hagués perdurat i hagués suposat alguna cosa, un canvi real? Un canvi real, sí, sobretot a nivell bancari, econòmic, que ens han agafat. I confies que pot arribar a passar?
Bé, jo suposo que tot té un límit. A Tunísia, quan va començar la revolució, la gent es va manifestar principalment per la situació econòmica i laboral, i teníem un 18% d'atur. Aquí tenim un 24%, si no m'equivoco ara, i continuem... Mariano Rajoy ha dit que podem arribar al 24,3%. Bé, doncs a veure què passa. Tot arribarà.
T'hem enganxat, hem aconseguit per fi parlar una estona amb tu, tu estaves disponible totalment, vull dir que has tingut molt bona predisposició, però era molt difícil per a la gent de, com tu deies, uns dies complicats.
Ara saps cap a on vas? Estàs esperant que et facin algun encàrrec? Que ets tu cap al teu compte? Tens idea d'alguna banda? Estic en un projecte que vull fer de tornar a tots aquests països que he estat aquest any per fer una mirada positiva, només fer fotos de vida quotidiana de la gent, per trencar una miqueta aquest estereotip que hem fet aquest any.
I amb un altre encàrrec que tenia pendent, però espero que potser em deixin lliure fins al dia de la cerimònia del Premi, el dia 21 d'abril, i a veure si podem estar per aquí tranquil·lets una miqueta. Doncs esperem que sí, que puguis estar tranquil·les. Tens idea per això d'on podríem arribar a veure aquestes fotos? O si et seguim a la web ja ens assabentarem.
És un projecte, un llibre, a través d'una organització que es diu IPI, International Peace Institute, que està a Nova York, i volen fer aquest projecte, un llibre gran i una exposició. Però serà un any de treball. Doncs esperem que d'aquí un any puguem tornar a parlar. Samuel Aranda, fotògraf i guanyador del World Press Photo 2011, moltíssimes gràcies i moltes felicitats de nou. Moltes gràcies per convidar-me. Que vagi bé. Vinga, merci.
Gairebé tres minuts, tres minuts i dos segons, perquè siguin les sis de la tarda, tres minuts que aprofitarem, Frank, ja que avui és divendres sant per endinsar-nos a la Setmana Santa seguint-la a través de la xarxa. Sí, a tot això no anem gravats, segueixen a Televisió Espanyola, a la U, fent els gasbusters, els cazafantasmes. No recordava aquest bitxo. Jo crec que estem ja cap a la part final de la pel·lícula, eh?
Perquè han trobat ara una mena de monstre amb Bill Murray. Els veig molt relaxats, per això. Se'l veu jovenet, eh? I ara porten ja el mono aquell. No, tinc temps, tinc temps, tranquil·la. Ara l'olga m'anava fent com, va, que passa el temps. Sí, que hem de fer Facebook, hem de fer YouTube, hem de fer Twitter... Tenim Setmana Santa 2.0.
D'acord, perquè a totes les poblacions de Catalunya, o a una gran majoria, hi passen moltíssimes coses aquests dies, festes relacionades amb els dies que estem vivint. Passaríem de les 6 i de les 7, si les haguéssim de dir totes. Per això us recomanem algunes webs, alguns enllaços, per exemple, catalunyareligio.cat, catalunyareligio.cat, a la part superior esquerra, hi veureu un menú que posa Setmana Santa al carrer,
les passions de Catalunya i celebracions de la Pasqua. Llavors, premeu alguna d'aquestes pestanyes i us apareixerà un mapa linkat ja al Google Maps amb totes les celebracions ben marcadetes, a més a més amb adreça, horari i fins i tot una petita descripció. Llavors, a la xarxa, més al Facebook,
La majoria de confreries, associacions, grups que organitzen processons aquests dies, tenen Facebook. Algunes, com la Passió d'Esparreguera, van explicant tot el que van fent, gairebé minut a minut. També ho fan això els armats de Mataró, o el pas senyat, que és com en diuen del pas de carrers que fan a Castelló d'Empúries. El pas senyat de Castelló d'Empúries. I a Facebook és on ha fet furor un dels vídeos de YouTube més vistos d'aquests dies. És increïble, una...
Una senyora teletorrija. Teletorrija. Que explica com es fan les torrijas. Sí, a l'àudio hem de dir que no us espanteu. Així sona la teletorrija.
Aquest és l'anunci de Tele Torrija, una aplicació pel Facebook que s'han inventat a una pastisseria de Madrid que es diu L'Estrella i et porten a casa Torrades de Santa Teresa.
Només això premen el voto corresponent del Facebook. Qui vulgui Twitter, la passió d'Olesa, teatre la passió, que és la d'Esparreguera, passió de Cervera o passió Ull de Cona.
També Cofrades Màlaga, Setmana Santa CEP de Sevilla, Setmana Santa MLG de Màlaga. En tenim unes quantes i per acabar dues aplicacions. Ah, dues aplicacions. Sí, el I Llamador i l'I Cofrade. Aplicacions gratuïtes per saber itineraris de processons a Sevilla, figures que passen I Llamador i Cofrade. El bolletí.
Com ràdio, notícies. Bona tarda, són les sis, us parlem, Laura Alvarez i Marta Patrició. A aquesta hora hi ha problemes a la C14, a l'altura de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, per la caiguda d'un cable elèctric de mitja tensió. Servei Català de Trànsit, Sílvia Delamo, bona tarda. Bona tarda des del Servei Català de Trànsit, una única incidència, la C14, a la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
on hi ha hagut un accident i quan l'helicòpter del SEM que dirigia a evacuar els possibles ferits s'ha vist involucrat en un tall dels cables elèctrics, s'ha hagut d'aterrar i això ha afectat dues carreteres, la C-14 on està aterrat l'helicòpter que està pendent de ser arreglat pel mecànic pertinent i també la LV-51-33,
que està a la cruïda amb la C14, on està caigut el cable elèctric. Sembla que això ha afectat el cable de mitja tensió de diverses municipis, tot i que, segons comenta Protecció Civil, aviat està tornant ja la normalitat a les poblacions afectades.
Pel que fa al trànsit, aquesta és l'única afectació. Molt bona tarda.
Doncs si a la tarda de predicció ens està dient que es pot tornar a produir, doncs per estar una mica amatents a veure com evoluciona el territori quan aquestes pluges puguin descarregar amb una certa intensitat en aquest punt de Conca Barberà i en tota la franja de Ponent.
Des de Protecció Civil demanant prudència, sobretot a les carreteres, després que avui, al mal temps, hagi provocat dos accidents a l'AP2, a l'altura de Montblanc, a la Conca de Barberà, que ha deixat un ferit greu. El PSOE reclama al president del govern central, Mariano Rajoy, que planti cara al president francès, Nicolas Sarkozy, perquè deixi d'utilitzar Espanya durant la campanya electoral francesa. Segons la portaveu dels socialistes al Congrés, Soraya Rodríguez, les declaracions de Sarkozy danyen la imatge d'Espanya.
El Partido Socialista quiere exigir al presidente del gobierno que desautorice de forma clara y expresa la utilización que está haciendo el presidente Sarkozy de España, de su situación, de los españoles, en la campaña electoral francesa. Está colocando a España el centro de la atención de la situación europea para poder contrarrestar una campaña que no le va bien.
A tot això el Partit Popular assegura que les crítiques de Sarkozy fan referència a les polítiques del PSOE. Escoltem la diputada del PP, Elvira Rodríguez. Nicolás Sarkozy en un mítin, en esta recta final de sus elecciones y precisamente dirigiéndose o hablando de las políticas socialistas, yo creo que ha hecho un análisis muy acertado de lo que han supuesto para España las políticas de Rodríguez Zapatero en los últimos ocho años.
Elvira Rodríguez, però, ha volgut treure importància a les paraules de Sarkozy. La vicepresidenta del govern català, Joan Ortega, alerta que si els pressupostos de l'Estat no canvien, les relacions entre la Generalitat i el govern central es veuran afectades. Ortega es queixa que l'Estat invertirà un 45% menys a Catalunya, mentre que la reducció mitjana en inversió a la resta de comunitats
és diu del 25%. Ortega també ha dit que si el govern central no rebaixa el sou dels funcionaris ho haurà de fer el govern català aplicant una tisurada del 5% en els sous. L'Ajuntament de Barcelona vol retirar els contenidors que hi ha al carrer abans d'una gran manifestació. El regidor de Seguretat Joaquim Forn considera que podria ser una bona manera d'evitar el derulls com els del dia de la vaga general quan se'n va engramar més de 300.
El consistori portarà aquesta mesura preventiva a la Junta de Seguretat Local que s'ha de celebrar el dia 16 d'abril. El Ministeri de l'Interior ha concedit avui el tercer grau penitenciari al pres a terra José Bandoni Díaz Urrutia. Està condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó per col·laboració amb Beta. Aquest és el segon tercer grau que concedeix l'actual govern en dos mesos. Quan un pres obté el tercer grau només té l'obligació d'anar a la presó per dormir i es considera el pas prèvi a la llibertat condicional.
Com ràdio esports.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça juga demà a Saragossa a les 8 del vespre en la jornada 32 de Lliga Primera. El defensa blaugrana Gerard Piqué és baixa definitiva per una sobrecàrrega al bíceps femoral. L'exjugador del Saragossa i de l'Inter de Milà, entre d'altres, Rubén Sosa, ha parlat a Com Ràdio. L'exdavanter uruguaià elogia a l'equip de Pep Guardiola i, sobretot, la seva gran estrella, Leo Messi. De tota manera, Sosa creu que Messi no està a l'alçada històrica de Maradona.
Maradona, Maradona. Yo creo que Messi es un grandísimo jugador, pero Maradona dominaba la pelota con una banana. Así que dominaba la banana y es imposible. No sé si Messi lo puede hacer. D'altra banda, en ciclisme el català Joaquim Purito Rodríguez ha guanyat la cinquena etapa de la volta al País Basc. El Purito, que ha superat Samuel Sánchez en un frec a frec, manté el liderat de la prova amb 9 segons d'avantatge sobre el campió olímpic astorià.
Com ràdio. Notícies. Cada dia el radiometó de l'extraràdio capta finalment la veu del carrer. Cada dia... Necessito desconnectar. Las vacaciones son un derecho natural del hombre. Es muy necesaria. Las mujeres. Necesito desconnectar. Las vacances que tengo son para trabajar. Me muero. Me muero. Home, a veure...
Crec que tothom tenim el dret de descansar i d'agafar aires nous. No voy a Croacia. Miri uns dies a Tossa. Suposo que quan aniria a Berlín. És saludable. No sabia si treballar o no treballar. Per prescripció médica. ¿Estás grabando ya? Romper con todo y señalar con el mapa ciegas donde voy. Me'n vaig a Montllac. Y al día siguiente otro sitio, otro sitio, otro sitio. I m'estic en silenci. Las vacaciones son un derecho natural...
Tindria que ser per prescripció médica. Ho vaig el 12 d'agost. Sí, a l'agost. Segunda i tercera setmana d'agost. Doncs tanco i tanco i me'n vaig de vacances. Jo no tanco mai per vacances. Home, a veure. Aquest any realment tenia un dilema. No sé si tindre vacances. Perquè no sabia si treballar o no treballar. M'agradaria treballar. M'han entrat remordiment.
I no passa res. Però com avui m'han trucat d'una feina, m'han entrat remordiments. Home, a veure, crec que tothom tenim el dret de descansar. I més quan estàs de cara al públic. No em vaig amb un llac. Bona pregunta o bona resposta? Encara no sé on aniré. Suposo que aniré a Berlín. Aniré uns dies a Tosa. Vaig a la costa oeste. Després a Los Ángeles...
Crec que tothom tenim el dret de descansar. Perquè potser són les últimes vacances que també ve de gust, desconnectar una mica i... Explora l'extraradi a la Compa.
Amb el Ràdio Matonats hem començat la tercera i darrera hora de l'Extra Ràdio. Avui és divendresant, 6 d'abril, programa en directe. Què feu tots si com... Ah, que veieu tot moment que m'he penjat, que no sabia exactament què dia era. No, que som en directe. Que som en directe i som les 6 i... 3, 2, 1, 6 i 8 minuts. Correcte. En directe. No ho podem fer, està.
No, no, no, no fem festa. Bueno, és una festa, l'estudi, això ho hem de dir, eh? Sí. Perquè venir-te a veure és una festa. Està bé el bufet aquell que s'ha encurrat avui a l'entrada, amb una mica de càtering i això que segreix. Avui, per fi, braves. És el que tenim cada divendres, que no ho saps. Ah, que tu estàs amb la mòbil, normalment. Oh, cada divendres us posen això? Sí, Frank. Ostres, i sempre he defensat que en aquest programa...
Els que viuen millor són els bisseccionats. Evidentment. Tenen menys feina perquè venen i a sobre ho parlen. Menys feina, perdona. Tota la setmana. Aquesta setmana qui se la curre a la secció? Te la curres tu o me la curro jo? Estàs molt antic. En Lluís, per exemple, ho fa molt això. Els de l'estiu també ho fan, Frank. Sí, en Lluís ho fa molt això. Si no té tanta teca, llavors intervé molt amb en Sarri i així sap que llavors el temps passa i llavors ell em porta avui un parell de fotocòpies i ja està. I amb això ja fa la secció.
No és veritat, eh? Lluís i jo interactuen tota la setmana per preparar els temes, el nostre guió... Per fer un programa de qualitat... L'important és que al final llueix. Llueix sempre que no intervé massa la mòbil. És allò que hem de dir. El temps que hi ha una mòbil molt llarga... Clar, clar, és allò que patim una mica. Per cert, Frank, s'està acabant, eh? Els Ghostbusters... Sí, surten els crèdits, són uns crèdits molt dels anys 80, eh? Sobre impresos a la pantalla... Sembla, podria ser a cor oberta, ara mateix, que s'acabés.
Doncs gaire millor perquè així els deixen, no? Perquè normalment si no els tallen. Sí, està bé, mira. Mira, mira, mira. Estic avui que no vegis. Doncs, dissecció, com tots els divendres, avui una mica estranya perquè tenim un plus, que és en Frank, no hi ha mòbil, però avui té secció. No sabem si és dissecció... Bé, mira, te l'està dedicant, eh? Ei, la tenim!
Rick Moranis. Què s'ha fet de Rick Moranis? Mira, ara t'hi vaig anar als estudis dels Mendets al Poblenou, al carrer Llull, i tenen una sala que es diu Sala Rick Moranis. Ah, sí? Sí. Els Abuelit Estudios dels Mendets. Un homenatge. Doncs aquí tenim un homenatge. Avui la bissecció, el periodista Josep Maria Sarri, el dinamitzador cultural i superdijer Lluís Fuster, i el periodista i membre de l'equip de l'Extra Ràdio... Antibisseccionat, avui trisseccionat. Frank Lluís. Sintonia de bissecció.
Si us sembla, Lluís i Josep Maria, fem com si res, vissecció normal, i ja veurem en quin moment va... Ja veurem si faig alguna cosa o no. Va apareixent en Frank, tot i que ens acompanyarà. Ja us aviso, fins a les 7 de la tarda estarà aquí. Avui, Josep Maria, com cada 15 dies, ens parles d'activitats d'oci alternatives molt relacionades amb el món gai i lésbic de Barcelona, el seu extra ràdic, tot i que gairebé sempre...
Tot passa a Barcelona i avui... Sí, sí, sí, de fora passen cosetes, però... Encara no s'atreveixen. Avui ens parles de locals fetixistes. Sí, no sé si és el que més adequat.
No ho sé. Què vols dir, això de fetitxista? Clar, jo necessito un ABC, de local fetitxista. Estàs pensant en arròs amb llet, en les torriques, aquestes... Estic parlant de coses una mica més dures. Això en països com Alemanya i en ciutats com Berlín és molt habitual, aquest tipus de locals. Però a Barcelona no ho són tant, o no ho eren, perquè sembla que cada cop hi ha més locals que se'n diuen de codis. Els locals de codis són aquells on per entrar és necessari vestir d'una forma determinada.
Un codi pot ser dada.
d'esquín, militar, de roba esportiva, leather... És a dir, que no pots entrar amb la roba del carrer. El primer que has de fer quan arribes a la porta... Ara no ens accepten. Llavors tinc un dubte, Josep Maria, perquè tot el que sigui vestuari n'és a menys fàcil. Però ara deies el codi esquín? Això vol dir que t'has de rapar expressament només per entrar a aquella festa i menjar-te la pavada durant un any? Potser ja va rapat. Hi ha una trobada a Barcelona que es diu Esquín, on per entrar hi ha un barbé a la porta i et rapen.
Que bo, un barbé a la porta. I pots aprofitar de fer la cua aquest ràpid, gratis, i dir, ai, se m'ha fet tard, me'n vaig. Em crida la meva dona. Jo crec que no som molt delicats. No som molt delicats rapanta, eh? No sé si seria tampoc la millor... No, eh? No seria la millor opció, eh? Sí, un cas, Frank. Si cal que et convidem al perroquer... Sí, no, no, ja. Sempre hi ha una opció, Frank, si no, si no tens clasió dels codis, que és entrar en calçotets. Calçotets hi són slips i una cosa justadeta, eh? Això a l'hivern també, perquè deu fer un fred capella. Sí, sí, sí. No poden ser d'aquells d'aquí de...
Com es diu allò? Llargs. De frenar-la, de frenar-la. De mar. Jo crec que no colaria. O si no directament despullat, que t'han exactat. Sempre que portis... Desculles a la porta, vols dir, no? Sí, deixes la roba allà. Al carrer despullat ja no deixa, eh? No, quan arribes... Hi ha comunes taquilles. Hi ha taquilles o bosses d'escombraria. Ah!
A quines coses ens portes, eh, Sarri? Espero que amb un codi o amb el teu nom, una etiqueta, alguna cosa. I llavors, d'això, Josep Maria, com que hi ha aquest codi, és una cosa com més o menys secreta, clandestina? És a dir, t'arriba un correu electrònic estrany i tu... No, no, són locals fixes. A Barcelona, com deia, n'hi ha poquets. Hi ha un, per exemple, que es diu Berlin Dark. Reminiscències alemanyes, perquè això és una cosa...
exemple, això deia que això cada cop es porta més, demà, demà dissabte, obre un nou local a Barcelona que es diu Trash, que jo he de fer com el portaventura del sexe gay. Avui és la segona vegada que parlem de portaventura. Teníem l'opció Eurobeauty d'en Toni Mata.
en diferents espais. I com és aquest traix? Té també una Polinèsia, un Wester... No, un drama, un cant. Hi ha espectacles, hi ha espectacles. Segur que en trobaríeu. Jo he de dir que el vaig visitar aquesta setmana amb els llums encesos. Ah, una visita d'obres, no? Una visita d'obres, no? Una visita d'obres, sí, sí. Però una cosa d'espullat? No, amb roba de carrer. Amb calçotet. Amb roba de carrer. Ah, no? Igual amb un mono d'aquells de construcció també val, perquè ells també estètics, no?
Però no, no, era una visita d'obres, això sí, feia molta por de pintura, estaven acabant, perquè obran demà dissabte, a partir de dos quarts o dues de la matinada, un horari també allò, molt... Sí, el típic que a mi m'agrada, que tens temps de dormir, despertar-te i després ja anar tirant. I això ara, en aquests temps de crisi, doncs això és una gent emprenedora, tres senyors que s'acaba en el món de la construcció, que ara la cosa de la construcció els va malament, i porten quatre mesos reconvertint una antiga fàbrica de sensors en un local fetichista. Són 500 metres quadrats
local, dos plantes. Déu-n'hi-do, això és arriscat? Això és molt arriscat. Jo no sé exactament si això després tindrà molt públic i ho emmortritxaran, però el que veia és molt gran. Hi ha, per exemple, a l'entrar a una sala enorme, hi ha un cinema amb pantalla gegant, amb 36 butaques. Però què faran, Ghostbusters? No, exactament. I on és això, Josep Maria? El poble sec, que no ho he dit.
del carrer Mare de Déu del Remei. Oi, Mare de Déu. Sí. Al toble sec, de la manera com és atapeït, 500 metres quadrats allà... Ostres, dius que no, eh? Perquè són dues plantes, això, com deia, era una fàbrica d'ascensors, i llavors han aprofitat molt els elements de la fàbrica d'ascensors que havien deixat.
Han aprofitat portes d'ascensor que hi havia allà, màquines de tempació... O sigui que és maco de visitar. Hi haurà coses que pugen i baixen, doncs. Hi ha un muntacàrregues de 3 metres que han reconvertit en una zona d'esbarges una mica peculiar. Hi ha rodes de tractor, hi ha una masmorra, per exemple. Perquè en aquest espai, la gent ara què s'ha d'imaginar? Que a banda de la peculiaritat de la vestimenta o de la seva absència, hi ha música a dins, no hi haurà llum, ballaràs... Sí, però no és l'important, eh? Veuràs... Ah...
Vas a fer la copa i a voltar. Però està insonoritzat pels veïns. Sí, sobretot, pels veïns. Allà vas a voltar a veure què et trobes i a participar una mica en la festa, diguem. És millor allò de donar voltes i interactuar amb el que et puguis trobar. Ens d'anar amb sabatilla, gambambes. Sí, és tipus fàbrica. No vagis amb taló, eh? L'Olga no pot anar, no?, directament.
No. Això és per nois. Només nois. Sí, sí, sí. Són 500 metres quadres, com deia. Està tot pintat amb grafitis. Hi ha la masmorra, que és bastant espectacular, amb grillons, fuets... Hi ha una cosa que es diu una creu de Sant Antoni, crec que és, que és una creu d'aquelles gegants on et poden lligar una mica tipus crucifixió. A veure, és una mica discòria sagrada, també, veus? Sí, sí, sí. Aprendre coses? Potser no tant en aquesta línia. Es poden aprendre, sí.
Però bé, és un lloc peculiar, no apte per tots els públics. De fet, si portes colònia, no et deixen entrar. No pots d'ocupar. Colònia, vols dir? Perfum, perfum. T'ensumen. Sí, perquè allà prefereixen un olor més...
Més humà. I ni un massatge d'aquests ni res? Si t'has posat, t'has afaitat o algo? Ni un Floyd d'aquells de tota la vida? Un Floyd? Home, el meu avi feia servir Floyd. El Floyd potser sí. No m'ho crec. Et faig una foto amb l'ampolla després. Me la tuiteges? Sí. Escolta, encara està a la venda, eh? Tu estàs preparat per fer una anti-bissecció? Sí.
Anem a pams. Païm això, el traç, a partir d'ama. Has d'anar amb compte amb les paraules que utilitzes. Quarts de dues. Com que m'heu dit que no puc anar, ja m'he desvinculat una mica. Ja estàs preparant les bambes. Bueno, aniré a planeta. 500 metres. Clar. T'ho imaginas? 500 metres, que te'ls fas dues o tres vegades, allò. Això són quilòmetres, eh? Vas fent. Anem a viatjar, també.
Volia sentir la veu, en Lluís. Després del xiulet, venia la veu. Parli, parli, senyora Vallejo.
Ja puc? Quan vulgui. Que anava a dir que després de fer metres ara hi ha gent que potser s'ha quedat amb el coquet i diu home divendres encara no puc anar al traix noies que ens estiguin escoltant o potser nois que no els acabi d'interessar aquest tipus de locals que després en parlarem més.
i diu, home, però tinc 3 dies per davant, dilluns és festa, vull marxar, perquè aquí ningú marxa, no? Nosaltres som programes. No, no ens quedem aquí. Nosaltres ens quedem aquí i aleshores he pensat en això. Nosaltres, ja que estem aquí treballant, pujant al país, doncs he dit, anem a fer un viatge virtual per a Europa a nivell musical. I això és baratet, a més a més. Quin concepte, eh? Estava molt bé, això del viatge virtual o musical. Estalviem, com a mínim no gastem. És que porto 15 dies preparant-m'ho. Doncs, escolta, doncs, he pensat de fer...
A veure, perquè jo no podia competir amb aquest tema del Sarri i dir, ostres, qualsevol cosa que porti serà, semblarà fluixa, semblarà light, no? Naïf. Doncs dic, ja posats, anem a fer un viatge, que a gent li agrada viatjar, encara que sigui virtualment. I aleshores, doncs, clar, he pensat, dic, mira, saps què? Podem fer un viatge pels hit per ells, no?, per les llistes d'èxits europees, no? I aleshores, clar, hi havia un problema, doncs és que a tot arreu apareix...
El Michel Teló. Ai, sí, t'he fet. De veritat, encara? De veritat, mira, t'he portat, perquè sé que t'agraden els meus papers, les meves fotocòpies. T'he portat perquè miris, a les llistes europees, veus tot això que està enrotolador? Però de veritat, triomfa fora, tant a veure. Mira, està el número 1 a Alemanya, número 1 a França, número 3 a Holanda, número 6 a Itàlia, 1 a Suïssa, 1 a Bèlgica, 7 a Suècia, 2 a Àustria, 7 a Noruega, 9 a Dinamarca i 4 a Finlàndia. Què et sembla?
Aquests països que ens mirem, que ens semblen tan ben parits, des d'aquí... Doncs també els agrada el mateix que aquí. Per ser Espanya... Espanya és número 1, també, Espanya, evidentment. Doncs, clar, per no passar-me 20 minuts posant el Michel Teló, dic, no, anem a veure els països on no és número 1. T'ho agraïm. Sí, la llàstima és que no és número 1, ara potser és perquè ja ho ha sigut, també ho hem de dir, que abans no havia sigut. Però, doncs, la primera parada ens hem anat ja a Amsterdam. El que estem escoltant direu, ostres, aquesta cançó em sona, no?,
Doncs perquè és I Follow Rivers, i és una versió. Doncs resulta que hi ha un trio que és d'Amberes, resulta que aquesta cançó és número 1 a Holanda i a Bèlgica ara mateix. És un trio belga que han fet aquesta versió una mica més folk de l'original de L'Aikili. Em sona, em sona, sí. Sí, L'Aikili. Perquè en vas parlar tu? En vaig parlar jo, n'ha parlat aquí, em sembla que el Toni Garcia, el Joffre Font, tothom n'ha parlat una mica, perquè és una mica una estrella emergent, sueca, que ha tingut el seu, diguéssim, petit èxit a nivell indi.
La voleu recordar? Doncs recordem-la. En Jordi Garrigós també ens en va parlar, que ara em sona... Sí, sí, no és una, eh? Una clàssica del programa, diguéssim. Doncs aquí sona una mica més, en el seu original, una mica més com més fosca, potser més electrònica, amb aquestes percussions així...
Doncs la qüestió és que van fer aquesta versió una mica en plan d'aquestes que es fan a Anglaterra del Live Lounge que fan a la BBC, la BBC, en plan així més acústic. Doncs resulta que està triomfant d'allò més gran. Es diuen Trigger Finger i versionen precisament aquest I Follow Rivers. Número 1 a Lamna i a Bèlgica. Però no és una mica trampós fer una versió d'una cosa que ja ha funcionat? No ho sé...
Què et sembla? Vols començar un debat, eh? Segurament ella no vargarà ser número 1 enlloc, en aquesta cançó. No, ara resulta que a les llistes està el número 3, la... Aquest fenomen, doncs, que a l'original també està sonant molt. I, de fet, no, Olga, amb això que deies, quan es fan habitualment remescles i versions, sempre és de cançons que coneixes, no? No, no, tontos no són.
Clar, una cançó que no ha funcionat o no ha sentit ningú. No faran la versió de la que ningú coneix, que diran, i ara això, això, si ja no va funcionar un cop, per què arriscar-los una segona vegada? No serà tan bona la nostra versió com perquè ara sí que funcioni. La primera parada, Amsterdam. Ara en vols anar? Roma? Roma, vinga, anem. Estan al Renaixement encara. Que clàssics. A Itàlia, molt clàssics, balades.
I me l'has cantat per dones, eh? Ah, anava a dir l'Iror Ramazzotti, ja s'ha passat. Se un giorno tu tornassi de me dicendo que he estado un error lasciarme andare
Lontano, lontano de te, sé un giorno tu. Això és número 1 el 2012? Això encara no és número 1. O és del 1980? Et sona en pic? Ai, que segur que al Sarri li encanta, perquè és la cançó que va a Eurovisió per Itàlia. És Nina Zilli, que va tenir un èxit molt gran fa un parell d'estius, amb una cançó que es deia 50.000.
I ara resulta que és l'avalada que porta Itàlia al festival d'Eurovisió. Era molt maga, aquella cançó. A ser veient. Sí, efectivament. I aleshores, doncs, d'on ve aquesta cançó? Doncs és la que va participar la Nina Gili a Sant Remo. A quin any? A què? És que em sorran a la cara.
Si sentissis tot el festival d'Esen Remo, tu anava a caina. Per això no he anat mai, crec. Encara el fan, aquest festival. I ja veus que és èxit segur, eh, qui va. I tant. Tenim aquesta Nina Zili. Sempre surt d'allà... Faig que fan només un any o dos que han tornat a Eurovisió. L'any passat. L'any passat, o sigui, un any. Van estar uns anys en cenari. Sempre és una de les cançons que van allà, que s'escull per a Eurovisió. I aleshores aquest any ha sigut ella. I en plena crisi decideixen tornar-hi, eh?
Però l'any passat van quedar molt bé, no? Van quedar segons. Ah, sí, sí. O què et sembla? Que aquest any encara guanyarà, eh? Olga. La Nina... Aquesta. Amb aquest tema. Per sempre. Quedarà bé, les balades agradaran a tot arreu. I el que queda molt fi, dir, ai, anem a votar Itàlia, que mira quina cançó més maca. Escolta'm-la, potser és que no he parat atenció.
Crec que no és el meu estil. I a més aquí ens agrada molt perquè dius, ai, ho entenc una mica. És allò que intentes parlar italià i vas de xulo i després resulta que diuen, per favor, no has concluïtat un verb enlloc, no? I és allò que es nota molt, no? Que intentem parlar italià. Llavors aquesta noia és possible que sigui número 1? És possible que sigui número 1, la veritat és que té una gran carrera per davant, perquè a més és força, és guapota, eh? És una noia triomfa, un vídeo molt maco, però de fet la que està número 1, ara diràs, però si sembla la mateixa cançó, no és la mateixa cançó, és una altra noia que es diu Arissa.
És en vinil, no? Has vist l'efecte vinil? És en vinil, sí, sí. I més clàssic encara, eh? 1972? Es diu La Notte. Can Socrat, no? És d'alisa. La Notte. Escolta, imagina't ara per Roma, Olga. Anem a fer l'eperitiu. Són gairebé dos quarts de set de la tarda. Un cielo blu com el mare. Jo sí que s'entén, eh?
Escolta, que en Woody Allen està a punt d'estrenar la pel·li de Roma, que no em posi alguna d'aquestes a la banda sonora. Que no t'estanya. Jo he vist el tràiler, que la Penélope Cruz fa de... Fa de Sofía. Ah, jo ara he de dir fa de puta. Jo soc més fi i ara he de dir fa de Sofía. Fa de Sofía Loren, no? Fa de prostituta, no? M'ha semblat, eh? M'ha semblat. Igual és enginyera química, però no ho sé. Ah, no? Ho farà molt bé. Molt mal. Sí, té bona pinta. És un public reportatge un altre cop, m'ha semblat, no? Sí. Rotllo Barcelona, París... Però tan fidel com el de Barcelona? Sí.
A mi al tràiler surt tots els monuments, ja pensava que anava a sortir... A més, fa aquell primer minut llarg que t'ho ensenya tot i llavors ja ens posem a la pel·li. Sí, sí, sí. Doncs escolta, aquesta noia es diu Arissa i aquesta és una altra de les final... Aquesta sí que va ser finalista total del Festival de Sant Remo i amb aquesta la nota que veus que pateix la noia. Sant Remo, important. Podem anar a Itàlia quan vulguis, no em convidis al Festival de Sant Remo, t'agrairé. Podem anar a sopar, a l'aperitivo... Podem escoltar de fons alguna d'aquestes cançons, sí, no?
Una. Va, una. Dues màxim. Si vols anar al Festival de Sant Remo, convida en Sarri, que crec que li agrada més. Ah, jo sí. Quan vulguis, jo. És que és molt festival, el Sarri. Ja sigui festival amb tan fort aventura del... Borre, Eurovisió, el que sigui. Bé. Doncs escolta, que a Itàlia estan així, eh? Amsterdam. Roma. Roma. Ja veurem on anirem a parar. Ja t'ho explico després. Fins aquí una part de la bissecció. Ara a veure què ens explica en Franck.
Ho tens complicat, Frank, perquè aquesta parella... Això ja està molt afiançat. Ho petaré, Olga Vallejo. Ho petaré segur perquè el que porto avui és l'antibissecció. Ui, ui, ui. A veure... Jo he fet una cosa, un trajo a mida, primer per en Lluís Fuster i després per en Josep Maria Sarri. Lluís Fuster, sisplau, no miris els papers.
De la anti-bissecció. És un bici que tinc, mira els guions dels altres. Es converteix en trissecció. Si t'ho passo, què em dones? Això vol dir que tenim música i festes fetixistes on fire a sac també amb la trissecció. Per exemple, jo sé que d'aquí una estoneta, com aquell qui no vol la cosa, parlaràs d'un concert que hi ha demà a Ras Matàs. Sí, sí, sí. Que les sigles són MM. Sí. Midnight Màgic. Sí. Correcte. Doncs, Midnight Màgic és un grup, però...
També hi ha un àlbum que es diu Midnight Magic. Un àlbum del 1979, Lluís Fuster. Un àlbum d'algú que tu t'estimes molt. A veure qui és. De fet, en vas parlar fa unes quantes bisseccions. Dels seus cabells vas parlar. Midnight Magic, 1979. Grup de Commodores. El seu frontman, el gran, l'únic, l'inimitable, Lionel Richie. Sisplau, endavant, Lionel.
Això sí que és un té, no com la note. Easy. Ai, la pobra. La pobra erissa que cantava aquesta de la note. Això té l'excusa, que és de finals dels 70.
1979, mira, jo tenia un anyet. Sí, sí. Escolta, doncs, l'Ainel Ritchie, has llegit això dels tuits que s'han intercanviat amb la Madonna? No! Què ha passat? El Sarri segur que sí, perquè el Sarri... Sí, sí, sí. Eren veïns, no? Eren veïns? Resulta que eren veïns. Imagina't. I fins i tot li diu el otro Ritchie de mi vida. Sí, sí, sí. Correcte. I llavors, doncs, hi ha hagut una mica de cachondeu amb això de l'Ainel ha dit, oh, m'encanta que estiguem els dos al top de les llistes. Americanes perquè ella és la 1 i ella el 2. Sí. I llavors Madonna li ha contestat
una mica fent broma i doble joc, doncs dient sí, però sempre que jo estigui a dalt. I el Lionel li ha dit no, no. Com vulguem dir. Ja, per mi cap problema que tu estiguis a dalt, li ha contestat el Lionel. I llavors voleu dir que ja no són veïns ara? No, ara no, perquè la Madonna no sap on viu ara. Però potser, clar, quan érem veïns... La Madonna viu a Londres, eh? Ah, i què vols dir, que ja potser hi va haver-hi vincle? No, vols dir que va haver-hi tema? El Lionel Rich i jo ja vols dir que seien les cames molt separades. Mireu les fotos.
I això a la Madonna li deu agradar. Carai, tu. I en Lionel Richie està número dos de les llistes amb aquell disc que vas explicar tu de l'oest. Qui ho va explicar primer? L'Estrarradi? Sí, sí, sí. Què et penses, que aquí parlo de qui m'indonguis? No, no, no, doncs mira, jo en honor he triat aquest grup, els The Commodores, amb en Lionel Richie al capdavant, que tenen aquest disc de Midnight Magic que m'ha servit per parlar d'això.
un grup dels Estats Units que entre els 70 i els 80 ho van petar moltíssim. De fet, ells es formen a finals dels 60 i als 68 a Detroit i firmen un contracte amb la gent de Motown Records, no podia ser d'una altra manera. Eren en Lionel Richie, piano, saxo i veu principal, en William King a la trompeta, en Thomas McLary a la guitarra, en Milan Williams als teclats complementaris, en Ronald Laprit al baix i en Walter Orange a la guitarra.
a la bateria, una de les seves cançons més conegudes, sens dubte, aquest Easy, una altra Three Time a Lady, i una altra, jo que us veig ja amb moltes ganes que passi l'estiu i arribi el Nadal, Christmas Time is here, Lionel. Mira aquesta tringadissa, és tan Christmas, jo crec que després del disc aquest que fa de l'Ouest, no? Una altra de Nadal, vols dir, Lionel. Versions nadalenques amb Lionel Richie.
Quina mandra, per això ara s'hi tornés al Nadal, que tot just sembla que l'hem deixat enrere que ara algun dia... Aquests dos programes que et vaig fer amb discos de Nadal, eh? Sí. Estic pensant en els de l'any que ve. La Dolly Parton. La Dolly Parton, que és una de les nostres musses.
Doncs en Lionel era la veu principal del grup, però de fet els altres se la intentaven intercanviar una mica i en algunes cançons li robaven una mica el protagonisme. Fins i tot van arribar a guanyar un gremi com a millor duo i com a millor grup de cantants. És a dir, com la cosa molt coral els hi anava bé, com deia, va fer un grapat de discos des del 74, que és el primer, fins al 88. Van ser 14 anys on Fire, dalt de top,
I van guanyar que els incloguessin en el Saló de la Fama del Roc, que és el que als Estats Units aquestes coses tenen així com molta volada. Pedigri. Doncs el 2003, l'any que ve podem fer una festa de desè aniversari que els de Commodores entren al Saló de la Fama del Roc.
al final en Lionel els va acabar abandonant. Sí, perquè el seu ego va créixer tant i tant i tant i tant que van anar... D'alçada no, però l'ego sí. Van anar en solitari, el tupé i l'ego li van créixer, i el bigoti i tot li va créixer, i llavors, bé, potser una cosa més, perquè sèiem les cames obertes i la Madonna tuitejava amb ell, i llavors ell va anar pel seu compte i els comadors... Què us ha passat? Heu pensat, Lionel Richie i Madonna, clar, ella és molt gran per ella, a què heu pensat?
I clar, té 8 anys o així més que jo. El que passa és que com la Madonna es conserva... En formol. A base de cirurgia estètica i de botos. No és una generació abans. Però és allò que diu, sembla... Dius, hòstia, l'any el ritx és molt gran per la Madonna, anda.
Doncs què t'ha semblat, Lluís, bé, no? La teva trissecció molt bé i molt lligada amb disseccions anteriors, això puntua també. Això ha estat molt bé, versions country, que t'havies parlat, l'Ionel Ricci... I ara tots esteu pensant...
En Josep Maria, l'Olga, en Lluís, en Jordi Cortines, en Paco Escribano, els oients, el Twitter ple, cremant boig. Com farà el salt mortal de Lionel Richie, de Comodores, cap que venia tot del Midnight Màgic, que ens recomanaran Lluís. Com va tot plegat a les festes fetichistes d'en Sarri? Us ho avanço.
Els Commodores eren aquest grup. Ens quedem bàsicament amb el nom. Ens vols avançar, segur? Sí, perquè és només un petit titular. De Commodores. El titular i que la gent es trenqui el cap després. De Commodores en singular. Commodore.
Comodore. Llavors li demano un número alatzar a l'Olga, un número, Olga, entre el 63 i el 65. El 64. Ahà, i ens queda Comodore 64, un ordinador mític. Mira que podria haver dit 63 o 65. És mític, mític. Mític dels 80. Mític. Hi havia autèntics fanàtics, i segur que s'han fet moltes festes, no sé si fetichistes o no, al voltant del Comodore 64, per exemple...
I amb això acabo de moment amb cançons com aquesta, un tio que es diu Age the Bee, que va fer una cançó que es diu I Love Comodore 64.
Mola molt per això, per fer una festa. Jo no sé si caldria anar amb calçotets, despullat, saltant... I com ha connectat, eh? O amb uns píxels. Podríem anar despullat i tot pixelat a la zona de Lionel Richie. La podríem pixelar. Durant la publicitat ens ho pensem. Després, d'aquí molt poquet, d'aquí un minut i escaig, més trissecció.
L'emoció del futbol no es limita als primers equips ni als grans estadis. A la malla.cat l'esport de proximitat també és esport de primera. Cada cap de setmana, al minut, informació de tots els equips catalans de segona B i de tercera divisió. Amb la malla.cat saber com va el teu equip local és més fàcil. Tots els partits, tots els resultats, totes les classificacions. La malla.cat, l'esport local més a prop, més visible.
Aquest dissabte el Barça juga a la Com. Els de Pep Guardiola segueixen amb la seva impecable trajectòria a la Lliga, esperant alguna ensopegada pel líder. A partir de les 8 del vespre, Zaragoza-Barça. Viu tota l'emoció pel futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i l'equip d'esports de Com Ràdio.
Extra ràdi, de dilluns a divendres, a la Comt, amb Olga Vallejo.
Passen 5 minuts de 2.47 de la tarda. Això és l'extraradi en directe a la Com. Avui, divendresant, una bissecció una mica particular amb en Lluís Fuster, en Josep Maria Sarri i un anex, que és en Frank, entre antivissecció, trisseccionat, una cosa estranya, però seguim amb en Josep Maria, amb el tema d'aquests locals...
fetichistes, avui estan descobrint aquests locals força particulars que, evidentment, no són per tots els públics. En principi, el que ens parlaves, aquest traix, és per gays, per tal, les noies... Sí, gent una mica, també, i també per la gent allò menys sensible, els més sensibles una mica que s'abstinguin perquè potser s'espanten allà dintre. Però, de totes formes, segur que...
també podeu fer-ho de dia en un lloc molt més fàcil, un lloc més accessible, accessible per tothom, per dones, com per exemple una botiga. Hi ha botigues també especialitzades en fetichisme. Per exemple, a Barcelona n'hi ha una botiga que es diu Boxer, que precisament avui compleix 5 anys, ja ho explicarem.
i que està especialitzada en aquest tipus de productes. I tot i que es digui bòxer, el públic femení també pot trobar estris o alguna cosa... No sé si trobaries moltes coses adequades per dones, no ho sé, però... I llavors el que hi venen, Josep Maria, és com material complementari per aquest tipus de festes. Sí, sí. Pots trobar des de gronxadors a màscares de gas o mantega.
Com si et vols fer la festa particular a casa. Sí, sí, tant. També que pot fer-ho a casa, això. Sí, sí. És una botiga aquesta que va començar al Raval, un local petit, al carrer Carretes, després es van canviar a un altre local més gran. Però el local en Salt el van fer fa dos anys, fa tres anys, quan es van canviar el Geixample, van ampliar la botiga i aleshores es van començar a vendre, sobretot també, a molts turistes. Perquè hi ha molts turistes que arriben de països estrangers, de països àrabs, de...
de Rússia, que quan arriben a Barcelona i es troben una botiga com aquesta, a un lloc accessible i visible, doncs es queden molt sorpresos, perquè això als seus països és totalment inconcebible, que hi hagi un local d'aquest tipus, on pots trobar aquest tipus de productes. I suposo que saben que a Barcelona hi ha una zona que es diu Gai Xample, i que llavors, si són gais, possiblement trobaran locals, espais o botigues com aquesta...
que s'adacuin més o menys als seus interessos. Sí, i també penseu que ja el que trobeu allà també és, per exemple, molta roba per complir algun d'aquests codis, per exemple, vestits aquests de goma. Perquè dius, on vas a comprar un vestit de goma? Perquè hi ha gent que li agrada vestir-se de goma des de la punta del peu fins a... Jo vaig ser per veient l'estat. Mira, saps aquest senyor d'American Horror Story, que ara és una mica com una mena de símbol del fetichisme, ell va vestit tot de goma, no? Sí.
Saps quant costa un vestit com aquest? Ai. A la Boxer, allò... A veure si no encertem. Un vestit... De goma, de dalt a baix. De dalt a baix, de goma. Quina talla, perquè te m'han enredat. En Jordi diu quatre xifres, jo anava a dir 600 euros. No, no, no, és bastant... Una mitjana menys.
Jo anava a dir 500. No, mira, és ràpid. 250 euros, et pots vestir de goma tot sencer. Ah, mira, doncs encara, encara sí, sí. Ho feia més car, eh? Per un dia, és car, però mira, si algú li fa gràcia. Perquè llavors, Josep Maria, el dresco d'aquest es repeteix? Perquè ja que tens el vestit de goma per una festa, al cap d'un o dos mesos hi tornarà a haver vestit de goma. És això, una rentada i...
Una esbandida. Si voleu experimentar-ho, per exemple, i fer la prova, avui mateix teniu l'oportunitat de mà sobre el traix, però avui, per exemple, com dèiem, aquesta botiga Boxer compleix 5 anys i he organitzat una festa especial que es diu Extremo a un local del Poble Nou, que es diu Mephisto, que és un local així una mica roquer, però que avui fa aquesta festa especial. Mephisto de goma. Avui estàs...
T'ho mereixes. Gràcies, gràcies. Estàs especialment fi, eh, Lluís. Jo crec que és l'efecte tricerció. Mira, no me'n recordo. Doncs bé, a la Mephisto avui podeu anar. Allà havíem de parlar, de fet, amb el propietari de la botiga, que és el Joan Espina, un periodista que potser us sona. De BTV, no?, per exemple. Sí, que té aquesta botiga, és el propietari.
I no podem parlar amb ell perquè està muntant una càmera fosca. Una càmera fosca diuen uns foncedors i una sèrie d'utensils. Una càmera fosca treus els llucs i... No, hi ha joguines i altres coses per entretenir el personal.
És com Porta Aventura, si ho he dit. I això ho estan muntant en el Mephisto. El Mephisto avui. És a dir, pel que deies, avui al Mephisto hi haurà un traix en petit, més o menys, o no? Sí, sí, més reduït, perquè Mephisto és un local no tan gran. I és un allò com es diu efímero, no? Perquè s'avui no saps. És un pop-up. Pels turistes que venen a Barcelona. Pels turistes. Però hi ha molt turistes d'aquests d'aquí que venen per això, només, no?
Sí, Barcelona té molta tirada i això, com deia, es porta molt al nord. I els del nord estan molt acostumats i no els fa por posar-se uns pantalons a pell i anar a voltar per aquest tipus de locals. I els locals que els agrada, doncs, mira, tenen carn nova i fresca. I a la resta d'Espanya això funciona? Perquè hem començat dient, hi ha molta gent que pensa en Alemanya, en Berlín, però aquí a casa nostra... A Madrid, sí, a Madrid hi ha diversos locals. Però a Barcelona cada cop despunta més, eh? La gent que li agrada aquest tipus de...
de festes i de locals, doncs cada cop també descobreixen més llocs a Barcelona. Em sembla que el negoci a l'Espín li funciona, perquè va passar al carrer Carretes, a l'Eixamble, però ha anat ampliant el negoci. És una marca que està creixent, ara tenen botiga a Madrid, tenen botiga a Canàries, i fabriquen tota mena de roba i utensilis amb la seva X característica d'aquest bóxer, ells tenen l'X com a marca,
I no paren de créixer. Ara estan renovant la passió a la web, venen a tot el món, i la cosa els va molt i molt bé. Si us vau descobrir, Diputació amb Casanova. Barcelona, Madrid i Canàries. Sí, sí, sí. Uns destins així, amb Es Palomes, eh? Que és com el centre gaire de Canàries. Sí, sí, tu. Escolta, pues...
Ara ja, mira, potser algú que deia, què faig aquests tres dies? Ja no cal que viatgi musicalment. També ho poden fer, eh? Potser descobrir aquest nou món. Descobrirà moltes coses, segurament, i una sorpresa a cada cantonada. Demà s'inaugura el traix, però hi ha altres locals a Barcelona, ara que, deia, es va despuntar la cosa, comença a funcionar? Hi ha el Berlindar, també el Poble Sec, que és com la nova zona calenta, allò de la ciutat, i també hi ha un altre local, el carrer Casanova, tocant amb diagonal, que es diu La Base, que també s'entrarà trucant a un timbre, i on també trobaré una rerebotiga...
amb joguines i animada. Pels que no tenim pensat anar a Canàries, però tenim interès per Lisboa, escolteu amb atenció. Això comença molt millor que Itàlia, eh? Més animat, eh? I estem pensant tots el mateix, que modernets a Lisboa, no?
Seguim amb el viatge musical que ens proposa avui el Lluís Fuster. Hem fet Amsterdam, hem fet Roma i suposem que aquest és número 1 a Lisboa? Ho és, és bosa i sí, és un raper, bueno ja ho sentiu que és una mica així en plan un rap, però de fet és un rap protesta.
És un noi que és originari de Cabo Verde i està al número 1 amb un tema que es diu, aquest tema que es diu sexta feira, que vol dir divendres, però no, dissabte. Dissabte, no? Se'm descompto, o sigui, sexta feira que és divendres, però el seu títol és emprego bom ja, que vol dir vull una bona feina ja. I ja heu sentit que només començar ja diu tantos anos estudiar per acabar desempregado, que vol dir... Que estan empipats a Portugal.
I com és que només és número 1 a Lisboa? I com és que no és en Michel Teló que canta en portuguès? Doncs mira, perquè ja l'ha tret, eh? Va ser número 1, ja, Michel Teló. Però ara estan amb això de, i tota l'estona està dient coses, com aquesta de que ja és divendres, he suat tota la setmana, però a la bossa no tinc ni un duro, que algú em doni una bona feina ja, no? Us recomano veure el vídeo, que està fet amb Playmobil, i amb la lletra sobre impresa, d'aquests que donen molta importància a la lletra, evidentment.
I aleshores, doncs, una mica tema protesta, eh? Perquè, com dèiem, a Portugal la cosa està fatal. No sé si pitjor o millor que aquí, però Déu-n'hi-do. En la línia. En la línia. Però aquí no tenim cap tema, eh? D'així protesta que hagi sortit... No, perquè això i te pego no va per aquí, diríem. No, no, no, no, no. I no hi ha res que apunti una mica que diguis no?
Hem de tornar a la cançó protesta. Des d'aquí ho demanem, no? Sí, no? Correcte, toca. Depèn de l'estil musical, ens agradarà més o menys, però vaja, si el missatge és contundent... Però sona bé, sona bé, perquè aquí els que protesten són els més hip-hoperos, no? I fan més mandra. Clar, és que és un hip-hop, això és una mica més pop, no? I és animat, i us recomano això, que veieu el vídeo dels Playmobils. Més relaxat. Sí. Anem cap al nord, a veure què passa. Va, anem a dret també, va.
Tornem als vuitantes un altre cop, eh? No, home, no. Jo diria que als 90. D'acord, t'ho compro, sí. 91, 92... Alerta que és la cançó, eh? Sí. Alerta que veiem que en Sarri li agrada bastant. Li agrada bastant, bastant. Amb la línia més euro-dense, rollo David Guetta, com podem veure, també.
Estic pensant, sembla difícil poder combinar la note i aquesta eufòria. Ets excepcional, Sarri. Jo crec que entre aquestes... Bueno, perquè hi ha d'haver de tot, no? Clar que sí, no està molt bé. Home, però aquesta de festa és un trobar cançó. Aquesta, quan ja estàs embalat i animat... Això a les 4 del matí funciona molt bé. I la note per anar a fer l'aperitibó. Clar, clar, clar.
Però explica'ns coses d'aquesta noia. Potser en saps més tu i tot, eh? Perquè tu saps que ets del club de fans de Lorin. Lorin? Lorin. M'agrada aquesta noia. Guanyarà Eurovisió, eh? Va guanyar. I si no guanya, quedarà segona. I si no, guanyen a Itàlia, no? Ja te les hem posat a l'Extra Ràdio. Arisa o Lorin? No, la Nina Zilli és la que va dir. Ah, la Nina Zilli, l'altra. Doncs la Lorin va guanyar al Melody Festival, eh?
que és el festival que fan a Suècia per veure qui va a Eurovisió. I llavors aquesta noia es va acabar guanyant aquest any i ja sentiu que és un Eurodance, un trallazo d'aquests rollos David Guetta, Calvin Harris, d'aquests que es porten tant, i que de fet ja està triomfant no només a Suècia, a tots els països escandinaux. Però és una noia que canta excepcionalment bé en directe, perquè això que fa amb la veu en directe i ballant és molt difícil. No com l'Alana del Rei, que en aquell moment del directe del Saturday Night Live... Es nota que té veu, eh? És com la Mònica Naranjo Sueca o què?
No, no, no. Ja és veritat. Bé, però que té una barra. A veure si no guanya Eurovisió, perquè és allò que també, tant dir-ho, després la gent... Però al final no voten el que els interessa, els països més propers... Hi ha meitat de jurado i meitat de televoto, no? Les cançons una miqueta que estan bé, sempre queden bé. Això serà top five, segur. Perquè quants n'hi ha? Ara que dieu top five...
És que com que hi ha 25 o de la final 25, sí. I hi ha dues semifinals, o sigui, hi ha moltes. I de l'Espanyol n'hem parlat, de la que ens està... Bueno, no. És que no us tinc ni idea. Jo és que hi vaig aquest any, ja arribarà el moment d'explicar-ho. Hi aniràs? Ostres! On és aquest any? A Bacú, a Cervallant. L'haurem de trucar, no? L'haurem de trucar a en Josep Maria. Au divendres, això és dissabte, no? Pots fer el programa des de ràdio Bacú? Tinc molta curiositat. De fet, hi vaig perquè em provoca el país molta curiositat i crec que pot ser molt
divertit. Home, és que... I tu parles a fer-hi. No, no parles a fer-hi. No, no, no. I serà un problema, perquè ja en galènes crec que poca gent el parla. Encara no, però això què és, el juny? No, el maig. Ui, no tens temps, eh? No, doncs toca programa. Igual aquell divendres toca programa. I tant, truqueu-me, truqueu-me. Ara farem números. Escolta, fem-ho, eh? Escolta, Olga, i si anem tu i jo també a Bacú? Home, no estaria gens malament. Entre Rússia i Iran. Sí, no, no, dic, és sobre el 25 de maig, no, habitualment? Sí, el 25, eh? Sí. Per si no hi ha Champions, també?
No, és 29. La Sound també tenim tota la vegada. És a dir, hi ha la final de la Copa d'Europa i a la setmana següent la final d'Eurovisió.
Oh! Jo encara puc volar per aquesta època. Ja ho parlarem, ja ho parlarem. Escolta, jo, a mi, si em pagueu... Ai, vull dir, si em convideu anar... Sí, com sempre, no et preocupis. Si em convideu anar, hi vaig. Despeses incloses sense problemes. Doncs, l'Orin. I llavors vas animar l'Orin, et veurem allà... I pintada la cara, pintada la cara. Jo amb la bandera sueca. Vas amb la delegació sueca. La bandera groga, la cleu groga. Jo no en tinc ni idea d'Eurovisió, però pel tema de la pastora sore...
No, no. No ho veig massa. No, fora, fora. No el trobo a les llistes, eh? Està de química. Hòstia de temps. Estan esperant. Ara ve la campanya de màrqueting ve tres setmanes abans. Ens hem d'esperar. Ens hem d'esperar una mica. M'ha agradat aquest viatge. No ha estat gens malament. Mira, hem fet. Recordem on hem anat. On hem anat? Hem anat a Amsterdam. Hem anat a Roma. Hem anat a Lisboa.
A Lisboa, que hem protestat una mica, que sempre queda bé. I hem acabat fresquets a Estocolm. I hem anat a Estocolm, que està molt bé. I hem anat ja fins a Bacú, eh? Una mica de fred, encara, eh? T'he de dir. Sí, d'aquí uns dies. Sí, al juny podem anar a Estocolm. Però, de fet, és que jo no penso marxar. No? Dilluns fem l'extraràdio en directe. Tens alguna proposta per Barcelona? Per demà en tinc una, i tant. Ah, perfecte. Sí.
Això fa pinta de ser aquell horari que a mi m'agrada, a partir de quarts de 3 de la matinada. Sí, teòricament és a partir de la 1, però ja ho saps que estem parlant del rat. Un pringat, si vas a la 1. Sí, no, no. I això que ells es diuen Midnight Magic, com ja ens ha avançat abans el Frank. Que però no aneu al Midnight, eh? Estic avui de festival de l'humor, eh? Sí. Hi ha alguna mena d'humanatge avalat en els Comodores? No, eh? Potser sí, eh? Li hauríem de preguntar.
El que passa és que no estan a Barcelona encara. No la trucava, eh? És un dels discurs mítics de la banda d'en Lionel Messi. No, de fet, ells es diuen Midnight Magic, expliquen, perquè un dia estaven veient El Resplendor, The Shining, la pel·lícula de Kubrick, i al final hi ha una cançó com dels anys 30 que es diu Midnight the Stars and You. I van començar a cantar-la, Midnight... Suposo que anaven una mica taja, potser. I van acabar amb el Midnight Magic, eh?
De fet, d'on surten? Doncs hem de dir que són els tres músics de suport que portaven els Hèrcules en Love Affair. Podem veure per on va la cosa. O sigui, rotllo retro, mirada als 80, primers 90, so entre el disco i el primer house més urànic. Una mica més animós. Més animós, potser. Veig que els Hèrcules no t'agraden massa, Olga. Sí, sí, merda, però eren més de tardor. Més de tardor. Aquest sonia més de primavera, potser.
Doncs bé, aquests tres, que estaven a Hèrcules en Love Affair, doncs van buscar una cantant, Tiffany Roth, que us la recomano també perquè té una pinta bastant peculiar. Veieu els vídeos? És una mica entre la terremota del Corcón i... I l'Anna Matrónic, de 6 sorcistes.
Doncs... I de fet s'assemblen també una mica a Seasour Sisters, no? Aquesta cançó, especialment aquest Drop Me a Line, que és el seu single actual, doncs són una mica els primers Seasour Sisters, perquè és que hem de dir que avui s'estrenarà la nova de Seasour Sisters, eh? I no sé si us agradaran massa, no sé, al Sarri li ha agradat, em sembla, no? Sí, sí, sí.
No, perquè és allò molt comercial, no? És molt del que toca ara. Sí, és el que toca ara. Molt so, una mica gatitzat, eh? De fet, és Calvin Harris el que produeix el nou de Sixers Sisters, però és una mica gatitzat. Però bé, ens quedem amb Midnight Magic. Doncs això, demà actuen a partir de les... quina hora podem dir? 2.30? Oficialment a partir de la 1, però...
Però sí, una hora i mitja? És molt bèstia, no? Com una hora i mitja? Sí, que si tu al concert la pagina ho vas posar a la una, que comenci a dos quarts de tres, em sembla que és una hora i mitja més respecte a l'horari. No sé com ho posen exactament. Posa accés a la sala a partir de la una. Sí, clar. I després quan entres... Allò també és com un portaaventura, no és igual que el tras, però l'has matat. Però fins que trobes la sala que vols... Has de portar el planell, a veure a quina sala vaig...
esquivar guiris, que també és allò, que depèn de l'hora, vull dir... Que van despistats, miren cap a un, cap a un... És pitjor que Walking Dead. Un concert en sessió de club, no? Clar, i aleshores allò, que mires les pantalles, vas tirant, cap a on vas i tal, eh? I ja t'has plantat dos quarts de tres. Sí.
Que després fa una mica de ràbia. M'ha quedat clar que si vas a la 1 ets un pringat. Sala Lolita. Important. La Lolita, que és la que està al costat del Delof, la zona electrònica, diguéssim. És una sala petita, perquè hem de dir que és d'aquests noms que porten allò que diem aquí el hype de la temporada. El hippie, que diuen Ballona. El hippie de la temporada. Doncs escolta, que potser arribaran lluny a Midnight Màgica. A mi m'agrada molt. Ho recordarem. Bé, i demà, demà quedem. Sí. Però abans de demà, a quarts de 3 de la matinada...
Anem a l'antisecció?
Doncs si hem de completar el món fetichista d'una altra manera, a partir dels Comodores, ens hem quedat amb el Comodores 64, que és aquest ordinador mític.
mític, dels anys 80. De fet, he trobat que ara fan 30 anys. Són del 82. El Commodore 64 és de l'any 1982. Has vist que bé que resta. I aquesta cançó que sona ara no us penseu que sona perquè sí. És d'un grup que es diu Pep Assembly, com l'assemblea d'en Pep, i es diu Commodore 64. Ai...
Què et sembla? El Commodore 64, no sé si té alguna cosa a veure o no, m'imagino que sí. Això, un ordinador que té 30 anys, que funcionava amb el BASIC, amb aquest sistema operatiu que era el BASIC, tenia, atenció, 16 colors per l'època, i anava amb casets. No sé si us recordeu, jo, per exemple, amb els meus amics, érem molt fans d'aquests jocs d'ordinador del Commodore 64, i anaven amb casets. Allò que anava mitjor. Els amics anaven amb un cartuig.
els Amiga. I llavors hi havia els Comodores 64 que anava amb el caset i de fet, clar, com que és aquella cosa que tot torna, tot torna, tot torna, tot torna, atenció que, sabeu quants se'n van vendre del Comodores 64?
Més d'un milió. Bastant més d'un milió. A tot el món s'estima que se'n van vendre 17 milions d'unitats. I que seguiria sent, a dia d'avui, la computadora personal més venuda a tot el món. A una època en què poca gent tenia ordinador. I, de fet, hi va haver un grup italià, Lluís Fuster, no l'Arisa, un grup que es diu Artículo 31, no? Aquests són de hip-hop.
Sí, els Artículo 31 van fer una cançó que es deia Comodores 64 contra el PC.
Enteneu perfectament, perquè sabem, dominem l'italià, que diu el Commodore 64, això és la tornada de la cançó. Aquest grup que es deia Artículo 31 i el disc es deia Italiano Medio. Ah, mira. Sí, m'ha agradat molt, això. El disc Italiano Medio, hi havia la cançó, el Commodore 64 contra el PC. Ells, evidentment, defensaven el Commodore 64.
Un altre tipus d'ordinador, hi havia diferents tipus de persones, hi havies de triar en aquella època, als principis dels 80, si tu eres de Comodore o eres d'Espectrum. Hi havia els Espectrums, hi havia els Comodores. L'Espectrum d'aquella època, que també fa 30 anys, també era del 1982, de fet el van llançar.
al mercat el 23 d'abril del 1982, el dia de Sant Jordi, d'aquí a un parell de setmanes, farà 30 anys que va sortir a la venda el Sinclair ZX Spectrum. També anava amb caset, també tenia un munt de jocs, que a més anava molt bé perquè te'ls podies guardar tots en... Tenies un caset d'aquests de 90 i tenies un munt de jocs allà així pirates perquè es crevaven els jocs. Però tu a quina edat tens, Fran?
I som del 78, però ja tenies joc. Està molt petit, no? No. Però clar, van sortir el 82. Una infància acomodada, trobo. No, home, no. Van sortir el 82, però jo t'estic parlant del 86, 87, 88. Aquí vam anar tard, vols dir. Exacte. Ara, ara. No és com ara, que ens arriba tot de seguida. No, no és com ara. A la setmana.
També tenia 16 colors, també funcionava amb el BASIC. De fet, eren molts semblants l'Spectrum i el Comodore. I, evidentment, també l'Spectrum té cançons. Atenció a un grup que es diu Spectrum amb True Love, We'll find you in the end. Superdivertida. Aquesta sí que és per petar-ho a Eurovisió. A mi, si no me la recomanen Sarri, no m'ho crec. Què et sembla, Josep Maria? Aquesta li veus fusta? A veure...
Ara, quan arrenqui... Sí, arrenca. Arrenca? No li demanis gaire, la cançó. Sembla una cançó d'aquelles quan et fan un massatge. Sí, és veritat. Però no és instrumental. Ah, no? N'estàs segur? Ara cantarà l'Anna del Rei, segur. La intro més llarga de la història, probablement... Senyor Espectrum. Ui, no hi ha res d'est.
Gràcies.
Faci-ho xiuejant, aquest senyor. Superdivertida, ja t'ho dic, Olga. Però això és un noi que es diu Spectrum. Va fer aquest tema. True love will find you in the end. L'autèntic amor et trobarà al final. Jo he buscat un clàssic contemporani, més canyí, més d'aquí. Les germanes Llanos. Dober. Molt bé, les germanes Llanos tenen un disc que és Devil Came to Me, que seria com dels més coneguts, i a Devil Came to Me hi ha un tema que es diu Spectrum.
Em veig entusiasmar, Lluís, amb Dover. Que més o menys sona, no? Aquesta cançó més o menys sona. Jo molt fan de Dover. Es van fer riques en aquest disc, no? Sí, elles i el Segell també. Sí, sí, el dèvil que imtomida, que ho va petar bastant. Oh, i tant. De les germanes Llanos, això que tenia un espectrum. I si vols, Olga, per acabar lligant-ho amb aquesta trissecció, això que fem un concurs els divendres...
Sí, perquè els oients estan nerviosos. Falten dos minuts per les set de la tarda. Clar, doncs he trobat, atenció, que com que enguany s'acompleixen els 30 anys tant de Comodore com d'Espectrum, hi ha sengles concursos. Per exemple, la gent de Comodore Plus, que això el més especial és que feu un Google, Comodore amb dues emes plus, ha organitzat un concurs on tu has d'enviar una fotografia
amb el teu Commodore 64 real i a punt per ser utilitzat. Una foto de l'època, no? No, no, no, una foto actual. De com el conserves. Una foto actual ensenyant el teu Commodore 64. Només es limita territori nacional, Espanya, i ensenyes la teva foto del teu Commodore 64 actual. I, a més a més, em sembla que tots els participants tindran una samarreta de Commodore, que sabeu que aquesta gent és molt fan...
d'anar a la Politécnica i dur samarretes de Comodore. Molt fetichista. Sí, veus? Hi ha talles S, M, L i X, L, i, per si algú vol un correu, fins i tot, comodoreplus.com. I el mateix, exactament el mateix, ho fan amb el Sinclair ZX Spectrum, concursos friquis, el que s'emporta. És prou interessant, però... El de l'Extra Ràdi. Un àfat al Cafè de la Princesa. Per en Pere Giró.
Felicitats, Pere, per tu i per qui vulguis. Dues persones del Cafè de la Princesa. Regala-s'ho. Nosaltres marxem, perquè estem en directe, però a les 7 marxem com tots els dies que tingueu. Molt bon cap de setmana, que gaudiu de la Setmana Santa si teniu vacances. I dilluns de Pasqua nosaltres hi serem en directe també a partir de les 4 de la tarda. Que us ho passeu molt bé. Adeu.
Són les set, bona tarda. Com Ràdio, notícies en xarxa.
Edició Vespre amb Marta Patricio. Protecció Civil manté la prealerta per padregades i pluja intensa a tota la província de Tarragona i en algunes comarques de Ponent.
Escoltem el seu sotsdirector, Sergio Delgado, en declaracions a Comradio. És d'alguna forma un avís preventiu de cara a el que ha passat aquest matí. Si a la tarda la predicció ens està dient que es pot tornar a produir, per estar una mica amatents a veure com evoluciona el territori quan aquestes pluges puguin descarregar amb una certa intensitat en aquest punt de Conca Barberà i en tota la franja de Ponent.
A l'Anoi, aquesta tarda, un llamp ha provocat un incendi en una supestació elèctrica a la torre de Claremunt. Això provoca que 10.000 abonats estiguin sense llum. També la calamarsa, que ha caigut en alguns punts, ha provocat talls de llum a la conca de Barbera aquest matí i que ja s'han resolt. Coneguem amb més detall la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda.
Hola, bona tarda. A hores d'ara encara podem tenir alguns ruixats intensos, sobretot a les comarques del sud del país, però la previsió ens indica que a hores d'ara encara podem tenir ruixats a les comarques del sud, però en aquests moments atenció perquè les pluges estan desenvolupant-se sobretot a les comarques del nord de Barcelona, comarques del Pirineu, del Prepirineu, i al llarg de les properes hores aquest risc de pluges localment intensos afectaria sobretot comarques deponent, comarques
de Lleida, nord de Barcelona, Pirineu i també alguns punts a les comarques de l'interior de Barcelona. Cal dir, però, que aquest risc de precipitacions més intenses es trasllada a poc a poc cap a les comarques del nord del país, on al llarg de les solveres hores encara poden tenir ruixats localment intensos. La previsió, però, per demà ens descarta ja les pujars molt fortes cap a les comarques del sud. Demà esperem precipitacions més fortes cap a les comarques del nord de Catalunya, però ja amb moltes més clarines a les comarques del sud.
precipitacions que serien ja més intenses cap a les comarques del nord. Les pluges més fortes demà cap al nord de Catalunya i al matí però amb grans clarines cap a les comarques del sud. Demà encara algunes pluges més fortes cap a les comarques de l'interior de Barcelona i ja de cara a les properes hores, com deia, precipitacions que afectarien especialment les comarques del Pirineu, del Prepirineu,
Demà més sol cap a les comarques del sud. A la tarda, algun roxet cap a les comarques del nord de Barcelona i cal dir que ja a poc a poc la inestabilitat aniria desapareixent amb pluges que s'anirien concentrant cap a les comarques del nord. De cara a diumenge ja hi oferia molt més sol, únicament algun roxet cap a les comarques del nord del país.
i aquest risc de precipitacions localment intenses aniria desapareixent concentrant-se les precipitacions ja cap a les comarques del nord. De cara a diumenge no hi hauria risc de pluges i dilluns només tindríem algunes pluges fortes o dilluns només tindríem algunes que afectarien les comarques.