En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de l'FM, i a tot el món, a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts a Ràdio Desvern, el programa de les tardes. Com cada dia des d'ara fins a les 7 us parla i us saluda Jordi Domènech, que això és la penya del morro. Hola, què tal?
Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, Carme, veig que avui estàs molt animada. Doncs sí, la veritat és que estic super, superanimada. Feia temps que no estava tan animada com avui.
En fi, m'alegro, me n'alegro. D'aquí uns moments amb nosaltres. Sí, Jordi! Jordi! Bé, estàs eufòrica. Molt! D'aquí una estona amb la Carme, les notícies de Sant Just. A més, també repassarem el cinema amb el Jordi Roca. Avui s'estrenen pel·lícules. És divendres 20 d'abril. I també ens visitarà l'Àngel Cornejo amb la seva secció de videojocs. A la segona hora repassarem què no hem de fer durant el cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Cap de Vila.
parlarem de la Riera com està aquesta setmana, aquest col·laborat del migdia de TV3, i acabarem amb les coses importants de la vida amb el senyor Benito. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. Gràcies, gràcies. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just.
Carme, bona tarda. Bona tarda. Home, l'atèntica Carme Verdo i... Un aplaudiment per ells. M'ha fet mitja, però t'he demanat un temps. Ah, sí? Si t'estava fent senyals. Ai, no t'he vist, perdona. T'he fet un senyal de... De Victòria. Dos minuts. Quants necessites Carme? Para el programa. No, ara que estava tenint una conversa. Ah, cert? Una conversa a què? Puc sortir un moment? Perdó. És que hi va la notícia que vull fer que no la tinc aquí.
Ja la tenia pensada abans de venir. No aplaudiu, no aplaudiu, no aplaudiu això. No m'agrada. D'acord, doncs no surto. No, no, no m'agrada que aplaudeixin. Jo no dic que no m'agrada que surtis. On has d'anar? Pots fer algun tuit mentrestant. Sí, clar, no, ara faré... No, no, és que jo m'espero. Vés, vés. No, no, no. Jordi. No, no, vés, vés. Jo no faig problemes, jo no faig. Doncs em posa música de sintonia. Espera.
Estem esperant que Carme Verdoi torni al locatori. Què tal? Com esteu per ser uients? Bé o què? Sí? Va. Però aprofito per comentar que si voleu trucar al programa algun dia podeu fer-ho. Per un dia el que us doni la gana. Teniu el telèfon obert. 933723661. 93372366... Hola. Home, Carme Verdoi, estava parlant amb els uients. Molt bé.
Què? Ja ho tens o no? Sí. Sí o no? Sí. Vinga, comencem amb la notícia buscada. No. Comencem, doncs. Comencem parlant de la Miss Salània, perquè es presenta avui a les 7 de la tarda a Sant Just. Què dius, ara? Miss Salània. Que així d'entrada no saben què vol dir, eh?
No? Doncs en lloc de ser un monogràfic, com costuma ser un treball dedicat només a un tema, doncs una miserània és un conjunt de temes. I llavors l'organitza el centre d'estudis injustengues, la publica de fet, i llavors consta de diferents treballs. Aquest any, doncs, si vols, et comento una mica els temes. Sí. D'una banda, mira, faig llistes, allò que t'agrada... saps que fèiem un dia? Ah, sí? Repàs llistes. Vale. Ho dic perquè hi ha cinc temes, si vols ho podem fer. Tema número 1.
Història d'amor i desamor del sanatori. Anirà l'escrita de Pep Quintana i parlarà doncs d'aquesta casa que es va construir entre els anys 22 i 24. Després, el 27, li va comprar un grup de metges i va acollir el sanatori. Tema número dos.
La creu del padró ha anat a càrrec de Julio Choa, ha sorgit a partir de la col·locació de la creu al seu lloc d'origen aquest any i reconstrueix la història d'aquesta creu, a més amb algun descobriment nou que no ens hem desvetllat, sinó que es dirà avui a la tarda. Tema número 3. Sant Justencs i la Primera Guerra Carlina, el paper d'alguna gent d'aquí al poble en aquest conflicte de la primera meitat del segle XIX. Tema número 4 de la miscel·lània Sant Justencs.
La història de Cap Mèl·lic des de 1704 i fins al 2008. I tema per acabar número 5 i últim de la missa... L'Andrea Fitea, la família Mèl·lic. L'Andrea Fitea l'ha fet, no? Tema número 5.
Un treball sobre l'atimologia de Sant Just d'Esvern. Saber ben bé què vol dir, d'Esvern. Si rement és per unvern o no. Avui et descobrirà. Home, Carme, no entre no. Jo no ho sé, tampoc. No ens ha volgut desballar la deutora del Gasbert. Ha dit que ho diria aquesta tarda. A veure un moment. Com pot ser? Fent remuntat fins al segle X. Fins al segle X.
Tota la vida jo he sentit a dir que des Bern veig dels berns, que és com d'espí, dels pins, no? És un tipus d'arbre. I m'està sent que avui és possible que, o sigui, tots aquests anys que hem cregut això, sigui mentida? No ho sé. No se'ns ha confirmat ni desmentit. Dilluns t'ho explico. A veure, una cosa, jo penso... Hola, què tal? Sóc el... Sóc historiador de Sant Just.
Em dic Antoni Barrejau. Sóc historiador de fa molts anys. Els sanchos d'Esvern. I això és una collonada. A veure, què diu? Sí, això és una collonada perquè tothom sap que això ve d'antigament. De quan? Del segle XIII, que hi havia moltsverns. Però la gent es pensa que és de l'arbre. I és del color. El colorvern.
Quin color és, la color verm? És el semàfor. Quan pots passar, es posa verm. Sí, un verd així com fluorescent. Sí, perquè tot això era salva abans. El segle XIII. Tot això era... Això haurien de parlar amb el Manel Ripoll. Collonades. Tot això era salvàtic. Era una jungle espès a matar.
I la veritat és que no tinc res més a afegir. Només que desvern dels verds. Perquè érem una mica marxianos, aquí a Sant Just, al segle XIII. I ja me'n vaig cap a casa, que m'he deixat... No anirà a la Missedanya? És important per a un historiador. Està molt bé. Em van fer fora fa temps. A la set, eh? Que a mi és igual, nena. Me'n vaig a casa, que m'he deixat a les botades.
El pròleg va a càrrec de Sergi Seguí. Sergi Seguí, ah, molt bé. Regidora de cultura. Què farà, un tuit de pròleg? Segurament. No, personalment potser fa un tuit des de... Sí, enmig pròleg, per un moment, vaig a fer un tuit. No, el pròleg ja està fet. Què és això? Carme, és que... Ei! No m'agrada això. Com allò que fan a la competència, no?
Número 1! Doncs és el Ding Dong Song, la cançó del Ding Dong. Perquè ja arriba el cap de setmana, Carme. Ja t'està a tope amb la copa. Vinga, va, repassem més notícies de Sant Just. Tu diràs. Doncs parlem ara de Sant Jordi. Ai, gràcies! Estan felicitats! Gràcies.
És cert que dilluns, però abans del plor... No t'hi mitjo. Abans de dilluns, deixa'm comentar una cosa. Quina? La Penya del Morro prepara un programa especial per aquest dilluns. Més de 20 col·laboradors repartits per tot Catalunya. És veritat, escolta el programa i ho sabràs. No hi ha tants col·laboradors. No, però els busquem per sota les pedres.
Si vosaltres celebreu Sant Jordi en algun punt de Barcelona o de Catalunya i voleu ser col·laborador per un dia de La Penya del Morro, envieu-nos un mail a lapenyadelmorro.gmail.com. Us trucarem per saber com us ha anat el dia i on esteu en aquest moment. Esteu a la cua, potser, del Zafón, que, no sé, signant llibres, esperant quatre hores.
Veus? Doncs hi ha molta gent que també potser ho fa aquest any, o no, perquè alza fora no treu llibre. En fi, un dilluns especial, un Sant Jordi feiner, que això a la gent li agrada molt, més que dissabte o diumenge, un Sant Jordi de tota la vida com ha de ser. I nosaltres connectarem aquell dia amb tota la gent del programa, tots els col·laboradors i gent que vulguem nosaltres, a veure com el dia del dia i què estan fent en aquella hora de la tarda. És una mica la cosa. Ara què passa? Baixa la música?
Sí, però a Sant Jú, Sant Jordi celebra aquest diumenge. Exactament. I hi ha molts actes previstos. Molts. Molts, eh? Sí, intentaré resumir-ho. A partir de les 10 hi haurà parades de llibres i roses i tallers per nens i nenes al Jardins de Can Gynastà. A les 11 es presentarà el llibre Pinta del taller de plàstica Carrà o Blau, també que es torna a l'arxiu.
S'acomençaran a registrar testimonis de gent gran de Sant Just i oferiran un testet d'escriptura medieval, on un quart de 12 es lliuren els premis del XIV Concurs de Prosa i Poesia en català per no professionals. Quins nervis, eh? Això és el que em passa més nerviós. I al migdia es presenta el projecte dels primers codis QR,
per accedir a la història del patrimoni de Sant Just. Ah, molt bé. Des que van utilitzar els codis QR al pregó de festa major, que tothom utilitza tu. I també el fotògraf Sant Justenc Francesc Fàbrega signarà exemplars del seu llibre música pels ulls.
I durant tot el matí hi haurà portes obertes a la biblioteca, a l'arxiu i als cursos d'arts plàstiques. I a la tarda també hi ha moltes activitats. No, moltes no, n'hi ha una. N'hi ha una? N'hi ha una que és molta. És a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Teneu, organitzat per l'escola d'escriptura de la Teneu. I hi haurà, serà una brúrgosta original, perquè més de poesia hi haurà música en directe i un tast de vins de les Terres de l'Ebre.
perquè el poeta que ve a fer aquest recital és el tortosí Andreu Sobirats. Bé, en exclusiva, aquest és un dels assajos que ahir a la nit feien a l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Escoltem a veure com que deien, com ens deia l'altre dia, molt tabernari, tot plegat. I el primer brindis va per companys i companyes... És Arnau Cònsul cantant.
Doncs aquest és l'ambient que es viurà, em sembla, eh? Aquest diumenge a la tarda, a l'Ateneura... Home, jo no tinc la E, això serà així? Potser no tant, no? Potser aquí s'haurà d'anar a menjar la perola. Per cert, que no hi ha cap barbacoa, calçotada, costellada, paellada, costellada... No hi ha res d'això? No, no.
Perquè jo el diumenge, a les 3... Què fas? Coses. Que ara potser hem malat. Bueno, no ho sé. Digue-ho. Ja he començat a dir-ho ja, no? És que vaig de públic al programa aquest del Buena Fuente, que fan aquí al plató. El diumenge a les 3? El diumenge a les 3, sí, sí, sí. És gravat, és un falc directe, que es diu. I per això dic, si hi ha alguna cosa així com pública per menjar, menjo i després vaig cap allà. Però no hi ha res, no? Enxelacanó. Com? Enxelacanó.
Per cert, saludem la gent que ens està veient a través de ràdiodesvern.com. Ningú. Hi ha una webcam, per cert, a ràdiodesvern.com. La gent això a vegades no ho sap. Diuen que teniu webcam. Sí, tenim webcam. I pròximament podcast. És la següent notícia. Què dius ara? El podcast.
i arriba el podcast a ràdio d'Esperm. Tots els programes, tots els programes.
Tots programats... No, a veure un moment, torneu. Ràdio d'Esvern... Vale. Hem de buscar una lletra, eh? Carme, què és això del podcast? Doncs a partir de Sant Jordi, dilluns, Ràdio d'Esvern oferirà tota la programació en podcast. Oh! Bravo! Bravo! Visca Catalunya! Visca!
D'aquesta manera, expliquem què vol dir per si algú no sap què és el podcast, tot el contingut que s'emet diàriament a la ràdio estarà a l'abast de tothom en qualsevol moment. La primera ràdio local de Catalunya que té podcast.
Sí, sí, sí. Totals, sí, no? Totals, jo crec que sí. Si no, que truqui ràdio Cornellà i ens diuen que no. El podcast permetrà escoltar els programes, descarregar-los i difondre'ls a través de la xarxa. A més, l'emissora municipal estrenarà també aplicacions per iPhone i per Android, que permetran escoltar la ràdio en directe, accedir al podcast i consultar les notícies de Sant Just a través dels telèfons intel·ligents, els smartphones. Oh, quina sorpresa! Oh! Oh!
Ràdio d'Esvern continua així. Ràdio d'Esvern continua així. Ràdio d'Esvern! Ràdio d'Esvern! Ràdio d'Esvern! Ràdio d'Esvern! Ràdio d'Esvern! La gent està encantada amb el foc, eh? Jo ho veig, doncs continua així. La ràdio és blava i cangi també! La ràdio és blava i cangi també!
Vale, va. Prou. Vale. Va, oh! És que la gent està molt hooligan amb el podcast, eh? En Ràdio 2 vam continuar així de renovació tecnològica i es consolida com una emissora de proximitat, però també moderna i el dia dels nous canals de comunicació. De fet, a Facebook... Jo ho he escrit, això, m'agradava molt.
Ho has fet tu? De fet a Facebook. Ho has fet tu, sí o no? Sí. M'agrada molt. Pots tornar a llegir, o no? Sí, home, Jordi. Sí, home, Jordi, no trenquis el pèl. Escolta, Carme... En Ràdio Desvern continua així la renovació tecnològica i es consolida com una emissora de proximitat, però també moderna, i el dia dels nous canals de comunicació. Molt bé.
A Facebook ja compta amb 200... 2.000, perdó, 2.548 amics. Toma! Toma, ja! No, 2.000? 2.548. Són molts, eh? Són bastants, sí, sí. Tenen en compte que s'ha enjustat 17.000 habitants. Sí, sí, és veritat. No he avançat. I 453 seguidors a Twitter. Molt bé, molt bé! Aquesta setmana, per cert, es va fer la seva piulada número 1.000. Què dius, ara? Molt bé, no? Oh!
És un no parar, eh? És un no parar de ràdio d'Esberna a tope. Ràdio d'Esberna! Sí, sí, sí, és un no parar. Ràdio d'Esberna! Que fuerte, que fuerte.
D'altra banda, diferents programes de l'emissora, també compten amb blogs i comptes a Twitter, és el cas de la Penya del Morro, la Terminal, el Condensador de Fluzo o són les mil. I una altra novetat és el portal comarcal de notícies que difon l'actualitat del Baix Llobregat, podeu accedir a través d'internet o de les aplicacions per Android i iPhone.
i recordem també que Radiodesvern ja fa temps que met per tot el món a través d'internet incorporant, com tu bé deies, fa pocs moments, una webcam. Per cert, Radiodesvern, quants tuits ha fet? 1.000. Ara ja en porta 1.010, suposo. La penya del morro, que ho estic veient ara, no ho sabia, 2.400 tuits. Perquè fa molts retuits, la penya del morro. Moltíssims, moltíssims. Oh!
Déu-n'hi-do. Està molt bé. Carme, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que a partir de les 7 més notícies al Sant Just Notícia d'Espanya després de fer aquest autobombo. I també a radiodesbem.com perquè si no ho hem dit encara, tenim una web on hi ha una webcam. Carme, moltes gràcies. Estem parlant molt de nosaltres avui. Això fa ràbia.
Jo ahir vaig veure el programa del Cuní un moment, i es veu que han presentat un llibre amb la Pilar Rahola. Sí, home, van presentar allà? T'ho juro que van fer notícia amb allò que fan taula rodona amb tothom. Una de les periodistes de 8 al dia diu que avui s'ha presentat aquest llibre amb el Cuní, la Pilar Rahola, allà així com tal. Veiem imatges. Hi va sortir el Cuní i ell mateix comentant les imatges. Sí, home, m'ho crec. Estem al nivell de Josep Cuní i Pilar Rahola a Ràdio Desbanc. Carme, moltes gràcies. Adéu, bona tarda.
I d'aquí uns moments a la Penya del Morro... Jordi Roca, amb el cinema. La Penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esveral.
5 i 24 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i amb tots nosaltres tenim ja a l'estudi número 1 de la ràdio l'Àngel, ah, hi ha l'Àngel, perdó, volia dir el Jordi Roca. Jordi, bona tarda. Sí, Àngel també, eh? Ah, sí, també, eh? Àngel, bona tarda. Espera, espera, que... Què passa? Estic amagat aquí amb la planta. Ah, us poseu de cara a la webcam de radiasern.com, eh? Sí. Molt bé. Jordi, parlem de cinema? Sí, home, clar. De què vols que parlem, si no?
Tu, la teva sempre simpatia natural i xocolata. Va, passem al cinema.
Estem molt bons a l'horar d'Esporats de Cullats. Amb quina pel·lícula vols que comencem? Aviam, perquè avui les pel·lícules són una mica difícils d'explicar. Sí, a mi l'argument em costa una mica, no sé si estic una mica express, però bueno.
La primera pel·lícula es titula Esto no es una pel·lícula, com sempre no podem posar el tràiler perquè, bueno, no sé si tu ho sabies, però el presentador em veu els tràilers que no estan en espanyol o en català i no ens els deixa posar. Per què? Ah, perquè diu menys pre als uients i diu que no saben altres idiomes que no siguin català o castellà. Però si avui tothom sap anglès, mínim.
Ja, però així és el presentador del programa. Perdoneu, estic aquí eh. Surtant de l'escola amb anglès i xino mínim. I xinès. Sí, sí. Què dius ara? Mínim, mínim. Ostres, però quina escola? La Chao Chun Chun de Sarrià. A la pública. Ah, a la pública, sí. Sí, molt bé. Eh, doncs no és que no... Jo quant he dit això? Home, m'ho vas dir fa molts anys. Bueno, aviam, de què va la pel·lícula? És una mica drama-documental, més aviat documental.
És del... Drama o documental? No, és un documental amb tons dramàtics. Perdona, els gèneres cinematogràfics no estan definits encara. Qui els defineix? Ah, no sé qui els defineix. Per això jo apelo a tots els teòrics del cine que ho defineixin una vegada. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·listan. No pel·l
de crítica cap al regim iranià que li ha prohibit a l'home el director que és el Jafar Panahip durant 6 anys no poder fer, no exercir la seva professió que és ser director de pel·lícules i a més estarà en arrers domiciliari durant 20 anys. O sigui, ha fet una pel·li no? Diu no podes fer pel·lis durant 20 anys i el primer que ha fet és un documental. No, aleshores ell que ha dit jo no puc fer cap pel·lícula, no puc dirigir però si puc explicar de què va la pel·lícula aleshores el que ha fet és dir-li a un amic seu que el gravi i ell
fa, diguéssim, tots els papers i diu tot el que... explica tota la seva història i tota la repressió del règim civil. Una mica el seu lema és si no pots explicar, o sigui, per què fer una pel·lícula si la pots explicar. Clar. Clar. És interessant, eh, la veritat. Sí, sí. Està molt bé. En fi, passem a la següent pel·li o què? Sí, sí, sí. Es diu La pesca del salmón en Yemen. Rara, eh? Rara. Vámonos de pescado.
Algo cambia en todos ellos. Cada uno hace su viaje. Buscamos aquello que nos apasiona. Cuenta con muy buenos ingredientes. Tener fe y esperanza es la idea más extravagante. Creo que es realmente preciosa. ¿Té buena pinta que está para el día? Sí. Estaré programado genéticamente para una vida insulsa. ¿Y crees que es así?
Esta es una nueva que he inventado. ¿Ah, sí? Preciosa. Sí que lo eres. Oh! La pesca de salmon al Yemen. Exactament. A més, una producció... Què et passa? Res, eh? Que vas al lanja de l'infant i se les fa les cares. No he fet res, eh? Que no t'agrada aquesta música? No. Benvinguts al Yemen, amic.
Deixem-ho aquí. És una producció britànica del guionista de Slumdog Millionaire i del director de Chocolate. És una comèdia romàntica protagonitzada per Leeuwen McGregor i la Emily Blanc. Aleshores, sí. A Leeuwen McGregor, que és un actor que a mi sincerament m'agrada bastant... L'altre dia el van entrevistar a Bona Fuente, crec. Ah, sí? No ho sé. És que no el segueixo a Bona Fuente. Doncs sí, sí, el van entrevistar. Molt bé, em sembla perfecte. A mi també.
Aquest home treballa al Centre Nacional per Foment de la Psicultura i és contractat per un GQ àrabe perquè vol que en el seu país es puguin traslladar els salmons d'una part d'Escòcia i s'hi puguin pascar. Ell en principi s'hi nega, però el govern britànic, per tal de millorar la seva imatge en aquest país àrab, l'obliga a portar terme a aquest projecte.
Tota aquesta història coneixerà la Emili Blam, que és una de les assessores d'aquest GQ àrab i segurament s'enamoraran, però per això heu de veure la pel·lícula. Hola amigos, aquí Luis Tosar y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro.
Gracias, amigo Luis.
Bé, passem a la següent pel·lícula. No complicat, eh. Ja us ho dic ara. Es titula... Si t'he posat la traducció. Kiseki. Bueno, però jo ho he llegit en holandès, no? Que és l'origen. No, és japonesa, no? M'imagino. Miracle. Exactament. En aquest cas no tenim traductor, tampoc per la mateixa raó. Kiseki. És una producció japonesa del director Hirosaku Koreeda. Sí. Aquesta sí que conec, no? Sí, de tota la vida. Tu també, no? Sí. Molt amic meu. Avui a vegades he trobat per canynestar.
Aleshores, de què va la història? És un drama de dos germans que quan els seus pares es separen, són obligats també a separar-se. El germà petit es queda amb la mare i el germà gran se'n va amb el pare. Aleshores, corre com un rumor, com una llegenda, que és que es construiran una línia de trens que va des d'un poble fins a un altre i diu que quan els dos trens es creuin, només passarà una vegada, si tu demanes un desig, aquell desig es complirà. Aleshores, els dos germans, amb l'ajuda de tota la família i de tots els seus amics, intentaran arribar
en el moment exacte on passaran, escravaran aquests dos trens per demanar el desig que la seva família es reuneixi de nou. És una mica com a... Però, vull dir, els japonesos sempre tenen coses d'aquestes, eh? Tot. Tot. No, vosaltres ets del Japó, Jordi. Sí. No t'has fixat? Bueno, tu perquè no tens ni idea de japonès, a qualsevol lloc posa. Perdona, perdona, perdona. A qualsevol lloc posa.
Passa per aquí sota o passa qualsevol cosa amb la persona que estimis i passarà alguna cosa. Estareu junts sempre o sempre. Què passa? És mític. Jo sé japonès, eh? Sí? Per exemple, doko desu ka? Vol dir, on està? On està? Molt bé, molt bé, Àngel! També, per exemple, jo vaig estudiar japonès. Ah, sí? Arigato kozai mas, això és bàsic, eh? O sumimasen? Sumimasen. Sumimasen. Sumimasen. Jordi, repeteix amb nosaltres, sumimasen. Sumimasen. Sumimasen.
En fi, aquesta pel·lícula doncs, que és una mica com de kung fu, no? De kung fu? No, de kung fu. Vull dir, com allò que en la sèrie aquella nosaltres som molt joves. El kung fu xinès. Ja ho sé, però era allò que... La mariposa i la papallona. Saps que feien com així? No. Hi havia com... Bé, no m'enteneu i soc un incomprès. Passem a la següent pel·lícula. Si que era Sylvar, Sylva.
¿Y ahora quieres apegarme después de ocho años? Dime. ¿Quieres llevártelo a él? Te partiré tu jodido cuello. Oh, el cuello. ¿Lo entiendes? Saldré de aquí y me casaré con esa chica de los labios bonitos. Sí. Adiós, tío. Lo que más me gusta es comer pizza. ¿Te gusta la pizza? Sí, pizza. Pizza, sí, pizza, serio, pizza. Te doy la mano y ahora quieres cogerme el brazo.
Esto es la manga en la que ahorro es la minga. ¿Y espero que no te dejen salir de aquí? ¿Debes que no te den la libertad? No hagas ninguna tontería, lo arreglaremos, ¿de acuerdo? Vale, tío, estoy contigo. ¿Qué pasa? ¿Se acaba el tráiler?
Bé, aquesta pel·lícula, si que era Silva, era Silva, tio. Només falta que posin el tio, perquè realment és de com superhomes, no?, una mica. No, i si has de continuar així, deixem-la de fer la secció, eh? Escolta, què vols dir amb això? Home, que t'estàs passant ja avui, eh? No és veritat, no és veritat, Jordi. No m'estic passant. Sí, perquè és una història molt dramàtica, com perquè tu te'n parlis d'aquesta manera.
Vam voler història. Fem broma del tràiler. Quin poc de l'humor que té la gent. De tu no, eh? Els actors del tràiler. Ja, ja, ja. En fi... Què anava a dir? Se m'ha oblidat. Sabeu la música? Ara no fem programa, fins que el Jordi no recordi què li ha passat. Àngel, no diguis res a tu, eh? No, no, no. No, no, no. Ah, sí, això. Una de les pel·lícules de revelacions romaneses, perquè és una producció de Romania,
una estrella allà a aquesta pel·lícula, i sí, la veritat és que sí. Jo sé molt el cinema romà. Ja, tu no saps res, però no passa res. Allà jugarem a Silvio, que és un noi que només té 18 anys i que porta pràcticament tota la seva vida internat en un centre juvenil i fent de pare del seu germà petit, perquè la seva mare va marxar quan ell era molt petit. Però la pel·lícula es diu si quiero silbar, Silvo, no Silvio.
Bueno, però aquí està la teva cosa. Si vols silvar, silvio. I llavors què passa? Arribar als 18 anys i queden 5 dies per complir-los i podrà sortir del centre juvenil. Fins ara la seva conducta ha estat exemplar però de cop i volta tornarà la seva mare per endur-se el seu germà petit. I a partir d'aquí començarà tota una sèrie de conflictes i a carregar-se tota aquesta bona reputació i a veurem si podrà sortir.
Un drama, no? Bastant dramàtic tot. Vinga, passem a la següent pel·lícula que estrena avui també, Soul Surfer, que vindria a dir Ànima de Surferos. No lo entiendo. No sé por qué a veces nos ocurren cosas tan terribles, pero tengo que creer que algo bueno va a salir de todos.
¿Qué es todo esto? El correo de tus fans. Lo hemos clasificado todo por país. Hay una niña de octavo curso de Carolina que perdió un brazo y dice que va a intentar entrar en el equipo del colegio gracias a mí. ¿Quién me animará en mi próximo campeonato? Hola, papá. Necesito tu ayuda. No va a ser fácil. No necesito lo fácil. Solo que sea posible. Los grandes surfistas saben cuándo vienen las mejores olas. Las siete. Es uno y tú tienes ese otro. Cuando te recuperas de una perdida,
Cuando superas todos los obstáculos y nunca dices nunca, encuentras a un campeón. Molt bé, no? Sí. M'agrada molt la cançó aquesta d'aquí. És aquesta la cançó? La cançó? No ho sé. I tu, saps? No, no t'ho pregunto. De Rihanna? No, jo sóc més de punk. Bé, és un biopic
La veritat és que la història de la persona és bastant apassionant, la pel·lícula és una mica mediocre, és molt un americano diguéssim, i és una pena perquè la història de la surfista, que és la Bethany Hampton, és molt bona, és molt interessant i crec que no acaben de trobar-li bé l'argument. Aquesta surfera el que té d'especial és que era campiona del món i una nit qualsevol va anar a practicar amb els seus amics fent el tonto i un tauró se li va menjar el braç. Clar, a partir d'aquí
ha de començar tota una recuperació i aviam si pot tornar una altra vegada a surfejar. Finalment, amb el recolzament de molts fans que té arreu del món i amb el recolzament de moltes persones també discapacitades aconseguirà tornar a ser campiona de surf. Ja, perdoneu eh, ja sé per què em sonava tant aquesta cançó. Per què? Perquè la cantant Andrea Ola va venir a la Penya del Morro l'any passat.
És d'aquesta cançó, oi? Però t'hem preguntat. Què? T'hem preguntat nosaltres? No, no. Però per això em sonava tant. És d'aquesta cançó? És d'aquesta cançó. No. No era aquesta? No. A veure, tornem a posar el tràiler. Tenim un problema... Tenim un dubte. Potser... És la de... Això és l'entrevista de l'any passat, que l'hi vam fer, però escolta, segur que no és aquesta?
A mi em sona. La cançó, no? La veu, no ho sé. Espera que tenim una... Una trucada. Una trucada del director musical de Ràdio Esber, que segurament ens trobarà d'aquest dubte. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Amb el director musical d'aquesta casa. Ah, sí, això ho he dit jo. Carles, quina cançó era aquesta? Com te'n recordaves a la música d'aquella noia? Si em vas dir que només te'n recordaves una cosa d'aquella noia, però no era de música. De dos coses me'n recordava. Bandarra. De dos presents. Sí, bueno, què, què?
Però digui'm tu, si has trucat tu? Ah, sí, la Katy Perry, Fireworks. Ah, va, no és l'Andrea Ola llavors. No, és l'Andrea Ola. Ah, vale, vale. Vale, doncs un aplaudiment pel Carles. Molt bé, és un clàssic aquesta cançó. Quan escoltes cada tarda? Entre tu i algú més no sap quina és aquesta cançó. Què? Que ens escoltes algun dia? Algun dia. Escoltes ràdios ben sovint? Algun dia. Va, digues un programa de ràdio, va, per saber si escoltes ràdios ben sovint.
Sí, sí. Sí. Boomerang. Boomerang. Boomerang. Sempre torna. No ho sabem, l'estic esperant. En fi, Carles, gràcies. A reveure. Bon cap de setmana. Adéu, igualment. Adéu, adéu. Gràcies.
Perdoneu, he tingut un lapsus. Perdoneu. En fi, Jordi, ja estan les estrenes, no? No. Ah, no? No, que aquesta és la que ens recomana l'Àngel avui. Ah. Aquesta és patrocinada per l'Àngel. L'Àngel fa una subfecció? Sí, patrocinada una pel·lícula cada setmana. Ah, doncs vinga, la pel·lícula de... La pel·lícula de l'Àngel. Et donarem la pel·lícula de la setmana, no? Sí. Bueno, no, no, no. La pel·lícula és la teva... Jo sempre que dic, tot el que dic...
És bo, és bo, és bo. A veure, dispara John Wayne. No, no, dispara... Home, és la teva pel·lícula. Bueno, l'estrena ui, ell ens diu Los Juegos del Hambre. No sé si saps de què va. És eròtica? És què? Eròtica? Ojalá. De què va Los Juegos del Hambre? Li castigues, no? Ah, però si... La teva acció, jo no vull ficar-m'hi.
Aviam, primer he de tirar el tràiler. Ah, hi ha tràiler d'això? Home, esclar. I tant. Saps el que és? Doncs no em sonen, els Juegos del Hambre no em sonen. T'hi dius el no Harry Potter americà? Què dius? No. Ah. Però no em molaria, eh? És el que t'agradaria tu. ¿Quieres ver lo que he conseguido? Es una insignia del sinsajo. Mientras la lleves puesta, nada malo te ocurrirá. Te lo prometo. Bienvenidos y felices Juegos del Hambre.
Me encanta. Las damas primeras. Primrose Everdeen. ¡Me presento voluntaria! Me presento voluntaria como tributo. ¿Es de vampirs? No. Somos 24 y solo uno sale con vida. Cuida de ellas, Gabe. No dejes que mueran de hambre. Gandhi Severdeen. La chica en llamas. ¿Qué le dijiste a tu hermana cuando te presentaste voluntaria en la cosecha? Le dije que intentaría ganar por ella. ¿Y de esos paradoys?
Tampoc no... Me gustaría enseñarles que no les pertenezco. Si voy a morir, quiero hacerlo siendo yo mismo. Yo no puedo permitirme pensar así. De què va, aquesta pel·lícula? Havíem parlat molts dies d'aquesta pel·lícula.
Bé, perquè ja fa dies que diem que és una de les més taquilleres, el que passa de tu no t'enteres. També vam parlar la setmana passada de l'actriu de la Jennifer Lawrence, que no sé si te'n recordaràs, però que també és l'actriu d'X-Men, i que finalment el rodatge de la pel·lícula retracaria fins al gener perquè, degut a l'èxit de Los Juegos del Hambre, prefereixen rodar primer la segona al setembre. Ja ho sabíem. Molt bé. Aleshores...
La pel·lícula és una mica liu, és com si fos, diguéssim, un reality show perquè per televisió s'emet com una sèrie de competició entre un nen escollit de cada un dels districtes de Norteamèrica que hauran de competir entre si a mort. En principi normalment... Perdona, a mort? A mort, a mort. Això és el que més t'agrada de la pel·lícula, no? Àngel? No, no, no ho sé. Si no l'he vist encara. Però si et dic la recomanació de la setmana. La recomano perquè la meva novella m'ha menjat el cap. Però si la recomano. I ja si vull ja veure-la a to'l mundo.
Ha comido la cabeza. Aleshores, normalment, hi ha alguns que ja es preparen tota la vida, s'entrenen només per participar en aquest joc, i n'hi ha d'altres que són escollits d'una forma innocent per un jurat. En aquest cas, és escollida la germana menor de la protagonista, i la protagonista, per tal que no li passi res, decideix presentar-se voluntària per alliberar que la seva germana petita tingui que participar en aquest joc. I a partir d'aquí, que també us podeu llegir els llibres, es desenvoluparà tota una sèrie de saga de pel·lícules.
Bé, doncs, estarem atents, eh? Los juegos de la hambre, la pel·lícula de la setmana, segons l'Àngel Cornejo i el Jordi Roca, una mica, però no tant.
Vinga va, repassem notícies de Hollywood. Michael Douglas torna a la gran pantalla, Jordi. Doncs sí, perquè fa anys que ja es ve parlant d'un projecte de pel·lícula que es diu Las Vegas i que ha passat en mans de diversos directors com és el Peter Shelton i també d'altres actors com és el Jack Nicholson.
Finalment sembla que la pel·lícula veurà llum de la mà del director John Tudoran, que és el que va fer la pel·lícula d'Aprendit de Brujo i serà Michael Douglas el protagonista. Michael Douglas que va patir un càncer em sembla, no? Fa uns mesos. Ja s'ha recuperat, no? No fa gaire, va fer la pel·lícula Indomàble també. Ho celebrem, ho celebrem.
Atenció, imbatible, la pel·lícula que acabem de parlar fa un moment, Los Juegos del Hambre, perquè és una de les pel·lícules més taquilleres de la història del cinema. Sí, exactament, des d'Avatar, fixeu-vos-hi, el 2009, cap pel·lícula estava tenint tan èxit i s'havia mantingut quatre setmanes consecutives en el més alt del box-offee nord-americà, és a dir, de diners recaptats, ja porta a tot el món 531.000 milions d'euros.
de Dòlars i avui s'estrena aquí a Espanya, aviam si tindrà el mateix èxit que el resta de països. Jo cobro per ahir cada mes, eh? Sí, estem allà, no? Sí. Emily Blunt i Tom Cruise junts a All Unities Kill. Sí, que la Emily Blunt és la protagonista de la pel·lícula de La Pesca en Yemen, que hem parlat d'avui, exactament. Molt bé, doncs el Doug Ligman dirigirà aquesta adaptació del cine d'una novel·la d'un japonès, també, el Hiroshi Sakurasaka. Sembla que estan de moda ara els japonesos.
Un film que ens narra la història d'un soldat que forma part de les forces que lluita contra els extraterrestres. Lo curioso del fet de la pel·lícula és que ell es mor en aquesta batalla però es queda com una espècie de limbo en el que es veurà obligat a repetir la seva mort una i una altra i una altra i una altra vegada. És com 50 primeres cites però mort.
Òscar Eiber inicia el rodatge de El Bosch. És el director del Gran Vázquez, no sé si la vas veure, la pel·lícula? No, molt malament. Es va presentar l'any passat al Festival de Sant Sebastià, la protagonitzava la Marcet Llorenç i el Torrente feia de Vázquez.
Ah, sí, sí, sí. Ja sé quina és, però no la vaig veure. En teniu segura. Exactament. Doncs molt malament, eh? Bé, doncs el director... El director que quedi clar, eh? No, molt malament. És que es va fer de una pel·lícula per anar a veure. Sí, sí, sí. Jo vaig anar a veure-la. Sí, segur. Et van obligar, també, no? Sí, sí. Bé, doncs el director d'aquesta pel·lícula ha començat el rodatge del Bosc, una proposta sobrenatural basada en el relat d'Albert Sánchez Pinyol.
i que té com a protagonistes, com a actors, l'Àlex Brandemoul, la Maria Molins, el Pere Ponce i el Tom Sisemore com a protagonistes. El rodatge s'allargarà unes 6 setmanes, ja es farà en una masia propera a Arnes, aquí a Tarragona, així que si voleu anar-ho a veure, podeu anar-hi. Quina por, no? Sí. I suposo que s'estrenarà a principis mitjans de l'any vinent.
Leonardo DiCaprio, canviant de tema, serà el protagonista de Life by Night. Doncs sí, aquesta és una novel·la de Lénis Lejeune, que encara no ha sortit a la venda i ja s'han comprat els trets cinematogràfics.
es posarà de venda el proper setembre. Segurament la pel·lícula s'estanarà a principis de l'any que ve. Aquest és l'escriptor, perquè no sabia de la pel·lícula o del llibre també, adiós, pequena adiós. I aleshores la productora La Warner ha anunciat que Di Caprio no tan sols farà la pel·lícula, sinó que també la produirà a través de la seva companyia Appian Way. Un film que ens situarà més o menys durant la llei seca de començaments del segle passat.
Atenció, West Side Story, Terminator, Robocop o Rocky són alguns dels títols que es podran llogar per YouTube. Sí, és així, no Jordi? Sí, exactament. Sembla que Google per fi s'ha posat en això de les pel·lícules, en el negoci.
El que ha fet és, amb un acord amb l'estudi cinematogràfic Metro Golden Mayer, oferien lloguer al voltant de 600 pel·lícules a través del YouTube. Però només a la plataforma Play. Només als Estats Units i a Canadà de moment, eh? De moment, sí. No saps que arriba aquí. Esperem-ho. Es tripliquen els espectadors de cinema doblat al català. Home, això és una molt bona notícia. Home, doncs sí, he vist que... M'ho parece molt bé, tu. A mi també. Que la gent vagi a veure el cinema en català, clar que sí.
I bé cultura, la conselleria de cultura espera arribar al mig milió d'espectadors de cinema català abans de final d'any. Aviam si s'aconsegueix. I fins aquí la secció de cinema del Jordi Roca. Molt bé. Què passa? Feu un canvi ara, no? No, no, no, yo me voy corriendo. On te'n vas avui? No, tinc compromisos. Quin compromís tens tu avui? Bastants, bastants.
Venga, hasta luego. No, no, no, no, no, no. On vas? On vas, Jordi? Se'n va, se'n va. Àngel, no dius res, se'n va. I vol que hi vagi. Mira, se'n va de l'estudi, mira com se'n va. Bon cap de setmana. Bon cap de fals, venga. Adéu, que vagi bé. Espera, que em canvio. Sí, sí, sí. Fem una pausa per la publicitat d'un anunci i tornem tot seguit per parlar de videojocs amb l'Àngel Cornejo aquí a la Penya del Morro. L'Àngel s'acaba de maquillar i entrem ja a la seva secció. Un anunci i ara.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Escriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça a la carretera reial número 106 als locals 6 i 7.
Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esveral. 5 i 48 de la tarda, parlem de videojocs a la Penya del Morro. Després d'un mes sense veure el pèl a l'Àngel Cornejo, ja no sap ni de què parla. Àngel, bona tarda.
Ai, perdona. Bona tarda, Àngel. M'ha creixut el cabell. Sí, oi que sí? Estàs diferent. És que feia molt temps que no ens vèiem, ara, no? On estaves, tu? He treballat. És veritat, és veritat. Bé, com a novetat i com a sorpresa de l'any, un joc que ja va sortir l'any passat per ordinador, i ara ho torna a fer per ordinador també, per PC, amb tots els continguts que han sortit. També Xbox 360. Estem parlant de The Witcher 2. Tens ni idea. No. Però mai tens ni idea.
Escolta, per què em foteu tanta canya, tu, els col·laboradors? Perquè tu, no saps, com que ets el jefe, no? Has d'estirar la idea de tot. No? Si no perquè estàs allà fora, ja m'hi poso jo. Vols venir tu a fer el programa o no? Ja faig jo. Fes-lo tu, va. Un dia, demà canviem. Va, demà ho fem. Què és això de The Witcher 2? The Witcher és un joc on portes un Witcher, tu. No sé què és un Witcher. Un bruixot, un brujo.
Ah, és com de por o què? No, no és un joc de rol, és un rol d'època medieval i demés. Llavors tu ets un bruixot que treballes amb el rei, un rei que està molt enfadat perquè s'ha divorciat i s'ha quedat la custòdia dels fills la dona.
Sí, sí, és així absurd. Llavors, el bruixot aquest està mig cabrejat perquè està entrant en una guerra per un simple divorci. Ja, ja, ja. Això passa, eh? Tampoc no està tan lluny de la realitat. No, ja ho sé, no? Però passa a gran escala, no? Hi ha moltes mos i tal. Clar. Però llavors, això què? És un joc de rol. És un joc de rol on tu controles el bruixot i has de prendre decisions, el joc pot canviar, depenent del que tu decideixis. La teva idea és una mica...
Acaba una mica la guerra i anar-te'n a viure amb la teva xicota per viure bé. Però bueno, les circumstàncies no te'n deixaran i acabaràs lluitant com un maleït.
Bruixot. Condemnat, sí. Vale, fent... bueno, lluitant. Almenys és un bruixot que, a part de poder fer màgia, lluita molt bé amb la espasa. Però és en tercera persona. Sí, tu és el... Tu és el personatge sencer. Vale. Vale, vale, vale. Llavors, el bo aquest és que els escenaris estan molt ben fets. Ah, sí? Sí. La història, a part de que és una tonteria, el que t'he explicat és molt bona. Sí? Els guions són genials. Ah, molt bé. I gràficament és increïble. Home, doncs escolta, m'estan entrant ganes de jugar i no? Sí, com et passi, te'l deixaré. No, bueno... Sí, avui dia.
Què passa? No em vols deixar els llocs ja? No, no, el que vull dir és que m'està escoltant ara mateix la meva senyora i em dirà... Perdona, cabron! Home, però per què? Per què? Perquè m'ho dirà, m'ho dirà i em dirà... Perdona! Jo vaig primera abans d'ell. Ah, vale. Saps on són les dones. Escolta, com es diu la teva esposa? Marina. Marina... Va bé, ha passat el ràpid. Vinga. Primer m'haig de passar jo, eh? Vale, doncs passeu-vos el ràpid, per favor. Vale, vale. Eh...
Què? Molt petita, la lletra? Fa una setmana es va arribar el nou joc de la saga Silent Hill. Un joc que no vam parlar aquí, al programa, ja que no hi era, vaja. Però que ara sí que ha arribat el moment, no, Àngel? Sí, Silent Hill. Saps de què va, Silent Hill, no? És de zombies? No! Perdó, perdó. No! Perdó, perdó, perdó. Avui no en sorto ni una, eh? Tio, no saps de què és Silent Hill? Silent Hill és de por, no? És de por, sí, però no hi ha zombies. Hi ha coses rares, però no hi ha zombies. Silent Hill, benvenido a este pueblo maldito.
Aquí sí que has arribat, no? Seria la sisena entrega del joc, ja?
I explica que la saga està una mica de cap acaiguda en els últims jocs que havien sortit. Més que res, perquè l'última entrega es va intentar fer que el joc tornés a ser mentida. Que el joc fos el que la gent demanava, a ser molta acció i poc terror. Llavors portàvem un protagonista que podia controlar més de foc, quan en el Silent Hill això ha passat molt poc. Normalment sempre agafes objectes del terra, ja sigui un pal de fusta,
un rastre i el que sigui. I en aquest joc torna a ser com els primers poques armes de foc i molts objectes. La idea és que portem a un presó que el porten a canviar de presó i durant el viatge té un accident al camió. I amb tan mala sort que tothom mort i ell cau a Silent Hill a la sortida d'aquí. Com? Que busquen la vida. El joc és molt bo, acollona bastant. Gràficament està molt bé.
És el Silent Hill més llarg que han fet en tota la història, perquè el joc és llarg. I... bueno, ja puc més a dir, no?
A mi, principalment m'acollona bastant quan jugo. Com es diu aquell joc que em vas deixar l'any passat? No me'n recordo. Que no és com l'Onin the Dark, però que anaves amb una llanterna... Alan Wake. Alan Wake. En molts moments et recorda Alan Wake. Ostres, gran joc. Sí. Alan Wake, a mi m'agrada molt. L'únic que Alan Wake, per exemple, lluita contra una espècie de bessones fosques, no? Que, si ho mires amb la llum, aquí són una espècie de monstres, alguna cosa molt estranya.
una espècie de monstres que estan en un altre món i a vegades pots intercanviar-te a la vida real amb l'inframont. És una mica estranya la història, però és molt bona. Bé, doncs queda dit. Silent Hill Downpour és el nou joc de la saga. Per Xbox 360 i també per la Playstation 3. I igualment alhora que va sortir aquest joc,
va sortir també Silent Hill HD Collection, que era el segon joc de la saga i el tercer, en alta definició, per poder jugar-lo a la Play Store o a la Xbox. A més, si tenim en compte que el joc va sortir, el Downpour va sortir per 40 euros i el Collection va sortir per 30, si els juntem són 70 euros, que és normalment el que val un joc nou a dia d'avui aquí al mercat. Vam fer una bona oferta per poder comprar els dos o un o el que vulguéssim.
Una altra història. Per seguir amb la línia de jocs remasteritzats en HD, com diu l'Angel, també ens arriba per la Xbox 360 i la Play 3 el Devil May Cry HD.
Per tu què? No, no he jugat mai a DayMackGuy, no em deixes? No he jugat mai. Bueno, no m'estranya, perquè marino de tu, no m'estranya, però tenies que coneixe-ho. Escolta, però Vicky, jo no tenia molta agressivitat, eh? No, no, és que... On vius tu? Jo? On vius? No, on vius físicament, eh? No vull anar al carrer. Jo en Quimo on vius.
A un món no m'ha anat terra. Sí, no ho sembla. No és la tele, és el net... Jo arrebto, perquè no trucarà a ningú, però arrebto que de deu ulls que ens estiguin escoltant, quan saben que és Devil May Cry. És un dels cassadimonis més famosos. És un tio molt xuleta, un tio així... que allà amb pit, que va amb una espècie de cavernina vermella i el cabell blanc.
No, no em sona, no em sona. En fi, ja hem fet ara alguna col·lecció. Sí, van sortir tres jocs per a PlayStation 2, el quart va sortir ja per a PlayStation 3 i Xbox, llavors aquests tres primers que van sortir per a PlayStation 2 tornen a sortir ara en alta definició per poder jugar-los a la teva PlayStation 3 o a la teva Xbox. Com més t'agradi.
Bé, i acabem recordant un joc que també acaba de sortir... Rich Racer. Perdó, perdó, perdó. Va, quin anglès. Rich Racer Unbounded. A jo el coneixe? No. Tampoc? No, no el conec tampoc. Home, tu ets l'expert en videojocs. No t'he de saber-ho, tio. No, no, no, no t'he de dir per què saber-ho. A veure, és un nou joc de velocitat, amb la gràcia que podem destrossar tot el nostre pas.
Sí. Te'n recordes el Burnout, aquest joc que et vas deixar? Sí. Va bé, recorda't que el Burnout, segons el que tu feies, si anaves en contradiacció, etcètera, anaves augmentant una barra de turbo, i amb aquesta barra, tu tenies un turbo i anaves més ràpid, podies tocar amb els cotxes i tal. És veritat. Aquí també, el mateix, anem guanyant una barra de turbo. El diferent és que quan guanyem aquesta barra de nitro, d'un cop, ara que donem el botó de nitro, la bardem sencera, però ens dona l'opció de poder destruir els cotxes o destruir
A l'ambient què tenim? És a dir, imagina't que a la carretera hi ha una curva on per mig hi ha un edifici, doncs en comptes de fer la curva, podem atravesar l'edifici pel mig. Si tenim el nitro, podem destruir-lo i passar pel mig. Ah, doncs té bona pinta, no? Sí, té molt bona pinta. A més, té la gràcia que tu pots fer-te la teva pista.
Té un editor, que a més és increïble, però increïble, eh? És increïble tenir de tot per poder posar l'editor i fer les teves pistes. I pots posar edificis... Edificis, pots treure... Pots posar fins i tot el semàfor. Aquí li poso un semàfor, aquí li trec, aquí li poso. Ah, doncs està molt bé. Està molt bé. A més, clar, la puges a internet i és com una mica... i la gent puja a les seves, llavors no acaba mai les pistes que tens per jugar-hi. Clar, clar, clar, clar. O sigui que també joc en xarxa, la gent puja a internet a les seves pistes...
Com a punt negatiu, però té dues coses negatives que a mi no m'han agradat. Una és el control, que pel tipus d'això que és, no toquen els cotxes, se'n van molt, però moltíssim. Les curves, inclús la màquina, s'estampa contra la paret per poder girar-les, és molt estrany.
Si el circuit el fas tu, no tu eh? Si el fas tu, és possible que les curves també... Sí, però normalment, per exemple, tu fas el circuit però t'ho vas posant en peces i la peça és... tu ja tens la curva pre-definida. Clar, clar, tampoc t'inventes res, no? No t'inventes una curva així supermeca tancada. És molt estrany. I l'altre és, però això ha passat sempre a la marca Ridge Racer, i tot teu per què, i és que no existeixen cotxes reals. Això és perquè quan es va crear Ridge Racer fa bastant de temps,
va ser dels primers jocs on es podien destruir els cotxes. I a l'hora de demanar les llicències, les marques van dir, perdona, jo no vull veure com els meus cotxes es destrueixen. Com la gent pot veure que els meus cotxes es destrueixen. Llavors mai els van donar les llicències. I a partir d'aquí, potser ara sí que les donarien, però bueno, ja s'ha fet un mític que Rich Ration no té llicències conegudes i ara segueixen així.
Doncs Àngel, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa i per haver-nos explicat aquestes novetats del món dels videojocs. M'has portat els meus jocs? No, m'he deixat. Ja ho sabies, no? En el fons ho sabies? Sí, mira, no ho sabia. Però tu només has tingut un teu, eh? Però bueno, això no m'has posat. Segur? Sí. I el Bernabéu Rivéns, potser, també. Àngel, gràcies! De aquí a dos.
I nosaltres tots aquí et connectem amb Com Ràdio per escoltar les notícies de les 6 de la tarda. Fins ara!
Qui és el rei? Tu! Qui és el rei? Tu!
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus? Som originals de men.
Bona tarda, són les 6, us parlem Albert Sasi, Marta Patrici. El govern central limitarà la compra de biodiesel a l'Argentina.
la resposta, l'expropiació per part del govern argentí de la Patrullera IPF. Palau de la Moncloa, Albert López, bona tarda. Bona tarda. Es tracta d'un ordre ministerial que asigna quotes de biodiesel a les plantes espanyoles i, per tant, limita l'entrada del producte refinat de l'estranger. De fet, a Espanya importa gairebé la meitat de biodiesel que consumeix de l'Argentina. Ho ha explicat la vicepresidenta del govern, Soraya Saenz de Santa María. Se trata de una acción que tiene por objeto, que logrará también un apoyo
esas operaciones, llamémoslas de refino, por parte de empresas españolas o comunitarias, y que busca colocarlas en una situación adecuada para poder prestar ese biodiesel en condiciones que lo hagan competitivo.
Aquesta és la mesura més pràctica contra l'expropiació d'IPF Repsol. Sánchez Santa María també ha anunciat que l'executiu prendrà mesures diplomàtiques. Anuncis en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que ha ratificat la retallada, l'estalvi, de 10.000 milions d'euros en sanitat i educació. Comparaixença, per cert, que encara dura ara mateix. Com ràdio Palau de la Moncloa.
La borsa espanyola ha tancat avui sessió amb una pujada de gairebé el 2% i ha tornat a recuperar els 7.000 punts perduts ahir. Després de quatre sessions de pèrdues per la nacionalització d'IPF,
Avui, Rapsol ha crescut l'1,74% de la seva banda, la prima de risc ha pujat lleument fins a situar-se als 426 punts bàsics. El PSC de Cerdanyola del Vallès ha pactat amb iniciativa per formar govern. Amb la incorporació dels cinc regidors ecosocialistes, el govern municipal continuarà sense tenir la majoria absoluta, ja que només tindrà 12 dels 25 regidors. Cerdanyola del Vallès, Maria Llongueres, bona tarda.
Bona tarda amb la incorporació dels cinc regidors ecossocialistes. El govern de Sardanyola seguirà sense tenir la majoria, tot i que el primer secretari del PSC, Víctor Franco, ha anunciat que ara ja seran un govern estable. Sobre el pacte, Franco es confirma que l'única via possible era aquesta.
La solidaritat política s'aconsegueix en el moment que hi ha un govern fort i que no té una alternativa. I en aquest govern que formem avui no hi ha una alternativa. No hi ha cap pacte possible a l'altra banda del ple municipal. La resta de forces polítiques de Cerdanyola no poden ser un pacte. El primer secretari de la formació recorda que anys enrere hi havia tensions amb iniciativa, però que ja s'han curat totes les ferides i que els dos partits governaran plegats, com Ràdio Cerdanyola del Vallès.
Unes 400 persones entre alumnes, pares i mares i mestres de 6 escoles de Barcelona es manifesten en aquests moments per la ciutat. Protesten contra els ajustos que s'estan aplicant al sector. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda. Els mestres i els mares i pares de la família d'aquestes 6 escoles de l'Eixample es manifesten contra les retallades del sistema de l'assajament públic que pel professor Alberto Herrera, de l'escola Joan Miró, no tenen explicació.
Ara mateix, la diferència entre els rics i la gent que no som rics, la lluita de la classe mitjana, cada dia és més gran. Doncs, estem en contra d'això, volem una societat on pugui viure i conviure. I no necessitem tenir molt de diners, no, no és això. Nens i nenes, s'encapçalen aquesta protesta pels carrers de l'Eixample, com Radio Barcelona.
El conseller d'Empresa i Occupació, Francesc Xavier Mena, ha defensat avui que Eurovegas és compatible amb l'actual oferta turística catalana. L'ha comparat amb l'exemple de l'estat de Califòrnia. La nostra oferta turística vol ser molt àmplia, doncs igual que succeeix, que diré jo, a Califòrnia, on es combina un silicone bal i tecnològic.
Tot i això, el conseller ha recordat que encara cal esperar per saber si Eurovegas vindrà a Catalunya. Com ràdio. Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça s'entrena avui d'acrel clàssic de demà contra el Real Madrid al Camp Nou. Els blaugrana, si volen mantenir les opcions de revalidar el títol de lligar, estan obligats a guanyar i reduir d'un punt la distància amb el conjunt blanc. Pep Guardiola té el dubte d'Alexis, que va tornar a coix.
de la derrota a Londres davant del Chelsea. En declaracions a Com Radio, l'exporter del Barça i del Porto, Vítor Baia ha fet un pronòstic igualat, tot i que ha reconegut que els blaugranes són més forts. El Madrid avui ha comparegut en roda de premsa l'ajudant de Mourinho i Torcaranca, el segon del portuguès, ha assegurat que estan orgullosos
de l'actitud dels seus jugadors. Tornant al Barça-Xèl·lcia, el davanter blu Didier Drogba, autor del gol a l'anada de les semis de Champions, és dubte. Per al partit de dimarts al Camp Nou, a causa de problemes físics i antenis, el mallorquí Rafa Nadal ja és a semis del Masters 1000 de Monte Carlo, ha superat el Suís, Stan Islas va a brincar. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Avui es presenta la XVII missalània del Centre d'Estudis Sant Justenc. Serà d'aquí una hora a la sala del cinquantanari de la Teneu i serà un acte en què els diferents autors parlaran dels seus treballs. Un dels que forma part d'aquesta missalània és la història d'Humor i Desamor del sanatori de Pep Quintana. Un altre és sobre la creu del padró i ha anat a càrrec de Julio Choa.
A partir de la col·locació de la creu al seu lloc d'origen, aquest any va reconstruir-ne la història. I el mateix Julio Chó ha escrit un altre dels treballs de la Missalània sobre el Sant Justeix i la Primera Guerra Garlina, la història de Cap Mèl·lic des de 1704 fins al 2008. És un dels treballs que també conformen aquesta Missalània. I, finalment, el Gasbert ha estat l'autor d'un estudi sobre la timologia de Sant Just. Com dèiem, avui a les 7 de la tarda es presenta a la sala del cinquantenari de la Teneu.
Diumenge es celebra Sant Jordi a Sant Just. Es commemorarà aquesta diada amb diferents activitats que us concentraran als jardins de Can Ginestar. Els últims anys la festivitat ja fa temps que es celebra el diumenge més proper a Sant Jordi. Can Ginestar remirà parades de llibres, de roses, també tallers per nens i nenes. A les 11 es presentarà el llibre Pinta del taller de plàstic a Carrà Blau, també que es torna a l'arxiu. Se'n registran testimonis de gent gran de Sant Just i oferiran un testet d'escriptura medieval.
A un quart de 12 es lliuraran els premis del XIV Concurs de Pròs i Pòs i en català per no professionals i els amants de la seradana es podran gaudir d'una ballada amb la cobla bas de l'hebregat a les 12 del migdia al pati del raure de la Teneu. A més a més també es presentarà el projecte dels primers codis QR per accedir a la història del patrimoni de Sant Just.
I encara en el marc de les activitats de Sant Jordi, diumenge a la tarda, el poeta Andreu Sobirats oferirà un recital de poesia acompanyat de música i un tas de vins a l'Ateneu, un acte que organitza l'escola d'escriptura de l'Ateneu en el marc d'aquestes activitats de Sant Jordi al municipi. El recital es farà a la sala Piquet i serà una proposta original perquè, més de poesia, hi haurà música en directe i un tas de vins de les Terres de l'Ebre Gentilesa del celler de Can Mata. Serà un tas literari també del que es pot trobar al poemari Galdas de Pardiu, editat per la Breu Edicions.
I això és tot de moment més informació a partir de les 7 del Sónics Notícies d'Edició B Espera. There is no way I'm looking for a boyfriend There is no way I'm looking for a scene
I need to say some dough I'm a working girl, you know I'll fend the tension off I keep to myself I love my room, I'm getting used to sleeping Some nights I really like to lie awake
A message in their words The dawn will touch me in a way A boy could never touch their promise Never meant so much to me You have been warned I'm born to be contrary Backward at school I rode from right to left Teacher never cared for me Preacher set a prayer for me
All the help she can get I sit for hours just waiting for his phone call
I'll play his messages, analyze his intonation. Please stop me there, I'm even boring myself. I think of him when I'm doing the dishes. I think of him while looking in the sink. This ain't nothing.
I built it up and then I turned and now you have been warned I'm warned you'll be contrary Backward at school I walked from right to left Teacher never cared for me Preacher said a prayer for me God help the girl, she needs all the help she can get
Ara escolta's, ràdio d'esbet. Sintonitza's, ràdio d'esbet. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esbet. Durant de 8.1. Ràdio d'esbet. Durant de 8.1.
La penya del morro. Cada tarda de cinc a set. A ràdio desvern. Mira que fer-ho a l'hora de la mitjana. Sis i dotze de la tarda, que tal com esteu? Gràcies, gràcies. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Des d'ara fins a les 7 del vespre parlarem de les coses importants de la vida amb el senyor Benito parlarem també de la Riera d'aquí una estona però abans de tot això deixeu que saludi a Leli Capdevila
Perquè, com cada divendres a aquesta hora, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda. Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Molt bona tarda, molt bé, molt. Bé, molt, molt bé. Molt, molt i molt bé. Sí, millor impossible.
Avui, Eli, a l'antiaigenda, tenim algunes cosetes per destacar, no? Comencem parlant del Saló Internacional del Turisme a Catalunya, que tindrà lloc aquest cap de setmana al recinte de Montjuïc, a la Fira de Barcelona, de 10 a 8 de la tarda. És una antiaigenda una mica de crisi, aquesta, eh? Sí? Sí. Jo us proposo d'anar al Saló del Turisme a participar en tots els sortejos que hi ha,
per obtenir viatges gratis. Ah, doncs escolta, l'interessarà, avui l'interessarà eh. Està molt bé el tema de, està molt bé eh, tot aquest tema de diguem-ne, veure els països, agafar fulletons, fer un terreny i tal, però el més interessant del fa del turisme, una de les coses més potents del fa del turisme, és el fet que els estants acostumen a regalar
estal·les, viatges, mitges d'hotel i aquestes coses. Però toquen o no? Perquè jo l'altre dia em van trucar a mi, oiga... No facis córrer, me'n se la veu. Clar, quan hi ha gent que participa, menys és allò. És una agenda autèntica. Justament l'altre dia em van trucar, oiga, a més em van posar com l'emoció al cos, perquè reu la trucada d'un número desconegut al mòbil i dic, digue-me, digui-me.
I tu l'agafes, no? Sí, i llavors diu... No, per saber, per saber. Sí, sí, i llavors diu... Usted participó en un sorteo de un coche? I jo... I jo vaig dir, por supuesto.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
En fi, no sé si us ha passat alguna vegada, però si voleu compartir aquestes trucades falses, teniu un mail, lapenyadalmorro.com, on us podeu trucar al 933723661. La pregunta de la tarda a la Penya del Morro. Us ha passat alguna vegada que us han pres per tontos? Vostè sí, no, senyor Marito? En fi, va, parlem del Saló del Turisme. Eli, tu hi has estat alguna vegada, no, de Dueixo?
Jo he anat alguna vegada, però encara no m'ha tocat cap viatge, nois. I mira que ho has intentat. He intentat, he intentat. I què recomanes que hi ha? Perquè jo no he estat mai a la Fira del Turisme de Barcelona. La Fira del Turisme de Barcelona és fantàstica, ja et dic, bàsicament per això. Aquest any per això han fet una mena d'aposta superinteressant, que és potenciar tot el que és l'enoturisme, és a dir, el tema del turisme vinícola.
Llavors hem muntat tota una senyera de fans perquè puguis fer tast de vins i tu diguem-ne que fent aquest tast del vi t'apuntis a fer la visita a la regió agrícola de Torri. Aneu fent coixí. Aneu amb l'entrepà o algo perquè el tast de vi és dur. Home, la veritat és que és dur i el senyor Benito però no ha de tenir problemes per fer un tast de vins. No, al contrari. Almenys el problema no el tenen ells.
Però, atenció, els viatges que pots arribar a guanyar, Eli, que estan aquí apuntats... Si tens la llista així davant i la pots llegir, perquè aquí estàvem buscant-la... Sí... Atenció, els viatges que es poden arribar a guanyar al Saló del Turisme de Barcelona d'aquest cap de setmana. Farem com allò del Precio Justo. Pots guanyar viatges a un viatge a Egipte amb 4 nits de creuer pel Nil i 3 nits al Caire.
Un viatge a Tenerife per a dues persones, inclou vol i hotel. Un viatge a París per a dues persones en tren-hotel. Cinq estances de cap de setmana a Gran Bretanya per a dues persones. I això no ho és tot. Tres bitllets per a dues persones al Marroc des de Barcelona. Un bitllet d'avió per a dues persones a Canadà. Un bitllet d'avió per a dues persones a Cancún. Un creuer per a Noruega per a dues persones. Un creuer pel Mediterrani per a dues persones. Esquetino, ritorna a bordo.
15 caixes d'experiències Kaleidoscope.io i 25 entrades dobles per celebrar els 25 anys de Futurescope. Tot això només en un estant, eh? L'estant del periòdico. L'estant del periòdico, de debò m'ho dius o no?
Elí, senyor Benito, hem d'anar cap allà. I no parar d'omplir amb noms falsos. Totes les butlletes. Totes les butlletes. Però això és una cosa increïble, no? Sí, sí. Estres tu. Llavors, allà la gent sorteja de tot per això. Ja fins i tot ho tenen, que el que fan són sortejos de barnussos. Poca broma que els barnussos són cars, eh. Vull dir que si te'n dos un barnús pot ser motiu de deportació al país, en segons quins països. Teniu barnussos vosaltres, senyor Benito? De quin color el té vostè, si en té? El meu és d'un rosa pàl·lic.
S'escau molt amb el meu color d'ull. Sí, ja està. Molt bé, aquí l'he vist bé. Jo tinc un que és com multicolor, així de taronja, amb línies i ratlles verticals. Tu, Eli, tens bernús? Sí, el meu és d'hotel.
Trivago. És d'aquells de color blanc, no? Que va conjunt amb les tovalloles que va robar també. Sí, és tot el conjunt. Molt bé, doncs el Saló del Turisme, ja ho sabeu. Barcelona, primera activitat recomanada a l'antiagenda de la Penya del Morro, que per cert totes les activitats les podeu veure a lisendacapdevila.blogspot.com, segur li interessa.
l'Eli s'ocorre cada setmana i penja allà la secció del programa. Sí senyor, una aplaudiment per ella, sí senyor. A veure si aprens senyor Benito. Sí, no, no, és veritat eh. Sí. Ara tinc una certa enveja. Ja, és normal. Fa una mica de pel·lucilla. Sí, va. Parlem ara d'una altra... d'una altra festa major, a Organyà, a l'alt Urgell, cloenda de la cinquanta i unè... eh, ciutat... ui, Eli. Hola. Hola.
Hem perdut l'hèlicap de Vila. Senyor Benito, ara de dir... Sí, d'un problema... Senyor Benito, una cosa, volia... Ara.
Hemos perdido a Eli Capdevila, señor. ¿Qué hacemos, señor? Volvemos a la base. Volvemos a la base. Que alguien contacte con mi, Eli Capdevila. Maldita sea, sabía qué pasaría. Fem una cosa. Eli Ryan, ¿dónde estás? Un moment, un moment. Para el afot d'aquest de torre de control, que no ens porta enlloc. Ara s'ha de dir aquella frase típica de... Coses del directe, no? Sembla que tenim problemes. Sembla que ho tenim.
Intentem tornar-la a localitzar, senyor Benito. Sí. No, no. Epi, hola. Sí, ha penjat, ha penjat. Hem perdut la cobertura. No sé, ha passat per un túnel. Fem una cosa. Fem una pausa per la publicitat. Vinga. I quan dic per la publicitat, mai m'he adonat, perquè és una. És una publicitat. La publicitat. I tornem, espero, esperem, amb l'Heli Capdevila fins ara. Senyor Benito, vostè vagis a fer la manicura, si vols.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluir, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. 6 i 21 de la tarda, hem recuperat la Eli. Eli, bona tarda. Hola, bona tarda.
Lo hemos conseguido, chicos. Ha sido difícil, pero ahí está. Élicas de Vila, sana y salva. Es una aplaudina, la torre de control de la NASA. Sí, chicos. Ha sido memorable. Sí, felicidades, señor Benito. Lo voy a ascender. En fin, Eli... No lo podemos dejar un compañero en la estagada, chicos. No. No mireu enrere. Seu sense mi, no mireu enrere. Exacte. Ahora sí, lo hemos conseguido. Élicas de Vila está sana y salva, chicos.
Es un trabajo de todes, no hay líderes. En fi, Eli, estàvem justament amb el tema d'Urganyà que celebra l'escloenda de la 51ena ciutat Pobilla de Catalunya. Això serà diumenge, 22 d'abril, a la plaça major, entre parèntesis Carpa,
Puc dir que fa una carpa, m'ho imagino. Plongui, faci sol, nevi, esperar. Són molts fans de les carpes, aquí, eh, el programa. A les cinc... solucionen moltes coses. A les cinc de la tarda, Cerdanes, eh, i també a l'església, a les deu del vespre, un concert. Què és això? És com allò de la mega-pobilla de Catalunya que feia el Mikimoto? Sí, m'ha agradat molt perquè he pensat, ostres, tu, no només hi ha areus i pubilles, sinó que hi ha ciutats que també són pubilles, eh.
I llavors són l'extambarte de la cultura catalana, i això m'agrada molt. M'agrada molt perquè són ciutats que durant tot un any fan serranes, durant tot un any fan esbards, fan plecs, eh?, la pleca del Cargol, la pleca... I això m'agrada molt. El que passa, que no sé si m'agradarà tant d'aquí una temporada, perquè diu la notícia que tancaran aquesta 51a edició, eh?, de la ciutat Pobilla, i que li volen donar un aire nou, un aire més amb els temps que corren.
I això jo no ho veig tan clar. Per exemple, jo penso que només queda una sortida aquí, si és que volem donar un aire més modern a les celebracions, a les coples, a la sardana i tot plegat, que és convidant a la copla contemporània que escoltem de fons. La pregunta és, posaran la pubilla en tanga?
Això és el que li agradaria a vostè, que no confongui els seus desitjos amb la pubilla. Però normalment les pubilles van allà, massa vestides trobo. Per vostè va tot amb massa vestida. Organyà acomiadarà el pubillatge amb diversos actes i la notificació dels Premis Sardana 2012. Alto, alto en la sala.
A les cinc de la tarda, a la Carpa, ja coneguda per tots i famosa, hi haurà una ballada amb la cop la ciutat de Girona i a les deu de la nit un concert a l'església amb la mateixa formació musical. Però, atenció, sí, exacte, fa un bolo doble, no? El bueno i el feo i el malo amb Cerdana.
Això sí que és modernitzar la cultura popular catalana. Diu que aquest esdeveniment suposarà també la modificació del concepte de ciutat Povella per tal de rellançar-lo cap a la societat actual. Segurament la Povella guanyadora o resultant d'aquí potser tindrà Twitter. No ho sabem. La intenció és actualitzar i vincular amb les noves sol·licituds i situacions socials el concepte de ciutat Povella.
Per aquesta raó, el proper 24 d'avui es presentarà als mitjans de comunicació nacionals un nou projecte revitalitzat i adequat als nous temps. Exacte, al Palau Marc de Barcelona.
Seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. No hi ho perdré. Atenció a aquesta dada. És el que anava a dir, però cuidado, perquè potser hi ha algú que potser sí que s'ho perd. Jo no, però... És que m'agrada molt, nota de premsa. És que m'agrada molt la nota de premsa, com acaba, diu... Amb la més que probable presència del conseller Ferrat Mascarell.
No està confirmat i llavors diu tu posa-ho. Posa-hi amb la més que probable. És que està molt bé, perquè no es diu així ni no. No sabem si vindrà o no vindrà, però és molt probable que vingui, però no sabem si vindrà. Per cert, deixa'm comentar que aquest dilluns a la Penya del Morro tindrem la més que probable presència de Robert De Niro.
No és segur del tot. Però és més que provable. És més que provable. És improvable. Més que provable, improvable, no? Més que improvable, no? En fi, eh, tot això a Urganya, eh, que per cert, Urganya, un poble mític de Sant Just... Ai, de Sant Just. De Catalunya, volia dir, perdó. És que diria mític, jo em reacciono amb Sant Just. Les homilies, no? Exacte, les homilies d'Urganya. Home... Senyor Benito, què ens pot dir de les homilies d'Urganya? Home...
Ara m'agafa amb el pas canviat. Aquest magnífic poble d'Urgasnyà. No, no, no. Tarja Tagroga, eh. No pot ser. Què diu? Urgasnyà. Que és el primer poble de Catalunya... Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla. Pobilla
Fora un moment, perquè estan posant en dubte els valors tradicionals catalans. Les humilies d'Organyà, que per qui no ho sap és el primer text escrit en català que es va trobar a la història, no?
No? No? Ningú sap això? Sóc l'únic que fa això? Ningú sap això? L'escurçó negre. No, Urganyà. Molt bé. Maldric, aquest Urganyà té forma de tita senyor. Doncs efectivament, Urganyà és on es van trobar els primers escrits en català. I qui se'ls va deixar?
No ho sé, he berenat d'esclot, no ho sé, no ho sé. Algú se'ls hauria de deixar allà. Va passar per allà, va dir hòstia, els ha escrit. Els ha escrit, sí, clar, perquè hurganyà ja em diràs tu, no és un poble... De pas, no? No. Sí, sí, que és de pas, eh. Ah, sí? Sí, per anar a Andorra s'hi passa. Ah. Va a prop. Atenció. Calla. Senyor Benito, ens remuntem a la seva... després amb la música del Remember When. Si puges per calar a Fipón, sí. Perquè vostè tenia unes èpoques quan era jove que anava a Andorra, no? Ah, sí senyor.
Com anava? Anava a comprar mantega Breda. Marca Breda. Ah, sí? Marca ben del pla ara seria. No, sí, era un pot de mantega, era típic. I whisky. Formatge de bola. Formatge de bola. De la copa, no? De la sombrera de copa. Ecolíquia.
Jo formatge no em comprava eh, jo dic ara si per quedar bé, per fer una llibertat amb el formatge no. Tabac, begudes alcohòliques, destilats, etc. Sí, molt bé, Eli. Eli no. Si, jo ja ho he perdut jo eh. Jo perdona que Houston... Si, Houston, tenemos un problema.
En fi, Eli, alguna cosa més sobre Organyà i les humilies? Jo diria que ja està. Ja ho hem dit tot. Seguiré amb la més probable presència meva a l'Arros, a la Trenfot a la Marc, a veure què passa. La gran pregunta és, no han fet un postre d'Humilia d'Organyà o una cosa així? El pa d'Humilia d'Organyà?
Això és una iniciativa que es caldria dir els Flaquers. El pa de Sant Jordi. Ara fan el pa de Sant Jordi. Però també podrien fer el pa de les humilies d'Organya. El pa de les humilies. Ho posarem. És un pa que es llegeix. En fi, Eli, per cert que veig que el teu blog, elisendacapdevila.blogspot.com
Sí, diu Aplecs. Llavors hi ha com una corulla de corrandes i Aplecs catalans. És que m'agrada molt. Sí, està molt bé. Això és nou, no?
Si vols ganyar li agafa una mica lluny, que no té que anar a Andorra per res. I a més a més, sí, també has posat caminades i curses populars, festes majors i altres festes, però està tot posat. I fires i mostres d'aquest cap de setmana a Eli. Però escolta, és increïble això.
I tant, Eli, de debò, moltes gràcies. Des cap de setmana el tocaves a la fira de la Sípia, al costat de la festa de la desagregació. A la Sípia? Sí, sí, té bona pinta. Sí, a la Sípia. Hi ha moltes coses a fer aquesta setmana.
On la fan, la Fera de la Sípia? Acabem passant a Mallorca. Abans hem de passar pel Saló del Turisme, a la gent es toca algun viatge a Mallorca. I llavors podem anar a la Fera de la Sípia. Però si que fan tota una fira de maduixes al Maresme. Ah? Era la setmana de la gastronomia de la maduixa dedicada allà al Maresme, o sigui que si voleu veure activitats també ho podeu fer.
I si voleu saber totes les activitats, al Twitter de la Penya del Morro hem retuitejat a la Eli també amb el suport ja habitual dels divendres al programa, que ens agrada molt i jo no deixaré de repetir-ho, ja sé que sóc canxino eh, però és que està molt bé, i les coses que estan bé s'han de dir. Eli, moltes gràcies, que tinguis una bona tarda i un bon cap de setmana, i a veure si guanyes algun d'aquests premis. Vinga Eli, gràcies. Adéu, adéu.
Dos quarts de set en punt de la tarda, Benny Hill Time. Per cert, que el Sergi diu al xat de la penya del morro... Atenció, senyor Benito, això li agradarà. Diu, volem sentir les grupis animant el senyor Benito. Senyor Benito, està preparat per aquest moment de sovidor o no? Sí, parlo de jorolls, eh? Nenes, quan vulgueu! Senyor Benito!
Senyor Benito! Senyor Benito! M'agrada més el Jordi Jordi. Gràcies! Gràcies! La petició... Vol dir que no eren més les que em demanen.
Trobo a faltar-ne. En fi... Diu, soc molt fan, diu el Sergi. No sé si de les grups és del senyor Benito, sobretot del senyor Benito. Per què no dir-ho? Ah, miri. Gràcies Sergi, gràcies. Aquí hi ha algo. En fi, hem de parlar de la Riera. De la Riera? Sí. Com seria Riera en anglès? Carme, ja pots venir.
L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esveral.
Bé, ara mateix s'unirà la Carme en aquesta tertúlia de la Riera, al col·laborat dels mitjans de TV3, que comentem com cada divendres el programa. Senyor Benito, vostè ho ha vist, aquesta setmana? Sí, sí, he vist. Bueno, excepte ahir, sí, la resta crec que sí. I què tal? Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Vinga, va, per on comencem?
Quin és el tema que més us ha impactat de la Riera aquesta setmana? Jo deixo la paraula del senyor Benito perquè jo només l'he vist dos dies. A mi la cosa que més m'ha impactat és que aviat veurem l'advocat Camell del Maresme.
És l'advocat del camell 189 també? No. Bueno, s'ho hauria d'inventar. S'ho hauria d'inventar, no? S'ho hauria d'inventar, no? S'ho hauria d'inventar, no? S'ho hauria d'inventar, no? S'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T'ho hauria d'inventar, no? T
Aquí us he estat salvant el cul durant tot aquest temps. Està molt enfadat. Està molt enfadat el Rubén Serrano. És que té raó. Esperava tornar a aquesta casa. I trobar la mare agraïda. I no l'he trobat. El desgraciat del seu fill havia fet alguna cosa bona per a aquesta família. Esclar, cal t'ajudar que t'hi has salvat el cul. Però en lloc d'això... Qui és el Prats? Trobo una família hipòcrita. Ah, és el... ja en parlarem. Sí, ja en parlarem. Tinc previst explicar-li tot. Però no deixen que ho faci a la meva manera quan estigui més preparada. T'he previst de preparar.
De fet, el tema de la setmana volia ser xantatges. No parem de fer-se xantatges els uns amb els altres. És exagerat, trobo. La gent no va perdre la vida fent tants xantatges i tantes amenaces, no? Carme, o calles o vas fora del programa. Aquest tros és avorrit. Bé, doncs anem a l'última seqüència. Per cert, parlem del Prats, perquè el Sergi diu, pobre Prats, que es mori ja que ens fa patir.
Sí, no se quan el faran morir. No, jo crec que aguantaran fins al juli. Però què li passa? Que té una malaltia. Sí, té un càncer terminal. Però ara s'ha enamorat. Eh, que sí. Hi ha hagut un punt de tendresa, un rebrotet. Va amenaçar, allò que es fa tant, al personatge de Laura Conejero, no? Li va dir que la segrestaria, li va dir alguna cosa així. Però això era iniciativa de la Lídia. Sí.
Vol fotre el Claudi. Llavors la via per fotre el Claudi és fer mal a la Laura Conejero, que és la seva parella. La Judit, no? Sí, exacte, la Judit. Llavors maquinen una cosa i el Prat li diu jo m'encarregaria d'això. El Prat és el director del casino? El Prat és el director del casino, el dolent dels dolents. Llavors quan li està a punt de dir a la Judit, diu tu ves a tal lloc que trobaràs una gent que l'has d'acompanyar,
El que passa anar tant lloc a trobar aquella gent és que li prendran unes altres hòsties. I de peguin. Seria una cosa terrible. I llavors quan li està dient això, va fent un canvi. A més és molt dolent i ens l'ha empentat sempre com sense escrúpols aquest personatge. I al final li diu, mira, tens papers que endreçar aquí. Ella de fet algun cop l'havia ajudat. Fa poc. Quan ella estava així malalt i tossia.
Li portarà un copet a l'esquena. Un got d'aigua. Tenim l'última seqüència d'avui que el Prats ha intervingut com a protagonista. Si, amb la Lídia. La Lídia li agafa un atac de banyes al cervell. Són les teves instruccions tal com has dit, però finalment m'hi he repensat. No volia deixar la Judit en mans d'uns sicaris. Primera xata. Això vol dir que no és que alguna cosa hagi sortit malament o hagi fallat, sinó que has estat tu? Si. Per què? Per què ho has fet?
Mira, no et sentis traïda Lídia. Encara que hagi aturat el teu pla. Continua pensant que és brillant. Brillant i valent. Però això no entenc res. Si tant t'agradava el pla i jo... T'has equivocat amb l'esquerra. No vull ficar al mig de les meves garres brutes la Judit. I per què ara ja no? N'havien parlat, estaven d'acord. Què ha canviat des de les hores? No ho sé, no ho trobo just. A més és massa fàcil. Un home que parla de justícia. Com s'atreveix? Això que dius no s'aguanta per enlloc. Les coses...
Estan així ara Lídia. Tu realment confies tant en mi com dius? Ella porta un escot considerable. De debò que em vols com a sòcia? Perquè he perdut moltes hores pensant un pla per tenir la Judit. I una blusa topos negra. Tenia tot preparat perquè sortís perfecte. I ara me n'adono que no sabia que... I ell no em quedaria a rodes perquè no ho sàpiga. Em dius que no, que no la vols embolicant tot això. Però quin problema hi ha amb ella? Però Carme però... No, està molt greu vull dir. És diferent. Diferent? Diferent en què? En què parles? Diferent en moltes coses.
Roger, jo m'he perdut. Ho parles clar d'una vegada i jo no en tinc res. Jo també eh. Desprèn bondat humanitat. Em fa sentir bé tenir-lo al meu costat. M'agrada veure-la cada dia com somriu, com es mou. De qui parla? De la conejera. És fràgil. No s'escoltarà el Jordi. No, no puc estar per tot. Hi ha massa bellesa en ella. Hi ha massa bellesa en ella. Que bonica la frase.
És el debat d'avui, no? Hi pot haver massa bellesa en una persona? Sí, massa. Vostè, Benito, es considera que té massa bellesa, vostè? Home, me'n sobra. Li dius sobra, no? La Carme, ja ho sabem, que parla per descomptat. Té massa bellesa, la Carme. Jo per això no mai la miro als ulls, perquè em seria sec. El resum d'aquesta escena, del Prat, ho faria com aquell començament del tango aquell, famosíssim, que es diu
Por una mirada de un noble potrillo, que justo en la meta afloja el llegar. Pots tornar a repetir? Això m'ha agafat una mica aquí... No, defineixos també el que ha passat. Por una mirada de un noble potrillo, que justo en la meta afloja el llegar. Carlos Gardel és aquest? Podria ser el Gardel, sí. Ara no sé el títol de...
del tango. I el toquen a la pel·lícula aquella que feia l'Essència de Mujer. El... com es diu? El Pachino. No el conec. L'últim ball que fa... bueno, fa un ball. I després també a la pel·lícula aquella de Mentiras Arriesgadas. Ah, ja, ja, ja, ja. Amb la... Jemily Curtis. Sí senyor. No és aquesta cançó eh. No, no és aquesta. Aquesta és un clàssic.
Diu ara el Prats s'ha tornat un Monyas, però què està passant aquí? El diu el Sergi. És la metastasi. Fins aquí la tertúlia d'avui de la Riera.
A vostè està allargant la riera perquè la seva secció la té curta avui, no? De què parlarem avui? De què parlarem de les coses importants? Serà com si diguéssim una miscel·lània. D'aquí vuit minuts es presenta la miscel·lània. És veritat, a Sant Just d'Esbern hi ha un... què és? És la miscel·lània del centre d'estudis Sant Just Tengs. Veus com jo estic connectat amb l'actualitat. I de què va això de la miscel·lània?
No, ara ja estic aquí traient tema perquè estàs forçant la seva. Expliqui'm una mica això. Són treballs sobre la història de Sant Just. Està el nostre amic i gran historiador que ens acompanya al dilluns. Manel Ripoll no. No, potser algun cop fa algun treball. Segur, segur. Diu, tantes miscel·lànies, diu el Sergi, en un dia no pot ser, eh senyor Benito, per tant... No fem miscel·lànies. O fan la del centre social de Sant Just Tengu i la seva. Que facin el centre allò que la tenen més preparada crec.
Segur, segur. Repartim-les una mica, jo també estic d'acord. Ja farem la missalanya al centre d'estudis un altre dia. Carme, volies parlar alguna cosa més de la Riera?
Balló, fill de... no? Fill per encàrrec. No sap com s'acabarà eh, perquè ara el seu fill per encàrrec la dona vol aportar, llavors ell ja ha anat a manassar l'exnòvio, una mica van assolar eh, tot plegat. Sí eh, ja està agafant tintes de col·legues. La Mònica Loquetti continua sortint? Sí, ha sortit l'altre dia. Li va dir si volia anar al cine la seva filla, no? Va tenir una mica de paper. I van anar al cinema al final? No, perquè la filla s'ha posat a plorar.
Va dir que ja se n'anava a la panxa. I per això no anava al cine? Perquè no li agradava el seu embaràs. Llavors li va dir que del cine va passar l'avortament. Home, per veure Alien, no? Que és una pel·lícula que surt algú de la panxa d'un... Sí, sí, sí. Van anar a veure aquesta pel·lícula, mare i filla? Sí, per això Alien. No, no, no. No ho sabem senyor Benito, no li hi ha la gent. No, no van anar al cine. Al final no van anar. Volien anar a Barcelona al cine i no, no, no. Van anar a veure la pel·lícula del Joan Casabets que es diu Rosemary Baby.
Traduïda al castellà com la semilla del diablo. En fi, senyor Benito, deixem-ho aquí perquè és mentida. Estàs amb el telèfon? Gafi'l, gafi'l, gafi'l. Gafi'l aquí en directe. A veure qui és. Ai, perdó. Maria, hola. Hola, estic aquí a la ràdio. Estàs sentint parentena. No, estem fent... Sí, sí. No, estem fent una costallada. Seria tallada la parla. Digue'm. De sent, eh? Sí. Què diu? Què està dient?
Ah, molt bé, molt bé. Ja en parlem més tard.
L'has dit tu? A veure una cosa, senyor Benito. Jo és la primera vegada que veig en un programa de ràdio que el col·laborador agafa i truca. O sigui jo això... No, agafa el telèfon. Jo això... no sé, Quim Monzó no ho ha fet mai, això. No? Bé, no tinc idees. Segurament ho haurà fet alguna vegada. No volia comparar amb el Quim Monzó. En fi, Carme, alguna cosa més de la Riera? No.
La vostè està cagat eh. Primer que li m'agrada la Carme. No, era que no. Ara ja... Més tema? No sé. Busca, busca. Els títols de crèdit. Parlem dels títols de crèdit. Hem parlat dels tres temes destacats i... Més o menys està així. Sí, sí. Està repartit. Mira, el Sergi diu... El Sergi diu... No, no diu cap tema. Comenta la jugada al telèfon. Diu, però què és això? Diu, la rambles o què?
Diu que aquest no era un programa seriós. No, això no. Diu que aquest no era un programa seriós. Diu que no esteu enganyant. Diu que me'n vaig a veure vuit al dia. Encara no ha començat, no? A la set. Fa competència amb l'informatiu vésper dels injusts notícies. No, però no arriba. Vull dir que no competeixen entre elles. Són públics diferents.
Molt bé, doncs Carme, senyor Bení, t'ho preparis perquè ara hi ha molta expectació per la seva secció. Està cagat, eh? Bé, bueno, en fi. Ui, si tenim... Sííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííí
Vinga, tots junts. No, encara no.
Vostè se la sap o no? Vinga, tots a casa.
No, no me la sé jo. No, si no s'ha de saber... A veure, canti l'ascensa de la cançó. Ara no em demana.
Bé, hi ha molta expectació creada. El xat s'ha triplicat l'audiència a ràdiodesvern.com, a la webcam, perquè el senyor Benito ha preparat avui una de les millors accions, jo crec, de la temporada, les coses importants de la vida. Les coses importants de la vida. Avui, senyor Benito, és que no em prepares res. No, que sí, que sí. Però almenys m'ha vingut. Veig que no m'has preparat res. He vingut aquí a donar la cara al pitjor d'escovia. Efectivament.
Gràcies carinyos. El que passa és que aquesta setmana has sigut com moltes coses i llavors dic, bueno espera, ja m'he d'endreçar una miqueta el tema. Per favor, quina excusa més miserable. Has parlat de coses que no has pogut escollir, no?
Tenia una cosa que volia parlar de la casera, de les caseres. De la casera? Sí, la caceria, en castellà no caceria, en català. Ah, parla del Felidán, i sobretot el Joanca, no? El rei. I anava preparant i va l'animalot aquest i se m'avança.
Per aclarir, si ara parlo de les caseres, la gent anirà dient, ai, que oportunista, perquè el rei ha anat a caçar un elefant. També volia parlar de Repsol, per exemple, a Sud-amèrica, no? I justament va la Cristina Kirchner, presidenta d'Argentina. Volia parlar d'Argentina en general, no? Una miqueta d'Argentina. Això hem tret al tango.
Vostè té molt amor. La conmemoració dels trenta anys de la guerra de l'Esmalvina. És un fet que a mi em va copsar. Ja fa trenta anys.
Ha passat moltes més coses. Sí, però ara que estem fent un resum del que ha passat a la setmana. No, no, no, és una altra secció. És una altra secció eh, sí. És que jo estic jo, jo veu que no estic tirant, no tiro ara el carro, estic esperant, estic aquí. Doncs mira, sap el tema que portava avui? Quin? I que porto, eh, no solament en passat sinó en present, i és un tema de futur. Que avui volia parlar de l'espreu
Prediccions. De les prediccions? Si senyor. Mare meva, això? Predicció del futur. Té molt bona pinta.
Bé, això ho fa el nostre home del temps, Carles Hernández. És una amena de prediccions. És que diu que parlarà de les prediccions. I el Sergi, el senyor Benito, diu que parlarà de les prediccions. I el Sergi, el xat, diu, això ja ho fa el Carles Hernández i rius.
En fi... Veig que està una mica crític el senyor Sergi, aquest del chat. Sergi Pom, vostè el coneix bé. Sí, sí. Ah, d'acord, d'acord. Parlem de pronòstics, de prediccions... Sí, de pronòstics... Però que és com un tema místic, a l'estil Nostradamus. Bueno, està englobat tot el tema aquest. Bé, bueno, vostè ja sap que aquest any, 2012... Sí.
teòricament uns tals senyors mayes. Enrique i Anna Maya. Anna Maya, que vivien segurament per allà al continent americà. Vostè sap la... Bueno, bueno... Jo ja li dic que estic a l'espectativa, a veure que font tira, perquè portem 5 minuts i encara no hem arrencat. Vostè sap les 3 tribus que hi ha en un treball, en una empresa?
No, no es conec, no, no, no. Hi ha los inques, eh, los mayas i los aztecas. Ho sabia això? No, però això què té a veure amb l'empresa? Amb una empresa hi ha aquests testers d'ècnides, diguéssim. Hi ha els inques que són els que inquen el codi i treballen.
Després hi ha els maies, que són aquells que venen una miqueta ja més tard i diuen, maia mou algú, maia mou algú. I finalment ja venen els azteques, que són, estan per sobre, venen molt més tard, ja quasi l'hora de plegar, i diuen, a veure tu, azte cargo de esto, tu azte cargo de lo otro. No, no, no, no, aguanti, aguanti.
Aguanti el tipus, miri a càmera, miri a la webcam de ràdio d'Esbern, i digui, repeteixi després de mi, jo, Eduard Benito... No, repeteixi, repeteixi després de mi, jo, Eduard Benito... Demano perdó. Si heu fes algun uient... Si heu fes algun uient... O uienta. O uienta. Has de dir que fuc. Que fuc.
De ràdio desvern i de la penya del morro no tornarà a passar. Com esperem que no torni a passar? Una matança del rei Joan Carles a un elefant a guent.
com una matança del rei Joan Carles Agen. Mira que és fàcil, eh? Vostè i el rei estan a la mateixa altura, ara mateix. Ell també s'ha disculpat com vostè. Però vostè ha fet més mal, eh?
Sí? Sí, home. Això dels azteques, perquè això només no tenia ni aquí, o sigui, ho té a la memòria, no? Això és recursos, recursos. Però li ha agradat, eh? Sí que m'he rigut, el que passa que... Azteques, què es diu? Aztecargo de... Això cada vegada és més una revista del Paral·lel, eh?
I després de los chistes d'Edward Benito, entra Melche Bar. M'agradaria que pogués el cople aquell de la Pulga. Té una pulga que em sembla que la cantava... A mi m'agrada molt el cople de... Escolta la lletra de Fresquibris? Sí. Sempre l'hi poso, no? És que vostè... Jo el veig molt a l'ambient del Molino, dels anys 60, però com a públic, eh? Venga, molt vivutet. Sí.
Escolta, i no té temes, no? Sí, home, hi està, per les noves prediccions, collons. Aquí distreiem-me, home. Va, perdó, perdó, perdó. Per favor, home. La mar està fresc i bilis, fresc i bilis, fresc i bilis, i da mucho gust i bilis, gust i bilis, el mar. Si se sabe el truc i bilis, truc i bilis, truc i bilis,
Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis, Oliberis,
És que ara ja és època de mar i de platja, eh? Ja comença, ja comença. En fi, si voleu veure el vídeo, jo us el recomano, busqueu Fresquibris al Youtube perquè no té pèrdua i desperdici el cor de nois quan entra, les noies també, les curistes... Era un gran número, eh?
En fi, senyor Benito, va, tenim cinc minuts per comentació.
La secció inacabable del senyor Benito. Avui, les prediccions. Les prediccions. Què passarà? A veure, com vol enfocar el tema de les prediccions? Bueno, perquè és un tema que sempre ha preocupat la humanitat. La humanitat sempre està preocupada. Què passarà demà?
O demà, o més enllà, l'esdevenidor... Sí, perdone que el talli, eh. Però l'únic ullent que tenim, que és el Sergi Pons, l'estem perdent, eh. S'està movint. Perquè m'acaba de fer una jugada a Palabrados. Així sona? Ah, no, no sona.
El que va fer una jugada ha fet cemita fa tres minuts a Palabrados. Sí, sap que és a Palabrados o no? És una aplicació del mòbil per a Android. Que jugues com a l'Escravel. Que està molt de moda ara. Sí, està molt de moda. Però no desviï l'atenció. Home, constantment vostè m'està posant trampes. M'està obrint finestres. Però anem cap a les prediccions. L'home és home. És a dir, la humanitat sempre s'ha preocupat de què passarà. Caldrà que ens llevem? Perquè si vostè sap que demà s'acaba el món, avui què faria?
Jo faria el programa normal. La penya de la fi. El fi de la penya de tot. Sí, el fi de la penya. El fi de la penya és un bon nom. El fi de la penya. Sí, perquè té aquest doble significat d'acabament i també de finalitat i objectiu. De fita. De fita de l'institut de Sant Just. La penya del morro acaba con el mundo. Seria una mica pretensió. Si el mundo no acaba contigo. La penya del morro acabarà con el mundo.
No, però sempre hem estat aquí, i al llarg de la humanitat sempre hem estat allò preveient o intentant preveure. Es veu que els antics, i això ve a la contra d'avui de la vanguardia, recomano que la llegeixin, perquè surt un personatge que es diu Omrael Norbert Muïgh. No el conec. Jo fins ara tampoc.
Va néixer a Òstria al Tirol i se'n va anar a viure a Guatemala. Ell diu que el cridava, hi havia una cosa que el cridava, se'n va anar a Guatemala i allà es va fer... És sacerdot maia. És el que posa aquí. Llavors, clar, li pregunten, diu, escolti, ara el 2012 hi ha aquesta predicció dels maies que diu que s'acabarà el món, que serà un patapí amb un cataclisme i tal, i diu no. I aquest ja comença...
a salvar una miqueta els estris de casa. I diu, no, no, el que passarà és que el món es canviarà, hi haurà una renovació, començarà un cicle d'harmonia de 5.200 anys. Harmonia? Harmonia. Ara ja hem tingut un cicle de 5.200 anys de discòrdia
I ara vindrà l'armonia? Per on vindrà? Per Iran? O per... El Yemen ara? Per on vindrà? Sí, per un lloc d'aquests. Perquè ell diu que s'ha generat foc, cataclismes, aigües... I un foc i destrucció. Com es diu aquest home? Omrael? Sí.
És una mica il·lús, jo penso, perquè la humanitat s'ha caracteritzat per anar-se matant els uns als altres i els de l'altra història. Jo crec que, no sé, 5.000 anys o 10.000 o 15.000 anys d'humanitat no canviaran d'un dia per l'altre, no? He fet la reflexió. Ell diu que és un procés lent, però aniran canviant els valors, aniran canviant una miqueta la gent... O sigui que és un esperançador. Jo, per almenys, m'ha agradat portar-ho avui perquè és com una predicció. Preveu un futur una miqueta esperançador
tret del que ens estan presentant, doncs les altres, com dirien, les forces del mal. Va ser Rajoy, Merkel, etcètera, etcètera, que estan dient que això s'acaba. Home, està bé que hagi posat aquest punt també de positivisme que ens agrada d'aquí. He volgut portar una miqueta d'això, una esperança. Veig que aquest home és esperançador, diu que no s'acabarà el 2012. Molta gent que creia que s'acabava el 2012. Per això
Per això la gent havia fet hipoteques. Diu que una hipoteca estàs dolent. Senyor Benito, ho deixo aquí. Ara que he agafat el dinar. Gràcies per haver vingut una setmana més al programa. Jo aquí vaig posant sintonies i l'hem salvat. El Jordi ja posarà sintonies.
És un exercici entre vostè i jo. Una pregunta. La senyora que l'ha posat abans era la Rita Pavoni?
El senyor Benito que decideix l'última cançó del programa. Gràcies a tots per escoltar-nos. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. El trucaré el dilluns perquè és Sant Jordi i trucarem a tots els col·laboradors per saber què fan en aquell moment. Perfecte. Bona tarda.
No seré curioso si amb els altres ballo el rap. Amb tu, amb tu, amb tu, tu ets la meva passió. Jo parlo, el palo del matóreo. No provocar la realitat si amb els altres ballo el rap. No fer-me les escenes si amb els altres ballo el rap.
i conti che sei la mia passione io parlo il valo del passione lentamente guancia guancia io ti dico che ti amo
No, no seré genoso, si con gli altri parlo al tuè. No, no seré furioso, si con gli altri parlo al tuè. Con te, con te, con te, que sei la mia passione, io parlo, che parlo del maggiore.
Te digo que te amo. Tú me dices que son bellas, dondolando. Abracadis sulla stessa matonera, no, con el ser esceloso. La de un cos bella, la de un amic.
Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui divendres 20 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Aquesta hora es presenta la XVII Missalània del Centre d'Estudis Sant Justencs. Enguany compta amb cinc treballs dels autors dels quals se n'han presents en aquest acte. La Missalània comprèn estudis
sobre el sanatori, la creu del padró, la guerra carlina, Sant Just, Can Mèlic i la timologia del municipi. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, i per tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada. Diumenge, a Sàlibre Sant Jordi, a Sant Just, la diada comptarà amb diverses activitats dirigides a totes les edats. Can Genestà serà el centre neuràlgic,
i acollirà parades de llibres i roses, així com presentacions de llibres i tallers. Salvador Cardús va omplir ahir la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Prop de 200 persones van assistir al tercer diàleg organitzat per Sant Just per la independència. La dignitat de Catalunya i els objectius del país van centrar les reflexions de Cardús.
Ràdio Vesvern oferirà tota la programació en podcast. A partir de dilluns, aprofitant la diada de Sant Jordi, també s'inauguraran les noves aplicacions per Android i iPhone, a través de les quals es podrà escoltar a la ràdio en directe i accedir al podcast. Bona tarda, avui es presenta la 17a miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs. Enguany compten treballs de diferents autors que en parlaran
en un acte a la sala del 50 aniversari de la Teneu aquesta tarda a la 7. La vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, Maria Quintana, ha destacat la qualitat del conjunt d'articles que formen aquesta miscel·lània. Sentim doncs, Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens.
Sembla que no tenim disponible aquest tall. Aquesta em fa una especial il·lusió. Perquè, per exemple, jo conec el treball que ha fet el meu germà, el Pep. I sé el que hi ha dedicat i el que hi ha posat i el que he fet, no? I a més és molt atractiu, la història del sanatori. Però després el Julio Elcho, que és com un pou de ciència, doncs també fer la de la creu del Pedro, que és molt interessant. I després la de l'Olga, de l'Olga Svern, de d'on venim, els Sant Justencs.
i la neta de Can Mèlic, la història de la família. El regidor de cultura, Sergi Seguí, ha escrit el pròleg d'aquesta 17a missalanya. Seguí elogiant la feina voluntària del Centre d'Estudis en just temps. La feina del Centre d'Estudis ens fa pensar tots plegats. Aquesta feina que fan ells de recopilar informació, de difondre tota la informació que han anat recollint, tot això crea debat, crea sentiment de pertinença al poble.
a crear qüestions social. Jo crec que la feina que fa el centre d'estudis a la llarga és per fer un sant just encara més fort. Un dels treballs que formen aquesta missalània és la història d'amor i desamor del sanatori de Pep Quintana. La casa es va construir entre els anys 1922 i 1924 però la parella no la va arribar a estrenar perquè va trencar abans que s'acabés de fer. L'any 27 la va comprar un grup de metges i va acollir el sanatori. Pep Quintana n'ha destacat l'interès arquitectònic d'aquest obra.
Però el que és espectacular és la part del darrere que no veiem mai, la que dona el carrer de l'Ateneu, tot i que entremig actualment ja hi ha una sèrie d'edificacions. Però abans que s'hi podia entrar, es podia obrir el barri, podíem veure un joc de terrasses i d'escales, que l'Audet, aquest arquitecte, era molt aficionat a aquesta qüestió de les escales i les terrasses. Un altre dels treballs és sobre la crea del padró i ha anat a càrrec de Julio Ocho. A partir de la col·locació de la creu al seu lloc d'origen,
va reconstruir la història de la Creu. Sant Just n'ha tingut tres, la del Padró, una de pedra i l'actual de ferro.