Són les cinc.
Ha començat el gruix de l'operació sortida de Setmana Santa. 390.000 vehicles abandonaran l'àrea metropolitana de Barcelona. Conèixer, doncs, per saber quina és la situació en aquests moments. Marriera, bona tarda.
Bona tarda, ha estat allà de la C31 a Palamós per un accident sentit Palafrugell, i tot i que es fan desviaments per l'interior de la població, hi ha un quilòmetre de retencions en sentit nord. I a aquesta hora també hem de parlar d'un accident a la ronda litoral de Barcelona. Ha passat el moll de la fusta sentit Llobregat, un cotxe talla un carril dins d'un túnel, i això provoca intensitat de moment.
El president rus, Vladimir Putin, amenaça d'enviar el seu exèrcit per ajudar la població russòfona revoltada a l'est d'Ucraïna. El govern de Kiev, Rússia, els Estats Units i la Unió Europea estan reunits a Ginebra per trobar una sortida a la crisi de l'exrepública soviètica.
L'Aliança de Barcelona ordena l'ingrés immediat a la presó de l'empresari Fidel Pallarols i l'exsecretari d'organització d'Unió Vicenç Gabaldà, condemnats a set mesos de presó per desviar fons públics al Partit Democristià. El govern espanyol els ha denegat l'indult que havien sol·licitat.
Dos pescadors morts i tres desapareguts en el naufragi d'un pesquer davant de la costa d'Astúries. Els equips de recerca han pogut rescatar vius. Set dels tripulants hi continua la recerca dels tres desapareguts. Paralitzada la producció de l'empresa xinesa que fabrica calçat per Nike, Adidas o New Balance, entre d'altres uns 30.000 treballadors hi fan vaga per protestar pels seus baixos i per la falta de prestacions socials.
Algèria, el país més gran del Magrip i proveïdor de gas a Europa, celebra eleccions presidencials amb l'actual mandatari Abdelaziz Bouteflika com a favorit. Bouteflika, de 77 anys i amb un estat de salut precari, ha fet la primera aparició pública en un any per anar a votar.
L'aeroport de Barcelona al Prat té aquesta setmana santa un 11,5% més de vols que l'any passat. Mallorca, Roma, París i Tel Aviv i Nova York és on va més la gent. Renfe ha reforçat les rutes amb Andalusia i la Costa Daurada.
Les autoescoles catalanes denuncien a Catalunya informació que s'ha duplicat el temps d'espera per fer els exàmens de conduir perquè no se substitueixen els examinadors que jubilen. A la demarcació de Barcelona es fan proves cada 10 dies, a Tarragona cada 15 i a Lleida un cop al mes.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça vol passar pàgina a la decepció de la Copa. L'equip torna a la feina aquesta tarda per preparar-se el partit de diumenge contra l'Atleti Club de Bilbao. Jordi Alba i Marc Bartra podrien afegir-se a la llista de baixes en defensa. En va ser aquest vespre a partir de les 9, segon partit dels quarts de final de l'Eurolliga, entre el Barça i la Galatasaray, la podreu seguir en directe a Catalunya Ràdio. I en hoquet i herba, el Polo, s'ha classificat pels quarts de final de la Lliga de Campions.
Pel que fa al temps, la tarda transcurrerà amb sol a gairebé tot Catalunya i només alguns núvols aïllats. Temperatures entre suaus i altes, amb màximes d'uns 25 graus a l'interior. Demà, divendres Sant, tornarà a fer el mateix temps, però s'esperen canvis per dissabte al vespre i diumenge. Ara escoltes plàdio d'Espern, sintonitzes plàdio d'Espern, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Taster 98.1 Ràdio Taster 98.1 Ràdio Taster 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Alo, aló. Hi ha algú avui? No, ja ho sabem. Però no passa res. Nosaltres, per contracte, hem de fer la penya del morro del dijous. Sant...
Benvingut avui, 17 d'abril del 2014, al programa de les tardes de la ràdio. Us parla i us saluda Jordi Domènech, tot i que avui som conscients que parlem una mica a l'aire. Cristina, bona tarda. Bona tarda, a l'aire estem, per això, Jordi. Ara ho has dit tu. De fet, jo penso que avui no ens està escoltant ningú.
És una teoria que ara l'haig d'acabar de desenvolupar, Cristina, però jo avui estic desanimat perquè la gent està fora, la gent ja aprofita el bon temps, està amb el cotxe, per això sortida, la P7, tothom allà encaixat, o la platja, directament ja. Però vaja, això no treu que nosaltres som uns professionals com la copa d'un pi...
I per això estem aquí, donant la cara i fent programa. Què passa, Cristina? Tenim quatre persones que ens estan veient per la webcam. Ara dues, eh? Ah, dues, sí. Ha baixat, hem vist que efectivament... M'havia il·lusionat, eh?, per moment. No, no, no, tranquil·la. A més, avui estic tan segur que no hi ha ningú que ens escolta que encara que demanem trucades, la gent no trucarà. O sigui que jo no pateixo.
Un repte. Mira, no vols ser un repte. El repte del Jordi. El repte del Jordi. Mira, posem la música del repte del Jordi, perquè avui tenim un repte que és que algun oient truqui...
I no un amic nostre, eh? No un amic del programa o algú... Bueno, amic del programa pot ser-ho, però no que el truquem nosaltres a ell, eh? Si ens esteu escoltant, truqueu 933723661 i compartiu les vostres penes de dijous sant amb nosaltres. Entre tots farem la processó de la penya del morro. 933723661.
Avui al programa hem preparat algunes coses. Per exemple, d'aquí una estona repassarem les notícies de Sant Just amb la Cristina Barca. Bona tarda.
A més a més, també avui el programa d'aquí uns moments amb el Sergi Pont des de Nova York, les notícies positives de la Núria Oriol, ofertes de feina. Connectarem amb el casal de joves, intentarem també establir connexió amb l'Ubidi, que és un excol·laborador del programa i que està fent una obra de teatre a Barcelona els diumenges a la sala Porta 4, ens explicarà què tal, i també amb els llibres de l'Arnau Consol, tot això en aquest programa de la penya del morro especial dijous.
No truca ningú, no? Jo no truca ningú. En fi, Cristina, comencem, si et sembla, repassant el més comentat de Twitter, perquè ahir van passar coses a la nit, algunes coses van passar a la nit i a València també. Però, vaja, Mestalla, Campiones de la Copa del Rei, a la Madrid Copa 2014 o Cibeles. Han sigut els temes més comentats avui a Twitter, perquè ahir, després de guanyar la Champions, l'equip blanc es va dirigir a la Cibeles per celebrar el nou títol juntament amb els seus aficioners.
Sí, després... Perdona, cal llegir-ho, tot això? Cal llegir-ho, no? Home... No, fes, fes, fes. Després, que el capital del Madrid, Iquer Casillas, els fes la copa del rei, mentre el rei Joan Carles el subjectava per la cama perquè no caigués, els blancs van sortir de Mestallà amb la copa en mans de Sergio Ramos, encarregat de pujar-la a l'autobús,
i es van dirigir cap a l'aeroport per tornar a direcció a Madrid, on brindarien el títol als seus avicionats. A la plaça Cibeles, mirers de seguidors blancs els van concentrar al voltant de l'estàtua de la font de la deessa Cibeles, al centre de Madrid, i un cop van arribar a l'autobús dels blancs a la plaça, un per un, els jugadors van anar...
...van anant sent cridats per pujar a la passarel·la... ...que rodejava la Cibeles. La salvació va acabar un cop... ...la Cidó Domingo va cantar l'himne... ...l'equip va tornar a l'autobús... ...i va regressar al Santiago Barraveu. Tot i que la salvació oficial va acabar aquí... ...avui encara molts seguidors... ...celebren el títol a través de les xarxes socials. En aquest cas, alguns madridistes... ...van decidir penjar fotos a diferents moments del partit... ...i del postpartit... ...i altres, en canvi, van decidir penjar fotografies seves...
En aquest sentit, cal destacar una foto a Twitter, que hem vist aquest matí, que ha estat penjada, entre altres, pel compte madridistes antifes, on apareixen set seguidors amb una bandera de la Alemanya nazi amb l'esbàstica al cintre de la bandera, i a peu de la foto apareix a terra l'estelada mullada. El comentari d'aquest compte respecte a la fotografia era «A la foto, la vergonya del madridisme, aquesta gentussa fora de les nostres grades».
Cal dir una cosa, Jordi, és que ha tingut moltíssims favorits i moltíssims retuits, eh?, aquesta fotografia. Veurem a veure què és el que passa. Algú potser hauria de prendre mesures, no?, algun dia, sobretot d'aquests símbols fatxes i franquistes i nazis que apareixen i que ahir es vam veure bastant a la fanzone del Madrid, per exemple, o aquesta fotografia que apareix impunament i aquí, com sempre, no passa res.
En fi, què diu la gent a Twitter? Per exemple, Sergio Sánchez diu, campiones de la Copa del Rei, per això som el millor equip del món. No es pot comparar amb el Madrid, sempre seran uns segundons, el Barça, com sempre. Un altre comentari. Jo no tinc per què anar llegint aquestes coses. Ja m'ho pensava, però s'ha de fer, Jordi. Un altre comentari. És el Christian Serra, 7200, que diu, quina nit madridista, em sento orgullosa del meu rei al Madrid. I per acabar, el Robben Mourinho,
Moreno, que diu, qui digui que el futbol no dona la felicitat no ha tingut la sort de néixer sent del Real Madrid. En fi, doncs escolta, una felicitació, un aplaudiment als merenguis, ja com l'Andrea, per exemple, que la tenim aquí a la ràdio, avui no, estan descansant, però vaja, enhorabona a tots i ja està. Tinguem la carpeta i tinguem el tema ja.
Sí, tanquem la carpeta, Jordi, almenys els has felicitat en aquest cas, però tu et recordo que eres una de les persones que estaves ahir ben segura que el Barça guanyaria i estaves aquí celebrant-ho i de tot, eh? Com que no? Vols que ho recordem? Què? Home, fica el tall, fica el tall.
Fem l'hora de la pena, perquè jo no sé què passarà avui. No veig la gent molt motivada. No. No veig la gent animada com altres anys, quan hi havia una final del Barça, que la gent anava amb samarretes de l'equip per aquí i per allà. Això és veritat, eh? No acabo de veure jo això, eh? Sincerament, tinc la sensació que la gent no està animada. I per aquest motiu, més que mai, jo penso que el Barça avui... Guanyarà. Guanyarà. Jo penso que el Barça guanyarà.
Què et dic? 3 a 1. M'he vingut amunt. Ostres. M'he vingut amunt. 3 a 1. El Barça guanya avui la Copa del Rei. Bé, eh... Sí, això va ser ahir. Va ser un moment que em vaig... L'epòria. Sí, em va pujar el sucre o alguna cosa per l'estil.
De fet, durant el programa d'ahir vam estar connectant durant tota l'estona amb els nostres companys, l'Oriol Pasqual i el Manel Ripoll, col·laboradors del programa, i que, de fet, avui encara estan a València, o no sé si estan tornant. Ahir, el cotxe que vam connectar, que estaven a l'autopista, allò era una festa. El Manel, recordo que estava amb la bocina. Manel Ripoll, bona tarda. Manel?
Ha estat tan trist que jo crec que ni ha volgut posar-se ni res, Jordi. No m'estranya, eh? Podem tornar a trucar al Manel, eh? Més que res, perquè això també fa molta gràcia a la gent, veure quan la gent està... Trista. Sí, en les seves últimes. Home, i més encara... Perdona, avui el 90% dels colers estem així.
I més encara ells, eh?, perquè a sobre recordem que passaven nit a València i, per tant, han hagut d'estar tota la nit escoltant, suposo que, alguns crits de madridistes com celebraven. I, a més a més, avui, que no sabrem si encara hi queda algun aficionat blanc per allà, però... No volem fer mala sang, però vaja, aquell cotxe, perquè em sembla que ara estan tornant de València, també estan a la P7, no sé quina alçada, ara els hi preguntarem. Aquell cotxe, jo crec que no es viu el mateix que...
que es vivia ahir. Anem a preguntar-ho. Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. Un aplaudiment pels herois que tornen avui. Esteu al cotxe ara mateix, Manel?
Mira, ara mateix, com que sabíem que tindríem la connexió, hem parat a un àrea de servei, així l'Oriol podrà parlar més. Ah, més tranquil·lament. Perquè, com que té moltes coses a dir... Ha de fer resalda. Diu, conduint no puc fer les dues coses a l'hora, llavors hem parat perquè pugui... Escolta, ahir, Manel, com vau sortir del camp? Perquè, clar, estàveu... Home, el sortir va ser trist, el sortir va ser trist i decepcionant, la veritat.
que per uns moments ens van un altre cop fer creure que podíem guanyar, que podíem fer alguna cosa, però al final es va tot. El minut 85 en va anar tot a nord. Es va torcer una mica. Manel, m'imagino que l'ambient avui al cotxe de tornada de València cap a Sant Just no és el mateix que el que hi havia ahir, que portàveu la bandera del Barça al vidre, portàveu la trompeta... On teniu la trompeta?
La trompeta i la bandera, tot està guardat dins la maleta, ja. Tot guardat. Ara, l'únic que tenim és el xulet que vam fer servir per l'himne d'Espanya, no? El tenim aquí per xular d'equip ara, no? Sempre quedarà aquest moment, eh? Un moment de xular l'himne. Per cert, s'ha comentat molt també a través de Twitter que quan estava sonant l'himne Messi va escopir, en aquest cas, i s'ha creat una mica de rebomborri respecte a això també a les xarxes socials. No sé si vosaltres ho podeu veure, però en aquest cas...
Des de la distància no. On estàveu situats? Estàvem situats, era Gol Chicotet Baix. Ah, Gol Chicotet Baix. Sí, les entrades eren la zona més barata, però podem posar Gol Chicotet Al, que havíem estat
en altres finals allà dalt, i aquest cop era una mica més a baix, gairebé fent contornada en un dels córners. Vau veure algun incident o alguna cosa per l'estir entre les aficions després del partit? No, no, no. El que sí que ens va, com a mi em va sobtar bastant, va ser el moment d'entrar, perquè és la quarta final que anava, i la tercera final que anava més talla, per tant, més o menys ja coneixíem una mica com havíem d'entrar i tot, i quan vam anar a accedir a la zona d'entrada dels aficions del Barça...
Hi havia un curt de seguretat de la Policia Nacional bastant considerable. L'altre final que vam anar amb el Bilbao i amb el Real Madrid l'altra vegada no hi havia hagut mai aquest curt de seguretat.
I sí que hi havia molta policia muntada a cavall i els defensors de la Barça els feien passar per un cordó i hi havia banda i banda policia nacional. De fet, també políticament ara mateix l'ambient és diferent que fa un any o fa un parell d'anys perquè, per exemple, hi havia moltes més estelades que en l'última final de la Copa del Rei i també més banderes espanyoles, minuts 17-14...
l'himne d'Espanya, uns xiulant-lo, l'altres cantant-lo. En fi, Manel, tens per aquí l'Oriol, que volem escoltar-lo, a veure com està? Sí, sí, sí, després tornem. Sí, sí, ara et passo l'Oriol, que està aquí ja descansat, amb ganes de fer una anàlisi important del partit.
Ara ve la rajada, eh? Jo ja... Ja preparàs l'audiència, no? Jo tremolo, jo tremolo, perquè l'Oriol, tothom també està una mica... O sigui, ha parat el cotxe, o sigui, ha parat el cotxe per poder parlar amb nosaltres. Bona nit. Bona tarda, si de cas. Home, bones, bones, dir-li a l'Oriol. Manel! Ja comença. Va, ja s'anima sempre. Oriol, com estàs? Digues, digues. Com estàs?
una barreja de... frustrat, emprenyat, trist també. Trist perquè veus que realment s'ha acabat el cicle, sí que ja és el que comentàvem una miqueta ahir, de dir, hòstia, a veure si era l'última alegria que podien donar. Perquè tu encara confiaves, eh? Eres dels pols que deies, bueno, confiem que aquest equip se'n vagi per la porta gran. I tant, eh? Bueno, i escolta'm, i un partit que haguéssim pogut perdre ben bé de pallissa perquè van tirar dos pals,
tot i que Pinto es van mancar els dos gols que ens van fer, va fer parades de mèrit, vull dir, no m'ha encaixat altres gols, però a l'últim minut Neymar va tirar un al pal, vull dir que haguéssim pogut anar a la pròrroga perfectament. Vull dir que fins al final... El que passa és que, clar, és un equip que ja veus que fa una sèrie de partits que estava en decadència i ara ja ha tocat fons. I això no hi va que ho aixequi. Oriol, m'agradaria que fes una valoració de diferents jugadors, per exemple, Neymar...
No, Neymar, doncs mira, dels pocs que ho va intentar. Messi. Desaparegut. M'estava convocat aquest, vull dir, no... No, no, no ho sé. Lo de Messi és lamentable. Suposo que el dilluns a Tartuli ja en parlarem, però lo de Messi és un tema per fer-s'ho mirar, per reflexionar. Alves. Alves. Alves. A la seva puta bola. Cesc Fàbregas. Un altre que va caminar. Xavi Hernández.
Buf, iaio. No vull dir, Xavi, Xavi, és un tema que ahir vam estar comentant amb gent fora del camp i tot, i que tots arribem a la mateixa conclusió, que Xavi, deies que hi ha el partit que feia, i clar, altres anys, doncs que s'ha fet gran, perquè altres anys veus que el tio que agafava la pilota mirava amb el primer toc o el segon toc ja feia passades,
I ahir veies com retenia la pilota, trigava 3 hores a fer el pass i donava temps que la defensa del Madrid ja es col·loqués. Més noms propis. Marc Bartra a la jugada del gol de Bale. Futur. Jo crec que aquest nano és el futur. Perdona, m'has escoltat bé tu. Marc Bartra a la jugada del gol de Bale. Marc Bartra a la jugada del gol de Bale. Es va trencar just a l'esprint. Va intentar fotre-li un... Si t'hi fixes, a l'inici de la jugada intenta fer-li falta.
però li dóna un cop, però clar, és que Bale és un portentor físico i Bartra, pobra, va fer el que va poder i a part va acabar la jornada. Jo, Bartra, crec que és del poc que es salva ahir juntament amb Jordi Alba. Fixa't, els dos que van acabar la jornada són els dos que més per mi van fer. Tata Martino. Hòstia, és difícil.
No ha sabut mai què és el Barça. Li han donat l'oportunitat d'entrenar un equip com és el Barça i ell no ha sigut capaç d'intentar conduir aquest sprint final d'aquests jugadors. No en sap més. Però jo el defensaré. Ell ha fet el que ha pogut, el que passa és que no en sap més. Hi ha un punt que no en sap més. I que la gent de vestuari...
Clar, ell li ha faltat motivar els jugadors, posar una mica d'ordre. O sigui, tu no pots permetre que Messi sigui el cinquè partit que vagi caminant pel camp busquets. Tampoc l'has dit, però el partit de busquets d'ahir porta uns quants partits busquets que també és per fer-s'ho mirar, eh? O sigui que Tata Martino, pobre, ha fet el que ha pogut, però és que no en sap més. I ha deixat que els jugadors vagin caminant pel camp. Més noms, Andoni Zubizarreta. Buf, dimissió. I per acabar, Josep Maria Bartomeu. Eleccions.
Aquesta és l'anàlisi. L'anàlisi que comparteixen molts culers a dia d'avui. Oriol, malgrat tot, espero que tinguis una bona setmana santa. I abans de marxar, deixem dir-li una notícia que potser l'ha llegit o l'ha escoltat, si de que ja la comentarem d'aquí dos dilluns a la tertúlia esportiva.
Però vaig veure l'altre dia per Facebook que penjaven una publicació que en principi deien que havia fet el diari Marca, on es comentaven que tota Barcelona tenia, perquè em vaig llegir més o menys el que posava, i deien que tota Barcelona tenia informació, que corrien els rumors, sobre uns correus suposats o whatsapps o informació que diu que bàsicament Messi aquest any estava centrant en el Mundial...
Això és un WhatsApp que hem rebut 50.000 vegades. I no només parla de Messi, parla d'altres persones, també. I de Rubí, de Rossell, parla de molta gent, aquest WhatsApp. Sí, és una cosa que es pot parlar, sí, sí. Bueno, en fi... Tot i això, ja et dic, ara anem tristots cap a casa, però ara tornarem a... Estem a Castelló, ara. Ah, molt bé. Per la vostra informació. Molt bé. I...
i ara parem a fer un cafè perquè no hi ha qui ho aguanti. Però jo et dic, eh, jo no... S'ha d'intentar veure la part positiva d'aquest equip, tot el que ens ha donat, com ho ha guanyat, mirant un part ara sí històrica, o sigui, aquest equip ha estat el millor del món, ens ha donat molt com ho ha donat i tot, i jo crec que se'ls ha de fer un monument, però ara aquí ha quedat definitivament enterrat, o sigui, s'ha acabat, s'ha acabat, i ara el que s'ha de fer és agafar l'escombra...
i si no ens deixa fitxar a la FIFA tindrem un problema molt gros, però enorme, i espero que això mínimament la Barça ho pugui arreglar, i si la FIFA ens deixa fitxar i vendre, ja en parlarem, suposo, però deixar uns quants jugadors, com un Piqué, un Busquets, un Messi, un Neymar, o sigui, deixar una sèrie de pilats de l'equip, i a partir d'aquí un Iniesta, i a partir d'aquí...
agafar l'escombra, fer fora molta, molta, molta gent i portar gent entre la filial i gent nova perquè donin moltes més ganes de guanyar un equip que ho ha guanyat tot. Sang nova, sang nova necessitem.
Molt bé, Oriol, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i que tingueu un bon viatge de tornada i descanseu una estona. Moltes gràcies. I també, perdona, des d'aquí el nostre homenatge, com tu, els més de 30.000 o 40.000 aficionats del Barça, que veuen animar fins al minut 90 els jugadors del Barça. Això sí, vam acabar.
acabar fònics, eh? Això sí. Fins al final vam acabar fònics, el Manel també s'estava prenent les seves pastilles de la fonia, estàvem ja que no teníem veu i fins l'últim moment ho vam donar tot. Se'ns va acabar l'Algarro amb el gol d'Abel el 85, allà va ser on ja va haver-hi un xof. Ja m'ho penso. En fi, Oriol, moltes gràcies. Recors al Manel i també a l'Helena i a la germana de l'Helena, eh? No, a ma germana. Perdó, perdó. La germana de l'Helena
la Carme, no sé si ronda per aquí a la ràdio... Ah, no, és veritat, que avui és el seu aniversari, per cert, eh? Sí, exacte. Felicitats, Carme. Felicitats, Carme, perdó, que no ens escoltes, perquè avui no ens escolta ningú, ja ho sabem, això, que vaja. Oriol, gràcies. Eh, que vagi bé una abraçada a tothom. Una abraçada, eh, la cosa a tots. Adé, això, sempre, sempre.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menys. 5 i 23 de la tarda, continuem en directe al programa. Un programa avui escoltat per menys dos persones, perquè nosaltres dos restem, Cristina. Ah, d'acord. No ho sabia, això. Sí, som els dos que escoltem el programa avui, perquè no hi ha ningú. Ja està, assumim-ho. Assumim-ho que no hi ha ningú.
No passa que està quedat trista. Home... Bé, jo et dic una cosa. Avui... Però no ho sabem, això, tampoc. Amb certesa. Jo et dic una cosa. Jo estic convençut, amb l'experiència que tinc més aquí a la ràdio, que si no féssim programa... O sigui, si no féssim res... Si no féssim res... No passaria res. Ningú diria res. Home... Per què ningú diria res? Perquè ningú ens escolta.
No, no rigueu. Encara, a veure si ens sorprendria amb Jordi, ens trucaria algú dient, escolta, mira, vull què. Tant de bo, tant de bo, tant de bo, Cristina, ens escolti algú i digui, no, no, és que jo us estic escoltant. Aquí a la ràdio, per exemple. O a través del xat, algú ens escrivís. Mira. No acabes d'escriure tu ara algú? No, no, no, jo no. Passem-me a les notícies de Sant Just. Vinga. No sé per què no les fem, però bueno, anem a fer-les. Vinga.
Bé, parlem de Setmana Santa, feina intensa també per les pastisseries de Sant Just de cara a la Mona i dimarts a diferents activitats al nostre municipi de Sant Just. Comencem, però, parlant de la Mona, perquè hi ha feina intensa aquests dies a les pastisseries del nostre municipi, com també a les pastisseries de tot Catalunya. Dilluns és dia dilluns de Pasqua i la tradició marca que els padrins regalin les típiques mones de Pasqua als seus fillols. Aquest any el tema estrella de les mones és la pel·lícula
Frozen, sembla, no? Sí, tot i que dilluns és el dia de més feina i de més vendes de mones a les pastisseries. Els establiments ja fa dies que treballen enllestint-ho tot i preparant les figures de xocolat. El tema estrella, com has dit, són les mones d'aquest any de la pel·lícula animada Frozen i els seus personatges, evidentment, i també altres sèries de la televisió que agraden molt als infants. Enguany, però, el Barça sembla que ha perdut una mica de volada. Oh, per què serà?
Sí, no sabem si pot tenir alguna cosa a veure també amb la derrota d'ahir, però en aquest cas l'actualitat mana en els temes destacats de les mones pel que fa als més petits de la casa, però també l'actualitat política es deixa notar en alguns pastissos. La pastisseria Bogunyà de Barcelona ha creat una mona molt especial i és una urna de xocolata. Hombre, apostaria a Bogunyà amb l'Armand, que el coneixem aquí a la ràdio perquè fa el programa del Just Plus el dilluns de la nit.
Doncs aquests dies són, per tant, dies d'encàrrecs i de compres de mones. Per tant, les pastisseries fan horaris especials per facilitar la gent que pugui anar a comprar i encarregar la seva mona per als seus fillols. Avui a la ràdio hem parlat justament amb alguna de les responsables d'una pastisseria de Sant Just. Diria que és la pastisseria Trilla o Celes, em sembla. Escoltem quina és la que han comentat les més populars. Per exemple, aquest any hi ha la Violeta...
La Belly con la Frozen, totes aquestes. I després, per suposo, les coses del Barça, encara que hi hagi perdut, encara les demana. Aquest any els Frozen. Ha estat tot agotat, eh? Vull dir, ha sigut terrible. Jo és que no en queda ni una, eh? Quan compres els dinos ja t'ho diuen, aquest serà el que més triomfarà. I ha faltat molt. D'això ha faltat molt. El que ens hem equivocat aquest any amb el Barça. Hi ha anys que el Barça no dones abans a fer i aquest any la cosa va enrelentir, eh?
Aquest any el tema del Barça no està una mica com de baixa. Les Peter van també estar engegant una altra vegada perquè avui o demà se serà pel·lícula.
Acabem d'escoltar, Jordi, que han parlat aquest matí del Just a la Fusta, el Celes Bravo, de la pastisseria Celes, de la Marcela Rodríguez, de la pastisseria Trilla, i l'Armand García, que és el responsable de la pastisseria Bugunya de Barcelona. Això anava a dir que eren tres pastisseries diferents. Sí, tres pastisseries diferents, i com acaben de comentar, la majoria de comentaris van que ha perdut bastant importància respecte al tema de les mones.
De fet, aquesta, la pastisseria Boguñà, que està a Barcelona, amb l'Armand, que durant molts anys també ha sigut pastisser aquí a Sant Just, amb Boguñà, al centre del municipi, ens explica la mona aquesta de la urna, no?, una mona especial. Ja fa 3 o 4 anys o 5 anys que fem cada Pasqua, com que totes les altres mones són pels nanos, pels nens, doncs sempre en creem la que fem de paradó per entendre'ns.
és una mona una mica reivindicativa, no? Doncs aquest any hem fet això del censor corregut, això de l'edat de l'urna, per reivindicar una mica, doncs això, el dret a decidir que, vaja, que hem de tenir. Dit això, passem ara i entrem de ple als actes de Setmana Santa, Sant Just.
És una mica l'ambient que es viu a Sant Just durant aquests dies, o no? Perquè, de fet, un processor a Sant Just no n'hi ha.
L'Església de Sant Just, però, és el centre nostàlgic dels actes religiosos de Setmana Santa. Avui se celebra Dijous Sant a les 8, recordant el Sant Sopar. Demà serà el torn dels Laudes, dissabte de la vella pasqual, i diumenge, missa de diumenge de pasqual.
Sí, divendres cent i dissabte a partir de les 9 al matí tindrà lloc un ofici de lectures i laudes. A les 5 de la tarda de divendres es recordarà la passió del senyor i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Via Crucis a l'entorn de l'Església. Pel que fa dissabte al vespre se celebrarà la solemne... Ah, perdona, hi ha un Via Crucis a l'entorn de l'Església? Ah, està molt bé això, no m'ho pensava.
Passem a dissabte perquè al vespre se celebra la solemne vella pasqual que rememora la ressurrecció de Jesucrist i a Sant Just es farà a les 8 del vespre i no de matinada per tal que es pugui assistir en aquest cas més gent. De tota manera, aquesta celebració s'allarga fins a les 10 de la nit aproximadament per acostar-se al diumenge, que és quan Jesús va ressuscitar. Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de pasqual a les 11 del matí, una tradició que anys enrere se celebrava amb tres misses diferents al llarg del matí.
Des de fa anys que diumenge de Pasqua només suficia una única missa per recordar la ressurrecció de Jesucrist i fins i tot potser més important el seu missatge, que és dignificar el món. D'aquesta manera, doncs, la comunitat cristiana de Sant Just s'uneix per celebrar la mort i la ressurrecció de Jesucrist.
I atenció, perquè de processons a Catalunya n'hi ha moltes. Oh, i tant. Després de la segona hora, potser, si ens donem temps, repassarem algunes, perquè si algú té interès en anar, pugui fer-ho. Per cert, avui el xat de radiosberg.com m'està tornant loco. Per què? Sí, perquè de la volta veig que hi ha cinc persones. A mi també m'ho pot fer.
Mira, ara 3 ha canviat, és veritat. Ara n'hi ha dues. A mi em va més lent. Perdoneu que avui parlem de nosaltres fer mandugàmia, però ens fa certa il·lusió que en un dijous sant, i com avui tothom està fora, o a la platja, o al cotxe, i els ajuntaments tanquen a les 3 de la tarda, i la majoria de feines també, i estem més sols que l'una aquí a la ràdio, pensar que hi ha algú que ens escolta ens fa il·lusió. O sigui que moltes gràcies.
Dit això, dos quarts de sis de la tarda, continuem repassant més coses de Sant Just. Dos actes d'agenda per dimarts que ve al nostre municipi. Comencem parlant de l'avantprojecte de reforma del barri Centre.
Que, com diem, es presenta dimarts 22 d'abril, no, Cristina? Sí, l'avantprojecte es presenta dimarts 22 d'abril. En concret, es farà la presentació pública de la idea del parc de l'Ajuntament de Sant Just, que té pensat fer al carrer de la Creu. El consistori, doncs, ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu, si la ciutadania hi està d'acord. Per explicar en què consisteix l'avantprojecte,
i que els enllustencs facin suggeriments i propostes dimarts 22 d'abril. Es farà la presentació pública a la idea de la sala municipal de l'Ateneu a les 8 del vespre. L'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, defensa que és un espai polivalent que millorarà l'entorn del carrer Ateneu i el carrer Creu. A més, recorda que facilitarà l'accés al claustre de l'equivament de les escoles i el pati del Roura. El consistori espera que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu, que les obres comencin abans d'acabar aquest any.
De tota manera, l'Ajuntament encara no disposa de tota la totalitat dels diners necessaris per tirar endavant el projecte. Serien uns 400.000 euros. Per tant, els treballs de construcció del nou parc començaran quan l'Ajuntament tingui i disposi de tots els recursos. Bé, i acabem parlant també d'una altra presentació en aquest cas d'un llibre, el d'Ester Casanovas, pagesos de ciutat. Es diu així perquè serveix per aprendre a cultivar un hort a casa.
Sí, és un manual. És un manual i justament, com has dit, Esther Casanovas és l'autora i es dedica a l'horticultura urbana des de fa nou anys i recull les seves experiències al blog picaronablog.cat. Va ser arrel d'aquest espai web que Viena Edicions va pensar en ella per editar un llibre sobre com conrear verdures i hortalisses ecològiques al balcó o a la terrassa de casa.
El manual, per tant, dona les claus per conrear verdures i hortalisses ecològiques aprofitant elements que hi hagi per casa de manera que els lectors es poden iniciar en l'horticultura aficionada i d'autoconsum. A banda de l'espai on cultivar també s'han de tenir en compte altres factors com ara les hores de sol diàries que té aquest espai. A més a més, tenir un hort urbà a casa a banda de cultivar i consumir productes frescos
també suposa aprendre a ser pacients i a valorar molt més els aliments i el consum que en fem. D'aquesta manera, doncs, Pagesos de Ciutat també recull errors destacats que en ocasions cometen les persones que tenen aquest tipus de cultius com ara únicament alimentar les plantes amb aigua i no pensar en la importància dels adobs. El llibre, doncs, està diat per vien a edicions
I el presentarà la seva autora, Esther Casanovas, dimarts que ve a dos quarts de set de la tarda a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar. A més a més, tots els assistents s'obsequiaran en aquest cas amb un planter. No cal que comprin el llibre, eh? Per això... No cal, eh? No. Només amb l'assistència ja se'ls obsequia amb el planter. Home, això és fantàstic, eh? Perquè vas allà i et regalen aquest planter. Espero que en portin unes quantes, eh? Uns quants planters, perquè si no... Home. Malament a veure. En fi, gràcies, Cristina. De res.
Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen al Sant Just. Teníem moltes aquests dies, i la mà de santa més encara, a ràdioesbem.com. I a partir de les 7, al Sant Just Notícia, edició vespre, amb l'Andrea Bueno. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí a uns moments amb el Nova York, amb la ciutat dels Gratacels, amb Sergi Pont, des de Nova York. Fins ara. A les altes plàdios d'Espèl, sintonitzes plàdios d'Espèl, la ràdio de Sant Just. Durant el vídeo,
Ràdio Tesper 98.1 Ràdio Tesper 98.1 Connecta't al català Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l Des del nivell inicial fins al nivell D A classe o des de casa
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5 i 36 de la tarda, continuem en directe. Connectem amb Nova York.
A veure què ens explica el Sergi Pont des de la ciutat dels Gratacels com cada dijous el tenim allà. Sergi, bona tarda. Hola Jordi, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Tia trist avui pels poders que viuen a Nova York després de la patacada d'ahir. I per això he pensat que m'agradaria aixecar una mica la moral parlant d'alguns catalans que han emigrat a Nova York i han aconseguit l'èxit aquí a la ciutat dels Gratacels. Molt bé, eh?
Com m'havia comentat alguna vegada, aquesta és una ciutat coneguda per la seva multiculturalitat, que constitueix un mosaic d'ètnies pràcticament incomparable arreu del món, des del conegut barri de Chinatown fins a Little Italy, passant pel bar Rindú, per exemple, de Jackson Heights, o a Grech d'Història, les comunitats d'immigrants han anat creant zones de referència per als seus compatriotes.
Però que existeix Little Catalonia? Hi ha una Little Catalonia a Nova York? No. Doncs no, els catalans mai no han emigrat gaire a Nova York, ni han pogut competir en nombre amb els xinesos, italiens o mexicans, per exemple, però la petjada d'aquests pocs catalans s'ha fet notar i de quina manera a Nova York.
L'arquitecte catalano-valencià, que és el primer dels que us parlaré, Rafael Guastavino, va emigrar als Estats Units l'any 1881, amb 39 anys, davant les innumerables oportunitats que li oferia el país per desenvolupar el seu talent. Ja en aquell moment hi havia més oportunitats als Estats Units que no pas les que hi havia a Catalunya, i Guastavino va decidir emigrar cap a Nova York després d'haver-se format a Barcelona.
Més de dos centenars d'obres arquitectòniques a Nova York porten el nom de Guastavino, que va popularitzar la Volta Catalana, una volta de rejola vista com la principal innovació i signe d'identitat. L'estació Gran Central, el Museu d'Història Natural, el Carnegie Hall o la Biblioteca Pública de Boston són algunes de les obres més emblemàtiques de Guastavino. Fins al 7 de setembre, per cert, el Museu de la Ciutat de Nova York ofereix una exposició en la que repassa...
La figura del prolífic arquitecte català que, a banda de Nova York, també va tenir un paper important en la construcció d'altres ciutats properes. En l'apartat de la premsa, l'escriptor Artur Cullàs i el dibuixant Felip Cusacs van editar entre 1874 i 1881 la revista mensual La Llumenera de Nova York, en què col·laboraven catalans residents d'Amèrica, així com altres autors reconeguts de l'època. La Llumenera.
Una publicació pionera en aquest sentit que va significar la primera connexió a través d'un mitjà de comunicació entre Catalunya i el continent americà. En el camp científic i mèdic destaca Valentí Fusten, escut a Barcelona i resident a Nova York.
on és el director actualment de la unitat de cardiologia del Montsinai, que és l'hospital més prestigiós d'aquesta ciutat. Joan Massagué, també barceloní, dirigeix un programa de biologia i genètica del càncer al memorial Sloan Kettering Cancer Center. El 2004 va rebre el Premi Príncep d'Històries de la Investigació Científica i Tècnica per la seva tasca en aquest centre de Nova York. Passem a l'apartat artístic on Catalunya també ha tingut presència a la Big Apple de l'I,
L'escultor Sant Justenc, Jaume Plensa, ha exposat part de la seva obra al Madison Square Park, així com a les Galeries Le Long i The Serb Gallery. Pintos molt més famosos, com Salvador Dalí o Joan Miró, tenen al seu espai els museus més importants de Nova York, el Metropolitan i el Museu d'Art Modern, més conegut com a MoMA.
Però artistes moderns també s'hi han fet un lloc, és el cas de l'esculptora Susana Solano o del dissenyador Jordi Canudes, per exemple, que també exposen en aquest museu d'art modern. L'economista Xavier Salai Martín, un dels exemples més coneguts de catalans que s'ha instal·lat a Nova York, professor de la Universitat de Colúmbia i reconegut com el millor economista de l'estat espanyol, Salai Martín, viu a cavall entre Catalunya i Amèrica, tot i que té passaport estatunidenc.
I en l'àmbit esportiu, encara no podem destacar cap català que s'hi hagi instal·lat amb èxit a Nova York. El nom de Puyol sona amb força tant pels Red Bulls de Terry Henry com pel New York City Football Club, que s'estrenarà a la Major League Soccer a principis de 2015.
Així, doncs, d'aquí un o un any i mig podríem actualitzar aquest marcador de catalans que han triomfat als Estats Units. I qui sap si Puyol pot ser el proper a fer-ho a Nova York. Esperem que sigui així i que li vagi millor que no passa al Barça ahir a Mestalla. Vinga, a reveure's. A veure tu quan Sergi Pont triomfa a Nova York també, eh? Passant una estàtua, no ho sé, a la zona zero, per exemple. I want to be...
5 i 41 de la tarda, continuem en directe al programa i tot seguit connectem amb la Núria Oriol i les seves notícies positives de la setmana. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desenys nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Always look on the bright side of life.
Efectivament, sempre hem de mirar el costat positiu de la vida, perquè encara que avui ningú treballi ni fotigut i som els únics que estem fent coses a la tarda de Jousan, també hi tenim la Núria Oriol. Núria, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Benvinguda. És que avui dic això perquè tinc la sensació que estem completament sols, que estem completament aïllats, que no hi ha ningú ni que ens escolti, ni tampoc que, vaja, aquí a la ràdio, a la redacció...
No hi ha ningú, per exemple, estem la Cristina i jo. L'Ajuntament ha tancat avui també a les 3 de tarda i la majoria de feines també a la tarda d'avui se'ls dona lliure. Però, Núria, aquí estem amb tu fent el programa.
I la Ketty, que corre per aquí. Ai, la Ketty també, clar que sí. Bueno, és que, escolta, hem de ser positius, sí o no, Núria? Oi tant, oi tant, que sí. Mira tu amb bons ulls. És un programa amb tanta audiència que no hem volgut suprimir-lo. No, clar, clar, clar, efectivament, eh? Perquè sí, si fos un altre programa segur que no l'haguessin fet avui.
Exacte. Sí, sí. Bueno, en fi, avui que tothom està a la platja o a la carretera, Núria, ens vols parlar d'algunes notícies positives? Sí. Com, per exemple, comencem parlant, ja et sembla, del paper sense cel·lulosa. Això sembla una notícia una mica curiosa, com a mínim, perquè tothom sap que la cel·lulosa que prové dels arbres és tan necessària pel paper i que paper sense cel·lulosa o paper sense un origen d'arbre, no? Això és impossible. Ah, però imagina't que s'ha trobat
Una fórmula. I gairebé podríem dir una fórmula màgica. Sense cel·lulosa i es pot dir que sense aigua. Imagina't, cosa que és molt trist, eh? Si ens sentissin al museu d'història del paper de capellades, diríem, per favor, no continuem per aquest camí. Ja, però clar, però és que si no volem tallar arbres, què hem de fer? Què hem de fer? Sí, jo opino el mateix que tu. Que si no volem tallar arbres, hem de trobar alternatives. Aquest paper, sense cel·lulosa, com es fa? Com es produeix?
Home, com que és tan tècnica la qüestió, no et sé dir com es fa, perquè sí que és a base d'uns compostos que no són naturals, en aquest cas, però que donen el mateix resultat que el paper. I llavors ha estat arrel d'una fórmula matemàtica en què s'ha trobat aquesta fórmula d'un nou producte
per poder crear paper o un símil del paper sense cel·lulosa. Ah, molt bé. Vull dir, és com haver-li passat la informació de la cel·lulosa a unes cèl·lules que poden mutar i pobretes van creixent i creen... i són cèl·lules treballadores. Molt bé, molt bé. Llavors aquestes cèl·lules treballadores es transformen en cel·lulosa per mimetisme, perquè els han donat aquesta informació.
Bé, doncs escolta, molt curiós tot plegat, estarem atents a veure aquest paper sense... Sense cel·lulosa, clar, és allò que diem, sempre que hi ha un experiment pel mig, la veritat és que es triga una mica, eh? Sí, trigarà temps, però vaja, però ja ho apunten cap aquí. Per cert, que també hi ha un altre estudi que parla sobre com controlar la contaminació de l'aire en els espais interiors. Sí, mira, això més que controlar-la...
que la gent tenia la necessitat de dir, bé, molt bé, parlem sempre de la contaminació dels espais exteriors, diu, però i l'interior? Diu que cada vegada va en augment. I aleshores és quan es va voler crear un aparell que mesura el nivell de contaminació dels espais interns. O sigui, és aquest l'aparell, no és per evitar-ho, sinó que te'l mesura. Ah, mesura. El mesura. Llavors, tu saps?
quanta contaminació hi ha... On treballes, la quantitat de contaminació real que hi ha. I a casa també, per exemple, pots saber-ho, no? Sí, i això és important perquè, per exemple, amb aquesta màquina que és molt, molt precisa, doncs seria una informació que en cas que es disparés o anés pujant a l'índex de contaminació podries avisar, doncs, o bé a l'Ajuntament de Barri o a l'Ajuntament, depenent del
municipi on vius per explicar o demanar què està passant amb la contaminació d'aquest lloc, no? sigui on vius, sigui on treballes o on realitzes una activitat d'oci. Doncs és el mesurador, l'aparell és el mesurador, però això et permet també treure dubtes quan a vegades diuen si sembla que han pujat índex de contaminació, tu dius, fins a quin punt? Amb l'aparetet, tu mires a casa teva i si ja veus que l'índex és alt, dius, doncs imagina't a fora, no?
Et dona més fiabilitat i tot això una mica el que fa és intentar anar cap a la sensibilitat que les entitats, o sigui, no només les persones que s'ho poden fer a nivell personal, sinó que a nivell públic, doncs es puguin adquirir aquest tipus d'aparell, fer mesures a gran escala d'interiors i llavors comparar-les amb les exteriors i veure quines
quines realitats, quins projectes han de dur a terme per corregir-ho. Bé, doncs queda dit. Per cert, també una altra notícia que volem comentar en aquest espai de notícies positives amb la Núria Oriol és que recarregar els vehicles elèctrics des de qualsevol endoll sense modificar el què, concretament? A l'endoll! Imagina't, aquest ha estat el gran descobriment. Com el de casa, no? Sí, com si fos a casa, clar. Tu no te l'enfiles, eh?
A l'habitació plegant-lo, sinó... No, però pots agafar una llarga d'aquests de 30 metres, per exemple, i te'l baixes a baix, te'l tires pel balcó. O si tens un pàrquing, li pots fer l'andoi, perquè ja és molt fàcil baixar. Clar, perquè aquí el tema estan que els vehicles elèctrics, el gran problema que tenien, eren els punts de recàrrega, que de fet a Barcelona sembla que n'hi ha un o dos només,
i que clar, això també dificulta molt perquè l'autonomia no és gaire extensa en els vehicles elèctrics. Sembla que molts són 40-50 quilòmetres, com a maximíssim, em sembla que són 80-90 d'autonomia, vull dir que tampoc no és allò que diguis, mira, per fer grans desplaçaments...
Però vaja, també el punt de recàrrega era complicat perquè només es podia fer a través d'un tipus d'endoll que era especial del cotxe. I ara estan investigant un altre tipus d'endoll per fer-ho més fàcil i connectar-ho, com aquell qui diu, a casa teva, no? O sigui, l'Institut Tecnològic de l'Energia de Kiev que ho ha descobert és com si per un cantó tinguessis
el tipus d'endoi que porten els cotxes elèctrics i llavors es connecta amb un transformador bateria i el transformador bateria és el que porta un altre...
diguem-ne allargament o cable, amb l'endoll normal i patapam, ja està. Bé, bé, doncs escolta, com no se'ns havia acudit abans això? Ei, com no se'ns havia acudit abans? Un transformador. Un transformador. Clar, clar, en fi, un transformador que servirà per adaptar, perquè adaptadors aquells n'hi ha molts, també quan te'n vas al Regne Unit, per exemple, has de canviar, o te'n vas a altres països que tenen altres tipus d'alimentació elèctrica i de corrent, també has de fer el mateix, no? Sí.
Clar, però imagina't, això que diuen de les llargues distàncies que ara és impossible, perquè tu mateix podries dir, vaig a Sabadell, me'n vaig més juny, a Manresa, me'n vaig on vulgueu, però si allà no tenen per carregar el cotxe elèctric, què fem? Llavors, ara resulta que amb aquest sistema, que es pot veure, fins i tot en fotografia, que és això, com una bateria anexa, amb aquest sistema podries estar a qualsevol lloc, des de...
a un bar determinat pagant-li el preu que sortís, perquè segur que pot, d'un comptador del que acabes de gastar en electricitat carregant-te'l. En qualsevol lloc que tingui l'endoi normal, tu podries sol·licitar en el permís fer-la reconectada i pagar la quantitat corresponent, però això, com que és portàtil, a més a més, et permet ja fer la distància que sigui, sempre i quan, esclar, tu tinguis llocs en què dius, aquí sé que me'l deixen endollar,
Ja està, et permet les llargues distàncies. Ja està, mira, ja està. Mira, ja està, veus-ho? Sí, Núria, passem ara a una qüestió que aquí la tens apuntada el guió, si no tindrem temps d'explicar-la profundament, perquè un estudi sociològic de la Universitat d'Ucla, als Estats Units, no? Em sembla que està a Ucla o no? Sí, mira Los Ángeles, es la de Los Ángeles.
assenyala per què la diferència entre l'èxit de les persones riques i les persones amb recursos. És veritat que les persones riques aconsegueixen més l'èxit, o com a mínim els seus objectius, que no les persones que tenen menys recursos? Sí, és que aquesta, jo l'he trobat fascinant, és un estudi sociològic. Mira, es va veure que a Los Ángeles, que...
Tothom, els cotxes, la majoria dels cotxes, no? Majoria vol dir tots els cotxes, cedien el pas en un pas de peatons a tothom. Però, quan eren cotxes d'alta gama, bé, mas dobleu-vos cap amunt per dir-ho, si la persona no tenia un aspecte que equivalgués al físic de l'estatus de la persona que conduïa el cotxe, o sigui...
persona que quan tu la mires diries porta un Mercedes, és on dir, eh? Doncs no cedien el pas. Llavors això els va cridar molt l'atenció. Que vaja, et veien amb texans, eh? No cal que et vegin homeless. No, no, no. No et veien allò portant supermarques i no et cedien el pas. I van dir, anem a investigar el tema. I van crear un joc. Com anem a jugar a monopoli a títol individual. Però a una persona la feien sortir...
amb doble de punts, doble de diners, i que totes les seves jugades valguessin per dos. Tu tires-ho als daus, et surt un cinc, pots avançar deu caselles, si vols. I l'altra persona, les regles del joc normal, amb l'inici normal. Doncs la persona que tenia més, a mesura que passava el joc, i ho van fent 18.000 persones, aquesta investigació, primer que...
guanyava més ràpidament que l'altre, però de calaix, de cajón. Però després és que deia, cada vegada, quan li feia l'enquesta posterior, deia que l'èxit aconseguit era perquè ella era molt bona, sense valorar que havia sortit amb avantatge i que jugava amb avantatge tota l'estona. Mentre que la persona que havia sortit normal però jugava amb aquesta diferència competitiva de sortida,
es retreia més els errors i cada vegada s'encongia més i dubtava més de la seva habilitat en el joc. Ah, mira, mira. Però és una qüestió de confiança, també, no? Dels nostres dimonis. I però des de la perspectiva del rol que... Perquè es va fer amb estudiants, o sigui, del rol que t'assignaven a tu...
t'assigna jugar amb ventasi i a tu no. Si una es creu... Clar, clar, clar, i així ho veig, és una mica també, com es diu això, ara no em surt, psicosomàtic no, és igual, no em surt ara, però... No, és, és, és, home... Com allò que es diu, com les flors de bac, que hi ha molta gent que no s'ho creu, però que és una cosa... Ara em surt la paraula, quina ràbia!
Sí, com els medicaments aquests que et donen, que diuen que et curen i potser no fan res, però... Autosugestiu, autosugestiu. Autosugestiu, ara, molt bona, molt bona. És que estem ja... Sí, però saps què passa? Que aquesta autosugestió, ells, com a investigació sociològica, han demostrat que...
Es pot fer l'equivalència que en realitat és l'autosuggestió que tu et vas fent al llarg de la vida, si tens més sort o en tens menys. Tu et vas dient aquestes coses, però anant més enllà encara, quan van jugar per equips, es van adonar que els que partien de la situació normal s'ajudaven entre ells, sedint-se fitxes, sedint-se jugades, per aconseguir la millor jugada al final, que els que jugaven amb avantatge.
que volien guanyar ells i no pas el seu equip. O sigui, passaven d'afavorir un company si podien guanyar ells. I els que jugaven en desvantatge s'ajudaven entre ells per aconseguir fer la millor jugada. Molt bé. Doncs queda dit... Toma. Això és sorprenent. Com investigació, eh? Toma, toma. Toma, toma, clar, clar. Llavors, conclusió a la qual arribem, Núria, abans de passar les ofertes de feina? Que realment, encara que en la vida és veritat que hi ha persones que tenen, com diguem-ne, bona sort, eh? Però que realment hi ha
A pesar de tot, si l'actitud és de més autoconfiança, sempre avançaràs millor per la vida que si no ho és. I després, que moltes persones amb bona sort no valoren el que tenen de debò, perquè ho autotribueixen a una percepció equivocada, no a la seva bona sort de sortida, sinó que són fabuloses. A veure, m'encanta que algú pensi que és fabulós, però diguem-ne que era una conclusió...
només es treta per l'avantatge competitiu. És per tenir-ho present. I tant. Ja està, ja està, ja està. I tant, i tant. No, no, no, és que sí, eh? Però és que m'ha semblat molt interessant, eh? No, no, perdona, i el tema de l'autoestima, aquí també té molt a veure, eh? Molt, per això. Ja en parlarem. Però que si les jugades et costen més, que si no et surten bé, l'autoestima pot t'endir baixar, i és raonable, però, clar, comparant-te amb qui o amb què, i des de quin punt estàs sortint. Ara, ara, ara, ara, ara, Núria, ara ho dic. Ara!
Que vagi molt bé, que tinguin bons dies de festa, efectivament, i ens retrobem dijous que ve si vols, d'acord? Perfecte, d'acord. Moltíssimes gràcies, bona tarda. Cuideu-vos molt, bona. Aprofiteu els dies, adeu, adeu. Que vagi bé. Igualment. 3 minuts, arribem al punt de les 6 de la tarda.
Hem acomiadat la Núria Oriol i les seves notícies positives. La veritat és que dóna gust a escoltar-la, eh? La Núria, i a més quan fa sol encara més. Tot més positiu i tot més optimista i més maco. I més en dies com avui. Hola, què tal? Acabem aquesta primera hora recordant ofertes de feina. Tu que busques feina i no en trobes. Tranquil, perquè tenim algunes opcions per tu. Ei, Ràdio Oient, que t'escoltes.
Sóc el típic locutor enrotllat que li poso una música d'aquestes de tarda, que de fet aquesta és la sintonia d'Alts.
Efectivament, Alf, que és de primer d'imitació d'EGB. Comencem amb una oferta de feina aquí al costat, a Esplugues del Llobregat. Busquen, de fet, una esteticista, no? Sí, seria per un centre d'espai vellesa. En aquest cas, els interessats ens poden enviar el currículum a l'Avinguda Cornellà 105, al local número 2.
Bé, no tenen mail ni res aquesta gent, eh? És d'anar directament, suposo que allà demanaran si tens experiència o preguntaran alguna cosa i si de cas, doncs, si veuen a partir del currículum que els interessa, doncs, trucaran a les persones per fer diferents entrevistes i escollir finalment una. Més ofertes de feina en l'àmbit de la bellesa. Es busca una perruquera a Barcelona, però...
Sí, en aquest cas, la perruqueria estaria situada al barri de Sants, de Barcelona, i demanen perruquera amb experiència. Els interessats, doncs, també poden enviar el currículum directament en persona al carrer Gavà, número 62-68.
Una altra oferta de feina que anem destacant, per exemple, una dependenta en una botiga a Barcelona. Sí, busquen una dependenta especialitzada en ballet clàssic. En aquest cas, demanen que tingui una bona presència, capacitat d'adaptació i que sigui una persona organitzada, ordenada i motivada. Els interessats poden enviar el seu currículum i ajuntar msmenquesinternacional.s. Menquesinternacional.s.
M-E-N-K-E-S Internacional, arroba Menkes. Menkes és una de les botigues més famoses de Barcelona de disfresses. O sigui que busquen alguna persona... Jo com no em disfresso no el coneixeu. Tu no ho saps perquè no em disfresso. Jo cada cap de setmana em disfresso de goril·les. Bé, he sortit de la festa per Marina. Atenció perquè també una altra oferta de feina. Busquen un comercial a Barcelona.
Sí, en aquest cas demana una persona per treballar en diferents punts de venda de cosmètica natural d'alta gama. Seria per fer la gestió del procés de venda de productes de forma proactiva i personalitzada. També seria aquesta persona un nexe entre la signatura del consumidor, per tant, que la imatge de la marca tingui un bon nom.
També, a més a més, hauria de portar el control d'estoc de mercaderia, comandes, reposicions, ja fer la gestió de l'inventari, també tenir un control de processos de venda i arquets de caixa i la gestió de l'agenda i informació dels tractaments disponibles. Per tot això, demana una persona que tingui experiència en atenció al client, en vendes i, si és possible, en el sector de la cosmètica, tot i que això sigui específica que no és imprescindible.
però el que sí que demanen és que domini perfectament el català, el castellà i l'anglès, i a més a més valoraran altres idiomes com pot ser el rus, el francès o l'italià. Demanen sobretot, ja que és una cosa de bellesa, que tingui una bona presència, tots de comunicació, empatia, que sigui responsable, proactiu i costum de treballar en equip.
La 6. Estem en plena operació de sortida de Setmana Santa. Com estan les coses a les carreteres del país? Marriera, endavant. Hi ha molts problemes a aquesta hora. La P7, passat el peatge de la Roca sentit Girona per l'incendi d'un vehicle, hi ha un carril tallat encara. Ha estat tallada completament aquesta via durant uns minuts.
I això provoca més de 4 quilòmetres de retencions i van a més en sentit nord sempre. En aquesta AP7 també hi ha cua per agafar la sortida d'Altafulla sentit sud i queden encara 2 quilòmetres de retencions a la Nacional 340 al Vendrell, en sentit Tarragona.
El president rus Vladimir Putin amenaça d'enviar el seu exèrcit per ajudar la població russòfona revoltada a l'est d'Ucraïna. El govern de Kiev, Rússia, els Estats Units i la Unió Europea estan reunits a Ginebra per trobar una sortida a la crisi de la república soviètica.
Presó immediata pels dos condenats pel cas Pallerols de desviament de diners públics a on la Unió Democràtica de Catalunya als anys 90 el govern espanyol denega l'indult per l'empresari Fidel Pallerols i l'exsecretari d'Organització d'Unió Vicenç Gabaldà que hauran de complir els 7 mesos de condemna.
Les investigacions qüestionen l'actuació del capità del ferri Sud-Codea que va naufragar ahir. Els equips de rescat treballen contra el rellotge per localitzar els prop de 300 desapareguts. Els familiars de les víctimes exigeixen celeritat i més informació. Dos pescadors morts i tres desapareguts en el naufragi d'un pesquer davant de la costa d'Astúries. Els equips de recerca han pogut rescatar vius set dels tripulants i continuar la recerca dels tres desapareguts.
Paralitzada la producció de l'empresa xinesa que fabrica calçat, pernaic, adidas o niubalens, entre d'altres. Uns 30.000 treballadors hi fan vaga per protestar pels seus baixos i per la falta de prestacions socials. Empresonen el soig inspector i cap de la unitat antidroga de la Policia Nacional Espanyola a Lleida. L'acusen de filtrar informació a una xarxa de narcotraficants amb qui hauria col·laborat.
27 poblacions de Catalunya celebren avui processons i altres actes religiosos de quaresma. La processó i dansa de la mort de Berges és una de les més conegudes i la del silenci de Badalona, la més antiga documentada. Catalunya Informació. Entrenament del Barça està vesprada després de la derrota nit en la final de Copa. L'equip prepararà ja el partit de diumenge en la Lliga contra l'Atlètic Club de Bilbao. Gerardo Martí no segueix tenint problemes per configurar la defensa. I es cair es van lesionar Jordi Alba i Marc Bartram.
A les 9, Barça, Galatasaray, segon partit de la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet. Dominen els blaugranes per una victòria a 0. També se juga avui el segon partit de l'eliminatòria, Madrid-Olimpiakos. I el Polo de Barcelona s'ha classificat per als quarts de final de l'EHL a la Champions de l'Hockey Herba després de guanyar el reading anglès per 4 a 2. Els barcelonins esperen ara arribar-li en la ronda de quarts, que és el pas previ a la Final Four que jugarà diumenge i dilluns.
Pel que fa el temps, els núvols prims dispersos de les darreres hores aniran dissipant-se. El cel serè es mantindrà pel que queda de dia i la propera nit amb només la possibilitat d'algunes boirines o núvols baixos puntuals a la costa. Demà continuarà aquest panorama amb temperatures sense canvis importants i força contrast tèrmic entre la matinada i la tarda a l'interior. Molt bona tarda, passant gairebé 4 minuts de les 6.00.
Catalunya Informació. Clara Jordà.
Ucraïna marca l'actualitat un dia més mentre els Estats Units, Rússia, aquest país, Ucraïna, els seus dirigents i la Unió Europea intenten pactar a Ginebra una sortida a la crisi. El president rus Vladimir Putin ha assegurat que Moscou té el dret d'enviar tropes a la República Soviètica, tot i que espera no haver-ho de fer. A la vegada recorda Europa que depèn del gas provinent de Rússia. En una marató televisiva en què resposta a preguntes dels ciutadans, Putin ha negat que ja estiguin intervenint a Ucraïna.
És tot una tonteria. A l'est d'Ucraïna no hi ha cap unitat russa, no hi ha serveis especials ni instructors.
Tots són locals i la millor prova d'això és que la gent, en el sentit més literal de la paraula, s'ha tret les màscares. Unes declaracions que s'han seguit amb especial atenció a l'est d'Ucraïna, on a les ciutats habitades majoritàriament per rossòfons, molts edificis públics continuen ocupats pels opositors a l'actual govern ucraïnès. Tot i que a les últimes hores no s'han detectat incidents greus,
Des de Kiev asseguren que han detingut una desena de sospitosos de pertany al servei secret russos. Poc després, Rússia ha denunciat que des de Kiev s'han tancat les fronteres als ciutadans russos d'entre 16 i 60 anys, una mesura a la qual pensa respondre amb represàlies.
I de la crònica internacional també avui, pendents d'Algèria, que és el país més gran del Magreb, i on se celebren les primeres eleccions presidencials des que va esclatar la primera vera àrab a la regió. Abdelaziz Bouteflika, l'home que ha dirigit el país els últims 15 anys, parteix com a favorit, malgrat la seva edat avançada i el seu precari estat de salut.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials Informa't en el web cpnl.cat
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro.
Desen nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Què tal com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona parlarem amb Llovidi Llorente, un dels actors, només són dos, ell i la seva parella, de fet l'Èrica, que fan un espectacle de clown tipus Chaplin a la Sala Porta 4 de Barcelona cada diumenge al costat de la plaça Virreina.
intentarem connectar amb el casal de joves de Sant Lluís, ja que ahir no els vam trobar, i tindrem la secció de llibres com cada dijous amb l'Arnau Cònsul. Però abans de tot això, repassem el trending tòpic de la segona hora, que està també relacionat amb Setmana Santa. Setmana Santa
Que, per cert, la Setmana Santa no ha estat trending topic, eh? Ho ha sigut durant tota la setmana, però avui les tendències són dijous sant, cris de la bona mort, visca la legió i viva Espanya.
Perquè, com cada any, la legió desembarca del port de Màlaga el cris de la bona mort i ànimes i el traslladen davant l'expectació de milers de persones. Sí. A bord del buc contra Maestre Casado i el ritme del novio de la muerte, els cavallers legionaris de la bandera de Tapadores desfilaven des del port de Màlaga fins a les portes de l'església Santo Domingo, des d'on han tret el cris mentre sonava l'himne nacional fins al centrat de la plaça on s'ha fet l'homenatge. Un cop presentada i homenatjat el cris...
l'han traslladat a l'interior de la Casa Armandat de la Congregació de Mena, des d'on aquesta nit sortirà en processó davant l'expectació de centenars i centenars de persones. Jo vaig estar a Màlaga... Arnau, quan surt, bona tarda. Bona tarda. Sí, no, perquè jo tinc un petit comentari. Jo vaig anar durant una setmana santa a Màlaga i vaig, justament, de casualitat, en un poble, vaig veure com desfilaven els de la legió, amb la cabra i tot, però sense...
el Crist aquest de la bona mort, que és el que treuen i porten i passegen. I la veritat és que m'ho feia com a impressió. Ara van anar molt ràpids, eh? La lesió, que s'ha allà... Undo, undo, undo, undo! I la cabra. Mira, cabra, aperta el pas. Bé! Llavors anava tirant i tal, però feia com a impressió perquè dius, ostres, quin segle estem vivint. En fi, a partir d'ara ja pots sortir. No, jo és que el... Amb tot el respecte, perquè semblarà que, clar, enric de la religió, les creences de la gent i tal, però clar...
Arribar a la paradoxa que hi hagi un cris de la bona mort, de debò. Home, si que et clavin claus als dos canells i als peus, et posin la corona d'espines després d'haver-te fottejat 200 vegades, és una bona mort...
Bueno, doncs no vull saber quina és la dolenta. Bueno, hi ha moltes noms de cofredies que tenen noms escarrifosos, com per exemple Nuestra Senyora de las Angústias, que de fet n'hi ha moltes, o la de los clavos de Cristo. Aquesta, aquesta també la concedim, germanes dels clavos de Crist. Sí, clar, aquesta és molt bona també. Hi ha una hermandat a Sant Boi de Llobregat que fan un pas de Setmana Santa, que es diuen Nuestro Padre José de la Agonia,
i Nuestra Senyora de los Dolores. Agonia y Dolores. Aquesta vellputs també la tenim. Sí? Sí, sí, bueno, el poble homopart també tenen... Divendres passat van fer tota una processó d'aquestes amb encaputxat i coses d'aquestes, i és la Mare de Déu dels Dolors. La màxima representació és un cor amb set espases clavades. Sí, sí. Mira, de fet... Són set dolors, set espases.
Tens aquí algunes processons de Setmana Santa que podríem repassar, si et sembla, ja que estem en aquest tema. No t'estem de fer res, no, Arnau? No, no, endavant, escolta. Tot el musiquet, tot el processou del ritual, a mi m'agrada molt. Sí, a mi també. Hi ha algun punt que dius, escolta, potser ens revisarem.
Però si de cas abans, acabem amb els comentaris de Twitter que no tenen cap desperdici, sobretot a l'últim. Loli Caetano, referent a això que dèiem, de la legió i també del Cristo de la Buena Muerte, diu l'oli Caetano, diu, per anar al teu costat a veure't la meva més reial companya, em vaig fer nòvio de la mort, la vaig estrenyar amb llaç fort i el seu amor fou la meva bandera, amb el hashtag juevesanto.
Un altre comentari. El de la Mari diu preciós el trasllat del cris de la bona mort amb la desfilada i el cant dels legionaris. Visca Espanya. I el Carlos que diu visca la legió i visca Espanya des de Barcelona.
En fi, repassem algunes d'aquestes processons que hi ha. Per exemple, demà... Però l'Església no entra en política, no? Què? No. Ah, vale, vale. No, no, no. No, no, no. Això és... Que la Genar no es confongui, que estem aquí i barrejantem. Sí, i el poder judicial està separat.
del poder polític. Atenció perquè hi ha diferents històries per anar a veure si us motiva tot això, que són una experiència també que s'ha de viure alguna vegada a la vida, ja que ho tenim aquí al costat, perquè és el que dèiem, també les músiques, les bandes...
Demà, per exemple, divendres a les 5 de la tarda, aquí a Barcelona, des de la parròquia de Sant Agustí, surt aquesta cofredia del Pas de Cris, Nuestro Padre Jesús del Gran Poder, amb acompanyament musical de la banda Tambores, perdó, del Centro Cultural Andaluz de Mollet del Vallès, a Barcelona. Com van vestits aquesta gent? Mira, porten una túnica i un antifaç negre...
amb single groc, un capirot, que no sé com es diu en català, capirote, d'un metre d'alçada, sobre el pit, l'escut corporatiu sobre fons morat. El pas de pali és Maria Santíssima de l'Esperança Macarena i l'acompanyament musical de l'associació... Ah, no, perdona, és que hi ha dos o tres...
Cofredies, eh? I aquesta és la de Maria Santíssima de l'Esperança Macarena amb l'associació musical Ciutat de les Roses de Sant Feliu de Llobregat, que els tenim aquí al costat i que demà estaran fent aquest recorregut de la plaça Sant Agustí, la Rambla, el carrer Santana, el portal de l'Àngel, la plaça dels Arts, la plaça Nova, l'avinguda de la Catedral, Botes, carrer Pi, plaça del Pi, Cardenal, Cassanyes, per la buqueria hospital i la plaça Sant Agustí. Tot això no solia crucis.
ja demà divendres de tocar el dia del Via Cruz trobada a la catedral amb la germandat de les angústies sobre les 8 de la tarda
Fa molt és el xarro. Sí, una mica, una mica sí, eh? Per exemple, n'hi ha una altra, però també demà a Barcelona que surt des de l'església de Sant Jaume, no? Sí, en aquest cas és la de Nostra Senyora de les Angusties. Aquesta, aquesta. Acostumen a portar una túnica, uns guants i un calçat negre, el cingo, la botonadura i antifàs de color bordeus. En aquest cas el recorregut serà... Perdona, és que sembla que sigui una passada de moda, eh? Això que estiguem fent és boloso.
escoltes, són importants, eh? Cadascun, a més a més, probablement té un símbol que ara, a més a més, desconeixem i tampoc cal intentar buscar-los, però... Però és un bo... Ara veiem com arriba la Nostra Senyora de les Angústies i la seva germana Ticofredia. Porten una túnica... En català haurien ser angoixes, eh? Les dos madres, jo, volia dir-vos-ho. Però crec que es diu l'angústia. Gràcies per la correcció, company. Però mira com avançen ara, porten una túnica, guants i calçats negres molt moderns i síngols, botanadura i antifàs bordeus.
Llavors vas veient com van desfilant la processó. No sé si m'acaba de convèncer. Aquesta seria la processó per ell, no? Una mica allò de divendresar per ell. Sí, senyor. En fi, Cristina, alguna cosa més sobre aquesta? Perquè si no també tenim, i acabem ja, per exemple, amb la de Sant Boi de Llobregat, que també el tenim aquí al costat.
que hi ha la germandat del nostre pare Jesús, de l'angoixa, i Nostra Senyora dels Dolors, també, que surten des de les 8 i que porten la Nostra Senyora dels Dolors a sota pal·li, que es diu. Sí, sí, sota pal·li. És com un honor, no?
O podia fer Franco, no? O sigui, Franco podia equiparar-se a aquestes icones divines perquè anava sota pali. Efectivament. De fet, hi ha discussions i hi ha hòsties parlant, clar, amb moltes germandats d'Andalusia per parlar i portar la verge i els palis i tot això. Sí, sí, i avui he vist Antonio Banderas, que era... Ah, sí, ha anat allà? Anava, no sé, és membre d'una cofradia de Màlaga i anava vestit, no amb tot el capidot i tota la túnica, però sí que portava...
No era Costalero, era un grau més, però són aquests graus que es van assolint no per fama en el Casabanderas, sinó perquè fa molt temps que hi és i llavors ja havia assolit, no recordo quin grau, sortir a la Vanguardia, i allò de dir, bueno, això em parlava com de gran honor, no?
Cosa complicada, eh, de portar la verge, perquè justament avui a una de les processons s'ha caigut la verge. Què dius ara? Sí. Ah, sí? Sí, sí, ha caigut a terra i li ha donat, crec que per Andalusia i per aquella zona, no sé ben bé en quina, i al caure li ha donat a un dels nois, no, a un dels nois que portava la verge i, bueno, li ha fet una ferida al cap, però poca cosa més. No, però és una ferida ben aïda, eh? Home...
haurà de ser-ho, perquè si no... Vull dir, per la ciutat venen uns mesos difícils, però és possible que amb ell, vaja, que ofereixi una verge, no és una cosa... Qualsevol. Estàvem mirant a veure si trobava algun vídeo de... Mira, mira... Jo l'he vist, s'ha embalat, s'ha mogut com una mica, no?, la verge i al final l'ha caigut cap al cantó esquerre i... Pot ser que sigui Alacant, això?
Ho dic perquè jo acabo de trobar un vídeo ara mateix al YouTube que diu que és la imatge d'una verge, que és un vídeo que hem penjat fa 30 minuts. Van de balanc? Sí, la imatge d'una verge que cau durant una processó a Alacant. Aquest és el moment... Ah, doncs pot ser, eh? Jo pensava que era per Andalusia, però... No, no, es veu que ha de passar aquesta última matinada i, efectivament, ara estem veient com estan portant aquestes dues verges...
I cau. Daument, no. Daument, tot aguanta. És un vídeo dur a 50 segons. Anem pel segon 30. Ara, ara, ara pugen. Pugen la Verge, la gent aplaudeix. Bravo. Daument, aquí tot va bé, eh? Daument, és un vídeo aquest potser que ens la colen, eh? Que diuen cae la Virgen i després no cau. No cau. No cau. Que pot ser, eh? Perquè tingui visites al vídeo. A veure, ara baixa. La Verge cau.
Carai. Això ha de fer mal, eh? En aquest cas no s'ha ferit ningú. Sí, aplaudir, aplaudir. No li heu donat a cap home. No li heu donat a cap home. Ah, doncs no és la mateixa. Potser hi ha hagut dos verges que han caigut. Atenció. Carrocell de verges que cauen. Des d'Alacant cau una verge durant la processó i a Sevilla o a Màlaga també en cau una altra última hora.
Bé, gràcies companys, si hi ha alguna intercedència en algun punt d'Espanya, que ens ho comuniqui, i d'aquesta manera connectarem amb la Verge.
No, no hi ha passat res. En fi, podria ser, podria ser, podria ser. 6 i 20 de la tarda, continuem el programa. D'aquí una estona, per cert, parlarem amb l'Ovidi Llorente, que està fent l'obra Take It All a la sala Porta 4 Barcelona. Molt recomanable, ara en parlarem, però abans de tot això passem, ja el tenim aquí, ja l'hem escoltat des d'Orense, l'Arnau Consul parlant de llibres...
Avui una mica escalfant fent la prèvia al Sant Jordi de dimitres. Clar, sí, sí, avui porto un munt de coses, si vols, però s'ha d'entrar l'actor, que entra l'actor, i després seguim... És un actor, ja s'esperarà, tu. No, però avui és que et puc parlar una mica de tot, perquè hi ha hagut aquesta polèmica sobre el gremi a llibreters que ha publicat, ja ha publicat,
La llista dels més venuts. Com? Sí, sí, sí. Perdona, m'estàs dient que els més venuts de Sant Jordi a 17 d'abril, és a dir, 6 dies abans de la data... Ells ho han justificat dient que aquest any canvien el sistema per saber quins seran els més venuts per Sant Jordi. Ficció i no ficció. I aleshores tenen 220 punts de venda en comptes de fer les 7 o 8 lliureries habituals, han volgut ampliar la xarxa i és com que han fet una prova...
I aleshores han tret ja una primera llista dels més venuts durant el mes d'abril. Ah, vale, vale. Però clar, aleshores... Treu la música perquè pensava que ja eren els més venuts del dia 23. L'analfabeta que va salvar un país. Aquest títol em sona l'avi que es va escapar per la finestra. Efectivament, Jonas Johnson. Ah, val. Bueno, un altre llibre que ha tret, just un any següent.
Eufòria Xavier Bosch, la terapeuta Gaspar Nández, desig de xocolata de Care Santos, l'altre de Marta Rojals, dies de frontera de Vicenç Pagés Jordà, els ambaixadors d'Albert Villaró i el primer heroi de Martí Gironell. Aquests són els que... Els vuit que han sortit com a més venuts abans de Sant Jordi. El mes d'abril.
Aleshores, sincerament, jo des d'aquí... D'acord, sí, és la llista més venuts d'abans de Sant Jordi, però això em fa olor de dir... Senyors que no sabeu què comprar al dia de Sant Jordi, però aneu de comprar un, però us en poso... Però posem 8... I vosaltres mateixos, eh? No cal que passi jo aquell dia dels 8, i no us equivocareu, perquè és evident que aquests 8... Jo crec que, a veure, són 8...
Jo crec que aquests 8-7 repetiran el dia de Sant Jordi. Pot ser. A més a més, en aquesta llista... Quins seran el vuitè que no... Bueno, el que es despisqui. Perdona, en aquesta llista no n'hi ha cap de mediàtic, eh, també. No, no, no. Gaspar Nández, Xavier Bosch, Martí Gironet... Bueno, home, sí, Martí Gironet, no. Ah, sí, amb el Xavier Bosch tampoc. No, gent, Xavier Bosch tampoc. I el Gaspar Nández... Gaspar Nández no, tampoc. Bueno, veig que sí que n'hi ha mediàtics, hem equivocat. Però el fet de treure aquesta llista no és una mica com induir a la gent... Aquesta...
Aquesta és. És el que dèiem. Sí, ho ha fet el Grammy Llibreters, teòricament ho fan per ajudar la gent, però han dit que no és per ajudar la gent, sinó perquè estan posant un sistema nou i que... I han dit que el mateix dia 23... Hi ha hagut més polèmics, però han dit que el dia 23 no podran posar els llibres més venuts, perquè encara hauran de tancar caixa les llibreries, però que trauran els del dia 22.
Per tant, els llibres més venuts autènticament no els tindrem fins al 24. Dius, escolta, no m'estic marejant una mica? Si tot ara ja sabem que aquests 8 acabaran sent... Una pregunta, una pregunta. Però llavors, allò que el dia 23, que és el que fa TV3, i també Catalunya Ràdio, i RAC1, i tots els serveis informatius de tot arreu, i també Ràdio Esver, si tinguéssim les dades dels llibres que es venen aquí, que a última hora sempre diuen els més venuts d'avui. Ja ho diuen, a última hora sempre ho diuen. D'on s'urren aquestes dades?
Doncs fins ara sortim, suposo, de preguntar a la casa del llibre, al Corte Inglés, a l'AVNAC, i posa que la Laie, o 4 o 5 llibreries ben destacades, preguntes et diuen, més o menys quadren, i fiable, dius, bueno, fiable no ho tens fins que no tanques caixa, però clar, tancar caixa un dia com Sant Jordi no es tanca el mateix dia, ells diuen que el 24 ja ho tindran, no m'ho crec,
Però clar, què faràs? La llibre de més venuts autèntics de Sant Jordi la publicaràs el dia 2 de maig? Sí. Després del Dia del Treballador? No té cap mena d'oblidar. Primer perquè estarem de bon. Bé, tot això serveix una mica també per fer xup-xup i bullir l'olla. És xup-xup. Una mica la prèvia de Sant Jordi. Aquest any, com deia, és un altre punt que m'agradaria aturar-me i comentar. És que els gremis de llibreters han decidit donar justament aquesta llista dels més venuts diferenciats amb els de ficció i els de no ficció com es feia un parell o fa 3 d'anys. Tornen a aquesta fórmula d'abans degut a les protestes de Piran Raúl. Del corret mediàtic
i el no mediàtic. Sí, perquè l'any passat vam intentar fer un nou i no va anar gaire bé. Què va passar? L'any passat va passar, valgui la redundància de ver passar, que clar, vam decidir que per diferenciar els escriptors no poden competir amb els mediàtics perquè els mediàtics no són escriptors, sinó gent que publica llibres i clar, hi va haver molts que es van dir però escolta, Pilar Rahola va dir jo soc escriptora, no soc mediàtica. Abans de mediàtica soc escriptora.
Però clar, el mateix podia dir Xavier Bosch. Xavier Bosch ha guanyat Premi Sant Jordi i que ha tret ja 3 o 4 novel·les i altres llibres. I per què em consideres mediàtic? On poses la frontera? I qui ho decideix? Qui decideix qui és mediàtic o no? Certament és difícil, no?
Martí Gironell, sí, d'acord, és l'home del trànsit durant un temps i després de TV3 no sé què més hi fa, però a banda ha escrit 3 o 4 nivells, no? És veritat que segurament el fet de tenir presència mediàtica, que per aquí es diuen mediàtics, tenen més possibilitats que altres autors de vendre més llibres perquè la gent els coneix i els reconeix més que no pas altres autors. Però l'any passat, per exemple, el Premi Sant Jordi va ser per Màrius Serra. Sí.
La Marius Serra què és, mediàtic o s'escriptor? Havia publicat molt abans de ser mediàtic. Jo no sé quina definició hi ha o s'entén per mediàtic, però com a mínim la meva, el que jo entenc com a persona mediàtica és una persona que surt als mitjans de comunicació i punt, i ja està. I que surt bastant als mitjans de comunicació de forma...
Fins i tot podríem dir que s'hi guanya la vida. Sovinteja, correcte. I fins al punt que s'hi pot arribar a guanyar la vida o fins al punt que la gent el reconeix pel carrer o reconeix la seva cara de fotografia. Això, per mi, és un escriptor mediàtic. A banda que escrigui a casa 10 hores al dia o hagi escrit 50 llibres.
Per mi això és una persona que surt als mitjans de comunicació. I un autor no mediàtic, quin és? Doncs justament al contrari, una persona que no surt habitualment als mitjans de comunicació, només quan els fan les entrevistes perquè ha escrit un llibre o perquè el conviden a una tertúlia dels programes culturals, per exemple, i ja està, però que no és ni contertuliant, ni escriu articles d'opinió als diaris, ni està...
cada setmana a la ràdio, etcètera, etcètera. Ni té un programa, ni fa cap secció a cap programa de tele ni de ràdio. Tot això, hi estic absolutament d'acord, crec que la definició és molt bona, però aleshores jo et poso sobre la taula el tema... Quim Monzó. Quim Monzó, per exemple. És mediàtic o és escriptor? Bona pregunta. Jo penso que Quim Monzó...
És l'excepció que confirma la regla? No, jo penso que... Sergi Pàmies. És escriptor, és escriptor. Absolutament. Però cada dia surten a la premsa, eh? Cada dia surten a la premsa. I durant un temps va sortir a la tele. Clar que va sortir a la tele perquè era un autor reconegut. Clar. Però Quim Monzó per què va sortir? Va començar a conèixer, per exemple, Persones Humanes, no? Bàsicament diré que sí. Abans era reconegut com a escriptor. Sí. I exacte, feia un programa de ràdio. I sortia el Miquel Calçada, llavors Miquimoto, qui decideix un programa...
De fet, clar, llavors en aquest cas, perquè aquí Monzó ja porta molts anys, no?, 30 anys, potser, o més, eh? Sí, sí, més i tot. Més i tot, en el món dels llibres, i després ja va venir i es va posar en aquest tema, però jo crec que va iniciar-se en el món dels llibres, com a autor, i després també. És com si, m'ho invento, eh?, imaginem que Marta Rojals, d'alguna volta, deixeix donar la cara...
i comença a fer, clar, si això seria notícia, perquè no dono entrevistes, i decideix estar a les tertúlies o a escriure en premsa, i d'aquí 15 o 20 anys diríem, Marta Rujals és mediàtica? No, perquè va començar en el món dels llibres. Home, però en aquell moment sí que ho seria. De fet, la Pilar Rahola va començar sent escriptora, eh? Abans de tenir tota la... La maquinària aquesta. És que, clar, et dic Pilar Rahola... Ja t'he fet un work. Eh...
Insisteixo, eh? Havia escrit alguna novel·la i no sé si algun llibre de poemes o de contes. Hauríem de trobar una fórmula matemàtica que depèn dels llibres que hagi escrit abans de sortir ja. Per primera vegada a la premsa o als programes de ràdio de torn, quants llibres han escrit i llavors saber si això ja convalida. No dubtes en el cas mediàtic, per exemple, algú com... Clar, és que sempre treu el mateix, però Boris Izaguirre. Boris Izaguirre. És algú conegut que aleshores aprofita i treu un llibre dues setmanes abans de Sant Joan.
De fet, això dels llibres mediàtics, amb el que pesi, o vaja, jo penso que la primera persona, o amb el que pesi no, jo ho sé, però la primera persona que va començar a dir-se amb personatge mediàtic va ser Andreu Buenafuente, que va començar a treure els llibres cap a finals dels 90, primer el Terrat, una notícia com una casa, després els seus monòlegs de La Cosa Nostra i en televisió, i cada Sant Jordi tenia un llibre.
Fins al punt que primer signava a les diferents llibreries i al final, ara ells no sé si troben llibres, però al final... Jo crec que són els que van crear una tendència i ara diuen que ja no cal. No, ja no cal. Però tenien fins i tot una carpa ells sols, la carpa del Buenafuente del
Terrat o el llibre de torn que traguessin de monòlegs per aquell Sant Jordi d'aquell any, a la plaça Universitat i que estaven des de les 10 o 11 al matí fins a les 6 de la tarda i només per ells. Jo crec que ells van ser els primers en començar i en dir-se no, és que aquest llibre és mediàtic. O sigui, li han de donar les culpes al Bonafuente. Jo li he de donar les culpes al Bonafuente. Que escolta, que té tot el dret, va veure perfectament el negoci amb el seu moment i el problema és que ara jo crec que Sant Jordi s'ha convertit justament al revés. És un llibre en què
No per dir-ne mediàtics, sinó perquè molta gent treu llibres, siguin escriptors o no siguin escriptors. De fet, les pròpies editorials ja aprofiten per escriptors coneguts que publiquin poc abans de Sant Jordi. A partir del febrer ja hi ha novetats pensant en Sant Jordi i després hi ha com un oa.
S'ha de reconèixer el mèrit d'André Bonafuente i la seva gent en treure un llibre i veure un mercat que fins aleshores la gent dels mitjans de comunicació tenia totalment oblidat que era el món dels llibres. I des de llavors no hi ha programa de televisió que poc o molest... Exacte, treia el seu llibre, perquè TV3 aquests dies no paren, Polònia, el llibre de Polònia, el llibre de Cracòvia... Però és que jo crec que hi ha un llibre ja de cosins germans.
que és el programa que va... Jo ho he llegit així, és el programa que va obrir l'altre dia amb dos escriptors, allò sense cap dubte són escriptors, Enpar Moliner i Ferran Torrent, acaben d'estrenar-se el programa, l'han fet un, es va estrenar dilluns passat, no us el puc comentar, no sé què tal, vosaltres el vau veure, jo tampoc, per tant ja el comentaré massa d'anar que ve. Enpar Moliner, que la vas portar tu aquí a la ràdio fa uns anys. Fa molts anys, sí.
Sí, senyor. En tot cas, dos escriptors. Aquí és el cas del revés. Aprofiten dos escriptors que tenen un cert recórregut i els porten a la tele. Han fet un sol programa, inaugurant fet dos per Sant Jordi, perquè el dilluns n'hi haurà un altre, suposo.
Patapam, ja hi ha llibre, dius a mi. Carai, és que no... Deixa que acabi una temporada primer, no? El Foraster també té llibre. El Quim Masferrer, el que no s'ha sabut als pobles, també ho escriu. Telecinco, també hi ha programes que treuen llibre, ja no només a Barcelona, sinó...
La vida s'aprofita ja els teus llibres. Per què? Perquè aquí, clar, aquí és... Jo entenc el gremier i els llibreters que es queixin, perquè, de fet, el Sant Jordi és una festa que, a més, també coneixem el dia del llibre, és una festa on, tradicionalment, de tota la vida s'han venut els llibres i han fet més caixa durant tot l'any. Sí, sí, jo crec que representa el 60% de les vendes d'una llibreria a l'acta de l'any. Un cop...
A final dels 90, a partir d'Andreu Buenafuente i ja tots els programes de televisió que van decidir treure llibres, jo crec que van entrar molt a saco, per dir-ho poc finament, en el negoci i van veure ja que perdien, doncs, de pistonada tots els seus autors, que normalment són els que més emportaven els llibres i venien abans de fer aquesta aparició dels llibres mediàtics, no?
Passa que, clar, jo arribo a un punt que penses bé, és la festa del llibre, que tothom en compri un, del llibre de les roses, ven 6 milions de roses, poca broma, també. És la gran oblidada quan les fan les... O sigui, ningú s'oblida de comprar-les, però tothom diu, no, els llibretes fan l'agost, i els floristes també, poca broma. I no són barates, precisament, les roses d'aquell dia.
Però, en fi, jo crec que a partir de l'any que ve n'hauríem de dir la festa de la princesa. La festa de la princesa? Sí. Per què? Sí, sí, sí. Perquè jo crec que és la prostitució del món del llibre. Sant Jordi és un sant, no el farem pas dir. És que Sant Jordi s'ha prostituït. No, la princesa. Ah, allò era el dia Sant Jordi, el dia princesa. És una mica la part maltractada. Perquè, clar, també seria molt fàcil dir-ne el dia del drac, i fins i tot... Però això ja s'ha inventat a Catalunya Ràdio, fa una setmana dels dracs, no? Ah, sí?
Se suma a la festa, una bona iniciativa, que s'invita una sèrie de... Durant tota la setmana hi ha escriptors que recomanen llibres i, a més a més, autors poc coneguts que trenen la seva primera novel·la en editorials petites, junts.
amb el portal digital Núvol, doncs, fan una... justament... programen o fan una sèrie de recomanacions d'autors, justament que no són els mediàtics. Donem un espai en un lloc gran, com podria ser Catalunya Ràdio, la primera o la segona emissora més escoltada a Catalunya, perquè els nostres oients, el dia de Sant Jordi, es plantin, dient, bueno, mira...
Tenim altres coses a banda d'aquell llistat de mediàtics i de persones que veurem allà firmament i diuen, oh, que et surt a la tele, tu. Clar. De fet, mira, acabo de fer una prova, podríem dir una investigació, ara mateix. Pam. Ràpida, a la penya del morro, sense precedents. Acabo de posar Sant Jordi 2014 al Google. A veure què surt. A veure què surt. A veure què surt.
I la primera informació, 200 novetats. La primera entrada és Sant Jordi 2014 de Vilagüet. Però està mal comptat, eh? Sí, sí, no. Aquesta notícia la tenia i aleshores ha estat mirant i ha dit, hòstia, 200 novetats de noida, pum, pum, pum. I, home, com a mínim ja són 201. De fet... Perquè el general prim no hi és. Ah, amigo, amigo. Ara, ara tenim bé.
El general print d'Arnau Consol, l'hem de situar allà, eh? Ara farem campanya, però deixa'm abans mirar quines són les entrades que hi ha de cara a aquest Sant Jordi 2014, perquè avui a la secció de llibres amb l'Arnau estem una mica escalfant motors de cara al que serà aquest dimecres. Per exemple, Vilahueb és la primera entrada.
amb una notícia publicada ahir on comentava les 200 novetats, una selecció extensa de les novetats literàries d'aquest 23 d'abril. I a explicar, vaja, totes, o vaja, o moltes, de les novetats que hi haurà fins a 200. Després també, per exemple, en la segona entrada, és un article del diari Ara, a la seva pàgina web, que diu Galaxia Sant Jordi 2014, un centenar de llibres, fan 100 menys, el diari Ara, no treballa tant, com a Vila Web, per descobrir en un nou interactiu de l'Ara.
L'interactiu és interessant, realment es va movent una cosa, al costat tens una barra com de temàtics. Es toques un i s'il·luminen aquests que van girant, que són tot de lletres que no veus, pum, s'il·luminen els 3 o 4 títols que són de 1714, que no són 3 o 4, n'hi ha 10 o 12. L'ara proposa... Temàticament, novel·les d'aquí, novel·les d'allà...
Diu que és com una mena de pàgina virtual, lògicament, on hi ha una constel·lació interactiva i un recomanador de llibres per Sant Jordi, i que està agrupat per temàtiques... La idea és bona, i si s'hi veu és interessant, perquè és això, és com molt gràfic, es van il·luminant i sortint els diferents títols, però d'això, o sigui, més enllà que això tingui gràcia, que els de Vilauep hagin treballat un pèl més per en comptes de 100 en facin 200...
Estem parlant de 200 llibres nous. Clar, clar, clar. És una animalada. Ho torno a dir. És una animalada. De fet, mira, acabo d'entrar ara mateix aquí, a la pàgina aquesta del diari, ara, on hi ha aquesta galàxia, Sant Jordi 2014, els 100 llibres imprescindibles, diuen, i el recomanador i temàtiques, no? Llavors tu pots anar jugant i, per exemple, et poses humor, per exemple, no? Va, vinga. I què més? Humor amb... Ah, no, llavors clar, tu cliques a humor i què passa?
que... S'il·luminen uns quants llibres. Sí, exacte. Però sé que tenies unes variables, hi pots fer humor i català. Ah, però no em suponeix. Humor no sé què, i aleshores, clar...
Allò com que tu poses en una màquina i li dius a mi m'agradaria un llibre d'humor però d'un autor suec. Ah, que no sigui el recomanador. Diuen, quant temps tens per llegir? Ah, temps lliure, per exemple. Llavors dius, poc temps, jo tinc poc temps. Diuen, quina època vols que passi la història? Diu, viatjar anys enrere, exposar el present i imaginar el futur. Fem futur, va. Fem futur. On vols que transcorri l'acció? A Catalunya, a l'estranger o a un lloc imaginari?
Imaginari, no? Va, vinga, fem imaginari. Què busques al llibre? Somiar, reflexionar, rumiar, enriquir-me, riure, entretenir-me. Somiar, jo somiar, eh? Sí? Vinga, va, somiar. Vinga, faig aquí, ara ho posem a la màquina, estem posant, i ja surt ja els llibres que recomanen. I segons el que hem dit, recomanen, el que passa és que això és una mica trist, perquè ara el navegador, no és una mea,
I no es veu bé? I haig de fer alguna cosa especial? Però en tot cas, recordem, hem triat... El castell de la puresa, em diu? El castell de la puresa. Aquest és per somiar? Sí, aquí... Tu ara analitzaràs i com ha anat, perquè es coneixes. 100 pictogrames per... A veure, aquí està. Ui, 100... Per un segle... Pel segle XX?
És que no ho lleixo bé, tinc un problema important. Josefat, perdona, Josefat. Josefat? Josefat, a veure, no pot ser. Diu, aquí tens llibres que més s'apropen als teus. I torna'm a recordar què és el que tu has posat. Jo he posat poc temps, que tinc poc temps per llegir. Josefat, poc temps. Imagino el futur.
En un lloc imaginari, però si això se fa, et passa... I després diu, i somiar. Què somies? Bueno, si somies amb Prudència Bertrana, doncs sí, suposo que... I en el futur, però no et diu quin segle estàs tu, perquè potser... Clar, el segle III... El futur seria el segle XX. I el mètode de Lili Martín, et diu aquí. Aquest no el conec. Aquest no el conec, per tant, ja... Bueno, i el primer... Jo crec que l'has marejat, perquè les variables eren molt difícils, eh? Hem fet el que hem pogut, hem fet el que hem pogut. En fi...
Bé, Mont Sant Jordi 2014, avui estem dedicant-li aquesta extensa secció, que nosaltres veurem que sigui dijousant i no hi hagi contingut del programa. Senzillament que hem volgut dedicar-li el temps que es mereix per aquest Sant Jordi, perquè ja fins dijous que ve no ens veurem.
i haurà passat Sant Jordi tindrem llistes o no dels més venuts segur que sortirà alguna llista alguna llista més d'una a la tarda ja al plató de TV3 ja me l'imagino a la plaça Catalunya amb Toni Cruanyes fent els més venuts ja no ens sorprenen
Però vaja, Arnau, abans d'acabar, em vols afegir alguna cosa més sobre alguna novetat? Doncs mira, de mediàtics, jo ja en recomano dos, allò sortint una miqueta. Em fa gràcia aquest llibre del Ramon Gené, que es diu Si Beethoven pogués escoltar-me. Ah, amigo. El Ramon Gené és el de l'òpera amb Texans. Sincerament, és un llibre, és un programa que a mi m'agrada molt, espero que en segueixin fent. Una manera d'explicar òpera d'una manera molt diferent i arribar a la sublimitat...
D'una manera, no et diré còmica, però en tot cas molt propera. Efectivament, i molt didàctica, i molt interactiva amb la gent, i de fet, és un programa, podem dir, quasi bé Made in Sant Just, perquè el seu realitzador, que és l'Alan Fàbregas, és d'aquí a Sant Just, l'Anna Culló, també Sant Justenca, i forma part de l'equip de producció i auxiliars de realització, em sembla, ho està per allà, i si no tinc mal entès, ara fa poc més d'un menys, menys d'un mes, perdó, van marxar...
arreu d'Europa i del món a gravar la versió d'òpera en texans en anglès, em sembla, per vendre-la amb el títol This is Opera, una mica exportant aquest format que s'han ideat i han inventat des de Televisió de Catalunya. Doncs jo, sincerament, el llibre, si bé també en pogués escoltar-me, del Ramon Genè, que ja el teniu present, si heu vist una mica el programa, crec que no és tant la seva experiència en el programa, sinó la seva experiència en el món de l'òpera, com havia sigut Bariton, com després va deixar la música... És una mica autobiogràfic,
Jo m'agrada tenir aquest programa que he fet, si tu veus que el programa és mig enjustenc i tens quatre contactillos i tal, Jordi, tu podries fer literatura en texans. Jo podria fer literatura en texans? Sí, sí, sí. M'hauries de treure algun dia, perquè t'acaba de prendre la idea. Però de debò, que la millor manera... Mira, saps que ja m'havia acudit a mi? Què? Teatre amb texans. No, ja he acudit a mi. Potser el títol l'hauríem de demanar per... Però de debò, el millor programa de llibre seria...
I ja no de llibres d'actuals, sinó de literatura en general, fem una aproximació, com la fa el Ramon Gené, en el món de l'òpera. Anna Karenina, de Dostoyevski, era... La comparem amb! Exactament, exactament. Era una mica la prostituta de... I no surt el pesat del Toni Puntí, amb un decorat estrany, o l'altre que fa... Com es diu, aquell que fa postures rares? La... Silenci. La Bibiana. Com es pot dir un llibre, un programa de literatura que es digui Silenci? Doncs no, llavors calla. No, no, no.
Ànima! Veig aquí un atac gratuït de Viviana Bellbé. No, no, no. Has pagat? Has pagat, eh? De totes formes, no és una mala idea. Es podien fer moltes coses. Donem-li voltes.
I com a recomanació no mediàtica, en tot cas no mediàtic avui, perquè a la seva època l'home era molt mediàtic, era Santiago Rossinyol. Ombra, ombra. Estem parlant de principis de segle. Un llibre molt poc conegut d'aquest autor que va néixer a Barcelona el 1861. No és el de l'auca del senyor Esteve?
Ah, exactament. Llavors era un home realment molt conegut, del que se n'estava a veure el seu probablement llibre més famós, després se'n va a fer obra de teatre i tot plegat. Un de molt poc conegut és El català de la manxa. La portada l'ha publicat l'Avens, és una reedició, i veiem uns molins ben típics i penses, home, això d'anar alguna mica com Quixot, no? Doncs sí, és una paròdia del Quixot,
imaginant un català que, per raons dics, se n'ha d'anar a viure a la manxa i el va anar a veure la família. Aleshores, doncs, podeu intentar trobar moltes similituds, no només amb aquesta paròdia al Quixot que tots tenim més o menys al cap, de com pot anar d'un català que parla d'aquella manera, al mig de la manxa, un poble allò polseós i calorós, sinó, a més a més, que molts dels arguments que van trobant allí us sonaran. Us sonaran per dir, coi, però això no ho van dir a Lara la setmana passada?
Això, aquesta mena d'anticatalanisme, no em sona una mica i això que... No us aneu d'ara, això, eh? El català de la manxa. Arnau, ho hem de deixar aquí. Deixa'm jo que faci una pinzellada, perquè personalment jo recomano un llibre boníssim, boníssim, boníssim, que diu el General Prim, d'Arnau Consol. Si ho voleu...
El podreu trobar a les millors llibreries. I si no el tenen, és que tan bones les llibreries no són. El dia 27 d'abril, a Sant Jordi, a Sant Just, jo en parlarem a semanar que ve. Arnau, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bé, tot seguit, d'aquí uns moments, amb l'Ovidi Llorente parlant de l'obra Tech i Tol, que es fa el diumenges a dos quarts de nou a la sala Porta 4 de Barcelona. Fins ara mateix, a l'Espanyol Morro.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Canvi cap a tres quartes de la tarda, recte final del programa. I quina millor manera d'acabar-lo, que avui parlant amb un ja bell conegut de la penya del morro, que és l'Ovidi Llorente. Ovidi, bona tarda. Hola, Jordi. Hola, hola. Ovidi, bona tarda. Que me sentim bé. Hola.
Hola, hola, que em sent? Ara, ara, ara. Bé, es presento la Cristina, que està aquí al programa. Tot això per parlar de l'obra Take It All, que es fa cada diumenge a dos quarts de nou, i aquest diumenge també a les cinc de la tarda, a la sala Porta 4, a Barcelona, al costat de la plaça de la Virreina, al carrer de l'Església.
Amb la seva parella, que és l'Èrica Alsborn, fan anar aquesta obra sense parlar. Podríem dir que és una obra de gest a l'estil Chaplin. Vull dir, take it all, de què va? De què va? Ja l'has vista, no, Jordi? Jo l'he vista, però una mica... Tranquil·lament no l'he vista mai, podríem dir. Sé que surt un plàtan, sé que surt una banana en algun moment, però poca cosa més.
Exacte. Per dir-ho en quatre paraules, Teki Toll va de viure la vida i trobar-te amb aquests obstacles que et poden allunyar-te de la vida. Com, per exemple, els diners. Exactament, els diners. Si focalitzes massa amb els diners, doncs s'oblides d'altres coses.
Exacte, aquest és una mica el tema. De fet, és un espectacle que vau crear en Malmo, al sud de Suècia, fa un parell o tres d'anys, i que no només l'heu representat allà, sinó que l'heu portat per diferents parts del món, no? Expliquem-nos una mica els països on heu estat. Doncs va funcionar molt bé a Polònia. A Polònia, no sé què els passa, que toquem una vena de ventricle del cor d'aquesta gent i que es veu que els emocionem. Ens va molt bé, estem pensant ara, de fet, de tornar-hi... Bueno, acabem de tornar-hi a...
també l'han fet a l'Índia, que teníem els dubtes de com aniria, i a l'Índia va anar molt bé, i a Austràlia també l'hem portada, i bé, cada vegada descobrim més que és una obra que funciona a tot arreu. Bé, de fet... Clar, això anava a dir, l'enguatge universal, perquè no parleu, tot és mímica i tot és gest. Fins i tot, Jordi, l'han fet en un parell de llocs amb gent, amb una escola de sorts,
Ah, sí? La van fer a Austràlia i a l'Índia també l'han fet i ha funcionat molt bé. Clar, tot és imatge, tot és paraula. A més a més, diguem si m'equivoco, però pels nens, pels petits també, no? És una obra així com pot ser de públic familiar, tot i que és per tothom, però els nens ho passen molt bé també. Exacte, i en aquest, bueno, l'únic que se m'acudeix que s'assembli és una mica, potser, Chaplin, no? Que Chaplin agrada a tots. I bé, doncs a la nostra obra també passa el mateix. Nosaltres l'hem fet a escoles
L'hem fet per públic adult, només, per exemple, ara a les vuit i mitja del vespre només venen adult, pràcticament, i funciona molt bé, agrada i toca allà també emociona i fa riure. Per què heu decidit agafar el llenguatge de Charles Chaplin? Bé, doncs, això ve des de quan va començar la companyia, que va sorgir per una oportunitat per anar a un festival a Lituània.
Aleshores, dic, bé, doncs a mi m'agradaria fer clown i ja que anem a Lituània, que ens entenguin, doncs ho farem sense parlar. I va passar que, bueno, aquí va començar una aventura molt gran i ens va agradar. Vam veure que podem expressar moltes coses sense parlar. Heu vist molts vídeos de Charles Chaplin, per exemple, abans de fer l'obra o no? Home, la veritat és que no. La veritat és que, bueno, hem vist uns quants, però vull dir que no...
Diem que, bé, a Take It All hi ha certes inspiracions, bé, hem tingut inspiracions de Chapman, evidentment, que diem, però, bueno, va sortir molt més...
de nosaltres sense buscar inspiració a altres llocs. O sigui que vosaltres vau començar a fer-la i assajar-la, i quan ja ho teníeu més o menys acabadet, vau dir, hòstia, això és com el Chaplin, no?, una mica, o què? Ho hem copiat tot. Sí, sí, ho hem copiat tot sense saber-ho. De fet, hi ha una cosa que Chaplin no podia fer, que és les projeccions amb les quals compteu, perquè, a més a més, teniu una interacció amb la pantalla, no? Exacte.
Sí, i aquí hi ha un tercer element, també som jo i l'Èrica, que tenim dos personatges, i hi ha el tercer, que és el que ja s'encarrega de posar els diners a la història, i aquest l'incorporem per una projecció, i llavors també m'havia agradat... Aquí hi ha inspiració de la cubana... Sí, cegada d'amor. Exacte, cegada d'amor. Sí senyor, sí senyor. Exacte, i jo recordo que era molt petit quan la vaig veure, i em va...
mind-blowing. Sí, sí. O ho som. De fet, Ovidi, la teva passió pel clown no acaba aquí, sinó que sempre que aprofites, perquè aquestes setmanes, per exemple, estàs a Barcelona, però vens de fer una estada, juntament amb l'Èrica i amb la vostra companyia, que és de Red The Nose Paper, una estada de sis o set mesos al cor de l'Índia, ajudant a hospitals els malalts, fent-los riure i fent clown, també,
a tot tipus de persones i als col·legis i a tot arreu, no? Exacte, sí. Vam focalitzar en orfenats, en hospitals i escoles i ens ha anat molt i molt bé. Nosaltres mateixos ens hem marcat els objectius a mesura que anàvem estant allà, perquè has de ser molt flexible estar a l'Índia, no? Però estàvem col·laborant amb una ONG, col·laborant, no treballant per ells, de manera que ells ens oferien els llocs
I nosaltres ens hem anat adaptant, creant... Bueno, és que clar, allà... No ho sé, per exemple, els hospitals. Com, perdona? Els hospitals. Els hospitals, eh? Per exemple, els hospitals. Doncs clar, allà realment havies d'adaptar-te a la persona que tens davant, perquè no pots parlar amb cap idioma, però amb gestos i...
Realment no anar a fer riure, però anar a connectar amb aquesta persona i, evidentment, després el riure sol passar, no? Què és el que t'ha ensenyat la Índia durant aquests últims mesos? Digue'm. Què és el que t'ha ensenyat la Índia durant els últims mesos de la teva vida? Doncs, potser valorar...
S'ha de valorar, suposo. Valorar el que s'ha de valorar, eh? La frase és mística. Clar, perdona, és com una mica Mahatma Gandhi, això també ho feia, deixava anar frases i la gent ja la interpretava a la seva manera, no, Vivi? Sí, sí, sí. Jo no vull assenyalar, no vull donar respostes. No, no, ja ho veig, ja. Estàs molt enigmàtic, eh? Aneu-hi, aneu-hi! Clar, aneu-hi, aneu-hi. Quan hem d'anar a l'Índia? Perquè tu hi tornes, no? Ja us diré coses, vull. Quan tornes a l'Índia? Si és que hi tornes, vaja.
Home, doncs ara està un mica obert. Ara tenim diferents opcions. Una opció és anar-hi al setembre. Al setembre, eh? Però ja ho veurem. No ho sabem, no ho sabem. En fi, de totes formes, si voleu veure aquest espectacle, take it all els diumenges a la sala porta 4. Aquest diumenge a les 5 hi ha dos quarts de 9. Per cert, podem oferir algun tipus de promoció d'escompte als nostres oients, obvi?
Doncs, mira... A veure... Si és que no, no, eh? Vinga, va, va. Vinga, va, si ho vull dir. Va, que si ho vull dir. Clar que sí, home. Va, a veure, què ha de dir la gent que escolti la penya o el morro si vol anar, no sé, un dos per un, per exemple, o... O no sé, o... Vale, podem fer dos per un. Dos per un, vale. Que et surt 6 euros. Val, està bé, està bé. M'agrada, m'agrada. Llavors, què? Doncs fem les 100 primeres persones que truquin...
Fem una cosa. No, no, no. Les mil primeres persones que truquin, ho vull dir. Les mil. Vale, vale. Les mil primeres persones que truquin, què? Tenen un dos per un. Però la següent, sí. No, va. Vale, vale.
Bé, els que truquin, jo què sé, diguem els cinc primers, no? Sí, és igual, no, no, escolta, sí, els cinc primers que truquin, és que no truquin... Avui t'has dit una cosa, vull dir, amb confiança, eh? És que no trucarà ningú avui. Pensa que estem a Dijousant. Bé, jo crec que no hi ha ningú que ens escolti.
La redacció de la ràdio està buida, l'Ajuntament ha tancat a les 3. Aquí només estem la Cristina i jo aguantant el programa i portant la programació de Ràdio d'Esvern. Vull dir que això fa de mal dia, eh? Què?
Jo ara, bueno, no ho volia dir, però, bueno, ja que treus el tema, jo sé que tu no treballes a la ràdio, jo sé que estàs pres a la teva habitació el menjador, ara, que és una veu gravada, i, bueno, tu tens els teus hobbies i està bé, però, vull dir, has de sortir de casa, és molt bé. Em veus fatal, no?, una mica, em veus malament?
Bueno, mira... Hi ha temporades que he estat millor, això és veritat. Ovidi, escolta, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. I res, aquest diumenge... Jo vindré, si et sembla, aquest diumenge. Vinga, va, Jordi, vinga. Vinga, guarda'm una entrada. És un espectacle que agrada a tothom. Escolta, m'han dit que les llums estan molt bé, per cert.
Sí, mira, ja, no sé, està molt bé. Està molt bé. El noi que les porta molt bé, no? El noi que les porta és molt guapo i ho fa molt bé. Uri, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Apa, adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu. Bé, ja quedem l'apanyol del morro. Cristina, si el programa tingués molta, molta audiència, que avui ho dic ara no és el cas, què seria Trending Topic ara mateix?
Setmana Santa, definitivament. Tot i que a Twitter hem de dir que avui no ho està, trending topic, però ho porta sent tota la setmana i el dia que a nosaltres ens hagués agradat que hagués estat, que era avui, per acomiadar-nos i passar unes bones festes, no ho és. Per nosaltres sí que està el trending topic, setmana Santa. Sí senyora, sí senyora, avui està molt, avui està molt. La processó de la penya del morro ha desfilat avui la Cristina Vargas portant alguna cosa de processó.
Gràcies, Cristina, fins i marx. També hem tingut el Sergi Pont des de la processó de Manhattan, des de la cofredia dels germans desemparats d'Obama. També la germandat dels optimistes per excel·lència amb Núria Oriol. Des de la processó i de la germandat dels llibreters amb les mans ferides, l'Arnau Cònsol.
Des de la germandat del bon humor del clown i el nas de pallasso, Ovidi Llorente. Des de la germandat del Twitter i el Facebook i les noves tecnologies, Cristina Vargas. Cristina, gràcies. A vosaltres. Per participar a la processó.
i traient el Sant Cristo Gros, que us ha parlat Jordi Grosvenac. Tornem dimarts a partir de les 5 de la tarda. Sigueu bons i ho veieu, ho veieu i reseu, reseu, germans. I que no caigui la verge. I que no caigui la verge.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de ment.
Gràcies!
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Feina intensa aquests dies a les pastisseries de Sant Jús. Dilluns és dilluns de Pasqua i la tradició marca que els padrins regalen les típiques mones de Pasqua als seus fillols. Aquest any el tema estrella de les mones és la pel·lícula Frozen. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jús Notícies edició vespre d'avui dijous 17 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
L'Església de Sant Just és el centre neuràlgic dels actes religiosos de Setmana Santa. Avui se celebra dijous sant a les 8, recordant el Sant Sopar. Demà serà el torn dels laudes dissabte de la Vella Pascual i diumenge missa de diumenge de Pasqua. Dimarts hi haurà dues presentacions destacades a Sant Just. D'una banda, la de l'avantprojecte de reforma del barri Centre i de l'altra, la de llibre d'Ester Casanovas, pagesos de ciutat, per aprendre a cultivar un hort a casa.
I en clau solidari, el MIM Pep Bou actuarà a Sant Just divendres 25 en benefici dels malalts d'immunodeficiències primàries. Estarà amb l'espectacle Bufa, Planetes i les entrades es posen a la venda dimarts.
Bona tarda. Feina intensa aquests dies a les pastisseries de Sant Just. Dilluns és dilluns de Pasqua i la tradició marca que els padrins regalen les típiques mones de Pasqua als seus fillols. Aquest any el tema estrella de les mones és la pel·lícula Frozen. Sant Just Notícies.
Tot i que dilluns és el dia de més feina i de més vendes de mones a les pastisseries, els establiments ja fa dies que treballen enllestint-ho tot i preparant les figures de xocolata. N'han parlat el Just a la Fusta, Celes Bravo, de la pastisseria Celes, Marcela Rodríguez, de la pastisseria Trilla, i Armand García, responsable de la pastisseria Bogunyat de Barcelona. Quasi tota la gent espera el dilluns, abans era tots els dies, però ara...
El dilluns, el dilluns és el dia fort. Encara les de fruta, la fruta confitada, les de yema, encara es venen molt, quasi la que més. Després són les saras, la manteca, les figures de xocolata, per suposo. El dilluns és el dia fort. Es van separant bastantes. Jo el que veig és que la gent cada vegada és més figura de xocolata i menys pastís. En aquests dies hi ha feina quant a la preparació. De tota manera, ja fa temps que s'ha engegat això perquè des de...
Després de Nadal ja anem preparant tot el que són les figures de xocolata i tot això ja es van fent. I després ara aquests dies estem fent les de pa de pessic, les de guanaventes, diumenge i dilluns, els dies forts. El tema estrella de les mones d'aquest any és la pel·lícula animada Frozen i els seus personatges i també altres sèries de la tele que agraden als infants. Enguany, però, el Barça sembla que ha perdut una mica de volada. Per exemple, aquest any està la Violeta...
La Belly con la Frozen i totes aquestes. I després, per suposo, les coses del Barça, encara que hi hagi perdut, encara les demanen. Aquest any els Frozen està tot agotat, eh? Vull dir, ha sigut terrible. Jo és que no en queda ni una, eh? Quan compres els dinos ja t'ho diuen, aquest serà el que més triomfarà. I ha faltat molt. D'això ha faltat molt. El que ens hem equivocat aquest any amb el Barça. Hi ha anys que el Barça no dones abans a fer i aquest any la cosa va enrelentir, eh?
Aquest any el tema del Barça no està una mica com de baixa. L'Speeders van també estar engegant una altra vegada perquè avui o demà se serà pel·lícula.
L'actualitat, per tant, mana en els temes destacats de les mones pel que fa als més petits de casa, però l'actualitat política també es deixa notar en alguns pastissos. La pastisseria Bogunyà de Barcelona, per exemple, ha creat una mona molt especial, una urna de xocolata. El seu responsable és Armand Garcia, company de ràdio d'Esberna, amb els programes Just Blus i la d'Esbernada. Ja fa 3 o 4 anys o 5 anys que fem...
Cada Pasqua, com que totes les altres mones són pels nanos, pels nens, doncs sempre creem que la que fem de parador, per entendre'ns, és una mona una mica reivindicativa. Aquest any hem fet això de la urna, per reivindicar una mica això del dret a decidir que...
Aquests dies són, per tant, dies d'encàrrecs i de compres de mones. Per facilitar-ho, les pastisseries fan horaris especials. La pastisseria Celest es troba al carrer Bonavista, trilla al carrer Josep Ancel-Clavé i la pastisseria Boguñà al carrer Montaner de Barcelona. Sant Just Notícies
Dies festius a Sant Just amb la celebració de la Setmana Santa. Avui se celebra dijous sant a l'església de Sant Just. Serà, en menys d'una hora, a les 8, amb una missa que recordarà el sant sopar. Per tant, el pa i el vi tindran una rellevància especial. A més, l'església estarà oberta fins les 11 de la nit. Demà divendres sant i dissabte, a partir de les 9 del matí, tindrà lloc un ofici de lectures i laudes. N'ha parlat el mossèn de la parròquia de Sant Just, Joaquim Rius.
Aquests dos dies, tant divendres sant com dissabtes sant, com que no hi ha cultes al dematí i a la tarda i són festius, doncs vam dir, podem introduir, ja fa, no dic jo, sinó que ja fa temps que es fa, és la pregària de l'ofici de lectures i laudes, que és a fer pregàries a través dels salms. I amb els salms i llegint fragments de la Sagrada Escriptura i dels pares de l'Església, ens estem una estona, els qui vulguin venir, doncs ens estem allà a l'Església, contemplant, doncs així, en pregària, una estona...
A les 5 de la tarda de demà divendres es recordarà la passió del Senyor i a les 7 de la tarda tindrà lloc el Via Crucis a l'entorn de l'Església. Ahir dissabte al vespre es celebra la solemne vella pasqual que rememora la resurrecció de Jesucrist. A Sant Just es farà a les 8 del vespre i no de matinada per tal que pugui assistir-hi més gent. Ho ha detallat Joaquim Rius.
Perquè, esclar, el fet d'abella volia dir que això era una abella que es feia de bon dematí perquè recordava la resurrecció de Jesús, que va ser el diumenge, i llavors per això s'agafava a partir de les 12, perquè ja era diumenge, i llavors, esclar, s'acaba, encara ho fan, hi ha llocs que ho fan, les dues de la matinada...
De tota manera, aquesta celebració s'allarga fins les 10 de la nit, aproximadament, per acostar-se al diumenge, quan Jesús va ressuscitar. Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de Pasqua a les 11 del matí, una tradició que anys enrere se celebrava amb tres misses diferents al llarg del matí.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem destacat en titulars. L'avantprojecte del barri Centre es presentarà a la ciutadania després de Setmana Santa. Dimarts, en concret, es farà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer al carrer Creu. El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu que s'espera que s'apropi abans de l'estiu si la ciutadania hi està d'acord. Sant Just Notícies.
I per explicar en què consisteix aquest avantprojecte i que els santjustencs facin suggeriments i propostes, dimarts 22 d'abril es farà la presentació pública de la idea a la sala municipal de l'Ateneu. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, defensa que és un espai polivalent que millorarà l'entorn del carrer Ateneu i el carrer Creu i recorda que facilitarà l'accés al claustre de l'equipament de les escoles i al pati del Roure. Per tant, aquesta trobada tindrà lloc dimarts a les 8 del vespre a la sala municipal de l'Ateneu i, òbviament, és oberta a tothom.
I també dimarts es presentarà el llibre Pagesos de Ciutat d'Ester Casanovas de Can Ginestà, un manual il·lustrat per fer horts amb testos, jardineres i taules de cultiu. Casanovas es dedica a l'horticultura urbana des de fa uns 9 anys i recull les seves experiències al blog picaronablog.cat. Va ser arrel d'aquest espai web que havien edicions, va pensar amb ella per editar un llibre sobre com conrear verdures i hortalisses ecològiques al balcó o a la terrassa de casa. Segons Casanovas, la clau és saber adaptar els cultius que volem plantar a l'espai que tenim a casa.
Sempre intentarem adaptar els diferents cultius que podem realitzar a l'espai que tinguem. Una planta de carbassó, per exemple, que creix moltíssim, és difícil si tenim un balconet, per exemple, molt estret, però en allà sí que hi podem cultivar moltes altres coses, com enciams, cebes, pastanagues, xerris, fins i tot. Es tracta més d'adaptar l'espai que tinguem a les hortalisses que hi poden créixer bé, de no pas voler omplir allò a vegades de moltes coses que després no cal de donar al seu fruit.
El manual, per tant, dona les claus per conrer a verdures i hortalisses ecològiques aprofitant elements que hi hagi per casa. Pagesos de Ciutat es presentarà dimarts a dos quarts de set de la tarda a la sala Isidor Consul de Can Ginestar.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I un apunt més de cara a la setmana que ve. El MIM Pep Bou actuarà a Sant Just divendres, dia 25, en benefici dels malalts d'immunodeficiències primàries. El reconegut artista crearà les seves famoses bombolles a l'Ateneu amb l'espectacle Bufa Planetes per tal de col·laborar amb la CADIP, l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris. Sant Just Notícies.
És una associació sense afany de lucre que investiga més de 250 malalties genètiques que afecten molt greument el sistema immunitari. En concret, l'espectacle Bufaplanetes de Pep Bou serà en benefici dels anomenats nens bombolla, és a dir, nens que pateixen una immunodeficiència combinada greu. Carlota Villar, vicepresidenta de l'Acadip, ha explicat al Just a la Fusta la gravetat d'aquest tipus de malaltia. Doncs dins del grup d'immunicències primàries n'hi ha unes que són molt greus.