es mostra crític amb les escoles clàssiques de cinema. Un problema que a vegades hi ha a les escoles de cinema és que els professors ensenyen les pel·lícules que els agraden i llavors el procés d'aprenentatge s'estanca, perquè es copien els uns als altres els models i els conceptes que li agraden al mestre.
El sabor de las terezas, el viento no es llevará y copia certificada són algunes de les pel·lícules que es projectaran al cicle de la Filmoteca fins a final de mes.
Esports, Montserrat, ja. Les targetes poden condicionar l'aliniació del Barça demà al camp del Villarreal a la tornada de les semifinals de Copa, ha advertit Luis Enrique, i és que jugadors com Matxerano i Luis Suárez podrien quedar fora de la final si demà veuen una altra targeta groga. Els blaugranes tenen un 3-1 a favor de la nada.
A l'Espanyol, Sergio González convoca tots els jugadors disponibles del primer equip, més el defensa de filial Rubén Duarte, per rebre també de mà l'Ètic Club de Bilbao. Amb l'empat a un de l'anar del club ha fet una crida a l'afició per omplir l'estadi de Cornellà al Prat. El Mundial de Fórmula 1, a pilot de McLaren Fernando Alonso, no disputarà el Gran Premi d'Austràlia a la primera cursa de la temporada. Tot i que l'Astoria es troba bé, els metges li han recomanat que per precaució no corri aquesta prova.
En bàsquet a Barça, Arnau a Bratoleson, fins al juny del 2017, i la Bruixa de Manresa anuncia el fitxatge de l'alè nord-americà Mario Little. I aquest vespre, Vic celebrarà el quart títol de la Copa del Vic d'Uquay Patins. Fins aquí les notícies.
Escoltes, ràdio d'esvent. Sintonitzes, ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Molt bona tarda, Sant Justi. Gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara és un plaer del vespre. Això és el programa 1585 de La Penya del Morro. Avui amb l'Andrea Buena dels serveis informatius amb les notícies de Sant Just.
A més a més, també amb la Cristina Vargas, el trent en tòpic, Twitter, Facebook, bueno, l'estigues del programa. Cristina, bona tarda.
I, a més, també... Què és això? A veure, intenta ser... Així ja comencem, ja. Frenant la intro, intenta ser com un... Que sonava més a carajillo. Ah, sí? Com a carajillo? Sí. És que també... Com una mica Cristina Ronaldo, eh? Tinc la rosa aquí per dinar. No, que seria...
Avui el programa també connectarem amb el Mobile World Congress on Oriol Jiménez ens explicarà quines són les novetats que s'han presentat en aquests últims dies i quina ambient es respira.
I també tindrem l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs. A la segona hora, avui, amb la música del Marc Romero, com cada setmana, i a l'espai de televisió, avui, amb el David Ávila, ens visitarà una de les col·laboradores habituals del programa de Larocitis, Laura Fa. Tot això avui a l'Apella del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. El Trending Topic.
Del dia d'avui el tenim aquí amb la Cristina, el més comentat a Twitter.
Doncs, efectivament, un dels teus més comentats a Twitter és Ignacio González de Villarejo, perquè un dels comissaris, així és com es diu, aquest comissari de la policia amb el que es va reunir el president de la Comunitat de Madrid per parlar del seu àtic. Atenció, perquè l'ha denunciat per acusar-lo d'extorsió i xantatge. Què passa, Cristina?
El comissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha presentat avui una denúncia davant al Tribunal Superior de Justícia de Madrid contra el president de la comunitat per al que podria ser acusacions i denúncies falses, amenaces i coaccions, així com també injúries i calomnes. Recordem que Ignasi González va acusar els dos comissaris d'extorsió i xantatge en referir-se a les converses que van mantenir el 2011 sobre el seu àtic castapona llogat a una societat en un paradís fiscal.
Després d'aquestes declaracions ahir de González, Villarejo ha decidit denunciar el president madrileny. González, a banda de tot això, en un principi té previst seguir endavant amb la seva candidatura a la comunitat. Oh, quin mal rotllo, no? Està molt content, no, a Madrid? Molt. Amb els temes dels candidats i tot això. Bueno, per exemple, Pepe Onetoqué diu a Twitter, diu, aumenta el leu interior aludeix contrastar les acusacions d'Ignacio González sobre els xantatges de la policia.
Seguim amb una piulada en referència a les informacions que relaciona el president de l'Ètic de Madrid en la compra d'aquest acte. La fa Tio Chavó, diu que el Dignasi González no és el primer àtic que es creua en Enrique Cerezo. I si en creixen contra el Dignasi González, creu que el fet que creixin els chanchullos per totes parts reforça la seva candidatura. I de fet sent del Partit Popular té raó.
Vinga, va. Les notícies de Txellús amb l'Andrea Buenosí per estar ben informat de tot el que...
Bé, ja hem entrat de ple a la secció d'humor del programa. Perdoneu, podria fer un incis, ara que parlàveu de l'Èctic de Madrid. L'altre dia, no sé si heu vist un vídeo, és un moment de la curiositat, eh? Un vídeo entre el president de la Federació Espanyola de Futbol, el Villar, i el fill de Susquil, el Gil Marín.
No sé si l'heu vist o si és un fake o què, però sembla que es van trobar en un acte i el Villar li va preguntar a Gilmarín com està el teu pare. I el Gilmarín li va dir, bien. I les càmeres van captar aquell moment. Les càmeres de la sexta. Tot això sembla que alimenta una mica la llengua urbana. El pare de Gilmarín està mort, que és que s'ofil des de fa 11 anys. Fort que li pregunti, més fort encara que digui bé.
Tot això alimenta una mica... Però ve sota terra o...? Sí, m'estàs dient que Jesús... La llengenda urbana que Jesús Gil no és mort. Què dius ara? Què dius? Vaig veure... Andrea, però és que m'estic sorprès, per això et confonc. M'estàs dient que Jesús Gil continua viu. No ho sé. Amb Michael Jackson i Elvis Presley?
És un vídeo que vaig veure l'altre dia i ho vaig veure en diferents vídeos del YouTube. No se n'ha parlat gaire, però ho vaig llegir al web de Willowa, que té alguna cosa a veure amb el Barça. Des del Puyol pot ser. De fet, aquí està treballant, allà. El Marc... Marvà. Sí senyora, és col·laborador del programa. Està allà, està allà. Willowa, Willowa. Nom molt català, per ser al Puyol. En fi, seguirem aquesta pista, hem d'investigar-ho, per veure si...
És la dada. Potser algú pot desmentir que ha estat un error. A veure si estaré vivo i tal i tal. Imitacions lamentables al programa patucinades per Forns Vilaseca del carrer Buena Vista.
Escolta, va, parlem de coses que passen a Sant Just perquè s'ha obert la convocatòria per participar al concurs de Prona i Poesia en català per no professionals al nostre municipi. Que l'entreguada de premis a la Vodada de Sant Jordi, com cada any. A més a més, demà comencen els cursos de coneixements sant justens. És de veu com el cor de llengua, però de coses de Sant Just. I allò que fem al Calvern, aquell concurs, que la gent pregunta coses sobre el municipi.
I, abans de tot això, hem de parlar de la segona edició del cicle audiovisual de Muntanya de les Seies que comencen aquest dijous. És una selecció de reportatges de muntanya i excursionisme que es projectaran un cap al mes a la sala Piquet de l'Ateneu de Sant Just. Un reportatge de German Català sobre la Concagua obrirà el cicle.
Andrea, bueno, té més informació. Endavant. Dijous arrenca aquesta selecció de reportatges de muntanya i excursionisme al Concagua, al Santinella de Pedra. És el reportatge inicial, es podrà veure dijous, amb la presentació càrrec del Sant Justenc i soci de les Seas, en German Catalan, que explicarà l'experiència que va viure fa justament un any a la muntanya, coneguda com al Sostre d'Amèrica, i és que la Concagua és la muntanya més alta d'Amèrica i la més alta de fora d'Àsia. Què dius, i l'ha pujat un Sant Justenc? Bravo, Jaro!
Germán catalán.
Em comuniquen que no és l'únic Saint Justen, que ha pujat a la Concagua, no? Perquè ara no em vols equivocar, però n'hi ha d'altres que ho han fet en una expedició de fa uns anys, no? És que han fet tantes expedicions, a Parlimala ja també n'havien fet alguna, van pujar també a una altra que està com per Perú, potser, a Ecuador... Saint Justen és el cim del món, un clàssic que és el lloc on es correspon, per altra banda.
Modestia part, Andrea, alguna qüestió més sobre aquesta conferència i vídeo que hi haurà aquest dijous? Doncs també és el cim més alt que ha solit Catalunya, per això la recorda com una de les seves experiències de muntanya més intenses. Ell va fer el cim amb una expedició de gent d'arreu del món, però on ningú es coneixia entre sí. Ah, molt bé, molt bonic. Com un creermà, no?, de muntanyistes. Va durar 22 dies, destaca com a dificultats principals el fred, la baixar, humitat i també el neguit de no saber què passaria l'endemà.
i de no conèixer la gent, hi ha un talp entre vosaltres. Doncs tot això es podrà veure dijous al reportatge a Concau al Sentinella de Pedra, les 8 del vespre a la Piquet de la Teneu, la primera projecció és aquesta, la següent serà l'abril amb Núria Picas una vida, la tercera al maig amb Mountain Wilderness de Catalunya, 25 anys protegint les muntanyes, i tancar el cicle al maig, al juny, perdó, al tour 2015 del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Les entrades per veure aquests documentals són gratuïques.
Els documentals de les seves senyors comencen aquest dijous amb...
Ah, no ho diu aquí. No ho diu aquí el titular. Com que no? No? No, no ho diu. No pot ser. Ah, és veritat, no ho diu. No ho diu, no ho diu. Ah, no, sí, Germán Català, Germán Català. Ah. Sí, sí. Bueno, escolta... Però el documental es diu A Concagua al Sentinilla de Plata. Ah, vale, clar, m'ha faltat... No he pogut cantar la cançó perquè m'ha faltat inputs. Ja. M'ha faltat contingut. N'hi ha a culpa. No, no, no, no. Té a culpa.
Mira, a teva culpa, no? És una culpa que no treu amb Déu. Escolta, anem a parlar del concurs de prosa i poesia en català per no professionals, que ja s'ha obert la convocatòria, justament per... per quan? Per aquest dia... Està que és el dia 4. Demà. Sí.
Fins al 24 de març ja tens per presentar el desquit a través d'internet. La participació al concurs és oberta a tothom a partir de 9 anys. Andrea Bueno, que alguna vegada s'ha presentat amb un poema concretament sobre la seva casa i el seu jardí. Té més informació de tot plegat. No, Andrea? T'ho has de presentar alguna vegada? Tinc una casa al meu jardí. A vegades hi vaig a fer pipí. A veure, és un poema que tothom el coneix.
I que està a l'abast de la gent a través d'internet, no? I no has guanyat mai, Andrea? No, jo el pregunto cada any. Perquè jo no estava al jurat, si no ja hagués guanyat. Gràcies, Jordi. Endavant. Una de les novetats és que en aquesta divisió la presentació s'haurà de fer a través d'internet. Les dues modalitats d'escrins són... De qui rius? De qui rius?
Les modalitats d'escrit són prosa i poesia. Hi ha quatre categories de participants. Nois i noies de 9... Què fas? De 9 a 11 anys, joves de 12 a 14, joves de 15 a 17 i adults. De 18 anys en endavant. M'estimadeja'm, però a partir de 9 anys no em pot participar. Tu entraries en l'adults, per exemple. Els premis varien en funció de la categoria. A la de nois i noies, els premis van dels 45 als 70 euros. Abans, canvia per llibres. A la de joves, són de 60 a 80 euros en metàl·lic. I a la de adults...
De 100 a 160 euros. No cal que ho canviïs per llibres, no? La meva categoria puc fer el que vulgui amb els diners. El termini d'emissió de les obres és el 24 de març i podeu consultar ja les bases del concurs al web del Servei Local de Català, sanjus.net barra Servei Local Català.
Bé, canviem de qüestió. Parlem ara dels cursos de coneixements en just temps.
Durant quatre dimecres, aquest mes de març, l'historiador Jordi Jiménez explicarà a una trentena de persones que ja estan seleccionades, que ja estan tancades al grup, aspectes de la història de Sant Just i el Baix Llobregat. Això em sona, em sona una mica... Secció Manel Ripoll, a la penya del morro, que fa l'espai d'història de Sant Just, però no passa res, ens han copiat la idea i ho faran amb gent tancada i cobrar una pasta. No, que és gratis, no, en principi, el curs? No. S'ha de pagar? S'ha de pagar.
15 euros potser per la gent que no és soci del centre d'estudis. De què parlaran? De fet, el curs s'engloba sota el títol Prehistòria i Antiguitat al curs final del Llobregat. Des de la prehistòria fins al curs final del Llobregat. Tot això en quatre llocs. Curs final del Llobregat què significa? El 2015? Sí, fins al segle XXI. Parlaran del segle XXI.
Fins a l'actualitat. L'actualitat diuen el curs final del Llobregat. Arrenca demà dimecres. Seran quatre sessions dividides en tres temes principals. El primer servirà per contextualitzar una mica i acostar els assistents a l'arqueologia del segle XXI. El segon vincularà aquesta arqueologia amb dos processos històrics destacats per Sant Just i la comarca. I el tercer bloc vincularà arqueologia, política i actualitat.
El curs d'arqueologia del Centre d'Estudis Sant Justenc s'ha arrencat demà dimecres. Com dèiem, les institucions s'han tancat amb aquesta trentena de persones que hi participaran. A Sant Feliu també es va fer i només hi van participar deu persones, per tant està molt bé. Vull dir que hi ha interès en aquest curs, que en partirà el Jordi Jiménez, que és estudiador. Es farà cada dimecres del març a les 7 de la tarda a la sala Isidor Consulta Can Ginnestà.
Clar, la pregunta que molta gent es farà i que s'ha apuntat justament al curs per això és per què la penya del moro es diu així si senyors no hi van arribar els àrabs.
Bé, és el vídeo que... és la resposta que li pot ser a la Clara Segura. Això ho pregunta, en el concurs de coneixements. Això ho pregunta, no? Sí, sí. Jo de moment la resposta no la sé, doncs l'apuntarem i l'haurem de traslladar al Manel Ripoll dilluns quan vingui, no? Podreu participar-hi? A on?
El concurs de TAS de Memòries de Moviment. Desponent d'aquesta pregunta... Ara en veuré dos conceptes. Una cosa és que els cursos de coneixement s'han d'organitzar per l'estat municipal. Que pots fer la pregunta i a l'hora després participen al concurs, que és fins al dilluns dia 9, graven un vídeo d'entre 30 i 3 minuts, llavors enviar-ho i ja participes en aquest concurs i mira si tens la resposta encertada.
A veure, com està el tema aquest de... Bueno, ara ja deixem de banda els cursos de coneixements s'enjustencs. Anem cap als vídeos que la gent guanya... Sí, perquè... Coses culturals. Cristina, com està aquest concurs que s'ha impulsat des de la regidoria d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Sant Just, que ajuntament amb altres ajuntaments de l'Estat...
El que hem de fer és fer vídeos de menys de...
Un vídeo d'entre 30 i 3 minuts. D'entre 30 segons i 3 minuts, responent a una de les preguntes, evidentment hi ha preguntes de dues categories, categoria A, que és genèrica, i categoria B, que és específica, i només responent a una de les preguntes dels famosos, omples un formulari amb les teves dades personals, per tema legal també, i per si guanyes tenir aquestes dades, i ho envies al correu que es trobarà al blog que és catadememoriesdemovimiento.blogspot.com. Molt fàcil.
Per cert, Cristina, quants vídeos s'han rebut ja a l'Ajuntament de Sant Just? Recordem que el termini acaba d'illuns. Sí, en principi diria que aquesta tarda, a aquesta hora, ja podrien haver-hi tres. Tres! Està bé, està bé. Bueno, només hi ha tres. El que passa que participen també vídeos a tot l'Estat, no? A Sant Just, tres, però potser m'ho hem vingut a calar d'anar-hi si és que participa ni a deu. I a un altre ajuntament, què passa, Cristina?
Sant Just és la ciutat que lidera tot aquest concurs i el projecte. Els vídeos només es presenten aquí. Només es presenten aquí? A nivell de tot l'Estat només. És possible que alguna altra ciutat, en aquest cas, com ha passat, puguin tenir un correu personal d'ells a qui els arribin els vídeos i després ho enviïn aquí. Per això, en principi, són aquests tres que comentava. Però aquests tres són Sant Just? On han arribat d'altres ajuntaments?
No, aquests tres en principi són s'enjustecs. Són s'enjustecs, eh? Vale, vale, vale. Bueno, hi ha possibilitats. Hi ha possibilitats, hi ha possibilitats. És el premi, home. Home, sí. T'has participat o no? No. Participem. Ei, Jordi. Fem un vídeo. A més, es pot fer de manera col·lectiva? Clar. Bueno, en fi, ja ho veurem. Si voleu saber més coses... No, m'estava pensant ara, a la hora de repartir el premi, com ho fem, això? Home, i què som? Ens n'anem tots al museu.
No, però llavors hem de gravar tres vídeos, que és màxim tres vídeos per persona. Som tres, gravem tres, enviem un cadascun, tot i que sortim els tres, i llavors optem als tres premis, d'una categoria o de l'altra, com són sis. Però jo vaig a quedar jo ganador, eh. Jo vaig a ser el primer, el número uno. Bueno, doncs et quedes tu a l'estada. Ah, vale, guai.
Si voleu saber més coses de les que passen a Sant Just, és molt fàcil. Només cal que sintonitgeu ara mateix, Renona. Sintonitgeu, ojo, eh, el que vaig a dir. La notícia de Sant Just amb l'Andrea Bueno, sí, per estar ben informat de tot el cap.
Passa per aquí, ou llet. Trobo que anem a final últimament, eh. A la meva no, eh, per això. Què? A la meva no, eh. Ja farem, a poc a poc, eh. Portem més mesos amb aquestes. Fem una pausa per a la publicitat. D'aquí un moment connectem amb el Mauau o el Congrés i després l'Àngel Cornet fa amb els videojocs. Fins ara mateix, a la Penya del Marró.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus? Som originals de meta. Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Escoltes, ràdio d'esvent. Sintonitzes, ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1. Ràdio d'esvent.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Maca, eh? La sintonia de Back to the Future és la que volíem utilitzar per parlar del Mobile World Congress, on Oriol Quim Venet està allà. L'estem trucant, però... s'ha ocupat. No respon. No respon. A saber. A saber. Deu estar en aquell d'Android, menjant golosines. Sí, Android. Android.
Quina llàstima, quina pena. Intentarem localitzar-lo d'aquí una estona perquè tenia algunes coses que comentar-nos, com per exemple l'ES6 que ja s'ha presentat o també que diu que IKEA treurà mobles amb càrrega inalàmbrica integrada.
Jo ho entenc, però ja ho farem. O diu que Ford ha fet una aplicació per controlar el cotxe. Tot això són algunes qüestions que l'Oriol ens explicarà. Però com que de moment sembla que no el tenim, passem a l'espai de videojocs. Què vols que fem? Tornem a trucar-lo?
Si vols el tornem a trucar. Ara que s'esperi, que potser està en una d'aquestes xerrades molt importants. A mi està al bany. És una opció. O està fent un cafè amb Marzúker perquè està al bany. Són una mica aquestes dues qüestions. Anem cap a l'espai de videojoc i intentarem localitzar-lo en el decor del programa d'avui.
Àngel Correjo, bona tarda. Bona tarda. Com que no falles, venc aquí, venc jo. Al ciutat. No hi arribo, he parut el bus. Ja, ja, ja. Ja ha vingut el tio, ja l'havien billet. Corre, corre, corre. Corre jo o corre, que he d'anar a la ràdio. Bueno, en fi, comencem, si us sembla, parlant de Pokémon Shuffle, que ja és aquí i de fet de forma gratuïta per Nintendo 3DS. Què és Pokémon Shuffle? És una cosa que a Cristina li encantarà, que és el nou joc de Pokémon basat en Candy Crush.
I a més, bícea segur. Sí, bícea, però té coses diferents al Candy Crush, encara que a la part és el mateix. Has de fer línies de 3. Són 3, potser al Candy Crush? Sí, 3 i 4, que llavors et donen cartells especials... Mínim 3, no? Llavors, contra més fàgics, més punts. Aquí és una mica el mateix, però amb Pokémon. És a dir, cada pantalla el que has de fer és capturar un Pokémon, debilitar-lo per capturar-lo i tirar-li una Pokémon per capturar.
Aquest Pokémon que captures tu el pots posar al teu equip. Els caramels del Candy Crush que surten a pantalla són Pokémons. I els Pokémons els poses tu. Per exemple, si has d'utilitzar contra un Pokémon d'aigua, no posis un de foc. Ah, però llavors has de conèixer els poders de cada Pokémon. Sí, però si no ho saps, si ets un usuari de Candy Crush que vols jugar i no tens de Pokémon, hi ha una opció a l'equip que posa Automático. Llavors tu li dones i ja et poses els Pokémons millors per aquest tipus de Pokémon. Està molt ben pensat en aquest sentit.
Després, el tipus de pagament és exactament igual que el Candy Crush. Bueno, no exactament, vull dir, el joc és gratuït, però el Candy Crush té un límit de vides. És a dir, quan s'acaben aquestes vides, no? No, Jordi, oi que no? Que no hi ha límit de vides, el Candy Crush? Has d'esperar 15 minuts que torni la vida. Com que no? Si t'acaben les cinc... Si t'acaben els tons, no? Ah, bueno, a no ser que facis trampes... Canvies el rellotge i ja està. A no ser que facis trampes com la Cristina... Home, però potser en aquest aquí també... Bueno, imagino que també... Al principi tot és legal, eh?
La qüestió és que és igual que el camp di crash tens unes vides, però a diferència, que és una cosa que a mi no m'agrada, jo tinc entès que el camp di crash tu perds una vida si perds aquella partida. Si guanyes, continues i ja està. Aquí les vides van per partida. És a dir, tu fas una partida, guanyes o perds, et treuran cor.
Però això et limita molt, perquè si tu guanyes, conserves aquella vida i pots continuar jugant fins que comenci a perdre i quan gastis les cinc o les que t'envien ja no pots jugar. És a dir, tu jugues les cinc i t'has d'esperar quinze minuts per tenir cinc més o una?
Aquí el temps almenys és més reduït, perquè a Candicrash són 20 minuts, una més. Aquí s'atrifiquen les 5 una altra vegada. La cosa d'abans estava per caixa. Pots pagar per tindre vides. Penseu que hi ha molta gent que ho paga, perquè aquests jocs són un negoci i la gent s'està forrant. Tu no pagues, tu fas trampa i canvies l'hora del rellotge, però hi ha gent que paga.
Però no es trampa. El problema ho tenen ells, que s'ha descobert que amb el rellotge pots canviar l'hora. No es trampa, no es trampa. La culpa és suya. Sí, sí, lo siento mucho, pero si la tinta está cerrada... De totes maneres, però el Candy Crash, a més a més, cobra pels fons.
El fet que puguis comprar carmels, puguis comprar uns lingots d'or que permeten afegir si estàs enmig d'una partida i, per exemple, que faltarien cinc moviments o faltarien només x punts, serien pocs, i vols acabar-la, doncs amb un lingot d'aquests tu podries continuar en aquesta partida, en aquest que suposo que no. Sí, aquí n'hi ha com pedres precioses, no?
Aleshores, quan t'ho imagines que has de fer una partida amb 15 tons, quan acabes i veus que no has arribat i dius, però jo amb 5 tons més m'arribaria. I quan acaba el joc et diu, vols pagar una pedra preciosa per 5 tons més? Llavors, si vols, sí, si no, doncs... Bueno, en fi, algunes de les funcions de Pokémon Shuffle, que ja és aquí, i com diem, de forma gratuïta per Nintendo, els fans ja ho sabeu. Canviem de qüestió i ara parlem de Sony. Un aplausó ja per a Sony.
Som molt fans de Sony perquè cada dia superen, jo crec, el servei d'atenció de l'usuari. Atenció, han perdut la llista dels 123 guanyadors japonesos d'una PlayStation 4 del 20è aniversari.
És l'anècima vegada que la caguen de cara a l'imatge, al consumidor, al marketing, perquè ja ho han fet altres vegades, no? Això és molt estrany, el que passa d'aquí. La qüestió és que sabeu que a finals de 2014 va sortir la marca PlayStation, va fer 20 anys d'aniversari, aleshores Sony va crear 123.000 PlayStation 4, edició limitada, és a dir, una edició platejada, amb un logo que posava a vint d'aniversari, i que no es tenien mai a la venda, ninguna d'aquestes 123.000.
Només es podrien aconseguir concursos, sortejos o xubastes. 123.000 són moltes. Per tot el món. No són tantes. Pensa que la Play4 en un any de vida ha vengut 10.000 milions d'unitats. Comar d'això és poca. I llavors la Sony va dir doncs d'aquestes 123.000, 123.000 per fer un concurs al Japó.
En aquest concurs tu anies a comprar una Play 3, una PC Vita o una PC 4, llavors et donaven un paperot on entres al sorteig. Aleshores resulta que a finals d'any es va fer el sorteig, es va decidir guanyadors, i ara quan estarien a començar a enviar les consoles es troba que per un error informàtic no està a la base de dades tota aquesta gent que havia guanyat. S'ha esborrat. El meu dubte és, si a tu t'han avisat que has guanyat,
Tu tens constància, no? Tu com a usuari dius, jo he rebut una carta o un e-mail. Encara que s'hagi perdut, no? Vas allà amb el teu mail, amb la teva carta i que... Potser no van a enviar mails. I si no van a enviar mails i ningú ho sabia, per què dius res i quedes com el cul? Si no has de dir res, calla la boca, torna a fer el sorteig i ja està. Qui era el directiu de Sony que portava aquests temes?
Aquest tio està al carrer. Cada dues setmanes el van rerobant, no? Segur, i hi ha qual pitjor. Pobret, una rora el té tothom. Però és que Sony ha acumulat moltes coses, no? Per exemple, ara el Nadal, no? Amb l'atac aquest del DB2... Amb l'atac, per exemple, que no van poder recuperar la connexió, l'agenda de la Play, fins al cap de cinc o vuit dies. Sí, sí, un atac de cinc dies sense connexió. Però van recompensar, no? Si no recordo malament aquestes persones. Van recompensar amb una merda molt lamentable. Però no, el pitjor és res, que no això.
Que no, que no. Que no és la cola. Que no és la cola. Que hem perdut una Play4. Exacte. Teníem la platejada i ja no la tenim. Bé, vaig a comentar una cosa molt friqui. Sé que t'agradarà, Àngel. Vaig agafar una oferta que vaig veure ahir per Facebook.
D'una mena de jaquetes. Ha tornat a jugar. Unes sudaderes. De Assassin's Creed. He caigut, he picat. No m'arribarà, no? Jo crec que sí. Per què t'arribarà? Ah, però que l'has comprat? 24 euros. Ah, molt bé. Jo fa temps que l'havia d'anar més cara, de 45. Que l'has enbaixat. Era una oferta que trigava dues hores, o potser no, però vaja. Ah, sí, d'aquestes d'inclés i d'estocs. Llavors m'he comprat la vermella, que era la resultona i tal. M'ha arribat aquí un mes.
Alguna cosa per l'estiu. I d'on ve? No ho sé, de la Xina. El que passa és que vaig enviar un mail dient mira com m'he equivocat a l'adreça d'entrega i m'han respost molt ràpid. O sigui que realment jo penso que arribarà... Vaig pagar per Paypal. Per què no t'ha d'arribar? Perquè aquestes coses internet... Però si jo em poso al dia a comprar internet. A mi és que jo no ho he explicat alguna vegada, però és que em van estafar amb 700 euros per internet.
Vaig comprar una tele que encara estic esperant, però és el que hi ha, per això vaig amb tranquil·litat. Quan la tingui ja la portaré i t'ensenyaré. Igualment el pagar per PayPal és molt més segur. Pots anul·lar en algun moment. Després es pot anul·lar sempre la tele.
No, anul·lem música. Estarem esperant les jaquetes suaderes d'assassins. Si no és que anem pel... Sí, pel terrat. El farem per curr. I l'hauràs de portar, no, aquí un dia? Sí, però és que quan hi arribi, l'arribarà aquí un mes i ja començarà a fer calor. És igual, amb el Joan, que estem fent el programa amb el Joan. O si no hi ha de cara... Pensa que això és per tota la vida, hi ha una cosa friqui ja, per sempre. I quan s'espatlli, què? Home, doncs haver-te comprat dos...
Anem a la quartier perquè has d'inscriure. Tu compres per dos tots, no Cristina? Home, si hi ha coses que m'agraden sí. Dos cases, dos cotxes. No, això no. Però tinc salades que me les he comprat de dos colors diferents per tenir-ne un altre quan se m'espatllin. I et poses una d'un color i una d'un altre? No, home, això no.
Jo és que no tinc... Sóc més paura que tu, Cristina. Perdona, tu quant saps el que valen les sabates que jo em compro? Valen 10 euros, eh? I tu tens un pòni a casa. Tens un pòni a casa tu, Cristina. I què? Però va ser molt barat perquè estava malalt. Tens un pòni i dos ponis.
Hi ha dos colors? No, això és pobret eh. No juguem això. Ho has dit tu mateix fa un moment. Però no és el mateix home, una costa de roba que un animal. Jo et compraré dos Jordis, però quan et posis malalt tenim un altre programa. No, estic amb venda nena.
Escolta, Assassin's Creed diu que té història per als pròxims 10, 20 anys o el que dui l'empresa. Tindrem Assassin's Creed a la sopa.
La cosa és que han declarat que estan treballant no amb un guionista no, sinó amb un munt de guionistes que tenen tants guionistes i tants guions escrits que poden fer un assaig inscrit d'això fins a 20 anys o fins que us hi hagi presa.
Sí, sí, però no només això, també han dit que arribaran a l'actualitat, o sigui, arribarà un moment que estarem jugant al present, com a cuenta-me ja, saps? O sigui, que arribarem al present i que, bueno, no han dit res del futur, això no m'imagino que no es volen ficar. Ah, doncs molaria. Sí, però suposo que com tot volen fer una mica que tot sigui històric dins de la ficció, de la realitat. Home, la gràcia, justament, de les hores inscrites, és passejar pels carrers de la revolució francesa de París del 1889, anar, justament, quan els pirates van arribar a la costa est dels Estats Units, també al Jerusalem,
de l'edat mitjana, els templaris, en fi, tota la sèrie i totes les trames que ha tingut el Seix Inscrit. A mi m'agrada perquè no m'agrada que hi hagi tants jocs, potser és massa col·lapse, no sé, cada any hi ha un Seix Inscrit, però 20 anys, donaria per fer un a Barcelona. Dic jo, m'ho invento jo, però estaria bé, un Seix Inscrit a Barcelona.
Sí, podria ser fer un salt de fe d'aquests que es fan assassinscrit. Per qui no ho conegui, per descobrir la part de la ciutat o de la regió, has d'escalar els edificis i tirar-te des de dalt de tot i així descobreixes una mica el mapa i la zona.
I, atenció, perquè estudiants de física han estudiat el salt de fe que fan els protagonistes i els personatges del joc d'assassinscrit. Podríem dir que és una mica la lúdica xorra del dia, però vaja, avui com que estem amb assinscrit de saco... És xorra perquè a veure, tu que pots anar a jugar no tens ni idea, però tu Jordi sí, quan tu fas un salt de fe d'aquests... A mi se me'n... O sigui, el salt de fe és d'aquests que van amb els braços oberts i tot el correcte... Sí, com si fos una creu... No porten parecaigudes o no? No, no, la qüestió és que... Cauen sobre carros de palla.
Però imagina't que... S'han de morir igual. Això està. Potser sí o potser no. De fet, al videojoc no moren i a mi haig de confessar que m'entra com un passigullet a l'estomac. I cada pet de quina que són molt altes és com... Són molt altes, eh? Són molt altes. Però com que sou vosaltres els que esteu saltant?
És una impressió d'aquestes pessigolletes de l'estómac com el Dragon Khan. No pot ser el mateix. Si tinguessis algú davant que te bufés a la cara seria igual que el Dragon Khan. Jo a vegades agafo un sacador de cabell. Però hauria de ser fred, no? Sí, no té. Jo tinc un sacador que té i era fred.
Hi ha hagut uns frikis de la Universitat de Física de Leicester, Anglaterra, han afirmat que els salts de fe desinscrit no són reals i acabarien amb la mort del personatge. Per això igualment han calculat quant fa la palla, fa un metre i mig, i diuen que si saltessis
l'altura que té la palla del joc seria per fer salts de 12 metres com molt i a tot així el personatge es faria bastant de mal. Però com que ell porta una jaqueta d'aquest regitxules i amb protecció, que és com la que jo m'he comprat, jo podria ara fer salts de fer des d'aquest direi lloc, el tarat de Can Ginestà, per exemple, o el molí de vent, que hi ha aquí als jardins de Can Ginestà, sense cap mena de problema. Això sí, m'hauríeu de buscar
un carro. De palla. De palla que no passi dels metres adequats. Bueno, en fi, doncs descansi en pau el personatge de Sinscrit, que a partir d'ara ja sabem que no és real. No és real, fins ara ens ho pensàvem. Tot era real. Tot era real. I ara, gràcies a aquests científics, hem descobert que no. Perdíeu l'anunci d'aquesta bona... d'aquest joc. Sí, sí, sí. Des que entres al videojoc ja et penses que estàs a París. Tu quan jugues al Candiqueix no et sents Carmel?
Parlem ara d'una altra qüestió. S'ha anunciat una edició col·leccionista de Dying Light que costa més de 300 euros.
40.000 euros. Comencem parlant de Dying Light. Dying Light és un joc dels creadors del Dead Island on tenim zombies i parcours. A més de ser el típic joc de zombies on els hem de matar, aquí també els hem de matar, però podem fer parcour i podem trepar pels edificis, escalar i agafar milions d'armes, podem fer una mica de tot.
El joc està venent molt bé i l'important és que han fet una edició que costa només Anglaterra, que costa 250.000 lliures i que el canvi serà uns 340.000 euros o una miqueta més. Tu vols saber què porta? Per aquest preu, com que no porti or,
És molt millor que ahora. Comencem. El joc porta quatre còpies del joc. Això per començar. Porta quatre còpies signades. Per si se'n perden. Per als amics. Per regalar a sobre. Quatre còpies. Això és el més bàsic. Després venen dos parells d'auriculars. D'aquests també, edició limitada.
podràs posar la teva cara a un personatge del joc. Hi haurà un dels enemics del joc que portarà la teva cara. Però només per al teu joc, no per al de tothom. No, no per al de tothom. Això s'ha tornat a fer a internet. Tindràs una figura d'un zombi de tamaig real. Tot completament gran, un zombi. Però com que la tindràs a casa?
Sí, t'emportaran una figura d'un zombi, un zombi també gran. I per què vol això d'una persona? Hi ha gent que té figures a casa... Hi ha gent que agafa per exemple un cas firmat, per exemple. Aquesta és una figura. Espera, espera. Tindràs unes gafes de visió nocturna reals, per si hi hagués un atac zombi de veritat, que poguessis sortir. Això pot passar. De moment, de tot el que has dit és el que més a mi em convenç més. Tindràs classes de parkour, de veritat. Tindràs un viatge a les oficines centrals dels Estats Units de parkour.
Un viatge a les oficines centrals per jugar una partida al joc amb els creadors. Quatre jocs, dos auriculars i ara una partida. I una cabana per tu.
On vulguis. A on vulguis. No sé, suposo que et compraran al terreny. Però cabana de què? De quin material? Com el del joc. Com el del joc. Són dos pisos, no sé de quin material. És que jo l'he vist a... Escolta, et dic una cosa. Sí? Àngel, ho trobo econòmic encara, eh? 30-40 mil euros per tot això. Espera, espera. No, no, no. És que hi ha una edició, que de l'any passat, que era l'edició d'un milió de dòlars, que només n'hi havia una.
i jo vaig comptar tot el que portava i sorties guanyant. Portava un Lamborghini Gallardo, portava un Toyota Pyrus. Sí, però a veure, siguem realistes. Qui paga un milió d'euros per això? Ja està. Ja ho hem d'anar-s'hi aquí. Em sap greu. Jo pagaria. Però hem de connectar amb el Mobile World Congress. Creu-ho amb els dits, a veure si aquesta vegada podem trobar l'Oriol. Oriol, bona tarda.
Bona tarda! Què tal? Com estàs maco? Perquè ja fa unes quantes hores i de fet dos dies, no? Que estàs vivint l'experiència única i inigualable d'estar al Mobile World Congress de Barcelona. L'avió calant. Sí, però bueno, ja estem acostumats a tenir l'Oriol i que ens comenti coses. Què tal aquest any? Primer titular, Oriol.
Doncs Samsung presenta l'SSI. Aquest seria una mica titular. Sí, amb apartament de venta. Després, per exemple, més coses vam saber. Ara parlarem d'això, però jo pregunto coses que ens interessen. Per exemple, Mark Zuckerberg. Ahir va estar amb l'Avo Congress. El vas veure. No, es venia a entrar de més premium. Ah, més que ara, no? L'hi has de pagar més. Quant costava veure Mark Zuckerberg? Ho saps, això?
5.000 euros. Què? Sí, l'entrada de veure Ski Nolts i això val 5.000 euros. Però clar, això va amb gent que treballa en empreses perquè ho pot fer l'empresa, si no, no va amb una persona normal, no? Suposo que sí. Algú que li surt els diners anirà segur. Perdona, m'he quedat retibat 5.000 euros per veure el Mark Zuckerberg. No, bueno, és per tota l'entrada. I més coses, clar. És per tota l'entrada, el màxim. Ah, vale, vale. Però aquella entrada que dius que quan acabes acabes amb 10 tablets, 20 mòbils, 50 samarretes... Bueno, no, però tens accés a llocs, no sé.
No ho sé. Pregunta-li a algú que hi hagi aquesta entrada. Has pogut carregar el mòbil? Sí, per aquest any no m'ha calgut.
Ho dic perquè l'empresa em sembla que no tenia suficients punts i aquest any va sortir també una notícia que vaig llegir en no sé on, que hi havia centenars de gent, moltes persones que s'havien queixat perquè no tenien on carregar el seu mòbil. Però ara tenen unes coses que són les bateries, jo en tinc i te la portes a la botxilla i vas carregant el mòbil. Però en principi està bé, el telefonia al mòbil, la gent se li acaba la bateria i no pot carregar-lo. Per això està solucionat ja? Està solucionat, sí. Tant com aquestes taquilles que tu deixes al mòbil l'han dit,
i aquest any hi havia com el doble. Però tancades amb clau, no? En fi Oriol, per on vols començar? Perquè tenim l'S6, per exemple? Sí, comencem per l'S6. Tornes a ser exageradament potent. Això no és el que dius tu, com en el seu dia va ser l'S1. Sí, perquè és el que algun cop ho hem comentat. Samsung va començar a comprar els processadors a una empresa de tercers, la Qualcomm, i el que vol dir això?
doncs que durant dos o tres anys hem tingut tots els mòbils, Sony, LG, Samsung, Motorola, que en realitat estaven agafant, la maquinària de dins estaven agafant una empresa externa. I al final significava que tots els mòbils eren calcats de potència, no? Vull dir, com si tots, com si els audis, els BMWs, els Peugeots, els Serbs, tothom tingués el mateix motor de la mateixa empresa, doncs, les diferències en què estan, en la ràdio, en la veritat que hem vist ara, en les rodes, però, vull dir, eren gairebé en potència el mateix mòbil. Ara Samsung torna,
com ja va fer en el EC1 i l'EC2 torna a tenir processadors propis i a més a més són molt potents tant el processador, com la memòria RAM, tots els propis, com la targeta gràfica, la memòria interna i és molt ràpid, està molt avançat i en principi la meva aposta és que durant tot aquest any de vida de l'EC6 la conferència no s'hauria de preparar
L'empresa aquesta que fa els altres processadors ja ha anunciat que té per aquest any i és bastant més potent. Podríem estar parlant del 30% més potent. Per tant, podem dir que l'S6, el teu criteri, és el millor mòbil que ara mateix hi ha al mercat, no? No, clar, això és el que anava a dir. És el més potent. La següent discussió és si ho necessites o no.
Un Ferrari no significa que sigui millor que un BMW o un Smart. Però vull dir que és una cama alta i de mòbil molt potent, no? A mi deia de potència, la càmera l'han millorat molt, també és molt bona càmera, és de les millors també. És un molt bon mòbil i s'aconsegueix desmarcar amb els números de potència perquè ha muntat un processat pròpi i, a més, l'ha muntat amb un processat de propagació nou que és molt potent.
És molt potent, ara bé, si no necessites estar-hi igual que sigui potent, potser prefereixes altres coses que tenen altres marques. Per exemple, aquí dius que el guió has apuntat que és un mòbil que s'han deixat d'estar de tantes tonteries. Sí, jo crec que portaven uns anys que no sabíem ben bé, volíem anar, no sé, no? L'ES4 tenia aixequir els ulls i si miraves cap a baix, la pàgina mirava cap a baix sola, però al final d'aquest espai no funcionen o no es fan servir o acaben per... Doncs en l'ES5 van afegir la resistència a l'aigua.
Hi haurà gent que la volta, hi haurà gent que no, però bueno, per això ja estàs soni, diguem. És com intentar fer-ho tot per fer-ho tot. Doncs anar així, doncs ha entrat coses, ja no es resisten a l'aigua ni a la pols, ja no té totes aquestes coses d'aquest control dels ulls o no sé què, ja no té això de si te dorms, la pantalla no s'apaga o s'apaga, perquè si no funciona bé aquestes coses no es poden servir, només són sensors que col·loques allà per res. Però això ho continua tenint o no?
No, tot això no ho té. Així el que sí que té és l'actor de velles d'actilars que l'han millorat bastant. I no és resistent a l'aigua, per tant, eh, l'S6? No. Després tu també dius que el software és més fluït. Sí, era una queixa també que tenia la gent de Samsung perquè tenia mòbils molt potents i sempre feien... Anaven ràpid, ràpid se'n van anar, però la fluïdesa del sistema, les transicions entre pantalla i pantalla... A vegades feia algun encall, vull dir, al final anava ràpid però no una mica...
atascat i era pel software que posava Samsung seu modificat sobre Android. I ara l'han fet bastant més lleuger i és la que podria ser dels mòbils més suïts del mercat, també combinat amb la potència. I ja per acabar el tema de la presentació d'aquest S6, aquest mòbil tan potent, que per carregar-lo en principi no es necessiten caples perquè es pot carregar de forma inalàmbrica. Amb la neu? Amb la neu.
Exacte, normalment. Tu ho penses, tant de bo estigués carregat. Seria genial eh. Tranquil que això arribarà, algun dia arribarà. En deu minuts, quatre hores te'n carrega. Aquest és l'altre tema. El tema de la càrrega l'han millorat a totes dues bandes. Primer que té càrrega ràpida, que això ja és el més o menys tot, vol dir que si tu arribes a casa, t'has de dutxar i has de sortir a sopar, doncs si el carregues mitja hora ja el tens al 80% de càrrega. Si en deu minuts, doncs també, no sé si són quatre hores o així, però sí, més o menys.
Que en un moment que trobis un andoi, doncs pots acabar el dia. En tot cas encara que el dia ja te l'hauria d'aguantar. Però clar, perdona, que es carregui de forma inalàmbrica tu necessites que l'andoi també estigui adaptat, no? Exacte. Llavors la càrrega inalàmbrica és una opció que tu pots comprar un aparell que va a l'andoi al final per cable i tu el deixes a sobre d'aquest aparell i es carrega.
Llavors això voldria enllaçar amb la següent notícia, perquè IKEA també està en notícia aquests dies. Sí, aquí anàvem, exacte, perquè de fet IKEA diu que ha tret mobles amb càrrega inalàmbrica integrada. Exacte, o sigui, per exemple una lámpara de nit, que tu la tens sobre la tauleta de nit, llavors a la base de la lámpara ja pots deixar el mòbil i es carregaria. De manera que aquí sí que estaríem eliminant de debò un cable, perquè amb la càrrega inalàmbrica, com era fins ara, que tu havies de tenir el cargador inalàmbric connectat a la paret,
Bàsicament seran llums i taules. I què? També té un estant?
No, i què heu fet a través d'anuncis i de partners? No té a veure amb el Mobile Congress, en principi. No, encara no, però tot arribarà. El mòbil que has de muntar... Clar, es vendran peces i muntaràs el teu propi mòbil. Sony ha presentat una altra qüestió, el Z4 Tablet i el M4 AQA. Aquest sí que es pot mullar.
A l'Aqua, no? A l'Aqua, segur. I a la tablet també. Què tal? Bé, molt bé. Bé, a mi i a Sònia m'agrada com està fent l'escola últimament, personalment. I el Z4 tablet... A veure, aquí justament, avui, perdona Oriol, però hem estat parlant que Sònia, amb el tema de la playa i els usuaris, que no acaba d'estar gaire fi, tot el que seria la imatge cap al client. Sí, també. Se centra més en els mòbils.
De fet, és una cosa que en mòbils també hi ha queixes. En contacte amb els clients i el suport tècnic, Sony ni en mòbils ni en res. Jo no sé altres països, però aquí a Espanya, per exemple, en el tema de consoles, Sony no porta el tema de reclamacions. Té una subcontrata que quan tens un problema amb la teva consola i l'has d'enviar al servei tècnic, no l'envies directament a Sony. I això porta uns problemes increïbles. I amb els mòbils passa el mateix. Tu no tractes directament amb Sony,
unes empreses afiliades que has de parlar amb aquestes empreses. Vull dir que sí que és cert, el servei tècnic de Sony és dolent. El servei posventa és dolent. El que passa és que... Pel tablet i del... Pel software. Suposo que l'Anja tampoc tindrà queixes molt poc assegurades. No, no, no. La senyora consola. El tracte que dèiem amb els usuaris o el marketing clients i l'altre és els productors que ofereixen. El Z4 tablet i el M4 Aqua què tal?
Bé, el Z4 Tablet és un tablet de gamaltes o desposades, gran, i com a novetat tindria que és molt prim, 6,1 mil·límetres, igual que l'iPad Air 2 posats al nivell de la competència, i pesa 390 grams, que és molt poc. Per fer-nos aigües, com un 30% menys que el que estigui a la mà és molt, molt lleugera, cosa que s'agraeix en un tablet gran.
Sí, però quina por que se't caigui, eh? Que emprime't i emprime't. Quan un mòbil o un tablet està enprim, li pots col·locar una fonda i no l'hi facis tant.
Per cert, Oriol, jo estaria parlant tota la tarda però tampoc no tenim gaire més temps perquè hem de connectar amb el bulletí de Catalunya Ràdio a les 6, però un parell de coses. D'entrada, que sembla que els mòbils amb la pantalla corba, que aquí n'hem parlat moltes vegades, sembla que ara són com la gran novetat o el que ha d'arribar. Tu això ho has notat?
Sí, de fet, no ho hem parlat perquè m'ha sigut una mica... Però l'S6 té una versió amb pantalla corba, que és cap a les dues bandes. Per què serveix això? Té algun sentit? A nivell estètic és molt maco començar per aquí. Sí, per això t'ho dic. Però a nivell funcional, serveix d'alguna cosa? A nivell funcional, de moment, en el cas de l'S6 jo et diria que no. Ells diuen que sí, hi ha algunes aplicacions... Això es veurà amb el temps. Molt trencador no és. Diuen que sí que...
Les aplicacions d'aquestes que has d'arrastrar el menú des de l'esquerra cap a la dreta. Per tant, és una cosa més estètica més que arreu. En el cas de l'exercici, en el cas de l'EG, l'EG té un altre que és corba però és corba de dalt cap a baix. És com si fos una parabòlica. I aquest sí que per veure pel·lis,
quan el poses en horitzontal et quedaria corbat com una tele corbada i per una pel·li sí que es nota que els angles i no hi ha tants reflexes es veu millor. I després ja per acabar comentar que els usuaris de la Font6 també poden donar-li el seu mòbil corbat si volen, no Oriol? Això també és una dada que...
Oriol, ho hem de deixar aquí, és una pena perquè ens ha quedat per exemple a comentar que Ford ha tret una aplicació per controlar el cotxe. Es pot saber el consum, el consum de CO2, diòxid de carboni, i també poden obrir les portes a través de l'aplicació, no?
I et falta que et vinguis a guanyir. Exacte. Però també el pots moure, com que el James Bond tenia un... Sí, tenia un cap de màquina. Sí, que podies... No era el meu bé, em sembla, del Pierce Brosnan. Golden Eye, em sembla, que tenia... Ah, ja, l'has passat a la manca, esclar. Sí, movia el cotxe i tal a través del mòbil. Això ja està arribant, ja estem a l'època de James Bond, Golden Eye. En fi, Oriol, moltes gràcies, descansa, que les fires sempre cansen una mica, i que vagi tot molt bé. Moltes gràcies, bona tarda. Molt bé, fins dimarts vinent. Adéu.
Àngel Cornejo, gràcies. Ens retrobem la setmana que ve. Nosaltres continuem. Fem una pausa per escoltar algú de tira a les 6 de Catalunya Ràdio i després a segona hora amb el Marc Romero parlant de música. Bona tarda. Us informo qui li en sabria.
La falta d'acord és millor que un mal acord. Això diu Netanyahu al Congrés dels Estats Units. El primer ministre d'Israel li ha advertit contra la possibilitat d'un acord amb l'Iran sobre el seu programa nuclear. Segons Netanyahu, l'actual negociació amb Teheran li permetria acabar tenint armes nuclears i això finalment condueix a la guerra.
Bona tarda, Netanyahu lamenta que el seu discurs es percebi com una estratègia política en clau interna. Agradeix Obama i els Estats Units el seu suport, però adverteix de la menaça real d'una Iran nuclearitzada, advertint que aquesta eventualitat és un perill per tot el món.
És per això que, segons el primer ministre israelià, abans d'aixecar qualsevol restricció al programa nuclear de Teheran, Occident ha d'assegurar-se que l'Iran atura l'agressió als veïns del Pròxim Orient, atura també el suport al terrorisme arreu del món i atura l'amenaça d'anilar el seu país. Xavier Vila, Catalunya, Ràdio Washington.
Notícies breus, Montse Quadreny. El Partit Popular català acusa Convergència Unió i Esquerra de burlar-se del Consell de Garanties amb les esmenes transaccionals sobre les estructures d'estat que ha reactat per adaptar-se al dictamen de l'òrgan consultiu. Parlament, Ignasi Abad. Bona tarda, Tori. Asegurar que no s'han llegit les transaccions de Convergència i Esquerra. El portador del PP, Enric Milló, les reprova obertament.
Diuen que utilitzaran tecnicismes per salvar el dictamen del Consell. Serà filibusterisme per burlar el dictamen, per enfotre-se'n, per donar-li la volta i fer allò que el dictamen diu que no es pot fer. Ignasi Bac, Catalunya Ràdio Parlament.
Si a les eleccions catalanes del 27 de setembre els independentistes no arriben a la majoria absoluta, Ciutadans impulsarà un govern alternatiu de la resta de partits unionistes. Ho ha dit Albert Rivera, líder de Ciutadans en una conferència a Madrid. Jordi Prats. Bona tarda. Albert Rivera està convençut que passat el 27 de setembre Ciutadans liderarà al Parlament una majoria constitucionalista capaç de frenar el sobiranisme. Y les doy palabra que si sumamos un escaño más que los convergentes de Esquerra,
Si en nosotros depende, nosotros vamos a hacer todo lo posible para que haya estabilidad y un gobierno constitucional y democrático en Cataluña. Ribera creu també que Ciutadans serà clau al Congrés per restar influència als nacionalistes. Jordi Prats, Catalunya, Radio Madrid.
Llibertat amb càrrecs per al jove de 24 anys que va agredir una dona a l'Avinguda Diagonal de Barcelona el 22 de febrer mentre el gravaven els seus amics amb un vídeo. El jove ha declarat a les dependències de la policia nacional de Tlaverat de la Reina per una falta de vacsessions, però se li pot atribuir un delicte d'al·legió en segons fons de la investigació. Davant de la pressió policial i a les xarxes socials, el noi s'ha presentat al seu policial acompanyat per dues persones.
Mollerussa, el pla d'urgells repetirà en guany el projecte interregeneracional en què els avis fan de mestres a les escoles. Lleida, Esther Cementer. Bona tarda. Una quinzena d'avis voluntaris faran un total de sis tallers en horari lectiu a les quatre escoles de la ciutat. L'objectiu d'aquesta experiència de treball és completar la formació dels alumnes. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa. I aprofitar el talent, l'experiència, l'habilitat, la capacitat, el dinamisme de la gent de Mollerussa. Esther Cementer, Catalunya Ràdio, Lleida.
L'institut Josep Vallverdú de les Borges Blanques a les Garrigues ha guanyat un premi del Mobile World Congress Llei de Roser Pereira. Bona tarda. Em motiva a treballar perretes.
En aquest videoclip han explicat com funciona el mètode d'ensenyament de la seva aula de tecnologia, on els telèfons mòbils, els ordinadors i les tauletes són les eines bàsiques. Francesc Solans n'és el professor. Quan ells entren en aquesta aula volem que entin al segle XXI. No volem la manera de treballar d'abans, sinó que a partir de reptes, el que fan ells és agrupar-se, humanitzar-se.
Buscar acords, criticar les coses que no veiem bé, i a partir d'aquí, elaborar un producte i presentar-lo. A banda d'obtenir una visita guiada al Congrés, han guanyat una impressora 3D. Roser Pereira, Catalunya Radiolleida.
Lluís Enrique reconeix que els jugadors apercebuts de sanció podrien condicionar l'alineació pel partit de semifinals de Copa de demà al Camp del Villarreal. Jugadors com Mascherano o Luis Suárez es podrien perdre un hipotètic a finals si demà veuen una altra targeta groga. A l'Espanyol, Sergio González veu entre els seus jugadors una ansietat positiva per jugar al partit de demà.
Davant l'Atlètic Club de Bilbao, el tècnic Blanqui Blau ha convocat 20 jugadors, els 19 del primer equip més Rubén Duarte del filial. El club ja ha venut unes 8.000 entrades i per demà s'esperen més de 30.000 aficionats al Power 8 Stadium. Al Mundial de Fórmula 1, el pinal de McLaren Fernando Alonso no disputarà el Gran Premi d'Austràlia a la primera cursa de la temporada.
Tot i que l'Asturrià està recuperat de l'accident que va tenir el circuit de Catalunya, els metges li han recomanat que, per precaució, no corria aquesta prova. I en bàsquet, el Barça renova Brad Oleson fins al juny del 2017 i la bruixa d'or, Manresa, anuncia el fitxatge de l'alent nord-americà Mario Little. Doncs nosaltres renovarem l'actualitat a les 7 d'aquí a 55 minuts. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Santjust.
Bona tarda, són les 6 i gairebé 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. La tur baixa en dues persones al mes de febrer a Sant Just. Ara hi ha 690 persones apuntades a les llistes d'ocupació del municipi. La tendència a la baixa de la tur ha estat generalitzada arreu del territori al febrer. Al bas Llobregat, més de 300 persones han trobat feina l'últim mes i la xifra de desocupats arriba ara a 62.448.
A Catalunya, 1.645 persones han trobat feina i ara hi ha 581.124 parats. Pel que fa al conjunt de l'Estat, el febrer va tancar amb 4.512.000 aturats. Cal recordar, però, que les dades d'atur registrats que publica el Ministeri cada mes no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi.
Dijous arrenca la segona edició del Cicle d'Audivisuals a Muntanya de la Seas. És una selecció de reportatges de muntanya que es projectaran un cop al mes de forma gratuïta a la sala Piquet de l'Ateneu. Un reportatge sobre la Concagua obre el cicle aquest dijous a Concagua al Santinella de Pedra amb la presentació Carrac del Sant Justenc i soci de la Seas
Germà en català que explicarà l'experiència que va viure fa justament un any a la muntanya coneguda com el Sostra d'Amèrica. La projecció de Concagua al Centinella de Pedra serà dijous a les 8 del vespre. Es podrà veure a la sala Piquet de la Taneu.
I un punt més per recordar-vos que el Servei Local de Català obre la convocatòria per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Fins al 24 de març hi ha temps per presentar els escrits. Una de les novetats és que aquesta edició la presentació s'haurà de fer a través d'internet. Les dues modalitats d'escrits són prosa i poesia i a quatre categories de participants, nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14, joves de 15 a 17 i adults de 18 anys en endavant. I els premis també varien en funció de la categoria.
El lliurament de premis als guanyadors es farà en el marc dels actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just. Podeu consultar les bases al web del Servei Local de Català. Santjust.net barra Servei Local Català. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició Vespre al 7. Fins aleshores, molt bona tarda.
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, eh?, la pujada de l'IVA... Tothom està marxant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució ha de ser alguna cosa remunciva com el que va passar a Islàndia.
Cap d'alquimisme on n'hi ha? El ciutadà està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui que estigui davant. L'únic que s'implica són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Què tal? Bona tarda, som la Cisideu. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Moltes gràcies.
D'aquí una estona passarà pel programa una convidada il·lustra, perquè el David Ávila, a l'espai de televisió, avui ha convidat la col·laboradora habitual de l'Eurocities, Laura Fa, que diu que fa, que fa, que fa, que vindrà al programa. Home, Mar Romero, què tal? Bona tarda. Perdona que interessi el programa, eh? Perdona que interessi, però... Posa la tarjeta, posa la tarjeta. Per favor, trobo que és un acudit que no li deu anar fent mai a la Laura Fa.
A més a més, també tindrem el Marrero, que no necessita presentació. Bona tarda, Jordi. No la necessita, perquè ja parla abans que presentin. És que sumarà així a l'ocasió. Per parlar-nos de la música d'aquí uns moments. Però abans de tot això, Cristina, anem cap al Trending Tòpic de la segona hora.
perquè avui un dels temes més comentatges a Twitter és Cristina Pedroche, perquè Enzena3 ha confirmat que la periodista serà la nova presentadora del programa Pekín Express. Sí, finalment els rumors s'han confirmat per part d'Enzera3 i la col·laboradora de Zappiando donarà el salt com a presentadora i també al Prime Time. Després de donar molt a parlar a les xarxes amb l'anunci de la seva relació amb el xef David Muñoz i també del vestit que va portar el Donals Campanades Àlex,
I sí, quin vestidet. Queda transparent. Sí, moltes transferències. Pedroche, en aquest cas, prendrà el relleu als anteriors presentadors del reality com són Raquel Sánchez Silva, Paula Vázquez i Jesús Vázquez. El format Pro, ara en mans de 3Mèdia, començarà a rodar-se en les pròximes setmanes. En aquesta edició, tot i no conèixer el destí, ja podem confirmar que recorrerà la ruta dels mil temples, o així es dirà almenys, i les noves tecnologies, en aquest cas, també tindran una important presència
en aquest cas al programa, però es mantindrà en aquest cas la seva dinàmica i també el format on els concursants hauran de sobreviure amb un euro al dia a mesura que avancen les diferents etapes del concurs i aconseguir d'aquesta manera arribar a la final. Jo he vingut a una persona que ha enviat la suficiut per participar un parell de vegades. I una punt més, i és que en tan sols un mes de concursar més de 10.000 persones. Una d'elles jo la conec.
És el programa? No puc dir-lo més.
En aquest cas, un altre comentari. La pitjor decisió. Les meves esperances posades a la postproducció i al càsting. I hi ha la concreta que diu, espero equivocar-me però crec que Cristina Predotxe serà un esperpent de presentadora. No sabem què passarà.
En fi, ara sí, Marc Romero, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Comencem ja la secció de música, com queda dimarts amb el Marc. Avui parlem d'Ed Sheeran, que és aquest noiet que escoltem de fons amb el tema 5.
I per què parlem d'ell? Doncs perquè... És una pregunta retòrica, no? M'encanta, m'encanta. Echeli Sheeran diu que s'imposa als Brit Awards 2015. No és que ho digui ell, si no és que va passar a la gala d'aquest 2015 al pavelló O2 Arena de Londres.
on es va disputar la Final Four fa un parell d'anys. Ed Sheeran es va impulsar amb el seu disc X en les categories de millor artista i millor àlbum davant del favorit Sam Smith, després del seu recent èxit en el Grammy.
Està mal, està mal. En fi, més coses. Figured Out de Royal Blood, millor banda britànica d'en guany, no Marc? Sí, efectivament, el premi a la millor banda britànica, com dius, va ser per Royal Blood, que van recollir el guardó de les mans del guitarrista Jimmy Page. De fet, perdona, torno un segon enrere, d'Ed Sheeran, segurament molta gent aquesta no és la cançó que sona, no és la que més coneix.
Passa que he dit que la cançó més coneguda és molt lenta. Quina és la més coneguda? No sé, si busques a Spotify, Sortetxeran, és la primera. És que jo no soc un gran fan d'aquest seguidor, però quan l'escolto sí que sé quina és, ja et dic. I tu ets el malhome de la penya del morro. Tu fas la secció de música. Jo vaig vindre aquí i em vau dir, mira, tenim aquesta cosa, si la vols fer, fes-la i si no, foda-la. Tu vas dir, no, no, la música m'agrada molt. Sí, apassiona, apassionat.
Escolta, per cert, avui Marc... Últim apunt, perdona, dels Brit, One Direction cal dir que va haver de conformar-se amb el reconeixement al millor vídeo per You & I i per últim Taylor Swift, que va recollir el premi a la millor cantant internacional de l'any.
Avui, però, també parlem d'altres qüestions musicals. Ens portes nous àlbums que ja estan a punt de sortir del forn. Així és, Jordi. Portem fins a quatre àlbums que estan a punt de sortir. Comencem per Blur, que presenta anunciat per Facebook que sortirà el seu nou disc, la formació original, publicarà...
La formació original publicarà Magic Whip el 27 d'abril, el primer d'estudi després de 12 anys i donarà un concert a Londres el dia 20 de juny.
Bé, nous àlbums també que estan a punt de sortir del foc. Per exemple, Sia, que és aquesta cantant. Aquesta sí que no m'agrada gens. Què dius, home? A mi aquesta noia no m'agrada. Per exemple, a mi no m'agrada gens. Serà així? A veure, fa com un gall, no?
Perdona, el bai de Cristina aquí és com, movent la cadira. No cal moure's més. És com la Shakira de Minnesota. O m'ho sembla a mi. Sí, tens tota la raó.
Jo diria més de Texas, en comptes de Minnesota. Doncs la Sia que està a punt de treure també un nou àlbum. Sí, han passat poc més de 7 mesos des de la publicació de Thousand Forms of Fear, l'àlbum que va cap a... Que tonto que és. Tu fas anglès, no tu? Sí. Bueno, bueno, bueno, bueno. Jo tinc un accent més de Los Ángeles, de la costa oest... De Los Santos.
I la cantant i compositora de Delaida ja té preparat el pròxim disc. Ens ha declarat a la revista britànica NME el disc que es titularà This is acting i va sonar molt més a prop. Has vist quin accent aquí?
Bé, jo ja tremolo perquè portem 3 o 4 cançons i anem a aquesta secció posades, les tirem de Spotify i últimament a Spotify li donen per donar, encara que siguis premium, és el cas nostre, l'usuari que hi ha aquí de l'ordinador de control de la ràdio, per donar publicitat. Tinc por que en algun moment surti la publicitat de Spotify. No passa res. Si passa, ja ens espaviltrem.
No és el cas del següent tema, és el Living on a Prayer de Bon Jovi.
Anem a la qüestió, perquè Bon Jovi diu que treu nou algo també. Ha estat treballant ja en un nou disc al roquer de New Jersey i ha assegurat que ja té una dotzena de cançons que li agraden molt. Per tant, entenem que això tira cap a un nou disc i cap a nova sortida a la venda de Bon Jovi. Pels famans, no sé si us agrada gaire Bon Jovi, vosaltres? Sí, està bé. Aquesta cançó, eh?
A mi hi ha una cosa que potser m'agrada que és com una mica hard, diríem, no hard, però m'entenc, que és una mica heavy, diríem, però... Això és heavy? No, no, no. És que ja estava veient. No, no, és que tu vas dir... un seguidor de heavy metal... No, ja m'estava veient. Et falla el coi si tu dius que això és heavy. Ho torno a intentar. És que el Marco ballaria així, movent el cap que va demanint cap enrere.
Passant de Frozen, això hi ha un canvi. Si Frozen és pop, això és heavy. Bon jove, que treu nou disc. I l'últim que m'agrada molt, aquest, d'aquesta remesa d'artistes que treuen disc, li has d'agrair a Germana de portar aquest.
Senyora Romero. Sí, senyoreta. Doncs The Tallest Man on Earth. Això és un grup, eh? No és una cançó. És una persona. De fet, tenen la peculiaritat de tenir... Well, té la peculiaritat... The Tallest Man... Potser és una. Si no sabien, The Tallest... És més llarg el nom del cantant que no les cançons d'ell, no?
Et vaig dir que aquest noi em va portar al concert. El tio que t'està penjat, però està pirat. On era el concert? Sala Barge. Va estar penjadíssim a aquest tio i em va agradar.
Sí, molt heavy. A veure, per la música ja es veu. Va sortir amb un bit de benzina. Tu vés fent el tot, jo marxo i quan acabis m'avisa. Home, per un dia que intercanvieu papers, què vols? No, no, ja està, molt bé. És veritat, avui m'ha sorprès perquè estava molt tranquil. No sé què li ha passat, no sé què passa, però molt bé. Cristina, si vols em poso a criticar qualsevol cosa que diguis i ja està, ja és intercanviant papers. Però és que jo no dic totes les coses que no són.
A vegades sí, però... No, no, no. No posis aquesta música. Tira endavant. Tira endavant a la secció. Que vols barallar, Jordi? Tu no hi heu fotut la nòvia, eh? Però, escolta, quin mal rotllo, no? Aquí, de cop i volta, hi ha hagut... Marc, que no estàs bé? Què et passa? No, és que això és l'aire allà. Porta la càrrega seva pesada aquí, ja. Has vist la Laura fa i ja... No, no... No t'entens del tema, eh? No t'entens del tema, eh? Mira, que ara baixa. Ara baixa per les cales de Can Ginesa. Abans de... Abans de... Aigua, agua.
Ai, per favor, esteu fatals, eh? De debò, eh? I tu per seguir-li, eh, jo? Home, Jordi, perdona que et digui. He entrat a l'estudi, Jordi, i la Cristina va mirar-te... Tracta-la bé, eh? Jo, com que sigui home... No, no, jo he trasmet... Silenci, silenci, silenci. Que aigua? Ai, per favor, com sou? Deixa'm el tema a les mans, perquè, si et sembla, si et sembla bé, no vull que allò... Avui que estem intercanvint papers, potser he d'anar a estudiar el programa. Sí, no, ja ho estic veient, eh? Es mana d'acabar amb aquest tema.
A veure, 8 i dos quarts de 7 de tardar. M'ha agradat molt dir l'hora. 8 i dos quarts de 7? Clar, 8 minuts per dos quarts de 7. El basteu diu així? Ah, 8 i dos quarts de 7. Falten 8 minuts per arribar als quarts de 7. No és tan complicat, eh? Tu, rellotge digital. Deixa'm posar el següent tema. Clar, jo no puc estar verdot. Heyman, The Vacancies. Qui són aquestes? Aquests. La qüestió és que portem un parell de consells de recomanació aquesta setmana.
Avui comença el Bessine Alive 2015 a partir del dos quarts de set de la tarda. No sé si ho has entès, així ve l'hora. No gens. En set minuts comença el Bessine Alive. 6.30 Voleu dir-ho d'una altra forma? A més no és dos quarts d'avui, és dos quarts de set. És que ahir et vas dir dos quarts de set? No. A Sant Jordi Club tocaran grups com The Vacancies, Shoot Woman, Standstill e Isle.
La Cristina m'ha entrat a l'arribada. Sí, és que avui les coses van d'hores. Bé, Groove ja ha descobert. Passem a un altre tema. Segon i últim concert que ens portes avui, Marc, és d'un clàssic Jorge Dresler.
El vaig descobrir l'altre dia, m'ha agradat. Tu quant estens? A 17. Faré 18 al novembre. Tens molt per descobrir encara. Vols el meu telèfon? Ja el tinc, ja el tinc. Doncs així serà demà aquest concert a les 9 de la nit, també una altra hora, a les celebrats de Barcelona entrades a partir de 26 euros.
Et veig estressat amb el tema de les cançons. Avui m'has portat com 30 cançons. Jo estic aquí suant la gota gorda. Si ja pots presentar-te el programa i dirigir-lo. Perfecte, vinga. Canviem? Canviem. Home, per demostrar que no vols res. I tu permets això, Jordi? No, no permeto.
Jo jo ho vaig dir-ho. A mesura que vingui la calor, a mesura que arribi la calor i se'n vagi el fred... No, la calor va arribar la setmana passada amb la calefacció. Calla que estic parlant. A mesura que arribi tot això, i a més ara ja és de dia, és una 624 que vam fer la secció de nit. Això anirà cada vegada, tu vas pujant-te, vas pujant-te de tot, vas pujadet i allà a la porta
Hi ha 50 tios com tu que poden fer la flexió. Si vols un dia fem una cursa aquí amb les nostres motos i t'apagis. Ja està. Així soluciona tot el meu número. Amb una cursa macho macho. La Cristina podria fer això del mocador de les pel·lis en planking. La setmana passada se troba que la meva moto t'amaginava.
I l'únic que volia era que me la deixés. Ens va descobrir que tenia una moto sense embragues. I saps el que va fer, a més, el llest? Saps això que fan quan es comencen a fer comesses? No, això ho faig sempre. Vaig pensar... Me'n vaig recordar a tu, Jordi, però vaig pensar com es caigui i ara veuràs. Això ho faig sempre. Mania, no ho sé.
Però, per què parlem de com el Marc Romero conegués la moto? A qui li importa? És un xulo. Marc, tu ets un xulo, Marc. Bueno, és que des que vinc aquí s'enjusti parlant. Tu vien així a casa. Aquí a la ràdio som gent humil de tota la vida. Vinga, va. No, deixa'm que em posis seriós, ara, perquè estic enfadat. No, no, no. No, en sèrio, en sèrio. És quantista, quantista. En sèrio, no, no, en sèrio. Va, doncs ara va de Latin Lover, aquest noi. No.
Com es nota que no t'ha llegit el guió, eh? Bé, de fet aquest és l'esforç de l'associació. Com que la senyora Marc Romero ens porta un tema que a ell personalment no li ha agradat, tot i que avui n'ha portat 10.000 que no li ha agradat. És que no t'ha llegit el guió, Jordi. Però això no és una novetat, tampoc, Marc, és que tu també ja ho hauries de saber. Gràcies, Cristina. Marc, avui ens parles de Carlos Vives, un dels representants de l'Expedició colombiana per la Fira d'Art Arco. Doncs sí, aquest senyor, Carlos Vives, que té una cançó que m'agrada molt.
Ja està, ja no em matareu. Aquesta cançó m'agrada. Pots continuar vivint. El que no m'agrada és el que ha dit aquest senyor. Atenció, perquè dic que vinc empipat amb aquesta notícia i especialment com dic amb el cantant per les paraules màgiques que ha deixat anar, perquè suposo que vosaltres sabeu que aquests dies tenim el president de Colòmbia per aquí a Madrid, que ha vingut a veure els Reis d'Espanya i al llarg d'aquests dies el protocol té marcat una de les diferents etapes, diguem.
De fet, si no m'equivoco, ahir va haver una recepció on van aparèixer dos jugadors de futbol colombians, com James i Vaca. No comencem el tema de com es diu James, sisplau. Que total, el protocol marca que avui... És una mica Juan Palomo, eh? El tenen a la vida aquestes on-line i tal. Mira, et vaig dir una cosa que no volia treure, però m'han nominat entre els dos millors premis de l'escola pel premi del Districte de Horta-Quinarro. Mar Romero, un aplaudiment!
Necessites algú? Si vols venir és sense cobrar. No cobro jo. Aquest senyor ha deixat anar. Vols que fem una entrevista o alguna cosa? Li encantaria. Evidentment. Què està buscant? Ho fem a casa meva.
Vine, vine un dia a la ràdio. Mira, jo et reto. No, no, no, tinc coses a fer. No passa res, hi ha gent que no s'atreves. Marc, no tinc temps. Clar, clar, clar. Tothom al tema, que aquest senyor... No te vinc temps perquè estic a una ràdio online de pallegar. Ja m'has vist prou. Que aquest senyor, el tema, quan et deixes de posar les coses que faig tan interessants,
que aquest senyor ha dit que cantar davant dels reis és com cantar davant del poble espanyol. Per què ho diu això? Això no ho entens. Ah, bueno, perquè és una mica la qüestió cinematogràfica, no? Bueno, en fi, Marc, alguna cosa més sobre tota aquesta qüestió? Perdoneu, alguna cosa més? No, no, n'hem fet, n'hem fet. Anava a parlar més, però bueno, entenc que la situació és la situació.
No, digues. No, que no entenc quina necessitat hi ha d'aquest senyor de posar-se en política venint de Colòmia, que aquest senyor tampoc entén gaire i per què ha de globalitzar i dir... A més, el concert aquest que farà avui serà davant de gent de l'alta noblesa espanyola i tal, i per tant no sé per què diu això davant del poble espanyol i tota la història aquesta, però bé.
No m'ha agradat, per això és l'esforç de la secció. Aquest home diu que cantar els reis davant dels reis Felip VI és com cantar el poble d'Espanya. Per què?
El poble espanyol estarà... Com si fossin la plebe. Aquest home no entesa la figura del monarca, no? El poble espanyol estarà a casa seva treballant, mentre que els reis estan allà... Ah, doncs jo no ho havia entès així, eh. Doncs no és tan complicat, vull dir. No, complicat no és per tu i ara t'ho explicaré. Jo el que he entès d'aquestes declaracions d'aquest home és que s'ha vingut a referir que si canta davant dels reis d'Espanya, com representen en aquest cas els espanyols, seria com cantar davant del poble espanyol. Per això és el que he entès. No ho veig com una cosa dolenta.
Aquest home si li conviden per exemple a una fira d'Anglaterra i diu cantar davant de la reina d'Anglaterra és com cantar davant del poble anglès. Però és que la gent que hi haurà en aquest concert avui, que s'ha parlat dels reis, hi haurà gent de la noblesa i tal. Això no és cantar davant del poble espanyol. No són aquesta gent que no fan res. Et consideres del poble espanyol?
No, això és un altre tema. Aquest senyor considera el poble espanyol tot Espanya i hi ha qui no es considera el poble espanyol, no només per l'independentisme d'aquí Catalunya, sinó perquè la gent que es considera republicana de Sevilla o de Madrid o d'on sigui. Per tant, senyors han votat un anjarder que no cal.
Prometo a los catalanes. Gràcies, Marc. Nosaltres fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments amb la Laura Fa, col·laboradora habitual de l'Aerocities, a l'Espai de Televisió, amb el David Ávila, fins ara mateix a l'Apanyol del Morro.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l's good jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat?
I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Canta avui un ús a la ràdio. T'espero.
Sí, sí, 33 de la tarda. Com cada setmana parlem de televisió i avui David Ávila, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Com estem? Molt bé. No has vingut sol. De fet, avui tens una... Bueno, has vingut a acompanyar d'una convidada que està una mica ocupada ara en aquests moments.
Però quan acabi de fer-se el selfie podrem parlar amb ella. Cada tarda a Larocitis reuneixen més de 100.000 espectadors i és el magazine més vist dels mitjans en català. La nostra convidada hi va arribar fa uns cinc anys com a col·laboradora de La Cortelera i ara, de fet, es disputa la substitució del fons en un programa. Laura Fa, bona tarda.
Hola! No el vull substituir. Benvingut al programa. No el vols substituir? No, és insubstituïble, l'Alpons, per favor. Però t'agradaria poder presentar algun dia algun programa? La veritat és que ni ho he pensat. Jo estic tan còmode en el meu paper de col·laboradora que ni ho he pensat. Home, sempre ens agradaria fer més coses, no? Però no són els meus plans. No són els meus plans.
Com vas arribar a l'Aerocities? Jo ja feia molt de temps que mirava a l'Aerocities i ella col·laborava i em van arribar dos que buscaven més gent i li vaig dir a Marta que busquen més gent.
i això va ser un abril. Em va dir no, no buscarà ningú. Jo era quan estava a l'agència corpa. Dic doncs seguirem fent carrer. I sis mesos després li van dir, escolta, aquella que havia preguntat digue-li que vingui. I així de fàcil. Sense prova ni res. Funciona bastant així, al fons. Igual que no creuen fer pilots ni moltes coses, tampoc creuen entrevistes, ni en proves, ni en res.
i si no no tornes. Al cap d'uns setmanes no cal que et promis. Ha passat amb alguns col·laboradors que no han tornat a passar res. No, així és la vida de la tele també. Per cert, treballar amb el Fonsa Rus, què tal? Jo, per exemple, els recordo de l'ataque, un dels cobridors de Força Barça. Mítics. Jo parlo de la Rus con leche també. Jo anava a la facultat escoltant-lo. Per mi era...
El primer cop que havia d'estar al programa amb ell estava molt impressionada perquè no havia fet gaire televisió.
Em moriré quan ens amul·laven les cames, però ho fa tan fàcil, m'ho van explicar, tu no pateixis que t'ho posarà fàcil, però és tan real que t'ho posa tan fàcil. Per què et deia al començament quan entraves? No, és que tu ja entres, o sigui, entro igual ara que el primer dia que vaig entrar i et dona aquesta facilitat i tu et relaxes.
És confiança, no?, una mica de ser més proper a tu... No, no, no, ho fa, i a més a més, em van dir, et saludarà abans de... quan entris a plató, i ho fa, té el moment que et saluda, llavors tu ja estàs més còmode, ja saps que t'ha vist, i t'ho facilita molt, és que és... Jo crec que en el fons, com que ell és tan bo, és igual com siguis tu, perquè farà que surti tot bé, no?, i et dona aquesta tranquil·litat. Vaig estar tremolant, quan entrava aquell atrossat que entres caminant, jo crec que dues o tres setmanes, després ja se't passa.
perquè tinc que entrar cada dia tremolant i em moro. De fet, és el que dèiem, ja fa cinc anys que al treballar hi ha una mena de família. Som una família molt petita, ens portem tots molt bé i és una de les claus que el bon rotllo que es veu al programa sí que existeix i que no som tots superamics però sí que alguns tenim molt bon rotllo. La Lorena és molt amiga meva, vull dir que no ho fingim.
amb la Rebeca també i amb la Maria, però tens uns vincles i això jo crec que ens transmet, no? Sí, l'altre dia us ho heu trobat a Instagram, em sembla que perquè els heu dit mas, que heu penjat una foto. Bueno, es que vam anar a la festa. Bueno, amb aquest palo selfie, que ja m'heu fet una foto, després la penjo aquí. De fet ens estan veient tothom per la web. Ah, sí, ens estan veient, a veure on està, que no és que se'l budi, a veure què tal. Doncs aquí està el meu pal selfie. Escolta, aquest pal selfie, com fa que el tens tu, Laura?
No, jo molt poc, fa dues setmanes, o tres, per això faig a tot arreu amb això. No et fa vergonya? No, no, el que m'ho diguis és que a mi em faria vergonya. Doncs està de moda, ara això. És el que es porta. El meu marit li fa una mica més quan anem a un restaurant i el trec allà. Però jo passo. Mira, et volia comentar una cosa Jordi. Ara hem anat a prendre un cafè i unes aigües a tot plegat. Aquí a Can Ging? Sí, a Can Ging està. Vistes privilegades a Sant Joan. Sí, que bonic. I ens ha passat una cosa.
Abans d'entrar a la porta li han demanat per fer-se fotos. Et passa molt sovint això que la gent et demani per fer-te fotos? Passa, passa. Fa il·lusió eh. El primer dia que me'n vaig demanar una, vaig pensar que no pot ser. I després fa il·lusió. No passa, que no soc Britney Spears, però sí que passa sobretot depèn de quines edats i del jocs. Va ser un centre comercial.
Ja ho tinc clar que ja. Com que no és molt i com que la gent és tan fan de Larocitis, fa molta il·lusió perquè, tot i que jo tinc un perfil una mica més agressiu, la gent és superamable i a sobre em demanen que foti més canya.
No és una mica com canviar de bàndol, perquè sempre vista del cor, ara tu ets la famosa. La gent et pregunta coses sobre la teva privada? No, em pregunten moltes coses del programa, però algun tio em tira la canya. Si em penses que la fama no serveix de res, alguna vegada lligo una mica més del que lligava, però molt poc.
Tu treballaves fent premsa del cor? Et veuries de l'altra banda que els teus companys et perseguissin pel carrer, fent-te fotos... Passa emocions de cotxe, quan aquí a Can Gira està tota la gent... Laura Fa està tomant-se un cafè amb un xico aquesta tarda. Que fort! Ara es passa que ho pensen a Twitter, si vols veure Laura Fa aquesta hora penses que qui m'hagi vist que em saludi perquè es fa com estrany. No hi penso perquè com que
És molt a nivell de Catalunya, no ets tan superfamós, la gent ens reconeix, però no propels més enllà. Sí, perdona, tu dius a nivell de Catalunya, però justament vas col·laborar al programa de Telecinco, on vas tenir un frec a frec amb ni més ni menys que Belén Esteban. Recuperem el moment.
Jo estic molt contenta.
No lo parezco. Lo que pasa es que mejoraba gente como tú. Nunca en tu vida tengas problemas y que tu vida siga igual de perfecta. Gracias. Y quiero mandar un beso a Antonio Montero, a María Patiño, a Emma, a Bibiana, Mila y a todos menos a ti, Laura.
Es va enfadar una mica, que diria la nena Esteve. Que tu vida sigui perfecta. Que t'ho digui la nena Esteve, això és un darm. Saps que jo no sabia que hi hauria la connexió amb ella. Jo vaig anar tirant tot el programa i de cop me la trobo i dic, ai mare meva, si que se'm farà molt.
A més d'aquest posat d'emprenyar una cara llarga... Clar, pensa que el dia abans venia de fer un deluxe d'explicar que havia estat desintoxicant-se d'aquelles coses que aprenia. Però no va ser el més complicat parlar amb ella. El més complicat va ser que se tancarés si tenia en compte el tonyo a la patinyo.
A la Mila. Són uns tòtems del periodisme del cor. Com ho vas viure? Estava tan contenta i que veia que jo tenia la raó i que anava bé que no... Els meus pares patien molt des de casa perquè tots anaven com una mica en contra meva i jo pensava, ai no, si m'ho estic passant de conya. Si estic per fer i m'arribaven els whatsapps, no sé què, apluja, dic, què vol dir, si jo estic aquí, en mi salsa.
A tu et va el meu jo. A tu et va la canya. A tu et va la guerra. No puc evitar-ho. Com més es complica, millor m'ho passo, mira. Una cosa que tinc. No, però més com que jo m'ho faci amb aquest somriure, no? Ah, sí, que sembla que no passi re, no? No, però mira com es riu, eh. Escolta'm, abans t'hem comentat amb el tema personal. Si jo ara et parlo de les perres,
No pot ser! Perquè n'hem parlat amb una d'elles. Escolta'm el tall. Aviam si saps qui és. Ah, d'acord. El tall, sí. Podria comentar moltes i moltes altres no. És difícil perquè n'hi ha moltes que són privades i ens pixem de riure cada dia de la nostra vida, però són coses que no es poden explicar.
El que sí que hem permís l'esdeveniment de l'any i que hem compartit i que jo vaig tenir el gust de compartir és que aquest any ha fet 40 anys i el seu The Best Husband, cap als que la seguiu a les xarxes socials, fa molt ús d'aquest etiqueta, d'aquest hashtag per dir que el seu merit és meravellós, realment va demostrar que ho era perquè després d'un any, ell, d'avisar-me que faria alguna cosa molt grossa pels seus 40 anys, ens va convidar al grup d'amigues més íntimes a un dinar a l'ABAC d'en Jordi Cruz
a fer un menú degustació brutal, un desplegament de mitjans acollonant el marit a casa. És una cosa que els altres marits no entenien. Diuen a sobre que el tio no ho ha disfrutat i ha posat en un autobús privat, una mena de limousin.
per les amigues i després us n'heu anat al restaurant i a la nit a sobre vam continuar amb una festa sorpresa. Bé, és la Núria Coll, com saps? Que si ploro, eh! No m'ho feu més, això! Per favor! És que està de les meves millors amigues i de les millors periodistes i ara ha fet una paradeta a la seva vida radiofònica, però no has vist quina veu que té la Núria? Sí, preciosa.
Tu ràdio n'has fet? Sí, vaig estar 6 anys a Ràdio Badalona, que és on vaig conèixer la Núria, i és on ja fèiem una mica el friqui, perquè jo feia esports i ella presentava el magazine del matí. I jo em pesava molt bé fent esports, però la Núria s'havia de treure, i s'ha pigut sempre a treure la vena més friqui meva, i em va donar una secció d'acord al magazine del matí i una secció de tele.
El que faig a l'HeroCities ho feia ja a Ràdio Badalona amb ella. I el tema ràdio no tardaria. La ràdio enganxa molt. Ho trobo molt a faltar. Com feia esports feia horaris d'aquests especials. Els programes a la nit, Tartuli a les 12 del vespre. I trobo molt a faltar la ràdio. És una etapa que vaig ser molt feliç. Em va costar molt marxar d'allà.
però vaig ser molt feliç. Vaig aprendre molt a com fer les coses i a no fer-les, que això passa tan bé a les ràdios petites. T'he de dir dues coses. Una, la Núria ens està escoltant. No ha pogut entrar en directe per x qüestions, però... Estarà liada amb la nena. Sí, però quan li hem dit que era per participar i per fer-te la petita sorpresa, ha dit que sí i encantada i no ha posat cap pega. És que és de les meves millors amigues, pobre d'ella!
Després, com funcioneu a Larocities? Mireu tota la tele que es fa durant el dia o no? Mirem molta tele. Molta, molta, molta. Durant tot el dia, quan arribem a redacció, cada una té posada la Lorena Televisió Espanyola, la Rebeca Telecinco, jo tinc Atena 3, la Maria del Salvador del dia anterior, i a més a més, les que ens quedem després de la teletúlia, sí que els crítics, per suposats, es miren tots els programes, i els visionadors també se'ls reparteixen, i les que estem a l'altra banda,
doncs intentem veure la majoria de programes. La que més consumeix és la Rebeca, que està malalta de la vida i s'ho traga tot, o sigui tot, tot. Jo des que he tingut la nena em costa molt perquè ho parlàvem abans d'entrar, no? Per exemple, un dilluns tan complicat com el d'ahir, doncs podria veure Los Nuestros, a les mitjans, a les publicitats m'estaria gravant televisió espanyola, llavors posaria un trosset de televisió espanyola i mentres a l'iPad tindria Antena 3 i al matí veus el Foraster així.
Però et donen les dues del matí fent aquests invents però clar, ho has de veure tot. Bé, l'entrevista abans era amb la Laura Fa, col·laboradora d'Aerocities. He arribat al Block Polèmic. Hi ha arribat, un moment. Block Polèmic, no? Sí, sí, sí. Actualment també...
També et podem veure al programa Caza de Mariposes, on pentines de dalt a baix els famosos. Algun cop s'ha molestat algú per les teves crítiques i t'ho ha fet saber? Sí, mira el Joaquín Torres, es va enfadar moltíssim.
Cristina Tàrrega, Belén Esteban... I això que no era l'època aquesta, encara, de portar el xandall. No estan tots molt... Però m'és igual. Escoltem un dels talls en els capentines amb una persona.
Yo creo que es una hortera de la cabeza a los pies, pobrecita mía, no tiene nada que ver que seas pequeñita, porque tú puedes ser pequeñita y decirte bien, no acierta, la palabra de honor la encoge aún más, quiere ir demasiado sexy, demasiado exuberante, yo creo que necesita un cambio de look y lo está empezando a hacer, porque el corte de pelo yo creo que es un punto a favor para...
Bé, tenim al telèfon una persona que vol parlar amb tu, Laura. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau?
Doncs mira, de moment no em vull identificar. Massa tard. Em sembla que és massa tard. Què és el que volies comentar? Estem aquí amb la Laura Fàt. Tu mateix? Bueno, no, que és una persona que sempre parla molt clar i va estar molt planera, molt directa. Jo sé qui és, eh. Ho puc dir o no? Sí, sí. Home, és el Manuel Piñero. Sí, sí, home, per favor.
No hi ha màgia ara. Amb la Laura no hi ha màgia ara. Manel Pinero, també he conegut l'Alteriego com a home a Pema, que la gent del gran públic potser et coneix més així. Què tal, com estàs Manel? Molt bé, molt bé, aquí tot i que treballo una mica. Aquesta és la redacció de Pema?
Sí, però ja he sortit. Us hem posat una mica en contacte perquè sou amics, no? Sí, som amics. Des de fa molts anys vam treballar junts a Radio Badalona i quan treballàvem no érem tan amics.
Ens hem portat millor des que no treballem junts i som bons amics, perquè en aquesta professió costa tenir bons amics i ens portem molt bé, de tant en tant sortim a sopar, ens anem posant el dia de com ens va la vida... Escolta, Manel, i quan esteu a la Ràdio Badalona, la Laura ja era tan canyera com l'escoltem i com la veiem treballant o no? I tant, i tant, ho era molt, però bueno, sempre amb confiança. Jo amb la Laura hi confio tant, que mira, si calia la meva vida amb pèls i senyals,
L'explicaria el que he fet l'últim cap de setmana amb pèls, senyals, detalls... Segur que no ho assumiries. Fas veure a confiar. Aquest és un altre tema, Laura. No ens coneixem de res, tu i jo. Jo no sé si confiar-te a algun secret o alguna cosa meva. Millor que no. Tu mateix ho veus ja.
A veure, jo sempre aviso que em costa molt guardar secrets. Què passa, que amb els amics els guardo així? Si vols alguna cosa del Manel, no tallis. No, del Manel Ions...
Fem broma pobra. S'ha de dir que quan li vaig comentar que entrevistarem la Laura i em va dir que en aquesta professió val molt pels amics i Déu-n'hi-do amb la quantitat de moviments que he fet i tots han dit que sí. A veure, si 3 amics m'han portat de Ràdio Badalona han sigut la Núria Coll, el Manel Piñero i el Lluís Artés, que era periodista, actor i no sé què serà.
Estic adonant que estem fent un retrobament amb la ràdio. Segur que la trobem a faltar el Manel. Tu què feies a Ràdio Badalona? Perdoneu, estic a la bandera mateix. Estic en un lloc una mica xungo i no he entratallat. Preguntant que estan fent aquí un Remember When de Ràdio Badalona. Tu què feies a Ràdio Badalona?
Ah, doncs jo feia... jo era periodista esportiu, i el que feia era crònies esportives, informava sobre els equips de balonar de futbol, de bàsquet, i una mica de tot. Ja sabeu que quan treballava a un metge local, doncs fas una mica de tot, i de tots els àmbits, no? Però vaja, sobretot de periodista, i també era tècnic, tot i que això ens agradava menys, gravar amb la càmera i tot això... No ho suportaven, no ho suportaven. ...perquè això, jo per mi l'ENG, no sé si els espectadors, perquè facin la idea,
És una persona que grava, informa, agafa les declaracions i després redacta. Ho fa tot ell mateix. Ni ets periodista ni et pots centrar en un aspecte concret.
Jo veia els partits de futbol, per exemple, a través d'una càmera, i després, quan em posava a demanar l'ordinador escriure, m'havia d'inventar les coses, perquè jo el partit l'havia vist amb una càmera que no té la perspectiva molt parcial i molt cercada. A més, ens indignava molt una cosa, que era que ens feien gravar la primera part d'un partit i la segona d'un altre. Nosaltres dèiem, a veure,
I després com montes una peça si t'has perdut els gols d'un altre moment del partit. I era la guerra que teníem. El món de la ràdio local, que ens heu d'explicar. En fi, Manel, no et molesten més. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Projectes de futur, ja que tinc aquí, a PM, al Capitol i tal.
No m'ho has dit això. Encara no està tancat.
No, no, no. Nosaltres no. És la ràdio local això, com va dir l'altre dia. No escolta ningú, endavant. Com una cosa així de ficció, de... bueno, sobre una persona que es tanca filla del meu paper i intenta sortir d'aquest paper i intenta reivindicar-se com a persona i... doncs, diguem-ne que el condemna permanentment a viure com aquella persona i el persona que intenta sortir de...
d'aquesta meditació. No sé si m'hi he explicat prou. Em sona una mica això, el teogràfic potser o no? Bueno, no ho sé. No ho saps, no saps. No diguis res, no l'apretem. Després et truco i m'ho expliques, Manel, perquè em caragia amb aquella cosa. Moltes gràcies per atendre'ns, de debò. Gràcies.
Bé, hem d'anar a acabar l'entrevista ja. Si tens una pregunta, David, és a veure-me. La pregunta és, et veuries treballant en programes com Sàlbame? Sí, ja m'agradaria. Sí, sí, sí. A veure, cadascú amb el seu perfil i amb la seva manera de fer, però sí, jo m'hi veuria. A veure, és més arriscat, perquè ja no és tan amable, la Rositi és la gràcia que té, és que és un programa amable, que tot no t'afecta tant a la teva imatge, però al Sàlbame és un programa que m'agrada molt.
I tenint en compte que t'agrada la gresca... Estaria a gust. Mira que és difícil perquè els que hi treballen són d'orillos. Ara mateix com a periodista del cor és com el gran programa, com a professional, com la teva vida professional, que has solit arribar a salvar-me? Sí, perquè no hi ha gaire cosa més. Després els programes matinals amb l'Anna Rosa i la Grisso que ja... Dic programes com Gran Hermano i d'aquest perfil, tot això per aquí...
També o no? Depèn de què i de com i de quan sí que m'agradaria. Un gran hermano VIP? Sóc més la superviviente jo per això. O col·laboradora dels debats. També hi hauria opció però jo aquí vaig, em foto la casa. Quedar-te de l'helicòpter. Doncs hem d'acabar el programa aquí. Laura fan moltes gràcies.
Acabem dient que si la Penya del Morro tingués molta, molta audiència, avui què seria tendint a aplicar a Twitter, Cristina? Avui més que mai ho diuen les xarxes socials amb vuit favorits i dos retuits. Laura Fan podria ser d'una altra manera amb aquesta entrevista i aprofito per felicitar el David perquè t'ho ha escorrat avui.
Ah, perquè ha vingut. Avui, sí. Ha vingut només per mi. Ai, quina il·lusió. Hi ha entrevistes, més trucades, més sorpreses. En fi, gràcies a tothom per fer possible la penya del morro d'avui, amb l'Andrea Bueno, els serveis informatius i les notícies de Sant Just, l'Oriol Jiménez del Mobile World Congress, l'Àngel Tormejo a l'espai de videojocs, el Marc Romero amb la música, en març de la setmana que ve. Gràcies Jordi. Amb el David Ávila a l'Ajuntament de Tele, David, gràcies. Moltes gràcies. Laura Fa, gràcies.
Que vagi molt bé, i com sempre al Twitter i al Facebook del programa la Cristina Vargas. Cristina, gràcies, fins demà. Que vagi bé, que us ha parlat Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'informatiu vespre i l'Andrea Bueno al capdavant. Que vagi molt i molt bé, gràcies per escoltar-nos. Adéu-siau.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus? Som originals, també. Ràdio Tostè, 98.1. Ràdio Tostè, 98.1. Allà d'ara que els avis feien dinar especials,
i estaven bé i eren discretes però era difícil treure's del cap o fer volar el marge entre de la llat. Per aquí a baix vam situar-nos en una distància prudencial
Vam sorgir els moments de l'aire, Vam sorgir els moments de l'aire. Un raó molt gran s'encallava entre les branques,
Nosaltres amb la Vanessa, ai la Vanessa, com li deuen anar? Menjàvem pipets a la rogància, se'n fotien des del banc. Fins que avorrent aquell espectacle, la venia el Xavi i la meia.
que això és que ve, que això el que vol és un bon joc de mas. I senyors, tampoc he insistit com saber-se retirar.
Van callar-se entre les branques.
S'ha d'entrar en aquest lloc.