poden incluir les principals malalties de la retina que provoquen la ceguesa en els nostres entorns. La gent gran i els malalts a diabetes són els més afectats per una ceguesa. Des de la posada en marxa d'aquest projecte s'han atès 7.000 casos, dels quals un 7% d'aquests pacients s'han derivat directament a urgències. Cop d'ull ara a la previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya. Estel Figueres, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Avui dijous ens està creuant un sistema frontal que fa augmentar la núvolositat a molts punts del territori. De fet, esperem que les comarques de Girona deixin escapar algun ruixat a aquests núvols i amb el pas de les hores als núvols i també les precipitacions poden arribar a punts del litoral i prelitoral central. De fet, durant la matinada, aquests ruixats i aquests xàfecs puntualment podrien arribar a ser intensos, és a dir, que en només mitja hora poden arribar a deixar 20 litres
per metre quadrat. Divendres a la tarda la situació començarà a millorar, tot i això encara hi haurà intèrvals de núvols a molts punts del territori i les temperatures seran baixes. D'augment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. I fem ara també un apunt de circulació. Perquè està tallada la P7 a Castellet i la Gurnal en direcció a Barcelona per l'incendi del remolc d'un camió en aquests moments i a mig quilòmetre d'aturades en aquesta via. Notícies en xarxa
Ràdio Despert, sintonitzes. Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Hola, bona tarda. Gràcies, gràcies, gràcies per escoltar-nos. Una tarda més, des d'ara i fins la seta d'estres. Això és La penya amb el morro.
Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també avui escoltarem la música i el tindrem, no en persona, el telèfon, el Ramon Mirabet, que estarà aquest dissabte a Sant Feliu de Llobregat, a les festes de tardor, a partir de les dues quarts d'una, a la plaça Lluís Companys. Ramon Mirabet, eh?, com ens agrada.
M'agrada perquè sabem que va quedar entre els tres finalistes de l'Operació Triomfo Francesc, Nouvelle Star, per exemple, i que tothom li recorda a totes les entrevistes. Nosaltres no serem menys. De fet, tinc una pregunta aquí apuntada i pensada per ell, que és si a totes les entrevistes que li han fet li pregunten sobre el tema, que segurament serà que sí. Però mira, és maco, aquest tema Happy Days, del seu nou disc i únic, de fet, amb el mateix nom, i que jo sempre quan plou me la poso.
És de pluja aquesta cançó, ens agrada molt el programa. En fi, Ramon Mirabé, si no aplaudim un parell que tindrem d'aquí una estona a la penya del morró. I a més a més també avui notícies positives amb la Núria Oriol. La segona hora, llibres amb l'Arnau Consol, perdó, com fos els dos germans, que el Roger no és l'altre, que veus dilluns a fer la sessió de teatre. I l'Arnau fa els llibres cada dijous que avui parlarem de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura.
Suposo, suposo que parlarem d'això. En fi, també, a més a més, atenció, perquè avui tenim una figura, no va dir de primera línia estatal, però jo diria que quasi bé primera línia europea o mundial, fins i tot, eh?
Avui passarà pel programa també, que està fins diumenge a Barcelona, 8 únicas funcions, el ballerí Víctor Ullate, un dels més importants que té una companyia de ballet pròpia i que ha guanyat molts Premis Mags, Premi Nacional de Dansa l'any 1989 i que fins diumenge està amb la seva companyia al Teatre Victòria de Barcelona. Avui parlarem amb ell sobre la dansa i aquesta art i disciplina.
està una mica, a vegades, deixada a la mà de Déu i que no s'entén, però, bueno, parlarem amb ells. A més, a més, també acabarem el programa avui parlant d'altres coses. No sé, ja ho veurem, ja ho veurem. Jo què sé què farem avui? L'apenya del morro cada dia són coses noves, no ens ho fem sumar-hi. L'apenya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que mucos.
La gent, què fareu, què fareu, què fareu? Escolta, el programa, no sabràs. Bé, estic mal a llet d'avui, eh? Cristina Vargas, bona tarda. Hola. Hola. No, no. Campa espor, Jordi. Què? Campa espor. No, perquè molta gent em diu, escolta, i què tindreu al programa? Jo que sé, jo que sé que tindrem al programa. Ja ho veurem. Llavors truca amb algú, truca amb altra persona, no sé, no sé.
No, és que heu dit, has de saber, has de saber, escolta el programa i sabes el que tindrem. Ai, em vaig perdre allò, heu escoltat, és que no ho he dit al sumari, heu escoltat. En fi, Cristina, perdona, és que vinc... Res, res. Vinc cremat. Va, repassem els Trending.
El tema més comentat avui a Twitter, l'OMC i UER, aquesta llei que s'ha aprovat d'educació, on el Congrés dels Diputats ja ha aprovat, gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular, la reforma educativa del ministre José Ignacio Bert, malgrat la derogació per part de l'oposició. Per cert, que d'aquí uns moments també sabrem què ha opinat Lluís Monfort, regidor d'educació d'aquesta llei a l'espai de les notícies de Sant Just. Però abans, Cristina, posem una mica en antecedents de què és el que ha passat avui al Congrés dels Diputats.
Comencem. La llei orgànica de millora de qualitat educativa fixa el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a tot l'estat i inclou itineraris flexibles a quart d'ESO segons si es vol continuar fent batxillerat o FP. A més, es potenciaran les matèries de matemàtiques, llengua i idiomes i s'establiran avalacions finals en acabar cada cicle que es fixaran des de Madrid.
Amb la majoria absoluta dels populars i el vot en contra per part de tota la resta dels partits, avui s'aprova la llei d'educació del ministre Huerta, després de la defensa feta aquest matí al Congrés. Huerta ha recorregut l'informe PISA d'adults, que recordem que els espanyols sospenien en matemàtiques i compressió lectora, i ho ha fet per tal de justificar la necessitat d'un canvi educatiu, a més de fer referència a que cada alumne que repeteix augmenta el cost del sistema educatiu en uns 7.000 euros de promig.
O sigui que gràcies a ell, ara i a aquesta llei, la gent ja podrà escollir bé a l'hora d'escollir dues ofertes d'hotel, per exemple, que és el que comentava aquest document que hi havia ahir. De totes maneres, aquestes no han estat els únics arguments. El ministre ha defensat en el debat el projecte de llei afegint que no ataca la immersió lingüística, així com tampoc suposa un menyspreament de les llengües cooficials, ja que tenen el mateix tractament que l'oficial a tot l'estat.
Com més o menys previamente, l'equip para igual. Pel que fa a l'oposició, consideren que la llei ataca la igualtat d'oportunitats, suposa un retrocés a la qualitat educativa i transgradeix les competències autonòmiques, cosa que no solucionarà els problemes que ja té plantejats l'educació.
I el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha dit alguna cosa en aquest sentit? Doncs, per tot això, el secretari general PSOE, Rubalcaba, juntament amb altres representants de l'oposició, excepte UPyD, Fòrum Astúries i UPN, han manifestat el seu rebuig i la intenció de derogar-la quan canviï la majoria parlamentària, ja que consideren que és una llei que neix morta. I per la seva banda, la Generalitat de Catalunya la porta del tribunal, no?
Sí, tenen intenció de portar-la al Constitucional quan s'aprovi definitivament, però per això abans ha de ser portada al Senat, on els grups podran presentar canvis en cas que s'aprovessin, tornarà al Congrés per ser revisada, però si no es presenta cap canvi, doncs s'aprovaria directament la cambra alta.
que el Senat per això serveix, que jo l'he escoltat l'altre dia amb el Pau Rama, amb això de la política, que els irlandesos la setmana passada van votar en referèndum si volien que existís el Senat o no, aquest òrgan de govern que fa funcions paral·leles al Congrés dels Diputats i que ve semblant a la que hi ha aquí a Madrid, i els irlandesos van dir que no, que no volien que desapareixi el Senat, amb un 51% de vot. Fins demà.
Que ho entengui, que el compro també. En fi, avui llarg, eh? Llarg a l'explicació del 30 tòpic. Sí, és que hi havia coses. Però hi havia coses, s'han d'explicar bé, s'han d'explicar bé. Rubalcaba, per exemple, ha dit a Twitter, la nefasta llei verd no s'aplicarà, tots junts la derogarem. Avui en pares, sindicats i professors. O sigui, està fent una mica... Bueno, està cridant que la gent sigui la resistència passiva i la insubmissió des de les aules i professors que no apliquin la llei directament, no?
Un altre tuit és el de la Rocío Martínez, que diu que el més important que passa avui és l'aprovació de l'11, una llei que trenca la noció d'escola inclusiva i catalana. Vergüenza. I vergüenza, eh?, amb el verd. I Andreu Orte, que diu que cada repetidor ens surt 7.000 euros més cars. Conec repetidors que després han acabat sent excel·lents estudiants. En fi, doncs aquests són alguns dels tuits que han fet trending topic aquest tema també avui a Twitter. Passem ara a les notícies de Sant Just d'Esvern i precisament...
enganxant amb aquest tema, perquè... Com et dius tu? Carme. Carme, Carme. Tens anys, Jordi. Que simpàtic, Jordi. Ja ho saps. Et veig avui i... Ha vingut fort. Com molest. No? Amb la vida.
No, no, Carme. Sort que ve la Núria, eh, Oriol, perquè si no Jordi no s'hi referia. No t'enganyis, és veritat, avui és un bon dia. Home, mai t'havies equivocat en el meu nom. Perdona, perdona, com que mai m'havia equivocat en el teu nom? Totes les vegades que vas t'he dit, escolta tu, Roser, tira endavant. No. Sí, Carme, a veure... Això m'ho punto. El teu nom, no, perdona. El teu nom és impossible dubtar-lo. Carme. Mira, hi ha una cançó que et van fer i tot per recordar-te'l.
Estimant-te com t'estimo. A tu et fa ràbia, no, quan et tenien el nom? Sí, fa molta ràbia. Per què això? Perquè tu ets un niquet insubstituible, no? No, a tu no et fa ràbia. A mi no. A mi m'agrada que em diguin Vanessa, a vegades. O sigui que si alguna vegada truqueu a la ràdio, pregunteu per la Vanessa, ja m'hi posaré i jo...
En fi, passem a les notícies de Sant Just, posem música de Llei Verd, perquè el regidor d'educació de Sant Just lamenta que hi hagi aspectes d'aquesta llei que passin més desapercebuts que altres. Avui, de fet, s'ha aprovat, com hem dit, al Congrés la llei de millora d'educació amb incògnites pel que fa, per exemple...
a l'ensenyament de 0 a 3 anys. Lluís Montfort diu que no sap què passarà en aquest sentit aquí a Sant Jus i a tots els municipis, però com que és el regidor d'educació de Sant Jus, així ho hagués passat a Ràdio Esbran aquest matí. Eh, Vanessa? Ai, perdona, Carme?
Mira, ho vas posar el matí, de fet, així que... Així que... Oh, com es posa? Heu vist o no? Home... Home, Carme... Jo sé què et dius, Carme, quin problema hi ha ara. Ha destacat l'atac de les llengües vehiculars a les escoles, perquè la llei fixa que el castellà serà la primordial en l'ensenyament a tot l'estat. Tot i això, segura que hi ha punts fonamentals en l'educació que també queden tocats,
i dels quals pràcticament ningú en parla, com era el que teies tu ara, la poca visibilitat de l'educació als 0-3 anys, per exemple. Entre altres qüestions, recordem que el text també regularà itineraris flexibles, a quart d'ESO, en funció de si l'estudiant vol seguir batxillerat o FAP i les evaluacions a final de cada cicle que s'unificaran
Ja es fixaran des del govern espanyol i, segons Monfort, l'educació hauria de ser considerada com un element de llibertat i no com un procés per instrumentalitzar els estudiants. Creu ell que l'educació és un element bàsic del progrés del país i que per això hauria de rebre un bon tractament per parlar dels governs, siguin del color que siguin. Et sembla que podem escoltar-lo, per exemple, sobre l'instrument o els punts? Quin prefereixes?
Sentim en els punts què és altres aspectes que diu, més enllà de la llengua, que afecten amb el tema de la llei verd. Com podria ser el caràcter absolutament consultiu dels consells escolars, els dinamita absolutament, la consideració pràcticament assistencial de l'educació 0-3...
i altres aspectes que apareixen curriculars i de treball que en absolut són satisfactoris per una educació de qualitat. M'agradaria veure que paral·lelament aquesta lluita en què hi serem tots de defensa del català a l'escola també hi haguessin elements de defensa d'altres aspectes que em sembla que ens quedem una miqueta sols.
Doncs aquestes són les opinions del Lluís Mofor, regidor d'Educació, que estan en la línia una mica de tothom, menys la Junta del Partit Popular sobre aquesta llei, la novena, em sembla, d'Educació. Ell diu que no, eh? No és que digui que no, sinó que ell creu que... O sigui, el que deia ahir una mica era que hi ha altres aspectes que, com que el tema de la immersió és tan gran, que no ens n'oblidem, no? I ell diu que se sentia sol a nivell de partit, també, doncs que no hi ha tants partits que defensin el que deia.
Bé, canviem de tema, parlem ara del procés constituent. Ja sabeu que a Sant Just d'Esvern hi tenen una delegació, la Teresa Forcades i l'Octavi... Una delegació... Una delegació, la delegació Sant Justenca, del procés constituent. I ahir va haver-hi assemblea al local que tenen el Walden de Sant Just i van arribar a la conclusió que la Unitili... Unitili... Unitili... Ah, Inu. Ah, Inu, Inu, perdó, perdó. Gràcies.
La inutilitat d'un hipotètic exèrcit català és una de les conclusions que van extreure ahir. La solidaritat i la nova violència eren els temes centrals del debat, que també va concloure que cal reforçar la policia. Exèrcits no, però més policia sí.
A veure, Carme, explica'ns una mica tot plegat. Era el punt 10 del manifest sobre el qual es basa aquest moviment, que és el que va ser el protagonista d'aquest debat, que tracta de la solidaritat internacional, també, i d'aquest concepte de l'exèrcit. L'Assemblea va plantejar ahir qui podria ser un enemic potencial de Catalunya.
I a partir d'aquí va començar el debat en torn de l'exèrcit. El Jordi Agulló, que és membre del grup promotor del precís constituent, explicava aquest matí per què seria inútil crear un exèrcit de 40.000 persones a Catalunya. Deia que no seria inútil només per ètiques, sinó també per qüestions pragmàtiques. I l'Assemblea també es va parlar que seria més pràctic fer servir els recursos per reforçar el cos de la policia, com deies, i millorar la seguretat a nivell de proximitat.
A veure què dius sobre la policia? Escoltem-lo. Com a proposta, a més de gastar 1,2 del PIB, que deien que valien els 40.000 soldats, gastem el 0,2 en reforçar una policia eficaç, democràtica, controlada i respectuosa en els drets humans. Cosa que ara tenim seriosos problemes per part de la policia tan jove de respecte. S'han d'aprendre a respectar els drets humans.
D'articulló, no? Sí. D'articulló.
Aquesta música, qualsevol tall que posis a sobre, és com de discurs èpic de president dels Estats Units, eh? En fi, Carme, alguna cosa més sobre aquest pressupost? Sí, a l'assemblea d'ahir van assistir una tretzena de persones. Quan dius una tretzena vols dir 13 persones, eh? Va, va, va. Està bé perquè... 13 persones de les 138 de Sant Just, que han signat el manifest, i per tant des del grup es demana més implicació per tant de poder tirar endavant amb més facilitat els seus objectius. Estan enfadats?
Estan molestos? No, decepcionats. Amb la gent que no es mobilitza. Perquè el procés constituent necessita que la gent estigui mobilitzada. I si no ens mobilitzem, el procés constituent no va. Ni el procés ni el constituent.
En fi, veurem com continua tot plegat i és en just aquesta tresgena de persones. A veure què és el que faran properament, que em sembla que van encercar la caixa, per exemple. Aquest diumenge hi ha un acte. Aquest diumenge hi ha un acte. A Barcelona. A la plaça Catalunya, em sembla.
No, és a Montjuïc. És a Montjuïc. Amb moltes personalitats. Amb moltes personalitats. Escolta, passem a la següent informació. Gerard Quintana. Gerard Quintana també? Per la pau. Això per la pau, eh?
Escolta, Carme, parlem de l'Ajuntament de Sant Lluís, que també fa coses per la Pau, com per exemple engegar una nova campanya de compostatge casolà. Diu, què té a veure això amb la Pau? Doncs tot, perquè el compostatge casolà, el fet d'estar en contacte amb la terra, fa que tu estiguis ja ocupat i no facis coses dolentes. Medi Ambient proporcionarà de forma gratuïta un compostador de jardí, assessorament...
No rius. Per què rius? No rius perquè està passant amb una cosa. I un curs formatiu a les persones que estiguin interessades a fer compostatge a casa seva. No rius ni de la gent que estigui interessada ni del compostatge. Rius d'una altra cosa. Ja m'ho penso perquè l'objectiu d'aquesta campanya és descobrir potenciar una manera d'aprofitar els residus orgànics que generen en un allar.
les restes de cuina i de jardineria i fer compostatge casolà és un procés... Pells de mandarina. El tema orgànic, sí. Taronges, el que s'obre del puré, tot això, pells de plàtan, pells de fruita, bàsicament, que és el compostatge. No hi ha poca cosa més.
Fer compostatge català... Ai, català, casolà. Català, català. El compostatge català. Home, si es fa Catalunya és català, no? Ara ho has dit, jo estic amb la Cristina. És que tens raó, Carme, és que tu no t'equivoques mai, no? És que tens raó, és compostatge català.
que és un procés ecològic i natural que cada cop es fa servir més a les llars europees de zones urbanes que tenen jardí o ortopàtic. I a mi què? Que facin el que vulguin a Europa. I així redueix la generació de residus. Si us interessa, heu de posar-vos en contacte. Què rius?
Ja t'he vist agafant el telèfon per trucar. Sí, perquè m'interessa molt. Doncs has de trucar al servei de medi ambient de l'Ajuntament de Sant Just. Que és el... No, 3. 480 48 00. El telèfon de l'Ajuntament, al qual estem abonats ja completament. Avui, en principi, no trucarem a l'Ajuntament. En principi, mai se sap. Si més tard vols fer combustatge...
Doncs mira, potser sí. Ahir vam trucar perquè l'ordinador que tenim aquí volíem posar el seu a pantalles. L'altre dia vam trucar perquè volíem parlar amb el director de la ràdio, que està allà instal·lat. En fi, cada dia hi ha una història nova. Cosa les coses bones per parlar amb el Toni Padilla. Acabaran amb una secció, Jordi. Sí, home, la secció de Toni Padilla, que és el recepcionista a l'Ajuntament de Sant Jordi.
Deixa'm dir-te, molt ràpidament, un apunt ràpid, que a les 7 de la tarda d'avui hi ha tast gratuït al celler de Catmata. Ah, mira, està bé, ja has colat la falca. Com que fa una secció al matí... El dir que es tastarà, a més a més, és molt bo. Ah, sí? Fa un parell de setmanes aquí a la ràdio, l'interrogant, i val la pena. Això és una ampolla de cava, eh? No és una ampolla... També es tastarà oli, eh? Oli? Perdona? I cap de senglar. Què? Què?
M'estàs dient que l'oli... Bueno, l'oli és tasta, en principi. L'oli, que també es fa al mateix lloc on fan aquest... Una mica de pa, una mica de pa. Depèn del lloc on vas, a tastar oli, et posen un tros de pa, que és més gran que la pròpia gota d'oli. I dius, eh, som-nos-ho mirar, això. I després, un porc senglar, també? No. Cap de senglar, pot ser?
cap de sengla és un porc. És embotit, no? Com si diguéssim. No és un cap de porc allà i una gota a sobre de xanel número 5 d'oli verge. No, no. Val, val, val. Avui a les 7. A les 7, eh? El celler de Campmata, que per cert han vingut a la ràdio i han deixat una ampolla de cava per aquí, no? També? De cava no, de vi negra. De vi negra. Un vi que va molt bé per començar la temporada de caça. Sí, per caçadors. Després aneu a filmar.
Menjar això? Sí. Ah, doncs mira, jo ara amb un glop. Res, fem una pausa, perquè jo ho vaig a caçar. És fort, eh? Sí, caça major. No passa gaire bé sense menjar. No, no, no, ara el provarem. Segur a provar-ho, que vingui aquí a la ràdio, i tranquil·lament un glop, i no és broma. 5 i 24, gràcies, Carme. De res. Fem una pausa, i d'aquí uns moments amb el Ramon Mirabet de... Ara 24. Amb el Ramon Mirabet de Sant Feliu. Fins ara.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i posat. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Aquest és el Ramon Mirabet amb el tema Happy Days, que per cert estarà aquest dissabte dins les festes de tardor de Sant Feliu de Llobregat a la plaça Lluís Companys a partir de les 11 de la nit amb altres grups també. Tenim el telèfon per parlar de tot plegat. Ramon, bona tarda.
Bona tarda, com esteu? Hola, molt bé, Ramon, molt content de tenir-te, ni que sigui per telèfon, una estona, i per parlar amb tu, perquè aquest dissabte estàs, com diem, tocant a Sant Feliu. Estàs nerviós per tocar a casa teva o això ja fa anys que ja ho portes bé? Home, no, nerviós no, sinó amb moltes ganes, moltes ganes de tocar per festes i a més amb altres grups locals a Sant Feliu, que Sant Feliu ara mateix...
estem vivint una etapa musical molt bona, on hi ha gent com el Joan D'Aussà i altres grups que estan fent coses molt xules i moltes ganes, moltes ganes, home, nervis. Sempre vols que surti bé perquè és la casa teva, però amb els músics que tinc a darrere surt bé, segur. Com creus que et veu la gent de Sant Feliu, els teus guarins? Quina imatge creus que tenen de tu? Doncs com sempre, sempre he sigut un noi molt... Bueno, crec que soc una persona molt senzilla i...
i que des de ben petit ja anava voltant amb la guitarra dugant pels carrers i fent coses. És maco perquè m'han vist créixer, ja no només els meus amics, sinó els veïns, els pares o les mares dels meus amics.
Tot queda com algo molt familiar, no?, al cap i a la fi, i jo crec que em veuen com sempre, vull dir, passaran els anys i sempre seguiré sent el Ramon, i per la gent del poble, que mon pare es deia Ramon i mon avi es deia Ramon, i som de la família els Miravets, que tothom es coneix, sempre seré el petit de la família.
De fet, Ramon, tu últimament has fet força entrevistes aquí a Catalunya, no? Fa uns mesos es van poder veure RAC1, van estar als matins a TV3 també. En totes les entrevistes, és inevitable que et relacionin amb el Nobel Estat, l'Operació Triomfo Francesc? Et fa ràbia que sempre t'ho preguntin o no? No, vull dir, cadascú té una història, no?, per explicar. Jo tinc la sort de poder explicar una història que ha durat durant...
que ha durat 6 anys, he estat tornant pels carrers, vaig acabant un programa, després vaig tornar al carrer per pagar-me el disc, i és bo que la gent s'interessi, és normal que no, la cosa més mediàtica que he fet, possiblement, o la més curiosa per la gent, és haver fet un programa com un talent show a un altre país, però, bueno, per mi no deixa de ser més que una experiència personal, humana, que vaig tenir un punt 3 mesos durant aquests 6 anys,
És normal, no em molesta que la gent em pregunti. Home, almenys puc parlar de l'experiència, perquè quan estava ja a França, que estava vivint això, tenia poques oportunitats d'expressar-me realment i explicar realment quina era la meva història, perquè el meu personatge estava tan mediatitzat i...
i la gent feia una imatge de mi que no era la real i allà no podia realment expressar-me, no tenia el temps ni els interessava. I aquí, per exemple, em pregunten però puc sentar-me tranquil·lament i explicar la meva història. I això de França és un punt important, perquè gràcies a això i l'experiència musical que vaig tenir, després vaig tenir...
aquesta inquietud personal de treure un disc. El Happy Days, d'aquí estàvem escoltant ara mateix un tema que, per cert, deixa'm preguntar-te que vas estar fent, vas estar en publicitat, en portades de revistes, et feien moltes entrevistes. Quina imatge mediàtica volien donar de tu?
en aquest programa Nobel d'Estar, que tu després vas dir, no, no, és que jo no vull això, i vas fins i tot refusar una carrera musical que et van oferir, no? Quina és la imatge que et volien llançar ells i que tu vas dir, no, no, és que jo no sóc així? Bueno, és una mica la tendència que té ara el mercat musical a grans escales, no?, per les grans masses, que és la tendència, bueno, jo sóc un noi, no?, a partir d'aquí busquem un noi que pugui agradar unes noies d'una certa edat,
fent una música, traient singles, coses així, que durant dos mesos s'escolti la ràdio i després no se'n torna a sentir mai més, ja tenen més singles, i al final sembla que estiguis fent McDonald's de la música. Clar, el que se'n diu música comercial, el que també entenem dins aquest grup. Però bé, la música, això clar, la música comercial, hi ha molta música comercial que és bona música. Per exemple, Jamie Coulom està fent música comercial,
jo què sé, la Nora Jones, per posar exemples així una mica d'estils de música més estilistes però que realment és comercial. Amy One House era comercial. Hi ha música comercial que és música de qualitat. Tot el que es ven a les tendes, tot el que es ven és música comercial. Ara, l'altra cosa és una mica empobrir tot això. La música, en fin, al cap i al cap és cultura i jo crec que hem de... O sigui, els nens...
que ara mateix són nens i estan escoltant la música i estan creixent amb aquesta música, crec que tenen la mala sort d'estar visquent ara mateix en un...
en un període on la cultura musical o la música que ensenyen la majoria dels mitjans de comunicació és molt pobra i no volia entrar dins d'aquest circuit. Una mica la imatge que em volien donar a mi era això, jo venia d'un altre país, d'un país del sud, que es diu Espanya, per ells, i ja els anava bé aquesta imatge una mica latina, que a mi no em anava, perquè si a mi em coneixes i em veus de llatí...
Doncs no ho sé, potser la sang la tinc calenta, però hi ha res més. Perquè no t'has arrepentit mai després d'aquests dos o tres anys que s'ha acabat el programa, d'haver dit que no i doncs haver continuat. Què hagués passat amb aquell Ramon Mirabet? No, jo crec que... No, no me arrepenteixo, perquè és una etapa que em va tocar viure i que tenia ganes de viure en aquell moment. Jo sabia on em ficava, sabia els riscos que...
que anava a trobar-me. I, de fet, tot ha sortit més o menys com ja m'imaginava. Però no m'arrepenteixo. El programa era un programa que realment estava molt bé. Hi havia músics que tocaven en directe i podíem treballar amb ells les bastions. Va ser mala sort que a mi va ser una mica més complicat treballar perquè ells volien apostar per mi per una línia que a mi no em anava i va existir sempre aquest conflicte.
Però no m'arrepenteixo, perquè jo crec que de totes les experiències siguin bones, i sobretot les dolentes, se n'aprèn. I a mi totes aquestes coses em van servir per conèixer-me a mi mateix, i conèixer els meus límits, i sobretot conèixer el que jo tenia ganes de fer. Això és molt important. Potser no hauria fet mai aquest programa, i potser encara estaria perdut tocats pels carrers, i sense saber ben bé per on tirar. I a mi el programa em va servir per dir, això no és el que vull fer, ara sé el que vull fer, sé conèixer-me a mi mateix, no?
Trobar la identitat d'un mateix a la vida és molt important, ja sigui a la música o en el periodisme com vosaltres o qualsevol cosa. De fet, com bé dius, després has tret aquest primer disc o Happy Days. Estàs content amb la repercussió que està tenint o que ha tingut?
Sí, bueno, anem passet a passet, a poc a poc, i... Estic al carrer amb les obres. Estàs a una cafeteria, sembla el suel d'una cafeteria, però estàs amb les obres, no? Fes en compte que no caigui, Ramon. No, no, no. Aviam, sí, estic content. Anem a poc a poc i... Han de passar moltes coses encara. Tinc moltes ganes que la gent escolti el CD amb tranquil·litat i sobretot que ens vegi en directe. Jo crec que
tenim un disc que el que s'ha de fer és escoltar-lo en directe també, uns músics a darrere. Home, aquest dissabte hi ha l'oportunitat, no? Perquè què és el que cantareu i tocareu? Peses del disc exclusivament del Happy Days a Sant Feliu? Sí, presentarem el disc i també una mica com que som festes a la tardor i la gent té ganes de... la gent té ganes de ballar i de passar-s'ho bé, o sigui, presentarem els temes més mòguls del disc i també...
Algunes cançons una mica especials que volem fer, poc conegudes, però que farà que la gent s'ho passi bé, que balli, que agodeixi, i nosaltres transmetre també la nostra forma de tocar i d'entendre la música. Després hi ha temes, jo tinc dos cares, la part més moguda, la part més solera i més funky,
i després tinc la part més folki, que potser no toca, no?, per les festes majors. Clar, aquesta te la guardes una mica, no?, per altres concerts més íntims, potser... Sí, el diumenge, per exemple, toquem a Balsareny, a prop de Manresa, i allà està diferent, i podem fer un concert més tranquil i tal. Aquí hi ha per festes,
Volem una mica que la gent no pari de ballar i de saltar i de passar-ho bé. Molt bé. Per cert, quines són les teves referències? Perquè hem llegit a la teva biografia de la pàgina web, per exemple, que Bob Dylan, Joan Baig, Janis Joplin, no? Alguns referents, per exemple, de les cançons del folk americà que et va ensenyar la teva mare, o el teu pare, de Police, J. Coltrane, The Breakers Brothers... En fi, els teus referents, per això, a l'hora de fer el Happy Days, quins han estat?
Realment sóc una persona que mai ha tingut un ídol o una persona amb primer arma o un referent de dir vull fer això. He escoltat tanta música des de petit, jo i tothom, la música forma part de les llibres de tothom. He tingut la sort de pujar, gira un ambient musical des de petitet i he escoltat tanta música que sense voler se t'enganxa en coses de tothom. Realment...
i crec que això és positiu, que sense volguer-ho jo, a cada cançó hi ha coses de tants grups i de tants artistes diferents, i jo realment no he volgut mai fer seguir res, i he anat sortint tot sol. Intento mostrar i transmetre el que jo, com a persona, com a individu, i com a artista, com a jo mateix, tinc ganes de transmetre. I després, sense volguer, es poden veure reflectit moltes pinzellades de molta música, de molts artistes,
I això trobo que és bo. Si hi ha cantants que he escoltat des de sempre, com el Ray Charles, el Frank Sinatra o el Fred Mercury, per exemple. Però també m'agrada molt Kurt Cobain de Nirvana i...
i m'agraden moltes coses de punk, heavy metal, escoltar tanta música que al cap i a l'estí tot es mescla i això és lo maco. Doncs Ramon, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt i molt bé el concert d'aquest dissabte a la nit a Sant Feliu dins les festes de tardor. A partir de les 11 no sé en quin ordre sortiu i per tant tampoc no sé a quina hora actues. Jo més o menys tocaré cap a les 12 i mitja.
Ah, val, que va dos quarts d'una a la plaça de Lluís Companys, allà també escenari mític de les festes de tardor de Sant Feliu de Llobregat, que no sé si avui t'hi passaràs i vas al seguici o disfrutes de la festa, Ramon.
I tant, home, jo a les festes és algú sagrat. A les festes del poble jo crec que no m'ho passo millor enlloc que a les festes de qualsevol poble. I si a sobre són a Sant Feliu, potser millor. Clar, escolta, què té el seguici? Que no tinguin altres activitats d'aquest tipus a altres pobles. Perquè, escolta, el seguici està creixent d'una manera, any rere any, de públic i d'afluència de forma espectacular.
Sí, sí, hi ha gent que ha començat a dir que és el millor dia de les festes. Sí, sí, sí. Que per mi sempre serà a corre a foc, que és el dissabte. Dissabte, eh?
Però bueno, el seguici cada vegada té més reptes, eh? Sí, sí. Avui em sembla que a dos quarts de deu, i a dos quarts d'una de la matinada també, en segona ronda, on hi ha tothom es pot ficar pel mig... Sí, és divertit. Jo que he fet moltes festes de molts pobles, les festes de Sant Feliu, el seguici és molt divertit, i el corre a foc, jo que n'he fet molts i n'he vist molts, crec que és un dels més espectaculars que hi ha a Catalunya. Va, escolta, Ramon, què has de dir tu també, festes de Sant Feliu?
Des d'objectivitat. Des d'objectivitat, eh? D'acord, d'acord. Doncs escolta, Ramon, que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies i moltíssima sort. Bona tarda. Una abraçada. Adéu-siau. Adéu.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals, també. 5 i 30 avui de la tarda, després d'haver parlat amb el cantant Ramon Mirabet, que, com diem, actuarà aquest dissabte a partir de dos quarts d'una de la nit a les festes de tardor de Sant Feliu de Llobregat a la plaça Lluís Companys.
Parlarem amb la Núria Oriol, que ja la tenim al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Núria. Escolta, hem de fer una pausa molt breu allò que es fa per la publicitat. I com que la teva secció és líder d'audiència, sempre, cada setmana al programa, farem un nextcoming que es diu en argot radiofònic, que és el que vindrà després. De què parlaràs avui, Núria?
preguntis, mira, parlarem d'un científic que han descobert com poder superar el xent lat per a les persones que viatgen. Ah, escolta, molt interessant això, eh? Jo vaig prenent nota ja.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, Ràdio d'Esvern. 5 i 41, passem a les notícies positives de la setmana amb la Núria Oriol.
Sempre, sempre hem de mirar el costat positiu de la vida, oi que sí, Núria? Home, i tant, amb aquestes pluges, a vegades.
de tanta notícia així des de tot ells que dius cap a un miro. Ah, sí, anava a dir, quines pluges, dic, si avui precisament fa dia ha començat malament, però s'ha anat arreglant, eh? Sí. O sigui que està bé. Demà potser no, eh? Què? Que demà potser plou. Demà potser plou, això diuen, no ho sabem, no ho sabem, a veure què passa. Que per cert, deien que parlaríem de la cura del jetlag, que això m'inquieta molt, ara ho farem, però abans, de les propietats úniques del grafè, i capturarem més CO2, que això ara ens ho explicaràs,
Però comencem parlant del que s'esdevé després de signar campanyes de Change.org o Abad, etcètera, etcètera. Aquestes peticions que podem trobar a la xarxa, plataformes demanen signatures per diferents campanyes, la majoria d'elles d'ordre social. Per què ens vols parlar avui d'aquestes campanyes, Núria? Mira, t'ho comento, perquè és allò que moltes persones...
pensen, molt bé si estem signant per internet i tot això, però tal vegada tot plegat, al final no acabi de servir per gaire. Aquesta és la gran pregunta, no? Serveix d'alguna cosa quan em rebo un mail d'aquest que diu firma per la petició aquesta o per tal campanya a change.org o a Abad i molta gent diu, és que això no serveix per res i jo ja, eliminar el mail a la paperera ja. A la paperera directament, doncs, no. No perquè hi ha tota una feina oculta
Perquè, a més a més d'assignar, hi ha persones que donen un suport econòmic o un suport amb la dedicació de temps. O sigui, que poden dedicar recursos a aquella campanya que han llançat. Sobretot quan són les que consideren més potents aquella entitat. I aleshores, tot seguit que es fa la campanya, resulta que fan arribar la informació a gent molt concreta...
A vegades fan arribar-les a primer ministre d'algun lloc del món, a vegades les fan arribar a les Nacions Unides, però no només que fan arribar el resum de la campanya, com que envia un mail o una carta. Miri, hem aconseguit tantes signatures, ni que siguin 200.000, sinó que, a més a més,
doncs sol·liciten entrevistes i a vegades aconsegueixen que parlant amb un fiscal general, no ho sé, ara mateix recordo d'una campanya de les Maldives, doncs van aconseguir parlar amb el fiscal general, amb alguns funcionaris públics concrets i rellevants d'aquell país i d'aquesta manera es va posar en marxa la campanya de protecció a les nenes
perquè no poguessin casar-se amb unes diferències d'edat sabisbal. Per tant, d'alguna cosa sí que serveix això. Sí, perquè nosaltres posem, o alguns de nosaltres, podem posar l'assignatura, però després hi ha persones que s'estan personant físicament, movent per tot el món, perquè... Per fer escoltar aquella veu, no? Sí, acabin de transformar-se en realitat, sobretot quan ja hem vist que el nombre d'assignatures és molt alt,
o bé han valorat també que el tema és super, super...
superimportant, no?, de tirar endavant. Tots ho són, però han de fer una tria perquè, clar, tenen també uns recursos molt concrets. Doncs, Núria, la próxima vegada que arriba una petició d'aquestes ja m'ho miraré amb una mica més d'atenció i recordaré les teves paraules. Per cert, avui també vols parlar de les propietats úniques del grafè. Què és el grafè? Jo pensava que era cafè mal escrit, però no. Què és el grafè?
en ronuls de cafè, diu, mira que el té també sa, eh? També sa, no, però avui... Què és el grafè? Grafè, no? Es diu en castellà. Doncs és un descobriment d'un mineral amb unes propietats úniques, perquè és capaç de generar capes de gruix atòmic amb unes propietats excepcionals de resistència,
i de conductivitat. I, clar, això diràs. Núria, que t'has après de memòria una definició. Esclar que sí. Que no soc física, no soc física. La terra a la Núria. La terra a la Núria. Per favor, torna el teu llenguatge normal. Sisplau, Núria, què significa tot això que ens has explicat? Significa...
que la Universitat de Manchester i la Universitat de Singapur han descobert la manera ja d'aplicar aquest nou material amb molts i molts dispositius. Fins al punt que ara ja es plantegen construir parets i murs perquè poden proporcionar energies a les instal·lacions utilitzant la que es capta a través de les parets. O sigui, el grafè és
Com he dit, un gran conductor, això vol dir agafo molt l'energia que rebo i després la distribueixo molt bé. I ho fa de manera natural. Però al mateix temps, és que ens ajuda a aprofitar molt millor l'energia solar i, per tant, d'alguna manera permet poder fer una transició de les energies més convencionals a les renovables amb moltes garanties.
i això faria que realment s'emetés menys CO2. Imagina't si a poc a poc tant els edificis industrials com els habitatges habituals poguessin anar-se recanviant amb aquest tipus de material que d'acord. Ara és molt car, ja ho aviso, però diuen, ja ho han afirmat, que com que hi ha diverses empreses interessades en invertir-hi, que s'aberretirà molt. Pensa que fins i tot
jo sí que puc, sempre ho acabo fent a casa, la Universitat Politécnica de Catalunya ha creat
ha col·laborat a crear un transistor de grafè que és nano, de tecnologia nano. Ah, un nanografè. Sí, mira molt bé, un nanografè, sí senyor. I aleshores estan encantats, ells i estan encantats el del Real Institut de Tecnologia d'Estocolm, de Suècia, perquè veuen que nosaltres som molt creatius, sempre ho dic jo,
I aquest Nanostat Lab, escolta que mono, eh? Sí, molt... És petit onet, serà llançat a l'espai el 2014. Oh! Ui! I què aconseguirem, això? Doncs que recolli molta informació, perquè treballarà com
Un xip, però amb molta més potència i, en canvi, aprofitant molt l'energia del seu entorn i, per tant, apenes contaminant. Anirà a poc a poc substituint el silici, que, pobret, era contaminant. De fet, la nanotecnologia, ja ho has parlat més d'una ocasió, i aquí el programa alguna altra vegada també ho hem comentat, és el futur, eh? Tot passa per tot molt petit, molt petit, molt petit, eh? I nanotecnologia, hi ha biomedicina, petites, cèl·lules i tal, tot passa per aquí, ja, el futur.
Sí, i mira, hi ha una cosa que diu que segurament, com que anirà a baratir costos, com que contaminarà molt menys per la seva manera de funcionar,
que diu que es camina cap a una democratització de l'exploració de l'espai, entre altres. Està bé. Sí, sí, sí. O sigui, és una cosa positiva, no? Bueno, que tot on que pugui, tingui diners, no? Vagi. No, no, no. Sinó que es puguin enviar moltes més investigacions amb unes finalitats, diguem-ne, més pròpiament científiques,
que potser vinculades a altres tipus d'interessos, quan s'explora l'espai. Molt bé. Tema d'espai molt interessant, eh? Ens agrada molt també el programa. A nosaltres, a mi també. A mi també. A mi, si trobem bones notícies, que d'això es tracta. Això ja ho tenim. Per cert, una bona notícia, que ara en parlàvem. Ja s'ha trobat una possible cura per quan viatgem amb avió, viatges llargs, del jet lag.
A veure, Núria, això què passa aquí? Que ara hi ha el jet lag, podem curar-nos amb unes pastilles o què? Mira, han trobat un científic d'Oxford i de Kyoto, eh? Han trobat una manera de restablir el rellotge biològic del cervell que ja saps que se'ns altera una mica quan fem grans distàncies.
sigui d'esta o és, o d'o esta és, és igual, se'ns altera. Sí. I a vegades ens dona signes com una fatiga, o no acabar de dormir bé, o mas d'estómac... Perdona, no cal fer un viatge de dues hores perquè et passi tot això de vegades, eh? No. A vegades estant aquí ja, a la teva vida, ja diari et passa. A la teva vida convencional, eh? Sí. Sí, passa, tens raó. Però quan es fa, hi ha persones que se'ls accentua més. Clar. Sí.
I aleshores, doncs és veritat, sí, ells estan treballant amb una farmacèutica, mira, en aquest cas estan treballant ja amb una farmacèutica, perquè han aconseguit analitzar els patrons dels gens, dels serveis, que són els que regulen aquest ritme, el ritme de llum i foscor, dia i nit, i per tant, el ritme una mica que ens porta aquest rellotge biològic nostre, que ens fa saber, doncs,
A vegades, no us heu adonat que a vegades ens ha passat de dir, i quina hora és? I sense mirar el rellotge tu dins, sobre les 4 o sobre les 7, i ho saps.
I és que en aquest moment estem molt ben connectats amb nosaltres mateixos, eh? De ritme biològic, com si més no. Home, això és un joc que molta gent, escolta, encerta l'hora, però al minut, eh? Que dius, ara són les 5.32, i efectivament, bueno, són les 5.51, però et diu, efectivament sí, és aquesta hora. Però ho has fet molt bé, eh, Jordi? Perquè eren més de les 5.30. Sí, clar, no, no, no, però jo... Ara feia l'exemple, perquè no feia l'exemple, perquè tinc el rellotge aquí de ràdio i tampoc no cal...
Però vull dir que hi ha gent que ho sap. Ara, hi ha gent que no, eh? Que ja li pots dir l'hora i no tira mai, no encerta. Llavors, clar, això té a veure amb els biorritmes, no? Que deies? Sí, exacte. Aleshores, ells en diuen tècnicament el rellotge circadià, però de debò podem dir-ne el nostre rellotge biològic. Llavors, comprenent...
com funciona, que fa que diguem-ne, es despisti. Per dir-ho d'una manera molt fàcil, no? Es despista, pobre. Ell té el seu ritme i de sobte li han canviat. Arriba i diu, no, no, no són les 8 del vespre, són les 12 del migdia. I diguem-ne que adaptar-se a això, hi ha persones que ho fan molt ràpidament, però d'altres que costa. Llavors, ells han comprès com es produeix aquest tipus d'adaptació a nivell
així científic, a nivell profund del servei, i han trobat una sèrie de fàrmacs que, a més a més, podrien servir per altres tipus, potser de malestars o de dolències que es puguin descobrir.
i que ajudarien a regular. Què farien? Saps què farien una mica? Reset el rellotge seranà. Això m'interessa. La podem prendre sense... Sí, és que mira, t'ho anava a dir, mira, t'has esperat encara una mica, perquè encara no surt comercialitzat, però Jordi...
És a dir, quan sortir, avisar-te, perquè tu prens i a qualsevol hora faràs el reset. Faràs el reset, no? I llavors és com si fossin les 8 del matí, a qualsevol hora. Sí, és com si canviessis el relletge del cervell de zona horària. Això em fa una mica de por, però bueno, ja ho provarem, ja ho provarem.
Escolta, Núria, una cosa, que abans d'acabar l'espai, avui inaugurarem una mena de supespai que anirem fent de tant en tant, que és, enllaçant amb les notícies positives que ens comentes, la Cristina mira les ofertes de feina que hi ha al bloc del punt d'informació juvenil del Casal de Joves de Sant Just.
Molt bé. I avui, abans d'acabar l'hora, que acabem d'aquí sis minuts, ho comentarem. Però abans de tot això, Núria, com crear, que aquest és l'últim punt del guió, com crear un millor clima a la feina? Que això és una cosa que m'interessa, m'interessa molt, perquè aquí hi ha molts col·laboradors que estan reputats, sempre venen... Avui s'ha enfadat la Carme, ja, eh? Avui la Carme s'ha enfadat amb mi, per exemple, l'altre dia també s'agrupen, s'agrupen tots contra mi. Ara jo vull fer una...
Ah, és només contra tu, doncs és fàcil. El problema sóc jo, eh? Ja ho veig. Ja ho havia pensat, però no volia assumir-ho. No volies assumir-ho. És una dosi de realisme i de realitat, això que ho sento. A veure, com podem crear un millor ambient i en clima a la feina? Mira, és una mica com prendre consciència que passem moltes hores junts. Llavors, aquestes hores poden ser amb més qualitat i intensitat o menys.
si ens predisposem... Aquest és un verb clau, eh? Ens predisposem, doncs, que volem que les coses funcionin entre nosaltres i estem donant un pas endavant, que vol dir, per exemple, escoltar atentament a una altra persona quan ens diu les coses, no? Allò de com que tinc pressa no et presto atenció. El fet de, doncs, sí, dedico una estona, doncs, a conversar amb tu...
que m'interessa allò que m'expliques, encara que sigui una conversa breu. El fet que si es pot donar un cop de mà sense que ningú abusi de nosaltres, doncs fer-ho. Si es pot en un moment determinat fer allò de dir fem un kit-kat i que el punt de la conversa s'enfoqui
explicar algunes anècdotes més divertides. Això està bé. Això ho proposaré. La pròxima reunió de continguts que tinguem al programa. Les reunions de continguts són un lloc ideal per riure molt. Per riure molt. El programa... Ja t'explicaré jo un dia si riem molt quan fem les reunions de continguts. Això és fantàstic. Això és el que es pot fer a nivell d'un mateix personal, a nivell de companys, però després
Aquest és el segon punt, que jo hi treballo també molt amb les empreses, és el compromís que hi ha de les persones responsables d'aquella empresa que vulguin facilitar aquest tipus de crime. És a dir, són persones... El director de la ràdio, en aquest cas seria. Per exemple, en aquest cas, volen escoltar els altres, volen també tenir converses amb les altres persones i riure amb elles. Això no és perdre autoritat, perquè...
Un sap l'autoritat que té i en el moment que es diu això s'ha de fer, doncs es fa i ho té comprovat, no? Però és com humanitzar aquest tipus de relacions... Una mica que els caps i els jefes estiguin una mica més distesos, no? Distesos i predisposats a que en la seva empresa o entitat es treballi a gust.
Perquè si no hi ha aquest compromís per part de la direcció, certament es pot fer molt a nivell... És un pal. Però hi ha un hándicap molt més gran. Una cosa, per exemple, que poden dir des de direcció és que no li agraden que les persones els vinguin com amb rumors o amb males històries que realment poden tenir poc o molt fonament. És a dir, cada vegada que s'hagi de...
doncs potser de tractar un problema, s'ha de mirar de tractar d'una manera objectiva i veraç, no personalitzant ni fent sentir malament a la persona, sinó donar-li la volta i veure com aquell problema té la seva corresponent solució. En aquest sentit, s'afavoreix que no hi hagi una cultura de criticar-se els uns als altres, perquè això fa la pilota.
el que la persona que dirigeix i a sobre permet sobre sortir dels altres i fins i tot si pot ser fer-los l'altra banqueta. Aquesta decisió...
explicada així d'una manera molt simple, són decisions importants que es poden acabar implementant en la cultura d'una empresa si les persones de màxima responsabilitat així ho decideixen. Molt bé, doncs és una bona idea i ja saps que durant la temporada, sempre que vulguis donar-nos consells a tots els que t'escoltem sobre la feina i com crear un millor clima laboral, aquí estem disposats a escoltar-te, eh, Núria? Gràcies.
Bé, com hem comentat fa un moment, acabem avui la secció recordant algunes de les ofertes de feina, del punt d'informació que tenen el casal de joves de Sant Just d'Esvern, com per exemple la primera, que és una oferta de comercial, no, Cristina? De comercial. Doncs demanen una persona comercial al municipi de Sant Just per treballar de 3 de la tarda fins a les 10 de la nit,
amb un sou mensual d'uns 790 euros fix, més comissions, en aquest cas, i demanarien tenir mínim dos anys d'experiència amb tasques similars. I, a més a més, conèixer i tenir un domini fluid de l'office. Molt bé. La referència número 26, ho dic per si entreu al blog del casaldejoves.com, doncs saber quina és. Després també busquen un informador o una informadora ambiental.
Sí, també aquí a Sant Just, l'horari seria de 24 hores setmanals de matí, tarda o vespre nit, el sou mensual net seria uns 750 euros i demanen experiència en promocions i accions publicitàries i coneixement de català i castellà. I totes aquestes dues, Jordi, dic que són de Sant Just i que poden demanar més informació, com tu has dit, al Casal de Joves o bé al Servei d'Ocupació i Innovació, que està aquí al costat de la ràdio, anant-los a visitar o trucant-los al telèfon 93 475 63 36.
Perfecte. Hi ha més ofertes de feina que les podreu trobar al web del punt d'informació de casaldejoves.com i també al seu Twitter i Facebook. Núria, moltíssimes gràcies una setmana més i que tinguis un bon dijous. I vosaltres, bon dijous, bon dia, bon dia, tu també, sempre tot. Bon tot, eh? Bon tot, bon tot. Que vagi molt bé, Núria, gràcies. Que vagi molt bé. Bona tarda, adeu, adeu. Bona tarda, adeu, adeu.
I nosaltres tots aquí ens coneixem amb la xarxa per escoltar les notícies d'àmbit general i de segona hora, llibres amb l'Arnau Cònsol, Víctor Ullate... Bueno, fer un munt de coses, però ja ho veuràs tu, que ja ho tindrem. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sars. La Generalitat presentarà recurs al Constitucional contra la reforma de la llei d'educació que s'ha aprovat al Congrés. Unió de Pagèsos denuncia els preus baixos i la manca d'ajuts, tot i la bona collita de Vallanes a Catalunya. Presó provisional sense fiança per a l'acusat de matar una nena de 14 anys a Tàrrega.
En esports avui es disputen a Girona les finals de la Lliga Catalana de Basca. D'aquí tres quarts d'hora començarà la final femenina entre l'Uni Girona i el que digui a les nou, Barça i Joventut es jugaran el títol masculí. I el Barça Jordi Alba estarà sis setmanes més de baixa. El defensa se l'ha jornada a l'entrenament d'avui quan ja estava al tram final de la recuperació.
Com us dèiem, la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional contra la reforma de la llei d'educació que s'ha aprovat avui al Congrés gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular. La Generalitat critica el text perquè considera que posa fi a 30 anys de model d'immersió lingüística.
Estableix el castellà com a llengua vehicular a les aules, recupera la revàlida i fixa el contingut de les matèries troncals. La consellera d'Ensenyament Irene Rigau ha avançat a la xarxa de comunicació local que presentaran recursos al Constitucional i el ministre verd responia la consellera. Nosaltres iniciarem el tràmit d'elaboració de l'informe
per ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional. El que considere que hi ha alguna violació constitucional té tot el dret del món a recorrer. Nosaltres estem absolutament convencits de la constitucionalitat del projecte que acaba de ser aprobada.
Tots els grups, excepte Popular, CIU, P i D, s'han compromès a derogar la llei quan els populars perdin la majoria absoluta. A punt d'acabar la campanya de l'Avellana, el sector aplegarà unes 12.000 tones, el doble que l'any passat, segons els càlculs d'Unió de Pagesos. No obstant això, el sector es queixa dels preus baixos i de la dura competència amb d'altres països. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bona tarda.
Bona tarda. Unió de Pagesos ha denunciat aquest matí a Reus que per cinquè any consecutiu els productors catalans de Vallana són víctimes d'un greuge comparatiu. Respecte a la resta de productors europeus, els catalans són els que menys ajuts reben per hectàrea i els que venen a un preu en origen més baix. Per refer l'espanyol responsable de la fruita seca d'Unió de Pagesos, la situació a casa nostra és crítica.
Vull dir, aquí és l'únic país que es destrueixen hectàrees d'Avellanes, quan a tot arreu veiem que hi ha països que no en tenien i avui ja comencen a sortir, quan fas la bilateral ja et surt com ara Portugal, te surt Grècia i et surt en Xina i comences a veure que als Estats Units, que no comptava avui el dia, ja entra. Malgrat duplicar la producció d'Avellana respecte a l'últim any, el sector no pot competir amb les ajudes de 700 euros per hectàrea de Turquia, quan aquí es donen només 18 euros.
Esquerra Republicana supera CIUS segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. Els republicans s'aconseguirien prop del 21% de la intenció directa de vot i superarien gairebé en 4 punts Convergència i Unió d'altra banda i segons el baròmetre 7 de cada 10 catalans estan a favor de la consulta.
Presó provisional sense fiança per a l'acusat de matar una nena de 14 anys a tàrrega. El noi de 18 anys ha declarat al jutjat de Cervera escortat per un fort desplegament policial. El jove va ser arrestat quan es va presentar a la comissaria poc després de la mort de la nena. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha insistit un cop més que la planta de Gascastor no reprendrà la seva activitat fins que no es tingui la certesa que hi ha seguretat total. Ho ha explicat davant la Comissió d'Indústria del Congrés.
Hasta que se tenga la absoluta garantía, hasta que se tenga la absoluta certeza de que la instalación es segura, el almacenamiento no va a reanudar su actividad, puesto que no va a contar con autorización del Ministerio.
El Ministeri està pendent, hores d'ara, d'informes de l'Institut de Biologia i Geologia sobre els efectes i les causes dels moviments sísmics que han afectat les terres de l'Ebre. El Saló Eròtic de Barcelona acaba d'obrir les seves portes a la Fira de Cornellà. Fins diumenge es presentaran les novedats en el sector del cinema per adults, entre les quals hi destaca una aplicació mòbil. Anem cap al Baix Llobregat, Ràdio Cornellà, Beatriz Fonseré. Bona tarda.
Bona tarda. La vintena edició d'aquest festival s'ha adaptat a les noves tecnologies i tots els assistents podran escarregar-se a aquesta aplicació mòbil per a smartphones. Max Cortés és el portaveu del Saló Eròtic. A través del mòbil et diu on hi ha unes altres persones amb els teus gustos sexuals i amb les mateixes preferències sexuals i eròtiques que tu i ho posa en contacte.
Aquest festival reuneix més de 400 professionals i 180 artistes de la indústria del porno. S'espera treure més de 20.000 visitants, la mateixa quantitat de l'edició passada. També pretenen atreure el públic femení amb un espai exclusiu per a sexe per a dones. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
El regidor de l'Educació de Sant Just, Lluís Monfort, lamenta que hi hagi aspectes de la llei verd que passen més desapercebuts que d'altres. Avui s'ha aprovat al Congrés dels Diputats de Llei Orgànica per la millora de la qualitat educativa a l'OMC, gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular. Lluís Monfort destaca l'atac a les llengües vehiculars a les escoles perquè la llei fixa que el castellà serà primordial en l'ensenyament a tot l'estat. Tot i això, assegura que hi ha punts fonamentals en l'educació que també queden tocats i dels quals pràcticament ningú en parla.
com ara la poca visibilitat de l'educació de 0 a 3 anys. El text també regularà els itineraris flexibles a quart d'ESO en funció de si l'estudiant vol seguir batxillerat o formació professional i les avaluacions al final de cada cicle que s'unificaran i es fixaran des del govern espanyol. Monfort creu que l'educació és un element bàsic del progrés del país i que per això hauria de rebre un bon tractament per part dels governs.
Les administracions de loteries queixen de la poca previsió de la Generalitat amb la grossa de cap d'any. Les vendes estan funcionant molt bé, però la Generalitat, que tira endavant el sorteig, ha previst molt poques participacions per números. És el primer any que es fa aquesta grossa de cap d'any a Catalunya i els beneficis recordem que es destinen a projectes de benestar social per a infants i adolescents en risc d'exclusió.
Fa una setmana que s'han posat a la venda els números i les administracions de loteria arreu del país es queixen que hi ha molt paques participacions per número, només 150. Això perjudica a grans empreses, associacions o entitats que volen que tots els seus membres tinguin el mateix número de loteria. Per exemple, només 30 persones podrien comprar una participació d'un únic número.
Els premis per la Grossa de Cap d'Any seran 20.000 euros per euro jugat, 6.500 per euro jugat pel segon premi i 3.000 pel tercer. El sorteig es retransmetrà per TV3 el dia 31 de desembre al matí i el número més felicitat per cert de moment és el 1.714.
I acabem amb aquest billet i explicant-vos que d'aquí una hora el celler de Can Mata organitza un tast de vi a la fresca. El primer tast obert que prepara el celler aquest curs i que serà amb la degustació de la segona anyada del vi l'interrogant del 2012. Estan les tres varietats per separat, la garnatxa, la carinyena i el cavernet sauvignon i també s'aprofundirà en el coneixement del priorat del poble d'on prové aquest vi, el lluà i de l'oli d'oliva l'interrogant. Tot plegat de la mà d'un dels responsables del producte. El tast de vi serà a les 7 al celler de Can Mata al carrer Raval, número 28. L'entrada és gratuïta.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Gràcies per escoltar-nos. 6 i 11 de la tarda, continuem en directe al 98.9 FM. També ens podem seguir a través de la webcam de radiodesverm.com, al Facebook o al Twitter.
D'aquí un moment repassem el trending topic de la segona hora, que és aquesta enquesta que hi ha hagut avui sobre el centre d'estudis d'opinió, on el titular és que Esquerra guanyaria avui si es fessin eleccions a Catalunya. Però també parlarem al programa de Víctor Ullate amb la seva companyia, a qui tindrem l'honor de tenir-lo avui al programa, depèn del morro, Víctor Ullate...
De la mateixa manera que tindrem a l'Arnau Cònsul per parlar-nos de llibres. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Avui has fet una secció, com tota la gent, de seccions de cultura, de pressa i corrents, els mitjans informatius. No és veritat, ara tenia tot al cap. No, perdona, Elis Monrou, que ha sigut la nova Premi Nobel de Literatura, i ho hem sabut aquest migdia, tothom anava de bòlit preparant qui és aquesta dona,
Jo la coneixia una miqueta. Sí, ara tothom la coneixia, no? Sí, sí, sí. No he llegit res. De fet, jo m'havia preparat durant tota la setmana passada i l'última lectura que vam fer al Club de Lectura de l'Ateneu era Ismael Cadaré, un albanès que, bueno, és d'aquells eterns candidats, eh? Sempre es va dient les apostes que Bob Dylan, el Murakami, no sé què, sempre surt el nom d'Ismael Cadaré. El cantant Bob Dylan? Com a poeta. Com a poeta.
és el típic que no el guanyarà mai potser sí ara ho comentem tot plegat però passem al trending topic de la segona hora Cristina perquè avui com diem el centre d'estudis d'opinió
aquesta enquesta que hi ha hagut 800 persones per telèfon, situa com a Esquerra Republicana líder, si es fessin eleccions avui mateix, al Parlament de Catalunya, amb tres punts més que convergència en intenció de vot. De fet, s'ha fet després del debat de política general, que es va fer justament ara fa un parell de setmanes.
Doncs Esquerra seria la força política més votada si demà hi haguessin eleccions al Parlament de Catalunya, tot i que el president de la Generalitat, Artur Mas, va guanyar el debat de política general. Aquestes són d'odes de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, feta amb motiu del debat de política general, on s'especificava que els republicans guanyarien els comissis amb un 20,8% d'intenció directa de vot.
seguit prop de Ciu per un 17,1% i pel que fa a la resta de partits, la tercera força seria el PSC amb un 6% de la intenció dels vots, seguit de Ciutadans amb un 5,8%, iniciativa un 5,5%, els populars traurien un 2,8% dels vots i per últim la CUP amb un 2,4%. Destaca també que el 17,8% dels catalans encastats en aquest cas es troben indecisos. Un 17% que són de 800 persones, no oblidem.
que a Catalunya ens sembla que hi ha més de 4 milions de persones, o 5, que estan amb dret a vot, i aquí s'han fet 800 persones en l'enquesta. Sí, és que el Sondets, precisament com d'elles, ha estat elaborat a partir d'aquestes 800 enquestes, que també s'ocupa de les intervencions dels líders polítics en el debat de política general. En aquest cas, el vencedor és Artur Mas, com hem dit, seguit del president d'Esquerra, Orrull Junqueras.
Perdona, aquestes són les intervencions dels líders. Les intervencions. En el debat de política general de fa dues setmanes al Parlament. I el més valorat va ser Artur Mas. Artur Mas, seguit d'Oriol Junqueras, d'Esquerra. Entre els que pitjors han estat valorats serien els populars, que seria l'Alícia Sánchez Camacho, que ha rebut la pitjor nota de totes, la més baixa. Alicia Sánchez Camacho, líder del Partit Popular català a Barcelona i que no s'ha après gaire bé o sí?
Doncs a partir d'aquestes valoracions de les intervencions al debat de política general, Alicia Santos Camacho considera que no es corresponen les dades a la realitat i ha prioritzat, en aquest cas, fer front a l'aposta sobiranista del govern, ja que considera que està en joc la convivència dels catalans i el futur dels nostres fills, cosa que està per damunt dels resultats. Això és el que ha dit aquest matí. Per cert, a l'enquesta també preguntava si es volia o no un referèndum per decidir si Catalunya hauria de ser un nou estat d'Europa.
Sí, en aquest cas el 71% dels encastats estan a favor del referèndum i el 22,4% en contra, mentre que un 6,7% no es posiciona. Entre els que estan en favor, destacar que el 28,2% dels votants de Ciutadans i el 18,2% del Partit Popular, és a dir, 3 de cada 10 dels votants de Ciutadans i 2 de cada 10 del Partit Popular, votarien a favor de la consulta.
Votarien a favor de... A favor de la consulta. Que es fes la consulta o votarien un sí? No, no, a favor de fer-la. A favor de la consulta, eh? És una dada curiós, aquesta, que si ve un 30% de la gent dels ciutadans i 3 de cada 10 votants... 2 de cada 10 del Partit Popular. Votarien que sí que es fes una consulta. Mira, en fi, curiós, curiós.
Va, tuits que han situat aquest tema avui. Trending topic, per exemple, la Sandra SJD, Sant Just d'Esvern, no sabem si la SJD vol dir això. Diu, si no heu entès malament, enquesta Esquerra Republicana a primera força per davant de Ciu. PP, sisè lloc i puja Ciutadans. Jo crec que ho ha entès força bé, aquesta noia, eh? Mira, nosaltres portem ja cinc minuts parlant. Ella, amb un tuit de 140 caràcters, ho ha resumit perfectament. És el que té Twitter.
El Pere Sàbat diu, la lluita per la tercera plaça del Parlament, que mostra el CEO, pot ser molt divertida. I destaca el PSC 6%, Ciutadans 5,8% i Iniciativa 5,5%. I qui en surt pitjor és del PSC, comenta. I el Major Roger, o el Roger Major, més ben dit, que diu a Twitter, segons el CEO, que és aquest centre d'estudis d'opinió, el Pere Navarro, de socialista, treu pitjor nota al debat de política general que Xavier Sabater. I mira que era difícil.
En fi, algunes de les aportacions que estan en aquesta dels tuitaires. 6 i 17 de la tarda, passem ara a parlar de llibres amb l'Arnau Cònsol.
A veure, avui el món es divideix entre dos tipus de persones. Les persones que coneixien Alice Munro, abans de ser Premi Nobel de Literatura, i les que, com jo, no. Arnau Cónsul és de les primeres. Arnau, bona tarda, Arnau. Molt bona tarda. T'agrada aquesta presentació? M'ha agradat, m'ha agradat. És que els guionistes de penya al Munro són molt bons, eh? M'ha agradat. No, no, està bé, està bé. T'ho hem trobada. És que avui sembla que tothom conegui Alice Munro.
És que, a veure, ara jo no diré dient... No creguis, eh, Jordi? Si jo tinc tota l'obra llegida, no. A veure, no, ho dic perquè hi ha hagut molt de gent que... Ai, sí, jo la coneixia, és una dona que... Alguns. Doncs deixa'm dir-te una cosa, Jordi, perquè Alice Munro i Nobel de Literatura han estat trending topics avui, no ho he agafat perquè sabia que l'Arnau vindria i parlaria d'això, i molts dels comentaris destacaven justament que era la primera vegada que...
Jo ho dic no en el sentit literal, que hi ha molta gent que no sap, sinó que hi ha molta gent que es fa veure que la coneix quan en veritat no coneix. Això sempre passa amb els premis novel·les i de la literatura, sobretot. Però, per exemple, l'any passat, Mo Yan, t'hagués dit no el conec. No el conec.
No, no. Fa dos anys. O sigui que tu sí que la coneixes, eh? Fa dos anys... Qui va ser fa dos anys? Ni me'n recordo. És que no ens en recordem, això. Tomás Trastromer. Ah, Tomás Trastromer, sí, és veritat. Trastromer? No. Però era un suec, que em penso, no?, que només coneixien a Suècia, de tant. Tant els suecs, recordo haver-ho comentat aquí, doncs que es donen un premi si mateixos, però home, ja que es correu el Nobel... Sí que fa temps que fem el programa, tu i jo. Buf, si sabessis. Va, va. I fa tres anys va ser Mari Vargas Llosa i diu, sí, aquest el coneixia tot Cristo, eh? Clar, clar.
Sí, sí. Aleshores, Alice Munro. Sí, anem al tema perquè Alice Munro, qui és aquesta dona? Una mica la coneixia per què? Perquè fa com tres mesos s'ha posat de moda. Ah, sí? Aquí, en el nostre país. I es va posar de moda perquè el seu últim llibre, Thomas Happiness... Sí, massa felicitat. Massa felicitat. És una mentida, això no existeix, però bueno. Bueno, es va traduir a castellà a l'editorial Lument, que ja portava uns quants llibres seus, i en català es va dir que sortiria.
Però és que el que va sortir poc després, Dear Life 2012, o sigui...
l'últim, últim, absolutament recent, encara cou, quan un l'agafa encara dius, coi, això està calent, acaba de sortir del forn, no? Aquest sí, aquest va sortir Mi Vira Querida, en castellà, i aquest jo l'he vist, l'he tocat, he estat a punt de comprar-lo la meva estimada vida. Estimada vida publicada per Club Editor. Exacte, que és un d'aquests editorials petits que, tot i que té molta trajectòria, va estar mig parada durant un temps, últimament l'ha agafat amb molt ànim, amb molta empenta la Maria Boigues, una editora...
diríem que jove, perquè sí, perquè jove. Però joveneta. I que, home, ha triat bé, perquè, esclar, de sobte, fa no res, fa dos o tres mesos que ha tret Alice Munro, i et dic massa felicitat, també. És com si toca, perquè, a més, com diem, Alice Munro, Premi Nobel de Literatura, que avui s'ha sabut... Et toca la loteria. Estava en aquesta editorial discreta i petiteta, aquí, i, com diem, avui, clar, això és com si toqués la loteria, no? Home, i
Tens un Premi Nobel de Literatura entre la cartera d'autors de la literatura. Clar, i a més a més una autora que evidentment hi ha molt poca gent que l'hagi conegut, a mi em sonava perquè havia vist aquest nom i perquè últimament en aquests fòrums de literatura, la pàgina web del Núvol, aquests blocs que de tant en tant, clar, com a col·laborador literari d'aquest programa, doncs he de visitar, m'he d'estudiar...
Doncs se'n parlava, se'n parlava, i si un agafa el primer compte de la meva estimada vida, ja veu que és molt potent. Saps allò com vas a la llibreria, dius, hòstia, aquest l'agafaria, aquest no, al final vaig dir, bueno, més endavant, vaig comprar un altre. Error meu, però em vaig comprar un altre. Què passa? Què vas comprar? Murakami, segur.
No, vaig comprar l'Adéu al Mestre, de la mateixa col·lecció, Guillem Frontera, autor català, que jo sabia que no guanyaria el model, però m'interessa més. Però la mateixa portada, una blava, l'altra vermella, el mateix disseny, el mateix club editor. Bueno, bueno, escolta, no facis mala sang. Bueno, però em sap greu, perquè aquí voldria venir de dir, pum, la cau de llegir, saps? Tranquil, tranquil. Tornant a la loteria, tu imagina't,
Hem dit Moian, no el coneixia ni Cristo aquí, ni en castellà no s'ha traduït. L'any anterior, Transformer, no? Transformer. Només el coneixien, o sigui, més enllà de Suècia, el coneixien a Dinamarca, jo diria. Potser els noruecs, com que tenen una muntanya entre mitjans, igual ni els noruecs no havien arribat, eh? No.
L'any anterior. Mario Vargas Llosa. Sí, però en català qui l'ha publicat, Mario Vargas Llosa? Ningú, perquè aquí són bilingües i parlem català i castellà i saber més... Per tant, fa com a mínim 3 anys, jo diria que l'anterior era David Leclesio, pot ser? Herta Müller. Herta Müller, aquesta sí, que en català hi és. Però fa 3 anys que no hi ha cap editorial catalana...
que de sobte, pum, t'ha caigut la loteria. Aleshores, algú, evidentment, Moiana es va publicar, crec que va sortir també algun recull, però no és allò de dir, pum, ja el tinc, senyors, no cal que cap editorial busqui perquè els drets els he comprat jo. Fa tres anys que la gent, els editors catalans que estan en una crisi, buscaven aquesta musiqueta, sentir-la, eh?
La loteria. No la grossa, eh? No la grossa, no. Vam trucar a la gent de l'Estanc, del carrer Bonavista número 6, que ens han dit que la grossa va molt bé, excepte alguns detalls. Però haurem de buscar una música tan enganxosa com aquesta, eh? Aquesta és l'Alcalp, eh? Com es diu l'editorial, per tant, que li he dit la grossa?
Club Edito. Club Edito. Club Edito, no, ho dic perquè estem per trucar i... El Maria Boigues, hauries de demanar per la Maria Boigues, avui deu estar molt enfeïnada, però vaja, la setmana que ve és com per fer-ho, eh? Escolta, si no... Mira, és el que dius tu, estimada viva, eh? El llibre de Sant Jordi a Club Edito, una de les escriptores gegants, a la seva pàgina web, que és clubedito.cat, diuen una de les escriptores gegants de la nostra època.
No sé si ho han posat avui. Jo crec que no. No, no, escolta, ells apuntaven per aquí. I mira, per exemple, què sé jo, hagués sortit Cadaré, que és aquest tal llibre que jo portava a veure avui. Ja el té tot proa. I, no sé, hagués sortit Murakami, doncs ja el té tot, en aquest cas Empúries. Bueno, ja està, vull dir, aquesta gent fent la festa major...
I ja està, no? I dius, bueno, Murakami l'han venut molt, però se'n vendrien més, perquè la gent té allò de dir, aquí Murakami ja el tinc, és igual, ha guanyat el Nobel, el torna a comprar. Escolta, voleu que truquem a Club Editor, ara? Mira, escolta. A veure com estan vivint avui el dia de Gresca, i és l'única lliure catalana que ha publicat l'Ismond Rou. Com es diu, dius, la Maria, no?
Maria Boigues. Vols parlar tu o parlo jo? Me presenta't i després ja... A banda d'això, una cosa, Arnau, perquè l'Alice Munro està ja retirada d'escriure, a més a més, he sentit. És nascuda l'any 31, avui vinga, Montario, això és Canadà, i sí, ell havia decidit que ja no publicava més. Tot i que això ho havia dit fa uns anys i et dic, després ha tret aquesta, la meva estimada vida, o estimada vida, crec que l'han titulat,
I, vaja, ella està especialitzada en fer contes, i en el fons els contes no ho saps mai. Perquè una cosa és, mira, novel·la no en faré cap més, és un esforç molt gran, certament. Però, clar, algun escriptor, els contes, potser li poden anar sortint, no? I més a saber. I més després del novel·le. Hola, bona tarda. Què és el Club Edito? Sí, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquesta per aquí, la Maria, sisplau. No, no es troba. Ja pots trucar el mòbil de part d'aquí.
No, és que no el tinc. Mira, sóc el Jordi, de Ràdio d'Esvern. Estem en directe a la Panya del Morro. Com et dius, company? Dic Alejandro, però...
Estàs en directe, si vols trucar-me quan estic en directe et passo el mòbil. No, no, no, escolta, no et posis, no volia posar-te nerviós ni molt menys, només que estan fent la secció de literatura aquí al programa, amb l'Arnau Consul, que el tinc aquí, i com que vosaltres sou l'única editorial catalana que teniu, la Munro, saps? Exactament, sí, sí. He pensat, dic, truquem, perquè allà deu estar traient l'ampolla de cava ja, no? O què?
Bueno, estem contentes, estem força contentes, si realment. Ese és una excel·lent escritora i bueno, està molt bé que hem reconegut. I avui m'imagino que la centraleta no ha parat, no? No ha parat avui, no exactament no. Us han trucat molts mitjans o no? Home, don i do, don i do. Us ha trucat, per exemple, Tano i Puntí, de la secció de cultura de TV3?
Sí, entre altres, sí, s'hi han trucat de tot arreu. Ah, veus, s'hi han trucat de tot arreu, RQ, Catalunya Ràdio, Periòdic, La Vanguardia, tota la llista, no? Exactament, sí. I els periodistes, què tal? Tenien idea de qui era o volien treure't informació a tu així una mica? Bueno, alguns sí que en tenien idea, entre altres no, però sí que són conegudes. Clar, sí, sí.
Molt bé, doncs, escolta, Alejandro, gràcies per la paciència. Molt bé. I res, ja trucarem per parlar amb la Maria, si hi ha cas, una hora més concertada i com periodista serios. Vale, ho farem? Torna'm a dir de quina raïma. Sí, Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, Sant Just. Sant Just, sí senyor. Sant Just, què coneixes, Alejandro? Sí, Sant Just. Sí? Ah, perquè que tens... Que tens aquí familiars o alguna cosa? Hola, no, però conec de Sant Just, evidentment...
I digue'm el teu nom, sisplau. Soc el Jordi Domènech. Jordi Domènech. Jordi Domènech. Moltes gràcies, Jordi. Estem a l'alçada de Toni Puntí, eh?, que t'ha trucat. Alejandro, gràcies, bona tarda. Adéu, adéu, adéu, que vagi bé, que vagi bé, que vagi bé. Posa't un aplaudiment. Posa't el, posa't el. Que maco l'Alejandro, eh?, molt maco, que pobre, l'hem matracat així una mica a saco i bé, el que confirmàvem, avui aquesta editorial...
Li ha tocat la grossa? Sí, sí, sí, aleshores això, ell ha dit, no, sí que el coneixi diferent gent perquè és cert que si repassem, doncs, editorials castellanes, doncs, home, Lumen i RBA, doncs, havien tret bastants dels seus llibres, eh? Per tant, aquí, tot i que els han tret últimament, eh? Perquè, per exemple, La vida de les mujeres és una novel·la de l'any 71 i Lumen el va treure el 2011, eh?
Les lunes de Júpiter és una novel·la, és un llibre de l'any 82 i es va treure l'any 2009. Com el progresso de l'amor, és de l'any 86 i també es va treure el 2009. Amistat de joventut.
És una novel·la que en anglès... Friend of my year. Friend of my year. A mi m'ha quedat bé, això. És l'accent canadenc, eh? Aquelles canadenc, eh? French, hauria de ser, no? La R aquesta francesa. Friend of my year. Friend of my year. Doncs és del 90 i es va treu el 2010. O sigui, diguéssim que des del 2008 és una autora que castellà amb RBA i Lumen l'han posat de moda, sobretot és una escriptora de contes, han tret la majoria dels seus contes i, bueno, és el que han anat fent, això que comentàvem, no? Mhm.
Ja quan va sortir l'últim llibre, el 2009, clar, com que em portaven uns quants, doncs venga, va, massa felicitat, 2010, i s'hi van apuntar els catalans. Molt bé. Pum, ja el 2012... Amb el Club Edito, amb aquesta estimada vida que... Tret per Sant Jordi, ho hem dit, a l'abril. Sí, sí, el va treure per Sant Jordi, ho hem treure aquí. En fi, Club Edito, una majoria modesta, que com diem, avui els he tocat la grossa. O sigui que, escolta, un aplaudiment per ells també, que s'ho mereixen. Amb la Maria Boigues al capdavant.
Que deu ser la Maria i l'Alejandro només, l'editorial. En fi, avui, però, tens algun altre tema, Arnau, abans d'acabar la secció? Home, ja et dic, jo avui portava el meu Nobel. Jo estava convençut que avui arribaria, em diria, eh, parla'ns de l'Ismael Cadaré. I dic, eh, mira...
L'altre dia, abans d'ahir, al Club de Lectura, vam fer una sessió d'Ismael Cadarè. A quin, el de la Teneu? El de la Teneu, eh? Perquè ja ens ho ensumàvem. I com... Escolta, un encert, increïble. És la tercera candidat, eh? És un injust... Una injustícia, no que hagi guanyat l'Alice Munro, sinó que encara no l'havien donat a Ismael Cadarè. Un autor albanès, no et diré l'únic, però deben ser tres, els escriptors albaneses, doncs un és ell...
nascut l'any 36, en fi, Albània, què en direm? Doncs és un forat negre, d'alguna manera. Els Balcans s'han anat tirant endavant, Albània no, Albània és allí, un mira el mapa d'Europa i en qualsevol estadística, doncs, no sé, hi ha diferents colors, no? Els que tenen millor sanitat, els que millor tal. A Espanya, doncs, pot tenir colors vermells, taronjos, normalment són bastant vermells, no? Albània és negre, sempre, qualsevol estadística va a part, vull dir, allò de dir... Per què li passa això a Albània?
Bé, Albània no ha sortit encara del seu moviment comunista i estan allí, a més a més, de tant en tant tenen guerra amb els Balcans, amb Kosovo, amb Sèrbia, i històricament Albània era un país molt poderós. I això és una mica el que s'explica en aquest Tres cans fúnebres per Kosovo.
Un llibret que té 97 pàgines i, per tant, són tres contes llargs ajuntats i que, d'alguna manera, ens expliquen el per què de la guerra dels Balcans. O sigui, no de l'última, que també, sinó de per què aquesta conflictivitat. I el que ens ve dir al llibre és que sempre, quan algun periodista llest diu, anàlitzar els Balcans, ho fa començar tot amb una guerra que hi va haver l'any 1389.
I el llibre ens ve a dir, no, no, aquesta va ser una més. Vull dir, aquí els malanomenats Balcans, que és un nom que els van posar just després d'aquesta guerra, els turcs, o sigui, els invasors, això venia de lluny. Amb aquesta famosa guerra el que va passar és que es van posar tots d'acord, servis, els croats, els eslovens, els albanesos, va dir, bueno, ara ens venen els turcs, posem-nos d'acord i anem a fer que els turcs no ens guanyin. Després ja tornarem a les nostres batalles.
Clar, això no sembla molt un exèrcit unit. Van venir els turcs, els van esborrar tots del mapa i es van estar 300 anys d'invasió. I mentrestant, què va passar? Doncs que els turcs es van afegir, quan finalment els turcs es van retirar perquè Carles Cinque els va fer fora d'Àustria i de tot plegat, doncs també els van esborrar d'Albània. No del tot, amb aquest país tan conflictiu que portaven pegant-se uns als altres des d'abans dels romans, per entendre'ns,
Doncs bé, els turcs van quedar com uns més dels conflictes que hi havia. Ja n'hi havia i aleshores van quedar que uns van quedar convertits a l'islam. I vinga, i fot-li. Aquesta seria una mica el resum de què és aquesta zona d'Europa, aquesta península estranya on ja es parlen sis llengües i hi ha tres alfabets diferents. Doncs una mica el resum és i fot-li.
I aquest és una meravella del llibre, que ens explica de molt a prop aquesta guerra del 1389, que ens explica el que hi havia abans i el que hi havia després. L'últim dels contes és molt curtet. És molt primer, no? Sí, sí, té 97 pàgines, no tant, però podria llegir al final, perquè és realment fantàstic. Finalment és un...
és un monòleg d'un dels reis que mor en aquesta guerra del 1389, per tant és com el fantasma que es passeja... Com el pare de Hamlet. D'alguna manera, fins i tot com un dels fantasmes de Pedro Pàramo, es passeja per allí i diu, bueno, si clar, tot plegat és un desastre... Què diu, què diu?
I acaba així, es diu, ja fa més de deu segles i n'estic cansat. Subirà solitari de les immensitats cristianes. A vegades, en els moments més greus, em pregunto si l'origen de tots aquests horrors no és la meva sang. Sé que és una hipòtesi insensata. Malgrat tot, en el meu no-ésser, senyor, t'ho demano, concedeix-me per fi l'oblit. Fes que la meva sang sigui extreta i allunyada d'aquesta plana glaçada.
I que no n'hi hagi prou traient el vas de plom, sinó que es remogui la terra allà on hi havia plantada la meva tenda, on la terra fou impregnada primer amb la meva sang. Sí, Déu meu, fes que la terra del meu voltant sigui netejada, que n'hi hagi prou amb algunes gotes perquè s'hi condensi tota la memòria del món.
L'última paraula, una mica el testament. M'ha agradat molt això del meu no-ésser. Poca broma, perquè clar... No, no, broma en les justes. Jo amb el meu no-ésser vull que se'm tracti bé i que, per exemple, em portin a Brasil. Però el que està dient aquí aquest rei, que és la veu de cadarer, és a dir, això està escrit l'any 98, l'any 98 just hi havia la guerra als Balcans, s'estava acabant,
I amb aquesta persona s'intenta figurar de dir, la sang no és la sang d'aquest rei que va morir en aquesta batalla, sinó tota la sang que s'ha vessat. I el problema de tot plegat, va dir aquesta veu d'ultratomba, és a dir, el problema és que ho recordem, la sang és la memòria. Escolteu, oblidem-nos-en ja, perquè fins que fem memòria, evidentment anirem recordant aquests deu segles que ens l'anem fotent.
i mentre ens anem fotent seguirem voler foter-la perquè clar, què passa? no és que tu un dia em vas trencar una orella no és que aquell veí em va matar el fill no és que em va empiolar molt aplicable a conflictes internacionalment coneguts per tots que fa anys que es tiren els trastos diferents comunitats sense anar més lluny el que te'n passa a Israel per exemple seria un cas similar exacte
En fi, Arnau, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut al programa. Que tinguis una bona tarda. I avui veig que has vingut de groc, per això. Que no torni a passar, perquè saps que la ràdio és blava.
Sí, però és que aquesta és una iniciativa, Catalunya Calling, el món ho ha de saber. Catalunya Calling? No n'heu parlat aquí a la ràdio encara? Catalunya Calling, no. Ho hauríeu de fer, si vols ho faig ara, si no la setmana que ve no tinc cap problema, però ho hauríeu de fer. Catalunya Calling? Catalunya, eh? Si vas ràpid ho trobaràs a l'ordinador, hi ha una web molt interessant.
Jo mentrestant vaig, fotent-li també, vaig parlant. De què va, això? El món ho ha de saber. És una iniciativa de Sapiens que ha escrit un llibre resumint tot el que és la història de Catalunya, des de Jaume I i fins i tot abans, fins ara, per entendre'ns, en què, doncs, amb una sèrie d'articles s'explica què és Catalunya, quina és la història, per què és diferent i el que ha fet ha sigut buscar 10.000
Les 10.000 persones més influents de tot el món, i això inclou des de Barack Obama, evidentment, fins a Angelina Jolie, o sigui, no només polítics, de tots els àmbits, fins a tots els rectors de les universitats del món.
i se'ls enviarà aquest llibre traduït a l'anglès, i, bueno, alguns el llegiran, altres no, però de 10.000, alguns els llegiran. I la gràcia és que un pot entrar en aquesta web, Catalonia Calling, el món ho ha de saber, jo et diria que la pàgina web és el món ho ha de saber, i llavors és amb aquesta cosa, aquesta tan de moda, tu poses uns calerets, eh?, com es diu això? Sí, sí, microfounding. Microfounding, microdoctorat. No, crowdfunding.
I micromecenatge. Doncs vinga, va, fem micromecenatge, que això va bé català. Si tu poses 15 euros, et donen una samarreta i poc més. Si en poses 20 o 25, el que fan és dir, tu ets el responsable d'enviar aquest llibre
A una persona. No és que tu te l'enviin perquè tu el posis en un sobre. Perdona, estic mirant aquí Obama, Bill Gates, Oprah Winfrey o el mateix Mariano Rajoy. Per exemple, els caps d'estat els ha fet el president Mas. Ah, directament. O sigui, diguéssim que la col·laboració o crowdfunding de la Generalitat, que evidentment ell també hi volia fer, és a tots els caps d'estat, inclòs Mariano Rajoy. Usant Boyle també, eh? I l'emperador Akihito, diu aquí.
Jo tinc un amic d'un amic que va dir que li havia tocat l'Angelina Jolie. Això vol dir que l'Angelina Jolie a casa seva rebrà un sobre amb el nom de qui hagi pagat dient, bueno, jo soc tal, t'envio...
T'envia aquest llibre perquè sàpiguis què és Catalunya. I Brad Pitt què dirà, tot això? Potser el Brad Pitt en rebrà un altre. Ah, potser sí. Aleshores, que és divertit. És divertit entrar, fer aquests 25 euros, i clar, per un sistema no és que tu puguis triar, perquè si no tothom hagués triat l'Angelina Jolie. Potser et toca la Merkel, que li has d'enviar la Merkel, per exemple. No, perquè els caps d'estat... Perdona, perdona. Tornem-ho a dir, perquè Jordi no ho ha entès. Els caps d'estat... Sí. Els...
Sí, els envia l'Artur Mas. És que no volia ser tòpic, però es diu Angelina Jolie. No, però hi ha un d'aquí Sant Jus que li ha tocat l'Abel Anton. L'Abel Anton, el corredor de marató. Per què? Perquè és senador del Partit Popular. Per exemple. I li arribarà en anglès. No sé si l'anglès el domini o no, però això està en cebal. El cas és que li arribarà. Mariano Rajoy, cap d'estat, també li arribarà en anglès, Mariano Rajoy.
potser l'Artur Mas agafarà algú i li diràs que no és cara la iniciativa per això perquè són 15 euros enviar el llibre a una personalitat 25 enviar-li la personalitat i tenir una còpia a tu i 50 és enviar-li el llibre a una personalitat un exemplar per tu i a més a més et donen una samarreta
Com aquesta que porto jo. Sí, com aquesta. I una subscripció gratuïta d'un any a la revista Sapiens. A mi l'únic que no m'agrada és que és groga, la samarret, és l'únic. Jo crec que la pots demanar blava, eh? Ah, també es pot demanar blava? Sí, sí, ja ho farem. No vol dir que te l'enviïn, però tu la demanes. En fi, Arnau, gràcies. Que veus i veus la setmana que ve. Bona tarda. Nosaltres fem una petita pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb el gran coreògraf i multipremiat i ja reconegut per tots, Víctor Ullate.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i bum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia. Babilònia.
Fins demà!
Continuem a la penya del morro. Avui també volem parlar de dansa, concretament de la companyia Víctor Ullate Balet, que fins aquest diumenge, i amb vuit úniques funcions, estan a Barcelona, concretament al Teatre Victoria, amb Bolero, Seguirilla 3 i Apretois, celebrant
als seus 25 anys. Víctor Ullate és un dels ballarins més complet del segle XXI. El 1983 va crear l'escola que porta el seu nom. Cinc anys més tard va fundar aquesta companyia de ballet i el 2000 va engegar la Fundació per la Dança Víctor Ullate amb l'objectiu d'ajudar ballarins sense recursos econòmics. Víctor Ullate, bona tarda, bones tardes.
Hola, buenas tardes, ¿qué tal? Buenas tardes, muy bien. Això no es todo, esto no es todo, perquè l'any 1989 vas obtenir el Premi Nacional de Dansa, el 1996 la Medalla d'Or de les Belles Arts, el 2003 el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid en dansa, el Premi Max d'Honor l'any 2008, el Premi Max per Wonderland com a millor espectacle de dansa el 2011, ara el 2013 has rebut la gran creu de l'Or del 2 de maig de la Comunitat de Madrid.
Víctor, en fin, cuando oyes todos estos premios, ¿qué se te pasa por la cabeza? Hombre, están muy bien los premios, siempre son agradables de recibir y siempre te motivan un poco. El mejor premio es, como por ejemplo antes de ayer el público de Barcelona en pie aplaudiendo,
al final del espectáculo y emocionado y apadiendo al unísono, ese es el mejor premio que le pueden dar a un artista. ¿Es diferente el público de Barcelona de otros sitios? Todos los públicos son diferentes, todos los públicos son diversos y bueno, el público nosotros en Barcelona, pues bueno, no solimos venir mucho, vinimos hace casi tres años la última vez y bueno, hay un público que tiene ganas de vernos y hay un público que
que le gusta mucho lo que hacemos y bueno, también hay un público que tiene ganas de ver danza, ¿no? Que desgraciadamente la danza no es de lo más programado en los teatros. ¿Y por qué será eso? Pues no lo sé, porque siempre hemos sido la hermana pobre de las artes, de todas las artes la que he tenido más apoyo, pero curiosamente hay público para danza, hay un gran público para danza como lo hay para música y como lo hay para otras artes.
Lo que pasa que desgraciadamente el apoyo político no es el mismo que para otras artes. Esperemos que algún día vaya cambiando, pero esperemos que, como siempre, que llegue una persona que tenga una educación en danza y que apoye un poquito y subamos un escaloncito más. Porque poco a poco vamos subiendo escalones gracias a las personas, no a la educación general en danza que hay. Bueno, de hecho, gracias a ti, por ejemplo, porque tú fuiste el primero en crear una compañía de danza privada, ¿no?
Sí, bueno, privada y pública. La primera compañía que se hizo en España en la Ale Nacional Clásico, pues yo fui el fundador y luego pues una compañía privada, la única privada que ha durado 25 años, que estamos celebrando con este programa del Victoria, precisamente este cumpleaños de 25 años. La gente que se acerca al Victoria hasta este domingo aquí en Barcelona, ¿qué es lo que va a poder ver?
Es un programa muy bonito porque hay un poquito de antes, un poquito de ahora y un poquito de futuro. La verdad es que escogimos este programa de Seguirilla, que es un ballet que yo hice hace unos 10 años, que lo estrenamos en San Cugat, y nos quedamos con ganas de saborearlo más, porque lo hicimos durante una temporada.
Y nos apetecía volver a verlo y volver a... Porque además es un ballet que es con mucha raíz española, ¿no? Es a tiempo de seguidilla y es un ballet que para el bailarín es muy agradable de hacer. Es de estos valets que el bailarín nota que está disfrutando, haciendo. Y eso pasa afuera, ¿no? Entonces esa energía pasa afuera y gusta mucho.
Luego está Tres, que es coreografía del director artístico de la compañía, de Eduardo Lau, que es un ballet que está lleno de sensibilidad con música de Beethoven, que es un ballet que en el programa Beethoven, que es cuando se estrenó y hicimos un programa de Beethoven, pues es un ballet que gustó mucho y que fue nominado al Premio Benoit de la Danza, que es uno de los más importantes y, bueno, pues también...
Nos apetecía que estuviera en el programa aniversario. Y después también estrenáis, bueno, recientemente habéis creado el bolero, ¿no?, esta pieza que es la primera, creo. Sí, no, el bolero es la última. La última. Y anteriormente está Apletois, que es un homenaje que hice yo a mi maestro, Maurice Bellard, cuando estaba de cuerpo presente, pusieron esta música.
Y hablando con él, hablando con él, con la mente, hablando con él, dije algún día te haré algo con esta música y fue lo que hice. Y para cerrar está Bolero, que es la última creación que he hecho, que es la verdad que es un ballet que está gustando muchísimo. Lo estrenamos en la Ópera de Vichy, lo hemos hecho en Palma, Zaragoza, o sea, esta es la tercera plaza en la que la hacemos y bueno...
Es un baile para cerrar el programa, que es una fiesta de sensualidad, de energía y sobre todo de calidad de danza. Los bailarines lo interpretan magistralmente, como siempre en la compañía, que se ha caracterizado por tener grandes bailarines. De hecho, después os vais a Madrid, Italia, Francia, Bélgica, Suiza, México, Colombia, Perú... ¿Tú estás siempre en las giras también?
Sí, sí, sí, vamos, a no ser que esté enfermo, suelo ir a todas las giras que puedo porque es lo que me motiva y lo que me gusta, ¿no? Es gente cerca de mi compañía, a pesar de que, bueno, tengo mucho trabajo también con...
Con las escuelas en Madrid y con la Fundación, pero vamos, la compañía... Es lo primero, es lo primero, ¿no? Siempre estoy ahí, siempre que puedo. A ver, Víctor, yo no te conozco de nada, pero tengo la sensación que eres un poco exigente como director. ¿Esto es así o me lo estoy inventando? Bueno, es que es la única forma, tienes que ser exigente y tienes que ser condescendiente al mismo tiempo, ¿no?
para llevar un nivel de trabajo o exigir un nivel de trabajo si no hay una línea de dirección y no hay una exigencia lógicamente las cosas no funcionan porque si hay algo que caracteriza a la danza es la disciplina y la disciplina tienes no solo que exigirla sino que tienes que enseñar a que aprendan a autoexigirse al bailarín entonces
Es importantísimo que para hacer algo de calidad tiene que haber una exigencia. Si no hay éxito y si no hay éxito, no hay compañía. ¿Pasas notas después de cada función, por ejemplo? Correcciones, sí, sí, sí. Eso es primordial, es fundamental en una compañía. No lo hago. Eso ya cada director lo adquiere. Pero, por ejemplo, la compañía no se hace después de la función que cuando está el bailarín exhausto y acaba de entregar...
El alma en el espectáculo no es momento para dar correcciones, puedes decir alguna cosita, pero las correcciones se suelen dar al día siguiente, antes del espectáculo. Vale, perfecto. ¿Cuál sería el primer consejo que le darías a alguien que nos estuviera escuchando ahora y que quería dedicarse a la danza y ser bailarín?
Hombre, pues a alguien que quiera empezar a la danza, pues mira, lo primero que haría es... Le diría que se leyera el libro que acabo de escribir, La visa y la danza, donde se muestra un poco, porque he tenido una vida bastante difícil para llegar a donde he llegado. ¿Sí? ¿Porque has picado mucha piedra o qué te ha pasado?
Y bueno, pues problemas que puedes tener desde un accidente que tuve a los 21 años, que me tuvo tres años parado y desconectado de todo, pues hasta los problemas que te suele plantear la vida. Y entonces para que la gente que empieza y que tenga realmente pasión sobre la danza, yo le aconsejaría que leyera el libro para... se ha cortado.
No, no, te estamos escuchando. Ah, vale, vale. Sí, sí, sí. Además, estábamos muy atentos porque ibas a dar la clave ahora. Sí, pues es leer el libro para que vean que con pasión, con ganas y con entusiasmo todas las circunstancias que te pueda plantear la vida son superables, ¿no? Siempre que tienes
tienes esas ganas y esa capacidad de sacrificio con la pasión se supera. Claro, porque aparte lo que comentabas antes, que con la danza, no sé por qué, pero es una disciplina artística que requiere mucho trabajo, mucha exigencia, más que otras, más que el teatro a lo mejor. Pues sí, es diferente, pero sí se diferencia en que cada día...
Cuando vas de gira no es como el actor que llega en el último momento y que ya tiene el texto aprendido y tal. El bailarín tiene que llegar a las 11 de la mañana, hacer su clase, que dura hora y media, donde tienes que calentar bien todos los músculos y preparar tu cuerpo.
Para la función, pues luego tienes un ensayo donde emplazas, porque cada teatro es distinto, tiene unas medidas distintas, tiene unas condiciones diferentes y todo tiene que estar milimetrado, ¿no? Entonces ahí lo adaptas y lo pones, entonces digamos que tiras todo el día trabajando y normalmente pues haces dos veces la función que ve el público, la acaban de hacer anteriormente.
ensaiándola, ¿no? ¿Un bailarín puede estar bailando toda su vida hasta que se muere? No, no, bueno, bailando con la mente o sí, o con bailarín es bailarín hasta que se muere, exactamente, pero no puedes bailar hasta que te mueres, evidentemente. En eso también, por fuerza, hay muchas profesiones que nos sacan ventaja. Un actor puede actuar hasta una edad muy avanzada o un cantante, ¿no?, o un músico.
el bailarín a partir de los 40 ya tienes que estar pensando de cambiar de ruta porque la danza es para gente joven tienes que tener una preparación física impecable como un deportista de élite de hecho hay deportistas de élite que no ensayan 8 horas diarias y el bailarín desde que es profesional aproximadamente a los 20 y tantos años hasta que deja bailar a los 40
ensaya diariamente sus ocho horas, ¿no? Eso es sagrado. Entonces, ¿qué deporte tiene esa preparación física? Ninguno. ¿Echas de menos esa época en la que bailabas cada día ocho o nueve horas? ¿Estabas a tope con las giras del escenario? No, porque ya pasas a otro plano, pasas a otro tipo de actividades, pasas a... Ahora disfrutas desde el otro lado, ¿no? Transmitiendo a los demás lo que sabes, transmitiendo...
todo lo que has aprendido durante tu época y bueno, pues ahora estás del lado de la creación. Entonces es otro tipo de satisfacción diferente, ¿no? A disfrutar de otra manera, porque además cuando dejas de bailar...
lo decides por voluntad propia, ¿por qué? Porque no tienes más remedio. El cuerpo, claro, ya, no puedes exigirle lo que le exigías hace un tiempo. En fin, Víctor Ullate, muchísimas gracias por habernos atendido, un placer hablar contigo y que funcione muy bien, que lo hará esta gira que acabáis de empezar con el bolero Seguirilla 3 y Aperretua hasta el domingo en el Teatro Victoria. Buenas tardes. Pues muy buenas tardes, adiós.
5 minuts i arrem el punt de les 7 de la tarda. Punt en què acabem el programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic? Avui Club Editor, perquè a la secció de llibres amb l'Arnau Consol hem parlat justament de Liz Monroe i el novel de literatura que se l'ha endut.
i perquè el Club Editor és l'únic editorial en català que té els seus llibres en concret, i perquè tu, Jordi, molt professionalment has fet la trucada per parlar amb l'Alejandro, que ens donarà el telèfon de la Maria. Molt professional, que és trucar al lloc sense avisar dient que estàs en directe. Perdona, que et penses que fan els mitjans grans. Truca a última hora, clar. Ràpid, necessitem tal, tal, tal.
Gràcies a tothom que ha fet possible la penya del mur d'avui. La Carme Verdoi a la qualitat xantjustenca, el cantant Ramon Mirabet, que actua aquest dissabte a les festes de tarda de Sant Feliu, que comencen avui, per cert, amb el seguici, no us el perdeu. I també agrair la presència de la Núria Oriol a les notícies positives, l'Arnau Consul als llibres, el Víctor Ullaté, amb qui hem parlat fa dos moments, que està al Teatre Victòria fins diumenge amb la seva companyia de dansa. I, com sempre, al Twitter i al Facebook del programa, la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Bona tarda, fins demà.
Bona tarda, que us ha parlat Jordi Domènech. Us deixem ara amb l'informatiu vespre, amb la Carme Verdó i un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé, adeu-siau, bona tarda.
El dos devia abordar quan ha sortit. Teresa Rampell. No ho admetràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clacson des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de Valltel.
Que soli un roc en roc abaixin les persianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. Al barri d'On, tranquil, aliè, que hagi arribat el dia gran.
La cara de l'empresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres us saluden el sabà.
I mentre arrenca en el mes jo, abans que se'l mengi la nit, et mira els ulls i juraries que viu. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exèrcit de timbals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Tres de rampella, ull d'amor, per fi,
Fins demà!
És el ball dels teus menuts, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa una mica i feu les paus amb un brindis de covates.
Mentre et cantem milers d'homes al món amb clavardina de passeig. Somien en trobar una dona amb la teva cara. Amb la teva cara. A les teles interrompen uns minuts els videotweets.
Veniu d'estar estressat, els debatits i el debat. Però jureries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor. Rassonant amunt, incendi de timbals. L'amor ja es va tromparant amunt, virus tropical. Tres a rampella, vull la mort.
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. La inutilitat d'un hipotètic exèrcit català és una de les conclusions que van extreure ahir el vespre els assistents a l'Assemblea de procés constituent. La solidaritat i la no violència eren els temes centrals del debat que també va concloure que cal reforçar la política.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint prou altres informacions destacades en titulars. El Regió d'Educació de Sant Jus lamenta que hi hagi aspectes de la llei verd que passen més desaperceborts que d'altres. Avui s'aprova al Congrés la llei de millor de l'educació. S'ha aprovat amb incògnites pel que fa, per exemple, a l'ensenyament...