això. Ah, vale, vale, vale. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Però, abans de tot això, comencem com sempre. Cristina, repassant el més comentat a Twitter, avui ha sigut en un tòpic Catalunya, perquè el president de la Generalitat celebra l'advertència de Mariano Rajoy sobre que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea, perquè suposa admetre implícitament que Catalunya pot arribar a ser independent i pot arribar a tenir una consulta, i també perquè en unes tres setmanes, diu, es coneixerà la pregunta pel referèndum de Catalunya.
Oh!
Per Nadal, una mica, no? Abans de Nadal. El tema, si s'arriba a decidir la data i també la pregunta, per excel·lència, a les sobretaules de dinar en família durant aquestes festes.
És aquesta pregunta clara? I la gent dirà sí o no. Bé, què diu la gent a Twitter? Café català, per exemple. La presidenta català es felicita, en tot irònic, que Rajoy admeti implícitament que Catalunya pot tenir un estat. La presidenta Pilar-Glal, la tiu, ho esperem en cataleta. Sí, ja, sí, que m'has anunciat una pregunta...
I Miquel Càceres, que diu... En fi, veurem què passa. Gràcies, Cristina. Repassem ara les notícies de Sant Just.
Aquest vespre hi ha ple municipal del mes de novembre. A més a més, també Promunça convoca un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Proixa. Però, Carme, comencem abans parlant de la digitalització de la Vall d'Avers, que avui es presenta.
T'has fixat, eh? He d'arribar a la col·laboració de la penya del morro amb la Vall d'Avers i ja necessiten digitalitzar-se. Efectivament, tots els números de la revista ja es poden consultar per internet i avui s'explicarà a la sala Piquet de l'Ateneu de Sant Just com ha anat el procés i els beneficis que comporta pels Sant Justencs, siguin subscriptors o no. Entre altres coses, per exemple, us podeu buscar vosaltres mateixos el vostre nom a la Vall d'Avers, que això ho hem fet tots, a veure a quines pàgines sortiu. Carme, tu t'has buscat?
No, però perquè jo no sortiré. No, i tant, que sí. Sí, home, sí, que segur que alguna vegada t'han mencionat a les pàgines de la història. M'estanyaria, m'estanyaria. Buscaré, buscaré. Buscaré, buscaré. I la gent que esteu a casa també busqueu-vos. Jo he mirat les portades una estona. Què? És entretingut, he mirat les portades d'alguns anys. Sí, a més també perquè, com que no ha canviat, el disseny és el mateix de fa 30 anys. Però les fotos no es fan veure el pas del temps, eh?
No, les fotos no, però la portada, aquella editorial amb Comic Sans, que ens agrada molt aquí al programa, ja ho comentarem. En fi, Carme, explica'ns una mica sobre aquesta digitalització i què vol dir això.
Doncs, bueno, el que vol dir, en principi, s'entén bastant bé, que és que tots els números que s'han editat fins ara estaran en format digital. Ah, que s'esporto a internet, a internet. Ah, val, d'acord. A més a més, la pàgina web hi és lavalldeberg.cat, que recordes que tenia un nom molt llarg i no sé què? Sí, sí, lavalldeberg. Ara és fàcil. La idea va sorgir, de fet, de l'arxiv municipal, Jordi Amigó.
a proposta de l'arxiu comarcal i creuen des de la Vall d'Avers que és una idea molt útil per tothom. Sí, perquè de fet això ho ha pagat la Generalitat, ho ha pagat el Departament de Cultura juntament amb moltíssimes publicacions locals de Catalunya i entre elles, lògicament, del Baix Llobrecat.
Ha estat una feina intensa, per tant, perquè s'ha hagut descanejat totes les pàgines de tots els números, des del número 1. Ara els podeu consultar en aquesta web que dèiem i la Vall d'Avers aprofita aquestes opcions d'internet per donar impuls també a la publicació, ara que també alhora és un temps complicat pel periodisme escrit, recordem, però que té 600 socis, la Vall d'Avers, i que avui es fa aquesta presentació de la digitalització. Hi haurà membres del Consell de Redacció de la Vall d'Avers i també Enric Cobo,
que és coordinador general d'arxius del Departament de Cultura de la Generalitat i l'acte es farà a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Piquet de l'Ateneu.
Bé, canviant el tema, parlem ara de política local. Aquest vespre hi ha ple municipal. Del mes de novembre s'aprovarà el reglament del nou Consell de Seguretat i també de Mobilitat de Sant Just. A més a més també es debatrà una moció sobre la paga de Nadal del 2012, tot plegat a partir de les 7 a l'Ajuntament de Sant Just. Ja pensem que no serà tan mogut i potser tan interessant políticament parlant com l'altre del mes d'octubre.
No, perquè es reserva pel desembre, que torna a haver-hi pressupostos. Ara, ara, ara. En aquest cas, l'ordre del dia compta amb 8 punts i, entre altres coses, preveu debatre el reglament del nou Consell de Seguretat i Prevenció, Viabilitat i Mobilitat de Sant Just. Es tracta d'un espai enfocat a la participació en els àmbits de la seguretat pública i la mobilitat i on representaran els col·lectius que treballen en aquestes matèries al territori. El Consell s'afegeix a altres òrgans d'aquest tipus, que ja hi ha Sant Just, com el d'Educació i Serveis Socials o bé el de Joventut, que ara emparareu d'aquí una estona.
Sí, amb el regidor Lluís Montfort, que ens visitarà a la ràdio. Sí, al ple també es tractarà la modificació del pressupost pel que fa a suplements de crèdit pel manteniment del mercat i millores a les places Montfalcone i de la Pau, a més d'expenedors de la zona blada. I també només hi ha una moció, que és pel retorn de la paga extraordinària del mes de desembre del 2012. Que tenia moltes, no? Era un grup de veïns. Un grup de veïns, un grup de veïns. Bé, passem ara a parlar d'un concurs. Sí, sí.
Perquè Promunça convoca un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Proexa. Les sol·licituds es podran lliurar entre demà i el 5 de desembre a la notaria de Sant Just d'Esvern.
Carme, això té tanta bona pinta com sembla a priori? No és un sorteig. No és un sorteig. És un concurs. De venda. Un concurs de venda. Però no és un sorteig que et pot tocar una plaça. No, no, no. No hi ha participacions de 5 euros. No. A veure, què s'ha de fer per la gent interessada? Per qui no ho sàpiga, se situa al carrer Constitució número 2, al sector Sant Just Portadiagonal, i els preus sensiva van dels 12.200 euros i els 14.700, depèn de si vol comprar una o diverses places,
que són, perdona, 10 places d'aparcament, és a dir, per posar el cotxe, que hi ha molta gent que aprofita i posa el cotxe, la moto, té com 3 o 4... Exacte. No, però el preu, és a dir, jo crec que justament, ara no ho tinc aquí totes les bases completes, però diu que van dels 12.200, perdó, els 14.700, si es vol comprar una o diverses places, és a dir, que potser hi ha com alguna mena de pac. I també hi ha una plaça per persones minusvàlides que costa 21.300 euros.
També hi ha l'opció de comprar totes les places. Ah, sí? Si s'interessa, sí, sí. Perdó, m'agrada, m'agrada, m'agrada això. Totes les places per una oferta especial. 130.070 euros. Ah, per 130.070 euros totes les places dels aparcaments són teves. Hi ha temps per fer les sol·licituds a partir de demà i 15 al 5 de desembre en la notaria de Sant Jus, que és el carrer Bonavista, número 66, i les bases del concurs i les condicions es poden trobar al web de Promunsa, www.promunsa.cat.
Jo pregunto, en moda de reflexió, a qui li interessen 10 places de pàrquing totes senceres? Home, segur que sí, te les compres, les pots llogades. És molt car, això. Jo, aquest mes, me l'han baixat 10 euros. Tens tas de pàrquing? Sí. I aquests burgets? Molt, molt, molt. Jo sóc superburget. I tens cotxe i moto, tot juny. Sí, allà al mateix lloc. I me l'han baixat 10 euros, perquè és que necessito reduir costos. I he vist places més econòmiques a altres llocs. Molt bé.
No, llavors no, si no marxo no, diuen, escolta, a veure si pot ser, si em pots reixar 20 euros del que teníem. I em diu, 20 no, diu, però 10 sí. Molt bé. Vinga, està bé, és una tècnica de negociació. Que el senyor no coneixia, segurament. No, que si us interessa jo us la regalo i, de fet, també li vaig dir, vale, doncs ja comenceu a pagar el gener. I el diu, no, no, no, diu, ara el de sempre ja pots començar a pagar el teu menys. Molt bé. I jo vaig pensar, veus, psicologia inversa. Tu dius una cosa, la que no vols, i després funciona.
Carme, moltes gràcies. De res. Recordeu que a partir de les 7... A partir de les 7, el Sant Lluís Notícia d'edició Vespre i ara mateix tota la informació que vulgueu a radiodesvern.com. Fem una pausa per la publicitat d'aquí uns moments amb Lluís Monfort, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Sant Lluís. Fins ara mateix.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Jo trobo que obrir una convocatòria en la qual físicament el regidor i tot el seu equip i la gent del casal quedi un dia amb una hora i si hi ha dies que es poden venir més gent i hi ha dies que en pot venir menys, doncs també t'obliga a donar comptes i a donar la cara i a explicar coses i tot això. Per tant, no em plantejo suspendre'l tal com està.
El que sí que em plantejo és que, segurament, la dinàmica participativa fa que no haguem de prendre el Consell de Joventut com l'element de participació, sinó que sigui un element en el qual et trobes d'una manera periòdica i ve qui pot. I forçar molt la màquina, i amb això l'equip del Casal m'està ajudant moltíssim, i la Solia de Joventut també,
començar a participar en un pilot de coses. Comentaven que l'any que ve la barraca del casal volem que sigui fruit de la idea del treball de nanos i que muntem la grossa i que no hagi de ser el casal que hagi d'entrar. O coses diverses.
Vam fer també una enquesta a la Pla Jove, que vam parlar aquí en el seu dia, també. Hem de canviar una miqueta... No es fan participacions en un Consell cada 4 mesos o cada 5 mesos, en el qual tens dues hores i tot això, sinó que la participació s'ha d'haver implementar en dia a dia i això és el que estem fent des de fa un any, no?
I també és veritat que no m'empeneixo haver desvinculat la festa major de Consell de Joventut, perquè si no és com mantenir, és com enganyar-se a uns mateixos. Una cosa és el que em motiva, que és la festa major, per tant cada vegada es va desvinculant més de joventut, per tant és normal que segueixi el seu propi camí.
i començar a treballar amb micro tàctiques si un dissabte vols muntar-te alguna cosa al casal fem-ho i això és el que estem fent i jo estic molt content del gir que s'està fent és el més real
Quin gir, concretament? Aquest gir, doncs, de treballar, de treballar amb nanos des de la proximitat, de fer grups per interès, de començar a convocar corresponsals de l'Institut de Maria Sacramento que puguin portar idees del casal cap al centre i al revés, la feina que estan fent tant en Sergi com en Alejandro en el punt d'informació juvenil de l'Institut...
convocar els delegats per també fer feina i dinamitzar aquest grup que l'any passat va tenir molt d'èxit, que eren els agents de salut, que a més a més seran agents de salut i participació, de manera que ells decidiran què és el que volen fer. Algunes coses venen marcades pel calendari, no? Jo què sé, des d'ara, no sé, potser se'ls planteja reneixer el Carnestolfest, però amb gent molt més jove, no? O potser se'ls planteja alguna altra cosa, o muntar alguna cosa fora...
Perquè tu, com a regidor de joventut, estàs orgullós i content del casal de joves que tenim a Sant Just? Jo ho estic moltíssim, ho estic moltíssim. Jo crec que tenim la sort de comptar, per una banda, amb un ajuntament en general, no només el govern, sinó en el qual hi ha un consens que les fritas de joventut són importants,
que són capaços de destinar-hi un pressupost que està a l'alçada de poblacions de 40.000 i 50.000 habitants. I els estem fent aquí a Sant Just. I també estic molt orgullós de l'equip que tenim, que és capaç d'interlocutar d'una manera franca amb l'Ajuntament, treballar en equip...
fer brainstormings, dir què està passant, com podem treballar, que aporta solucions, que aporta maneres diferents de veure les coses, i que a més a més tenen un tracte excel·lent amb els nanos, són molt professionals. Home, jo tinc la percepció que el canal de joves de Sant Juiz està molt ben valorat, tant pels santjustencs com també per la gent de fora. Ens venen a veure, ens venen a veure de fora. Pensa que...
Hi ha un referent a tot la Baix d'Obregat, que és el Prat d'Obregat. Però, clar, estem parlant d'un ajuntament de 70.000 habitants, amb uns pressupostos... El segon és Sant Just. Quan fan la ronda, venen aquí a veure no només les instal·lacions que estan bé, sobretot la sala d'utopia, que és potser la més potent, sinó aquesta capacitat de treballar. Nosaltres estem a l'alçada dels casals de joves més potents de la Baix d'Obregat.
De fet, al Casal de Joves, periòdicament, s'hi fan moltes xerrades, s'hi fan conferències, ens anem més lluny. Avui, una sobre troba feina, a Alemanya, per exemple. Lluís, els nostres joves estan marxant. I així, cada vegada més. És una preocupació?
Sí, però menor que la preocupació que em genera el fet que aquí no tinguin oportunitats. No sé què passarà amb aquests joves que marxen. La gent diu que la taxa de retorn és del 85%. No ho sé, des de saber. Per poc bé que els tractin, per poc bé que puguin desenvolupar la seva activitat professional, és normal que estiguin allà durant un temps.
El problema està quedant aquí, en aquest país no estem oferint oportunitats als joves. Nosaltres, cada vegada que parlem de les atures de Sant Just, sembla que estem molt cofois, del 10% i tal. Nosaltres tenim un jovent que no s'apunta a l'atur aquí a Sant Just. Intenta allargar al màxim la seva etapa formativa, tenim una gent molt preparada per marxar fora.
I precisament és aquesta gent que està molt preparada, que té els instruments per poder marxar a fora, es pregunta, ostres, si aquí no tinc res, me'n vaig un temps a fora. En el pitjor dels casos, hauria estat un any fora i tornaré amb un domini de l'idioma i amb una experiència curricular.
que aquí difícilment li pot oferir cap feina ni cap... Per tant, jo crec que l'obligació nostra, més que preguntar-nos si és una pena o no és una pena, és dir-los a la gent, escolta, si tu estàs decidint marxar, jo t'ajudaré a que marxis en les millors condicions possibles. I, de fet, per això posa en marxa el servei de mobilitat juvenil. Exacte.
que no és només per trobar feina. Hi ha gent que diu jo vull tenir una experiència per poder posar en el currículum i agafar un programa de voluntariat i se'n van quatre mesos a Finlàndia, per exemple. I quan torna, doncs home, si deuen que en lloc d'estar quatre mesos aquí sense fer res, han pogut adquirir una miqueta de finest, una miqueta d'anglès, doncs tot això ho consoliden. Per altra banda, hi ha gent que vol anar-hi per provar sort i per conèixer-se a si mateix, lluny d'aquest entorn de Sant Just que vulguis que no...
Té tendència a ser petit i a estar molt a prop de la família i volen marxar. Hi ha altra gent que marxa perquè no té cap altra solució. Nosaltres tenim una gent superpreparada que no té sortida i tenim aquesta gent que és superatractiva per poder marxar fora, que són gent preparada amb idiomes, amb gas i coses.
De fet, una de les preocupacions dels joves de Sant Just és aquesta, per exemple, la feina, i l'altra és el tema de l'habitatge. I tant. Com està ara mateix tot plegat? Com ho veus? No està massa bé.
Per una banda, nosaltres tenim moltes dificultats en dur a terme l'habitatge de lloguer perquè ens tallen les vies de finançament, els ajuntaments no ens podem endeutar per fer operacions d'habitatge. Totes aquelles subvencions que feien possible que els números quadréss per fer habitatge de lloguer han desaparegut.
En la qual cosa ens trobem una miqueta en una situació de dir, ostres, segurament no és un tenit com Sant Just, podria seguir apostant per una política d'habitatge seriosa, com hem fet fins ara, sense agafar i tirar la casa per la taulada, sinó a poc a poc anar treballant, doncs ens ho veiem molt fotut.
I per altra banda, sé que és veritat que els preus del lloguer estan baixant, per tant això ha pogut matitzar una miqueta aquesta necessitat. El que passa és que no ens enganyem, per sortir fora d'independitzar-te et cal un mínim d'estabilitat econòmica. És un peix que mossega la cua realment, no? Perquè necessita l'estabilitat que et pot donar una feina però que tampoc es troba, no?
Exacte, o sigui, no intentarem fer, estem intentant fer el que podem, no? Ara, a més a més, hi havia aquella notícia que sembla que la Generalitat es volia vendre els pisos de lloguer, a més a més, estem tornant bojos, eh? Per altra banda, jo crec que des de la juguetud que podem fer, doncs, bueno, acompanyar, doncs, veure què t'està passant que no et pots emancipar. El teu problema és un dèficit formatiu, bueno, doncs estem desenvolupant a Sant Just coses, doncs, des de l'escola d'adults que hem fet un canvi...
fins a cursos concrets que capaciten la gent per formar-se, pot ser que intentem acompanyar-lo en aquesta banda perquè ho tingui més o menys resolt. Però també és veritat que hi ha gent que està molt formada i continua tenint el problema d'una feina escassa i la que tens inestable i a més a més mal pagada. Són coses que en cap moment estan afavorint això i això ho acabarem pagant.
Estem parlant amb el Lluís Monfort, regidor de Joventut, també d'Educació, de l'Ajuntament de Sant Just. Abans de marxar, perquè hauríem d'anar plegant, m'agradaria preguntar-te sobre l'escapada que vau fer des de l'Ajuntament a Benidorm, si no tinc mal entès. Gandia, això. Gandia, perdona. Gandia, això, directament. Ja pots sentir que t'hi referies com a Gandia, això. Sí, sí, sí. Benidorm, Gandia, tu què allà? Amb l'arxivet municipal...
I la Lourdes... Jordi Amigó. Jordi Amigó. Sí. Què vau fer allà representant l'Ajuntament de Sant Jus, no? Sí, estem treballant amb el grup de Ciutats Educadores de l'Estat, concretament amb dos projectes. Un, que era precisament el que estàvem parlant ara, que era el reingrés al sistema educatiu, que comparàvem entre diverses ciutats quins procediments tenien per detectar aquella gent que li faltava formació
i com poder acompanyar-la perquè completessin, bàsicament estem parlant d'ESSOS, completessin la seva formació un cop han abandonat. Hem generat una fitxa, un llibre, hem publicat també de bones pràctiques. I per tant, amb altres situacions espanyoles, poseu en comú com ho feu a diferents ajuntaments?
Exacte, i la veritat és que ja hi havia molt nivell, n'hem après molt, des de detecció fins a quins circuits hi havia d'acompanyament, quins professionals de l'Ajuntament intervenien, de quina manera, quines aliances havies de tenir amb l'administració competent, en aquest cas la Generalitat... Una mica tots aquests circuits que n'hem pogut aprendre molt, de gent molt diversa. Hem treballat molt amb Sevilla, 750.000 habitants,
però també hem estat treballant amb poblacions de 30, 40, i que hem treballat molt bé. Això, per una banda, les conclusions estan en un llibre, que el vam presentar, al qual hi ha participat tot l'equip de la regidoria. I, per altra banda, treballàvem en un projecte, aquest el liderava en Sergi Seguí, que no va venir perquè estava de viatge de noces. Ah, sí? No es pot tenir tot. No es pot tenir tot.
Estàvem treballant com incloure les tecnologies de la informació en la difusió del teu patrimoni històric. Llavors, bàsicament, estàvem parlant dels codis QR, les pàgines web amb el qual ja saben com poder fer tot això, i la veritat és que vam presentar com a poble una comunicació superinteressant que la va fer en Jordi, que un dia us recomano que li feu un truc que us ho expliqui, superinteressant.
Sora, com hem treballat aquí a Sant Just el tema dels codis QR i com hem fet que els agents joves s'interessin. De fet, nosaltres al programa, a l'Espai d'Història de Sant Just, amb el Manuel Ripoll, n'hem repassat durant dos o tres capítols, als 10 o 15 edificis històrics emblemàtics, on hi ha els codis QR, es pot trobar la informació i tot plegat. I més a la coloració d'educació, ara l'Institut farà un projecte.
en el qual els nanos desenvoluparan aquests codis QR i les webs de referència. Sí, que hi ha gent que diu que no es veuen gaire els codis QR, que estan una mica amagats. Bé, doncs els farem més grans. De fet, els hem fet en pla pilot perquè veiem com ho fèiem. Molt bé. Doncs Lluís Monfort, moltes gràcies per haver vingut al programa i que vagi molt bé. Avui teniu ple a l'Ajuntament, no?
Molt ple. Sí, sí, sí. Tenim dos. Tenim el ple i després tenim la Junta General de Pro Munça. Molt bé. Lluís, gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Fem una pausa per la publicitat. Aquí uns moments amb la Núria Oriol. Les notitges positives de la setmana a la penya del Morro. Fins ara mateix.
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
5 i 42, continuem en directe. Parlem ara de les notícies positives amb la Núria Oriol. Núria, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, com estàs? Jo estic contenta de tornar a estar amb vosaltres. No, nosaltres també, t'ho vam trobar a faltar la setmana passada. I jo amb vosaltres, vaig tenir moments de connexió, de tenir-vos presents. Ah, molt bé, nosaltres també, sobretot quan em vaig oblidar que m'ho havies dit i comptava amb tu i finalment... Sí, em vaig oblidar, va ser un error meu, però no passa res, ho vam solucionar de la millor manera possible, amb un somriure.
Núria, oi que sí? Quan hi ha problemes, hem de somriure i riure com la Núria. Això ens motiva molt. Avui parlarem de diferents qüestions a les notícies positives. Andrada, que s'han aconseguit fer cadires de rodes controlades per la ment. No és broma, d'aquest moment ens ho explicarà la Núria. A més a més també que han estat alliberats els activistes de Greenpeace en personatge russià per defensar l'Antàrtida. I ens preguntarem si sóc creatiu, puc ser emprenedor a l'espai de notícies positives. Però abans de tot això...
Parlem del primer tema. S'ha descobert que Buda va néixer molt abans del que fins ara es deia. A veure, Núria, explica'ns per què has escollit aquesta notícia com a notícia positiva. Doncs perquè he pensat que és molt bonic que puguem aprendre més temes d'història, que cada vegada siguem més verídics
Amb temes històrics. Clar, clar. De fet, aquí es mescla en un païll de coses, no? Religió i història de la religió, que moltes vegades no coincideix amb l'història real. No, clar. És veritat, perquè la religió, ben entesa, fins i tot el que t'està apuntant és a una simbologia...
per fer com una experiència interior, que després, al mateix temps, s'ha estructurat amb una infraestructura, una jerarquia i tal, amb la qual et pots sentir o no identificat, diguem-ne, és un altre apartat que forma part del concepte de religió. Però, en principi, eren com petites pinzellades camins perquè les persones aprenguessin a...
a viure la vida amb profunditat, amb més sentit i propòsit, i llavors, clar, cada religió ho expressava a la seva manera, i bé, una mica aquest és el camí, no? El que passa és que les figures en les quals es basen com a referència per sustentar una religió sí que estan datades històricament, vull dir, Buda va néixer,
Jesús va néixer, Mahoma va néixer, etcètera, no? Això sí. Com van néixer? Com van viure? Sovint aquí hi ha tota una simbologia que es barreja mite, es barreja història i es barrejaria fins i tot llegenda, però perquè en realitat no estan pretenent ser rigoroses en aquest sentit, sinó desvetllar el nostre món intern, eh? Ara, si agafem les branques més dures
o més rígides d'una religió et dirà que no, que tot això va a missa, no? Que és així, però els historiadors de debòs
Evidentment, evidentment. I Buda neix, doncs, a l'any 6 abans de Crist, que és dos segles abans del que... Sí, abans del que s'havia dit. Perdona un moment, perdona un moment. L'any 6 abans de Crist, dius? Sí. O sigui, 6 anys abans del que suposadament va néixer Jesucrist. No, no, 6 segles.
Ah, l'any... Ah, el segle VI. Ah, el segle VI, perdó, és mirat a l'any VI. Clar, l'any VI, no, perquè digui... A veure si eren contemporanis Jesucrist i Buda, que això que sí que és un descobriment espectacular. Ja, bé, apoteòsic, eh? I ja en fem una pel·lícula i tot. Home, i tant, t'ho imaginat les risques que es feien. Per tant, sis segles abans de Cris és quan va ser Buda. Sí, és el que estan considerant seriosament una... Bé, doncs uns arqueòlegs que estan treballant a Lumbinian, al Nepal...
i que tenen el suport del Departament d'Arqueologia de la Universitat d'Oxford. Molt bé. Doncs queda dit. Cristina, tenies algun dubte, tu? No, no, no. Únicament era fer l'apunt que crec que abans estava datat del segle III, abans de Cris, i ara han passat al segle VI, i justament és el que deia la Núria. Molt bé. Bé, caminem de tema i parlem ara... Què passa? Diu Cristina.
Sí, no ho has sent molt bé, però canviem de tema. No, perdó, perquè ja està. No hi ha més. Jo pensava que tenia un dubte i no, és que corroborava el que deies tu. De fet... No, era l'apunt, perquè la noia havia dit al segle II que estava datat. No, que hi havia una diferència de dos segles. Que hi havia una diferència
Sí, al segle IV. Són tres segles. Clar, jo tenia entès que érem tres segles, i per tant aquí tenia el dubte i ara no... Molt bé, molt bé, molt bé. Ho he buscat i és tres segles. El Jordi es mareja, no? Sí, sí. Bé, la Cristina i la Núria val el seu favor. A veure una cosa. És que m'esteu marejant amb tant segles. Primer els anys, després els segles. Jo penso, bueno, escolta, però... En fi, ja està. No que el donaré més voltes al tema. Passem a la... Us sembla bé que passem a la següent notícia? Sí. Oh...
Bé, s'han aconseguit fer cadires de rodes controlades per la ment. Això és molt de l'Oriol, de tecnologies i coses d'aquestes. És veritat, però és una bona notícia per la gent que físicament estigui discapacitada i no pugui utilitzar les cames o els braços o altres parts del cos. Va per aquí, això? És que va per aquí, Jordi. Que és una gran notícia per aquest tant per cent
de la població que necessita cadires de rodes, però no pot utilitzar braços i cames. Pensa que això els dona una autonomia molt gran. Clar. Molt gran. Però com funciona això? Perquè, clar, controlades per la ment... Sí, a veure, era tal com es presentava la notícia, eh? Llavors sonava, tu, gairebé efectes paranormals, però és molt més senzill que això. Molt més senzill i molt més apassionant. És a dir, a partir d'uns electrodes que la versió heavy...
i ho dic de debò, la versió més agressiva és que els implanten al servei directament en una operació, i la versió suau, que justament és la que es dona a Europa, l'altra es dona als Estats Units. Doncs és que aquests electrodes són externs, com qui es posa una cinta magnètica en el cap, doncs a partir d'aquests electrodes es poden...
Aquests electrodeçant l'electrura elèctrica dels impulsos nerviosos de les neurones, com a vegades hem explicat, i aleshores donen les ordres perquè es vellugui la cadira i que vagi endavant, enrere, més de pressa, més de poc a poc, etc. Molt bé, doncs està molt bé. No sé si es poden comercialitzar ja o només són prototips. No, aquí ve l'altra part que em va fer dubtar la notícia.
Però al final vaig dir, home, és un pas endavant i a vegades, finalment, es pot trobar l'empresa o l'esponsor necessari que digui comercialitzem-ho encara que són molt cares. O sigui, resulta... Però ja m'ho pensava jo, eh? Sí, són tan cares... Sí, això, 20.000 pessetes no val, això, com dir aquell. No, i amb euros potser tampoc, eh? 150 euros tampoc, tampoc, tampoc, tampoc. I que aleshores diu que hi ha moltes empreses que s'adiquen al tema...
però que no es veuen en cor de comercialitzar-les. Pel tant percent de la població que va dirigit. Però els investigadors insisteixen que com que millora tant i tant la qualitat de vida, doncs no deixaran de fer propostes i d'investigar i de cercar algú que potser pugui complementar com a mínim la inversió inicial, perquè després tu ja saps que un cop un producte es comença a fabricar, va anar de retint costos. Doncs com a mínim
poder aconseguir fer un llançament inicial i després veure com es va assolint, no? Aquesta és la contrapartida de la bona notícia, però que ja és possible i que funciona i que funciona bé i que donen molta més autonomia a aquestes persones, és realitat. I crec que això val la pena dir-ho, perquè, clar, d'això, pensa que te'n vas a moltes altres coses, de donar independència a aquestes persones, doncs, quan vulguin, en el seu entorn, quan vulguin intervenir,
Evidentment, evidentment. Bé, canviem de tema. Parlem ara d'activistes de Greenpeace que estaven empresonats a Rússia per defensar l'Antàrtida i han sigut alliberats en les últimes hores. Però, escolta, és que van anar a la presó directa i la primera amenaça era cadena perpètua, com si haguessin comès un crim, eh?
I ja eren de totes les nacionalitats. Juga amb els russos, tu. A Rússia pots arribar a pagar molt car les coses que facis en aquest país. Absolutament. Bé, en el nostre també, perdona, eh? Ja sé que no em toca, perquè parlo de...
No, no, no, perdona, és que, a més a més, quan has dit això, m'ha vingut en ment la llei que es vol tramitar i que em sembla que ja s'ha tramitat sobre les protestes al carrer, davant del Congrés o administracions o edificis públics, que et poden caure aquestes multes que han sortit les xifres avui, que estan debatent i tot plegat. Sí, 100.000 euros. Exacte, exacte, vull dir que... No, no, no, a tot arreu, eh? A tot arreu, cuacenaves, que diuen en castellà. El que passa que
Jo em quedo amb la part positiva, dic, mira, com que, diguem-ne, per un cantó cap de nosaltres, la majoria de nosaltres no ho podria pagar, dues coses, tu diràs, no, el que volen és que no fem les propers protestes. Home, aquesta és la intenció veritable. Segur. Però el que poden aconseguir és que les fem al més estil purgandi i llavors, clar, no hi ha protesta.
I clar, aquí, escolta, resulta que pugem el nivell de consciència de cop, continuem protestant, no som submisos i ens estalviem els 600.000 euros perquè no tindran cap motiu per posar-nos el...
Potser no tot ho tenen controlat, eh? Bé, clar, tens raó. De fet, però a Rússia parlàvem del tema dels activistes de Greenpeace, que defensem la Antàrtida, han estat alliberats, eh? Sortosament, ja poden tornar a casa i no sé si haurem de pagar alguna multa o no. Sí, sota fiança.
I m'imagino també que deu ser una d'aquestes activitats que han fet a l'Antàrtida enfront de vaixells russos i amb aquelles clàssiques imatges que veiem amb les embarcacions intentant apropar-se o alguna cosa per l'estil. Sí, sí, sí. A veure, no ens imaginem una invasió base de canons allà i no passareu sinó les seves típiques intervencions. I Rússia va tallar amb sec, va dir que havia invadit
Clar, que havien sortit d'aigües internacionals, que aquelles eren les de la seva propietat, i que, bé, va començar a donar, saps, tots aquells arguments descapdallats, que dius, però d'on no els treuen, no? Allò d'invasió de l'espai d'una altra nacionalitat sense permís, obstrucció... Bé, saps aquells tipus de càrrecs que dius, però què dius, els estan tractant de criminals cap amunt?
i són només activistes en defensa de l'Antàrtida, que de l'Antàrtida en depenem tots. I era molt greu, i s'han recollit moltes signatures. Allò que a vegades hem dit serveix per alguna cosa, doncs ha servit per molt, perquè també a mesura que es recullen signatures, doncs també és cert que hi ha persones sensibles que fan aportacions, i llavors això permet facilitar que es continuï lluitant en nivell d'advocat,
Clar, Greenpeace estava al darrere, eh? Això si ho fa una persona o un parell d'amics junts, ho tenen encara molt més cru. I finalment, sí, amb tanta pressa internacional els han deixat amb llibertat, però l'amenaça primera era cadena perpètua i aquí us quedareu i us podríeu.
Bé, sí, sí, està clar. És un sistema dur, eh? Molt, a veure... Sí, sí, Núria, per cert, és que estava pensant que hauríem de passar ja al següent tema, perquè si no se'ns tirarà el temps a sobre.
que avui em proposes la següent pregunta. Si soc creatiu, puc ser emprenedor? O al revés, també, no? Totes les persones que són emprenedores han de ser creatives. Quin tant per cent de creativitat ha de tenir un emprenedor? M'encanta, Jordi, comence. Quin tant per cent ha de tenir? A miseria esquerra, miseria esquerra.
Clar, una pregunta molt oberta que has deixat d'avui sobre la taula i que tu mateix et encarregaràs de contestar sobre la creativitat i l'emprenedoria. Sí, mira, jo crec sincerament que no tothom que és creatiu ha de ser emprenedor. Ho dic de manera general. No tothom que és creatiu ha de ser emprenedor. Per què? Perquè l'emprenedoria també va vinculada a un concepte molt empresarial...
de la utilitat que dones a l'aplicació de la teva creativitat. I això no tothom que és creatiu ni ho porta ni ho acaba desenvolupant de la manera idònia. Per això sovint també es diu, ai, al meu equip hi ha creatius, o hi ha algun creatiu, creativa, evidentment, eh? I aleshores hi ha la persona que està dirigint més el negoci, per dir-ho, no?
És a dir, que necessita d'aquestes persones tan creatives, innovadores, sovint, també, que la creativitat acaba desembocant en innovació, però aquestes mateixes persones necessiten la que dirigeixi el fet que han innovat i el converteixi en un producte o servei tangible, pràctic i vendible, traduïble diners, que pugui generar
prosperitat, per dir-ho, i una continuïtat, llavors, en aquest cercle de creativitat, innovació i emprenedoria. El tant per cent. Mira, jo diria que cap empresa emprenedora es pot plantejar tirar endavant si no hi ha microempreses, petitones, si no hi ha un membre o dos del seu equip que ho sigui,
Parlem d'equips de 4, 5, 6, 7 persones, perquè realment aniran molt coixos, només copiant coses que han vist en el mercat o imitant-les. Però també és veritat això, que un s'ha de plantejar quan és creatiu, perquè és que l'altre dia em va venir una persona per fer coaching i m'ho va preguntar, diu, em veig molt creativa i tal, diu, per què no munto la meva pròpia empresa?
i aleshores vam estar fent un tipus d'anàlisi, de test, de reflexions, i va arribar a la conclusió que una de dos o es preparaven el camp empresarial
per poder-ho sumir i tirar endavant, o si no, diguem-ne, li faltava totalment aquesta dimensió i necessitava algú altre que ho fes per ella, no? Clar, perquè, de fet, les persones creatives, com que tenen aquesta sensibilitat artística, diguem-ho d'alguna forma, una mica més desenvolupada, clar, potser estan més, a priori, desorganitzats, diguem-ho així, que potser una altra persona, cap al tema números, per exemple, un exemple concret, ha de portar-ho una mica més ordenat, no?
Mira, tu has dit, artística també pot ser científica, però llavors estan tan absorts amb la innovació científica o tecnològica que, clar, el tema números, el tema màrqueting de vendre o comunicació per vendre, és que se'ls escapa, pensen, home, que no ho veuen, que això és fantàstic, i dius, home, és que en la societat que vivim s'ha de saber explicar, s'ha de saber convèncer, s'ha de saber arribar a...
I això ho dic també perquè s'està parlant molt, no? Siguem emprenedors, siguem emprenedors. Anem a veure, una cosa és ser innovador, ser proactiu, que jo penso que és fantàstic com a actitud, i l'altre ja donar el pas a l'emprenedoria que va vinculada al món empresarial i d'aquí ve. O que un mateix és molt complert, o complerta, i ho fa, i endavant, a pesar de les dificultats i de resistir els retrasos, els fracassos, tornar a començar, etcètera...
o per un altre cantó es planteja que hi ha d'haver una persona que el complementi en aquest camp. I llenço aquesta reflexió perquè s'està impulsant molt, però convé una reflexió prèvia, sincerament. S'està potenciant massa, sigueu emprenedors...
sense aquesta reflexió prèvia que no vol dir que tothom que té molt bones idees i esperit d'innovar i de participar pugui emprendre. Mira, l'altre dia, el programa del convidat amb l'Alberton, que vam fer a Josep Maria Mainat, van estar parlant una estona amb el Toni Cruz, que ells dos són els que els últims anys portaven i és músic, i el Mainat ho deia això. Jo sóc la part més creativa, més d'idees, allà estic, i el Toni, referència al Toni Cruz, és la part més executiva, no?,
la que portava aquesta idea a terme, com si diguéssim. I, per tant, el Mainat mateix ho deia, és que formem un equip increïble, espectacular, no?, en el camp aquest de la televisió i la productora de GES Música, etcètera, etcètera.
part de raó, per no dir-tota, tens, Núria. O sigui que és veritat. Ostres, gràcies. Jo he dit que necessitava que em donessis la raó. Jo ho veia, jo ho veia. Ai, que bonic. A moda de reflexió he pensat, és veritat, veus? Perquè el dilluns va sortir el mainat i tot i que jo sabia que és veritat. Núria, és que no tenim més temps avui, ho sento molt. És que hi ha un discurs oficial. Són les notícies. Bona tarda, Núria, fins la setmana que ve. Bona tarda, Déu. Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Quim Ortí i Pere Sants arrenquen les obres perquè el canal Sagarra Garrigues tingui 20.000 hectàrees de nous recs. El govern pagarà en guai només 370 dels 600 milions d'euros compromesos amb el món local. El Congrés aprova definitivament la llei verd només amb els vots del Partit Popular com estava previst. Cornellà ha ampliat gairebé un 14% la partida destinada al comerç local de cara al 2014.
Finalment, el centre d'esport Sabadell ha destituït fa uns minuts l'entrenador Javi Salamero. A més, ha dimitit el director esportiu Xavi Roca. El Sabadell femení de Quaterpolo de Busta. Debuta a aquesta hora a la Lliga Europea contra Juralska Rus.
El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pellegrí, ha donat el tret de sortida a les obres de continuïtat del canal Sagarra Garrigues. La Generalitat i els pagesos pagaran els 60 milions d'euros de les obres i el canal tindrà 20.000 hectàrees més de regadió en 4 anys. El conseller Pellegrí ha defensat el compromís del govern amb el canal. Vull esvair tots els dubtes que hi hagi perquè nosaltres tenim un compromís ferm i una voluntat ferma de tirar endavant el Sagarra Garrigues.
Les obres que s'acabaran l'any 2017 aportaran l'aigua a Sarroca, Barbú, Castelldans i les Borges Blanques i permetran que 20.000 hectàrees més siguin de regadius. El govern pagarà només 370 dels 600 milions d'euros compromesos aquest any amb el món local per culpa de l'endarreriment del Fons de Liquiditat Autonòmica. El nota total puja a 800 milions i s'anirà pagant a principis del 2014 en funció dels recursos que arribin de l'Estat. La vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ha anunciat el canvi del calendari de pagament del
deute del món local per culpa de l'endarreriment del FLA. Si arriba una part significativa dels 1.700 milions del FLA abans del 2014 podran millorar encara molt més les previsions i si no la resta pendent s'acabarà de liquidar els primers mesos del 2014.
Fins ara s'han pagat ja 200 milions i n'estan programats fins a finals d'any 170 més. En total arribaran a 370 el 2013. El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la llei orgànica de millora de la qualitat de l'ensenyament, la llei verd.
amb els vots del Partit Popular i l'abstenció d'UPA-N. La resta de formacions han votat en contra de la llei i han advertit que l'abrogaran amb un punt canviant les majories parlamentàries. El ministre d'Educació, José Ignacio Bert, ha avançat que trucarà tots els consellers autonòmics per convidar-los a participar en la implantació de la llei.
La llei s'ha aprovat després de dos anys de redacció d'aquesta normativa.
L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat ha ampliat gairebé en un 14% la partida destinada al comerç local de cara a l'any que ve. Aquest augment econòmic es deriva de la manca de subvenció per part de la Generalitat. Ràdio Cornellà, Beatriz Fonsaré, bona tarda.
Bona tarda. Des de fa tres anys, l'executiu autonòmic ha deixat de pagar el Consorci del Cornellà Compra Casa, que aglutina botigues locals i ha estat el consistori qui ha assumit aquesta despesa. Antonio Balmó, l'alcalde de Cornellà, especifica els efectes d'aquesta manca de subvencions públiques. Moltes coses, vull dir, afecta tot el tema d'ajudes que es tenien per fer reformes, afecta les iniciatives que es posen en marxa per part del Consorci,
que continuament està cobrint tot allò que deixen de fer altres. Valmont confia en que aquesta inversió municipal extra sigui extraordinària i assegura que aquesta partida municipal permetrà renovar el sistema elèctric del mercat municipal Marsans de cara al 2014, entre d'altres iniciatives.
Taradell, a Osona, celebra aquest cap de setmana la segona edició de la fira Obrint la ment, que organitza l'Ajuntament i Ràdio Taradell. La mostra està dedicada a l'espiritualitat i les teràpies alternatives i en la primera edició, l'any passat, va plegar més de 400 persones. Ràdio Taradell, Sílvia Moreno.
En aquesta edició s'ha allargat la fira dos dies amb tres zones diferenciades. Una de les novetats d'aquest any és el tastet de productes i teràpies. Així ho explica el director de Ràdio Taradell, David Vigas. Hi haurà terapeutes de diferents especialitats que faran tastets, tastets per la gent. Tu compraràs un tiquet...
i amb aquest etiquet podràs anar a qualsevol terapeuta a fer-te un tastet de les teràpies. Hi haurà soma, cromoterapia, hi haurà reiki, hi haurà reflexologia... La fira es podrà visitar als dos dies, des de les 9 del matí i fins a les 8 del vespre. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Avui es presenta la digitalització de la Vall d'Avers. Tots els números de la revista ja es poden consultar per internet i avui s'explicarà a la sala Piquet com ha anat el procés i els beneficis que ho comporta per la ciutadania, tant subscriptors com no subscriptors. Una idea que va ser de l'arxive municipal Jordi Amigó
a proposta de l'arxiu comarcal. Ha estat una feina molt intensa perquè s'han hagut d'escanejar totes les pàgines de tots els números de la revista des del número 1 i ara es poden consultar al web lavalldeberg.cat. Avui es farà aquesta presentació oficial a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
Aquest vespre es farà el ple municipal del mes de novembre, començarà d'aquí a una hora i s'aprovarà el reglament del nou Consell de Seguretat i Mobilitat de Sant Just. L'hora del dia compta amb 8 punts i, entre altres coses, preveu debatre el reglament del nou Consell de Seguretat i Prevenció, Viabilitat i Mobilitat de Sant Just, que és un espai enfocat a la participació en els àmbits de la seguretat pública.
i la mobilitat i on representaran els col·lectius que treballen aquestes matèries al territori. Al ple també es tractarà la modificació del pressupost pel que fa a suplement de crèdit pel manteniment del mercat i millores de les places Montfalcone i de la Pau, a més d'explanadors de la zona blava. Al ple del mes de novembre només compta amb una moció pel retorn de la paga extraordinària del mes de desembre del 2012 i per l'ampliació del termini per formular reclamacions via laboral. La sessió es farà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament.
I acabem aquest bolletí explicant-vos que les obres de ferro de l'artista Soleduc s'exposaran a partir de demà al celler de Can Genestà. És la mostra de ferro vell, el treball de 3 anys d'aquest escultor amb el ferro i el rovell. Es podrà visitar fins al dia 12 de gener. Demà al vespre es podrà visitar aquesta exposició que Soleduc ha creat per mostrar les moltes possibilitats que ofereix el ferro. Per tant, serà una manera de percebre...
Aquest material des d'una perspectiva diferent a la rigidesa i solidesa. L'origen va ser Mallorca, inspirat per objectes de ferro vella. El procés de creació de les obres comença de diferents maneres, per exemple, a partir de dibuixos, tot i que no és l'única forma que fa servir aquest artista que exposa, com dèiem, a partir de demà. La inauguració serà des quarts de vuit i es podrà visitar fins al dia 12 de gener. A més, durant la presentació s'oferirà un vi del Pla i Llevant de Mallorca.
I de moment això és tot més informació a partir de la seta Sant Just Notícies Edició Vespre.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverd.
Què tal? Bona tarda, com esteu? D'aquí una estona parlarem amb la Júlia Durán, presidenta de la Unió de Botigues i Comerciants, l'Ubic de Sant Jurs d'Esvern, perquè organitzen aquest cap de setmana el mercat de Nadal. I també parlarem amb l'Arnau Cònsol, que em va dir que avui no podia venir a la ràdio perquè estava firmant o negociant el seu proper llibre amb un editor, el Pere Tió. En fi, d'aquí una estona ho descobrirem, però abans, Cristina, repassem.
El trending topic de la segona hora, perquè avui l'OMCE i Bert han tornat a ser el tema més comentat a Twitter. El Congrés dels Diputats ha aprovat ja, finalment, l'OMCE. El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat fa pocs minuts la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa amb 182 vots a favor, 143 en contra i dues abstencions.
Durant el debat previ a les votacions, els grups de l'oposició han reiterat la seva intenció de derogar l'11 quan canviï la majoria parlamentària i, en resposta, el ministre Bert ha dit que espera que avui hagi acabat el montant de la reforma educativa el temps de destruir i comenci el temps de construir i agrair les aportacions dels grups parlamentaris, tot i que els populars només van acceptar menys d'un 10% de les esmenes que havien fet els altres partits sobre la llei.
Per tant, aprovada ara amb els vots a favor dels populars la setena reforma educativa de la democràcia, els canvis previstos es començaran a aplicar de cara al curs 2015-2016, de manera que en tres anys estigui implantada a tot el sistema educatiu. Molt bé, què diu la gent a Twitter? Rester Durán, per exemple, són compatibles democràcia i majoria absoluta? Diu, crec que no, i com a mostra, la LOMCE.
Una altra és Maria Verde Madrid que diu, Verde, el teu temps de destruir ha finalitzat avui amb l'aprovació de l'OMC. Gràcies al Partit Popular, no a l'OMC. I la Montse Xifra que diu tardar davant l'aprovació definitiva de l'OMC. Aquesta llei no s'aplicarà a Catalunya directament. A més a més hi ha un link on ho comentar. En fi, gràcies Cristina. De res. Gràcies a la secció de llibres amb l'Arnau Consol.
Avui, com diem, no el tenim a l'estudi número de ràdio, però sí el telèfon. Arnau, bona tarda.
Hola. Bona tarda, bona tarda. A veure, tu m'has dit abans que no podies venir avui al programa perquè estaves en plena reunió negociadora. Pensar que entendries que no m'havies de trucar, però... No, no, no, passa, jo és que soc molt xafarder, dic deixa'm trucar, a veure què fa... Estic aquí en plena negociació i no sé què pensarà aquesta gent. Però jo t'agraeixo que ens hagis atès, un, i dos, que m'he emocionat perquè m'has dit que estàs a punt de firmar el que serà el teu proper llibre, no?
Clar, clar, però ara tu treus una exclusiva i no sé si tu hagués de ser per tu. Saps què et vull dir? Home, segur que sí. Per qui vols que sigui, si no? Arnau, amb tots els anys que ens coneixem i portes col·laborant a la panya del morro. Però per tindre mon compte, això alhora de pujar-me el sou. Sí, home, sí, no pateixis. Tot això ja, de cara a la... Sí, sí.
No, no, no, sí, home, sí. De cara a la renovació, tu m'ho recordes? M'han vist un WhatsApp? Escolta, que et vaig dir que hi ha exclusiva. I jo diré, val, d'acord. De fet, a mi em fa més il·lusió aquesta exclusiva que no pas l'entrevista de Mario Serra, que vam fer la setmana passada, per exemple. Però vaja, Arnau, de què es tracta aquest llibre que escriuràs d'aquí re? Doncs mira, l'any que ve...
A banda de ser el tricentenari, que no cal explicar perquè tothom es situa... Quan dius tricentenari, tothom té clar el què, no? 300 anys. De què? Del 1714. Del 1714. Bé, 100 anys després del 1714 va ser el 1814. Correcte, sí, senyor. El 1814, el qual aquest any és el bicentenari, et situes. Sí, em constitu. Bicentenari. Doncs va néixer el general Prim. Ah...
Sí? El general Primo el situes? Que era d'arreus, el general Primo. Era d'arreus. Et veig informat. És bastant més del que sap molta gent, eh? No, no, perdona, jo ho sé pel paper Rubianis, això. Un fragment del monòleg parlava del general Primo que se bufava a la Habana a la guerra de Cuba, no?
Exacte, sí, sí, sí. Ben bé la guerra no, però en tot cas està ben ubicada amb Cuba, sí. Estava per allà, estava per allà. Diguéssim que la guerra va començar després d'ell i ell hi té a veure, eh? Miri per aquí una mica la cosa. Val, val. I llavors, com que hi ha el bicentenari, tu què faràs? Com una mena de memòries... Doncs ets una biografia. Ah, molt bé. Corteta, divulgativa, perquè la idea general és que tu dius General Prim, algú el sap dir que sí, que era de Reus, algú altre et sabrà dir que el van matar...
Sí. I que no se sap qui va ser l'assassí. Hi ha un mausoleu... Sí, sí, però la conspiració que hi havia darrere no. Hi ha un mausoleu a l'Havana, al cementiri de l'Havana, del Primo, no? Hi ha un mausoleu a Reus. A Reus. A l'Havana, la veritat és que no ho crec, però potser també, perquè en tot cas de l'Havana no hi ha estat a Reus, hi ha un mausoleu molt important.
que és la tomba que tenia a Madrid, al Panteó de los Ombres Ilustres, que la gent de Reus va dir, això ha de ser Reus. El van agafar, el van desmuntar i el van portar Reus. I mentrestant van dir, escolta, perquè en el trasllat la mòmia no se'ns faci malbé, guardem-la en un congelador. I al portar-la en un congelador, algú va anar a veure i dir, escolta, aquesta mòmia s'està fent malbé. I si aprofitem...
i l'estudiem, i a veure si aquí, a través de les ferides i tal, podem acabar deduint, en plan CFI, qui l'ho va matar. I això és el que va sortir l'any passat a la notícia, més o menys. Havíem fet un estudi en el qual alguna cosa interessant havien tret, res que no se sabés, però alguna cosa nova sí. I no només d'això, sinó d'explicar tota la vida de Prim, va aquest llibre, que la idea és que sigui...
curt, tindrà unes 100 pàgines, i que expliqui bé qui és prim, del qual ja et dic, més enllà de la mort d'aquests de Reus, i que hi ha una Rambla a Barcelona que es va a Rambla Prim, en general, la gent no en sap gran cosa. I és una llàstima, perquè és un d'aquests homenots, com deia Josep Pla.
cultura catalana o de la història catalana que caldria conèixer-lo més. Que per cert, m'estàs dient, per tant, que ja estàs preparant aquest llibre amb aquesta biografia. Ah, ja està escrit, eh? Ja estic negociant amb el Pere Tió, a veure com... Això t'anava a dir. Clar, llavors aquí m'estàs dient que hi ha un editor que t'ha encarregat això, o sigui, un editor una mica acusarat, no?, que hagi confiat en tu. No, el editor és qui en el fons se'm va donar i em va dir, escolta, Arnau, per què no escrius això?
perquè els llibres moltes vegades s'encarreguen, no només són els autors que tenen idees, sinó que són els editors que les temen, però com que no tenen temps d'escriure'ls... I tu ara estàs amb el Pere Tió, que és l'editor... Jo ara estàs amb el Pere Tió, que em va llançar la idea, al principi em feia una mica de por, però ell em va animar i mira, doncs l'he acabat escrivint. Escolta, és el Pere Tió, cap d'opinió del diari avui, periodista cultural... Cap d'opinió del diari avui, exactament. Ah, doncs escolta, de la Mansarda, l'editorial, és aquesta?
Ah, exactament, aquí estic, a la seu de la Hidori de la Mansarda. Escolta, que me'l podries passar, o què? No sé, eh? Jo no sé si és molt... Pregunto si vol parlar. Si és molt de manar, estem en directe, no? És una conversa que tenien entre ells, una negociació. Bueno, pregunte-li. A veure, està passant el Pere.
Hola, bona tarda. Que ets el Pere Tió? Sí, com esteu? Pere Tió, molt bé, eh? Molt bé. Mira, Pere, em sap greu que us he molestat, us he molestat des del programa una estona en aquestes converses negociadores que teníeu, no?
Però escolta, acabo de rebre l'original, tinc l'autona aquí, però com us en assabanteu de les interioritats? Ja, ja, no saps què passa, saps què passa, Pere, que l'Arnau i jo ens coneixem i ell ve els dijous a fer la secció de llibres i avui m'ha dit no puc que tinc una reunió que estigui negociant amb el Pere de la mansarda i tal. Dic, home, digue, escolta, digue. Tinc un atemptat.
ja no parlem dels Pim Margalls i de la Primera República, que els catalans sempre han volgut canviar i renovar Espanya. El general Prín va entrar de jove, era un liberal, va entrar a Reus, que el van xiular i li van tirar de tot, i a la mateixa plaça ara hi té una estàtua equestre i és un dels grans herois...
de Reus. I sempre em va agradar molt el tema del segle XIX, de les tres guerres carlines, amb el general Cabrera, que era un conservador, un carlista, i enfrontat amb el general Prim, i Prim la idea de canviar Espanya...
de fer un encaix. Pensa que el general Prín va ser el polític que en el Congrés dels Diputats de Madrid va dir clarament oigan, digan no si quieren que seamos catalanes o no nos quieren, porque si no nos vamos y no pasa res. Fixa't, eh? Això ja és una de les...
de les frases de les intervencions famoses del general Prim, que va arribar a ser president del govern espanyol i va voler portar amb un rei Saboia l'Amadeu de Saboia per regnar Espanya, canviar-la, federalitzar-la i, bueno, al cap d'això li va... Els monàrquics de Madrid no li...
i d'Espanya no li van perdonar, i va morir. Home, estarem atents, eh? Estarem atents també a aquest llibre, que m'imagino sortirà a la venda d'aquí uns mesos, en aquest bicentenari. El mes de gener, segurament. El bicentenari del naixement. És una gran feina, és un llibre molt amè, que comença amb la...
amb l'autòpsia que s'ha fet ara i que s'han descobert moltes coses noves sobre el general Primm, l'atemptat, que ha estat sempre com un secret d'estat. I jo crec que és un personatge que val la pena, tindrà 100 pàgines...
Però, vaja, és de pel·lícula. Sí, sí, doncs estarem atents. Pere, moltíssimes gràcies i també saluda l'Arnau de part nostra i que vagi bé, que acabi d'anar bé aquesta reunió. Moltíssimes gràcies. Una abraçada. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Adéu, adéu, adéu.
Així que ara l'Arnau és escriptor, eh? I fa llibres. Molt bé, doncs estarem atents, eh? El gener, quan surti a la venda, estarem allà els primers a la llibreria que ens presenti per aplaudir i que ens el firmi, eh? I potser podríem sortejar un entre els oients. Bé, en fi, ja ho veurem. Fem una pausa i d'aquí uns moments parlem amb la Júlia Durán, presidenta de la Unió de Botigues i Comerciants de Sant Just, la UBIC, eh?, que són les sigles, UBIC de Unió Botigues i Comerciants de Sant Just, i que ens explicarà... Sant Just, no?
No, Sant Jús no, però és l'únic de Sant Jús. I que ens explicarà quines són les coses que faran el mercat de Nadal d'aquest cap de setmana al centre del poble. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del morro o del moro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Què passa? Ens hem quedat en blanc? Què ha passat? Sí, sí. Ah, ja sé. És que estàvem ponent una cançó que no sonava per aquí i tampoc no sonarà. Escolta, és que la Júlia Ubic... Ai, la Júlia Durant de l'Ubic, perdó, la Júlia Ubic, dic. L'hem trucat ara i diu que la truquem al fixa millor. Llavors dic, va, però truquem al fixa. Anem a trucar al fixa, eh? Vinga, anem a trucar al fixa.
Aquestes coses passen a vegades. I que no entri la música també, Jordi. Això és el que passa més del món. Ara la truquem. Segona edició, per cert, del Mercat. Ah, sí? És veritat, es va fer l'any passat. Segona edició del Mercat de Nadal, que va tenir molt d'èxit i per això ho torna a fer aquest cap de setmana. Es farà de 10 del matí fins a quarts de 9 del vespre.
tot el cap de setmana, sense interrupció, al migdia, i participarem en una cinquantena de parades, en aquest cas artesanes, i també una cinquantena de comerços majoritàriament del municipi, evidentment. Molt bé, doncs parlem amb la Júlia Durán, que ja la tenim al telèfon. Júlia, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda, gràcies per atendre'ns. Oi, oi, oi, però quanta gent sou aquí, que sento tan escuro.
Molt, molt. Ha vingut tota la gent del Walden. Oh, quina alegria, quina alegria. Ja hi quedeu tot? Home, sí, perquè estem fent el programa des de la sala de la Taneu de Sant Junt. No, és broma, és broma. És gravat, tot. Estem aquí, a la penya al morro.
Sí, mira, un aplaudiment per la Júlia, que demana molts aplaudiments. A veure, va, parlem del mercat de Nadal, que té a veure aquest cap de setmana. És la segona edició, per tant... No, la tercera. Ah, la tercera, perdó. Ui, ui, ui, ui, ui, ui. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, escoltar.
A vegades ho fem. Intentaré no equivocar-me més, perquè... No, no, no. La nota de premsa que havia trobat posava segona, eh? Per això. Ara miraré a veure si ja... Potser és de l'any passat, la nota de premsa. Clar. No, ho dic perquè... Mira que em riu. No m'espantis, eh? No m'espantis. A veure si hi ha algú que posa segona i no fa jo jo jo. Encara millor, no? Que sigui la tercera, perquè si la primera ja va tenir èxit i es va fer una segona, és que la segona va tenir encara més i per això es fa una tercera. Efectivament. Bueno, aquesta tercera és espectacular, mana. No, no, això t'ho va dir...
Jo tinc por. Jo a la Júlia em fa por a vegades a mi. No, home, no. Jo, Júlia, a vegades t'he vist allà al Carnestoltes de Sant Just fent de jurat de la gent que es disfressa i allà, veus, allà aquestes... El que passa
que en vivo y en directo, pues, es como una mica xungo, eh?, perquè t'equivoques i dius, ai, madre, i ara què? I ara com surto d'aquesta? Però, bueno, mira, improvisant, clar. No, home, no, però en vivo y en directo, todo. Va, Júlia, parlem d'aquest cap de setmana, perquè, bueno, sí, que fins ara també era seriosament, però deixa'm preguntar-te que com anirà, com anirà.
Mira, anirà, bueno, espectacular, perquè hi ha a prop d'una, d'un centenar, t'ho dic en castellà perquè en català no sé com es diu. Centenar. Un centenar. Un centenar, clar. Vale, doncs això, doncs quasi un centenar, imagina't. Imagina't, de parades, no? On estaran situades? Ho dic perquè això ja... Mira, baixem l'avinguda Indústria o pugem l'avinguda Indústria en funció d'on visqui les persones que vinguin,
I quan arribem a la cruïlla de Salvador Espriu, que tenim la mica de la rotonda, que estarà il·luminada i serà preciosa, a partir d'allà, amb esquerra, si baixes i amb dretes i puges, tot aquell tros és el que serà al mercat de Nadal. A quina hora serà? A quina hora? Perquè hem dit que la nota informativa seria de 10 del matí fins a quarts de 9 del vespre, sense interrupció. És correcte? Continua així? Com ho hem passat? Sí, serà així. I què és el que he posat a trobar la gent que vagi a passejar? Explica'ns.
A veure, doncs pot trobar, comprar torrons, comprar beguda, comprar l'arbre de Nadal, comprar la planta de Ponsetia, comprar el regalet pel nen, comprar el regalet per l'àvia, comprar el regalo del pare. Sí, perdona, tot, tot, hi haurà tot, no?, una mica? De tot, clar, aquest poble, una cosa, aquest poble tenim de tot, però tenim la mentalitat tan feta que estem al costat de Barcelona i que hem d'anar a les grandes superfícies que ens oblidem i no ens en recordem,
que aquí tenim de tot. I el que no tenim ho demanem i ens ho porten. Clar, perquè a Sant Lluís el petit comerç com està ara? Bueno, està tocadet, com tothom. No puc dir que està tot perfecte perquè seria mentida i no es poden dir mentides, i menys en directe. Però està bé, està content perquè la gent continua pensant que el comerç petit i el comerç de proximitat
és realment el que val la pena. És que tu entres i et diuen hola i no tens que anar donant voltes per un passadís i quan trobes una cosa buscar algú que et faci la venda perquè no saps a qui li correspon i et topes amunt i dius no, no, si jo soc de la quinta planta ja, torna a començar a buscar i en canvi aquí doncs pots fer perfectament amb tothom i bueno, molt bé. Els comerciants estan satisfets? Els agrada aquest mercat de Nadal que es va inventar fa 3 anys?
Sí, perquè de fet, mira, el primer mercat, diria, ara no tinc les dades exactes, però bé, més o menys, diríem que vam ser com 30, més els artesans. L'any passat, doncs, van ser com uns 45, més o menys, més un tanto por ciento d'artesans. I aquest any som 60 i hi ha quasi, doncs, això, o sigui, som uns...
50 i alguna cosa, i uns 40, quasi 50 d'artesans. O sigui, ens n'anem al centenar. Sí, sí, ha anat creixent, eh, amb desmesurada una mica, també, no? I, a més, repetint, tots els que han vingut la primera vegada, repeteixen, per tercera vegada. Com és que... I, a més, s'han afegit més aquells que la primera vegada els de les... Home, veniu, que serà molt maco. No, perquè mira, perquè la botiga, aquí deixo... No, home, no, perquè tal... I, clar, la gent, el boca a boca, en un lloc com el nostre, és el boca a boca, i la gent ha anat parlant,
i se n'han donat compte que realment val la pena. I a més a més també faran activitats paral·leles, no? A l'estil maquillatge em sembla que he escoltat. Sí, bueno, tot el que és el cap de setmana, a més aquest any s'ha incorporat amb nosaltres Salut, fan un apartat, tot el que és el Salut de Sant Just, els centres de Salut, tot el que ve a dient amb Salut, doncs també estaran. Aleshores hi ha
el caguetió amb ells i torran perdó, perdó, és que m'ha sortit indistiu no, passa res, està bé els nens que dibuixaran les estrelles que posarem en un panel molt gran els arbres de Nadal què més, espera hi haurà una dansa zumba amb temes musicals nadalencs hi haurà què més hi haurà? ah, hi haurà restauració, tindrem ah, sí?
per poder menjar unes hamburgueses boníssimes, per poder gaudir d'un pernil extraordinari, per poder gaudir de platets d'aquests tan bons que ens fa la cuina miracle. Tindrem l'apartadet, l'estat a l'espai de Horb am Necker, recordeu que estem agermanats en aquest espai d'Alemanya tan i tan preciós, doncs allà es farà la venda també de vi calent, perquè...
Val la pena, com que farà fred, perquè estem gairebé l'hivern, doncs ens hem de cuidar i amb vi calentó, doncs, quedarà molt bé. Que, de fet, a Sant Jus ja era... Bé, no diré estrany, però, vaja, que fa tres anys no hi havia un mercat de Nadal. Està agafant això una dimensió, com dius tu, que cada vegada va creixent més i més, i la gent, no sé si ho demanava o no, però, vaja, a Sant Jus no tenia mercat de Nadal i ara...
El mercat de Nadal, ja t'explicaré, com a Unió de Botiguer sempre hem anat intentant fer coses noves, no innovades, perquè evidentment nadie s'ha inventat o nada, això ja existia, però coses que nosaltres no havíem fet i que cada any hem dit anem a incorporar una coseta nova. Com que fa anys la fira ja va deixar de fer-se perquè realment les coses a vegades les fas molt repetitives i la gent també es cansa i els hem de donar l'oportunitat que es puguin cantar,
vam estar un temps que no fèiem només que el que era de botigues al carrer, una mínim fira, per dir-li d'alguna manera, a la plaça Baragall, etc. I el tema del Nadal va venir també una mica perquè vam anar a Hort, a grup que normalment sempre s'afegeix persones, i va coincidir poder fer uns quatre anys, una cosa així, que va ser el pont de la Puríssima. Clar, allà ja tenen posat
A Stuttgart, els carrers del centre d'Astuttgart estan posats com el mercat de Nadal, que és espectacular. Clar, evidentment, mai de la vida podem pensar que nosaltres, bueno, mai tampoc es pot dir, però és impensable d'entrada que nosaltres, Sant Just, pugui arribar a fer un mercat típic, típic, com és els nadalencs, els alemans, els suïssos, etc. Bueno, aquí o Santa Lúcia, o la Gran Via, Barcelona, per exemple. No... No, res a veure, eh? Ja veig que no. No, no, allò és una cosa...
No sé, és com si tu entres en un món com de... molt diferent, no sé com explicar-te. No, no, no, està fet... No, ni... No, és una altra cosa, és una altra... Ho oblidem, ho oblidem, Julià, ho oblidem. Sí, doncs això és el que mira, ara aprofito per fer una crida, que si les persones s'apuntessin més acompanyant-se a Horp, a Mekker, a Stuttgart, podríem tornar-ho a fer amb una dada d'aquestes de Nadal.
que n'hem fet dos ja, i tothom que ha anat, nosaltres repetim i repetiríem tantes vegades com calgués. Tornant al tema, aleshores vam dir, venint d'allà, vam dir, fem a Sant Just un mercat de Nadal, que no té per què ser com aquell, ni pot ser perquè no tenim economia, però tenim l'esperança que la gent vingui, li agradi, i anem incorporant cosetes.
I per això ha vingut el fer el mercat de Nadal. La Unió de Botiguets va decidir un bon any què ho volia fer, se'n va anar a l'Ajuntament a plorar una mica, va rebre la somrisa del regidor, d'en Víctor Murillo, de l'alcalde, del condicitor i de tothom, de promoció econòmica...
ajudar tantes persones, tantes, que la veritat és que és un gustazo. Molt bé, doncs escolta, nosaltres ens n'alegrem moltíssim i re, Júlia, que vagi molt bé aquest dissabte i aquest diumenge, tot el que és l'avingua indústria, ja ho veureu, que estan allà les parades. El trànsit estalla, no?
No, perquè de moment aquest any no agafem advinguda indústria, agafem tot el que és la zona de Salvador Espriu i la plaça Camuapa. Ah, val. I recordem que tenim un tren, un tren per portar les persones que visquin al barri nord i per baixar que no vinguin caminant ni portant el cotxe, que agafin el tren. Fins a la plaça Maragall? Des de la plaça Maragall. Ah, molt bé. Hi haurà el tren, baixarà pel carrer Bonavista, baixarà Creua, en fi, que té un bon recorregut i el posem perquè sigui al servei de totes les persones.
que tenen que venir. I a més és xulo, i també és un acte familiar anar amb el tren, perquè als nens els agrada molt, clar, està molt bé. És un tren que anirà guarnit amb llums nadalenques, amb música nadalenca, amb, bueno, doncs molt maco, molt nadalencs, és el que volem. Falta un mes, però ja estem al Nadal, no? Una mica seria el tema.
Esprit Nadaleng, i més ara, tal com estan les coses, que realment es veu una mica d'apatia per part de les persones, hem de fer que aflori una altra vegada aquest esprit Nadaleng i hem de fer-ho amb temps, que no arribem a les dades aquelles que ara... Ah, sí, és veritat, però tens raó, que la gent a última hora sempre es guarda per comprar els regals, eh? I a més a més el Nadal comença quan s'encenen les llums de Nadal i s'ajustarà aquest cap de setmana. Clar, aquest dissabte, coincidem al mercat de Nadal, fixa't, fixa't. Molt bé. Júlia...
No, no, tu manes, Júlia, tu manes. Aquest any també tenim moltes més llums als carrers. Carrers que no havien gaudit mai de llums, aquest any les tenen. S'ha fet un esforç tremendo per a part de l'Ajuntament per poder tenir moltes més llums.
Això fa que hi hagi una despesa una mica important i això fa que aquest any no hem pogut arribar, però l'any que ve jo ja lo lanço des d'aquí. A veure què dius? Haurem de tocar les portes de totes les botigues per intentar que ens donin un cop de mà per poder continuar amb aquestes llums tan maques que tindrem aquest any.
i, si no, doncs hauran de tenir menys llums, perquè, clar, cada any, cada any l'Ajuntament no pot assumir aquesta despesa tan important i, realment, és necessari. No podem permetre que els carrers estiguin sense llum. Les llums de Nadal són esprimplents i les persones noten el Nadal quan encenem el Nadal. Jo crec que sí. És una mica estant d'ànim, també, no? Una mica, mira, ja és Nadal, no? Hi ha les llumetes i, mira, ho ni que sigui per un moment dius, ah, que bonic tot. Júlia, moltes gràcies, que vagi molt bé i cuida't molt. Bon cap de setmana. Adéu.
ens espero, eh? Sí, sí, que vindrem, ja vindrem, ja vindrem, ja vindrem. Prou, prou d'applausos, no cal tant que aplausos. Sí, home, sí, que la gent està contenta que vinguis. Que vagi bé. Gràcies.
Bé, 6.47 de la tarda, havia de venir la Mireia Redondo, però m'ha enviat un missatge fa un moment. Diu, no puc venir, ja està. Dic, ja hi som, un altre col·laborador que fa el que li dóna la gana. Bé, hem d'acabar el programa aquí, ja no tenim més temps. No, Jordi, em nego. Per què em mires així? Perquè em nego acaba el programa quan mai l'acabem a aquesta hora. Bé, però és que si no hi ha més col·laboradors ja no pot ser, el programa acaba, ja tampoc no...
Hi ha una cosa, Jordi. Quina cosa? Que a tu no t'agrada molt, però que es pot fer. El què? Un repte del Jordi. I avui no et pots negar. És clar, és que avui estic contra les cordes perquè tenim set minuts per fer el repte del Jordi. A veure, va. Tens de sobre, no?, per aconseguir-ho, o no? No ho sé, no ho sé. A veure què em faràs fer, ara.
Doncs avui el repte es tracta de trucar a alguna persona de l'organització dels cas de coixinets. Sí. T'hauries de fer passar per un nen o una nena, el que se't doni millor a tu. Per un nen o una nena? Així? Per exemple o no? Sí, està bé. Sí, sí, sí. I aconseguir que acceptin la teva sol·licitud per presentar l'entrega de premis de la cursa de cas de coixinet d'aquest divendres, el casal d'això.
Aquest dissabte em sembla que és. Dissabte? Sí, dissabte. I si no, Jordi, et dono l'opció i la possibilitat que guanyis el repte demanant i sol·licitant que siguis l'espeaker de la propera cursa. Com a nen, no? Sempre? Si ho entenc bé, tu vols que... Truquem a algun dels cards per preguntar si tenen presentador pel dissabte. En breu d'anem petit per ser presentador. A partir d'aquí, espavila't.
i has d'aconseguir el repte o no. Perquè recordem una cosa, que hem fet fins ara... Quin codi té el telèfon? No és broma, perquè si no... Un moment, un moment, un moment. Què més? No, no, estic mirant una cosa, perquè això ho hem de fer amb un telèfon mòbil connectat...
a la taula de so perquè si no volem trucar, aquí truquem al Jusfos Alba que és dels cas de coixinets ell, clar, que ja ens va passar amb l'Edu que sabia clar, perquè és el que t'anava justament a dir ara, perquè hem fet tres reptes fins ara, el primer al cas del de joves amb això dels tallers que el va espertar per ser el segon a l'Edu de Canji que com tenia el telèfon de la ràdio el vam dir que era nul perquè et va pillar i el tercer a la Biblio
Així s'hi posa el just. Així s'hi posa el just. Canviar la veu. Sí. No contesta, eh? No contesta. No. Oh. Li deixo un missatge? No, no. No, home. No deixis el número sencer, farà antena. D'acord, d'acord. Farem, farem.
Jordi, t'aviso una cosa, no el declarem nul, aquest, no ha aconseguit directament, no el declarem nul, has de trucar o al Jonas Bassó o a Espavilla't i busc alguna persona, per exemple. El Jonas potser ho sabrà, no? O no. Ell ha escoltat molt el programa i escolta molt la ràdio. Esperem que no ens estigui escoltant.
Bueno, anem a veure... Perquè de moment hi ha tres opcions. Aconseguit, no aconseguit i nul. I portes una de cadascuna. Espera, espera, que estem trobant el telèfon del Jonas Bassó, que també és membre de l'organització de la Cursa de Cas de Coixinets, per trucar-lo i fer-me passar per un nen petit per presentar l'entrega de premis dels cars aquest dissabte. Nen o nena.
Això ho penses tu? A casa sola, aquests reptes? No, apareixen al Parlament a mesura que vas vivint coses Estan trucant Jonas Bassó Sí, diguem Hola, bona tarda Què estàs el Jonas?
Sí, sóc jo. Mira, sóc un noi que fa quart al Canigó i he vist que aquest dissabte feu una entrega de premis al casal de joves de Sant Just. Sí. I ara per saber si podia fer de presentador. Ah, ja el tenim decidit, serà una persona de l'orientació.
Però bé, si vens ens podem posar en contacte i per l'any que ve a la cursa trobem alguna feina. Perquè ara mateix ho tinc tot bastant lligat. Ah, d'acord. És que com que he vist que ho va presentar un noi aquest cap de setmana, el Dani, sí, jo potser podia presentar-ho també. I llavors no sé si l'any que ve podria fer de speaker també. Ja sé per on vas. Vale, gràcies. Adéu.
Cal que ets a la ràdio, també. Sí, col·laboro. Sí, sí. Ens ha enganxat. Ens ha enganxat.
Escolta, no he colat, no, Jonas? No he colat, no he colat. Però al principi sí. La gent vol col·laborar amb l'organització de la cota de la Jornet. Després he trucat els peus a terra i he dit que no és una broma. Escolta, ha sigut el protagonista del tercer repte del Jordi, Jonas.
Felicitats. El quart. No ha sigut xuperat el repte, eh? Bueno, no ha sigut xuperat, però quasi, eh? Quasi, quasi, quasi. Bueno, i escolta, ja teniu presentador, no?, per aquest dissabte, llavors? Sí, sí, sí. Que serà el Dani. La gent s'ho pregunta molt, eh? Serà el Dani?
Algú de l'organització. Algú de l'organització, és veritat, és veritat. Doncs escolta, Jonas, moltes gràcies, que vagi bé. S'ha cregut, eh?, una mica al principi. Jo crec que sí, eh? Bé, ara parlarem, si podem donar per volar i tot, no. No, no, Jordi. Jo crec que no. Jonas, gràcies, bona tarda.
Vinga, adeu. Adéu, adeu, adeu. Home, no estàs mal, eh? No estàs mal. En fi, aquest dissabte entre cada Premis ja ho presenten ells, per tant, no cal un altre nen petit que ho presenti.
Cristina, acabem el programa, va. Si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, què seria trending topic avui? Jordi Domènech. Jordi Domènech, què dius? Sí, Jordi, perquè mai has estat trending topic al programa i perquè avui t'ho mereixes, realment, per enfrontar-te a les teves pors i fer el repte del Jordi. Ja, ja, que ha sigut una mica com la Núria Oriol, no? It's coachers. Molt bé, gràcies, Cristina. Doncs també seràs tu trending topic, total. Això és el mateix nosaltres.
En fi, acabem el programa i agraïm tota la gent que ha fet possible a la penya del morro d'avui, a la Carme Verdo i a l'actualitat Sant Justenca, al regidor de Joventut. Lluís molt fort, que avui ens ha parlat sobre el Consell de Joventut, que va i ve ahir al Casal de Joves de Sant Just, també les notícies positives de la Núria Oriol, i a la segona hora, l'Arnau Consol, a la seva secció de llibres, també a la Júria Durant de la UBIC, i ara també, eh, el Jonas Basso, que ens ha atès molt amablement i perquè no sabia que trucàvem de la ràdio. I que, per cert, Jordi, que queda clar que és el quart i està fallit, eh? Ha fallit també, eh? Home, no és superar-me que
No, mai cap. Ha superat un. Quin? El de la biblioteca. L'únic, eh? L'únic. Un superat, dos no i un nul. Perquè la Rosa Maria de la biblioteca és molt maca. Saps en què hauràs de fer? Què? Un altre, Jordi. No, no, no. Home, almenys per deixar-ho en neutre. Ja en parlarem, ja en parlarem. Gràcies a tots i ens trobem demà a partir de cinc. Adéu-siau. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Fins demà!
No woman, no cry No woman, no cry No woman, no cry Said, said Said, I remember when we used to sit In the government yard in Trenchtown
Bona nit
I remember when we used to sit in the government's dark entrenched town
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I know you don't know what life is really worth. It's an all that Peter
Fins demà!
Bona tarda, passeu un minut de les set del vespre. Aquesta hora comencem el Sant Just Notícies edició vespre i us comencem explicant que avui es presenta la digitalització de la Vall d'Avers. Tots els números de la revista ja es poden consultar per internet i avui s'explicarà a la sala Piquet d'aquí mitja hora com ha anat el procés i els beneficis que comporta pels Sant Justens, tant si són subscriptors com si no. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
I un cop presentada aquesta primera notícia, també repassem el més destacat de l'informatiu, el que us explicarem en titulars, com per exemple que aquesta hora té lloc al ple municipal del mes de novembre. S'aprovarà el reglament del nou Consell de Seguretat i Mobilitat de Sant Just i es debatrà una moció sobre la paga de Nadal del 2012, tot plegat a partir de la seta de l'Ajuntament.
Promunt se convoca a un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Pro Excel. Les sol·licituds es podran lliurar entre demà i el 5 de desembre a la notaria de Sant Just. I les obres de ferro de l'artista Soler Duc s'exposaran a partir de demà al celler de Can Genestàs, la mostra de ferro vell, el treball de 3 anys d'aquest escultor amb el ferro i el rovell. Es podrà visitar fins al 12 de gener.
Bona tarda. Aquest vespre es presenta la digitalització de la revista de la Vall d'Avers. Tots els números de la revista ja es poden consultar per internet i avui s'explicarà a la sala Piquet com ha anat el procés i els beneficis que implica pels santjustencs i santjustenques. La idea de fer aquesta digitalització va ser de l'arxiu municipal Jordi Amigó a proposta de l'arxiu comarcal. Teresa Reverter, del Consell de Redacció de la Vall d'Avers, ha explicat al Just a la Fusta que la digitalització de tots els números de la revista serà molt útil per tothom. Per la revista i per tot
Pública en general és molt important perquè no solament la digitalització de la revista sinó que estan penjades totes les revistes digitalitzades plana per plana estan penjades a internet i llavors qualsevol persona pot buscar qualsevol cosa. Una paraula ho introdueixes i pots buscar el tema aquell que ha sortit a la revista des del número 1 i fins ara.
Ha estat un volum de feina molt intens perquè s'han hagut d'escanejar totes les pàgines de tots els números de la revista. Des del número 1, sentim tres a reverter. Per la revista i per tot, ara sí que hi ha les revistes ja, com que estan ja dretament digitals i tal, doncs ja les podem tenir amb PDF. Però, clar, les primeres s'havien d'anar escanejant totes, una fulla per fulla, desmuntar la revista, és una feinada immensa.
Ha estat aquest volum de feina que podeu consultar ara a través dels números que trobareu a lavalldeberg.cat. La Vall d'Avers, per tant, aprofita les possibilitats que ofereix internet per donar un impuls més a la publicació, sobretot ara en un temps complicat pel verdisme escrit. N'ha parlat Teresa Reverter. Repretant-nos els intros, com diuen tots, perquè tenim moltes retallades, tant a nivell de subvencions com de publicitat i de subscriptors. Tots els ingressos que tenim se'ns estan escurçant, poquet a poquet,
I nosaltres intentem també anar retallant amb despeses. Ja fem les mínimes imprescindibles per poder publicar, no? Avui es farà aquesta la presentació oficial a dos quarts de vuit del vespre d'aquí mitja hora a la Sala Piquet de la Taneu.
I a aquesta hora també se celebra el ple municipal del mes de novembre. S'aprovarà el reglament del nou Consell de Seguretat i Mobilitat de Sant Just i l'hora del dia compta amb 8 punts. Entre altres coses preveu debatre el reglament del nou Consell de Seguretat i Prevenció, Viabilitat i Mobilitat de Sant Just. És un espai enfocat a la participació en els àmbits de la seguretat pública i la mobilitat i on representaran els col·lectius que treballen aquestes matèries al territori. El Consell s'afegeix a altres òrgans d'aquest tipus, que ja hi ha a Sant Just, com el d'Educació, Serveis Socials, Medi Ambient o Joventut.
Sant Just Notícies. El ple també es tractarà la modificació del pressupost pel que fa a suplements de crèdit per manteniment del mercat i millores de les places Montfalcone i de la Pau, a més d'expenedors de la zona blava. El ple del mes de novembre només compta amb una moció pel retorn de la paga extraordinària del mes de desembre del 2012 i per l'ampliació del termini per formular reclamacions via laboral. La sessió serà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament.
Més qüestions, però Montse convoca un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Proexa. L'edifici se situa al carrer Constitució, número 2, el sector Sant Just Porta, diagonal. Les sol·licituds es podran lliurar entre demà i el 5 de desembre a la noteria de Sant Just. Sant Just Notícies.
Els preus censiva van dels 12.200 euros i els 14.700, si es vol comprar una o diverses places. A més, hi ha una plaça per a persones menys vàlides que costa 21.300 euros. També hi ha l'opció de comprar la totalitat de les places. En total, el preu seria de 130.070 euros. I la presentació de sol·licituds s'haurà de fer a partir de demà fins al 5 de desembre a la noteria de Sant Jus, que és el carrer Bonavista, número 66. Les bases del concurs i les condicions les trobareu al web de Promunça, www.promunça.cat.
Fins demà!
S'obre més la convocatòria pública per l'elecció de jutge o jutgessa de Pau de Sant Just, tant titular com substitut. Cal que siguin majors de l'edat de nacionalitat espanyola i no han de ser necessàriament professionals del dret i la justícia. Les persones interessades han de presentar la seva candidatura i entrar al registre municipal de l'Ajuntament fins al dia 9 de desembre. Els jutges de Pau tenen competències en jurisdicció civil, registre civil, jurisdicció penal i funcions d'auxili judicial a banda d'intervenir en matèria electoral. Trobareu més informació.
El web de l'Ajuntament, santjust.cat. Parlem ara en clau cultural perquè les obres de ferro de l'artista Soler Duc s'exposaran a partir de demà al celler de Can Genestà. És la mostra de ferro vell, el treball de 3 anys d'aquest escultor amb el ferro i el rovell. Es podrà visitar fins al dia 12 de gener. Sant Just Notícies.
Demà al vespre es podrà visitar aquesta mostra que Soleduc ha creat per mostrar les moltes possibilitats que ofereix el ferro. Per tant, serà una manera de percebre aquest material des d'una perspectiva diferent a la rigidesa i solidesa.