El Departament de Territori i també una desena d'alcaldes i membres dels Consells Comarcals d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa es reuneixen d'aquí una hora per pactar millores per als usuaris de la línia R3. Segons ha pogut saber la xarxa, el conseller Santi Vila plantejarà ampliar la integració tarifària l'any que ve. És a dir, que un mateix bitllet serveixi per viatjar en tren, autobús, metro i ferrogarils més enllà d'on arriba ara la R3.
Fins ara, la integració tarifària en aquesta línia només s'arriba fins a Vic, la capital d'Osona, i l'objectiu és que inclogui sis estacions més fins a Ripoll, entre les quals hi hauria les de Manlleu i Torelló. Jordi Monell, alcalde de Ripoll. El que reclamem és que els nostres ciutadans tinguem les vegades oportunitats i drets i capacitat
de comunicar-nos amb l'àrea metropolitana, l'àrea econòmica per excel·lència. Per tant, ara hem de reclamar això. Que això va acompanyat d'infraestructures? Evidentment, que el conseller ho ha d'acabar, ho sabem que ho sap. Escolta, hem de pressionar, hem de pressionar. Una reclamació que fan els alcaldes com a compensació per l'ajornament de la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern. Previsió ara del Temps, Estel Figueres, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Aquesta nit s'espera serena amb tramuntana i mestral que aniran a la baixa i que com a molt arribaran als 30 km per hora. De cara a divendres ens espera també una jornada dominada pel sol. Els termòmetres arribaran fins als 24 graus. El dissabte hi haurà alguns intèrvals de núvols, sobretot al Pirineu Occidental on es pot escapar algun ruixat i les temperatures tocaran sostre. El diumenge esperem pocs núvols,
3 de les comarques de Girona i el Pirineu de Lleida, on altre cop es poden donar algunes precipitacions. De moment ho deixem aquí des del Servei Meteorològic de Catalunya. I pel que fa al trànsit, continua la circulació intensa a les rondes de dalt i al litoral de Barcelona en tots dos sentits. A més, un accident a la 240 a l'alçada de les Borges Blanques provoca un quilòmetre de retenció en pas alternatius dels vehicles. Notícies en xarxa
Fins demà!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. D'aquí una estona parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó. I Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també avui al programa parlarem de coses que passen a Sant Just a través de l'opinió dels seus ciutadans amb la Clàudia Barberà a l'espai de la gravadora. Clàudia, què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Hola, bona tarda i benvinguda al programa. A més a més també tindrem amb nosaltres el mar marmà del Juguem a casa que ens posarà el dia de l'esport Sant Justenc, les notícies positives de la Núria Oriol i a la segona hora els llibres amb l'Arnau Cònsol i tot un món de moda amb la Mireia Redondo. I atenció perquè avui sortegem finalment el sopar per dues persones al restaurant del Mirador de Sant Justes Berni. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Ara es posem amb el trending tòpic del dia, però jo comencem a tenir les primeres trucades de la tarda pel sorteig d'un sopar per dues persones al Mirador de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Soc Marc. Marc, què més? Marc Sebador. Marc Sebador. Truques per participar al sorteig, no ho imagino? Sí, sí, sí. Com t'has assabentat del sorteig que fem?
Bueno, aquí al barri, aquí a Sant Feliu. A Sant Feliu es comenta molt. Sí, es comenta molt, sí. Es comenta molt el sorteig aquest. Doncs mira, ets un dels últims participants, tens el número 20, perquè justament avui, cap al final del programa, a les 6.45, farem el sorteig. Si guanyes tu, ja saps que consisteix en un menú gastronòmic de bolets, que està valorat amb 40 euros cadascun. Poca broma. Molt bé. Ja saps amb qui anirà, si et toca o no?
Bueno, suposo que amb la meva xicota. Com es deu la teva xicota? La Vanessa. Doncs escolta, Marc, gràcies per participar i que tinguis molta sort. Si guanyes et truquem en directe. Molt bé, gràcies. Vinga, adéu, bona tarda. Adéu.
Bé, com dèiem, comencem repassant els trending tòpics d'avui. Cristina, Catalunya ha sigut el tema més comentat perquè el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, demana respecte a la presumpció d'innocència per als Mossos d'Esquadra implicats en el que Raval insta la policia a provar que es va colpejar a Benítez al cap. Amb tot aquest l'afer dels Mossos i el vídeo publicat fa uns dies al barri del Raval de Barcelona.
Sí, després de l'aparició dels vídeos amb imatges de la detenció de l'empresari de l'Eixample el passat 6 d'octubre, de les versions d'alguns veïns amb els quals sostenen que una gent va intentar netejar el vessal de sang que hi havia al lloc dels fets i de l'informe de la Policia Nacional que parla de fins a 5 cops de puny al cap,
El conseller d'Interior, Ramon Espadalé, sosté a la rueda premsa d'aquest migdia que amb les informacions i les imatges gràfiques que han pogut analitzar a dia d'avui sobre la reducció i detenció dels Mossos a l'empresari Juan Andrés Benítez al barri del Raval de Barcelona, no conclouen que hi hagi hagut una mala praxis. Per això demana a la Policia Nacional que indiquin en què es basa per dir a l'informe que els cops els van fer al cap. En aquest cas, els Mossos a la rueda premsa han situat els cops a la part superior del tronc de la víctima i no al cap.
No obstant, Espedaler ha afegit que si es demostra que hi va haver cops al cap de la víctima, actuaran de forma ràpida i amb mesures disciplinàries pels agents que de moment no estan ni imputats ni han estat cridats a declarar per no inferir en la investigació. Bé, alguns dels tuits que han portat aquest tema avui ser trentintòpic. Per exemple, el Marc Figueres que diu respostes a Espedaler. Catalunya veu l'assassinat de Juan Andrés al Raval i el conseller d'Interior no fa res en contra dels gossos. Amb el hashtag vergonya.
El Jaime Alecos també afegeix i diu per a interior que un detingut mor i després de donar-li una pallissa és una cosa normal, ni investigació ni sanció. I Núñez Rodríguez diu confirmat, detingut mort després de colpejar reiteradament el seu cap amb els genis de 5 agents dels Mossos. En fi, 5 i 10 ens posem ara al dia de la informació Sant Justenca.
Per cert, em recorden que no hem dit el telèfon. Per si algú vol participar fins a les 6.45, que farem el sorteig. Un sopa per dues persones al mirador. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. De moment ja tenim 20 participants.
Sense poc equivocar-me, jo diria... Jo pensava que avui ja m'es podia participar. Sí, sí que es pot, avui és l'últim dia. De fet, sense poc equivocar-me, crec que és el sorteig o concurs via telèfon que més gent ha participat. No diré ja la història de ràdio, perquè no ho sé, però a la penya del morro i en els últims 10 anys, segur.
En fi, Carme, posem-nos el dia de l'actualitat sandostenca, parlem de la nova promoció de veïns de Maslluí, que no tenen línia telefònica, ni tampoc ADSL. M'estàs dit que Maslluí és un barri que...
No té... No tot el barri, eh? Estem parlant d'aquesta nova promoció Escolta, Carme, deixa'm un moment Atendre una altra trucada Avui no podrem fer programa, eh? A fora és bastant entretingut, eh? Jo crec que sí Un aplaudiment pels companys Atenem les trucades de la ràdio Passem el programa de Reis especial Hola, bona tarda Hola, bona tarda Amb qui parlem, sisplau? Amb Maribel Maribel
Ah, Marbel. I des d'on ens truques, Marbel? Barcelona. I com t'has assabentat del sorteig aquest que fem? Ah, pel Facebook del programa. Molt bé. Doncs escolta, Marbel, no pengis, que ara t'agafarem les dades per poder participar i trucar-te si guanyes, d'acord?
Bé, i tenim una altra trucada. Hola, bona tarda. No, hem penjat, eh? Bé, digues, Carme, perquè estàvem parlant d'aquesta promoció de veïns de Mas Lluïc, que no tenen línia telefònica ni DSL, i els primers que s'han anat instal·lant a casa seva tenen aquest problema des del primer dia, de fet, no? De moment l'empresa proveïdora Telefònica Movistar no els dona cap solució.
Exacte, són una cinquantena de veïns d'aquest nou bloc de pisos que es van instal·lant de mica en mica a casa seva. Els primers que ho han fet porten ja un mes vivint allà i des de les hores no poden tenir ni la telefònica fixa, com has dit, ni tampoc internet. De moment no hi ha cap resposta perquè quan els primers veïns de la promoció van entrar a viure als seus pisos van donar d'alta els serveis bàsics, el de telèfon i internet només el pot prestar Movistar en aquella zona.
Però l'empresa assegura que no ho pot fer perquè no hi ha prou connexions. Aquest matí ho ha explicat un dels veïns afectats al Just a la Fusta i ha dit que des de l'empresa no els donen cap solució. Aseguren que no saben quan podran resoldre el problema, que no els diuen en un calendari sinó que potser fins aquí un any no pot canviar. I sembla ser que la instal·lació que ha de permetre tenir telèfon i internet a casa està feta a dins de l'edifici
però no arriba fins a aquests pisos en qüestió. L'única solució que donen des de Telefònica, atenció, és que podran atorgar una línia a la promoció de Rubi quan algun veí dels altres edificis de Maslluí es doni de baixa del servei. Ah, molt bé. Un aplaudiment per la gent de Telefònica, perquè, escolta, està molt bé. En detriment d'una altra persona podran tenir línia. A més, hi ha una cinquantena de línies i només Movistar pot proveir servei, no crec que es donin de baixa a molts veïns d'un altre lloc.
De fet, jo ja crec que a partir d'avui i durant aquest pont de tots sants, els conflictes de la gent entre Mas Lluís seran importants, de gent que vol donar de baixa fent-se passar pels veïns, per exemple, per agafar i usurpar d'aquesta manera la seva línia. El veïnat de la promoció de Rubé ha presentat diverses queixes a la companyia, també han informat a l'Ajuntament de Sant Just, des del consistori estan al cas de la problemàtica i ja estan fent, segons diuen, pressió Movistar per tal que garanteixi aquest servei bàsic als veïns de Mas Lluís.
Molt bé. Tenim més trucades. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Soc la Sònia. Sònia, què més? Esquerra. Sònia, Esquerra. Des d'on ens truques, Sònia? Des de Barcelona. I com és que t'has desavantat d'aquests sortets que fem? Doncs m'ho acaba de dir un amic meu. Ah, un amic teu. Que us estava sentint. Ah, molt bé, molt bé. Molt bé, Sònia. Que ets de sent just, el teu amic? Digue'm. Que ets de sent just, el teu amic? Sí, és d'allà. Com es diu? Podem saber-ho?
Sí, Josep Rovira. El Josep Rovira, molt bé. I ell que no vol trucar, que li fa vergonya, potser, o què? Sí, és que ell no volia. I m'ha dit, truca tu i així em convides. T'ha passat el barro de tu, no? I si et toca, vas amb ella. Molt bé, amb ell. Doncs escolta, Sònia, des d'on de Barcelona ens truques, per cert, per curiositat? Des d'on de Barcelona, a quin barri? De les Corts. De les Corts, eh? Molt bé, molt bé. Doncs Sònia, no et pengis, que t'agafem les dades ara mateix, d'acord? Molt bé. Vinga, merci. Gràcies.
Ara que fem les dades a la Sònia, però continuem parlant de notícies de Sant Just, perquè la llei de la dependència, les beques menjador i l'actuació cadastral ha debat el ple municipal d'octubre, que serà avui dijous, que serà un ple mogudet. Ja us avancem. La sessió tindrà lloc avui i, a més, s'han d'aprovar les ordenances fiscals i reguladores de l'Ajuntament per l'any que ve i el malestar a nivell local entre Convergència i els partits que estan al govern per tota la situació de l'impost del cadastre. Carme.
Un malestar de fet que es traduirà avui en una moció que entra a Convergència i Unió a favor de la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral, unes mocions que, com sempre, es debaten a l'última part del ple. I n'hi ha més, també. Els partits que formen l'equip de govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just, presenten una moció sobre la situació de les persones amb dependència a Catalunya i una altra per garantir els ajuts de beques menjador.
I a banda de les mocions, com deies, també s'aprovin de forma provisional els impostos per l'any que ve i la modificació de les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. És a dir, que sabrem també com queden els impostos, taxes i preus públics de cara al 2014. Tot plegat a partir de les 7 a la sala de decisions de l'Ajuntament de Sant Just.
De fet, Carme, és un dels plens aquests que recomanem anar, no? Per exemple, no ha anat mai ningú a cap ple o perquè enganxi un ple amb una mica de vidilla. Sí, sí, està bé. No sé si aniràs tu avui o l'Andrea del servei informatiu. No, vaig jo, vaig jo. Farem una contracrònica, no? M'imagino, algun dia? Sí, dilluns. Dilluns. O dimarts. Bé, doncs avui a quina hora hi ha el ple? A les 7.
A les 7, eh? Bé. Passem ara a parlar... Farem tuits. No hi podeu anar, estigueu al cas del... Se sent molt estrany, no? Se sent molt... Què passa ara? No et sento bé? Sí, em sento com més amb l'eco de la sala. Com? Oi que sí? Sí, una miqueta així. No sento com que és el meu micròfon. Ara... Sentia com que... Ara sí. Ara tens millor, eh? Sentia que entrava com pels altres micròfons. Sí. Bé, bueno... Curiós. Doncs farem una cosa. Baixem tots els micròfons i només ens quedem el teu. No, no, no. Bé, va, parlem dels cars de coixinets. Sí.
Anunció al samáfor.
Perquè avui és l'últim dia per apuntar-se en aquesta nova edició que tindrà lloc el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. Ja el tenim aquí, d'aquí un 3 setmanes. La 37a cursa de cars de coixinet de Sant Just d'Esvern. Ai, quins nervis. A mi em fa molt de nervis, això. Les inscripcions presencials també es frenen avui de 8 a 9 al Casal de Joves. De fet, per internet us hi podeu apuntar als corredors fins a la mitjanit. Carme, tu t'apuntes? Jo no. Ni a la categoria mixta? No. Saber mixta, no? Tu? No.
Jo no, jo no, jo estic fent de speaker. Tu no n'has tirat mai. Jo no, jo és que no puc, perquè estic fent de speaker. Ja, però algun any no has fet de speaker. Algun any no, però quan vaig voler tirar-me ja estava allà dalt narrant com passaven els corredors per la línia de meta del Creu del Padró. Doncs la cursa se'n celebrarà. Aquest any fareu allò de les cançons també, que va ser l'any passat. Què vam fer, les cançons? Ah, que la gent podia demanar cançons. Evidentment, tot el que és interactiu. A bodes ens convides a nosaltres.
Doncs la cursa es celebrarà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre, com deies. Els carrers Freixes i Creu del Padró. Com sempre, dissabte hi haurà entrenaments, cronometratges, a partir de 10 del matí fins a les 4 de la tarda. I diumenge hi haurà des de 2.45 fins al migdia, fins cap a les dues o a les tres de vegades, es faran les curses finals, l'entrega de... De premi. No, de premis no, no?
Sí, s'entrenen els trofeus. Jo no sé per què, però tinc la sensació que aquest any la cursa de cas de coixinet serà molt especial. No ho sé per què, però tinc la sensació que hi haurà molta gent, farà bon temps, la gent anirà bé...
Veig que és la sensació única i no compartida a la taula. No sé com pots tenir una sensació que farà un temps. A veure, Clàudia, això a vegades es té, no? Jo ho espero, la veritat. Tu també tens aquesta sensació per això o no? Home, jo la tinc i la tinc. Recordo l'any que va ploure. Com l'any passat. Fa un parell d'edicions, em sembla. L'any passat també. Però va ploure fins al punt de parar tot. Es va parar mitja hora, crec, l'any passat. Es va retreçar tot, estàvem tots els corredors en el cotxe esperant que comencés a...
Que això està molt bé, perquè des de megafonia, des de la retransmissió de cursa, no sabíem molt bé què fer. Perquè, clar, és mitja hora que estàs retransmissió del que passa, i t'ho pots dir, es mancaien gotes. I llavors vam entrevistar un dels voluntaris, que n'hi ha moltíssims, com cada any, de la cursa de cas de coixinets, que ens va explicar, no patiu, que sempre plou i tal, no hi ha problema. Ara, les vam passar malament, a la carpa, on hi ha la megafonia?
M'han dit una cosa curiosa. Ah, sí? Clar, potser no es pot dir. Sí, sí que sí. Es pot dir? Sí que es pot dir, sí. Tu la saps? Sí. És d'aquí a la ràdio. Ah, no ho sabem. No es pot dir, potser. És que no està confirmat. No està confirmat. Quines expectatives. Això és la no notícia, eh? Això està molt bé. Això està bé, perquè el Jordi també anava dient que tenia un bon rotllo i que tot això i no deia per què, doncs ja està.
Clar, clar, clar, clar. I així creiem la intriga. Bé, té alguna cosa a veure amb una cosa d'aquestes o no? No. Ah, doncs digueu, digueu. No, no, no ho vull dir perquè no té a veure amb mi. Que ho digui, que ho digui. No, no, no. Que ho digui o no? No, no, no, no. Jo m'estic morint de ganes. No, que era en assassinament. Una pista, una pista, una pista. La ràdio col·labora de forma com? Alguna forma especial?
No ho sé, això ho fas tu, potser. No, pregunto. Jo ho direm, jo ho direm. No, no, no vull cometre errors. El que passa que jo sí que estic en disposició, jo de dir una primícia, que estan treballant en això. Estan treballant que els cas de coixinets s'emeti, com ja va ser habitual per la webcam, no de radiodesvern.com, sinó que aquest any segurament ho faran de manera pròpia. I atenció, perquè ho volen fer amb dues càmeres i webcams a l'hora.
Una a la sortida o al revolt de la recta Canigó i l'altra, ja és habitual, a l'arribada. No sé si ho aconseguiran, però estan treballant en això. Sembla bé la primícia? Sí. Ho hem salvat una mica, eh? En fi, Carme, moltes gràcies. Que vagi bé. Tinc una bona tarda. Bona tarda. Ja sabeu que a partir de les 7 al Sant Lluís Notícies edició Vespre podeu escoltar tot el que passa a Sant Lluís i ara mateix també a ràdio d'Esvern.com. Bé, això és un nou parar. Tenim una altra trucada.
Hola, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Macià, Macià Guillemet. Macià... Macià Guillemet. Sí. Que ets el germà de la Laia. Exactament. Sí, que va trucar aquesta vegada, o em sembla que no... No? No, no truca, però ja li va trucar un sorteig, em sembla, no? Sí, sí, per la cara, normalment. Ja. Fa ràbia, no? Per això truques tu aquesta vegada. Avui em toca a mi, avui em toca a mi.
Perquè no et va convidar tu, no, a l'Ateneu, quan vam fer el sorteig? No, no, aquí va. Escolta, et veig una mica enfadat amb el món. Home, estic treballant. Ah, vale, vale. Ah, perdó, perdó. Escolta, i en... No, no, ja, dissimulem. Vols que mantinguem una conversa com de comercial o alguna cosa? Bueno, podem provar-ho, si vols. Vale. Doncs jo per dissimular, eh? Jo pels oients, pel que sigui. Doncs de què vols que parlem, per dissimular?
No sé, podem parlar de tantes coses. Ah, bueno, veig que és una feina... Tantes coses per fer. Ja, veig que és una feina que veia molt de control, eh? En quin sector treballes, Macià? Bueno, ara mateix es feia una noteria. Una noteria, eh? Hòstia, un rotllo de papers i tal, no? Molt seriós, tot plegat. Diversió, tot. Sí. Clar, per això no pots riure massa, no? Perquè si no és noteria. No, no, home. No, no riquis, tu no riu. I si rius, et peguen. Ja, per això t'ho dic, que portes traje i corbata, no?
Bueno, avui només canísa. Avui només canísa. És elegant. Doncs escolta, Macià, no pengis, que ara t'agafarem les dades per si et toca trucar-te aquí a la noteria, que ho sàpiga tota la feina. Vinga, gràcies. A tu. Ànims, ànims, ànims. D'aquí uns moments, la gravadora amb Clàudia Barberà. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de generia verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal!
Clàudia, Barbara... Ui, que us ha enganxat el toro. Bona tarda, Clàudia, Barbara. De què parlàveu? De tu? Sí, segur, segur. En fi, la Clàudia, aquesta setmana no ho hem comentat, però surti't al carrer per preguntar al Sant Justenc sobre el novembre literari. Home, home...
És l'esdeveniment del mes. La gent es pensa que són els cars perquè és novembre. Mentida, mentida, mentida. Doncs posem-nos una mica en ambient de novembre literari, que, per cert, va començar ahir. Que corrents, eh, Sant Just? Novembre literari comença a l'octubre. Mira, ho vam comentar justament ahir. Sí, ho vam comentar, que era curiós. Però el tema està en què fan tants actes i tantes activitats en aquesta tercera edició que ja no els hi caben, el novembre. Es fan tantes coses, Sant Just. I han d'anar a buscar...
Noto un cert rintintint? No, no has notat això. No, no, perquè sóc molt fix. En fi, Sant Just Literari, demà ja és novembre, eh? I amb el novembre arriba, com dius tu, l'esdeveniment, Sant Justen, que tots esperem, no?
jo crec que és el segon esdeveniment de l'any, després de l'obertura del Vial, trobem el novembre literari, ja veus que et porto trendings tòpics de Sant Just, que una setmana, Vial, següent novembre literari, l'acabé, t'esperaràs que et parli dels cars? No, et pararé d'alguna cosa més refinada, més exòtica, més alguna cosa que... Aquesta cunyeta que portes amb el novembre literari, després, quan vingui l'Arnau Consul... No, hauré marxat. Un dels okrejadors, tot això li dius, eh? No,
ja m'agrada que es facin aquestes coses comentar la lectura he sortit al carrer avui a preguntar l'últim llibre que s'ha llegit de què anava per comprovar que l'haguessin llegit quants cops llegeixen a l'any quants llibres llegeixen a quines hores llegeixen jo dos cops l'any llegeixo
Sí, en general, eh? Sí, i prou, i ja fas el cup i tal. El que passa és que haig de dir que l'enquesta que porto avui està una mica esbiaixada, perquè jo anava a preguntar i la gent, quan canviava la cara, quan els començava a explicar si, bueno, de la ràdio una enquesta sobre quin és l'últim llibre que t'has llegit i tal...
Sí, la cara començava com a desfigurar-se Però en quina part? La de la ràdio o la del llibre? No, en la ràdio ja era com alerta Es distanciaven com mig metre de mi Que no els hi feia res I quan ja els deia el tema de la lectura Com si posis la tele No em gravis, no senyora, no porto cap càmera I quan anava a dir-los de la lectura Tinc pressa, haig de marxar És que no m'agafes en un bon moment Un dia saps que he pensat que us portaré un recull De les millors excuses que m'he trobat perquè no els gravi la gent a la ràdio Un clàssic, eh? Del reporterisme de carrer
Home, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do a la gent, a vegades, quan l'agafes, jo també ho entenc, eh? Cada cop jo els vaig aquí a molestar i a increpar, preguntant-les la seva rutina diària i tranquil·la, que arriba una noia i els he preguntat, escolta'm, tu, és complicat. I a més de ràdio d'esverns. Si fos de Catalunya Ràdio, de RAC1, la gent potser t'entendria. Sí, però... Escolta, per què no dius que ets de Catalunya Ràdio un altre dia?
Un dia m'ho invento i vaig provant. Vaig fer un estudi d'audiència a veure quina ràdio la gent respon més. Exacte. La gent normalment em diu, ai, està bé que hi hagi una ràdio, no l'escolto gaire. És una resposta bastant. Però el problema de dir que ets de Catalunya Ràdio segur que et pregunten quin dia s'emet.
I aquí llavors la persona estarà atenta a veure si escolta Catalunya Ràdio, a veure el dia que se meti... No, perquè tu la resposta és molt clara. Dius, no ho sé, el dia que la Mònica t'arribes li doni la gana. I ja està. I ja està, jo m'ho trec de sobre. Bueno, anem a analitzar què respon la gent. Sí. Primera... Sí, primer he preguntat jo quin és l'últim llibre que han llegit i una mica de què va. Isabel Allende a la història de Chile. Victus. Bueno, del tema d'aquí de Catalunya, de la guerra de sucessió...
Aquest tema així, del que mos han fet aquí a Catalunya, en part, i està bé. Encara no l'he acabat, eh? M'ho falta un tipus. Vull llegir la caída de los gigantes del Ken Foley. Sala de conflicte d'un institut que passen problemes i s'ho arreglen ells sols sense els professors. La màgia. És un llibre que t'enfoca els secrets de la vida. Ara estic llegint entre costures, però és un llibre massa... és molt comercial.
I és fàcil de llegir, però és molt previsible. Vale, vale, vale. Crec que tenim una àmplia representació del que va ser la lectura Sant Just d'Esbert. Recordem, Isabel Allende, Victus, La Caída de los Gigantes, Sala de Conflictes, La Màgia i Entre Costures, de la qual cosa jo trec diverses... Conclusions. Jo vull fer un perfil del lector Sant Justenc, més o menys. Sí, perdó, no hi ha ningú que llegeixi 50 ombres de greix, cosa que és curiosa, també. No.
Jo crec que és la senyora que m'ha sortit corrent. Jo li he vist a la cara. Tienes conclusions estretes? Som gent que llegeix llibres històrics. Tenim aquí diversos llibres Isabel Allende, Victus, La calle Los Gigantes...
Entre costures, que també està ambientat... Les costures. Les costures, una època molt interessant de la història. No, però que broma, som gent que llegim, que ens agrada llegir coses de la història. És el primer adjectiu que posaria el lector Sant Justenc. Històric. És un lector històric.
Històric, està bé. Total, després he pensat, a veure, castellà, català, quin és l'idioma en què llegeixen els sanjustencs? Doncs m'he fixat i és meitat i meitat, més o menys. 50% català, 50% castellà. Bilingüisme a tope, no?
Home, com surten a les estadístiques de la lectura, que jo m'he informat, després de tot això hem posat al Google. Índex de lectura baix llobregat. Molt bé. I sortia que era la comarca, juntament amb el Garraf i el barcelonès, en què es llegia més en castellà. I dic, bueno, aquí ho hem constatat, que el 45% dels llibres són en català i més o menys. I l'última conclusió?
I l'última conclusió és que som una mica esotèrics. Ah, sí? Sí, això de la màgia i tal. Som gent que llegim coses així estranyes, no? Vull dir, no és... Bé, en fi, ara ens hem d'escoltar el segon tall que ens portes, esotèrics, però abans deixa'm que tenim una altra trucada per atendre...
al programa per participar al sorteig de dues persones per anar a sopar al Mirador de Sant Just d'Esvern, un sopar valorat amb 40 euros cadascun dins del menú gastronòmic de bolets que fa aquest restaurant situat al costat del Walden, en aquella xamaneia tan alta, amb unes vistes privilegiades a l'antiga fàbrica Sanson. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Paula. Paula, què més? Molina. Paula, Molina. Des d'on ens truques, Paula? Des del carret, ens n'hem de la feina.
Des del carrer? Sí. Que ets de Centjust, tu, Paula. Sí. D'on de Centjust? On vius? A l'illa. A l'illa Walden? Sí. I què tal? Com està l'àmbient allà al barri sud? Bueno, jo crec que al barri sud es llegeix més en castellà.
que en català. Ah, mira, veus, és una dada... Bueno, és que ho he escoltat mentre estaven a esperar. Sí, mentre estaven a esperar, no? No tenies altra cosa. I tu creus que allà a l'Ella Walden es llegeix més en castellà que en català? Sí, jo diria que sí. Tens alguna... Tens alguna... ¿Cómo es dir això? Alguna dada... objectiva...
A veure una cosa, a veure una cosa. Tu, tu dius Paula Molina? No ens l'estaràs colant per participar al sorteig. Treu, treu. Para. Para la música, para la música. Escolta, a veure una cosa. Paula Molina, què més?
Jo ho sento molt, però no em crec, perquè això sigui una tu cara real. Clàvia, ajuda'm, sisplau. Perdona, és que et veig a tu i m'emociono i ric jo també i això no és sèrio. Cristina, tu com ho veus això? Però jo m'ho crec. A veure no ho veig. Fes-li preguntes concretes i llavors sabràs si és real o no. A veure, quin és l'últim llibre que t'has llegit, Paula?
Té la veu una mica engolada, no? Que estàs repredada, Paula? No, tinc aquesta veu. Toc una mica com les triladots. Un moment, un moment. Ho sento molt, que no podem acceptar-te, perquè jo m'havien arribat rumors, que aquest sorteig es moria en algun moment afectat per gent que fa trampes i que truca dues vegades canviant la veu.
i per tant, Clàudia, jo crec que... Jordi, és que des que vas fer-ho dels reptes ara la gent et rep de tu, eh? Això t'està sortint aquí per això no volia fer-los Escolta, perquè això és el Carme, eh? És el Carme, tu no és el món i després el món t'ho rep No, jo no em dic Carme, jo em dic Paula Sí, ja ho sé, ja ho sé, escolta, Paula, gràcies per trucar però no podem acceptar-te perquè tenim indicis clars Escolta, que jo tinc una deuda estranya no vol dir que jo no pugui participar als concursos Això és tota discriminació
Bueno, en fi, Paula, bon intent. Un aplaudiment perquè ha sigut un bon intent, però a la preia del morro som savis també. Som savis, ho t'hem enganxat. Hi ha hagut un moment que sí, eh? Hi ha hagut un moment que estaves allà, eh? Sí, sí, hi ha hagut un moment que sí, però em sap greu, però no pot ser. Paula, gràcies i bona tarda, eh? Merci per trucar.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. En fi, no pot ser, no pot ser. Ara la gent s'inventa personalitats per guanyar sopars. Això és com si els col·laboradors poguéssim trucar, inventar-nos nom. Paula Molina, eh? Paula Molina, adéu.
En fi... Jo saps què faria? Buscaria les pàgines blanques i la trucaria de veritat. Ja, la Paula Molina. I li regalaria les entrades a ella. A veure si és ella, no? L'hem enganxat, hem enganxat, eh? És que, escolta, aquí hem de fer de tot, eh? Home! Hem de fer del programa de policia, sortejos, productors, de música, de tot, Twitter, Facebook, eh? En fi, estàvem parlant del novembre literari i de les coses que llegeix la gent a Sant Just. Clàudia, tenim un altre tall, no?
Exacte, jo he preguntat en quin moment llegeix la gent. En quin moment llegeix la gent? Doncs escoltem a veure què és el que diuen. A la nit. A la tarda i nit. Alguna rateta migdia, però normalment tarda i nit. Soc una persona que tinc feina i no puc llegir tot el que voldria, però bueno, ho intentem. Això diuen tots. Oh, a la nit, l'únic que tinc. Llegeixo molt a la nit.
Quan ja tothom s'ha anat a dormir i jo em relaxo una estona llegint. La meva pregunta és, ningú llegeix el bus? Ningú agafa el bus i llegeix? Jo saps què faig? Avui en dia tothom està amb el mòbil, l'autobús i el metro. Jo parto llibre, vaig dir que no el lleixo gaire, però el faig servir una mica, saps el típic que estàs al bus i de cop entra algú i dius, ai, vaig a llegir un rato, no ho he fet mai?
No. Bueno, d'acord, no continuaré explicant. No ho he fet, no ho he fet. No, perquè estàs dormit al dematí i les ganes de parlar tampoc són... És veritat, és que jo saps què passa que fa tants anys que no m'aixeco ja al matí. Pensava que deies que feia tants anys que no feia servir el transport públic.
Per cert, Clàudia, alguna cosa més sobre tot plegat? No, que algun dia portaré una enquesta de veritat i no dones viajada com aquesta, però està bé. No, no, no, ens ha agradat molt. Perdona, ens ha agradat molt aquesta enquesta i t'ho dic de veritat. Hi ha hagut molts comentaris i molta gent, o sigui que aquesta és la línia que ens agrada el programa. Enquestes esviajades. Tu sempre ens portes talls i ara et portarem un tall a tu nosaltres, Clàudia. Un tall de què?
Tu veus que sempre parlem aquí del Guillem, que és el col·laborador que ve els dilluns i que la Cristina té una associació en ajuntar-vos també de mala manera. A més, faríeu bona parella? Sí, però vés amb compte, eh? Per què m'ho dius, això?
Escolta el missatge que et va enviar el Guillem fa uns quants dies aquí, a la penya del Morro. Guillem ve els dilluns a fer la secció del Nou Vingut, que comenta coses de Sant Lluís, aquí tenim relació, i sense que us conegueu i no us heu vist la cara encara, diu això de tu.
El dijous, que és quan ve la Clàudia, li vam dir que amb tu faria bona parella. I, bueno, escolta, el dijous que ve... I estava disposada. Això és el més important, perquè el Guillem va fer bona parella amb tothom, que és així guapo, alt i forçut. I es posa a combinar i tonto. Home, combina, sí. Tot l'altre no ho sé, però combina, sí. Para, para, para, para. És el primer cop que li sento la veu, és que emocionada. Quina veu més bonica que té, no? D'on és, d'on és aquest accent? És de Sabadell.
Ja deia jo que em sonava d'allà. Continuem escoltant. El que jo dic és que... Dijous, quan arribi la Clàudia, ja parlarem amb ella. Digue-li a la Clàudia, atenció a la frase. Guarda-li aquesta frase i l'hi poses. Clàudia, com es diu, de cognom? Clàudia Barberà. Clàudia Barberà, t'espero dilluns que ve a l'Apolo.
Gràcia, no et posis vermella. Ho intento, però els meus... Dilluns que ve t'espera a l'Apollo. En realitat eren tots els dilluns, perquè va sempre. Per tant, si vas aquest dilluns segur que el trobes també. Home, Jordi. Però fet les coses més romàntiques, Cristina. Digue'm que és l'únic, és un dilluns especial. Jo vaig a la línia del Guillem.
El Guillem va en aquesta línia. Clar, és directe. És directe i clar, no? I és honest. M'haig de fer un micro de ràdio d'Esvern per retransmetre-ho? No ho sé, però si vols, ara mateix et grava amb el missatge que tu li envies al Guillem i que ell escoltarà aquest dilluns o el proper, no ho sé, perquè això va de lluny en dilluns quan vingui el programa.
Guillem, ja que no sé molt bé com ets i només conec la teva veu, posa't un clavell vermell o aquestes coses típiques que es fan a les cites a cegues i jo et reconec, jo et vinc a buscar. Quan vaig a la pola, no? Home.
Sí, Guillem, t'ho veres esperant, eh? Veres esperant perquè jo m'ho conec, això, del clavell vermell, i de pensi t'agrada, i vas, i si no, doncs ja deixeu passar. T'han fet a ton cop? No, no, no, mai, mai, mai. En fi, Clàudia, moltes gràcies. Una setmana més a l'espai de la gravadora per apropar-nos a l'opinió dels enjustencs en diferents temes i formes. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda.
6 i 5 i 37 fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments connectem amb el Juguem a casa, el programa d'esports local de Ràdio d'Esvern, amb el Marc Marbà que ens explicarà com ha anat aquest dilluns i com està l'esport ara mateix. Fins ara. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ràdio Desveu, 98.1 Ràdio Desveu, 98.1 La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Bona tarda, Marc. Un aplaudiment pel Marc Marbà, que ens ha agradat molt. I que, a més a més, també va estar col·laborant, com ja sabeu, el programa especial que vam fer de Sant Just al carrer, aquest diumenge, amb les connexions mòbils i tot plegat. Va estar a gust, Marc, o no?
I tant, molt a gust. Hem estat el diumenge. Molta gent hi havia al carrer, eh? Sant Just al carrer. Sí, em va sorprendre bastant, he de dir. Que no havia estat mai a cap Sant Just al carrer?
No havia estat tanta estona. Jo crec que a les 10 del matí a les 2 del migdia estava ple de gom a gom i em va sorprendre molt positivament. Sí, que per cert, algunes entitats esportives també van passar pel programa especial que vam fer, on les protagonistes eren les entitats, i la gent de l'embolsant just no va passar, però sí que el vau tenir al Juguem a casa, no?, aquest dilluns passat.
Sí, el dilluns vam tenir l'agenda a l'embol on hem de dir que l'any passat estava formada per dos equips i aquest any forma un equip. L'embol de Sant Just ara mateix formada per aquest primer equip on hi ha hagut canvi d'entrenadors i ara l'Haitor Pazos és l'entrenador d'aquest primer embol de Sant Just.
I ens explicava el dilluns les sensacions. Com és que s'ha produït aquest canvi? Perquè hi ha hagut un canvi generacional, podem dir, on el primer equip han passat ja a millor vida, a millor època, ja alguns jugadors que eren ja de 35 anys, la majoria d'ells, i amb els que eren del sèrior B, doncs, han pujat en el primer equip. I l'Aitor Pazos era un d'aquests jugadors...
d'aquesta edat més de 35, que era com la generació del 35, i ha agafat ell l'equip, i llavors l'Aitor ara mateix és entrenador-jugador. I no ho havia fet mai, ens explicava també les seves sensacions sent entrenador-jugador aquest dilluns en el Juguem a casa.
Per tant, podríem dir que s'han ajuntat, no?, s'han quedat alguns jugadors i han pujat d'altres, no?, i per tant s'ha quedat en un únic equip, és això? Sí, exacte. Perfecte. Sí, sí, teníem dos senyors, un era un equip que durant tota la vida també va començar, ens explicaven des d'infantil en el juguem a casa...
i ara ja va arribar el sènior i ara el sènior de tota la vida del Sant Just s'ha fusionat perquè ja estaven sense més grans la majoria de l'equip. Per cert, aquest dilluns que ve teniu a l'agenda del Natació Sant Just el programa.
Sí, al Natació de Sant Just, Jordi, perquè ens explicaran totes les activitats que fan a la piscina de la Bona Aigua i també unes activitats o una activitat que volen començar a impulsar que la faran fora de la piscina, també, que és la Triatló. La Triatló. Sí, Triatló de Sant Just i dirigida per nens petits. Per tant, és una nova opció, una nova modalitat de la gent que es vulgui fer del Club Natació Sant Just.
Sí, exacte. El Jordi, que és un dels membres d'aquest Club Natació de Sant Just, doncs ens ho explicarà dilluns, el tindrem segurament en el Juguem a Casa i ens ho explicarà. A mi el que em sorprèn molt és petits triatletes, vull dir, triatló per nens petits. De quines edats parlem? No ho sé, perquè el Jordi avui parlava jo amb ell i ell em deia que tenia una nena de 8 anys que ja s'estava...
entrenant, diguéssim, per fer triatlons. Estem fent Ironmans, no? Ironmans catalans, estem fent. En fi, no sé fins a quina edat vol que hi vagin, però a mi em sorprendria veure un nen petit sortir corrent de l'aigua per agafar la bici, aquelles imatges que es donen a la triatlons, doncs em faria bastanta gràcia.
Bé, doncs veurem si això passa algun dia. Estarem atents al programa del dilluns a les 8, fins a les 9. El juguem a casa, programa d'estona. De 9 a 10, Jordi. Ah, de 9 a 10. Jo ho he pensat abans, com ho he dit. De 8 a 9, no sé si és així. He tirat per aquí, però si no, de 9 a 10. En fi, Marc, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda.
5 i 44, connectem ara amb les notícies positives de la Núria Oriol.
Núria, què tal? Bona tarda. Bona tarda, molt bé. Bona tarda, molt bé. Bona tarda. Escolta, com estàs en aquesta tarda de... No sé si dir encastanyada, tots sants, Halloween... Perquè, escolta, cadascú aquí celebra una mica el que li dóna la gana, no? Sí, senyor.
Doncs estic molt bé, preparada per celebrar una mica de cada cosa. Tu què, ets de castanyes, moniatos... Jo de castanyes, o sigui, les reparteixo amb un gust... M'encanten les castanyes, els moniatos, els panellets... I després, escolta, si cau alguna coseta més, doncs està bé. Una mica de mistela, no? Sí, exacte. Una cosa així, està molt bé. No et desfresses de bruixa ni res, no? Ho veig...
És que saps què passa? Que com acostumo a volar cada nit, jo no ho faig de manera especial, específicament especial, de nit de Halloween. Ah, d'avui, no? Perquè ja ho fas ja durant la resta de l'any. Sí, exacte, i llavors avui descanso. No ens enganyis, no ens enganyis, perquè cada setmana ens portes notícies positives, com per exemple la que comencem avui, que és el doctor Larry Burke,
que és un metge i radiòleg que és un dels responsables d'una iniciativa científica per intentar demostrar que els somnis avisen sobre la possibilitat de patir càncer de mama. Doncs mira, sí. He pensat que aquesta notícia era positiva, sugerent... Veuràs, doncs sembla que ja hi ha alguns estudis que estan assenyalant que, sobretot les dones, en aquest cas els estudis han anat en aquesta direcció. Les dones que pateixen càncer de mama...
doncs tenen una pauta de somnis premis que és com si les estiguessin avisant que tindran el càncer de mama. Però no són somnis en què aparegui una figura que digui tindràs càncer de mama, sinó que estan carregats uns simbolismes determinats però que es repeteixen i que són comuns
a totes les persones encara que visquin en continents diferents. Escolta, això és una cosa realment molt curiosa, que no sé si ja va més enllà de la medicina convencional i tradicional, perquè clar, tampoc sense intenció de generar aquí cap mena de qüestió que no sigui més la que estem comentant, quin tipus de somni és aquest que tenen algunes dones que han tingut o tenen càncer de mama?
Veuràs, no és que ell ho expliqui obertament, però pel que sembla, que són uns somnis que sí que elles, o sigui, les dones després diuen primer que són recurrents, és a dir, se'ls està repetint moltes vegades, i després que fan referència a, diguem-ne, a vulnerabilitat, al fet de nutrició, perquè és el pit, la zona del pit de la mama, i aleshores, clar, això pot agafar moltes dimensions, com
moltes tipus de guions de pel·lícula, però el que sí que està clar és que sempre està apuntant que hi ha una amenaça a la seva capacitat d'alimentar-se o de poder alimentar els altres. Pot haver-hi la presència d'algun bebè, també pel mig, pot haver-hi alguna figura que no saben descriure com és o qui és o què és,
que les està perseguint i amenaçant i sobretot que senten que és una amenaça en la seva feminitat profunda. I finalment el que t'he dit al principi, no? Recorrent, és a dir, un dia ho somien molt bé, al cap d'una setmana o deu dies es torna a repetir, es torna a repetir i diuen, però si sempre és el mateix somni o és un somni similar. Llavors aquest metge el que ha dit és, escolta, encara no ho podem demostrar del tot, sabem que hi ha...
que es dediquen a explorar el món dels somnis i que van documentant aquestes experiències. Diu, i si documentem l'experiència rigorosament amb milers de casos de pacients de tot el món? I això és el que hem fet. És la iniciativa que ha començat a posar en marxa. És a dir, no es pot encara demostrar, però aquest metge, per la seva experiència, ha dit, crec que ho podré demostrar. I llavors afegeix, diu, si és així...
i hi ha unes pautes molt comunes i molt clares, però amb milers de pacients, podríem donar com una petita brúixola perquè les dones, si comencen a tenir aquests tipus de somni, doncs vagin a fer-se una mammografia el més aviat possible, perquè segurament el seu...
el món subtil les està avisant de la malaltia que ha començat a generar. Per cert, que de fet aquest projecte es diu DreamCloud, que si algú vol més informació en pot trobar. Sí senyor, que el pot trobar, és internacional. Deixa'm atendre una trucada que tenim per aquests sorteig que estem fent i que avui és l'últim dia per participar, per anar a sopar dues persones al restaurant El Mirador de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda.
Amb qui parlem? Amb la Maria Salvany. Maria Salvany, home, Maria Salvany. Hola, què tal? Del cau de Sant Just, no? Del cau, correcte. Molt bé, Maria. Que tenies ganes de participar al sorteig? Home, i tant, vull a cada dia, però estic a classe sempre, menys avui que he sortit abans per poder trucar. Ah, molt bé, molt bé, Maria. Campana, per trucar-nos. Bé, bé, bé.
Un sopar que no és un sopar qualsevol, és un sopar menú gastronòmic de bolets, valorat amb 40 euros cadascun, amb 8 plats, el menú, vull dir que poca broma, el mirador. Si guanyes, ja saps amb qui aniràs o no, Maria?
A veure, jo he pensat que aniria amb el Macià, que ell també ha trucat, crec, o això m'ha dit, si no. Ah, l'Arnau Macià. I estem aquí jugant, no, amb el Macià Guillemet. Ah, amb el Macià Guillemet, perdona. És el número 23. És veritat, és veritat. I ell és el 24. Sí, tu ets el 24, tu ets el 24. Maria, o sigui que si li toca el Macià o et toca a tu, aneu els dos junts, no? Ens anem junts, fantàstic. Sí, que no sou els primers que ho fa, eh? Hi ha algunes parelles que també si ho tenen això, que són una popa.
Parelles o amics, sí, que aprofiten i hem trucat un parell de vegades, una cadascuna, però clar, tens el doble d'opcions, que això que també es pot fer. Exacte. En fi, Maria, moltes gràcies per trucar i molta sort, eh? Fantàstic. No pengis que t'agafem el telèfon per si guanyes trucar-te en directe, d'acord? Molt bé, gràcies. Gràcies a tu, a tu, a tu.
Veus, Núria, que bé, la gent truca. Clar que sí, i tant. I a més, feu feliços els altres. Què més voleu? Això de regalar felicitat és fantàstic. És gratis, és gratis. Bé, gratis no. Gràcies a la col·laboració del Mirador de Sant Just, un restaurant excel·lent i exquisit de Sant Just d'Esberra. Fantàstic.
És felicitat compartida. Sí, exacte. Atenció, perquè continuem parlant de notícies positives, i és que l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, ETSEA, de la Universitat de Lleida, és l'únic representant de l'estat espanyol en l'organització del Global Forum for Innovations in Agriculture 2014, que se celebrarà el febrer de l'any vinent a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units. Per què l'has seleccionat, aquesta notícia, Núria? Doncs perquè és l'única...
de tota la península que hi va, que es presenta perquè té, doncs, ponència perquè li han sol·licitat per tota la trajectòria d'interès dels temes d'interès que tracta i m'ha semblat que amb un event internacional una universitat nostra que sigui l'única seleccionada amb projectes d'interès a exposar que poden ajudar a avançar en aquest camp, evidentment més bioagrícola i tecnològic, doncs
M'ha semblat també fantàstic veure com, a pesar de tot, escalem molt bones posicions en les puntuacions internacionals. De qualitat, de docència de qualitat, d'innovació, de... Vaja, que som creatius, sí senyor. Sí senyor. Doncs escolta, un aplaudiment per nosaltres, tu, que som creatius. Som creatius. Ens agrada molt, ens agrada molt.
Una altra notícia que ens vols comentar a l'espai de notícies positives amb la Núria Oriol és la Clara Enseguer, dirigent del Partit Democràtic de la Justícia Social, que va ser detinguda el 26 de juny a Mongomo, Guinea Equatorial, per manifestar-se en resposta a la negativa de les autoritats de legalitzar el seu partit. Gràcies a les accions d'Amnistia Internacional, però, i també gairebé a 30.000 persones que van signar el seu alliberament, ha estat posada en llibertat.
Sí, o sigui, gràcies a que gairebé 30.000 persones van signar cartes pressionant els governs dels seus propis països i que aquest govern també pressionessin llavors el de Guinea Equatorial, doncs ha estat alliberada i això realment en un país que ja sabem que va molt coix de democràcia, sinó que més aviat de l'altra banda és molt positiu. I això què vol dir? Que nosaltres també hem de confiar una mica en el moviment social aquí?
Sí, sí que hi hem de... Ja ho sé que ara sembla com una mica dispers i, com t'ho diria, i com, clar, ja va néixer que no tenia un lideratge clarament definit. Ara està com una mica dispers, més... Clar, ja són més de cinc anys de dura batalla i de desgast, i el desgast passa factura, però crec que hi hem de confiar, perquè, a més a més, som nosaltres mateixos que estem trobant solucions i resolent molts dels temes
que són un problema en l'actualitat i dic problema perquè afecten i copegen a moltíssimes persones i com a societat, com a poble i estem donant resposta que ja ho sé, insisteixo ho fem a escala micro però caramba, que tenim la possibilitat organitzant-nos d'aconseguir-ho i jo sí jo tinc confiança que encara que ens vulguin adormir més desgastar més desanimar més doncs a pesar de tot
aquest sentit nostre, tan nostre, que la solidaritat creix en temps de crisi, perquè fixeu-vos, com preparàveu de les notícies, he pensat, és curiós, tinc per un cantó una font informativa molt fiable,
perquè està feta per entitats sense ànim de lucre i que han volgut col·laborar amb una universitat internacional que afirma que estadísticament la solidaritat s'ha incrementat moltíssim en aquesta època de crisi al nostre país. I per un altre, un informe que ve de l'Institut Nacional d'Estadística d'aquí, d'Espanya, que afirma tot el contrari, que la solidaritat ha disminuït.
I jo he pensat, molt bé, i ara amb quines de les dues notícies et queden? I ara què, no? Però jo crec que s'ha incrementat, espalpa, espalpa, a pesar de tot, eh? Núria, ara repassarem la mini secció de coaching que fem cada setmana amb tu, perquè la Núria, perdó, és coacher, he dit Núchia, eh? Perquè és coacher, Núria, coacher, Núchia.
I podeu contactar amb ella si voleu, a través del programa de lapenyamelmorro.gmail.com. Però abans, deixa'ns repassar un parell o tres d'ofertes de feina que cada setmana des del blog d'informació juvenil del Casal de Joves de Sant Just d'Esvern ens fan arribar i que també les podeu trobar al seu Facebook i a la pàgina web de casaldejoves.com. La primera oferta de feina és d'animadors i animadores turístiques per tot Catalunya, no?
Sí, no es limita només a Sant Just i en aquest cas demanen uns 20 actors, actrius, animadors, artistes per treballar en el món de l'animació en centres turístics de Catalunya i altres zones internacionals també. Què demanen? Coneixements d'animació o experiències similars i la possibilitat d'acceptar companyies de teatre amb espectacles propis o xous i amb habilitats personals. Els interessats poden enviar el seu currículum amb PDF i amb fotografia a l'adreça electrònica que és info arroba animafactory.com
També més ofertes, en aquest cas a Barcelona, un mosso de magatzem. Es busca a Olesa de... Bé, a Barcelona volia dir a província. Es busca a Olesa de Montserrat. Sí, és un magatzem de joguines que requereix un mosso de magatzem i les funcions serien preparar de comandes, etiquetatge, reposició, acarament del verar, recepció de comandes i per fer això demanen disponibilitat horària i cotxe propi per poder desplaçar-se fins al polígon. I el salari?
El salari seria de 880 euros bruts amb dues pagues extres en els tres primers mesos. Al final de novembre i desembre es faran hores extres i es treballaran dies festius. El contracte seria temporal i hi ha vacants fixats. Bé, i l'última oferta que repassem és relacionada amb el món de les farmàcies, que és auxiliar de farmàcia a Barcelona, per si algú vol anar.
Sí, la farmàcia estaria situada a Nou Barris, de Barcelona, necessita un auxiliar de farmàcia per als caps de setmana i festius i demanen, sobretot, experiència en oficines de farmàcies. Els interessats poden enviar el seu currículum al carrer Teidea, número 6. I en el cas del mosso d'emmagatzem, Jordi, que no ho hem comentat, la direcció de correu seria rrh.interkids.es.
Dos minuts i arrem al punt de les 6 de la tarda. Núria, explica'ns avui per què és un bon moment per deixar de fer què. A veure, mira, jo faig una proposta. Com que antigament, antigament s'acabava l'any, avui, és després que, clar, és com va haver-hi els canvis de calendari posant el mes de július i no július i augustus i...
Sí, home, sí. No ho sabia jo, això. Ai, podem demanar un desig? Clar, no? El podríem, exacte. Home, per cap d'any demanes desitjos, no? Et poses propostes i... Pels nostres avantpassats, és a dir, ja fa molts i molts i molts anys, eh? Milers, milers. Els éssers... Bueno, no tants milers, eh? Clar, perquè no tants, no tants milers, eh? Els éssers humans que estaven a la Terra, per ells acabava l'any avui, potser? Sí. I aleshores, esclar...
tenia la mateixa importància que per nosaltres el dia 31 de desembre, que serà exactament d'aquí dos mesos. Correcte. I llavors avui hem de fer les campanades es desproposant, per exemple, a Núria? Sí, i en comptes d'anar apuntant... Castanyes. Exacte. Molt bé.
però no és el mateix amb el raïm que amb castanya et pots opagar tens fins al 31 de desembre per menjar-te-les tranquil·lament doncs escolta Núria jo ja intueixo el que vols dir és que no tenim més temps avui només vull dir una cosa tria una cosa i si pot ser en aquest cas és de pensament de sentiment d'hàbit o fins i tot de relació que digues
que tu valoris profundament, realment, que no et serveix, que més aviat és un obstacle per tu, perquè et posa traves, i digues que la vols deixar anar, que ara et permets començar de nou. Tenim un mes i mig abans de l'hivern, dos mesos abans d'aquest any. D'acord, apuntat, Núria, gràcies, bona tarda. A tu, a nosaltres. Adeu, a tots.
Bona tarda, us parlem Pere Sant i Albert Sàs. Salut crearà una xarxa de farmàcies, caps i hospitals per garantir la distribució dels medicaments. Economia confia rebre aviat els diners de Madrid per pagar els farmacèutics. Espedaler reclama la presumpció d'innocència pels agents del cas dels Mossos al Raval. Reunió entre Generalitat i Administracions locals per pactar millores per als usuaris de la línia R3.
Esports, l'esportiu Castelldefels d'en Vol Femení rep el líder de la Lliga. A partir de les 8 a Camp Vinader duel entre l'equip de Castelldefels i el Vera Vera de Sant Sebastià. El voleibol Sant Cugat vol acollir la Copa de la Reina. El Club Vallèsat té com a rivals Canàries o Murillo.
El Departament de Salut crearà una xarxa de farmàcies, de caps i d'hospitals per garantir que cap persona es queda sense medicaments. A més a més, Salut ha descartat rotundament la possibilitat que els farmacèutics repercuteixin en els usuaris el 100% del cost de les medicines. El director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Pedrosa, ha deixat molt clar que això no pot passar. No podem dir que el ciutadà sumessi el 100% si no hi ha una normativa que modifiqués la cartera del medicament.
Vostès saben que fa un any i escaig hi va haver una modificació en la qual es passava de pagar del 40 al 50% o que els pensionistes paguessin un 10%.
És la resposta del departament a l'advertiment dels farmacèutics que si la Generalitat no paga els seus deutes, l'usuari hauria de pagar el cost total dels fàrmacs subvencionats per la sanitat pública. A tot això, el conseller Mas Culell ha assegurat que el govern central pagarà aviat el fons de liquiditat autonòmic i el govern podrà pagar d'aquesta manera les farmàcies. Ramon Espadaler reclama la presumpció d'innocència per als agents dels Mossos en el cas de la mort de l'empresari del Gai Eixample.
El Consell d'Interior l'assegura que, de moment, no s'ha pogut demostrar una actuació irregular dels Mossos. Diu que amb les imatges de la detenció no es pot concloure que hi hagi hagut cap accés. El Departament d'Interior, hores d'ara, amb la informació gràfica de la que disposa, que és la que s'ha fet pública a través de mitjans de comunicació, i en base a la informació interna que hem estat treballant, no podem...
podem concloure que hi hagi hagut una mala praxi consistent en donar cops al cap al senyor Benítez en el moment de la seva reducció, en el moment de la seva detenció. Si finalment es confirmés l'actuació irregular dels Mossos, el departament sí que prendria mesures disciplinàries. Problemes i retencions a trànsit a aquesta hora coincidint amb l'operació sortida de Tots Sants. Prop de mig milió de vehicles està previst que sortin entre avui i demà de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Hi ha aquesta hora d'intensitat a les entrades i sortides de Barcelona per les rondes, a l'AP2 cap a Girona, al Papiol i a la C58 a Badia del Vallès a l'enllaç amb l'AP7 i també a la C58 a Montcadi Reixac. Per cert, a partir de demà, trànsit començaran multar els vehicles que circulin sense la ITB amb lectors de matrícules a les carreteres.
Aquesta hora ha de començar una reunió entre el Departament de Territori i una desena d'alcaldes i membres dels Consells Comarcals d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa per pactar millores per als usuaris de la BIMIA R3 de Rodalies. El conseller Santibila plantejarà ampliar la integració tarifària l'any que ve perquè un mateix bitllet serveixi per viatjar en tren, autobús, metro i ferrocarrils més enllà de Vic, la capital d'Osona. L'objectiu és que inclogui 6 estacions més fins a Ripoll, entre les quals hi hauria les de Manlleu i Toralló. Pere Prat és l'alcalde de Manlleu.
Les mateixes opcions que tenen els cidadans de Granollers, que tenen els cidadans de Barcelona, que tenen aquesta tarifa integrada a baix cost i que poden integrar-se al viatge de tren, a l'autobús, etcètera, que també el puguem tenir nosaltres des de la nostra zona, des de Mallorca.
Una reclamació que fan els alcaldes com a compensació per l'ajornament de la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern. Parlem d'una altra reunió encara. Representants del Departament d'Ensenyament i pares d'alumnes de l'Urgell es reuneixen per intentar solucionar el conflicte generat pel menjador escolar. L'empresa de càtering ha dit que deixa de donar el dinar als nens si no paguen la totalitat del servei.
Una quarantena de famílies mantenen la reivindicació de no pagar la meitat del menú. Són famílies que viuen en els anomenats nuclis agregats, és a dir, zones on els seus fills han de traslladar-se a pobles propers per anar a l'escola. La presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, Rosa Maria Mora, ha demanat des de la xarxa comprensió per part dels pares. El que demanem, perquè Ensenyament ens ho diu, és que els pares hi aportin...
la quantitat, la diferència, no? Jo entenc els pares, els entenc, però doncs en els moments que estem també entenc que l'administració ho passi malament i que tots plegats, tots, i hem de fer un petit esforç. Els pares es neguen a assumir el cost del menú o que els seus fills portin carmanyola i ensenyament demana que paguin la meitat. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
La nova promoció de veïns de Maslluí no té línia telefònica ni ADSL. La cinquantena de veïns aquest nou bloc de pisos va instal·lar des de fa aproximadament un mes i els veïns que ja ho han fet no poden tenir accés ni a la línia telefònica ni tampoc a internet.
De moment, l'empresa proveïdora, l'única que els pot donar servei, Telefònica Movistar, no els dona cap solució. De fet, aquesta és l'única empresa que pot proveir d'aquesta telefonia, però l'empresa assegura que no ho pot fer perquè no hi ha prou connexions. Sembla que l'instal·lació que ha de permetre tenir telèfon ni internet a casa està feta a dins de l'edifici, però no arriba fins als pisos. L'única solució que han donat des de Telefònica
és que podran atorgar una línia a la promoció quan algun veí dels altres edificis de Mas Lluí es doni de baixa del servei. Des del consistori estan al cas de la problemàtica, estan fent pressió a MobileStar perquè garanteixi aquest servei bàsic als veïns de Mas Lluí.
La llei d'adependència, les beques menjador i l'actualització cadastral s'entraran en el ple municipal del mes d'octubre a l'Ajuntament de Sant Just o començarà d'aquí una hora. Els partits que formen l'equip de govern a l'Ajuntament de Sant Just, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just, presenten una moció sobre la situació de les persones en dependència a Catalunya, una altra per garantir els ajuts de beques menjador i Convenència i Unió, d'altra banda, presenta també una moció a favor de la retirada de la solicitud d'actualització del valor cadastral. Les mocions es debatran a l'última part del ple i, a banda de tot plegat, també
S'aprovaran de manera provisional els impostos per l'any que ve i la modificació de les ordinances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. Tot plegat a partir de les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
I avui és l'últim dia per apuntar-se la 37a cursa de Cards de Coixinets. Les inscripcions presencials també es faran avui de 8 a 9 al Casal de Joves i per internet us hi podeu apuntar fins a la mitjanit. La cursa farà el cap de setmana del 16 i el 17 de novembre, com sempre, als carrers Freixes i Creu del Pedró. Trobareu tota la informació detallada de la cursa al seu web, al web dels Cards, carsdecoixinets.org. I de moment això és tot. Més informació a la seta als Enjus Notícies, edició Vespre.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
T'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro.
Desen nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Què tal com esteu? Benvinguts a la segona hora del programa. Des d'ara i fins a les set del vespre passaran per aquest estudi l'Arnau Cònsol de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, que avui ens parlarà d'un parell de llibres. I a més a més també ja tenim aquí la Mireia Redondo de tot un món de moda. Mireia, bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè tinc Mireia...
Seràs la mà innocent del sorteig que... No sé si és innocent, però serà la mà. Que dius ara, no sé si ets innocent, ja m'ha dit. Tenim una edat. Segur, no, va, va, va, va, tonta mà, aquella. Perquè tu seràs la responsable d'escollir entre la quasi bé 25ena de persones que han participat en aquests sorteig de fa una setmana conjuntament amb la ràdio i el restaurant El Mirador de Sant Jus. No, no, no diguis això.
No, vull dir que la meva mà anirà a seleccionar just la persona que més ho desitzi. Tu no saps la gent com es posa amb el tema sortejos i tot plegat. Jo veig un bol ple de paperets. Sí, la Cristina l'està preparant. D'aquí una estona farem el sorteig. Encara teniu tots a participar. Teniu una mitja hora, si voleu, trucant al 933723661. 933723661. Algun familiar teu ha participat?
Li vaig dir a la meva germana, però crec que no... Millor, millor, millor, perquè si tu ets la mai innocent, després que la gent no digui... Perquè, clar, penseu que teniu últims minuts per participar en aquest sorteig. Corre, Marta, truca. Menú gastronòmic de bolets, bunyols de rossinyols amb croquetes de ceps d'aperitiu, després una mani de tèbia de rovellons i fruits de tardor, risot de ceps i carxofes, llus rostit amb llanegues negres,
I, a continuació, filet de bou al porto amb rossinyols i trompetes de la mort, carpatxo de fruites naturals amb elmelada de bolets i, per acabar, si no tens prou, reixa de xocolata i tiramisú amb gelat de ceps. Menú gastronòmic del bolet del restaurant Mirador.
En fi, doncs són 24 les persones que de moment tenim apuntades per participar. Si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, encara teniu mitja horeta. Ara passem al tot un món de moda, eh, Mireia, que per això has vingut, però abans repassem el trending topic de la segona hora.
Avui l'extresorer del Partit Popular, Bàrcenas, ha sigut un dels temes més comentats de Twitter perquè la jutja d'instrucció número 32 de Madrid ha arxivat la causa contra el Partit Popular sobre la destrucció dels discos d'ús que tenien els ordinadors de la seu de Génova i Geren de Bàrcenas. Cristina, explica'ns una mica com ha anat tot plegat.
Sí, d'aquesta manera la jutja Maria Esperanza Collado s'ha decidit avalar la tesi de la Fiscalia Anticorrupció, que ja va considerar que buidar la memòria dels disturs que l'extresorer tenia a la seu del Partit Popular no és cap delicte de danys ni d'encobriment. Pel que fa als danys informàtics, la magistrada afirma que Bárcenas va admetre que la propietat d'aquests equips era del partit i com no hi havia cap prova que crediti al contrari, la titularitat dels ordinadors pertany al propietari de l'immoble, és a dir, a la seu dels populars,
i per tant defensa que s'esborrés el contingut dels equips quan Bárcenas va deixar de prestar els seus serveis a l'empresa perquè el partit va complir amb el protocol que té establert per als equips informàtics amb l'objectiu que siguin utilitzats per altres usuaris. En relació amb el delicte d'encobriment, Collada 2 manté que no es pot imputar al Partit Popular perquè encara no s'ha acreditat que s'hagi comès un delicte en la causa que investiga el jutge Pablo Ruz sobre la comptabilitat dels populars.
Sigui com sigui, la destrucció dels discurs durs ha impedit que la policia certifiqui que les dades aportades per Barcena sobre la suposada comptabilitat B del Partit Popular es corresponguin amb la informació que tenia emmagatzemada als equips informàtics. La gent a Twitter què ha dit perquè ha fet aquest tema trending topic? Per exemple, Juanjo Gea diu nova i escandalosa ajuda d'una jutja al Partit Popular.
Una altra comparació és la de les dibuques, que diu, jo assassino amb la teva pistola, tu destrueixes la pistola perquè és teva, ni a tu ni a mi ens passa res, no hi ha pistola. Igual que Partit Popular Bárcenas. I relacionat amb la notícia i també amb Halloween, diu, escolta, Bárcenas, formateig o tracta? Bé, gràcies, Cristina. Passem ara sí al Tot un món de moda.
Just en aquests moments entra l'Arnau Cònsol amb una classe, eh? Mira com ha pres, eh? Mira, mira, amb la camisa aquí desbotonada. En fi, jo venia que m'avalués una mica, a veure com vaig. Avui, ja t'ho dic jo, vas molt guapo. I de complement porta una copa de vi a la mà. Exacte.
Efectivament. I no buida. Tot un detall. Em voleu o no? Escolta, és un gentleman aquest noi. Aquesta música la fa més glamorosa. És la música de la teva secció. Sex in the City, de la mítica sèrie. I que avui, Mireia, ens vols parlar de diferents qüestions. Tenim el diccionari, per saber coses de la moda. I també ens vols parlar de l'outfit unicolor.
Com ho has dit això? Outfit, no? Outfit unicolor. Unicolor? No, no, ho he intentat catalanitzar una mica, però vaja. Sí, unicolor o unicolor. Unicolor. A veure, què era això de l'outfit unicolor?
Vols començar per aquí o per aquí? Un outfit saps el que és? Sí, ja ho dius la semana passada. Un outfit és... Pregunta del dia, Jordi, què és un outfit? Un outfit és la roba que tens a l'armari. No. Panyora, panyora.
Perdó, perdó, però és que, un moment, jo ja ho he dit moltes vegades, jo no puc estar amb tot, ho sento, Mireia, un outfit, sí, brindeu, brindeu, brindeu, brindeu, brindeu, brindeu, mira com brinden, mira com brinden, quina ràbia, jo què, jo qui s'ha brindat, eh?
És bo, eh? És superdolç. Feu la vostra, vosaltres. Un outfit és la vestimenta que portes al dia a dia. És com et vesteixes tu. Tens raó. Per anar a una boda, per exemple, quin outfit en poso, no? És allò que deiem. Allò era més el dress code. Sí, és que no.
Això no era prou. Estàs despistant molt avui, eh? Farem un examen cada setmana. Ja ho sé, ja ho sé. Avui tenim tres conceptes nous al diccionari. Vull que et quedis amb els tres, eh? El primer és cozy o comfy coat. Que és de confiança, no? La roda de confiança. No, exactament. És comfy o cozy. I comfy ve de la paraula anglesa comfort o comfortable. Ja.
I diguéssim que la descripció de la paraula en anglès seria giving a feeling of comfort, warm and relaxation. Amb això ja t'ho dic tot. És a dir, comfy és donar-te la sensació de confort, d'acollidor, de benestar, exact. I que tu et sentis bé amb aquella roba, que estiguis còmode, però que alhora donis un toc brillant i diferent...
el teu outfit. Perdona, el que ell estava dient jo, dic roba que li dona confiança. Sí, correcte. A tu la portes i gens còmode, perquè moltes vegades ens posem coses que jo què sé, no ens van bé, o que sigui. Per exemple, jo avui vaig confi. Tu vas confi. Tu sempre vas confi. Veus com les botes? Ah, sí. Les botes d'aigua, uns texans, una samarreta molt confi. Una mica holgada. Cristina, tu vas confi?
Per mi sí. Jo per mi sí. Per la resta no ho sé, però... Arnau, vas molt confi avui, tu, Arnau. Jo, absolutament. Però sí que és veritat que hi ha vegades que no vas confi, però sí que vas més elegant, no? I és una mica que dius...
Em podria canviar una mica d'alguna cosa i potser anar no tan elegant però més còmode. Unes botes d'aquestes una mica més camperes, un texa i una camisa vas arreglat però vas còmode i alhora pots anar en excursió al bosc o una volta per la ciutat. Clar, perquè amb tacons al bosc seria el més pràctic. Si són les quets, que són les bames amb taló, aquestes s'accepten.
Perdona, nam takons al bosc no és un bon dress code. No. Arreglar-lo d'abans, el Jordi. Bé, la següent paraula que avui aprendrem de tot un món de moda, per ser, pàgina web, que no us heu de perdre, jo la tinc de referència sempre, totunmondemoda.com.
És... Trench. Trench. Trench. Que és un concepte que va molt lligat amb coat. Amb coat. Vindria a ser el mateix, però tenen un punt de diferència. Un trench és el que aquí coneixem com gabardina. La jaqueta impermeable que es lliga a la cintura, té normalment sis botons a la part de davant i normalment porta obreres.
Està estipulat així? Les gabardines? Tenim sempre sis botons? No els havia apuntat. Jo tampoc. Però s'assembla al que la meva àvia deia trenca. O la parca. El que passa és que la gabardina és més prima i és més d'entretemps. La trenca o la parca és més d'hivern, perquè és més bruxuda normalment. I quasi sempre porta caputxa, cosa que la barbina no. Vale, entenc. Trenca i trenca he pensat. Jo de fet de lluny llegia trenca...
I usa no, si és un H. Un H. Trenx. Trenx. I llavors, trenx què és? Trenx és la gabardina, és la que coneixem com a gabardina, correcte, que té aquest característic dels botons i normalment porten obreres o també un tipus de botó a les obreres i cal, doncs amb aquesta bardina li dons un to sofisticat al teu outfit que, per exemple, avui jo que vaig confi o cosi, si em posés una gabardina amb un trenx, doncs ja aniria...
Estupenda, estupenda. Que de fet dius que la tardor és l'època de l'any que més presència tenen, no? Exacte. Les gabardines ara és normal també perquè es comença a temps. Tot i que aquests canvis de temps que estem patintant, que passem de l'estiu a l'hivern de cop i volta, això afecta també al nostre... Alfer? Alfer? M'he inventat. Jo puc inventar expressions també? Sí.
Sí, igual. No, però si agafa rebombori... Podem crear-ne, podem crear-ne, poden arribar a crear. Lenguatge propi de la pinya del morro. Com el Jordi defineix la moda? Com entén el Jordi la moda? Per exemple, el temps ens afecta el nostre fring-fing?
Sí que ens afecta, clar, perquè la setmana passada jo estava anant amb una faldilla sense mitges i aquesta setmana ja estic anant amb botes amb mig overshoot i he tret el nòrdic per dormir, vull dir, ja l'he posat. Jo ho noto, que el meu fring-fring... La setmana que ve, jo també et portaré una diccionaria de moda cada setmana i la setmana que ve et preguntaré com vas, Mireia. Tu apunta't perquè avui confi trens i la que queda ara, que és la que explicaré, que és cout, no són difícils, però tenen un nivell. Cout és abric cout, no?
Sí, correcte, és un abric. La paraula per definir... La clau és saber la diferència amb trens, Jordi, punta. Perdona, una abric i gavardina és que no és el mateix. És diferent. És que un trens és només una gavardina. És a dir, una és aquest ap i no és un trens. Perquè un trens és només una gavardina. Ai, i per què no li diuen gavardina? Tanta complicació dient-li trens. I encara aquestes que són fàcils. Hi ha dins d'una categoria hi ha més subcategories. Els yanquis no saben català. Hòstia, doncs que n'aprenguin, que és molt bonic el català, home.
Perdona un moment, perdona un moment, si ara mateix hi ha algú que ens està mirant a través de la webcam de radiodesvern.com O sigui, primer gràcies i després us veu els tres aquí amb les copes de cava que avui ha passat l'Astreet Goldstein del sèrie de Camp Mata a fer la seva secció com és habitual els dijous al matí, el Just a la Fusta i us escolta Comfy, Cold, Cozy, Cozy, Trends Outfit L'Astreet Gold i ha portat un whisky de malta
Clar, després que Sant Just tenim una imatge molt elitista, molt pija i molt tard. Ara s'han donat aquestes circumstàncies. Per cert, deixa'm saludar un dels oients que ens truca per participar al sorteig d'un sopar per dues persones al restaurant del Mirador de Sant Just. Hola, bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb Ferran. Ferran, què més? Guillemet. Home, perdona, la família Guillemet avui trucant per poder participar, no? Molt bé, molt bé. Escolta, Ferran, que ets de Sant Just, tu? No, d'Esplugues.
Ah, d'esplugues de Llobregat. Una vila oberta i d'harmonia. Sí senyor, sí senyor, i molt maca i que sempre t'has de parar 50 per creuar-la a 50 semàfors que trigues una mica. Bueno, però així et gaudeixes de la vila. Això és veritat que va molt la pena. Per cert, tu creus que, ara que ho puc comentar, s'injustis un poble pijo d'aquests esplugues?
Hi ha molts barris, hi ha molta gent, hi ha molta gent diferent, hi ha de tot. No podem generalitzar. Vols quedar bé ara, eh? No, no, perquè hi ha gent que ho passa malament a Sant Jús i que té problemes. Això és veritat. No crec, no es pot generalitzar. Pot tenir una tendència, pot tenir una majoria de gent que està ben estant, però no podem dir que tothom és fijo. Que ets sociòleg?
No, sóc infermer. Ah, veig que parles molt bé amb coneixement de causa i ens agrada molt escoltar-te. Doncs aquí on treballes? Jo a un hospital, a l'oncològic. A l'oncològic, eh? Molt bé. Doncs escolta, no pengis que ara t'agafarem les dades i re, mira, potser ets un dels últims a participar perquè d'aquí 10 minuts... Els últims seran els primers. Escolta, tu tens una frase per tot, no? Home...
Ja tinc una certa edat, eh? Que no en deu borre tu bo. Va, perdona. Veus com té una frase per tot? Ets com un refrenyer obert, no? Sí, sí, sí. És que em volaria anar a fer un cafè amb tu. Sempre tens com una algo. Bé, escolta... No, no, perquè aquí no hi ha tongo. No hi ha tongo.
No hi ha trampa ni cartró, que a més a més gravarem un vídeo i tot que el penjarem al programa, perquè sabeu què passa? Hi ha notaris que fan els sortejos, no sé si cobren, però fan els sortejos. Ja ens anava una mica més car, és que nosaltres som de la part no pija de Sant Jús, i llavors no teníem ja per pagar-nos el notari, i llavors ho farem així de forma natural, amb uns paperets i coses així, però ho gravarem bé i en vídeo i ho penjarem perquè després ningú digui que hi hagi tongo, que ja sol passar això.
No pengis que t'agafem les dades, eh? Gràcies. Gràcies. Adéu, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. Bé, Mireia, de què volies parlar tu avui, però, a la secció, concretament? Volia parlar de l'outfit unicolor, que és el que estaves comentant ara. Un outfit unicolor és anar vestit més o menys, diguéssim, amb un texa, per exemple, l'omarilla i fosc, una samarreta, doncs, també d'un color blavós i una sabata, doncs, que també en toni.
però amb diferents tons, no sempre? Sí, però dins del mateix color, però diferents tonalitats. I si vas, pregunta, si vas sempre del mateix color i de la mateixa tonalitat, és a dir, com uniforme, però amb diferents...
Això seria un altre extrem. Jo suggereixo intentar provar, per exemple, ahir jo hi vaig provar, doncs tenia un pantaló beix amb una cenefa però que es veia tot beix, un jersei també, més o menys beix, una mica més clar i unes bambes blanques. Llavors, és unicolor però no sembla que és una fitxa de parxís. És important, no? Sí, exacte. Però és difícil a vegades vestir tot d'un color sense semblar, doncs això, una disfressa.
Hi trobo que ara, havent amb Halloween, la castanyada, les disfresses, el negre, el vermell, la sang, tot el que ve en aquests dies, és com una oportunitat per provar-ho. A veure, potser no cal una vestida tota negra, com molt gòtica, o tota vermella, perquè sembla que la fem fatal.
però provar d'anar, per exemple, o en verds. Per exemple, hi ha molts nois que tenen el típic pantaló així, un verd militar, amb un jersellet verd més claret i unes bambes marrons. O bé, que vagin entonats. Clar, perquè la pregunta és, les bambes també haurien de fer verdes? No, sí, sí, sí. Ahir, justament, a la presentació que van anar, després en parlaré, hi havia dues persones anant absolutament de negra, eren parella, eren negra de debaix, i ho és evident que això era... Era buscat, no? Era buscat.
I no era per la castanyada, sinó que realment... És un color típic de gent que... No ho semblava. No ho pregunto. Eren dues persones prou conegudes de Sant Just. Noms, aquest no és el cas, però sí, sí. I escolta, una elegància extrema. El negre sempre té aquest to.
Sí, sí. Millor tot negre que tot blanc, eh? Aleshores ja cantes en blanc cubano, però... Bueno, ja et dic, jo he portat pantalons beix, bandes blanques i un jersei també beix una mica trencat, un to beix trencat, i, bueno, és això, no sembles una fitxa al parxís, perquè no vas de dalt a baix amb el mateix color, són tonalitats diferents, però dins de la mateixa gama. I ara que parlava l'Arnau de les parelles...
és important també amb la parella trucar-se o si estàs a casa dir-li, mira, posa't això que jo vaig d'aquest color. A mi m'ho fan, eh? Si poses això. Fins a l'extrem de trucar-te... No, no, m'ho diu en directe.
Clar, perquè si un marxa abans que l'altre, doncs mira, el truques i li dius, avui m'he posat això, això, a la tarda anem d'una nova volta, posa't això per anar combinats. Normalment sou vosaltres, les noies i les dones, que vas decidir... Tu has corregit mai la teva parella? Això no és veritat, eh, Jordi? Hi ha molts nois que tenen molt bon gust a l'hora de vestir-se... Bon gust i l'altra cosa és que t'atreveixis a dir-li tu...
Fes el favor de... Ah, clar, clar, clar. No, però un noi sempre pots suggerir, a mi, escolta, crec que m'agrada més aquest vestit que no pas aquests pantalons. Tu suggeris. En moda, suggeriment. Sí, tu suggeris i no surts de casa al cap d'una hora. Perquè què vols dir? Que no em senta bé? Ja comencem, ja... O això o aquella mirada que et deixa gelat i dius... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
I en el cas de la parella, com es fa? Perquè és important anar de diferents tonalitats, o es pot agafar la mateixa, o...? Home, clar, en parella jo tampoc no aconsello que vagin els dos ni el mateix color, ni dels dos unicolors, un blau, per exemple, i l'altre verd, o groc, però potser és massa exagerat, no?
És una manera de combinar-ho, donar-li un toc de gràcia. Si un va, per exemple, jo que ahir anava tot de veig i la meva parella va amb uns texans, no s'apartava el cel, o un jerseix i una més clar, ell també anirà correcte, anirà cool, i jo aniré també amb la meva... Cadascú amb el seu estil, més o menys, però... No cal anar els dos, jo dic, fitxa de parxís, no ens agraden.
O sigui, combina una mica però que vagis dins d'un color. I menys té dues pitxes, no? Exacte, menys anar, vagis quatre amics i vas quedar un d'un color ja negre, vull dir, no, intentar combinar dins de la tonalitat. Deixeu-me que tenim una altra trucada, eh, que vol participar al concurs. Hola, bona tarda, amb qui parlem? Hola, bona tarda, abans de trucar a la meva secretària. Sí? Al concurs del sopar i no li he fet gaire cas, em sembla. Com? Soc la Paula Molina.
Ets la Paula Molina. Sí. Ja, ja, ja. A veure una cosa, a veure una cosa. Una cosa. Sí, no, abans de trucar a la Paula Molina hem enganxat que era una persona que no... que es feia passar per una altra per participar al sorteig, eh? Sí. Això no és legal. No, no és legal, no és legal. Mira, tinc... Diu que no és legal. Tinc aquí els resultaris. Clar que és legal. Passa'm la Paula Molina, si vols. La veritat. Passa'm la Paula Molina. Sí, passa'm la Paula Molina, perquè és que... No m'heu participat al concurs.
Tu ets la Paula Molina autèntica. Clar. Ja. Bueno, escolta una cosa. Què fem? Perquè és que té veu de persona normal. Jo crec que sí que és ella, eh? Perquè acaben de trucar-t'una dient, sóc la Paula Molina! Clar, llavors això no acaba de quadrar. Jo crec que potser sí que l'hauríem de deixar participar, no? Home, clar. Sí. Home, ho heu intentat dos cops, potser sí. Però això és com aquell del Lerdamer, eh? Paula, però on vius? A veure, la Cristina té dubtes. Clar, on vius?
A la plaça de la Pau, al costat de l'illa de Walden. És que clar, abans t'han usurpat la identitat, això pot passar. Sí, sí, això passa. Jo puc trucar a la ràdio i puc dir, sóc l'Arnau Cònsol, per exemple, no? I no ho sóc. No, però si no tens l'accent d'allà... Us volen dedicar una cançó. Ah, doncs a veure, som tot uïdes. Què?
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
En fi, sí, hola, Paula, moltes gràcies. Com que avui és... Sí, home, sí, jo crec que sí, eh? La castanya és com a fruit o... Quin concepte de castanya? La mistela corre que dóna gust, ja per la plaça de la Pau. Escolta, doncs Paula, sí que participes, no pengis que t'agafarem el...
Encara no t'ha tocat. Paula, t'agafarem el teu telèfon, de veritat, i si guanyes et trucarem. Per cert, on esteu? Què esteu fent ara? Jo!
Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi!
Black Sea. Ah, sí que és aquella pel·lícula de les balenes, em sembla, no? Que les maten i no sé què. Bueno, en fi, doncs que us ho passeu molt bé. Clar, com que és Halloween, clar, sí, com que és Halloween i tal. En fi, ja veig que és un grup aquest bonic, eh? Animat, animat. Sí, animat i tal. En fi, Paula, no penyes que t'agafem el telèfon i rem. Gràcies per, no sé, per trucar i per escoltar-nos. Quin número té? Sí, el número 26, eh? Té el número 26, Paula. El número 26 no cumple. Ja!
Bé, en fi, les deixem que se la vina el seu Halloween, aquell grup de noies, i ja parlem. En fi, bé, continuem amb el que estàvem dient, Mireia, sobre tot això. On ho havíem deixat, ja? En l'outfit unicolor. I en la parella. I en parelles, exacte. Que no cal anar vestits els dos del mateix color, ni cadascú d'un color, però jo em refereixo més al fet de tradir-se anar vestit
tot d'una peça, d'un color. Per exemple, jo fa uns texans, em poso texans i busco algú que no sigui blau marí. No, també pots portar-ho amb el blau marí, per exemple. Moltes vegades acostumo anar de negre totalment. Sí, estàs... Però més per la nit. A veure, tens un sopar o alguna cosa. Això no és incorrecte, no ho podríem dir? El negre és el color més recorrent per la nit. A veure...
Clar, però em refereixo que no us sembli ara una fitxa. No, de nit, de feina. Vambes blanques no. Seria l'1 del parxí. En fi, 6 i 35 de la tarda. Mireia, si et sembla, passem ara a l'espai de llibres amb l'Arnau Cònsol, que el tenim aquí. I tant.
Arnau, t'acabes de posar una copa de vi. No, encara m'hi ha un bolet, eh? Sí, perquè avui parlem de llibres com cada setmana. Abans de res, vull demanar disculpes de forma pública perquè dillumenge passat a Sant Just al carrer vas venir al programa especial que fèiem i llavors l'entitat del taller d'escriptura de Sant Just no vam trobar moment
per poder parlar amb vosaltres del programa especial que vam fer de Sant Just al carrer. Bueno, ho deixarem que els miquelets feien soroll i ja està. Sí, ja està, no? Donem la culpa als miquelets. Deixem-ho així, no? Demano disculpes perquè... Per favor. Per coses de gent. És que hi havia l'alcalde. Ah.
L'alcalde també va venir ahir, justament, per lligar-ho ja. I Joan Margarit també, que el vam entrevistar ahir, justament, ja vam parlar-ho, d'haver rebut el premi com a un dels dos millors poetes, Premi Llatí de Poesia 2013, que es dona a Mèxic, poca broma. Poca broma s'aniva la setmana que ve.
Efectivament, dilluns ens va comentar ahir el programa. En fi, que ahir va començar, efectivament, el primer acte d'aquest novembre literari que molta gent diu, home, és curiós que es faci a l'octubre, no? El primer acte del novembre literari. A veure... I jo sempre els dic, no, és que hi ha tantes... En aquesta tercera edició del novembre literari a Sant Just hi ha tants actes
que han d'agafar... No, el problema és que la gent s'ha de ficar... El dia 1 no pots començar. Dia dels morts, l'endemà de la castanyada, no pots. Aleshores, clar, 2-3 i és cap de setmana. Escolta, doncs, comencem el 30, fem de 30 a 30 i fas un mes, perquè l'últim acte serà el 30 de novembre. Aleshores, fas el mes sencer i, bueno, és això, en el fons és...
És com un pròleg. Atenció, la primera veu del novembre literari va ser la Joan Margarit, per tant, poca broma, em comença amb força. I a més a més presentàvem un llibre d'escriptors novells. Ja n'hem parlat altres, no sé si la setmana passada, però sé que els han entrevistat aquí a la ràdio. La Palmira Badell, el Joan Maria Carbonell...
La Carme Navarra, Xavier Poi i el Montse Sala. Un recull de relats que han fet al llarg de tres anys. Poca broma, eh? Ho deia ahir. No és un treball de final de curs, sinó... No sé, si cadascun ha escrit en tres anys cinquanta comptes, doncs els quatre o cinc que han considerat millor de cadascú, polits, repolits, tornats a mirar, tornats a reescriure, i per tant jo crec que és un volum...
senzillet, petit, que intentarem que es venguin tots i cadascun dels actes del novembre literari i que, bueno, ahir ja se'n van vendre una trentena Déu n'hi do, no? Hi havia unes 60 persones cosa que per començar està fantàsticament bé i vaja, contents Quant val cada llibre d'aquests? 10 euros I on es pot trobar? A algun lloc d'aquí Sant Just? A la ressenya? Jo diria que no
Jo diria que només es podrà anar comprant si es troba un dels autors pel carrer, és factible, sent els autors qui són, i l'altre és en els diferents actes del novembre literari, que en tindrem sempre un allí, a més a més hem pensat de dedicar-ne allò que tots els autors en dediquin un a alguns dels homenots de la literatura que vindran a...
a visitar-nos. Sí, senyor. La setmana que ve, qui ve? Qui ve la setmana que ve? La setmana que ve, per exemple, la Pilar Sant Pau. Pilar Sant Pau, eh? Pilar Sant Pau, el divendres. I del Paco Camarasa, que dimecres hi ha un club de lectura especial de... Aquest dimecres, Paco Camarasa? Correcte. I divendres, Pilar Sant Pau. És una activitat tancada. Tancada. El club de lectura del... Sí, tot i que si algú s'hi presenta no hi haurà cap problema. Però, clar, s'ha d'haver llegit un llibre, que és el que comentaran i el que els 60 lectors... Quin és?
Doncs ara m'agafes així, una mica fora de joc. Bueno, no pateixis perquè tenim una altra trucada per fer el sorteig. Endavant. Hola, bona tarda. No, és que ja veig que és mentir. Ja, ja, ja. És una amiga de la Paula Molina. Sí, és una amiga de la Paula. Anem, anem. Me fan casa, eh, o no? Hola, bona tarda. Bona tarda, amb qui parlem? Hola, bona tarda. Bona tarda, amb qui parlem? Hola, em dic Mireia. Mireia, qui més? Eh, miro.
Com? Miro. Sí, de pollensa, no? Fas accent de Mallorca? No, sap de lluvir. Ja, de lluvir, lluvir, lluvir. Escolta, que no cola, eh? Que no cola. Mem, mem, no escolto res. Què? Escolta, Mireia. Sí? Que no cola, que no cola. Les últimes artimanyes, d'Els Ollins, per intentar participar al sorteig. Jo diria l'efecte de l'Erdammer, eh? De l'efecte directament a Mardivara. A mi...
A mi m'han dit que jo podia participar en el concurs. Puc participar o no puc participar? Sí, sí, molt, molt, molt. Escolta, sí, no, moment, una cosa, és que no ens ho creiem, no ens ho creiem, perquè ja tenim l'esquerra... No te creu, no te creus el què? El què?
És que no cola, no cola. Una cosa, de totes formes, jo vull felicitar i aplaudir... Calla, cada moment. Vull felicitar i aplaudir la creativitat dels oients i l'empeny que hi posen per tenir més opcions per guanyar el premi i participar. Però el proper que sigui...
No, si tornes a trucar, que sigui amb accent de Catalunya Nord, que és fins i tot, saps? Saps allò en plan Pere Cotunyan? Estàs explicant amb el meu accent. Què? Estàs explicant amb el meu accent. No, aquí l'ha fet bé, aquí l'ha estat bé, escolta, que ho sento molt, però és que, a veure, un moment, mira, jo et dic una cosa, jo si per mi fos, jo donaria participació a tots en just, però no pot ser, no pot ser, llavors és una per persona i per trucada,
Llavors el que podem fer és valorar els quatre que estem aquí a la taula, si aquesta trucada l'acceptem o no, perquè no vull tenir la responsabilitat de... A mi em valoreu, valoreu, valoreu. És molt crac, és molt crac. La veritat és que sí. A veure, Cristina, tu què votes?
A veure, jo en principi no crec que la veu sigui la mateixa que la de la Paula, sí que crec que és una amiga de la Paula, que estava en el grupet i que ara han trucat per tenir més possibilitats. Per tant... No, no, no he dit que vota en contra, eh? Perquè hi ha moltes persones que ha trucat al marit i la dona, amic, amiga, germà i germana... Per tant, jo crec que en aquest cas, si no ens està mentint i li podem fer unes quantes preguntes, doncs potser sí que podria participar. Aquesta és la teva opinió. Va dir-ho, va dir-ho.
No, no, no, espera, que hi ha 4 persones més al jurat. Això és com el tu sí que vales, que després depèn si tot passa o no. Mireia, tu què dius? Jo? Hola. Mem, no escolti res. Jo crec que li hauríem de fer un parell de preguntes, a veure si realment és l'amiga de la Paula Molina, i en tot cas, coincideu que han participat germans, amics, cosins... Una cosa, això, els sortejos de Catalunya Ràdio no passa, això. És que Jordi, hi ha un filtre...
Hi ha una persona que filtra les trucades i diu aquesta no passa en directe. Jo si fos productor del Matí de Catalunya Ràdio, per exemple, jo a la Mònica no passa. Jo diria que no. Tu, Arnau, si fos productor del Mònarraco... Jo em deixo comprar per una ampolla de vi, i en aquest cas que sigui evidentment de Mallorca, de la seva terra.
No, no, no. Vi ha pogut ser l'ànima 2. Ah, mira, mira, mira. Vi mallorquí, que jo crec que ella, sent pollencina, no tindrà cap mena de problema per trobar-lo. Paula... Ai, Paula, perdona. Mireia. Mireia. Mireia, Mireia. El vi que acaba de dir l'Arnau existeix a Pollensa... Si és que no s'entorre, després que esteu dient, però ho heu dit tota la vegada. No s'entorre.
Per demostrar que tu ets de Puyansa, com dius? No soc de Puyansa, jo soc de Lluví. De Lluví, ah, val. Per demostrar que ets de Lluví, el vi que ha dit l'Arnau ara, l'ànima 2, és un vi que existeix a ses illes. Es vi? Es vi què? No, escolta, si no ho escoltes... Perdó, perdó, és que no sento res. Com és que no sents res? Puja't els auriculars. Anem? Hola? Sí, anem. On em truques? Per tant em truques tu.
On estava la pau de la plaça? Escotxo, has de dir escotxo. Ara, ara, ara te m'ha enganxat. Has de dir escotxo, és escotxo, és escotxo. Has dit escotxe, has dit escotxa. Oh, te m'ha enganxat. Bé, ben vist, ben vist Arnau. Gràcies per participar, però no pot ser. Bona tarda, adeu, adeu, adeu, adeu.
Ja ho diuen abans, eh? S'enganxa abans un mentider que una persona que es fa passar per un mallorquí. En fi, Arnau, parlem d'un parell de llibres. Un llibre ràpid, jo crec que molt apropiat per Halloween, la nit d'avui. Un llibre de misteri, un llibre que no et diré que faci por, però home, és un cas real, un assassinat que es va produir amb un mas perdut al Pirineu l'any 1943, amb un poble que jo crec que no era ni poble, eren quatre masies abandonades...
Com si fos el cas de Tor, només que Tor va ser als anys 80-90, i això és l'any 43, un crim que havia quedat no sense resoldre, perquè sí que el va resoldre la Guàrdia Civil, però diguéssim que els autors del crim, això ho explica en Pep Coll, en aquests dos tauts negres i dos de blancs, només el pròleg ja ho explica,
molts autors del crim un cop pagada la pena al cap d'uns anys van poder sortir ràpid beneficiant-se d'alguna amnistia del règim franquista i van seguir vivint la seva masia des de la qual havien perpetrat aquest assassinat problemes de terres i tal, per tant això, un assassinat que té aires macabres perquè es carreguen a tota una família
violen a la filla petita i, com que s'estan tres dies a trobar els cadàvers, els gats de la casa que passaven molta gana havien començat a fer de les seves amb els cadàvers putrefactes. Escolta, això què és? Això és nit de Halloween. Es diu així? I qui és l'autor? L'autor és Pep Coll. El títol, insisteixo, és dos tauts negres i dos de blancs. Pare, mare i les dues filles són aquests quatre tauts del títol.
Mal rotllo, eh? I atenció, mal rotllo, però és un llibre que està molt ben escrit. Pep Colla és un autor nascut justament a Personada, un llibre... El poble que hi ha més a prop d'aquestes masies on van passar aquests crims. Ell, de petit, sentia parlar aquesta història. Els avis, els pares deien, sí, sí, aquella masina són els assassins.
i li feia por, donava volta quan anava a no sé quin poble, quan anava entre poble i poble, havia de donar la volta perquè no volia passar a prop de la casa, que ell deia que vivien els assassins. Ell va néixer uns quants anys més tard, però són aquestes llegendes que queden a la muntanya i que ell ara ha investigat. Ell va guanyar el Premi Sant Jordi l'any 2007 per les Senyoretes de Lourdes, després ha escrit altres llibres com l'abominable crim de l'Alzina Graells, el Salvatge dels Pirineus...
tot aquest tema negre, per tant, el toca, li agrada bastant, i bé, si calgués comparar aquest llibre amb algun altre que la gent pugui reconèixer, seria una mena de a sang freda, de Turmen Capote, que el que fa és, l'autor és anar a entrevistar un assassí que està a la presó, bé, que justament va i es carrega a una família que hi ha als Estats Units, en una masia, i també s'encarrega d'altres o cinc per robar. En aquest cas no és per robar. Situat al Pirineu, en aquest cas, no?
En aquest cas és situat al Pirineu, el crim és real, però que a Sant Freda, i ell, home, amb els assassins no, perquè ja han mort, clar, això és l'any 43, llavors ja eren adults, però sí que ha parlat amb els descendants dels assassins, amb els descendants i familiars dels morts, amb testimonis que ara tenen 90 anys i que van anar, quan eren jovenets, i van anar a l'accionar el crim i recorden aquests detalls macabres dels gats.
menjant ossos que ja estaven despresos dels cossos i l'efecte que fa trobar-te quatre persones amb un tret al cap
Amb una casa abandonada. T'estàs recreant? Una mica, però és així, eh? Però és així, eh? És un llibre que té unes setes pàgines... Hi ha un passatge així, que puguem... Així, a l'atzar, eh? A l'atzar... Sí, ara ja sé que és una mica salto de mat, això, perquè no estava preparat, però veig que tens el llibre aquí i m'imagino que els adjectius escabrosos deuen anar que volen, no? En aquesta... No massa, jo crec que la classe justament és que és bastant...
Com a sang freda, és una descripció freda que sí que hi ha algun moment que, clar, hi ha un que diu jo recordo entrar i veure això a quatre cossos amb un tret al coll més que al cap. I, per tant, sang i dolls de sang i els gats que passegen. Però és una descripció freda. Justament no s'hi recrea com jo he fet aprofitant la música ambient que m'has posat.
Bé, doncs es diu dos tauts negres i dos de blancs de Pep Cott. Si voleu, aneu a la vostra llenaria propera. L'explicació així és emblema. La reconstrucció d'un crim real que va quedar imponent.
6 i 47 de la tarda, ens apropem ja al final del programa i ens apropem segurament a un dels punts de la penya del morro que ha generat més expectativa dels últims 10 dies. El sorteig del sopar del Mirador de Sant Just!
Estimats oients, ha arribat el moment i ha arribat l'hora. A partir d'ara ja tanquem les línies telefòniques. En total heu sigut 26 persones les que heu trucat i heu participat.
Per aquest sopar del menú gastronòmic del bolet, que ja hem anat repassant el programa, bunyols de rossinyols, croquetes de ceps, amanida tèbia de rovellons i fruits de tardor, rissota de ceps i carxofes, llurs rostit amb llanegues negres, després filet de bou al porto amb rossinyols i drompetes de la mort, carpatxo de fruites naturals amb elmelada de bolets, reixa de xocolata i tiramissú amb gelat de ceps.
Ha arribat el moment de saber qui és el guanyador d'aquest sopar per dues persones. Jo més ja no puc allargar-ho ja, eh? Estic fent aquí una atenció. Tot això per una sola persona? Què? Tot això? Per dues. O sigui, no, no, no, una persona, perquè el menú és aquest. Per menú, però hi van dues. Dos plats, dos plats per cadascú. Carai, carai, com us l'has gastat?
Valorat amb 40 euros cadascun. No, no, nosaltres haig de confessar que no ens hem gastat res, perquè el pressupost del programa sempre és i serà zero, però això ha sigut gràcies a la col·laboració inestimable, infinita, del mirador de Sant Lluís, que vam trucar fa un païs de setmanes, vam dir, per què no ho fem? Doncs fem-ho, i des de fa, concretament, 7 o 8 dies, que els oients han anat trucant, tenim un total de 26, i la Cristina ja té aquí, doncs la gent ho pot comprovar, eh?, a través de la webcam de RadioSorn.com, em estem posant
Nerviós. O són els timbals una cosa així. Bueno, ara busco els timbals i el redoble. Però comentar que ha participat tothom qui ha volgut trucar-nos al programa en directe entre les 5 i les 7 de la tarda.
Els col·laboradors i la gent que fem el programa no podem participar, això vull deixar-ho clar. Familiars, amics i coneguts d'aquests col·laboradors sí que poden participar, però també vull deixar-ho clar. I ara farem el sorteig.
Amb els noms dels participants que ha escrit la Cristina, un a un, i l'Arnau, tu ho graves en vídeo, Arnau, al final? Sí, sí, sí. Ho grabo en vídeo? No, no, ho tinc aquí. No, no, no, grabo en vídeo, grabo en vídeo, perquè després jo ja em conec. Escolta, tu no has vist la gent, els pollos que munta, a vegades? Sí, grabo en vídeo que després... Puh, grava't. Vale, grava't, estem gravant, eh? I atenció perquè la Mireia Redondo en aquests moments et traurà ara un nom al azar.
I el guanyador és... Amb el número 11, l'Anna Desplugues. Anna García. L'Anna García ha guanyat el sopar per dues persones. El mirador de Sant Jús que ens va trucar la setmana passada i, de fet, ens va comentar quan va trucar que era una amiga d'una noia que havia guanyat l'any passat, la Leia Guillemet, un sopar per dues persones a l'adaptaneu de Sant Jús. Escolta, anem a trucar-la, anem a trucar-la i felicitar-la en directe.
A veure si estava escoltant, eh? Esperem que sí. Si no estigues escoltant, què? No, no, no. Home, seria una opció, no? No lieu la cosa, per favor, perquè això és així i ja està. L'estem trucant en aquests moments.
Sí, això hauria de ser... Jo voto per... Si no agafa el telèfon, s'anula, s'hi treu el paperet i s'agafa un altre. Un moment, un moment. Un moment, un moment. En comptes de dues persones i l'altre surt un altre sorteig. Hola, bona tarda. Que ell és l'Anna García. Sí, soc jo, soc jo. Anna, que ens estaven escoltant. Ens estaven escoltant? Sí.
Moltes felicitats, enhorabona abans de res, 26 persones són les que participàveu. Com et sents ara mateix? Molt contenta, perquè he tingut una setmana molt d'orilla i llavors això és un regal molt bonic per mi. Oh, mira, no hem de dir això, jo m'emociono molt fàcilment i em poso a tota la llagrimeta. Escolta, Anna, ja saps amb qui aniràs al sopar o no? Sí, sí, amb el meu company. Sí? Ho sap ell o no que participaves? No, bueno, sí que ho sabia.
Però ja li donaré la sorpresa. No li diguis, digue-li que és un regalasso que et treus tu. Com ho faràs això? Perquè, clar, pots anar el dia que vulguis. A més, no sé si has estat alguna vegada al restaurant del Mirador de Sant Jús. Sí, vaig celebrar els meus 55 anys. Fixat, fixat. I et va agradar? Molt, molt. És un lloc de bo que val la pena. El que passa és que, com que...
Jo vaig anar amb el menú, eh? Perquè... Sí. El dia de cada dia amb menú. Ja. Bueno, aquest és el menú gastronòmic de bolets que tenen especial d'ara de la temporada. T'agraden els bolets? Ho dic perquè si no t'agraden... Podem anar nosaltres. Sí, no. No, no, sí que m'agraden i tant. No sé acollir-los. Molt bé.
Anna, si no recordo malament, tu ens vas dir que una amiga teva havia guanyat l'any passat un altre sorteig del programa? Sí, sí, sí. Qui era? L'Alaia Guillemet, no? Sí. Ho dic perquè, bé, també estem en família a la penya del morro, malgrat que nosaltres no podem participar i no ens coneguem personalment, doncs mira, no hi ha tanta gent a Sant Jures, plugues al voltant i també ens fa molta il·lusió que
a malgrat que aquí ho t'explogues, vagis al sopar. Per cert, alguna vegada has escoltat el programa o no? Si és que no, no passa res, eh? Mira, a veure, us dic realment, el vostre no, però la meva filla fa anys col·laborava en el programa de cinema amb el Jaume Lidal. Ah, sí, home, el cinema sense condicions de la ràdio, no? Sí, i llavors jo, quan era joveneta, ella tenia 14, 15, 16, 18,
Jo la portava, l'acompanyava. I, a veure, d'alguna manera he fet el seguiment. No els puc sentir perquè jo treballo de nit. Però el programa els fem a la tarda, eh? Però dormo, dormo per treballar tota la nit. Ah, d'acord, d'acord. Escolta, si no és molta indiscreció, de què treballes, com a curiositat?
Ah, d'infermera. Molt bé, molt bé. Doncs escolta, Anna, moltíssimes felicitats. Enhorabona. Disfruta d'aquest sopar per dues persones i m'imagino que a partir d'ara escoltaràs ja l'apanya del morro, no en directe perquè d'ors, però per podcast, que pots fer-ho a través de RadioServe.com. No, és broma. Anna, moltes felicitats. Enhorabona i estem molt contents, eh? Felicitats. Gràcies. Adéu, adéu, adéu.
Bé, a l'Anna ja la trucarem després per explicar-li com funciona tot plegat i què és el que ha de fer per aconseguir aquest sopar per dues persones. I també vull en aquests moments recordar-me de les altres 25 persones que segurament han estat escoltant el programa en aquest moment però que no han guanyat. Un aplaudiment per a elles també, sisplau. Bravo, bravo, bravo.
Gràcies per participar, això és important. Això fa família. D'altra cosa, aquell de la penya del morro, sí, aquella merda de programa que vaig participar i no em va tocar el sopar. Però vaig estar a punt. O les persones que, per exemple, tenen el 10 i el 12, que estaven al costat de l'Anna. En fi, només pot guanyar un i ha sigut l'Anna García.
Veig que ha tingut força èxit i força ressò aquests sordets i jo us comunico ja ara, gent que ens esteu escoltant i que no he guanyat però heu participat o que senzillament no he participat perquè no ho sabíeu, des de la penya del morro intentarem posar tot el nostre esforç i totes les nostres energies per tornar a tenir un sopar d'aquí ben poc. Sí, senyor. Bravo!
Jordi, vaticino una cosa, com comencem a repartir sopats d'aquests, al final... No fem programa, eh? No fem programa.
I un sense sorteig, allò, pels col·laboradors. No cal que sigui dels 40 euros, eh? Jo crec que al mirador li convé, això també. Anem a lli, no cal, no cal. És més, els col·laboradors després venen aquí i expliquen la seva experiència, fan una mica de publicitat, parlant del restaurant molt bé. Al mirador li convé. L'error va ser meu, no dir, escolta, el mirador aquest no hem anat mai, hauríem d'anar abans a provar-lo. Clar, sí.
En fi, acabem el programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta audiència i truqués molta, molta gent als sortejos que fem, què seria trending topic avui? Doncs mira, anaves per la línia. Anna Garcia seria el trending topic. Sí, perquè m'ha fet molta il·lusió que guanyés i a més el que ens ha comentat, que havia tingut un dia una mica així dolent. No, no, una setmana.
una setmana dolenta i per tant me n'alegro que li hagi fet il·lusió i que almenys a veure si amb aquest sopar pot tenir altres setmanes millors Podem dir que el sopar, la grossa ha caigut espluga que ja podien fer ràdio espluga es podia fer un sorteig també però no poden i que no poden perquè no tenen ràdio
Bueno, en fi... No, no, perdó, perdó. Això és un comentari fora de lloc, que serveix ja per dir bon pont a tothom i agrair tota la gent que ha fet possible. La Penya del Morro d'avui, la Carme Verdoia a les notícies de Sant Just, la Clàudia Barberà a la gravadora, el Marc Marbà del Juguem a Casa, també la Núria Oriol a les notícies positives i a la segona hora la Mireia Redondo de Tot un Món de Moda. Mireia, gràcies. Moltes gràcies. Que tinguis un bon pont. Fins la setmana que ve. I també a l'Arnau Consul amb tot un món de llibres. Vigileu els panellets. Sí, sí, sota els panellets.
Gràcies, i com sempre, amb la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook del programa de la Cristina, va, Cristina, bon pont. Bon pont, igualment, fins dilluns. Bona tarda, que us ha parlat Jordi Domènech, el coneixem ara amb l'informatiu Vespre i la Carme Berdoi al capdavant, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé i aneu amb compte, aneu amb compte aquests dies.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Pescar un gran pez, hacer un batido, subir la pasión, encontrarme contigo, hacer el amor después de la tormenta, salir de morir a jugar con las cuestas, tumbarme en la arena, una cerveza fresca, nadar en el mar, bailar de berrugena, refrescarme la gente en una fuente, me diré un favor a un hermano valiente, perder el lleno.
Bona nit.
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. La nova promoció de veïns de Mas Lluí no té ni línia de telèfon ni de TCL. Els primers veïns que s'han instal·lat a casa seva tenen aquest problema des del primer dia. De moment, l'empresa proveïdora Telefònica Movistar no els dona cap solució. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint per altres informacions destacades en titulars.
La llei de dependència a les beques menjador i l'actualització cadastral ha debat al ple municipal d'octubre. La sessió tindrà lloc avui i, a més, han d'aprovar les ordenances fiscals i reguladores de l'Ajuntament per l'any que ve. Joan Margarit guanya el Premi de Poesia del món llatí 2013. És el primer cop que un poeta en llengua catalana rep aquesta distinció. Margarit l'ha rebut juntament.