Fins demà!
Smooth Jazz Club.
Molt bona tarda. Són les 5.
De seguida, Catalunya Informació, nova oportunitat per saber quines són les principals notícies en aquesta hora. En forma titular, també oportunitat en aquesta hora per saber quina és la situació viària endavant. Doncs ara mateix tenim trams de l'antitud a la C-58 a Sabatell, encendit sud i a Badia del Vallès, encendit nord. Segueix tallada en els dos sentits per un accident la BP-21-21 a Sant Martí-Sarroca, a l'Alpenedès, amb un quilòmetre de retencions i desniversaments senyalitzats.
I la Guàrdia Urban ens acaba de confirmar que hi ha hagut un accident a l'altura del carrer Aragó, a Barcelona Ciutat, en Diagonal, i que hi ha col·lapse des d'aquest punt fins al passeig de Sant Joan. L'accident talla dos carrils esquerres.
Som-hi, ara sí, principals titulars en aquesta hora. La Generalitat ja té les dades per poder calcular les balances fiscals pel seu compte i contraposar els números que també prepara el govern espanyol, després que el Ministeri d'Hisenda ha penjat les dades bàsiques a internet. L'expert d'Hisenda Ángel de la Fuente pro avisa que el càlcul que farà servir l'executiu català, que situa el dèficit en 16.000 milions, és un nyap que no se diu amb la realitat.
El Partit Popular tornaria a guanyar les eleccions generals segons el CIS, però amb menys suport. El primer baròmetre, després de l'anunci de la reforma de la lli de l'avortament, augura als populars un 32% dels vots, dos punts menys que l'octubre i tots a menys que les últimes eleccions generals. El PSOE retalla distàncies, però s'estanquen el 26% del suport.
Panamà diu que no cedirà el xantatge del consorci liderat per SACIR, denuncia una actitud intransigent del contractista que ha portat al trencament de les negociacions. En canvi, SACIR assegura que està obert a finançar la meitat dels sobrecostos de les obres d'ampliació del canal centra-americà.
El fort temporal que ha fet de la costa cantàbrica ha partit en dos un vaixell de càrrega davant el port de Bayona, el País Basc francès. Els equips d'emergència ja han evacuat els 12 tripulants que hi havia a bord, un d'ells ferit lleu. El vaixell viatjava sense càrrega.
Joan Carles Sánchez, l'actual alcalde de Sabadell, no es presentarà a les eleccions municipals de l'any que ve després que l'executiva local del PSC ha donat suport a un altre candidat. Sánchez reclama al partit unes primaries obertes i que tracti tots els candidats amb igualtat.
La Filmoteca de Catalunya estrenarà la setmana que ve una pel·lícula inedita d'Orson Welles com a preàmbul del centenari del naixement del reïsador de Cidadà Kane, Too Much Johnson, del 1938. Descobreix la cara més frívola, amable i divertida de l'influent cineasta, segons Esteve Riombau, director de la Filmoteca.
Catalunya Informació. Aquesta nit es juga a l'anada de la semifinal de Copa al Camp Nou, Barça-Reial, societat a partir de les 10.00 dues hores abans el Santiago Bernabéu, Reial Madrid, Atleti de Madrid, Cristiano Ronaldo podrà jugar i han caigut tres partits d'ascensió arran de la Vermella que va veure diumenge a Sant Mamés.
En Waterpolo femení, d'aquí una hora i mig, el Saladell juga a l'anada dels quarts de final de la Lliga Campiones a la piscina de l'Olimpiacós. Els ballesans defensen títol. I a motociclisme, els catalans Marc Márquez i Dani Pedrosa han estat els més ràpids a la segona jornada dels testos de pretemporada de MotoGP que es fan al circuit de Sapang, a Malàgia.
El vent protagonista d'aquesta tarda, una tarda a la qual es mantindrà aquest vent deponent localment intens a zones elevades ja a la Catalunya central. Ambient especialment suau a la costa, pa dominaran les grans clarianes amb bona visibilitat i no es descarta algun ruixat puntual a l'interior i als Pirineus. Demà el vent perdrà força durant el matí i el cel es mantindrà serè fins la tarda.
Sintonitzes l'àdio d'esperc, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esperc, 98.1, ràdio d'esperc.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7, això és la penya del morro. Bona tarda. Mira, al xat de ràdioesvern.com diuen que empiece ya que el público se va. La gente se marea, el público se va. Bueno, ja estem aquí, ja comencem. En fi, avui el programa... Sí, gràcies, gràcies. Parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buena. Bueno, Andrea, bona tarda. Què tal, bona tarda?
Hola, bona tarda. A més a més, també avui tindrem l'espai de carretera reial amb l'agenda de Sant Feliu i Esplugues amb l'Anna Rovira. Connectarem amb la Clara Narvion de la revista Time Out per saber quins són els temes de portada d'aquesta setmana. Les aplicacions del mòbil de l'Edic Pomar i a la segona hora. Connexió amb el casal de joves de Sant Just. Entrevistarem la top model Sant Justenca Clara Mas, Educació Canina amb l'Albert Capapell i el Sergi des de Nova York.
Avui tenim moltes coses, eh? Cristina, bona tarda. Bona tarda. Com sempre, amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook, comencem la penya del morro d'avui. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Però abans de tot això, comencem, com sempre, repassant alguns dels temes més comentats a la xarxa social de Twitter, perquè, Cristina, avui CIS, el PP o PSOE han sigut els temes més tiutejats. Per què? Doncs perquè el PP tornaria a guanyar les eleccions amb el 32% dels vots, però perdria dos punts respecte als sondets de l'octubre i 12 punts respecte als comissis del 2011 si les eleccions es feixin avui, no?
Sí, són les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques que indiquen que el Partit Popular tornaria a guanyar les eleccions amb una estimació del 32,1% dels vots, dos punts menys del que s'indicava el baròmetre d'octubre, mentre que els socialistes continuarien sense remuntar amb un 26,6% dels sufragis respecte al 26,8% que va obtenir l'octubre passat.
Per la seva banda, ERC mantendria estable amb l'11,3% dels vots i UPyD tornaria a pujar del 7,7% fins al 9,2%. Un altre dels aspectes dels quals s'ocupa el baròmetre és la intenció de vot directe, en la qual els socialistes es situen per davant amb 11,8% enfront del 10,8% dels populars. Tot i això, un 21,1% dels encastats es troben indecisos. El 24,2% es negaria a votar, mentre que un 2,5% s'ha negat a contestar aquesta pregunta.
Pel que fa a les qualificacions als líders polítics i els polítics, continuen... Ah, sí, que això sempre... T'agrada, ja ho sé, ja ho sé, Jordi. A veure, a veure, què opina la gent dels polítics? Continuen tots en suspens. Molt bé. Sí, tot i això, Rosa Díez, amb un 4,15, és de les líders més valorades, així com també el titular d'Agricultura, Miguel Arias Canyete, que es manté com el millor valorat amb una mitjana de 3,17 punts, per davant del d'exterior, José Manuel García Marcallo, la ministra de Foment, Ana Pastor, i la vicepresidenta, Soraya Saenz de Santa Maria.
En darreres posicions, el president del govern, Mariano Rajoy, apareix amb 2,22 punts. Se situa, per tant, a la cua dels líders. També apareixen i continuen sent els pitjors valorats el ministre d'Educació, José Ignacio Ver, amb un 1,42, i la ministre de Sanitat, Ana Mató, amb un 1,97.
I acabem amb el reflex que fa el baròmetre sobre Espanya, ja que el 47,7% dels ciutadans encastats defineix la situació econòmica com a molt dolenta i el 39% dels encastats la considera únicament dolenta. L'atur, per tant, continua sent el principal problema per al 78,5% dels encastats, mentre que la corrupció i el frau puja a quasi 8 punts, convertint-se així en la segona preocupació més important per al 39,5% dels ciutadans encastats.
De fet, ara parlarem de l'atur, aquí a Sant Jus, perquè ja ha crescut el mes de geni amb 34 persones, però abans repassem algun dels trending topics del dia d'avui. Ai, perdó, algun dels comentaris d'aquest trending topic. Volia dir, és que ha sigut llarg, avui, eh? Déu-n'hi-do, sí, hi havia moltes coses. Avui l'explicació ha sigut llarga. Home, és que eren 39 preguntes, eh? Sí, sí, clar, clar, resumir això és impossible. Complicat. Atenció perquè, Sergio, diu, el Partit Popular no cau tot el que hauria de caure i el PSOE sembla incapaç de reaccionar com a mínim fins a les primàries. Ai, xx!
Un altre comentari és el de l'Ivan Padrón, que diu que el 24,2% dels engastats a Espanya asseguri que no anirà a votar no és desil·lusió, és irresponsabilitat. I el Pedro Lázaro diu demulador el 6 Rajoy i el seu govern els pitjors valorats de la història de la democràcia. 2,7% a la mitjana del gabinet. En fi, gràcies Cristina. De res. A la segona hora, el trending topic, quin serà? A la segona hora tenim Paco González i un abrazo Paco.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Espera. Bé, repassem ara l'actualitat. Com comentàvem fa un moment, l'atur ha crescut al nostre municipi el mes de gener en 34 persones. La xifra de desocupats ara és, per tant, de 807. Justament, la setmana que ve arrencarà un curs de competències bàsiques organitzat per promoció econòmica per tal de facilitar la recerca de feina a les persones que estan a l'atur. Andrea Bueno, té més informació de tot plegat, tot i que ella no està a l'atur.
No, per sort. El Ministeri de Treball, com deies, ha fet públiques aquestes dades corresponents a les persones inscrites a les llistes d'ocupació al gener. A Sant Just la dada d'atur arriba ara a les 807 persones, 34 més que el mes anterior, i s'ha superat així el llindat de les 800 persones sense feina. Feia 3 mesos que no se sobrepassava aquesta xifra, tot i això és una mica menys que un any enrere, encara la dada era de 814 persones a l'atur.
En el conjunt de la comarca també ha crescut el gener el nombre de persones apuntades a les llistes d'ocupació. Ara n'hi ha 69.576, que són 700 més que el desembre, i a Catalunya també ha incrementat l'atur. L'increment, en aquest cas, ha estat de 9.000 persones, cosa que deixa la xifra final d'atur registrat en 633.800 persones. Cal tenir en compte que les dades no comptabilitzen la gent que ja no cobra el subsidi o que no s'ha apuntat a les oficines de treball.
Bé, avui es posen a la venda, per cert, els tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona. Tindrà lloc el dia 7 de març al restaurant El Punt. Els tiquets costen 20 euros i s'han de comprar al centre cívic Salvador Espriu o al centre social El Mil·lenari. M'imagino que... o no ho sé, vaja, però pot anar tothom o només dones?
És que crec que és un sopar on només acostuma a haver-hi dones. Què? I l'alcalde. Ah, només dones? Sí, i l'alcalde. Ah, i l'alcalde, eh? Ah, només dones i un alcalde. Jo diria que no van homes, almenys els sopars que s'han fet els últims anys. No, molta igualtat, molta igualtat i només poden anar dones.
Un sopar del dia de la dona, especialment. Ah, val, d'acord, d'acord, d'acord, en res, res, res. No sé, si no s'hi pagues també pots unir-te a la causa. No, sí, sí, no sé com, a fora. Des de llum. Sí, des de llum. És una cadira. És un sopar només per dones, no?
Normalment és així. No, normalment no. No sé si aquest any ha canviat la cosa. Jo crec que no. Jo crec que és un... Algú sap això. Jo crec que només és per dones. El sopar del Dia de la Dona és només per dones. És per dones, eh? És per dones. El sopar del Dia de la Dona, Carles, és per... I el Carles. I el Carles. El Carles perquè va posar la música i tal. No? Molt bé.
Vale, vale, molt bé el Dia de la Dona, eh? Molta igualtat i només... Vale, molt bé. I què faran? Què faran? Doncs faran un sopar, com deies, al restaurant El Punt de Sant Just. El Dia Internacional de la Dona se celebra el dia 8 de març, es comemora a nivell mundial, però el sopar tindrà lloc un dia abans, que és divendres, dia 7. Els tiquets es poden comprar a partir d'avui per 20 euros, com deies, al Centre Cívic Salvador Espriu i al Centre Social El Mil·lenari, si voleu assistir-hi, l'últim dia per comprar-lo serà el dia 20 de febrer.
Molt bé, 5 i 12 de la tarda, abans de passar a la secció de carretera reial, parlem un moment de cultura, perquè l'actriu... Parem-ho tot. Para un moment el programa, perquè m'estic posant nerviós. Gràcies. Posa la música d'entrega de premis de gent Sant Justenca, que rep mencions pel món. Perquè l'actriu Sant Justenca...
Clara Segura. No aplaudiu que encara no dic què. Ha guanyat un nou premi. El Premi Ciutat de Barcelona en categoria de teatre.
Clara, Clara. Tota la gent de Sant Just no para de guanyar premis d'aquesta dona. Guanya més premis que respira. Aquest nou reconeixement arriba dos dies després de guanyar el Premi Gaudí de Cinema com a Milloc Trio. Deu tenir la vitrina plena d'aquests premis. La Clara Segura a casa seva.
Sí. Doncs, com deies, aquest premi salia atorgat al Premi Ciutat de Barcelona en categoria de teatre per la seva versatilitat i capacitat de connectar amb el públic en obres com Incendis, molt bona, 28 i mig, i la més recent, La Rosa Tatuada. Perdona, una pregunta. Això d'Incendis, que dius molt bona... Opinió personal. L'has vista i l'altre dos no, perquè no has comentat. Però suposo que també seran bones, i li hem donat un premi per això. No, clar, clar.
Doncs els premis els convoca anualment l'Ajuntament per guardar la creació, la investigació i producció de qualitat realitzada a Barcelona. Hi ha una vintena de categories i en aquesta edició també s'han premiat els escriptors Jaume Cabré i Joan Carreras, el cuiner Albert Adrià, el Centre Cultural Alborn i el Festival de Concerts Itinerants Curts Circuit, entre d'altres. L'entrega de premis es farà el dia 11 d'aquest mes, l'11 de febrer, amb...
al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona a les 7 de la tarda i l'anunci d'aquest nou reconeixement per Clara Segura arriba dos dies després que l'actriu s'enjusti encara en revés d'una altra per la seva bastant cinematogràfica. El Gaudí, la millor actriu secundària per la pel·lícula. Un aplaudiment per la Clara Segura. Tots volem el millor per a ella. Que guanyi premis. El seu segon Gaudí. Bé, doncs què t'ha dit? Felicitats, Clara. Jo tinc un missatge per a la Clara Segura. Puc canviar-lo? Per favor.
Com si fos el teu programa. Clara Segura. Actriu. S'enjustenca. De prop. De prop i de lluny, vas? De lluny de vista per carrer bona vista. Bé, no m'enrotllo. Clara, et vam trucar l'altre dia al programa, el dilluns concretament, per fer-te una entrevista sobre el teu premi Gaudí, que havies guanyat hores abans.
No et vam trobar. No passa res. No passa res. El mòbil el tenies desconnectat fora de cobertura, va sortir el contestador. Avui ja no ho hem intentat ni trucar-te, però algun dia ens agradaria tornar-te a entrevistar i que tornis a passar per la penya del morro. Atentament, Jordi Domènech, un Sant Justenc, trist i desemparat d'actrius que guanyen premis a Sant Just. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Home, si amb això no truca... Bueno, no, escolta, a veure una cosa, que està molt ocupada la Clara, també conciliar la vida laboral amb la vida de premis... És molt dur, eh? És molt dur. No t'hi vulguis trobar mai. Ja ho sé, perquè un dia vaig guanyar un premi...
En fi, Andrea, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a ràdio d'esvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies Edició. Vespre, Andrea, gràcies. Que vagi bé, bona tarda.
Per cert, que d'aquí uns moments parlarem amb la Clara Nervion, que ja sabeu que és una de les que porta el màrqueting i també el community manager de la revista Time Out, que ja ens explicarà quins són els temes i novetats de cara a la revista, que surt cada dimecres al quiosc i als divendres amb el periòdico de Catalunya. Però abans de tot això, ja tenim aquí l'Anna Rovira. Anna, bona tarda. Bona tarda. Comença l'espai de Carretera Reial.
Els altres límits de Sant Just. El més enllà... On ningú vol anar. Com el cementiri de les hienes, el rei León. Això que diu Simba, no balles. Per què? Perquè això no és el reino. S'enfaliu de Llobregat i es plugues. Són això per nosaltres. Ja tenim aquí l'escar del programa, que és l'Anna. Anna, bona tarda. Bona tarda, Anna. Bona tarda. Bona tarda. Fia que no tiri un precipici. Què? Bona tarda.
Què? No cridis, que no s'entén, no entenem. Bé, de fet aquesta setmana tornem a explicar quines activitats es poden trobar a Sant Feliu i a Esplugues pel que queda de setmana.
aquesta música, queda bé, eh? Activitatge Sant Feliu. Vinga, anem al tema perquè a Sant Feliu comencem per demà dia... Dijous. Dijous. Dijous, que demà és 6 de febrer. A veure, què hi ha Sant Feliu demà, Anna? Doncs a dos quarts de vuit del vespre segueixen les jornades de memòria històrica i democràtica i aquest cop parlaran sobre la guerra civil i l'exili. A la xerrada, bueno, a la xerrada es fa càrrec, la porta càrrec... A la cama. Exacte. Sí, ho diu aquí el guió. Molt bé.
I, bueno, es fa perquè es fa la Taneu i es porta a terme durant aquests dies perquè fa 75 anys de l'ocupació franquista de Sant Feliu. No és que se celebri, però... No, es rememora. De fet, aquí a Sant Just, ja vam comentar-ho, va haver-hi un passeig del centre d'estudi Sant Justens, que es va fer aquest dissabte passat, no l'altre, on tothom qui volia podia fer un passeig fent el recorregut de les tropes franquistes. Quan van entrar? Quan van entrar a Sant Just,
que això va ser... El Sant Fari va ser el 25 de gener. Aquí em sembla que hauria de ser el 26 i a Barcelona el 27. Aquest és el recorregut, clar, anaven caminant, les tropes franquistes, tots els propers que s'anaven trobant. En fi, passem a divendres, més activitats, perquè també a dos quarts de vuit del vespre hi ha un espectacle poètic a Ateneu.
Doncs sí, ha anomenat Paraules màgiques en capceta de música. I es fa pel centenari Cortázar. Organitza dones en veu, i com abans que parlau del sopar de les dones, del dia de la dona, no sé si té alguna cosa a veure, i es pot anar a veure la Taneu per 3 euros. Però en aquest cas, excepten homes, no? Suposo que sí, eh? El mateix divendres també hi ha una exposició.
S'inaugura una exposició d'esculptures de Carme a la Torre i al Palau Falguera. Bé, arribem al cap de setmana, dissabte a les 11 al matí. Exacte. I a la xerrada per què hem de pagar el deute amb Patricia Lobato de la plataforma de l'Auditoria Ciutadana del Deute i ho fan a la Torre del Roser i organitza el procés constituent. Diumenge. Diumenge. Diumenge està a tope. Ah, sí? Sí.
Em canso ja només de pensar-ho. De pensar-ho. A veure, què hem de fer? Bueno, tenim i tot un sopar el diumenge, imagina't. Ah, sí? Sí, sí, sí. Pel matí, comencem pel matí. Pel matí, al Parc de la Torre Blanca, hi ha la festa i plantada de roses, de rosers, que comença a partir de les 10 del matí amb una botifarra popular, per tant, pot esmorzar. Ah, que guai. I segueix amb un concurs de dibuix amb els més petits, que crec que les 12, bueno, no sé, pinten roses i no sé què, i després, no sé si és el mateix dia... I les pinja amb alguna cosa, no?
Crec que després hi ha un jurat que aquests dies es diuen el guanyador i tenen uns premis els nens. Sant Feliu de Llobregat, a part de ser la capital que se m'omple la boca. De la comarca. La capital de la comarca, d'acord, ja ho sabem, també és la capital de la Rosa. Per tant, ara, el fet de presentar rosers són, m'imagino, les roses que d'aquí unes setmanes a la festa ja famosa de la Rosa i de la primavera de Sant Feliu es recolliran. No ho sé, perquè diria que sempre hi són aquells rosers allà. Cada any van plantant com un terra ple i així està ple de rosers. Que són d'aquests de plàstic, com els dels xinus. Sí, així no es trenca.
Perdona, aquells dies que fa fred i tal, així aguanten. Bueno, i a partir de les 12 també, a part de la Torre Blanca, hi ha un itinerari guiat pel parc. Ah, molt bé. No sé què explicaran, però no hi ha preu. Ah, no hi ha preu, eh? No hi ha preu. És que és la següent activitat que sí que s'han de pagar 3 euros per això, eh?
que també és un itinerari guiat que es fa al Palau Falguera i comença a les 12, també. I és una visita guiada al Palau Falguera que el preu són 3 euros. Molt bé. Seguim amb el diumenge. Hi ha un concert a l'auditori del Palau Falguera, també. Escolta, tu, Palau Falguera... Sí, no ens movem d'allà. No s'hi cabrà. Però és per la tarda, això. No, el Roser és a la Torre Blanca. Ah, la Torre Blanca, eh? Sí, sí, sí.
El concert és a l'auditoria del Palau Falguera i comença a dos quarts de set. El concert es diu Diàlegs. Actuen, a veure, un moment, eh? Arcàtia College. Arcàtia College. Arcàtia College. Arcàtia College, sí, home. Que són el Lluís Heras, el violonxell i el Quim Termes, el violí. Ah, molt bé, molt adonat. L'entrada val entre 3 i 5 euros. Està bé. Sí, preu popular. Sí. Bé, ja per acabar el diumenge, un sopar.
Exacte, sopar amb dansa del ventre inclòs. Ah. Sí, sí, té bona pinta. Teteria índia. Sí. El preu... Com el cabaret de Sant Jus, que hi haurà properament. Ah, sí? Temàtica a Bollywood, diuen ells, eh? Sí, però accepten tot tipus d'activitats. Accepten tot tipus d'activitats i de números i actuacions. Per tant, aprofito per colar la falca, però sí.
No, si hi ha alguna persona que ens estigui escoltant i tingui preparada o vulgui fer un número musical pel cabaret artístic que es farà a finals de març al Casal de Joves de Sant Just i que es posin en contacte... Ah, però no és un bar ni res, és una actuació. No, clar.
És un dia que s'organitza el cabaret artístic. Llavors, tothom qui vulgui, de forma lliure i altruista, perquè no paguen, puja a l'escenari i fa un número de 3-4 minuts, el que vulgui. Jo vindré a mirar. Llavors, hi ha gent que canta, hi ha gent que balla, hi ha gent que explica codis, hi ha gent que...
Ai, ai, que canta. I de totes les edats. De totes les edats i de tothom qui vulgui. Llavors està més o menys ple al Casal de Joves. Això em sembla que és a finals de març. No recordo quina és l'edat exacta. Van venir l'altre dia del Cabo a explicar-nos-ho. I, en fi, si algú vol apuntar-s'hi, només cal que enviï un mail. Bé, que ens enviï un mail a nosaltres, a la penya del morro. I nosaltres ja... Ho gestioneu. Sí, ja parlarem amb la gent del Cabo. I no només per participar, no? També buscaven presentadors... És veritat. I gent per col·laborar, no? Una mica en l'organització, suposo. Sí, sí, efectivament.
Què t'has dit? Perdona, Anna, que... S'ageixo, no? S'ageixo jo amb la lança del ventre de Sant Feliu. Lança del ventre, de Sant Feliu. Doncs es fa la teteria índia, que és un cafè que hi ha allà a Sant Feliu, i el preu són 10 euros i inclou el sopar, més la lança del ventre, del grup Chandrika. Chandrika. Ah, molt bé, doncs a Sant Feliu.
Per cert, mira, la Vanessa ens pregunta, ja que parlem del casal de joves, el xat de ràdio d'Esvern diu, la gent de 30 anys té dret a entrar al casal de joves? I tant. Home, jo penso que sí, perquè el Sergi Rada, per exemple, que avui justament connectem amb ell, el senyor del casal, ens explicarà les coses que fan i té més de 30, i si entra ell, no?
Aquesta és la teoria. Alguna vegada ho hem parlat, no? Jo crec que això hi ha al programa amb el Sergi. Sí, ell diu que sí, que legalment fins als 35 la Generalitat considera que és jove per aprofitar-te de les subvencions o d'algunes breques. Però el carnet jove s'acaba als 30, no? Bueno, és que això és un altre tema. Ah, val. Ho havien ampliat, no? Als 30 ho van ampliar. No, no, a veure si no era fins als 32 o una cosa així. No, no.
Això és més europeu, no? Això és a nivell europeu. Fins als 30 hi havia el carnet jove? Sí, l'havien ampliat. Fins a quan era, al principi? Fins al 20... 28 o 25, no sé. I van ampliar fins als 30. Jo crec que sí, eh? Escolta, jo també us he dit una cosa. Vam fet diverses ampliacions. Eres jove, qui vol, i se sent jove. Clar que sí. S'ha acabat.
Bé, atenció perquè, com dèiem, arribem a esplugues de Llobregat, continuem amb... Però això aquest canvi de música, oi? Clar, esplugueses... Ai, què passa? Sóc d'esplugues, nen! Sóc més canyero i no em cal lluny a la biblioteca, Pere Miquel. Atenció perquè esplugues, com diem el dijous a l'escola d'adults d'Eugeni d'Ors, hi ha una activitat.
Sí, de 6 a 8 del vespre fan una sessió d'acollida de nou vinguts en què parlaran sobre la nova llei d'estrangeria i informaran sobre les situacions legals vinculades als fenòmens migratoris. Però per anar de cal, una inscripció prèvia. És gratuït, però tant s'inscriure. Com cada dijous, a les 6 de la tarda, a l'editori Maria Rosa Campreciós, una nova xerrada i conferència.
de l'aula d'extensió universitària, i aquest cop tracta sobre la revolució russa a través de les seves imatges. I es fa a càrrec de Maria Solínia Barreña González, i el preu pels nous socis, com sempre, és de 5 euros. Molt bé. Els dijous hi ha una altra xerrada. En aquest cas, el casal de Cultura Robert Brillas. I s'anomena Combatent el pont d'Esplugues de la Guerra Civil, a càrrec de Lluís Martí Bielsa.
Canviem de dia, anem a divendres, a les 8 del vespre es presenta un documental que es diu Llavors de la llibertat, Cala i la generació oblidada. Quins noms? No, ara veuràs, ara veuràs per què. Són llargs, no? Ah, bueno, sí, sí. Tracta sobre el recorregut de l'independentisme en vista de Josep Calassans. Sí?
Serra i Puig. D'aquí ve el nom de Cala, que l'anomenaven Cala. A Barcelona hi ha un institut, hi ha molts llocs de Catalunya, que es diuen tant aquest nom, Josep de Cala Sants, i la gent d'allà diu on vas? I per acabar aquest diumenge a les 11?
El Centro Cultural Andaluz, que està situat a la plaça Macael, ha organitzat una matinal flamenca, que no sé exactament el que és, i diuen que... Perdona, una matinal flamenca deu ser tot d'actuació... Flamenco pel matí? Bàsicament, jo crec que sí. Clar, totes les actuacions flamenques.
Això es porta molt per l'Hospitalet. Però el que jo no acabo d'entendre... Perquè la plaça Macaell forma part de la part d'Esplugues, però està més tocant l'Hospitalet, però aquests actes de flamenc i coses així... Però el que jo no acabo d'entendre ho fan dedicat a Castilla a la Manxa. Castilla a la Manxa es balla flamenc.
Bé, a tota l'Espanya. Ja, però vull dir, no sé... Perquè hi ha els casals andalusos per tot arreu. Sí, però el casal andaluz, clar. Clar, però és el que no entenc. Si ho organitza el casal andaluz i dedica en un dia... Bé, no t'enfadis. No, no, no m'enfado. No ho acabo d'entendre. No, jo, per exemple, vaig estar ara fa poc a les festes del Prat de Llobregat.
I allà al Prat de Llobregat vam fer una mena de... Tablau flamenco. Un tablau flamenco, vam fer, i de sevillanes, també, i pujant-hi de feina d'escola... Que se'n fa l'únia molt, eh, de sevillanes. Ara que penso, a Sant Jus no hi ha res d'això de flamenc, sevillanes i tot plegat, no es fa cap cosa? No, bueno, hi ha la Casa Regional d'Extremadura, però no, clar, no és el mateix, o sigui, no té res a veure ara, jo ho he dit per dir, perquè no té res a veure.
Bueno, i el dia l'acabaran amb un dinar típic, suposito, a Castellà-la-Manxa. Ah, molt bé. Bé, alguna cosa més, Anna? No. Doncs ho deixem aquí. Recordeu que, si voleu més informació, hi ha alguna pàgina web on puguin trobar tot això. Tu d'on ho treus, tu, Anna? Jo ho trec de la web de l'Ajuntament de les Plugues, que hi ha un link que diu l'agenda de les Plugues. Ah, molt bé.
i surten totes les d'agenda. Fas una feina d'investigació. Molt, molt a la foto, perquè hi ha coses que no les poso. I a Sant Feliu, doncs, ho busco. El fet de Sant Feliu, del bolletí digital que m'envia ajuntament i de l'On anem, que m'envia ajuntament. I del fet de Sant Feliu, no, eh? Sí, ho he dit.
Ah, el primer el dic. Bé, doncs ho deixem aquí. Com es nota, eh, que és de Sant Feliu? Sí, anda. És que no sé buscar, no, perquè m'ho va dir el Pau, busca'm aquí jo, vale, ho busco aquí. Anna Rovira, moltes gràcies, fins la setmana que ve, bona tarda. Adéu, adéu, adéu.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Clara Narvion del Time Out parlarem del mes nou de Barcelona, de la Patjada de Dalí a la ciutat Comtal i també dels millors tiramisús. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
Visen mobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Passen dos minuts de dos quarts a sis de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esbert. Ja sabeu que us podeu posar en contacte amb nosaltres per qualsevol qüestió, a través del Facebook, del mail, lapenyadelmorro.gmail.com o de la webcam de la ràdio a radiodesbert.com. Hi ha un xat on podeu escriure el que vulgueu. En fi, com cada dimecres, rebem la Clara Nervion de la revista Time Out, que ja la tenim al telèfon. Claura, ai, Claura, Cla...
Claura. Sí, la Claura. Clara, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Claura, perdona, eh? Em canviaràs el nom cada setmana. A mi ja m'ho fa, eh?, per això. És que és l'edat ja, començo ja a xutxar. Estàs fent mils. M'estic fent mils, no?
8.000, 7.000. 7.000, 7.000, sí. Va, entre en matèria, abans que això no t'esbi cap a coses pitjors, perquè hem comentat que a la revista Time Out ja sabeu que surt els dimecres al kiosk i a partir dels divendres al periòdico, i aquesta setmana a la redacció, aquí a la revista, parleu del mes nou de Barcelona.
Doncs sí, la veritat és que aquesta setmana és molt especial perquè hem canviat molt el disseny de la revista que feia 5 anys que no el canviavem i hem decidit renovar-la. Però en principi, perdona que talli clara, però totes les revistes Timeouts, perquè em sembla que també Nova York, Londres i tal, no tenen el mateix disseny? Tenen un disseny semblant. Aleshores, de fet, Timeout Londres havia canviat el disseny fa uns anys, fa uns mesos, de fet, i nosaltres ara ens hi hem adaptat i hem fet un disseny bastant més nou, hem canviat seccions, tenim col·laboradors nous...
I amb l'excusem, anem-li a explicar als nostres actors què és el més nou de Barcelona. Ah, molt bé. Ah, com vulguem dir, no? Com vulguem dir, nosaltres canviem i hi ha més coses que canvien. Exacte. I què heu trobat, a veure? Doncs hem trobat de tot. Mira, hem trobat botigues noves i restaurants noms, com per exemple...
un restaurant bastant curiós que es diu Porc, que està... Porc, amb K, com si fos en anglès, que el porta l'Oriol Rovira, que tenia una estrella Michelin als casals,
I ben, doncs, tot relacionat amb el món por si, i aleshores tu cuina allà en un forn de llenya, i és molt curiós. Però el menjar és únicament porc, o...? És únicament porc, amb botit, espatlla, tot el que vulguis trobar, però sempre relacionat amb el porc. I acompanyat amb més porc, no? Suposes?
Sí, exacte, i en vez de patates fregides, porc fregit, també. Després també tenim una cosa que delicaté sempre, que està molt xulo, que és l'hotel Majestic, on hem instal·lat un branx nou, que és aquest àpat que ara s'ha posat tan de moda, que no és ni un esmorzar, ni un dinar, sinó una cosa entre mitges, i el Majestic en trobem de luxe a luxe per 52 aurets,
Però pots provar coses tan bones com ostres, marisc, farcellets d'anac amb taronja, d'un guillaça secret iberi... Bueno, bueno, bueno. Això és el majèstic, no? Això és el majèstic, sí. El majèstic, clar, si t'han de posar un bran, jo no posarà una oliva. No sé si t'enrescaven a nosaltres, això. A mi molt, però vaja... I després us...
Us volia explicar una altra associació que heu obert, que em sembla més tan curiós, que és el Club Cronòpios, com aquells cronòpios de Cortàssar, que heu obert el carrer Sarlandina del Raval, i allà hi podeu anar a gaudir, depèn del dia, però projeccions de pel·lícules, curmatratxes, exposicions, recitals de poesia, concerts, bla bla bla. Caram, perdó, és un bar on fan de tot, no?
És com una associació, i fan absolutament de tot. Aleshores, jo crec que la gràcia és passar-se per allà, a veure què t'hi trobes. Ah, molt bé. I com es diu el lloc? Es diu Club Cronòpios. Cronòpios. Sí, al carrer Farlandina número 16. Ah, molt bé, doncs ja ho veurem. En fi, tot això són algunes de les novetats que hi ha hagut a la capital catalana en els últims mesos. A més a més, també a la revista del Time Out d'aquesta setmana, també parleu de la petjada de Dalí a Barcelona.
Exactament, perquè just aquesta setmana es fan 25 anys de la mort de Salvador Dalí. Dalí. Dalí Carxofa, és el que deia? Sí, sí. Com era allò? Ai, que bona era aquesta, eh? Sí, com era aquella? I la d'una polla xica, mica, tica, camacorca i ballerica.
Bueno, és que tampoc... Estic molt bé, Jordi. Sí, gràcies, gràcies. És que vaig fer de Dalí una vegada, jo, eh? Oh, uau! Sí, ja t'ho explicaré l'altre dia. Bueno, en fi, la Patxeda de Dalí a Barcelona, perquè aquest home, la gent vivia, és que vivia a Figueres, vivia allà... Vivia a Port Lligat, allò és on encara hi ha el museu. Exacte. Però no ens hem d'obligar que aquí a Barcelona també hi tenia una relació. Per exemple, trobem les galeries del Mau, allà a Passeig de Gràcia,
on va fer les seves dues primeres exposicions individuals, l'any 1925 i 1926. Ah, mira. També trobem l'ataneu barcelonès, que li agradava molt anar-hi. De fet, en aquella època, als anys 20, era el centre neuràlgic de tota la intel·lectualitat barcelonina. Mm-hm.
i trobem coses més curioses com, per exemple, el zoo de Barcelona. I vosaltres direu, i per què el zoo de Barcelona? I per què el zoo de Barcelona? Què tenia el zoo de Barcelona amb Dalí? M'agrada que em facis aquesta pregunta. Ha sortit així, de forma espontània, perquè tinc el periodisme dins meu, sempre. Doncs bé, l'únic d'una història curiosa que és que l'any 1967 a Air India, que era una companyia aèria, li va encarregar un treball a Dalí. I d'ahir va demanar que li paguessin. Enves d'an diners...
Amb un elefant. Ah, molt bé. És d'aquelles coses sorrealistes. Sorrealistes, eh? Diu, pagueu-me amb un elefant. Sí, exacte. La relació amb el so és que el va donar o alguna cosa? Exacte, que finalment el va acabar regalant el zoo de Barcelona. No, no, és que es veu que a port lligat amb les barques no s'enfonsava sempre. Sí, exacte, no sé què va trobar a casa l'elefant. Ah, efectivament, llavors el va donar al zoo de Barcelona. Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
I moltes altres curiositats de Dalí a Barcelona també trobareu a Time Out. I acabem ja parlant d'alguna de les qüestions que hi ha hagut. Per cert, ai Clara, perdona, perdona, ho tinc aquí. Que tu que estàs al Time Out, tu vas estar als Gaudí, no?, aquest cap de setmana? Vas estar, vas estar als Gaudí. Tu et penses que hi ha un serau que aquí no em toqui d'ara? És que per la gent que no conegui la Clara Nervion, s'ha de dir que està a tots els seraus de Barcelona. O sigui, a tots, a tots.
A tots els que em toca Jordi, a tots els que em toca. Perdona, a tots els que et toca, tots els que vols anar tu, eh? Perquè això coincideix. No, és la Clara de Teimaut, a veure què vol. A veure, ah, doncs que vingui. Perquè a més ella, com que està tuitejant i sempre... Com que va posar-ho tot, eh? A tot allò d'on convinen i va, eh? La Clara marca tendència. Això és clar, per això està plorant-ho. I escolta, com van anar els Gaudí? Què es comentava?
Bueno, van ser una mica polèmics, no tant pels premiats, que en aquest cas va ser la plaga que va arrasar amb la majoria de premis, amb la Neus Ballut, sinó perquè va haver-hi un cert rabat que si TV3 estava a la vaga i no ho televisava, que si finalment ho feia a la xarxa, Lisona Passola, que és la presidenta de l'acadèmia... Va carregar contra els de TV3, els treballadors... Va fer un discurs dient que els companys de TV3 s'havien equivocat, els companys de TV3 no els hi va acabar a molar...
Sí, va ser una mica polèmica aquest any. Sí, sí, sí, i l'any d'allà serpallà al mig fent... Ai! L'any d'allà serpallà al mig fent... Ai! L'any d'allà serpallà amb un gos, amb un vestit vermell, i ara sabia què posar-se. Escolta, vas veure l'Albert Serra que anava maquillat? Però aquest home és així, no? No, però escolta, és que no enteniu la ironia. L'Albert Serra anava maquillat perquè en la seva última pel·lícula, Història de la meva mort, Casanova, que és un dels personatges protagonistes, va...
Ja porta aquest look, saps? De ben blanquet, amb unes coloraines d'aquí a la cara... Està fent promoció de la seva pel·lícula. Està fent promo i no ho vau entendre. La gent deia que era un pallasso per si havia anat allà o no. No, home, no. Estava fent promo a la història de la meva mort. Val, val, val. Bé, en fi, després vas anar a l'Apollo, com que hi havia festa... No, mira que m'agraden aquestes festes. No, no.
Vaig punxar, no em trobava i em feia molt mal el cap i em vaig a dormir podent anar a una festa. No es pot anar cada any a l'Apolo dels Premis Gaudí. Qui diu que no? Perquè no has vingut aquí tant, Jordi!
T'hem trobat a faltar, t'hem trobat a faltar, que tant. Ja ho sé, ja ho sé. Bueno, en fi, anem al tema perquè acabem parlant dels millors tiramisú ràpidament que hi ha a Barcelona. Els tiramisús, que és un postre que és una mena de gelat amb nata i cafè, no? Podríem dir.
Home, gelats. És com una mena de pastís, no? Sí, pastís, pastís. Depèn de l'oflet que estigui. Home, depèn de qui et posen un tiramisú i dius, no? I depèn de qui et cuini. Clar, depèn de qui et cuini, no? En fi, els millors tiramisús de Barcelona, on es poden trobar? Doncs els podem trobar, nosaltres hem escollit quatre. El primer és una pastisseria al carrer Santa Teresa, que es diu de Greco.
El segon és el Calentano, el carrer Rebassa. Després trobem la pastisseria Hoffman, que és un clàssic. Home, al costat de la catedral de Santa Maria del Mar. Sí, de fet al costat del Time Out, per això ens venia de pas. La redaixió del Time Out la teniu per allà al Born? La tenim aquí a Jaume I. Ah.
on si no home, al centre el bon to be guai i després l'última és la del mandaroso pastís que està deliciós segons diuen aquí els nostres directors de menjar i beure perquè tenen un mascarpone i li posen una mica de nata perquè ja sigui totalment esponjol escolta, aquesta setmana no t'ha tocat anar a menjar enlloc, Clara? a mi això no em toca mai oh
Les coses bones no em toquen. Va, calla, que vas tallar els Gaudí amb tots els famosos, eh? I amb el Javier Càmera a pocs metres. En fi, el més guapo de tots, Clara?
Ai, doncs no sé què dir-te. Saps què em sembla a mi com molt guapo? El director de Barcelona de nit d'estiu. És un noiet així de 24 anys. El Dani de l'Orden. Exactament, el Dani de l'Orden. Saps que amb el Dani de l'Orden jo he treballat? Vaig fer un curtmetratge quan ell estava a les CAC. És molt joveneta aquest noi per mi, Jordi. Aquest noi ja se m'escapa. Però molt guapo estava amb el seu smoking. Sí.
amb les seves ulleres, no? I tal, molt modern. Sí, molt agafa pasta, eh? Sí, bueno, un nou versat al Dani i també, escolta, ja que hi som, el Joan Dausà també, eh?, que és de Sant Feliu i que se'm va emportar l'estatueta a la millor cançó. A la millor pel·lícula. Exacte, a la millor banda sonora. En fi, Clara, moltes gràcies una setmana més per haver-nos il·lustrat sobre les coses que feu al Time Out. Gràcies a vosaltres. La nostra revista d'oci de capçalera del programa. Clara, que vagi molt bé, moltes gràcies i fins la setmana que ve. Bona tarda. Moltes gràcies, bona setmana a tots.
Fins demà!
I a punt a punt d'arribar a tres quarts de sis de la tarda, com cada dimecres ja tenim l'Èric Pomar a l'estudi número un per parlar-nos de diferents aplicacions mòbils. Èric, bona tarda. Bona tarda, què tal? Avui, molt bé, ara hem de fer una pausa per la publicitat o d'aquí uns moments de què ens parlaràs, Èric?
Us parlo de la setmana de la Lego My City. Lego My City? Que també és una aplicació que ara surtin nova actualitzada. Ah, sí? Sí, que a mi m'ha viciat bastant. Bueno, i com sempre, el top iOS i el top Android. Molt bé. I l'aplicació friki de la setmana. Candy Crush que tenim, en primer lloc, no? Sempre? Sí. Ara en parlem... No, no, Candy Crush, avui no. Ah, bueno, això és notícia. Ara ens ho explica, sí, a la secció d'aplicacions mòbils de l'Erico Mart. 98
Veus de la parròquia
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.ca.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Doncs ara passem a les aplicacions amb l'Eric, però abans deixem-me comentar breument que ahir el programa, com que feia Facebook 10 anys, vam penjar i vam preguntar als oients si algú se'n recordava de la primera vegada que havia escrit a Facebook i què havia escrit. I la veritat és que, Eric, tu vas contestar. De fet, veig que van contestar quasi bé tots els col·laboradors del programa.
Comencem per la Rovira, no?, en aquest cas. Amb motiu del desaniversari de Facebook, volíem saber quina va ser la vostra primera publicació en aquesta xarxa i si la recordeu, eh? Ja fa anys d'això. L'Anna Rovira, per exemple, diu impossible de recordar. L'Albert Capapéi diu, ostres, diu, a l'igual me'n recordo, però crec que va ser alguna cosa així com lo que estás pensando, perquè abans posava escriver lo que estás pensando. És veritat, eh?
ara el Facebook què et diu? Estiu alguna cosa, em sembla, no? Alguna cosa per l'estil. Després també, Eric Pumar, tu vas posar en l'ordenador i limpiando. Sí. Aquest va ser el teu primer post. La pregunta és, te'n recordaves o la vas buscar? La vaig buscar. Ah, a més, el 2008, quan tenia 8 anys, quan tenia l'edat del meu germà d'ara. Que jove, no? Amb Facebook. L'Eric ja... Vas comptar? Per això estic jo el programa. A més, a més, ajuntaves una captura de la pantalla perquè veiéssim que era
veritat, eh? El Rafa Cano, també col·laborador del programa, eh?, que ve la tertúlia dels dilluns, diu, va ser el 14 de novembre del 2008, queda clar, que impossible recordar, i he tirat de meroteca, jeje, i per lo que he vist vaig dir, peleándome con el mundo empresarial, eh?, molt bé.
La Roser, que també col·laborar al programa, la tindrem de fer avui no a l'Educació Canina, però la setmana que ve sí. Diu, doncs mira, va ser un escrit preciós, que ja no cal recordar, però que m'agrada tornar a llegir. Ah, eh, veus, no cal recordar. Ara la setmana que ve li preguntarem a la Roser per què no vol recordar aquest escrit. I després el Néstor Ribas, que diu, jo sí, el 2008. Néstor Ribas está tan cansado que se hiere a sí mismo.
diu que també ha tirat de la maloteca. En fi, doncs gràcies a tots els comentaris de la gent a través del Facebook. I, per cert, deixeu-me recordar que aquests dies està molt de moda posar una mica el vídeo que et fa Facebook de forma gratis i automàtica dels teus 10 anys. Jo ja ho he fet. Tu ho has fet, Cristina? No, ni ho penso fer per això. I tu, Eric? Jo ho he mirat com que dalt el vídeo i no... A no t'ha agradat? Bé, sí, potser que el poso.
Bueno, no sé, això depèn, perquè és que no pots canviar res, tampoc. El vídeo te'l fa... No, ja ho sé, te'l fa així tal qual. Bueno, pots canviar les fotos. Si corres les fotos ja no et surt. Ah, sí? Tu has provat això? Sí. Ah, i què? Sí, sí que funciona. Ah, va, va, o sigui que si alguna foto no t'ara, la vores al Facebook i llavors ja... Ja no ho surt.
En fi, l'aplicació de setmana que ens portes, Eric, és la de Lego My City. Exacte, lògicament, és una aplicació a Lego, saps? El joc de construcció, ok? A mi m'ha viciat molt, m'ha agradat molt perquè tu tens la teva pròpia ciutat de Lego i representa que has de fer missions de policia, de rescatar el mar, transportista, bomber, policia de paisà, carreres, assistència a la carretera, de tot.
Ah, però no es tracta de construir. No, no. És a dir, tu tens com una figureta, no?, de Lego i has de fer missions, no? Sí, has de fer missions. Per exemple, m'envien un missatge dient, s'està ofegant un al mar, ves-lo buscar ahí. Has d'anar agafant l'helicòpter i anar-lo a rescatar. Series una mica com el xèrif de la ciutat o el responsable, no?, en aquest cas, i t'has d'encarre una mica de tot. Exacte, però dels bombers, de la policia, de tot. I què va, amb costrió de nivells i coses així? Sí, sí, sí. Has d'anar superant? Molt bé. Fins a quants té, per això?
No ho sé, jo he arribat al 6 o al 7. Però clar, van evolucionant tots a la mateixa vegada. Els personatges que apareixen? No, no, els nivells. Els nivells? Perquè tu tens les opcions de fer-ho de bomber o de transportista o de policia. Ah, pots escollir, no? Pots escollir, llavors clar, si tu et passes el nivell de bomber però no t'has passat el de policia, no pots anar a l'altre nivell.
Ostres, per tant has de jugar cada nivell amb cada personatge. Clar. Uf. Sí, sí, sí. Vícia. Però és una mica etern, no, el joc? Home, depèn. Ostres, però per passar un nivell, quants personatges poden haver-hi? Buah. Clar, és que ni que siguin cinc. Has de jugar cinc vegades al primer episodi per poder passar al següent nivell. Per poder passar al següent nivell. Home. Sí, sí, sí. I enganxa molt? Enganxa, enganxa.
Però és diferent, no?, amb cada personatge per això? Sí, home, clar, clar. Sí, sí, enganxa, a mi m'ha enganxat molt. S'haurà de provar, en tot cas, no? Sí. Bueno, per cert, Jordi, que això va per tu. Perquè nosaltres som d'Apple. No hi és per Android. Ah, no està per Android, eh? Molt bé, eh? Molt bé. I no hi ha alguna alternativa similar? Sí, hi ha una similar. Ah, sí? Que també és Lego My World.
Lego My World, sí, perquè s'acostumen a posar noms més o menys semblants, sí. Molt bé. Doncs aquesta aplicació, Lego My City, que és la que destaca, representa que has de fer missions, com diem, de policia, rescatar el mar, transport i estar bomber, en fi, cada una amb un nivell diferent, recomanable, eh? I gratuïta, no? Gratuïta, gratuïta. Gratuïta, molt bé. Bé, doncs un cop he fet aquest repàs de l'aplicació de la setmana, alguna cosa més que vulguis afegir sobre el tema? No, està bé, l'aplicació, vull dir...
Que l'aprovis, no? Sí. Ja aprovarem, me l'apunto, eh, Lego? Vinga. Passem al rànquing de les més descarregades. Comencem pel sistema operatiu iOS, iPhones i iPads. Sí, una cosa. Ah, sí? Abans de tot, començo també a pensar en el que tu deies. Ah. Que Apple força... Sí. Que surti les aplicacions... No són les més descarregades, són les que promocionan el propi Apple. Sí, però tu te'n vas a la classificació de l'iTunes... Sí.
I ens surten aquestes. Però com a més descarregades, també. Com a més descarregades. Això, perdona, això ho sento molt. Com a top 25. Però perquè ho posen ells. Això fa un tuff, Eric, eh? L'últim any s'ho pensa. Sí, setmana i setmana, vull dir, amb fills.
Comencem, com dèiem, parlant d'aquestes que com a mínim estan al top 5 dels sistemes operatius iOS, tant per iPhone com per iPad. Amb la cinquena posició trobem Fun Heroes Saga. El mateix dels del Saga, del Rescue Saga.
Encara no sé per què ha sortit allò que havien registrat el candy. Deien que era per canviar el nom. I no el canviaran normalment. De moment no l'han canviat. Ah, bueno, però si tenen la intenció potser poden fer un cop que tinguin registrat, ja a partir d'aquí ho poden fer quan vulguin. De totes maneres, en aquesta primera opció, que és el Farm Hero Saga,
Sí que és cert que jo acabo de veure, i en relació amb el que just ara parlàvem, que és que han tret més anuncis d'això per televisió. Sí, és que els de Candy Crush aquests... Realment... Jo crec que és un dels únics jocs que he vist que es promocioni per la tele. Sí, però si et fixes, doncs ara, per tant, no apareixen tants del Candy Crush, però pots arribar a veure molts més del Farm Heroes aquest. Per exemple. Per tant, jo crec que sí que pot tenir alguna cosa a veure amb el fet que...
ho intentin promocionar d'alguna manera. Home, clar. Bé, eh... Jo no veia això que es publicitava un joc per la tele des dels Angry Birds. No, no ho he vist més. Sí, sí, no, de fet... No, i aquests, encara això que treuen, ho posen. No, per exemple, també un dels... del número 4, per i jo es trobem a 3 players. Sí, aquest ja porta molt de temps. Sí, aquest és el de...
Jo he de reconèixer que me l'he descarregat al final. Home, per curiositat, no? I està molt bé, per cert. Necessitava veure una informació de trobar d'un dels seus canals i me'l vaig descarregar. El problema que vaig tenir és que a l'hora de veure el vídeo...
si durava uns 50 minuts una cosa així al programa doncs se'm tallava els 15 és a dir em sortia publicitat i se'm tallava el vídeo intentava tornar-lo a carregar i de tot i no em deixava per tant només podia veure els primer 15 minuts jo me l'he deixat per curiositat no per res més jo també eh i en principi jo tinc la de la de mi tele.es que és la de media set aquesta sí que va bé també va bé perquè m'he vist cap ídols a la que s'avecina s'encés i no es tallen i apareix publicitat apareix al principi
Val, però no entra a mig, no? Però no entra a mig, no, no. En aquest cas, doncs, a mi em va succeir això, per això li deixo com a dubtosa aplicació. Bé, atenció, en tercera posició trobem a Flappy Bird. Sí, és com, saps aquell Mario Bros, dels més antics, que havies d'anar per sobre d'aquella mena de tubs? Sí, poin, poin, sí. Sí, doncs aquest, el mateix, però és com un pato. Ah, un anac. Un anac, però rep superpixelat. Ah, sí.
I res, no és més que això. És el mateix, eh? És el mateix. Segona posició, Pocket Toons. Sí, aquest és una aplicació que... Per jugar a pòquer? No, no, no. A pòquet, perdó. No, no, no és pòquer. No és pòquer, és pòquer. Pòquet de butxaca, no? Pòquet de butxaca. Sí, aquí és per... Si tu tens una tauleta, o sigui, en aquest cas un iPad, per als nens petits de la casa, en aquesta aplicació et reuneix tots els vídeos de YouTube de dibuixos animats.
Llavors els pots veure molt més fàcil. Després també, per exemple, en primera posició tenim Monopoly Millionaire. Sí, aquest és del Monopoly, però per jugar amb l'iPad, aquest és per jugar amb més persones...
Però en un nivell molt més multimillonari, diguéssim. O sigui, no és això que et falten diners per comprar això. No és el base, no? No, no és el base, no és el base. I portaria, suposo, alguna adaptació i alguns canvis, no? Sí, sí, sí. Bé, passem ara als sistemes operatius per Android. És que si no no tindrem temps, eh?, de fer-ho tot. És que aquest és molt, molt simple perquè gairebé mai canvia. En cinquena posició, Subway Surfers. Aquell dels trens. Sí.
Ah, que et vaig dir que estava molt bé. És veritat, és veritat, és veritat. Molt recomanable. En quarta posició, Hora d'Aventures. Sí, aquest és el de la sèrie de la tele. Hi ha una sèrie a la tele que és d'Hora d'Aventures. Per cert, que mira, l'Andrea Bueno, dels serveis informatius d'aquí a la ràdio, coneguda per tots, ha escrit al Facebook de la penya del morro i també ens comenta que la primera vegada que va escriure alguna cosa al seu Facebook personal era, hauria d'estar a la facultat, però estic dormint. Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
I després dius, ostres, era un inconscient. Sí, per què? Per estar dormint? No, home, no. En fi, si voleu escriure'ns la vostra primera frase al Facebook, busqueu-la i ens la poseu al programa del Facebook de la penya del marró. En fi, en tercera posició tenim el pou. El pou, com sempre. Patata o... Patata, patata. Patata, patata. El pou és la P de patata. Pepo, sí. Clar, és així. Farm Heroes Saga, en segona posició. Els Candy Crush.
i després, lògicament, el Candy Crush, com sempre. El Candy Crush, efectivament. Bé, doncs aquestes són les aplicacions més descarregades, com a mínim, sí, d'Android, i el Top 5 d'IOS, Apple i iPad. Què has escutat això? Res, ara ha sigut el mòbil. Què ha passat? Res, que l'he pujat en silenci. Ara l'he pujat en silenci. Ara l'he pujat en silenci perquè arriba l'aplicació friki de setmana. Exacte.
I és que aquesta aplicació que ens portes avui es titula xampany. Exacte, és per aquells moments en què heu de celebrar qualsevol cosa i per desgràcia o per oblit us heu deixat l'empoli de xampany. Oh. Sí, clar, i què fas? Doncs amb aquesta aplicació podeu simular el moviment.
Què s'obre de l'ampolla del champany? Mira que inventen tonteries i rocades. Home, però és més barat que trucar al telebotell aquell. Sí, però espera. Silenci, a veure. Ho tens tu? Tu primer has de tocar la pantalla, et surt l'ampolla. L'ampolla, sí. Primer fa aquest soroll. Ah, surt el paper. Ja, com obrim el paper, llavors has de moure. Ah, perquè surti bé. I apretes el tap. Oh!
No té més. Perdó, ja inventaran xurrades, ja, eh? Inventaran xurrades. Altres coses, no, però xurrades, noi, les que vulguis. A més, no poder. En fi, amb aquesta explicació, dius que, clar, es pot simular en tot moment que s'obre l'ampolla de xampany, no? Sí, sí, sí. I fins i tot esquitxar els vostres amics, però, clar, els hi tens el mòbil, no? Esquitxen el mòbil. Ja, ja, ja, en fi. Bé, més d'un moment se li trencarà. Eric, moltes gràcies per haver vingut una setmana més.
I nosaltres tots seguit connectem amb Catalunya Informació per escoltar les notícies de les 6. Tornem a la segona hora amb el casal de joves, amb el Sergi Arrada. Tindrem també a la model Clara Mas i a l'Albert Capapé i a l'Espai d'Educació Ganina, que ens explicarà una història molt curiosa sobre un cas que ha tingut. I acabarem connectant amb Nova York, amb el Sergi Pont. Tot això avui a l'Apenya del Morro. Fins ara!
Bona tarda, són les 6. Bona tarda.
El primer a titular a aquesta hora per la informació viària, Oriol Montné, bona tarda. Hola, bona tarda. Ques a aquesta hora a la P7, a Barberà del Vallès, en sentit sud. També a la B30, a Barberà, en sentit nord. Ha millorat la situació, però encara hi ha algun punt de retenció. Molt càrregada a aquesta hora, a la C58, a Montcadre, a SAC, en sentit sud. I uns trams de l'Antitud a la Ronda Litoral, a l'Atura, a Santa Franca i Cantor, i s'en sentit Trinitat.
La Generalitat ja té les dades per poder calcular les balances fiscals pel seu compte i contraposar els números que també prepara el govern espanyol, després que el Ministeri d'Hisenda ha penjat les dades bàsiques a internet. L'expert d'Hisenda, Ángel de la Fuente, ja avisa a Catalunya Ràdio que el càlcul que farà servir l'executiu català, que situa el dèficit en 16.000 milions, és un nyap que no se diu amb la realitat.
El PP tornaria a guanyar les eleccions generals, segons el CIS, però amb menys suport. El primer baròmetre després de l'anunci de la reforma de la llei de l'avortament augura als populars un 32% dels vots, dos punts menys que l'octubre i dos ja menys que les últimes eleccions generals. El PSOE retalla distàncies, però s'estanquen el 26% de suport.
El Vaticà creu que l'informe de l'ONU, que critica la passivitat de l'Església davant dels casos de pederàstia, no va tenir en compte les explicacions que va donar la Santa Seu davant al Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides. A l'informe, l'ONU exigeix al Vaticà que entregui a la justícia tots els capellans pederastes i l'acusa de no reconèixer la gravetat dels fets.
El govern espanyol està preocupat per la situació d'impàs en l'adjudicació de Catalunya Caixa. El president del FROP, l'organisme que tutela l'entitat catalana, diu al Congrés que no hi pot haver un nou intent de venda que acabi en fracàs, com ja ha passat dues vegades. Panamà diu que no cedirà el xantatge del consorci liderat per SACIR, denunciar una actitud intransigent del contractista que ha portat al trencament de les negociacions. En canvi, SACIR assegura que està oberta a finançar la meitat dels sobrecostos de les obres d'ampliació del canal centre americà.
L'expresident de Ferrocarrils de la Generalitat, Antoni Herce, condemnat a quatre anys i mig de presó, torna a complir condemna a quatre camins des de fa una setmana. L'Audiència de Barcelona ha desestimat el seu recurs i revoca el tercer grau que només l'obligava a dormir al centre.
El cert català fa pinya contra la prohibició dels animals als seus espectacles. El sector demana participar en la modificació de la llei que s'ha de debatre aquest semestre al Parlament. Catalunya Informació. Esports. Aquesta nit es juga a l'anada de la semifinal de Copa, el Camp Nou Barça-Reial Societat, a partir de les 10, a les 8, Reial Madrid Atlètic de Madrid. Cristiano Ronaldo pot jugar a aquest partit, tot i que el comitè de competició l'ha sancionat amb 3 partits.
En Baterpolo fa mania avui al Sabadell, jugarà a dos quarts de vuit, l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campiones a la piscina de l'Olimpiacos. Pel que fa el temps, aquesta tarda es mantindrà el vent deponent, localment intens a zones elevades i a la Catalunya central, ambient especialment suau a la costa. Predominaran les grans clarianes amb bona visibilitat i no es descarta algun ruixat puntual a l'interior i als Pirineus. Demà el vent perdrà força durant el matí i el cel es mantindrà serè fins la tarda.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 3 minuts, us parla Andrea. L'atur creix en 34 persones al gener a Sant Just i arriba a les 807. El Ministeri de Treball ha fet públiques les dades corresponents a les persones inscrites a les llistes d'ocupació. A Sant Just la dada d'atur registrat al gener torna a superar llindada a les 800 persones sense feina. Feia 3 mesos que no se sobrepassava aquesta xifra. Tot i això, és una mica menys que un any enrere, en què la dada era de 814 persones a l'atur.
En el conjunt de la comarca també ha crescut el gener el nombre de persones apuntades a les llistes d'ocupació. Ara n'hi ha 69.576, que són 700 més que el desembre.
Més qüestions, l'estalvi energètic, l'ús de bicicletes, el parc natural de Collserola i la prevenció de residus són els temes que es tractaran demà dijous al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental i sostenible. D'aquesta manera, tothom qui assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietuds i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats.
Per facilitar l'accés a la informació dels temes que es tractaran al Consell demà, els documents de treball es poden consultar a l'espai participat del web municipal santjust.cat. El Consell de Medi Ambient tindrà lloc demà dijous a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
I un apunt més, el procés de renovació de l'enllumenat de Sant Jus ja està en marxa. Aquesta setmana s'acaba el termini de presentació de sol·licituds a les empreses que vulguin tirar endavant la renovació. Després, Promunça adjudicarà el projecte. Cada entrada preveu gastar mig milió d'euros. L'Ajuntament segueix amb el seu compromís d'estalvi energètic al municipi i un dels principals projectes per aconseguir-ho passa per canviar tot l'enllumenat del poble per substituir-lo per un de més eficient.
És un projecte que en total preveu una inversió d'un milió d'euros en cinc anys, aproximadament. Ara la inversió inicial serà de mig milió per començar a tirar-lo endavant. L'objectiu final de la renovació d'en Allumenat serà reduir un 40% el consum d'energia a Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Mentrestant, us recordem que trobareu tota la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverbo. Ei, hola, què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora. D'aquí una estona connectarem en directe amb Nova York i amb el Sergi Pont. A més a més, també tindrem l'espai d'educació canina amb l'Albert Capapell i entrevistarem la Sant Justenca i també top model, la Clara Mas, que ens farà una visita, i el Sergi Rada.
La Cisrada també és model, estones perdudes, del casal de joves de Sant Jus, que també ens explicarà quines activitats fan en aquest equipament juvenil del nostre municipi. Però abans de tot això, Cristina, ens posem una mica al dia amb el trending topic de la segona hora.
Perquè avui el més comentat i tuitejat també ha sigut Paco González i un abrazo a Paco a Twitter, perquè la dona i la filla del periodista esportiu Paco González han estat ferides amb arma blanca en el que sembla que ha estat un atracament, tot i que no se sap ben bé què hi ha sigut.
Sí, s'estan investigant encara. De totes maneres, ja hi ha dues persones detingudes que es creu que poden ser les autores d'aquesta agressió aquest matí, tant a la dona com a la filla del periodista esportiu de la cadena Copé, Paco González, en el possible intent d'atracament a l'urbanització Les Lomas de Boadilla del Monte a Madrid.
Segons han informat fons de la Guàrdia Civil, a primeres hores del matí, un home i una dona han abordat el vehicle en el que circulava mare i filla. Tot i això, la dona del periodista ha patit cinc ferides d'arma blanca i ha estat traslladada a l'Hospital Puerta del Llerro per ser intervinguda quirúrgicament, tot i intentar resistir-se a aquest atracament. I la seva filla, per la seva banda de 19 anys, ha aconseguit escapar. Tot i això, ha patit també dues ferides d'arma blanca i es troba amb lesions lleus. Finalment, els assaltants...
tot i escapar, han pogut ser detinguts, gràcies a un testimoni que va presenciar els drets. Bé, què diu la gent de Twitter? Per exemple, Tomás Roncero, també periódist, reconegut ja per tots, per la seva imparcialitat, diu, molts ànims a Paco González, a la seva dona i a la seva filla. Aquests canalles no se salutaran amb la seva. Covard, una abraçada forta, company.
Un altre comentari la fa la Karen Peiró, que diu el periodisme espanyol en xoc per l'agressió a la família de Paco González. I el Tomàs Guás, també periodista conegut per la seva imparcialitat, diu molts nònims per Paco González i la seva família. Afortunadament tot ha quedat en un gran ensurt. Amb el hashtag també un abrazo Paco. En fi, connectem amb el casal de joves.
Un home, unes idees, un color, el blau, unes clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Sergi. Què tal? El senyor del casal. El senyor del casal. El senyor del casal, com t'anomenen alguns oients del programa.
Sí, sí, sí, que em volen contractar d'altres programes. Sí, et volen contractar... Ja vaig veure... Això m'ho has d'explicar bé, perquè vaig veure com a través del condensador de Flusso... No, que es diu... Ara diu Flusso. Ara només Flusso, saps? Amb el Xavi Roldán, que es fa els dijous de 8 a 9 del vespre aquí a la ràdio.
Van tirar-te la canya per intentar contractar-te i anar a pastar els teus serveis, que van molt buscats, per això tenim aquí, el programa aquest de la ràdio. Què faràs, aniràs o no?
No. No fa res, perquè el dijous a la tarda és la meva tarda lliure, i jo no visc a Sant Just. No vius a Sant Just? No, sembla que sí, perquè sempre estic aquí, però no. Llavors què? No ets Sant Justenc, tu?
No. Oh! Mai. Oh! Bueno, però estic a la festa major, estava a la comissió de festa... Això t'anava a dir, estaves... Renegues del poble que et dona de menjar? No, no, no, renego. Jo, professionalment, sí. Sí? Sí. I soc blau com el que més. I sentimentalment...
Eh, no. Però perdona una cosa, Jordi, no havíem quedat aquí a la penya del morro que tota persona que treballés o passés per Sant Just era Sant Justenca? Depèn, depèn. Bueno, tu, Jordi, no ets de Sant Just, eh? Què? No, perdona, aquí hi ha una cosa que a la penya del morro que hem quedat, que és que és de Sant Just qui vol ser de Sant Just. I ja està, ja està. Qui vol ser de Sant Just? Ja sí!
I del Cineclub Utopia? Què? Què passa? I del Cineclub Utopia? Què passa amb el Cineclub Utopia? Que si vols ser del Cineclub... Ah, no, no, no, gràcies, però és del Sant Just igualment. Com la majoria de gent de Sant Just, que és de Sant Just, però no és del Cineclub Utopia. En fi, Sergi, entrem en matèria perquè no tenim gaire temps. Avui no. Què? Avui no. És que tenim la Clara Mas, la Clara Mas d'aquí uns moments, no ho farem esperar, la Clara Mas, que és una...
top model. Però t'has dit que jo també soc model de conducta, no? Has vist la Clara Mas a les tanques publicitàries d'aquí de Sant Just davant del Walden? Hi ha una que surt amb roba interior. Mira. No sé si... No sé si l'has vista. No. Ara parlarem d'això amb ella. Ara parlarem d'això amb ella. Com es diu la... Abet. Abet, sí senyora. Abet, amb la campanya Abet. En fi, va Sergi, anem al tema. Activitat, sí. El dissabte tenim l'audició dels tallers de música. Visca!
T'ho he ocupat tot el dia. Sí, senyor. Des de les... Bueno, aquí comença a les 10, però ells venen a les 9 del matí, fins a les 2, se'n van a dinar rapidet, eh? A les 4 tornen, fins a les 9 i mitja 10 de la nit. Bé, deixa'm recordar que són les audicions obertes al públic, tothom qui vulgui pot anar i són gratis. Sí, sí, sí, sí, sí.
Primer, al matí actuen la secció més infantil dels sellers de música, i a partir de la tarda hi ha adolescents i adults, i acaben amb els profes. Molt bé, doncs, escolta, té bona pinta, com sempre, eh? Cada trimestre en fan una, oi? Sí, sí, sí, i ho peten, eh? Sí, no, no, poca broma, perquè clar, tu pensa que entre amics, familiars, coneguts, on qui vulgui anar, doncs ho pot veure. En fi, Sergi, més coses. Més coses. Eh...
Torna, mira, amb una exclusiva també, això a tu t'agrada. A veure. Torna al curs d'Hort Urbà, perquè tenim una parcel·la als horts municipals, i torna al curs d'Hort Urbà, que ara hem de tornar a fer la publicitat i tal, arrencarà a finals de mes, i després la gent que participi en el curs, doncs podrà fer servir la parcel·la del casal durant tot el curs, durant tot l'any.
I allà podrà fer els seus tomàquets, els seus pebrocs, una mica dins l'altre del que vulgui. Serà compartit i d'aquesta manera després es poden calentar i fer i cuinar el forn del casal, per exemple. Per exemple. S'apunten també a cuina.
Clar, clar, clar. La idea és formar amb totes les matèries els joves de Sant Just i que ja no depenguin de ningú més. I que el casal de joves sigui una entitat autònoma i es pugui independitzar del municipi i vagi ella sola pel món. Aquesta és una mica la idea. Molt bé, Sergi.
Sí, a mi m'agrada, m'agrada, està bé, està bé, està bé. Bé, doncs escolta, com que encara ja falten uns quants dies perquè comenci el taller, ja en parlarem tranquil·lament. Sí, sí, bueno, ja fem publicitat, eh, perquè la gent ja comenci a inscriure's i tal. Val, doncs la setmana que ve en parlem, si et sembla. Val, eh, perquè em talles ja, no? Què, bueno, vols dir alguna cosa més? No, no, no, ja està, ja està. Si no tens res més, no tens res més. Sí. Què tens, què tens, què tens? Si no t'inventis, no tens res.
No, sí. Però és molt llarg d'explicar. Ui, bueno, pues no, escolta, enviem un WhatsApp i ja parlaré. Vale, te enviem un WhatsApp. Sí, fem un cafè i m'ho expliques. Però no, no, sí, sí, no, però hem de parlar de veritat, eh? Però clar, ara aquí davant de tothom no. Clar, no, vale, vale. En serio, eh? Vale, pues escolta, enviem un WhatsApp. Vale. Però que és bronca o no? No, no, no. Ah, d'acord. Perquè tinc una acreditació i si vols que la fem pel programa. Ah.
Vale, vale, vale, vale. Escolta, ja parles amb el Departament d'Acreditacions, eh, que ja... No, no, que ja la tinc. Ah, ja la tens? Sí. Ah, on aniràs? Explica'm-ho, ja va. Al Festival de Cinema Independent Americà agafant a Barcelona. Ah, molt bé, eh? Mira el Sergi. Escolta, ja farem alguna connexió algun dia, eh? És el que et deia. Vale, eh? Doncs ja et dic que sí, ja ho saps. Vinga, va, Sergi Arrada, gràcies. A vosaltres. Adéu. Adéu. Adéu.
Continuem a la penya del morro i ara parlem de moda.
I és que avui passa pel programa una model i Sant Justenca que no para de treballar amb fama mundial. L'hem pogut veure sent portada d'algunes revistes com Man, Telva, Boga Itàlia i també en moltíssims reportatges de moda, així com Vox i Publicitat. Ja fa 20 anys que està treballant en el món de la moda. Clara Mas, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Bona tarda, benvingut al programa. Moltes gràcies per ser aquí. Un aplaudiment per la Clara, eh? Perquè, de fet, tu et Sant Justenca, no? Podríem dir-ho. I tant. De tota la vida. De fet, un dels teus últims treballs, i que, a més, podem veure aquí a Sant Just, en alguns pòsters publicitaris al carrer. De fet, just davant del Walden, n'hi ha un, no sé si... No l'he vist, aquest. No l'he vist, eh? Com que ja fa 10 anys que no corro per aquí a Sant Just...
El dia a dia no tinc controlat els punts. Doncs jo l'altre dia passava per allà amb el cotxe i dic, ostres, si és la Clara Mas que vam anar a l'institut junts. És de la marca de la roba interior Avet. Avet, sí. A tu encara et sorprèn trobar-te pel carrer o en una revista, la teva imatge?
La veritat és que si a Barcelona, per exemple, que em desplaço amb bicicleta, el primer dia que em vaig veure farà 10 dies, doncs sorprèn. Però bé, com que també fa anys he arribat a estar ja a la façana del Corte Inglés amb 14 anys,
Ja porto tants anys. Home, tu fa, ara ho dèiem, 20 anys que estàs en el món de la moda, vas començar amb 10 anys, molt petita, i això com va anar aquest començament? Els teus pares et van portar, tu ja... Bueno, tot va venir de la mà d'un fotògraf molt prestigós espanyol, José Manuel Ferreter, que era íntim dels meus pares.
I arran d'ell vaig entrar en el món de la moda a l'època que la Martina Klein, l'Eugenia Silva, la Vanessa Lorenzo, tota aquesta generació de models també començaven. Jo feia de filla d'elles, tinc algun reportatge amb la Verònica, la Martina, totes aquestes amb 18, 16 i jo amb 9 fent de filla. Curiós.
Home, el món de la moda és un món a part, no? Perquè, clar, això que comentes tu, reportatges amb noies de 18 anys, no? Fent de... Tenint una... Se suposa que tenen una filla de nou. Sí, bueno, fictici, no? És... Jo amb 12 anys ja vaig fer de núvia. És a dir, a vegades... Coses que et deixen al·lucinat, no? O també me'n recordo, vaig fer un...
videoclip amb el Miguel Bosé, així en blanqui negre, que l'he intentat recuperar, però no hi ha manera a veure si... Quina cançó era? És que tampoc me'n recordo. I no em facis cantar. Era un videoclip. Era un videoclip i jo també tenia 12 anys i la meva parella em doblava, me'n recordo, tenia 24 i preteníem que em donés un petó a la boca. La meva mare va dir que n'hi ha en broma i al final al videoclip surto simplement donant-li un petó a la galta.
Sempre la teva mare i els teus pares t'han estat ajudant i controlant amb tot el que has fet? Sí, la meva mare especialment, o bé els meus germans grans o inclús els cosins més grans. Algun viatge que la meva mare no em podia acompanyar, em va acompanyar el meu cosí gran, però sempre fins als 18 de la mà d'algun familiar.
I a partir dels 18 ja, bueno, de pelote, cachondeo... Bueno, va ser quan vaig començar una mica de trajectòria més internacional, anant a París, a Londres, i ja viatjant i fent carrera a fora. Home, de fet, tu no has parat, de tant en tant ens anem trobant i m'explica, sí...
Ara estic a Los Angeles, la setmana que me'n vaig a Tòquio i... Sí, ara... A veure com és la teva vida en aquests últims mesos, perquè, clar, m'imagino que és una feina inconstant, però perquè ens fem una idea, a veure, on has estat els últims mesos treballant?
Mira, ara, bueno, setembre i octubre vaig estar per aquí, que va estar molt tranquil, sempre a l'inici la tornada al col·lega dic costa arrencar i des de la crisi més encara, sort que tinc agències i clients fora, però des del novembre i desembre estic viatjant, he estat viatjant per...
Madrid, Tòquio i Los Ángeles. Ha sigut un sol client, que és una cosa molt rara, perquè normalment la nostra professió són dos, tres, una setmana màxim de dies de rodatge i tornem. Aquest va ser un client americà i que vaig estar un mes intens.
Fent gira pel món i fent fotografies, eren? Fotos i vídeo, perquè cada vegada també els clients volen tenir més material per la web, tipus making of o clips curts d'un minut o dos per penjar i per donar més el feeling i més humà, ensenyar el cómo se hizo. Quin client era, per curiositat?
Era un client americà que de moment no em deixen dir el nom fins que surti. Veurem aquí aquest treball? Sí, és worldwide except United States, que és curiós, perquè el client és americà i tot el team, tot el grup de shooting era americà, però no sortirà ja.
I un lloc al set, als rodatges, al lloc on feu les fotografies i on tu fas de model, com es treballa en tants diners que hi ha? Com és? La gent és molt professional, no sé si hi ha temps per riure o sí...
Normalment, a veure, jo el meu balanç és molt positiu i que no m'he quitat l'ova i l'au i he tingut també experiències de tot, de bones i dolentes, però dolentes les puc comptar amb una mà. En canvi, el que és viatjar i la gent cada vegada, i també insisteixo en la crisi, també ha fet criba, com ha fet en el món de l'hostaleria i restaurants, doncs cada vegada la gent vol...
treballar amb gent més professional i poder-ho fer amb menys dies i la meva experiència amb la gent de moda és positiva. També canvia, depèn dels països, és curiós i denotes diferències culturals. Jo que he fet antropologia cultural i social... És veritat, en parlem perquè tu també tens carreres al marge i paral·lelament a la teva vida professional com a model, periodisme, antropologia...
Sí, i ara vaig acabar el curs passat un màster en gestió i direcció a l'esport. Has exercit alguna d'aquestes professions a les quals has estudiat?
Sí, he tingut feinetes d'antropòloga, però sempre en un context que em puguin donar la flexibilitat per continuar fent model. Perquè tu, si necessites marxar, has de marxar potser dues setmanes, tres setmanes. És un problema. Això, una feina més o menys estable, no pot ser. És un problema. I ara no són els 20 anys on encara estàs sembrant...
La carrera, no, ara és un altre moment de la meva trajectòria i em plantejava posar més energia en altres feines i em trobo amb aquest problema real de no poder agafar una feina amb horaris... Tu et veies amb 30 anys continuant fent de model quan vas començar? La veritat és que no. No, me'n recordo que en tenia 19 i deia...
Els 23 com a màxim, 25 a molt tirar, o jo o la indústria ens haurem cansat un dels dos. I ara em trobo també amb noves feines, fent cosmètics o fent perfums, altres productes que busquen un perfil no tant de nena i hi ha més... En el fons, la carrera de model és una carrera de més o menys...
no diré el llarg recorregut, però que... Que caduca. Bueno, sí, no? Sí, com els esportistes d'elit, futbolistes, dura uns anys...
Ja has de ser, crec, molt conscient d'això i per això també li he donat molta importància a la formació que això algun dia s'acaba. Quan et comencen a sortir masses arrugues... Tu et cuides especialment? Fas alguna cosa com a rutina? Jo crec que tinc una vida bastant sana, alimentació, sempre he fet molt esport, els d'aquí Sant Jus ja saben que sempre m'han vist córrer, bicicleta per arriba, bicicleta per abajo...
Sí, no, i una vida sana, però no tant per... Per exemple, cremes, et poses cremes cada dia?
Home, com que també m'encanta nedar, que aquí també anava molt a nedar, doncs el cloro fa que si no em poso una crema acabes amb la pell. Val, val, val. Així, cremetes, sí, però per hidratar, però això també t'ho hauries de posar tu. Sí, a què m'estàs dient? Que em veus malament, eh? Ja començas a dir els peders de gàl, que es diu. Escolta, Clara, tu anaves aquí a Sant Just a la Bona Aigua, dius? Sí. A la Bona Aigua, eh? Per cert, que tu has viscut sempre a Sant Just, no? Si no ho tinc mal entès. Sí, sempre. L'institut, l'escola...
Mira, jo veis que he estat buscant per internet i he trobat la revista Mi Casa. La revista Mi Casa que diu La Casa de Clara Mas. La modelo nos recibe en la casa que la ha visto crecer. Un piso señorial de arquitectura modernista situado en el corazón de Barcelona.
Aquí encuentra refugio entre viaje y viaje de trabajo y dedica horas de estudio a su otra pasión, la antropología.
I se't veu a tu amb una casa molt bonica, per cert. Però que no és de Sant Jús. No és de Sant Jús. No és de Sant Jús, Clara. Llavors tu què fas aquí? Aquí hi ha mentida, em vol pillar, em vol pillar. Jo el que he pensat és que tu has anat vivint entre dues cases. No, no, ja ho he dit des de l'inici. Com que fa ara 10 anys que ja no visc a Sant Jús... Sí...
doncs quan parla que ja no tinc controlat els punts on surto doncs fa efectivament 10 anys que no he vist la meva mare en fa 5 i és per això que ja he perdut el vincle per tant no!
El piso ocupa tota la planta de l'edificio, dispone d'una gran terraza interior muy relajante. Mira, mira, per ser sincer, no és casa meva, és casa de la meva mare. Perquè sempre que m'han volgut fer fotos a casa meu, sempre els he enviat a casa la meva mare, perquè també a nivell de privacitat...
Déu mirador, assomador, la vida d'en Sánchez. No, jo dic perquè això ho fan moltes famoses, que agafen i diu, no sé qui es presenta a su casa, i no, és la seva casa, perquè al cap de setmana veus els mateixos mobles i la mateixa casa amb un altre personatge. Però aquesta sí és, de la mare.
És de la mare. És de la mare i era de l'àvia. Sí, no, no, el reportatge, ja ho diu, el reportatge de la revista Mi Casa, sí, ho explica, que... Diu que és una residencia familiar des de los tiempos de su bisabuela, emplaçada en el primer nivell d'un edificio de principios de siglo. De principios de siglo. Sempre ho posen el més pompós possible. Sí, sí, està molt bé. Per cert, Clara, abans de marxar, deixa'm que t'agraeixi
la infusió que ens has portat. Mira, me l'he acabat tot. Soc la reina de les infusions i tècs. M'agrada molt, m'agrada molt, eh? Sí? Sí, de què? Aquest és un té verd que vaig portar ara del Japó en aquesta feina, que allà on vaig m'encanta comprar tècs, veure quines llavors o espècies per fer mejonges, amb regalèsia, que és molt digestiu, i gengibre.
Molt bé, doncs, Clara, jo t'agraeixo molt que hagis vingut al programa. Ens agrada anar-te veient de tant per aquí i per allà. Roba interior una mica més. Bé, sí, ens agrada de totes formes. El que passa és que a tu et cohibeix per això, ara que et dèiem això de roba interior amb el tema aquest d'Abet, o no? Ho dic perquè quan vas a la platja també, no? Ara ja no és com abans, no? Ara tampoc, o que et fa pudor una mica.
No, no, no, per res. Jo sóc una sirenita, m'encanta nedar, i així que és fàcil veure'm pel mar. No et fa vergonya, per tant, no? No, no. I després hi ha moltes bromes, t'has fet la gent, escolta, que vas amb calcetes... Home, Déu-n'hi-do, hi ha amics de tota Espanya, és a dir, ahir m'enviava un amic de Sevilla, te encuentro cada vez que bajo de casa, sí, sí, pels whatsapps ara, que s'envien tantes fotos.
Ahir també hi ha la foto, no? La foto, sí, sí. Ja l'he vist, ja ho sé, d'acord, veiem calcetes, què passa? En fi, Clara, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i merci per la visita. Gràcies a tu, quan vulgueu. Bona tarda. Adéu.
Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del Morro, per la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
Saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Bon Nadal, sí, bon Nadal. 5 de febrer. Aquesta promo la tornarem a aguantar tot un altre any fins que arribi Nadal. Ja no tindrà sentit, però per això l'aguantem. Cristina, 6 i 30 de la tarda. Encara hem de parlar amb el... Què?
Ah, ja fas-te gust tu, eh? M'agrada la predisposició. Encara hem de parlar amb el Sergi Pont, que el tenim a Nova York. Avui serà en directe, per cert, a través de l'Skype. Però abans... Educació que no estic tira... Sí, la sintonia que fa...
Bé, i saludem el nostre educador Caní particular, ja el tenim al telèfon, Albert Capapéi, bona tarda. Bona tarda, Jordi i companyia. Bona tarda, la Cristina s'ha animat ja, eh? Ja l'he sentit, molt bé. Escolta, anem al tema perquè, com ja saben els nostres oients, si alguna persona que ens estigui escoltant
vol participar o té qualsevol dubte o qualsevol qüestió, només cal que ho faci a través de lapenyadelmorro arroba gmail.com. També ens pot trucar, o si no, via xat al radiodesverm.com o al 93-372-3661. En fi, avui, Albert, ens vols parlar d'un cas molt especial. Es tracta d'un llop, un gos adult de 5 anys.
Sí, no es tracta d'un llop com a tal, eh? Es tracta d'un gos adult que es diu llop. Ah, val, val, perdona, perdona. El nom també, aparentment, també t'he de dir que s'assembla una miqueta, eh? Sí, té aparència. No, però no és un llop. No, no, no. No és un llop, és un llop. Quina raça és? És una barreja entre pastor alemany i pastor belga. Així que aparentment tenim un gos de tamany gran, de 30 quilos,
I és un pastor alemany tot ros, per dir-ho així ràpid. No té aquestes clapes negres que té un pastor alemany. I què? A veure, explica'ns, va. Perquè... Doncs mira, aquest gosset... Sí, l'història... On comença? On comença l'història? Va arribar a mi, em va trucar la propietària, molt preocupada perquè tenia un cas d'agressivitat, aparentment, del seu gos que paga altres gossos. A la mateixa trucada ja vam estar parlant i em va dir que va mossegar, que de cop anava més, eren comportaments que en comptes d'anar cap a menys anava més.
i fins al punt d'haver arribat a fer-li mal al gos d'un veí, a fer-li mal a una pota, amb punts i amb una inferida sèrie. Llavors la propietaria estava preocupada perquè també té una nena, viuen els tres amb el gos, i ja no sabien què fer, estaven una miqueta desesperats. Cada cop estaven reduint més l'espai on passejar per no trobar-se gossos i estaven posant una mena d'espiral negativa, no trobava la sortida. Llavors la nostra tasca, bàsicament, o la meva tasca en aquest cas,
Va ser, primer de tot, tranquil·litzar la propietària, d'alguna manera, la mateixa trucada per telèfon o intentar esbrinar totes les dades possibles, per tranquil·litzar també en base a alguna cosa, perquè no té sentit algun dir tranquil·litzar algú que té un problema seriós. Llavors, ja vaig veure quin més o menys era el problema, vaig plantejar la teràpia d'una manera relativament llarga. La propietària estava disposada perquè ja portava temps amb el gos,
intentant fer tot el possible i estava disposada a fer el que fos falta per ajudar-lo. I en aquest cas, com comenceu la teràpia aquesta? La teràpia comença amb passejos. Jo li vaig explicar una miqueta la meva metodologia de treball, que ja anem coneixent, i ella va quedar enamorada, per dir-ho així, de la manera de treballar, perquè no ho coneixia, bàsicament, no sabia d'aquesta manera, i ho havia provat justament de la manera contrària, intentant corregir, intentant castigar els comportaments que no ens agraden,
I, bé, en total, vam començar a passejar, li vaig explicar de què aniria una miqueta la teràpia, i vam començar a passejar només amb el seu gos, guardant les distàncies per no crear cap problema amb els altres gossos, però, bàsicament, per conèixer aquell animal, en quina situació es trobava i en quin tipus de reaccions venia. Quan dius això de guardar les distàncies amb altres gossos, és qüestió de creuar-se de carrer, si veus un gos que va per la mateixa vorera que el teu, o...?
Doncs probablement sí. En casos concrets, et diria que inclús amb el lloc, per exemple, vam plantejar-nos al principi d'intentar buscar llocs on el gos no es creués pràcticament en cap gos. L'entorn també li permetia perquè tenia la muntanya molt a prop i vam aprofitar aquest cas per crear el que es diu una fase d'oblint, per dir-ho així, entre cometes. Una fase d'oblint del gos que tenia molt associat
el fet de sortir al carrer amb trobar-se amb altres animals, i allò comportava conflicte i era tota una cadena de coses negatives. Per entendre'ns, és com una miqueta fer que el gos fos un paper blanc, no?, de nou, i començar a construir a partir d'aquest paper blanc, no? Exacte, començar a donar-li confiança al carrer. El carrer ja no tenia que ser Vietnam, per entendre'ns, el gos d'alguna manera ja sortia, com hem dit al principi, té 5 anys, és adult,
i porta gran part d'aquests 5 anys pensant que cada cop que surt al carrer ha de tenir aquest tipus de reaccions. Clar, era un cas complicat, no? Perquè aquí venia d'un backstage, un background molt fort per canviar aquesta dinàmica. M'imagino que era difícil. Llavors, comentes que vas començar a sortir tranquil·lament i després vas canviar la corretja per una molt més llarga, per exemple. Sí, perquè era també dintre de la seva metodologia d'intentar canviar els comportaments del seu gos
Cada cop havia anat a escurçar més aquesta corretge, per tenir més sensació de control, no perquè sigui ella un cas concret o apartat de la resta, perquè ho fem de manera natural. Contra més a prop tinguem l'animal, pensem que més controlat estarà i tendim a escurçar-li aquesta corretge. Llavors, això fa l'efecte contrari de cara al gos. D'alguna manera, aquell animal cada cop té menys autonomia per ser responsable del que fa i cada cop té menys marge de maniobra en depèn de quines situacions.
Llavors, moltes vegades el que estava passant és que es trobava amb el conflicte sense poder evitar-ho i havia de reaccionar quan el tenia pràcticament a sobre. Clar, clar, clar. Llavors, també al morrió li vam recomanar que a poc a poc l'anés deixant d'utilitzar, perquè també s'havia transformat. El gos portava el morrió sense cap problema, també t'he de dir que no era una molèstia ni un engorro pel gos, però també tenia un component associat al fet que ja era un ritual.
Veure aquell morrió abans de sortir al carrer ja implicava d'alguna manera posar-se un vestit.
per entendre el ràpid era com posar-se la bomba per tant era una mica també anar traient tots aquests mals vicis i tornar a reeducar en aquest sentit el gos i a poc a poc vau anar afegint més gossos justament per això perquè aquest problema original que era la por amb els altres mascles o aquest inconvenient de relació amb altres gossos desapareixés sí i vam començar a introduir al principi gossos neutres
que al mateix llop no li fossin un problema. Un cop el llop ja tenia confiança en si mateix al carrer, amb una corretja llarga, amb una corretja de 3 metres, que tenia les seves activitats, anar a olorar sense demanar permís i feia la seva vida, també sense morrió vam començar a introduir gossetes petites, com va ser la meva, la Luna. Això a mi em donava pistes a nivell d'interacció amb altres animals, amb altres gossos,
i a la vegada per ell no era un problema, perquè al revés, d'alguna manera tenia alguna referència canina en el seu voltant interessant a la que agafessin, depèn de quines situacions. Llavors, com vam veure que tot allò el gos ho anava acceptant molt bé i molt ràpid, vam començar a introduir, en principi el gos tenia problemes amb mascles grans de tamany, amb mascles més aviat grans, vam començar a introduir mascles petits, que tampoc li suposaven un problema, bàsicament li suposaven un problema en el moment de la presentació.
perquè no és el mateix presentar-se a un gos que a una gossa. Entre ells tenen aquestes sutils diferències que, a més, a nivell d'olors, tampoc sabem nosaltres el que és. Però, clar, ja era una passa més. Ja podria estar amb gossos, ni que fossin petits, però ja podria estar amb gossos i presentar-se amb altres gossos que no coneixia, mascles.
I també ho va acceptar molt bé. I mica a mica veu una, no suposo, augmentant la mida dels gossos, no en aquest cas? Exacte, no tan mica en mica, eh? O sigui, de cop el gos es va adonar que ja estava passejant amb 4 o 5 gossos al seu voltant, sense tenir cap tipus de preocupació, entre gossets petits i gossetes o gosses grans, doncs ja tenia bastants gossos. I de cop van introduir un gos que coneixem molt bé, que ens ajuda molt en aquestes situacions, que es diu el Lucas, que des d'aquí si ens està sentint el seu propietari li envia una salutació,
Aquest gos era ja un pastor de bri, que també és una raça de tamany gran, però és molt intel·ligent i sap moure's molt bé, depèn de quines situacions amb aquests gossos, amb gossos problemàtiques d'interacció. Llavors sap guardar molt bé les distàncies, sap molt bé quan apropar-se a olorar i quan i com fer-ho. I podríem dir que aquest gos va ser, o seria en aquest cas, un referent pel llop? Completament. Completament. A partir d'aquí, això no vol dir que tot anés com a la seda, eh?
El Llop va passar els seus moments d'atenció quan la primera vegada que va veure el Lucas va passar unes situacions de no saber ben bé en algun passeig el que havia de fer, però com bé has dit, tenia una molt bona referència a la que ha agafat-se, que era la reacció del Lucas. El Lucas mai li proposava violència com a solució. A dia d'avui, de fet, el Llop accepta la companyia d'altres gossos durant el passeig, per exemple, no? Exacte. El Llop, a dia d'avui, pot passejar com un gos civilitzat, entre cometes,
que pot trobar-se qualsevol gos pel carrer, no té per què jugar, perquè jo és un gos adult i si no ha tingut una infància, per dir-ho així, molt juganera, potser no trobarà la seva manera de jugar fins aquí un temps, però és un gos que avui fa vida social normal. Dius que també ha guanyat molta confiança en si mateix, també coneix altres gossos, que això era un greu problema, però jo pregunto, el llop està curat per això ja o no?
No està curat perquè no m'agrada dir-ho així, tampoc. No està curat perquè no tenia cap enfermedad, bàsicament, ni cap malaltia. Llavors, podríem dir que és una recuperació... D'un problema d'educació, no? Sí. Quan un conflicte a nivell social. La teràpia ha acabat, per tant? La teràpia jo crec que no acaba mai. No ha acabat mai, eh? I no perquè sigui un cas difícil, peculiar o extrem, més aviat perquè...
Quan un gos entra en una dinàmica que vol tornar a ser gos, encara no hem trobat el moment de dir, mira, ja és un gos 100% aquest animal. Perquè només el fet de viure amb nosaltres i compartir casa i compartir, depèn de quines activitats, limita l'animal. No poden acabar d'expressar-se d'alguna manera com ho necessiten. Però podem dir que ha fet una recuperació molt gran en molt poc temps, menys del que pensàvem al principi,
i que cada cop és molt més ràpida la seva recuperació. Llavors podríem dir que sí que l'acabarà algun dia, en algun moment serà un gos pràcticament perfecte, però no li posen data tampoc. Jo el que sempre proposo a propietaris és que un cop han començat amb aquesta línia, d'intentar conèixer el seu animal, intentar preocupar-se per ell i tal,
Això no té fi, és com que, d'alguna manera, crià un nen. Clar, si sempre estàs tota la vida preocupat per ell, intentant educar-lo... Sempre pot ser millor, jo crec que sempre pot educar millor. Com una feina, seria qüestió de mantenir-la, no? Sí. Albert, moltíssimes gràcies, una setmana més, avui amb el cas del Llop. Si voleu contactar amb l'Albert o amb la Roser, que són els nostres educadors canins, només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro.com
i nosaltres us farem d'enllaç. Ja veieu que l'Albert i la Roser, quant temps portem nosaltres ja? Dos temporades quasi bé, no? Sí, i cada setmana ens van donant consells a través d'històries o a través de diferents informacions sobre el món caní. Albert, moltes gràcies, ens retrobem d'aquí dues setmanes. Que vagi molt bé, bona tarda. Un abraç a la porta a tots. Adéu, bona tarda.
I nosaltres fem una pausa per la publicitat i recta final del programa amb el Sergi Pont des de Nova York en directe. Fins ara.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
6 i 45 de la tarda, connectem amb Nova York. Des de Sant Just d'Esvern, aquí, bona tarda. Bon dia, Nova York. Hola. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Sergi Pont, quina hora és a Nova York ara mateix? Tres quarts d'una. Tres quarts d'una. Ah, que és una mica l'hora de fer el...
És l'hora de fer el dinar, sí. Avui ho tornem a fer en directe, un altre cop per problemes logístics de la zona en general.
perquè aquests dos últims dies es tardnaven molt i, a més a més, per acabar-ho de duar, fa una estona se n'ha anat el llum. Què dius ara? L'hem pogut recuperar fa mitja hora. Estàs bé o no? Perquè les pel·lícules nord-americanes sempre surten desgràcies i Nova York sempre es veu congelada. Tot estàs bé, no?
Això era una pel·lícula, tampoc són moltes, no? Sabeu que hi va haver-hi una que era... No ho sé, però escolta, joia... Aquí patim, abriga't. Entren als centres comercials i tirotegen, això és veritat. Això també és veritat? Home, clar, clar, és veritat. Les pel·lícules no diuen mentides, tot és veritat. Per cert, escolta, Sergi, tu, tot és veritat. Ahir vam entrevistar els germans pastor que estan a Nova York vivint. Si els trobes, dóna-los records de part de la penya del morro.
l'Àlex, el David Pastor, que se'n van guanyar la pel·lícula Los últimos días, que la van dirigir i se'm van portar set estatuetes als Premis Gaudí. Vull dir que si els trobes... Preguntaré per ells per aquí pel barri. Són de Sant Just, eh? No sé si la gent de Sant Just de Nova York us trobeu tots a Sant Just Coffee Bar de Manhattan...
Sí, sí, hi ha un dia que fem una cadena humana de punta a punta de Manhattan. Sí, està bé. Escolta, quina relació... Ja sé que avui vols parlar de l'any xinès, eh? Però vaja, quan quan et demanen directe... Quina relació tens amb els catalans que hi ha allà? O vaja, amb els espanyols... Has fet amistat, Sergi, amb aquests mesos que portes a Nova York? L'únic nucli, diríem, on he anat, on hi ha catalans, és a la penya barcelonista, tot i que ja et dic que hi ha catalans i no catalans...
Però, a banda d'això, també hi ha com un institut català, una cosa així, que fan trobades un cop al mes. No hi he anat, però potser hi aniré algun dia a veure què s'hi cou per allà. Home, doncs deuen recitar Joan Maragall, per exemple, o Jacint Bardaguer. Sí, em sembla que també fan celebracions així tradicionals, com per exemple a Sant Jordi, doncs s'ajunten i fan un branx, que és molt típic aquí, quan és època de primavera, ara no, però fan allò de
anar a centre al parc i estirar un llençol allà i posar menjar a sobre. Bé, va, parlem de l'any xinès, de l'any nou xinès, perquè Nova York també destaca, o no ho sé, ara ens ho comentaràs, per una comunitat important de xinesos a la seva població. Doncs sí, sí que destaca, perquè és la ciutat on hi ha més xinesos del món fora d'Àsia. Per tant,
això ja ens diu molt, hi ha gairebé 800.000 xinesos en tota l'àrea metropolitana, i a Chinatown, a Manhattan, bé, hi ha 8 zones, 8 zones on hi ha xinesos, o 8, diríem, no sé, barris xinesos en tota la zona metropolitana, però el més famós és el Chinatown de Manhattan,
I allà hi viuen pràcticament 100.000 xinesos. Mare de Déu! 100.000 xinesos, que gairebé tots són xinesos, evidentment. De fet, aquí també van celebrar l'altre dia l'entrada de l'any nou xinès. Van estar fent un recorregut, que vam comentar amb l'Eli Capdevila a l'Antillagenda, per l'Avinguda Gaudí, al costat de la Sagrada Família. Clar, allà 100.000 xinesos, a Barcelona no hi havia. Encara no. Què és el que vau fer? Què és el que vam fer aquesta comunitat? Vas apropar o què?
Jo estava allà de pur espectador. Vaig veure el que feien i hi havia molta gent al carrer celebrant. La celebració més cridanera era uns homes que anaven amb una mena de màscara molt gran, un cap de drac, se'l posaven a sobre i feien com uns valls mentre un altre home tocava un gong molt gran, com un ritme molt monòton.
i llavors amb aquest cap de drac anaven cap als comerços, cap a les cases i feien un ball davant de les cases perquè aquest drac simbolitzava la bona sort o millor dit el drac representa que espanta la mala sort de cara a l'any vinent i per tant doncs si no tens mala sort només en tindràs de bona
De fet, la comunitat xinesa és una de les moltíssimes comunitats que lògicament no són nord-americanes i que menen de fora. No sé si és la que més destaca per això, entre totes les comunitats que són d'arreu del món i que viuen a Nova York, Sergi. Més destaca quant a nombre, jo crec que no. Jo crec que a Nova York el que hi ha més són llatins de Centroamèrica i de Sudamèrica, jo crec que és el que més hi ha.
Afroamericans també, que són d'origen africà, però hi ha diverses generacions americanes. I molts d'aquests ja són americans. És a dir, hi ha gent que porta aquí 3-4 generacions. Això és una diferència en Barcelona, per exemple, on cada cop hi ha més immigrants, però com que no fa gaire temps que han començat a arribar, encara són immigrants de primera generació com a molt fills d'immigrants. Aquí als Estats Units...
Hi ha immigrants que ja porten moltes generacions i, per tant, conserven la raça, diríem-hi, el nom, però són americans pràcticament 100%. Hi ha diferents dialectes de l'anglès, perquè, clar, m'imagino que no deuen parlar el mateix anglès, la comunitat xinesa, que, com dius tu, la comunitat llatina, no? Tu t'entens amb tothom? Home, hi ha accents, això està clar, i també...
Em sap que els afroamericans especialment tenen com una forma especial de parlar, que no et sabria ara definir exactament, però tenen una forma diferent d'expressar-se. En un anglès això sí que pot entendre tothom. Per tant, la gent que està ben integrada i parla bé anglès s'entenen tots entre ells. Ara bé, l'accent xinès, justament, és molt, molt complicat d'entendre. Almenys per mi, que tampoc tinc un nivell molt, molt alt d'anglès o que fa poc que he arribat,
l'accent xinès em costa moltíssim d'entendre. Estem parlant amb el Sergi Pón en directe des de Nova York, per ell faltan 9 minuts per arribar a la 1 del migdia, com cada setmana, amb la connexió a la penya del morro. Avui, parlant de l'any nou xinès, perquè, com dèiem, hi ha molta població. Vas viure alguna altra cosa sobre aquest tema, Sergi, digne de comentar?
Sí, a veure, hi havia nens disfressats com amb cap de drac també, així petits i amb un cap molt gran se'ls veia, perquè anaven amb un cap molt gran de drac, i llavors era molt típic, compraven com una mena de tubos de color vermell que els feien petar i sortia com confeti, i això no sé exactament què significa, però ho feia molta gent. Compraven com uns tubos que valien 5 dòlars, sobretot els nens ho feien, però gent gran també,
i feien petar confeti, això era molt típic. Bé, de fet, aquí, perdona, Sergi, que et talli, però aquí també hi ha els cabuquis, que no sé si té un nom així com oriental, no sé si és això, però els cabuquis són això, són una mena de tub que peta el confeti. Sí, exacte, això. Porta com una mica de polvora, em sembla, a la punta, i llavors surt el confeti com disparat a pressió. Altres coses que vaig veure a Chinatown, també molt curioses,
és que em vaig menjar un pastisset d'aquells del Doraemon. Ah, molt bé, molt bé. Sí, sí, venien pastissets exactament com els del Doraemon. Molt bé. T'has d'anar a Nova York per menjar pastissets igual que el Doraemon. És que el món és curiós, el món és curiós. Els mercats i les botigues també són una cosa digna de veure. Si algú va a Nova York, que s'acosti a Chinatown i que entri als mercats de Chinatown, perquè és increïble veure sobretot el pes, tenen gripaus vius, pesos vius,
Els animals estan pràcticament tots vius allà amb peceres perquè ningú pugui dir que el peix no és fresc. De fet, clar, m'imagino que Nova York és tan gran que aquest barri, per exemple, de Chinatown o a tot Nova York, on hi ha aquests 100.000 xinesos, és com una mena d'altre món, no? Dins del món ja, que és Nova York.
Sí, de fet, en aquella zona hi ha Little Brasil, Little Italy, Chinatown, hi ha diversos barris ètnics, però Little Italy ha quedat absorbit per Chinatown, perquè els xinesos són tants que ja pràcticament s'ho han menjat i Little Italy ha quedat restringit a un carrer amb restaurants italians, com els que podem trobar a Barcelona o a qualsevol lloc del món, pràcticament, i està envoltat totalment de Chinatown, que sí que realment
Veus que és un barri xinès amb bancs xinesos, ple de botigues xineses, tothom és xinès, no sé, hospitals xinesos, hotels xinesos... Realment, quan estàs a dintre sí que et sents, com si estiguessis a Hong Kong o a Pekín. I mira, ja has pagat per un viatge a Nova York i estàs ja com a Hong Kong i a Pekín. A Nova York, una de les coses bones que té Nova York és que pots...
viure cultures pràcticament totes les cultures del món perquè hi ha gent de tants indrets diferents que al cap de l'any sempre hi ha el dia del Brasil i llavors fan una festa del Brasil el dia de no sé per dir alguna cosa de Xina o el dia de Tailàndia i el dia de Catalunya hi ha o no? el dia de Catalunya l'11 de setembre sé que van fer una via catalana a Central Park per tant
És el dia de Catalunya, entre cometes, però... Vull dir que aquí es poden viure cultures molt diferents en un mateix lloc. Sergi, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Per cert, vaig trobar els teus pares l'altre dia al teatre, que el sàpigues. Sí, es pot dir la meva mare. Ah, val, val, molt bé. Tu estàs bé? Ja menja? No ho sé, ja li preguntaré. Menges bé? Estàs bé, Sergi?
Sí, tot bé. El que passa és que se n'acaba d'anar llum un altre cop. Ah, bueno, això és un petit detall. Ah, val. No, no ho penso. Si no, no podríem fer la connexió. És el que anava a dir ara. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé, que tinguis un bon dia malgrat aquestes inconveniències, però vaja, no hi ha mal... per bé que no vingui, no? Per bé no vingui, sí. Ja estem acostumats aquí, ja m'estic començant a acostumar. Ara sortirem la mal a treure la neu. Així fas una mica d'exercici. Sergi, que vagi bé. Bon dia, good morning. Sí.
Adéu. Adéu, adéu. Bé, Cristina, hem d'acabar el programa i, com sempre, t'haig de preguntar, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic? Claríssimament, LPM. LPM? La penya del morro. Sí, home, amb tants col·laboradors, tants continguts avui, tan dinàmica, tan entretinguda, tan divertida, tan curiosa...
Bé, acabem el programa. Gràcies a tota la gent que ha fet possible la feina del morro tan curiosa i entretinguda, segons la Cristina. Avui, l'Andrea Bueno als serveis informatius, l'Anna Rovira a Carretera Reial, la Clara Nervion del Time Out explicant-nos aquestes curiositats de Barcelona i també l'Eric Pomar en aplicacions mòbils, el Sergi Arrada, el casal de joves, l'Albert Capapé i Educació Canina, la model Clara Mas, que avui ens ha fet una visita i també, per acabar, el Sergi Pont des de Nova York.
I com sempre, la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Que vagi bé. Que vagi molt bé. Fins demà a les 5 de la tarda. Aquí us ha parlat Jordi Domènech. Acordeixem ara amb l'informatiu Vespre i l'Andrea Bueno al capdavant. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som original també. I cut my teeth on wedding rings
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'atur creix el mes de gener amb 34 persones a Sant Just. La xifra de desocupats al municipi ara és de 807. Justament la setmana que ve arrencarà un curs de competències bàsiques organitzat per promoció econòmica per tal de facilitar la recerca de feina a les persones que estan a l'atur.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies, edició vespre d'avui dimecres 5 de febrer. En titulars, destaquem altres qüestions a la jornada.
L'estalvi energètic, l'ús de bicicletes al parc natural de Collserola i la prevenció de residus s'extractaran demà al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. A més, està en marxa el procés de renovació de l'enllumenat del municipi. Properament, l'Ajuntament tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. A més, el febrer també es posarà en marxa un nou canal d'informació, un butlletí electrònic.
I avui es posen a la venda els tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona. Tindrà lloc el dia 7 de març al restaurant El Punt. Els tiquets costen 20 euros i s'han de comprar al centre cívic Salvador Espriu o al centre social El Milenari.
Bona tarda. L'atur registrat a Sant Just creixen 34 persones al gener i arriba als 807 desocupats. El Ministeri de Treball ha fet públiques les dades corresponents a les persones inscrites a les llistes d'ocupació. A Sant Just la dada d'atur registrat al gener torna a superar llindar de les 800 persones sense feina. Feia 3 mesos que no se sobrepassava aquesta xifra. Tot i això és una mica menys que un any enrere, en què la dada era de 814 persones a l'atur.
En el conjunt de la comarca també ha crescut el gener el nombre de persones apuntades a les llistes d'ocupació. Ara n'hi ha 69.576, que són 700 més que el desembre. I a Catalunya l'increment ha estat de 9.000 persones, cosa que deixa la xifra final d'atur en 633.800. Les dades no comptabilitzen la gent que ja no cobra el subsidi o que no s'ha apuntat a les oficines de treball. Sant Just Notícies.
I com dèiem, la setmana que ve, Promoció Econòmica de Sant Just organitza un curs de competències bàsiques. Un dels objectius d'aquest curs és facilitar la recerca de feina a les persones que estiguin a l'atur. Estava previst que el curs comencés avui, però finalment arrencarà dimecres de la setmana que ve, dia 12 de febrer.
Hi ha més marxar de temps per fer les inscripcions. Al curs són set mòduls que es desenvoluparan fins al maig i que es poden cursar individualment o tots en conjunt. Al curs tractarà competències digitals, lingüístiques, d'autonomia iniciativa, matemàtiques, interacció amb el món físic i aplicació de les competències lingüístiques a la redacció de textos. Podeu fer les preinscripcions al Servei de Promoció Econòmica trucant al telèfon 93 480 48 00.
I un curs que ja ha començat és un curs de coaching. Una quinzena de persones participa en el municipi d'un curs per la millora personal enfocada a la recerca de feina. Es tracta d'un curs que té com a objectiu aprendre a gestionar les emocions, reforçar l'autoestima personal i donar eines per un lideratge més efectiu. S'imparteix a les escoles. Són tres sessions adreçades a persones que estan a l'atur.
La intenció principal del curs de coaching és aconseguir que els assistents millorin una sèrie de capacitats i habilitats a nivell personal que els permeti reforçar, per exemple, la seva confiança. Això, segons Elisabet Freixa, que imparteix al curs, és una de les petites passes que poden facilitar trobar feina. Freixa ha explicat al Just a la Fusta que l'objectiu del curs és trencar dinàmiques que dificulten trobar una feina. Hi ha una part molt important de cadascú de nosaltres que podem fer
per tal de trencar unes dinàmiques en les quals hem entrat, en situacions aquestes com les persones que es troben sense atur, etcètera, que entres en unes dinàmiques i uns patrons de pensaments, de comportaments, etcètera, que el dificultat surti d'aquí. Llavors, l'objectiu del curs és trencar aquestes dinàmiques, buscar uns petits objectius diàries que ens poden ajudar a sortir d'aquestes situacions,
per facilitar els objectius més grans. Segons Elisabet Freixa, que és consultora en coach executiu, aquest trencament de dinàmiques consisteix en un canvi d'hàbits, per tant, una tasca diària. És a dir, sempre dic, la bona notícia és que es pot canviar coses. El tema, potser que no és tan bo, és que ho has de treballar. És un hàbit. És un hàbit. És a dir, l'hàbit de pensar que te'n sortiràs, que ets útil, que ho pots fer, això és un hàbit. Un hàbit que cada matí tu t'ho pots plantejar de pensar així. És una mica una decisió. Què vull pensar?
I què vull sentir? Llavors amb unes eines que l'expliquem en el curs, llavors és un tema d'un treball diari. Tal com explica Elisabet Freixa, una de les claus per canviar aquests hàbits personals és preguntar-nos què volem fer i quins són els nostres objectius. La primera sessió del curs de coaching va tenir lloc la setmana passada a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social. Són tres sessions i la voluntat és fer més edicions perquè més persones en situació d'atur se'n puguin beneficiar.
Sant Just Notícies.
Ara passant sis minuts de les set de la tarda. Més qüestions, l'estalvi energètic, l'ús de bicicletes, el parc natural de Collserola i la prevenció de residus són els temes que es tractaran demà dijous al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental i sostenible. D'aquesta manera, tothom qui assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietuds i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats.
Sant Just Notícies. Un dels temes que es debatran serà la nova ordenança que regula la circulació de bicicletes al Parc Natural de Collserola, impulsada pel Consorci del Parc Natural. Sembla ser que hi ha bicis que circulen per camins i curriols per on no haurien de passar i això és el que es debatrà el Consell. N'ha parlat Pere Uriols, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just, tal just a la fusta.
s'estableixi que s'hi pot passar per un biciclet. Ja s'havies decidit així, però costa molt de fer complir, tu saps que a Collserola hi ha poca vigilància, però bé, una mica de pressió sobre aquest tema sí que hem de fer. Realment hi ha gent que es fica per qualsevol lloc i ho fa, a més en condicions que no són adequades, en velocitat, amb actituds de manari.
Tot i que l'ordenança és competència del Consorci, Oriol s'assegura que també cal fer pressió a nivell municipal. Per això aquest tema es debatrà dijous demà al Consell de Medi Ambient. A més, la sessió tractarà la prevenció de residus. Segons el regidor, des del món local no es té gaire influència en aquesta qüestió, ja que tenen la competència les administracions supramunicipals, sobretot a l'hora de crear consciència sobre la prevenció de residus. La prevenció de residus, des d'un punt de vista municipal, és una funció que queda bastant reduïda. Algú és de la prevenció...
Està més bé en la taula de les institucions superiors. Tot de l'Estat o de la Unió Europea, per exemple, amb una llei d'envasos que prohibeixi segons quins envasos. Nosaltres tenim poca capacitat d'incidir segons què.
A nivell local, però, sí que es poden tirar endavant una sèrie d'iniciatives per col·laborar amb la prevenció de residus. Per exemple, reduir l'ús d'alguns materials en el dia a dia de l'administració o fer una ordenança que limiti la distribució de propaganda a les bústies. A Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de demà es tractarà, en concret, el Pla Local de Prevenció de Residus i la proposta d'ordenança municipal de residus. Aquesta ordenança, segons explica Pere Orriols, estableix l'obligació de separar els residus que generem a casa. Un altre concepte important de l'ordenança...
és l'obligatorietat de separar els residus en les fraccions estalerques. Evidentment, no estarem en condicions d'exigir-ho. Hem d'anar incrementant la consciència en tots aquests àmbits, encara que això sovint ens porti