Gràcies.
I no em sabria dir.
Si és que la vida porta llum d'aquí. I ens en contraven distants mentre no l'estoreixin. Detectors pels secrets del cor. I és així.
Sabré malalt d'amor també.
Aquí teníem des de les Llesbalears els Oculs compartint un clàssic de la música en català País Petit amb Lluís Llach, precisament. I d'Oculs i Lluís Llach marxem 20 anys després a la publicació.
de temes com aquest M'apunto a tu dels convidats. En breu continuem amb el Musicalia i aquesta tercera hora de música en català, grans clàssics i temes que ens apassionen, com ara aquest M'apunto a tu.
Podria dedicar-me a vendre segons amics, convertir-me en boèmi, viatjar a París, sumar-me a les files de l'islam, cantar al metro, fugir una nit, carrer avall.
Un sécul de saient de barra de bar, buscant en la nit un llit per compartir.
O simplement buscar-te tu. No he perdut, no és absurd, sóc tu sóc. M'apunto a tu, no saps de cert, que si no hi ets no tinc res més, tot queda igual.
No vull res més, el més petit és l'univers i és que potser no ho tinc després si no estem junts. Encara que em facis mal, lliga'm per sempre al teu món. Si no ets més que un segon, lliga'm ben fora al teu cor. Encara que em facis mal,
Lliga'm per sempre al teu món, si no és més que un segon, lliga'm ben fort al teu cor. M'apunto a tu, i tu saps de ser, que si no hi ets no tinc res més, tot queda igual, no tinc demà, sóc el que veus.
No vull res més, el més petit és l'univers i és que potser no tinc després si no estem junts. Encara que em facis mal, lliga'm per sempre al teu món. Si no és més que un segon, lliga'm ben fort al teu cor. Encara que em facis mal,
Lliga'm per sempre al teu món. Si no és més que un segon, lliga'm ben fora al teu cor. Podria dedicar-me a vendre segons amics.
convertir-me en bohemi, viatjar a París, sumar-me a les files de l'Islam, cantar al metro, fugir una nit, carrer avall, el sécul de seient de barra de barra,
Busca l'enlany tu mi per compartir. O simplement buscarte tu. Buscarte tu.
Gràcies.
La xarxa de comunicació local. Aquesta temporada el diari Esport et porta els colors blaugrana. Aconsegueix amb el diari Esport el pijama oficial d'hivern del Futbol Club Barcelona i llueix la moda més culer. Cartilla 2 i 3 de novembre. Esport, sempre amb el Barça.
El twirling és un esport que consisteix en fer girar un bastó de forma artística i rítmica amb l'objectiu de demostrar bellesa, tècnica i capacitat malabarística. El president de la Federació Catalana de Twirling, Rubén Puello, explica l'essència d'aquest esport. Es composa d'un exercici similar a la gimnàstica rítmica. L'únic que hi ha diferències, hi ha una música, es fa en un bastó, és el element que utilitzaven antigament les mayorets, i es fa en elements de gimnàstica, de dansa, sobre la base musical.
A Catalunya és a les Terres de l'Ebre on la tradició del twirling és més forta, tot i que hi ha altres zones del país on també es practica aquest esport. Suposem que és perquè abans a les Terres de l'Ebre hi havia molts grups de mallorets i l'evolució natural del club de mallorets és en el twirling, on hi ha més Terres de l'Ebre. Després tenim a Girona que hi ha tres clubs, a Barcelona que hi ha tres també i a Lleida hi ha dos.
Rubén Puyo, president de la Federació Catalana de Twirling, explica que a la zona de l'Ebre mai ha destacat cap club respecte a un altre, ja que tots tenen un bon nivell.
Musicalia, a la tele emissora local. Què tal? Tornem amb el Musicalia i aquesta última mitja hora de música en català. De música com aquesta que ens ofereixen els Whiskins i el seu On. On caigui la vena que tapa, on pagui la pena deixar-se la pena.
On morin per sempre els fantasmes. On tornin a néixer les ganes. On fer meu algun lloc on passar pel pas del temps. On demà.
On no hagi de guanyar batalles. On l'odi se'ns mori de gana. En tornar a creure en la gent. On sàpiga entendre't quan calles. On costi el que costi parlar-ne. En somiar no costi gens. On trobi forces per...
On se valen? Contran forces per nedar. Contra corrent.
Joan Masdeu i els seus van decidir comptant la producció artística de Pemi Rodirosa i la mescla de Marc Parrot per donar forma a aquest àlbum anomenat On, editat el 2003.
i que era un clar posicionament del grup, tant musicalment com pel missatge de les lletres. I és que hi ha cançons que posicionen una formació i hi ha d'altres que expliquen històries tan normals, quotidianes, senzilles, amb harmonies tan maques com aquesta. La història d'un doctor jubilat al seu poble.
Formava part del primer llargadorada dels quart primera. Mira Jó i els seus ams, el món en un cafè i doctor. En Joan Sacer o un banc és un home com cal. Ja en té 65 i per treballar no val. L'han jubilat i ja té el pis pagat.
I ara t'obre la seguretat social. I ja ningú li dirà doctor. Ara serà un simple senyor.
Ara serà un simple senyor. I cada dematí camina carrer avall, que canvia diaris llegits se passa al sant oral.
I tot mudat espargeix patollat mentre els corroms se l'han mirat.
Fins demà!
Una història ben senzilla i ben normal, real, quotidiana. I d'aquestes històries, en Pere Jou va passar a produir l'últim llarga durada dels Main. Anomenat La fi del món i editat el 2013, es va presentar amb aquest núvol.
a veure més enllà dels contes que explicàvem de petits i eren els més divertits i a la nit quan tothom dorm jo intento desxifrar tots els enigmes que se'm agafen
Em plou sense parar, no hi ha refugi on em pugui amagar. Vull pensar però no ho tinc clar.
El optimisme s'apodera de la meva mà.
Musicalia, a la teva emissora local.
Si sóc extant i sense fons, o simplement sóc diferent, digue'm-ho tu. No sóc rous, però consistents, jo crec que no ens coneixem, faig cas al cel. Els teus ulls clars, em fan pensar com sortiré,
Fins demà! Fins demà!
He vist mirats que es van cansant, a poc a poc dels meus consells, a mi mateix. Estava sortit un gran camí, sense fer el que és el t'estiu. M'han fabricat els teus ulls claus.
Reflectin la sumitud que he recobert parlant de te.
Despullant els colors, parlarem de foscors, obrirem un camí sense oblidar els teus ulls claus, els teus ulls claus.
Els teus ulls blaus. Passa el temps, no canviïs el color dels teus ulls blaus.
Aquí teníem la fusió de dues veus com són la de Jofre Bardegí i Joan Manel Serrat. Va ser per aquesta composició del Bardegí i Lluís Alzina, els teus ulls glaus que precisament contenia el nom de la formació que la va donar a conèixer en el seu moment.
Aquest tema el podràs trobar dins d'una antologia amb noves composicions de Glaux, amb algunes versions com ara aquesta, de Joan Manel Serrat i Jofre Bardegí, editat el 2007. I ara ens quedem a inicis del 2000, el 2001, amb el tema que donava nom genèric al segon àlbum de la trajectòria en solitari de Pep Sala, Carpe Diem. Jo no vull tenir pressa
Per no arribar mai de nou. Jo no vull tenir res casat. Ni tampoc ser millor. Jo no vull estar un dia. Ni vull viure del passat.
Jo no vull jutjar els altres ni estar pendent del demà. Tu em deies que et pediem que el temps passa volant que només són quatre dies
I els haurem d'aprofitar. Ja no vull anar a l'amor. Que han pensat per mi aquest any. Ja està pendent de les notícies...
N'est un sens dans les titulats. Je ne vull viure de pressa. Ni vull viure de pressa.
I els haurem d'aprofitar
I només et tinc tu. Aquesta història del Carpe Diem em va perfecta per explicar-te que el musical lliure d'avui està a punt de finalitzar i hem d'aprofitar els minuts omplint-nos amb música que ens ompli els sentits, com per exemple aquest suplicava la reina des de l'últim llarga durada de l'Eric Binasha després del seu pas amb rodamons, insinuacions...
Pam, pam, suplicava la reina. Oh, bé, bé, vine a seure aquí. Llançols a la llum d'una espelma. Perfum d'igés a mi.
reina de l'amor reina de la nit reina del bon sexe
Pam, pam, suplicava la reina, oh bé, bé, una sola nit. Tastem l'arribada d'un hectare, brindem per tu i per mi. Qui sap si la pròpia tempesta servirà per calmar el desig? Qui sap si després de la festa tu i jo sirem
i pes per on, que em crida a mi. Reina de l'amor, reina de la nit, reina del bon sexe.
Que si la nit se'm presenta bé com un presagi secret i màgic, entregaré el meu cos al gran plaer. Com va ser? Com va ser? Ella reina i jo guerrer i cabalcaven i sacsejaves. Sacsejaves junts l'univers.
Una història de sensualitat i de sexe a través de, com dèiem, l'últim llarga durada d'Eric Binaixa Insinuacions després del gran èxit amb la famosa Gemma de Galveston editat el 2010.
Bé, com deia el Pep Sala amb el Carpe Diem, hem aprofitat molt i molt el temps del Musicalia d'avui. Hem baixat pel programa els Manel, l'Axem Bustó, Vicky Mel, Luis Quins, Maria Rodés... Vaja, hem fet un recorregut als últims 20 anys del panorama musical català que ens han omplert l'esperit, eh? Per últim...
Marxem dos anys o tres enrere per anar a buscar un dels àlbums, els últims, de Brahms. Hi ha aquesta oferta de diàleg amb temes com aquest més. Tot un plaer, com sempre. El meu nom, Jessica Soto Dossos. Més musicalia a la teva emissora local. Ja sé que si et dic que no en tinc mai prou, no et vindrà de nou.
Si m'acuses de tenir una obsessió, no et diré que no. Saps perfectament que mai m'ha fet el pes conformar-me en poc ni renunciar a res.
I ara estic segur que cal posar-li més.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Tant pot ser del cert si ho aconseguirem tot, però això se m'enfot. De moment la cosa ha fet un gran abans, segons els meus plans. Però passant pantalles veig cada cop més clar
Juga't una mica més, ja veuràs com mai no somien d'excés. Més, minut abans o després, conquerirem els delers, i quan arribem avui entrem els primers.
Fins demà!
La xarxa de comunicació local. Aquesta temporada el diari Esport et porta els colors blaugrana. Aconsegueix amb el diari Esport el pijama oficial d'hivern del Futbol Club Barcelona i llueix la moda més culer. Cartilla 2 i 3 de novembre. Esport, sempre amb el Barça. Fet aquí. Amb Montse Hidalgo.
Quality Expresso S.A., fabricant de màquines de cafè i accessoris. Seu, Zona Franca de Barcelona. Facturació, 17,4 milions d'euros. Quality Expresso és líder en vendes a Espanya i cinquè en el rànquing mundial de fabricants de màquines de cafè. El director general és Jordi Roura. Hi ha un centre entre treballadors i pràcticament tots estan a Barcelona, a la Zona Franca. La fàbrica aquí...
és una fàbrica de 12.000 metres quadrats edificat amb una parcel·la de 17.000, i que ocupa aquesta gent. Aquí desenvolupem tota l'activitat. És una empresa molt integrada, no som una empresa de muntatge de màquines, som industrials que fabriquem les peces, lancem les calderes, tenim soldadura, tenim prenses... Tot el que sigui industrial...
Menys pintures i tractaments d'aquest estil que fem fora, i compres de cablejats, i compres electrònics que... Alguns d'ells els desenvolupem aquí, a través del nostre departament d'Imasdé, però els fem a fora. Ara exporten un terç a la producció. Nosaltres estem exportant un 30% de la producció i exportem a 60 països. Evidentment, els països llatins són els tradicionalment consumidors, i nosaltres exportem-los a Itàlia.
Esportem a Portugal, a França, a Nord-Àfrica... Esportem a 60 països. També hi ha uns països emergents que tiren amunt amb força, com podríem estar parlant de Rússia i altres països d'Orient, que estan començant fort, i fins i tot Corea, i països asiàtics. És un producte que a vegades...
La mà dels baristes experts és un valor afegit a l'hora de treure'n profit d'una màquina de cafè. Quality Expresso forma cada any 600 baristes en l'art del cafè, però els nous temps també demanen que es pugui fer un bon producte de manera automàtica. Grans invents, per dir-ho, no n'ha aparegut en els últims anys. El sistema d'extracció del cafè perquè doni la cavitat en massa més correcta possible, això ja està inventat des de fa molts anys.
a fer expresso, no? Adaptacions de la màquina per fer això d'una manera més o menys automàticament també. Fet aquí. La xarxa de comunicació local. Són les 7.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parla Pere Sants. Un home ha mort aquest migdia en un tiroteig al cementiri de Figueres. Fins ara s'han detingut tres persones, entre elles el presumpt autor material del crim i el tarragonès. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home com a presumpt autor de l'homicidi imprudent diumenge passat a Salou.
Els castellers de Vilafranca han fet llenya en el primer intent de la història de càrrega el 4 de 10 amb Folra i Manilles. En esports, en futbol sol, el Marfil Santa Coloma es consolida al capdavant de la classificació després de guanyar per 3 gols a 0 al Gran Canària. D'aquí una hora, a les 8, el Barça juga a la pista del Lugor. Tres persones han estat detingudes per la mort d'un home en un timbre.