En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Hola, hola, hola, hola, hola. Què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda un dia més el vostre anfitrió, Jordi Domènech. Què tal? Com esteu? Benvingut al programa de les tardes des d'hora i fins les set. Això és La Penya del Morruc.
Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi, tot i que encara no ha arribat. O sí, no ho sabem. Carme, bona tarda. No, no ha arribat encara. No, no aplaudiu, no aplaudiu, que no ha arribat. D'aquí uns moments ho farem. A més a més, també tindrem amb nosaltres... Avui estic content perquè, a part de tenir la Carme amb les notícies de Sant Just, ens visitaran dos actors, un actor i un director, l'Alberto Díaz i l'Albert Prat, que van estrenar...
L'altre dia, a la Sala Atrium de Barcelona, l'obra fa una mica de soroll. De l'argentina, l'autora teatral, la Romina Paula, així com teatre contemporani argentí, xulo, que està molt bé, jo la vaig anar a veure, molt recomanable. Avui vindran i ens explicaran què tal. A més a més, també tindrem la Núria Tamayo, que és una santjustenca que forma part del grup Minimal 21, un grup de música que demà presenta el seu segon disc,
al Barcelona Music Hall, així mateix, que és una sala de concerts que està just al costat a la plaça Catalunya i que, per cert, tenim entrades i invitacions per anar-les a veure. Sí, sí, sí, sí, sí.
Si voleu un parell d'entrades per anar demà a veure la Núria Tamayo i els Minimal 21, només cal que ens truqueu ara mateix al 933723661. El telèfon de la ràdio, que és el 933723661. I rebreu de forma per la patilla, així, gratis, sense fer res, ni cap concurs, ni cap prova. Senzillament trucant al telèfon de la ràdio un parell d'entrades per anar a veure els Minimal 21 demà a Barcelona.
A la segona hora tindrem l'antiagenda, com cada divendres, què no hem de fer durant aquest cap de setmana amb l'Heli Capdevila. A més a més, també parlarem de la Riera. El senyor Benito ens explicarà les coses importants de la vida. I moltes sorpreses, que això sempre es diu, i em fa molta gràcia, perquè vol dir que no tenen res més preparat, però és una moletilla castellà. Moltes més sorpreses al programa d'avui. Bona tarda i benvinguts a La Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més molts.
Bé, comencem les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Carme? Bé, sí, jo estava llegint el sumari tota l'estona i pensava que aixegaria el cap i veuria la Carme per fer les notícies...
Però no hi és. Bé, vaig a trucar a la redacció de la ràdio perquè potser està a la planta Menjú o alguna cosa per l'estil, o a l'entrada, no sé si he arribat a la recepció. Estem trucant a ràdio d'Esvern. Hola, bona tarda. Hola.
Hola, que és centraleta de la ràdio? Sí. Hola, que ets la Mireia? Sí. Mireia, escolta, saps si ha arribat la Carme d'informatius? Esperi que miro sota la taula. No. No ha arribat, eh? No ha arribat. Passar amb... Que pots passar amb l'Enric Ribas, sisplau? Sí. Gràcies, gràcies. Encara. Anem a parlar amb el cap de programes de Ràdio d'Esvern.
Que està al despatx. Estem parlant amb... A veure... Hola. Digue'm. Hola, bona tarda. Que ets el... Enric, sóc el Jordi. Hola, Jordi. De Panya del Morro. Enric Riba, cap de programes de Ràdio d'Esvern. No, no, no, jo no sóc cap de programes.
Jo sóc cap de cafetera. Ah, cap de cafetera. Sí, la meva funció és que no falti mai cafè a la cafetera. Ah, jo saps què passa, és que estàvem començant el programa i la Carme no havia arribat. Tinc una exclusiva. Què passa? Està aquí ja. Ha arribat la Carme ja? Sí. Oh!
D'acord, no, és que jo patia i com que la ràdio és tan gran, jo estic clar, la planta 4, que no hagi arribat... Ja estàs preparat, l'envio. Carme, passa cap a dins. Passa, passa. Passa, passa. Enric, tot bé? La cafetera bé i tot bé? Bé, bé, bé. Tot va bé, tot va bé. Que vagi bé. Vinga, que no pari de festa. No, no, mai. Gràcies. Adéu, adéu, adéu.
Carme, bona tarda. Bona tarda. Perdona, és que... Perdó, perdó, fatal. Què passem? M'ha caigut el mocador quasi al mig del carrer. Ja, ja. Ha sigut de parar la moto... Aquesta setmana ha sigut el mocador, molt bé. Carme, repassem notícies de... No, a veure, els oients que no s'espantin, perquè és un dia a la setmana que la Carme arriba tard, i aquesta setmana és el divendres, vull dir això. No, la setmana passava que no va ser cap.
Sí, sí, sí, sí. Crec que l'últim va ser fa 15 dies, que va ser molt sonat i llavors m'he portat molt bé. Sí, gràcies per portar-te bé, eh? Moltes gràcies. Gràcies, Carme, per portar-te bé. Bueno, va, repassem les notícies de Sant Just. Per on comencem avui, Carme? Doncs començant explicant que l'hospital comarcal Moïsès Brogi tanca quiròfans perquè les rajoles del terra s'aixequen.
Què passa amb les rajoles del terra? Les retallades van començar ja amb el superglú, no?, de les obres. Doncs, de fet, recordem que només fa dos anys que es va inaugurar i llavors han sorgit uns desperfectes que obligaran a tancar 12 quiròfans durant 15 dies, fins que el terra es canviï. Els treballadors de l'hospital asseguren que cal arreglar un llap.
que fa que el terra sigui inestable i que s'aixequi. Un nyap. Recordem que... Fa de malveure els camillers, o com es diguin, portant, efectivament, els llits mòbils i els pacients fent vots, no? Perquè les rajoles estan mal posades. Això fa fallets. Home, és perillós. L'hospital va costar 113 milions d'euros. Menys el superclú de les rajoles.
15 més dels previstos, de fet. I ara només quedarà disponible un quiròfan durant aquests 15 dies i el personal que hi treballa o que hi ha d'operar-se, doncs...
haurà de fer un hospital, el de l'Hospitalet de Llobregat. Sí, a veure, aquí fem broma, però és un tema seriós, eh? Que hi ha gent que està patint i que ha de ser intervinguda i que o ha d'esperar uns dies o... A l'Hospitalet. O ha d'anar directament a l'Hospitalet, no? A l'Hospital de Bellvitge, potser. Exacte. No sé si és el de Bellvitge. En fi, doncs, molts ànims als damnificats per la gent que no sap posar superglú a les rajoles.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Continuem repassant més notícies del nostre municipi. Carme, tu diràs... Mira, parlem ara de Mas Lluí, que l'altre dia vam comentar que l'associació de veïns havia anat al ple i s'havia queixat, doncs, com que hem parlat amb ells.
Ara expliquem una mica més el que estan fent. Estan recollint signatures de tothom del barri que no vol pagar el tribut de mobilitat a l'entitat metropolitana del transport. Oh, que tenim un barri que s'està aixecant, no? S'està aixecant sublevant, que es diria. Sí, és la seva manera de protestar perquè la xarxa d'autobusos no arriba a la zona. Sí, molts veïns i veïnes rebutgen pagar un tribut per un servei que actualment no se'ls està oferint.
i per això l'entitat veïnal del barri està preparant una carta on signaran veïns que no volen pagar. Altres, que sí que han pagat el tribut, també s'afegiran a la protesta demanant que se'ls torni l'import o, si més no, fent visible el seu rebuig davant de tot el que està passant. La setmana passada...
van portar la seva queixa al ple municipal. Tot i això, des de l'entitat veïnal de Mas Lluí afirmen que van quedar una mica decebuts amb la resposta de l'Ajuntament. Oh, Mas Lluí, un barri revolucionari. L'Ajuntament el que farà és tramitar aquesta petició, però directament no hi donarà suport directe, que és el que potser esperaven des de l'entitat veïnal de Mas Lluí. Tot i això, l'alcalde va demanar que els fes arribar la reivindicació i que es va comprometre a tramitar-la. Malgrat la mancança en transport, però...
Com? Malgrat la mancança en transport, el veïnat de Masllui està content d'estar en aquest barri, de viure allà, i doncs diu que hi ha bon ambient. Ah, hi ha bon ambient. En què quedem? Bueno, hi ha bon ambient, però tenen coses que no estan contents. Ja. Tot és compatible, no? Sí, pot estar, depèn de l'hora del dia... No, en una empresa que diguis, hi ha bon ambient, però a vegades diguis, mira, m'agradaria que la màquina de cafè fos no sé com.
I demanar-ho. Ah, doncs demana-ho. Tens algun problema amb la màquina de cafè? Doncs ja m'ha fet un cafè, ara, eh? Sí, ara me'n faré. Doncs la mar de bo. Sí. Vols?
Bé, i repassem ja l'última notícia del dia, Sant Just. Avui no sé què passa, que tothom ha arribat ara al programa, perquè d'aquí una estona tenim els convidats, que són l'Alberto Díaz i l'Albert Prat, actor i director de l'obra Fa una mica de soroll a la sala Atrium de Barcelona. Molt bé. I encara no han arribat. Potser els hi ha caigut el mocador. Sí, segurament. És que avui tothom, si no se li cau el mocador, no ets persona.
Va, Carme, repassem l'última notícia del dia, tu diràs. Un parell de punts d'agenda. Ai, que bé, com me'ns agrada l'agenda. Des que un oient va dir que li agradava molt, a mi també m'ha agradat molt l'agenda. Ens va trucar l'altre dia la Susana, que va dir que s'havia enamorat del Rafacano, cosa que no entenc tampoc. De veritat, no has seguit indagant. Sí, eren uns que quedaran aquí, eh?
Ah, val. Sí, vindran aquí un dia. Vindran aquí un dia els dos per presentar-los, que no es coneixen. La Pecano, col·laborador perico de la tertúlia continguda, ara, de la penya del morro. No cal que diguis que és perico, llavors. Sí, perquè per situar-lo. És una etiqueta que s'ha agradat tota la seva vida. Per molt que ara fem una altra secció, ell continua sent perico. I la Susana, que és una dona que em vaig trobar, una fan del programa, que em va saltar l'altre dia a Esplugues i em va dir...
Jordi, escolta el programa. I jo, moltes gràcies, la vam trucar l'altre dia i ens va confessar que Rafa Cano era la persona que més li agradava de totes.
No entenc, tampoc. No entenc com no era jo. Però això és un altre tema, clar, que ja no ens escapa de les mans i quan vingui Rafa Cano ja en parlarem. Per què t'estic explicant tot això, Carme? Perquè parlem d'agenda. Ah, sí, perquè ella és la persona que ens va dir que li agradava molt quan comentàvem les agendes de Sant Just. Ves com te'n lliga?
Sí, senyor. Mira, avui no només parlem de Sant Just, però ampliarem l'horitzó. Què dius? Anem a esplugues? No. Sant Feliu? Sí. Sant Feliu de Llobregat? Però té a veure amb Sant Just. A la capital de comarca? Primer parlem de la que és només de Sant Just. No ens ha perdut res de Sant Feliu. Ja ho veuràs, com sí. Parlem d'una conferència de bat que es fa aquest vespre, primer de tot a l'Organitza Justícia i Pau, i és sobre l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears. Li impartirà
el físic que ve i s'injusten en Pep Moreno, que posarà damunt la taula diferents motius per apostar per aquest tipus d'energia. Ell explicarà que en els propers anys el petroli s'anirà acabant, és energia finita, per això pensa que cal apostar per les energies no renovables. I creu en aquest sentit que els polítics haurien d'apostar pels parcs de molins de vent.
I bé, doncs creu que és una situació de tota manera que anirà canviant segurament en la propera dècada. És optimista de cara al futur i creu que aquestes prioritats dels partits polítics podrien canviar en els propers anys. La conferència serà a dos quarts de nou del vespre al local de la parròquia. Molt bé, doncs queda dit. Un aplaudiment a tota la... Per cert, avui el públic que ens ha vingut a visitar d'en Puria Brava. Un aplaudiment per ells. Gràcies, nois. Molt bé. En Puria Brava, envingut.
A Sant Jus es ven a veure... Carme, què rius? Castellull i Emporia Brava, trobo. A part és com una... No és municipi propi, no? Formar part d'Empúries, n'imagino. No ho sé. Aquella urbanització una mica lletja. Els tens tu més a prop que jo? O sigui, pregunte'ls-hi per un altre dos. Mira, s'enfaden. És normal, Carme. És el que he dit, no? Clar.
Va, no us enfadeu. Va, visca Empúria Brava, va. Gràcies. No hi ha res com fer la pilota al públic, perquè així, d'aquesta manera, els tocaus millor. En fi, anem ara a Sant Feliu de Llobregat? Sí, perquè... perquè sí. Perquè Sant Feliu és una festa. Aquest vespre actua...
No sé com parlar. És que avui he escoltat la cançó. Ja ho sé. I la lletra, que és molt xula. Però no t'ha res a veure. I el primer brindis va, per companys i companyes, el segon anirà, pels que els han crescut banyes. Les rondes del vi de Jaume Arnella, ja està, només volia comentar-ho. De què va l'activitat de la gent, que no té res a veure amb aquesta música, per tant, canvia-la.
Big Mama, amb The Crazy Blues Band, actua aquest vespre a Sant Feliu del Llobregat, i un dels membres d'aquest grup, de la Crazy Blues Band, és Víctor Puertas, per tant, s'enjusten, per això n'hem volgut parlar. Presenten aquest nou disc que ha entret ara, que és Blues All Over, i llavors han començat a fer concerts relativament poc,
I ara, doncs, avui arriben a Sant Feliu, a dos quarts de deu de la nit, a la sala d'actes de l'Ateneu de Sant Feliu. Víctor Puertes, que es fa dir Víctor d'Ors, eh, Andrés? Sí. Tenim el directe, eh? El programa especial de la penya del morro de fa un parell d'anys per Sant Jordi. Els germans Puertes, boníssims, boníssims. When I know my baby bow, jump and shout. When I know my baby bow, jump and shout.
El blues mola, eh? Sí. Està bé. Molt bé, mira aquest vespre. A quina hora dius? Dos quarts a deu. Això, a l'Ateneu... Sant Feliuany. Molt bé. Carme, tu toques algun instrument? Fa molts anys, sí.
Vull dir que tocava, però ara fa molt que no el toco. No, no, apareu ja, apareu, un moment. Per què vols aquesta música? Sí, perquè la gent escolta instrument i es torna com una mica així sonada. I quin instrument era? El piano. El piano? 10 anys. I què vas arribar, quart de piano? Bueno, vaig fer 10 cursos reglats, diria, que devia ser... Vaig fer només el cicle bàsic inicial, no sé com es deia, que eren 4 anys. Molt bé.
Un aplaudiment. Grau a lamentar, vas deia. I després vaig anar... Era no arreglat. Anaves ja desarreglada. Doncs jo no... Jo tocava l'acordió una mica. Molt bé. Sí. Ah, sí? Sí, però... És mentida. És veritat. Molt bé, que curiós. Que sí, que jo tocava... Perquè no ho recuperes.
No ho sé, algun dia ho faré, algun dia ho faré. Carme, moltes gràcies. Un apòdiment per la Carme, va, la gent d'Emporia Brava. Mira. Vinga, estem aquí l'Alberto i l'Albert. Serà d'entrar i entrar. Bueno, doncs és així, no? Com que són actors, farà el que els donarà la gana. Bueno, fem una posa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb l'Alberto Díaz i l'Albert Prat parlant. És que ric de coses. De far una mica de soroll al Versus, que actuen avui també, eh? I cada dia durant dues setmanes. Carme, l'aniràs a veure?
No ho sé, sí, potser sí, Jordi. No, eh? Sí, convida'm. Ara et convido, Carme. Bona tarda, fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
Fins demà!
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré.
Tú eres lo más lindo de mi vida, aunque yo no te lo diga, aunque yo no te lo diga. Si tú no estás yo no tengo alegría, yo te extraño de noche, yo te extraño de día.
5 i 25 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esberna. Avui estic content perquè ens han vingut a veure uns amics del programa, l'Alberto Díaz i l'Albert Prat. Alberto i Albert, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
I és que aquests dies a la Sala Trium de Barcelona s'ha estrenat l'obra, fa una mica de soroll, de l'autora argentina Romina Paula, dirigida per l'Albert Prat i interpretada per l'Alberto Díaz, el Sergi Torrefilla i també la Paula Blanco. Van estrenar dimecres, només estrenen un parell de setmanes, jo la vaig anar a veure a una prèvia, us la recomano moltíssim i abans de res us vull agrair que hagueu vingut fins a Sant Just, dos professionals com vosaltres, no?, de la direcció i de la interpretació.
A més, heu portat com uns regals i coses, no? Hem portat, de camí hem parat a la pastisseria i bomboneria Trilla. Trilla, sens just, no? I hem portat uns, com es diuen, això? Catànies. Catànies. Unes catànies. I la senyora de la pastisseria diu que no escolta la ràdio. Hem intentat guanyar una oient per tu, Jordi, i hem dit, comprem això perquè anem a la ràdio amb en Jordi Domènech. Que volem quedar bé.
N'hi portarem uns bombons. Jo no l'escolto. No, ni el ràdio d'Esbert ni la penya del mor. No, però ni una altra tampoc. No hi tenia música, no tenia bé. Cap re. No vindrem més a comprar. En fi, parlem de l'obra perquè tracta de dos germans, que són l'Alberto i el Sergi Torrecilla, que viuen reclosos en una casa...
en algun lloc inhòspit de la costa mediterrània, sense pràcticament contacte amb l'exterior. Molt bé, literalment del programa de mà, això. Sí, sí, és el dòxel de premsa. Tenint en compte que l'autora és argentina, quina casualitat, no?, que passi just a la costa mediterrània. Ah, sí? No, ha estat adaptat, això. Ah, ha sigut una adaptació. Albert, per què aquest text de la Romina Paula?
Sí, una mica per amor perquè em va agradar quan vaig estar allà a Buenos Aires fa un any i mig vaig veure molt teatre i vaig veure teatre a la Romina i llavors vaig anar a parar aquest text una mica més antic d'ella i me va atraure molt com escrivia i com el seu tipus de teatre que et considero una mica diferent és argentí llavors els argentins com els anglesos com els americans tenen la seva manera de funcionar en societat i les seves coses
Però dins de la moguda aquesta de teatre gentí, des del Ricardo Bartís, de Veronese, de tot això, jo trobo que ella se'n desmarca una mica i fa un teatre escrit amb una sensibilitat especial, on les pauses, els silencis, els personatges...
Són especials, són gairebé simbòlics, no? I em trau molt, a mi, aquesta cosa. Bé, l'Alberto i l'Albert formen part de la companyia La Ruta 40, que és una nova companyia de teatre i que és el primer espectacle que... Teniu calor o què? Perquè hi ha l'aire... No, però estem bé, eh? Esteu bé, no? La gent que estima a través de la web... És que no encenem l'aire condicionat perquè fa una mica de soroll. Eh...
que és l'obra, eh?, per si algú no ho sap, eh?, que feu el Versus. No, estava comentant... El Versus no, eh? Ai, perdó, perdó, a la Sala de Trium de Barcelona. Perdó, perdó, m'he equivocat. No, us preguntava això sobre com va néixer la companyia, no?, perquè és de recent creació i potser no sé si és el millor moment per fer una companyia de teatre i fer coses. Quan és bon moment, Jordi? Ja, mai, no? No, vull dir, teníem ganes de treballar plegats, coneixíem perquè havíem coincidit al col·legi del teatre, no a la mateixa classe, però havíem coincidit per allà i, bueno...
I tampoc ens coneixien massa Però bé, vam dir Tenim ganes de treballar plegats i tal I generar projectes propis Que ens vinguessin de gust Al marge de la feina que puguem tenir cadascú I va sortir una mica d'aquí Vam coincidir a l'estiu amb un curs Que es va fer a l'obrador de la sala Bequet Amb l'Andrés Lima I a partir d'aquí vam engegar la cosa L'Albert ja feia temps que li voltava al cap aquest text I va ser com dir Mira, engeguem amb això I tenim altres coses Estem movent altres projectes també Però ara estem estrenant això i estem molt contents
Aquí diu el dossier de premsa que el vostre és un teatre d'històries, artesà i de petit format. Per què heu escollit fer un teatre d'aquesta manera i no un musical d'obre el wifi, per exemple? Perquè no tenim diners. Llavors és fer de la mancança un segell.
Sí, però jo la vaig anar a veure l'altre dia a l'obra i per l'escenografia vaig pensar que, home, una mica de soroll i de diners sí que hi havia, no? Bé, comparat amb què? Amb la gent que fa monet amb vorets, sí. Però, veiem, si hi ha una obra que fa falta només un tamboret, posem només un tamboret. El nivell de... És a dir, el que diem una mica en teatre artesà de petit format és això, que...
pretenem fer de moment un teatre perquè també és on estem nosaltres i on tenim cabuda, crec jo. Que de moment és un teatre petit, amb històries petites i apostem per això. Com va anar l'estrena l'altre dia? Com va reaccionar la gent i tot plegat? Doncs molt bé, era una segona estrena perquè havíem estrenat a Girona el cap de setmana abans.
I va anar bastant bé, no? Sí, sí, la reacció va ser... És una obra molt delicada, perquè no és allò de dir... Estem fent una comèdia, o estem fent un drama, i saps més o menys que per mala cosa... Me t'agafo a tots, eh? És que he menjat un bombó d'aquests. Però què és això? No m'aplaudiu! Quina poca història... Això, si vas a Recu a Catalunya Ràdio, no ho fas, això, Alberto. No, no, ho faig aquí perquè estic com a casa, Jordi. Ah, val, d'acord. És una història particular. Si estàs que entraré un pet, jo. Home, Jordi...
És una seria molt particular, en el sentit que és més del clima que es crea, de les tensions estranyes que es creen amb els personatges, i llavors és delicat saber on riuran, on no riuran, una mica això, no? Home, de fet, com... A veure-te, te'n vas ara? Però això què és? Agafa els bombons. Sí, agafa.
Albert, els assajos també eren així? També eren així. Com eren els assajos de la companyia de la Ruta 40? Això és com un poder vil, no? Estem en directe, no sé si ho sabeu, això per començar. Com han sigut els assajos de l'obra? Albert, tu com a director. Bueno, hem assajat bastant de temps, però que s'acostuma assajar...
crec jo, amb aquestes produccions petitetes. Quant de temps heu assajat? Dos mesos, per ser que portàvem una mica de treball previ de taula. És a dir, la companyia era nova, jo era director per primera vegada en un projecte així, de direcció en solitari, podem partir d'alguna manera, vull dir que tot era una mica nou. Moltes ganes, molta il·lusió de la companyia nova també, però d'alguna manera no havíem treballat mai junts, no sabia ben bé què passaria, vull dir, hi havia un punt de risc, de dir, bueno, igual...
però jo crec que anem trobant bé la manera d'entendre'ns i de comunicar-nos, i una mica el procés d'assajos crec que ha estat això, anar descobrint una mica, jo des de la meva banda, com dirigeixo i com allò, com treballen l'Alberto, el Sergi, com treballa la Paula, i crec que ha sigut més un procés d'anar-nos coneixent i anar-nos d'allò, i a través d'això anar fent créixer l'obra, de mica en mica en mica. Vull dir, ha anat molt bé, sempre...
perquè en tots els procés d'assajos hi ha moments de crisi. Home, tu, Albert, ets actor sobretot, perquè em sembla que aquesta és la primera cosa que et dirigeixes, no?, més o menys? Sí. I què tal l'experiència com a director? Perquè jo sempre he escoltat els directors, diuen que es passen molt més nervis com a director que com a actor. Això és veritat o és per omplir entrevistes? Home, el primer dia, després de l'estrena, no volia sortir a fora. Què dius? Perquè hi havia gent allà fent la copa de cava i tal. A Girona? A Girona i no s'atreveixen.
Per un moment pensaven que no sortia. Va tenir un moment allà. Però ara ja surt content. I com a actor, tu què pensaves? Ho han fet fatal o què? La veritat és el que et deia. A vegades, com el que comentava abans, tens més la sensació de cap on anirà la cosa, què és el que agradarà més o el que agradarà menys, o què funcionarà més o què menys, però amb aquesta obra realment...
A mi em costa molt tenir la visió interna de dir, ostres, avui ha sortit una bona funció o no. Sempre, com últimament, encara ve cada dia l'Albert, quan acaba i ell ve i diu, avui ha estat un bon passeu, avui això. Però jo, de veritat, fins que ve ell no t'ho sé dir. No, perquè crec que és una funció que no es pot fer tècnicament. Hi ha funcions que es pot ser tècnic i pots anar a assegurar el tiro. S'ha de respirar moltíssim. I aquí, si no, ja estàs posat, l'espai és molt petit, tens la gent molt a sobre, i si no estàs al 100% i si no estàs concentrat en fer allò i no pots matisar el que toca...
no hi ha obres d'alguna manera si està fet fredament jo crec que no funciona massa
Per cert, que volia comentar el tema de la... Bé, més que m'he quedat en blanc, ara. Jo també estic fiat. No passa res. Estic molt fiat tots, eh? No, és que, saps què passa? Que tenés-vos tan a prop, crec que em provoca una reacció... Hi ha una incomoditat, una mica. Hi ha una incomoditat. És el que passa a vegades al teatre, també, aquí a la sala de triomunestem ara. Això t'anava a dir, perquè hi ha moments molt incòmodes a l'obra, no? Com aquest que s'ha creat ara. Aquestes tensions tan estranyes...
I clar, i la gent està tan a prop que hi ha gent que veus que potser té ganes de riure, però es coïveix. Jo comentava amb uns espectadors que van venir que tenien ganes de riure més, però estan tan a prop dels actors que els hi sac com greu perquè potser no s'ha de riure aquí. Estan en un terreny així... És delicat. Jo crec que també passa, que la gent no sap ben bé si ha de riure o no. No sap ben bé què és. Però jo penso que també és la gràcia de l'obra. L'estranyesa que és dels personatges tenen una estranyesa ben particular, aquests dos germans amb un món molt propi, amb les pròpies normes, no? I també és allò...
El públic s'està preguntant tota l'estona, però què putes els hi passa, aquests dos? Quina relació hi ha entre els germans realment, no? Perquè, com a espectador, i gràcies per haver-me salvat, Albert i Alberto. Mira, hi ha un comentari de l'Ovidi, diu que a l'estrena de Girona els meus pares van anar. Molt bé, molt bé. Gràcies, Ovidi. També, Albert.
Són els mateixos? No. Diu, esperant per demanar un autògraf i mai van sortir. Era això que deia, que l'Albert no volia sortir i m'estava allà al camerí convencent-lo. És veritat. No controles si tens de ser actor i soc actor.
Clar, vols sortir allà a fer. Suposo que l'entrenor que vol sortir a xutar la pilota no pot, perquè l'expulsen. Jo volia parlar de la relació entre els dos germans, perquè allà sí que hi ha moments incòmodes. S'han treballat, jo penso, perquè tampoc estan els assajos, les mirades, crear aquests moments de tensió entre ells i tot plegat.
Quina és la relació que tenen? Perquè ells no estan bé, no? És la pregunta que tenen. Ells no estan bé. No estan bé, no? Què els hi passa, aquests dos? Bé, tenen una relació una mica, com va dir la premsa, va comentar a l'avantguàrdia, una relació una mica insalubre. És veritat, tenen una relació com de dependència molt estranya. Tòxica, no? Una mica tòxica. S'estimen molt, però tenen una manera ben curiosa de demostrar-ho i poden passar de la violència a l'amor més absolut en...
en qüestió de res, d'una dècima segon, no? I és ben curiós de veure, m'imagino, vaja. I després el personatge de la Paula, molt bé, tampoc no està, no? No vull dir, perquè, clar, com... No sé si tampoc no hi ha moltes indicacions al text, no? Com ho has... coreografiat tot això, com s'han treballat les relacions entre els personatges, perquè... Tots tenen una mica les... Cadascú té les mancances que té, i ells dos en tenen unes, i...
i el personatge de la Paula en té unes altres. Llavors, quan els tres personatges entren en contacte amb ells mateixos, doncs això s'accentua. I llavors, en principi, els dos germans que són els més estranys i els que estan pitjor, perquè ja la mare s'ha mort recentment i és un tema delicat, i a part hi ha la seva relació d'entrada, o s'intueix que la seva infància ja tenen una espècie de comportament estrany, que depenen molt l'un de l'altre, probablement molt mimats. I la Paula, quan arriba, doncs,
Sembla que tot això per ella són tonteries, i que el que s'ha de fer és viure, viure, i passar-s'ho bé, i anar cap aquí, anar cap allà, i tirar-se els problemes de l'esquena, quan en realitat tampoc es pot fer això, no vull dir que... Trenca una mica l'equilibri raro aquest que tenien aquests dos germans, i ella ve a trencar-lo una mica, i aquí ve una mica...
Fa una mica de soroll a la sala Atrium, com estem comentant amb l'Alberto Díaz i l'Albert Prat de la Ruta 40, que el que comentàvem és que són dos germans on de sobte arriba aquesta cosina, que és el personatge de Paula Blanco, i distorsiona una mica la relació que tenen entre aquests dos germans.
aquests dos personatges. Per cert, aquesta és una coproducció amb la Sala Planeta, que per això va una estrena la setmana passada a Girona. No, és una producció. És una producció directament. Pensava que era la Ruta 40 més la Sala. Com ho he aconseguit? Perquè avui en dia no sé si és tampoc gaire fàcil aconseguir aquest tipus de produccions i que us diguin, mira, sou una companyia nova, malgrat no ho fes res abans, confiem en vosaltres.
De fet, nosaltres ho volíem muntar igualment, això ho anàvem a muntar igualment, amb una sabata d'inesperdenya, amb el que tinguéssim, però vam tenir la immensa sort que el Pere Puig de la Sala Planeta va fer aquest vot de confiança, li interessava una mica per la trajectòria personal, tenia més contacte amb l'Albert Prat, per la seva trajectòria personal hi confiava i va fer com aquesta...
Aquesta participació, diguéssim, indispensable perquè això hagi estat com ha estat també, no?, perquè tot plegat hem pogut estar molt més tranquils i preocupar-nos més per la part artística de nosaltres que no pas per tots els, no?, les pessetes de la producció, no?, que ha sigut molt més estressant. També la Planeta està fent una feina heroica a l'hora de produir perquè només té aquesta producció, sí que en té tres de petites, que productores que produeixin o teatres que produeixin espectacles de petit format...
O sigui, no n'hi ha. Jo no conec més que el planeta. I tal com estan les condicions ara mateix, el tema de subvencions i d'a més, que és una mica insostenible. I gent que està patint... Són tots els supervivents d'aquest ofici i estem eternament agraïts que hagin fet aquest vot de confiança en nosaltres. L'Ovidi pregunta al xat si és veritat que en principi volíeu muntar aquesta obra només amb tamboret a escena, però al final, bueno, us han produït i heu tingut aquesta sort.
Vull dir, per dir aquestes coses no cal que gastis megas, no? Exacte. Sí, el tamborell, al principi només hi havia el tamborell, no hi havia ni dos. Exacte. Era una peona off i un tamborell. Està bé, de Jordi Boixaderas, no? Al final vam poder anar ficant més coses. Molt bé. Doncs ja ho sabeu, a la sala Triumph de Barcelona fa una mica de soroll. Estava pensant, és una pena, perquè és una obra que jo penso que està molt bé, que la gent l'hauria de veure, que només estigui dues setmanes, no?
Però ja tornarem. Si tot va bé, si la gent ve, però que la gent vingui. Ah, no, que m'han dit que ja tornaran. Ara diríem allò de, bueno, no es pot dir, però tenim bones notícies. Sí, és veritat o no? Sí, però hauria d'anar bé la temporada. És un fracàs aquests 15 dies, ja et dic jo que no anirem enlloc. Clar, clar, clar. Però vull dir que sí. Escolta, si truca algú, si ara mateix truca algú, Jordi... Què? Li donem un 50% i una... Què dius, hòstia?
Hem tirat la casa per la finestra, no? Però podem fer una pregunta perquè la gent truqui i l'endevini? Sí, però potser no truca ningú. Però bueno, un moment, donem el telèfon. Que no sigui l'obidi ara que truqui, eh? Sí. Perquè si no, no val.
Home, està a Suècia, dubto molt que truqui, però vaja. El telèfon, si voleu trucar per aconseguir dues invitacions, heu dit, eh? A la sala triomita. Ah, no? Què heu dit? 50%. 50%, 50%. En dos per un. Està molt bé. Doncs truqueu al 93-372-3661, que era el telèfon de la ràdio. 93-372-3661. Albert, digues...
Podem fer una pregunta, no?, perquè no sigui tan fàcil. Ah, va, va. Fet la pregunta, tu, fet-la, va. Sí, no, podem preguntar com es diu l'actriu Paula Blanco, que interpreta el personatge de Marina a l'obra Fa una mica de soroll. Com es diu l'actriu...
Paula Blanco. Qui interpreta el passatge de Marina, fa una mica de suavell. 12% de Marina, fa una mica de suavell. Bé, la cosa està difícil, a més relacionada... Però el premi suval. Sí, sí, sí. 50% i un bombó. Suval, dos per un. Ah, molt bé, i un bombó també, eh? Doncs fantàstic, nois, moltíssimes gràcies per haver vingut, per haver-vos desplaçat fins a Centjus, que sempre costa amb estrelles com vosaltres, perquè l'autobús costa dos euros, eh? No, però sort que el clima és bo.
Sí, sol que s'està molt bé, està molt fresquet aquí. Sí, sí, però hi ha el comandament de l'aire, per aquí. A veure, no ho hem dit, però vaja, a part de la Ruta 40, l'Alberto Díaz també té un currículum personal... Intransferible. Intransferible, eh?, amb els nois d'història... Herald musical, que, Alberto, t'han tornat a cridar o alguna cosa?
No, no. No vols dir... No vols parlar del tema? Aquest tema no. Aquest tema no parlo. No parlo d'aquest tema, no? No. Val, val, val. I l'Albert Prat, que últimament l'hem pogut veure al Teatre Nacional, al T6, que tu tampoc no sé si tampoc vols parlar d'aquest tema, no? Tampoc vols parlar, no? Sí, però no tinc massa ràdio. Bueno, quina experiència, no? Al Teatre Nacional ja havies estat... Jo també vaig estar, eh? Ja ho sé, ja s'embaia llet. No sé si ens creies les tensions que no tenim. Clar.
No, no, no, però... Per posar-ho una mica així com de marruller, no? No, no, no. El sèrie de Terracilla, com un estatal nacional, no l'hem convidat. Bueno, nois, moltes gràcies. I què diu en el vídeo del xat? Diu... La pregunta és dos per un, no ho he entès. Diu... L'Albert participa en el programa de televisió Xof.
Bueno, Uvidi, no, no està fi. Jo crec que és que t'he vist amb barba i tal, i m'he relacionat amb allò del tricicle. Un aplaudiment per l'Uvidi, que s'ha esforçat, eh? És la calor que ens està afectant a tots, jo crec. Si no, no s'entén. Albert Prat, Alberto Díaz, gràcies per venir i molts éxits a la Sala Atrium de Barcelona dues setmanes. Adéu, adéu, adéu.
Fem una pausa musical i tornem d'aquí uns moments a la Penya del Morro entrevistant la Núria Tamayo, Sant Justenca, i que demà fa un concert amb el seu grup Mínimal 21 a la Sala Music Hall de Barcelona. Fins ara. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Fins demà!
Donne-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas Donne-moi une limousine, j'en ferai quoi Offrez-moi du personnel, j'en ferai quoi Un manoir à Neuchâtel, ce n'est pas pour moi Offrez-moi la tour Eiffel, j'en ferai quoi
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta.
És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té l'objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda, que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Serà dos quarts d'onja, la Rebella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
amb vestits plens de formigues blanques.
Bona tarda, benvinguda al programa.
Hola, bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé. Tu no sé si estàs una mica atabalada o què, perquè em sembla que ara mateix esteu fent les proves de so del concert, no? Bé, estem fent l'assaig. Les proves les farem demà a la tarda, abans del concert, i ara estem amb l'assaig general que fem just abans. Sí, que estem liadets, sí. Sí, jo t'agraeixo molt que ens detenguis, ara mateix uns minutets i hagis sortit de l'assaig.
Per cert, els assajos, jo sempre m'he preguntat dels músics, què és el que esteu assajant concretament, lògicament les cançons i la música, però hi ha temps per provar coses noves o no?
En el nostre cas, nosaltres el que hem preparat, diguéssim, és com aniran totes les cançons una darrere de l'altra, perquè com que fem música electrònica també volíem que hi hagués com un fil conductor entre cançó i cançó i que fos com una mica una sessió d'electrònica on pararem en moments puntuals però hi haurà molta música i tot això ho hem muntat especialment pel concert. Per tant, no hi haurà, com si diguéssim, parades entre peça i peça, hi haurà música contínua durant tot el concert?
Hi haurà parades, 3 o 4 parades, durant el concert, però sí que ho hem plantejat per fer un continu musical. Això sí, parades puntuals, perquè tindrem un convidat, tindrem el Valent Nieto, que vindrà a fer un dels temes que m'alà vam dir. De rei divà, un no, el Valent Nieto, això, home. Sí, sí, sí. Tindrem moments així que pararem per presentar, però amb molts altres s'aniran cançons enllaçades una darrere de l'altra amb aquests passatges instrumentals més electrònics.
Aquesta és el segon disc que presenteu i que feu, el fil d'Ariadna, després de l'habitació del Fons, que va ser el primer. Com bé dius tu, feu música electrònica i en català, no? Això és una raresa, no? O què?
Doncs sí, en realitat ens trobem bastant orfes, perquè sí que s'està fent molta cosa en català últimament, cada vegada més, s'ha perdut una mica aquesta vergonya o això a fer en català, però sí que és veritat que va tot més cap al pop i cap al folk i que propostes electròniques no són tan...
no són tan abundants, per no dir que són molt poc habituals. En aquest sentit, nosaltres sí que ens trobem a vegades que estem com una mica sols en tot aquest panorama. Però, bueno, contents. I per què heu triat el català, no? Perquè és la vostra llengua, m'imagino, o què? Sí, a veure, jo abans havíem cantat sempre en anglès,
I va haver-hi un moment que, per motius personals, jo vaig tenir una criatura i estava cantant en català a casa contínuament i quan arribava al local de Saig per fer les cançons, trobava que era una mica incongruent que en el meu dia a dia estigués cantant en català i després, quan estigués fent música, ho fes en anglès. I vam provar així una mica per...
allò per jugar i vam veure que funcionava i d'això ja fa gairebé 4 anys. I allò que diuen que la música en català no té prou sortida, què opines tu? La música no té? La música en català diuen que hi havia un corrent estès fa uns anys, ara potser no tant, és veritat, que no tenia sortida. Bueno, la sortida...
No ho sé, és que això és molt relatiu. Jo no faig música amb un idioma que tingui més o menys sortida. Penso que la música s'ha de fer com tu ho sents i com una mica deixant de banda aquests aspectes. Ara mateix la música en català té un panorama molt ric, estan fent coses molt interessants i hi ha artistes que canten en català que estan anant a tocar...
altres llocs estan anant a Madrid, estan anant fora, sí que és veritat que amb una repercussió no molt gran, però, bueno, és... no sé, és que a vegades és això que tu planteges, si ho faig en anglès tindré més sortida, doncs no ho sé, no ho sé, perquè venint d'aquí, no ho sé. Estem parlant amb la... No, clar, això és el que dius tu, no saps, no? Potser sí, potser no, però és l'opció que heu triat, i mireu, són així de bé mínim el 21, aquest tema Ariadna.
Bona nit.
Estem parlant amb la Núria Tamayo, del grup Mínimal 21, que demà presenten el seu segon disc, com comentem, al fil d'Ariadna, i ho fan a Barcelona, a la sala Music Hall, a les 9 de la nit. Per cert, tenim un parell d'entrades dobles, per qui vulgui assistir, només cal que ens truqui al 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, i rebrà aquestes dues entrades, dues invitacions per anar demà.
amb qui vulgueu, a la Sala Musical de Barcelona. Núria, com treballeu a Mínim el 21? Bàsicament ets tu qui proposes i els altres et van darrere? Estàs tu sola? Hi ha més gent? No, normalment el Sergi, que és l'altre component, és qui va creant bases electròniques o bé...
alguna roda d'acords i a partir d'aquí jo vaig elaborant una melodia i anem treballant després els arrenjaments i van sortint les cançons, normalment sempre a partir d'una base electrònica o d'això, d'un acords de guitarra i llavors anem després, doncs, guarnint-la amb tot allò que ens agrada i anem composant sobre la massa. Perquè on vau gravar aquest disc o on esgeu?
Nosaltres ara estem assajant el local d'un dels membres de la banda i després el disc el vam gravar a uns estudis que estan a Caldes de Montbuí, que es diuen Buc Bonera. Buc Bonera, eh? Com a l'estadi de futbol. Buc Bonera, de... Ah, Buc Bonera, de Buc. Buc Bonera, sí. Ah, de sala d'assaig. De Buc d'assaig. Havia entès Buc Bonera, estic fatal, eh? M'haurà de revisar l'oïda. No, no. I allà és on veus gravar el disc, no?
Sí, sí, sí, ho vam gravar allà. Per cert, Núria, quina és la teva relació amb Sant Just? Jo vaig venir a viure aquí fa... Ara, a finals d'aquests anys, farà 10 anys. I vaig venir a viure aquí perquè em vaig casar amb un Sant Justenc. Ah, sí? Sí. I, bueno, clar, vas venir per amor a Sant Just, que bonic, no? Sí. I què tal? Què et sembla, Sant Just? Et consideres ja Sant Justenc a del tot, quasi bé, o què?
Home, doncs sí, jo soc de Barcelona i sí que és veritat que al principi em va calder una mica acostumar-me a la tranquil·litat que hi ha Sant Just perquè, doncs bueno, és un altre... Encara que estigui molt a prou de Barcelona, sí que és veritat que és un altre ritme. Sí, és veritat, això ja a molta gent li passa, no? Perquè és com una mena de... Encara que estigui, com dius tu, a 5 o 10 minuts d'aquí de Barcelona, de la Diagonal, clar, és com una mena de poble. A partir de les 9 de la nit també tot allà està en calma, no? Exacte.
Jo venia de viure al centre de la ciutat, que tenies tot com molt a mà, i aquí el ritme és diferent. Però la veritat és que estic molt contenta, perquè un cop passes aquesta fase d'adaptació, Sant Josep viu molt bé, tens la muntanya a prop, tens uns equipaments i serveis...
que està molt bé i es viu molt bé, la veritat jo estic molt contenta Molt bé, i nosaltres ens n'alegrem moltíssim també. Núria, moltes gràcies per atendre'ns, no et volem molestar més perquè la Núria està acabant de fer l'assaig per al concert de demà, que repeteixo tenim dues entrades per anar
si algú vol que ens truqui al 93372-3661 al telèfon de la ràdio i li donarem aquestes dues invitacions per anar a veure mínim el 21, un grup Sant Justenc, podríem dir, o què, Núria? Sí, home, almenys amb una component Sant Justenc que sí, eh? Això segur, clar, Núria, i tant, i tant, i tant, i tant. Demà a les 9 de la nit.
a la sala Music Hall de Barcelona, aquesta música electrònica en català, que de veritat, val la pena, tot el nostre suport i enhorabona i que el concert de demà segur, segur que anirà molt bé, Núria. Vale, pues, muchas gracias. Que vagi bé, bona tarda. Adeu, bona tarda.
Un minut i 15 segons exacte i arribem al punt de les 6 de la tarda. Connectarem en Com Ràdio per escoltar el butlletí de notícies generals i després la segona hora i última hora de la pella del morro d'aquesta setmana, perquè és divendres.
I parlarem amb l'Heli Capdevila sobre el que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. A més a més, també ens visitarà el senyor Benito, que juntament amb la Carme farem la tertúlia de la Riera, el colabrot de migdia de Televisió de Catalunya, i acabarem amb les coses importants de la vida i les filosofies i les anades d'olla, també, del senyor Benito i un servidor a la part final del programa. Fins ara mateix, després del bolletí de les notícies de Com Ràdio i el bolletí dels centris notícies.
Ah, aquests que escoltem de fons, per cert, mínim el 21. Ara s'acaba, molt bé. Molt bé, no? O sigui, justament ara que dic, escoltem aquest tema, va, i s'acaba. Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Va, calleu, grupis! Fiseu unes grupis del programa.
Com ràdio, notícies. Bona tarda, són les sis, us parlem, Carina Ballbé i Albert Sàs. Comencem amb una última hora. El fiscal demana 10 anys i dos mesos de presó per als exresponsables del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, per delictes d'apropiació indeguda, tràfic d'influències i falsedat documental en el cas de l'hotel de luxe que volien construir al costat de la institució musical.
A més, també ha demanat 4 anys i 7 mesos de presó per l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García Bregado. També demana la mateixa pena per l'exgerent d'Urbanisme, Ramon Massagué, el director d'Urbanisme, Enric Lambies, i l'arquitecte del projecte, Carles Díaz.
En pla econòmica, la borsa espanyola tanca amb la millor setmana en mig any, amb una pujada del 8% després d'haver aconseguit avui guanys de prop d'un 2%. Tot i això, la prima de risc continua disparada, fregant la zona de risc amb 484 punts.
El govern central nega que hagi pres cap decisió sobre el rescat de la banca espanyola després que diverses informacions s'hagin apuntat avui que pot ser imminent. Ho ha dit la vicepresidenta Soraya Saen de Santa Maria que ha insistit en que l'executiu esperarà el resultat de les auditories independents que estan en marxa. També la Comissió Europea, recordem, ha instat avui a Espanya
A demanar amb rapidesa un rescat del sistema financer espanyol. En paral·lel al president dels Estats Units, Barack Obama ha reclamat aquesta tarda als dirigents europeus una injecció urgent de capital per salvar els bancs dèbils.
en una clara referència al sistema financer espanyol. Segons Obama, Europa ha d'estabilitzar el seu sistema financer a curt termini i adoptar mesures el més ràpid possible. Sobre Espanya, el president nord-americà ha aplaudit les reformes totes a terme pel govern, però ha alertat que no tot pot ser retallar si creix l'atur. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra han detingut un professor d'un institut de Sant Quirza del Vallès acusat d'haver abusat sexualment d'una de les seves alumnes de 15 anys. La direcció del centre va sospitar d'aquestes relacions consentides
i va advertir la policia que ha detingut el professor de 60 anys. Un jutjat de Sabadell ha decretat presó provisional per al docent, ja que, malgrat ser les relacions consentides, com dèiem, es tracta d'una menor. Enxobers, restauradors i l'Ajuntament de les Cales s'uneixen per promocionar l'enxova i la gastronomia local.
La iniciativa presentada avui en societat compta també amb el suport del govern català. Ràdio a l'Escala, Belfont, bona tarda. Bona tarda. L'Anxova com a avantguarda i com a producte més emblemàtic, sí, però de retruc també la promoció global de la gastronomia local. Stanis Puig, alcalde de l'Escala. De quina manera potenciem i dignifiquem i millorem la qualitat del conjunt de la gastronomia escalenca...
i això que es faci de la mà del nostre producte més emblemàtic. L'enxova de l'escala com a producte estrella i de retruc tot el sector de la restauració que s'hi vulgui afegir.
Inicialment s'han incorporat a aquest projecte les empreses de salaons de la Unió de Saladors Històrics d'Enxova de l'Escala i una desena de restauradors locals. La iniciativa, però, és oberta a anar ampliant el nombre de participants. Ràdio l'Escala per a Com Ràdio. Pel que fa al trànsit, es mantenen els problemes a les rondes a causa d'un segon accident a la Barceloneta. Hi ha uns 6 quilòmetres de cues a la ronda litoral en sentit nord,
on s'ha hagut de tallar un carril, en sentit Nus del Llobregat, i encara 4 quilòmetres de retenció, i pel que fa a la Ronda de Dalt, hi ha encara 9 quilòmetres de cues en sentit nord. També hi ha problemes a l'autovia 2, en sentit sud, a l'altura de Sant Feliu de Llobregat, amb 2 quilòmetres de retencions. Coneguem si hi ha problemes als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmet Marta Espinosa.
Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments, situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Circulen, doncs, amb normalitat, a aquesta hora, metro, autobusos, tramvies, també els trens de Rodalies de Catalunya i els ferrocarrils de la Generalitat. De moment, res més a afegir des del Transmet. Molt bona tarda.
Bona tarda, us parla Gerard Costa Freda. Rafa Nadal és el primer finalista del Roland Garros. El Manacorí ha guanyat ampliament a David Ferrer amb 3-7, 6-2, 6-2 i 6-1. El segon finalista serà el guanyador del partit que enfrontarà ara mateix a Novak Djokovic i a Roger Federer. El primer set l'ha guanyat el Servi 6-4. Ara mateix el segon set domina el Suís per dos jocs.
I ara fa 3 minuts ha començat l'Eurocopa 2012. Polònia i Gràcia obren el campionat a Varsovia. De moment, pol·lacs i grecs empaten a 0 encara en futbol. El Barça vol tancar en les properes hores del contracte de Tito Villanova i també el fitxatge de Jordi Alba, que s'està negociant des de fa dies. I a l'Espanyol de València vol aconseguir el servei d'Àlvaro Vázquez, tot i que el Conjunge ha negat el seu interès. Com Ràdio Notícies
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament i Càritas han signat un conveni de col·laboració per reforçar el programa d'aliments per a les persones més necessitades de Sant Just. Actualment, una vintena de famílies són usuaris d'aquest servei. El conveni permet una distribució més àgil
i augmentar la quantitat d'aliments disponibles. Aquesta acció forma part d'un paquet de nous recursos que l'Ajuntament ha posat en marxa per reforçar la xarxa de suport a les persones que passen per una situació econòmica més delicada al municipi. Per això Bromonsa, l'empresa municipal d'habitatge i la regidoria d'acció social estan treballant perquè la població amb risc pugui accedir a habitatges amb preus socials. L'Ajuntament en subvencionarà parcialment aquest lloguer i aviat sortiran les bases per apuntar-s'hi. A més a més, els serveis socials també disposaran
d'un pis d'emergència d'estada limitada per possibles desnonaments. L'Hospital Comarcal Moisés Brogi tanca quiròfans perquè les rajoles del terra s'aixequen. La clausura del centre hospitalari durarà 15 dies fins que el terra sigui substituït. Els treballadors de l'hospital asseguren que cal arreglar un nyap que fa que el terra sigui inestable.
i que s'aixequi. L'Hospital Moisés Brogi va costar 113 milions d'euros, 15 a més dels previstos. Només dos anys després de la seva inauguració han sorgit uns desperfectes que obligaran a tancar 12 quiròfans. Només quedarà disponible un quiròfan i el personal que hi treballa s'haurà de traslladar a l'Hospitalet de Llobregat.
I acabem aquest butllet explicant-vos que aquest vespre es parlarà de l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils nuclears. És el tema de la conferència i debat que organitza Justícia i Pau per aquest vespre. El físic i Baixen Justenc, Pep Moreno, posarà damunt la taula els motius principals per apostar per l'energia eòlica. Moreno considera que aquesta energia decreix en els propers anys pel fet que el petroli és una energia finita. Pep Moreno assegura que l'energia eòlica pot ser, doncs,
Una alternativa viable i solvent a les energies no renovables. La conferència serà a partir de dos quarts de nou del vespre al local de la parròquia. I això és tot. De moment, més informació a partir de la seta del 100 Just Notícies, edició vespre.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Puc cedir des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges despostes de vida mai nostra, amb niegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grups, ho trobes, blaus, rupets, taronges, les postes, la vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan cosim a la primera. Impressiones, el meu avui.
Fins demà!
On s'ha ficat? On s'ha ficat? On s'ha ficat? On s'ha ficat? On s'ha ficat?
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluïc.
4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Dos minuts, dos minuts, ja ja arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Què tal, com esteu? Vinga, va, animus! Vinga, va, animeu-vos una mica, home! Quin locutor més agressiu, us imagineu? Va, home, la gent que esteu a casa, per favor, voleu estar més atents al programa? Home, comencem a segona hora, tu. És que sempre se us ha d'anar darrere, tu. Oh, per favor...
Eli, bona tarda. Molt bona tarda. T'imagines un presentador o un locutor que fot bronca a la gent que està a casa? Seria curiós, no? Deixa, deixa, potser tindria aquí audiència, eh? Ja, que a la gent li agrada que li fotin canya també una mica, no? Claro, claro.
Tu, que ens escoltes, vols aixecar el cul de la cadira i fer alguna cosa? A la teva vida de profit! Però jo una mica inter-economia, no, amb els catalans? Ja, sí, exacte. Clar, poses la tele i et van fotent canya, i ja està. A més, com que últimament em tenyeixo el cabell, també soc una mica com un presentador inter-economia. Però vaja, això és una altra qüestió. Va, parlem de les coses que no hem de fer aquest cap de setmana. Ai, sí.
perquè l'Heli Capdevila, que a més a més s'ho curra molt, és que és veritat, a més m'agrada molt dir-ho, perquè fa el seu blog, que és elisendacapdevila.wordpress.com i escriu cada setmana la secció. O sigui, a veure, això m'explico bé. Per què no hi hagi sorpreses? Sí, tu, oient, que m'escoltes. Escolta bé això, que és important. No, no, que...
La seva secció l'escriu tota a elisendacapdevila.wordpress.com i la veritat és que hi ha pocs col·laboradors, em sembla que ho fa molt poca gent, això, o ningú. És que no ho fan ni a Catalunya Ràdio, imagina't. No ho fotis. Sí, allà no, no, imagina't, imagina't. Funcionaris, no? Bé. Clar, allà passen de tot, allà passen de tot.
Allà sí que viuen al límit. Eli, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana i comencem amb les festes del Tebre, que ens seten les seves festes tradicionals de l'arròs amb plantada. Plantada de què? Ah, d'arròs, no? De ròs, home, de ròs. De ròs. Ara ho fan les màquines, però per commemorar allò quan encara ho feien les persones humanes...
fan un dia en el qual es fa la plantada de l'arròs. I primer planten l'arròs, diguem-ne, la gent que en sap, i després deixen els de Barcelona i Rodalies, anem allà i plantem l'arròs una mica com ens doni nosaltres la gana. I ens fem les fotos... La festa de la plantada comença aquest diumenge a les 10 del matí. A quina hora surt l'arròs ja fet?
Jo crec que això de l'arròs estarà, no sé, quants mesos heu trigat, això? Ah, mesos? Sí, sí, jove de carèixer encara, s'ha d'acollir. Ah, ui, ui, ui. Clar, fan la festa de la plantada i suposo que després faran la festa de la collida. I així ja vas fent, eh? Sí. A més, en temps de crisi, convides a tothom a venir. Clar.
I llavors ja això t'ho fa la gent, que tinguis tu jornalers allà fent. És una miqueta el fet de tenir jornalers, no? Tu vas com l'amo, Borges, vens de ciutat, vas allà, no? I dius, bueno, jo poso la primera pedra, com el programa de ràdio, i després tires els meros que hagin de ser...
Fins que passi tot. Diu que l'inici de la plantada està previst a les 11. Diu que primer començaran a plantar els plantadors. Això és el que deia. Experimentats per fer una demostració i després sobre la participació del públic on farem el que ens doni la gana. Tots els pixapins i a plantar-nos carros. Estupendo. Diu que també actuaran el Quico, el Celio, el Noi i el Mut de Ferrer. Tots actuaran, ja cauran allà.
Ho he posat perquè sé que tu tens especial per a la elecció. Sí, és que, mira, m'agrada molt a mi, a més, aquí a la ràdio, a l'arxiu de la penya del morro musical, que és una cosa... Bàrbara, bàrbara. És una cosa bàrbara. Bàrbara. Bàrbara. Bàrbara. I que va venir fa uns dies... No, va venir, no. Tenim el Quico, el Celio, el noi, gravats. Però no me'n recordo de com es diu el nom de l'arxiu. Bravo. Sí. Gràcies, gràcies. Molt bé, tu.
No, no, no cal, no cal. No, no cal, gràcies. Ah, sí, de Roquetes vinc, de Roquetes vaig. Mira, mira. Ara.
Es veu que no han tocat mai el data de l'Ebre, no? El Quico, el Celio, el noi. Era l'únic lloc, em penso, que els hi quedava. Que els hi quedava, a Deltebre, eh? Ja ho tenen tot fet. I ara ja, a partir de... Tornen a començar. Sí, clar, tornarà a començar a Tortosa, eh? A partir de dilluns. Que, per cert, diu que... La informació que m'has passat, Eli, que la podeu trobar al seu blog, diu que pel regidor d'urbanisme, de turisme... Això també m'agrada. Quan els regidors fan les seves declaracions, m'agrada molt. A mi també. Diu que la festa s'ha de continuar perquè és un homenatge als avantpassats.
A més, hem aconseguit, gràcies a la implicació i la col·laboració d'empreses i gent, abaixar el pressupost mantenint la qualitat de l'empresa. Està molt bé. Un aplaudiment per José Emilio Bertomeu, del Tebre. Directament, directe a l'educació. Ja ho veiem.
Diu que per reservar el tiquet el preu és de 15 euros, eh? S'ha de trucar a l'àrea de turisme de l'Ajuntament del Tè... Bueno, i després hi haurà dinar, etcètera, etcètera, eh? Bueno, perquè exacte, aquí això és tot el paquet, sencer. Sí, no, però fas paella després, eh? Atenció, eh? Preguntaves això de Rosa, és el que et anava a dir. Penso que després sí que hi ha com un dinar i tal, eh? Sí, senyora, sí, senyora. Jo diria que això és optatiu, és a dir, que si vols pots fer la plantada i si vols pots anar a fer tot el paquet sencer.
Doncs això serà aquest diumenge, durant tot el dia i part del matí, sobretot, a Del Tebre, que hi haurà tot això, que a Del Tebre està una mica, està lluny, eh? Està lluny. De Sant Jules, costat dos hores i mitja o tres, eh? Està lluny. Haurem de sortir el dissabte a la nit. I ara passem a una altra població que, a veure, està més a prop que a Del Tebre, però tampoc està aquí al costat. Està a mig camí, no?, entre Barcelona i Vic.
A on em portes ara? Et porto a la següent, que és centelles. Ah, centelles, d'acord.
Et sembla bé que et porti a Centelles o no? Em sembla molt bé, és que no sabies si em portaves a Centelles o em portaves a l'altra activitat. Ah, no, torno a Montgrí, anem més cap allà, que també està entre Barcelona i Vic, eh? Torno a Montgrí. Sí, Centelles, diu que hi ha la Fira de la Ratafia. Oh, que bo! Però que llustrada és la Fira de la Ratafia, per favor! Anem, no? Home, per favor! Anem a la Fira de la Ratafia, ja? Sí.
Fantàstic, rotafies, licors, verbes, plouratges catalans. Oh, que xulo, que xulo.
Cuidado, eh? Un recital de cançó de taverna. Oh, què dius això? Perdona. Jo tinc moltes ganes d'anar. Allà, allà ho tindràs tot. Centelles.cat. És que ens agrada molt aquí. Home, aquí sempre, a la mínima, i avui amb l'hem posada... El blog i el programa, també, en penso. En PDF, sí. Ah, perfecte. Ho dic perquè les cançons de taverna són bàsiques per la vida moderna.
I el primer brindis va, per companys i companyes. El segon anirà, pels que els han crescut banyes. Una mica aquest és l'ambient que es viurà a Santolles aquest cap de setmana, no?
I tant, ratafíem un ratafí avall, un canso avall, és això. Efectivament, diu que els carrers del nucli antic s'ompliran de parades demà de 9 del matí a 8 del vespre i diumenge també tot el dia. I que a la plaça Majors podran tastar diferents ratafies, licors d'herbes i beuratges catalans, com bé dius. I a la tarda, a partir de dos quarts de set, la plaça Vella acollirà un... És el que has dit tu, eh? És el que has dit tu. Molt bé.
Perquè vagis que estic atent. Molt bé, molt bé. Sí, no, està molt bé, eh? I diumenge a dos quarts d'una la sala Violeta es farà un tast de ratafies i beuratges naturals. Això m'ha tastat, eh? Sí. Els Mossos... La C17, aquest cap de setmana, que hi ha l'apatum, eh? A Berga. És el que t'anava a dir. A veure que ningú diu que hi hagi lloc per fer coixí.
hi ha algú. Aquí ratafia, pam! Sí, sí, és que els Mossos, perdona, si algú vol... A les rotondes, a totes. Sí, sí, no, no, és que els Mossos estan repartits entre Centelles i Berga, aquest cap de setmana, a totes les rotondes de la C-17. Has demanat reforços, no t'has dit a la G-8, hi havia tant reforços, eh? Jo crec que sí, jo crec que tots els Mossos de Catalunya, o sigui, que si voleu fer alguna malifeta, que des d'aquí no ho aprovem, eh?, però si voleu fer-ho, tot el que és comarques Tarragona i Lleida, esteu salvats, perquè allà no hi haurà Mossos, tots els Mossos estaran des de la C-17, a tota la C-17, tot el que ha de C-17 amunt i av
Que per cert, l'Apatum de Berga és aquest cap de setmana. Sí, el que recomanem què és? Primer a l'Apatum... Aquí sí que no s'hi pot anar, eh? No s'hi pot anar, l'Apatum? Ui, aquí has d'aparcar dos o tres quilòmetres o quatre més lluny, eh? L'Apatum, tu has estat a l'Apatum alguna vegada o no? Jo a l'Apatum sí, però fa molts anys, eh? Jo vaig poder aparcar bastant a prop.
Hi ha algú que m'ha dit que encara queda alguna plaça lliure hospitalet, eh?, per poder... Sí, per poder... És el més a prop que queda, per poder aparcar el cotxe... I després, aquí no t'acostes, no?, que és això. Sí, sí, no, sí, després... La Guita, és l'autobús de la Guita, eh?, que és un autobús que porta la gent a prop i... La Barretxa, eh?, que... Ah, i tamo. Sí. Oh, no, pixapins, pixapins, pixapins, pixapins, oh, no...
Que guapa, l'Apatum, eh? Ostres, jo aquesta cada setmana no sé anar, si a Centelles o a Verga, tu. Bueno... Tu què faràs, Eli? Jo... Mira, saps què passa? És que jo aniré a Mataró. Ah, te'n vas a Mataró? Jo me'n vaig a Mataró, sí. Perquè venen els pirates. Ah, no, jo era a Badalona. Què passa, a Mataró? No, no, jo era a Badalona, però Mataró també feia una festa del mar, estupenda i fantàstica, i vaig pel matiqui, i per la tarda vaig,
a veure i a participar de la final de la Copa Catalunya de bàsquetbol. Que no és de ser bé, però no està mal. Home, no està tens malament. Ostres, que xulo. Doncs anem-hi, anem-hi. On dius que és? El Masnou, has dit? Sí, sí. El Masnou? Molt bé. Molt bé, molt bé. No, no, no. Escolta, molt bé, molt bé. Per què poseu de coll de com, ara? Maricel. Maricel.
Ah, perquè diu que demà al matí se'n va a la platja. Això, clama, l'aplau, clama, hi haurà tot de fires, comerços, aquí, per això, eh? És veritat, és veritat. Fan un passeig allà amb una mena de gulombrines que tenen per Mataró, pel port de Mataró, bé. Aquest cap de setmana és molt interessant tot el que hi ha a Catalunya, perquè estic veient que a Torrodell, a Montgrí, hi ha la primera fira de màgia... Ai, que m'agrada. Què?
M'agrada molt això, la fira de màgia. A mi també. Atenció, la primera fira de màgia al carrer FIMAC 2012. Torroella de Montgrí es convertirà en Howard per un cap de setmana, perquè diuen que volen fer un petit part temàtic sobre la màgia que acabi sent un referent lúdic i cultural de Catalunya i el conjunt de l'Estat.
Farà molta por, tu, rotlla de Montgrí, amb tants mags pel carrer Sueltus? El Mago Fèlix... Hi haurà el Mago Fèlix o no? No ho sé, però imagina tots aquests mags que van amb aquelles bèsties coloms i coses que tenen, saps? Bones i màgiques tardes! Sí, és veritat, és veritat. No, home, és que t'ho imagina... Són enigmàtics, ja, els magos, no? El Mag Lari, el Mag Lari fa por, eh? El Mag Lari mira amb aquells ulls tan grossos, i de prop, i com és alt, i tal, et quedes així...
Com el Michael Jackson. Està malalt de Michael Jackson, l'home, no? Sí, sí, sí. Però a veure, promes a banda, aquest és l'objectiu de la fira, però què es podrà veure? Es podrà veure alguna cosa? Sí, sí, hi ha actuacions normals, hi ha actuacions de pagament, també un parell d'espectacles de pagament.
I a banda, per exemple, tenen una mena de marató a l'espectacle, podríem dir, però per joves màgics que vulguin allà posar els seus espectacles i demés. Sí, sí, sí. Que pot ser interessant. La gala de los jóvenes magos no està...
Mira, a mi se m'aixeca una cosa. Va, calla, va, calla. Idiota, que ets idiota, saps? Ai, ai, senyor. Jo aixeco una cosa sense tocar-la. Aquest és un joven mago, no? Clar, és un joven mago que se'ns ha colat al programa. Bé, sota la direcció de Juli Carbó i la direcció artística del David, el mag. Està bé. Sí, sí, la Fira i Clou. Home, veus, David, el mag. Aquí, si et fixes bé, em penso que m'he posat-hi tot el pressupost, que això és transparent.
La diferència absoluta de l'administració. Sí, a veure, on està el pressupost? El pressupost està cap al final, cap al final. Ostres, no... No el trobes, no l'he posat al final, eh? Quina ràbia, quina ràbia. No l'he posat perquè m'està menjada una mica exagerada. Però jo te'l dono, eh? Al Monegal li agradaria molt que es posa quan costa un programa al final. Doncs això, igual. El pressupost de la FIRA és de 55.600 euros. Home!
Això sí que és fer màgia, tu. Mira, tu. Sí, home, és que... Home, no es fa mal, tampoc, no, 55.000 euros. Eh, perdona, està molt bé, no? Home, sí. A més, porten l'assombrosa història de Mr. Snow, que està molt bé, un espectacle que a mi jo el vaig veure i em va agradar molt. La 6? Sí. Perfecte. Doncs sí, aquest és un dels espectacles de pagament, eh, però... Ah, bueno, però potser... Perdona, o sigui, un moment, a veure, parau-me la música. Els 55.000 euros no entra el Mr. Snow. Ni per 4 euros o alguna cosa així. No, o sigui, està pagant 15 o 20.
Sí, està subvencionat, està subvencionat, eh? Però bueno, de totes maneres, el val, eh? A mi m'han parlat molt bé d'aquest espectacle. A mi també, a mi també. Bueno, és que me n'han parlat i l'he vist, eh? Ojo. Les dues coses. Però què què has dit? No, no, les dues coses, les dues coses. És que no he vist que posessis res postfunció, eh?, d'aquest espectacle. Epa! No, perquè el vaig veure el desembre, i el desembre encara no tenia Twitter. Però que de debò que em va agradar. No, i segurament vaig posar alguna cosa... És que postfunció, aquest hashtag potser no hi era.
Ah, no, no que fa temps, eh? Potser no hi era, no ho sabem. Un dia jo he trucat a l'Elisa Díez, butaques i somnis. Hola, jo m'imagino aquesta noia a casa seva amb tot de butaques i tot de somnis. Hola, sóc l'Elisa Díez, tinc una compte al Twitter i tinc una butaca i un somni.
No, perquè ella retioteja tot el que posa a postfunció, no? És una periodista digital d'aquestes, eh? Ai, sí. Que va anar mal dit tot el dia amunt i avall. Clar, les noves professions. Les noves professions. A veure com fem una fira d'aquestes, també, eh? Sí, a mi m'ho van proposar, també. Diu, per què no fas la penya del morro, la festa del Twitter de penya del morro? Dic, sí.
Dic sí. Així ho vas dir, no? I ja està. Dic sí, sí. No, no, jo vaig dir sí, sí, em vaig aixecar a la reunió i vaig marxar. Vas fer dos sis. Però dos sis és com... És una negació, no? Com va això? Això amb les mates no era així, això? Un és que sí i dos és no, no? Clar, si dius sí, sí o no. Espera un moment, perquè saps qui ho sap, això? Això ho sap molt bé el senyor Benito, que s'acaba de llevar a la siesta, que va arribar a la ràdio, saps? Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Benito.
Ha vingut avui amb una gorra de capità de vaixell, no? Sí, sí, sí. Em queda bé. Molt, molt. Molt bé, li queda molt bé. Està molt guapo, sí. Sí, sí, sí. Però ja m'ho explicarà per què. Què passa, que té accions a les golondrines ara o què? Bueno, és una cosa meva, això. Ah, d'acord, d'acord. Escolti, com funciona això de la doble negació? O sigui, si una persona li pregunta...
Està guapo, eh, vostè? I vostè respon. Sí, sí. Aquest sí, sí? Com l'he interpretat? És com una mica una ironia, no? Vostè vol portar els termes matemàtics. Amb l'Eli estàvem tenint aquest debat, ara. Dos signes iguals és igual a negatiu.
Què diu? No, positiu, positiu, perdó. Negatiu, negatiu, igual positiu. Exacte, exacte. Positiu, positiu, igual positiu. Signes diferents, negatiu. Negatiu. L'ITK, clar? Sí, aquesta teoria llavors no l'aguantaria. Hi ha una fórmula per recordar-se que és los amigos de mis amigos son mis amigos.
Los enemigos de mis amigos son mis enemigos. Los amigos de mis enemigos son mis enemigos. Y los enemigos de mis enemigos son mis amigos.
Això massa per preguntar, eh? Sí, sí, escolta una cosa, no m'he enterat de res, però, bueno, estiguem atents perquè al final del programa preguntarem oients, vale? Trucarem a casa tots els que esteu escoltant un per un per saber si los amigos de vuestros amigos son mis amigos, o no. O no. I els oients dels altres oients són els nostres oients? Per exemple, els oients de, no sé, la Onda Cero són els nostres oients? No, eh? No, clar. Vale, vale.
Els oients dels nostres oients són els nostres oients. I els oients dels nostres oients són els oients del 0, no? No. No, no, no. Ara, els no-oients dels nostres no-oients sí que són els nostres oients. Aquests són els que ens interessa.
No ens ho tingueu en compte. És el divendres, últim programa, última hora. La gent està nerviosa, com deia aquell. És tan fatal, ja. Amb ganes que arribi al cap de setmana. Què passa, senyor Benito? Vol l'aire condicionat? Fa una mica de calor, sí. Fa una mica de soroll i de calor. Doncs vagi a fora.
Ja em treu del programa. Pot agafar el comandament, que es diu en català, i posis el mando, mentre jo acomiado a l'Eli. Vol callar, que estigui acomiadant l'Eli. Eli, moltes gràcies.
Moltes de res, home, disposat. Bueno, Eli, que no ens havíem dit res abans. Hola, bona tarda. Bona tarda, Eli. Que bonic, que bonic. Bona tarda. Eli Capdevila, Eduard Bonito, Eduard Bonito, Eli Capdevila, Eduard Bonito, Eduard Bonito, Eli Capdevila. Permetim que li digui... Per on anàvem? Ah, sí, Eli Capdevila, Eduard Bonito. Escolti, no interrompeixi més, per favor. Estic parafrejant el gran Groucho Marx. L'he trobat a saltar, avui. Ah, bueno, ja he arribat, eh? No, però ja que han dit que portava el barret d'aquí així de verí, no he pensat, pues calla, que potser anirem al mateix punt.
Ah, on? Potser li diré d'anar a Mataró amb mi. Ah, home, això... Home, perquè hi ha una salona nàutica allà, estupenda. Ah, però... Bueno, una mica d'això té a veure, eh, el barret aquest. La gorra marinera. Bueno, perdoneu, perdoneu que està allà el rotllo. Permetim que li digui que li queda molt bé aquest to de cabell, eh? Ai, sí, el vermell, eh? L'han encertat, eh? Ai, sí, ja m'ho han dit, ja m'ho han dit.
Doncs escolta, a partir d'ara ja penso que menys durant dos o tres anys serà aquest, no? Bueno, sí. Bueno, o no. A la tarda una altra cosa. Escolteu, us porto unes pastes? Per favor. No, perquè si voleu...
Què vol, vostè? Quina conya és aquesta? Oi, oi, senyor Benito. Què, va de Quim Monzó, ara? Va de Sergi Pàpies, ara? Doncs, senyor Benito, moltes gràcies. No, no, no.
Vostè vagi a agafar el comandament, si vol, eh? Perquè m'està marejant jo. O sigui, el programa anava bé, tenia una línia. Arriba vostè i... S'ha arribat. Los amigos de sus amigos me... Ya está. Sí, me cierran el programa. Eli, moltes gràcies, que vagi bé. Una abraçada. Ah, guapa, cuida't. Bon cap de setmana. Adéu, adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu. Soc la Ruth Siménez, per un cop d'hora de televisió. Aquest estiu m'heu pogut veure fent la sustitució de les mañanas de 4.
I una salutació per la penya del morro. Suposo que teniu molt morro, no?
Sí, molt. 6 i 34, m'agafa't així amb el toro canviat, ja ho heu vist. Ho estem fatal. 6 i 34 de tarda, per cert, que diu el senyor Pepito al xat, diu, bon dia, senyor Benito. Ara, ara, ara. 6 i 34, Carme, hem de fer la Riera. Senyor Benito, agafi el comandament, vingui cap aquí, que anem a parlar del col·laborat dels migdies de Televisió Catalunya. Vinga, va, tot a l'estúdio de Ràdio Desbens, sisplau. Veien a sus puestos. Atletes, suben a l'escenario, por favor.
Bé, doncs aquesta és la sintonia de la Riera, efectivament. Avui m'ha agradat molt la Riera. Diu, l'he dormit com feia a temps que no ho feia, eh? Diu el senyor Pepito al xat. Senyor Benito, diu el senyor Pepito al xat que avui... Què hi fa? Però què hi fa el control 1? Què? Mira, això és la redacció de ràdio.
Ara entra el senyor Benito a l'estudi, això és que em pixa, això és que em pixa. No, no, us ho dic de debò, eh? Bona tarda. Sí, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Que està parlant amb la Carme? Sí. S'escolta el que diu, no? A veure, parli amb ella, obri, obri, obri la porta, que s'escolta el que diu. Carme. Carme. Carme. No, digues, parla, pots parlar. Carme, parla. Com sou, com sou, o sigui...
Aquest programa és la ràdio com a casa. Com a casa, una mica sí, eh? És com a... És com Peter at home. Ah, Peter at home. Què vol dir això? Pedro por su casa. Això es diu, eh? Tinc una amiga que ha passat a mig aquesta explosió. Ah, sí? Ah, carai. La Lea? No, una altra amiga. La Victoria. La Victoria Gil? Sí, sí, sí.
Bé... Ja li diré més expressions d'aquestes, eh? Sí, fort, infinit. A veure, diu el senyor Papitu al xat. Sí. Diu, avui m'ha agradat molt la Riera. Diu, l'he dormit com feia temps que no ho feia. Doncs té raó. Sí? Jo no l'he vist. Avui és suporífera, eh? Sí? Avui no ha passat res, era una transició. De què anava, el tema? Bueno... A veure, ah, sí, hi ha hagut una coseta interessant. Els dos nens, es veu que hi ha l'home aquell del port ja els ha trincat. Ah, sí? Sí. I davant del pare...
li ha dit, diu, ja t'hi he agafat l'home francès aquell, perquè ell deia, el policia va dir, és un tio francès que ha robat i se n'ha anat, i aquell, el de la cadira de rodes, l'Iron Sight aquest de portuari. Molt bé, venir tu. No, no, senyor, venir tu. Està bé. Li ha dit, li ha dit, ja he trobat aquell home francès. I el policia diu, eh, com? Francès? Què? I llavors li porta, i són els dos nens, un d'ells del seu fill, no?
O trebaig pels dos sicaris. I ell li diu, decideix a qui dels dos vols que pallissin. Vols que li foti una pallissa que l'envia a l'hospital.
La gent que té molt mal hòstia, que ens buscarien i que ens enviarien a l'hospital. No sé, tio, però me'ls va posar per corbata. Volia collonir. Això és abans. L'última seqüència estaria amb vostè. L'última quina ha sigut per això? L'última ha sigut una... Em sembla que era el Claudi i la Lídia, però sense més i més. Aquest. La Lídia va buscar el seu fill, l'Adrià, i se'n va. No penso en dotar si t'agrada com si no. Va ser una passada.
No, una mica. No, sí. Potser, és veritat, els divendres a la tarda ella agafa el nen sempre. Fixeu-vos, perquè això, clar, les parelles i les relacions van així. L'altre dia va ser a la mansió, no?, de Can Riera i avui ha sigut on estava en aquest moment, que era a casa del Claudi, em sembla, eh? Mira, a veure. Sí, sí, a casa del Claudi. Fan un petó amb la mare, amb l'Anna Segura. El nen està fent com uns exins castillos. Juga amb el garatge. Ja hi t'estimo, no? A veure. Sí.
Aquest nen d'on l'han tret? No sortia fins fa dos dies. Des que ens vam queixar aquí, eh? Recordi, Sant Carme, ens vam queixar. Vam dir, què passa aquí? L'Adrià, aquest, és un noi, un personatge fantasma. Extra-escena. És un rotllo, no l'escena. És una escena acostumbrista. T'acostumes a dormir mentre la veus. T'acostum a dormir, d'hora. Bueno, hi ha hagut... Què més hi ha hagut?
Home, hi ha un desaparegut ara, la sèrie. Moment, que aquí hi ha un últim... Ah, hi ha un desaparegut? Sí. Qui ha desaparegut? El... El nòvio del Balló. El nòvio del Balló. El Joan Montal. Ah, no sé com es diu. Sí, aquell que... Aquell que t'agrada a tu. El del... Sí, és amic del programa. No ho sabia? Sí, sí. L'heu entrevistat? No. Home, no ens podries entrevistar l'hora que està desaparegut. Ens segueix. Ens segueix? No ho sé si ens segueix. Eh...
Doncs el podríem entrevistar algun dia. Clar. Que vingui aquí al programa, no? Clar. Estaria bé. Segur que molta gent ho escoltaria. Truquem al restaurant i diem, escolteu, que està aquí. Està a la penya del morro. El nom del Batlló, que com es diu, pobra? L'Oriol. L'Oriol. Un bon nom, eh? M'agrada molt. Truquem al casino. Aquell casino, no sé ben bé, si és casino...
O si és una llar d'avis. Perquè sempre arribes d'allà i estan en una sala... Asseguts amb cadires. Ningú faré, no? No és que sigui así, no dels casinos, pensava que he anat dos cops a la meva vida. Ah, sí? A quin casino ha anat vostre? Això a la gent li interessa molt. El primer vaig anar al Divisa. Ah, sí? Sí, m'emportava... A Divisa, el casino Divisa deu ser, bueno, la... No, era bastant... Aquest sort de pastilles d'aquestes, no? Bueno, fa molt temps, eh? Encara no estava de moda la pastilla. Ah, vale, vale.
Bueno, m'han convidat a sopar allà. Molt bé. No et facin xulo, perquè m'han convidat com si li donen un croissant, saps? No, bueno, em vaig fotre un tiberi i em vaig posar les botes. Però allà no sopen, no, en aquest casino d'aquí darrere? No. Hi ha catering, no? Escolti, el casino, com el bingo, és més econòmic, el metjà, que per dos euros tens un... Ah, hi ha casino... Miri, en un altre casino que vaig estar, perquè això és una anècdota allà de... Anècdota! Anècdota! Fem-nos el Remembers. Sí...
De quin any estem parlant, senyor Benito? Estem parlant de l'any 93. No fa tant. Ja us està prou. Què va passar l'any 93? Per cert, que el senyor Pepito diu al xat, i el flaquer venint droga, què? El material és de primera, deia el bo d'un flaquer.
Tela marinera. Ara passem l'anècdota i després farem l'anècdota. Vaig anar a fer un viatge a Terres enllà. On és Terres enllà? Allende los mares. Allende, allende, coño. Més enllà del xarco, un lloc. Costa Rica, expressament. Com les gallegues. Gallegues no, les galletes. Hòstia, em parà com pot...
Llavors, cada vespre, cada vespre anàvem al casino, eh? Déu-n'hi-do, no? Perquè, si jugaves, sopaves i bevies gratis. Com pot competre, i com bon catalanets, en jugàvem 20 duros, perquè encara eren pessetes d'aquella època.
A Costa Rica? A Costa Rica, Sant José. Escolta, no m'ha explicat mai els viatges que feia a Costa Rica, vostè. Pot ser una pregunta. Pot ser una secció nova. Quan s'acabi les coses importants, els viatges importants. Los viajes del senyor Benito. Sí. Mira, aquí tenim aquest tema que... I ho he rebut molt, eh, per l'apenir. Gràcies, Carme, per donar-me idees noves. Sí, és que estava pensant... Avui quin tema hi ha? Avui parlant dels primers dies. Ah, molt bé. Una cosa que hem de deixar a mitges. Aquest tema se'n recorda, aquest tema, vostè?
Quan baixava al casino? Sí. I estava host a la barra com Humphrey Bogart, no? Això. Quin any diu que era, l'any 70? 93. Ah, 93. En el bar de Rick. I cantava, no? El cantant? No canta, eh? No canten? Cal piano. Sí, toca amb el piano. Una peça d'aquesta, recordi'm-la. Sí, home, és Costa Rica, mi consuelo. Ah, environment. De l'àlbum Songs for Costa Rica. Això que és del Frank Purcell? Sí.
No, Jordi, què hi ha d'escolt, eh? Mira, mira, a s'anima. Ara aquí hi entrava la dona, no? Entrava una noia i vostè ja la mirava. Una moranassa, eh? Exuberant. Es podia fumar en aquella... Hombre! Ara també es pot, no, als casinos? No. Que fumava bano, no? No, clar. Si l'home aquest de les... A l'Eurovegas demana que sí. A les Vegas, sí. A les Vegas, però ha de fer un viatge molt llarg, eh? Sí, clar.
Per fumar. A Costa Rica, quin tipus de música es porta? Perquè això està bé, un candombe, no? Un candongue. Bueno, la música aquesta llatina típica. Està bé com a país? Per fer un viatge, vull dir. I com a persona? Com a persona a Costa Rica està bé? No parlo del sistema polític democràtic. És el país més arregladet de Centroamèrica. És la Suïssa de Centroamèrica, que diuen. És la Suïssa de Centroamèrica? Sí, li diuen així, eh?
És molt ric, és molt tranquil, és molt apassiguat. És clar que és ric. Hi ha molta riquesa. Sobretot hi ha molts parts naturals. La gran meravella que té, la gran atracció són tots els temes naturals. Aquell famós vídeo, aquell reportatge del National Geographic i altres, es veuen aquelles tortugues a la platja deixant els guets i se'n van al mar. No l'he vist. Allò és Costa Rica. Ah, sí? La playa del Tortuguero.
Molt bé. És exuberant, eh? Costa Rica salvaje, eh? Con Eduard Benito.
Los huevos de las tortugas. Sí, home, el típic allò que dius, mira, això... Ah, està molt bé. Això que fan el matí en el geogràfic, doncs mira, hi ha estat allà. Hauríem d'anar acabant la secció de la Riera, recordo. Ah, la Riera. No, no, no, recordo que estem a la secció de la Riera. Tres temes, doncs. No, no cal, no cal. No, perquè ja hem de passar la secció del senyor Benito de les coses importants de la vida. Home, jo m'ho he preparat. Que t'has preparat, Carme, no ens enganyis.
La venda de droga del camell flaquer. És veritat. Què ha passat aquí? A la primer passe ja l'enganyen. De poc. A mi em fa pena. Et dic una cosa. És que no és un camell com el camell 189. N'estan sortint uns quants que ho fan bastant malament. Volia comentar-t'ho l'altre dia. El del dilluns, que va quedar amb un cotxe en un pàrquing.
El que li compra la... Sí, parlàvem molt malament. Molt mala dicció. Fins jo que jo? És difícil. Diu el senyor Papito al xat, diu, què és això que té el senyor Benito sobre la taula? Ara què es refereix? Ep!
Que són les copes de sempre. Senyor Benito. El whisky. Què té sobre la taula i entre les cames? No, però no siguin faltons, per favor. No, molt faltons. Molt faltant tot això. Tot plegat. Hi ha gent que escolta ràdio i no té la webcam, pot imaginar-se coses ara. Clar, és que... És el got de whisky. Ara farem una classe pràctica d'ambients sonors. Per exemple...
No és el mateix dir, senyor Benito, què és el que té sobre la taula, així tranquil·lament, o amb un acompanyament sonor d'aquest estil, senyor Benito, què és el que té sobre la taula? No, me'n vaig, no, ja. No, no, que n'hi ha per tots.
No, són llibres, no? És un llibre que posa... Què posa el llibre? Vol que m'hi deixi? Sí, vinga, va. Entrem a la nova secció, que és... Mira, és Victoria de la lectura. Ah, molt bé. En el mundo occidental. Per quina pàgina va? Per la 1? No, estic ara amb el 112 i tot això m'ho haig d'enxufar per dir 11. Fem una prova. Carme, digues un número de l'1 al 200. 117. Obre la pàgina i ara digues un número de l'1 al 10. Sí.
Sis. Molt bé, doncs vagi a la línia 6, sisplau, a veure quina és la frase amb la qual acomiadem la Carme. Parlarem del cabell flamé. Atenció, anem a veure la frase. Sí, és a dir. Un, dos, tres, quatre, cinc, cony.
Ha trobat la del puny a part, que és petiteta, perquè diu... Tens i d'interès más limitados. Oi, Carme! Gràcies. O sigui que, si vols, t'agafo una miqueta abans. Què diu? Que estan en los límites de intereses más limitados. Carme, tens interessos limitats, tu? No és veritat. Ho diu aquí, eh? Jo no. Això és... Hi ha molts mags que ho fan així. No és un llibre de mags. Carme, que vagis bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
I tot seguit, a la penya del morro, les coses importants de la vida amb el senyor Benito. Per què s'ha vestit de... De mariner. Sí, de mariner, avui. Bé, vist que vaig a un conjunt, vaig a la part de Tavaest Tirolès...
i a la part dalt, el mariner. És que tenia dubtes entre mar i muntanya. Ah, això és perquè va conèixer aquella noia que era modista del Liceu durant 30 anys. I torna els vestits que té per casa. Anem aprofitant, anem aprofitant. En fi, avui a les coses importants de la vida amb el senyor Benito parlem del primer dia. Senyor Benito, la setmana passada vam començar a parlar... El primer dia de mes. De què era el primer dia de mes. Ho vam deixar una mica a mitja...
Pensar que els que no la tenen la webcam no veuen el senyor Benito, pobres. Amb la webcam guanya molt, diu el senyor Pepito. Moltes gràcies, eh? Sí. És el Sergi Pont, el senyor Pepito. Home... Jo ho sabia o no? M'ho imaginava.
Anem a Pitu, bona tarda. Gràcies per... Ja s'ha anat? No, no, no, s'ha anat, però no ho faci ara aquí com. No m'escolta? El veig fora del lloc. No m'escolta pel xat? Sí, sí, l'escolta. Pel xat? Pel xat, l'escolta per la webcam de RadioAzbert.com. En fi, avui parlem dels primers dies, senyor Benito. Primer dia? Perquè el primer dia... Qui és el primer dia? Qui és el primer dia?
A mi és la primera vegada que et passa alguna cosa, bona o dolenta, eh? Això hi ha on cadascú s'ho faci saber. Perquè, clar, un diu, hòstia, mira, avui m'ha passat això. I l'altre diu, avui m'ha passat això. Pot ser que sempre sigui el primer dia d'una cosa? Sempre. Cada dia sigui el primer dia, pot ser? Cada dia és el primer dia. És el primer dia. És com una mica... No recorrerem el dia de la marmota, perquè és molt llenç. Ara és molt pesat, allò.
Però sí que cada dia és el primer dia d'una cosa. Ja ho va dir el Serrat. Hoy puede ser un gran dia. Planteat-ho així, no? Planteat-ho així. Que ve ser una mica... Hoy puede ser el primer dia, no? Hoy puede ser el primer dia. Del resto de tu vida. Clar, cada dia és el primer dia del resto de tu vida. Per exemple, primers dies que... Què és això? Bueno, ja ho he dit, no? Sí, què passa el primer dia? El primer dia passa una cosa que no t'havia passat mai. I que dius, ah, i l'has. Ah, i l'has. Les pareixis o no?
Ai, les pareixis o no? Ai, les pareixis o ai, les no es pareixis. Clar, perquè tu pot ser que diguis, hòstia, jo, mira, no sé, vull, vull, vull, i aquell dia no arriba fins que arriba. Vull que em toqui la loteria... Perquè a la vida, podem dir que hi ha uns primers dies que són els importants, que ens marquen per la resta de la nostra existència? Sempre. Diguéssim, el primer dia de tots els primers dies és quan aquell espermatozol va trobar l'òbul a partir del qual nosaltres expressaríem.
Aquest és el gran primer llibre. A partir d'aquí tot és un esdeveniment. I com deia aquell, tot és un exili, eh? Tot és un exili, no? Tot és un exili. A partir de llavors ja t'exilien de la matriu, t'exilien de tot arreu, de l'Ill Brossol, t'exilien de casa, t'exilien... Som un exiliatge. Jo tinc exemples aquí apuntats, que ha apuntat vostè. Per exemple, el primer dia que vaig descobrir el sexe. Ah, això mateix. Hi ha qui no es pot seure el primer dia que va descobrir el sexe?
Després hi ha el primer dia que vaig pillar el primer pedal. Clar, la primera llufa monumental com una gafa, aquella se'n recorda de tota la vida. I és curiós perquè hi ha una estadística que hi ha una correlació que dius amb el líquid que vas agafar el primer pedal, aquest líquid ja no el prendràs mai més a la vida. El primer dia que vaig pujar en globus. Ah, aquest és un dia important, perquè junt amb el dia que normalment es descobreix, que és el que ve després, eh?
el sexe, diguéssim, d'una altra manera, són les dues coses que tothom ha de fer. No he sentit l'expressió. A mi només em falta que em tinguin pel cul i pujar en globus. Però què diu senyor Benito? No, no. Però què diu?
És una expressió popular. Escolti, aquí no té lloc. Aquí el populisme no té lloc. Un home ja ha fet-hi dret i que dius, mira, ja m'ha passat de tot, tu. Només em falta que em... No, no, no. El primer dia que vaig saber que era l'acné. Clar, això és un dia fatal. Què era aquesta noia? No, no és una noia. Ah, no és una noia? Són molts grems. Ah.
Vostè va tenir acne? Jo sí, però no tant. Jo no gaire. No tant com molta gent. Jo vaig tenir un mussol. Sí, mama, mama, que m'ha sortit una cosa aquí que no sé què és. La meva mare, calla, idiota. Després, el primer dia... No, clar, et surten grans perquè te la rebens. Ah, és veritat, és veritat. O et quedes sec, no? El primer dia que vaig anar a la facultat... Va, aquest és un dia gloriós.
Has deixat els teus amiguts de tota la vida, l'insti, totes aquestes coses, i arribes a la facultat. I allà tot està estartalat, ningú et fa cas, no et pare en bola. I dius, mare meu, on hi m'hi ficàs? I però descobreixes que hi ha dones. El primer dia que vaig anar fent la mili, que això ja no ho pot dir la gent. Ara ja no ho pot dir, vostè ja no ho pot dir. Jo vaig ser, tinc l'orgull, tinc l'orgull i la satisfacció de ser de la primera promoció a la història d'Espanya, que no vaig anar a la mili i no vaig rebre ni la carta del Ministeri de Defensa, res.
El van ignorar totalment. A mi no. Em van venir a buscar. Podríem parlar de l'Emili, però no ens remontarà a l'època prehistòrica. L'única pega que et diu el primer dia que vaig anar a l'Emili és que allà hi vas i t'hi fan quedar. Hi ha jocs que dius, mira, vaig i torno. Allà vas i t'hi fan quedar una estona. Després, la primera vegada que vaig sortir amb una persona de l'altre sexe. Aquest dia és un dia memorable. Que no acostuma a ser el mateix que el primer dia que vaig descobrir el sexe. No?
Normalment té un lapsus, eh? Passen anys. A no ser que paguis. És veritat. Si hi ha diner pel mig, això és ràpid. Molt bé. Després, el primer dia que vaig actuar en públic? Sí, bé, és que l'hi he posat per vostè, perquè sé que vostè és actor. Què li va passar el primer dia que va actuar en públic? Doncs que em vaig cagar, no? Em vaig cagar les calces, no? No li sortien les paraules. I l'últim dia també, eh? L'últim dia. Passa sempre. Sempre passa. Després, el primer dia que li van concedir un crèdit, i últim també, no? Segurament.
Aquell dia va ser fabulós, el dia que em van concedir un crèdit. Em vaig veure amb el compte bancari ple de diner i llavors el vaig despilfargar. Ah, sí? Sí. I ara, després, cada primer de mes, m'han de recordar del primer dia que em van concedir el famós crèdit. Ah, és el que té, és el que té, és el que té, clar...
El primer dia que el van fer fora de la feina. Sí, és un dia... Això és espectacular. Vostè no l'han fet mai fora d'una feina? Sí, aquí a la ràdio em van fer fora un any. Un any? Sí, bueno, van ser dos o tres. No, però allò típic, allò que estàs en una feina, diu, pot passar el despatx de direcció, per favor? Sí.
Què vol? I llavors et diuen, bueno, vostè és una persona que, evidentment... No el miren a la cara. No el miren massa a la cara. A veure, és que vostè no complirà els objectius que s'havien marcat. Diu, ah, n'havia marcat objectius. Està sonant el telèfon? El primer dia que sona el telèfon a la ràdio, no? Aquest també és bonic.
Qui era? Era el director de la feina on estic ara, que em diu, després truqui'm que vull parlar amb vostè. Llavors, tu arribes al despatx del director, no? I el director et comença a dir, vostè, senyor Benito, senyor Equit...
jo crec que és una persona que té moltes qualitats i dius, mare meva comencem així apaga i marxem-nos gent i al final diu, però vostè no acaba d'encaixar ben bé amb la nostra organització
no ha entès el nostre criteri. No, no, no. Això ja em va passar als llobetons, als boiescauts, i em van fer fora així. Ah, sí? El cau? El cau d'on vostè anava? Sí, sí. I el van fer fora... Però per fer fora algú del cau ho ha de fer... Té la marinera, eh? A tres, eh? Una mala persona.
No, no, eren boníssimes persones. Sí, i què feien? Els llobetons, què diu vostè? Els minyons. Els rangers. Eren rangers, eh? Eren rangers, no? Bé, de tot menys el que deien ells. I què, on anaven allò, el Puigmal i aquestes coses? No, no, anaven al Puigcal, eh? Ah, Puigcal, Puigpelat. Sí, sí, sí. El Pla de la Calma, com a molt. Ah, molt bé. No, però va ser interessant, va ser. I em van dir, diu, miri, vostè no ha entès gaire ben bé què és aquest moviment, diu, no, ni ganes. No.
Llavors ja començaran a créixer pèls en la part podentes i ja estàvem amb altres interessos. Bé, senyor Benito ho hem de deixar aquí. Ho deixeu aquí? Sí, perquè la setmana que ve farem grans primers moments o primers dies de la humanitat. Fixis que jo això l'he dividit en una altra secció. Sí, molt bé. Que és les efemèrides. Està molt bé. I el proper dia parlarem de les efemèrides. Doncs serem el primer programa de la història de la ràdio que fa efemèrides. No, no. No fa d'enfemèrides. Parla de què és una efemèrides. Ah, què és una efemèrides? És un treball, un assaig
sobre les efemèrides. Però si la gent ja ho sap, la gent ja sap que són efemèrides. No, però s'ha de veure un altre punt de vista, un altre angle, una altra discussió, un altre pensament. Miri, vostè coneix el senyor Albert Pla? Sí. És que avui acabarem amb un tema que vaig descobrir l'altre dia, que es diu Antonia Font, el tema.
Sí, i explica que l'Albert Pla agafa un avió i es troba al seu costat, a l'avió, a l'Antònia Font, la mallorquina més famosa de les casfànies d'Esfant. I acaba fent-ho amb ella. Sí, sí, i està molt bé i em va agradar molt. És transgressor. Sí, l'Albert Pla, molt estimat aquí. A mi m'agrada molt, eh? A mi també. I a més és aquí a la vora, és aquí a baix.
D'on? De Cornellà. Senyor Benito, moltíssimes gràcies. Gràcies a vostè. Que vagi bé. Sempre tindrà el primer dia del que vulgui. I nosaltres, si un aplaudim pel senyor Benito...
I nosaltres agraïm tota la gent que ha fet possible el programa de Penya del Morro. Avui l'Alberto Díaz, l'Albert Prat, actor i director de Fa una mica de soroll, que està a la Sala Atrium de Barcelona i que han vingut avui al programa per parlar-nos d'aquesta obra de teatre. Núria Tamayo, a la qual també m'ha entrevistat avui del grup de música Minimal 21 i que actua endemà a la Sala Music Hall de Barcelona. A la Carme, a les notícies, l'Heli Capdevila, a l'Antiagenda i qui us ha parlat, Jordi Domènech.
Tornem dilluns a partir de la... Què diu? Què diu? Que s'està acomiadant? Què diu? Què diu? Què diu? Què diu? No m'anomenar. Sí, home, ja li he dit que la gent per venir fa un moment, senyor Benito, com és la gent, eh? Albert Pla, amb aquest tema. Antonia Font. He agafat l'avió cap a Palma, i no amor, un por de giro, amor.
Porta-ho, gate 05. Vuelo, flight B6237. Equits, equits, equits. Seient 24C. I serà per forces d'estiu aquesta fe que tinc amb mi, o per la sort del pelegrí, o un regal dels mallorquins.
Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? La fabulosa, la més famosa, la tot de tots, la mallorquina, més formosa que hi ha al món. Antonia Font
Pullant Antoni a fons a un avió. I vam deixar-nos de punyetes i vinga som i a fer manetes. Varen ser 3.000 segons de carícies i festetes i petons.
50 minutets de parèntesis i d'èxtasis, com diria el seu ex, en Joan Miquel. Això més que un avió, i un matís que em podro, amb dos marxianets a volt. I ballenes i sirenes, i estrelletes i