La intenció és crear 6 o 7 punts semblants a tot Catalunya, des dels que es facilitarà les empreses tutors, assessorament i fins i tot ajuda per trobar espais i finançament. El conseller delegat d'acció organisme que vehicular el programa Josep Moragues ha dit que volen ajudar 400 empreses en dos anys amb el següent objectiu. Més del 50% d'aquestes empreses han d'iniciar l'exportació, un 50% han de tenir un increment real de la facturació respecte al que venien tenint,
i després aquestes empreses han d'aportar ocupació. Nosaltres creiem que poden aportar més de 2.000 llocs nous de treball. El programa s'ha iniciat a Girona perquè la seva taxa d'activitat emprenedora està situada per sobre de la catalana i l'espanyola. Esports en xarxa
Bona tarda, us parlarà David Amadorlek, jugador del Rayo Vallecano Hugo Maradona, germà de Diego Armando Maradona, ha parlat a la xarxa del partit que enfrontarà aquest dissabte al conjunt madrileny amb el Barça. El Barcelona hace siempre diferencia, nosotros cuando el año que jugamos perdimos los nuevos partidos en el Nou Camp y en Vallecas hemos
Hemos sufrido mucho los partidos, pero bueno, siempre es bueno jugar contra los mejores.
De la seva banda, l'exjugador del Barça, Maxwell, actualment al Paris Saint Germain, també ha dit a la xarxa que aquesta temporada els de Tito Vilanova són favorits per endur-se el màxim títol continental, la Lliga de Campeons. A l'Espanya, el Javi López continua fent treball al marge del grup per recuperar-se de la lesió que va patir diumenge contra el Rayo. L'Andalus està l'únic jugador absent a la sessió d'entrenament d'aquest matí. Notícies en xarxa.
Ara escoltes ràdio d'esbet, sintonitzes ràdio d'esbet, la rambla s'enjust. Durant el 8.1, ràdio d'esbet, durant el 8.1, ràdio d'esbet, durant el 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts a Ràdio Desvern, el programa de les tardes. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Com esteu? Moltes gràcies per aquests aplaudiments espontanis, que tant ens agrada només començar el programa. Avui el públic ens ha vingut a veure directament des de Girona, una de les capitals de les pronges de Catalunya.
Home, Carme, no em miris així. La capital de la província és un concepte poc agraït. Poc agraït? I poc català. Però què vols que digui? Capital de la Begueria? La comarca, no? Comarca... Home, perdona. Ho penses? És que era així. Políticament... És una cosa que no ve d'una dada aquí. Políticament... És poc estimat. Estàs molt reivindicativa. Treure l'estalada que portes aquí i... Home... No, no, no, però és que, clar, políticament està... Què estàs veient ara? Estàs veient...
Molt bé, Carme. Espera un moment. No, clar. Comencem el programa allò que m'agrada a mi amb ritme, aplaudiments i tal, gent de Girona i aquí t'enuegues. Però estàs bé o no? Et veig com enuegada. Carme, què t'ha passat? Home Jordi. Què t'ha passat? Espera't. Vols sortir fora un moment? Vols sortir? Tot això és culpa meva.
És culpa teva. Ja ho sé, que és culpa teva. És culpa teva, mira que has fet. Però jo n'he fet re, jo. Has fet el sou perquè se t'han vist com bevies i no et m'he posat nerviosa. Ja, ja, ja. He rigut i m'ha sortit l'aquest forat que fa tan mal. Ai, estàs bé per això o no? Mira, ha entrat el Carles de... Estàs bé o no, Carme, segur? No del tot. Què n'has citat? Res, tornant darrere i que m'hagi passat el que ha passat. Doncs això és impossible. La feina del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern.
En fi, la solidaritat entre els companys de ràdio sempre s'ha fet palès en aquesta emissora. Per això t'ho dic, per això t'ho dic. En fi, avui parlarem d'actualitats d'en Justenca, d'aquí uns moments al programa. A més, és que avui tenim moltes coses al programa, perquè tindrem la Júlia Atmella amb Misteris de Catalunya. Avui ens parlarà de llegendes de l'estany de Montcortès.
situada a la comarca del Pallars. A més a més també tindrem les bandes sonores de la Clara Aguilar, que avui ens explicarà i a fons quines bandes sonores formen la banda sonora de la pel·lícula Oceans 11.
Avui al programa m'he demès també Educació Canina amb l'Albert Capapell. Ens visitarà el regidor de joventut Lluís Montfort. Comentarem amb ell algunes de les respostes de l'enquesta del Pla Jove que m'han passat per aquí. Per exemple, això no ha sortit publicat el que comentarem avui, perquè es preguntava als joves de Sant Just per finalitzar, quines coses t'agradarien que es fessin a Sant Just per millorar la vida dels joves? Hi ha respostes, hi ha com 36 pàgines de respostes,
Hi ha un que diu que entre 12 i 15 anys la resposta són més skateparks, un diu que hi posessin un centre comercial amb cinemes i activitats gòsiques, un altre diu que hi haguessin més coses gratuïtes.
Després un altre diu organitzar plans per l'estiu, jocs a taula, un camp de FIFA Street, fer una sortida amb cavalls, anar a la platja a Port Aventura o atraccions aquàtiques. Aquesta són algunes de les coses que volen els joves de Sant Just d'Esveralda.
Més grans, ho tinc per aquí, per exemple, diu que caldria establir conjuntament amb la Regidoria de Cultura un espai, una sala concreta per la realització de concerts de petit i mitjà format adreçat a un públic jove. O, per exemple, una altra persona diu donar més independència als joves o que pensi que els joves som el futur del poble, que moltes vegades se'ns deixa en segon terme. Aquests són els més grans, a partir de 25 anys.
I, per exemple, una altra resposta d'aquest grup d'edat diu que mantinguin el nivell del casal de joves i les propostes que fan. Per tant, hi ha una mica de tot. Ja ho veieu, ho comentarem tot això amb el regidor Lluís Montfort d'aquí una estona. A més a més, també avui ens visitarà Dan Costa, un dels autors de l'exposició fotogràfica El pas del temps,
que avui s'inaugura el celler de Can Ginnestall. Acabarem com que és dijous amb l'Arnau Cònsol i els llibres de la Penya del Morro. Tot això avui al programa. Bona tarda i benvinguts aquí, a la Penya del Morro. Clar... La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Oi, dami? Penya que morro.
Per cert, saludem també a la gent que ens està veient a través de la webcam de ràdiodesver.com, que cada dia hi ha més persones, cosa que agraïm. Ja sabeu que podeu fer-ho i també comentar les coses que anem parlant a través del xat de ràdiodesver.com. Comencem amb l'actualitat Sant Justenca. Atenció perquè avui hi ha hagut jornada de vaga a les farmàcies de tot Catalunya. Com bé sabeu, s'ha convocat per protestar contra l'unfec econòmic pels impagaments de la Generalitat. Les farmàcies de Sant Just també s'hi han sumat
excepte a qui els tocava fer guàrdia. De fet, han sortit unes estadístiques i prop del 80% de les farmàcies avui a Catalunya han tancat. El municipi, per exemple, la farmàcia que està oberta, és la farmàcia Bon Dia. Sí, sí. El carrer de Salvador Espriu és la farmàcia qui tocava torn de guàrdia i aquest tancament està convocat des de les 9 d'aquest matí fins a les 10 de la nit. El col·lectiu de farmacèutics va afirmar ahir que el motiu de l'aturada
és que encara no han rebut els diners pendents de Juliol que el govern català va assegurar que pagaria entre ahir i avui. La Generalitat deu 190 milions d'euros corresponents a les receptes de Juliol i Agost. De fet, aquest migdia, segons ha explicat la Conselleria d'Economia, s'han començat a tramitar ja aquests pagaments de Juliol, en aquest cas. A Sant Just recordem que avui, si algú ha d'anar a la farmàcia, s'ha d'adreçar a la farmàcia. Bon dia.
No, no.
Canviem de tema, parlem del ple de l'Ajuntament d'avui aquesta tarda, com que és l'últim dijous de mes, com cada mes hi ha ple a l'Ajuntament de Sant Just. He repetit totes les paraules dues vegades en aquest titular. Les ordenances fiscals es debatran aquesta tarda al ple municipal de Sant Just. De mitjana augmentaran un 3,5%, que és l'augument proporcional a l'IPC, i a més a més també s'incorporen bonificacions per l'IBI, canvis en la plusvàlua i es fixarà una nova taxa. Tot puja cap amunt.
M'agradaria matisar perquè ahir vam dir que l'IVI pujava en 10% però aquest 10% que imposava el govern espanyol no és per aquest 2013 sinó que és pel passat. El que fa aquest any l'Ajuntament és congelar l'impost de vens immobles, per tant no s'augmenta. El que passa és que s'avaleix una bonificació que existia no només per l'IVI sinó pels altres impostos que és que si tu tenies domiciliat tenies una bonificació, és a dir, un petit descompte.
Doncs això s'elimina, llavors què passa? Que si tu tenies libidomissiliat no ho veuràs congelat, sinó que com que s'haurà eliminat aquesta bonificació, s'ha d'augmentar 1,5% que potser són uns 10 euros. La qüestió és que vinga... No, perquè es congela. La cosa és que es congela. Però en alguns casos, com que s'elimina això, puja una mica. És a dir, no és que pugi... Pugem l'1,5%. És a dir, a final d'any, si que una mica la gent que no ho tingui domiciliat
no se li puja gens i la gent que ho tingui domiciliat sí que se li apuja perquè s'elimina aquesta bonificació per la domiciliació. S'ha entès una mica? Sí, perfectament. Per tant és millor no tenir-ho domiciliat. Clar, però si ja ho tenies... Tu tenies domiciliat perquè gaudies d'aquest descompte. Llavors ara aquest descompte s'elimina. Ja s'elimina, no? Molt bé. Total. Això d'una banda, però el que es posa és algunes bonificacions o subvencions per famílies numeroses, en el cas de Vivi. Nombroses, no?
o numeroses, també es pot dir numeroses en català? És veritat, però si ho dic malament, ja ho mirarem. Familiars monoparentals, també hi ha persones vi dues majors de 60 anys, aquesta gent té bonificacions a l'hora de pagar l'IPI. Més coses, l'impost d'activitats econòmiques augmenta això i ja ho vam dir ahir, corresponen a l'IPSEL de circulació,
que es manté congelat passa amb el cas de la gent que ho tingui domiciliat. Com que s'elimina aquesta bonificació, notaran aquesta moment de l'1,5%. I pel que fa a la plusvàlua, hi haurà un canvi important, que és que les persones que hagin patit una adhesió en pagament, hagin hagut de marxar de casa seva, tenen aquella hipoteca, no hauran de pagar aquest impost, sinó que ho assumirà el nou propietari.
Aquestes són algunes de les novetats o característiques d'aquests impostos, aquestes ordenances que es debatran avui al ple municipal. Recordem que és una aprovació provisional i que llavors estirem d'abans sobre un mes per presentar l'agressió i espereu que s'aprovi finalment al ple de novembre.
Avui a ple l'Ajuntament de Sant Just. Carme, recomanes anar al ple d'avui? Es preveu llarg. Jo no el recomano perquè avui es parla d'ordenances fiscals. Quan parlem d'impostos sempre volem dir que no està bé, no serveix. Avui potser és un dia per sentir el que hi ha.
I tu com a ciutadà pots presentar al·legacions durant aquest mes. Per tant, jo crec que avui és un bon dia per anar-hi. Molt bona idea. Canviem de tema perquè aquesta és una notícia curiosa, la que comentem a continuació relacionada amb Saint Just, perquè es vol elaborar un reglament de participació ciutadana.
Hi ha un reglament de participació ciutadana que es va fer l'any 1989 a Sant Just i que és el que hi ha vigent al poble ara, que és una mica el que regula què pot fer la gent o com pot participar vies de comunicació amb les coses que es fan a Sant Just. Això està ordenat.
I ahir hi havia una trobada entre gent de l'Ajuntament i qui volgués anar. Què va passar? Hi va haver poca participació.
per elaborar el reglament de participació ciutadana. No sé si ens expliquem bé, perquè després de l'anàlisi tècnic i polític s'havia de fer el ciutadà, i de fet va tenir lloc ahir a l'Ajuntament, però hi va anar poca gent.
a regular com es pot potenciar la participació ciutadana. De fet només 6 persones. De les quals 5 eren representants de diferents entitats locals i l'altre era l'exalcalde Lluís Segura. L'objectiu és aquest que tu deies. Perdona, això és com una mena de... Com es diu això? Potser la gent no el participa tant. És veritat.
Tu vols participar en algunes coses? En el que m'interessa. Potser ja t'està bé que algú altre elabori aquest reglament. No sé si pot donar-se el lloc a una paradoxa espai temporal amb aquesta notícia curiosa. Hi van haver representants de l'associació de veïns de Sant Just, de SEPA, alumnes ecologistes de Catalunya, de l'Assemblea Nacional Catalana i de Just Gospel.
llavors van posar les idees en comú, van fer una mica de debat i a partir d'ara es redactarà la diagnosi global per determinar en quina situació es troba la participació ciutadana de Sant Just i s'inclouran també les propostes que es van fer ahir i també les d'analisi tècnic i polític. Hi haurà un document de consulta pública i després es redactarà el definitiu que s'haurà d'aprovar en propers plens municipals.
La vella del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també.
Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació... Un aplaudiment per la Carme, sí senyora. Ja sabeu que teniu més informació a ràdiodesverm.com i a partir de les 7, als Enjust Notícies, edició vespre. Fem una petita pausa i d'aquí uns moments expliquem llegendes curioses de Catalunya. Avui, el de l'estany Montcortès, que no sé si has estat alguna vegada? No. Doncs jo tampoc, però està a la comarca del Pallars. D'aquí un moment la Júlia Atmella ens ho explica. Carme, fins després.
Adéu, bona tarda. Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus? Som originals, també.
Ràdio d'Esfer, durante 8.1 Ràdio d'Esfer, durante 8.1
Misteris i llegendes de Catalunya. Com cada dijous tenim a nosaltres la Júlia Atmella, un especialista en aquest tema, i que s'està fent una guia pròpia pel territori català on hi ha llegendes i coses curioses.
Ella mateixa és com una mena de... com es diu? Paranormal. Júlia Tmella, bona tarda. Bona tarda. Avui veig que portes un collar com de color d'aurat que segurament és per protegir-te d'algú malefici d'algun lloc, no? Sí. En fi, avui parlem de l'estany de Montcortès que està situat a la comarca del Pallars. Pallars Sobirà o Pallars Jussà?
És un estany clar, paranormal, perquè no saps mai a quina comarca està, a setmanes que està a la comarca del Jussà i a setmanes que està al sud. Va pujant i va baixant. Explica'ns, Júlia, què era això de l'estany de Montcortès. Doncs és un estany que està al Baix Pallars.
Hi ha localitats com Peremea, Gire de la Salangs i Montcortès, que és el que donen el mal estany. Aquest estany és un dels pocs llacs naturals del Pallars, no està fet per l'home.
i té una fundària màxima de 30 metres que li dona un aspecte misteriós. Sí, molt misteriós. Tothom sap que els llacs amb aquesta fundària... 25 o 35, no. 30 metres és misteriós. A partir de 30 és misteriós, ja. A part d'això, és un estany molt bonic per a qui li agradi la fotografia i per a qui li agradi els ocells, perquè hi ha una gran varietat, i també hi ha molts recorreguts per fer caminant amb bicicleta, i s'hi pot acampar i hi ha dutxes i bars, o sigui, aquesta...
Perfecte per anar-hi. A més a més, no tot és tan bonic com sembla? No. Volia dir perquè s'ha d'anar en compte, no? Exacte, s'ha de vigilar molt si creues l'estany quan està glaçat perquè si no us pot passar com els protagonistes de les nostres llegendes.
I què li va passar als protagonistes de la llegenda? Doncs mira, la primera llegenda d'avui és d'un comte, el comte del Pallars, que quan un dia mentre caçava es va dinsar dins de la capa de gel que cobria l'estany mentre es perseguia una presa. I va tenir tanta mala sort que el gel es va trencar i va estar a punt de morir ofegat. Si no ho va fer va ser perquè va invocar la Mare de Déu i li va prometre unes terres quan arribés a casa seva i aquesta el va salvar.
Ah, veus que és bona. La mare de Déu és bona. I tant. Però quan el Comte va arribar a casa no li va donar les terres de la Verge i llavors aquestes va enfadar i el va deixar sec. Oh, el va deixar sec? Exactament, el va deixar sec. Caram, la ira de la mare de Déu, de la Verge Maria. Exactament.
I llavors, clar, com que era el compte, tots els metges de la contrada van anar a veure, li intentaven donar consells per treure's la ceguera, però ell sabia que no li marxaria fins que no li donés les terres de la verge, i així va ser. Fins que no li va donar, no li va marxar la ceguera. O sigui, al final, final feliç. Exacte.
Bé, totes aquestes llegendes estan documentades, perquè la Júlia fa un exhaustiu treball d'investigació, se'n va als llocs, en aquest cas a l'estany de Montcortès, investiga, pregunta... Pico aixota l'aigua... Sí, sí. I avui aquesta llegenda serà el compte del Pallars, que a mi no sé si hauríem de treure com una mena de muralina a cada llegenda que expliques. O sigui, la muralina d'aquesta història jo penso que és
que hem de fer cas a la verge. Sí, i no ser vericiosos, no? Exacte. I doncs no apurar-te els deus en contra perquè si no pots patir la seva ira. Com aquesta altra història, per exemple. Què ha passat?
que diu que a l'estany també amaga un poble, en concret una ciutat anomenada Pallars. A dins, a dintre de l'estany. Exacte, que va ser engolida per les aigües. Un estany de 30 metres, eh? Val, val, val, no, no, no. No hi havia gratacels a l'època, eren cases vexetes. És veritat, sí, sí, molt vexetes. Estava ple de xinesos a dins, cases de dos metres d'alçada. Bueno, va, no siguis dolent.
I aquesta ciutat diu que va ser engolida per les aigües quan els seus ciutadans es van negar a donar-li menjar a Jesús quan se'ls va aparèixer vestit de cap d'aire. Ah. O sigui, l'aire dels déus també. Sí, sí, sí, sí. Compte. Sí, sí, sí. Bueno, i... Aquesta és més breu, no? Sí, sí, ja està, ja ha regalat, no? Ja està, ja està, ja està.
I acabem ja amb l'última llegenda recollida per Jacint Bardeguer. Exactament, aquesta llegenda va ser recollida per Jacint Bardeguer el 1880 i algo. Molt bé. El record periodístic s'assembla al meu ja. Aquesta llegenda parla d'una dona que entrava a l'estany de Montcortès, quan estava aglaçada també, per travessar d'altra banda per domenjar la gent del seu poble.
Llavors la llegenda diu que la gent del poble que estaven al costat de la dona, no, diguéssim, de l'estany, van veure com el gel es trencava darrere de la dona i li van començar a cridar, no et giris, no et giris. I què va fer ella? No li va fotre ni cas. La va girar, no? Exactament. És que sempre hi ha una llegenda que diu, no et giris, no vinguis, no vagis. Però no ho expliquis, home. No, però sempre passa el mateix, veure les llegendes. Si no, no hi ha misteri. Ah, d'acord. Llavors es va trencar el gel i es va enfonsar dins de l'estany.
i la diu la gent dels voltants que se la pot veure a la nit de Sant Joan durant voltes per l'estany amb un cistell de menjar. Bé, doncs aquestes són les llegendes del llac Montcortès situat a l'estany, situat al Pallars. Júlia, moltes gràcies. De fet, ja sabeu que aquestes llegendes són una mica excusa per conèixer nous indrets del territori. Exactament. I l'estany de Montcortès és molt bonic.
Tu ja has estat, clar? No, m'agradaria anar-hi, eh? Tinc l'oportunitat, ja aniré. Doncs ja buscarem... L'excursió, no? Google imatges, posarem estany de Montcortès i veurem si val la pena, que si dius que sí. Jo crec que sí. Sabeu que sí. Júlia, que vagi molt bé, moltes gràcies. Fins dijous. Fins dijous. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins el 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot braia trucant al telèfon gratuït 900-100-186. Tens temps fins el 29 d'octubre. Més informació al 012 o al parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya.
al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar cosificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1.
Continuem a la penya del morro i, com ja és habitual, tenim la Clara Aguilar a l'estudi. Clara, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com estàs?
Molt bé, molt bé. Aquí, no? Aquí. Molt bé. Ens agrada molt tenir-te en primer lloc perquè sempre il·lumines l'estudi tot plegat i després perquè parlem de bandes sonores com cada setmana i ja sabeu que la Clara és una fan d'aquest gènere, d'aquestes músiques, d'aquestes cançons i avui ens portes una pel·lícula més aviat contemporània però que la seva banda sonora ha marcat molt i a més ha venut molts cds.
Parlem avui d'Ocean's Eleven, però també parlarem de les altres dues, i com a trilogia, diguéssim. I vaig pensar, mira, portaré algú més diferent de l'altre dia, que l'altre dia ens hem posat una mica sentimentals. És veritat, amb el piano. I clar, he dit, mira, avui una mica més de canya i canviar una mica de registre, perquè val molt la pena. David Holmes, també compositor de pel·lícules com The Good German, Out of Sight o Buffalo Soldiers.
Per tant, avui examinem a fons la banda sonora de la pel·lícula Ocean's Eleven. També de la segona i la tercera? Barnabénica en general de les tres, com a trilogia. De fet, Ocean's Eleven és un remake, no? Sí, exacte, és un remake d'Steven Soderbergh, que és la que va fer originalment, però la primera dels anys 60 és de Lewis Milestone. A més a més es deia de la mateixa manera. I doncs això, la primera pel·lícula va ser el 2001,
És el número de persones que hi ha al grup que han de trecar o no? Exacte.
Ocean, l'oceà perquè està allà a Las Vegas, que és l'oceà Pacífic, el que està al costat. No, Ocean bé perquè el protagonista és Danny Ocean, que és el George Clooney. No pots perdre el George Clooney. Que comença la primera, que acaba de sortir a la presó, té un pla que vol robar els tres casinos.
del Terry Benedict, que és el paper de l'Andi Garcia. Sí senyora, és veritat. I aquella història que és el que està amb la seva ex dona, que és la Júlia Roberts. Aquí hi ha una història de venjança, d'amor, de... el que vol és fotre-li el negoci a l'aire. Per cert, ara que parlem de George Clooney fa uns anys, era una icona masculí i un sex símbol. Ara, que ja ha passat una mica, els anys, tu, Clara, com a nova generació,
De noia jove? Com veus el George Clooney? Jo mai l'he tingut com un sexsímbol, això t'ho he de dir. Mai l'has tingut, eh? No, home, és que el George Clooney, quan tu dius això, potser tenia els seus cinquanta o cinquanta, no? I ara estem als 60. Ja... Tens 60, el George Clooney? No ho sé, però... Si el Peter en té 45, que ja és una edat... Clar. Clar, el George Clooney en té bastants més. Quins sexsímbols hi ha ara, així, en general?
El Ryan Gosling per exemple. Has vist Drive? És molt mono aquest noi. Que és així com roset.
La segona pel·lícula, 2012, mentre anem escoltant cançons de la banda sonora, de fet passa 3 anys més tard de la primera, no? Exacte, passa que han passat els 3 anys aquests que després d'haver robat 160 milions de dòlars, que és el que fan a la primera, i doncs, bueno, típic, no?, han quedat que viurien una vida així amagada, que no haurien de revaloritzar la seva identitat, però passa alguna cosa de cop i volta.
Algun d'ells traeix la norma número 1, que és com entregar-los qui van fer això al paio que van robar als 160 dòlars. Aquí es comença a desenvolupar tota la història d'aquest thriller. I la tercera, de què va?
La tercera és quan ells s'incorporen a una altra més, per això es diu 13, i... exacte, lògicament. A l'actual feran 12, ara s'han 13. Però, vaja, que continua la trama, el de casino... Exacte, es saca una aliança tota amb l'enemic, però... Molt bé, molt bé. I què dir de David Holmes, que és el compositor, Clara? A veure, jo trobo que és una banda sonora
Dic moderna, però perquè ens entenguem, el que em refereixo és que no ens trobem amb la típica, si parlem de la passada, allò amb l'orquestra, els pianos, la típica música de banda sonora és d'Àfrica. No. Estem en una banda sonora que es combina amb coses electròniques, com els samplers, i que sobretot té bastant de ritme. Per exemple, sentim una mica veure com sona.
Aquesta, concretament, és de la segona, i es diu Yen on a Carousel.
Doncs com sentim, jo diria que aquesta Gen of a Carcel és un exemple d'aquest toc funky, una mica amb aquest groove, que és una pel·lícula que com que és d'acció i passen moltes coses, doncs la pel·lícula, que es va posant el ritme amb aquest exemple, o també en altres generes com chill out o més rollo ambient.
David Holmes, a part de treballar amb aquesta trilogia, amb el mateix director, ja va treballar en una pel·lícula que es diu Un Remancer Muy Peligroso, que es diu, en anglès, Out of Sight. Mira, del seu símbol... Exacte, també del George Clooney. I no sé si la Nicole Kidman, em sembla també? Això no ho sé, però sé que surt el George Clooney, això sí que ho sé.
És que George Clooney és com una mica amb la Nicole Kidman també passa el mateix, no? Que fa uns anys era com un seximus, però ja comença a tenir una edat, la Nicole Kidman. El Botox jo crec que l'ha passat factura. Sí, potser sí.
Ocean's Gilemon, jo crec que també es pot definir com una mena d'extensió de la música que feien en pel·lícules que amb el mateix de tu va treballar. Jo crec que una cosa molt important és el paper que juga en aquesta pel·lícula en concret. Jo crec que Holmes el que fa és com combinar gèneres, com el b-bop, com aquesta que estem sentint, amb un així toc jazzístic, amb els moments allò més característiques de l'acció dels personatges que com han complicat la trama, no?
A part del b-bop què més tenim? Doncs cançons com, per exemple, el booby trapping o 160 million Chinese men, un moment en què, especial de la pel·lícula, que els de la banda li roben els 160 milions i el deixen en el Milton Millenari allà amb un pam de nas i en plan, som-hi, tot i que hem de robar tota la pasta i hem forat aquest negoci.
Sí, sí.
Evidentment, molt característica, molt peculiar aquesta banda sonora d'Oceans Eleven, que avui la Clara Aguilar ens està destriant de forma minuciosa. Una mica perquè, de fet, les tres pel·lícules tenen aquest aire, aquest toc, deies tu, funky, i la veritat és que congenia molt bé també amb la imatge i amb l'estètica, la fotografia de la pel·lícula, el ritme, i li dona molta viril·la. De fet, la banda sonora d'Oceans Eleven
i de l'estrès, vaja, doncs és un segell particular i molt, molt propi. Jo que també crec és que, no sé si estaràs d'acord amb mi, Jordi, que... Segurament. Són molt radiofòniques. Són com sintonies molt radiofòniques. Sí senyora, sí senyora. La podríem tenir tota l'estona de fons, com les sintonies, i de fet hi ha molts programes que les utilitzen. Oi que sé? Sí, sí, sí. És que és una bandera ideal per això, per fer sintonies. Però jo crec que, com tota pel·lícula també, hi ha el moment, com a pel·lícula comercial, en el bon seguit de la paraula, hi ha un moment romàntic, no?
Doncs la banda sonora deixa d'aquest ritme així de jazzístics o funkies, i per exemple hi ha el tema Tess, que és el nom del paper de la Julia Roberts, que és el paper femení, amb el romance que té amb el George Clooney i tot això. Ui, aquesta música em sona molt, eh? A Song for the Lovers? No és aquesta? No, eh?
Això és el primer dels pares, mira aquest tio. Què dius ara? T'ho juro. És del Richard no sé què, no? Com que parlàvem de programes de ràdio i de bandes sonores... A veure, deixa'm explicar el que ha passat. Jo he posat a Song for the Lovers.
I tu volies a song for young lovers. Ah, és que canyes que he posat a song for your love. És el més curiós perquè has posat una cançó de l'adolescència, allò de prohibit els pares de la ràdio. O sigui que tu escoltaves prohibit els pares. Bueno, m'has pillat, però això fa molts anys. I vas trucar alguna vegada o no?
És por perquè estàvem parlant d'Augents 11 i estem parlant de la veritat els pares de si trucaven o no trucaven. No, no vas trucar mai. Ja, ja, ja. D'acord, d'acord. Al final em sembla que tenim el tema que buscàvem o al final no... Em sembla que no el podem escoltar. Aleshores hem de quedar amb les ganes. Clar, hem d'acabar, o sigui que si tens alguna petita pinzallada d'Augents 11, una banda sonora... Una pinzallada molt petita per fer una recomanació última de la banda sonora.
De la primera, en especial, perquè jo crec que també és la més coneguda de la pel·lícula de les tres, us recomano que escolteu 69 Polis, que és el moment en què els estafadors corren amb els sacs de diners allò que fa un futur més esperançador. Doncs escolta, què millor que deixar-la al final de la secció per escoltar-la bé? I aquí dius que el moment de la pel·lícula és quan els atracadors
Se'n va anar amb els diners. Allò en plan futur que ens l'espera per davant per gastar i gastar. Hi ha aquí el diàleg, però després comença.
Moltes gràcies, ja sabeu que a la Clara també la podeu escoltar juntament amb l'Imanol, la Clàudia i l'Adrià, que ens equipuguin. Sí, un programa molt molt seriós. Sí, molt molt seriós i que parlen molt de sent just, cosa que estava molt bé i ens agradava molt. Clara, que vagi bé, bon dia. Gràcies.
5 i 43 de la tarda en directe avui dijous 25 d'octubre i com cada dijous la recta final d'aquesta primera hora de la penya del morro l'acabem parlant de gossos.
I ho fem sempre amb el nostre educador caní particular que és l'Albert Capapé i Albert, bona tarda.
Bona tarda Jordi. Què tal, com estem? Com va tot? Molt bé. Molt bé. M'he atorat i mullat. Sí? O perquè on estàs tu ara mateix? Ara estic a Vilafranca i fa una mica de plogut i ara fa un excurs molt important. Sí, és que estem una mica tots una mica també afectats per aquest temps tan boig, no? Perquè escolta... Hi ha passes de crisi i coses d'aquestes. Sí, sí, sí. I l'estat d'ànim també. Mira, l'altre dia m'ho comentava un... bueno, aquí el Marc de la ràdio que estava una mica com així raro i tal. Digue això, el que et passa és que el canvi de temps
que ens afecta a tots. Els gossos també pot afectar aquest canvi de temps que passem de l'estiu a l'hivern de cop i volta? Sí, molt bona pregunta. I el que afecta molt més és el que pensem. Tot el que siguin canvis atmosfèrics, canvis de temps i tal, els afecta molt.
I què podem fer per ajudar-los? Tot i que encara tenim prou feina nosaltres per estar bé aquests dies. Què podem fer pels gossos? Bàsicament, amb saber-ho, jo crec que ja tenim molt de fet. Perquè sabent que els canvis de temps els afecten, podem passar per alt determinats comportaments que no són habituals.
un canvi, una tempesta, per exemple, doncs aquells gossos estiguin més nerviosos. Però demà, si no li donem importància, serà un altre cop com sempre. Per cert, que va sortir l'altre dia, no sé si vas veure'l als mitjans, que m'imagino que sí, una història que està rondant per alguns mitjans de comunicació, que és la història de Duc, un gos que li va passar una cosa molt curiosa després de ser adoptat a una protectora, no? Correcte, sí, sí, és una història del mar, també. Què va passar?
Ho ajunta tot una mica. El Gol ja portava un temps amb la família, era molt jove. Al cap d'un temps va decidir tenir la criatura, i en qüestió de 9 setmanes, que la nena només tenia 9 setmanes, va passar alguna història que no saben ben bé què li va passar al bebè, però el Gol va saber ajudar-la. Era un moment, imagina't la situació, els pares posen a dormir el bebè i marxen a dormir ells.
Per tant, podem dir que el gos estava avisant d'alguna cosa.
El pare va fer el gos i la mare va anar darrere.
No respirava. No respirava la nena? No respirava. I per tant aquí entenem que el gos, Duque, es deia, va anar a avisar els pares. Correcte, perquè la sensació del gos quan els pares van arribar a la nena va fer molt com si es relaxés de cop, d'alguna manera, com si digués, ja ho he aconseguit. A la nena tot això hem de dir que la van poder anar a l'hospital, la van poder reanimar sense problemes i no té cap seqüela.
O sigui, l'han salvat la nena, eh? La nena l'han salvat. I, clar, tot això gràcies a l'ajuda del gos, perquè si el gos no hagués dit res, potser no s'hauria pogut salvar. Home, és que pensa que és qüestió de minuts. Quan una persona, i més quan estem parlant d'un gador de 9 setmanes, es queda sense respiració, el cervell no aguanta molta estona sense oxigen. Que fort. I això que és l'instint animal del gos, que sap quan una persona no està respirant, per exemple? Aquí està el secret, el misteri més aviat.
El gos sabia que alguna cosa no anava bé amb la criatura. I el seu instint va ser anar a buscar els pares i evitar-los. De fet, és una història encara més bonica quan sabem que és un gos que van agafar d'una protectora, em sembla? Exacte. Aquí és el tip de la qüestió, el que més m'agrada. És un gos que no està enginistrat, no està preparat per ser cap gos senyal de cap mena. És un gos adoptat d'una protectora, com molts que tenim a casa,
i que senzillament va fer un o el seu sentit comú. Ell va veure que alguno anava bé, alguno funcionava i va dir aquí he de fer algo, he d'avisar-los. I sí que és veritat que podem parlar de gossos de teràpies, de gossos d'existència, de gossos d'alarma, però perquè veiem que això ja va intrínsec en el gos. Bé, de fet aquesta és una història, és un exemple de per què moltes vegades es diu que el gos és el millor amic de l'home, no? Exacte.
Jo crec que bé no hi havia per aquí. Totes aquestes històries, hi ha moltes mítiques i de llegenda pràcticament, com la de la pel·lícula de Jastico. Hi ha molts gossos de llegenda que realment demostren la frase aquesta de per què el gos és el millor amic de l'home.
De fet, la història de Hachiko, no sé si la recordes? Sí. Ens la pots explicar? Perquè això va passar a Tòquio, no? On realment, ara a Tòquio, des que va passar, hi ha un monument que és un gosset, que és el gosset de Hachiko, que està allà a Shibuya, que és el mític encreuament que veiem a totes les pel·lícules, on passen desenes de persones alhora al centre de la capital del Japó, a Tòquio,
i allà la història tenia a veure amb un professor, no? Sí, i pensa que estem parlant d'una de les cultures més, dic, molt diferents a nosaltres. La cultura japonesa, en general la cultura oriental, no?, però la japonesa és una cultura que té molt respecte cap a la família, cap als animals, cap a tot en general. I què va passar amb Hachiko? Hachiko era un golf que era tan fidel, per resumir-ho molt ràpid, era un golf que era molt bo, tenia un propietari, que era com diu el professor,
i quan el professor va desaparèixer, el gos va voler quedar-se d'alguna manera amb el propietari. De fet, em sembla que l'acompanyava cada matí des de casa fins a l'estació de metro. I aquest recorregut el continuava fent.
Exacte, i es quedava allà, no? Llavors, el professor anava a classe i llavors quan tornava a la tarda de treballar, estava el Hachiko que l'esperava, el gos, i després anàvem junts cap a casa. Què va passar? Que un dia el professor... Tinc entès que va morir. Va morir i no va tornar a la tarda. I Hachiko es va quedar allà esperant-lo fins que el propi gos va morir. Sí. Sí, sí. I et diré més.
Que bonic, eh?
i el van fer l'estàtua, que és la que tothom coneixia, el van deixar en un moment i al joc el van enterrar amb el seu propietari. Jo vaig tenir l'oportunitat d'anar a Tòquio fa uns anys i, efectivament, allà hi ha l'estàtua al centre de Shibuya i és increïble perquè és com un monument més i la gent es fa fotografies, toca el gos, et diu que donarà sort... Però també hem de fixar que el fet que estigui aquí, aquest monument,
és també com un recordatori per a tota la persona que passa per allà, diàriament, és un recordatori de dir... pensa que si tens un gos a casa tens un animal com aquest, com el fascico. Tens un animal fidel de per vida. Molt bé. Doncs com aquestes, n'hi ha un munt d'històries on reflecteixen aquesta... més que amistat, no? Aquí a Espanya, i així t'ho comento també amb dues anècdotes, perquè és una història molt semblant a la fascico.
que era també un gos gran amb un senyor gran i el gos es va morir, el propietari es va morir a l'hospital i el gos es va morir a la porta de l'hospital. Va trigar 3 o 4 setmanes que no menjava, no volia moure i al final el gos es va morir. Per què creus que els gossos o com és que els gossos tenen aquesta capacitat d'empatia amb les persones molt més que altres animals i no sé si és l'animal que...
És el que més crea una relació amb les persones
Què és el que tenen aquests animals que estan empatitzats amb la persona? Home, potser estava pensant que també hi ha altres animals, tipus els dofins, no?, que diuen que són els animals més llestos del planeta, després dels humans, però els gossos potser no són, diguem-ho, tan llestos però tenen una empatia emocional
Exacte. Que potser no tenen altres animals. Però també pensa que per la seva manera de... ells conviuen, molts gossos conviuen, ho han convistut molts anys amb les persones. Això els fa... la seva naturalesa d'animals socials els fa aprendre del seu entorn. Un gos que conviu al nucli familiar amb una família de dos o tres persones s'habitua a la seva comunicació, a la seva manera de viure, a les seves rutines, i això fa també que els gossos empatitzin. Nosaltres estem acostumats d'arribar tots els dies a treballar.
El WhatsApp, quan hem tingut un bon dia, un mal dia, quan estem enfadats, ho noten de seguida.
Per cert, ja sabeu que si voleu preguntar qualsevol cosa, l'Albert, que és educador caní, sobre el vostre gos, comportament, alimentació, salut, el que us vingui de gust, teniu el mail de lapenyadalmorro.gmail.com on podeu enviar totes les vostres peticions i nosaltres l'hi traslladarem a ell. De moment, aquesta setmana, encara no hem rebut cap, Albert, però, vaja... Això és una bona senyada, que suporten bé els gosos. Suporten bé, correcte. Que tu, aquests dies, també vas fer visites, no?
Correcte. I, per exemple, així d'aquestes últimes visites que has fet, sense donar noms ni llocs ni res, t'has sorprès d'alguna cosa? O alguna cosa que dius, mira, això es podria comentar perquè... o un clàssic, no? El que passa més en... Sí, sí, sí, bueno, el que passa més és el... i em sap greu dir-ho perquè, d'alguna manera, avui a mi em toca de refilón, però és la típica casa on el mascle és el que vol ser el dominant, el mascle que em refereixo a l'home.
La femella és l'assumida entre cometes. Això és la típica estampa. Perdona, però per què dius que ens toca de racilón? Perquè som homes, tu i jo? Sí, perquè som homes i pringuem nosaltres. Ja, ja. Perquè en aquest mateix fil de casa, quan un gos té un problema en aquest domicili, el 99% de vegades és per culpa del març d'Alfa. La manera d'imposar-se al gos, la manera de cridar-lo, de demanar-li coses, no és la millor manera
i en canvi veus que la relació amb la noia o amb la dona és molt bona. Per tant, vols dir que a vegades, depèn de la relació que hi hagi en el cas d'una parella que tingui un gos, la relació que tinguin entre ells també m'afecta el gos? Molt, molt, moltíssim. Pensa que el que estàvem parlant, el gos empatitza amb el seu entorn. Llavors, el gos sap en tot moment que si la dona o la noia és la que s'adeix, també el gos és com una espècie de recolzament.
Quan el noi marxa, el gos està molt a sobre de la noia, demanant carícies, fent cosetes... Són com dos gossos diferents, podríem dir. Un gos és quan estan els dos, i quan marxa el noi és un gos diferent. I com es pot solucionar aquest comportament del mascle, que dius tu, mascle alfa? Primer, traient a la tele el canal 4, que pels seus programes que comprovaven l'altre dia, us difundeixen molt.
I després, una miqueta també... El canal, l'encantador de perros fora, no? Exacte, això per començar. De sintonitge, 4. És una tàctica radical, aquesta. Després, què més? I després, una miqueta, dependent de com sigui aquesta persona en si. Perquè moltes vegades són persones que ho veuen insegura, per lo que sigui, o tenen algun tipus de problema personal, o tenen alguna carència. I llavors, una miqueta fer entendre'ls, que no han de pagar això amb el gos.
Voleu parlar amb l'Albert a través de l'apenya del morro.
perquè el vostre gos té un comportament estrany o li voleu consultar qualsevol cosa, informació, o també una revisió general de com està la situació tot plegat, els comportaments, per veure que tot està en ordre podeu fer-ho a través de la penya del morro. Doncs Albert, moltíssimes gràcies per acostar-vos a aquestes històries curioses entre els gossos i els homes i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Que tinguis una bona tarda.
Molt bé, Jordi. Un abraç a la porta. Que vagi bé. Adéu-siau.
De quins moments nosaltres connectarem amb la xarxa per escoltar el bulletí de les notícies generals de la CIS, la xarxa anteriorment coneguda com ràdio, i després el bulletí dels Sant Just Notícies. I a la segona hora del programa parlarem amb Lluís Monfort, regidor de joventut de l'Ajuntament de Sant Just, que ens explicarà algunes de les respostes que han donat els joves sant justencs sobre l'enquesta del Pla Jove.
Mira, ho tinc per aquí, vaig a buscar-ho, perquè concretament se'ls ha preguntat quines coses t'agradarien que es fessin a Sant Just per millorar la vida dels joves en diferents grups, els grups de 12 a 15 anys, de 15 a 24 i de 25 a 34 anys.
Per exemple, algunes respostes de joves entre 16 i 25 anys diuen fomentar mínimament les activitats d'oci nocturn. No hi ha cap local nocturn d'oci ni cap sala de concerts que podria instal·lar-se en alguna zona liena a zones residencials, com bé podria ser la zona dels polígons industrials. Amb una sala de concerts i algun bar nocturn es podria evitar tota la mobilització de jovent
que se'n va de festa per Barcelona pel simple fet que a Sant Just no disposem de cap local que s'adapti a les seves preferències. Tot local nocturn hauria de complir amb la normativa vigent d'insonorització per evitar inconveniències amb els residents propers dins de la seva àrea d'influència.
O, per exemple, un altre que comenta que el tram baixa només té una línia que comunica amb Sant Just des Bern. La línia T3. Com a usuari habitual, la freqüència de passada del T3 és tan exagerament baixa, un tram que de 20 a 35 minuts, que no surt a compte agafar-lo mai per anar fins a Barcelona, diu aquest jove, per si no pogués empitjorar la volta que realitza passant per Cornellà i Esplugues.
fa que el temps de recorregut fins a Barcelona, la parada de Palau Royal, tingui una durada mitjana de 30 minuts. Si sumem el temps que triga un tramvia a passar, els resultats no poden ser més insostenibles. En fi, de tot això, en parlarem d'aquí uns moments amb el regidor de joventut Lluís Montfort. Ara connectem amb la xarxa i tornem després. Per cert, que també...
També parlarem amb el Dan Costa, que juntament amb altres fotògrafs Sant Justencs avui inauguren una exposició a Can Ginnestà i acabarem la segona hora parlant de llibres amb l'Arnau Consul, les novetats i els més llegits i també del Saló de Lectura i el taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esberna. Això serà a la segona hora. Tornem d'aquí uns moments. Fins ara mateix.
són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Enel Carvajal i Ramon Companya. Els farmacèutics xifren en un 80% el seguiment del tancament patronal d'aquest dijous, alhora que el Consell de Col·legis reitera la seva voluntat de continuar negociant amb l'administració per trobar una solució. De moment, avui, la Conselleria d'Economia ja ha començat a pagar els 99 milions d'euros de la factura pendent de juliol. Un cop s'ha rebut l'avançament del fons de liquiditat de l'Estat, tot i que el conseller Andreu Mascolell
ha alertat que no pot garantir que tots cobrin avui mateix. Els diners estan a Barcelona, els diners s'estan transferint a les farmàcies. No conec la mecànica completa. El normal és que el sistema que té organitzats els col·legis de farmacèutics i etcètera garanteixen que avui es reben els diners, però jo no puc garantir que tots i cada un arribi avui en dia. Però els diners estan aquí i s'estan passant cap a les farmàcies.
El Ministeri d'Izenda assegura en un comunicat que ja va transferir els 99 milions a la Generalitat abans d'ahir dimarts, anuncia que avançarà 500 milions d'euros més abans que s'acabi aquest mes d'octubre. La subdelegada del govern espanyol, la Lleida Ima Manso, ha tret importància als vols d'avions militars que dimarts van provocar nombroses queixes de veïns i ajuntaments de la Plana de Lleida, el Pirineu i la Catalunya Central. Ha dit que s'emmarquen en l'activitat habitual de la formació dels pilots i ha culpat els que han obert el debat sobiranista de bolet a morir la població.
És molta casualitat que comencin a molestar uns vols que s'han fet de tota la vida en el mateix moment que s'envien cartes al Parlament Europeu també amb un possible perill d'invasió per part de l'exèrcit. Jo crec que els ciutadans són prou seriosos per identificar que és una alarma i qui està generant la por en aquest moment.
Així mateix, en declaracions a la xarxa, l'alcalde de Cervera Ramon Royes parlava ahir d'un intent d'intimidar a la gent a l'hora que el president de la Diputació de Lliure Joan Ranya qualificava d'impresentable que l'exèrcit de l'aire realitzi vols a baixa altura sobre Catalunya de forma reiterada i demanava que deixin de fer-se. L'atur és la principal preocupació dels barcelonins i per primera vegada supera la inseguretat com a màxim problema. Segons l'enquesta de Serveis Municipals de Barcelona del 2012, 7 de cada 10 ciutadans consideren que han pitjorat la seva situació econòmica.
Els hundets també constata que la gestió municipal rep un 5,9, la millor nota dels últims cinc anys. El primer tenent d'alcalde, Joaquim Forn, ha defugit el triomfalisme. És evident que no hem millorat en tot, no som triomfalistes, però hem avançat positivament i crec que les millores que hem implementat, tant en matèries de seguretat, també com en neteja, comencen a donar els surfruits.
Generalment destacat que l'Ajuntament de Barcelona es manté com l'administració més ben valorada pels ciutadans. Segons l'enquesta, els barcelonins puntuen amb un 5,4 la Generalitat i suspenen amb un 3,4 el Govern Central. Previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Cel cobert al llarg de les properes hores al Reu de Catalunya amb precipitacions de caràcter feble. Demà encara plourà al matí, a la tarda s'obriran clarienes que avançaran de sud cap a nord i les temperatures no variran gaire.
Durant tot el dia però es mantindrà el cel forç en núvolat i en pluges a les comarques del Pirineu. Dissabte entrarà la tramuntana, que serà molt forta a la costa Brava. Els núvols s'aniran desapareixent tot i que encara hi haurà ruixats a les comarques de la meitat nord i est, amb nevades al Pirineu per damunt dels 1.500 metres. Diumenge farà més fred, baixaran les temperatures amb vent de plena tardor, la tramuntana afluixarà i encara pot haver-hi algun ruixat a les comarques de la costa central.
El nou model Leon que s'heat ha començat a fabricar amb Arturell comportarà 800 milions d'euros d'inversió i 1.600 empleats directes més 6.000 d'indirectes. A més, l'adequació de la fàbrica per produir-lo amb tecnologia d'última generació ha permès incrementar la capacitat total de la planta un 10% fins als 600.000 vehicles l'any. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Amadoral-Barsà. De bàsquet rep aquest vespre al Besiktas d'Istanbul en la tercera jornada de l'Euroliga. El jugador blaugrana Marcelinho Huertas parla del rival.
Un partido como todos los años en Euroliga, duro como siempre. Un rival que viene jugando muy bien, va primero de grupo, así que creo que poco más que decir, ¿no? Saber que va a ser un rival que nos va a poner bastante duro, venir al Palau, todos los equipos que vienen al Palau siempre quieren demostrarlo su valía. Yo creo que un equipo con muchos americanos, jugadores sobre todo muy físicos, que van a venir a jugar un partido para competir.
En tenis, el mallorquí Rafa Nadal ha anunciat que es perdrà els dos últims tornejos de la temporada a París i Londres. El de Manacó diu que no era una sorpresa, però que de tota manera evoluciona bé de la lesió de genoll que va patir abans dels Jocs Olímpics. Nadal diu que continuarà la recuperació a Mallorca. I el català Marcel Granoller s'ha classificat per als quarts de final del torneig de València en superar el francès Gil Simón en tresets.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
D'aquí una hora comença el ple municipal corresponent al mes d'octubre i es debatran els impostos, taxes i preus públics a Sant Just. Els reajudors i ajudores tractaran l'avorovació provisional de les ordenances fiscals, el primer pas per aprovar-les de manera definitiva al ple del mes que ve. En general, la mitjana és que els impostos pugen en equivalència a l'augment de l'IPC, que es calcula que és del 3,5%.
L'impost dels béns immobles es congela a Sant Just, tot i que, com que s'elimina la bonificació per les persones que tenien aquests impostos domiciliats, la gent que ho tenia domiciliat veurà com se li encareix la factura un 1,5%. Recordem també que la quota de les famílies que han de pagar l'hivern que ve serà la mateixa que aquest any només en el cas de les persones que no ho tenien domiciliat. També l'impost d'activitats econòmiques augmentarà només a corresponent a l'IPSA i el de circulació
Es manté també congelat, d'altra banda, a més d'aquests temes, els regidors i regidores també parlaran de l'adjudicació del contracte per la prestació dels serveis de neteja d'edificis municipals i es tractaran tres mocions. Tot plegat serà a les 7 d'aquí una hora a l'Ajuntament de Sant Just a la sala de plens.
Les farmàcies de Sant Just s'han sumat a la vaga per protestar contra l'ofec econòmic pels impacaments de la Generalitat. A Catalunya avui només obren les farmàcies i aquí els tocava fer guàrdia, que en el nostre cas és la farmàcia Bon Dia al carrer Salvador Espriu. El tancament està convocat des de les 9 d'aquell matí fins les 10 de la nit. El col·lectiu de farmacèutics va afirmar ahir que el motiu de l'aturada és que encara no han rebut els diners pendents de juliol, que el govern català va assegurar que pagaria entre ahir i avui. La Generalitat deu 190 milions d'euros corresponents a les receptes
de juliol i agost a Sant Just recordem que la farmàcia que obre avui durant tot el dia és la farmàcia Bon Dia situada al carrer Salva dels Prius.
I acabem aquest bullet explicant-vos que avui s'inaugura la sisena mostra de cinema àrab i mediterrani de Sant Feliu de Llobregat, el país convidat d'aquest any és el Liban, i des d'avui fins dilluns podrem veure pel·lícules i documentals per a agrupar-nos al món àrab. L'estrena serà aquest vespre, es projectaran dos documentals sobre el Sàhara i l'entrada d'avui és gratuïta per a tothom. La inauguració serà al 248 del vespre.
10 minuts després començarà la primera projecció, serà Hijos de las Nubes, l'última colònia del Barodón Gória, i es podrà veure en versió original en arap amb subtítols en castellà. A les 9 i 5 del vespre es projectarà el somriure d'Es Mare, que en aquest cas és de Mireia Salgado i Eduard Jiménez, dura 25 minuts i es podrà veure en versió original en arap amb subtítols en català. Els directors hi seran presents, quan s'acabi la projecció s'obrirà un debat amb tots dos. De fet, aquest últim documental forma part de la categoria en què es tracta el món ara, però des del punt de vista
de cineastes d'aquí.
I had to leave you and go away But I think about you every day In the morning and in the afternoon
I wish that I could see you soon And when I held you I felt so fine It was like there was nothing left on my mind It was like Rockaway Beach in the month of June I wish that I could see you soon I had no plans to meet you, baby I had a million things to do, baby But you hit my heart with a harpoon
No, escolta'm.
Now that I am across the sea I wonder if you're gonna wait for me or if you're gonna find a new boy to spoon. I wish that I could see you soon and if you wait a little my pretty friend until I...
Come back to hold your hand We'll be like bugs when they break through a cocoon You know, I wish that I could see you soon It been a while since I felt like this And now I've found someone I really miss Under the sun, under the moon I wish that I could see you soon, angels How long till you can see her? And I'm like...
I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do.
I'm like, there's nowhere to say and there's nothing I can do. There's nowhere to say and there's nothing I can do.
Ara escolta's, ràdio d'esvent. Sintonitzes, ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1.
6 i 12 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro. D'aquí una estona parlarem amb el Sant Justenc d'en Costa, que juntament amb altres fotògrafs del poble inauguren una exposició avui a Can Gynestà amb el títol El Pas del Temps i després vindrà l'Arnau Consul per parlar-nos de llibres a la Penya del Morro. Però abans de tot això, home, tenim el regidor de joventut
Lluís Montfort, a l'estudi número 1 de ràdio d'Esber. Lluís, bona tarda. Bona tarda. El doctor Sloop.
Saps per què et posem la cançó de l'Arale? Que feia temps que no la posàvem, eh? Em temo que sí. És perfectament merescut, per altra banda. És cert que tu vas estar a la festa de carnes toltes de l'any passat disfressat de l'Arale, no, Lluís? Efectivament. Encara et persegueix això? O només som nosaltres que et toquem la pera de tant en tant? I que ja fa temps que no ho fem, eh? Perquè ja ha passat.
No, tot polític busca transcendència pública. El que passa és que mai t'imagines que sigui per una difesa veleral. En tot cas, aquí estem. En fi, aquí estem avui per parlar dels resultats de l'enquesta del Pla Jova que es va fer, si m'equivoco, com ho dius, el maig.
La majoria de senyors de Sant Just, entre 16 i 25 anys, i de 12 a 16.
En principi, l'emancipació és la principal preocupació pels joves de Sant Just. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn d'aquestes 552 enquestes, per tant, dels 16.000 habitants, els 552 joves que l'Ajuntament va fer al jovent del municipi el mes de maig. Poder marxar de casa és la prioritat bàsica dels joves que tenen entre 16 i 25 anys.
M'imagino que no sé si us ha sorprès aquesta primera conclusió d'aquest gran estudi que ha tocat també molts temes, Lluís? No, la veritat és que ens ho valoràvem una mica. Pensa que marxar de casa moltes vegades es fa en base a tres pilars. Primer, tenir una formació adequada que permeti trobar un lloc de treball, que és la segona, i després tenir un bon accés a l'habitatge. I com que aquestes, com a mínim, les dues coses, aquestes finals, la feina més o menys de qualitat i estable,
i un lloc assequible per viure estan complicats, doncs això és el que realment és el que més preocupa. Hi ha alguna altra d'aquest top 5 de preocupacions que t'hagi sorprès d'aquesta enquesta de joves? Sí, n'hi ha una que no ens esperàvem, que sabíem que existia, però no ens esperàvem que estigués tan amunt, que és la preocupació pel dèficit en el transport públic.
A Sant Just. Molta gent comentava que per la seva vida fins i tot laboral d'anar i venir a treballar a Barcelona, els era una incomoditat el fet que hi hagués un transport públic que no responia les seves expectatives. I també per sortir a nit i tornar amb l'autobús, que era més...
Per exemple, això és el que ha respost un dels joves entre 16 i 25 anys, a l'últim apartat de l'enquesta, que era lliure, deia que el tram baix només té una línia que comunica amb Sant Just, la línia T3, com a usuari habitual la freqüència de passada del T3 és tan exageradament baixa, un tram que de 20
o 35 minuts, que no surt a compte agafar-lo mai per anar fins a Barcelona. Per si no pogués empitjorar, la volta que realitza passant per Cornellà i Esplugues fa que el temps de recorregut fins a Barcelona, a la parada de Palau Royal, tingui una durada mitjana de 30 minuts. A més, si sumem el temps que triga un tramvia a passar, els resultats no poden ser més insostenibles. Aquest és una mica el parell d'alguns joves de Sant Just.
És veritat i fa poc em sembla que llegia algun tuit d'en Joan Pujadas amb algun company seu, que també ho parlava, que era la manera més ràpida d'anar fins a Francesc Macià, que sigui el 51, que sigui al tram baix. Ara, de fet, estem intentant obrir camí per a veure si finalment desbloquegem el tram baix per l'Aurea Miró.
Em sembla que està molt difícil perquè justament l'altre dia parlàvem amb l'alcaldessa d'Esplugues, la Pilar Díaz, i ens explicava que no estan gaire a la vora de fer-ho passar per l'Hora de Miró, la carretera reial, per connectar Sant Feliu.
i esplugues amb el tram baix i que preferien el metro. Per tant, en principi, això trigarà molt. Sí, el que passa és que nosaltres també hem sabut aquestes reticències i hem intentat contactar amb ells per explicar-los que això és una cosa que és assequible, que està molt bé i, suposo, una millora. I què us han dit? Doncs, de fet, molta gent que estava en contra, d'entitats, de partits polítics, etcètera, d'esplugues, han començat a veure que això és una oportunitat que no es farà res si no es fa això, perquè totes les alternatives són molt més cares.
Hi ha algun altre aspecte que vulguis destacar abans de començar a llegir, perquè en Lluís molt amablement ens ha fet arribar una cosa que no està publicada, que són aquestes respostes lliures del final de l'enquesta, que és una mica el que cada jove podia escriure.
de forma particular. Alguna cosa més, Lluís? Una cosa que no m'esperava i ens ha fet millorar és que hi havia molta gent que no coneixia el Consell de Joventut i que s'hi feia. I això també és una cosa que tindrem en compte. A la pregunta de coneixes el Consell de Joventut i t'agradaria participar-hi, hi havia un percentatge bastant elevat de gent que no coneixia, el 79% de la gent. Hem d'anar amb compte que vostè ho estem restringint massa a entitats,
i per tant començarem ja a obrir altres sectors i a gent unidual que pugui incorporar. És una cosa que no ens esperàvem. Què fa el Consell de Joventut? El Consell de Joventut el que fa és compartir i dissenyar amb la regidoria les accions en matèria de joventut.
participa en l'elaboració de Pla Jova i participa en el seu desplegament. Jo regularment el reuneixo, li comento què és el que estem fent, rebo les seves aportacions i anem treballant de manera conjunta.
Vinga va, comencem a repassar algunes de les respostes de joves d'entre 12 i 15 anys d'aquest pla de joventut, aquestes enquestes que s'han fet aquí a Sant Just d'Esbern. Jo vaig dient, si tu vols anar a fer-ho en cullerada, Lluís, pots fer-ho, si et sembla bé. Diu que hi posessin un centre comercial amb cinemes i activitats d'oci a Sant Just, com ho veus?
Bé, aquesta és una cosa recurrent. Fins i tot els nens de tercer quan van a visitar l'alcalde és la seva principal demanda aquesta. Jo crec que, bé, no sé si... no sé, no sé, jo no... no estaria massa per la labor. Després, per exemple, posar una bolera, un cinema i un casal on es facin tots els esports.
Una bolera o un cinemàs en just? Bé, com que aquests resultats ja els teníem des del mes de juny, justificeu en el casal de joves des del mes de juny, hi ha cistalles de bàsquet i porteries a fora, i estem obrint molt més també una cinta de badminton, amb la qual cosa estem intentant donar sortida a aquesta proposta. Una altra jove de 12-15 anys diu res, ens hem d'adaptar amb el que tenim. Home, amb aquesta conformista, però vaja. Després una altra diu no ho sé, ja fan moltes coses i trobo que està molt bé.
Bé, sí, no està malament, però es tracta de fer coses noves, clar. M'ha sorprès aquest jove que diu que els impostos no siguin tan cars. Una persona que ja està preocupada, que en principi no paga impostos de 15 anys, ja està preocupada per haver de pagar, Lluís.
Bé, haurà de seguir pagant. Després, jugar a paintball, un joc de tirar-se pintura amb pistoles. Bé, també l'hem recollit en les activitats d'aquest estiu que vam fer, el grup que estava allà fent aquestes activitats se'n va anar a jugar al paintball, èxit absolut, repetirem per Nadal. Per cert, que tu ets regidor d'educació també, i hi ha una persona que hi hagi menys hores de classe i tinguem més temps lliure.
Concedit. La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sant Just pot fer alguna cosa? No, no podem fer absolutament res. De totes maneres mai va malament en quantes hores de classe més. També ens hem fixat que molts joves de 12-15 anys parlen dels skates. Això sí. I del tema de l'Skate Park. A Sant Just, al principi, n'hi ha un que està compartint amb esplugues, no? Sí, de fet hi ha bastanta gent.
Aquest punt urbà i lliure volen anar per les places i fins i tot també al Casal de Joves els hem muntat unes pistes que estan a l'autopia i van cada divendres. Alguns consideren que és poc per això. Hi ha el fet d'haver-se de traslladar fins allà baix. Sí, és poc perquè sobretot és per un nivell d'aprenent. Després un altre diu que es fomentes més l'estar al carrer i no a casa amb l'ordinador.
Bé, no sé, s'enjusten moltes places públiques i molts espais on poder jugar. Tenim aquí el Joan Ívols i aquests espais que també obrirem ara al costat de l'Escola Montserrat Antiga, que també es podrà accedir per jugar. I ja per acabar aquest grup de 12 a 15 anys, un diu campionats de futbol, badminton, etcètera, etcètera, que és una mica el que comentàvem fa una estona, amb aquestes noves activitats que hi ha al Casal de Jovem.
Ens estem donant en compte que les entitats esportives tiren molt i ens ho demanen més enllà dels clubs, una cosa com multiesportiva. Potser parlarem amb les entitats esportives si ens poden donar un cop de mà amb això.
Passem ara als encastats entre 26, no, entre 16 i 25, anem per ordre, entre 16 i 25 anys, per exemple, un diu, crec que s'estan millorant, clar, aquests ja són més grans, ja m'escriuen més, diuen, crec que s'estan millorant a la participació del jovent a Sant Just, m'agrada el nou plantejament de festa major, dels darrers anys, per exemple, de totes maneres crec que s'hauria de facilitar que els joves poguessin gaudir d'activitats nocturnes,
el nostre poble. No crec que faci falta que es promogui des de l'Ajuntament, però si més no, que es donin més facilitats, ja que els horaris tope i límit, ens imaginem, de les festes. I sovint, el cas excessiu que es fa a les queixes dels veïns, fan que la diversió nocturna a Sant Just acabi quedant reduïda a només dos o tres dies l'any, com a molt. Sé que és una reivindicació recurrent i la potenciació de les festes d'estiu i tardor crec que van en aquesta línia i ho celebro. Ell mateix es contesta, fa com una reflexió.
Sí, aquí ja fa anys que estem intentant portar una mena de pacte entre fer coses realment que siguin potents i aquest descans veïnal que tanta gent ens demana. És veritat que tenim petits espais que no estan prou desenvolupats i que jo crec que els propers anys podem anar desenvolupant. Aquí s'ha de fer el cinema aquí que ens hi n'està, algunes noies d'estiu... Hem d'intentar buscar nous espais per fer festes del mig format. Clar, fins al cinc del matí és complicat.
Feu, en principi, des de la regidoria de joventut, aquesta enquesta la feu per fer, m'imagino, per fer-ne un... per fer-ne cas, vull dir, no? Sí. Heu canviat algun plantejament, arrel d'aquesta enquesta, a part de posar, doncs, les cistelles i porteries al Canal de Joves? El que t'he comentat del Consell de Joventut és una cosa que ens ha fet reflexionar profundament i estem intentant buscar corresponsals a l'institut per aquest apuntament
I també hi ha hagut unes 20 persones que ens han deixat el seu correu electrònic, que volen ser convocades a les reunions del Consell, per tant això ens permetrà créixer i obrir-nos més. Per altra banda, també hi ha hagut una sèrie de propostes de nous tallers al Casal de Joves que els estem orientant en aquest sentit.
Com per exemple, hem vist que la gastronomia tira molt. És una cosa que s'ha agafat molt amb la cultura d'aquest país i tallers de formatges, de tarts, de cerveses... De tot això, des del punt de vista cultural i gastronòmic, tira molt. Ja està fent un curs de cuina, per exemple. I es farà alguna activitat d'aquestes que comentes al Casal de Joves?
Ho estem preparant ara. Segurament hi haurà alguna activitat d'aquest estil ja pel propi entremessor. Alguna cata de vins o alguna cosa. Ho estem tancant. Hi haurà alguna cosa d'aquestes. En principi ens hauria de fer-ne uns tres, aproximadament d'aquí fins a final de curs. Després, una altra que diu, primer de tot, canviar una miqueta la visió que tenim de les agrupacions juvenils que hi ha al municipi, ja que al meu cercle d'amistats, directament, encara que hi hagi alguna festa puntual, ni s'hi acosten. Vol dir que la gent no va a les festes que s'organitzen.
ja que l'organitzar-la sempre la mateixa gent ja sap que serà una merda. No, jo entenc el que m'està dient. Per una banda, és això del concepte de joventut, que t'he dit que s'havia d'obrir a gent nova, per tant, intentarem. Per altra banda, també fixa-t'hi que en temes que en mouen molt la gent com la Festa Major,
Els que han tirat del carro han sabut les entitats, però les mateixes entitats estan donant compte que s'endobri a la ciutadania. Jo crec que el 2013 serà aquest pas que Grocs i Blau, a nivell individual, col·laboraran per fer una festa major més gran. Aviam si en aquest sentit podem avançar-ho una mica més.
sobre aquest oci a Sant Just i també quin paper tenen les entitats juvenils. Un altre diu que s'ha de fomentar que hi hagi més oci pel jovent de Sant Just. Si hi ha tants pocs bars per joves no és casualitat, sinó perquè la política de l'Ajuntament ho provoca. És veritat això?
Bueno, no ho sé si és ben veritat. Jo crec que l'Ajuntament no ho ha afavorit excessivament. Sempre hem estat intentant donar suport, però al mateix temps mirar d'encaviure amb aquesta delicadesa que aquesta cosa s'ha de portar. Però també és veritat que molts bars no obren perquè no tenen clients aquí també.
Les poblacions més grans tenen més massa crítica de joves. Ens agradaria molt tenir un parell o tres de Cànxin Estats més a Sant Just, però aviam què passarà. Em sembla que el parador de nit obrirà a partir del gener. Doncs vinga, això serà una gran oportunitat.
La regidoria de joventut, continua dient, ha fet un gran treball durant els darrers anys amb en Lluís Mofora al capdavant. Mira, una floreta, Lluís. Moltes gràcies. Però això no vol dir que estigui tot fet. Moltes gràcies. També per recordar molt. Si comparem la situació de Sant Just amb pobles veïns, encara estem molt enrere, crec que s'haurien de fer més concerts durant l'any, encara potenciar la festa major, com ja es ve fent, i fomentar altres dates com les festes de tardor o els cars. Les entitats de juvenils han de ser al pal de Paller.
S'ajuda prou, ja parlo de subvencions econòmicament, a les entitats juvenils que ja s'han just? Bé, doncs hi ha unes quantes que fan una activitat molt potent i estem darrere ajudant-los tant amb subvencions com amb material, amb coses que necessitin. Això intentem, no? El que passa és que els moments també són complicats però tot i així aquest any mantindrem els ajuts respecte al 2012.
Un altre diu més opció de pisos tipus obres social la caixa o pisos com els de la carretera reial per joves ara més que mai hem d'impulsar l'habitatge per joves del municipi i també jo afageixo un altre comentari que no el tinc aquí a mà però que he llegit abans on deia que menys pisos de compra i més de lloguer en aquests paquets d'habitatge i promocions que es fan.
Sí, de fet nosaltres en el pacte de govern ja el tenim, no? Incentivar els pisos de lloguer, els pisos de la caixa es van entregar fa un parell d'anys, si no recordo malament, i la idea és anar avançant tot el que puguem amb habitatges de lloguer. Les administracions tampoc ens ho posen fàcil. No només no ens deixen endeutar els ajuntaments, sinó que, a més a més, les subvencions per lloguer i protecció oficial s'estan acabant. Intentarem tirar endavant tot el que puguem, malgrat les circumstàncies. I això és una cosa que hem vist clarament en les enquestes.
I es pot fer això, de canviar els pisos de compra pels de lloguer? Els pisos de compra que ja estan adjudicats, no, clar, perquè... El que passa és que si te'l retornessin a promuntza, de manera al pis, doncs tu podries posar-lo a disposició.
però Montserrat ja té un número substancial de pisos de lloguer i quants més n'hi hagi més política de lloguer es podrà fer perquè el problema de lloguer és que quan entres ha d'haver-hi certa rotació. Si es ocupa ràpidament no és complicat que la gent hi pugui accedir. Quants més pisos tinguem més rotació podrem fer. Després un altre, ja van acabar en aquest grup d'encastats entre 16 i 25 anys que comenta una cosa molt particular que aquí cadascú pot escriure el que vol. Això era un suggeriment.
Hi ha un arbre a la cruïlla del carrer del Passeig de la Muntanya i Miquel Rabarté per on transitem tots els alumnes per anar a l'Institut de Sant Just que impedeix o dificulta molt el pas de bicicletes per la vorera i ens obliga a haver d'anar per la carretera en moltes ocasions repleta de vehicles i a més d'un ja l'han atropellat. I diu a mi, per exemple, així que demano respectuosament a la regidora o la regidoria vaja que sol·liciti la retirada d'aquest arbre que impedeix el pas. Això ho podeu fer?
Ho hem passat, no sé exactament com està el tema, ja ho seguirem. Jo recordo que és veritat que hi ha un arbre que està just al mig de la vorera entre la rotonda que va cap a Camp Melic i la rotonda que va cap a l'institut. És un arbre amb unes arresos molt grans i molt amples.
Si han d'atropellar algú, doncs mans a l'obra. Ho prenem en compte. Gomet vermell. I després hi ha un altre que diu que la vida nocturna s'assemblés més a la de Sant Feliu i visca a Sant Feliu. Bé, sempre ens quedarà a Sant Feliu. Intentarem millorar, a veure si tothom ens ajuda. Passem als encastats entre 26 i 35 anys.
Un diu, esteu fent una bona feina que no només és pensar en el present i en guanyar eleccions, sinó que de debò té vocació de servei i construir un veritable teixit de joventut mitjançant els processos oberts i bla bla bla. Això ho vaig escriure jo. Ho vas escriure tu, Lluís? Es va escolar, no? Dius, total, que moltes felicitats, veus? Gràcies, gràcies. I un altre. Per exemple, un altre diu, respeto por los jóvenes. No son todos unos porreros ni borrachos, como se dice en el pleno.
És veritat que es va dir en el ple. Qui ho va dir això? Els companys de via democràtica, quan van presentar el pla jove, no va dir ben bé això, però sí que va fer referència a aquests problemes, com estigmatitzant el jovent. Un altre diu, sóc conscient que el regidor de joventut durà a fer poc.
però podrà fer molt més del que puc fer jo només amb el meu vot. Penseu que molts dels que vivim a Sant Just treballem fora de Sant Just, encara pitjor, diu fora de Barcelona, i triguem un munt a desplaçar-nos en transport públic i no hi ha diners per tenir cotxe. En fi, com a mínim, un tram que no doni mil voltes pel Baix Llobregat o un just metro que tingui un horari més llarg, això del just metro, el tram ja n'hem parlat, el just metro què?
Al Josep Metro tenim dificultats també de finançament i realment estem intentant ajustar el màxim el flux de viatgers. No sé què dir-li. Intentarem ampliar-ho. El que passa és que no ho tenim fàcil. La primera part de la pregunta era per picar-me, no? No ho sé, però tu pots fer molt més que, evidentment, els joves, no? Això és veritat, Lluís. De cap i a la fi, jo soc una espècie com de l'al·legat de classe. Treballem i aquí anem tirant endavant.
Però tu ets una mica des de fora com el regidor enrotllat, no? Ah, sí? Sí, al Twitter tothom fa com la Gracieta, tens la fotografia allà amb el mocador blau. A Twitter parles molt sincerament. Això està estudiat, Lluís? No sé, si em veies la meva mare no sé què diria.
No ho sé, no ho sé, això va com va, jo crec que els ha set el comerç i ja està, i endavant. I endavant de tot, no? Un altre diu, així com crec que aquesta enquesta sobre l'autorització del casal pot implicar més els joves?
Crec que estaria molt bé que s'apliqués a tots els àmbits possibles del poble. És a dir, promoure més la participació de la població no només dels joves a partir de referèndums i també amb informació clara i concisa. És curiós que hi hagi aquesta reflexió quan precisament ahir a la trobada del nou pla de participació ciutadana només hi van anar 6 persones.
Bé, perquè no és fàcil. Jo crec que tampoc has de medir les coses per la gent que et ve, no? Si no, també has de medir les coses per la capacitat o les ganes que tinguis tu de mica en mica de fer taca d'oli. Tot aquest procediment que hem fet nosaltres a joventut no ha sigut un dia per l'altre. Després un altre comenta que... Diu que... Acredita, aquesta la tenia apuntada per aquí. Prova pilot d'autogestió del casal de joves.
Això és possible, és a dir que un grup de joves, com per exemple el Nucli, m'ho invento, per una cosa que ja està feta pugui autogestionar el cas al de joves. I, per tant, amb aquesta frase, falta molt contingut.
¿Es podria fer això o hi ha precedents o exemples? Un equipament com el Casal de Joves, nosaltres el que hem apostat és per un equip de professionals que saben treballar amb adolescents. El que sí que hem encarregat és realment una gent que sap fer les coses. Qualsevol grup
que vulgui desenvolupar qualsevol activitat d'una manera autogestionada ho pot fer. Per tant, qualsevol que cregui que tingui un projecte en el casal l'acompanyaran i es pot autogestionar el seu projecte. I ja per acabar comentar que diu fomentar mínimament les activitats d'oci nocturn. No hi ha cap local nocturn d'oci ni cap salar de concert, és en just que podria instal·lar-se en alguna zona aliena a zones residencials com bé podria ser la zona del polígon industrial
amb una sala de concert i algun bar nocturn es podria evitar tota la mobilització de jovent que se'n va de festa a Barcelona pel simple fet que a Sant Just no disposem de cap local que s'adapti a aquestes preferències. Tot local nocturn hauria de complir amb la normativa vigent d'insonorització per evitar inconveniències amb els residents propers dins de la seva àrea d'influència.
No sé si vol fer com una mena de zona hermètica al polígon industrial. Una sala, no? Comenta-ho. Sí, una sala de concert. Ara podria dir jo típic de, bé, on mirarem, on treballarem, però és que això queda clarament fora del nostre abast. És inviable, això? Ara, com ara, només de l'Ajuntament, no. Si hi haguessin un diferent grup d'entitats que fessin una espècie de coordinadora o una associació,
i entre ells aconseguissin desentar un local per fer-hi coses, a tu sí que hi podríem ajudar d'alguna manera, suposo, però directament que l'Ajuntament munti una cosa d'aquestes, jo crec que ara, en situació d'ara, vaja, no ho veig viable. De totes maneres jugarem a la primitiva, a veure què passa.
10 i 35 de la tarda, Lluís, agraeixo molt que hagis vingut a comentar i que ens hagis passat aquestes respostes de temàtica lliure, podem dir així de l'enquesta del Pla Jova, i deixa'm saludar a un altre dels joves sant justencs que tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, que és el Dan Costa. Dan, bona tarda.
Bona tarda. Perquè d'aquí una estona, em sembla que d'aquí una hora, dos quarts de vuit, presenteu, s'inaugura una nova exposició a Canxinestar sota el títol El pas del temps. Molt bé, correcte. Com va anar la idea? Qui sou els que feu tot això? Som quatre personatges d'aquí s'enjust. Som jo, el Power Devil, el Jordi Rebollart, Alias Rebo i la Maria Iguadé.
Des de joventut se'ns proposa que presentem algun projecte per fer alguna exposició fotogràfica. Hi ha bastanta gent a Sant Just que li agrada això de la fotografia i al principi eren uns quants elements que estan pensant algun tema per fer una exposició però per impossibilitats d'alguns s'ha acabat reduint a quatre.
Dóna la casualitat que el regidor de joventut està aquí. Això va sortir des de la regidoria. Va sortir que tenim gent que sap fer fotografies. Si proposeu alguna cosa amb cos...
Se'ls presenta el celler de Canginastà. I enten dintre de l'evaluació de la comissió de celler de Canginastà que són els que triguen les exposicions en funció de la qualitat i el fan triar. I aquestes fotografies quantes n'hi ha en total? Doncs són vuit fotografies per cap i això consisteix sota la pregunta aquesta que és el pas del temps.
És facilíssim de fer unes fotos sobre això. Ha sigut una espècie d'infern aconseguir-ho. Són 4 persones fent una sèrie de 8 fotografies, cadascú ha fet el seu aire. Per exemple, l'Esteve, si te'n recordes, més o menys. Quants vau fer aquestes fotografies? Tota aquesta història porta un any i pico gestança.
Fa un any va començar i va fer les fotografies durant aquest temps i les teves fotografies com són? Són quadrades. La meva idea era fer una mica de...
Com que jo tinc un passat científic, he passat per la facultat de física, volia explicar quatre pinzellades del concepte de temps a nivell físic o curiositats interessants. Viatges en el temps... No, més aviat en física el temps és un concepte molt ampli però quatre coses que des del punt de vista normal de la conversa de cafè són curioses.
Per exemple. Una primera sèrie són tres fotografies on es veu una pilota que rebota. Jo el que faig la pregunta és si el que em diguin si la pilota està rebotant d'esquerra a dreta o d'esquerra. És a dir, quin és l'abans i quin és el després d'aquesta seqüència. M'explico? Com que no tens... Et falta algun element perquè tu puguis triar quin és l'abans i quin és el després. La següent sèrie explica quin és aquest element que ens permet decidir
abans i després. Aquesta sèrie és una tassa que es trenca.
Quan tu veus una tassa que es trenca és molt fàcil que tu puguis dir que la trencada és l'última i quan no està trencada... Això que és molt obvi té molta importància perquè el que ens està dient és que qualsevol procés en la natura sempre evoluciona en un sentit que és el de desordenar-se. I això és el temps. El temps és aquest sentit en què les coses avancen. M'explico? Home, és com filosòfic també, no? Sí, sí. Tu sents alguna cosa o no?
Ara ho estic acabant de sintetitzar. Pugeu, mireu les fotos i penseu. I després falta una cosa, però ja és la sorpresa final. Això ja he cobert sis fotos, me'n faltaven dues. En realitat no me les he tret de la patilla, sinó com podem mesurar el temps.
Si al temps hem dit que els processos van canviant cap a un estat ordenat o desordenat, caos, entropia, paraules que potser sonen, el que ens permet mesurar-los són els cycles. Simplement que vivim sota cycles, dia i nit, el cicle de l'aigua, jo he fet dues fotografies que representen el cicle de l'aigua, això ens permet mesurar el temps.
que un succés que es repeteix aparentment sense canvis, això és un cicle, i amb aquest cicle es construeix un rellotge però que és un instrument, el temps no és el rellotge, el temps és sempre que hi hagi canvi.
Home, tot això és molt interessant perquè jo soc un gran aficionat a pel·lícules de ciència-ficció. Per exemple, Back to the Future, Resol Futuro, això com està ara perquè ja aniríem acabant? Resol Futuro, home, doncs està a l'estantaria de la biblioteca, la pel·li, tio. Tu que ets físic i avui parlem del temps i aquesta exposició, creus que algun dia, científicament, això es pot fer o què passa aquí? Home, la pel·li existeix, s'ha fet, per tant és possible fer-la la pel·li. No, la pel·li sí.
El pròxim dia que vulguis parlar de coses així em dius que m'ho prepari perquè ara què vols que et digui? És possible o impossible? Home, jo soc de l'opinió que no hi ha res. Impossible. Impossible, prefereixo... jo crec que la ciència es basa més aviat en no dir esto es imposible científicamente demostrado, sinó qüestionar-se com canvia el punt de vista.
Hi ha molts vídeos al YouTube que diuen... Que viatgen el temps. Concretament els 70. I això era un tio a la inauguració d'un pont, una fotografia en blanc i negre, amb unes ulleres que encara no s'havien inventat a l'època. I una samarreta que encara no s'havia dissenyat perquè em faltaven 20 anys per fer-ho. I llavors posa... Possible viajero en el tiempo. Això s'ha d'estudiar. Un dia hem de fer-ho perquè veus l'Elia que ens diu al xat, diu molt interessant aquest tema de ciència i art.
Ha considerat la fotografia com un art, no? Sí. Ara anava a fotre el rotllo per omplir aquest minut que et queda. Jo sempre he pensat que a través de la fotografia es podrien explicar molts conceptes senzillets de ciència que de vegades ens semblen una muntanya.
Seria una bona manera, mesclar l'art i la ciència com a divulgació. Per què no fem una secció a la Penya del Morro d'An? Sí home, com estan les tarifes? No tan bé com a la regidoria. És diferent. Parlem d'això. Et donaria per parlar molta estona. És molt interessant. Si trobes algú que ho sapi a fer això... Tu, d'an. Ja ho sabeu. A partir d'avui i fins quin dia aquesta exposició a Can Gina està?
El pas del temps ja es veurà perquè hi haurà un moment que aquesta exposició deixarà de fer-se.
Deixem dir que aquesta ha sigut la meva manera d'enfocar l'expo. Els altres 3 integrants ho han enfocat de maneres diferents i estan molt bé. La Maria se centra en objectes i textures que s'han anat degradant pel pas del temps. El Pau ha fet una sèrie molt interessant sobre la seva àvia.
No sé com la titularia ell, però jo t'explicaria que és l'espera de la seva àvia cap a algú. Com li passa el temps a aquesta àvia. Està bastant bé, és curiós. El Jordi ha fet una crítica sobre els llocs abandonats on el temps els ha deixat com estan i la vivenda i aquestes coses.
La frase aquella, de com passa el temps. Sembla mentida. A 25 d'octubre estem ja. Del 2012. I ahir era agost. Que fort, que fort. En fi, mira, ja per acabar, l'Eli diu, Dan, un crac, m'ha agradat molt. Gràcies. Et podeu seguir a Twitter, bon dangó.
Doncs moltíssimes gràcies, Dan i Lluís, per haver-te quedat uns minuts parlant de la xerrada sobre aquesta exposició que s'inaugura avui d'aquí tres quarts d'hora al pas del temps. Que vagi molt bé i gràcies als dos per venir, de veritat. Un plaer com sempre. Gràcies a vosaltres. Va tardar... You say I love you Remember when we first met
To my surprise The heaven in my heart Leaped into your eyes Remember how true my heart is It's the truth
I think you were mine Dying down deep inside I still feel that feeling divine I love you very much And I...
3 quarts de 7 de la tarda continuem en directe amb aquest tema Remember When, The Platters. Qualsevol temps va ser millor. Senyor Arnau Cònsol, bona tarda. Molt bona tarda. La pregunta anava per mi? Sí senyor.
Home, el temps dels romans hauria de ser bonic. Jo sempre ho he pensat. El temps dels romans? Sí, sí, sí. M'hi dius, fes un viatge allò amb el... com es deia allò, condesador de flus o alguna cosa així. Sí, sí, sí. A mi em portes a l'època de Juli César i Cleopatra, tu. Però, escolta... Va ser millor? No ho sé, però molt... saps? És l'època que més t'hagués agradat, eh? Sí, sí. Aquí, aquí. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esverde.
Veus, l'Eli diu al xat, home, si no eres esclau. Home, per si fos ara. No, no, jo ja conto que jo era... cònsul. Home, jo era cònsul. Això d'entrada... Arnau Cònsul eres cònsul. I senador, no? De tant en tant, com a cònsul, tocava ser senador, anar als Jocs, decidir si els lleons menjaven... els cristians aquests. Clar, la Tarra Corromana, no? Potser que haguessin fet aquí una bona vidorra, eh? Home... T'ho imagina't, que anem i els dic...
Cònsul, arnau cònsul, reverències al carrer. Per cert, ja que l'Eli diu o eres una dona o estaves a galeres. Si no eres ni esclau ni dona o estaves a galeres, estava bé l'època romana. A més, si eres l'emperadriu, la dona del César o del governador d'algun dels cònsuls, tampoc no s'ha de tant malament.
Què dius, Jordi Domènech, tu no hauries tingut futur perquè ràdio a l'època dels romans, doncs no, però si has anat pel carrer dient eh, avui, vinc del cònsult. Jo em veig com aquells de la vida de Brian, eh, que feien, va, i el futuro del mañana, són els predicadors aquests, jo em veig allà, o sigui, hauria durat dos dies.
o el millor haguessis acabat a la creu, però haguessis fundat una secta dels dominicans. No els dominics, aquests ja els van inventar després. Els dominicans. Jo estava pensant per lligar-ho amb la secció de llibres, que és la que fem els joves ara a l'última hora amb tu, Arnau. Hi havia poetes i grans autors a l'època romana que van ser
Després de la dels grecs, lògicament. Hi havia grans autors o no? Hi havia grandíssims autors. Com per exemple? Per exemple, no sé, un poeta se m'ha acut així ràpid Catull. Catull? Catull. Que és amb que llibre Catull? És fàcil. Què va escriure Catull? Doncs poesia eròtica, per exemple. Ah, poesia eròtica? Sí, sí, sí.
Què dius ara? I pujada de to. Ara no em facis recitar perquè no me'l sé de memòria. No, home, no, ni t'ho demano, però... Estimdiríem a Virgili, per exemple. A Virgili, home. Virgili, que va escriure l'Aneida, per exemple. Ovidi, que va inventar-se una cosa que es deia Les Metamorfosis. Què passava amb Les Metamorfosis? Doncs bueno, inventava com els deus passaven a ser animals i es transformaven en no sé què per lligar amb dones, per exemple. Això, Júpiter, i era molt aficionat. Mira, tinc un poema de Catull. Ah, mira. Vols que llegeixi? Sí.
És una versió de Jaume Medina. Diu...
Quan a la meva fulgura en amor li agrada fer no sé quins jocs plaents. I es plai gentil, jo crec, del seu dolor, perquè l' ardent passió se li calmi. Si jo podia jugar amb tu com ella, ja lleugeria el meu cor d'eneguits tristos.
Ojo, que aquí li està tirant els tegos a un altre. És que aquesta és la cosa. Dius que no estaves parlant de sensualitat, d'artisme a l'amor. Dius que sí, però no de la dona. I al final acaba dient si jo podia jugar amb tu com a ella, i en lleugeria el meu cor de neguits tristos amb tu. Ai, que túl, que túl. Era una sinvergüenza.
En fi, parlem de llibres com cada setmana. Avui tenim pocs minuts perquè ens enrotllem a parlar d'història. Avui volem parlar d'algunes notícies sobre el món de la literatura. Ja sabeu que l'Arnau és...
col·laborador habitual de la revista Sapiens, a més a més també ha d'estar a l'Institut Ramon Llull, i porta a l'escola d'escriptura d'aquí, de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern, que té una targeta molt llarga, amb tots els càrrecs que té. Sí, sí, sí, ja he d'explicar així com un tríctic. Sí, parlem d'algunes coses, per exemple, va, del Premi Néstor Luján de Novela Històrica. Exactament, doncs és un premi que ja porta ben bé unes trenta edicions, ara parlo de memòria, però en tot cas és un dels premis importants a la literatura catalana,
no tant per la seva dotació, sinó per la seva especificitat, el publique columna, per tant és un editorial de prestigi, per tant assegura, sobretot qui el guanya, una difusió bastant important. Aquest any l'ha guanyat l'escriptor i periodista gironí Miquel Fanyanàs, no el coneixia gaire, també us ho he de dir entre nosaltres, i el llibre que l'ha guanyat es diu La Bruixa de Pedra, i és la història
d'una gàrgola de la ciutat de Girona, de la catedral, que, segons la llegenda, tirava pedres als capellans. La mateixa gàrgola? De fet, més que la gàrgola, era una bruixa que tirava pedres als capellans, i aleshores, Déu la va castigar i la va convertir en pedra. Ah! És que, clar, és que tirar pedres als capellans és molt lleig. I a l'edat mitjana estava molt mal vist. Sí, correcte. I aquesta és una època la situa
El segle XV o XVI, que és l'època de la Inquisició. L'època en què o et convertien en pedra o et quedaven a la passa pública. Per tant, encara va tenir sort la Bruixa. Mira que és aquí, vas veient durant tota l'eternitat com passen les restes de capellans. Bé, doncs aquest és el guanyador del premi Néstor Luján d'en novel·la històrica. Atenció, perquè hi ha un nou llibre de poemes de Joan Margarit.
Poeta premi nacional de poesia nacional estatal, l'any 2009 o 2010, si no tinc malentès, i que, a més a més, ja fa molts anys que viu a Sant Just, i que la biblioteca d'aquí, del poble, de Can Ginestar, des de fa un any, justament ara, més o menys, per les festes de tardor, porta el seu nom. I treu un nou llibre de poemes per tal, per tant, n'hem de parlar, sí o sí. N'hem de parlar. Deixo val, que tu tinguis la...
La iniciativa, diguis tu el títol. El títol... doncs no el tinc aquí. No el tinc aquí. No el tinc aquí, Arnau. Sé que sortirà a la venda el proper 8 de novembre. 8 de novembre, efectivament. Aquesta sí que és la iniciativa que jo et anava a dir. Que és el 8 de novembre... Tu m'apretes i jo... Jo m'apretes a mi. O sigui, no saps el nom del títol. El títol del llibre, no? No el saps.
El sabia, però se m'acudirà d'aquí una estona. Ah, val, val, val. Sí, sí, si el portava apretat. Sé que surt a proa. Sí. I... Colleixió Samenor, és un llibre que, sortint a principis de novembre, evidentment, tindrà un recorregut sobretot per Nadal. I, home, jo espero, tot i que encara no puc donar la primícia, que evidentment a Sant Just farem una presentació, un recital,
Des d'aquí, si el Joan Margarit ens està escoltant, ja li obro les portes de l'escola d'escriptura per fer això, una presentació. Ja he trobat el nom del llibre, es diu Esperta el senyal. Esperta el senyal. És que sabia que tenia una conya amb la ràdio i se m'ha anat al cel.
Agraeixo a Sant Google que aquestes coses ens les solucioni ràpidament. No, m'agraeixo a tu que m'has dit que vagi directament a la pagina de Proa.cat, que és on hi ha aquesta novetat. I per cert, que a més a més, diu que avança dos poemes del seu nou volum, Esper la senyal, recitats per ell mateix. Joan Marguerit, potser un dels millors poetes que ell mateix. I recitadors, sí, sí, sens dubte. Normalment els poetes tenen dificultats a l'hora de...
De recitar, també perquè de vegades no tenen una bona veu, però no és el cas de Joan Margarit. No, no, estem intentant recuperar a veure si podem escoltar Joan Margarit llegint algun dels seus poemes que estan penjats a la web de pro. Diu Joan Margarit presenta un nou poemari. Celebració. Una nit va sortir. Jo em vaig quedar amb els nens. Es va posar a nevar i vas tornar tard.
Com fa tants anys que vivim sols, m'he alçat de matinada. Neva igual que aquella nit. Sense avisar-te m'he vestit, me'n vaig. Arranco el cotxe, poso música i sona tot volum. Bac, el piano, mentre enlateja parabrisa, escombra, els flocs de neu i entro a l'autopista. Gairebé no hi ha trànsit.
canto a crits aquesta música impossible de cantar. Un vell que condueix enmig de la nevada perseguint en la nit el seu amor. Aquest és el primer i també n'hi ha un altre que és Brindis que també l'escoltem tot seguint. Més junts del que ningú no sabrà mai alcem les dues copes. Veiem la nostra llum
cadascú als ulls de l'altre. Un home i una dona en un instant poden equivocar-se, però l'instant no tornarà mai més.
Aquests són dos poemes que a mi m'han encantat personalment. El segon, molt breu, no? Molt concís, molt directe. El primer caldria tornar a escoltar-lo, rellegir-lo, però sense dubte té aquesta cadència margaritiana. I molt planera, també, de parlar de recursos que hi ha en aquest món contemporani, també, del que hi ha i tot plegat. A més, és que, clar, llegits per ells,
No és una cosa que sigui necessàriament lligada.
En fi, per cert, ja tenim pocs minuts per acabar. Vols que parlem d'una recomanació que és una pàgina webmagazin cultural que és relativament nova i que es diu Jotdown? Doncs mira, m'agrada que em facis aquesta pregunta perquè és una revista que la veritat és que val molt la pena. Jo de vosaltres et diria
Entreu, és fàcil, tres dobles vers, jotdown.es, a veure, jo dic jotdown, i suposo que s'hauria d'allegir hotdown, que en el fons és una... Clar, l'escriuen amb J. Amb J, J-O-T-D-O-D-O-B-N. Exactament. I que en anglès vindria a ser així, com, pren-te un calma. Jo he estat investigant, hotdown no ho he trobat enlloc, però sí que he trobat hotup. I hotup és accelerat. I hoton és estàs al dia. Tequeríssim.
I aleshores, Hotdown jo crec que és una mena de derivació que fan els creadors d'aquesta revista, que són de Sevilla, si més no pel telèfon, aleshores hi posen la J en plan graciós, però no té res de graciós la pàgina web, és una pàgina literària, diguem que a fons, és allò de dir, escolta, nosaltres som al revés que les webs, nosaltres no tenim pressa, nosaltres no fem una cosa així ràpida i tal, sinó quan fem una entrevista al Quim Monzó o al Grau Wyoming, que és l'última que hem penjat,
i dediquem l'estona que calgui. Tu probablement t'estaràs mitja hora, perquè és una entrevista a fons en què no tallem, en què deixem que l'altre s'explai... Mitja hora llegint o escoltant? Mitja hora llegint. No, no. No sé si hi ha l'opció d'escoltar, però en tot cas és una cosa transcrita. I són aquestes entrevistes que dius, carai, em penso que els suplements del país de fa vint anys... Ho feien. Crec que sí, que durant una entrevista, aquestes deu pàgines, quatre fotos... És tota una pàgina web en blanc i negre.
Una pàgina web que també han decidit que un cop l'any, o potser a partir d'ara, un cop al trimestre, treuen aquesta revista, molt ben editada, molt luxosa, la del número de l'any passat, que va sortir el mes de maig, és una revista de 320 pàgines, i tracten absolutament de tot, perquè no només és literatura, hi ha cinema, hi ha sèries, hi ha articles d'esports, de fons, per exemple, hi havia un reportatge, que m'he parat a llegir,
una mena de retrospectiva d'Alexander Djordjevic, el jugador de bàsquet. Dos articles dedicats al Mundial de 1990 en el qual Roberto Baggio va ser la gran estrella i com una altra que era amb tres parts sobre Maradona, per exemple, i com el miracle de guanyar un Mundial sense res més que Maradona.
Arnau, ho hem de deixar aquí avui. Tenim una recomanació que les podem recuperar la setmana que ve. Sí, sembla que està tot bé. Moltes gràcies una setmana més i fins dijous que ve. Avui acabem amb un tema que parla dels teus orígens, de la teva terra. Es diu, soc de l'oest de l'Hopardal Roquet. El coneixes o no? Home. Que vagi bé.
M'he criat entre pagesos i carrinclons on és que s'afferren a les seves tradicions. Gent de terra, gent de foc, en una frontera la mentida noitella on es creuen els camins dels sadis i els rencots i els destins de les nacions.
No és de Catalunya, la terra on es pone el sol. És àngel de les muntanyes, entre les malls i els aigüamolls. O la muti fa arrencar, es fa de ser baisant, i la nota buena fa el camí del vianant per ingrets de pedra i fang.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui dijous 25 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Aturada general avui a les farmàcies de tot Catalunya, s'ha convocat per protestar contra l'ofec econòmic pels impagaments de la Generalitat. Les farmàcies de Sant Just també s'hi sumen, excepte qui els tocava fer guàrdia al municipi és el cas de la farmàcia Bon Dia. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Les ordenes fiscals es debaten aquesta tarda al ple municipal de Sant Just. De mitjana augmenten un 3,5%.