que aquest vespre, nit i matinada donaran ja precipitacions a les terres de l'Ebre i aquest cap de setmana plourà tant dissabte com diumenge a les comarques de Tarragona. Demà dissabte la resta de Catalunya augmentarà la nuvolositat i a la tarda arribarien les pluges cap al Pirineu i pre Pirineu. Diumenge pluges a tot Catalunya no seran molt fortes però afectaran tot el país tot i que a partir de mig matí i mig ja s'obriran clarienes a les comarques de l'interior. Aquest cap de setmana pujaran les temperatures mínimes però en canvi baixaran les màximes. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Fleta. És en joc a Praga, la final de la Copa Davis de tenis entre Espanya i la República Txeca. Ara mateix s'enfronta en David Ferrer i Rádik Stepanek. De moment, el resultat és de 4, jocs a 3 favorables a David Ferrer, servei per a Stepanek, i 15-30 al marcador. A continuació, es jugarà el duel Almagro-Berdic. Fins demà no hi jugaran els catalans Marcel Granullers i Marc López.
També ara mateix es disputa la primera sessió d'entrenaments lliures del Gran Premi dels Estats Units de Fórmula 1. De moment, Lewis Hamilton marca el millor temps seguit de Jenson Baton i de Fernando Alonso. En futbol, el Barça ha anunciat que la propera temporada lluirà a la samarreta la publicitat de Qatar Airways, una companyia de línies aèries en lloc de Qatar Foundation. Serà la primera vegada que una marca comercial patrocinarà la samarreta blaugrana. El Barça s'enfrontarà demà al Saragossa. L'equip s'entrenarà d'aquí una hora. A les 6 de la tarda s'espera que Carles Pujol
Torna a la convocatòria. Alexis és baixa per lesió. D'aquí una estona començarà la roda de premsa de Tito Vilanova. Ja l'Espanyol i Joan Capdevila ha quedat fora de la llista de Mauricio Pochettino per al partit que l'Espanyol es jugarà demà a València. Notícies en xarxa.
Ràdio Tespè, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernus. Parla i us saluda Jordi Domènech. Ai, que bé. Moltes gràcies a la gent que ens ha vingut a veure avui des de Vila Nova i la Jaltrú, comarca d'Algarraf. Bona terra.
Ja sabeu que si voleu venir de públic al programa, com la gent de Vilanova, només cal que ens feu arribar el vostre mail a... Públic de la penya del morro arroba jimmy.com M'agrada molt Vilanova. T'agrada? Sí. Perquè fan el festival Farra d'ahir, i tu que ets una mica popi, també... Entre altres coses, perquè té mar, perquè hi ha un ambient així xulo, com a poble ciutat, també... Carnastoltes, Carnastoltes, està molt bé. Està bé, és un bon lloc per viure. En fi, però avui no parlarem de Vilanova, malgrat que la gent sigueu, els que heu vingut a veure'ns de Vilanova. Ho sento, ho sento.
Em sap greu. És que heu vingut a ràdio d'Esvern. Avui parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Començarem parlant de l'escola Montserrat, que demà farà un mercat de segona mà. A més a més també ens visitarà el Jordi Roca a l'espai de cinema com... Podeu parar ja, per favor, que m'està distreient. Silenci! Ui... No, no, és que a vegades, Carme, un s'ha d'imposar.
D'aquesta manera? Sí, perquè la vida et passa per sobre. Ai Jordi. I si no t'imposes... Ai, mira, aquests discursos... Fes glús a la secció de coaching. Un s'ha d'imposar. Si no vols que et trepitgin, imposa't a la vida.
I jo m'he imposat. M'he imposat ara. Semblo Jaume... Jaume Barberà, sembla. Creu que el tens molt de referent, no? Tot sovint diu Semblo Jaume Barberà. Quan faig coses rares, sí. Quan faig coses rares, després sempre dic Semblo Jaume Bar... eh? Barberà. Carme, pren nota. No tornis a posar la sintonia. Posa la música al sumari, va.
Avui tindrem cinema amb el Jordi Roca. A més a més, també publicitat. Repassarem alguns dels anuncis d'aquesta campanya electoral. Avui, Convergència, el del PSC i el del PP. Amb qui? Amb els nostres experts, Pol Rigaber i Anna Puntí. També s'unirà a la causa el senyor Benito amb la lectura de l'Udicea.
I l'Èric Pomar amb l'agenda juvenil. I també què no hem de fer aquest cap de setmana amb l'hèlicap de Vila. Tot això avui a la Penya del Morro. I també la Riera, si hi ha temps. Tenim moltes coses, eh? Avui la Riera hem fet dos capítols. Què dius, ara? I en el segon, que no he pogut acabar de veure, es descobri el secret del Flaquer. Quin secret? Es veu que té un secret. Llavors hem de buscar l'escena del secret. Alda, me'n vaig a la Babu. Sí, sí, sí. Sí? El Sergi Mateu. Aleshores buscarem aquesta escena i la comentarem, espero.
Bé, doncs això serà tornant al programa d'avui. A vegades, Carme, tinc un dubte existencial. Torna'm a posar la música de Jaume Barberà. Gràcies. Perquè el sumari cal dir tot el que tindrem al programa. Perquè a vegades és molt llarg. Perquè a vegades he escoltat, per exemple, la del Clapés, no? Que a la tarda. O altres programes, potser no cal dir quins. I no diuen, no fan sumari. Moltes vegades. El Monarrecu, per exemple, sí que ho fan. Fa tot el sumari. Jo abans el trobo obsessiu, eh, per exemple. Penso, clar, et diu el que fan fins a les dotze. Clar, és més que... I a més és molt més que el nostre.
però a vegades si tens alguna cosa interessant a la segona hora i només dius aquella cosa és lleig pels altres. Jo ho faig com a referència als col·laboradors que venen de forma gratuïta a fer el seu espai i diuen com a mínim els comentem al començament del programa. No sé, què opineu? És la pregunta del dia. Cal fer sumari a la penya del morro o no cal fer sumari? Esperem les vostres respostes a lapenyadalmorro.com Doncs jo no ho sé.
Per això obro la pregunta. Ja sé que no respondrà ningú, però mira. També pots fer. Què es farà la primera hora i abans de passar a les 6 per fer allò que t'agrada tant de fer el next, dius el que hi haurà a la segona. Doncs mira, aquesta no és una mala idea, Carme. Perquè guanyaries un minut. No és una mala idea, Carme. Per això et dediquem a aquesta cançó per començar l'actualitat Sant Justenca.
Que no sentia en Pep Pradella. Gràcies, Carme. Sé que semblo algú de Canxi agraïm coses teves públicament. Però t'agraeixo de debò que col·laboris a la Penyo del Morro d'aquesta manera.
També t'agraeixen a tu eh. Passem a l'actualitat Sant Justenca, començant per aquesta... Treu-me allà el Pep Pradell ja que m'estic posant nerviós.
Comencem parlant de l'escola Montserrat, que per ser a l'escola Montserrat... Ah no, no és aquesta. Nooo. És l'antiga. Precisament per això es pot escolar un nom diferent, perquè l'escola Montserrat és aquesta que estem parlant ara. Perquè anava a dir que a l'escola Montseny hi ha totes fotografies a l'entrada de gent que va anar-hi quan era petita, com tu Carme, que no hi ets.
Hi ha això? No, tu no hi ets. Ja m'han tret? No sé, em sembla que... Un cop no m'hi van enviar, una foto d'aquestes. Ja l'han tret? Bueno, en fi, sí, sí. Però vaja, tu la gent que va anar al Montseny... al Montserrat, Montseny. Montseny. Montseny. Home, té diferència. Sí. Oh! Quina diferència hi ha!
Hi ha com una guerra entre les escoles del poble, sempre. Jo sóc més del canigó, més cap a la muntanya, que ets un hippie. No, no era aquest. És igual, no entrarem a parlar dels roles de cada escola perquè no és el lloc. No crec que li correspongui informatius parlar d'aquests roles. Perdoneu, per què no ho voleu? Perquè bé que feu notícies a vegades dels panellets i de les castanyes i de com estan a Sant Just. Però si hi hagués una activitat en què es parlés de si hi ha enfrontaments o si hi hagués una cosa explícita que es parlés d'allò,
Ja ho faríem notícia, però per treure... Maró... Ja hi ha altres... Ja hi ha els blaus i els grocs. Seria el mateix Montseny, Montserrat i Canigó, quina és la rivalitat que hi havia. Potser era als anys 90, només. Jo crec que era estar més entre Montserrat i Canigó i Montseny era la meva part. No, això a la meva època no, era al revés. Montserrat era la meva part. Això dic que depèn dels anys. Tu no ho has viscut.
Prou llama! Atenció, comencem parlant de l'escola Montserrat.
La idea d'aquest mercat de segona mà és allargar la vida d'objectes que tenim per casa i ja no fem servir però que estan bé i també donar uns valors i una consciència a nivell pedagògic pels nens i nenes. Hi ha una vintena de famílies inscrites per muntar una parada al mercat. Encara es poden fer inscripcions a través del blog de l'AMPA de l'escola que és www.emparrat.blogs.com o també el mateix dia del mercat
a l'escola i són 3 euros per participar-hi, uns diners que s'utilitzaran per contribuir a l'activitat diària de l'AMPA i tot plegat serà dissabte a la pista esportiva de l'escola Montserrat entre dos quarts d'onze del matí i dos quarts de tres. Per tant, tothom qui vulgui pot anar-hi, no cal que siguis de l'escola Montserrat, pot ser del Montseny.
Aquest cap de setmana hi ha música a Sant Just d'Esverb, cosa que ens ha agradat molt a mans del Rocky de la bona música. No només Rocky. No només Rocky, bona música.
D'una banda, demà els músics de Sant Just estrenen les Live Sessions, que recullen l'esperit de les Jam Sessions, però de forma diferent, en què ara no es pegarà la carba. I diumenge Desvern Actions, que és aquesta entitat que ens sembla que està presidida per... per Quintana? No, presidida no, és membre de la Junta. Doncs prepara un concert benèfic amb el violonista Josef Gold i el guitarrista Jaume Torrent.
De què rius? No, que em fa gràcia l'entonació amb què ho has fet. Home, és que a mi m'agrada molt aquesta parella, perquè dius el violista Josep Gol i el guitarrista, i clar, t'esperes un nom com, no sé, Jean Chocom, no? És Jaume Torrent, vale? Carme, informa'ns d'aquestes activitats musicals del cap de setmana a Sant Just. Doncs la primera, em vas parlar, de fet, també heu parlat aquí a la Penya del Morro dimarts passat, no? Amb el Sergi Errada, un dels responsables del Casal de Joves, i m'ha explicat una mica... Un home, una barba.
Vull explicar una mica que havíem decidit unir les jam sessions i aquests concerts de música dels Bucs de Saig creant aquestes live sessions i per tant els músics i bandes que vulguin podran pujar a l'escenari de la Salatopia del Casal de Joves aquest dissabte per tocar algunes cançons, donar-se a conèixer i improvisar, seguir quin sigui el seu estil musical i tancaran la nit
els concerts del grup de rock Joan Laia i el de punk rock Entrepierna. L'entrada serà lliure, no cal fer inscripció prèvia ni res d'això, només doncs anar-hi demà dissabte, dos quarts d'unze de la nit a la sala utopia del Casal de Joves. Bé, doncs un cop repassada aquesta activitat de l'agenda, repassem la del diumenge, que és aquesta que comentàvem del violonista Josep Gol i el guitarrista Jaume Torrent. Veus com ho heu salvat al final, Carme? Estan fent concerts per diferents punts de no només de Catalunya, em sembla,
i faran una parada al nostre municipi en aquesta gira mundial, no només a Catalunya. Com el riu, el riu també ha fet una gira mundial. És el nostre referent per oferir aquest recital que tindrà lloc a la parròquia. És un concert benèfic i l'aportació és per la parròquia. L'entrada val 10 euros i tots aquests diners es destinaran a la parròquia del Sant Just i Pastor. Començarà a les 8 del vespre.
a la parròquia. Aquest diumenge, doncs ja ho sabeu, si us interessa podeu anar-hi i l'entrada és gratuïta, ens imaginem. Carme, moltes gràcies per aquestes informacions. Ara passem al bloc electoral dels informatius de Ràdio Desvern.
Que no hi ha la veu aquella d'aquella en la dona. M'agrada molt aquesta veu, eh? Qui és? És d'aquí? És nostra? No. És de fora, no? Ben posada. A mi no m'agrada tant, eh? Tu no t'agrada? Em trobo com mentiga. A mi m'agrada molt. Vinga va! Em trobo forçat. Votem! Bueno, està bé, eh? Sí, sí, a mi m'agrada perquè és com que... Votem, va!
Bé, avui Carme ha passat el grup Ciutadans, que ha deixat alguns titulars, per exemple, que donarien suport al referent d'un part d'independència de Catalunya si la Constitució espanyola hi estigués d'acord o que el secretari de Comunicació Comarcal, això no és un titular, això és un fet, pensava que hi havia dos titulars, el secretari de Comunicació Comarcal del partit ha passat avui per ràdio d'Esveral.
Podria haver dit més titulars perquè també he dit que valorava com anar fast al darrer mandat de la Generalitat perquè considera que no s'ha fet cap política d'activació econòmica i que només s'han fet retallades. Consideren que això, segons Ciutadans, és el que no s'ha de fer. I el primer pas que ells troben que cal per impulsar l'economia seria no gastar els diners en coses innecessàries. També consideren que cal anar de la mà d'Europa.
i creuen que encara no està clar si Catalunya seguiria formant part d'Europa si aconsegueix la independència. Ha vingut als outlets? Ha parlat, ell? Sí, però ell no ha parlat. Ha acompanyat el secretari de Política Municipal i Comunicació del Partit a nivell comarcal, que és Luis Terro, com deies. I també han dit que ells creuen que cal estar a Europa i que potser Catalunya quedaria fora, però ells sí que insisteixen en aquesta idea que hi havien dit altres representants del partit que donarien suport a un referèndum si es fes seguint el que marca
La Constitució espanyola, per l'educació, defensa l'ensenyament tril·língua a l'escola pública.
i creuen que pujarien de 3 escons actuals parlamentaris a 9. Deu-n'hi-do. De fet és un dels incrementos més importants segons les enquestes al Partit de Ciutadans. Aquesta entrevista la podeu escoltar a la pàgina web de RadioDesvern.com com totes les entrevistes
que es van fent durant aquests dies al programa del matí de Justa de Fusta, on diferents representants van passant. La setmana que ve qui vindrà, ho sabem, al dilluns? Dilluns, bé, Anna Simó. Anna Simó, d'Esquerra Republicana. Home, aquesta és una... Home, ha sigut la porta veu d'Esquerra durant el Parlament en l'últim mandat, no? Sí, és de la cúpula, molt bé, no? Vindrà aquí a la ràdio. Molt bé, està bé que caigui de la cúpula. Home, preferiríem Oriol Junqueras, no?
però segurament no tenim la gent de molt plena. Si fóssim ràdio Sant Vicenç, potser sí, no? Què vols dir amb això? No, no dic com a crítica, sinó que potser llavors... Clar, clar, clar. Carme, moltes gràcies, ja sabeu que teniu més informació, ara mateix a ràdiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Jordi Roca parlem de cinema, que avui em sembla que ve una mica...
No sé. És que no hi ha gaires pel·lícules avui, eh? No hi ha gaires pel·lícules, és que veus? Ja hi he vist. Tenen cinc pel·lícules. Jo he vist que té una cara... I un escrepúsculo. Sí, i un escrepúsculo. Ja he vist jo que hi havia alguna cosa per aquí. En fi, fins ara. Adéu.
Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar. Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la setmana de la ciència, el Museu Akbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts.
I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Ácbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. 5 i 20 de la tarda parlem de cinema.
La penya del morro presenta... un espai de cinema! Amb Jordi... Raquel! Jordi, bona tarda.Bona tarda.
Cinema! Se té art! I tant! Has vist la música que és xula? Sí, molt alegre. Bé, comencem per una pel·lícula que s'estrena avui i que es diu El festín de Babete? Sí, de Babet. Ah, Babet. Clar, home, ho has de saber pronunciar, Jordi. He quedat fatal, ara. Escoltem el tràiler, no sé si el tenim a punt. Com sempre, això... Què era això? Un moment, silenci, silenci. Això era el tràiler? Molt bé, no?
Para, para. Treu per favor que m'estan aconseguint esportar els uïdes. És l'ordinador. M'està fent boicot. Que t'està fent boicot a tu i em sembla que durant tots els arxius que tirarem aquesta segona, aquesta primera hora de programa. No pot ser. Però com pot ser això? Això t'anava a dir jo, que si no ho entenc. Estan de vaga avui. Però qualsevol arxiu que tirem, a veure, torna a tirar.
Ha petat, aquest ordinador és com una maldició. No, home, això és infumable, és que no podem escoltar això. No podem. Però què ha passat? No ho sé, doncs mira, faré una cosa, re-iniciaré l'ordinador.
Perquè és l'única cosa que s'ha macut així a les meves mans. Ràpidament, no? Ràpidament i per solucionar-ho en directe. Qualsevol informàtic, el primer que fa quan hi ha un problema és reiniciar l'ordinador. Sí, sí. No, primer fa això, que això no... No, no cal, no cal. No ho fem. I després ja... Bueno, escolta, doncs, escolta. Reiniciem l'ordinador i intentem recuperar-nos. Potser no tenim trailers avui, eh, Jordi. Em sap greu. Hi ha dos pel·lícules molt importants. Ja, ja. Que no ens podem perdre. Quina casualitat.
Just quan s'estrena Crepúscula, l'ordinador falla. Jordi, m'hauries de relacionar aquests actes. Em sembla que aquí hi ha una mà humana que està portant el boicot en aquesta elecció. El dimarts era martes 13, hi ha una raó de ser. El dimecres hi havia vaga, té una raó de ser.
Home, em sembla molt sospitós tot plegat. Bé, El festín de Babet, aquesta pel·lícula és la primera que comentem, de què va? Aviam, és una reedició. Realment no és cap pel·lícula nova, no és cap creació nova, sinó que és una reedició digital.
d'un dels clàssics de 1871 que durant aquell any va guanyar a l'Òscar a la millor pel·lícula de parlar en anglès, perquè és francesa. El 1871? Sí. Però això era impossible. Per què? Si el cinema no s'havia inventat, el 1871. Ai, no, no, no, no, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui,
Tothom s'equivoca de tant en tant. Sí, clar, clar. Però és que aquí hi ha hagut un bal de xifres. No passa re. Els sindicats i l'organització no es posa d'acord. Mira, Jordi, et dic una cosa. Dones, que estaves parlant en cant de letra en aquest moment. Feia molt de temps. Perquè el Jordi Roca, estimat audience, no ho sabeu, però va de guais. Jo no vaig mai de guais. És veritat. És un tio que va... bueno, però jo sé molt de cinema. I tu no. I una vegada que s'equivoca, aprofitem-ho com de humana. Ha sigut un petit error. Podem escoltar l'error? No, no el podeu escoltar. És una llàstima.
La pel·lícula s'ambienta al 1871.
S'estrena perquè és el seu 25è aniversari. Com que jo soc molt dolent amb matemàtiques, no sé en quin any es va estrenar realment. Fa 25 anys, quin any érem? Home, doncs fa 25 anys, dos, menys tres, 75, no? 85. 85? Doncs el 1985 es va estrenar, aquesta pel·lícula. Bé, de què va? És com un film costumbrista que ens narra la història d'una dona parisina que s'ha estresllada com a serventa a casa de dues germanes
daneses que viuen a Dinamarca i que allà es dediquen a contemplar una mica la vida i enyorar tenen aquesta nostàlgia de la joventut. Anys més tard aquesta jove criant o servent que va arribar allà decideix compensar d'alguna manera l'hospitalitat d'aquestes dues germanes oferint-s'hi un gran sopar però en plan por todo lo alto, tirar la casa pel balcó i els fa un gran sopar francès. Amb totes especialitats i productes franceses que li recorden la seva vida parisina i és bàsicament la pel·lícula centre
en tot aquest sopar i en tot el que passa d'un anell. Qui és la protagonista? Doncs els protagonistes, els noms, la noia es diu Babette, la protagonista, per això es diu El festín de Babette, i està inspirada en una obra d'Isaac Dinesen, que és l'autor de Memòries d'Àfrica.
Home, merit meries d'experiència. Home, la coneix tothom, no? Sí, no n'ha vist ningú. A partir d'una certa edat sí, però la coneix molta gent. Aleshores és una de les cinc, com deia la Carme, aquesta setmana només s'estrenen cinc pel·lícules i una d'elles és aquesta reedició, després n'hi ha dues que no valen gens la pena, no cal ni que les aneu a veure, i després hi ha les dues bones. En la menta de l'assassí, no? És la que cal que anem a veure? No. Evidentment. És una pel·lícula pèssima.
Després de l'èxit de Perdidos, l'actor Matthew Fox, que era el que feia allò de Jack. Sí, que ha perdut tot el carisma en aquesta pel·lícula. És a dir, s'ha primat, s'ha fibrat una miqueta i ha perdut absolutament tot el carisma que tenia com a Jack a la sèrie Lost. Em sembla que podem escoltar del tràiler. A veure si podem, per favor. Creuem els bits i que l'escolti bé. I normal i tranquil·lament. Està fent la dotina el camí no muy claro.
El dolor es una parte esencial de mi verdadera vocación. Eres un hijo de puta enferma. Toma. Doctor Kroh se lo toma como algo personal. Por cierto, su mujer está muy guapa. Una mujer espectacular. ¡Oh! ¿Cómo, Gendi? La vamos a matar. No hay marcha atrás. Le he visto la cara. He oído su voz. Pero perseguiré su alma hasta las puertas del mismísimo infierno antes que dejar que me quite otra persona que quiero.
Que és un thriller de por? No, de por no. És un thriller d'intriga, de misteri, on hi ha el clàssic assassí despietat que l'única cosa que vol o l'única finalitat que persegueix és fer veure o voler veure com els altres pateixen. Per tant, assassina d'una manera bastant cruel i a més a més intentant veure quina és la reacció de les persones que estimen a la víctima.
Aleshores, aquí hi haurà el paper de l'Inspector Cross, com molt bé s'ha sentit en el trèl·lit, que intentarà aplaquer aquest assassí en sèrie, protagonitzat per un Matthew Fox que ho fa certament malament i que no té cap mena de carisma ni com a dolent, ni com a protagonista o sostent d'una pel·lícula. Em sap molt greu. No, qualsevol elogia d'una pel·lícula s'elogia, però en aquest cas és totalment prescindible i jo crec que es carrega totes les dotes interpretatives del Matthew Fox. Em sap molt greu, però és així.
Però si era el fan, jo era molt fan de Perdidos. Però si a mi és una sèrie que també m'agrada molt i el Jack trobo que tenia molt carisma dins la sèrie. Jack! We have to come back, Kate! We have to come back! A tu t'agrada molt la Kate, però bé, ja és un altre tema. I a tu el Sawyer. No gaire. Aleshores, això, que em sembla que ha tirat una mica la seva carrera per la finestra.
Bé, passem ara a la següent pel·lícula que també dona molt que parlar. Aquí és una expressió aquesta que m'agrada molt utilitzar-la. Dona molt que, que està mal dit en català. Ja, però bé, aquí tenim unes certes confusions. En català hauríem de dir fa parlar, farà parlar molt. Ens fa parlar molt. Ens fa parlar molt, que és Holy Motors. Escoltem el tràiler i després opinem de tot plegat. Aquesta en anglès?
És una peça de 20 segons de música.
Clar, que la pel·lícula també és un trajecte amb l'hemosina d'un lloc a un altre. Exacte. Per París, vull que de foc no... Clar, que també que posa el trailer, a més d'una pel·lícula on tothom diu que és tan estranya. Sí, tots aquells que tinguin una visió conservadora del que és el cinema, molt clàssica, no fa falta que la vagin a veure, perquè és tot el contrari. És una pel·lícula molt sorprenent, que jo la recomano fermament, i es va presentar al Festival de Sitges, per tant, segurament ja n'haureu sentit a parlar. Ben bé, parlar de l'argument... és una mica, si em permeteu, inútil, perquè és que...
És molt liós, és molt complicat. És que no té quasi bé ni argument, no? No té ni imatges... Sí, bé, podríem dir a grans trets que el protagonista és un actor que intenta posar-se a la pell o es posa literalment a la pell de diversos personatges, però podríem dir fins a l'extrem. A partir d'aquí interveu una dona rossa que és l'única que manté un cert contacte que l'acompanya amb una limusina, com tu molt bé has dit,
Hem de dir que les actrius d'aquesta pel·lícula, que jo crec que pot estar molt bé, pot ser bastant interessant, sobretot perquè ens pot trencar una mica els esquemes del que és el cinema convencional, em sorprèn perquè són la Kelly Minogue i la Eva Mendes, que precisament no són dos actrius, més aviat, sobretot la Kelly Minogue una cantant.
que no ens sorprenen per les seves dotes, però que acompanyen bé el gran protagonista i el gran actor d'aquest film. No sé si val la pena anar-la a veure, aquesta pel·lícula. Jo diria que sí. Si tu ets de men oberta, ets tolerant, t'agrada que et deixin sorprendre, t'agrada realment el cinema de veritat, ves-la a veure sense dubte. Ara, si tu estàs acostumat a veure un tipus de pel·lícules on hi ha una introducció, un ús i un desenllaç,
A les hores no. No es parto clarament. Una pel·lícula rara, rara de nassos. En fi, Holy Motors. Sí, està molt bé. Jo la racumano. Passem ara a la part de Los Ángeles, que també té pinta de ser una mica la roperta de la setmana. Escoltem el tràiler. ¿Qué puedes ofrecerle a mi hija? Siempre está sin trabajo. Cuidaré de Leone. Seré un buen padre. Tarugo de mierda. Home, hi ha tarugo.
Su historial es deplorable. Durante casi toda su corta vida se ha comportado como un matón. Le condeno a 300 horas de trabajo comunitario. El autobús no ha parado. Mira, hay 15 minutos de margen y llegas tarde. Tengo que hacer mis horas. Por favor. Eso es el dream team. ¡Ah! Pero... Serás gilipollas. Estamos en terreno sagrado. Ten más respeto. Vale, Harry, vienes a donde vamos. Es un lugar sagrado. Vamos a una destilería.
Bueno, no ha aguantat tan bé com altres. Casi, casi, casi. Per cert, perdona que et talli, però vaig veure el tràiler i vaig pensar que no estava mal. A mi no m'acaba de convèncer. Tu has vist el tràiler per això? Sí. Jo crec que és una comèdia una mica lleugera. Tampoc té gaire sentit. Home, és una comèdia britànica que solen tenir un cert punt
Més coherent que les altres tampoc és que l'argument sigui res de l'altra cosa. Es tracta d'una sèrie d'homes, joves no adolescents, però tampoc d'uns 30 anys com tu, que ja entren a la maduresa, que són condemnats i per evitar la presó el que intenten o són destinats a desenvolupar 7 tasques de serveis socials. Aleshores el seu mentor el que els fa és portar-los a una destilaria, que si són persones que realment
No estan molt acostumades a seguir el cano. No els portis a una destilaria de whisky. Què és el que passa? Que un d'ells descobreix... La comèdia està servida. El que passa és que un d'ells descobreix que té un do especial per la cata del whisky. Molt curiós. La gràcia de la pel·lícula és saber si finalment la pandilla aquesta utilitzarà aquest do per continuar estafant i, per tant, per no redimir-se o, si parla al contrari, es convertiran en els àngels que diu ser.
el títol de la pel·lícula i, per tant, deixaran de ser delinqüents. Molt bé, Jordi, doncs, moltíssimes gràcies, fins aquí el repàs de... No, no, no. I ara passem a les notícies de Hollywood. No, això ho sap tothom, ho has de fer, Jordi, no ho pots evitar. Que hem de parlar de Crepusculo. Crepusculo, hem de parlar!
I tant! Crepúsculo! Crepúsculo! Però si tu és segur que ja tens la butaca reservada des de fa dies per anar-la a veure avui quan sortis del programa. S'ha estrenat en català en algun lloc? Com es diu en català? Crepúsculo? En català no sé com es diu. Bueno, escolta'm el trèl·ler i després que hi quedes tu i jutgi si vas a favor dels vampirs o dels llops. No?
Para, para. Estàs despassat. T'has quedat al principi del principi del principi de l'assat. Ara què decidim? Home, ara vampirs i llops en aquesta pel·lícula s'uneixen contra los vampiros malos. Escolta el tràlid. Segur que diuen, ja has escojido tu bando? Que això porta molt. Después de 18 años de mediocridad, por fin descubría que podía brillar. Había nacido para ser vampiro. Eres tan hermosa.
Ahora tenemos la misma temperatura. No esperaba que parecieras tan... tú. He venido a denunciar un crimen. Los Gulen han hecho algo espantoso. Esta es mi hija. Los Vulturis creen que Aranés me es inmortal. Nació, no fue mordida y ya cree que no es como nosotros. Vaya. Ahora más que nunca mantener nuestro secreto resulta algo imperativo. Parla como a Dora. ¿Qué ves, Alice? Los Vulturis vienen a por nosotros.
Si muchos de los nuestros supieran la verdad, tal vez podríamos obligar a los vulturis a escucharnos. Mi familia corre peligro, necesito ayuda. Os apoyaremos. Nos uniremos a vosotros. Hay muchos ojos rojos por aquí. Mamá.
És que és l'estrena mundial. És quasi la pel·lícula de l'any. Què dius? És la fi d'una saga que ens ha tingut a tots l'ai al cor durant molts temps. Per mi l'única notícia és que això vol dir que s'acaba ja la saga prepúscul·la.
Perdre de vista a Kristen Stewart és una pena absoluta. És per plorar. Sí, amb aquella cara d'alegria que sempre fa. Perquè no saps valorar la seva bellesa, però és una de les noies més guapes del moment. Ara no sé valorar la bellesa de les noies. Anna Pontí, bona tarda.
Tu que ets noia, t'agrada? No, no, espera, espera, impugnemo ja. Què vols dir? Què és aquesta visió machista del cinema? Impugnemo ja, no continuïs amb el comentari. Què vol dir? Que per ser dona li ha d'agradar crepusculó? No, no, no, al contrari. Anava a preguntar si la bellesa de Kristen Stewart li semblava bé o no.
Sí, però m'agrada més la de Robert Pattinson. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal. És normal.
i pel que fa Kristen Stewart, ho sento però no m'agrada. Toma, el Pol és com jo, un home macho. Sempre té la mateixa expressió. I també, home, senyor Benito, va tardar? Hola, bona tarda senyor Domènech.
Vostè és l'únic que té claca, eh? És que m'ho treballo, eh? Els meus dinerets em costen, eh? Escolta, i vostè crepúsculo què li veia allà? Bueno, no, com a paraula m'agrada, eh? Sí, perquè ja convida a començar a fer coses. El crepúsculo. Escolta, i vostè és un marrano que sempre està pensant el mateix. No, bueno, és que què són les pel·lícules, no? O els llibres? Jo he vist al metro que hi ha un assassí que porta els llibres posats. Crepúsculo. Les pel·lícules estan basades en els llibres.
I jo crec que si em llegeixo aquest llibre és el crepúsculo mental del tot. L'auscuritat i la tinebre. S'ha de fer pregunta, no que és millor el llibre o la pel·lícula.
Jo penso que són millors els llibres que les pel·lícules. Si hi ha alguna història on la pel·lícula és millor que la llibre, apaga i marxem-nos. La pel·lícula ha superat el llibre.
Quin dels llibres que ha escrit vostè? Entre d'altres. Bé, passem a les notícies de Hollywood. Comencem parlant d'una pel·lícula, Hotel Transilvània, que es va estrenar fa poc. Sí, fa res. Que tindrà una segona part, Jordi. Doncs sí, sempre parlem de pel·lícules per a adults, diguéssim, que tindran segona part, i en aquest cas és una pel·lícula d'animació per a nens petits que tindran segona part, i ja té data d'estrena. A mi això sempre em sorprèn. Al 25 de setembre,
del 2015, i és que la companyia, que és la Sony Pictures, ha vist que ha tingut molt d'èxit, concretament ha recaudat quasi 300 milions de dòlars en les seves 15 dies d'emissió a les grans pantalles i ha decidit que bé, ja tindrà una segona part. Per cert, com tenim l'estrena del Hobbit? Serà al desembre, no? Serà al desembre. Si falta menys d'un mes... Ja veurem si en parlarem, perquè si tu apliques censures n'aplicarem també per aquesta part. Perdona, quina censura he aplicat jo? Si has parlat de Crepus col·loco del que has volgut. Però què es pot explicar del Hobbit?
Després del conyaço de les tres entregues. Home, doncs que era molt petit, que és baixet, poca cosa més. Ara, que quan hi començaran a cantar els peus, deixa-te anar. No desbillis res de pel·lícula que ja en parlarem.
Ara ja això serà un clàssic. Cada setmana hi ha una notícia relacionada amb Disney i Star Wars. Aquesta sí que ja saps que va ser la notícia de l'any i per tant n'haurem de seguir parlant. Sí home, espremem-la. Atenció perquè busquen director per Star Wars, episodi número 7. No sé si hi ha algun interessat, potser aquí o entre els nostres audience.
però la Disney ja busca director i realitzador perquè també ja ha fixat la data d'estrena per al 2015. Sí, aproximadament cap a la primavera. Tindrem overbooking, no? Sí, el 2015 s'ha d'estrena tot, no sé què és el que passa. Però que no ho feia el Lucas, això? Sí, però és que el Disney ha comprat la companyia. El Lucas Font, tècnic de so de la ràdio d'Albert? No, no ho feia el George Lucas. Sí, el George Lucas, el que passa que la seva companyia LucasFilm ha sigut comprada per Disney i aleshores Disney...
L'ha trobat gran ja, no? Continua amb aquesta saga que Josef Lucas havia donat ja per acabar. L'interessant de la cosa és que l'Estíon Spielberg ha dit que ni parlar del peluquin que ell no es posarà davant d'aquesta saga, a més a més perquè ell és gran amic de Josef Lucas i Quentin Tarantino, ha dit que si és Disney la que ho produeix, que evidentment ho és perquè l'ha comprat als drets, tampoc ho pensa fer. Bé, és la Fatin Burton.
Potser és una possibilitat. Està molt bé. Per cert senyor Benito, estigui atent perquè parlem ara d'un mite sexual de la seva època.
El John Crawford. No, no. I no és Marilyn Monroe. No? No. Però també és rosa. També és rosa. És una mica més contemporani. Estem parlant de Kim Basinger. Kim Basinger, déu-n'hi-do. O Kim Basinger, depèn de quina època, que serà l'estrella femenina de Grouch Moj, una nova pel·lícula. Sí, la veritat és que ens ha sorprès aquesta notícia perquè fèiem molt temps que no vèiem a Kim Basinger a la gran pantalla.
es posarà a la pell d'una dona que rivalitzarà per dos boxejadors que estaran protagonitzats per Sylvester Stallone i Robert De Niro. La pel·lícula s'estrenurà probablement a finals del 2014. I tot això què passa amb un Asil?
No, això passa... Encara no ho sabem bé, perquè no... Senyor Benito... Fent de púgils... Fent de boxatge de jubilats. En fi, passem ara a una altra... ¿Te acuerdas cuando estábamos en el ring, muchacho? Que duran aquellas veladas. Senyor Benito, ¿qué fa? El humo del tabaco. Reproduïm els diàlegs de la pel·lícula. Ah, quina pel·lícula era? La pel·lícula del Silvestre. Escolta, no... ¿Aguardas, muchacho? A mí me llamaban toro salvaje.
A veure, senyor Benito, no pot dinamitar la secció així. És que vostè se'ls parla de fora i entrarà només en el seu espai. Si m'ha dit ell, fes una mica dels diàlegs. Jo crec que li hauríeu de fer un programa per ell sol. Si només li falta això. Donaria molt de parlar. 24 hores amb el senyor Benito. Això té una segona lectura, senyor Benito, que és... Marxi d'aquí. No, no, ja no és problema. Se va a llegir entre línies.
En fi, parlem ara de Torelló, home, perquè també reivindica el seu festival de cinema, que és un festival de cinema molt interessant i que ens agrada molt el programa i som molts fans. Ah, sí? Sí. De què és? És un festival de cinema de muntanya, no cal, ja ho sé. Com que alguns ens intentaven acusar que només parlàvem del món cinematogràfic de més enllà,
És que al programa tenim el David Ávila, que fa la secció de televisió, i és de Torelló, i està molt implicat aquest any amb el festival de cinema. Doncs comença avui, s'acaba el proper 25 de novembre, així que tots aquells que vulguin participar està molt bé, perquè és un festival diferent de cinema relacionat amb activitats de muntanya, documentals, etc.
que avui han tret algunes imatges per TV3 i m'han agradat molt. Sí, jo que soc practicant també d'esports d'aventura d'aquest tipus. De pujar als alps i tirar-se amb una colxoneta de platja. Amb la Play pujar als alps. En fi, atenció perquè Daniel Craig tindrà a veure amb els...
Serà pres de James Bond? És pres del personatge de James Bond. És a dir, d'alguna manera em dona raó a mi les meves reivindicacions de que s'acabi ja James Bond d'una vegada per totes, perquè ell diu que n'està fart i que des que ha acabat el rodatge de James Bond l'únic que pot fer és veure compulsivament.
Diu que ha intentat marxar d'aquest personatge però que no l'han deixat. Hi ha molta gent que també ho fa i no ho ha fet a James Bond. Que hi ha molta gent que veu compulsiu a fi i no ha hagut de fer James Bond, com vostè mateix. Això li va passar al Roger Moore. Roger Moore feia de James Bond i llavors va fer una pel·lícula que es deia Los locos del Cannonball.
que se n'anfotia una mica del seu personatge de Gents Bon i ja no va fer més pel·lícules de Gents Bon. Jo vinc de pensant que fa temps que ja està cadou, que s'ha d'acabar. Però perquè s'ha ficat molt en el personatge, per dir-ho d'alguna manera. Sí, perquè està cansat de totes les sages que li venen, de les pròximes pel·lícules, i diu que l'única pel·lícula que se'l recorda és pràcticament per aquest personatge. Això també li va passar a Toi Maguire, que feia The Spiderman, que de mai més tornaré a signar una trilogia com a protagonista d'Avaria Stifat.
Saps qui també li va passar? A Bela Lugosi. Feia de vampir i el tio va acabar dormint en una taula. Bé, doncs aquestes són algunes curiositats que també li han passat. Que surt amb una pel·lícula de... Senyor Benito! Senyor Benito! Estic parlant. Què està sort? Com? Què està sort? De què? Estic parlant. Anava a dir que aquí deixem l'espai de cinema i passem ara al reclam la publicitat amb el Pol Rigabert i l'Anna Pontí.
Com cada setmana acabem aquesta primera hora de divendres comentant alguns anuncis i el món de la publicitat. Avui, i la setmana que ve ho farem em sembla, repassem alguns anuncis d'aquesta campanya electoral de cara al Parlament de Catalunya el 25 de novembre. Anna, avui repassarem tres, el de Convergència, el del PSC i el del PP. Comencem pel de Convergència?
A vostè fa com el cac, no? Li posa minuts. Com que jo no estic d'acord amb això, no ho signaré.
Si no sigo d'acord amb això no ho signaré, ja està. Ui, quina gran protesta. No signa la informació. No signo la informació. Oh, quina gran protesta. Segur que canvien el món. Una cosa s'ha de començar. Jo vull dir que això és un espai que no és un informatiu, que és un magazine i anem a repassar el que ens doni la gana i llavors comencem per convergència l'anuncia electoral.
Junts estem fent camí. Un camí cap al futur. Un camí on encara no hi ha res decidit. Sabem que no serà un camí fàcil, però tot és possible. Ens cal la força de tots per recórrer, perquè només fent-nos costat podrem avançar. S'escolta una mica en detallat, eh? Sí, però vaja... Ai, ai, ai... Serenament, diríem sempre la veritat.
perquè som els vostres somnis, els que marcaran les nostres passes, les passes de Catalunya, la voluntat d'un poble. A veure Anna, què ha dit aquest anunci? Hem vist primer Massol, està amb una música tranquil·la a l'Albada fins que el sol surt.
Després la música canvia, es posa més animada i m'has d'aparèixer envoltat de banderes. Algunes d'elles són senyeres i poques estelades, que a diferència de l'11 de setembre que la majoria eren estelades. Però n'hi ha alguna d'estelades, no? Alguna, per allà, a vegades, però hi surt. Senyor Benito, sisplau. Deixi parlar els protagonistes. Anava a dir que al fons, a més, és com una mena d'espigor del port, no?
que hi ha tot de curs de ciment i tal. No ho he sabut identificar on era, però... I després del pla final, doncs Mas surt obrint els braços, així com recordant Moisès al cineí i amb els dits en un forma de les quatre barres i diu són els vostres somnis els que marcaran les nostres passes. I ha portat bastant de polèmica aquest anunci, com també el cartell, perquè Mas doncs recorda molt a Moisès separant les aigües del mal roig, com a la pel·lícula dels 10 manaments, i molta gent doncs s'ha queixat com si
M'ha sortit molt el tio, volent ser ell el qui el lliurarà al poble. S'han fet moltes compressions entre el seu cartell i el de la pel·lícula dels demanaments, que estan en la mateixa posició. Moltes bromes també, amb el seu cognom també. Artur Mascianik, que va aparèixer en el seu moment. En fi, doncs aquest és el cartell i és l'anunci. Jo crec que s'han equivocat bastant. Què us sembla a vosaltres?
Tant els creatius que van fer l'anunci com Convergència a l'hora d'acceptar-ho, perquè té moltes connotacions. És molt explícit com dir que ell és el que us portarà. I a més, el lema és la voluntat d'un poble. I què trigarà, 40 anys? Que és gairebé com la persona que s'ha de seguir. Això se'n recorda que era un dels nostres personatges favorits que venia aquí? Sí, 40 anys amb la travessia del desert.
Ha estat aquí molt temps. I no us dona la sensació com si fos Obama que ho vulguin fer molt americà?
Van anar a fer un màster a Estats Units i van aprendre de les maneres, de les tècniques. A mi personalment no m'agraden. A mi tampoc m'agraden. A més és una cosa bastant, que se n'en foten bastant, perquè foten tot molt americà. Hi ha diverses tècniques, segons el país on ens trobem, no afecta el mateix el que funciona allà que el que funciona aquí.
A veure, que vull recordar que aquí no estem parlant de política, senzillament, de màrqueting. A mi, per exemple, no m'agrada que un candidat es presenti com el Salvador. A mi m'ha recordat una mica un acudit, xiste, abans, del que es deia el Franco. Franco sortia allà al balcó i deia
Ya hace unos años estábamos al borde del precipicio, ahora ya hemos dado un paso al frente. Bueno, no cal riure. És que no cal perquè ningú es resta rient. Passem ara al següent anunci, que és de... Algú vol dir alguna cosa més oració?
Jo a nivell de publicitat crec que és un triomf. És l'únic que tothom en parla.
Oposició és el que té la polèmica. Aquesta també és una altra lectura, no? Sí, sí. Ara veurem el PSC, que també a les xarxes socials s'han aparrat bastant. A veure, escoltem el del PSC amb el Pere Navarro candidat al capdavant. La independència us arruïnarà a tots. Quedarem aquí a Espanya i ens acabarem morint de gana. Home, els nazionals sempre els nazis. Escolteu el gos.
Soc Pere Navarro i estic convençut que el federalisme és l'alternativa sensata entre la independència i el centralisme. El federalisme garanteix el reconeixement de la identitat catalana i el nostre dret a decidir. Per això et demano que votis socialista. Bé, doncs veiem aquí com aquest espot va clarament encarat a mostrar que la seva ideologia federalista
I consisteix aquest espot en una paròdia entre Artur Mas, Alicia Sánchez Camacho i Pere Navarro en un debat discutint sobre política. Ara es veu molt més Artur Mas i Alicia cridant i discutint molt malament. No se'ls veu amb ells, però se'ls intueix que són ells. Se'ls intueix perquè s'assemblen bastant físicament si es veu l'espot.
i Pere Navarro es mostra quiet, molt serè. Per tant, el que intenta vendre la campanya és que és una figura sensata dins d'aquest desgavell. Que es troba al mig de tot aquest embolic que s'ha creat. Jo diria que anonadado. Més que sensat. Amb la boca oberta, no? Si l'altre era Massiani, aquest m'ha sonat molt a l'Àngel Anunciador.
I com ja s'escolta, al principi de tot el Pere Navarro es presenta dient que és ell, i és que les enquestes senyalen que és el que es presenta que es coneix menys.
el que es representa... Sí, sortia una dada molt curiosa que és que el coneixien més els votants d'altres formacions polítiques que els votants del PSC. I no és broma, o sigui que Pere Navarro, clar, també és natural, fa molt poc. I que, per cert, vosaltres us sembla que és el George Clooney? Us sembla el George Clooney, Pere Navarro? En Photoshop, sí, una mica com el de l'Alice Sanchez Camacho. A veure, sembla que s'hagi buscat clarament. És que el 2009,
Hi va haver una revista que es diu Squire, que va ensenyar una portada on sortia Josh Clooney en un primer pla i darrere hi havia un fons blanc i precisament en aquest espot és calcada.
Anem a dir inspirada, però s'assembla molt. Jo el vaig veure l'altre dia que estava prenent un espresso al Pere Navarro. Semblava estar en el croni per la tassa. Crec que han de fomentar la seva imatge. Com que és poc conegut, han volgut fer la seva cara en gran perquè la gent sàpiga qui és i a qui van a votar. Una campanya també de naming. Una campanya de naming.
Què vol dir això? Doncs posicionar la marca és el nom de la marca. Més que les característiques que té, que també són importants en aquest cas, però és un nom que no es coneixia i també l'han volgut posicionar. No, no, això ho pot fer una mica nou PID amb Rosadiet. Jo crec que ho ha fet molt per les espanyoles, això de posicionar Rosadiet per sobre del partit, no?
Doncs aquest cas era necessari, suposo, perquè, com ha dit el Pol, era desconegut. Fins i tot pels seus propis votants el coneixien més als altres partits que no pas als seus. Aquest no és el que feia la sonrissa del Pelicano o no? No, Pepe Navarro es deia. Ah, és Pepe Navarro. Són cosins. Bé, passem ara al tercer anunci i últim que comentarem avui. La setmana que ve ens repassarem 3 o 4 més. El del partit popular amb la... o com disferem en negal, hombre, amb la nostra estimada Alicia Sánchez Camacho.
El president Artur Mas i Esquerra Republicana acorden convocar el referèndum per la independència. Clar, aquí hi ha uns caïrons, a veure, para un moment, que no veiem, però això és un anunci que diu, ja ho vam avisar fa dos anys i ara diuen, i ara també ho estem avisant. El president Artur Mas anuncia que el pagament de les pensions s'endarrereix tres mesos per problemes de tresoreria. De què es pensa que viurem?
El teu vot, el Partit Popular, és el vot útil per frenar la independència. Catalunya sí, Espanya també. Doncs com hem escoltat, en una parella de jubilats, en un futur on Catalunya és independent i estan mirant la tele, i per les notícies anuncien que el pagament de les pensions s'han darrerit tres mesos. I l'home diu, de què pensen que viurem? Que aquest home és actor o no? Perquè això també influeix a les campanyes.
No ho sé. No ho sabem, no? Ni de jo. Sí, senyor Benito és actor aquest home. El coneix? Sí, sí. Per què m'ho digui? No, no. Però parli. Què és vostè? No, no, no. Una vegada... Conegut, conegut. Jo també conec molts actors que participen als anuncis. Home, és que no passa res, no? No passa res. Home, és la seva feina, no? Una vegada que li dic que parla el senyor Benito i es calla. És que vostè sempre va a la contra, va a la contra.
Crec que amb aquest anunci busquen molt el vot de la gent de la tercera edat, perquè els transmeten aquesta por de què passarà si som independents i no rebran les pensions que es mereixen. I també hi ha una altra versió d'aquest anunci, el PP n'ha fet dues amb una parella jove que també, mirant les notícies, s'assabenta que Catalunya ha quedat fora d'Europa i que moltes empreses s'han hagut de deslocalitzar i tot el que comporta, doncs això. I bé, volen transmetre així una mica
la por, fomentar la por, dient que Catalunya no té sortida sense Espanya. Per tant, és una campanya, clarament, on intenta fomentar, doncs, la por, no?, aquesta incertesa de què passarà amb el tema de la independència. Imaginant un futur així, on Catalunya és independent, no sé si ho veuen el futur o què. I aquesta és com l'Àngel exterminador. Teníem l'Àngel anunciador, el Moïseix i aquest, l'Àngel exterminador. Escolta, senyor Benito, abans de passar... Tot és bíblic, eh?
Abans de passar a les curiositats del Pol sobre la campanya d'Obama, aquí anem més enllà també. No som el malic del món, també anem a mirar el malic autèntic que són els Estats Units. Vostè ha fet un comentari per aquí que vostè ha sigut actor de diferents campanyes, diu? Sí, d'alguna. Bueno, totes d'allò. De quins partits, podem saber-ho? Sí, i tant.
Vostè va votar en aquest partit o no? No, no. Vol dir que va fer d'actor? Sí, sí, mercenari. I va conèixer turmàs o no en persona? No, no, jo vaig fer parlar del Trias.
Sí. I què deia? Però no va sortir a l'esport. Ah, no va sortir? No, va sortir a la meva mà. Ah, van censurar-lo. Aquest tio avaga el triat. Clar, clar. Aquest tio es menja. Li fa sombra. I pel PP també vaig fer alguna cosa. Pel PP també? També, també. Esquerra encara no. És un xacatero vostè.
Parlem dels Estats Units perquè la reelecció d'Obama tindrà conseqüències pel món de la publicitat en aquell país.
pel món de la publicitat això tindrà unes conseqüències precisament negatives. Per què? Doncs perquè vol fer una revisió en la deducció d'impostos que té la publicitat i serà una revisió no positivament, sinó té pinta que pujarà aquests impostos. Però en principi també pujarà els impostos de molts altres estaments, no? Vull dir que aquí comentem això perquè estem a la secció de publicitat i es combrem cap a casa per dur d'alguna forma
Però al principi vols dir que generen els impostos en general. Sí, sí, sí. I la publicitat se'n va haver afectada. Això ja havia fet algunes coses així en l'espai de la publicitat, i és que el màrqueting adreçat a nens durant la seva legislatura ja el va prohibir una mica, ja va fer que segons quines coses no es poguessin fer. Ah, sí? Així és.
I també pretén restringir la informació que les webs poden guardar sobre nosaltres, és a dir, quan estem navegant, ja sigui per Facebook o per qualsevol altra web on hem de posar algunes dades, o encara que no podem posar, perquè a vegades ens poden agafar dades sense que posem res, doncs vol restringir això i això em sembla bastant bé. Home, és una molt bona notícia aquesta, perquè sempre ens queixem d'internet i els perills que suposa donar les nostres dades
tant a les xarxes socials com quan anem a pagar perquè clar, a la talla ho parlàvem també amb l'Oriol que és el nostre expert en noves tecnologies que ve als dimecres i hem d'explicar la informació que té Google de nosaltres i que nosaltres no ens podem ni arribar a imaginar a través dels mails i de tot plegat. Només cal buscar el teu nom a Google perquè surt informació teva des de tot arreu. Ah, sí? Doncs ja buscaria un apuntí. No, no cal. Busca el teu nom.
En fi, acabem amb aquest tema que va aparèixer en un anunci del Nou Beetle 2012.
Sí, doncs el Beatles perquè no sàpigues el mític escarabajo. I la cançó es diu Unbelievable, que és una versió que va fer Smash Mouth. Doncs acabem la secció de publicitat i aquesta primera hora del programa amb aquest tema. Senyor Benito, gràcies per acompanyar-nos, però no se'n vagi, que dius amb nosaltres. Acomiadem si hi ha l'Anna Puntí, el Paul Rigaber i també el Jordi Roca. Fins divendres que ve.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus? Som originals de mena. Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El mateix dia que ha entrat en vigor la moratòria aprovada pel govern espanyol per ajornar durant dos anys els desnonaments de les famílies més vulnerables, la plataforma Defectats per l'Hipoteca ha lamentat aquestes reformes. La seva presidenta Ada Colau diu que l'executiu de Mariano Rajoy ha cedit a la voluntat dels bancs. O sigui, em sembla profundament lamentable que després d'aquests quatre anys de denúncia de la problemàtica,
on confiar en les bones pràctiques i en la bona intenció i en la bona iniciativa de les entitats financeres clarament ha estat un profund fracàs que ens ha portat a l'abisme social.
Després de tot això, el govern un cop més ha cedit a l'expressió d'aquestes entitats financeres i ha aprovat exactament la mesura que elles estaven disposades a assumir. Mentre estan al col·legi, els col·legis d'advocats de Catalunya han denunciat que la reforma aprovada pel govern obliga els afectats a aprovar davant del jutge que compleixen els requisits que s'exigeixen. El conseller d'Economia, Andreu Mascolilla, ha reclamat al govern espanyol que relaxi l'objectiu de dèficit per Catalunya si la Unió Europea modifica les exigències per a Espanya.
El conseller dona per fet que el govern espanyol negocia ampliar l'objectiu per al 2013 del 4,5% al 6% del producte interior brut i, en canvi, manté l'exigència per a les autonomies de no sobrepassar el 0,7%. Al principi de la tercera part, com a mínim, corresponent a les autonomies, hauries així. Per tant, si ara estem al 4,5, ja ho diria que hauríem d'anar a l'1,5, inclús si no hi ha canvi europeu, i si hi ha canvi europeu més amunt de l'1,5,
Si a Europa es situés l'objectiu al 6, doncs el 2 serà fins a la tercera part. El conseller augura que el 2013 serà molt difícil i que Europa ha de considerar una política d'equilibri entre ajustaments i creixement econòmic més realista. Mascolell creu que la recessió dels països del nord pot ajudar en aquest sentit.
La ruta del 6T tindrà senyals que indicaran els excursionistes als punts on hi ha cobertura per poder fer servir el mòbil i si s'escau, trucar al telèfon d'emergència 112. Com que és impossible ampliar la cobertura telefònica a la zona, s'ha decidit senyalitzar aquests punts. En total n'hi haurà un 150. Tarragona, Júlia Girivets.
Al llarg de la ruta de Sanderisme es col·locaran diversos pals de fusta que indiquen que des d'aquella zona es pot trucar. També s'indicarà un número per tal que el ciutadà que necessiti contactar amb els serveis d'emergència no hagi d'indicar la seva posició, ja que les dades d'aquell senyal estan introduïdes a la base del 112. Per tant, quan la persona truqui en aquest número i indiqui la matrícula que figura en el pal de senyalització, de forma automàtica se sabrà exactament on és.
El president en funcions del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Josep Amill, diu que la senyalització serà molt fàcil de veure pels excursionistes. S'indicarà a Lliunyà a cobertura. No hi ha molts punts foscos i no són molt llargs, però tothom sabrà que a Lliunyà hi hagi un pal d'aquests, allà sí que té cobertura, que si li passa alguna cosa, si l'ha vist fa 100 metres, podrà tirar enrere d'això per anar, per poder posar en contacte amb algú que el vingui a socórrer o el que li faci falta.
Aquesta és una iniciativa del telèfon d'Emergències 112 amb la col·laboració del Consell Comarcal. L'objectiu final és instal·lar senyals a totes les vies de senderisme de gran afluència de Catalunya on hi ha zones on la cobertura és escassa. La policia nacional ha desmantellat una xarxa que feia contractes laborals fraudulents per poder obtenir després prestacions per desocupació. En total s'ha detingut 48 persones, 39 de les quals a localitats barcelonines, 8 a Castelló i un altre a Girona.
Se'ls imputen delictes de falsedat documental i estafa la seguretat social. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona un home que presumptament havia llançat una prostituta per la finestra de casa seva. La dona va quedar penjant d'un sostre de vidre després de caure des d'una altura de 10 metres i els bombers la van poder rescatar. L'agressor tenia un ordre de detenció i extradició d'est d'Itàlia i era considerat violent i perillós. Els fets van passar dimecres. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla Roger Castillo. El Barça entra en aquesta hora per preparar el partit de demà contra el Saragossa a les 8 del vespre al Camp Nou. Tito Vilanova confia que Carles Puyol revi l'alta mèdica després d'aquesta sessió. El Barça ha anunciat que la propera temporada llogirà la samarreta a la publicitat de Qatar Airways, una companyia de línies àries en lloc de Qatar Foundation. Serà la primera vegada que una marca comercial patrocinarà la samarreta blaurana. El teni blaurana entén aquesta decisió.
La Junta Directiva, com els seus socis, van triar la possibilitat de portar publicitat. Ara portem Catar Foundation i crec que nosaltres al final som treballadors del club i si la Junta Directiva, com els seus socis, els sembla bé, a mi també lògicament em sembla bé. Crec que és una cosa que tots els equips avui en dia porten publicitat.
En tenis és en joc a Praga, la final de la Copa de Ibis entre Espanya i la República Xeca. Ara mateix s'enfronta en David Ferrer i Rady, que es té pànic. De moment, l'alcantí s'ha imposat al primer set per 6 a 3 i empat al segon per 4 a 4. A continuació es disputarà el duel el magro, verdits, salts catalans, Marcel Gronllas i Marc López. Entrarà en joc demà. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Promoció econòmica obrirà dilluns la convocatòria per adjudicar vuit locals comercials del lloguer a Mas Lluís, on els locals emprenen propietat de projecte i tenen com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials. S'adrecen, per tant, a persones emprenedores que vulguin començar una activitat i a les que provinguin dels espais creatius i vulguin consolidar la feina.
que han començat. Es puntuarà més si els projectes a més són convertits en algú altre, tal i com ha explicat aquest matí el regidor d'ocupació i innovació Joan Basseganyes, moltes de les persones interessades en aquests locals estan vinculades a feines de despatx com pot ser l'arquitectura i el disseny. Els locals tenen un espai útil d'entre 66 i 77 metres quadrats i els preus del lloguer mensual sensiba van dels 304 als 130 euros. Aquest preu inclou l'impost de vens immobles, el de mobilitat i les despeses comunitàries.
Amb el procediment a seguir els criteris d'evaluació, les trobareu al web de Proexa3, www.proexa.cat i a l'oficina de promoció econòmica, al carrer Campo de Rosetes, sense números. Els substituts es podran presentar de dilluns fins al 31 de desembre d'aquest any. L'escola de Montserrat farà un mercat de segon amac aquest dissabte, 17 de novembre. Es poden fer les inscripcions, si voleu reservar un espai per muntar una paradeta.
O es pot fer també demà mateix a la pista de l'escola Montserrat que és el lloc on es farà el mercat. Els objectes han de ser de segona mà i ja estan en bon estat i l'objectiu principal és allargar la vida d'aquests objectes que ja no fem servir a casa però també assolir alguns valors a nivell pedagògic. Podeu consultar més informació a través del blog de l'AMPA de l'escola Montserrat, www.emparrat.blogspot.com i el mercat serà demà de dos quarts d'ons al matí fins a dos quarts tres del migdia
a l'escola exterior de l'escola Montserrat. Acabem explicant-vos que el Casal de Joves estrenarà dissabte les Live Sessions. Es tracta d'una barreja de la Jam Session i dels concerts dels músics dels Bucs de Saig. Els músics de Sant Lluís tenen decidit unir els dos tipus de concerts i han creat aquestes Live Sessions que s'estrenen dissabte. Per tant, músics i bandes que vulguin podran pujar a l'escenari de la Sala Topia del Casal de Joves per tocar algunes cançons,
o improvisar sigui quin sigui el seu estil musical. Tancaran la nit els concerts del grup de rock Joan Laia i el de punk rock Entrepierna. L'entrada serà lliure i no cal fer inscripció prèvia per assistir-hi. La primera live sècim dels músics de Sant Just serà dissabte a partir de dues quarts d'ona de la nit a la sala utopia del Casal.
I, de moment, això és tot. Més informació a partir de les 7 del Sánchez Noticias, edició vespre. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar... Però com és l'aigua de l'eixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Akbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família.
Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Àcbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Clipping in the shade on a holiday Slow train coming to take you away Shake and make a breath, take a ocean roar Elevator, speed-waiter, twenty-second floor City lights and stormy nights and music howls Elephants make their way across the wall Gentonics on the mood of salty taste Sunset landscapes running away
Walking down a path in the afternoon. I'm just feeling lazy in a playful mood. Let's go see the shooting star rain tonight. Orbit all around me like a satellite. Woo!
Ei, sóc Enric Casasses, Sant Just d'Esvern, allà al costat de l'estació, al Jujol, i després la Penya del Morro. Salut!
Hola, què tal? Sóc en Lluís Rivaldà, i envio una salutació molt cordial a la Penya del Morro, de Ràdio Desvern. Petons, salut i força al canulé. Hola, sóc en Jaume Figuera, saludo la Penya del Morro, i faig una petició. Que no tutegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que poseu. Hola, jo sóc l'Àlex Orina, i jo no tinc problemes de tuits com a Figuera, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema.
Hola amigos, aquí Luis Tosar y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro. Home, Luis Tosar, farem quanta gent que ens saluda. Moltes gràcies per saludar-nos, gent del món. 6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Peña del Morro. Hem començat amb aquest tema de Seijos, anomenat Tu.
No tu el pronom, sinó tu de dos, en anglès. En aquesta segona hora parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Capdevila. A més a més també repassarem la Riera, que avui ve forta, avui la Riera ve forta amb el senyor Benito i la Carme Verduy. Però abans de tot això, fem un cop d'ull a l'agenda familiar del cap de setmana amb l'Èric Pomar. Èric, bona tarda. Bona tarda.
Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Sabe quina versió és d'aquest tema? O Eric, tu no el coneixeu? Sona molt bé. Deu ser de la meva època. De la meva època, eh? Ui, i tant, si és de la seva època, oi tant? In a Persian Market, és música clàssica.
Sé que la 17 i 18 això, eh? Això és una versió que han fet uns surferos. Hòstia, bueno, sona una mica a Rollings Primera, eh? Sí, clar, perquè és així, amb aquestes guitaretes... A Rolling Stones. I na Perchant Market, que serveix per parlar, miri com enganxen les coses a la penya del morro, d'un mercat de coses de segona mà, Eric, que hi ha demà a l'escola Montserrat. Exacte, doncs un mercat de coses de segona mà demà a l'escola Montserrat.
Que es pot trobar de tot, des de roba fins a nens, fins a joguines... Nens també? No, nens diria que ja no, fins aquí ja no hi arribem. Nens de segona mà? No, fins aquí diria que ja no hi arribem, a no ser que sigui un nen així. Que el venguin, no ho crec, però roba i de tot sí que el trobarem. Home, jo conec més d'un nen que, escolta, que el fotria allà al mercat de segona mà i tira que t'hi vas. Això serà a l'escola Montserrat de Sant Just d'Esbern.
Sí, demà dissabte, demà dissabte dia 17 i novembre, a partir de les deu i mitja fins a les dues i mitja. Molt bé. Segur vol més informació d'alguna pàgina web per a algun lloc per buscar-s'ho? Sí, www.emparrat.blogspot.com. Vostè hi ha dut alguna cosa aquí? El meu germà fa una paradeta aquí. Ah, ha portat alguna cosa? Sí, el meu germà. El meu nen de segona mà.
És una cosa molt americana aquesta, muntar les coses que no tens per casa i treure-les a fora, com a mínim en moltes pel·lícules dels anys 80 nord-americanes. I a Anglaterra també existeix aquest costum, quan la gent canvia de domicili.
en comptes de fer el trasllat i la mudança i tot això ho deixen allà i ho venen i després ho conviden. Clar, és un mercat de segona mà, per tant, s'intercanvien coses o es compren? No, no es compren. Es compren, eh, es compren. Home, escolteu, aquí a la ràdio que tenim tants CDs, podríem fer una bona paradeta, eh? Sí, home, aquest CD ja no... Perdona, mira, aquest CD que hi ha aquí a la ràdio... Doncs ja no ho compra ningú, home.
M'he desplaçat per agafar algun CD. Això és una cosa de final dels 90, que no té cap sentit. Li venc per 50 cèntims. Gossos a cada pas. Conquest d'aquí 60 cèntims. Fora de sembrat hi ha una noia així que està a mig nua a la portada.
Eric, tu no miris. Marc Parrot. Home, aquest, aquest show, un euro, monstruo del verano, són tres CDs que estan aquí a la ràdio. Home, podríem fer alguna cosa. Quin xoi, tio. Sex Machine, No More Turning Back, Around the Wall, With or Without You, però clar, són tot de temes. Mira, aquest lot, que n'hi ha a... perquè la gent ho vegi, n'hi ha uns quants, per un euro, li vengueu. Va, vinga, fet.
Això és de la ràdio, no és meu. I ho portaré demà allà. El trauré dos euros. El que fer-l'hi va començar amb menos. Un cop repassat aquest mercat de segona mà de demà a l'escola Montserrat.
15 mocadors. Has d'assonar-se? Clar, aquest veig que ho entenc. No, aquests, home... Clínex, clínex, clínex. Li hem posat una parada de clínex de segona mà. Home, en faríem alguna cosa amb això. Bé, repassem una altra activitat de l'agenda familiar per aquest cap de setmana. Per exemple, l'antiga mina de carbó de cercs. Què és això, Eric? Doncs és l'antiga mina que hi havia cercs.
i que pots entrar i recórrer totes les galeries interiors amb un autèntic train mine d'aquells que feien servir l'època. I també pots visitar l'exposició del museu i també incorporar un audiovisual que t'explica tot com era aquella època. Home, una mica com en la pel·lícula d'Indiana Jones, no? Em sembla que s'ha inventat una mina amb un carretó d'aquests. Un baconet, eh? Sí. Baixa molt o no? Què? Baixa molt? Sí, diré que sí. Sí?
O sigui, no baixar molt, sinó que es fiquen molt dins. Es fiquen molt dins, eh? Jo soc tan antic que els vaig veure, aquests miners, eh? I va treballar-hi? Els de Cercs, no, els de Fíguls. On estan, Cercs? Cercs? Anant cap al... Passat Verga, no? Passat Verga, cap a dalt, eh? Quan acaba el pantal de l'Aveell, ja estan a Cercs.
Passa de la central tèrmica. Sí. Puges una miqueta. Es menja bé, hi ha un restaurant que es menja bé. Dona un bon fato. Jo havia vist els que hi havia al Pedraforca. Senyor Benito, vostè no calla ni sota l'aigua, no? Avui no. Abans això ho deia en Eric, has menjat llengua. Encara ho diuen. És el que ha menjat avui el senyor Benito. Per cert, no has comentat l'entrada quan val?
L'entrada al Super3 és gratuïta. Des dels 5 anys fins al 12, val un euro i mig.
i a partir dels 13 ja val 5 euros amb 80 i pels adults 7 amb 30. I algun 7 euros amb 30, eh? Visitar l'antiga mina de carbó de Cercs, que segons l'Erik ens la creiem, val la pena fer-ho, perquè a més a més també pots viatjar com si fossis el mateix Indiana Jones per dins de les mines i pels carretons i tot plegat. Hi ha alguna pàgina web on ens podem fer una idea més acurada del que hi ha? Sí, www.mmcercs.cat
Bé, doncs aquestes són les dues activitats que ens troba l'Èric Pomar de cara a aquest cap de setmana. Èric, moltíssimes gràcies i fins la setmana que ve. A vosaltres.
Aquesta cançó que escoltem de fons és de la banda sonora d'Indiana Jones, que bé podria servir-nos per relatar els perills que va recórrer Homer... No, Homer no. Homer relata oralment, i després hi ha uns altres que ho transcriuen. Però estem parlant com no podia ser d'altra forma, senyor Benito.
Bona tarda. De la U-D-C-A. Bé, vam deixar a Talema, fill d'Ulises, que buscava el primer al seu pare.
I la deessa, si no me'n recordo malament, a Atenea, va dir... O sigui, diu, ves, ves, que està per una illa i tot plegat... No, no li diu res. No li diu on està. Ell li diu, ves... Que ja fa 40 dies que ha començat el viatge, no? Tu ves i si sents dir que s'ha mort, torna i véns el teu pare.
i si sents que hi ha notícies, si ningú et pot dir amb seguretat que està mort, espera el 40 dies que tornarà. Llavors ell se'n va, però encara no s'ha anat. El capítol d'avui es diu El banquet dels pretendents. Vostès recorden que ho vam deixar a Itaca, com que no hi és Ulisses,
i tots els altres reis i nobles i gent que té una mica d'allò, doncs volen aconseguir l'amada a Penélope. És veritat. Per tant, avui canviem d'escenari, canviem de protagonistes. Bueno, no, seguim un telèmic, perquè encara estem a Itaca, al Palau d'Ulisses, que està, diguéssim, ple sempre de pretendents que estan esperant que Penélope es decideixi per quin d'ells serà el seu marit. Estan només fent l'acord a Penélope. Fent l'acord.
i de passada. I vivent gratis, també. Vivent gratis, perquè se li mengen tot. Se li mengen tot, menja una cosa que no cal dir. Que volia menjar-se-la i no volia menjar-la. Se li mengen els bous. Aquest eren els pretendents. Els bous i les ovelles i tal. Avui de què parlarem, llavors? Llavors estem, bueno, una miqueta en la situació. Introduïm un personatge, introduïm dos personatges, avui. Avui introduïm Penelope, que ve aquí, i després un altre personatge. Penelope. Molt bé. Una coseta així.
Escolta, l'altre dia em vaig afrontar, ara què traiem al Serrat? L'altre dia vaig veure que el Serrat havia fet una versió de l'estaca del Lluís Llach. Ah, sí? Vostè ho sabia, això? No. Em vaig quedar paradíssim. Vaig pensar, home, com és això? L'estaca... L'estaca... Si tira... Si tu l'estires fort per aquí... Ei, què tal, bona tarda, saps?
Joan Manuel Serrat... Vaig a cantar l'Estaca per vosaltres a la Tanya del Marro. Ah. Era el... era el disc aquell que va fer aquelles cançons. Com que es deia aquelles cançons... Banda sonora d'un temps d'un país... D'un temps d'un país que ell va dir que eren les músiques que ell cantava a la dutxa. Ah, era el que ell cantava a la dutxa? Sí.
Bé, doncs mira, hi ha la noia de porcellana, perquè vull... Home, també hi ha, perquè vull, de gran Ovidi Molló. Però potser no queda igual, eh? Ha cantat per ser rat, a veure? No. Potser no ho vol tant, eh? Home, és un clàssic, aquesta, eh?, de l'Ovidi Molló. Perquè vull. Perquè vull. Perquè tinc ganes que plogués.
Han fet tots aquests temes els podeu trobar a l'Spotify. L'home del carrer també, hi ha la versió de l'home del carrer del seu amic. A qui copi de la serra que vostè va estar l'altre dia.
No, no, no, té raó. Em trec una targeta groga de la dispersió, a mi mateix. Avui dia hi ha caïat dos... I trobem dos personatges. El primer, Penelope, i llavors Penelope veu tota aquella fanfàrria de pretendents i se li queixa una miqueta amb el seu fill.
Hi ha un cantant que està cantant cançons i la cançó està dient que Ulisses és mort.
Penelope no li agrada sentir aquesta cançó. Però és un pretendent el qui canta, no? No, no, és un cantant. És un cantant que vol ser pretendent, perquè si va dient que està molt m'ho fa per... No, és que allà estava molt jerarquitzat el tema. Els pretendents eren uns i llavors hi havia els tios que els entretenien i entre ells hi havia aquest que era un rapsó de cantant, digue-li el que vulgui. En fi, apaguem una mica... Ah, que anava a dir alguna cosa més? No, no, no, és que ja... Estava bastant com introduïm-me, eh? Sí, sí, sí. Llavors, clar,
Penélope no li agrada la cançó que està cantant, aquest cantant, i Pela M, que li diu.
Ja va, ara ja? Sí. Doncs un moment, apaguem una mica les llums del locutori número de la ràdio. A cara vostra podeu fer el mateix. I reprenem, per tant, el que diu Penelope... No, Telémac. Telémac. Telémac, eh? El fill d'Ulises. Aquest home que va cantant la mort del seu pare, que en principi no ho sabem... No ho sabem. Ja ho dic jo, que no ho sap. Ja ho dic jo. Si jo s'acabaria allà... No, no. L'Odissea. Ja t'ho t'ha mosat. Apaguem les llums, senyor Benito, com vulgui. Som-hi. Diu Telémac.
Doncs que s'animi el teu cor i el teu pensament a escoltar-la. No ha estat l'únic Ulisses a perdre el dia en què es torna. A Troia, no? Que també molts d'altres herois li perderen.
Torna, com sigui, a la cambra i ocupa't allà de la teva feina, el taler i el fos, i mana a les dones les tasques a vasquejar-se. I això de parlar serà cosa dels homes, de tots, i més de mi, que és meu el poder de la casa.
Això li deia Penelope. Sí, això li diu Penelope. La seva mare. Diu el narrador. Ella, es velaida, va anar-se'n de nou a la cambra, car les paraules discretes del fill li entraran a l'ànim. I en ser dalt de l'estança, amb les seves cambreres, plorava en cara bolisses.
L'espós estimat, quan damunt les parapelles, va tirar-li un son dolç la dels ulls lluents a Tenea.
Ateneia la fa dormir. Ateneia els cuida molt amb aquesta família. Era com el psicòleg, no? El teràpia parella, això es porta molt. Era com la comatenea, no? Llavors passa aquí, una miqueta més, diu, i els pretendents van posar-se a brogir dins la sala ombradissa. Tots alhora, fent bots per tenir-la al llit d'acompanya. Oh!
Això ja era un altre tipus de música, no? Italèmac, per en què composta ment la paraula? Els qui la meva mare cerqueu amb tanta insolència de moment deleitem-lo sopant, i no hi hagi cridòria, que és una vella cosa d'estar sentint el cantaire, com és ara aquest nostre, que sembla un déu per la veu.
El tio els diu, quietos, tranquilos... Tranquils, anem a menjar i demà serà un altre dia. Clar, perquè els tios ja van... O sigui, tot el relat, jo li poso, ara per anticipat, que els pretendents aquests anaven com mandrills. Aviam si pillaven amb la Penelope, però res. Llavors, aquí ja hem introduït, la Penelope, ja hem introduït la seva tasca, que és el taler i el fos. Encara no ens ha explicat què farà amb el taler i el fos, això ho sabem.
Ja ho veurem. Acabem una miqueta més. He dit dos personatges i ara ve el segon que és bastant important. Qui és? Ho diré després.
Hem de ser atents, no ara? Però continuem a casa de Penelope. Encara estem allà. Diguéssim que són els vespres, abans que Telemach marxi de viatge a Pilos i a Esparta, com li he recomanat a Tenea. Llavors ja és el vespre. Telemach retira i diu, però Telemach, allà de la clasta vella, on tenia alta, vestida d'una cambra, en un lloc de vistes vertjosa, allà va anar-se a colgar.
debaten en son cor mil propòsits, i davant d'ell portava les falles enceses. Atenta, Euriclea, que Dops Pisenorida era la filla. Ah, Dops Pisenorida es diu. Pisenorida. Era la filla.
era la filla. Temps enrere, la Hertés, des dels seus cavalls, va comprar-la, que era encara joveneta. Quan es podien comprar persones. Vint vous en donar, i la tenia com a esposa Fidel, en el seu casal, d'honorada, però sense dormir-hi, evitant el rancor de la dona.
Ja està. Què vol dir, jo? Sí, senyor Benito. Què vol dir? Un aplaudiment per al senyor Benito. D'acord. Però ara hauríem de passar ja a l'anàlisi del confinament. En concret... La primera part, jo crec, va ser en clara, però aquesta és una part que he llegit... Ens ha quedat fosc, eh? La filla d'aquí, d'Ulises. No. Ah. Euriclea és un personatge fonamental, eh?, a l'audisea. Euriclea. Euriclea. Euriclea és la...
diguéssim, la minyona, la criada, una cerventa que ja era cerventa, o sigui, l'Hertes, que és el pare d'Ulisses, la compra, com diu aquí, l'Hertes la compra a Ops Pisenòrida. Aquest home, a l'Ops Pisenòrida, a més de saber qui era. Bueno, era un home. Llavors, Euriclea entra al servei de l'Hertes i cuida a Ulisses i cuida a Telémac. Ah, cuida els dos.
i aquest serà un personatge important perquè ho veurem, com que tota l'audiència és plena d'espoilers aquesta minyuna serà la que reconeixerà a Ulises. Quan Ulises torni, que torna amagat, torna amagat a una altra persona, fins a passar per una altra persona. Ai, és veritat, jo no me'n recordava tot això. Euriclea serà la que el reconeixerà. Per què el reconeixerà? Ho sabrem? Després de la publicitat? No, ja l'hi puc dir ara.
Per una ferida que té Ulisses en el genoll, que està feta per un... Menys mal que és el genoll, perquè si hagués tingut una ferida a una altra part del cos, i la guerra ha conegut, aquí se'n va a tomar, entre la serventa i la criada i Ulisses.
A l'Odissea, a Telemac, a Atenea... Aquell món de deus i d'esses que fa molts anys
Van crear algunes persones i després van anar passant d'uns a d'altres i sota el nom d'Homer es van publicar tots en un mateix llibre que es deuen estar forrant aquesta gent. És un dels llibres més venuts de la història. I per què ho feu això? Per una banda, perquè ICAT FM ja l'han tret,
per internet només es pot escoltar, per tant, des de la Penya del Morro intentem fer aquest servei públic de cultura, ja que no podem fer-ho altres mitjans, ho fem nosaltres, i després, perquè el senyor Benito, com que ara diu que estem anant cap a Itaca, llavors deixem mirar a veure quins són els entrebancs que ens trobarem de cara... Perquè la cultura no és un luxe. Sí, vinga va, va, posem-ho tot aquí, posem-ho tot. M'agrada, m'agrada aquesta idea.
La cultura no és un luxe. A la penya del morro. Ai...
Bé, doncs arribat a aquest punt, 6 i 31 de la tarda, parlem del que ha passat avui, que avui han passat moltes coses, d'aquí uns moments amb la Carme que ja està entrant, i amb el senyor Benito no se'n vagi, la Riera.
Carme, què tal? Bona tarda de nou. Bona tarda. Que tinguis el programa. Atenció, perquè avui a la Riera han passat coses molt fortes. Hem de posar ja la música... Més avui hem fet dos capítols, eh? La gent que ha pogut veure... Ah, sí? Perquè vam fer paca l'altre dia i avui han posat els dos seguits. Per tant, posem música ja de... De fort. For-r, for-r!
Avui la Riera ha sigut molt forta. Jo tinc ganes de veure-ho perquè no he vist l'escena que veurem a continuació. Ara no ho veurem però sí que ho escoltarem. Atenció perquè... Des de la webcam potser es veu, no? Vull que tinguem una relació basada en la sinceritat. I jo. Tu vas tenir problemes al bufet i vas haver de fer coses que...
Jo em vaig enfonsar. Jo em vaig passar molt malament. Com es diu aquesta família? Flaquer. Flaquer. Vaig saber tirar endavant i et vaig entendre i et vaig fer costat. Però aquí potser estem tirant una mica més endavant, no? No, no, no, ara que hagi passat. És que ella sospita que és homosexual. Li està dient dia i no ho és. I no ho dic de broma.
Tira més endavant no? Sí, doncs potser hauríem de tirar més endavant. On érem? No, no, allà estava bé. Clar, fins a quin punt? No ho sabem. En fi, recuperem el punt. Silenci, si us plau. Em sembla molt de greu, creu-me. Serà carulla. Quim, què passa? Un actriu que no ha sortit mai a cap col·laborat de TV3. A veure, que la carulla ho sabia. Molt bé. Ja sabeu on és la porta. Lluïena, no ens pots fer això. No, no, no ho ha dit encara. Ja ho ha dit. Entarem que ja ho ha dit. Clar, per això t'ho he dit. Continuareu vivint aquí fins que no em digueu que passa amb el doctor Ibalés. Encara no.
No sé per què ha tornat a aparèixer a la nostra vida, no ho entenc. Albert, digue'm què passa. Ai. Quins nervis eh. Hi ha un violonxolista que està preparat. Si la tieta s'hi posarà. No parlen? Que va néixer la Mireia. Va ser un perdó. Ja ho sé. Vaig estar moltes hores a estar a part. Me'n recordo perfectament.
Quan la nena va néixer... Se la van endur de seguida. Sí, per fer-li unes proves. Albert, no continuïs. Home, no. Ho he de fer. Ho has de fer. Què? La nostra filla no va néixer bé. No va néixer què? Per això se la van emportar. Bé. Perquè estava molt malament. Què estàs dient? Li van fer unes proves i tot va sortir bé? No.
No va sortir bé. Estigui llarga aquesta escena eh. Si quan la van tornar estava preciosa. La nostra filla va morir pocs minuts després de néixer. El doctor Joanet em va fer sortir de la sala. I em va dir que la nena anaria mort. Em va preguntar si t'ho volia dir jo o...
O si preferia que t'ho diguessin mateix. Què estàs dient? Truca'n, truca'n. Em vaig posar por. Que plora Albert Laquer. Està plorant, està plorant. Està trucant al telèfon i ningú l'agafa. No volia no... No podia dir-te que la nostra filla havia mort. Amb la il·lusió que ens feia.
Va ser un drama això eh. Jo em començava a mentir. Després va aparèixer una dona, que era la mare d'una noia de 16 anys que acabava de tenir una criatura. Com? Allà plorant no es consolava. Es volia desfer del problema. No tenien diners. La seva filla només tenia 16 anys. És nadica sudamericana. Potser.
Em va oferir la nena que acabava de tenir la seva filla. Carlos Casús. Vam arribar a un acord econòmic. I va tapar. I amb el doctor també. I va falsificar els certificats de naixement. No s'ho creuen ni ells jo.
És molt fort això eh. Com canvia la trama. Jo acabaria ja de riure aquí perquè com continuo després d'això. Bueno, perquè la mare ara s'ha treballat... La mare està treballant el casino. No volia de veritat. Qui ho ha dit això? La carulla. La carulla. No sé què ha dit eh, no s'entén. No volia. Només filla meva. És molt fort això.
Però algú desmesurat ahir, no? A veure, un moment. Però no se li cau cap llàgrima per això, eh? A Sergi Mateus. Tens els plorosos però no se li acaba de caure. Per una llàgrima a Sergi Mateus... Com continues ara? A veure què passarà dilluns? Surt el David Selvas i la seva filla... Ui... Què fa? Ha fet la vaca. És que la Riera, escoltada, té més interess potser a vegades, eh?
Tenim pendent l'assumpte dels beneficis. El gestor m'ha donat això. A veure, tenint en compte la situació econòmica general. No surt ningú eh, flaquer. Sí, sí. De moment no. S'ho tiran si a cas. Allà es queden. Diu si sí i no. Això és molt de pasta. De moment no ha sortit. A veure si ara potser eh. Jo no crec que ho pugui superar això.
Ja va ser. Ja va ser. Vinga, tira endavant. Ja va ser, escolta. Ell ho ha fet, no? Un orujo i ja la tira malament. Núria. Núria. No, ni t'acostis. No volen saber res d'ella o d'ella. Jo et demano que vagis a dormir a l'habitació dels confidants.
La gent dèbita serà convidada. Jo sí. Tinc una aspiradora allà. És la meva convidada dels últims mesos. A veure una cosa. Què està passant aquí a la Riera? Primer, creieu que això els guionisters ho sabien des de la primera temporada? O són des d'ara? Jo crec que ho sabien ja. I moltes coses que passen que també ho sabien des de fa 3 anys. Però a part d'això, com reaccionaríeu allò que fan a divendres? Com reaccionaríeu petons? Com reaccionaríeu vosaltres?
Si sapiguessiu que... Jo no tinc fills. La vostra filla no és filla vostra. Et dic una cosa.
No s'ha educat tu aquella persona? Però no és tant aquest, sinó que el teu marit ha pagat per una altra persona. Aquest és un altre problema. I t'ha amagat que mor la teva filla, més que res. Veig aquí el problema. Que cridis un fill que no és teu, això era molt comú. Això no és el problema. El problema és que ella està totalment enganyada, la dona aquesta. A l'època dels meus avis era molt comú. Els meus pares. No, en sèrio. Es criaven fills que no eren ells. A casa meva també ha passat això.
No, no, allò que et diuen. Hem de treure un container, no, no, però això és veritat. El problema és l'altre. Això és molt fort. A la dona i a la filla també. I per què no li diu això? No li ve del seu moment. Per això parla així aquest personatge, perquè té com aquí una cosa que no el deixa viure. I ara, en els propers capítols, que ja s'ha relaxat,
És millor que hagués dit que és homosexual, si pensa tant en les aparences, que hagi confessat això. És més fàcil conviure amb allò. Que sigui homosexual i hagi mentit o que només hagi mentit. No és homosexual. Continuo mentint i dic una altra cosa. El que m'ho acaba de quadrar és que la mare, sent mare,
L'icòlica no és la seva filla. Perquè una mare té un instint. Té un instint, és una cosa que no l'enganyen. Per tant, aquí s'ha colat, no? S'ha colat, s'ha colat. No, escolta'm una cosa. Això és molt primmirat, perquè en casos d'aquest sempre és un tòpic, però és veritat que la realitat supera la ficció.
A vegades ha sigut el propi pare que ha sigut adoptat. No sé si deixar-ho aquí perquè no sé si hi ha alguna altra cosa així que volem comentar d'aquesta setmana. Jo només ho he vist avui. A mi el que em fa gràcia és que pretenen que Sant Climent es converteixi en la capital del crimen organitzat.
Escolta senyors contactolians, senyoreta, que vaig estar veient un dres de la Riera l'altre dia i vaig veure que no hi ha, o sigui, la policia. No existeix. No hi ha comissaria. No hi ha cap personatge. No hi ha comissaria, però és que a part no la necessiten, perquè hi ha una dona que la van violar, o sigui, el que van fer és ho denunciar a la policia, i diuen no, sobretot no denunciar a la policia, vés tu, o sigui, amb els teus amics que siguin... Quina dona van violar? Sí, que això va passar la darrera. La mare de la Nora.
I després també hi havia una altra, o sigui, una mica, jo crec que Sant Climent... No tenen pressupost com a uniformes. No, no, no. Sant Climent, Ciutat Sint-Ley. Allà no hi ha policia. És un punt del maresme que està fora de la llei, on tothom fa el que li dóna la gana perquè no hi ha més policies. I mira que hi ha drogues, hi ha corrupció, a més a més també hi ha violacions. Prostitució masculina.
Aquest tema ja el vam tractar l'altre dia. I aquí no passa mai res. Jo li diré que és una mica un munt de lampes de pa sucat amb oli. Perquè va un i diu, aquí jo emmano un alport perquè tinc els meus recursos. I després ve un altre, torna el de la cadireta de rodes que s'ha entrat d'un xisme i li diu
El que no pot ser és que les retallades arribin fins al punt
que no hi hagi una comissaria de policia local. A l'acord de la ciutat surten molts polis, personatges, protagonistes... És que no n'hi ha. Per tant, deduïm lògicament que no tenen comissaria. Sant Climent no és allò que dius que comparteix comissaria amb una altra. És que no en té. És un lloc del Maresme on no hi ha ningú que estigui posant una mica d'ordre. Ni policia, ni policia local, ni mosos d'esquadra, ni protecció civil.
És campitxa, com diu el Sandra Rosent. Va sortir un, però estava jubilat. Diu que sí, perquè li demanen aviam si conec. Jo ja estic jubilat, jo ja no faig res. No hi ha gaire ofici allà, només hi ha gent que va al bar i té empreses.
Tens algun negoci al port o treballes a la cuina? O estàs jubilat? En fi, ho hem de deixar aquí. Carme, moltes gràcies per acompanyar-nos. Com que a divendres, senyor Benito, també ens veiem divendres que ve. Nosaltres fem una pausa per la publicitat. Serà la nit dels actes finals.
Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb l'antiagenda de l'Heli Capdevila. Fins ara.
Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar. Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la setmana de la ciència, el Museu Akbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasques d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts.
I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Àcbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i trasté des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Llull.
54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promuntzapuntcat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930.
I tot seguit a la penya del morro, l'antiagenda de l'hèlicap de Vila.
I és que cada divendres acabem el programa repassant què no hem de fer aquest cap de setmana. Eli, cap de Vila, bona tarda! Molt bona tarda! Molt bona tarda, Eli! Molt bona tarda! Molt bona tarda!
La gent ens ho pregunta molt això, com és que l'Eli sempre ens respon al bona tarda amb un to tan alt, perquè a vegades no és fàcil estar al teu nivell d'energia, perquè jo intento posar un punt d'energia important al programa,
Tu sempre estàs com més amunt i ahir vam entrevistar Francesc Fàbregas, que és fotògraf ja reconegut mundialment, creador de programes mítics com Sputnik o altres del Canal 33 i clar jo vaig fer una presentació, em vas recordar tu, perquè jo vaig fer una presentació normal, bé avui tenim Francesc Fàbregas, bla bla bla, dic bona tarda Francesc i ell, bona tarda!
Ja li he cantat Vila parlant de l'antiga gent. Era el Francesc Fàbrega, Sant Justeig i il·lustre que li van donar el premi a la seva trajectòria marascudíssim i que ahir va estar aquí amb nosaltres.
En fi Eli va, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana. Ja sabeu que és l'antiagenda amb aquesta excusa del que no hem de fer perquè molta gent diu oi com sou. No perdona, és que amb aquesta excusa parlem de coses que fan arreu de Catalunya com per exemple a Sant Gregori que aquest cap de setmana hi ha la fira del pa i la xocolata durant aquest 18 de novembre. No ho sé, m'agrada molt el tema qualsevol fira on hi hagi xocolata.
Jo crec que ha de ser, diguem, enunciar-la als quatre vets. El saloròtic de Barcelona hi havia xocolata també. Aquí també. Jo he deixat anar els... No sé per què fa falta el xocolat, el saloròtic ja...
No, amb la nata i maduixes i una mica de tot, però no cal. No, però no dic per això. Normalment ja és una sobrecàrrega. Jo què sé, jo què sé. No ho has dit, jo què sé. És la parida que he dit que m'ha vingut. Com totes, com totes. Em ve el cap i ho dic. Mira, així va el programa. Aquesta és la Fina de Pai de xocolata a Sant Gregori, comarca del Gironès.
Sí, sí, sí. Faran un muntó d'activitats relacionades amb la xocolata, sobretot pels més petits, evidentment, però també hi haurà tallers pels grans. Hi haurà aquesta cosa tan infame del cupcake que no m'agrada gens. Ah, sí? Ja vam veure l'altre dia que comentàvem amb el Sergi. No t'agrada el cupcake?
Sí, m'heu posat de moda. A mi no m'agraden gens. Són absolutament enganyosos. Però aquí hi ha molta afició. La gent li encanta. Tots els artistes s'hi han posat molt amb això del cupcake. Sí, però això del cupcake què és? Com una mena de molla per fer galetes, no? Els cupcakes són de madeleina, que a la part superior, diguem-ne, el que seria la piràmide de la madeleina, van recobertes de sucre. Però és un sucre dur.
Com aquest sucre americà, sabeu aquests pastissos americans de boda que es fan amb un sucre una mica dur? Es diu glacè això o no? No. Afecte moheret. El glacè diria que no, és menys put aquest. I l'afecte moheret és una altra cosa no? És una altra cosa. Els cupcakes t'entren per la vista molt, tenen molts colorins i semblen com...
Súper deliciosos. A mi el que em molesta del cupcake és que quan li claves caçalada, la decepció és enorme. Oh, tenen gust de col·lifla. Enorme! No tenen gust de rei! Oh! I el sucre aquest necessita una cocció forta per baixir de dur, cosa que fa que el bizcochito que va dintre, el pa de pessic de la madeleina, quedi més sec de l'habitual.
A mi el que... No, ja t'entenc. El que passa que dels actes que hi ha aquest diumenge m'interessa la botifarrada popular amb xocolata desfeta? Aquesta és molt maca. A mi m'agrada molt combinar dolç i salat. És una cosa que ve molt de l'Orient.
A Girona hi ha les botifarres dolces que són bastant importants, que porten sucre dins.
Jo sóc molt liberal amb això. A més també hi haurà, per exemple, una fira, com no podia ser d'altra forma, d'aliments artesans, tallos de xocolata i no sé si alguna cosa més que se'ns escapa. El que m'agrada més és el tema dels destits de paper, que ja n'havíem parlat alguna vegada a l'antiagenda.
i aquí fan una desfilada de vestits de paper. Vestits de debò, eh? De famoses senyores que es vesteixen amb vestits de paper de dalt a dalt. Jo pensava que això es portava més a les comarques del sud de Catalunya, com a les Terres de l'Ebre i tot plegat, però veig que a Girona també ho fan. I tal com van les coses, no t'estranyi que això s'estengui a més llocs del país. El tema del vestit de paper jo ho veig pràctic. Va bé.
De cara a l'hivern no, per això, però de cara a l'estiuet, un bon vestit de paper no està malament. Bé, canviem ara d'activitat, perquè l'antiagenda d'aquesta setmana també passa, hombre, com diu Ferran Monagall, eh, abans de llegir les coses, hombre. Atenció, perquè hi ha la fira de la mongeta del Ganchet, el Sigró Menut i la Llantia Pardina.
Aquest diumenge, 18 de novembre, activitats a partir de dos quarts de dotze a la plaça de l'Església de Gallets a Mollet del Vallès. Voleu tronar aquesta música? Que m'estic posant nerviós. Home, gràcies. Home, però pensa que hi ha una gimcana espectacular aquí, eh? Ah, doncs parlem de música. I gimcanes.
Mollet us convida a conèixer millor aquesta tríada de llegums que es conreien a gallecs. A veure, em poso molt nerviós a aquestes músiques. Estan parlant de la fira de la mongeta, tampoc no cal donar-li més... Perdona, perdona. Mongeta, cigró i llentia. Cuidado. Vinga, fem-ho gros. En fi, què és el que hi haurà en aquesta fira amb Mollet del Vallès aquest cap de setmana?
Doncs, evidentment, podreu comprar totes aquestes llagums, grans, petites. Sobretot, a mi m'agrada molt el tema dels cigronets, perquè els cigronets els deixem menudets.
La mongeta del ganxet no sé si n'has provat mai, però és espectacular. Us la recomano moltíssim, si no he tingut el plaer de tastar una bona mongeta del ganxet. Ni el monget del ganxet, ni el cigró menut, ni la llentia pardina. Cap d'aquests llegums jo he provat, de veritat. Potser sí. Aquest cap de setmana has d'anar a Mollet. Ja ho veig. Està clar. És tot un món per descobrir, de llegums.
Fan alguna activitat especial, com es copissin grots o... No, però ho podem suggerir, perquè jo crec que és l'únic que li falta aquí, ja, en aquesta història. La qüestió és que sí que fan una gincama pels més petits, que és fantàstica, perquè hi ha una mongeta pirata que ensenyarà als nens a fer una mena d'hamburguesa vegetal.
Anava a dir fàstic, però no ho diré. Doncs no ho diguis, ja ho dic jo. Fa fàstic, ja ho dic jo. Fa fàstic això. Això de l'hamburguesa vegetal, perquè jo sóc carnivora, però entenc que hi ha molta gent pels puestos que no ho és i llavors necessita donar forma d'hamburguesa als vegetals. L'Índia ho fa molt això. Hi ha un McDonald's a l'Índia que ho fa. Tinc una mica d'evanà aquest estiu i em va dir
Però no cal donar-li forma de producte càrnic, que trobo.
Bé, no ho sé, no ho sé. Què li posaries? En forma d'ànec? Com un de ceo... És que no ho entenc, perquè llavors... En forma de qualiflau, per exemple. És igual, si li poses una forma que vulguis, això. Clar, però no cal que sigui hamburguesa, no? Inventa, inventa imaginació. Bueno, en fi, Eli va... De Darth Vader, de lo que sea, de Mickey Mouse. No t'enfadis. Mickey Mouse i Darth Vader, que ara són amics, són família. Eli, no t'enfadis per jo, perquè tenim una altra festa. Ell ho veu, quan l'Eli es posa així, canviem de festa, ràpidament.
Ai, mira, aquesta música m'agrada molt. Que és de la banda sonora The Artist.
Jo a vegades me la poso quan vaig per casa pel passadís. Mentre es fa el mateix? No, em poso un cordill amb un tros de paper de vàter, com si fos el gosset de Artis, i vaig pel passadís amb un llavall. Els meus companys em pisen dient aquest home està sonat, però mentre pagui el lloguer ens és igual. Igual. Elis, parlem de les festes de Loli Nou,
Atenció perquè és la presentació pública del primer oli de la temporada. Fins ara l'oli que hem anat comprant és un AME. Aquest és l'autèntic. Aquesta presentació de l'oli nou s'anirà fent per diferents poblacions catalanes des d'aquest novembre fins al mes de febrer. Aquest de l'oli que ja tenen un roadshow muntat.
Per diferents poblacions catalanes que van ensenyant oli? Tenen tota la gira ja muntada, el que passa és que comença allò, diguem, el tret de sortida comença aquest cap de setmana, amb tots els olis de denominació d'origen, en Ciurana, les Garrigues, Terra Alta, Vegebre, Montsià, són les denominacions que hi ha d'oli aquí a Catalunya. I on comença en aquest cap de setmana, ho sabem?
Hi ha diverses poblacions que fan aquest cap de setmana, hi ha el tema de l'oli, diverses. Jo he destacat una que és a la Riu Doms. Home, Riu Doms, allà baix, no? Home, a Tarragona. A Tarragona, sí senyora. I què és el que hi haurà a Riu Doms? Doncs a Riu Doms ho veurem. Hi haurà un gran esmorzar popular, enorme, espectacular, tremendo.
hi haurà colla gegantera i trobada de gegants, que com la setmana passada vam parlar del tema que no dius res de les trobades de gegants, doncs escoltem, ja posat, però hem de la trobada de gegants de riudums. Sí, sí, que de fet diu, no us perdéssiu el tard del que els grans gourmets de la cuina anomenen l'or líquid de la dieta mediterrània. Ara, el primer oli és molt verd, a mi m'ha sobtat, perquè no és gens transparent,
Si com l'oli que d'aquest va ser refinat a 04 o així. Aquest és verd, verd, verd, com una mala cosa. Perdona, és que depèn de quin oli d'aquests. El poses a la moto i et funciona de lubricant. Ojo, perquè aquí ja hi ha tema. Clar, un oli de color verd fa com a... Molt dents, molt espès, i poc transparent.
És estrany, però és l'oli que toca. El primer oli és aquest. Mentre no sigui fucsia, com el diesel que poso jo a la moto, tot va bé. Una altra cosa que es diuen les rostades populars, que ho fan a tota la zona de l'Ebre, que és que agafen una torrada, la sucen en aquest oli,
I aleshores l'acompanyen o amb una sardina o amb una botifarra. L'oli és un producte de la dieta mediterrània per excel·lència. Avui no hi ha res de dames?
No, però anem seguint molt de prop tota l'actualitat d'Amherd. Ja sé que tens debilitat per Amherd. Una població que des d'aquí tenim molt de carinyo, per com sona. Perquè la setmana passada ja vam fer el concurs de torradors de castanyes d'Amherd. Havíem de descansar aquesta setmana. A veure què fan. Jo et dic una cosa, Amherd té totes...
Té totes les... O sigui, té línia oberta a la penya del morro. Sempre que faig alguna cosa a Amherst... És com repetir. L'hem de comentar. Però encara que sigui el contacontes de la biblioteca d'Amherst. És igual, no importa. La gràcia és com sona el nom d'Amherst. Ara, un dia li has de trucar i si fem una activitat de biblioteca has de trucar a la biblioteca. Jo crec que sí. Com parlem? Jo he parlat així tots. Amherst, som gent meravellosa. No ho sabrem fins que no truquem.
Bé, nosaltres ho deixem aquí. Eli, moltíssimes gràcies una setmana més per poder-nos el dia del que no hem de fer, però com sabeu, amb aquestes coses repassem el que altres ràdios no diuen i no fan, que són els actes del cap de setmana de tot Catalunya. Eli, que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Adéu, adéu. Adéu.
I nosaltres que ho deixem aquí agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. Que vagi bé, tornem dilluns a partir de les 5. Sigueu bons, adeu-siau.
Pena l'almor, peña l'almor, peña l'almor.
Sometimes I feel I've got to run away. I've got to get away from the pain. You drive into the heart of me the love we share. Oh, I rather listen to
Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui divendres 16 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquest vespre s'ha presentat el Jovem Servei Europeu de Voluntariat, un programa subvencionat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer un voluntariat en algun país europeu. A més, és una de les opcions que supereix el Servei de Mobilitat Internacional que s'allargarà uns mesos més. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i repassem per altres informacions destacades en titulars.
Promoció econòmica d'obra dilluns, la convocatòria per adjudicar vuit locals comercials de lloguer a Mas Lluís són els locals emprens que volen oferir un espai a preus equibles on començar a desenvolupar i també consolidar projectes empresarials. Mercat de segona mà demà dissabte a l'escola Montserrat encara es poden fer inscripcions per participar-hi i tot plegat és una proposta que es farà