I de cara al cap de setmana, novament, hem de parlar de xàfecs i tempestes a punts del Pirineu, prepirineu, que localment podran ser forts, mentre la resta de Catalunya s'imposarà el sol en conjunt amb temperatures que pujaran lleugerament respecte a les d'avui, per tant, amb un ambient més càlid. I de cara a l'inici de la setmana vinent ja tindrem un augment més notable a les temperatures amb un ambient calorós arreu de Catalunya. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla Jordi Pallarés. A tres quarts de nou s'inauguren els Mundials de Natació, la cita esportiva més important de l'any a Barcelona. L'espectacle que obre l'esdeveniment du el títol de Somnis d'Aigua i tindrà lloc al Palau Sant Jordi. Enric Bertran, president de la Federació Catalana de Natació, ha parlat del ressò de l'esdeveniment a la xarxa de comunicació local.
La dimensió d'aquesta competició, d'aquest esdeveniment, jo crec que supera qualsevol altre mundial de natació que s'hagi fet mai, no? Jo crec que després dels Jocs Olímpics del 92 és l'esdeveniment més potencial. La gran dimensió, la gran difusió, la gran audiència, el gran número de participants, el gran número d'acreditats, jo crec que això sí que estem batent tots els regles, absolutament.
Demà comença la competició i l'anedadora catalana desincronitzada a una Carbonell pot guanyar la primera medalla en la prova de solo tècnic. En basquet avui ha estat operat del tromell dret el jugador del Barça, Juan Carlos Navarro, i estarà de baixa dos mesos. El jugador patia en aquesta zona problemes d'inflamació crònica. I el fracking Granollers no competirà a la Copeia que fa d'en Vol, la segona competició europea. La Federació Europea d'en Vol oferia una plaça excepcional a l'equip ballesà, però el Granollers ha decidit no acceptar la invitació a causa de la de cada situació econòmica del club.
Notícies en xarxa. Ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com,
comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, també. Què tal, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio Desver, no us parla... Gràcies, gràcies, gràcies. Us parla i us saluda Jordi Domènec des d'ara 57 del vespre. Això és la penya del morro.
en l'últim programa de temporada. No, no, eh? No, no, no, no és així, eh? Per moment, jo també, com que tothom acaba temporada, eh?, o aquesta setmana, o la passada, nosaltres no, som més solucions que ningú, i fins al 31 de juliol estarem amb vosaltres donant la vara cada tarda.
Bé, com per exemple, amb l'Andrea Bueno al capdavant de l'actualització en Justenca. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Andrea. Jo estava llançant els papers en l'aire. Sí, jo també. Sí, sí, sí. Que per cert, Andrea, dóna'ns a company avui al públic... Dels hostalets de Piarola. Dels hostalets de Piarola. Sempre noms compostos, eh? M'agrada molt aquest juliol. És un juliol compost de la penya de l'Oberroa.
Avui també parlarem de cinema i ho farem amb el Jordi Roca repassant les estrenes de la setmana, com per exemple Ahora me ves o Expediente Warren de Conjuring, algunes de les estrenes de cinema que hi ha avui. A més a més també, Cristina, bona tarda. Bona tarda. Ens repassaràs vides espectaculars de la història del cinema.
com Greta Garbo, John Wayne o Abba Karner. Tot això durant aquesta primera hora sempre tan cinèfil els divendres a la penya del Morro. I a partir de la 6 amb el senyor Benito parlarem de coses importants de la vida, tindrem el que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Capdevila, i també llegirem alguns articles, concretament el d'Un dia qualsevol, del Lucas Font,
que hi ha a la Vall d'Avers i que ja ha sortit el número de l'única revista mensual de Sant Just. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. Vinga, som-hi! La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com un poc.
Però abans de tot això repassem els trending topics del dia d'avui perquè un dia més Rajoy, el president del govern, és el tema més comentat a Twitter. Perquè el jutge del cas Bárcenas, el senyor i el magistrat Pablo Ruz, ha preguntat al fiscal si hauria de citar Rajoy com a testimoni per la presumpta comptabilitat B del Partit Popular i perquè el govern no comunicarà, que també per això també ha sigut trending topic, perquè el govern no comunicarà fins al dimecres de la setmana vinent, 24 de juliol,
si Rajoy parlarà o no al Congrés sobre el cas Bárcenas. Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema, Cristina? Comencem amb l'advertència que fa la Rosa Lucía Polónio, que diu, doncs, com Rajoy li faci el mateix cas que al Parlament, el jutge ho porta clar. Sí, potser apareix en una pantalla de plasma a l'Audiència Nacional. O fa per WhatsApp. També.
Seguim amb la petició de les guerreres que diu Rajoy dimiteix ja d'una vegada que estàs fent el ridícul. Vés-te'n amb els teus amics del PP al fons del mar i allí governa si vols. I acabem amb el Carlos Rodríguez que diu Rajoy mostra una covardia sospitosament còmplice. Capitzi?
Capitxi, com volem dir, eh? Atenció, perquè avui també govern i totes tenim dret a tenir un fill, també ha sigut trending topic, perquè estan elaborant una proposta de llei on lesbianes i dones solteres queden exemptes del dret als tractaments gratuïts de reproducció assistida o d'inseminació artificial. Només les parelles formades per una dona menor.
de 40 anys i un home menor de 50 amb un problema d'infertilitat tindran excés a aquestes tècniques de reproducció, cosa que exclou a totes les parelles lesbianes i homosexuals ja d'entrada. I també... I les dones solteres, que volem fer mare soltera. Efectivament. La gent sempre avançant, eh? Escolta, aquests trending topics...
Posen de molt bon humor, eh? Només començar a la tarda. Què diu la gent a Twitter? Boyera enfurecida. Diu, tinc 18 anys i tinc molt clar pel que estic lluitant. Igualtat. Totes tenim dret a un fill.
Seguim amb la pregunta del Sant, que diu, primer em volen treure el meu dret a decidir, després les possibilitats de ser mare soltera. Què serà el següent? I acabem amb la Carme Minguez, que diu, no m'agrada ficar-me en temes de política, però quan toquen els meus drets es converteix en una cosa personal. Gràcies, Cristina. De res. Vindrem més tendentòpics a la segona hora de La penya del morró.
Per cert, si us voleu posar en contacte amb el programa i escriure'ns qualsevol cosa que comentem i la llegim, teniu el xat de radiodesvern.com, amb una webcam inclosa, on ens podeu veure, per cert, ara l'Andrea Bueno, per exemple, i també el mail, la penya, el morro, què fa? Saludes a la càmera? Clar, treballa la meva mare. Hola, mama, una salutació. Com es diu la teva mare? Pepi, però ho dubto. Pepi, eh? Sí, sí, sí. Que no t'escolta mai? Sí.
No, és que està de vacances. Ah, val, val, val. No pot ser que no t'escolti. Està fora. Doncs també teniu el mail de lapenyadelmorro arroba gmail.com o al Facebook lapenyadelmorro, Twitter lapenyadelmorro, en fi, amb canals, eh? Per comunicar-nos amb nosaltres. Comencem parlant de les notícies de Sant Just i sobre la lluita biològica que ha aconseguit acabar amb el polgó, que és una plaga, en una setmana. Ojo! La plaga de l'any.
Sempre hi ha una plaga, l'any passat era aquella de les palmeres, no me'n recordo com es deia. Segueix, ara en parlarem. Segueix aquella plaga, en fi, és un mètode biològica que ha aconseguit acabar amb el pulgó, que allibera petits insectes inofensius que són depredadors dels organismes perjudicials.
per la vegetació. Hi ha hagut una guerra salvatge al nostre municipi, a totes les plantes, esclar, a nivell microscòpic, però hi ha hagut. Des de l'Ajuntament també s'insisteix en que no s'abagi la guàrdia contra el morrut. Home, el morrut, sí senyor, que és el nostre bacteri preferit.
La penya del morrut li hauríem de dir l'any que ve al programa. En fi, Andrea, que no sabem si directament ha lluitat contra el polgó i ha guanyat alguna pecada, té més informació sobre aquest tema. Jo de moment tinc problemes amb els mosquits, o sigui, mica en mica. La lluita biològica, com deies, consisteix en col·locar als arbres unes capses petites que contenen larves que més tard es transformaran en marietes, marietes petites, que són les depredadores d'aquestes plegues com el polgó.
El tractament s'ha fet a una desena de carrers de Sant Jus, però de mica en mica i de forma natural s'ha anat expandint a d'altres zones i per tant està sent molt efectiu, fins i tot en una setmana, doncs s'han acabat amb el polgor a tots els arbres dels carrers on s'ha aplicat. Escolta, que no sigui pitjor el remei que la malaltia. Per què? Tantes larves. Clar, però són marietes. Són tantes marietes. A veure si volem acabar amb el polgor i haurem d'acabar ara...
Amb les marietes. Clar, ja. No? S'haurà pensat en això, potser, no ho sé. M'has dit que hi ha milers de marietes per ser injust ara mateix? És probable. És probable. És probable, sí. I bé, això pel que fa a la lluita biològica, que recordem que és una alternativa que és més sostenible, l'ús d'intensió de productes químics sobre els arbres, amb els elements fitosanitaris que s'utilitzen per fumigar plantes i arbres. Jo soc molt també d'elements fitosanitaris.
Productes fitosanitaris, sí. I també, el que comentaves, no s'ha de baixar la guàrdia contra el morrut, que és un petit escarabat que fa un parell d'anys ja va matar tres palmeres com a mínim a Sant Just. S'han fet tractaments a les palmeres del municipi, també els han de fer els propietaris que tinguin palmeres a casa seva. I des del Departament de Medi Ambient recomanen fer els tractaments a les palmeres més de quatre o cinc cops l'any, sobretot ara durant l'estiu, perquè si el morrut ha afectat una palmera,
a l'octubre o novembre caurà el seu ull i segurament ja estarà morta i no es podrà fer res per ella. Perdona, perdona, a veure-ho. És dramàtic. Això t'anava a dir. Per tu potser fas broma, però la gent que té palmeres estem preocupats. Home, ja ha mort, palmeres. Sí, sí, sí. Llavors, l'ull de la palmera què és? És com a la copa.
La copa és com la copa, un punt de la copa. Un punt de la copa que és d'on surten ja les fulles de la palmera. El que s'ha de fer, el tractament consisteix a mullar directament l'ull de la palmera, no les fulles, s'ha de mullar l'ull perquè així ens assegurem que atacarem el morrot. I encara que tu hagis mullat l'ull de la teva palmera,
Els veïns que també tenen palmeres han d'anar en compte amb aquest tema perquè el morrut vola molt i va passant d'una palmera a l'altra. Potser tu has fet el teu tractament, però el va i potser no i s'ha d'anar en compte amb això. Les palmeres del casal de joves.
Com estan? Ostres, no ho sé. Imagino... No les he preguntat. Allà és una zona que ara m'ha vingut al cap, que hi ha unes palmeres al costat de la gespa, que fa uns anys, per cert, es va cremar una d'elles, quan es va estrenar el rifenyo, el drac de Sant Just, es va cremar una palmera, i a partir d'aquí hi ha teories conspiratòries que diuen que és bastant probable que aparegués la placa del...
Bé, canviant de tema, parlem del que comentàvem ahir. Bona notícia, per cert, perquè avui hem sabut que s'ha quintuplicat l'assistència de persones que han anat a donar sang del grup 0 negatiu en diferents centres. Ho he vist avui a TV3.
Molt bé. Sí, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya durant aquests dies ha fet una crida perquè es facin donacions de sang del grup zero negatiu. De fet, les reserves estan molt baixes, només hi ha sang disponible per pocs dies. Quan n'hi hauria d'haver per una setmana com a mínim? Aquest grup sanguini és un grup universal. Andrea, bueno, que encara no sabem de quin grup és, perquè... S'haguéssim de saber, no m'he preguntat gaire. I no ho sap, té més informació de tot el tema.
Durant l'estiu s'ha de tenir en compte que la sang és molt necessària per atendre emergències i accidents, però, com acostuma a passar durant l'estiu i durant les vacances en general, acostuma a baixar molt el nivell de donacions perquè la gent marxa de vacances. Des del Banc de Sang i Teixits de Catalunya han fet aquesta crida perquè es facin donacions del grup zero negatiu o RH negatiu, perquè és un grup universal que es pot aplicar a qualsevol malalt, per tant, és molt necessari tenir aquesta sang a les reserves.
I des del Banc de Sant i Teixits asseguran que a Catalunya hi ha 400.000 persones que són zero negatives i que estan en edat de donar sang, però que només 18.000 d'elles són donants. I un dels objectius del Banc amb aquesta campanya és que els donants de zero negatiu animin a familiars seus perquè molt probablement també tindran aquest grup sang quini ja que és hereditari.
5 i 16 de la tarda, per cert, un aplaudiment a l'equip musical de la penya del morro, que ha posat per ambientar aquesta notícia la banda sonora, la sintonia karaoke, de la cançó Dràcula Yeye. Sí, que no sé si la coneixeu, coneixeu la cançó? No la coneixeu? Jo no la coneixia. Ha sigut la...
A si la podem buscar, companys, perquè és una cançó... Has estat fi, eh, aquí? Com? Sí, és una cançó digna d'admirar, com deia aquell. Interpretada per Andrés Pajares. Que dius. Sí, mira, aquesta és aquesta, eh? Ojo, document històric de... Em sembla que és d'una pel·lícula? O no sé si directament és una cançó. Marta salió de paseo por el campo.
Sorprendió-la una terrible tempestad. Sorprendió-la, sorprendió-la. Un viejo caserón apareció ante sus ojos en la luz de un relampa. Era el castillo del conde Drácula. Corrió hacia él, empujó el pesado portalón. Tot això per parlar de donació de sang, eh? Ojo el lligam que han fet aquí els companys musicals. Y allí en el último peldaño...
Estaba el conde Drácula que le decía, oye chiquita, que gozada, enxufa el tocadiscos y vamos a bailar. I ara no t'ho perdis, que ve el millor de tot, la lletra del Drácula Gege Andrés Pajares.
En fi, una cançó que no ha tingut el reconeixement històric que mereix el Dràcula Lleguer.
Ja ha quedat clar. Dràcula o Dràcula? Dràcula, crec, eh? Molt bona rima, eh? Passem a l'agenda del cap de setmana a Sant Just. Comencem parlant del concert de jazz que avui a les 10 de la nit hi ha al Parc Maragall.
Avui actuarà en el grup de Nois Pastorius Project, que toquen jazz funk. Els integrants són Alan Flip, el sexual, Vilfred Terrales la trompeta. Ah, perdona, el què? Alan Flip, el saxo alt. Ah, el saxo alt. És que havia entès el sexual. Arrelflip, saps? Que no parlo bé. Vindrà el sexual Arrelflip. Tanceu les portes i les mosses de Sant Just.
Doncs i ell toca el saxo alt, el Confred Terradas toca la trompeta, el Bel Comaleras el saxo tenor, Olivier Jambuà la guitarra elèctrica, Alex Molas el baixa elèctric, José Carlos la percussió i Christian Boguslavski a la bateria. És un concert gratuït i comença avui a les 10 al Parc Maragall.
Bé, atenció, perquè demà també hi ha més actes a Sant Just d'Esbert d'agenda, com per exemple el sopar del barri Centre. Més de 240 persones ja han confirmat la seva assistència, ens han trucat una a una aquí al programa, ens han dit jo aniré, d'acord. Aquest matí encara quedaven alguns tiquets disponibles per anar-hi. Si voleu, 14 euros adults, 7 euros menors de 12 anys, tot això al gran sopar del carrer Bona Vista, que estarà tallat demà,
El vespre, si heu de moure'us per l'interior de Sant Lluís, que us sapigueu. Sí, el tope que posen des de l'organització és 250-260 persones i aquest matí, com deies, quedaven alguns tiquets encara a la granja de Carbonell. El sopar es farà demà a les 9 al carrer Bonavista, davant del mercat, fins al carrer Marquès de Monistrol, un sopar on hi haurà pam, tomàquet, embotits, beguda, coca, postres, entre d'altres, i després hi haurà festa i ball amb un DJI.
Per sempre i sempre serem la veu Catalunya. Per sempre i sempre... Un himne que l'anem reciclant aquí al programa. Si no ho fos per nosaltres, aquest himne ja estaria en desús. Va ser durant unes eleccions de Convergència i Unió i ho fem per parlar d'un acte d'aquest partit polític i de la seva secció local aquí a Sant Just d'Esbert, concretament el Caminabarris. Sí. Yeah, el Caminabarris. Qui és això del Caminabarris que proposen des de Convergència i Unió?
Doncs és una mena de passejada que fan alguns integrants de l'Agrupació Local de Convergència Democràtica de Catalunya. I alcohol? És com una mena de... És al matí. Ah, és al matí. És hora d'esmorzar. És a esmorzar, ja, però que no és un tascavars, no? No, no hi ha.
No, la idea és anar per diferents barris de Sant Just per recopsar queixes o suggeriments dels ciutadans de la zona per millorar diferents aspectes del municipi. Ah, molt bé. I demà toca la zona de la vall i Can Candeler. Però què, van tots com amb tromba? O sigui, són desenes de persones amb enganxines de convergència. Escolta, senyora, què? Quina por, agafant-te pel carrer. Què tal? Què municipi? I tu ets parlant com l'Artur Mas, no? Ei! La veritat és que no he estat mai en un d'aquests camins a barris popular, però m'ho imagino que serà això...
S'ha d'això, eh? Parlant com l'Arturma... Ei, senyora, què tal? Com va fer tot aquí? Sí, doncs la trobada serà, per si voleu anar-hi, a les 11 del matí, al Passeig de la Muntanya, als Horts Municipals de Can Cardona. Demà? Demà al matí. Molt bé, doncs, Andrea, moltíssimes... Moltíssimes gràcies.
Descansa? Et noto tocada avui, Andrea? Sí, ens fan. Una mica, o sigui que relax, cap de setmana, té crisi i dilluns ja hi tornem. Si voleu saber més coses de Sant Just, ara mateix a radiodesverm.com tota la informació que vulgueu i a partir de les 7 al Sant Just Notícias Edició Vespre, un programa que per cert jo no em perdo mai. Ah, que bé. Ho escoltes que vegades ho dic això o no? Sí, sí, sí. Ah, va, va. A vegades cada tarda, Jordi, per com ja. Després no l'escolto mai, però bueno, sempre queda bé.
Jordi, per favor. Ai, ai, ai. En fi, que vagi bé, Andrea, gràcies. Bona tarda. 5 i 22 de la tarda, d'aquí uns moments amb el Jordi Roca, que ja el tenim aquí a l'estudi número 1. Jordi, què tal, com estàs? Molt bé, bona tarda. Bona tarda, parlarem de cinema. Quina és la pel·lícula que ja esperem en Candeletes d'avui? Ara meves, no?
Aquesta i una altra. Home, aquesta és bona. Aquesta és bona, però jo també en tinc una altra menys comercial i que també pot estar bastant bé. Quina, quina, quina, quina? La de Keep on the Light. Keep on the Light? Sí, m'entén, té la luz. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1 Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu.
Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalniu.com. Restaura en el niu. Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits.
Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
5 i 25 de la tarda, comentem les estrenes del dia d'avui amb el Jordi Roca. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Perquè em fa gràcia amb el to que ho has dit avui, Jordi. No ho sé, ho has dit molt sèrio. Home, és un to èpic. És un to transcendental. I un to d'anar per feina, perquè s'estira el temps de sobre. Comencem per la primera pel·lícula que avui s'estrena. Ara me ves un thriller del director Louis Le Terrier. Aquest és el trailer. No entra el trailer? No tenim el trailer? Molt bé. Molt bé. Aspetta.
Mira que anava tot bé, saps? Vinga, pim-pam, presentes, pum, no sé què. Sempre hi ha alguna cosa que... Quan vulgueu, ho poseu, eh? Jo estic aquí... D'acérquense, porque cuanto más cerca estén. Ah, és la de la màgia, no?
Bona nit.
¡Mato! ¡Las manos a la vista! ¿Puedes explicarme cómo llegasteis de Las Vegas a París en tres segundos? ¿Cómo lo llaman los niños? ¡Oh, magia! ¡Millato de mierda! Primera regla del malo. Ser siempre el más listo de la sala. Su banco fue una distracción. Para preparar el auténtico truco. Desenmascarelos y destruyalos. Espera, espera. No capta nada.
Vale, gracias por el retraso.
Doncs aviam, aquest es tracta d'un dels films d'estrella d'aquest cap de setmana, sobretot per l'elenc també, perquè el protagonista, si us en recordeu, és el de Facebook, el Jesse Eisenberg. Sí, molt maco aquell actor, que es va portar una gran sorpresa quan va anar l'Hormiguero, no va entendre res, i després se'n va anar el Conan O'Brien, em sembla, a Estats Units, un presentador de Late Night, i li va dir que els d'Espanyols estan fatal. No m'estranya, jo hauria dit exactament el mateix. També el protagonista és el Mark Ruffalo, el Morgan Freeman i el Michael Caine.
En aquest cas, l'argument de la pel·lícula és senzill, però tot i així és creatiu, jo trobo que està molt bé, i és els quatre millors mags del món, es fan dir els ginets de l'apocalipsi, els quatre ginets, i el que es dediquen és, com que estem en un context de crisi, on els bancs, els polítics, etc. ens han robat a tots, doncs ells
Durant cada espectacle de màgia asseguren que en aquell mateix moment estan entrant a un banc qualsevol i agafen els diners i els reparteixen. Però això no és possible. És una mica Robin Hood, no? Sí, és Robin Hood però a la moderna. Sí, a la moderna amb quatre persones, quatre mags, tres nois i una noia, que durant l'espectacle o durant el xou van fent trucs espectaculars i a part entren a un banc i després et comencen a tirar els diners...
perquè creuen ells que s'ha de fer justícia. Té bona pinta, aquesta pel·lícula? Molt bona pinta. A més, el Morgan Freeman, diguéssim, fa la part dolenta, és a dir, és el policia de l'IFBAI que ha d'intentar investigar què és el que passa i com ho fan. Home, i Michael Caine, eh? Un dels grans, i tant. Bé, doncs, ara, meves, eh? Recomanació de la setmana d'aprendre del morro. Passem ara a la següent pel·lícula, Expediente Warren, The Conjuring, un film de terror basat en una història real.
Me ha pegado a su familia. Padre, nunca hemos visto algo así. Voy contigo. Y hablar, no puedo perderte. ¡Lorraine! Una señora con un camisón sucio si me aparecen sueños. Está de pie delante de la cama de mi madre.
¿Quieres verle? Sí. Cuando pare la música, le verás en el espejo detrás de ti. Hòstia... Jo estic cagat ja, eh? Ai! Bé, aquesta pel·lícula és de terror, The Conjuring, que també té bona pinta pels amants d'Agenja. Sí, avui tenim una mica de tot, eh? Tenim sis pel·lícules de sis genes diferents. En aquest cas, aquesta és la pel·lícula
De terror, els elements són els mateixos de sempre, els prototípics, és a dir, l'aïllament, una casa aïllada, una família que compra aquesta casa i uns esperits que apareixen en aquesta casa. Serà per això que, diguéssim, els casafantasmes, d'alguna manera, o experts paranormals, Ed i Lorraine Warren, aniran a aquesta casa a veure què és el que passa. La cosa que per mi té de potser innovadora o que sí que m'atrau de la pel·lícula és que
la va intercalant les imatges amb el testimoni representa real de les persones que van viure en aquella casa i per tant això ho trobo interessant introduir-ho dins de la pel·lícula i també et fa que agafis més por perquè penses que això ha passat realment i que sigui més realista aquesta estrena també té bona pinta crec que les d'aquestes setmanes han pujat una mica el nivell jo fa un parell de setmanes que ja ha donat com un gir les estrenes que comencen a ser més interessants va més al cinema més degust sortir
En fi, The Conjuring, pel·lícula de terror. Passem a la següent que també comentem avui. Lleva-me a la luna, una comèdia romàntica francesa dirigida per Pascal Chumel. Jo aquesta pel·lícula... Escoltem el tràiler i ara en parlem. Perquè no ho fes aquesta cara. Te prometo que no te arrepentirás. Hay que hacerle frente. Lo he visto en un documental de la BBC.
Pero lo he estado pensando y debo ser yo quien ser. ¿Todo bien? Genial. Madre mía. ¿Le doy otra cita, señor Bertín? Adiós. Adiós.
A veure, amb molta rissa, a mi no m'ha fet el tràiler, perquè l'hem escoltat, i suposo que és de més gags visuals, no, Jordi? Sí, exactament. En aquest cas, com tu molt bé has dit, és una comèdia romàntica, ens narra la vida de la família Lefebvre, que té una maledicció. Perdona? Lefebvre. Lefebvre.
Sí, que té una maledicció a sobre i és que tots els seus primers matrimonis acaben amb divorci o separació. Aleshores, la de Ian Kruger, que és la protagonista d'aquesta pel·lícula, està amb el seu nòvio tranquil·lament i dius, oh, doncs em vull casar. Però, clar, ella sap que si es casa, el matrimoni anirà malament. Total, que amb la seva millor amiga idea un plan. Quin és aquest meravellós plan? Doncs...
en conquistar un altre home, casar-se amb ell i al cap de dos minuts divorciar-se. Molt bé. Pobre home, no? Sí, és l'hombre objeto totalment. Per cert, parlant d'aquest tipus de relacions, ahir vaig anar a veure una pistola en cada mano a un cinema a la fresca determinat i que no l'havia vista, del Disney pel Cesc Gai, amb actors de primera línia, d'Ord Fernández, de Luis Tossar, en fi, la cara de Segura, etcètera, etcètera. L'heu vist, vosaltres?
No, doncs jo li digues no, això és la ràdio, això és la ràdio, s'ha de parlar. I això és un micròfon i això són els auriculars. I la llum aquella blau què és? És la webcam de Radio Asburn. No, no, no, però hi ha molt poca gent avui. Com és tu, baixa l'audiència. No, doncs vaig anar-la a veure i escolta, els homes ens deixen de volta i mitja, eh?
Sí, tracta de totes relacions de gent... Home, per alguna cosa es trac. Si no aprofitis tu ara aquí, si no has vist la pel·lícula. Però quedem molt malparats, eh? Una mica com aquest idiota que el fan casar i els dos minuts el deixen.
Sí, exactament Ja veurem com acaba la pel·lícula S'enamora No ho sabem Jordi, aneu-la a veure, ja veurem què passa Alguna cosa més sobre aquesta pel·lícula Una comèdia romàntica pels amants del gènere Doncs que la vagin a veure Passem ara a la pel·lícula El último Elvis Ens arriba directament des d'Argentina Un drama, ja us ho dic ara Dirigit per Armanda Bo Què passa? És Argentina, la més lenta
Hòstia, el gran Elvis, eh? ¿Nunca sentiste que habías hecho todo en la vida? ¿Habías triunfado en todo lo que te propusiste hacer? ¿Quién es el protagonista que se va a passar per l'Elvis?
Jo pregunto coses i la gent no em respon. El que canta és l'actor, és el protagonista i que ho fa, jo crec, força bé. Està cantant en té bastantes. Què treballa? De imitador d'Elvis Presley?
Sí i no, és a dir, va més enllà de tot això. El que ha enredat aquesta pel·lícula és la vida d'un home que realment es creu que és la reencarnació d'Elvis Presley. Això és una mica dramàtic, com dius tu, no? Home, sí, és un drama, la pel·lícula. I ridícul, i ridícul.
Home, sí, és d'aquelles persones que la veus i fa paneta perquè dius pobre, no? Per això em porto aquesta música com de pena. Algú li hauria de dir, no? I que és de l'host aquesta música, molt maca, m'agrada molt. Molt bé. Home, del mal que... I aquí no. Ah, Janino, aquest, perfecte. Molt bé. Doncs... No, això que us deia, que m'estàs distraient, sí, que l'home aquest es creu realment... Sóc jo tocant, eh? Sí. El piano aquest estic tocant, jo he presentat el programa. Però treu la música, que és molt maca i em distreu, home, canviarà, clar. Ah, va, va, va.
Bé, l'home aquest això, que es creu realment que és l'Elvis Pressler, té una filla a la que no li fa gens de cas, que viu amb la seva mare i arriba l'edat exacta en la que l'Elvis es va morir. Aleshores, clar, ell agafa la disjuntiva i va dir, hòstia, aviam si jo també em moriré ara. El que passa és que, per una circumstància que no revelarem, s'haurà de fer càrrec de la seva filla i
començar a conèixer ell mateix tal i com és. No com és com a Elvis, sinó com és com a persona. Aquestes trames argentines, no? Recargolades en aquesta vida. Home, és greu, eh? Una persona que es cregui que és una persona que no és i que no es coneixi realment a si mateix. Això se'n diu bogeria. Una malaltia patològica, no? O mental. Podria ser. Aleshores, el que ens narra és aquest viatge en què el destí li farà escollir quina és la vida que finalment vol triar. La de l'Elvis o la seva?
Toco bé el piano. T'has fixat? Soc jo, eh? És molt maca aquesta ensa. A mi m'agrada molt. Ploraràs? No. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, Keep the Lights On, que segons tu, Jordi, també és una de les pel·lícules de la setmana. Un drama per parlar del nou film de la directora nord-americana Ira Sachs. I love you.
Very much. Yeah, yeah. And you're my best friend. I admire you. Un trallet en anglès, Jordi. Sí, ok. No, no, no. Les està entenent bé, Jordi. Si no parlesis... Let it be, let it be. Very loving. Very loving, yeah. Ui, música de Damien Reis, em sembla això. Are you leaving? Are you leaving? Yeah. Yeah. Yeah. No, what the fuck? Lol. So what do you like?
Lawyer és advocat, sí. Sí que és un advocat de Random House del sud de California. Random House vol dir casa aleatoria. No!
I ara li està dient si vol tenir sexe i li diu que no. Oh, però per què no? Perquè no era el moment. Bé, aquesta pel·lícula, com dèiem, és un llarg metratge que pretensi la crònica del viatge emocional de dos homes, de dos homes, eh? A Nova York. Senyor Guillem posa dolç. Que a través de l'amor, l'amistat i l'addicció el, també, eh, Jordi? Sí, l'addicció el posa també, no? No, no.
Aviam, aquí hi ha una reta, no és directora, és director, l'Ira Sachs és un home, i de fet la pel·lícula té bastants tints autobiogràfics. És una pel·lícula que se surt del circuit comercial, cosa que no acabem d'entendre gaire bé el per què, i se'n va, diguéssim, a un circuit més independent del cinema més índie. Ens narra això la relació amorosa entre dos homes durant deu anys, una relació tormentosa, amb molts alts i molt baixos,
i en els que hi tindrà molt a veure el tema dels diners, les drogues i el sexe. Jo suscrito aquí una mica les paraules que volia recalcar que deia avui, bueno, escrivia el Javier Ocanya al País, que no en tenia com aquesta... Oh, oh, quina cita, a veure? No, el Javier Ocanya, del País no, perquè llegia la crítica, jo m'informo per venir aquí. Ah, és un crític gent de maturació, que no sabia què era.
I deia que aquesta pel·lícula realment ha estat molt premiada en molts festivals com el de Berlín, el de Canes, etc. Millor pel·lícula de temàtica gai al festival de Berlín, millor pel·lícula de festival gai i lésbic de Los Ángeles, primer el millor director i el millor actor en les gais cinema 2012, etc. Clar, el Javier Ocanya el que venia a dir és precisament avui en dia, que més o menys podríem dir que està normalitzat aquest tema perquè hi ha d'haver-hi una especialitat...
de premi, en plan, la millor pel·lícula gay, no té cap sentit. Vull dir, si hi ha qualsevol altre... Sí, però també hi ha el de Berlín, també hi ha el de Canes, etcètera. El festival de Berlín vol dir que té una part de temàtica gay, no? Exactament. O sigui que aquesta història no competeix amb els altres drames romàntics entre un home i una dona, cosa que no s'entenia. És més, tampoc s'entén que aquesta pel·lícula estigui en el circuit independent quan ja algú es van sent amb la noche, en el 85 sí que s'entenia que fos una pel·lícula, per aleshores, tumultuosa...
Però ara, sincerament, home, no ho sé. Que per cert ja va passar això amb el Behind the Candelabra, que és la pel·lícula més vista de l'HBO,
del Sodeberg, que cap distribuïdora la va voler comprar, ja ho vam dir aquí, i es va haver d'estrenar a un canal temàtic. 5 i 40 de la tarda, d'aquí uns moments repassarem històries de personatges de la història del cinema, com avui Greta Garbo, John Wayne o... Tinc per aquí, eh? Aba Garner amb la Cristina. Abans, però, s'incorpora el senyor Benito a la tertúria del cinema. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Fica una mica, eh? Tenia gana... Què diu?
Què diu? El micròfon. És auricolat. Ah, val, que està molt al baix i sal. Escolti, què? Està parlant el Jordi fent un discurs molt bonic. Vostè aquí ja interrompint, què vol? No, és que volia fer una pregunta al Jordi. Per què quan ha dit els 85 m'ha mirat a mi?
Què ha sigut aquest acte de reflexa? Què he volgut dir? Perquè recordava... No, perquè recordava la data que es va jubilar vostè. Llavors era... Recordant que era la data de la seva joventut. No, no, no. Arricli-ho. La seva joventut va ser, em sembla que... 85, abans de... Ah, no, sí, tant. La 85 era la teva, no, Jordi? No, no, tampoc. Avui no encertes ni una, Jordi. Va, passem a l'últim tràiler que comentem, que també s'estrena avui. És un film pels més petits a la casa, com el senyor Benito. Es diu...
Zarafa. Zarafa. ¿Qué es la animació? Visca. Guay. Sí, qué guay. Para liberar a su país. Para liberar a su país. Venga, la vida Zarafa, la primera jirafa de Francia. Y Zarafa debía ser un regalo. El reino de Francia no es un zoco. Pues devuélvanos a Zarafa. Un regalo es un regalo. ¿Qué?
I Seraphà. Seraphà i jo. De los creadores de... Pixar. És de Pixar? No, no, no és de Pixar, eh? Això és el tràiler de tota la pel·lícula, eh? No, no, això és el tràiler. No, però està molt bé, eh? Aquesta pel·lícula, com a mínim, jo no he vist cap animació, eh? Ni cap dibuix, ni quina és l'estètica, però el tràiler m'ha agradat.
Sí, en aquest cas ens narra la història quasi incrementable d'amistat entre una girafa, que es diu Zarafa, perquè en àrab girafa es diu així, Zarafa, i el Maki, que és un nen d'una aldea d'Egipte de 10 anys, que bé, li promet a la mare de la girafa cuidar-la sempre. Què és el que passa? Cal passar d'Egipte per tal de demanar l'ajuda al rei de França, perquè té una sèrie de problemes al seu país, li envia com a regal aquesta girafa. I aleshores el nen decidirà
anar amb ella i ordir un pla per poder tornar-la a casa seva amb la seva mare. Molt bé, doncs la pel·lícula familiar de la setmana. Passem ara a notícies del cinema. Bé, què passa? Ah, sí, que Dead Space salta a la gran pantalla. Doncs sí.
Sí, exactament. Ja fa anys que es va dir que el videojoc de T-Space tindria una versió cinematogràfica. Per tant, a quin videojoc és aquest? Ara ho explicaré. És que avui estàs molt impacient. No sé si tens ganes de matxar cap de setmana o què és el que passa. No, és que m'havien dit que avui era l'últim programa de la penya del morro de temporada i al final resulta que no. Que estem fins al 31 de juliol. Ah, molt bé. Sí, sí.
Bé, la novetat, diguéssim, és que finalment, com es diu, l'Electronic Arts, que és la que va fer el videojoc, serà també la que l'adapti a la gran pantalla. De què va el joc? Ara, ara, ara. És una nau minera que contacta amb un misteriós artefacte instant en el qual s'interrompen totes les comunicacions a la Terra. Imagina't que ja no tens WhatsApp ni tens res.
Aleshores, l'enginyer... Drama, és un drama, eh? Sí, per això t'ho dic. L'Isair Clark, que és un enginyer, serà enviat a reparar-lo trobant-se en un paisatge de Sabado, i és que tota la tripulació ha mort a causa o a consagüència d'uns alienígenes. Bé, aquesta pel·lícula que ja veureu quan arriba, Dead Space, del videojoc a la gran pantalla, que n'hi haurà bastantes, no?, els propers anys. Sí, ja ho hem anat durant tota aquesta temporada, que deu ni d'hores que vindran. Qui vindran? Los Sims? No. No, Los Sims no, eh? Angry Birds.
En fi, parlem d'una altra notícia La sexualitat de Dustin Milligan Qui és aquest home? És un actor Un actor, eh? Que sol fer tiburó en la pressa, no l'has vist? Tiburó en la pressa? No, no, no Diu que farà una pel·lícula que es diu jo Perdoni, a quina secció del videoclub va vostè? No, que si es va estrenant aquesta A quin prestatge hi va? No, la pel·lícula que farà es diu jo Ell, ella Sí
Coincidint, hem recalcat aquesta notícia perquè l'hem sabut avui justament quan s'estrena aquesta pel·lícula que parlàvem abans, Keep on the Light, i és que el guionista Max Landis, que per qui no sabia qui és el guionista de la pel·lícula Crónica, el debutarà com a director, és a dir, es passa a dirigir una pel·lícula que serà una comèdia on els tres actors, el Destin Milligan, la Lucky Bracey de G. Joe i Emily May de Bajo Amenaza, protagonitzaran una crítica sobre la identitat sexual de cada un d'ells.
Molt bé, alguna cosa més sobre aquest tema? No. Atenció perquè Forbes, ja sabeu que és una revista que es dedica a crear llistes, ja tenim, ja ens ha arribat la seva nova llista de gent popular. No, no, no, no. La popular llista. De què? Dels actors més rics. Ah, sí.
durant l'últim any. Posem molt titular, això. Els actors més rics de Forbes. Forbes publica de nou la seva popular llista. No la llista popular. És que Forbes publica moltes llistes. Bé, doncs els actors més rics de Hollywood.
Una llista que ja, com el seu nom indica, ja fa ràbia de per si, eh? El Forbes aquest, la seva dona, el deuria d'enviar cada dia al súper, no? I per això es va acostumar a fer llistes. Que no és el que fa les vinyetes del país. No, no, no. Aquell és el Forges. Ah, és el Forges. Atenció, perquè en primera posició tenim el... Ja fa ràbia de per si, perquè és guapo i treballa molt.
I és molt ric, ara. Robert Downey Jr. El millor pagat de Hollywood. No el millor pagat, la persona, l'actor que... Durant l'últim any, del 2012 al 2013, més diners ha ingressat. En aquest cas, 75 milions...
i el que ha fet més ric el seu camell. Segurament. Quin camell? No ho sé, senyor Beté. Tu digue-li que sí. El Downing Journey aquest era famós perquè tenia molts problemes amb els elements estimulants. Però ara ja deu estar bé. Deu estar bé, ja. Amb les substàncies estimulants. Escolti, ara deu estar bé, ja. Sí? Sí, home, s'ha curat la seva adicció, segur. Però ara hi venia, eh? Va bé.
Escolti, parlem de més gent que està en aquesta llista. Sí, en la segona posició a mi em sorprèn Channing Tatum, que és el guapo de moda, que el recordareu per la pel·lícula Gijou, La vengança. No, perdona, jo no. No has vist la pel·lícula Gijou? Si és la pel·lícula prototípica que t'ho aniries a veure. Però què dius? I tant, pel·lícules barates d'accions. Fes 60 milions va guanyar en tercera posició el Hugh Jauman i en quarta el Mark Wahlberg.
I bé, ja està, si vols continuem dient, però n'hi ha molts, eh? Atenció perquè es prepara la seqüela de... Es prepara la seqüela de... No surt a la llista. Es prepara la seqüela de The Conjuring. Sí, és una estratègia que venim veient durant les darreres setmanes perquè justament aquesta pel·lícula s'estrena avui i ja sabem que tindrà una segona part. Per què? Doncs perquè els analistes nord-americans han tornat a dir...
que aquesta pel·lícula durant els tres primers dies obtindrà més de 20 milions de diners a les taquilles ja, però és una estratègia que durant els dos últims mesos s'està repetint bastant. Per tant, la major New Line Cinema ja ha dit que hi haurà una segona part. I atenció, acabem amb la notícia de Jessica Chenstein, que compartirà amb Javier Bardet en pantalla en la següent pel·lícula que estan preparant. Doncs sí, tots els fans d'aquesta actriu estem molt contents de saber que té un nou projecte i en aquest cas, home, i tant...
Tu ets molt fan sempre de les coses, no? Quan tu ets molt fan, sempre... Home, s'ha de dir. I tant, doncs bé, que compartirà pantalla amb el Javier Bardem amb una pel·lícula que dirigirà el G.C. Chandor, que és el director de Margin Call, però encara no sabem absolutament res del guió de la pel·lícula, només que començarà a rodar-se el mes següent. Fantàstic, Jordi, moltíssimes gràcies. Passem ara...
A un dels espais més esperats per tothom, que és el de la història... Que, Cristina, sí, sí, sí, la gent l'espera molt. Jo l'espero cada setmana. Ai que sí, ai que sí. Home, i tant. Tot això és cultura. Per parlar, sí, d'avui, tres personatges de la història del cinema, el senyor Benedito.v, Greta Garbo, John Wayne i Abba Garner. Comencem per la primera.
Era Greta Garbo, se l'anomenava La Divina. Va néixer l'any 1905 i van morir l'any 1940. Fascinant, misteriosa, captivadora, així és ella. La Divina, una de les actrius més legendàries de la història del cinema. El misteri que li va donar el seu personatge la va fer encara més atractiva de cara al públic que la veia com un objecte tan bonic com inaccessible. Una mica com tu, Cristina.
Tot i això, la Metro Colwyn Mayer va aconseguir arribar i instaurar, gràcies a ella, l'Star System. Podríem dir que ella va ser la primera actriu del ja anomenat Star System de Hollywood. Es deia Greta Lovisa Gustafsson. Va fer bé de canviar-se el nom, Greta Garbo. I va néixer el 18 de setembre de 1905 a Estocolm. El seu pare va morir quan ella tenia tan sols 14 anys i, degut a això, va haver de començar a treballar a uns grans magatzems.
on al poc temps es veu que la van escollir com a imatge per fer les campanyes publicitàries justament d'aquests magatzems. Quan la seva foto es veu que va aparèixer als diaris amb aquesta publicitat, doncs la van escollir per fer un curtmetratge per la mateixa cadena i posteriorment per sortir ja en altres curtmetratges no de tema publicitari sinó ja del món cinematogràfic.
En quant a la seva vida personal, es va prometre que mai es casaria i així ho va fer, cosa que va provocar que els mitjans publiquessin rumors sobre la seva bisexualitat. Tot i la seva solteria, va tenir diferents idyllis amb homes, un d'ells, John Gilbert, amb qui va decidir casar-se, però...
Es veu que al final es va penedir i no es va presentar el dia de la boda. Ah, molt bé. Sí, el va deixar plantat. Tot i el seu èxit, es va retirar amb 36 anys i es va aïllar al seu apartament a Nova York fins que va morir el 15 d'abril de 1990 amb 84 anys. Sí, dels 36 als 84 anys va estar aïllada al seu apartament de Nova York. Quines són les pel·lícules més importants que va fer? Doncs Anna Karenina, La dama misteriosa, El Beso o Matajari són algunes d'aquestes pel·lícules més destacades.
i podríem dir d'un total d'unes 32 que va protagonitzar aproximadament. Va ser nominada quatre vegades com a millor actriu per l'Acadèmia Americana del Cinema però no va guanyar cap d'aquestes vegades. Tot i això sí que un any més tard...
va ser guardonada amb l'Òscar Honorific, que va rebutjar i no va recollir només pel fet que no volia veure-li la cara a ningú. Aquesta dona no... Peculiar. No hi tocava gaire, no? Va deixar el seu marit a l'altar, va dir que no volia un Òscar Honorific, no li anava al compromís, veig.
Com a curiositat, destacar la seva relació entre ella i Dietrich, Marlene Dietrich. Marlene, que ja vam repassar, se n'ha repassat. Sí? Qui la vas repassar? Jo l'he repassat, vaig anar a París. Tu no l'has repassat. Doncs resulta que deu ser que no es portaven bé, no es quellen bé entre elles, i es veu que quan es trobàvem en actes promocionals o on sigui, no es saludaven.
fèiem veure com si no es coneixien, fins que una vegada Orson Welles les va presentar al 45 i a partir d'aquí evidentment no podien obviar-se. De totes maneres cal dir que abans d'això quan ja eren jovenetes va resultar que van treballar juntes a una pel·lícula muda a partir de la qual van tenir una relació que va acabar malament
I d'aquí que és que Garbo es va sentir maltractada i burlada per Marlene Dietrich i totes dues s'evitaven una mica, fins i tot quan ja es van fer famoses. I si et sembla, Jordi, acabem el recordatori d'aquesta misteriosa vida que va tenir l'actriu amb una de les seves frases més curioses. La vida seria meravellosa si només sapiguessin què fer amb ella.
Això... Ja es veia, aquesta dona... Queda clar, no? No tocava aquesta dona, eh? Ella no sabia què fer amb la seva vida. No, no, ja ho veiem. En fi, doncs ja queda arxivat per la història. Greta Carro, passem ara a un dels altres mites. Senyor Benito, posis el barret de cowboy perquè parlem de John Wayne.
Ja veurem quina és la frase mítica de John Wayne al final de la seva biografia, perquè va néixer l'any 1907, va morir l'any 1979, el coneixien com el centaure de l'oest.
Tot i no ser un galant ni un actor molt versàtil, només cal veure la mateixa expressió que posava sempre. Era flexible, eh? Sí? Inflexible, vull dir. Era de vidre, era un dio. Ningú com ell interpretava aquell heroi dur, íntegra i solitari que cavalcava per les praderes del lluny a oest. Actor més conegut com el duc, sobrenom que el va acompanyar des de petit, va aconseguir ser un símbol del western, quan la majoria, doncs, entre les pel·lícules fetes per John Wayne i la resta, hi havia molta...
Molta diferència en aquell moment, senyor Benito. Vostè se'n recorda? I tant. Va aconseguir diferències, fa molt. Sí, obri les seves orelles que ara escoltarà com va començar tot. El que sona és l'Àlamo, eh? Sí, senyor. Una pel·lícula que també va protagonitzar. La protagonitzava ell amb el Richard Widmark i diversos més.
Marion Michael Morrison no és una noia, és el nom real de John Wayne és que els noms, Déu-n'hi-do no m'estranya que se'ls canviessin va néixer el 26 de maig a 1907 a Winterset després de no fer carrera a l'Exèrcit va ser quan va entrar a treballar com a productor a la 20th Century Fox i uns anys després ja va començar a fer diverses aparicions a la gran pantalla tot i això no va ser fins a 10 anys més tard quan va protagonitzar el seu primer èxit que era la Diligència
Però no va ser encara fins més tard, uns anys després, quan va començar a fer algunes interpretacions variades i, finalment, Wayne es va situar com a la gran figura del Wainster. I així va ser fins que va morir de càncer l'11 de juny de 1972, tan sols dues setmanes després de fer 72 anys. Respecte a la seva vida privada, destacar que Wayne es va casar tres vegades, va tenir set fills, quatre fruit del seu primer matrimoni i els tres darrers fills eren de les
tercera i darrera dona que va tenir. Algunes de les pel·lícules més imprescindibles que podem destacar seves serien La diligència, Río Rojo, El hombre tranquilo, El álamo, Atahari o El día más largo. A banda d'aquests èxits, també va ser reconegut com a millor actor amb un Oscar i un Globus d'or i va rebre el premi Cecil B. de Mil, que recordem que és el premi que reconeix el recorregut de la persona.
Com a curiositat, destacar que els seus inicis van ser una mica desafortunats, ja que en un rodatge de John Ford, el director, es veu que estava preparant un decorat i ell portava unes oques a escena que se li van escapar. Es veu que tothom es va posar a riure i el van veure corrent de les oques, va ser molt graciós. Reien de John Wayne, ojo, eh? Sí. Per això va agafar la pala a llet. Sí, sí, clar.
I tothom reia, evidentment, perquè va ser molt graciós veure com intentava agafar les oques, tothom menys el director que va haver d'aturar l'escena, que estava sortint molt bé i evidentment el va esbroncar. Tot i això, a partir d'aquell moment, Ford es va començar a fixar en ell fins al punt que el barri va convertir en un ídol de masses. I potser podem acabar amb una de les coses que va veure Ford en ell, que va ser el que precisament John Wayne deia, no?
La frase de John Wayne era... Jo no actuo. Reacciono.
Fela, eh? Fela, eh? Vostè que és actor, faci la seva. Faci la seva. Jo reacciono també. Bé, en fi, d'en John Wayne. A cada rèplica una reacció. Jo estic prenent bona nota dels grans artistes de Hollywood. Jordi Domènech no m'agrada com a nom. Em diré Jordi Wells, a partir d'ara. I ja em prepararé una frase per les...
per la setmana que ve. Jordi Dom té més ganxo, no? Jordi Dom. Jordi Dom. No sembla domèstic. És el meu Twitter. Per això. Jordi, d'estar per casa. Escolta, quedem 3 minuts per acabar i ho fem parlant d'una altra personatge mítica. Aquesta sí que és el pòdium dels pòdiums. Abba Garner. Va néixer l'any minut. Escolta, no comenci ja a tocar-se. Cap li fa ombra, per favor. No, escolti, tindrem temps, sinó...
Va néixer el 22, va morir el 90, l'animal més preciós del món. Així era com la coneixien els seus admiradors, com el senyor Benito. Sens dubte tenia un estil que deixava perplex a qualsevol i Hollywood ho va saber aprofitar. Abba Garner, però, era molt més que una cara bonica. Tenia una forta personalitat, un gran talent com a actriu, que no sempre va ser tan utilitzat com la seva bellesa.
El 24 de desembre de 1922 neix a Califòrnia del Nord a Balavínia Garner, la petita de sis germans. Es va donar a conèixer de casualitat quan va anar a visitar la seva germana i el seu marit fotògraf que es veu que li va demanar si li podia fer unes fotografies que posteriorment exposaria a la seva tenda.
De casualitat, un buscatalents de la Metro Golden Mayer va decidir posar-se en contacte amb ella i en tan sols dos anyets va començar a protagonitzar papers a diverses pel·lícules fins a arribar a ser considerada una de les més grans del segle XX, fins i tot. A la seva vida privada va protagonitzar també tres matrimonis, el darrer que va durar sis anys amb Frank Sinatra i diversos idilis escabrosos i a la pública diverses pel·lícules. Per exemple, algunes d'aquestes serien...
Forajidos, Los Caballeros, El Rey Arturo, Mogambo, La Condesa Descalza, Cruce de Destinos o El Puente de Cassandra. Va ser nominada com a millor actriu cinc vegades als Oscars, al Globus d'Or i tres vegades als BAFTA i només va rebre el premi de millor actriu al Festival Internacional de Sant Sebastià per la Noche de la Iguana. Tenia alguna anècdota especial? Podríem destacar alguns escàndols de l'actriu i en aquest cas m'atreviria a dir que és probablement que a Garner no li agradés Espanya per dos motius.
Un perquè va ser expulsada de l'Hotel Ritz per la seva addicció a la beguda i al sexe. I el segon és que va convidar Manu el Fraga a prendre una copa i ell li va dir que tenia coses més importants a fer. Molt bé, Manuel, hola, tu. De fet, a la trinca ja li van dedicar una cançó a Manu el Fraga, no? Allò posat de silueta de puta. A més a més, Jordi, una altra sortida de tot que va tenir l'actriu és que es veu que un periodista li va preguntar què era allò que li agradava més de Frank Sinatra.
I quan tan sols l'home passava uns 50 quilos, no? I ella li va respondre que dels 50 a 47 eren del penis. Molt bé, eh? La Gatner a tope. Considerada una de les actrius més maques del cinema i amb molt de potencial, tot i no estar tan valorada com la seva bellesa, la seva interpretació, la podríem recordar, no? Per com descrivia que s'havia de treballar ella mateixa. Ella deia... Quan actú, em guio només per una sola norma, confiar en el director i donar-ho tot per la meva part.
Doncs així, acabem aquesta primera hora de la penya del morro, tornem després de les notícies. Jordi Roca, moltes gràcies, fins la setmana que ve, bona tarda. Bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Maria Josep Guitart i Joan Catà. Les cooperants de Metges Sense Fronteres, Montserrat Serra i Blanca Tibó, segrestades durant 21 mesos i alliberades ahir a Somàlia, ja són a Madrid. L'avió militar en què viatjaven ha aterrat a la base aèria de Torrejón d'Ardoz a les 4 de la tarda.
L'arribada s'ha fet en la més estricta intimitat i l'ha confirmat l'ONG en un comunicat. La cooperant catalana és de Palafrugell i treballa de professora a l'Institut de Secundària al Pedró de l'Escala, a l'Alt Empordà. La seva directora, Roser Aguado, celebra el final del captiveri. El millor regal que podíem esperar en acabar aquest curs és l'alliberament de la nostra companya Montserrat Serra.
i estem tots molt i molt contents i molt feliços de poder-la tenir ben aviat aquí i esperem això, tenir-la ben aviat aquí entre nosaltres. No oblidem que han estat 21 mesos molt complexos, molt durs i demanem sisplau discreció i intimitat per ella i per la seva família.
Metges sense fronteres ha rebutjat enèrgicament els segrestos de cooperants i es planteja deixar de fer operacions humanitàries a Somàlia. Els jutges podran atorgar la custòdia compartida malgrat que els pares no ho vulguin. El govern central prepara una reforma de la llei que pretén que la custòdia compartida deixi de ser una mesura excepcional.
Fins ara només s'atorgava si els pares feien una petició conjunta i calia un informe favorable del Ministeri Fiscal. El PSOE s'hi oposa perquè considera que pot generar conflictes entre els progenitors. El Ministeri de Sanitat nega que vulgui vetar la reproducció assistida a les dones solteres o lesbianes.
El Ministeri defensa que l'únic requisit per accedir-hi és que la dona pateixi infertilitat o bé que se li aconselli per qüestions de salut. Una proposta que el Ministeri ha enviat a les comunitats autònomes recull que la reproducció només serà per parelles integrades per un home i una dona amb problemes de fertilitat.
L'Ajuntament de Girona ha plantat la delegada del govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, en la presa de possessió del nou subdelegat del govern espanyol a aquella ciutat. Cap membre del consistori ha anat a l'acte de possessió. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha alegat problemes d'agenda.
El mes de març, el ple de l'Ajuntament de Girona va declarar Llanos de Luna persona non grata. Dues estudiants de Figueres, a l'Alt Empordà, han creat l'Associació pels Drets dels Estudiants. Reclamen una escola pública gratuïta i igualitària i lluita per evitar discriminacions entre els alumnes per motius econòmics. Ràdio Vilafant i Holanda Falcón, bona tarda. Evitar discriminacions entre els estudiants per motius econòmics és el principal objectiu que s'ha marcat. Dues joves de Figueres, la Salua i la Salma,
Diàriament veuen i pateixen elles mateixes com a classe alguns companys se senten apartats perquè no porten tot el material escolar o llibres o bé no poden anar a les excursions. Per aquest motiu han creat l'associació pels drets dels estudiants. No teníem totes les oportunitats que tenien els altres alumnes a les escoles, llavors ens sentíem una mica diferents.
I per això vam lluitar que tothom siguem igual. I quan hem portat aquest tema l'hem explicat i això hem sabut que no només nosaltres estem discriminats. L'associació reuneix a Can Met de Figueres per donar suport i ajudar persones que es trobin en aquesta mateixa situació.
Bona tarda, us parla Jordi Pallarès. El Barça ha convocat fa pocs minuts una compareixença de premsa del president Sandro Rossell i del director esportiu Andoni Zubizarreta. El club, però, no ha explicat de quins temes parlaran. Serà a dos quarts de nou del vespre. L'equip juga demà a Polònia contra el Danx, el primer amistós de pretemporada. D'aquí a mitja hora, qui s'estrena és l'Espanyol 2013-2014. Els de Javier Aguirre s'enfrontaran en el primer amistós de pretemporada a un combinat de jugadors de la Vall d'Aran.
Més futbol. Debut a demà a la banqueta del Girona. Ricardo Rodríguez en un partit amistós contra l'escala. Avui el club ha presentat del lateral dret de 19 anys Ivan López Carribe, cedit per una temporada procedent del llevant. Canviem de tema. A tres quarts de nou s'inauguren els Mundials de Natació, la cita esportiva més important de l'any a Barcelona. L'espectacle que obre l'esdeveniment du el títol de Somnis d'Aigua i tindrà lloc al Palau Sant Jordi. Enric Bertran, president de la Federació Catalana de Natació, ha parlat del ressò de l'esdeveniment a la xarxa de comunicació local.
La dimensió d'aquesta competició, d'aquest esdeveniment, jo crec que supera qualsevol altre mundial de natació que s'hagi fet mai. Jo crec que després dels Jocs Olímpics del 92 és l'esdeveniment més potencial. La gran dimensió, la gran difusió, la gran audiència, el gran número de participants, el gran número d'acreditats, jo crec que això sí que estem batent tots els regles, absolutament.
Demà comença la competició i la nedadora catalana desincronitzada, Ona Carbonell, pot guanyar la primera medalla en la prova de solo tècnic. Una cosa més, Rui Costa del Movistar ha guanyat l'etapa d'avui al Tour de França. No hi ha canvis a la General, el Purito Rodríguez segueix cinquè, però a pocs segons del podi. Fromm es manté líder. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5, us parla Andrea Buinó. La lluita biològica ha aconseguit acabar amb el polgor que afectava arbres i plantes de Sant Just en una setmana. El mes passat el Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament va introduir aquest mètode antiplagues que consisteix a alliberar petits insectes inofensius que són depredadors dels organismes perjudicials per la vegetació. Consisteix en col·locar als arbres unes capses petites que contenen larves que més tard es transformaran en marietes que són depredadores de plagues com el polgor.
El tractament s'ha fet a una desenada de carrers, però de mica en mica i de forma natural s'ha anat expandint a d'altres zones. A més, des del Departament de Medi Ambient s'insisteix en que no s'abaixi la Guàrdia contra una plega que afecta les palmeres del Morrut. És un petit escarbat que fa un parell d'anys va matar tres palmeres com a mínim al municipi. Les reserves de sang del grup zero negatiu estan sota mínims. El Banc de Sang i Teixits ha engegat fa pocs dies una campanya per recaptar donants d'aquest tipus i en només un dia...
Les donacions s'han quintuplicat. Un dia normal es fan 60 donacions i ahir se'n van fer 300. Una molt bona notícia, però segons el banc no s'ha de baixar la guàrdia perquè les reserves segueixen estant molt baixes. Només hi ha sang zero negatiu disponible per 3 dies, quan n'hi hauria d'haver per 7 o 8. S'ha de tenir en compte que aquest grup sanguini, el zero negatiu, és un grup universal aplicable a qualsevol malalt. Es calcula que el 8% de la població és zero negativa, però que només hi ha un 8 o 9% de donants.
I acabem amb una activitat d'agenda per aquesta nit. Avui a les 10, nova sessió de música a la Fresca al Parc Maragall. Aquest cop actuarà el grup Pastorius Project, que toca en jazz-funk. Els integrants són a l'enflip, al saxo alt, Wilfred Terrades a la trompeta, Albert Comaleras al saxo tenor, Olivier Jambó a la guitarra elèctrica, Alex Molas al baixa elèctric, José Carlos a la percussió i Christian Boguslavski a la bateria. El concert amb Pastorius Project serà avui a les 10 i és gratuït.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre a partir de les 7. Fins aleshores, molt bona tarda. Sintonitzes l'àdio d'Esbert la ràdio de Sant Just 98.1
Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu? Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial celebracions al web restaurantalnius.com o al telèfon 93 473 40 58. Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro, des d'ara fins a les 7, tenim un munt de coses, d'entrada el senyor Benito que ens parlarà de les coses importants de la vida, avui ens parlarà sobre els guies, senyor Benito. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, sobre els guies, a més a més també tindrem amb nosaltres l'Heli Capdevila, no li van els auriculars, no? Canvis, canvis la...
el lloc on posar-los. A més a més, també parlarem amb l'Helicap de Vila del que no hem de fer durant aquest cap de setmana, però abans de tot això, notícia d'última hora, que s'acaba de saber fa res. Tito Vilanova deixarà la banqueta del Barça després de recaure en la seva malaltia. El president Sandro Rossell i el director esportiu Antoni Zubizarreta parlaran
a dos quarts de nou a la ciutat esportiva. Sandro Rossell, president del Barça, i Antoni Zubizarreta, director de l'àrea de futbol, han convocat aquest divendres d'aquí una estona una roda de premsa d'urgència. El motiu és que el tècnic del primer equip, Tito Vilanova, ha recaigut en el càncer i deixarà la banqueta del primer equip blaugrana, segons han anunciat Mundo Deportivo, també La Vanguardia i el diari Esport. La gent a Twitter, que tampoc no s'ha fet esperar,
I això fa poca estona que ha passat i ja hi ha les primeres reaccions i els primers comentaris. Què diu la gent a Twitter, Cristina? Doncs el Joni Coler diu, roda de premsa de Rosell i Zubi per sorpresa. Fins que no es confirmi aquesta pèssima notícia, oficialment no comentaré res.
El Xuxo León diu, totes les portades donen la notícia, ara per a que surtin Rosell i Zubi i presentin una nova samarreta. I acabem amb el comentari del Manuel Martínez, que diu, abans de tot, ànims, Tito, la burla no va cap a la persona, la burla va cap a Rosell i Zubi pel circ que acaben de muntar. El circ que acaben de muntar? Per què ho diu això? No ho sabem, no especifica més coses...
No entenc el CIR, perquè vaja, si realment és una decisió del Tito, que fins ara estava intentant compaginar el seu tractament amb la banqueta del primer equip del Barça, bé...
Primer de tot, que es recuperi, que es millori i també moltíssima gent ja ho comentava, que el primer és el primer i després ja vénen la resta de coses. En fi, segurament a dos quarts de nou...
se sabrà més i ara el dubte és saber qui serà el primer entrenador del Barça que ja ha començat pretemporada aquesta setmana i ha de venir durant els propers dies a dirigir el primer equip segurament donaran un nom ja
Perquè coneixent Sandro i el Zubi, que només marxar a Guardiola en la mateixa roda de premsa de comiat ja van donar el nom de Tito, és possible que avui ja diguin qui serà l'entrenador. Apostes? No se sap. No se sap, no se sap. Home, potser em ve un nom a mi, Guillermo Amor. Com? Guillermo Amor.
No ho sabem, no ho sabem. Té el carnet d'entrenador, tot i que crec que mai exercit com a tal, però el té. Segurament serà algú de la casa, que ja conegui els jugadors, que conegui el club, segurament serà algú que ja hagi mantingut contacte amb els jugadors del Barça, ens l'hem d'esperar, l'hem d'esperar a dos quarts de nou, a veure si diuen un nom, o potser no, potser els ha agafat també per sorpresa, i encara no tenen acabat de lligar. En fi, t'imagines que tornés a Guardiola? No.
No, no, no pot ser, no pot ser. I menys amb Sandro. En fi, repassem els trending topics d'aquesta segona hora. Comencem parlant de Madrid, perquè ahir, com a moltíssimes ciutats de l'estat espanyol, es van celebrar mobilitzacions en contra de la corrupció i demanant la dimissió de Rajoy.
Aquesta és una mica les protestes al carrer. Què diu la gent a Twitter, Cristina? Comencem amb la informació d'Europa Press que diu sobre la manifestació concretament a Madrid. Actualitzem. Més d'un milar de persones reclamen la divisió de Mariano Rajoy pels carrers de Madrid.
La directa, 2.500 persones manifesten fent fora la màfia a Barcelona, 8 detencions i persones ferides a Madrid i València. I acabem amb una piulada que ha fet Ràdio Habana Cuba, que s'ha fet ressò d'aquesta convocatòria i diu que la policia reprimeix manifestació contra Rajoy a Madrid i causa ferides a 12 persones. També avui ha sigut Trending Topic, Best Song Ever, que és la nova cançó de One Direction i que és Trending Topic.
Comencem amb el Neil Horan Spanish, que podríem dir que és un dels comptes oficials, que diu, Neil va confessar que estava trist, degut a que les fans van escoltar la versió filtrada de Best Song Ever i no l'oficial amb millor qualitat. Seguim amb la pregunta del Lucas de Penguin, que diu, per què ens fan esperar tant per escoltar Best Song Ever? I acabem amb la petició del Mario Rios, que diu, un aplaudiment per a les Directioners que estan morint-se de nervis perquè posin Best Song Ever i parli Harry Styles.
Molt bé, Cristina, moltíssimes gràcies. Fins d'aquí els trending topics. Si hi ha alguna cosa a Twitter, així d'última hora, sobre el tema Tito, també ens ho fa saber, si us plau. Passem ara a la secció del senyor Benito, les coses importants de la vida amb la seva música i sintonia, que tant li agrada.
És com de ràdio antiga, això, eh? Amb les veus d'abans, de veus angolades. El senyor Bonito avui ens presenta les coses importants de la vida. Aquí, Salvador Escamilla, per tots vostès i per tota Catalunya.
Senyor Benito, bona tarda, benvingut. Bona tarda, senyor Domènec. Benvingut a l'Estudio Toresqui de Ràdio Barcelona, on ens acompanya una nodrida representació del poble de Palafugell i de Palamòs. Jo ho veig, jo ho veig. I de Palamòs. Jo ho veig, jo ho veig. I de Palamòs. Jo ho veig, jo ho veig. Però que guapa que era la ràdio abans, eh? Jo li recordo que jo havia anat, eh, al Radioscop, al programa del Salvador Escamilla. Oh! Era als matins, ara quan era festa. Sí.
Tenia una veïna que ens portava els seus nets i a mi em posàvem el paquet dels seus nets i anàvem a veure el Salvador Escamilla, Radio Escó, i regalaven un nino, que era com un pájaro loco amb un micròfon. Llavors, en repartien un parell o tres entre tota l'audiència. Hi havia una sala gran, de gent allà, sentada, mira, veient. Vaig assistir a una de les estrenes del...
El Serrat, per exemple, va sortir allà a Radioscop de les primeres vegades. Ah, i tu el vas veure per això o no? Sí, jo el dia del Serrat hi era. I després hi havia com un numerista que es deia Aladi, la Mari Sant Pere... Ah, home, mítica. I tots d'aquestes. Molt bé. De fet, sí, mira... És el que fa tenir anys, eh? Una casa era de palla, l'altra de brecquillons. El tercer porquet va fer la seva de rajoles i xivent. A casa de quin dels tres porquets... Això és el dels Camilla, eh? Això és el dels Camilla, això és el dels Camilla.
La caseta que em vull fer, si és de palla ja està bé. Per fer la porta no vull patir, val molt més truc que el flotir.
Bé, la ràdio, eh? La ràdio, l'antidor, actualment... La ràdio, aquesta companya que hem tingut, que tenim tarda i nit, i a qualsevol hora. La ràdio, una frase que no s'ha dit mai, eh? La ràdio fa molta companyia. Vinga, va, senyor Benito, avui ja... L'època durada de la ràdio ja ha passat, ja.
Ja ha passat, ja ha passat. Aquells moments... Bueno, un dia farem un programa, ja l'hi portaré jo. Ah, sí? Sí, una cosa d'aquells, un Remember One. Ara estem ja amb un altre tipus de ràdio. Una altra mena de ràdio que s'ha perdut, sí. Perquè abans hi havia moltes coses fent allò, el radioteatro, la novel·la, la vetxera, el tambor, etcètera, etcètera. Tot això s'ha perdut i ara arriben enses com algú que diu les coses importants de la vida.
Ara mateix, perquè... I l'únic que fan és parlar per un ple al forat. Escolta, vol callar, que no s'ha d'un ple cap al forat ni per parlar, sinó que hi ha un contingut aquí. Ah, hi ha un contingut? Sí, abans sí que era com una mica parlar per parlar. Parlar per parlar. Parlar per parlar, eh? Bé, clar, havies d'esperar a les 12, que era l'hora de l'Àngelus, i després a cada hora era el parte de Radio Nacional d'Espanya. Va, escolti...
No ens remuntem a l'èpica prehistòrica, parlem de l'actualitat, parlem del 2013. Escolti, estem parlant del 19 de juliol, perquè avui vostè... Un dia després del 18 de juliol. Sí, senyor, sí, senyor. No ens oblidéssim. No ens oblidem, no. Coses peores podem... Qui té memòria... Puede regressar, eh? Puede regressar, eh? El mal puede regressar.
Dos converses paral·leles, com veuen. Dos monoles paral·lels, eh? Això sí que és innovant la ràdio. Vostè va la seva i jo... Vostè m'ho va dir. Hem d'aconseguir un ondes. Jo allà que vull. Bueno, hem intentat ja trucar moltes vegades al jurat. Mai ens han atès. I mira que vaig oferir 5 euros un dia. 5 euros. Per l'ondes. Jo li vaig enviar...
Tenia la intenció d'enviar-li un pernil. Ah, sí? Però no em va donar que li vaig enviar un sobret d'aquells per un euro, que hi ha quatre agonxes de pernil, saps? Sí. Prenxetes, no? Eh? Vinga, va. Tot el sobre hi ha oliós. Això oliós. Simpàstic. Escolta, anem al tema perquè... Que se sintiesen untados.
Vostè, senyor Untado, Jordi Untado, parlem de... Ah, el Jordi Untado. Vol callar? Cada cosa que digui tindreu-ho a dir. El de saber i ganes. Quin home, eh? Quin home. L'home i combustible. Parlem de... A més jo ara ets de sortir moment. Ah, sí? Se'n va? Ara marxarà, eh? Sí, sí, ara marxarà. Hem de parlar dels guies, no? Els guies. Els guies. O les guies. Hola, les guies. El o les guies.
Què és, a canvi de música, m'ha agradat? Què és un guia? O què és una guia, senyor Benito? Mira, un guia, què és un guia? Home, però no és el mateix, no? Un què? Un guia que una guia. Home, si és senyora, doncs és del gènere formalí. No, però no és el mateix. Els guies que les guies.
Però no per gènere, sinó per el fet de persona, paper. Les guies de les cortines... Ah, també. També, també. A veure, les guies de l'edició... No, però si una persona... Ara, vostè, imaginis que vol fer-se un sobresou ensenyant la magnífica vila de Sant Just d'Esbert. Vostè seria una guia de Sant Just d'Esbert. Sí, però no parlem de les guies telefòniques amb paper, per exemple. No, perquè les guies telefòniques abans es deien llistins.
Vostè sí que és un listín. No, perquè fa molt de temps que no en veig una, eh? Abans era el listín. Sí, el listín telefònic. Bueno, sí, després ja es va dir. I el teléfono... Per què serveix un guia? Què és un guia? Un guia, ja ho hem dit, és una persona o una cosa o una cosa que t'orienta, t'informa i fa que no et perdis en aquell moment de la teva vida que tu vas a qualsevol lloc. Serveix per no perdre, per orientar-se i trobar coses.
Llavors, per què serveix? Quasi ho hem dit ja. Per orientar-se, per saber coses, per ampliar els nostres coneixements, la nostra cultura, perquè no perdéssim el temps donant passes equivocades, sinó que anéssim directes al gra. Per això serveix un guia. On se'ls pot trobar?
Ara vostè dirà, on se'ls pot trobar? On se'ls pot trobar? No està al cas. Això és la nova ràdio? No, escolti. Vostè està acostumat que jo li segueixi recorrent. Em trobo orfe. On se'ls pot trobar? Doncs ara no l'hi diré.
Bé, on se'ls pot trobar els guies? Els guies se'ls pot trobar normalment al lloc on fan falta, menys el dia que els necessites. Aquest dia ja no hi són. Però sí, normalment on trobes un guia? Un guia turístic, per exemple. Posem per cas, vostè és una persona que ha vingut de turisme a les magnífiques viles catalanes, posem per cas a Barcelona. Vostè arriba a Barcelona i diu, doncs me'n vaig, què hi ha per veure aquí? Què hi ha per veure? Què aniríem a veure?
Home, la Sagrada Família... La Sagrada Família, la Casa Milà, altrament dit, la Pedrera, la Catedral, el Barri Gòtic, etcètera. Vostè s'acosta per allà i sempre hi ha algú que diu... Necessita un guia. Do you want a kid? Gait, gait, gait. Sé que vous voulez un guit, eh? Jo em poso aquí, deu ser...
Escolte, el guia és un ésser que li agrada que li faci preguntes, eh? Sí, sí, sí. De la fauna autògica. És a dir, el guia sempre és del poble, de la comunitat de destí? En principi, hauria de ser-ho. Però no ho és. Es donen casos que hi ha que no.
Clar, si vostè diguéssim, bueno, vostè va a Barcelona, no? O a Sant Jus d'Esverro, o allà on sigui, eh? Aquí hi ha molts guies. Aquí hi ha molts guies, eh? Jo m'he trobat, escolta, de la parada de l'autobús aquí, m'han assaltat quatre guies.
Vols un guia? Dic, no, que ja sé on vaig. A la ràdio. A la ràdio. Dic, oh, no, ja l'acompanyo jo perquè és un camí que m'ha fet un atajo. Si m'ha metgut a la ràdio que estem fent ràdio innovadora. Estem fent una ràdio. Ah, que bé. Jo ara li presentaré les quatre cases que vostè ha de conèixer de Sant Just, etcètera. Una pregunta. Tipus de guies? O sigui, sempre hi ha la mateixa guia o hi ha diferents guies? No, hi ha diferents guies. Ah, sí?
Clar, diguéssim, per categories, no? Sí. Per la seva fisicitat. Sí. Hi hauria el guia humà. El guia humà. Persona... Tots són humans, no? No. Ah. No, home. Una persona. Sí. Home, dona, nen, nena...
Gran, no gran, és una persona. Una persona... Un ésser humà, vaja. Un ésser humà. Després tenim un altre tipus de guia? Tenim un altre tipus de guia que podria ser... En alguns casos n'hi ha que són animals. Són animals. Són animals. Bueno, hi ha molts que són animals. Una girafa fent de guia el serengeti, per exemple. Ah, això mateix. No, però hi ha segons... Per exemple, un guia que et digui... Doncs mira, és que hem de...
Hem de seguir un camí, hem de trobar un camí, no sé què, o hem d'orientar-nos a que no sé què, doncs dir, miri, segueixi aquell ocell, i aquell ocell el portarà, o segueixi aquell go, o segueixi el rastre de les formigues, que les formigues el portaran. Com el correu del far, també, que anava al cavall, toc, toc, toc, toc.
i anava amb un cavall i el cavall sabia on anava el cartell del correu del zar no sabia on anava el cavall sí que el guiava però per exemple ara que treu l'ostrogóf aquest els gossos pigalls són guies i són animals un animal vostè té el riure fàcil perdoni, jo no estic rient si m'estic prenent a punts i tot amb la meva llibreta Henry si hi ha més coses
Sí, després trobaríem guies que ja són tipus imprès, tipus mapes, aquelles guies editades. Es troben molt els parcs naturals, això. Els parcs naturals. A la muntanya, no? Que normalment són els mapes que són... I els aeroports. Són mapes que... Normalment, la característica del mapa, un dia en parlarem del mapa...
La característica del mapa és que no t'orienta enlloc, no et diu res, et perds directament. En lloc d'ajudar-te et va a la contra, no? I depèn de quin mapa et trobes allò. A pitjor. Sí, estan deixant Maurici i situa't. I ara que han sortit aquests mapes digitals que vostè posa per l'internet, diu, vull anar d'aquí a aquí per cada carrer, cagada pastoreta. Jo ja li dic, per experiència pròpia... Que ho pots acabar fins i tot en una altra població, no?
No, però he fet més quilòmetres dels deguts, eh? A vegades el Google Maps et va fer la rotonda, no? Pum! Per aquí, per allà. Després, hi ha altres tipus de guies? Hi ha altres tipus de guies, perquè hem començat a dir, clar, és interessant conèixer que un va, un necessita un guia perquè està en un lloc que no sap res, no? Llavors, aquest guia li ensenya, li explica i li diu...
Conforme aquell indret es va coneixent, clar, la necessitat del guia es va reduint. Es va reduint tant, tant, tant, tant, fins que arriba un momentet que ja només amb una senyalització als carrers, o als llocs, als indrets, als escruïlles, o allà on sigui, ja no s'hi deien. Aquell lloc és el guia. Vostè va per un camí de muntanya
Ara passa molt, eh? Vostè surt d'aquí, se'n va cap a la vall, aquell... Sí, a la vall de Sant Just. A la vall de Sant Just, eh? I segur que troba 50.000 ratolets que li diuen a l'ermita 35 minuts, a la font picant 1 hora 30, etc. Això és el dia. S'han estolviat un sou, eh? I a vostè li han estolviat uns dinerets.
Altres guies. Tenim altres, doncs podrien ser unes guies mecàniques. Quan dic mecàniques, no sé si s'ha trobat mai vostè anar a un museu per la cara que fa. Per la cara que fa, veig que el museu això... A no ser que sigui el bar que es diu museu, no he trepitjat massa vostè. El museu és allò on hi ha coses que suposa que ens han d'agradar, no? D'artística, no?
L'any de la pera, tu. Treu el museu. L'art del carrer, home. L'escultura, els parcs. Bé, doncs, per exemple, en un museu, ara també a les ciutats també es dona això.
Entres allà i pagues un d'allò, et posen com un magnetofon. Un audioguia. Ara. Un audioguia. Home, jo anava cap aquí, però si dius d'entrada de bones a primeres, audioguia. Doncs audioguia. Llavors tu et pares davant d'un quadre i dius El Guernica fue un cuadro pintado por Pablo Picasso. En conmemoración. Digo, pero si esta no es el...
Jo, quan m'avorreixo, poso sempre versió italiana, per exemple, perquè això és molt divertit. En el Canal 7 tindrà tal, no? En el Canal 6 està bé i es dona el cas que, clar, són traductors diferents, però a vegades parlen entre ells. Però aquestes autobillas no estan només als museus, també aquí a la penya del morro estan els codis QR, que vam comentar amb el Manel. Ah, sí? Sí, sí, n'hi ha. Els codis QR que et connecten a la pàgina web de Patrimoni de Sant Jus. Sí, pàgina web.
i allà pots escoltar diferents... Home, és que aquí Sant Just, perquè amb el Manel ho hem anat comentant, però hi ha diferents edificis històrics que tenen el seu codi QR amb les seves coses així com vostè diu d'audioguia, també un text... Sant Just sempre... Cap de ventí. Innovant. No, no, està molt bé. Jo n'hi he presenciat un, em van convidar una vegada amb un,
que era per Barcelona, i no solament hi havia l'autoguia, sinó que, a més a més, fèiem un petit teatrillo. Ah, home, això està... O sigui, ràdioteatre, eh? O sigui, pels auriculars senties com si fos en aquella... Perquè era l'època medieval, no? Sí, sí. I llavors se sentia... Miri, això és de... Jo tinc la web, eh? patrimoni.sanjus.net barra mobile.
I la gent pot escoltar això, per exemple, està a Can Ginestà, doncs els auriculars del mòbil, el codi QR. Can Ginestà, carrer de Carles Mercader. Que és l'Andrea, és l'Andrea. Hola, l'Andrea. Hola, l'Andrea. És un organista que està situada enmig d'un vell jardí, en una finca tancada per un mur d'inspiració gaudiniana. L'edifici està organitzat en tres còpies. Vol dir que han copiat a Gaudí, però per no dir que han copiat, diuen inspiració. La part superior té un ramat esglaonat limitat per pinacles.
A la part de Llevant s'hi va construir una capella i la part superior de l'extrema esquerra es va convertir en una galeria mirador. Molt bé, molt bé. Hola, Andrea. Andrea, hola, Andrea. Bueno, doncs aquest, per exemple, això és una audioguia. Això és una audioguia. Una audioguia.
Molt bé. Que no ens hem entrat de res perquè hem fet broma, però... No, no, sí. Sí, una mica. Si hi ha part de llevant, hi havia una inspiració gaudiniana, diu. Això, una inspiració gaudiniana. Escolta, hi ha algun altre tipus de guia, en general, a la vida? Bueno, aquestes siguen les guies, però, bueno, després hi haurien... altres menes de guies hi ha segons la temàtica. Ah, segons la temàtica. Segons objecte. Què vol dir, això? Això hem dit que era el que feia de guia i ara per què fa de guia. Però, bueno...
Segons l'objecte, s'ha de ser guies territorial. Aquests són els que et porten pels llocs, eh? Ara imagini's que vostè va i diu, però aquest any voldria fer el camí de Santiago. Ah, sí? Jo ho vull fer. Ah, vostè vol fer? Sí, jo ho vull fer. Ai, que original. Si no ho fem ningú mai. Després de Santiago hi ha ningú. Com sempre, com sempre...
innovant innovant innovant innovant a més a l'Alegon és tres sol eh a l'Alegon és el millor temps per això per això no m'he baixat una aplicació que no sé si et podria servir com a guia una aplicació pel telèfon mòbil que es diu Micamix
I ja no pot sortir, sense sortir de casa, ja ha fet el camí. Ja la faig, ja la faig. Diu, ara, tira la dreta, està en el passatí, tira l'esquerra, i tens el lavabo. Ara, rodillas, estàs en la capilla, i tal. Ara, ara, tenen que firmar-li el tampon, i tal. La meva mare està al menjador, amb un... Saps? Em posa...
Com un segell de peregrino. En l'osteria, eh? En l'osteria. I 20 quilòmetres, ja he hecho 20 quilòmetres, hostia, però si estic en casa, igual. Peregrino, que és un peregrino. És un peregrino. Un altre dia parlarem de les peregrinacions. Això té tema. Apuntis-ho, apuntis-ho. Pel curs que ve, pel curs que ve. Home, jo ja l'hi faré jo llavors, eh? Sí? Ah, bueno, amb la seva experiència.
No, però no s'enrigui, no s'enrigui. Estic prenent nota tota l'estona. No, no, no. Això que acaba de dir vostè de l'aplicació, ja ho veurem. Allò en els gimnasos, saps aquelles cintes que la gent corre, camina, etcètera? Aquella tonteria, dic els collons perquè no van al carrer o a la muntanya a fer-ho, no? Sí, sí.
Els hi posen una pantalleta, com si vols, no ho sé, vostè què vol fer? Jo el camí no és Santiago. Va, li vinga. Bum, bum, bum, bum. I allà, amb una pantalla, el camí no, com si m'haguessin fet de debò. Vostè què vol fer? No, jo vull fer la romeria del Rocío. Vinga, va. Ah, sí? Sí, llavors al costat... Al dir-ho, ho fan. Són molt moderns. Llavors al costat li foten allà uns finits per anar-li putent, saps? Perquè si no, una romeria, el Rocío, sereno, doncs ja m'he diràs bé. Una mica també com aquell que aquí en el Trisó.
que ja està corrent, el tour, està en bicicleta, llavors passen pel costat dels dos, tiren un esflot, li trenen igual la cara, que no estiguessin corrent amb ell. Això mateix. I l'animen, i vinga, va, tu pots, xaval. Escolti, no entès res encara d'on vol anar a parar. No, no, no, hem dit els guies territorials, per exemple, vostè va, no sé, als Alps, i bueno, doncs, ostres, és que voldria pujar al Mont Blanc, no sé com s'hi puja. Al Mont Blanc,
I aquella zona, xamonics, etc. Ha de contractar aquí, eh? Si vol fer coses a la puntanya. Després... És bastant obliatori. Els xerpes, no? També? Bueno, els xerpes són una altra mena de guies, eh? Els xerpes, a més a més de ser guies, porten pes. Perquè el guia de francès és molt senyorito. I només porta la seva motxilla. Faltaria plus. No, però el xerpe d'allà del nepalí aquell li diu, oi, nene, tu, 20 huracos más i m'he llevat la motxilla. Sí, home. Què? Els xerpes estan per això?
Però quantes poden arribar a portar? De què? La xerpa? Bueno, la seva i les que calgui, eh? És que s'ha de distingir, eh? El xerpa i el portellador. Hi ha els portelladors que són els que corren. El xerpa són, tradicionalment, els guies que porten també tot l'equipatge. Porten el que vagi, són els que van muntant. Perquè es comencen el camí. L'altre dia llegia que ara mateix a l'Everest, allò és la Rambla.
Allò, es veu que hi ha com unes 500 expedicions a l'any. Abans eren 10 o 15 a l'any, ara hi ha 500 a l'any. Perquè, clar, ha arribat a l'abast de tothom i diu que un munt de viatges organitzats, que això porta molt d'ingrés, especialment els xerpes, tota la gent que veu d'això.
tota la gent del Nepal i tal, i que no és tan fàcil com sembla, que la gent, clar, pagant 15 o 8.000 euros, fent una mica d'exercici, ja pot pujar a l'everes, eh? Ojo a la... Ojo al dato. Ojo al dato. José María, ojo al dato. Escolti, senyor Benito, hem de parlar amb el cap de vila d'aquí uns moments, sobre el que no hem de fer aquest cap de setmana, però abans... Anem, anem. No, vull dir, hi ha el viatge de territori, hi ha de viatges... Sí, que sempre hi ha magnumons.
El GERB sempre està insultés. Això és un tema que s'hauria de mirar. A mi el s'hi pillen. No pot ser guia de viatge d'aquests organitzats, que és el microbus. Vinga, tots cap aquí, tots cap allà. Si estàs parella, no pot ser. Això són unes proves que has de passar abans amb l'agència o el que sigui.
Després hi ha, per exemple, els guies culturals. Els guies culturals són el que hem dit abans, el que et trobes a la catedral, el que et trobes al museu, el que et trobes a tot arreu. I fa rodolí. Per exemple, els que et trobes al Departament de Cultura, de Sanitat.
Escolta, els guies de muntanya... I els guies de muntanya. Hem parlat els xerpers, però aquests són més propers, no? Els que parlem nosaltres, els de muntanya... Els guies de muntanya. Que podem trobar el Ripollès, per exemple. Per exemple. Vas al Ripollès i dius, vol dir fer una excursió, pim-pam...
amb una dificultat la que fora, etc. Llavors te'n vas a l'oficina de guies, contractes un guia, i el guia et passeja per la muntanya i et diu què has de fer, què no has de fer, quins són els camins... També històries que han passat allà, en aquest lloc. Això ho fa molt. Això també.
Curiositats del lloc. Aquí, amb aquesta cova, es va amagar, el bandoler se rellonga, quan fugia... I si m'acompanyen aquí, hi havia els maquis que s'amagaven i aquí veiem l'últim sopar d'un últim maqui. Allò estàs fumajant allà una sopa... Amb una llauna... Que diu, ho ha fet això vostè, senyor guia.
No, home no, perquè és una cosa... I el que és pitjor dels pitjors, ara que treu el tema aquest, és una cosa que jo no suporto, des d'aquí la de... dic que la treguin ja, que són les recreacions històriques. Ah, no li agrada això? No m'agrada gent. Gent, li fotria una patata a l'entrecull del primer que sortís a recrear-me el...
És allò, anem a la cova del maqui i vas allà i et trobes un tio fent de maqui. A mi m'agrada perquè m'ajuda a posar-me en situació. Pensi que jo soc una mica curtet. I a mi els actors, que també tots es fan d'actors, eh? Recreacions, no? Sí, sí, sí. Jo ho he fet, això. Vostè ho ha fet? Vostè també, no? No.
Jo vaig fer d'en Toni Gaudí amb una barba postissa de color blanc, amb un vestit, un traje de color negre. Era una animació en anglès. Guai. I llavors el to era aquest. Ai, amb en Toni Gaudí. Aquest era el to, eh? I jo davant de la Casa Batlló i anaven passant grups de suecs.
i jo els havia de fer, els explicava una història, i llavors els feia fer un parell de preguntes de l'estil, tell me what buildings I built in the modernism, in the early of the 20s.
i llavors em vaig caig sense veu aquell dia i no i em van llavors jo feia preguntes i tal està bé ben pagat per això ben pagat el turisme escolti tot això que estem parlant avui del tema dels guies i tot plegat Catalunya sense turisme i això ja s'encarreguen ja
els ajuntaments, la Generalitat de recordar-nos-ho sempre, quan donen preferència als turistes, que a la gent que estem vivint aquí, és la gran font d'ingressos de Catalunya. Escolta, si vol, quan acabem el programa, ens pensem una... Unes activitats. Ens pensem una recreació. Sí. No, jo l'única cosa... A la penya del Moro es podria fer, això. Es podria fer, eh? Podríem pujar a fer d'Iberts. Sí, senyor. Amb unes pedres. Hola, som els Iberts del segle V abans de...
3.000 abans de... 3.500. Ah, sí? Està de tant del 3.000? Què? Sí, sí. Truqui el nostre arqueòleg. No, no, jo l'hi dic jo. Home, a veure... Precisament, com es diu allò? A Bodes em convida. A Bodes em convida perquè tenim la... La penya del Moro és un grup... Tenim l'audioguia. L'audioguia de la penya del Moro.
La seva carena fa un partió els termes municipals de Sant Just d'Esvern i de Sant Feliu. Bé, si algú vol... És la Carla, era la Carla! Mira, podem dir coses i ell va la seva. Carla! D'un ampli equip d'arqueòlegs. Arqueòlegs!
Aquí què passa? S'ho han manegat tot vostè? Aquí s'ho han manegat tot vostè On surt vostè? Jo estic a tot el que seria El Sutton Jo soc a la veu del Sutton El Sutton era una escoteca que es va cremar Fin de la història Ah, sí? No, el Sutton? Ah, no, el Sutton no, perdó, m'he equivocat El Sunset El Sunset, sí, el Sunset Sunset, perdó, perdó Sunset, no, Sunset
El Sutton va ser després que estava al carrer Tosset. Això l'hi recordo perquè... Ja sé que sap més que jo d'aquestes bibliotecas. Això segur. Escolta, hem de buscar una conclusió. Anem de cara a Barraca. Hem dit els de muntanya, els marítims, els guies espirituals, que això potser obrirem un espai quan torni vostè al camí de Santiago, perquè vindrà reforçat espiritualment.
Però com a guia espiritual, s'accepta potser una senyora d'aquestes que et tira les cartes, es diu el destí tot plegat? Més que espiritual, seria una guia evident. Es podria acceptar, no? L'accepto, l'accepto. L'últimes setmanes de temporada està regalant les notes aquí. Guies dietètics, que et diuen ara no mengis això, ara mengis això. Guies esportius. Hi ha una mena de guies d'aquests que ara realment se'ls diuen cotx.
Els coachings. Els coachs. És veritat. Coachs, però no deixa de ser un guia, eh? Bueno, tenim una, nosaltres, aquí. La Núria Oriol. Hombre, la magnífica Núria Oriol, gran amiga meva. Escolti, que... Doni-li records. Ja ho faré, que el Núria Oriol està aquí, gràcies a vostè, senyor Benito. És veritat. De pont, vaig fer de pont, aquí. La vaig guiar, fins i tot.
doncs escolti, ho hem de deixar aquí perquè tenim l'Eli, fem una porta per la publicitat tenim moltes més coses, ja les deixarem ja ho farem el proper, vinga, parlem amb l'Eli gràcies veig que no s'ha pillat en directes i ho deixem aquí, tornem d'aquí uns moments després de la publicitat fins ara mateix, a la penya del morro amb la recta final ja del programa i del dia de... i de la setmana posa ja la...
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu.
tu has de lluitar dia a dia sempre penses que tu mai et passarà pel dia que et passa company, ja no hi ha marxa enrere sí, podem evitar-ho servei català de trànsit generalitat de Catalunya fa uns dies m'agradava la meva veïna ara també fa uns dies em costava arribar a fi de més ara també fa uns dies m'encantava anar al cine ara també fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar fa un segon
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
6 i 44 de la tarda, continuem recte final del programa i ho fem parlant del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Eli Capdevila. Bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Bona tarda, que avui Eli... Bona tarda, Eli. Bona tarda. Hola, Eli, bona tarda. Hola, hola. No, no, no, és que m'estic... Bosa la lligua. Hola, Eli, bona tarda. No, no.
El senyor Maní i tu li vaig dir ja fa dies que ja no tornes a fer això. Les palles a la tele. Ojo, que potser la propera temporada hi ha canvis, eh? Ho va dir el Jordi. Es mou la banqueta aquí? Jo recordo només. Hòstia, Cristina. Ah, sí? Ho has dit tu, Jordi. Ho vaig dir jo, ho vaig dir jo. És veritat, perquè no tothom... Eli, bona tarda. No, no, no, no. Ara ja està.
Ara ja està, que queden pocs programes. Queden pocs programes, la gent està nerviosa i jo tinc la mà fluixa per ressentir contractes que no existeixen. Tenim fluixera. Tenim fluixera. Mira, aquest és el seu contracte, no? Mira.
He trencat la punteta de baix a la dreta. He trencat. Que es pot salvar? Es pot salvar alguna cosa? No, no, no. No, no, no. No, no, no. Escolti, jo li parlo sincerament. He fet la broma aquesta, el contacte i tal, però... Com? Si continua així, la temporada que ve, vostè és el primer, no continuarà a penyar el morro. Què em diu ara? Portis bé. No, no, no, el que sent. M'ha deixat una pizza. Eli...
Estic ara absolutament... Corpresa, digui-ho. Totalment. I es m'ha perdut. Corpresa i es m'ha perdut. I es m'ha perdut. Miri, el Guardiola no li va trambolar el pols com va fer fora el Ronaldinho. El Ronaldinho? El Ronaldinho el va fer fora a Guardiola. Aquí? Aquí. El Ronaldinho el va fer a Guardiola. Aquí és, ja. Però vostè, clar, vostè no és el Ronaldinho d'apanyar el morro tampoc, eh? Tampoc, no.
Vostè... Com ara aquí, què seria jo? El LEP.
que és un jugador que sempre torna al Barça, a la ciutat esportiva, per fer el calentament i després se'l tornen a petar. Podria ser el Romarito. Vostè se'n recorda qui va ser el Romarito? Sí, home, una mica l'estil Kudrov, no? El Romarito va ser un que va fitxar i va jugar un dia i a prou. És com el Bojan. És el Bojan de la penya del morro.
No, escolta, va, Eli, parlem del que no hem de fer... Hola, Eli, bona tarda. L'Eli sí que és la Messi, la Messi. Bueno, sí. Bueno, Eli, va, parlem de coses que... En faig la secció, veus, això, no? Sí, clar, home, canvies la cintura, que ens deixes a tots aquí amb un pan de nas.
Bé, en Pampí ja està, tres antigendas. Efectivament. T'ha acabat la penya al morro. Aquesta setmana, que ens vas enviar per Facebook, el post, cosa que ens va agradar molt, que és el que hi ha. Bàsicament, què és el que tenim? Sí, perquè tenim fotografies, si la gent ho vol veure, al Facebook de la penya al morro.
Sí, hi ha informació dins. Ah, escolti, ja ho vaig aquí. La plec del romesco colomí. O la festa del renaixement de Tortosa. Ah, va, va. Doncs va, parlem de la plec del romesco colomí. Què és això, ben bé? Perquè com la setmana passada vam quedar que el tema dels aplecs el teníem una mica abandonat i que eren tan macos i tan nostrats i tot plegats, dic, a veure, vaig a fer-me una repassada dels aplecs que hi ha aquesta setmana. I n'hi ha un fantàstic, que és aquest del romesco, que no només es va llençar danes,
sinó que es menja romesco. Però no un romesco qualsevol, sinó aquest romesco colomí, que és un romesco que es fa amb bacallà. Ah, és especial. Sí, sí, és especial. Aleshores, hi ha un superconcurs en el qual tu et pots apuntar, l'escripció és gratuïta, et donen el bacallà, tu has de portar tota la resta, fins i tot el fogonet. Ah, sí? Ah, molt bé. Sí.
I aleshores fas el teu romesco i el presentes amb un jurat, composat per les forces mayores del pueblo. L'alcalde, el capellà, el mestre i el guanyador de l'any passat. Això és el romesco típic de Santa Coloma de Caral, a la bonica comarca de la Conca de Barberà, i que diu que el romesco colomí té...
picada de ballana, a punt de senyor Benito, bitxo, ametlla, carquinyoli i el bacallà desqueixat, que és el que no podia faltar, i t'ho porten. Perquè jo em pregunto, tu pots anar allà... Carquinyoli, eh? De ser fora, això. Per les dents. All no hi ha allà, aquí ho veig, eh? Per cert, tu pots anar allà, demanar el bacallà, per exemple?
i anar-te'n a casa. I no m'ha faltat fer el romesco, no? No m'ha faltat fer el romesco, ja tens d'anar. Has d'anar allà, és a dir, que quan tu t'apuntes, diguem-ne, tu t'apuntes a participar en el concurs, has d'anar en colla d'entrada, eh? I no vas tu i t'apuntes només, has d'anar a 3 o 4. I aleshores, doncs, et donen, així com en d'altres concursos que hem parlat de vegades, et donen la llenya, o et donen les castanyes, et donen el que sigui, doncs aquí el que fan és donar-te el bacallà, que trobo que està molt bé, no? Està molt bé, està molt bé. Bé que, escolta, més matèria prima... I tant.
Això, com dèiem, a Santa Coloma de Caral. Santa Coloma de Caral, el dissabte. Perdó. A la tarda, a les 7 de la tarda. Val, d'acord. Passem ara... Després sardanes, això sí. Ah, val, val, val. Vull dir que hi ha tot plegat. Hi ha el concurs de romesco a partir de les 7 de la tarda, a les 9 del vespre, és quan es menja la romescala, diguem-ne, i mentrestant, a partir de dos quarts de sis, mentre es passa tot això amb aquest abans...
comença ja tot el tema de la sardana. Ho volia mentir-la ràpid, això, perquè volia passar a la meva nostrada festa, que és la festa del Renaixement.
Clar, és bé que tu te la coneixes bé. Sí, sí, allà hi he anat algunes vegades. Ho sé ja anar, eh? Sí, he treballat a la festa del reixement. Ah, hi he treballat. Hi he treballat, hi he treballat. Ràdio Renaixement. I què anava, per part del nòvio o de la nòvia? No, anava per part dels dos parts. Dels dos parts. Sí, de tothom. Està molt bé, perquè no confondre amb els mercats ja sovats i nostrats també, però una mica estats, que són els medievals, ojo...
Que hi ha molta diferència. Bé, no és una gran empresa qui ho munta, en tot cas, sinó que és l'Ajuntament que contracta diferents empreses que ho munten. Clar, perquè estem parlant del Renaixement, que el Renaixement és segle... Què? Segle què? Entre... 15-16 o m'ho sembla a mi? No...
La docta... És el 17, 18... 17, 18? No, això és barroc, eh? 17, 18... 15... Ara, ara, ara, sí, 15... 15 no, 15 és medieval, no? 15 és renasciment. Medieval és 11, 12, eh? 15 és renasciment. Ah, bueno, això és el primer renasciment. Bueno, entre el 3, la 10... Que en italià li duen el 480.
Però és mal que no has de passar la seva activitat. No, jo també, eh? Entre el segle X i el segle XX, vaja, eh? Vinga, molt porall. En algun moment trobem el Renaixement i atenció perquè hi ha moltíssimes activitats que es pot trobar. Si no hi ha una edat molt recomanable avui, demà, sobretot, que són els dies que també estarà més buit, però està molt bé perquè...
anaves a poder aparcar, eh? Sí, sí. Ho has de dir, eh? És veritat. A mi m'agrada molt actes que s'han de veure, per exemple, el dissabte a la nit passejar una estona per allà, no anar a res concret, perquè és molt gran, hi ha moltes activitats de carrer, hi ha moltes animacions, i després també destacar
que el diumenge a la tarda, cap a les 6, hi ha la bonica desfilada de tota la gent que participa, de grups de teatre, de l'Ajuntament, gent del poble, que es disfressa i fa una desfilada, tothom vestit de Renaixement, pel poble. Jo la vaig participar, aquesta desfilada. Ja l'hi va, ja l'hi va, senyor Domènec, ja l'hi va. És a les 7 i mitja, eh? És llarga, també, aquesta desfilada. I amb què la passen?
Porteu caminant. No, vull dir que... El drago que hi ha. Això no el fa pelu seco, eh? Pensa que també hi ha traginers. Pensa que estem parlant de la zona Tarragona, vaja, l'Ebre, Misteles... Vinassa tot això. Vull dir, va... Perquè això Serena ho fa vostè. També hi ha la... I tant.
I també hi ha la taverna de... No sé si ho fan aquest any, la taverna d'Enrico, que són el Quico, el Mut, el Sergio... Sí, sí, ho fan aquest any també. Que ho fan cada any, eh? Fa com 20 anys que ho estan fent i és un espectacle, que és la taverna d'Enrico, on se suposa que és una taverna del Renaixement i aquí sí que donen... Fan un joc molt curiós que a vostè li agradaria que... Ostres, ara no em fa ràbia perquè em podria haver buscat. Que durant una cançó que ja està preparada, donen una bota de vi...
i han de veure sense parar mentre dura la cançó. I està molt bé. I com acaben? Què? I com acaben? Bé, doncs la persona que s'ha de veure tot, s'ha de veure tot durant 15-20 segons, allà va vent i tal. Però normal, quan un veu, com ha d'acabar això? Mossos i multes. I alguna activitat que recomanis, Eli? Sí.
Jo, mirant aquí el programa, així el primer cop d'ús m'ha fet molta gràcia, perquè només mirar el dissabte he vist que hi ha molts passejos. Pots passejar amb dromedari, pots passejar amb borret i pots passejar amb cavallets. Ah, molt bé. Vull dir que hi ha passejos de tota mena, i a partir d'això és el que tu deies, potser el més divertit és passejar i disfrutar. I el que sí que també m'ha cridat l'atenció i m'agrada, perquè això sí que em sembla com molt medieval i molt peliculero, és el tema dels escacs vivents. Ah, molt xulo.
i després que hi ha tot un espectacle també, però aquest és pagant, res, quatre euritos, eh? Són cants d'amor cortés. Ah, molt bé. Això també és molt del Renaixement. Sí, està molt bé. Nosaltres vam fer un Shakespeare en un claustre molt bon dia. Això continua, tant com la mateixa...
La deixa empresa que ho fa, que continua amb altres sectors. Bé, escolta, que mira, ja ho hem trobat, eh?, a la taverna d'Enrico. Hi ha un moment que canten això. Hi ha moltes cançons de taverna, eh?, en aquest espai. I llavors l'home canta això.
I llavors, quan comença el ritme fort, has de començar a veure la bota de vi. I tothom aplaudeix, clar, és una cançó de taverna. I aquí el tio està bevent, bevent sense parar. Va repetint. Vino batea, vino batea.
Bé, cançó de taverna, vaja, no té més misteri. En fi, Eli, ho hem de deixar aquí. Oh, sí que s'ha de parlar de la Canal Romana, que ja... Ojo, ojo, ojo. La Canal Romana? Sí, sí. A Gizona, a Gizona fan un festival romà i, bueno, després el dissabte hi ha aquesta Canal Romana.
que és la dinovena, si voleu podeu connectar-vos al Facebook i veureu totes les activitats que tenen preparades, perquè aquests ja no tenen ni pàgina, tenen Facebook. És la mateixa canal que any rere any, per aquestes dades, anem comentant, no?
No ho sé, seria possible, eh? Però van avançant, perquè en el Facebook d'aquest any diu que alguns dels que vindreu aquest any sou fills de la primera a la canal. Ja tenen solera, eh? Ja porten història, ja ens ho mirarem. Si passegeu per allà i compreu alguna cosa, us regalaran una corona de llorer.
Això també fa molta gràcia. És un mercat romà. Ojo, les diverses cultures que hi ha a Catalunya aquesta setmana. Tenim el Renaixement, tenim mercat romà a Guissona. Tu és vital, ja, eh? Sí, sí. La pregunta és, allà a l'Avacanal has d'anar en parella o ja te la donen allà? Ja la filla és allà. Sí, ja ho faré. Gràcies, bona tarda. Vinga, vagi bé. Adéu.
Bé, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... Els aplecs de cap de setmana i totes aquestes trobades. Molt bé, molt bé. Acabem el programa i agraïm a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, 19 de juliol.
Del 2013 amb l'Andrea Bueno al servei informatiu, el Jordi Roca al cinema, també hem tingut el senyor Benito a les coses importants de la vida, a l'Heli Capdevila a l'antiagenda, i com sempre amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Gràcies.
de setmana, us deixem ara amb l'informatiu vespre i també l'actualitat posada en la roda de premsa a dos quarts de nou del vespre a Can Barça amb Sandro Rossell i Zubi Zarreta que faran oficial que Tito deixa el Barça pel seu càncer que està patint. Tornem dilluns que vagi... Què diu senyor Bonito? Qui és Catito?
Tito, Tito. Ah, Tito. Tito volia anar-hi. Us deixem ara amb l'informatiu vespre, Andrea, al capdavant. Un programa que, per cert, no sé si ho heu dit alguna vegada, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda.
There is no way I'm looking for a boyfriend There is no way I'm looking for a seat
I'm getting used to sleeping. Some nights I really like to lie awake.
Bona nit.
Bona tarda, són les set. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. El Banc de Sang i Teixits de Catalunya fa una crida perquè es facin donacions de sang del grup zero negatiu. Les reserves estan molt baixes, només hi ha sang zero negativa disponible per 3 dies, quan n'hi hauria d'haver per 7 o 8. Aquest grup sanguini és un grup universal. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui divendres 19 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
La lluita biològica ha aconseguit acabar amb el pulgó en una setmana. És un mètode que allibera petits insectes inofensius a predadors dels organismes perjudicials per la vegetació. Des de l'Ajuntament també insisteixen en que no se vagi la guàrdia contra el morrot. A l'informatiu parlarem de dos sopars populars que es faran demà al vespre del barri centre, que plegarà més de 240 persones al carrer Bonavista,
i del sopar de lluna plena de les Cees, que tancarà oficialment el curs de l'entitat.