l'Anet d'ONG interposarà un recurs contenciós administratiu. Així ho ha explicat el seu president, Francesc Mateu. Hem provat tot el que se'ns ha ocorregut. En aquests moments l'única mesura que ens queda és la via judicial, que és la que comencem avui presentant un requeriment de pagament.
La Generalitat té un temps per respondre, si no es respon haurem de veure què fem. I el més probable és que després d'això només ens quedi la via judicial. La Federació donarà alerta que sense aquests diners perillen una quarantena de projectes en països amb vies de desenvolupament. Provisió del temps, Jordi Miralles, bona tarda.
Hola, bona tarda, jornada molt tranquil·la, la que hem tingut avui arreu de Catalunya, i continuarà aquesta bonança meteorològica demà, però s'acabarà ja de cara al cap de setmana. Demà sol, temperatures altes al centre del dia, amb una mica de fred a primeres hores, i dissabte, forts vents del nord i del nord-oest, ventades molt fortes, de més de 100 km per hora, amb nevades al Pirineu durant tot dissabte, i algun ruixat dissabte al matí cap a les comarques de Barcelona i de Girona, en canvi el sotí aponent moltes més clarianes. Diumenge farà més sol, amb alguns núvols cap al Pirineu a primeres hores al matí, forts vents del nord i temperatures encara més baixes.
Esports en xarxa. Bona tarda. Us parla David Amador. El defensa brasilé de l'espanyol Felipe Matiònia assegura que està a punt per jugar dissabte contra el Llevant. En l'altre el pot substituir el sancionat Javi López. Si el teniu Javier Aguirre, ho creu? Pude entrar hace unos días en una convocatoria y eso me ha dejado contento. Mis sensaciones son...
muy buenas y estoy a disposición. Estoy siempre imaginando jugar y cuando toque espero ser lo mejor. Matione ha estat dos anys sense jugar després de dues greus lesions. A tot això, l'objectiu principal de l'Espanyol al mercat d'hivern, al davant e colombià d'Orlan Pabón, s'ha compromès amb el Betis. Al Barça, el defensor Dani Alves s'ha queixat dels insults racistes d'una part del Bernabeu ahir a l'anada de semifinals de la Copa del Rey davant el reial Madrid.
amb empat a un final. Avui es disputa la segona semifinal entre l'Atlètic de Madrid i el Sevilla a les 10 de la nit. El Vicente Calderón fa el caos a la baixa al conjunt Matalassé. I en bàsquet el Barça rep la visita del líder del grup F del Top 16 de l'Euroliga, el Montepasqui de Siena, aquest vespre a tres quarts de nou. Notícies en xarxa.
Ràdio T'Esper 98.1 Ràdio T'Esper 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda, senyors. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i saluda Jordi Domènech. Moltes gràcies. Fins la set del vespre. Això és la Penya del Morro.
Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just, com cada tarda amb la Carme, Verdo i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Dona'ns visita avui a la gent que ve de públic. De Vallvidrera. De Vallvidrera, molt bé. No compta potser com a població. Home, sí, clar, Vallvidrera, home, que està al... És Barcelona, no? Al de... No, no, és població. Tenen un ajuntament, crec que sí, al municipi, aderit al Tibidabo i a la muntanya màgica. Bé, a més a més, també bé, doncs la gent de Vallvidrera, benvinguda al programa. Gràcies per venir.
Benvinguts a Aminat, no?, per la serra de Colserola. Avui parlarem de les notícies de Sant Lluís com al ple municipal que hi ha aquest vespre a l'Ajuntament. A més, també tindrem avui el programa Els Amics de Júlia Atmella, avui amb la Xeni Afon, que fa water polo.
També tindrem, com cada dijous, la Roser Arts parlant d'educació canina. Avui ens parlarà del Husky siberià. I a la segona hora del programa llegirem un article de la Vall d'Avers per la gent que vagi sovint a la bona aigua. Jo crec que li agradarà aquest article.
Es diu Estudi sociològic de la Bonaigua i l'escriu el Pau Pujol, un santjusteny que l'ha enviat i que és molt divertit. A la segona hora el repassarem. A més a més, també avui al programa, atenció, es posarem de gala perquè rebrem la directora de la institució de les lletres catalanes, Laura Borràs, per parlar de l'any espriu.
Vindrà aquí la ràdio? No, serà per telèfon, una entrevista que vam aconseguir via Twitter, perquè gràcies al regidor de cultura Sergi Seguí ens va mencionar quan amb l'Arnau Consul a la secció de llibres parlàvem de la notícia que havia entrat la nova directora i avui la tindrem al programa per parlar de tot plegat juntament amb l'Arnau Consul a la secció de llibres. Tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial
De Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Cristina. Hola. Sabies, Jordi, que les girafes són els únics animals que poden rentar-se les orelles amb la llengua? Ah, no ho sabia, però jo conec algú d'aquí de la ràdio que també ho sap això, eh? Et diré més, et diré més. Està a la redacció ara mateix. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Comencem parlant del ple de l'Ajuntament de Sant Just, que tindrà lloc d'aquí una estona.
I és que aquesta tarda, ja ple municipal, la declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya s'entraran dues de les mocions que es presenten avui per part de Convergència i Unió i Junts per Sant Just. Evidentment, l'actualitat política del municipi passa avui pel ple de l'Ajuntament. També es tractarà el Pla General Metropolita a Can Ginestar i el Passeig Sagrera.
Tot plegat a partir de les 7 del vespre, com ja es diu habitual, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. Carme Verdoi, avui no et toca a tu cobrir la informació, però... Com ho saps? Perquè jo m'informo de coses. Però, de totes formes, també podem avançar a algunes de les coses que hem comentat, no? Què és el que passarà avui? Doncs hi haurà 14 punts a l'hora de l'hivern. 14? Sí, que passa que alguns són més de tràmit, em sembla que tampoc són tan extensos. El que sí que hi ha són 4 emocions, 3 que les presenta CiU,
una que és per modificar l'ordenança fiscal que regula l'IVI, una altra per reclamar a l'estat espanyol que no és un trifúbil dèficit a Catalunya i llavors hi ha una altra adhesió presentació que és d'adesió a la declaració de sobirania i el dret a decidir a Catalunya i en aquest sentit Junts per Sant Just també presentarà una altra, però és una moció de suport a la declaració.
Tot i això, no sé si finalment... Sé que s'estava intentant o es treballava potser per intentar fer una música conjunta, allò que comentàvem ahir diria, però almenys... Perquè entri en el màxim de cruz polítics possibles, no? Sí, al migdia de moment no continuava sent així. No sé si ara a la tarda... Què farà el PSC? El PSC Sant Just? Què farà? Aquesta és la gran incògnita, no? És el que també dèiem, que és diferent una música de suport.
que una emoció d'adhesió, tot i que ja implica un grau de suport. Què vol dir entre donar suport i adherir-se? Adherir-se és més. És ajuntar-se. És firmar-ho.
Podria entendre'ns que també. Donem suport però no ho firmem. Si finalment són separades o si són juntes, demà ho explicarem. A les 7 comença tot plegat a la sala de sessions de l'Ajuntament on acta obert al públic, com sempre un cop s'acabin els temes previstos, el 14 punt és precs i preguntes.
Efectivament, avui a partir de les 7, si voleu estar informat del que passa a l'actualitat política de Sant Just, només cal que aneu a la sala de plens de l'Ajuntament, com sempre, oberta a tothom, i amb molt de silenci, molt respectable, totes allà, no? Vull dir, tal com és que... Però us ensaventareu de les coses que passen al nostre municipi. I ara parlem del nou diàleg per la independència a Sant Just d'Esvern.
Se'n van canyeros, eh? Bé, atenció perquè el llibre de lenda és Hispània i Albert Pon, el seu autor, seran protagonistes d'aquest nou diàleg per la independència de Sant Just que tindrà lloc aquest vespre a la sala cinquantanari de l'Ateneu. Aquest vespre, Pon parlarà de la relació Catalunya-Espanya i... Escolta, treu aquesta música, m'estic posant nerviós. Sí. I m'atabala molt. Millor. Anem a una mica més diferent. Amb aquesta és més rock.
Es coneix que és Jimi Hendrix quan la va cantar a Woodstock. La va tocar... Bé. Doncs, com comentàvem, es plantejarà amb l'economista Albert Pons què passaria dins d'Europa si Catalunya s'independitzés, Carme. Exacte. Es parlarà, doncs, de diferents qüestions des d'un punt de vista polític, jurídic i històric, i també es tractarà, doncs, sobretot, qüestions, per exemple, què passaria amb el tema de la Unió Europea, no?, Catalunya,
No seria automàticament un estat de ple dret, però tampoc podria quedar-me exclosa perquè no hi ha cap tractat constitutiu europeu que estableixi mecanismes d'expulsió d'un territori per haver-se separat. Per tant, són diferents qüestions que de vegades no les passem per al o no les sabem i Albert Pont les explica en aquest llibre i les explicarà avui a Sant Just. A més a més, segons Pont, a la Unió Europea no li interessa que cap territori quedi fora.
i menys Catalunya, perquè per aquí passa el 70% del trànsit de mercaderies i de persones entre Espanya i Europa. Bé, doncs si voleu més informació i estar atents, l'Albert Pons us ho explicarà amb aquest nou diàleg per la independència que organitza, no sé si la gent de l'Assemblea... S'enjust per la independència. S'enjust per la independència, que és la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. A les 8 de la teneu, sala 50 Nari.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Sou originals de menys. Ui, sí, molt. A punt de arribar un quart de sis de la tarda, continuem en directe i canviem de tema. Parlem ara d'habitatge a Sant Just d'Esvern.
Efectivament, dilluns es sortejaran els 54 pisos amb protecció oficial de la nova promoció econòmica de venda al Mas Lluís. Hi ha 66 famílies que opten a un d'aquests habitatges de promuntza. Es farà davant de Notari, dilluns a les 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau anteriorment conegut com la Vagoneca.
La vacuneta, jugui per 4 punts. M'ha vingut la imatge d'Òscar Dalmau, saps allò que fa això? Que avui tinc com la veu més ronca, no sé. I t'has sortit, esta nit? Sí, sí, sí, sí, vaig sortir. Com ho saps, eh? Es nota molt amb la veu. Es nota molt amb la veu. Si surts a veus, es nota. O dorms poc. Sí, també, és tot a l'hora. Normalment si surts, la conseqüència. Vaig obrir poc, vaig obrir molt i vaig sortir molt. Clar, sortir no... Sortint, sí, no fa veu. Una festa a Sant Just, jo sol, a les 4 de matinada, el parador cridant. Molt bé.
Sí, amb calçotets. Carme, repassem això dels habitatges. Estan al carrer Vilataparra, números 8, 10 i 12, inclou en places d'aparcaments i traster, tenen entre 55 i 90 metres, depèn de quins, i els preus van del 132.900 euros als 201.000 en viva inclòs. Un sortetge que es farà davant de Notari aquest dilluns a les 6 de la tarda, recordem que a l'hora d'accedir hi teníem preferència.
al Sant Justenc i Sant Justenques, però com que l'edifici està tocat a Sant Feliu també es va obrir, tenint opció d'entrar-hi, i finalment d'aquestes 66 sol·licituds, 27 de les que s'han acceptat són de Sant Feliu.
Bé, doncs a continuació, Carme, gràcies per aquesta informació. Ja sabeu que teniu més... La Cristina té més informació sobre un tema del que hem parlat ara. Ah, quin tema, Cristina? Jo? Alhora què passa? Ah, no, que estan... Matisos, entrades... Sí, que estan mirant la gestió i suport. Ah, doncs digueu, clar. No toquis per tu. Ho fa molt això. Busca les coses, però s'ho queda per ella. No, però si més o menys és el que hem dit, no? Que suport, en principi, segons el diccionari de la llengua catalana,
Diu que és l'acció d'advocar per alguna cosa, obtenir o acordar. En canvi, adhesió seria com sumar-se.
El terme és més més... És el mateix, bàsicament. Sí, és el mateix, però aquest de captació és com... Clar, tu, per exemple, imagina't que hi ha una... que ha sortit un equip de futbol, no? Aquí a Sant Just, bueno, potser no seria millor que sempre. No, han sortit dos o tres, per exemple. Per això, doncs és igual, que ha sortit un grup d'algú que no... De waterpolo. De waterpolo. De waterpolo. Que d'aquí un moment parlem amb la Xeni de waterpolo. Jo puc adherir-me, no? Que potser vol dir que formo part de la junta, que tal que qual, o tu pots dir que no suport.
Que vol dir que ha d'entendre algun partit. Molt bé, molt bé. Un aplaudiment per la Carme Verdoi. No sé què diran al ple. Si fan alguna comparativa a això avui, dient-nos que nosaltres donem adhesió. Què vol dir? Si un equip de water polo, si ho diuen tot això, vol dir que escoltar el programa. Si no, doncs no. Per cert que em comentava que em deixo informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. I ara tota la informació que vulgueu de Sant Just a ràdio.esber.com.
Carme, no marxis, perquè tenim els moments per enmarcar, que tant t'agraden les qüestions de la ràdio, que sonaran avui al Cans i qui pugui. Avui en directe?
Els agradarà, els agradarà, doncs. A partir de les 8 del vespre, no, de 9 a 10, de 9 del vespre, que en Jiqui pugui, a Ràdio Desvern, i a més a més també hi ha el condensador de flux, que parlen de coses piquis. Anem al tema, perquè els moments per enmarcar, que jo no he escoltat encara, perquè l'Adrià me l'acaba de passar fa uns minuts, mentre feia un programa, i les pífies de la ràdio i de la gent que fem Ràdio Desvern són aquestes d'aquesta setmana. Carme, gràcies, bona tarda, que vagi bé.
per enmarcar. Un moment per rebassar l'activitat injusta en camp d'Andrea. Bé, bon dia Andrea.
Comencem parlant del nou diàleg per a l'independència. L'independència! L'independència! Per això, perquè el llibre de l'enda és d'Hispania i Albert Pons, el seu autor, seran protagonistes del nou diàleg per a l'independència de Sant Just. Cristina, no em miris així perquè veig que no coneixes Albert Pons o no l'has escoltat mai. No, és que no és l'Albert Pons. De moment tot va malament. Ah, no és l'Albert Pons aquest? Qui és l'Albert Pons?
L'entrapada Salvador Giral i el talent de Jordi Nobka són els llibres que es presentaran dissabte al Barrellibres. Es farà el celler a Canmata per acostar la col·lecció de narratives Cicuta al públic Sant Justenc
combinant-ho amb un tas de vins. Sempre és bo no beure, però en aquestes cases beure un poc més. Escolta'm, home! Sabes, si no, no sé anar per aquí. I saludem el Carles Hernández Ríos. Carles, bon dia. Bon dia. Com es presenta el temps als propers dies? Doncs de moment càlid, molt agradable. Jo vull anar a la platja perquè em toqui el sol.
Aquest any he fet peses i oiré el meu cos. Cants i qui pugui, avui a partir de les 9 del vespre fem una pausa i d'aquí uns moments tornem amb la Júlia Tmella i les seves amigues i amics. Avui la Xènia Font que fa Waterpalau. Ràdio T'Esfer, 98.1. Ràdio T'Esfer, 98.1.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal, bon Nadal. 5 i 21 de la tarda. Júlia Atmella, què tal? Hola, bona tarda. Els avics de Júlia Atmella. I avigues. Efectivament, cada setmana la Júlia ens va portant aquí gent. Bé, és la setmana passada que vas fer una entrevista a mi. Ai, que encara recordo. Molta simpatia. Home, Jordi, a tu no et va portar, però jo estaves aquí.
Et va agradar molt. Moltíssim. Jo em pensava a veure si torna a fer per favor aquesta setmana una altra vegada, però veig que no, perquè aquesta setmana tornem a tenir convidats aquí a la radiona, que és una convidada i és la xènia per parlar-nos, com hem parlat un quant de fa un moment, de water polo, no?
Hola Xenia, bona tarda. És la primera vegada que vas a la ràdio? No, la veritat és que no. Ja tenies cara d'haver anat a alguna altra ràdio. On has estat? A la Sant Feliu. I què tal la ràdio Sant Feliu? Tenen instal·lacions tan xules com aquestes o no?
Bé, més o menys són iguals. Perdona, ràdios amb falius i ja no s'aguanta res que cau tot. No siguis dolent, Jordi. Ja us heu d'entrar i que dius que em cau un mitatge. Perquè eres de la competència i vols fer propostes. No, vull dir que era un... no ho sé, però es va entrar també ràdios amb falius? Sí, sí, molt bé, la veritat és que sí. Més que aquí, no, impossible. Anem al tema... Júlia, què vols preguntar-li a la Xènia?
Doncs, i volia preguntar, quant de temps fa que practiques waterpolo? Doncs, més o menys fa 10 anys que practico waterpolo i estic molt a gust. I per què et vas triar aquest esport? Doncs, la veritat és perquè vaig començar amb cursets, com la majoria de les persones, i llavors, el meu entrenador em va dir que sí, volia entrar al Clomentació Sant Feliu, i jo vaig dir que sí, i em va començar a agradar molt, la veritat.
Per què quants anys tens tu? Xènia? Faré 18 ara. I estàs a Sant Feliu? Sí. I què és? Cada setmana jugueu i tot plegat? O com els entrenaments, els partits? Bueno, entrenem cada dia de la setmana, de dilluns a divendres. Cada dia? Sí. Sou professionals o...? Home! Home, professional! Més o menys entrenem una hora i mitja i dissabtes a la tarda tenim partit i diumenges al matí també.
Però, dissabte i diumenge, dos partits de la setmana? Sí, bueno, depèn de les categories que juguis. I, a més, cada dia entrenant, o sigui, cada dia, tu estàs a l'aigua, no? Sí. Ostres. És com un peix. Sí, sí, sí, no? I tant, és molt professional, molt professional. Perquè en quines categories jugues? Jugo amb el primer equip, que representa que són les més grans, i després amb la meva categoria, que és el juvenil, que és una categoria menys. I llavors, clar, o sigui, segons les diferents categories hi ha diferents lligues o és la mateixa? Amb el juvenil hi ha una,
però representa que els quatre primers juguen per una lliga i els altres juguen a l'altre, que representa que els quatre primers opten a anar al Campeonat de Catalunya. I llavors amb el primer equip hi ha més d'una lliga, que hi ha Divisió d'Honor, que és la més alta, primera i segona. I vosaltres en quin esteu? A Divisió d'Honor. Epa, molt bé, no? Heu guanyat algun títol alguna vegada? No, encara no. Bueno, poc a poc, no? Sí, sí, poc a poc es van fer les coses,
i entrenant, doncs, es tenen resultats. A quina piscina de Sant Feliu esteu? Al complex municipal. I què tal les instal·lacions? Com les valores? Bueno, ara molt millor que abans, la veritat. Ojo, ojo, ojo, què vol dir, què vol dir, jo? Home, perquè abans... Avui t'estàs passant, eh, Jordi? Home, no, però aquí veig un tema que pot ser sucós informativament parlant. No, a veure, abans estava la piscina Vella, que representa que no tenia les qualitats que té la de ara. Llavors, és molt millor.
Ah, sí, molt bé, no? Sí. Molt bé, molt bé, molt bé. I a veure, això... A veure, a veure, Júlia, on anem? No, és que... No, t'explico. Perquè tenia aquí una pregunta, perquè ja ho he dit abans, i estava pensant, la faig una altra vegada o no la faig, per si no ha quedat clar, no ha quedat clar, llavors clar. Ah, d'acord, d'acord, d'acord.
No la faig, no? Quina és, quina és? No, perquè això que dèiem abans, que molta gent feia natació i ella s'ha passat el waterpolo, era això, si abans també feies natació o directament vas entrar a waterpolo? Ah, per la pregunta. No, la veritat és que tothom comença a fer natació però pots fer les dues coses, llavors, a una certa categoria pots seguir fent les dues coses o fer només natació o només waterpolo. I tu que vas triar només waterpolo?
I per què el motiu? Clar, sí. De fet el water polo és com el joc en equip de la natació, no? Així com l'atletisme que hi ha en equip. Els relleus, per exemple. El futbol, no? La corra? El futbol. Per què has decidit fer water polo? Perquè t'avorries tu sola a tocar la paret i tornar cap enrere i necessites una mica més de contacte amb altra gent?
Home, perquè com dius tu, la natació sembla més avorrida del que és, no? Perquè anar d'una banda a l'altra a la piscina, doncs... Resulta avorrit. Home, és avorrit, no ens enganyem. Per moltes modalitats que hi hagi... Home, segons per aquí, Jordi, és avorrit. Home, per mai que els veus... Hi ha persones que no. Home, els professionals els agrada més, de veritat. Clar, clar, segons per aquí, ara per mi...
A la piscina vas avorrit, anava fins al final de la paret i després tornar no li trobo la gràcia. Et quedes a l'habitat de la piscina 10 minuts per fer suspens. Si a la piscina vas cap a l'esquerra, ara cap a la dreta... Canvia direcció, no? Una piscina amb zigzaga, per exemple, això ja ho trobes una mica... Mira, però anar i tornar jo ho trobo avorrit. Sí, sí, ho és, la veritat. Ho és, no? Sí, sí. I llavors vas decidir fer Waterpolo per no avorrir-te? No, perquè és un esport en equip,
resulta més interessant a l'hora de practicar l'esport. Saps perquè a la natació estàs tu sola allà, motiva més, no? Sí.
Llavors, mira, l'altre dia, per informar-me així per l'entrevista... Sí, molt bé. ...vaig anar a veure un projecte a Waterpolo, va bé? Què dius, ara? No ho fan tots els periodistes, això, avui dia, eh? Avui dia per informar-se a Waterpolo... I jo la vaig veure, eh? Ho confio, sí, sí, ja estava allà amb mi. El periodista no vindria buscant a la Wikipèdia Waterpolo, ja en tenen prou. Jugaves tu, Xènia? No, jugaven uns companys meus. Sí, sí, jugaven uns amics. I jo, clar, estava allà mirant i pensant... Jo no entenc res d'això, no? Perquè...
Estava bé i jo aniria bé a una amiga que també aniria bé.
Que t'estan barallant, t'estan pagant a sota de l'aigua. Em deia que no, que no, que no passa res. Clar, perquè sota de l'aigua, bona... Això és el que volia preguntar-li, si sota de l'aigua era falta o no era falta o... Què passa sota de l'aigua? Perquè ens ho perdem. Sota de l'aigua passa de tot. Eh, oju! Què vols dir que passa de tot sota de l'aigua? No pensis coses rares, eh, ara. Ah, no, no, jo no penso res, només et pregunto. Pregunto. No, no, no, treu, treu. Treu això, per favor. A veure, què passa sota de l'aigua? Que això també s'ho pregunta molta gent quan va a veure Waterpolo.
que hi ha moltes baralles a sota l'aigua. Ah, sí? Sí. És com una mena... és una guerra bruta, no? Quasi. I això els arbitres, clar, aquí està la dificultat, no ho veuen o no ho saben? Bueno, ho veuen però... passen una mica del tema. Ah, sí? Sí, per no ficar-se al mig. Perquè és falta quan es peguen, o sigui, fora de l'aigua, no? Sí. Si es peguen, si li pots una bata a l'altre no passa res. No. Bueno, en alguns casos.
Home, depèn, no? Home, depèn si l'ha pagat una hòstia i es queda allà el mort, doncs, clar, què passa? Home, clar, a veure, això ja es veu, si hi ha una persona esplutant, pareu el joc, per favor, o sigui, us ho demanem pel bé de l'esport, no continueu jugant. De totes formes, jo volia preguntar què és el més habitual, el que es fa sota l'aigua, per exemple, que és, o sigui, els cops més habituals, què fas, s'arrenca el banyador o coses d'aquestes? No, no, algú que... Que bèstia. No, no, Xènia, a veure, és veritat o no? Això passa.
Sí, sí, si a mi m'han tracat el banyador més d'una ocasió. Veus? T'han tracat el banyador més d'una ocasió? Sí. Ho veus? I què fas quan estaves així tota l'aigua amb el banyador i imagines que llavors et quedes l'entrenador per fer un canvi o algo. No, no, és que igualment has de sortir algun dia de la piscina. En el teu cas, com ho vas fer, Senyia? Què va passar? No cal que surtis a la piscina perquè se'n va beure tot. Se'n va beure tot? Sí. I vas aquí a la piscina? Sí. I... Jugant? Sí, sí, tot.
Però amb un recanvi de banyador o alguna cosa, no? No, perquè era el final del partit llavors... A l'entrenador em va dir que no em canvies el banyador. I anaves allà jugant... Anaves jugant com Déu et va portar al món? Home, no, o sigui mig trencat, saps?
I quan va sortir que no... Doncs aguantar-me com el podia. Ostres, quin moment més tensos, no? I quina vergonya o què? Home, bàsicament em va veure tothom. Clar, ja, ja, ja. I jugaves a casa o a fora? No, no, a casa. A cosa, a Sant Feliu, a sobre, a sobre, encara! I per tot... Pobre. La gent et recorda per això o no? Home, espero que no, la veritat. Quan va passar això? Quan va passar?
Home, tenia el banyador mig tancat del dia abans. Llavors... Hòstia, clar. Bueno, però quant va ser? Fa molt de temps? No, fa dues setmanes o així. Fa dues setmanes. Molt recent, encara. Júlia, s'ha fet bé perquè això és actualitat pura del municipi de Sant Feliu de Waterpolo. Però tu estàs bé per això, no? T'has comprat un altre banyador, com a mínim?
Bé, encara me l'han de donar per això. I com jugues? Doncs amb el d'entrenar. Ah, amb el d'entrenar. Per favor, en tens dos o tres, no? Sí, dos o tres en tinc per recambi. Bé, Júlia, què més li vas preguntar a la teva amiga? Perquè sou amigues vosaltres, no? Sí. De què us coneixeu? És la secció d'amigues de la Júlia Almeida. De què?
Doncs del col·legi, de la colla, de molts llocs. Jo li vull preguntar perquè això del waterpolo, com que jo soc una experta, les posicions del waterpolo com va? En quina posició jugues tu? Jugo de tres, que representa que és el defensa.
És que quan has dit de 3 m'he quedat una mica. Nosaltres vam numerats, no? És a dir, el 1, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6... I cadascú té una posició, no? Clar, com el futbol també passa això, no? Jugo de 4, jugo de... Clar, l'1 i el 5 representa que són les bandes més externes, saps? I així va fins a l'interior. Per quantes jugadores hi ha a cada equip? És que ja veus que no en tenim ni idea, eh? Tenim sort que ha quedat en un partit i... A l'aigua hi ha 7, i en total som 13.
O sigui, hi ha recanvis de tot. I tu deies que en quina posició jugaves? De tres. De tres. Què vol dir? Defensa. Defensa. Defensa. Però al centre, a la dreta, a l'esquerra? Al mig. Al mig, al mig. Just davant de la porteria. Ah, tu ets com el Piqué del waterpolo, no? El Puyol. Sí, quasi, quasi. Vaja, que has d'agafar totes les pilotes, no? Sí, i soc la que rebo més hòsties, també. Clar, clar, és veritat, és veritat. Pobre, no? Sí, sí, sí.
I llavors això de les categories que deies abans, hi ha diferència entre les dues categories, el nivell de posició de la classificació i tal o no? Home, bastant, perquè el primer equip representa que tenen més categoria i llavors els entrenadors també són diferents. I és més difícil, és més complicat. Clar. I llavors en quina posició esteu amb la Divisió d'Honor? Bueno, el primer equip estem més avall, ja que...
Els altres són superiors a nosaltres. En edat o en nivell? No, en nivell. Clar, perquè del primer equip, que són totes al teu edat o més? No, no, més grans totes. La i tu que ets la més petita, no? Sí. Poneu algun tipus de música per motivar-vos a alguna cançó? A vegades els equips tenen una cançó, com el Lluís de la vida, el primer dia de Guardiola o coses així. Vosaltres també ho feu o no? No. No teniu cap cançó? No. Ni una mascota, no teniu una mascota? Bueno, tenim com una mena de gos.
D'aquí una estona parlarem dels huskies. No serà un husky, no? No, no sé quina rassa és, però... És un pelotge així... Sí. I era la nostra mascota, dius? Sí, des de fa poc sí, jo me'l vaig trobar a la piscina i van dir que era la nostra mascota. I també porta un casquet davant i jugava a water polo i tot o no? De debò? Una pilota. No m'ho crec això, sí? Sí. El complex? I com es diu el gos? No ho sé.
Però és petit, no? Sí, sí. No hi ha cap persona encara que el dispressi. No, no, no. És un peluig normal i corrent. Ah, és un peluig. Ja arribarà, ja arribarà. Ah, per mi es pot escriure de veritat, Jordi. No, no, no. Sí, sí, d'acord, d'acord. La imaginació és molt... En fi, Júlia, què més vols preguntar? Ja està, ja està. No, jo li faré una pregunta. Això dels gorros és una mica incòmode o no? És a dir, no s'osmou o...
Els nois tenen el cabell cur i per tant ho tenen més fàcil, no? Però les noies amb el cabell llarg, recollir-t'ho... Bueno, representa que portes el gorro de silicona baix, perquè el cabell no... Sí. Allò es porten dos casquets, un de silicona i un altre normal.
Bé, doncs no, ja està molt bé. Si no, perdrien el banyador i el gorro a sobre. Seny, gràcies per haver vingut. Agraïm que hagis compartit aquesta història trista amb nosaltres sobre el banyador. La pròxima vegada, no ho sé,
O tinguis un de recàmbit per si passa alguna cosa. Sí, que juguem dos, una sobre l'altra. Un de silicona i l'altra normal. Júlia, fins la setmana que ve, moltes gràcies.
La feina del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esdeu.
5 i 36 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro. Som una pausa i d'aquí uns moments parlem amb la nostra col·laboradora habitual dels finals de la primera hora de dijous, la Roser Arcs, per parlar d'educació canina, que avui ens portarà un parell de temes. El primer és sobre un projecte que es va dur a terme l'any passat a la Serra d'Albera, a l'Alhampordà,
on un cens de tortuga mediterrània enseria uns problemes d'extinció amb la intervenció de gossos detectors. I a més a més també parlarem, Cristina, del husky siberià, que és una raça que agrada molt i que a mi també d'aquí una estona descobrirem una mica més a la penya de morro. Tornem després de la publicitat, fins ara. Ràdio t'espera. Durant avui un moment. Ràdio t'espera.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de flujo.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele.
Ara també. Fa un mes em van diagnosticar a esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Per seguir l'actualitat del Baix Milobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Ara escolta, es previu d'esperc. Sintonitza, es previu d'esperc.
5 i 40 de la tarda i tot seguit entrem al món dels gossos de la mà de la nostra educadora canina Roser Arcs.
Que ben buscada que està aquesta sintonia. Who let the dogs out? Roser, bona tarda. Bona tarda a tothom. Bona tarda, Roser. Avui, per cert, repeteixes, no? Repeteixo, repeteixo. M'ha demanat el cable i dic vinga, va. Podem comentar-ho, no?, que està preparant. Sí, sí, sí, estem preparant. De fet, anem cap allà, nosaltres també.
O sigui, una fira d'adopcions a Vilafranca del Penedès. A Vilafranca del Penedès, aquest diumenge de 10 a 8, si no m'equivoco. I això en què consisteix? Què significa? Doncs es faran passes dels gossos que estan per adoptar allà, hi haurà stands on es podrà veure quins altres gossos hi ha també, hi haurà stands d'educació canina, exhibicions, moltes coses, moltes activitats tot el dia. Per tant, ser una família o algú que es planteja adoptar un gos cap a Vilafranca aquest diumenge, no?
On serà de Vilafranca?
Que jo crec que té enamorat a tothom, no? Parlem del projecte que es va dur a terme l'any passat a la Serra d'Albera, a la L'Empordà, que ens volies fer una pinzellada de com els gossos també poden ajudar en alguns projectes científics. Sí, de cara als gossos és una tasca que els és molt favorable, és part de la seva manera de ser, treballar amb l'olfacte.
Perquè això anava sobre un cens de la tortuga mediterrània, que estan buscant... Es va fer un projecte, un noi va fer un projecte sobre això, pel final del doctorat, i va demanar ajuda d'educadors que treballaven així també, i el tema és que el final d'equip eren el Santi Jae Medidal, la Hélio Nojosa i l'Albert Vidal Vell, i tots tres amb els seus gossos,
El que van fer va ser ajudar els biòlegs a buscar tortugues, a sensar tortugues, per saber quantes espècies ens queden d'aquestes espècies, d'acord? I per tant, si els gossos anaven olorant i buscant, o com ho feien això? Sí, bueno, es prepara el gos, se l'ensenya a detectar aquella olor en concret i llavors el gos el que fa és buscar i avisar quan troba aquella olor. De fet es va crear especialment una unitat canina de recerca de tortugues, el que es coneix com la UCRT.
Correcte, la UCRT, la unitat canina de rescat de tortugues, que era compresa per aquestes tres persones que t'he dit, i quatre gossos, la sida del gòngel, el coronel i el capità. I com s'ensenyen els gossos que detecten o que busquin i ho detectin? Doncs mira, això ho guardarem per l'Albert, que en sap més que jo.
Ah, molt bé, doncs ho deixem per un altre dia així de cas. És que us ho explicarà molt millor que jo. No home, no. Jo avui entro a fer el tema i el proper dia, si li ve de gust, ja li comentaré i que en parli. Clar, ho dic perquè clar. És que això també amb les races que estem descobrint cada setmana veiem que no tots els gossos estan preparats per olorar i buscar.
També depèn de quina raça, depèn de qui. Hi ha gossos que tenen una tendència més fàcil cap a això, però en realitat al nas. Jo crec que pràcticament tots. Per la morfologia de cada un serà més fàcil o més difícil en segons quina zona. Els gossos que se'n van a les runes, per exemple. Hi ha gossos que van de ser molt petits per poder-se colar.
o depèn, no? Depèn del que s'hagi de buscar. Però per treballar-nos i per ensenyar a buscar un olor en concret, jo et diria que pràcticament qualsevol gos. Bé, entrem en matèria, si et sembla, ara sí, després d'haver comentat això, perquè avui parlem, seguint en la línia del gos cooperativista, del Hask... Del Hask, sí, d'haveria. M'agradaria dir una coseta més. Ah.
Sobre la meitat canina. Perquè et vegi la gran diferència, no? Els violars en un any em sembla que... en 3 anys havien localitzat 5 exemplars. Els gossos en 4 dies, ja està qual qual així eh, en 4 dies en van trobar 40. Ep, que dius, bona feina els gossos. Bona feina. Molt bona feina, boníssima.
I tant, i tant, doncs queda apuntat. Ara sí, parlem del Husky siberià, que pertany per la gent tècnica que li era i els tecnicismes, el grup 5 de la Federació Canina Internacional i que agrupa els gossos tipus Spitz i Primitiv. A veure, comencem per aquí ja. Aquests tipus de gossos quins són?
Són gossos que tenen un aire al llop per dir-ho així. Morros allargats, pel voluminós, cortet prou fort. Com salvatges una mica, no? Sí, correcte. Els primitius, de fet, els espits són així, n'hi han de petitons, també. Que guapos.
els primitius, alguns tenen fins i tot creix encara. Doncs dins el grup 5, a la secció número 1, trobem els gossos nòrdics de Trineu, que estan al Husky Siberia. A veure, d'on prové el Husky Siberia, que tampoc s'ha de fer molt llest per descobrir-ho. Prècticament evident que ve de Sibèria, tot i que s'associa molt a Alaska, ara veurem per què també.
que allà n'hi ha un que és típic que és el malamute. I s'assemblen, tenen un aire, però el husky és més lleuger i més ràpid. I a Sibèria, quina és la tasca que feien o que fan aquest tipus de gossos, el husky? Doncs mira, durant molts 100 anys van estar aïllats allà fins ben bé principis del segle XX. Llavors el que feien era seines de guàrdia, de gent i del poblat, i seines de transport, amb el trineu, amb els tribus esquimals, que de fet el nom de husky
Ve d'una tribu esquimal que era del Husky. Ah, veus que curiós això. Mira, no ho sabíem. Per això fem aquesta secció també. Per descobrir coses noves. Tenim una anècdota molt xula sobre aquesta tasca del Husky. I que ha quedat marcada a la història perquè el 1925 hi va haver una epidèmia de discèria.
Nome, que és un poble que ja ha perdut allà totalment. Perdona, has dit una epidèmia distèria? Sí. No, de distèria. I què és distèria? Què és la distèria? És una malaltia. Ah, una malaltia. Una malaltia, doncs, com podria ser la peste o... Saps, són malalties de queixes que són pandèmiques. Sí, sí, sí. No, clar, és que jo per un moment havia entès una epidèmia distèria... Sí, jo també. ...i m'imaginava tot el poblat esquimal cridant... La distèria, la distèria.
Com a locoset de gent histèrica. No ho crec, no ho crec. Veig que no, veig que no. Bé, ens trobem per tant l'any 1925. I amb què van ajudar els huskies en aquesta epidèmia d'histèrica? Doncs era l'única manera de transportar les medicines sense el poble. Anàmplineu amb el husky perquè el clima estava molt malament en aquella època. Era pleidernia, a més en aquella zona que és molt dur.
I només amb trineus de huskies es podia arribar. I van salvar el poble. Fins i tot fan una cursa, que avui dia encara es fa i és de les més importants d'aquest tipus, que és per conmemorar allò. De fet, les curses de trineus sempre van amb huskies, no? Com la desapareguda, malauradament, Pirena, que ja va acabar l'any passat. Però em sembla que sempre porten huskies, no Roser?
Bueno, s'estan començant, clar, pensa que el tema del trineu s'ha adaptat a climes on el husky no li és molt favorable, tampoc, no? Els climes càlids, que no és que no hi puguin viure, però tenen més limitacions que altres races, llavors s'estan començant a fer servir altres races, també.
Continuem amb la història del Husky perquè és molt curiós com arreu de fets polítics també interfereixen en l'evolució dels gossos. Què va passar a la Unió Soviètica?
Siberia estava dins l'antiga Unió Soviètica i durant una època els americans es van moure per allà.
on els presoners se'ls emportaven cap a unes presons que hi havia un fred estrapitós, amb unes condicions infrahumanes, els gulags, unes zones més amb uns mitjans de vida i també d'ambient, més difícil que la terra. Amb un fred increïble. Correcte. A part d'aquesta zona està tocant a les freds de l'hering, que és una de les zones més fredes, nois més dures de la terra. I què va passar amb la Neosibètica?
que van tancar fronteres, com la gent que coneixi d'història ho sabrà, cap al 1930. I com que van tancar fronteres, totes les línies que han vingut de l'Alaska, que és cap on van importar, van començar a importar els casquis, són defendents d'aquella època. De quan van endur-se els gossos de Sibèria, perquè durant molts anys no va poder sortir ni entrar cap gos d'allà. Per tant, es va encadar com si diguéssim allà i la relació amb l'Alaska és aquesta, no? Que van haver d'agafar d'altres parts del món.
O no? Els americans es van endur uns quants gossos quan van arribar i al 1930 es van tancar les fronteres. Llavors no va tornar a sortir cap husky siberià, autòcton de Sibèria. I tots els descendents de husky que són les línies americanes, bàsicament, venen dels gossos que es van endur alguns... Mira, et puc dir qui, em sembla. Ho tinc per aquí, també. El Leonard Cepala, crec que és.
que va entrar una quantitat de gossos que sí que va poder treure de la Sibèria i d'aquells és d'on han sortit la resta de huskies que venen de les línies americanes. Bé, molt curiós. Avui repassant el husky siberià dins l'apartat de races de gossos de la penya del Mont-Rou.
Bé, de fet avui en dia, poc a veure amb aquell husky de la Sibèria, perquè el husky s'hi veia contemporani, per dir-ho d'alguna forma, o els que podem veure alguna vegada al nostre voltant. Ha deixat de ser un gos de treball, no? Generalment sí, hi ha alguns que corren per esport, com els que corrien a pirena.
o imagino que en algun poble esquimal que encara queden, deuen seguir-lo sense servir per treballar, però generalment ja és un gos més. En veiem molts també per ciutat que viuen a casa i que s'han adaptat al clima que tenim per aquí. Clar, s'han adaptat a climes molt menys freds, no? Sí, mira, com a curiositat, un punt molt evident del Haske són els ulls.
és una de les característiques físiques més evidents que tenen. Això te n'anava a preguntar perquè sempre els tenen d'un ull de cada color? No, n'hi ha que són blaus, n'hi ha que són marró, tipus mel, i després hi ha que tenen un de cada color o els dos colors dins un ull, que això, com que sé que t'agraden les paraules tècniques... Sí.
Quan tenen un ull de cada color és l'eterochromia completa. I quan tenen els dos colors dins del mateix ull és eterochromia parcial. Eterochromia. Crec que en persones també existeix això. Potser els huskies tenen els ulls més bonics de tota la raça, dels gossos.
perquè com dius tu, aquests color men, o fins i tot el blau, blau cel intens... I la forma, té una forma molt peculiar, que tots la tenen igual, o sigui, molt emnaillada, no? Són macos, són macos. És molt primitiu d'imatges, sembla molt el lloc, potser de tots els gossos que coneixem visualment o morfològicament és dels que més s'assemblen al lloc.
Roser, tornant una mica a parlar de les característiques del husky, per quin motiu són capaços ara mateix de viure en un clima com el nostre? Doncs probablement perquè s'han adaptat a menjaments i el mateix cos, per evolució, ha anat perdent les capes de pèl, el greix,
Subcutant i a poc a poc l'evolució. És un dels únics gossos que poden modificar el seu pelatge? Com, com, com? Pregunto si és una de les poques races que pot arribar a modificar el seu pelatge. No, en realitat tots els gossos d'avui dia, em sembla que n'hem parlat algun cop també, el tema del clima aquí, les calefaccions, els aires acondicionats, fa que les modes canviïn i que el pelatge canviï de la majoria de gossos que viuen a la ciutat.
De fet, el tema aquest del pelatge és interessant perquè tenen un pelatge de... bueno, la pell, el pèl, de doble capa, molt dents en principi, que això originàriament servia perquè poguessin viure més còmodament, aclarant climes molt freds, no? I no només el cos, sinó que també entre els dits i els coixinets. I els coixinets, que això no és tan habitual, no? És una zona que la tenen bastant desprotegida, els gossos.
I el husk és un dels russos que té una bona protecció. Penseu que les seves potes trepitjaven la neu. Estaven dins la neu pràcticament tot el dia. Els coixinets, què és el que hi ha sota la pota? Que és com mestou. Allò que sempre s'estampa als llocs. La formeta amb els quatre puntets. És veritat, és la petja.
Sembla que és com terciopelo, no? També és com bellut a vegades. Ho tenen tots els gossos això, per cert? Home, jo que anava a dir les meves de bellut no eh. No. No, penso que són l'asfala de la salata del gos. També ha de ser fort d'alguna manera. És pou, però ha de ser fort. I això que comentava ara la Cristina sobre el pelatge, canvien, muden dues vegades l'any. Què vol dir això? Doncs que la resta de l'any no perden pèl, pràcticament.
És important buidar-los, si tenim un husky, netejar bé del pèl mort que va caient a les dues temporades, que són després de l'hivern i després de l'estiu, i després de la resta de l'any no cal que te'n preocupis, pràcticament. El vòxer, l'altre dia que en parlàvem, muda durant tot l'any. Tot l'any va canviant, per tant, s'ha de tenir uns hàbits apentinats més...
més rics per dir-ho així. Més habituals. Com que és salvatge no cal. Va més a la seva. En canvi el voucher potser encara és més de ciutat, més ciberita. Se l'ha de cuidar més.
Malalties dels Huskies! Atenció, a veure, què passa perquè els Huskies, aquí ho fem una partada especial amb el tema de malalties, perquè... No, bueno, l'altre dia també vaig fer, però no ens va donar temps. De fet, el Boxer té bastant de més llista. El Husky és un gos que per genètica, per l'aïllament que ha tingut evolutiu, no té massa problemes.
Bàsicament, els ulls, que val pel color clar, tenen més risc de problemes oculars, i el maluc, la cadera, que es diu, la displàcia que poden tenir.
és que hi ha una disfunció a l'articulació i l'oxesuri és bastant dolorós. De fet, fas bé de fer l'apunt que l'altre dia no vam tenir temps de fer les malalties més comunes del vòxer. No sé si les tens per aquí. Avui les podem fer, que ens va bé de temps. Ho podem veure, sí.
T'agafo una mica contra peu, però si vols, acabeu amb el Husky, si et sembla, i acabem de rematar també les malalties del vòxer. Del vòxer, em sembla bé. Ja ho tinc per aquí. Molt bé. No, el Husky poc més, això. Bàsicament dic que a nivell d'educació és un gos com podria ser el pastor català. Són races que han pogut estar aïllades i que han mantingut molt bé la seva línia genètica, i llavors són gossos amb un caràcter bastant estable.
i bastant seu, bastant autosuficient, no? Ja estic anant molt bé. Molt bé. Doncs queda dit, passa també a la col·lecció ja la raça haski-sibarià a les races d'educació canina de la penya del morro. Sí, ja us ho acostarem la pizza, també. Sí, home, sí.
Anem bastant liats. Tranquils, ja la passareu i nosaltres ja l'anirem penjant. Això no us preocupeu, trobem aquest internet que queda al Facebook i aquella per tota la vida. Atenció perquè ens va quedar el Tinté la setmana passada, les malalties del Boxer. Quines són, el Boxer francès?
El boxe, aviam, no vol dir que ja en tinc una que està molt sana i està jubilada ja, diguem-ne, és bastant gran, però sí que s'han de controlar una mica més. Mira, tenen tendència a malalties cardíaces, per exemple, a la dysplasia que dèiem, en el Husky també. El tema de la torsia d'estómac, perquè són gossos molt potents, molt fibrats de musculatura,
i això fa que les vises no tinguin molt de lloc. I, a part, com dèiem, és un gos molt explosiu també de caràcter, i després de menjar, de beure, o abans de sortir al carrer, menjar i beure, s'ha d'anar en compte, pel tema de la torsió d'estómac. Què més? En menys freqüència, també poden tenir epilepsia, aquests gossos. Sí, sí, en conec algun cas, de fet.
No tan sovint presenten dificultats respiratòries, pel mateix que el bulldog francès es explicava a l'Albert, pel tema del morro, que tenen el morro molt xato. Què més? Què més? Hi ha més cosetes. Sí, home... Sí, el tema dels tumors, que també fan quistes molt fàcilment. Això sí que ho he viscut jo, però no tots són malignes.
Per això s'ha d'anar... s'ha d'anar controlant, és un gos que s'ha d'anar controlant. Més que res, clar, també ho comentem amb les malalties de les diferents races per tenir-ho en compte. Si algú n'està escoltant i té aquest tipus de raça, doncs que sàpiga el que es pot atendre. De fet, una de les coses que t'assegura un pedigrí, un pedigrí en condicions, comprar un gos, que nosaltres no fomentem molt el comprar perquè coneixem tot el mercat de les opcions que hi ha,
Però una de les coses que t'assegures és la línia genètica, que els antepassats del gos no hagin tingut malalties de les de raça. Roser, el vòxer albí també pot arribar a pateixer les mateixes malalties? El vòxer albí jo penso que pot tenir fins i tot més, com la majoria de gossos albins. De fet, la Federació Sinològica Internacional, la FCI, no l'accepta com a vòxer albí. Ah, no? No.
Pobret. Per què no? Ja no el volen, mira-t'ho. Oh, oh, per favor, per favor. Jo sí, jo sí, jo sí. A la Penya del Morro sí, eh? A la Penya del Morro sí. Molt bé, farem un llistat de races de la Penya del Morro. Clar que sí, clar que sí. Són les fitxes que podeu anar trobant ja al Facebook. Si en aneu investigant i tireu cap avall, les trobareu. Roser, ho hem de deixar aquí avui. Moltíssimes gràcies una setmana més i que vagi molt bé aquesta fira d'adopcions aquest diumenge a Vilafranca del Penedès.
Sí, on estareu, l'Albert i tu, i tothom qui vulgui adoptar un gos, doncs que vagi cap allà. Bona setmana, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda, us parlem Jèssica del Moral i Manel Carvajal. El president de la Generalitat, Artur Mas, explicarà aquest vespre en el decurs del lliurament del premi Ramon Llull de Nobel en català la trobada que ha mantingut aquest migdia amb el rei Joan Carles. Era una recepció protocolèria habitual després que un president autonòmic prengués possessió del càrrec, però aquest cop ha estat marcada pel procés sobiranista i la declaració pel dret a decidir aprovada pel Parlament.
Segons fons del Palau de la Zarzuela, la trobada ha durat tres quarts d'hora i ha transcorregut en un toc cordial i correcte. La intenció de demà, un cop feta ara, la recepció amb el rei és reunir-se amb Mariano Rajoy per explicar-li el procés sobiranista engegat des de Catalunya. El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha convocat una reunió extraordinària del Comitè Executiu Nacional del Partit pel pròxim dissabte.
Ho fa després que aquest dijous el diari El País hagi posat al descobert la suposada comptabilitat secreta de l'extresorer Luis Bárcenas, que posa de manifest pagaments a tota la cúpula del partit, inclòs el mateix Mariano Rajoy. Una informació que el propi Bárcenas i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, han negat de manera taxativa. Des de Catalunya, la presidenta del partit, Alicia Sánchez Camacho, ha dit que actuarà judicialment contra els autors de la informació.
perquè no podem permetre que surti informacions que ataquin al principal partit d'Espanya i que, a més, ataquin a l'honor de persones que formen part del nostre partit. Pel que fa a la resta de formacions, la majoria coincideixen a defensar que no tots els polítics són iguals i ha demanat també la dimissió de Rajoy si es confirma que ha cobrat diners en negre. Els 14 col·legis d'advocats de Catalunya han lliurat al cinc de greuges més d'onze mil signatures contra la llei de taxes judicials.
adueixen que contemple càrrecs desproporcionats que han de pagar els ciutadans.
Aleshores, és molt senzill que no hi hagi cap procediment judicial. Però a més a més, com una altra qüestió greu, pot ser que l'administració, per interposar procediments judicials, no ha de pagar cap taxa, amb el qual pot obligar al ciutadà a arribar-hi fins al Tribunal Suprem perquè a l'estat no li costa res.
El síndic de Creuja, Rafael Tribós, ha compromès elaborar un informe contra la Llei de Taxes Judicials que farà arribar al Ministeri de Justícia, als partits polítics i al defensor del Pueblo.
Els Mossos d'Esquadra investiguen l'última sal violent a la comarca del Baix Empordà. Ahir, al vespre, Santa Cristina Dara, un lladre, va entrar a casa d'una dona gran, la va pallissar i li va robar diners i joies. La víctima està ingressada a l'Hospital de Palamós. L'alcalde de Santa Cristina Dara, Josep Llens, ha dit a la xarxa que els veïns estan espantats. La gent s'està acostumant a veure si continuen vivint les afores i les organizacions i les afores del poble per aquesta situació d'incertesa i de preocupació.
és el segon assalt en 24 hores a la comarca. Dimarts dues dones van ser lligades i emmordessades a Rúpia per quatre encaputxats que van entrar a casa seva.
Els Mossos d'Esquadra investiguen 6 denúncies sobre injúries relacionades amb les aplicacions d'internet Gossip i Informers. En un dels casos, la denúncia l'ha formulat el director d'un centre escolar i hi ha 7 menors afectats. Els Mossos apel·len a la responsabilitat social de tots els usuaris i recomanen a pares, mares i tutors que estiguin al cas de tot el que els menors fan o miren quan accedeixen a internet. Un estudi d'un equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i Radiòlegs de l'Hospital Josep Trueta han permès descobrir els beneficis d'utilitzar un determinat contrast durant les ressonàncies magnètiques dels tumors cerebrals.
Els experts han comparat els resultats que s'obtenen amb aquest contrast i amb un altre de convencional i han confirmat que ara es pot delimitar més precisió l'extensió del tumor, les lesions i millorar també el diagnòstic i la planificació del tractament. L'estudi s'ha publicat a la versió digital de la prestigiosa revista European Radiology. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. L'Espanyol ha presentat el nou tècnic del filial Manolo Márquez, l'entrenador barceloní que pren el relleu del destituït Raül Longui. Creu que l'equip té capacitat per sortir de la zona baixa de segona B.
Ara, en aquest moment, estan els nervis que tots hem passat, jo també com a jugador. Una situació que et dona la impressió que agafes aquí els primers 11 que agafis del carrer i no els guanyes, tampoc. Llavors, és molt més un tema psicològic i anímic que de capacitat de la plantilla que la té.
D'altra banda, el Barça i l'Ayax poden estar negociant la sessió del davanter català Issa Cuenca, el conjunt holandès, el jugador de Reus, va rebre l'altre mèdic fa uns dies després de molts mesos lesionat.
En futbol internacional, l'anglès David Beckham ha fitxat pel Paris Saint-Germain, el jugador britànic de 37 anys, signa fins a final de temporada. I en bàsquet, el barçà rep el Montepasqui de Siena, en la sisena jornada al Top 16 de l'Euroliga. Els italians són els líders, imbatuts del grup F. Els blaugrana, si guanyen, passaran a ser primers. Notícies en xarxa.
Estàs escoltant la xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí una hora es farà el ple municipal corresponent al mes de gener. L'ordre del dia compta amb 14 punts, inclou precs i preguntes de regidors i regidores i de públic. Entre altres qüestions, es debatrà la modificació del pla general metropolità Can Genestà i el passeig Sagrera.
s'hi presenta tres mocions, una per modificar l'atenció fiscal que regula l'impost de vens immobles, una altra per reclamar a l'estat espanyol que no s'entrifuegui el seu dèficit a Catalunya i una altra d'adesió a la declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya. A més a més, també Junts per Sant Just presenta una altra moció de suport a aquesta declaració. El ple municipal començarà a les 7 de la tarda a les celebracions de l'Ajuntament, un acte que és obert al públic
i un cop s'hagin tractat tots els punts del dia i els regidors i regidores hi hagin intervengut, serà el torn de les persones assistents que vulguin fer les seves aportacions. Més qüestions per aquesta tarda, perquè el vicepresident del Cercle Català de Negocis i autor del llibre de l'Endest Hispanya, Albert Pons, serà el protagonista del nou diàleg per a la independència a Sant Just.
Aquest vespre, a partir de les vuit, es parlarà de l'independència de Catalunya des d'un punt de vista polític, jurídic i històric, i destacant també la importància de mantenir les relacions d'Espanya, però reconstruint-les, a banda d'explicar com canviaran aquestes relacions, l'endemà de la programació de la independència de l'independència
Aquest llibre de l'Airpon també tracta la relació entre Catalunya i la Unió Europea, més a més també amb la resta del món. Pon ha explicat que Catalunya no seria automàticament un estat de ple dret de la Unió Europea però que tampoc podria quedar-ne exclosa. El motiu és que no hi ha cap tractat constitutiu europeu que estableixi mecanismes d'expulsió d'un territori per haver-se separat. El que explica el vicepresident del Cercle Català de Negocis i expert en relacions internacionals és que el que fa la Unió Europea en aquests casos és arribar a un acord polític amb les parts implicades.
De tot plegat s'empararà aquest vespre a les vuit a la sala del cinquantanari de la Teneu.
I acabem aquest bulletí parlant d'habitatge, perquè dilluns s'hi sortejaran els 54 pisos amb protecció oficial de la nova promoció pública de venda a Masllui. Hi ha 66 famílies que obtenen d'aquests habitatges que està construint ProMun. Es troben al carrer Vileta Parra, números 8, 10 i 12, inclou en places d'aparcament i trastei van dels 55 als 90 metres quadrats. El sorteig es farà aquest dilluns, davant de notar-hi a les 6 de la tarda l'equipament de la plaça de la Pau.
I, d'acord, això és tot més informació a partir de les 7 del Senyors Notícies, edició vespre. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8.
El condensador de fluxor. El programa Menys paradoxes temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Sóc Jaume Sadon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Goton de Sant Just, per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal. Què tal, bona tarda 6 i 10, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
La vella del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. I el que no és la ciutadania, també, Cristina. Sempre m'he preguntat què no és la ciutadania. Tota la resta. Exacte. Els arbres, els bancs, les places, l'amor, també. Estem al servei de tot això, també. Bé, d'aquí una estona parlarem, atenció, de llibres, com cada setmana, amb l'Arnau Cònsol, però, ui, perquè avui tenim una convidada molt especial
Arnau, abans de res, bona tarda. Bona tarda. Avui has vingut una mica d'hora perquè us requereix l'ocasió. D'aquí una estona entrevistarem la Laura Borràs, que és la directora de la institució de les lletres catalanes, que fa un parell de setmanes, tu ens portaves la notícia que l'havien canviat el director i ell havia entrat
a ocupar aquest càrrec, i mira, coses de les xarxes, el Twitter, avui la tenim aquí, Arnau. Ella és molt moderna, amb tot això de Twitter, Facebooks i tecnologies de xarxes digitals. És algú que ha sigut sempre molt avançat en aquest món de la literatura que més aviat va remolc, de les xarxes socials i de les noves tecnologies i el 2.0 i el 43.8.
Ella no, ella està a l'avantguarda del plegat. En parlarem amb ella i a més sobre l'any espriu també, molt interessant, que ha començat ara ja amb algun actes, però els centrals encara han d'arribar, ens ho explicarà tot plegat. Però abans de tot això, Arnau, jo no sé si tu vas sovint o no a fer exercici o a fer esport.
Bastant. Sí? Sí, sí, sí. No miraràs, per casualitat, el complex esportiu de La Bonaigua. Cada dilluns i cada dimecres. Molt bé. M'agrada que hi vagis perquè potser pots valorar el text que s'ha publicat a la Vall d'Avers sota el títol Estudi Sociològic de La Bonaigua.
Perquè la Vall d'Avers, que és l'única revista mensual que hi ha a Sant Just, cada mes dediquen un espai al lector on s'envien articles i tothom qui vulgui està convidat a expressar la seva opinió en forma d'article, relat o el que sigui. I ens hem aturat aquesta setmana perquè ens ha arribat avui calenteta calenteta del forn. L'última Vall d'Avers, que per cert, surts tu a la contraportada fent uns exercicis molt... bueno, l'home elàstic, no?, que et diuen ja... Bueno, em passa que ara m'has descobert.
Saps allò dels superherois? Sóc l'home elàstic i soc aquí el valorador. L'estudi sociològic de la bona egua, a veure si estàs d'acord amb tot el que diu, perquè és un article que ens ha fet molta gràcia, és divertit, és molt idònic, i a més a més parla del tipus de fauna que hi ha. Segur que se'n deixen un, però això ho diré després.
Fa uns quants anys que es van obrir les instal·lacions esportives de la bona aigua. Com sol succeir amb el pas del temps, s'han configurat diversos grups socials als diferents espais del recinte, de tal manera que es poden catalogar i definir sociològicament els usuaris que el trepitgen de forma continuada. On més es concentra el públic és als vestidors, al gimnàs i a la piscina. És en aquests jocs on es pot fer un estudi sociològic.
de les persones que utilitzen el recinte de la bona aigua i definir d'aquesta manera els trets diferencials de cada grup social en funció de l'actitud, el comportament o el tema de conversa. Un lloc on no hi ha diferències socials més marcades és als vestidors. Quan un cop dintre comences a observar els cossos nus, t'adones de l'existència de diferències morfològiques, malgrat que les comparacions sempre són odioses tant per accés com per defecte.
Tant mateix hi ha usuaris que habitualment tenen en compte la dignitat i el poder, però també el desvergonyiment d'altres que els agrada exhibir les seves qualitats físiques si és que les tenen. En qualsevol cas cadascú ensenya el que vol o el que pot. Casualment algun dels exhibidors habituals han de passar al costat d'un altre usuari en el precis moment que aquell es troba assegut pujant-se al calçat, que precisament és quan els atributs humans i el punt d'entrada d'aliments queda a la mateixa alçada.
La distribució del personal dins del vestuari també està molt arrelada. El primer passadís se situen els joves, però suficientment preparats o llupis, explicant-se les seves proves físiques. El tercer passadís està reservat als usuaris de la tercera edat. El segon passadís és on se situen els que no són del primer ni del segon passadís, els passarells o els no habituals.
Generalment el primer i tercer passadís està ocupat pels més veterans, ja que molts es creuen que tenen uns drets adquirits i cadascú ocupa quatre metres lineals de banc. La veterania és un grau, només faltaria.
No cal parlar de la roba amb glamur, dels portàtils guais que exhibeixen els del primer passadís o dels calçotets faixons del tercer passadís. Al gimnàs o sala fitness hi ha diferents àrees en funció del camp d'acció de les eines o màquines depositades. Per exemple, els exercicis que requereixen més força són al fons de la sala, probablement perquè deu ser el lloc on més s'escapen les flatulències quan es realitza un gran esforç físic.
Un dels aparells més utilitzats són les cintes de córrer, però és sorprenent com la majoria dels seus usuaris agafen el cotxe particular per desplaçar-se des de casa seva fins a aquestes instal·lacions perquè caminar pel carrer cansa molt. També és curiós observar que les cintes estan orientades envers la piscina, de tal manera que els usuaris es puguin distreure amb les braçades dels nedadors o les corbes de les tècniques aquàtiques. Deu ser perquè caminar o córrer sense moure's resulta avorrit.
Un altre equipament que també es fa servir molt són les bicicletes estàtiques. Tal com deia Serrat, m'ho ve té corazon, és bo per a la salut, però en aquest cas el decorat sempre és el mateix. Això sí, no hi ha perill d'atropellar persones d'edat avançada que quereguen per al mig del carrer ni risc de ser atropellat per un conductor atabalat o amb capacitat de visió disminuïda.
Del cap de poc temps de ser client de la bona aigua, tots els esportistes ja identifiquen aquells equips que són més nous i funcionen bé, o els més atrutinats que s'encallen constantment. També saben d'aquells punts que habitualment són ocupats per honorables persones, potser per apropar-s'hi o potser per allunyar-se'n.
La piscina és un espai diferenciat on et pots deletar amb la música ambiental, cançons de discoteca o bé música relaxant. La piscina petita sol ser la pista de ball dels usuaris que només van escoltar música i de passada fan estiraments dins de l'aigua, lloc on el cos pot ser més flexible i l'artrosi ho agraeix. Els usuaris de la piscina es poden classificar en dos grups, els que van a nedar i els que van a passar l'estona.
Els que van a passar l'estona es poden reconèixer perquè són com boies flotants, pràcticament no es mouen, i això els permet mantenir una llarga conversa amb qualsevol altre usuari que puguin reconèixer. Senyors administradors, responsables i usuaris de les instal·lacions municipals de la bona aigua, no cal fer cap reforma ni canviar res. L'espècie humana es comporta igual aquí que en qualsevol altre lloc similar.
Com a resum, després de vacances vaig decidir que quan arribés setembre volia rebaixar la panxa. Ho estic aconseguint a l'hora que augmenta la percepció sociològica dels meus veïns i veïnes.
Firmat per Pau Pujol a la Vall d'Avers d'aquest últim número, Estudi sociològic de la bonaigua, concretament a la pàgina número 23. Arnau, no sé com valores tot plegat i si s'ha deixat algun tipus d'usuari en aquest article que és extens i llarg, però hem pensat que valia la pena llegir-lo. Arnau, com ho veus?
Primer de tot, felicitats al Pau Pujol. Això m'agrada molt. És com l'avaluació del crític. Crec que és un article no només ben escrit, molt ben escrit, sinó que toca bastant a fons alguns temes. És evident que és algú que ha anat als vestidors. No toca els aspectes femenins. Seria bo demanar a alguna usuària femenina que fes l'anàlisi d'aquell vestidor de l'altre costat.
Jo que, insisteixo, i vaig cada dilluns, vaig cada dimecres a nedar els matins. Sóc d'aquests usuaris de la piscina que vaig a nedar. Fas boia o no? Jo nedo. Jo nedo. Vaig 20 minuts, mitja hora, una miqueta més, depèn de quan m'hagi aixecat de tard o d'hora, i nedo. I t'exhibeixes dins el vestuari quan passes pel costat dels altres? Procuro no exhibir-me massa. De fet, jo tinc la sort, que crec que el Pau Bujol no té, que ell hi deu anar a la tarda quan tot el...
El complex esportiu està més massificat i per tant és més clara aquesta districció, inclús de passadissos. Per exemple, jo estic al tercer passadís. No em considero exactament de la tercera part dels calçotets. El tercer passadís del vestuari d'Homes de la Bonaigua està reservat als usuaris de la tercera edat.
Bé, no seria el meu cas. També parla dels fashion. Diu que al primer passadís es situen els joves, però suficientment preparats o llupis, explicant-se les seves propostes típiques. Això en general als matins és cert. Això és cert. D'aquell matí, jo quan arribo, aquell primer passadís està ocupat, ja ni el miro, i estic entre el segon i el tercer, que normalment tendeixo a anar cap al final perquè al matí hi ha menys gent. Jo crec que tu entres al segon, perquè al segon passadís es situen els que no són del primer ni del segon, sinó que són els passarells o els no habituals.
Jo habitual ho soc, tot i que hi ha gent que deu ser molt més habitual perquè hi va cada dia. Però la definició del primer passadís és exacta, és perfecte. Crec que l'altre suposo que depèn de l'hora del dia. Hi ha un quadre bastant en el segon passadís, que és un sassol posar, un usuari molt concret de la bonaigua. Quin usuari? És un usuari... És catxes d'aquest tipus així...
Bé, no sé si escatxes, en tot cas és un seductor, eh. És un seductor? Perdona, és d'aquell tipus de... jo no el conec, eh, però és d'aquella... bueno, potser sí que el conec, però no he anat mai a la bona aigua, vull dir. És d'aquell tipus d'espaciment que intenta lligar amb tot el que es troba? Crec que no. Crec que no seria aquest. I ell intenta passar de desapercebut, però és inevitable que algú de tant li digui... Adéu, president.
Bé, home, perdona, però és que a Sant Joan tenim moltes personalitats importants, eh? Poca broma. Però els jugadors del Barça no aniran mai al complex de la Bonaigua. Crec que no, perquè ja van al seu complex. Hi ha la Ciutat Esportiva de Can Barça, que tampoc és tan lluny que està entre Sant Feliu. Vull dir que tot plegat. En fi, la Vall d'Avers d'aquest mes, on hi ha aquest article i altres també, com per exemple un making-of,
dels pastorets que es van fer en guany i que podeu veure tant a la portada amb una foto molt xula que m'agradava molt, que es veu la Neus Baldric que feia de Maria. Una Maria especial, una Maria negra que no parlava durant tota l'obra.
No va tenir problemes de text la Neus, però la foto és així com amb el fons negre, molt molt xula. I després la contraportada on surt l'Arnau Consul, per cert, i altres actors i actrius que van fer els pastorets de Sant Just amb el making of, entre les bambalines, el backstage i tot plegat. En fi, la Vall d'Avers. Què he dit de la Vall d'Avers?
Nosaltres fem una... Per cert tu Cristina no vas al complex esportiu de la Bona Aigua, no? Jo sóc a les que fa el cotxe per venir aquí, a tot arreu. Últimament surto a córrer jo perquè l'any passat teníem una secció amb el David Pedros, que era el rinxols d'or que li dèiem.
i que... bueno, d'esports extrems. I ell és entrenador de fitness, i trainer, i tot. Ah, d'export extrem és anar a córrer una mica? No, no, no. Jo sempre anava sortir a córrer, no sortir a córrer... Bueno, tot el tema aquest de córrer per ser feliç, que hi ha molta gent que córrer a Sant Just, al vespre, i fa recorreguts de carretera reial, baixar fins a Walden, tornar a pujar...
Fins la vinguda indústria, depèn de cadascú, perquè Sant Just també té una orografia, com que no és plana, també va molt bé per córrer i per entrenar bé tota la musculatura de les cames. I a més de córrer també hi ha molta gent que fa bicicleta, i els diumenges pel matí
Pots veure moltíssima gent que va per tot Sant Just. Sant Just és un punt de sortida estratègic. També està aquí a Ciutat de Colserola per fer moltes rutes i començar aquí a la Penya del Moro. A més, gent de tota edat. Hi ha molta gent gran que va amb bicicleta que jo em quedo una mica al·lucinada.
Sí, sí, no, no, està molt bé. Sant Just, país, molt país. Bueno, poble d'esportistes. En fi, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Laura Borràs, directora de la institució de les Lletres Catalanes. L'Avella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Ràdio Desvern, 98.1
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cràniu encefàlic. Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo... per mi no va ser.
Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Molts petonets des de la botiga Oton del Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Sóc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB and Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
Cristina, Arnau, continuem a la Penya del Morro en directe a ràdio d'Esvern, 6 i 27 de la tarda. Mireu, fa unes setmanes a la secció de llibres, amb tu mateix, Arnau, com recordaràs, vam donar la notícia que la institució de les lletres catalanes havia canviat el seu director i ara entrava a ocupar el càrrec la Laura Borràs.
i Sergi Seguí, regidor de cultura de l'Ajuntament de Sant Just, ens va escoltar i ho va posar en un tuit mencionant la Laura. Bé, a partir d'aquí, ens vam anar intercanviant tuits en aquesta xarxa social, el Sergi, la Laura, nosaltres també, i en un d'ells demanàvem a veure si era possible entrevistar la Laura, la directora de la institució de les lletres catalanes, per parlar de l'any es priu i coses del Twitter i de tot plegat. Avui la tenim al telèfon. Laura Borràs, bona tarda. Hola, Laura.
La Laura Borràs és una historiadora de la literatura, llicenciada en filologia catalana, doctor en filologia romànica, professora de la Universitat de Barcelona, abans ho havia estat de la Universitat Oberta de Catalunya.
Com m'has dit perfectament, des de fa dues setmanes és la flamant nova directora de la institució de les lletres catalanes. L'any passat, en un cicle que aquí vam comentar diverses vegades, va fer de comissària de l'any Sales, Caldés, Tisner, dels quals se celebra el centenari dels tres autors.
Aquest any, bé, el centenari que ja s'ha començat a celebrar, amb bombo i plateret per tot arreu, és el de Salvador Espriu. Efectivament, i jo crec que la primera pregunta és obligada, que com van aquestes primeres setmanes com a directora, Laura? Molt bé, molt intenses, molta feina, però és el que toca. Aquí ens hem de posar les piles ràpidament i en això estem. Perquè, quina és la teva feina, exactament, a la institució? Tu de què t'ocupes?
De fet, la institució és una entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya que té com a missió fonamental la promoció de la literatura catalana, de les lletres catalanes, dels seus escriptors, de les seves obres, i per tant això ens entronca directament des del pla de la lectura, fomentar la lectura d'aquests autors,
que la gent jove, les escoles, etcètera, els conegui, les biblioteques, és a dir, que els àmbits d'acció són molts, variats, i que el que es tracta en definitiva és portar de literatura a tots els entorns on sigui possible. Des que tens aquest nou càrrec, has notat que la teva agenda s'ha ocupat més o nou? Pregunto. Jo tenia una agenda bastant complicada, però efectivament en aquests moments la cosa ja és una mica dramàtica.
però vaja, és el que correspon i aquí estem. No t'ho dic perquè em sembla que ara mateix és que just estem enganxats sortint d'una reunió, que no sé si estàveu decidint alguna cosa sobre l'any espriu, per exemple, o què? No, directament no, però aquests dies m'he de veure amb moltes persones, he de conèixer moltes projectes, moltes iniciatives que té molta gent i bé, donar forma a la nostra línia d'actuació.
I escolta Laura, bé, la nova institució de les Letres catalanes com serà? O no serà nova? O quins reptes et planteges? Bé, de fet, haurem de fer molts canvis, d'això en parlem més endavant, com tu has comentat fa dues setmanes. I de fet, quan em vau comentar de parlar de l'any es priu, doncs vaig acceptar gustosament. Si voleu, en el futur parlem de com serà la institució, perquè encara, òbviament, fa falta una feina de primer coneixement de tot el que s'està fent.
i després de definició de quina seran les línies de treball en el futur més immediat, a mig i llarg termini, també d'acord amb l'encàrrec de la Conselleria de Cultura, lògicament. Ja estem preguntant més del compte, va, centrem-nos doncs... Centrem-nos en l'any espanyol, no? Fa tres dies va començar en un dia prou especial, el mateix dia que el Parlament de Catalunya declarava la sobirania, en tot cas deia que era subjecte de sobirania al poble català,
Comença l'any Espriu, un poeta... Molt significatiu, no, també? Una mena de coincidència còsmica i d'una bellesa poètica important, sí. Sí, sí. Doncs, d'entrada, matxis molt veu meni pels nostres uients. Qui era Espriu i per què aquesta necessitat d'un any celebrant-lo especialment? De fet, a veure, els anys literaris se succeeixen en el sentit que cada any tenim efemèriedes, homenatges, commemoracions...
La singularitat, segurament, d'aquest any, és el fet que hagi estat una commemoració de govern i que, per tant, s'estigui fent un homenatge espriu, perquè és també l'any d'Illango, més és l'any Rosselló-Porsos, és l'any de Matvin i ella, tenim 20 anys de la mort també de Vicent Andrés Estellés, 10 de l'any de Martí Pol, tenim també el centenari de Joan Teixidor, que sabia d'aquesta generació d'alguna manera,
També tenim els cent anys que ha fet de vida la Joana Raspall, o sigui que com veieu hi ha altres efemèries en aquest sentit. Però la singularitat de l'any Espriu és perquè s'ha elevat Espriu a la categoria una mica de poeta nacional. Per què és tan important per a la literatura catalana Salvador Espriu? Salvador Espriu és un pes específic i inquestionable. Jo ho escrivia fa uns dies en un diari en el sentit de dir
Hi ha persones que consideren que només amb l'obra d'Espriu la literatura catalana entraria en el mapa de la literatura universal, per la quantitat, la qualitat, la variació de registres que té l'obra de Salvador Espriu. Per tant, és una obra inquestionable. Com sempre que parlem dels autors, els gustos van a gust de concevidor. Hi haurà gent que li agradarà més.
hi ha gent que dirà menys, però que la seva vàlua té un pes específic i un valor per ella mateixa, doncs això és inquestionable. Tu creus que Escriu no ha tingut prou reconeixement fins ara, per exemple? Jo crec que Escriu ha passat per unes fluctuacions que ja a vegades s'ha donat en altres autors i que a vegades ho responen a mecanismes diversos i complicats, i potser no sempre explicitables,
D'entrada és un autor difícil i aquest és un fet que és així. I per tant cal donar-hi obres aproximatives que puguin allunyar-se més del que podríem considerar una lectura per a tots els públics. I tant mateix el que s'ha donat és que a través d'altres aliances
de vegades amb la música. Pensem al factor popularitzador que en aquest sentit ha tingut Raimon, etcètera. Els cantautors que han musicat els poetes us donen una altra forma de supervivència, diríem, i de difusió que s'adreça també a altres públics molt important. I també ha connectat d'alguna manera amb un
amb una manera de veure el país, de sentir una catalanitat, i aleshores jo crec que en aquest sentit és un autor que sí que ha capturat molt l'atenció de la gent, potser arran de posar-lo en el focus també de l'any 2013 amb aquest gran centenari. La frase del dia, per exemple, que el comissari Xavier Brutasala va impulsar i que tants mitjans i que tants se n'han fet ressò,
Jo crec que és molt simptomàtica, no?, de la quantitat d'interès que pugui generar i les rapiolades que té, i l'efecte mirall que genera, com la gent també comparteix el seu espriu, els seus versos, els vincula a músiques, a paisatges, a imatges, etc. Jo crec que això és també una mostra de com la gent es fa seu, l'autor.
Expliquem això de la frase del dia, hi ha una pàgina web, anyespriu.cat, en la qual cada dia es tria un vers, una frase, una cita d'Espriu, que efectivament després és repiolada i reeditada, republicada per molts altres mitjans. Aquesta és una de les maneres de popularitzar Espriu, però quan parlàvem d'autor difícil,
Només per posar un exemple és, Espriu és algú capaç d'escriure una obra teatre coneguda pel seu títol com Primera Història d'Ester a la que, atenció, uients, no hi ha ni una sola paraula repetida. Difícil vol dir això. Com es fa arribar a la gent? Perquè la gràcia és que la gent el llegeixi, però d'entrada xoca. Més que xoca, no, cal entendre el perquè això és així. És a dir, Espriu és un autor que a vegades va triar
altres formes expressives a diferència dels articles o de la narrativa, perquè a la censura els costava més detectar segons quines coses amb quin gènere. Per exemple, els censors no han estat mai gaire bons lectors de poesia, i en canvi llegien més novel·la, i per tant segons quines coses no es podien dir en un gènere i si es podien dir en un altre.
La poesia sempre ha estat considerada més crítica en aquest sentit. A vegades sense raó, però és així. Llavors, Espriu, quan es planteja fer la primera història d'Ester, que certament és una obra que...
diríem que a sobte, que la primera vegada que algú la llegeix, pensa que és primera perquè vindrà una segona, o què passa? Què vol dir aquest títol? Per què el llenguatge sona entre arcaitzant, innovador... A vegades és un català que per a molta gent és irreconeixible. Però, és clar, ell pensava que el català podria desaparèixer. I, d'alguna manera, amb la primera estelera es perd,
Estava fent com el testament de la llengua catalana, com si arqueològicament en el futur algú pogués trobar l'experiència d'Ester i, com si fos una pedra de les rosetes, fos capaç de reconstruir la llengua catalana. Llavors, clar, fixa't que té un valor gairebé funerari per a la llengua, per assegurar la seva continuïtat després que ja no hi hagi parlants per a aquesta llengua.
Llavors, vist des d'aquesta perspectiva, adquireix una nova manera de considerar-la, d'entendre-la. I per això, tot i que és una obra difícil de representar, i també per al públic difícil d'assistir, jo crec que té un potencial i un valor que molta gent se'n sap tirallongues de versos que sonen...
que poden semblar estrambòtiques i que també qualla en l'imaginària de la gent.
Em quedaré aquí fins a la mort, que sóc també molt covard i salvatge. Aquest de festa és l'última frase que han llançat. La d'avui. És la d'avui. Per cert, ara a les 7 hi ha una conferència sobre espriu al Centre de Cultura La Mercè de Girona a càrrec de la professora Margarida Casacoberta. Jo volia preguntar-te Laura, ja que et tenim aquí així per anar acabant si et sembla,
Quins són els actes centrals que hi haurà durant aquest any es priu o que hi ha previstos? El gran acte que es va fer per la inauguració de l'any va ser el del Palau de la Música. També hi haurà per Sant Jordi accions molt més vinculades a la ciutadania amb una possibilitat de fer una marató d'es priu de cor i de memòria, gent que reciti es priu i que el vulgui compartir.
Hi haurà també accions puntuals al carrer, s'està parlant de poder fer-te una exposició de titelles, freds a l'hora d'espriu que hi hauria també idealment a la Rambla de Catalunya. També hi haurà accions en aquest nivell més cívic.
També amb les laies i les ariasmes, que potser no saben que se'n diuen, per les obres d'escriu. I després també a la xarxa hi haurà una gran abolició amb clubs de lectura, que passaran també per les biblioteques, lògicament, i per les escoles. I també, creativament, la part de l'escriu digital, fent una crida a la població perquè justament representa els fragments de la primera història de cert.
que els Junts conformaran una obra multimèdia al voltant d'Espriu per donar-li aquest component també, si tu vols, més modern i innovador, perquè ho era, perquè la seva cultura literària està focalitzada en el món antic i en grans coneixements de Grècia, Roma, del cristianisme, del judaïsme, etcètera, i recordem que ell era egiptòleg,
però al mateix temps es projecta cap a la modernitat i el coneixement que té de la literatura, en general, la interlocució literària que va tenir amb tants i tants personatges que t'han entès. I una curiositat, Arenys de Mar, Cinera, també es farà alguna cosa allà? I tant, si es farà alguna cosa. Hi ha una trobada prevista que passarà per tot Arenys però que forrencarà el cementiri.
amb també actuacions de grups de música o de cantants joves, que la portació de les noves músiques també s'acosti a Espriu, ja que Espriu ha tingut també aquesta tradició de trasllat cap a la música. És a dir que tenim una bona agenda que també passa també per taules rodones, conferències com la que esmentaves, cicles de conferències que tindrem, des de la institució també en potenciarem, exposicions com la del CCCB, altres exposicions de petit format que es faran itinerants,
que la gent ja estarà ben carregada. Ens trobarem espriu fins a la sopa, diguéssim, no? Home, esperem-ho. Però és el que es preveu? És el que acaba passant. Jo crec que és bo que passi, millor que... Diríem que la gent acabi dient, ah, sí, estic veient espriu amb vàries facetes, a veure si en algun moment m'hi enganxo, més que no pas que quedi oblidat, que a vegades és el que també hem tingut
Home, certament, si més no, l'any passat jo sé de bastanta gent que es va decidir a llegir en certa glòria un llibre al qual li havien parlat i que tenia 700 pàgines o 800 i li feia molt pal perquè era la Guerra Civil i vés a saber, no? Caldés els contes siguin més coneguts i Disney era aquell del parça que sortia a la tele i en canvi ara la gent jo sé que l'ha llegit. Això és una maniobra que jo crec que val la pena
i que sigui en plat gota amb l'aïlla perquè té aquest efecte. Que després la gent diu, ostres, és que ho he descobert i m'ha encantat. Ara les famílies em deien...
Com ho farem? Ara els haurem de matar, perquè els heu donat tanta vida que nosaltres ja no podem seguir l'agenda. Aquests autors que ja són centenaris i que en canvi han donat tanta guerra. Ja sabeu que podeu seguir si us enganxeu ara, per exemple, a través d'Internet, al Twitter, que ja teniu quasi bé 2.000 seguidors d'Unidor amb l'any espriu, on totes aquestes actes i tot el que anem comentant
També està allà de forma diària amb el Twitter. En fi Laura, t'agraïm molt que ens hagis atès, que per cert, per cert, i amb això ja acabem ja del tot, perquè sé que tens històries, però avui s'entreguen els Premis Ramon Llull. I sabem que ets membre del jurat.
No, vaig ser membre del jurat. No soc ja membre del jurat. No podria ser membre del jurat. Doncs escolta, Antonio és la meva culpa, perdó, m'han passat malament la informació. Perdona, perdona, perdona, ha sigut... No, tranquil. En aquests moments que em toca representar la totalitat dels escriptors catalans, no crec que fos èpic estar en un jurat que premia uns i no altres, i per tant no formo part del... guanyarà un periodista, però no?
Això veurem aquest vespre. La informació va ser-ho. Moltíssimes gràcies, directora de la institució de les lletres catalanes. Bona feina. Fa dos setmanes justes que està ocupant el càrrec i li queda de tot endavant molts mesos de feina i també aquesta nova institució que no ens ha volgut desballar res de com serà
en el futur. Laura, bona tasca i que vagi molt bé. Gràcies, bona tarda.
Arnau, vine cap aquí, vine cap aquí que t'estiraré les orelles perquè l'ocellet que m'havia passat aquesta informació... Si no simulis, eres tu! Arnau! Sí, sí, dissimula!
M'has donat aquesta informació i hem quedat... Jo crec que ha sigut substituïda l'última hora. No ens ho he volgut dir, no? Fins fa dues setmanes jo crec que ho era i ara ha dimitit del jurat. Ho ha sigut durant molts anys. L'any passat
Segur, vaja, perquè a més a més jo hi vaig estar en contacte, tenint en compte com tu saps que l'Institut Ramon Llull, bueno, i té a veure amb aquest, si més no fins l'any passat aquest any ja, no? És veritat, és veritat. I bé, bé, sí. És cert, hagués hagut de caure que sent la nova directora de la institució no podia ser...
membre de cap jurat. De totes formes és el que dius tu. Fa dos setmanes que està en el càrrec i potser fa tres o quatre ja fa un mes o dos mes tenia pensat zero. Bueno, el millor ho era i a les bases sortia que jo diria que ho he vist. Però clar, ell va dir a partir d'aquí plego i ja decideu vosaltres si agafeu o altre o si amb 104 en teniu prou per decidir qui guanya. En fi, per què has dit tu que és possible que un periodista se'n porti avui al Premi Ramon Llull?
Bé, últimament... Pel debat periodista-escriptor. Ara, ara ho ha dit. Aquest signo se'n recorda, m'ha estranyat. Dic, Jordi, què et dius? Jo ho sabia, però ho dic per la gent, eh, per fer una mica d'articulació i informar-la. Jo no ho sé, eh, perquè jo tenia ganes d'estirar-li aquí, va, per una horeta, perquè no ens ho dius, ràdio desvern, una ràdio simpàtica... Però clar, no, no, no, el gosso en un posso, òbviament no ens pot dir res perquè no ho sap.
o sí, però evidentment s'ha sabut allò que en castellà en diuen és currir el bolto amb gràcia. No se'l pot aprendre, tampoc. I en tot cas, jo, malgrat tot, em jugo un peson que guanyarà un periodista. Sí, ens apuntem, ens apuntem, i la setmana que ve ho veurem o no, perquè ja sabeu que l'Arnau torna a croada, croada, bonica paraula, particular contra els premis que últimament es donen a gent que en principi no és escriptora natural, sinó que ve d'altres professions, com va a gelblar el periodisme.
Per cert, que d'aquí uns moments pararem de l'allavó immortal. Abans, però, Arnau, m'agradaria preguntar-te sobre l'entrepà de Salvador Giralt i també el talent de Jordi Nobka, que són els llibres que es presentaran aquest dissabte a la primera edició, que es fa a Sant Just del Barrellibres al celler de Can Mata.
Doncs mira, de l'entrepà no te'n puc dir gran cosa, només que suposo que és una novel·la que es podria dir que fa entregana de llegir-la. No en sé dir res.
Ha d'estar bé perquè en general el que publica l'Abreu és, si més no, literatura arriscada, literatura que vol ser diferent i literatura de la que no trobes en grans editorials, sinó que la gràcia és que les petites editorials aposten per títols diferents. Com ho és? Aquest sí que em puc parlar. El talent, el vaig recomanar l'any passat amb algun dels programes que vaig venir o vaig fer per telèfon, el talent de Jordi Nobka. Correcte. Jordi Nobka, que és crític literari del diari Ara,
Un dels encarregats, per exemple, de fer entrevistes quan hi ha escriptors estrangers que venen aquí. Es tracta d'un parell d'editors joves que volen muntar un editorial i per fer-ho tenen una petita notícia i és que a Alemanya han inventat una màquina que detecta
El talent. Quin talent? El talent literari. I ells van pel carrer amb aquesta màquina dient si algú és capaç d'escriure una novel·la i que, a més a més, estigui bé.
o no, algú que, al millor, mai s'ha plantejat escriure una novel·la, però la màquina detecta que, evidentment, ho pot fer. Tot plegat és una farsa del món dels agents literaris, de les editorials... Els casatalents, també, no? Els casatalents, tot plegat. Últimament, en política, sobretot, si la deixes, et poden donar una feina com a casatalent, per exemple. Per exemple? Esperanza Aguirre et sona? Em sona? És casatalent, ara. No ho sabies, això?
Vaig llegir que l'havien fitxat una empresa, però suposo que és perquè no li van ser sobres. Ella no surt. M'ha agradat molt un comentari que s'ha fet avui sobre el tema els sobres de plegat, que no sé quina ràdio on l'he escoltat, que diuen que a Catalunya ens tenen discriminats que tampoc ningú del PP català rebia sobres.
Fins i tot en aquest sentit. Pobre Alicia. Sí, una pena increïble. En fi, doncs ja ho sabeu. Val molt la pena. És un llibre del talent, a més a més ple de persecucions, perquè evidentment hi ha els grans agents.
i als grans editors que persegueixen aquests dos pobres perquè li volen robar la màquina. Clar, clar, clar. De fet, això tot se'n parlarà i hi haurà fragments de lectura dels llibres i tot plegat. I saps com es diu el dolent, principal? No. Es diu l'editor mundial. Ah, l'editor mundial com planetari, no?, una mica. Escolta, per cert, que això serà aquest dissabte a la sèrie de Can Mata, que no sé a quina hora, tu,
A partir de les 11. La gent es pensa que és de matí al matí. Quan la gent va al mercat i aprofita per anar al celler que em mata, es trobarà el tast i es trobarà que hi ha dos autors que li expliquen el seu llibre i que fan una xerrada. Si vol, evidentment, que has de que el comprin a més baix preu, rebaixat, els faran una firmeta.
La recomanació de la setmana! Bé, que pillada, aquesta entrada, però, atenció, perquè parlem com comentàvem fa un moment i acabarem la secció de llibres amb l'Arnau del... Ostres, escolta, avui tinc molts fuls d'aquí, de la llavor immortal, la recomanació que ens fas. Per què, Arnau, la llavor immortal? Doncs perquè és un llibre diferent. Avui no va de novel·la, allò d'entrada.
Fa un moment has dit que jo tinc una corada contra els escriptors que no són escriptors? No ben bé. Jo és d'aquells que van d'escriptor. Però per exemple els autors d'aquest llibre, la llavor immortal als arguments universals en el cinema, que aquest és el subtítol, són Jordi Balló i Xavier Pérez, que són professors universitaris especialitzats, en tot cas professors de comunicació visual i especialitzats en cinema, i jo vaig tenir
El Xavier Pérez en una de les assignatures d'aquestes de lliure lecció que agafes per dir que et donen uns quants crèdits i en realitat no fots res i era una assignatura que ens dedicàvem a mirar pel·lícules i per tant vaig dir que això m'agrada. M'està molt bé. I una altra assignatura que vaig agafar perquè el titul em va agradar que són els arguments universals. A quina universitat era? A la Pompeu Fabra. Com es deia l'assignatura?
Història del cinema 1 i Història del cinema 2. Era una que es deia Els Arguments Universals, la feia el mateix professor i també un tal Jordi Balló, que després va ser director del CCCB, després estat comissari de no sé quantes exposicions.
i que bé, doncs ara si entreu veureu que és un home prou famós, prou famoset, i que la veritat dic, bueno, això, si és aquest el Xavier Pérez estarà bé a veure què tal. I tot es basava en un llibre que havien escrit, i que bé, és això, Els Arguments Universals. La tesi d'aquest llibre és que en tota la història del cinema, i evidentment la de la literatura, perquè el cinema no és sinó literatura filmada, encara que els guions siguin originals, hi ha només 14 arguments diferents.
14 arguments diferents? 14. I tot són recreacions des de la Grècia antiga fins als primers mites que es creen. Tot són, finalment, doncs, per exemple, un dels arguments. El viatge d'anada a descobrir un tresor. Sí, ah... Doncs, clar, després del viatge d'anada a descobrir un tresor, que dius, ah, l'illa del tresor, sí, l'illa del tresor, però també hi ha el jason i els argonautes, o hi ha aquells tresors que és d'algú que... Home, no és un tresor físic, un tresor pot ser...
Per exemple, un espia que el que busca, o James Bond, deixa ser un viatge a la recerca d'un secret, però finalment és un viatge de recerca. O Indiana Jones, per exemple. Però després hi ha també els viatges de retorn a casa. Totes les pel·lícules que són, com l'Odissea, un retorn a casa, normalment hi ha una sèrie de problemes i quan tornen a casa, evidentment, la casa és diferent. Ha canviat alguna cosa mentre ell ha estat fora.
Després ja, ara no me'n recordaré a tots 14, però ja, per exemple, el pacte amb el dimoni. Doncs Faust, hi ha moltes pel·lícules que és algú que promet alguna cosa... Està molt bé, perquè... O l'amor. A veure, hi ha tres classes d'històries d'amor. L'amor redemptor, o sigui, aquell amor que quan et cases en el fons és un pritset blau que permet a la dona, o a l'home, depèn d'aquí, pujar de categoria social. Pretty woman seria o la vent a foc, serien els casos més evidents. Però hi ha l'amor prohibit. Romeo i Julieta.
Famílies enfrontades o casos d'aquests que no. Doncs és molt interessant també per gent que vulgui escriure o que li agradi, o guionistes també, perquè tots els arguments estan emplaçats en 14 tipus. 14 tipus d'històries. I aleshores ells el que fan és agafar els més famosos, per exemple el retorn de casa, doncs l'Odissea, el pacte amb el dimoni, Faust, l'ambició pel poder, que seria un altre, Macbeth,
A la morra d'Emptor, la vent a focs.
Exemples de pel·lícules prou conegudes, d'altres que no, i dius, ah, sí, és veritat, doncs té raó, Pretty Woman, és la Venta Fox, té raó. En el fons, bueno, és una pobretta noia, bueno, allí és una prostituta, però esclar, va ser el mateix. Sí, o per exemple, aquesta sintonia, o aquesta música de banda sonora que estem escoltant de fons fa una estona, que és E.T. Seria l'Intrus Benafector. Ah, que no fos l'Odissea, que torna a casa, també.
És una de les coses que ells arriben a la conclusió. A vegades el que fas és masclar la vent de focs i l'ambició de poder. O coses que queden entre dos arguments.
no deixa de ser 14 arguments i des de llavors els anem repetint i és allò típic de pel·lícula, polícies, hòstia, hi ha d'entrada a ser que aquest es morirà perquè és l'amic del col·lega, després segur que en sortirà una noia que se l'intentarà lligar i que poc o molt dintre lligams amb els dolents i al final que hi haurà doncs una lluita bo-dolent que guanyarà el bo. I després la que es fa amiga i després no és amiga, que és la dolenta. Exacte, aquí hi ha la variació sobre el tema de la
La Fem Fatal és una altra.
Bé, i anem acabant ja el programa perquè si no anem molt tard i després els serveis informatius ens fan bronca que no tenen temps d'entrar a l'estudi. N'has parlat encara, Jordi, amb ells? No, vam trucar ahir i ja tampoc no vull parlar. Escolta, si ens diuen que no, doncs no parlem més. Anem a saber el millor i el pitjor del programa d'avui.
Cristina, el millor per tu, què ha sigut? El millor, doncs les entrevistes. Les entrevistes? Sí, tant la Laura Borràs com la Xènia. A tu t'agraden les entrevistes, eh? Sí, sí. Perquè dic que parlava amb la Raquel Aturia del parlar per parlar de Radio Barcelona. Home, està bé, coneixes altres persones. Sí, coneixes altres persones. A les tasques que fan cadascuna, no? Cadascuna és d'un àmbit diferent, estan bé, estan bé. I el pitjor del programa? No hi ha avui. Què dius ara? Avui no hi ha pitjor del programa? Escolta, això és un record històric de la penya del morro.
Des d'aquesta, la Cristina. Bé, doncs ho deixem aquí agrair tota la gent que ha fet possible el programa avui. És a dir, la Carme Verdoia, l'actualitat Sant Justenca, la Júlia Etmella i la Xènia Font.
Parlant de Waterpolo, la Roser Arts a l'educació canina, avui sobre el Husky siberià, la Laura Borràs, directora de la institució de les lletres catalanes, que per cert el Sergi Seguí, regidor de cultura d'Ajuntament, ens ha ajudat també a aconseguir aquesta entrevista, ja ha fet d'enllaç i de pont, i precisament amb l'Arnau Cònsul hem acabat
amb la sessió de llibres d'Arnau fins la setmana que ve. Avui cobro més, no? Sí, sí, sí. Avui pot passar ara, quan acabi, hi ha una dona així, que és com baixeta, que està com a la guixeta de la ràdio, que et posa un segell i et fa la factura en nom d'aquí tu. Un canal de mitja hora a mitja hora. Si això fos un... depèn de quin partit polític, seria un sobre. Però avui només és guixeta. I la col·laboració més que especial de Cristina Vargas. Cristina, fins demà a les 5. Bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé a tots. Un petó. Adéu.
La Fella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en set. I arriben l'Hector i la Clara,
Porta'n la nena, adormida en el cotxe. I obro la porta a la Judit. Avui ben sala m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla. Quan sona a taula, trec el sopar.
Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm. I l'ector diu jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit i afageix. Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit
Tothom em mira i ningú veu. I aquell d'art imaginat se m'ha clavat el cor i ho reconec i faig un glob. Marat de Sant Juny
Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dijous 31 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Avui ple municipal corresponent al mes de gener hi haurà diferents qüestions i es tractaran tres.