Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènec i això és... La penya del morro. Avui, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. La podeu seguir al Twitter, CarmeBT.
Bé, baixa T. Carme, bona tarda. Bona tarda. La gent riu del teu... Del nom, no? Del teu nom d'usuari que tens a Twitter, perquè és com un... no convida que estiguis aquí, no? A seguir, no. Carme, vete.
En fi, avui a més a més també parlarem de tele amb el David Avila. Ahir es va estrenar a Buenafuente, mirarem audiències, repassarem diferents programes de tele i també durant aquesta primera hora ho acabem de confirmar, ara mateix fa molt poquet, amb l'equip de producció del... Sí? Ho tenim, no? Gràcies, amb l'equip de producció del programa perquè connectarem avui per segon dia amb la Índia.
Ja sabeu que tenim un col·laborador enviat especial a Mumbai, una ciutat amb 20 milions d'habitants. L'Arnau Macià està allà i a través de l'Skype, que ningú s'espanti sense escoltadors de l'Ajuntament de Sant Just, a través de l'Skype farem aquesta connexió com ja vam fer un dia i avui la tornem a repetir. Com ha anat la vida de l'Arnau? Com li està anant? Ho descobrirem d'aquí una estona a la Penya del Morro. A la segona hora, Història de Sant Just amb el Manel Ripoll.
I llibres, avui un especial Sant Jordi, amb l'Arnau Consul, recomanarem quines són o quins són els llibres que potser tenen més èxit o no, o simplement li agraden a l'Arnau per aquest Sant Jordi d'aquest cap de setmana, no.
El dilluns que ve, eh? Que, per cert, nosaltres aquest any no marxem a fora, no marxem enlloc. Oh... O no. Perquè, clar, també està bé, és un senyor diferent, però farem un programa especial. Ah, sí? Què farem? Sí, no sé.
Però per això necessitem la col·laboració de tots els oients. No sé com, eh? No sé com, encara hem de pensar alguna cosa. És un dia poc de ràdio, aquell, eh? És poc de ràdio, no? Però nosaltres sortirem a fora. Sortirem a fora... Vull tenir gent pel món i tu connectar-hi, no esperar que ells vinguin. Sí, fem una cosa. Si algú vol col·laborar en el programa especial de la penya del morro, que miro càmera de radioesvern.com i tot, si algú vol col·laborar al programa especial que farem a la penya del morro de Sant Jordi dilluns que ve, a més, en honor també al seu presentador, que es diu Jordi... Ah, clar.
busquem corresponsals que estiguin per tot Catalunya, Barcelona, Baix Llobregat, Sant Just, què farà de 5 a 7 a la tarda? Els trucarem a veure com estan vivint el Sant Jordi. Què heu de fer? Heu d'enviar un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com amb les vostres dades, el número de telèfon sobretot i el nom, a lapenyadelmorro arroba gmail.com ens posarem en contacte amb nosaltres la Vanessa, que és la nostra noia de producció del programa...
I res, farem un programa especial, vinga. La penya del morro, cada tarda. Posa-ho al Twitter, això, i segur que truca gent. Sí, no? És que ho hem dit ara com molt així per dir... Clar, sí, potser algú no ho està escoltant. Potser algú no ho està escoltant, és veritat. Doncs ho posem al Twitter i al Facebook i a altres llocs. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Oira més penya que morro.
Comencem amb les notícies de Sant Lluís del dia d'avui, 16 d'abril del 2012. Carme Berdoi, bona tarda. Bona tarda. Per on comencem avui? Doncs comencem parlant de cinema, perquè... Ai, sí, vaig anar a Titanic l'altre dia en 3D. Ah, sí, t'agrada? Sí, molt. No l'havia vist encara. Molt bé. T'agrada el 3D? Sí, molt. Ben aconseguita. Es ve millor a vegades sense les ulleres posades, eh? Bueno.
Doncs no parlem de Titanic, sinó que parlem d'una pel·lícula que s'està començant a gravar i que avui es grava a Sant Just. M'estàs dit que Sant Just és un plató, un viu escenari de rodatge d'una pel·lícula? Sí. Productors de Catalunya. Directors i directores de cinema del nostre país. Saben que Sant Just té coses. Té muntanya...
Té mar, té una piscina. I té molt bona gent, eh, Carme? I què està rodant a Sant Just avui? Doncs és la pel·lícula Geni, de Marc Coll. Des de primera hora del matí, de fet, a la parroquia hi havia ja aquests convidats d'excepció. La gravació es farà tot el dia, no sé exactament fins a quina hora és, però és a l'interior de l'església. Qui s'hi acosti no podrà veure gaire res.
es fa dins de l'església, on es recrea la celebració d'una comunió. L'actriu Clara Segura, s'enjusten que també... Un aplaudiment per la Clara Segura, sí senyor, home. És una de les protagonistes d'aquesta escena que roda avui, on també participa la coneguda Nora Naves. Nora Naves, un aplaudiment per Nora Naves. Una de les protagonistes de la pel·lícula. A banda dels actors principals del film, també hi participen una cinquantena d'extres i bona part són
nens que estan fent la catequesi a Sant Just i familiars seus. Ai, que bonic, no? Un aplaudiment pels extres, també, Sant Just, tens tu? Home, clar, és molt important, que després no surt mai, saps, com extra? Ha tret allà vuit hores de peu a segona fila o al segon banc, si és a l'església, i a l'hora de la veritat, quan vas a sortir, et tallen. Però és igual, l'illusió i l'experiència no te la treu ningú. Exacte. La pel·lícula és de la jove directora Marcoll, és una producció d'Escandalofilms, que és la productora de l'ESCAC,
I recordem que el llarg metratge presenta la història de l'operació de la protagonista després de batir un greu accident de cotxe. No sé si tu parlaràs amb ells d'aquí 15 dies, no? Ah, d'aquí 15 dies? No ho sé. No ho sé, potser sí. Per què hauria de parlar? Perquè volíem parlar amb ells, però no ho hem pogut fer, perquè abans... Com? Perdona, Carme, treu la música. M'estàs dient que no hem pogut parlar amb la Marc Oll, que ha vingut a estar rodant a Sant Just? No hem pogut. Què ha passat?
Però què ha passat? Doncs que primer va una cadena, un mitjà que té part dels drets de la pel·lícula. RAC1? No. No ho sé. Mitjà que aposta per cinema i ho podria ser. La sexta 3? No. No? No, TV3. TV... M'estàs dient que TV3 ens ha petat una entrevista amb Marc Coll, directora... No és això. No he dit això, eh? Què has dit, doncs? He dit
que des de la productora Scandalofilms respecten els seus pares econòmics i primer va qui paga mana. Tinc la solució, Carme. A veure. Em presentaré a l'església ara a les 6 de la tarda, però no fareu el que jo faré. Anirem amb un matí de diners amb unes ulleres fosques.
I un cop al dins diré, voleu diners per fer una entrevista a Marcoll? No, no he dit això. Aquí els teniu, aquí els teniu. No he dit això. No he dit que faci de pagar, eh? No volia dir això. Trauré la meva escopeta, la recortada número 14. La Marcoll vindrà cap a mi, em mirarà amb ulls de... Oh, quin home més bonic. Jo diré, aparta, nena, no va amb tu això. I espero que ho hagin gravat perquè és la meva seqüència per la pel·lícula. Eh, sí...
Aquesta nova seqüència. Està bé, està bé, esticció, ritme. Esticció, ritme i un final inesperat, que és jo baixant-me els pantalons. Però, en fi, Carme, alguna cosa més sobre la pel·lícula? No hi està. Doncs passem a altres notícies de Sant Just, que segur que no són tan interessants com aquestes, perquè, clar, una pel·lícula no roda l'Acadè de Sant Just. No. Ni cada setmana.
Hola, soc el Jaume Balagueró. Una salutació molt forta per tots els oients de la penya del morro. Ei, Jaume, gràcies. Però avui no ets el protagonista, eh? Avui el protagonista és Marc Oll, vale? No et colis el programa, eh? Venga. Home, és que s'ha de fer tot, eh? Hola, amigos, aquí Luis Cosar. Y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la penya del morro.
No, Luis, tampoco, tampoco es tu día hoy. Hoy es el día de Marcoll, ¿vale?, ya lo hemos comentado antes. Venga, no pasa nada, tranquilo, que aquí estamos todos en familia, venga. Hola, soy el J.A. Bayona, y eso es una salutación para la penya del morro. Ya, gracias, Bayona, el de l'orfanato. No, a veure, es que avui és Marcoll. J.A., es presenta així, molt americà. Soy J.A. Bayona. J.A. Bayona, a veure.
Hola, sóc el J. de Bayona i això és una salutació per la Penya del Morro. Jo sóc el J. de Domènec, i t'estic dient que hem de continuar amb les coses de Sant Just. O sigui que no podem ja posar més coses de cinema. Tenim alguna altra salutació de cinema? Va, l'última, va. Hola, sóc el J. de Figueres, saludo la Penya del Morro, i faig una petició. Que no tuitegeu tant. Què passa? Perquè arriba un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que foseu. Hola, jo sóc l'Àlex Borina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni Telefon Mòbil, ni res de res. Per tant,
Ja em podeu jutjar tant com vulgueu, cap problema. Vale, vale, vale. Ni telèfon mòbil. Ni telèfon mòbil, té. I si algú no el vols entrevistar, què fas? Pel fix. Feia anys que no escoltava aquesta expressió, pel fix. Jo avui l'he agafat, el telèfon fix. Ah, sí? I no m'ha funcionat, no l'he sabut fer anar. Aquí tenim un telèfon fix, eh, mira. Vale. Carba, continuem amb Notícies de Sant Just, tu diràs.
Doncs parlem ara de l'ambulatori de Sant Just... que comemora a partir d'avui i fins divendres... la Setmana de l'Activitat Física...
Espera, perquè organitzem l'ambulatori, però potser aquesta música no és adient, perquè té a veure amb l'activitat física. Ara la canviem, Carme, una setmana molt dura per tota aquella gent... No, no, t'ho riu. Molt dura per tota aquella gent que decideixi fer totes aquestes activitats. Comencem.
Doncs s'han programat diferents actes per promoure l'esport entre la ciutadania. Com dèiem, tots els dies de la setmana, a diferents hores, 12, 1, 5, 6 i 7 de la tarda, és a dir, hi ha varietat d'oferta, hi ha tallers per aprendre a caure i tornar-se a aixecar adreçats a la gent gran. Demà a la tarda. Es que anava a fer el gag de caure i tornar-me a aixecar, però no sabia que era per gent gran, eh? Jo es pot quedar malentès. No m'he caigut al final. L'activitat que sí que es fa per tots els públics demà
és a les 6 de la tarda hi haurà infermers i infermeres i un fisioterapeuta al parc que hi ha davant de l'ambulatori. Però ara he fet broma, he fet broma, vull dir, però per què sempre hi ha aquesta connotació sexual quan es parla de, no sé, fisioterapeutes o... Perquè té veure amb tocar, té veure amb tocar, no? I com que no estem acostumats a tocar...
En la vida quotidiana. Parla per tu. Jo, quan vaig pel carrer, no paro d'abraçar-me amb tothom perquè s'estiren sobre el meu. Llavors no solia dir-te, perquè hi ha aquesta connotació. Doncs hi haurà infermers i infermeres i un fill de veuta al parc que hi ha davant de l'ambulatori per ensenyar a la gent, gran o petita, com es fan servir les màquines per fer exercici que hi ha ubicades en aquest parc. Perdó, quan refaixa gent petita, per dir Frodo Bolson, per exemple...
Vull dir de totes les edats. Ah, d'acord. I dimecres a les 10, una caminada popular davant de l'ambulatori. Qui vulgui anar-hi pot apuntar-se a l'ambulatori o fins i tot just abans de l'activitat. Que fan voltes al voltant de l'ambulatori o...? No, és un recorregut per Sant Just. Ah, per Sant Just, va, va, va. Sí, sí, sí. I bé, en principi, segons han explicat aquest matí des del CAP, han dit que Sant Just és un municipi amb bons hàbits esportius. Ah, sí? Per tant, doncs esperem que també aquesta setmana acabi d'engrescar la ciutadania a moure's, que és molt important...
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Per cert, deixeu-me saludar a totes les persones que ara mateix ens estan veient a través de ràdio d'Esvern.com. Moltes gràcies, som moltes avui, eh? No sé què ha passat, però de veu volta... Sou dues! No, no, hi ha força gent avui, eh? Mira, a través de... No tinc dues. És broma. Ah. A veritat, n'hi ha més. Vols creure el número exacte? Sí. Però és que és un rècord per nosaltres, això. Bueno, està molt bé. Vale. Eh...
9 persones. 8. 7. Ai, mira, ara 6. No, ara me'n vaig... Bueno, és igual, escolta, no ho diem més, perquè si no la gent se'n va, saps? En fi, Carme, repassem. Hi ha una última informació de Sant Just? Ho diràs. Doncs és una xerrada que es fa demà, a dos quarts de set de la tarda. Demà, demà, demà, demà.
Ho dic demà per generar més interès, perquè és molt interessant. I es farà el centre social El Milenari. És una xerrada sobre les participacions preferents.
i anirà càrrec de Pere Massaguer, que és membre de DICAE, que DICAE és l'associació d'usuaris de bancs i caixes. També hi serà Josep Perpinyà, l'alcalde del municipi. Què són les participacions preferents? Això, digueu-m'ho tu. Són productes de risc que tenen una rendibilitat condicionada que hi hagi uns beneficis... Ui, jo ja he desconnectat, eh? T'ho explico més ràpid. Jo ja he desconnectat. No, no, no.
que ho entengui. Sí, sí, t'ho explico més ràpid, vull dir més fàcil. O sigui, en principi, per explicar-ho així per sobre, fa uns anys, sobretot, es van començar a fer famoses entre cometres, és a dir, a conèixer, sobretot perquè s'oferia gent que tenia uns estalvis, doncs se'ls deia que hi havia uns dipòsits, que t'oferien un interès del 7% a plaç d'un any, és a dir, la possibilitat de treure, i molts avantatges, aparentment...
però resulta que eren aquestes participacions preferents, que en realitat el que expliquen des de DICAI, que són aquestes participacions preferents, són productes de risc, sobretot pel que tenen caràcter perpètu. És a dir, que d'alguna manera, si tu adquiries aquesta participació preferent,
és com si et casessis amb aquesta entitat financera i, per tant, no podia sortir-ne mai d'allà. És com una mena de pla de permanència de les companyies mòbils. I sense dir-ho. Les emissions de participacions preferents es produïen des dels anys 90, però el que va passar és que amb l'esclat de la crisi, és a dir, aquests últims 3 anys...
es van multiplicar perquè les entitats bancàries necessitaven augmentar el seu capital. I, en principi, eren atractius pels clients que oferien els interessos baixos, etc. Però ara resulta que amb l'acord de Basilea III, que és la final del Barça, no? No, això és un acord de regulació bancària. Doncs el que estableix és que a partir del 2013, és a dir, l'any que ve, aquestes entitats
s'haurien de desfer d'aquest producte perquè deixarien de tenir aquest caràcter perpètu que deien. Per tant, ara és un moment complicat perquè a les entitats tampoc no els interessa gaire continuar amb aquestes participacions preferents i també vol dir que els clients podrien deixar de cobrar els interessos en qualsevol moment. Per tant, és una mica una situació complicada. El que s'explica des de l'ADICAE, des de l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes, és que els clients que tinguin aquestes participacions preferents reclamin i facin saber
el seu problema, per exemple, adreçant-se directament a l'ADICAE. Demà se'n parlarà a dos quarts de set el Centre Social El Milenari, és una xerrada oberta a tothom, què passa que també es fa en aquest lloc que normalment hi va més gent gran, perquè sobretot gent gran és la que està més afectada per aquest problema. Carme. Jordi. Ho he explicat molt bé, això, eh? Has entès alguna cosa? No, però ho he explicat molt bé.
El Manel diu, si voleu a la segona, us explico algú millor. No, millor, Manel, és impossible, ja t'ho dic ara, i no cal que tornem a aquest tema, perquè no és un problema d'economia. Jo ho explicaré millor perquè ell és economista. És economista, no? Hòstia, Manel, és que saps què passa? Manel, Carme, oients, jo tinc un problema en general, quan parlem de coses econòmiques i tot això, sigui, desconec dur. O sigui, el meu cervell fa puf, i jo intento, i mireu que ho he intentat, eh? Carme, explica-ho una mica més fàcil. I no hi ha manera, no hi ha manera.
Així em va, així em va l'economia, també, eh? La meva personal, vull dir. En fi, Carme, 5 i 22 de la tarda, d'aquests moments repassem alguns tuits d'aquest cap de setmana relacionats amb Sant Just, però encara no hem comentat res de la barbacó que hi va haver aquest dissabte a Ràdio d'Esvern. Era una costellada. Era una costellada.
El Manel diu, podríem fer una secció d'economia fàcil. Estaria bé. No. A mi m'interessa el programa del matí, si vol venir al matí. Es pot mirar, es pot mirar. Estaria bé, Jordi. Doncs sí, al programa del matí podeu fer-ho. No, vull que...
No, i amb el Manel també. Ja mirarem alguna cosa. Doncs això, el Ràdio d'Esvern va celebrar el seu 28è aniversari amb aquesta costellada barbacoa, digue-li com vulguis.
La barbacoa, la barbacoa. Aquí, als porxos de Can Ginestar, on estem ara mateix les instal·lacions de ràdio d'Esbert. La gent s'ho va passar molt bé, tinc aquesta sensació. Jo, personalment, també ho vaig disfrutar molt. I després es va presentar una sorpresa que no sé si es pot dir o... És que en parlarem més de cara a Sant Jordi, que és quan sortirà. És ja, això. Jo no tinc la notícia per això. Digue-ho tu mateix. És que no sé si es pot dir. Es pot dir o no? Es pot dir?
No ho sabem, eh? No ens escolten. Jo no sé. No escolten res, no? No escolten res. Hem acordat, més o menys, que ho diríem de cara a Sant Jordi. Però si a Sant Jordi ja? No, és 23. Encara no està disponible. Ah, encara no està disponible. Doncs Ràdio d'Esbert... Sorpresa. No, una cosa, deixa'm anunciar, perquè no puc din gana, però Ràdio d'Esbert farà un pas de gegant amb coses de noves tecnologies. Farem un programa des de la Mir.
T'imagines? No. En fi, doncs va anar molt bé tot plegat. I els 70-80 col·laboradors, 70-80 persones que fem la ràdio, jo crec que vam passar una bona tarda. I mira que et dic, que no serà l'última vegada, jo crec que es farà una cosa semblant. En fi, anem a repassar els tuits de Sant Just d'Esvern d'aquestes últimes hores. A veure...
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Aquest cap de setmana hi havia moltes activitats de Sant Just d'Esbert, per exemple, les caramelles 2012 del cor Lopom de Flors que acabaven a la Taneu. Sergi Seguí, regidor de Cultura, que està malalt a Twitter, com nosaltres, ja ho sabeu, va penjar una fotografia, també l'hem retuitejat al Twitter, de la penya del morro, per si voleu veure què és això del cor Lopom de Flors.
Per cert que nosaltres al Twitter tenim més de 350 followers. Està molt bé i ens agrada molt. Gràcies per seguir-nos de debò. I nosaltres vam posar... Per què ens seguiu a la penya del morro, no? El dissabte o diumenge. Ah, sí? Sí. Va haver-hi només una resposta. Ah. Sí. I a més la del Sergi Pont.
O sigui, encara és més trist. No, vull dir, no per ell. No, vull dir que esperàvem obrir una mica més a tothom. La gent segueix la penya al morro, o no sap, o no contesta, i el Sergi Pom va dir que, ho diu, segueixo per si algun dia pengeu una foto del Jordi fent el programa en biquini. Sí, la penjarem el 23 d'abril, eh, Sergi? Estic atento a tu, Twitter.
Com és habitual, cada cap de setmana, resultats esportius. En aquest cas em sembla que és de bàsquet. Sots 21 preferents, Sant Jús 67, club de bàsquet tiana 75. Per tant, en aquest cas va perdre el Sant Jús...
Per cert, la Tina Colet, que diu S'acosta a Sant Jordi i a Instagram, ha posat una fotografia d'una rosa molt bonica i nosaltres l'hem retuitejat amb el hashtag Love.
I ja per acabar, diu Aise Kadikae, que són aquests que parlàvem fa un moment, diu demà dimarts assemblea de preferentes a Sant Just d'Esbert, com dèiem a les 6 de la tarda a l'edifici El Milanari, al carrer Àngel Guimara, número 2. I enllaçant amb la secció de cinema, ai de cinema, perdó, què dic de cinema? Què dic de televisió, que farem d'aquí uns moments amb el David Avila, mira aquest tuit, diu el programa ahora donde se emite, li diu a Buenas noches Buenafuente, que ahir va estrenar a Antena 3.
Diu, perquè supongo que ja no serà ens enjust d'esvern. I nosaltres li hem respost. Doncs supones mal, perquè sí. Això no cabia, però li hem respost. Doncs sí, serà ens enjust. Allà davant de la ITB...
Que vaig passar l'altre dia amb el cotxe, el dissabte a la tarda, Carme, per allà, i estava ple de gent, eh? Ah, sí. Estava fent gravacions i tot plegat, com vaja. Molts programes que es fan aquí al Polígon Industrial de Sant Just d'Esvern i que d'aquí uns moments en parlarem amb el David Tàpila, de l'estrena d'ahir del Buenafuente i de més programes de la tele. Carme, moltes gràcies. De res. Que vagi molt i molt bé. Tens alguna...
Alguna predilecció de música? Perquè jo tinc una opció avui. Si la vols posar tu ja està. Doncs sí, ja la poso jo. No, però és que mentre feia la pregunta... La buscaves? Sí, trucos. No és la primera vegada. Trucos de tècnico de autocontrol, tios.
Veus? Quina és, a veure. Què? A veure quina és. És una catedral, es diu Something in the Water, de Brook Fraser. No la conec. Doncs jo crec que et sonarà. Carme, gràcies per tot. Ja sabeu que a partir de les 7 al Sant Just Notícies i ara mateix tota la info de Sant Just a radiodesvern.com. Fins ara. Adéu, bona tarda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per cert, que d'aquí una estona connectarem amb la Índia, sí senyor, amb l'Índia, no? Com s'ha de dir? Sí, amb l'Índia, amb l'Índia. Perquè tenim l'Arnau Macià, que és el nostre corresponsal a Mumbai, una ciutat amb 20 milions d'habitants que fa un parell de mesos va marxar de Sant Lluís cap allà a viure una aventura i ens explica de tant en tant quines són les coses que fa i que viu. Això serà, però, després de la publicitat i després de la secció de la tele, d'aquí uns 20 minuts. Fins ara.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda.
Ràdio despert, sintonitzes. Ràdio despert, la ràdio de Sant Just. Ràdio despert, 98.1. Ràdio despert, 98.1. Ràdio despert, 98.1. 5 i 32 de la tarda, a punt de començar la secció de televisió. Tenim el David al telèfon ja. David, bona tarda.
Bona parda, Jordi, què tal? Molt bé, molt bé. Escolta, no he rebut el guió encara de la secció. Pot ser això? Ara que ho passo. M'ha rebut ja o no? No, encara no. Però bueno, no passa res. Què tal? Com estàs? Jo estic molt bé, perquè a més m'acaben de pujar la moral moltíssim, perquè al xat de radiodesvern.com ha aparegut la Marta que diu, hola Jordi, Jordi a mi grega, eh? Atenció, suposo que sóc jo. Sí. Diu, segueixes tan guapo com sempre.
A mi no m'ho diuen, això, a mi no m'ho diuen. No, perquè no tens una webcam que t'enfoca, si no també t'ho dirien. Mira, jo m'entrenes ganes de venir divendres i que la gent em digui coses maques. Vine, vine, quan vulguis, home.
Pots venir, si vendres, que la gent em digui coses maques o no? Pots venir quan vulguis, i tant, David. Després dius que vens i no vens. O sigui, que jo ja no dic res. Mai, mai això. La Marta diu, diu, em sap greu haver-te deixat tan abandonat.
He estat molt ocupada, diu. Però què ha fet? No ens ho diu. Després diu... Ah, llavors, clar, jo l'he posat, jo l'he posat. Jo crec que estic més guapo que mai l'he posat, saps? I ella diu... Més que mai és impossible. Diu, amb aquests morritos tan monos que té...
Ara, tu no ho veus, però ara estan com apagant les llums del control. Vaig a encendre una vela. Unes espelmes. Sí, unes espelmes, perdó.
I ara, amb aquest ambient que hem creat, fes la secció de tele, saps? Però vaja, jo soc un professional... I ara aquí vinc parlant de coses tan superficials com Gran Hermana... I una fuente... Escolta, però jo soc un professional i ja deixaré aquestes coses per després. O sigui que, Marta, hauràs d'esperar, nena.
David, ja he rebut el guió. Hi ha una famosa, la Carmen Lomana, que diu que vol vendre la seva vida a l'estil a l'escaimario.
I vosaltres també podríeu fer el mateix, fer un format audiovisual en què veiem la vostra relació d'amor. Sí, ara ho farem. Diu, tinc paciència la Marta. Bueno, doncs aguantem. Vinga, va. Si n'espera, no desespera. Ah, què ho deia això?
Algun malalt de l'educació pública catalana? No ho sabem. Potser sí. En fi, aquesta nit TV3, atenció, perquè homenatgerà l'exili republicà. Amb la minissèrie històrica Tornarem amb la Bea Segura. No sabia que la Bea Segura està embarassada.
Bueno, però quina manera de començar a explicar tornarem més aquesta, David? O sigui, la primera que dius és que està embarassada la vea segura? Sí, sí, està embarassada, sí, sí. Va, David... Va, aquí, David, parlo de tele i... Escolta, ja que parlem, com està la Núria Soler? Que ha tingut el fill ja? Diria que sí, que l'ha... Diria...
Quin tipus? Bé, és igual. No, el que passa que la veia segura l'he vist avui als matins de TV3 i l'he vist allò. La Núria Soler ha fet la...
La presentadora del bandample, Lidia Heredia, la està substituint al Telenotícies. Clar, clar, no ho sabem, no ho sabem si ja ha tingut el nen o la nena, perquè com que va venir de convidada, no ho diem per res, però va venir de convidada fa uns mesos aquí al programa, a la penya del morro, podeu escoltar l'entrevista al podcast que tenim penjat a radiodesvern.com, aneu allà a la penya del morro i la podeu escoltar, i és una noia molt maca i molt simpàtica, la Núria Soler, i molt accessible i molt bé, o sigui que esperem que tant sigui nena o nena li hagin anat tot molt i molt bé.
Sí, fet aquest comentari. Parlem d'aquesta minissèrie històrica situada a l'exili després de la Guerra Civil. Tornarem, com dèiem, amb la Bea Segura i el Roger Coma. Què ens pot explicar, David? És una minissèrie de dos capítols que ens explica l'història d'un matrimoni, la Lola i en Felip. La Lola és la Bea Segura i en Felip és en Roger Coma. Aquests dos, mentre es pugen de les tropes franquistes,
que entren a Barcelona veuen amb desesperació com els faranjistes segresten a la seva filla és a partir d'aquí on es desenvoluparà tot un seguit de trames els envien a França i el Felip aconsegueix fugir de França i se'n va cap a Barcelona a buscar la seva filla quan arriba a Barcelona l'envien amb unes tropes cap a Àfrica mentrestant la Lola a França s'enamora oh
i... vull dir que et veurem... És que sempre fan igual. Ai, ai, ai. No, no, és broma. Per cert, amb el Roger Coma com a protagonista que ens va saludar a la penya del morro, eh? Mira'l. Ah, sí? Per la penya del morro, la situació més morro que es pugui fer des d'aquí, des dels Gaudí, soc el Roger Coma i espero que us vagi tot molt bé. Guapo!
Estem en converses, algun dia s'ha de passar pel programa el Roger Coma, eh? No sé quan, però vaja, ja ens assabentarem. Alguna cosa més sobre Tornarem es farà aquesta nit, no? M'imagino, després de la sèrie de Kovala Moreno i Manchón. No, no, no, Kovala Moreno i Manchón ja ha acabat. Sí, després de la sèrie que desapareixés fa un pas de setmanes.
David, és que no em deixes acabar mai les frases, eh? És que t'he dit, porto 15 dies sense acció de TN. És veritat. Vinga, parlem de més coses. La ruleta de la suerte, què? El trailer, el... Ah, sí. Ah, sí. Ah, sí. Espera't un moment. No, pateixis. Doncs és una sèrie que està... No, mira, mira. Escolta, escolta, David, està aquí. Està aquí, està aquí, perquè, home, hi ha tot escurrat, no? El trailer. A veure, el trailer tornarem. Vinga, no.
Venga'ns, venga'ns, doncs, va. ¡Malditos rejos cabrones! ¡Saca de aquí la niña, rápido! ¡No, no, no! ¡Venga, venía! ¡Venga! ¡Venga, venía! ¡Venga! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía! ¡Venga, venía
Són moments molt durs, són els moments en quan segresten les filles de Lola i en Felip. Clar, clar, clar. Tinc moltes ganes de veure aquesta periódica, perquè sóc molt, molt, molt fan de...
de la veia figura. Ens van convidar a anar a l'estrena, que vam fer com una premiere al Coliseum, em sembla que és el dijous passat, al cinema. No vam poder anar, però hi ha molta gent que m'ha comentat que li va agradar més del que es pensava. Per tant, nota favorable, de moment a priori, perquè diu la gent el que va veure l'altre dia al cine, sobre aquest tornarem amb el Roger Coma i la veia segura. Alguna cosa més sobre aquesta minissèrie? Perquè hem de passar més coses, eh, David? No podem estar un minut parlant d'això.
I la millor recomanació és que ho mirin després del Cracòvia aquesta nit a TV3. La Ruleta de la Suerte, programa d'Antena 3, celebra els 6 anys en pantalla amb un seguit d'especials. Sí, guaita. La Ruleta de Jorge Fernández dedicarà tot un seguit d'especials aquesta setmana. Avui l'ha dedicat als concursants més graciosos que han passat per la història del programa.
Demà, els millors cantants. Dimecres, els nens que han passat pel programa i que ja estan força crescudets. I dijous, dia de l'aniversari, els millors... Els dijous i el diandres, el dijous serà el dia de l'aniversari, es portaran els millors concursants de la història d'aquest concurs. Molt bé, La Roca de la Suerte, un programa que, com que només el veiem quan fem zapping, ja n'hem parlat bastant. Passem a un altre tema. Una cosa, abans d'acabar el dilluns. Sabeu qui corre avui per Sant Jusk?
Clara Segura, Nora Naves i Maria Coll. Estan rodant la pel·lícula Geni a la parròquia de Sant Just i Pastor. Sí o no? També, també. Ah, no és això, eh? Vale, treu la música així. No, no, no, ja me la puc dir. Vaig cap a Sant Just, a veure. Sí, què hi ha aquí? Amaya Montero i Macaco actuar aquesta nit al plató de Mediapark a El Número 1. Què dius ara?
Estan a Sant Just, allò que fan, que venen dues hores abans, visiten tot Sant Just, la plaça Maragall, la plaça d'Ajuntament... Sí, sí, sí. I després, vinga, que hem de gravar el plató, i se'n va cap allà després de passejar-se per tot Sant Just. Sí, sí, molt bé. És el que fan, sí, sí. Clar, clar. Per cert, que demà a la nit finalitja Mestres, un dels espais revelació de la temporada de TV3. No sé si tu l'has seguit gaire, aquest...
però a mi té una mica el cor robat sí, sí perquè tots hem tingut la nostra part d'infància és que, escolta, tot gent sentimental sí, i perquè també he treballat durant força temps amb el factor, amb els nens el que passa que estava pensant que clar, segur que tota la gent que veu la sèrie pensaria o ha pensat en algun moment si jo fos el protagonista
Quin professor meu faria sortir en el capítol d'avui? Tu, David, quin professor teu faria sortir? Doncs mira, em faria sortir uns quants, però un que m'ha marcat força en el món de l'educació es diu Pep Paré. Pep Paré, eh? Molt bé. Si fossis famós, David, potser podríem estirar-ho. Però com que no ho veig, no... És un actor mag, filòleg i tal. Ja està. I relacionat amb televisió...
Un alumne seu de l'Autònoma és guionista del Cor de la Ciutat i com que també li va posar el va posar com a un dels propers del Cor de la Ciutat Ah, molt bé, molt bé Doncs em sembla fantàstic La Marta al xat diu Tots hem tingut la nostra part d'infància Je, je, je Diu, jo l'he tingut tota Ai, ai, ai Escolta, escolta, escolta una cosa Marta Quants anys tens?
No, per valorar, per valorar si l'ha tingut tota o no, no? Bueno, en fi, alguna cosa més sobre mestres de TV3 que acaba demà? Bueno, doncs queda això, que finalitza amb la seva onzena entrega, dedicada a les reflexions sobre mestres i nens, sobretot el que no s'ha dit durant tota la temporada, des dels programes de convivència en els centres de secundària fins a tocar en el context de cri.
Hola, sóc la Ruth Jiménez, presentadora de televisió. Aquest estiu m'heu pogut veure fent la sustitució de les Mañanas de 4 i una salutació per la penya del morro. Suposo que teniu molt morro, no?
Escolta, quantes salutacions que hi ha avui, no, al programa? Veig que estem molt acompanyats, està molt bé. Ep, que la Marta ha respost, ja, eh? Cuideu. Alto en la sala, que la Marta ha respost l'edat que té. Quina edat tindrà? Bueno, ella... Espera, perquè estava buscant aquí una casa. No, ella diu... Soc massa gran per tu, iogurint. Iepa! Iepa! Iepa!
Sí, jo també. Jo fa estona ja... No sé, estic descontrollat. Estic portant aquest tema que no sé com acabarà. Però vaja, continuem amb la sessió de tele, que és l'única cosa que em pot mantenir una mica en vida ara mateix. Parlem de Telecinco, va? O no, no? No, que no en parlem. Sí, exacte, no, perquè està...
Perquè està al guió, eh? Diu, Telecinco estrenarà el biòpic de Carmina Ordóñez aquest dimecres de la nit. Jo ho estava esperant, David. Pensava, fa mesos... Carmina Ordóñez, per perdó, i tots els respectes del món, i en pau descansi, ha plegat que no s'ha guanyat diners i diners i diners aquí Sant Just. Aquí Sant Just? Aquí Sant Just. Doncs, escolta, molt bé, que faci el que vulgui, no? Quan escriviu la pauta del guió, volia escriure que la...
Volia ficar-hi un adjectiu i no em sortia, i l'únic que m'ha sortit és la famosa Carmina Ardoñas, perquè de professió no en té cap, vull dir que... Carmina Ardoñas s'ha fet molt famosa durant molts i molts anys, venia aquí a Sant Just, al programa Cròniques Marcianes, a parlar sobre la seva professió i... Sí, perquè el plató de Cròniques estava aquí a Sant Just, és veritat. En fi, traiem-nos aquest tema de sobre, tot i que tenim un tràiler que el posem, eh?, el de Carmina. Va, David.
Aquesta és la part que porta el David de la secció, que quedi clar. Al tràiler, vull dir. Jo soy Ana Caldas, soy Carmina joven, i mi época va desde... Però un moment, a veure, para, para, pero això no és un tràiler, això és com l'actriu explicant coses, no? No, sí, això són les dues protagonistes que fan de Carmina que expliquen qui són...
i quin torres fan en la sèrie. És res, dura 20 segons, com a molts. Que vas anar tu a preguntar-li. Digues que sí, digues que sí, tonto, que la gent no ho sap, això. Vas anar tu a preguntar-li, no? Posem el tràiler, va. Pues yo soy Ana Caldas, soy Carmina Joven, y mi época va desde que me caso con Pakirri, tengo Cayetano y Fran, me separo de Pakirri, y mi relación con Antonio Rivas.
Hola, soy Patricia Vico y yo hago de Carmina no tan joven, guapa, adulta, y bueno, mi época, o sea, la época en que interpreto es desde que conoce a Julián Contreras hasta que fallece. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé. Ah, David, se m'ha oblidat dir-te una cosa. Figa. Yogorín, se m'ha oblidat dir-te una cosa. No, que avui no tenim tant temps com altres dies, eh?
I no hem fet res, i no hem fet res, perquè d'aquí 3 minuts haig de connectar amb Bombay, amb la Índia.
Em sap greu, eh? Escolta, vols que et torni a trucar a la segona hora i acabem el que no acabem ara, o què? Com tu vulguis. Vale, doncs potser et truco. Alguna cosa sobre el biopic que estàvem comentant de Carmen Ordóñez? O passem al segon tema? Les dues carmenes són la Patricia Pico i l'Anna Caldas, i a més també un dels actors és l'Àngel Caballero, que ens explica la vida d'aquest personatge tan polèmic de la premsa del cor. Doncs mira, queda dit.
4. Estrenarà també dimecres la tercera edició de Perdidos en la tribu amb Raquel Sánchez Silva. Oi, David? La nit dels dimecres és la nit escollida per emetre aquest reality de convivència entre famílies espanyoles i tribus africans, com els Suri d'Etiopia, els Xiguar, no sé si ho he dit bé, però si no que em perdonin la gent de les Amazones, o els Tamberma de Togo. Enguany aquesta edició serà presentada per Raquel Sánchez Silva.
I no sé si podem escoltar el trailer també. Sí, sí, sí. Escolta, portes molts trailers avui també, m'agrada molt. A veure què diuen aquests de perdidors en la tribu. Jo penso que les tribus d'Etiopia són tribus muy espirituals. Si alguien me tocara un viejo mío, me pongo ciego. Yo desde pequeño no he contado nada a nadie. Mis problemas a mí me los he solucionado yo. ¿Qué?
Si es para que mi familia coma, soy capaz de matar lo que sea, lo que se me ponga por delante. Sabemos a lo que vamos, no vamos al hotel de cinco estrellas. Perdidos en la tribu, estreno en cuatro. Doncs molt bé, no? Aquest perdidos en la tribu, que els va anar molt bé d'audiència, i ara torna, no? I David? Cert.
i la nit dels dimecres serà una nit en què hi haurà una gran batalla televisiva. Antena 3 ha decidit continuar amb el lideratge dels dimecres de la nit amb nols capítols de la sèrie Con el culo a l'aigua. Aquesta sèrie, que està líder durant diverses setmanes d'Antena 3, ha estat sent un dels èxits de revelació de la temporada.
L'has seguit alguna vegada, aquesta sèrie, la de Con el cul a l'aire, Jordi? No... No, no l'he vista. Està bé o què? Perquè tampoc no em crida gaire l'atenció, eh? I amb aquest títol, una mica menys. Bueno, 50-50. Qui és molt, molt fan d'aquesta sèrie és la Marina Raurill. Ah, sí? Sí, sí, sí, és molt fan i alguna vegada n'hem parlat al Twitter...
sobre aquesta sèrie i ella n'és més fan que no pas ja. La Marina, que és una col·laboradora del programa, que va comentant les coses que anem fent pel Twitter, cosa que ens agrada molt, la penya del morro, com ens diem, si ens voleu fer arribar qualsevol cosa. Estem intentant fer la trucada a l'Skype amb l'Arnau Macià, que està a l'Índia, el que passa és que estem tenint alguns problemes, i no podem tirar cap endavant.
Anem fent i quan tu vulguis... Vale, doncs sí, anem fent, anem fent. És que saps què passa? Que clar, connecto jo amb el meu mòbil, amb l'Skype. Ah, mira, està, et sembla que ja el tenim, eh? Ui, perdó, perdó, perdó. En fi, sí, sí, això va de mal en pitjor. En fi, David, alguna cosa més pel tema de tele? Per on continuem? Bueno, doncs, mira, divendres a la nit, l'escena de Babys amb Badhead, dels nous capítols a la MTV. Sí?
No sé si ho segueixes, tampoc. Sé qui són, sé qui són. Són molt heavies, no? No forts, vull dir que són uns heavies i estan com tot el dia amb cerveses, alcohol i tal. Babies amb badhead, clar, mítics. És la sèrie d'animació que emet l'MTV i els seus protagonistes que donen nom a la sèrie continuaran tan simples com sempre però molt més àcids.
altres temporades. Sí, perdona, és que m'està dient aquí la Marta si tinc tele, perquè, clar, tota l'estona estic dient que no veig res del que dius, sí que tinc tele, sí, però jo veig altres coses, ja t'ho diré un altre dia, Marta, quan quedem tu i jo, ja t'ho explicaré. David, ho hem de deixar aquí, perquè estem a punt ja amb la connexió amb Bombay. Arnau Macià, no sé si ens estàs escoltant, bona tarda. Què tal, bona tarda. David, gràcies, fins la setmana que ve.
Divendres. Ah, fins divendres. Vine divendres, va, sí, que ens trobem a estona. Que vagi bé. Vinga, vagi bé. Buona tarda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
En fi, aquesta és la segona connexió que fem amb l'Arnau Macià, que ja sabeu, col·laborador del programa, no?, és el nostre corresponsal a l'Índia, ens explica com s'està vivint a Bombay, ciutat de 20 milions d'habitants. Vam fer una primera connexió fa un parell de setmanes, ja fa dos mesos que aquest sent justenc està en aquest país, a viure una experiència única, una mica la vida, no? Arnau Macià, avui, què has fet avui, per exemple, per posar-nos una mica en situació? A veure, tu diràs.
Què tal, Jordi, com estem? Molt bé, molt bé. Home, Arnau, home, un aplaudiment, un aplaudiment per l'Arnau, sí. Molt bé. És que avui res, és especial, què vols que et digui? Home, no sé, a quina hora et lleves, per exemple? A Bombay et lleves més tard o més d'hora que a Catalunya?
Doncs m'estic llevant més tard que Catalunya, bàsicament perquè, com que intento estar el dia del que passa a Catalunya, i aquí anem amb 3 hores i mitja de retard, doncs m'acabo perdent moltes coses. Clar, perquè ara ja... Com és que, l'altre dia no vam parlar-ho, però se'm va quedar aquest dubte, normalment, o no ho sé, són 3, 4 hores més, 5, no?, depèn de la zona del món, però a l'Índia són 3 i mitja. Per què això, ho saps?
No en tinc ni idea, Domènec. Home, però a veure, nau, t'enviem a l'Índia perquè investiguis coses i això que és fonamental no ho saps. Mira, mira, no en tinc ni idea, la veritat.
Ara hi ha aquell moment, enrotllo Cuní i Antoni Bassas, que estem esperant pel delay de l'Skype, que no sabem qui parla, però vaja, jo tiro jo la pregunta, com et va aquests últims dies? Has trobat feina, fill meu, i ja menges bé? Menjar menjo molt bé, realment a l'Índia es menja molt bé, i si vas allà amb un estómac de ferro, com era el meu cas, doncs tampoc tens gaires problemes.
Els últims dies he estat una mica desconnectat del món de Bombay. He estat una setmana viatjant per Roa, que és l'estat més petit de l'Índia. Ole, ole, ole!
I bé, aquesta setmana, altre cop entrevistes de feina i a poc a poc anar movent fils per Bollywood. Què tal? On has estat fora de Bombay? Ara ens expliques una mica aquest viatge. Has estat, em sembla, al mar, no? Perquè hem seguit les teves fotografies del teu blog, molt xules, com sempre, per cert. I què tal aquesta part, no sé si més rural o més de costa de l'Índia?
Bé, doncs Goa és un indret que podríem dir quasi paradisíac. Costa així com verge, platges amb apostes de sol al mar Aràbic.
és un lloc molt agradable d'estar on et pots distreure llegint un llibre menjant-te una pinya dels venedors amb volants que passen per allà fent-te un massatge primera línia de mar és un lloc per desconnectar tranquil·litzar-se i ara fa forces per la vida en aquesta ciutat tan caòtica
Fas una mica de ràbia, eh? Permet-me que t'ho digui, perquè a més jo, que t'estic veient a través de l'Skype, has d'així com moranet, eh? T'has portat com un collar... Què és aquest collar que portes? Que ets un... Res, Koa és un d'aquests indrets que podríem dir hippies per excel·lència.
I bé, doncs, quan un ballà acaba una mica transformat. Ja, és com la Eivissa de l'Índia, no? Has estat tant que t'ho estàs passant malament. Sí, més o menys. Es podria considerar l'Eivissa dels anys 70 a l'Índia. Tenim tres minuts per acabar. Quines són les coses que t'estan... Perquè ara m'imagino que m'estàs veient la ciutat i una mica també la teva experiència diferent.
comparat en fa ja quasi més i mig o no sé si dos mesos que vas marxar. En quin moment estàs ara? Com estàs veient la ciutat, la gent, sobretot? Què tal?
doncs ja podria considerar que ja estic a la tercera fase de la meva adaptació a la ciutat. La primera de tot és el xoc, el xoc que suposa arribar allà i veure-ho tot tan diferent, el caos de trànsit, la calor, la quantitat de gent que hi ha a totes hores al carrer. Aquesta és la primera impressió, el xoc. La segona és agafar-s'ho amb humor i veure que, en veritat, tota aquesta gent que hi ha pel carrer
Som molt bona gent, que tots estan treballant, que tots estan fent les seves coses, que no sents perillós. És d'això. Ara la tercera és que ja estic més adaptat, que ja sé on anar a comprar, que ja sé els llocs on poder sortir a prendre una cervesa tranquil·lament. Ara estic en aquesta fase ja més adaptat a la ciutat. A Mumbai, en lloc de paquis, hi ha espanyols? O sigui, llocs per anar a comprar menjar o no?
Hi ha 10.000 llocs per anar a comprar menjar i, a més, tots els llocs tenen el delivery, que és el que t'ho porten a casa, gratuïtament, perquè, sobretot durant l'època del Montjó, la gent no vol sortir al carrer a menjar i espera, en canvi, que algú li porti a casa. Quina és la teva dieta? Què menges?
Què menjo? Depèn. Si estic a casa, estic menjant sobretot molta fruita i verdura, perquè sobretot a la zona on visc, que és el barri d'Anderi, en el carrer on visc, precisament, està tot ple de tendes amb volants de fruita i verdura, i realment són aliments de qualitat, no és com anar al súper i comprar un pack de...
de 6 pomes envasades. O sigui, les pomes que menges a les parades aquestes són gustoses, igual que les pomes als tomàquets. Llavors, sobretot, estic tenint una dieta molt a base de fruita i verdura, però, òbviament, he anat al...
al centre comercial i m'he comprat de tot, de tot el que podríem arribar a trobar en un supermercat de Barcelona, doncs exactament el mateix. Depèn de quines coses sí que són bastant més cares, com per exemple podria ser l'oli, sobretot l'oli d'oliva, o la salsa de tomàquet, o el formatge ratllat, que és molt difícil de trobar, però el que és aliments bàsics se'n troben a tot arreu, amb molt bon gust, i a preus molt raonables.
Arnau, ho hem de deixar aquí perquè estem a punt de connectar amb les notícies de les 6, però tinc deures per tu. La pròxima vegada que connectem farem una mica menjar indi, a veure què és el que més t'agrada, el que no, quin tipus de menjar hi ha i tot això. Que no sabem quan les farem la connexió, perquè amb l'Arnau, clar, està allà a línia, em quedem avui mateix, ja ha sigut pel xat de radiosvert.com, que em diu, avui podem fer-ho. Va, fem-ho avui i aguardem 10 minuts. Arnau, hem de connectar ja una abraçada des de Sant Jus i de tot Catalunya, cap a Bombay...
Que vagi molt bé i ens tornem a escoltar i a veure d'aquí poc. Que vagi, Bernal. Una abraçada. Com ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem al Versace Marta Patricio. Argentina expropiarà el 51% del patrimoni de la patrullera IPFA i filial de l'espanyola Repsol. Ho acaba d'anunciar la presidenta argentina Cristina Fernández.
des de Buenos Aires, corresponsal de Com Ràdio a l'Amèrica Llatina. Robert Mur, bona tarda. Hola, bona tarda. La presidenta Cristina Fran continua parlant ara mateix. Efectivament, com heu dit, acaba d'anunciar l'expropiació, però no del 51%, no, no, l'expropiació total d'IPF, perquè ha dit que el 51% de les accions...
passaran a dependre de l'estat, del govern central, però el 49% restant seran de les províncies. Per tant, estem parlant d'una expropiació total d'IPF a la petroliera espanyola Repsol. També s'ha declarat d'interès públic els hidrocarburs de l'Argentina i, com dèiem, un acte que està sent ara mateix transmès per cadena nacional per totes les televisions argentines,
Endrem força aplaudiments. Cristina, continua parlant i podeu sentir algun tall del que ha dit la presidenta argentina. De proseguir esta política de vaciamiento, de no producción, de no exploración, prácticamente nos tornaríamos con el nivel de crecimiento, actividad, industrias, trabajadores, en un país inviable. Pero lo más grave, nos tornaríamos en un país inviable por políticas empresariales y no por falta de recursos.
Com deia Cristina Francesc encara continua parlant i acaba de dir fa uns segons o més que no pensa respondre al govern espanyol. Com ràdio Buenos Aires. Doncs com sentíem, notícia d'última hora. Expropiació total de Repsol per part d'Argentina. El PSOE considera improvisada la retallada de 3.000 milions d'euros en educació anunciada pel govern central.
i alerta que afectarà la qualitat del model d'ensenyament. A més, segons la vicesecretària general dels socialistes, Elena Valenciano, les mesures són un atac al model de competències de les autonomies. Nos parece muy preocupante que a través de estas medidas, presuntamente no políticas, se esté atacando a algo tan básico como es el derecho a l'autogobierno, a l'autogobierno de las comunidades autónomas.
Entre altres propostes, el ministre d'Educació, José Ignacio Bert, vol augmentar la ràtio d'alumnes per aula un 20% i també les hores lectives del professorat, tant de primària com de secundària. Mentrestant, la prima de risc es manté a l'alça i se situa als 435 punts bàsics, una tendència que també ha arrossegat la brossa espanyola.
que ha tancat gairebé pèrdues de sis dècimes. L'Ajuntament de Tarragona responsabilitza la Generalitat de l'esfondrament del sostre d'una casa aquest cap de setmana en el qual van morir una dona i també la seva filla. Des del consistori afirmen que no es dediquen prou recursos a polítiques socials. Tarragona, Marrovira, bona tarda.
Bona tarda. La Generalitat deu al consistori 2,4 milions d'euros en matèria de serveis socials. Tot i això des de l'Ajuntament asseguren que es dediquen tots els esforços possibles en aquest àmbit. La portaveu del govern municipal, Begonya i Floria, afirma que els ents locals estan desbordats i que s'haurien de prioritar més les polítiques socials si no repetiran episodis dramàtics com el d'aquest cap de setmana.
però que l'Ajuntament de Tarragona ha posat tot el que pot fer des del seu coneixement en aquest tema, tenim el convenciment absolut. De la mateixa manera que tenim el convenciment que nosaltres sols no podem, estem superats per la situació. I per tant, si no hi ha una conjuntura general que totes les administracions posem diners en aquestes coses, no podrem tirar endavant. I això es pot repetir qualsevol altra cosa.
La família amb cert fills s'assistia gràcies a l'ajuda de 620 euros del PIRMI. Ara els serveis socials estudien si es fan càrrec dels menors. Com Ràdio Tarragona. I els Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat de matar-ne un altre ganivetades en una baralla aquesta passada matinada a prop d'una discoteca de Sabadell. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça s'ha entrenat abans de viatjar cap a Londres a Anglaterra. Un dimecres jugarà contra el Chelsea l'anada de semifinals de la Lliga de Campions. Al mig campista blaugran Andrés Iniesta es mostra optimista de cara a l'enfrontament a Stamford Bridge. El equipo está bien, que el equipo funciona bien y eso es lo que me hace ser optimista. Cada temporada firmaríamos todos en llegar a esta fecha y estar...
Pues optando a todo. Abans el Real Madrid juga demà al camp del Bayern de Munic, també a l'anada de semis de la Champions. I el jugador del Volton, Fabrismo, en va abandonar l'hospital, el migcampista, que el passat 17 de març va patir una aturada cardíaca durant un partit de Copa contra el Tottenham, ha començat una recuperació que els metges han qualificat de miraculosa. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit,
Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui la parròquia de Sant Just compta amb uns convidats d'excepció perquè el nostre municipi és escenari del rodatge de la pel·lícula Geni de Marc Coll. La gravació dura tot el dia i es fa a l'interior de l'església on es recrea la celebració d'una comunió. L'actriu Sant Justenca, Clara Segura, és una de les protagonistes de l'escena on també participa
la coneguda Nora Navas. A banda dels actors principals del film, també hi prendran part una cinquantena d'extres. Bona part són nens que estan fent la catequesia Sant Just i Familiar Seus. La pel·lícula de la jove directora Marcoll és una producció d'Escandalofilms. La productora de l'escaca, llarg metratge, presenta la història de superació del protagonista després de patir un greu accident de cotxe.
L'ambulatori de Sant Jus comemora a partir d'avui la setmana de l'activitat física. S'han programat diversos actes per promoure l'esport entre els ciutadans. El dia mundial de l'activitat física va caure en divendres sant i la Generalitat va decidir posposar-ho dues setmanes. Per tant, cada dia, en diferents horaris, es fan tallers a l'ambulatori per aprendre a caure i tornar-se a aixecar adreçats a la gent gran. I, a més a més, també demà a les 6 de la tarda hi haurà infermers, infermeres i un fisioterapeuta al parc que hi ha davant de l'ambulatori per ensenyar a la gent
com es fan servir les màquines per fer exercici ubicades al parc. I dimecres a les 10 començarà una caminada popular davant de l'ambulatori. Els participants poden apuntar-s'hi al mateix centre o just abans de l'inici de l'activitat. I demà, a dos quarts de set de la tarda, tindrà lloc el Centre Social El Milenari una xerrada sobre les participacions preferents
a càrrec de Josep Perpinyà i Pere Massaguer. Aquest últim és membre de l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes. Les emissions de participacions preferents es produïen des dels anys 90, però amb l'esclat de la crisi es van multiplicar per la necessitat d'augmentar el capital de les entitats, tot i que, en principi, els interessos eren atractius pels clients. A partir de 2013, les entitats podrien desfer-se d'aquest producte perquè deixaran de tenir caràcter perpètum.
I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Enjos Notícies, edició vespre.
Todos los raros fuimos al concierto del gran telepata de Dublín. Media hora antes invadimos el metro, yo iba obligado en tu éxtasis. Y tanto estaba 8,80 a los fanáticos de John Boy. Frente al estadio ya cantaba y sus temas.
A tu te daba igual
Es imposible o no, misterio, y que tuvieras un don. Sería posible conocerte más por dentro, no lo conseguiré saber más de ti. Yo no soy fan, otro fan de Young Boy.
Bona nit.
sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir el mirado universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal
¿Es imposible o no? Misterio. Ni que tuviera su don. Sería posible conocerte más por dentro. No lo conseguiré. Nunca sabré si yo no tengo su don.
Club de fans de John Boy. Love of Lesbian, 6 i 11 de la tarda. Gràcies per aquest tema, nois. Bé, d'aquí uns moments farem l'espai Història de Sant Just com cada dilluns, però com que amb el David hem hagut de partir la secció, fem ara la segona part de la secció de Tele.
David, estàs per aquí, no? Sí, sí, continuo aquí des de les 6. Des de les 6, eh? Des de les 6.
Han escoltat tota la conversa amb l'Arnau Massia, que està a l'Índia. Has vist tu? Quin noi, eh? En fi, va, perquè també avui arriba, de qui no es torna, el Manel, però continuem repassant les coses de la tele. On ho havíem deixat? Que no me'n recordo ja. No, no ho havíem deixat res. Resumint amb una petita frase. Divendres a la nit, mentre esperem l'estrena d'Avanti, el nou concurs de Carlos Sobera, que la setmana que s'estreni
Jo us explicaré de què he anat, perquè vaig poder acudir a la gravació del programa. I us explicaré alguna coseta amb no masses coses del programa. Antena 3 emetrà un nou especial d'Aura Caigo dedicat a les disfresses. A les disfresses d'Aura Caigo. Ah, molt bé. I tothom ha disfressat i que hi haurà gent disfressada de cowboy, de gallina i coses així, no?
Cert, cert, cert. Aquest concurs que la setmana passada va tenir com a famosos concursants, un d'ells va ser la Remedios Cervantes. I una de les preguntes que li van fer va ser... Leche, cacau, avellanes... I... Acaba la frase. La resposta de la fórmula d'aquesta crema de cacau... I venia a dir que era el sucre, que ella tingué un problema amb un concursant.
atrapant Millón quan li van demanar quin era un bon conductor de... Sí, sí. Ah, li van fer com la broma, no? Sí, bueno, li van fer un parell de... li van fer un parell de bromes sobre... Ja, que ella deu estar molt contenta. Sí, sí, sí. I és més, la van fer caure per la Tampilla sense que...
i ja participés una vegada, vull dir que... Molt bé, un aplaudiment, perquè són uns catxondos, eh, els de Gés Músic, no? Això ho fan? Sí, sí, sí. Vinga, parlem d'una altra... Sí, sí, perquè no tenim gaire temps, eh, tampoc, ja t'ho dic, però bueno... No, parlem d'una altra cosa. Al final de més, podrem veure el nou programa de Xavier Sardà, vostè perdone, Antena 3, també. Sí, serà la nit del diumenge...
La nit dels diumens serà completament catalana. Després de l'estrena d'ahir de Buenas Noches i Buena Fuente, molt aviat podem veure Xavier Sardà fent un espai molt semblant al que feia ahir l'Alberto Mateo 3, que feia el convidat. Ah, és veritat. Molt semblant. Sí, perquè el Sardà anirà per les cases, no?, de famosos i tal. No ben bé, no ben bé. El que ell farà serà entrevistar amb profunditat en un lloc concret...
amb els convidats. Tindrà com a convidats el El Zapadà, el Fernando Alonso, el David Bustamante, el Vicente del Bosque, el Pau Gasol i el Mario Casas. Per exemple, el Mario Casas va anar a fer l'entrevista el set de rodatge de la nova pel·lícula que està gravant d'aquestes 5 metres baixos. O sigui que ell va a llocs on hi ha aquests personatges entrevistables i els fa una entrevista.
Sí, sí, sí. Bàsicament serà molt similar al que va ser l'Alberto. Per cert, aquest programa anirà els diumenges després de Buenas Noches i Buenafuente, que es va estrenar ahir i que es grava des de Sant Just d'Esvern. Sí, què et va semblar el programa? Bé, molt bé, molt bé, m'agrada, va treure molta estona. Vaig pensar que no vam fer gaires anuncis per fer allò de...
d'agafar tota l'audiència, no?, el primer dia que estrenen i tal, segurament n'hi haurà més diumenge que ve. També vaig trobar, bueno, que és una mena dels formats que ha anat fent el Buenafuente durant una mica la seva trajectòria professional i posat-la en castellà en primetime, no?, tampoc no vaig veure gaires coses noves, això va rejat amb algunes coses de Saturday Night Live, no?, aquest programa mític nord-americà que porta ja 40 anys, on hi van
amb els famosos a fer esqueixos, com el que vam poder veure ahir, no?, amb la Eva Atxe i la casa de Bernard d'Alba i el Florentino i tot això. I, no, bé, bé, bueno, amb la línia, no?, a mi m'agrada, no sé, tu què opines? A mi m'agrada, a mi m'agrada, hi ha coses que les, hi ha coses que s'han de polir, i hi ha coses que les trauria, a mi, per exemple, el gat aquest de la casa de Bernard d'Alba, a mi se'n va fent molt llarg,
Però n'hi ha d'altres que em va agradar molt. Al principi, al principi, m'ho vaig passar molt bé. Sí, bastant. Sí, el del Salvador Ryan, no? Sí. Perdona, menció especial també a l'amiga de la penya del morro, que és l'Alba Florejax, que és amiga nostra. Salma, ja ens alegrem molt que estigui amb el Buenafuente, que és la mateixa actriu que està al Polònia, fent aquella família d'estructurada políticament parlant, cada setmana...
allà al programa TV3. Alguna cosa més sobre Bones Noches i Bonafuente, David? Jo dir-vos que la setmana que ve, de fet aquesta setmana, el diumenge podrem veure, tens com a convidats, o sigui que passaran per aquí tan just, Alaska i Mario Baquerizo. Alaska i Mario estaran a Bonafuente, molt bé. Quina audiència va fer-hi? Perquè la gent també ho comentava molt, diu que la audiència serà la primera vegada que el Bonafuente anava en prime time a tota Espanya...
Mira, els portals d'internet són força maliciosos. Et donen una xifra i et diuen, ah, quedaves en tercera acció. Sí, però també s'ha de veure com estava la setmana passada Antena 3, o quin serat deixava Antena 3 la nit del diumenge. Va ser, i jo ho dic de debò, va ser una molt bona audiència. Va ser un 14% d'audiència. A Catalunya va ser líder, vull dir que...
El que més aconseguim d'audiència dedicava a fer la tercera opció, torno a dir això, en Terra 3, la nit dels diumenges, estava orfe i l'ha aconseguit posar en el mapa, vull dir que és un èxit. Molt bé, doncs n'alegrem... En Terra 3 l'estan content. Molt bé, doncs n'alegrem que el Buena Fuente hagi tornat i recordarem que ho fa des d'aquí, eh? Des del plató que tenen aquí al Terrat, davant de la ITB, el polígon de Sant Just.
David, una última notícia per acabar. Tria tu, la que tu vulguis. Bueno, resumint, Julio Atero, torna a la televisió, torna amb un espai d'entrevista. Torna la Julio Atero. Un aplaudiment per la Julio Atero, no. I per a les Cereces 2. No, el programa es tira a entrevista a la carta, on personatges populats seran entrevistats per personatges populats. I l'entrevistador haurà d'escollir les preguntes que li han de fer. Per exemple, diran amb un sobrescoll i aquesta...
Escoll d'un número 2 Escoll del 2 al 10 I parecerà, pum, Jordi Domena Qui li farà una pregunta esperant seguir-me Ah, sí, vale Però la que jo vulgui, o estàs dintre sobre la pregunta? Serà una pregunta tancada Segurament serà una pregunta general És gent que va llegir papers, no? Bàsicament? Bé, sí, és gent que va respondre preguntes Jo aquest format és que m'agraden més les entrevistes fetes
La Júlia Toro és una molt bona entrevistadora. Sí. I, ostres, jo crec que se li podria donar una oportunitat perquè això és ella, un programa d'entrevistes, que no passa això. És un programa que, degut a la crisi econòmica, està patrocinat per Telefònica. Ah, i a quina callena es farà?
Televisa espanyola. Molt bé, doncs David, ho hem de deixar aquí perquè ara mateix entrarà el Manel Ripoll amb el seu espai Història de Sant Just. Moltes gràcies i fins divendres. Divendres un espècie sanitat. Vinga. Vinga. Vinga a parlar. Home, sí, aquí mai hem dit que no a ningú. Bueno, una vegada a una persona, però perquè no em caia bé. Que vagi bé, David, bona tarda. Vinga, bona tarda.
I put a spell on you Because you're mine Stop the things you do What's up?
No running around I can't stand No putting me down I put a spell on you
Oh, yeah! Stop the things you do What's up?
Per cert, acabem de reprendre un tuit que a mi personalment em fa especial il·lusió, és de la Wendy Mouret, que ens segueix des de Mèxic, la Wendy. Ja fa mesos que ens va enviar un Twitter, m'agraden molt les entrevistes que feu a la penya del morro i estic aprenent català, gràcies a vosaltres. Escolta, això ens omple d'orgull i satisfacció. I diu, feliç dia mundial de la veu.
Jo no sabia que avui era el dia mundial de la veu. Doncs escolta, Wendy, moltes gràcies i també que tinguis tu un feliç dia mundial de la veu. Quin programa més internacional que estem fent avui, no? És a dir, l'Índia, Mèxic, Sant Just. Mallorca.
6 i 22 de la tarda, continuem a la Penya del Morro, d'aquí uns moments amb el Manel Ripoll, que ara entrarà, i després amb l'Arnau Consul, que és el nostre especialista en literatura, ja ho sabeu, treballa a l'Institut Ramon Llull, és col·laborador habitual de la revista Sàpia.
i ha preparat un especial Sant Jordi, perquè això ja ve, nens, ja ho tenim aquí, el tema de Sant Jordi, ens hem de posar les piles per saber què podem regalar, què no podem regalar, i que no ens enganxi amb una expressió molt lletja, els pixats al ventre, aquest Sant Jordi, amb els llibres i tot plegat. Per cert, que la Marta continua amb la seva croada particular al xat de seduir-me, i diu, a veure, cada vegada que parlo amb la Marta, vull posar una cançó,
i l'haig d'anar a buscar a un lloc expressament, que és aquesta música del sexi saxó, saps? I no la trobo. En fi, bé, ja he trobat. Diu, no dius mai que no, Jordi? Marta, Marta, Marta. Avui és el dia mundial de la veu.
Per això, fins que no acabi el programa, jo faré aquests 37 minuts que queden amb aquest to. Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Però quin to és aquest, Manel? Avui és el dia mundial de la veu, ens ha dit la Wendy. Bona tarda, Manel. Hola, bona tarda. Ara, ara, ara. Ara, Manel, ara. Sí.
Deixem-ho aquí, perquè si no els pocs que tenim marxaran. Manel Ripoll, especialista en històries injust. Mira, la Marta ens diu, sembla que lliguis amb el Manel. Per això ho hem tallat ràpid. Avui parlem d'un tema curiós, que són els enterraments, perdó,
De la penya del Moro. Per qui no ho sàpiga, la penya del Moro és un turó amb restes ibers que hi ha aquí darrere a Can Mèl·lic, a Sant Just d'Esvern, tocant a Collserola, i que aquest programa que esteu escoltant, en el seu nom, fa menció al turó de la penya del Moro. Avui, Manel, què és això dels enterraments a la penya del Moro?
Doncs avui, aprofitant que aquest cap de setmana jo vaig anar a una exposició que feien dels Ibers, que per cert la recomanem a tota aquella gent que encara no hi hagi anat. És una exposició que fan fins al dia 20 d'abril a Cornellà de Llobregat, a la plaça Catalunya de Cornellà. És totalment gratuït a l'entrada i et permet conèixer aquests grans desconeguts que són els Ibers,
I, doncs, jo allà vaig recopilar una mica d'informació i lligant una mica amb el que jo ja coneixia de les restes íberes que hi ha a la penya del Moro, on, per cert, aquest cap de setmana també hi vam pujar. És veritat, jo volia, pel final, se'm va fer tard. Sí, no? Sí, però un dia haig de pujar. Abans havia acabat l'any, m'hauria d'anar... Vau fer record de gent o què? No, tot al contrari, com que hi havia hagut que s'amenaçava pluja i a primera hora feia bastant de vent...
Unes 40 persones van... Ah, Déu-n'hi-do, 40 persones, Manel. L'únic que, com que portàvem setmanes amb 70, 80, 70, 80, clar, és com una mica de punxada, però, bueno, les causes climàtiques encara no hi podem lluitar. Molt bé. Queda dit. Comandam això dels enterraments de Penyal Moro. Ho vas descobrir en aquesta exposició, Ibar, que vas anar a veure? Bé, més que descobrir-ho, jo sabia que a Sant Just s'havien fet aquests tipus d'enterraments...
però no sabia el motiu, perquè el llibre que jo m'havia llegit és un llibre ja una mica antic, que havia estat editat als anys 80, que és quan es van fer aquestes excavacions aquí a Sant Just d'Esvern, i era al principi que s'anaven descobrint aquestes coses i no s'havia avançat encara prou per saber quins motius propiciaven que es facin aquests tipus d'enterraments. Com has comentat tu, per situar una mica l'audiència, doncs el de la penya del Moro, que és aquest turó que tenim aquí darrere a Camp Mèl·lic, que fa 275 metres d'altura,
i en el qual, si ens col·loquem en una passarel·la que es va instal·lar l'any 2002, podem veure dues de les cases que en el seu moment es van excavar i que hi havia en aquest poblat. Que són les que tu, personalment, per exemple, presentes a la gent, fas una mena de guia turística per la zona aquesta residencial de primera línia de mar, no, però quasi, a la penya del Moro una vegada al mes i ho vas fer aquest dissabte.
De fet, aquesta plataforma va s'inaugurar el 2002 i dues de les prop de 25-30 cases que hi havia es van excavar, no? Sí, quan es va fer l'excavació, tot el que es va poder excavar van ser unes 25-30 cases que ocupaven tot el que seria la vessant soleia de la penya del Moro i que està situat, cavant des de Llevant fins a Mitjorn.
Llavors, tot això seria en aquestes 25-30 cases que es van excavar. Actualment se'n poden veure dos, i es poden veure dos perquè es van recuperar. O sigui, el 2002, al mateix moment en què es feia construir aquestes passarel·les, es va decidir desexcavar, o sigui, tornar a excavar aquestes dues cases perquè la gent pogués veure que allà realment hi havia un poblat íver.
I avui tenim una primícia, dius? Doncs sí, avui tenim una primícia perquè ja hem dedicat el primer programa que vam fer tots d'història i just quan feia un any que havíem fet totes les visites que fem allà dalt vam anar parlant de coses de la penya del morro però jo he descobert algunes coses que avui podien ser interessants i que he pogut expandir els coneixements que en tenia i els comparteixo amb tots vosaltres. Home, i tant, doncs escolta, això és primícia. Primícia a la penya del morro de la penya del morro. Sí, sí.
A veure, quins són aquests descobriments que tu has pogut fer amb la teva experiència que has tingut aquests últims mesos ensenyant en aquesta guia turística a la gent les restes ives de la penya del Moro?
Doncs, en concret, del que avui parlarem, i és una cosa que normalment, quan fem les visites, no comentem, perquè allà fem una visió general i expliquem una mica per què la gent, en un parell de minuts, tingui una idea del que hi havia allà dalt, però jo sí que, llegint-me els llibres, vaig descobrir, en el seu moment, que en el poblat hivern de la Penya del Moro s'havien fet enterraments, i dos tipus d'enterraments. Enterraments d'animals...
i enterraments de nounats o nens menors d'11 anys. Tot això dins del propi recinte on habitaven els íbers de la penya del Moro. Quin mal rotllo, no? Estic pensant, perquè convivien amb els morts allà al costat, no una mica apartats, no tenien com un cementiri apartats. No, ells, quan ja eres adult, perquè a l'època que hi havia els habitants de la penya del Moro, a l'època dels íbers, ser adult volia dir tenir més d'11 anys, o sigui, a partir d'11 anys ja deixaves de ser nen i passaves a ser adult,
Doncs a partir dels 11 anys i fins normalment arribaven a una edat de 25-30 anys, doncs si es morien, llavors el que feien ja eren els incineraven i el que quedava de les cendres i alguns ossos que no s'haguessin cremat a resultats de la incineració, doncs es ficava dins una urna i s'enterraven aquestes urnes ja fora del poblat, en uns camps d'urnes on s'enterraven tots els difunts.
Per tant, avui anem a veure aquests dos tipus d'enderrament, els nou nats fins a 11 anys i després els animals. Comencem pels animals. En total, a la penya del moro es van localitzar per primera vegada en el món íbar, o sigui que té la seva importància, aquest deciment arqueològic, diversos enderraments rituals sota el paviment de la casa. De fet, es tractava bàsicament de cabrits, cabres i ovelles...
I normalment el que s'enterrava eren el cap i les potes, tot i que a vegades s'hi havia enterrat el cos sencer.
Per cert, tenim una pregunta via xat de radiodesvern.com. La Núria ens diu, jo també vaig anar a l'exposició de Cornellà. Pregunteu-li al Manel sobre l'ou que hi havia dins de les cases dels hípers. Això és una de les coses que explicarem avui. Ah, veus? Doncs, Núria, ja ho saps tu. Pots anar a escoltar el versió RAC1, si vols. I llavors, això, com ho fem? Perquè hi havia molts animals enterrats, no? Sí, hem comentat que hi havia entre 25 i 30 cases que es van excavar
i quan es van fer aquestes excavacions es van localitzar 27 zones, ja fossin dintre o fora de la casa, en què s'havien enterrat ovelles, cabres o cabrits. Concretament, dins de les cases, que és el que ens interessa avui i explicarem el motiu pel qual es feia això, es va localitzar que d'aquestes 25-30 cases que es van excavar, en 18 d'elles hi havia aquests enterraments del crani i les potes d'aquests animals.
Bé, de fet, gràcies a aquesta exposició que ens comentava la Núria, cosa que li agraïm molt, que ens hagi escrit. Podem parlar de l'ou aquest? Què és això, de l'ou aquest, Manel? O encara falta una estona. Ho comentarem al final d'aquest punt, perquè ho llogarem amb tot allò dels animals. Per continuar una mica amb el que estàvem fent i sobre el que jo he pogut anar llegint, els iberts tenien com la creença que quan edificava no ve una casa nova.
o bé hi entraven a viure, doncs l'havien de protegir d'alguna manera. Ells tenien les seves supersticions en la seva època. Home, això ho fa molta gent avui en dia també, eh? Quan arriba a una casa nova, agafa com uns rituals...
per desintoxicar i treure les males energies que hi havia en aquell pis o en aquella casa. No sé si ho heu fet alguna vegada, però la gent ho fa, amb encens i coses d'aquestes. Avui en dia ja no es porta tant, però antigament sí que es demanava que et donessin un document amb el qual es beneïa la teva casa i la gent... Nosaltres no, però els nostres avis i les avis ho col·locaven quan anaven a viure junts, conforme aquella casa havia estat beneïda perquè hi pogués viure la gent. Jo això de l'encens ho faig aquí, abans d'entrar al programa, que hi ha l'esmorges club,
de 4 a 5, i per treure les males energies del programa anterior, faig, estic, 10 minuts d'aquí, posant una mica el control i tot, perquè hi hagi bon ambient pel programa. Després ja ve l'informatiu veus, però hi torna a estar, no?, el que hi havia abans, però, bueno, en fi. Doncs bé, com estàvem comentant, quan entraven a viure per primer cop en aquesta casa, ja fos perquè la construïen o perquè l'havien adquirit, doncs l'havien, com si haguessin, de protegir i treure-li totes les males vibracions.
Ells eren uns personatges, eren unes persones que creien molt en els animals i confiaven molt en els animals. I, per tant, una manera de poder-ho protegir era fent aquest sacrifici d'un animal, preuat per ells, perquè allò en el seu moment era menjar... Això no ho faig, eh? Em remeto a l'encens. Sacrificaven un animal i l'enterraven allà dintre perquè l'esperit d'aquest animal protegís tot el que fos aquella casa.
Era com una mena de seguro perquè no els hi passés res i ho feien a través d'aquest ritual d'enterrar aquest animal. Que curiós, perquè estem parlant, si no m'equivoco, de fa... sí, 2.500 anys, no?, més o menys? Sí, entre el 550 i el 350 abans de Cris que van estar allà a la penya del Moro. I això, o sigui, 2.500 anys més tard i la humanitat...
Hi ha gent que continua fent aquestes supersticions, allò per protegir la casa, etcètera, molt curiós. Hem arribat ja a l'ou o no? Arribem a l'ou, que era una de les anècdotes que jo tenia preparades, però veig que hi ha més gent que coneix això. Anem a l'ou, anem a l'ou. Ens heu deixat aquí tots, entre la Núria que estava al xat i tu que també has anat i dius, sí, sí, també ho explico, home, tots estem aquí impacients de saber què és això de l'ou que es va poder veure en aquesta exposició.
en aquesta exposició, no? Sí, sí, aquesta exposició, que fins al dia 20 hi podeu anar i podreu passejar per dintre d'una reproducció d'una casa íbara, com les que tenim nosaltres a la penya del Moro, però bastant més grosses, perquè les nostres són de 10-25 metres quadrats i aquella d'allà és una reproducció d'una casa de 40 metres quadrats, o sigui, hi era una senyora a casa, i quan entres, doncs, a una banda veus l'enterrament ritual i a una altra banda et diuen, fixeu-vos en aquest ou d'aquí, i t'expliquen per què ficaven un ou a l'entrada o en un dels costats de la casa.
I el motiu era perquè aquest ou era un signe de fecunditat i havia de portar bona sort a l'hora de tenir fills i que aquests arribessin a l'edat adulta. Hem comentat que l'esperança de vida era només de 30 anys, que a partir dels 11 anys ja eren adults, però costava molt que aconseguessin arribar aquests 11 anys i també costava molt que aconseguessin créixer i no es morissin en el part. De fet, la mortalitat infantil...
a l'època dels ivars era en torn del 50%. O sigui, un de cada dos nens que tenien moria i no arribava a edat adulta. Llavors, com una altra manera de superstició era tenir aquest ou que era com un signe de fecunditat i que donaria bons auguris a la família perquè els seus fills poguessin arribar a l'edat adulta. Molt bé, no? Doncs un aplaudiment per l'ou i per tu.
I el dia de la mona se'l menjaven o no? Aquest el guardaven allà i no se'l menjaven. Els altres ja sí. Això pel que fa als enterraments animals. Però anem potser a un tema una mica més escabrós. És la història, no? Els enterraments dels nens.
Pel que fa als enterraments de nens en aquest tema Íbar, si ve és cert que pel que ens van comentar, bueno, us van comentar, no?, a l'exposició sobre els Íbars, és un fet que es duia força a la pràctica en aquestes famílies Íbars de fa 2.500 anys, no? Exactament. Jo, quan ho vaig llegir aquí a Sant Just, deia, bueno, potser és una cosa que s'havia fet aquí...
i no se'n sabia el motiu perquè quan em vas llegir la informació no explicava els motius. De fet, a Sant Just només es van trobar que en 4 d'aquestes 25-30 cases s'hagués fet aquest enterrament dels infants a dins de la casa. Segurament que en els 200 anys que hi vam viure a la penya del Moro van morir molt més d'aquests 4 nens menors d'11 anys, però els que ens han arribat als nostres dies són aquests 4 nens. Llavors, quan jo vaig estar escoltant l'explicació que ens feien allà,
Manel, és veritat que a vegades hi ha pagesos a la nit que han vist esperits... Dels nens ibers. Dels nens ibers, vestits amb pells i amb llances, per la penya del moro? No m'ha arribat a mi això, però... No t'ha arribat. No, no, a mi tampoc. És com el de l'home allop que es comenta, però no... Podríem inventar una història, no?, d'aquesta? Sí, sí, vale. Doncs ja escrivim-la. Bé, perdona, perdona que et talli. No, no, no. Doncs, a veure, el tema aquest dels nens i el motiu pel qual els enterraven a dins de la casa...
Doncs és el fet aquest que, com que fins als 11 anys no eren ja adults i, per tant, persones autònomes, doncs si es morien abans d'aquesta edat o si es morien just al néixer, perquè no quedessin desprotegits i quedessin a l'empara a fora en aquests camps d'urnes, com que eren petits i els havien de seguir protegint,
Doncs els enterraven a dins de la casa, tal qual, per això ens han arribat els ossos als nostres dies, i els enterraven a dins de la casa perquè tant la família com aquest esperit de la cabra o l'ovella que protegia la casa, també protegís aquest nen, tot i que ja s'hagués mort, però que el seguís protegint i seguís tenint cura d'aquest infant que, malauradament, no havia arribat a l'edat adulta. Que aplaudiu, que aplaudiu!
Jo és un nen, per favor, no, és que jo el passo molt malament. Perquè saps què passa, Manel? Que jo tinc molta imaginació. I m'imagino realment, doncs allà, el nen ha acabat de néixer i... Bueno, no vull saber el que m'imagino. Però vaja, tot això, clar, s'ha pogut descobrir...
amb els... Com es diu això? Amb els allaciments esqueològics que es van fer, no? De les 30-40 cases que hi havia, només dos o tres? Quatre. En quatre d'elles es va trobar això. Jo pensava que era una cosa, doncs, rara, però quan vaig anar a aquesta exposició van explicar que no, que era una pràctica habitual, que nens nou nats o menors d'11 anys, si morien, doncs en vez d'incinerar-los i enterrar-los amb els adults, els enterressin sense incinerar
a dins de la casa perquè quedessin protegits i continuessin estant allà sense estar fora del territori, de la casa, i estan ben protegits, tot i que ja haguessin mort. I perquè no se'n vagi en el limbo, no?
No, vull dir... No, sí, perquè estiguessin allà protegits i cuidats i no estiguessin... Que la seva ànima estigués amb ells sempre bé i segura. Exacte. Els ossos, què? D'ossos, a part dels ossos aquests dels animals que hem comentat, que és la que se'n va trobar més gran quantitat, i aquests dels nens, perquè, com hem comentat, trobar ossos era estrany, perquè quan morien els cremaven i, per tant, no quedaven gaire restes òssees,
se'n van trobar dos fragments més a l'interior d'una àrea habitada, que és un tros de crani d'una persona anciana, o sigui, ella devia tenir 25-30 anys, i una part d'un parietat a l'esquerra d'un individu jove, probablement del sexe femení. Aquests dos fragments, no se sap exactament com van arribar a aquesta zona, perquè no és que hi hagi tot el cos, sinó que només hi ha un tros d'això, d'aquest fragment, i és encara avui en dia un misteri com és que estaven allà,
Podria ser que s'haguessin donat un cop i s'haguessin mort allà i ningú ho hagués tret, o fos algun tros d'os que guardés algun familiar per algun motiu, però no té una explicació tan fea fent com les dues coses que hem comentat avui.
Doncs Manel, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa, haver-nos explicat històries de Sant Just, en aquest cas ens hem remuntat a fa molts anys, però també ens agraden, la setmana que ve més serà Sant Jordi.
Hi ha programa, per la tarda? Hi ha programa, però... No sé si hi seré. Ah, no sabré si seràs? Ja informaré al meu representant, es ficarà en contacte amb la ràdio per dir si soc o no hi soc. Exacte, que parlem amb el productor del programa i que es podin decorar ells, escolta, i que ens deixin en pau, i ens explicaràs que potser te'n vas a celebrar Sant Jordi a la Penya del Moro o alguna cosa? Segurament anireu a Barcelona o per Sant Feliu, també estaré una estona. Ah, molt bé. Ja ho veurem. Doncs escolta, que ja ho hem comentat la primera vegada del programa, que no et faci un truc...
Pots trucar quan... Estiguis o no estiguis perquè ens expliquis què està passant, eh? Perquè ja ho hem comentat, busquem un programa especial per Sant Jordi la setmana que ve, perquè nosaltres estarem aquí a la ràdio, però vosaltres sereu els protagonistes.
Si voleu que us truquem perquè ens expliqueu on esteu passant el Sant Jordi, ens pareu molt feliços, perquè nosaltres tenim aquí tancats i vosaltres al mig de la plaça Catalunya o a la Rambla Catalunya, o si no, com diu el Manel a Sant Feliu, a veres posicions o coses, o jo què sé, o a la Cerdanya.
on us doni la gana. Sant Jordi, dilluns que ve a la Penya del Morro, trucarem a diferents col·laboradors del programa i tu també, que ens estàs escoltant, estimat oient o oienta, també pots ser un dels col·laboradors aquell dia. Només cal que ens enviïs a lapenyadelmorro arroba gmail.com el teu nom i el teu telèfon i et trucarem perquè ens expliquis com estàs vivint el Sant Jordi, com has viscut el dia i què és el que t'han regalat.
Home, jo trobo que està bé, no? Que els oients del programa es posin en contacte amb nosaltres i així, d'aquesta manera, farem un Sant Jordi més especial. Jo, que per exemple em dic Jordi i no podré sortir aquell dia. No us faig pena? Doncs va, anem amb el Sant Jordi trucant-me i explicant-me el dilluns que ve què feu. Manel, gràcies, que vagi bé i que tinguis bona setmana. Igualment.
I mira, nosaltres no deixem de parlar de Sant Jordi, perquè com que cada setmana tenim la secció dels llibres i la fem dilluns, avui no podia ser menys que hem de parlar de Sant Jordi. Recomanacions d'aquí a uns moments amb l'Arnau Consolòs, que encara falta molt per Sant Jordi. Ja, però és que aquesta secció, fins al dia de Sant Jordi, no la tornem a fer. Ràdio Tesfèl 98.1 Ràdio Tesfèl
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7.
Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jus d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, joig, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Ai, porfa, quina vergonya. Soc l'Àngel Llàcer.
I a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esveu i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Recte final del programa, i com que a dilluns parlem de llibres, i avui, encara que no ho vulguem, és que és com obligatori, no? Hem de parlar de Sant Jordi amb l'Arnau Consol. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Doncs bé, ben retornat. Sí, i tant, i tant, perquè ara feia idea que no parlàvem. Vaig ser campana, vaig ser campana a un programa, però bueno, si no fa campana algun dia, no? Sí, exacte. Sí, home, sí, aquí n'hem fet tot, a campana, i més que n'hauríem de fer, jo, però bé, això és un altre tema que no ens ocupa, perquè...
Avui, bueno, parlarem una mica de Sant Jordi, repàs dels llibres dels que més es parlaran durant la diada, perquè així, d'aquesta manera, d'aquí uns dies, quan diguin, ai, aquest és un dels més venuts, és a dir, sí, jo ho sé, ho he d'escoltar a la penya del morro. I també la recomanació de la setmana, igualment. Però on vols començar, Marnau?
Doncs, home, primer de tot voldria dir que abans de Sant Jordi tenim un Sant Jordi-Sant Just. Ah, és veritat, és veritat, és veritat. No ens n'oblidéssim, perquè aquí fem sempre Pasqua abans de Rams. L'Ajuntament ha decidit que, home, la gent de Barcelona no es mereix una competència tan desleial com seria un Sant Jordi-Sant Just. I jo crec que fan bé, eh? Ja t'ho dic. Jo crec que fan bé. No...
Sí, sí, no, no. A veure, hi ha molts actes diumenge al matí a Can Ginestà. Està previst que si plogués es faria anar a la Taneu, però en principi creiem que no, per Sant Jordi, vaja. I l'escola d'escriptura que tu encapçales, l'escola d'escriptura de Taneu, també hem muntat alguna cosa, no? A veure, què que heu muntat, Arnau? Explica'ns-ho bé, això, a veure. Mira, hem muntat un recital de poesia, que és una cosa bastant poc habitual en aquest poble,
I aleshores l'hem volgut fer una mica especial. És un poeta que es diu Andreu Sobirats, que vaja, ja us passaré el contacte i així us podeu parlar amb ell per anar escalfant motors i tal. Un poeta de Tortosa bastant especial, com voreu, amic d'Enric Casas, que fa una poesia com molt popular, molt, per dir-ho d'alguna manera, tabernària, una poesia propera, que parla de temes
del toble, no? O sigui, el que preocupa la gent, una poesia fàcil que s'entén, no? No allò, poeta auris, allò de dir que parlen de les murres, no. Això no. I això a quina hora serà i a on? Això serà a la sala Piquet de la Taneu, a dos quarts de vuit del vespre.
Sapa que ha entrat o... Si fem més tabernari, el que farem serà, en col·laboració amb el celler de Can Mata, farem un tast de dins de l'Ebre. Ah, molt bé, no? Perquè a l'Ebre, a banda de fer-hi arròs, també hi ha unes zones que fan vi, un teu més amunt, la tortosa, eh? Sí, de fet... Un blanc i un negre, i això també farà això, que la gent, quan vingui, els que vulguin, agafen la copa, dintre els hi serviran...
I vulguis que no, eh? Aquell puntet que dona el vi... Sí, anima molt, anima molt. La poesia vulguis que no se sent millor. Sí, mira, jo vaig estar... He tingut la sort d'estar alguns anys...
a la Festa del Renaixement de Tortosa, i allà hi ha un espectacle que es diu la Taverna d'Enrico, que el fan el Quico, el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, que segur que coneixes bé. Grants mares. Sí, senyor. I fan això, van cantant, i és molt tavernari, que dius tu, que m'agrada molt aquesta expressió, així de taverna, amb vi, amb gerres, tot això envoltat al Renaixement...
L'ambient que es viurà a l'Ateneu és aquest? Hi haurà música, també, en directe, o no? Hi haurà música, perquè el poeta recita junt amb un amic seu, que és guitarrista, que pel que sé és un guitarrista molt bo. Un i l'altre han fet cents de concerts o de recitals per Catalunya, per tant, es coneixen molt bé els ritmes i les pauses i tot plegat, però es complementen molt. I sobta molt, perquè la gent que ha anat a un recital de poesia habitual, més aviat es quedarà parada de dir que això no és el que m'esperava,
I la gent que hi vagi potser més animada de dir, bueno, ja que donen vi gratis, passem i ens quedem una estona, probablement s'hi quedaran enganxats. Perquè no s'ha de pagar entrada, no? Ni pel vi ni per res. No s'ha de pagar entrada, el vi és gratis, i ja et dic jo que, home, aquí l'objectiu seria ser més de 15. Aleshores, home... Jo et dic, mira, escolta, jo t'ho dic, o sigui, jo... Ajudeu-me. No, jo et dic una cosa, Arnau, jo crec que amb tot el que has dit, i no perquè hi hagi vi gratis, eh?, però jo vindré, ja t'ho dic.
El fet que hagis gratis és un atenuant. Perquè hi ha dues persones, més jo. Sí, som quatre. Vinga, ja som quatre. Som quatre, ja, escolta, alguna cosa farem, eh? Home, mira, si no ve ningú... Intentarem posar les cadires de manera que sembli un anfiteatre. Tenim un ajudant d'escenografia, Roger Cónsul. Home, sí, home, mític director sent just temps. Sí, home, i per mi. I, doncs, bueno, intentarà...
Que la sala Piquet, que a vegades pot ser com molt allò, molt recta, molt allò de les files de les cadires, trenca una mica aquest ritme. Ai, doncs a veure si ho aconseguiu, perquè és veritat que aquella sala és molt sèria, no? És com la sala Piquet. Aquest és un altre dels objectius. I si ens surt bé, doncs home, potser de tant en tant haurem de fer més recitals, posar-hi més vi. Escolta, vi a Catalunya ara ja se'n fa qualsevol racó, eh? És veritat, és veritat. On bàsicament el que fan és plantar-hi arròs. Exacte, imagina't.
Que no es faci vi aquí a la penya del Moro, amb el costat de la resta cibers. En fi, doncs això serà a dos quarts de vuit, t'has comentat? Sí. A la sala Piquet de l'Ateneu, aquest diumenge, un recital de poesia especial, amb vi gratis, molt tavernari, que jo crec que si poseu vi gratis estarà de tope. El poet es diu Andreu Sobirat.
Això és el de menys, Arnau. Sí, però bueno, jo ho recordo, perquè algú ara s'està preguntant, bueno, el poeta... Andreu Sobiran. Sí, sí, Andreu... És que l'ambient pot... És que això és... Sí, no, però... Però que correu un risc, eh? Correu un risc que la gent estigui allà... Andreu Sobiran.
I clar, dius, a veure senyor, vostè, per favor, faci el favor de marxar. En fi, la gent del cor de pom de flors, volem cantar que... No, això va ser la setmana passada, senyor.
Alguna recomanació més d'aquest Sant Jordi a Sant Just? Els llibres dels quals jo crec que es parlarà per Sant Jordi i sobretot l'endemà de Sant Jordi, els més venuts. Jo crec que un és el Quan érem feliços de Rafael Nadal. Ep! No sabia que el tenista... És el tenista? Ah, no és el tenista. No, no, no. És l'exdirector del periòdico i germà del polític, Joaquim Nadal. Sí.
no és un qualsevol, fins ara era periodista, ara s'ha dedicat a, bé, escriure aquesta primera novel·la, que va guanyar el premi Josep Pla, crec que en el seu moment ho vam dir, porta ja sis edicions i explica, no és bé una autobiografia, però s'hi apropa molt, perquè explica...
la història d'una de les famílies més influents de la Girona de la segona meitat del segle XX, són 12 germans, i casualment al Nadal eren 12 germans, i home, influents, ell director del periòdico, un germà és rector de l'Autònoma, l'altre va ser alcalde de Girona, dius, alguna cosa s'assembla, no? I també es diuen Nadal al llibre o no? No.
Està una mica més encobert, això. Estic en Pasqua, no? Per dir-s'hi mola una mica. En fi, doncs... Això estaria bé. Quan érem feliços... Quan érem feliços... Jo m'apunto aquí... Jo crec que és d'aquests que acabarà de fer l'esclata per Sant Jordi. Quan érem feliços de Rafael Nadal. M'apunto per fer-me el xulo, saps? Els dinars d'aquesta setmana i tot això. Un altre, per exemple, sempre és un clàssic per Sant Jordi, el Premi Sant Jordi. Ah, sí.
Que aquest any és... Crime de sang de Sebastià Alzamora. Crime de sang, eh?, que té el nom de Colabrot de TV3. Té el nom de Colabrot de TV3, en realitat és una història de policies, vampirs, un cavall que és Frankenstein, a la Barcelona de principis de la Guerra Civil. Molt bé, no? M'ha agradat molt la temàtica. Molt bé, no. Jo aquest que l'he llegit i francament no el recomano gens. Per això fins ara no n'he parlat.
Ara, jo crec que se parlarà, perquè la gent per Sant Jordi compra el Sant Jordi. Arnau, em sembla que amb els mesos que portem fent la secció... És el primer llibre que... És la primera vegada que dius que no t'ha anat gens i que no recomanes. No, jo és perquè estic obligat avui a parlar llibres dels quals parlarà. He estat temptat aquestes setmanes de dir parlo d'aquest i me'l carrego i he pensat no va.
Va, parlant de llibres, que la gent vulgui comprar-se, que la cosa està molt malament. Però ho has fet, eh? Reactivem el sector. Però avui estic obligat a fer-ho, perquè aquest poc o molt estarà les llistes de més venuts. Crime de sang, una mena, no el compreu. Francament, francament... Ja, bueno, escolta, sí, sí, bueno, és l'opinió de d'Arnau, eh? Que cascuda, després, lògicament, fas el que vulgui. Però vaja, no, no, curiós, curiós. I algun altre en aquest top 3 que estem fent? Com un altre, evidentment, el de Xavier Bosch, homes d'honor. Aquell l'has llegit?
No l'he llegit, és la segona part del Premi Sant Jordi de l'any 2009, que és aquell del Sassabratot. Sí. És curiós, no?, perquè aquest seria un cas similar al de Rafael Nadal i les seves autobiografies balades, no? Sí. El Sassabratot era un director d'un diari, que es deia Dani Santacana. Que el Xavier Bosch va ser director de l'Avui. Exactament, en aquest cas el diari es deia Crònica, i explicava, doncs, bueno, Tejamanejas, per dir-ho d'alguna manera, d'un director de diari. Sí.
a Barcelona. Res a veure amb la realitat. Aquesta segona part, que es diu Homes d'Honor, i és d'algú que ha deixat el diari i se n'ha anat a una televisió. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Sí, molt... O sigui, perquè la gent no sospiti gens, no? Fa el mateix... Si tenim algun dubte... Exacte, reafirma realment què és el que passa allà. I no em diguis que a la tele aquesta hi ha una directora. Això seria massa, ja. Potser és un director, no?, per dir simular. No he tingut temps de llegir-lo, en tot cas. La primera part era un llibre que tal se sabrà tot.
que es llegia bé. No era alta literatura, però la veritat és que deies que la història s'asseguia bé, estava enfilada, i era molt correcta de lectura. Com que va tenir molt èxit, perquè era un Premi Sant Jordi, jo crec que aquest segon també el tindrà. En fi, Arnau, tenim 3 minuts per acabar. No sé si vols fer més recomanacions. Tinc la col·laboradora d'Empart Moliner. No sé si el recomano o no, però tindrà èxit.
Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach. No sé si tindrà èxit, suposo que sí, ha tingut crítiques d'aquestes que se'n dirien amables, toves, perquè Lluís Llach, com un crític literari, no se'l carregarà a sac.
Segons com llegeixis les crítiques tens la sensació de dir, bueno, li perdonen la vida. Sí, ja m'ho has comentat, eh, que potser no és un gran llibre, però és el Lluís Llach i clar, se li perdona a tot aquest noi. I després, evidentment, per la gent que va comprar-se el volum 1 i el volum 2, ha sortit el volum 3 de les Memòries de Jordi Pujol, ara es diu de la donança a un repte nou, la gent el voldrà tenir.
I clar, no s'equivocaran, perquè agafa el període 1993-2011. O sigui, pacte amb el PSOE, pacte amb Aznar, tripartit,
I l'elecció d'Artur Mas com a futur president, com a seguidor d'ell i tot plegat. I no parla de les converses que ha tingut últimament amb el seu fill, l'Oriol Pujol, sobre les barquetes... Això crec que surt fora. Si hi ha un volum 4 d'aquí un parell d'anys, potser sí, mentrestant no. Sembla que hi ha valoracions molt sucoses dels principals líders, especialment sucoses les d'Aznar i Carot Rovira. Ah, sí?
Per tant, no és l'últim volum d'allò de comprar, perquè home, ja que en tinc dos, doncs que quedin tots fredes sobre les lleixes, no? Un punt interessant és allà on Pujol fa realment política. Després de construir Catalunya, aquí fa política, perquè clar, ha d'enredar-se amb uns, amb els altres, ha d'intentar que Espanya no caigui, no?
d'alguna manera aquesta seria la visió que té ell perquè és ell mateix que parla del que ha fet doncs aquest últim llibre d'aquesta trilogia de les memòries de Jordi Pujol que també es perfila com un dels més venuts d'aquest Sant Jordi que ens espera d'aquí uns dies Arnau, ho hem de deixar aquí moltíssimes gràcies una setmana més i no sé si tenim algun llibre així per acabar que estigui fora del que es preveu que siguin
aquests top ventes de Sant Jordi en català. Alguna recomanació especial? El talent de Jordi Novka, un autor jove, periodista del diari Ara, que feia crítica en música a Time Out, a Mondo Sonoro, i que va sobre el món de la literatura. I és un llibre que recomano moltíssim, d'una editorial petiteta, l'Abreu, i que, bé, potser no serà un best-seller per Sant Jordi, però és un llibre que...
Val la pena, la veritat, us sorprendrà. Molt bé, doncs el talent de l'autor Jordi Nopka. Arnau, moltes gràcies, que vagi bé i que tinguis un bon Sant Jordi. La setmana que ve segurament estaràs molt liat, però a veure si tens algun moment per fer una trucada sobre com està el Sant Jordi. Farem alguna cosa especial. Molt bé, Arnau, gràcies, bona tarda. Molt bona tarda. Adéu.
I nosaltres que ho deixem aquí, gràcies, moltíssimes gràcies a tots per haver-nos escoltat un dia més a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. De debò, us dic de debò. Merci.
Agrair tota la gent que ha fet possible el programa, el David Avila, la tele, la Carme, les notícies, el Manel, la història de Sant Just i l'Arnau Consul, els llibres, la Marta, que avui ens acompanya també al xat, en parlarem Marta, eh? La Núria i el Frederic i l'Arnau Macià des de l'Índia. I el cotxe va a poc a poc
O jo, jo, ja mi estim ben
Twist and shout, oh, twist and shout. Twist and shout, oh, twist and shout. Les ratlles del banyaró.
Tots seguits.
les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dilluns 16 d'abril. Sant Just Notícies, edició vespre.
La parròquia de Sant Just ha estat avui escenari de Geni, la propera pel·lícula de Marc Coll. La gravació dura tot el dia i compta amb la presència de Clara Segura i Nora Naves. També hi participen 50 extras, molts d'ells veïns de Sant Just. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada.
Demà al Centre Social al Milenari s'invertirà una xerrada sobre les participacions preferents. Pere Massagué, de l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes, i Josep Perpinyà conduiran l'acte. Serà a dos quarts de set de la tarda. L'Ajuntament de Sant Just és un dels pocs que no s'adarrirà al Pla d'Ajustament de l'Estat del pagament de proveïdors. El consistori està assenejat i dedicarà el romanent positiu del 2011 a inversions socials i a xugar el deute.
Les retallades compliquen la connexió del tram baix i el tram besors.