Bona tarda. Hola, bona tarda. El fred protagonista avui arreu de Catalunya i també ho serà de cara a demà. Però demà novetat, i és que tindrem més núvols a la costa central i també a la costa d'Orad. I aquests núvols fins i tot demà poden deixar escapar alguna gota. A la resta de Catalunya farà sol amb alguns núvols alts més amuntants cap al sud i a l'interior, sol durant tot el dia a les comarques del Pirineu. Bufarà la tramuntana a la costa brava, ho farà el mastral també al sud de Catalunya fins a mig matí o migdia, i ja a partir de dijous les temperatures es començaran a recuperar, tot i que a dijous podria també haver-hi algun ruixat a la costa central i també a la costa brava.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parlo Eduard Cabré. A l'Espanyol, el porter Christian Alvarez pateix una distensió a la musculatura isquiotibial de la cama dreta i es dubta per jugar diumenge contra el reial Madrid. Al seu torn, el defensat Diego Coloto ha assegurat que ara amb Javier Aguirre a la banqueta es fa millor la feina.
Creo que se mostró en los partidos. Tanto Granada como Sevilla se vio más entrega, más actitud, más confianza en el equipo, con otra filosofía, pero con aire renovado y esperemos que sigan una línea ascendente. Segons que ha pogut saber la xarxa, el jugador de l'Espanyol, Guacaso, ha presentat al·legacions a l'expedient informatiu que li ha obert la Federació Espanyola de Futbol
per unes declaracions en què acusava els àrbitres de sancionar-lo pel seu color de la pell. I l'Olot, l'equip líder de futbol de Tercera Divisió del Grup Català, lamenta la marxa del seu entrenador, Rodri, que ha decidit abandonar el club per fer d'ajudant Raül Agné Alcadis. Notícies en xarxa. Ara escolta, està viu des d'ell,
sintonitzes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'Esper, 48.1, ràdio d'Esper.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt amorro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvingut al programa de les tardes de ràdio Desverus. Per allò saluda Jordi Domènech. Des d'hora i fins a les 7 del vespre això és la penya del morro. Bona tarda!
Avui al programa començarem parlant de l'actualitat Sant Justenca que passa pels cursos d'Arts Plàstiques que finalment començaran a partir del 7 de gener. Ho comentarem amb Carme Verdó i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, avui al programa parlarem, atenció, amb Joan D'Ausà, que és un dels tipus d'interès, no? Ell mateix, perquè aquest divendres toca a Sant Joan d'Espí i abans passarà una estona per nosaltres al programa i ens explicarà coses. Abans.
Uns quants dies abans, no? Uns quants dies abans, avui, sí. Doncs abans també, no? Sí. Ah, d'acord. A més a més, també avui al programa tindrem el Casal de Joves, com cada setmana, que ens explicarà quines són les coses que fan en aquest indret del nostre municipi, i el cara a cara, el debat amb el Joan Chirivella i el Dani Martínez, tot això avui, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just. Avui em sembla que comencen una sèrie de debats sobre el Nadal, i llavors avui, per què rius? No, perquè són molt simpàtics, aquests debats.
Sí, avui és un clàssic. Què prefereixes, el pare Noel o els Reis Mags? Però des del punt de vista de dos nois de segon d'ESO de l'Institut de Sant Just. Tot això avui a La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Comencem parlant de les notícies de Senyus i aquest tema que ja rossegàvem des de començament de temporada, els cursos d'arts plàstiques municipals que començaran finalment a partir del 7 de gener, perquè durant tot aquest trimestre no hi ha hagut cap mena de curs ni d'escultura ni de pintura ni res a Can Gynestà. Gestionarà l'empresa Gaudín Creanart.
amb la Carme Malaret i la Purí Martín, formada pel professorat que ja impartia els cursos a Canxin. Està des de fa més de 20 anys. La setmana que ve, el professorat convocarà els alumnes per explicar-los l'oferta. Esperem que els alumnes la vulguin. Esperem que sí. Ha estat un procés molt llarg. Recordem, finalment, però, el projecte liderat per Purí Martín i Carme Malaret és el que suferirà els alumnes al llarg d'aquest curs. Recordem que la Societat Cooperativa de la Fundació
Va guanyar al setembre l'adjudicació dels cursos a través d'un concurs públic en detriment de Gaudín Creanart. A l'octubre, la fundació va decidir renunciar i un dels motius principals va ser que s'havia d'iniciar un procés judicial.
que tenia a veure amb la subrogació dels mestres i que suposava uns costos molt elevats que l'empresa no volia assumir. Que allò va crear molt de rebombori, molta decepció entre els que actualment formaven com a alumnes part dels cursos desplàstiques. O sigui, va crear rebombori el fet que toqués l'altra empresa però després un cop va trucar a l'altra empresa, l'empresa va acabar renunciant una mica per aquest rebombori.
Algunes de les condicions que se'ls exigia en relació als professors que ja hi havia abans, sembla que no estaven incloses o que ells no les havien contemplat abans de formar part d'aquest concurs i per tant van decidir
fer-se enrere. Llavors, el concurs va quedar desert. A més, això que deies no comptava en el suport de la majoria d'alumnes. I això va procibirar aquesta renúncia i l'obertura d'un nou procediment per part de l'Ajuntament. I finalment, d'aquesta manera, ha quedat l'empresa Gaudín Crea en Art, és a dir, la que lidera Puig Martínez i Carme Malaret, per tornar a fer aquests cursos d'arts plàstiques, en principi, amb l'oferta que ja havíem proposat al setembre, que és quan els alumnes s'havien inscrit. A la setmana que ve,
Els professors convoquin els alumnes a reunions informatives per conèixer la programació prevista per aquest curs, començarà el 7 de gener. En tot cas, es demana que els alumnes que vulguin tornar-se a apuntar, perquè 28 alumnes s'havien donat de baixa a la vista del que havia passat, esperen que puguin tornar-se
apuntar i que ho puguin fer com més aviat millor aquest mes de desembre per poder estructurar els grups de cara a l'any que ve. Des de l'Ajuntament, segons explicava aquest matí, el regidor de cultura Sergi Seguí... Ha vingut a la ràdio? Per telèfon. Ha per telèfon, eh? Continua lesionat de cara. Exacte. No, no, és que ho va penjar ella a Twitter, eh? Sí, sí, sí. Vaig dir que s'havia fet un esguins intern. Important. Sí, del genoll esquerre o alguna cosa. No em veig bocà, eh? Potser l'he cagat ara, però vull dir, que té una lesió al genoll. Que van braços. Sí. Vaja.
doncs estan contents que hagi finalitzat ja aquest procés, que ha estat llarg i complicat per l'Ajuntament, per Gaudín Crianart i per la Fundació i pels alumnes que han perdut un trimestre. Bé, canviem de tema, parlem ara d'una altra història, tot i que també relacionada amb Can Ginestar. Hola, soc el Joma Balagaró, una salutació molt forta per a totes les audiences de la Penya de Corro.
I set the world on fire We can burn brighter
So if by the time the bar closes and you feel like falling down, I'll carry you home tonight. Ara escoltes pràvio d'esvent, sintonitzes pràvio d'esvent la ràbia de Sant Just.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem! Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva,
Cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Quim, ho has fet mil cops. De veritat, no pateixis, vaig bé.
Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esfer, 98.1. Ràdio d'Esfer, 98.1.
Truca'm si un dia perds un vol i l'aeroport és fred i mort. Truca'm si algú que estimes mou o si el motor del cotxe no et respon. Truca'm si mai fas un trasllat i abans que pengis seré baix saludant-te arremangat
i truca'm si cal i explica'm que no escrius que ja fa temps que la vida no et sorprèn però no em truquis si una nit sents que voldries dormir al meu llit
Avui passa per La Penya del Morro, un home polifacètic on els hi hagi, actor, músic, presentador. De fet, ell mateix es defineix a Twitter així, diu, actor, presentador i músic, veu de Xavi Masdeu, de Roscubat, ja la venda al seu primer disc, Jo mai mai, Joan deusà i els tipus d'interès. Amb el hashtag jo mai mai, Sant Feliu de Llobregat, Catalunya. Joan deusà, bona tarda. Bona tarda. T'ha vingut a La Penya del Morro, una aplaudiment pel Joan, sí senyor. I abans de res, enhorabona, perquè la cançó, si ens veiessis,
entre i se situa directament al número dos en la llista dels singles de Nadal Lighton's. És una cançó que es fa despessament ara per Nadal, no? Exacte, teníem ganes, ja feia temps que havia sortit el disc, sembla molt però tampoc fa tant, fa deu mesos, però han passat moltes coses i sí que teníem ganes de fer una altra, aportar alguna cosa nova, una cançó fresca, i el Nadal és una època molt interessant que
També et fa crear i pensar coses noves i teníem ganes de fer això, de fer la Nadala i la vam treure la setmana passada. I si això que dius tu avui ens han dit que ha sortit a l'iTunes i que està anant molt bé. Perquè això de l'iTunes com funciona? Hi ha diferents llistes temàtiques i aquesta és una llista de Nadal en català o...? Si pel que tinc entès, no, no, de Nadal...
universal. O sigui, a davant tenim a Maria Carey i a darrere el Frank Sinatra. Però què dius! Enhorabona, no? Entre Frank Sinatra i Maria Carey, no? Exacte, molt, molt, molt. Està darrere Maria Carey. Però... L'Itunes té la global, la genèrica, per entendre'ns, que és la llista de vendes a tota Espanya dels singles i de les àlbums. I del single, em sembla que estàvem al 40 i escaig, del genèric. Però llavors pots anar per temes. Si vas al tema de Nadal,
o el tema pop o el tema folk. El tema de Nadal, la segona cançó més comprada, era aquesta, si ens veiessis. Bé, jo mai mai, aquest primer disc que has tret al mercat, el disc no para mai, no? Perquè una vegada el treus, després va com creixent. De fet, perquè, atenció, hi ha unes votacions a la millor música, segons els audience de KTFM, vas primer, amb un 21% dels vots, per sobre de Love of Lesbian, que tenen un 18%, què et sembla tot això?
Això em sembla molt bé, també perquè són vots de la gent, és votació popular, per tant vol dir que el disc agrada, que la gent hi ha connectat, i és un honor, el de menys no és qui quedarà primer en aquesta llista, sinó estar compartint llista, doncs amb l'Oflésvian i Mishima, entre molts altres.
Però bueno, si acabem quedant primer s'ho celebrem. I això que el disc va recollint... Tu tens com el fillet, no? I el disc després va creixent i va recollint... Tu t'imaginaves això, per exemple, que de moment estaries primer a les votacions populars de ICF-M o que estaries al segon i tu ens traïm una cançó encara que no sigui del disc? No, no m'ho imaginava. De fet, a més, un primer disc tampoc saps molt bé ni com funciona aquest món ni quines coses poden anar passant. Per tant tot és nou.
i tot sorprèn i tot anima a seguir composant, seguir fent noves cançons i és el que ara estem concentrats en fer noves cançons que es van incorporant al repertori algunes o que ja ens les guardem pel segon disc. Per tant, hi haurà segon disc, això pot avançar segur. Ja ho assegurem que hi haurà un segon disc, que algunes de les cançons que ja toquem als concerts ja són de cara a un segon disc.
que sortirà passat l'estiu que ve, tardor 2013 més o menys. I que gravareu a l'hivern o a la primavera? Hem anat gravant algunes cançons. És un procés curiós perquè ens anem tancant de tant en tant a l'estudi i anem gravant coses que segurament amb algun petit retoc ja estaran incloses al segon disc. Per tant hem anat quedant ja a Blind Records i hem anat un parell de vegades.
Hi ha cinc o sis temes ja gravats i suposo que hem de trobar un forat a la primavera de l'any que ve per acabar d'enllestir el disc perquè pugui sortir després de l'estiu. Els col·laboradors que vas tenir o que has tingut el primer disc també continuen amb tu al teu costat? Sí. En la Nadalada també, per exemple. En aquest projecte hi ha dos equips de funcionament. Hi ha un equip de gravació i un equip de concerts. En l'equip de gravació sempre som els mateixos, que som els Santos i el Florent de Blind Records, que són els productors,
i l'Axel Pí, que toca la bateria, i el Martí Maimó, que toca el baix. Aquest és l'equip de creació de producció, per entendre'ns, del disc. L'Axel Pí va estar aquí, on estàs tu ara, quan vam venir a tocar a les festes de Tardó, i el vam mentalitzar també. És d'aquí, no? És dos anys just? Sí. I aquest és l'equip de bolos, dius? Aquest és l'equip de gravació. Ah, de gravació. Després hi ha un equip de músics potents, però no tan ocupats a nivell d'agenda, que són els que fem els concerts. O sigui, perquè l'Axel Pí de bolos deu ser maco també. Sí, és molt divertit, però...
No s'ho pot muntar. En els concerts anem amb el David Romero, el Pere Ruiz, l'Eloi Zern i el Ferran Recines. És aquest equip de defensar el disc en directe, que també està funcionant moltíssim. La gent acostuma a dir que li agrada més el directe que el disc. Està molt bé que passi, perquè això vol dir que portem alguna cosa més del que ja s'ha escoltat a casa. I quines són aquestes coses que porteu de més?
una mica més de força, de ràbia i de presència instrumental, més comunicació amb el públic, evidentment, perquè veus qui t'està explicant la història, per tant, hi ha un contacte ja no només visual, sinó de llenguatge. Per tant, fan, és un experiment que fa que aquelles cançons que has escoltat a casa prenguin vida.
d'una manera més potent i més directa. De fet, aquest divendres, si no tinc malentès, toques aquí al costat a Sant Joan d'Espiu. Exacte. Què tal la gent de la comarca? M'imagino que tocar, no és a casa a Sant Joan d'Espiu, però quan has tocat a Sant Feliu, que has tocat molt, tocar amb el públic que coneixes, la família, amics coneguts... Sí, sempre és especial. Sempre és especial. El concert que vam fer a Sant Feliu també va ser molt bonic.
molt màgic perquè veies tota la gent que t'ha vist durant la vida anar fent concerts petits, cançons teves, no sé què i de cop ara hi ha una cosa com molt més que ha tingut una mica més de repercussió i per tant en aquell moment tan íntim que era fa uns anys ja veia acompanyat de gent que no coneixies per tant allò es converteix en un acte molt curiós però molt bonic i a Sant Joan també serà un concert especial per això, perquè pot ser que vingui gent propera però també gent que no ens coneix, sempre que el concert és una nova descoberta i en tenim moltes ganes. Aquí a Sant Just em sembla que no has vingut mai.
Quan vulgueu. Quan vulgueu. La regidoria de cultura. Que pregui nota. Que pregui nota. Has portat la guitarra casualment i vosaltres et convidem a que pugis cap a l'escenari de la Penya del Morro. És per aquí? Sí, és per aquí. Més en compte que està una mica fosc. Ara està pujant cap a l'escenari. Aquest és el micròfon. Sí, aquest és el micròfon. Està a l'escenari. Ja està situat.
I què ens tocaràs al Jo mai mai? Que ens agrada molt aquest tema. Sí que ens agrada, de fet, donant nom al disc, típic joc de veure al Jo mai mai. Tu encara jugues al Jo mai mai? Fa temps que no, fa temps que no. Perquè hi ha una edat que ja ha deixat de jugar. Hi ha una edat que és perillós tornar a jugar, perquè passen coses com la cançó, que llavors ja no estem per tonteries.
Fa temps que no hi jugo. Les lletres del disc són teves. Una etiqueta que potser cansa, però molt quotidià, no? Sí, però no. Sí que s'alimenta el quotidià, però l'esforç que fem i que faig és anar una mica més enllà i treballar i parlar sobre l'emoció darrere del quotidià. No quedar-nos només en el fet
de la Mercè que se'n va a comprar al mercat, si no, què sent i per què aquell dia la Mercè hauria d'anar a comprar al mercat? Clar, que no quedi una cosa superficial, no? Exacte, que no quedi una estampa... Això és el que no voldríem. Bé, doncs jo crec que amb aquest tema jo mai mai queda reflectit a la perfecció. Si no l'heu escoltat mai, atents, perquè val la pena, quan vulguis. Sí, faré una versió piano i... ai, piano, a veu i guitarra, diferent de la del disc, evidentment. Clar, massa l'acústic, això. Però bueno, així ho fem una mica especial, no? I tant, i tant. Doncs vinga, quan vulguis, Joan.
Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en fred. I arriben l'Hector i la Clara, porten la nena adormida en el cotxe. Jo obro la porta a l'ajudit, avui ben sola m'encanta el teu vestit.
I va arribant tota la colla. Quan sona a taula, treca el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm.
I l'Hector diu jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit i afageix. Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Puto Hector. Tothom em mira i ningú veu.
i aquell d'art amazinat se m'ha clavat el cor i ho reconec i faig un glob. I veig que tots riuen de cop però la Judita aixeca el got em mira i diu jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat jo mai mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat. I jo em congelo i ella veu. Gràcies en Just.
Home, el públic ens ha vingut a veure avui al programa. Escolta, enhorabona i a més quin final vas decidir deixar-lo aquí? Perquè era un cabell desinterrupte en aquest final. És que què passarà després? Acabes aquí i s'acaba la cançó de cop, és com un... No hi ha res més poderós que la imaginació. Passa amb aquesta i passa amb unes quantes del disc que quan les estic fent dic, ostres, com m'ho faig avançar això?
que m'interessen les dues opcions o tres que se m'obren per davant. Per tant, mira, no ho tanco i que discutri la seva pròpia aventura. A més, has estudiat a l'Institut del Teatre com a actor, has fet coses a Vendal Pla, Porca Misèria, també has protagonitzat la TV Movie Automàtics. Te'n recordes de la primera secuència que vas gravar a la tele? La primera, primera secuència jo era un nen veí de Jordi Hurtado a Sant Felido de Llobregat.
Però què vol dir això? Que Jordi Hurtado viu a Sant Feliu? Ara viu a Molins, però ha viscut durant molts anys a Sant Feliu. I éreu veïns? Amb veïns i amics. Per tant, corrobores que està viu. Corrobores, sí. Que no li fa gens de gràcia que li diguin això. M'espanta la família, em deia. A mi el que no em fa gràcia és que la gent s'espanti després. Clar, clar, clar. Ell quan jo tenia 9 o 10 anys presentava un programa que es deia Siluciono Vengo, que era un programa d'allò de proves, d'allò dissabte de nit a TV1.
I hi havia un moment d'una prova que uns nens sortien a fer la demostració de com s'havia de fer aquella prova, un equilibri d'una rodeta sobre un circuit de tren. I jo vaig ser un d'aquests nens que sortia a ensenyar com s'havia de fer la prova, que em vaig estar preparant durant unes setmanes, i aquella va ser la meva primera aparició a la tele. I la vas fer bé la prova o no?
Se'n va caure però després ho van editar. Tal com es veia a la televisió, no es veia a la pífia, es veia al tros que sí que en va sortir bé. La màgia de la televisió. De fet, la típica pregunta, què prefereixes música o teatre? Jo te la faré una mica diferent, a veure si cola. Què t'ha portat més satisfacció, la música o el tema de l'actor o el teatre? Jo crec que la música, perquè...
sense pensar-ho i sense esperar-ho, ha connectat molt més amb mi mateix. Tu sabràs que quan fas teatre o presentes qualsevol acte, el guió te'l donen fet, tu transmet un text que potser no has pensat tu i aquí a sobre se li suma l'element afegit que estàs transmetent un missatge teu. Per tant, em quedaria amb la música. De fet, tu ara ho has comentat, també ets presentador i speaker, que hi ha poca gent que ho porti i tal. Com va néixer el tema de presentador i speaker?
Has fet ràdio alguna cosa? No. Faig veu en publicitat, en doblatge. I arroscobat, que en parlarem. Abans m'hauríeu comentat el teu despeaker. Això despeaker neix accidentalment a les festes de Sant Feliu de Llobregat. Per presentar el seguici de festa major. Tot neix aquí. Dius que passes bé conduint alguna cosa que passa allà. I alguna cosa que passa allà són coses que van passant. Em surten opcions de presentar.
Entregues de premis... La cosa es va fent gran i fins que has arribat a presentar davant de milers de nens el Club Super3 a l'Estadi Olímpic. Aquest any has anat a tocar.
A on? Al Club Super3, no? No, no, no. Vaig anar també a presentar. Ah, també a presentar. Pensava que havies anat a tocar... No, aquest és un cartutxo que em guardo per més endavant. Home, clar, tu allà mateix... Home, clar, allò deu ser increïble. És increïble. Amb tants nens... Jo ho disfruto moltíssim i sí que fins fa quatre anys jo feia un dels personatges i per tant ho vivia d'una altra manera, però quan vam fer aquest nou Super3 doncs em vaig quedar com a presentador del club.
en actes de directe com aquest i és un dels moments que disfruto més de l'any perquè l'energia que es mou amb tota la canal allà és molt potent i el poder fer una mica de mestre cerimònies acaba convertint-te en això, en el director d'aquella energia. És molt divertit i em donen aquest any mitja horeta per mi i jo m'encarrego d'escalfar l'ambient que està molt bé. A part, i acabem, també poses la veu del protagonista de la sèrie d'animació Arroz Cubat, Xavi Masdeu. Una sèrie que ha funcionat molt bé, per cert. Tu t'assembles a alguna cosa al personatge o no?
Molt, sí. I jo crec que tots, perquè crec que és la clau que hagi funcionat. Que al pobre Xavi li passen coses que ens passen a tots, petoses, que intentem fer bé les coses, no ens en sortim i ho tornem a intentar. Pensaments que ell té, molts els hem tingut. Per tant, jo m'hi sento molt reflectit i quan vaig a doblar algun dels capítols,
Només veient la primera lectura ja dic que ja l'han tornat a clavar. I ens han tornat a enganxar amb allò que a nosaltres també ens passa. També et passa que a vegades estem una mica perduts, no? La nostra generació diu, ostres, què faig amb la meva vida? Que por ho tiro, no? Exacte, exacte. Sí, és això, és aquest arròs covat, aquest pànic que tenim tots que passin els anys i no tinguem la sensació que estem fent el que havíem d'estar fent. El que passa és que ara ja el sabiem als 10, se't veu més segur, però com que és ràdio, la veu també és més clar de tot,
Però no utilitzar aquesta veu, la fas una mica més. La pujo una miqueta. Hola, soc el Xavi. Ei, la Sònia, la meva nòvia, ara ja no estem junts, ella està amb l'Isidro. El Sònia torna! És això, no? És pujar una miqueta, és un to. És donar-li una mica de comicitat, tonicitat a la veu, que ja va bé. Perquè així jo puc seguir fent la meva vida i el Xavi també, paral·lelament, va fent la seva i de vegades ens trobem.
Però a vegades no t'ho diu la gent, em sonava aquesta veu. No t'ha passat mai. I la cançó per cert del començament, és teva o no? No, podria ser-ho. És que és molt xula també aquella cançó. És Manos de Topo. Manos de Topo. Que són molt col·legues, exacte, són molt col·legues amb el Quique Maillo, que és el director i juny amb el Juan Josáez, que és l'autor de la sèrie. Gent de l'Escac, no? Molt molt cuidat i sí, els Manos de Topo han aportat aquesta banda sonora tan divertida.
Doncs Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa, enhorabona, vindran més d'èxit segur, perquè la qüestió és no parar, i tu no pares. Es pica pedra, eh? Es pica pedra. Joan, deus anar, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies, i si voleu, us esperem el divendres.
5 i 39 de la tarda continuem en directe a la penya del morro i, atenció, aquesta peça, perquè és una versió del Que Tinguem Sort, del Lluís Llach, per Kwami Mensa. Aquesta intro s'allarga i ara atacarà la cançó. Sientius a te
Sí, un rotllo riqui. Bé, 20 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. D'aquí uns moments a la Penya del Morro parlarem amb el Sergi Marquès. Qui és el Sergi Marquès? És un cuiner que és tallarista del Casal de Joves i que fa el taller de cuina cada dimecres. Va començar l'octubre i ens explicarà com va i segurament també algun consell de cuina per aquests dies de Nadal que venen.
que el sol passa el dia molt més tard. Ja exili robat, temps a temps dura i ja cura. Que tinguem sol, que la vida és d'on hi ha un camí vellà.
Gràcia i Prens, Gràcia i Prens. L'amèrica es muntarà el camí que poc a poc es trius. Pelemà. Queremà, queremà. M'acarren la tristesa de la fa. Pelemà i som a l'alarma.
Fins aquí el programa.
Hola, soc el Jaume Figuera, saludo la Penya del Moro, i faig una petició, que no tutegeu tant, perquè arriba un moment en què no em puc donar l'abast dels tuits que poseu. Hola, jo soc l'Àlex Gorina, i jo no tinc problemes de tuit com el Figuera, és perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni Telefon Mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema.
Un poc de sol, que la vida és d'hora, un camí, bellà. Crashy friends, crashy friends, tot el que tu has d'obrar, el camí que a poc a poc es plius, ve de mal.
i la llibertat d'aquest país.
Caminar.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esver.
Ens fa molta il·lusió, avui, al programa, parlar amb un dels tallaristes del Casal de Joves, i que, a més a més, ha iniciat des d'aquest octubre un nou taller dedicat al món de la cuina, és el Sergi Marquès, i el tenim al telèfon, Sergi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Un aplaudiment pel Sergi, sí senyor. Perquè cada dimecres vens a Sant Just i fas la teva classe de cuina a un taller que quantes persones hi ha apuntades, aproximadament? Vuit, són vuit. I què és el que feu en aquest taller? Bé, doncs...
Fem normalment entre dos i tres plats, plats senzills que puguin fer els nens. Som bastant joves, tenen entre 11 i 13 anys. Home, sí, som molt joves. I re, busquem plats que siguin fàcils de fer i que de vegades siguin nutritius. I depèn de la dificultat dels plats, fem entre dos i tres. Home, potser per ells és la primera vegada o el primer contacte amb el món de la cuina?
Doncs m'ha sorprès perquè jo els primers cops vaig venir amb unes receptes molt fàcils i no, no, els tios en saben prou i jo em forcen a buscar cada cop coses més complicades perquè amb un sofregit se'ls queda curt. Què és el que tens previst fet demà, per exemple, per veure quin nivell hi ha? Demà farem flans.
i perquè ens han donat un... ens han comprat un forn al centre, estrenem forn. Sí senyor, que amb el Sergi Arrada, que segurament, bueno, deus conèixer tota la gent del Casal, també l'Alejandro i tot plegat, ja ens ho va comentar fa un parell o tres de setmanes que vam comprar un forn i, de fet, aquest forn és bàsicament pel teu taller. Bé, i em sembla que també faran alguna cosa per Nadal de pastisseria, però sí, sí, la veritat és que hem ressalvat la vida, perquè per tot el que són postres i així, amb un forn, no te l'acabes.
Ja l'heu utilitzat al forn o no? Sí, vam fer el dia de setmana passada com que era la novetat. Ens vam centrar en el forn i vam fer les vergínies farcides i després gratinades i després vam fer un pastís de pastanada. Home, déu-n'hi-do, no? Quina estrena. Sí, sí, sí. Està molt bé. Escolta, jo et preguntava això del que feu demà perquè quins són els plats que heu estat fent
més o menys aquestes setmanes al Casal? Un dia vam fer la camole, un dia vam fer croquetes que van tenir bastant d'èxit, hem fet botifarra esparracada, salsa pesto... Perdona, la botifarra esparracada? Hi ha algun altre secret a part de tallar-la per la meitat i quan s'està fent a la paella? Per mi el secret és els aïlls i el verran, sí.
a la que li poses el birranzi, els aïs i una mica de... amb quatre herbetes, guanya moltíssim. Quines herbetes són les millors per fer carn o, en aquest cas, botifarra? Jo hi poso farigola i ara no em sortiran del nom castellà. Romero. Sí? Romaní, eh? Romaní, no? Estic segur. Jo amb aquestes dues tiro milles. Tires milles, no?
Per cert, no sé si també ho has notat, és la primera vegada, això sí que ho diem bé, que es fa aquest taller aquí al Casal de Joves, que la gent, i en aquest cas els més joves, tenen una demanda per ser cuiners o per interessar-se per la cuina que potser fa 10 o 15 anys no passava, no? Sí, jo crec que no és només els joves, no? Tothom ens estem tornant una mica...
És un bon que està molt de moda. Ahir mateix, a TV3, al Ferran Adrià, a tot arreu, al món de la cuina està tope. I per què creus que s'ha posat de moda, ara, o fa uns anys, d'uns anys cap aquí? No ho sé, jo crec que és com tot això de l'internet. Vols fer qualsevol cosa, poses el YouTube on sigui una recepta, la trobes i trobes vídeo receptes que t'expliquen pas a pas i fa que tot sigui...
Tot sigui més fàcil. Sí? El YouTube és una bona eina per aprendre a cuinar? Bueno, no sé si per aprendre'n però quan a vegades tens algun dubte, vols provar alguna cosa nova o... hi ha gent que... qualsevol cosa que posis trobaràs vídeos de gent que ho ha fet i te'n mires uns quants, selecciones...
Quedes amb el que més et quadri i ho proves. Escolta Sergi, quina valoració fas del... perquè estem a meitat del trimestre, podríem dir. Vull dir que encara falta un mes, un llarg perquè acabeu. Quina valoració fas del curs del taller de cuina aquí al Casal? Jo estic molt content. La veritat és que els nens han vingut, potser han fallat un parell, un dia o dos, però l'assistència han vingut a tots. Els nois venen contents, ho proven, ho...
Jo m'ho passo, jo m'ho passo teta, la veritat. Per cert, de totes les receptes que heu fet, amb quina et quedaries, o quina és la que creus que és la millor de totes? A mi m'agrada molt el pastís de pastanaga, perquè era una recepta que els nois, en principi, ho volien de xocolata, ho volien de... i no apostaven gaire pel de pastanaga, i a la que ho vam provar,
a tots els va agradar. Així d'entrada, pastís de pastanaga, potser tira una mica enrere. Doncs al revés, potser sembla que no ha de fer bo, però ens va quedar boníssim i a mi aquest em va agradar molt. Les croquetes és una... Un moment, un moment, perquè jo et volia demanar que, ja que ens has posat el caramel a la boca, ens expliquessis una mica com fer un pastís de pastanaga ben fet.
Ostres, mira, ho fem amb farina integral, després hi posem una mica de farina de força, ho barregem, el toque màgic, diguem-ne, són les nous, 100 g de nous, i reiem pastanaga, la mullem una miqueta amb llimona i ralladura de llimona. Les nous, tal qual? No, trencades. Les esmicolem.
De manera que després quan t'ho menges sents com una mica cruixent. No identifiques molt el sabor, però la textura sí que mola molt. I reo una mica de llevedura i després ous i sucre. Ho barregem tot per parts. Primer barregem el secs, després barregem els ous amb el sucre i l'oli i després hi posem la pastanaga ratllada. I reo, posem al forn una oureta a 180 graus.
i a la que pujar, sobretot no obrir el forn, perquè si no, a la pobresa del forn, el canvi de temperatura fa que abaixi el pastís. Però si mantenim el forn tancat amb una oureta, fins que punxem i veiem que queda el ganivet sec, i ja està, queda boníssim.
Bé, doncs si us l'heu perdut o no heu tingut temps d'apuntar-la, ja sabeu que també podeu anar al podcast de la Penya del Morro, que és a radyodesbert.com, busqueu radyolacarta, busqueu el programa d'avui i podeu anar parant fins i tot i anar apuntant el que ha anat comentant el Sergi, perquè tu Sergi ets cuiner, no m'imagino. No, la veritat és que jo em dedico, jo soc psicòleg, em dedico, ara m'estic dedicant a treballar en una agència de marketing i la cuina és una afició.
És una afició i m'hi havia dedicat quan tenia entre 18 i 20 anys, dels 18 als 22, més o menys. Treballant a diferents bars i així, però ja fa temps que només és una afició. Com a psicòleg, ¿recomanes als pacients que vagin a un taller de cuina, per exemple? No exerceixo, però la veritat és que amb la cuina treballes moltes coses, des de la frustració, de quan una cosa no et queda bé i l'has de tornar...
a repetir el treball en aquestes classes. La paciència també, no? La paciència, sí. Com qualsevol activitat. Hi havia una obra de teatre que no sé si vas arribar a veure, que es deia dissabte, diumenge i dilluns.
que van fer al Nacional de Catalunya, una obra italiana capitanejada per la Mercè Santpietro, que justament reunien al voltant de la taula, del dinar, i feien una paella, no m'ho equivoca, o un menjar italià, el feien en directe, allà amb el públic i tot plegat. Llavors jo et volia preguntar, la gent que vagi al casal un dimecres a la tarda, també podrà veure com feu aquests ingredients o aquestes receptes o no?
Sí, sí, sí. La classe fa servir una aula que té unes finestres que dona a l'exterior i tot sobretot tenim gent que s'acosta i t'afaneja per la finestra. Home, només amb l'olor, no? Ja més amb aquest forn, no? És el que els crida l'atenció. Passen, senten l'oloreta i s'acosten aviam. Sergi, ja per acabar, perquè no et volem molestar més, què tal el Casal de Joves? Com el coneixies? Com el veus?
Jo no el coneixia, perquè jo soc de Barcelona, però el coneixia l'Alejandro, un dels nens del Casal, i el veig perfecte. Doncs van habilitar l'espai, i després m'he estat interessant per les activitats que fan, fan moltes activitats. Això fa entrepesi, per exemple, també. Fa entrepesi, em sembla que m'han explicat que d'aquí poc es prendran una pel·lícula d'un noi d'aquí Sant Just, que va tenir molt d'èxit al festival de Sitges. Ah, molt bé.
No sé, fan bastantes coses. Em sembla que també faran una cata de vins i una cata de formatge. Sí, home, fan també tallers de teatre, producció musical... En fi, un munt d'històries i... Bon rotllo, no? Està bé, la piulada? Sí, molt bon rotllo. Ells ho posen molt fàcil. Ja es veu que tenen molt bon rotllo amb els nois. I jo estic molt content.
Si podem continuar col·laborant, jo encantat de la vida. Sergi, em sembla que et truquen, pot ser això? Sí, pot ser. Escolta, deixem-ho aquí, si home, no molestem més, agafa-la a trucar, si vols. Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé, i demà, què has dit que fèieu, demà al Casal? Demà farem els flans i després farem unes llenties amb salmó. Llenties amb salmó? Sí. No és la primera vegada que... És la primera vegada que escolto aquest plat, tu, llenties amb salmó. Super, super bones, un tras així molt xulo.
I després els alumnes s'emporten un tàper o no? Doncs intentem que sí, però la veritat és que molts cops s'ho acaben a classe. Ja arriben sopats a casa, no? Sí. Molt bé. Doncs escolta, Sergi, enhorabona pel taller i res, ja parlarem més endavant a veure com ha acabat tot plegat i no sé si tu preveus que al segon trimestre pugueu estirar i tornar-hi. Sí, m'imagino que seguirem fent coses, o sigui que si algú s'hi vol apuntar serà benvingut.
Sergi, que vagi molt bé, moltes gràcies, bona tarda. Vinga, bona tarda. Adéu.
Anem cap a les 6 de la tarda, d'aquí uns moments connectarem amb la xarxa, antigament coneguda com Ràdio, ja queda lluny com Ràdio, perquè és la xarxa ara on connectem cada hora en punt per escoltar les notícies i el bulletí d'àmbit general i després un Sant Just Notícies amb la Carme Berdó i la segona hora de la Penya del Morro. Connectarem directament amb el Casal de Joves de Sant Just com cada dimarts. Us heu parlat molt del Casal, eh?
Com cada dimarts amb l'Alejandro perquè ens expliquin les activitats ja pels propers dies. I a més a més també tindrem el debat al cara a cara entre els dos nois de segon deso del programa, el Dani Martínez i el Joan Sirivella, que avui debatran el primer d'una sèrie de debats molt nadalencs.
Avui, què prefereixen? Una cosa que no s'ha fet mai, eh? El pare Noel o els Reis Mags, però amb la particularitat que són d'aquí, de l'Institut de Sant Just. Bé, d'aquí una estona ho descobrim abans, però aquest tema dels catarres.
És com si l'existència s'hagués tornat un portràmit. Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid. Sí, ja ho sé, que no s'acaba pas el món. Qui més qui menys això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. Dic que estic de puta mare somrient com un idiota. I fer-me el fort del mascle dominant el que s'esposa.
En el cas que em veiessis trencat, sóc l'encanta de genolls d'una altra oportunitat. No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat, així que no t'esperis a em dir que no puc viure sense tu. Sóc un tintint sense virus, no tinc ningú que em salvi el cul.
amb salvi al cul i amb força d'anar-me aixecant, he pres a viure sense tu.
En calma perpetua, sóc una peli porno que no ensenya ni una teta en un furt mort. Funcionant a ralentir, com paralitzat per la por de tornar a patir. Esperant el dia en què es canviï la tempesta i me n'adoni que he deixat de sentir. Que no puc viure sense tu, sóc un tintint sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul i em força d'anar.
La feia del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio despert.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Albert García i Ramon Companya. El portaveu del govern en funcions, Francesc Homs, ha tillat l'avant projecte de Llei d'Educació que prepara l'executiu espanyol de reforma constitucional en coberta. Homs ho ha dit, la vigília de la Cimera de demà en defensa de la immersió lingüística i també de les competències catalanes. Per Homs és lògic que la societat catalana es mobilitzi davant les darreres ofensives del govern espanyol. Tot això és evident.
que crea un caldo de cultiu, i no només un caldo de cultiu, sinó que és raonable que hi hagi una reacció de la societat civil, com es va demostrar ahir, per exemple, un dia elaborable, amb una concentració de milers de persones aquí a la plaça Sant Jaume i amb altres poblacions de casa nostra davant d'aquesta iniciativa. És normal que una part molt majoritària del poble de Catalunya, davant d'aquesta agressió, reaccioni.
A tot això, la plataforma SOMA Escola manté la intenció de demanar l'empar a la Unió Europea davant la reforma del ministre d'Educació, una iniciativa similar a la que ja han dut a terme els eurodiputats en de convergència i unió al PSC esquerra i iniciativa. La regió policial metropolitana sud dels Mossos d'Esquadra ha celebrat aquest dimarts una sessió informativa amb l'assistència d'una cinquantena de comandaments irresponsables de les policies locals i els Mossos,
amb l'objectiu de reforçar la prevenció i seguretat de les revetlles de Nadal i Cap d'Any. Miquel Montreal és el cap de la unitat regional de la regió metropolitana a sud dels Mossos.
Sobretot es vigila el tema de la documentació, que tinguin contractada una pòlissa de responsabilitat civil, una assegurança, més livianes com que tinguin els rètols de prioritat de l'entrada de menors, que tinguin el fuig de reclamació, i sobretot els temes de sortides d'emergència, il·luminació, és a dir, que els llums de senyalització i emergència funcionin, si el local és que no hi ha quasi ningú o ningú, els fem saltar, fem saltar el llum per comprovar-ho, i aquestes són les mesures preventives que fem.
De fet, la llei actual, que és de l'any 2010, obliga els organitzadors de festes per a més de 500 persones en recintes tancats a elaborar un pla d'evacuació en cas d'emergència. L'Ajuntament de Manresa comptarà el 2013 amb un pressupost de 78,6 milions d'euros. És l'1,6% inferior al d'aquest any i, a més, està condicionat per dues sentències milionàries. Manresa, Roger Junyent, bona tarda.
Bona tarda. En total, l'any que ve, l'Ajuntament de Manresa haurà de pagar 2,4 milions d'euros per dues sentències judicials. El consistòleg va infravalorar dos immobles expropiats i ara n'haurà de pagar la diferència. Aquest fet, juntament amb la crisi econòmica, condiciona els pressupostos per al 2013 que estan dotats amb 78,6 milions d'euros. És un milió menys que aquest 2012. Segons l'alcalde Valentí Junyent, no són els pressupostos que hauria desitjat fer l'equip de govern. Vull referir-me a aquests pressupostos que presentem
no són els que volem, no som els que voldríem, no és el pressupost que podem, però segurament és el que cal fer perquè, almenys així, ho entenem nosaltres, perquè sigui possible assegurar el present de l'Ajuntament i el futur. En concret, totes les residúries veuran reduir de la seva partida, amb l'excepció de la de serveis socials, que s'incrementarà per garantir les necessitats de les persones més desafavorides.
El conseller d'interior, Felip Puig, donarà explicacions dijous sobre el possible ús de pilotes de goma per part dels Mossos d'Esquadra durant la manifestació del dia de la vaga general. Durant les càrregues policials una dona va perdre un ull com a conseqüència de l'impacte presumptament d'un d'aquests projectils. La decisió de Puig es produeix el mateix dia que el director general de la policia, Manuel Prat, admes un problema a la línia de comandament amb l'informe sobre el 14N que no va arribar al conseller. Esports en xarxa.
Bona tarda. Us parlarà David Amador. L'entrenador català de futbol Francesc Argola ha parlat de la possibilitat de ser el nou entrenador de la Unió Esportiva Olot. El tècnic sona per substituir Rodri, que ha marxat al Cadis per fer d'ajudant de Raül Agne. No hi ha cap opció en aquests moments perquè m'han trucat. Encara que em truquessin segurament em posarien un problema. Segur que tindríem un problema perquè estaria sempre pensant si he d'anar o no he d'anar. Primer perquè és la meva ciutat i és un club que m'estimo,
és clar que s'hauria de veure. Primer el porter de l'Espanyol, Cristian Álvarez, pateix una distensió muscular a la camadreta, i és partit de Copa del Rey contra el Córdoba, mentre que Tito Villanova dona a Descanzainiesta, Valdez i Adriano. I ara en vol la selecció espanyola femenina, ha empatat a 25 gols davant Rússia en la segona jornada de la segona fase del campionat d'Europa, que es disputa a Sèrbia. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Els cursos d'arts plàstics municipals començaran el 7 de gener. L'empresa Gaudín Creanart, formada pels professors i professores que impartien els cursos a Can Genestat des de fa més de 20 anys, serà l'empresa que el gestionarà.
La setmana que ve el professorat convocarà els alumnes per explicar-los l'oferta. Ha estat un procés molt llarg però, finalment, el projecte liderat per Puri Martí i Carme Malaret és el que s'oferirà els alumnes al llarg d'aquest curs. Recordem que la societat cooperativa La Fundació va guanyar el setembre l'adjudicació dels cursos a través d'un concurs públic en detriment de Gaudí Carianart. L'octubre prou La Fundació va decidir renunciar i un dels motius principals va ser que s'havia d'iniciar un procés judicial que tenia a veure amb la subrogòcia dels mestres i que suposava uns costos molt elevats que l'empresa
no ho volia assumir. A més, la fundació tampoc comptava amb el suport de la majoria dels alumnes que volien els seus antics mestres, cosa que va precipitar la renúncia de la cooperativa i l'obertura d'un nou procés per part de l'Ajuntament, que finalment adjudica l'ajustament d'aquests cursos a l'empresa Gaudín Creanant.
Aquest vespre s'inaugura una exposició al cim de Can Gynastà sobre la nevada de l'any 1962. Aquest any fa 50 anys d'aquest esdeveniment que va cobrir Sant Just de Blanc i el Centre d'Estudis Sant Justeix i l'Arxiu Municipal ho volen celebrar amb aquesta mostra. La mostra es podrà veure des d'avui a partir de la seta de proximadament al cim de Can Gynastà i serà fins al dia 10 de gener.
I acabem amb aquest bitllet explicant-vos que l'ateneu de Sant Just estrenarà a finals d'aquest mes un nou cicle de música. S'afegirà així a la iniciativa de l'Espaià i a la recuperació del documental del mes. Aquestes són algunes de les novetats que la nova Junta ha incorporat per revitalitzar l'ateneu de Sant Just. Recordem que per segon any consecutiu l'ateneu ofereix als ciutadans les activitats de l'Espaià, que és una xarxa d'arts escèniques no professionals que dona l'oportunitat a artistes amateurs de difondre els seus espectacles tot a través d'aquesta xarxa d'equipaments associatius.
D'altra banda, ara s'estrenarà aquest cicle de jazz a partir del 28 de desembre, un cicle que pretén diversificar el públic. També recordem que cada mes des de l'octubre a l'Ateneo es pot veure el documental del mes, un projecte que la productora Paral·lel 40 porta a diferents municipis catalans. De fet, dilluns que ve, dia 17, es podrà veure 5 càmeres trencades.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícia d'edició vespre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs.
Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Llull. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec i faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
postes les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny m'he volgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidad en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant
la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abstic romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I benvolgut ni sospiteu que gent com jo
estem esperant i que simpàtics que s'us veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot trontoll i un segon quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot al recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món
que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessi ocreix. Amagat, amagat amb mentides, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor,
la meva sort, les meves mans o el meu dit reseguint-li la columna vertebral benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre sort. Per a si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec.
li fas brometa, veig que dels murs casals, mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem a veu i marxarem i ell em dirà que t'ha vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul.
Manel! Amb el tema Benvolgut.
amb el qual hem començat aquesta segona hora de la penya del morro. Tot seguit connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, però atenció, perquè avui no connectem amb qualsevol del Casal, no? Montse, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Molt bé. Un moment, un moment, un moment, perquè ara estan preparant. Prepareu la música protocolària? No, per favor. Tu ets la directora del Casal de Joves? Sí. Molt bé. Molt bé.
Montse Martí, directora del Casal de Joves de Sant Just. Hola, noia! Hola! Què tal? Porten els dos guardaspatlles avui o no? Sí, estan aquí com sempre. Com són? Són molt alts? Oficial. Sí, però aquí són Alejandro. No t'he dit que era l'Alejandro com a guardaspatlles.
Ho fa molt bé. Escolta, Montse, avui, com cada setmana, parlem de les activitats que hi ha al Casal de Joves de Sant Just. Per cert, fa un moment, t'ho recomendo, perquè és la directora del casal, perquè ho sàpigues, les coses que passen pel món. Hem parlat amb el Sergi Marquès. Ah, mira. Sí, que és tallarista i fa el taller de cuina. Que sàpigues que ens ha dit que està molt content amb el forn que han posat.
Sí, sí. En compra d'un forn. Ja ho sé. Sí. Però si fa altres setmanes que no diem altra cosa quan parlem del Casal de Joves. Estem molt contents perquè està guai, perquè ens podrem fer pastissos i... Ja, sí. ...aquestes coses. Clar, per la gent que esteu al Casal de Joves cada dia està superbé. Sí, encara no l'hem estrenat per això. Com que no? Però si... Per nosaltres. Ah, perquè el Sergi ens ha comentat que la setmana passada ja van començar a fer
Unes vergínies sarsides. Sí, sí. Ells sí que ho han fet, però a nivell nostre particular, per fer-nos el dinar encara no ho hem fet. I què faràs tu, Montse, si saps cuinar? Jo, el bàsic. Què és el bàsic? La tortilla. Ah, una truita. Molt bé. Però una truita al forn no sé com ho faràs. Bueno, mira, tot és bàsic, eh? Jo què sé. Ja, ja.
No, jo no soc gaire bona cuinera. Clar, què passaria si posessis un ou a dins del forn? Ja descobrirem un altre dia si de cas. Ja li mereixo un pollito. Sí, una pollita. Una pollita. Escolta Montse, abans que ens tanquin la ràdio i el programa, què és el que hi ha al Casal de Joves per aquesta setmana? No, no, ho dic per mi. Què és el que hi ha al Casal de Joves aquesta setmana? Què tenim al Casal de Joves? A part del funcionament normal, aquest divendres tenim cinema.
Llavors fan una pel·lícula xulíssima, a mi m'agrada moltíssim, que és Intocables. De què va? Intocables és una pel·lícula francesa, i va d'una distòcata que s'atrapleja, amb una cadira de rodes, no es pot moure, del coi cap a baix, i un noi de la Ràdio de París, amb una família bastant desestructurada, d'un altre ambient, fa de cuidador.
i la seva relació està basada en un fet real i la seva relació és molt curiosa i com s'ajuden mutuament. És molt divertida, molt ingeniosa i és molt maca, molt maca. Home, doncs és una bona manera de veure el Casal de Joves si no l'heu vist, i ho dic de veritat, eh, perquè a més... I en versió original en francès. Clar, i poseu la pantalla grossa a la sala de baix, l'autopia, amb seients que estan molt bé. Sí, sí, sí. No, no, no, és veritat, no? No, no, les butaques són... sí.
A veure, no són espectacularment còmodes, però els sap més. Perdona, si no t'agrada la pel·lícula, en més d'un cas ja ha passat que la gent es queda allà dormint. Jo, sí. A tu t'ha passat, no Montse? A mi alguna vegada sí que he fet alguna mica de vacaina. Clar, normal. Per cert, mira, com és això de les redes socials? Perquè l'Heli Capdevila que avui ens està escoltant i que a més a més també comenta coses a través del xat de radiodesvern.com ens ha posat un enllaç d'una recepta de truita de patates al forn.
Diu, aquesta recepta diu que... A veure què diu. Clar que sí. Diu, últimament m'he acostumat a fer les truites de patates al forn. Bé, el toc final de coallar l'ou, ja que el trobo que no s'embruta tant, i el coures en un motlla queda amb una forma perfecta.
Hi ha moltíssimes maneres de fer una truita de patates, així que us diré com l'he fet jo, però que la podeu fer amb les variacions que vulgueu. I explica una mica tot plegat, tallarem les patates amb dos petits, bla, bla, bla. I, a més, acompanya fotografies d'un blog fantàstic, que és el de receptes.cat, que recomanem des d'aquí, i també agraïm a ell que ens l'hagi penjat al xat de ràdio d'Esvern.com, que, de fet, si voleu anar-hi directament,
només cal que aneu a radioser.com, entreu al xat i veureu el link que acaba de penjar l'Eli Capdevila. Veus que bé Montse? Molt bé, molt bé. Mira, és una ràdio molt viva aquesta. Sí, molt, molt viva. Genial, és genial. Està més viva que EKTFM. Però el que passa que l'Eli ens agrada molt perquè ens va escoltant i fa com que és de productora virtual, saps? Això que va apuntant coses que anem comentant i tot plegat, cosa que també animem a fer tothom que ens estigui escoltant.
Si vols fer-ho de forma directa a través del xat de ràdio d'Esver. Montse, a part del Casal de Joves que hi ha aquest divendres, aquesta pel·lícula que hem comentat, hi ha algunes altres activitats de cara als propers dies? Mira, de cap de setmana, bueno, ara s'apropa a l'època ja del Casal de Nadal, estan obertes les inscripcions, a partir de... bueno, es van obrir a partir d'ahir. Tots els nanos que voldríem saber què fem aquí els dies de Nadal, quan no tenen classe i per no estar borrit de casa tots els dies, que vinguin.
perquè realment l'oferta és bastant àmplia i estan obertes les inscripcions. I continuaran les tallers, acabarà aquesta setmana que ve i començarem amb Nadal, vull dir que tot anirà una mica enganxat. Doncs mira, ja que ho tenim aquí, què és el que hi haurà de cara a Nadal al Casal de Joves?
Mira, de tallers, n'hi ha també un taller de cuina, però bueno, és de cupcakes, d'aquestes madeleines, que són una espècie de madeleines, però la massa és de pastís i van molt guarnides. Veig que us esteu aficionant molt a la cuina al Casal, eh?
Mira, és que ho vam provar i ens ha sortit bé. I ja tenim aquí un grupet de nanos que els hauries de veure que bé que els queda el menjar que cuinen. Sí, ho sabem, ho sabem. Estan els pares, després els hi fan a casa. Ens ho ha dit el Sergi fa un moment. Guai, són petits cuiners que veus a saber el dia de demà. I a part dels cupcakes, cupcakes, cupcakes aquests. Cup, cup, cup, que estan al Parlament. I t'explico, són sessions, perquè com que són pocs dies, fem sessions molt puntuals.
de dues horetes. Hi ha una sessió de clown, una d'estètica, però de maquillatge, de maquillatge de festa. Una sessió de manualitats, de fer polseres i trenes, amb la idea de fer-se regals de Nadal, polseres, per si vols regalar. Hi ha també una sessió de cinema més jove, dirigida a un públic més ampli, que és la pel·lícula Break.
Hi ha una sortida laser tag a Barcelona, que és com el pinball però és una pilota, com un laser. Sí, hi ha un comentari que jo era molt fan del cruiser. Jo no sóc gens fan de re. Ah no? Però bueno. De re, de re, o sigui de re. Que sosa. Però bueno, que està guai. És el que és molt divertit eh. A partir de que... Sí, no, no, jo... Jo no m'ho he provat. Doncs vés-hi, vés-hi, tonta eh. No, sí, ni idea eh. Clar. Ni idea, ni idea. Que a partir de quins dies són,
A partir, bueno, comencem el 27, que és quan tornem de Nadal, Sant Esteve i tot això.
i dura fins al dia 4. Per cert, t'estan trucant, pot ser o no? Sí, fa estona. Ho podem fer per T-Line? No es pot fer això, no? No. Tu agafes la trucada i t'escoltem, i la persona no sap que surt per la ràdio. No es pot fer. És un somni que tinc a vegades, com a locutor. T'estan trucant, agafa'l i jo escoltar com un bueyer de ràdio. I després intervents, clar.
Bueno, perdona, a mi m'ha passat, em va passar una vegada aquesta cosa. Perdona, és que ara estic aquí pensant que a mi una vegada em va passar que jo veia com una noia que m'agradava.
Fa molts anys per això. Jo era molt petit, molt petit. I llavors me'n recordo que la vaig trucar i estàvem parlant com una hora per telèfon. Clar, això abans es feia molt a l'Ella, no es fa, perquè la tenies whatsapps. Però abans estàs una hora allà parlant per telèfon, pel fixe, pel fixe eh. I de cop i volta veig que truquen i ella em diu no, diu espera-te aquí, diu no pensis, diu que així escoltaràs la trucada. I jo hòstia, que fuerte. I sí, sí, la tia va estar parlant perquè tenia com un sistema d'aquests de...
de telefònica, de partiline o alguna cosa d'aquestes, de multiservicios, i jo vaig estar escoltant la conversa sense que ell ho sabés. I em vaig sentir una mica això com voyer, no? Un voyer, sí, sí. I era una mica el trucava, però no sé què... I també una mica arriscat, perquè es veu a saber qui et truca, no? Clar, ve de saber. Per això no vols que t'escoltem a tu, no, Montse?
Ara, ara, ara, ara. Clar, pensa que ho escoltaria tot sent just i part de l'estranger també. Ara que no ens escolta ningú. Clar, quina millor manera que colar una entrevista, una trucada per la ràdio. En fi, alguna coseta més que vulguis destacar de cara als propers dies? Hi ha revetlla ja de cotillón? Bueno, al Casal la veritat és que es fa el 31
Hi ha un grup que fa una colla de gent que fa 5 o 6 anys que ho agafen i fan la nit de cap d'any. Qui són? Una festa privada per ells. Qui són? Són la gent que molts d'ells que estan al drac de Sant Just, a la colla del drac. És veritat, és veritat. Reserven el casal, no?
Reseren a la sala gran del Casal i fan aquí la seva festa i fantàstic. Molt bé. I també tenim altres celebracions perquè també ve el Cuts de Natació a fer la seva festa final de Nadal. Ah, sí? Aquest divendres. Que pujareu una piscina inflable? No, no, no, no. No, allà a la gespa que teniu a fora una piscina inflable i feu com uns xapos. Uns largos, no? Exacte. Que era una demo. Sí, sí. I també tenim el sopar de les famílies d'esplai el proper dissabte.
Ah, molt bé. Clar, és que de fet això també està dir-ho de tant en tant. Sí, molt. Perquè són coses que són privades. Bé, privades. Són per grupets de gent tancats o són obertes, però realment mola tenir la gent aquí al casal fent celebracions. Perquè si algú vol utilitzar el casal de joves i el vol reservar, què ha de fer? Ha de venir a parlar amb nosaltres. Bàsicament per mirar la data, perquè clar, entre la programació i les reserves que hi ha a vegades és complicat. I que s'ha de pagar?
Sí, es lloga a la sala. Es lloga a la sala eh? Sí, sí, sí. I els preus són públics no? Sí, els preus són públics. A no ser que siguis entitat i que tinguis... hi ha les entitats que tenen gratuïtats. Entitats les sent justes. Una pregunta, quant val llogar a la sala? La sala de dalt val 39 euros l'hora. 39 euros? Sí. Però si està tirat de preu això. Bueno mira, doncs fes-ho pagant de bo no?
Diu lloc a la tu no? La hora eh, la hora. La hora sí, però si has d'organitzar un event d'una hora no? Sí, sí. Per d'allà. Potser no eh, potser em pensava que seria més i la de la grossa... I la de baix del 44. La de l'autopia? Sí. Potser és enorme que diu aquest. Sí. Ara està bé, no? Segona vegada tinc alguna comunió o alguna cosa.
Mira, doncs sí. Jo ho faig a algú, no sé, un acte. A casa, no? O si em caso... Amb la noia que trucava. Amb la noia que trucava. Sí, no, allò va acabar. No, no, al final, home, quan va acabar jo vaig estar escoltant endavant tota la trucada i li vaig dir al final, escolta, dic que és això, vés a saber si ho has fet amb mi. Li vaig penjar i vam acabar. T'ho has acusat, eh, de veritat. Clar, clar, molt malament, molt malament. Ara jo vaig estar escoltant allà tota estona de què passava. Bueno, en fi, on ser? Alguna cosa més?
Doncs no, ja està. Ja està, ho has fet molt bé. No podem parlar Montse. Moltes gràcies. Sí, perquè és que com que sabem que et fa vergonya fer-ho. Posa fins i tot vermella, no em veus eh. Ja, però si et parles. Em poso vermella. Que va, si ho fas molt bé. A més la directora del Casal, per contracte, com a mínim una vegada al trimestre ho has de fer això Montse. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Adéu, adéu.
I tell you, there's only one song worth singing They may try and sell you, cause it hangs them up To see someone like you But you've gotta make your own kind of music, sing it
Mama Cass Elliot! Make your own kind of music!
No.
I d'aquí uns moments a la Penya del Morro, el cara a cara amb el Joan Sirivella i el Dani Martínez, que com cada setmana faran un debat relacionat amb Sant Just. Aquesta setmana, el primer d'un parell de debats que vindran, perquè ja estem a festes de Nadal, sobre la festivitat nadalenca i tot plegat. D'aquí uns moments a la Penya del Morro.
Make your own kind of music Sing your own special song Make your own kind of music Even if nobody else sings along You gotta make your own kind of music
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver.
I continuem a la penya del morro, com cada dimarts tenim amb nosaltres el Dani. Què tal? Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Com estem? Molt bé, bona tarda. Com ha anat el pont? Que ha d'anar bé? Bé, bé, bé, bé. Una mica malament per empar, però bé. Per què? Què va passar? He tingut problemes amb els parents, però bé. Però què vols dir, problemes amb els parents? Se m'ha mort un tiet. Ai, mira, sé que em sap greu.
Em sap greu. No passa res. No, no, escolta. Ho sentim de veritat. Un tiet avi se m'ha mort. En fi. Però a part de tot bé. Sí, per cert que sempre vens amb el Joan per fer els caracares que fem aquí a la Penya del Morro. Ja sabeu que feu segon d'ESO però avui veig que no vens amb el Joan, no? No, perquè el Joan per problemes d'exàmens, perquè com et vaig dir fa unes setmanes estem entrant ja a la segona evaluació i ara hi ha
Aquesta setmana és la primera evaluació. Els professors posen molts exàmens i avui el Joan no ha tingut els exàmens, però demà sí. Esperem que li vagi bé. Has portat un substitut. El substitut es diu Alberto Mendia. Hola, bona tarda.
Benvingut al programa, què tal? Com estàs? Molt bé. Molt bé, no? Escolta, i avui el debat de què els farem, Dani? Doncs us portem durant 3 setmanes uns especials, debat, la penya del Christmas. La penya del Christmas? Sí. I què és això de la penya del Christmas? Doncs això tracta d'uns programes especials nadalencs que farem debats de les festes nadalenques de Sant Just.
Avui parlem dels reis, la setmana que ve parlarem del tió, i l'altre poder parlem de menjars especials del Nadal, però tot, tot, tot, redimbicat amb Sant Just, que tinguin alguna cosa a veure amb Sant Just. Ah, molt bé, molt bé, em sembla molt bé. Has portat una música a més per ambientar una mica la secció? Sí, home. Aquest tema d'aquí, és aquest tema? Shake Up Christmas, que és d'una noia de Coca-Cola. Que l'artista es diu Train.
There's a story that I was told
Alberto, tu fas segon d'ESO també, no? Sí, jo faig segon d'ESO. I no a la mateixa classe o no? Sí, vaig a la classe del Dani. Que per cert, la setmana passada TV3 va venir a l'institut. Sí, no, però va venir a segon D. Ah, segon D, que no és la mateixa. És la classe... Avui ha vingut a quart d'ESO. Ah, sí? Sí. Que ara no paren d'anar a TV3 a tot arreu, no? No, han anat avui a quart d'ESO, han anat a explicar el marató de TV3. Ah, el marató de TV3. Han vingut uns metges a explicar i tal. Molt bé, molt bé. Bé, i el debat avui de què serà?
Doncs el cara a cara avui tractarà del següent. Jo defensaré el pare Noel i el Dani als Reis Mags, Sant Justencs. Ah, o sigui que tu Alberto prefereixes el pare Noel que els Reis Mags. Sí. I per què prefereixes tu el pare Noel? Pues, perquè és abans, i al regal et pots disfrutar d'una manera més aprofitada. És veritat. I a part de que jo crec que sempre, no sé per què,
Les coses americanes tenen més èxit que les coses tradicionals nostres. Però tu no has de defensar els Reis Mags? Sí. Home, doncs... És el que crec jo que també és de curiositat que dic raro, no? Perquè això i no això. Bueno, doncs escolteu, voleu començar ja el debat o no? Sí, esclar. Doncs vinga va, endavant, som-hi. Bueno, deixem-nos de xerrar meca allà i comencem aquest debat, perquè si no, no acabarem mai. Bueno, doncs avui començo jo. Parlaré dels Reis Mags de Sant Just des Bern,
I què he de dir als Reis Mags? Doncs que és una festa tradicional, a part d'aquí de Sant Just també se celebra molt aquí a Catalunya, no?
que venen als Reis Max, però de moltes maneres, poden venir amb vaixell, un any va venir amb trenvia. És veritat. I també porten regals aquí, he tingut entès que també porten regals aquí a Ràdio de l'Esver. Sí, hi ha un programa especial que fem una carta al 5 de la tarda i els anys que s'han portat bé i truquen a la ràdio, quan els Reis passen per aquí, si s'han portat bé, al 7 de gener poden recollir el seu regal també. Sí. Llavors, esclar,
fan moltes coses de... de Nadal. Porten els... la cabalgada. La cabalgada, no? La cabalgada dels Reis Mags. I tu per això penses que és millor, no? No, i a part també perquè jo faig coses als Reis. Jo vaig... des de l'any passat soc de, més o menys, de la comissió de globus. Saps els globus d'aquells Delhi? Sí.
que venen a la plaça Verdeguer. Sí, Verdeguer, que després els venen per 3 euros o algo així. Més o menys, venen diversos preus. Jo llavors també ho venc, desfaig els cordills, que també és una feina molt dura, perquè amb l'aventolera que ens va donar l'any passat es van enredar tots els fils. També ajudem una mica, perquè tots els nens estiguin contents, hem de fer els reis mags.
I això costa una mica de diners perquè has de pagar si fan algun espectacle o algo. I costa diners i s'ha de recuperar amb això. Escolta, perdona, és que vaig veure que l'Albert està molt callat. T'ha convençut ja del tot o no? Bueno, jo tinc una pregunta Dani. Per què creus que has de donar llet i galetes? Per què creus? De què? Ah, els camells. Per què crec? Per què s'han d'alimentar?
Estan cansats de tota la nit. De tot el viatge, del desert. Ah, que es veu que ara el pare de Roma diu que els reis venen d'Andalucía de Sevilla. Ah, sí? Sí. Ara es veu que no venen d'Orient, venen d'Andalucía de Sevilla. I es veu que aquest any el Passebre, sisplau que ningú fiqui el boi i la mula. Que es tracta que aquest any es veu que no hi boi ni mula segons el papa de Roma. Mira quina cosa més rara, de debò. Sempre ha hagut boi i mula
I una cosa molt estranya dels pessebres que jo també faig. Fiquem farina o neu als pessebres. Quan allà el pessebre de Nadal era desert. Com vols que nevi el pessebre? Això és una cosa curiosa que jo aquest any he ficat neu quan farina. Però paro a pensar i dic
Si allà és desert. A Jerusalem i tot plegat no anava en principi. Són com les casetes del Pirineu. És curiós. Alberto, i tu per què creus que és millor el Pare Noel que els altres? Jo crec que a mi m'agraden molt les festes americanes.
perquè les veig més divertides que les d'aquí. Sí, o sigui tu creus que els americans s'ho passen millor que nosaltres, no? Sí, més o menys. Són més molones o algo. Sí. I perquè és abans, i bueno, com he dit abans, es pot aprofitar més. Clar. Sabeu per què és de color vermell el pare Noel? Això sou que ho sabeu, no? Perquè és una història d'aquestes que corre. No, no sé, però també m'agrada perquè hi ha una història
que entra per la Ximeneia. Que en alguna pel·lícula com la dels gremblings... Una cosa que sé em fa il·lusió explicar-la. És interessant. No, perquè el pare Noel era de color verd originàriament. El que passa que l'aula fa la coca cola...
als anys 1930, aproximadament, i el va posar de color vermell. Que curiós. I gràcies al que la Col·lec Col·lec va posar el pare Noel de color vermell, va passar ja la posteritat com el coneixem avui en dia, que és de color vermell i tot plegat. Però al començament de tot, al començament del 1900, el pare Noel era de color verd. Això és molt curiós. Jo sí que he vist alguns pare Noels en verd, no? Jo no ho sabia, però sí, he vist algunes disfresses de color verd i tal.
Jo ara li volia fer una pregunta a l'Albert, que era per què m'ha preguntat allò del menjar dels camells. Doncs no sé, perquè no ho sabia i al millor tu ho sabies. Home, però per què exactament ha de ser llet i galetes? Potser cada família posa el que té, no? Jo els camells els hi fico aigua i pastanagues a vegades. Mistela també, no? Una mica aigua també. O un bocata de nocilla si tens.
Aquí a Sant Just quan arriben els reis porten paisal. Paisal pels camells em sembla. Si jo soc un camell em posen paisal és que me'n vaig a Sant Feliu.
o una mica paisal, però no podríem posar una mortadela catalana, una mortadela d'olives o un tros de pernil salat. Tu ets molt exquisit Dani, tu ets molt exquisit. És que a mi m'agrada molt la cuina i jo faria un bon plat, un ratatouille d'aquells o el que sigui, o menjar aquells... Molta pata! En fi, nois, alguna cosa més sobre el tema o ho deixem aquí? Home, jo crec que l'Alberto en aquests moments té
Tinc més avantatge allò perquè l'Alberto diu menys coses. A veure si l'Alberto pot arreglar una mica la situació. Et deixo una oportunitat. Per què no t'agraden els Reis? Home, sí que m'agraden. Ah, esclar. També és fotut dir que no t'agraden perquè els Reis ho veuen tot. I llavors potser... Els castiguen. Sí que m'agraden perquè venen en carrosses.
Home, això és veritat, et tenen més estil que el pare Noel, no? Que anem amb uns rents, com a mínim, allà venen amb tot tapatja... Sí, perquè venen que sembla que sigui veritat, i llavors ens quedem més elegant. Que vinguin pels pobles. El pare Noel no. El pare Noel et despertes i veus allà els regals, però... És més original, no? El pare Noel, diguéssim. Tu no veus el...
el pare Noel, ni res. Tu només veus els regals. En comptes del rei sí que els veus. És veritat, sí que els veus perquè hi ha les cavalcades, aquí Sant Just, que arriben, l'alcalde del zona, la clau màgica, cobre totes les portes de la ciutat i tot plegat. Però això és més pels nens petits. El papa Noel sí que el pots veure.
El papa Noel el veus des de principis de desembre, més o menys, a tots els cortinglers, està allà amb la campanita clac-clang, clac-clang, clac-clang, i regala carmelos. Aquest pare Noel em sembla que molt de veritat no és. No, a vegades té la barba tan baixada que se li veu la barba de veritat. És molt lleig.
Jo crec que avui ja hem de deixar... Sí, sí, no, no, deixem aquí perquè no tenim més temps. Dani, Alberto, moltíssimes gràcies per venir. Tu has passat bé, Alberto, perquè és la primera vegada que venies a la ràdio. Estàs bé, no? Sí. Has estat convidat com vulguis, ja ho saps. Dani, fins la setmana que ve, que vagi bé. Tornem a recordar que està el banc d'aliments de l'Institut Sant Just obert fins al dia 17. Sisplau, porteu coses. A cada classe hi ha la llista.
També recordem que aquí al Caprabo venen unes polseres solidàries per un euro, que són molt maques i també una mica de diners als pobres, i així fas una mica més de solidaritat. Jo crec que l'Albert avui ho ha fet molt bé i ja ha tingut sustitut per quan no pugui venir el Joan. Molt bé, doncs que vagi bé. Bona tarda a tots. Visca Sant Just i visca els Reis Max.
La penya del mor. Cada tarda de 5 a 7. A ràdio d'esverra. Mira que fer-ho a l'hora de la migdiada.
Un clàssic que escoltem a les 6 i 41 de la tarda en directe a la penya del morro Bob Marley. Jo vaig matar el xèrif.
Bé, d'aquí uns moments, és que jo estic agafant la veu i em perdonareu, d'aquí uns moments entrevistem l'Isabel Castillo, que és una de les components del concert de Juss Gospel, que es farà aquest dissabte a la nit. Un concert solidari de Nadal que es farà a la parròquia. En fi, d'aquí uns moments parlem amb ella perquè ens expliqui com anirà tot plegat. Parlem amb una cantant de Gospel.
They killed them before they grew. And so, and so, made it in the news. I shot the sheriff. But I swear it was in self-defense. Where was the deputy? I say I shot the sheriff. But I swear it was in self-defense.
I saw Sheriff Don Brown aiming to shoot me down. So I shot, I shot, I shot him down. And I said, if I am guilty I will pay.
I didn't shoot no deputy. I didn't shoot no deputy. I shot the sheriff. But I didn't shoot no deputy. Three sexes are the better of women. And what is to be must be. Every day the buckets are for our well.
I'm in the bottom of the dropout.
No t'hi puc. Ra-di-ho-t'has fet 98.1 Ra-di-ho-t'has fet 98.1 Joy to the world Hallelujah, hallelujah Joy to the world Hallelujah, hallelujah
Joy to the world
Com ens agrada el gospel a la Penya del Morro i a més a més en aquests dies fa molt de Nadal el gospel, és veritat. Per cert, aquest dissabte la coral Just Gospel oferirà un concert solidari de Nadal a la parròquia del Sant Just i Pastor, aquí a l'església de Sant Just, i els diners que es recaptin aniran en benefici al banc d'aliments. El recital començarà a les 9 del vespre. Per parlar una mica de tot plegat tenim el telèfon a la Isabel Castillo, que és membre de Just Gospel. Isabel, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda, què tal, com estem? Ai, mira, molt contents i molt il·lusionats. De fet, vosaltres ja aneu fent concerts durant l'any, per Sant Júri a tot arreu. Quants concerts feu, aproximadament? No en fem gaire, perquè saps que fa tot just uns mesos que hem començat i encara no tenim un reporterí massa preparat. Però mira, en vam fer ara per les festes de la tardor,
Aquest divendres també actuarem al Parador, amb la Fira de Nadal, i el dissabte al Concert Estrella de Nadal a l'Església de Sant Justi Pastó. Quins temes i quin repertori teniu preparat per aquest dissabte? Mira, tenim unes cançons molt maques i que tots coneixeu. Per exemple, una que és molt maca és It's Niolò, que té molta, molta força. Després una altra de molt maca és Nobody Knows, The trouble of my heart, the trouble I have seen. Són cançons molt sentides.
Aquesta, per exemple, vol dir, en anglès, ningú no coneix tota la pena que porto a dintre. Ja saps que el gospel és una música que tot i ser d'Itàlia alegre, doncs ho prové dels esclaus, que és gent que patia molt. Els esclaus negres, no? Venien d'allà quan estaven a l'Avama, al sud dels Estats Units, a les zones més rurals, i mentre estaven allà al camp, cantaven aquestes cançons, no?
Mira, sí. No, és que no, no, eh, perquè jo havia escoltat alguna cosa als camps de cotó i tal. Sí, mira, això són els esclavs que van venir l'època de les esclavistes i es van instal·lar pel sud de les Units. Sí, d'Àfrica. Venien d'Àfrica i els van vendre en els camps de cotó. Aleshores, no podien fer res més que treballar. Però una de les coses que els deixaven fer era anar a Església per allò que volien salvar les ànimes dels negres. Aleshores, ells van aprendre
les cançons dels blancs, que eren cançons cristianes, protestants, i es van anar adaptant al que es coneixeran que eren els càntics africans. I aleshores van transmetre la seva vitalitat, el seu ritme, i és el que es va convertir en el gospel. Aleshores, ells van començar cantant gospel al dia de pregària, que era l'únic que els deixaven fer, a part de treballar. Però a més a més,
com que l'objectiu de tota esclaura fugir, especialment fugir pel nord, era on l'esclavisme estava bolit, aleshores el que feien en els primers càntics del gòstre, el gòstre més antic, és posar com senyals o com avisos de com fugir. Per exemple, un dia que anaven a missa
Wade in the water, que és una cançó molt coneguda. Wade in the water vol dir a través de per on hi ha el gual, el gual de l'aigua, no? Del riu. No Smoke in the water? Wade, Wade in the water. Smoke in the water és l'altre que és la del rolling. No, no. No confonem. No, no, no, clar. Tot i que ja saps que tota la cançó moderna té les seves arrels en el gospel. Ah, sí? Sí, el funky.
i molts dels cantants negres més coneguts, van començar a cantar en gospel a les seves esglésies de petitons. És veritat, és veritat. Després, per exemple, el Wading the water. Vol dir, quan arribis al riu, atreves-lo i camina per dins del riu, que així els gossos no et poden seguir. Ah. Per exemple. Clar, clar. No, no, eren, ja, les cançons ja t'explicaven tàctiques per fugir, no? dels amos. Exacte. I de... Es passaven missatges. Que és l'únic que podien fer. És l'únic que podien fer.
Aquest any per a tothom que cantarem són cançons potser una mica més religioses. Mira, aquesta que has comentat, Nou Bari Nous, és aquesta? Aquesta és una que segurament molts coneixem de cantar-la en català a l'església, tot i que s'ha de dir que es pot cantar gospel encara que no siguis molt creient, perquè el gospel és una cosa de sentiment.
El just gospel, teniu integrants del cor que no són creients? Perdona? El just gospel teniu gent que no és practicant, no és creient o digue-l'hi com vulguis? No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No ho preguntem. No
No cal ser religiós per anar a cantar amb una coral de gòscar ni molt menys. Aleshores, nosaltres, quan ve el vol, l'únic que volem és que tinguem moltes ganes de cantar i que afini una mica. No necessitem que es manifesti de cap manera ni biologia ni res. Escolta, i si una persona canta fatal, com és el meu cas, com li dieu que no pot entrar?
No, no li diem que no pot entrar. No, això no es diu mai, perquè tu no saps que cantes fatal fins que no se't fa una prova. I de cantar tothom... Però és que a mi sempre m'ho diuen que canto molt malament. Bé, doncs el que volem és venir amb nosaltres un dia a l'assaj i veure si t'agrada. On assageu? Els dijous a l'escola Montserrat d'aquí de Sant Just, l'escola nova, no la vella, la que està a les basses.
I assajem de tres quarts de vuit a tres quarts de deu. Totes dijous. Dues horetes d'assaig, no? M'ana? Dos hores d'assaig, dic. Sí, però és que ja, abans d'assejar has d'escalfar la veu. Això és fonamental. Si no fem una descalfamenta de la veu, la veu d'una banda no surt tan bé i d'altra banda te la pots espatllar. Home, ara no riguis, però jo sé algun exercici de veu i n'hi ha un que és com una mena de sirena.
Aquest el feu també o no? I tant, i tant. I després aneu a una que és molt divertida que és estirar la llengua fora. Estirar la llengua fora? Sí. Però com ho fa? Així? És que clar, això s'ha de veure. Clar. Saps què passa? Que tenim un director que en sap l'hòstia. Bé, nosaltres, Josep Beuter, que és músic, compositor, professor de cant, i aleshores ella, a part dels meus cançons, ens ensenya a cantar.
que això és molt important. Aleshores, tu penses que no s'haurà d'entrar. Entrar és qüestió fina. Si tu tens un mínim d'oïda, pots sentir un so, el podràs repetir, costarà més o menys, però ho acabaràs aprenent. Aleshores, si no discrimines els sons per algun motiu perquè no tots ho sentim tot, doncs aleshores és més difícil. Per exemple, quanta gent sou al grup del Just Gospel? Ara som unes 12 persones.
amb ganes de créixer, perquè l'animer ha de ser amb molta gent. Tu no sé si has estat, que m'imagino que sí, als grans concerts de les grans corals que arriben de Nordamèrica, aquí a vegades a Barcelona, no sé si has estat alguna vegada en algun concert d'aquests. Quanta gent hi ha en un coral de gospel d'aquest tamaig?
Bueno, no t'ho sabria dir. No t'ho sabria dir. Perquè jo aquí, a una coral molt gran, jo vaig veure una, no fa massa, que potser en unes 30 pastes. Home, déu-n'hi-do. El que passa és que els americans tenen... són 30 veus com 30 cases. Ja. Que això és la diferència que ens marca.
És que tenen una altra manera... És que es venen directament de les arrels dels avis i els besavis, no? I perquè de petits ho fan. De petits ja van a cantar amb els pares. Jo un cop vaig tenir oportunitat d'anar a Nova York amb una majoria que et diuen, vols anar a veure una missa gospe l'estupendo? I vaig anar, en lloc d'anar a la típica que va a tothom, vaig anar amb una petiteta de Harlem. A Harlem?
Sí, a cada cantonada hi ha una església... Sí, però et diu que depèn de com no pots anar perquè és perillós o ja no? No, home, no. Bueno, no ho sé, ja... Jo vaig anar un diumenge i vaig anar amb prudència. Jo penso que amb respecte i prudència es pot anar tot arreu. O sigui veritat, o sigui veritat. Vam anar un diumenge, vam estar mirant i vam veure una que hi entrava gent, vam treure el cap i ens van convidar a entrar a dintre. Era una església modesta, perquè allà a Cadac Natural n'hi ha una. Aleshores, abans de l'ofici, que dura tres hores,
Hi havia gent resant. Tu els havies de veure. És que resaven amb un sentiment, però una cosa increïble. I llavors, bueno, quan va venir el pastor, el pastor canta de meravella, i tothom cantava molt bé. Però tothom, els menys petits, des de petits... Clar, és aquesta gent, l'ouida l'educen. És com parlar un idioma, un idioma, si no aprens de petit. Després et costa molt agafar l'accent. Fa enveja, eh? Fa enveja una mica, no?
Home, ells tenen la vida educada des que neixen. I clar, a la que tens la vida educada és molt fàcil practicar amb la veu. Doncs Isabel ha quedat clar. Moltíssimes gràcies. Per cert, una pregunta. El clàssic o Happy Day el cantareu per casualitat? Mira, aquest cop no. Perquè els concerts s'han d'anar canviant. Perquè si sempre canten amb el mateix repartal, la gent s'avorreix. És veritat. Aleshores tenim unes cançons molt maques
però no es fa el happy day. Bé, doncs ja ho sabeu. Aquest dissabte la coral Juss Gòsper que oferirà aquest concert solidari de Nadal a la parròquia del Sant Juss i Pastor i a part ens comentaves també que divendres a la tarda al Parador també tocareu i cantareu. Els diners que recaptin aniran en benefici del banc d'aliments al concert de dissabte i el recital començarà el dissabte a les 9 del vespre a l'església de Sant Juss i Pastor. Quant val l'entrada? L'entrada sempre és la veritat perquè
Cada escó ha de donar el que bonament pugui, com que és per una bona causa, qui pugui donar dos euros que doni dos, qui pugui donar un que doni un, qui pugui donar 50 que doni 50, que algun cop ens ha passat, i qui no pugui donar res que vingui i que disfruti, que només faltaria que...
que no pugui entrar perquè hi ha un tros d'entrada. Doncs aquest dissabte a les 9 del vespre, home, tots cap a la parròquia, tots cap a l'església a escoltar el Just Gospel amb aquest concert solidari de Nadal. Isabel, no tenim més temps, ens ha agradat molt parlar amb vosaltres, a veure quan veniu un dia a la Pella del Morro a cantar en directe.
Ostres, ens agradaríeu molt, això ho hem de preparar eh. Sí, ho hem de preparar bé, perquè ja sé que sou molts i moltes i organitzar agendes i quadrar és difícil, però ho hem d'intentar. Isabel, i veniu un dia aquí i canteu en directe el locotòriu que farà patxoca amb totes vosaltres cantant gospel. Isabel, que vagi molt bé, moltíssimes gràcies, una abraçada molt forta, bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres, adiós.
I ara, tot seguit a la penya del morro, les notícies de Sant Just. Sí, sí senyor, les notícies. En Carme Verdoi. Llegint.
diferents versos de la Bíblia de Sant Just, que és una mica els informatius de Ràdio Despert també, no ens enganyem. En fi, tornem demà, a partir de les 5 de la tarda. Moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui. Eli, gràcies per escoltar-nos.
i anar comentant les coses al xat de radiodesvern.com. La Carme, a l'actualitat Sant Justenca, la Montse Martín, directora del Casal de Joves, a la connexió Sant Manel, que fem amb aquesta institució i equipament mític de Sant Just Desvern, el Dani i la Wil Alberto al cara a cara, Joan Dauzà, que ha vingut amb la seva guitarra i ens ha cantat en directe, i tota la gent que ens escolteu com cada tarda. Que us ha parlat Jordi Domènech, que vagi bé, bona tarda.
Oh, happy new day. Oh, happy new day. Happy new day. Happy new day. Happy new day. Happy new day. Happy new day. Happy new day. Happy new day. Happy new day. Happy new day.
Bona tarda, són les 7 de la vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dimarts 11 de desembre. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Els cursos d'arts plàstiques municipals començaran finalment el 7 de gener. Els gestionarà l'empresa Gaudín Crean Art, formada pel professorat que impartia els cursos a Can Genestà des de fa més de 20 anys. La setmana que ve es farà una sessió de presentació amb els alumnes. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Aquest vespre s'inaugura una exposició al cim de Can Genestà sobre la nevada de l'any 1962 a Sant Just. Aquest any fa 50 anys d'aquest esdeveniment que va cobrir el municipi de Blanc i el centre d'estudis, l'Arxiu Municipal. Ho rememoren amb aquesta mostra. Joan Margarit presenta el seu darrer poemari Dijous a Sant Just. Esperta el Senyal va sortir publicat ara fa un mes al Poeta Premi Nacional de Poesia
farà un recital poètica a la biblioteca que porta el seu nom per acostar els seus nous poemes al públic s'enjusten. Recullida d'aliments a Sant Just aquest diumenge al matí, l'han organitzat els veïns de la plana Pedrosa Vell Solets, al menjar s'haurà de portar a la plaça Montfalcone i es farà arribar al banc d'aliments del municipi.