logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El Cirque du Soleil té un nou propietari. L'empresa ha estat venuda a un consorci liderat per inversors americans i xinesos, Pep Vila. L'empresa canadenca, fundada fa tres anys, ha estat venuda a la societat TPG, on la majoria d'inversors són americans, però també n'hi ha de xinesos que buscarien l'expansió.
...en aquest país, segons ha indicat el grup en un comunicat. Aquesta societat tindria una participació del 60% dins l'empresa, mentre que Gaila Liberté, el fundador del circ, conservaria un 10% del capital social. La venda del circ i soleil s'hauria fet per uns 1.500 milions de dòlars.
Esports, Audal Serra. El Barça recupera Andrés Iniesta per jugar demà al Camp Nou la tornada dels quarts de final de la Champions davant el París Sant Germen. El Manxec ha rebut aquest matí l'alta mèdica. Mentrestant, Luis Enrique considera que caldrà que facin un altre gran partit i un altre gran ambient al Camp Nou per segellar el pas a les semifinals.
Pel que fa al PSG, l'equip francès ha arribat aquest migdia a Barcelona, sense Thiago Silva ni Mota. Tots dos lesionats, però amb Berrati i Ibrahimovic, que es van perdre l'anada per sanció. Pep Guardiola ha anunciat que continuarà una temporada més al Bayern de Munic i afegeix que la seva continuïtat no depèn de la possibilitat que els eliminin demà la Champions. I l'Espanyol ha presentat al·legacions per la targeta groga que Víctor Sánchez va veure divendres passat al camp del Llevant i que en un principi li impedirà jugar dissabte al derbi contra el Barça.
En marxa, d'altra banda, la primera jornada del Barcelona Open Bank Sabadell de Tenis. Instal·lacions del Tenis Barcelona, Sergi Andreu. Bona tarda, Marcel Granollers. És a un punt d'endur-se el partit amb el qual obre aquest torneig. Juga Marinko Matosjevic, ha guanyat el primer 7-6-2, ara domina 5-3 en el segon, amb 40-15 al seu favor, tot i que serveix l'Australià.
Molt bon partit de Mercè Granollers, molt sòlid, molt consistent. Ara s'acaba el partit, llarga la pilota de Matosevic, que ha comès moltíssimes errades, ha fet masses regals. Tot i això, Granollers ha estat molt bé. S'acaba el partit, Granollers passa a ronda, demà la haurem a segona ronda. Qui no ha tingut tantes hores és l'Albert Ramos, que ha perdut d'una manera clara 6-4 i 6-1 amb Pablo Andújar. Sergi Andreu, Catalunya, Ràdio Reial, Club Tennis Barcelona. Fins aquí les notícies.
Fins demà!
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Què tal? Com estem? Bona tarda. Benvinguts a la penya del morro, gent de Sant Just i gent de l'estranger. Avui programa 1614. Des d'ara fins a la seta de la tarda. Us parla Jordi Domènech i amb la Cristina Barques al Twitter i al Facebook del programa. Cristina, què tal? Com està? Bona tarda. També avui amb l'Andrea Bueno dels serveis informatius. Andrea, què tal? Com estem? Hola, bona tarda.
Dilluns, 20 d'abril del 2015, a punt a punt, eh?, de Sant Jordi. Per cert, que avui al programa parlarem amb el Raimond Molins, que és un dels actors que està a la Sala Atrium de Barcelona fent l'obra Coses nostres, la primera que ha dirigit i escrit també l'actor Ramon Madaula. Bé, a partir d'ara, autor i director. Avui a la secció de teatre en parlarem. També tindrem el Manel Ripoll a Història de Sant Just. Continuarem amb ell parlant d'aquest curs d'arqueologia del nostre municipi.
I a la segona hora, la tertúlia esportiva, amb el Rafa Cano, l'Oriol Pasqual i amb el Ripoll, que no sé si hi estarà o no. Escolta, Andrea, vols quedar-te a la tertúlia esportiva, tu? És que no podria portar res, no he vist res de futbol els últims dies. Però ets del Madrid, tu? Jo sí. Per tenir més representació. Però per no portar res? Bueno, ets del Madrid. El tenim tòpic. Tenim feina. Del dia d'avui. Sí, ja, ja. El tenim aquí.
amb la Cristina, el més comentat a Twitter. Atenció, perquè com diem... Sí, el més comentat a Twitter. Avui un dels temes ha sigut, com ja us deueu imaginar, el que ha passat avui a aquest institut de la Sagrera, el Joan Fuster.
ha sigut trending topic, agressor de la Ballesta, per exemple, perquè 16 anys després... I, per exemple, Columbine també ha sigut trending topic, avui, no? Perquè 16 anys després de la tragèdia de Columbine, però vaja, no es pot comparar, la comunitat educativa torna a commocionar-se aquesta vegada, però arran de l'atac d'un alumne de segon d'ESO de l'Institut, Joan Fuster, a la Sagrera, que ha mort un professor i ha ferit quatre persones més, no, Cristina?
Sí, l'alumne de 13 anys ha entrat més o menys una hora més tard a l'Institut de les Clases del Centre armat amb una bellista i un ganivet ferint a quatre persones, en aquest cas dos professors i dos alumnes, i matant a un altre professor. Alguns dels seus companys, però, asseguren que el jove anteriorment ja havia manifestat que disposava d'una llista on apareixien aquestes persones del centre qui volia fer mal. El suposat agressor, alumne de l'Institut de segon d'ESO,
es troba sota custòdia policial a l'Hospital Sant Joan de Déu, on se li ha realitzat una evaluació psiquiàtrica. Sí, com sigui, però el jove no pot ser imputat en ser menor de 14 anys i, per tant, la responsabilitat civil, en aquest cas, recau sobre els seus pares. Per cert, que a última hora hem escoltat el bolletí de 5 de Catalunya Ràdio, que deia que, justament, sembla ser que ha patit un brot psicòtic aquest matí, no? Sí.
Bé, en aquest cas, doncs, comentaven que podria tenir algun trastorn psíquid, no? També ara us comentava justament a aquesta última hora que podria haver estat un brot psicòtic. De totes maneres, queda pendent en aquest cas de l'interrogatori al menor i també als seus pares per conèixer una mica més les causes d'aquest incident. Què passarà amb el centre i amb aquest Institut de la Sagrera?
Doncs en aquest cas les classes no tornaran a la seva normalitat fins dimecres, que serà quan se celebri una cerimònia de reconeixement al professor que en aquest cas ha mort. Això sí, tots aquells alumnes que en principi vulguin podran apropar-se demà al centre a partir de les 10 i més o menys fins a les 12, on a les aules hi haurà experts del Centre d'Urgències i Emergències de Barcelona per atendre'ls.
Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, la Mireia Monfort diu tot el suport i el condol en un moment tan difícil a la comunitat educativa de l'IES Joan Fuster de Barcelona, als alumnes i a les famílies. Per cert, demà, a tots els instituts de Catalunya, a les 12 del migdia hi haurà un minut de silenci i, lògicament, el d'aquí Sant Just també. En fi, què diu més la gent a Twitter, Cristina? El Roberto Zamavirde diu, no sé si algú ho ha dit ja, però el professor mort a l'Institut de la Sagrera, substitut que acabava d'arribar al centre, és un heroi.
i el Pueblo Granado diu, ui, el nen de la Ballesta era català, segurament estava alienat pels moviments independentismes, en fi, gent que, com sempre, a Twitter la gent diu de tot i aprofita per dir la seva i relacionar coses. A mi m'ha sorprès, també, sincerament, que justament hagi sigut Columbine tenint tòpic avui, perquè, de fet, jo trobo que, a veure, que alguna cosa a veure, però hi ha una diferència enorme, no?, que Columbine i Estats Units els menors
tenen accés a les armes molt més fàcilment que no pas la gent que vivim aquí. I la prova és que aquest noi ha entrat en lloc d'una arma de foc amb una arma blanca. En fi, anem cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenos Aires, per estar ben informat de tot el que...
Passa per aquí, oh yeah! Bé, parlarem avui de la Trey Walker Girona 2015. Mira, feia estona que no en parlàvem. Sí, l'equip de les CEAS ha complicat, eh? Ha completat, perdó. Bueno, que ha sigut complicat, també, eh? Fer aquestes 25 hores entre Bolot i Sant Feliu de Guixurs aquest cap de setmana. A més a més, també parlarem de com es va viure la Diada de Sant Jordi ahir a Sant Just, aquí a Can Ginestà, que va estar...
a rebentar de gent i va ser tot un èxit. Però abans de tot això, hem de parlar del procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. No cal dir que així és un procés participatiu. Està rebentat.
Sí, tindrà lloc els nou municipis, no només en just, que formen part de l'espai natural de Collserola. S'estructurarà a partir de les jornades de reflexió que es van fer l'any passat. Andrea, en què tracta aquest procés participatiu, on la gent pot dir la seva sobre, per exemple, quines plantes o arbres es poden plantar a Collserola?
Entre altres coses... Ah, sí? Sí. Ah, que guai. Entre altres coses, la idea és redactar un nou document d'ordenació... Perdona, ja vull plàtans. Sí? Sí, sí. Doncs participa, eh? Vale, perfecte. Dimegres, ja veuràs. Què ets de fer? Doncs espera un moment. La idea és redactar un nou document d'ordenació i protecció del parc de Collserola, ja que l'últim data de l'any 87. Des del 2010, quan es va declarar Collserola com a parc natural, han sorgit nous reptes que s'han de recollir en el nou pla especial de protecció, com aquest, per exemple, que tens tu, una proposta, plàtans, a Collserola... Sí.
L'abril de 2014 es va començar a treballar aquest tema a través de dues sessions de debat. Espero que hi participessis. Es va reflexionar sobre els usos del parc de Collserola, com ara, quins en fan les bicicletes, l'ús nocturn, la caça, l'agricultura, i també sobre temes urbanístics i el paper de masies, equipaments, portes d'entrada avials, entre d'altres.
Hi ha nou objectius principals vinculats amb diferents eixos, que són els que es tractaran en aquestes sessions. Les conclusions extretes d'aquelles sessions serviran per engegar aquest nou procés participatiu. Serà demà passat i es poden consultar l'espai Participa del web santjust.cat. El procés serà obert a tothom, constarà d'una sessió informativa i d'una altra de reflexió i la primera sessió serà dimecres a 17 de 9 del vespre.
a l'assal·legidor cònsul de Can Ginestà. Per tant, si hi vas, podràs explicar les teves propostes, podràs aportar idees perquè s'incloguin en aquest nou pla especial de protecció de colxarola. Sí, jo el que a mi m'agradaria és plàtans. Plàtans, taronges, tot colxarola, ple de platanes... No n'hi ha. No, però el que hi ha... No. Tot colxarola? No. O sigui, tot, que la gent pugui anar de forma gratuïta i agafar, per exemple, melons.
Tot coixarola ple de melons, plàtans, què? Qui els cultiva, qui els cuida, qui els fa créixer. La mateixa gent que està cuidant ara tots els pins, eucaliptus, que estan al parc de Coixarola, perquè allò tampoc no es cuida sol, no? Hi ha uns guàrdies forestals que són els que s'encarreguen del parc. Per tant, aquesta és la meva proposta. Molt bé, doncs has d'anar dimecres, a les 7 del vespre, a la sala elegida al cònsul de Can Ginestà i fer les teves propostes. Molt bé.
Bé, camiem de qüestió i atenció perquè hem de parlar de la Trail Walker Girona 2015 amb l'equip de les Cees que ha completat amb 25 hores a peu aquest cap de setmana els 100 quilòmetres que separen Olot de Sant Feliu de Quixols. Bravo, bravo, bravo.
En fi, la Trey Walker Girona, que cada vegada aquesta és una cursa on té més ressò, s'hi apunta més gent i, a més a més, també tenint en compte que té aquest re de fons solidari, perquè per participar en grups de quatre han de pagar, que em sembla que 1.200...
1.500 euros que, en aquest cas, l'equip de la CEAS de Sant Just per participar-hi va fer un barcami, no?, de micromecenatge o alguns actes, així, per recollir diners. En fi, en quina posició van quedar, Andreu?
Això no ho sabem encara. Demà coneixerem més detalls perquè vindran alguns dels caminadors just a la fusta i en parlaran. Avui estem descansant, no? Home, t'ho imagina't, per això t'ho dic. De fet, ens volíem entrevistar avui però ens van dir no sabem en quina situació estarem. No poden ni agafar el telèfon avui.
No, això sí, però vaja, suposo que els ha costat, m'imagino. Ah, però és normal i ho entenem. Doncs els caminadors, Pep Gil, Francesc Castillo, Xavier Foguet i Joan Anton Pera, i els suporters, Pau Santa Marina i Ramon Poll, que s'esforçaven en cotxe. Que avui no podem parlar, eh? Els suporters? No, no, ningú. Ningú de l'equip, pel que veus, pel que m'expliques, avui ningú ho pot parlar. Si no vam parlar, caminar... És que volien venir a la ràdio, i potser venir és més complicat. Ah, per telèfon sí, però...
Jo no tindria ni a l'E per parlar. El que no reacciona són les cames. Tampoc. Però quan has de parlar, ho deixes la boca, no les cames. Però per venir fins a la ràdio, clar, és la boca. I les cames. L'equip de les Cees, que vindran demà a explicar la seva aventura, al matí, al Just a la Fusta.
Sí, i aquestes quatre persones, aquests quatre caminadors, han completat a peu aquest cap de setmana els 100 quilòmetres. Molt bé. Sí, senyor, molt bé, molt bé. Un aplaudiment. Un aplaudiment. Molt.
Doncs l'equip Sant Justenc ha completat l'Ultra Trail solidària en benefici de l'ONG Oxfam Intermón en 25 hores, 7 hores, per sota del temps màxim requerit. Ultima! Els Sant Justenc van iniciar la prova dissabte a les 10 del matí a Olot i per completar-la van passar per municipis com ara Sant Feliu de Pallarol, Zame, Anglès, Girona i Caça de la Selva i finalment 25 hores després de l'inici van arribar a Sant Feliu de Guixols. A més a més podeu seguir la trajectòria que va fer aquest equip Sant Justenc a través del Twitter perquè tenien un timeline bastant actiu...
Ah, sí? Sí. I moltes fotos, també. També hi ha fotografia del moment de l'arribada. Quin és el timeline de l'equip de la CEAS? Has de buscar l'equip al Twitter de la CEAS. Ah, el Twitter de la CEAS, eh? CEAS Sant Jus. Molt bé. Fantàstic. Doncs, el que apuntaves tu abans, per participar de la Trail Walker, l'equip de la CEAS havia de portar un mínim de 1.500 euros i, amb la col·laboració de moltes persones i entitats santjostenques, van aconseguir aportar-ne 2.422. O sigui, més...
més del que realment es necessitava per participar i que també anirà directament a Intermonoxfam, no?, aquests mil euros de més. Exacte, directament a l'ONG Oxfam Internau. Oh, escolta tu, per fi, eh?, per fi ho han fet. Portàvem aquesta notícia, ja feia mesos, feia mesos i per fi ho han anat. És que s'havia d'aconseguir els diners. Clar, clar, no, no, i s'ha aconseguit en bascreix...
Aquí una mica de cava per celebrar-ho. Vols una mica, Sotre? Sisplau, per favor. Cristina, felicitats. Felicitats a tots. Enhorabona, eh? Orgull Sant Justenca. Orgull Sant Justenca. Sant Justenca. Bravo. Bé, doncs queda dit. I acabem ja amb una última notícia parlant de Sant Just per comentar com va anar ahir Can Ginaestà.
És la diada de Sant Jordi Sant Just. Sí, ahir va ser, als jardins de Kanji. Es van omplir de llibres i entitats enjustenques i també de persones, no ho oblidem, en la celebració de la nostra diada, que la farem aquest dijous.
Els partits polítics també van tenir el seu espai, tot i que en principi deien que anaven allà en plan altruista i que no, que no, que no, però al final com sempre es posaven a l'entrada de Canji, que és on passarà la gent o on estaven. No, estaven al final, ja no en parlarem, estaven com darrere de Canji, com aquí sobre les escales de Canji.
Tocant a la biblioteca, per la part que es vota la biblioteca. Què dius ara? Allà van veure els partits polítics? Sí. Però què està passant? Bueno, doncs hi ha hagut un acord amb entitats i tot plegat. Però si hi ha eleccions d'aquí en menys de quatre setmanes? Bueno, s'anien al seu espai, potser no estaven a l'entrada de Canji, però... Que fort! Allà ben posadets. Home, perdona, ho dic perquè, clar, als partits polítics els interessa vendre una mica el gènere. No sé si m'explico, m'entenc o no? Sí, sí.
Jo me'n sorprèn que haguessin arribat a aquest acord, perquè l'empresa estava a l'entrada de Can Ginestà, em sembla, no?, o alguna vegada, i és bo que això potser hi ha algunes entitats que no li haurien semblat del tot bé. No, Andrea?
Sembla ser que els partits polítics i entitats, doncs les entitats com a mínim havien acordat que els partits tinguessin... Lluny. No, estiguessin lluny, però vaja, és una jornada més d'entitats potser que de partits polítics. Sí, més d'alguna entitat, els ha semblat massa a prop encara, això, de la porta de Can Ginestar, on van estar ahir, i els volien enviar tot el que és la penya del Moro, doncs a 10 quilòmetres per darrere. Ah, d'acord. I allò no ho van acceptar, finalment? Sembla que no, sembla que no. Per alguns, eh?
De tota manera, el Dani Martínez, ahir va ser col·laborador. Hombre, el Dani Martínez. Va agafar talls o no? Va fer molts talls i va parlar amb la Gina Pol, per exemple. Escolta, podem escoltar algun tall dels que va fer el Dani Martínez? Si vols podem sentir el de la Gina, ja que estem parlant de partits i després sentim alguns d'entitats. Però la Gina és del PSC, no? Sí. I què parla, del PSC ella? No, parla d'aquest acord.
Com a primer atinent d'alcalde. Ah, val, com a primer atinent d'alcalde parla de l'acord que havien arribat. De què els ha semblat als partits polítics, doncs aquesta decisió. Vols escoltar-la? Si vols. O si no, no. Si no parlem d'entitats, com vulguis. Deia bàsicament això, que li semblava bé. Que li semblava bé, no? Molt bé. Llavors, també tenim les entitats que són les protagonistes del dia d'ahir. Per exemple, el Dani va parlar amb els gegants, no?
Sí, amb la Montserrat Bel, que és la secretària i que deia que a la seva paradeta tenien molts llibres per donar a conèixer la història dels gegants. En aquesta paradeta hi podem trobar tota mena de llibres del món geganter, revistes del món geganter i d'altres editorials com...
des de poesia, narrativa, etc. Tant de grans com d'adults com de nens. Va parlar també amb la gent de la Vall d'Avers, que per cert ja ha sortit la nova publicació, on Àngel Casas surt a la portada, perquè s'ha jubilat i amb un atac d'originalitat sense precedents,
El titular és... Àngel Casas jubila després de... Una pluja d'èxits. Correcte. I surt ella amb un pa d'aigua perquè plovia el dia que li vam fer la foto. No em plau dient per la gent de la Vall d'Avers. Una originalitat. Està plovent. Com li fotem? Àngel Casas jubila. Pluja d'èxits. Bé, doncs escoltem a la gent de la Vall d'Avers. Qui va parlar? La Clara Aguilar. La...
És redactora de la revista. Ah, i entes directora? De què passa? L'han fet directora? Ah, no, no. Continua sent la Teresa Reverter. De fet, cada any venim aquí amb la nostra paradeta, som a la redacció, i alguns col·laboradors, i el que fem és venir aquí...
ensenyar a la revista per gent que potser no coneix, possibles nous... Gent que vulgui participar en la revista, és a dir, que és una manera també de visualitzar i de fer poble. Ah, molt bé, molt bé. Doncs la gent de la Vall d'Avers, que fa temps que no parlem amb ells, eh? A veure, tenim pendent amb la gent de Tossos un dia una connexió i no hi trobem mai. Però ja acabem ja amb un últim dalt, i et sembla, amb la gent del Cau. Com que són blaus... La Laura i la Júlia. Els hi passem aquí a primera...
I podem trobar uns bons pastissos, també venem un Wonder Box per a les persones que farem el sorteig. Ah, Wonder Box. A mi tens un Wonder Brand. I ficarem les cares als nens petits. I com puja la canalla. I també venem roses de xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu-xiu.
Bueno, escolta, Andrea, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Doncs que un altre dels protagonistes de la jornada també va ser l'escriptor Joan Carreras, actual Premi Sant Jordi, que va signar i presentar la seva novel·la. Perdona, no l'actor, no l'actor Joan Carreras, que ha estat a l'altre internacional amb l'art de la vida, l'art de la comèdia, no. L'escriptor Premi Sant Jordi, que ha publicat L'Aguila Negra, ja doncs venia en el seu llibre, també el signava i el va presentar a la una del migdia.
Molt bé, molt bé. Doncs tot això és el que m'ha de... Hi havia de tot, eh? Tallers, activitats... Vas passar-te tu, Andrea? Sí, sí, sí. I què tal? Molta gent i molta calor. Molta calor, eh? I Canji, que estava ple, a tope, no? La gent fent el vermut, a la terrasseta i tal. Tu també vas anar, Cristina? No, no, no vaig poder-hi, però m'hauria agradat, eh? A més li vaig dir que s'hi passaria el Dani i al final no vaig poder-hi.
Bé, en fi, doncs ara això ja està i en principi dijous no hi ha molta celebració a Sant Just sobre el tema de Sant Jordi però si voleu, per exemple, dijous al matí el Just a la Fusta, el programa matinal d'aquesta santa emisora farà el programa en directe des de l'Institut de Sant Just.
En fi, si voleu més informació de les coses que passen al nostre municipi, radiodesverb.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre amb l'Andrea. Fins d'aquí aquest espai de notícies tan divertit i tan xulo.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb el Raimond Molins, actor de l'obra Coses nostres, la primera que ha escrit i dirigit Ramon Madaula. Fins ara mateix. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.000.
Fins demà!
Saps qui és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou esfilador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre. Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe, parlem ara de teatre i ho fem del primer text que ha escrit i també ha dirigit ell mateix l'actor Ramon Madaula i que es tracta de Coses nostres, una obra que es pot veure a la Sala Atrium de Barcelona amb els actors Ramon Molins i Albert Pérez que interpreten un reconegut director teatral català i un important crític de teatre.
respectivament. L'obra és justament una conversa entre ells dos i parlen de la professió dels crítics. Raimon Molins, bona tarda.
Bona tarda. Home, Ramon Molens, què tal? Home, el Ramon, ja que ara hem vist el programa, l'hem entrevistat alguna vegada, ens fa molta il·lusió cada vegada que parlem amb ell. I escolta, tu, com dèiem, interpretes el director teatral, que se suposa que està dirigint un teatre públic, directament, depenent de la Conselleria de Cultura. Tu t'has inspirat en algun director teatral?
real per fer el teu personatge de l'escena catalana? No sé, un Pasqual, un Albertí, un Belbel, jo què sé. No, jo no m'he interessat en ningú en concret, però suposo que és un collage de molts, perquè és una manera de ser que fa que estiguis al poder de maquinàries i d'artil·logis públics com aquests, per tant has de tenir una sèrie de característiques
que et puguin fer estar en un lloc així, que són les que es veuen. Sí. De fet, el director que fas tu és com molt despistat, no? I a més, a part, Raimon, tu també ets director de teatre. Sí. Tu t'assembles a aquest director que interpretes o què? Hòstia, jo espero que no. Bueno, despistat sí que ho soc, però... Diguem que no tant.
perquè és un director que té al cap com mil coses comença a parlar a les converses i mai com que li costa concretar està preparant la següent obra li ha fallat un dels actors que s'ha anat cap a la tele aquell dia la seva filla fa 15 anys en fi tu creus que per ser a vegades és un tòpic això que ha escrit el Madaula o no dels directors de teatre que són més o menys així no jo crec que tenen un punt així
Una mica així sí que ho sona. El que passa és que aquest home, a part de ser ingressor de teatre, és un gestor. I aleshores això vol dir que ha de batallar moltes coses al dia a dia. I això ho fa molt més complicat en casa.
Clar, de fet, jo no sé què vas pensar quan vas rebre el text del Madaula, però, vaja, aquí podíem fer molts paral·lelismes amb la teva vida personal, justament, també, no? Perquè, com ja sabem, tu també ets soci de la sala d'Atrium, on també, com diem, també et llegeixes alguns espectacles. En fi, què vas pensar quan vas llegir el text per primera vegada? No, bàsicament vaig pensar que estava molt bé que una persona com el Madaula parlés d'això. Que això estava molt bé.
perquè s'ha de parlar de com funcionen les coses en aquest món i si ho parla gent
que les coneix bé, ja té una experiència darrere, etcètera, doncs millor que millor. Home, sí, sí, no, de fet t'anava a dir que és el primer text que escriu al Malaula, no el descobrirem ara com a actor, el Ramon, que porta ja molts i molts anys a l'escena catalana, tu saps si, bueno, com es va gestar això? Ja fa anys que ho tenia escrit, et va venir ella a buscar-te a tu, jo es coneixia, com ha funcionat aquest tàndem que he fet?
Ostres, jo amb el Ramon, jo hi havia treballat fa molts anys al lliure, però molts anys vol dir quan jo tenia 18 anys. I ell en devia tenir 30 pocs. És a dir, fa 20 anys. Que havíeu fet... Aleshores, jo que et vas veient, però no havíem parlat més junts. I en tenia aquest text, jo sí que me'l va presentar perquè el volia fer en una sala alternativa. Això ho tenia molt clar. I va pensar que la sala Atrium era la sala ideal.
I me'l va presentar, jo me'l vaig dir i vaig dir que perfecte, i aleshores ell em va dir que no, que li va agafar com una mica de reserves per a tot això i tal, i jo li vaig dir, no, home, no, tirem endavant.
I finalment hi vas refer el text. Sí, Raimon, tu has fet una mica com el que fa... Tampoc no vull esballar res de l'obra, perquè clar, però fas... No, aquí una mica s'ha mesclat la realitat i la pròpia ficció, no? Bueno, jo havia de... Jo has de programar el que crec que és millor, no? I el que crec que és millor sempre té relació amb la societat en la que vivim i en el lloc, i que expliqui això. I aquesta obra explica molt bé com vivim, no la gent de l'art.
a partir de la gent de l'art, com vivim, no?, a través del que ens fan creure, a través dels mitjans de comunicació, de com, no?, hi ha un moment que diu la premsa estructura el pensament de la gent, a través que ens fan veure allò que figura que és bo i allò que no ho és, etc., etc., no? I, aleshores, jo creia que era ideal...
i vaig haver d'insistir perquè creia que s'havia de fer. De fet, jo no vull desvetllar res perquè penso que és una obra que, sincerament, a la gent que li agrada la professió, li agrada el teatre, fins i tot ha tingut algun tipus de contacte,
li agradarà molt i, a més, hi ha moltes guinyades d'ull, no? Això no sé si ho perceps quan estàs fent l'obra com a actor, perquè, clar, a més, el públic de Saladrium, ja ho sabem, que és molt proper, però això tu ho notes quan han vingut companys de la professió a veure l'obra i t'ho comenten? Sí, sí, però sobretot tu notes que hi ha alguna cosa per la gent que no és a la professió que és molt maco, perquè...
Entenen a través d'un anècdota, que és aparentment una anècdota, que és una trobada que podria ser cada dia entre un director d'un teatre públic i un crític o una persona potencialment dramatura que podria tenir una proposta per a un teatre, com a partir d'això s'està explicant com funcionen els poders i les relacions en la societat en què vivim. Serà on reflectir, ja sigui a través de les relacions que ens tenen a la feina, o familiars...
Etc, etc. I això és una cosa que és molt curiosa i que està molt bé, perquè arriben molt, perquè és comèdia, té un punt de Woody Allen, no? Sí, sí, sí. I de seguida s'hi aboquen. I la gent de la professió, a més a més, la nota un plus de concreció. Clar, però de fet sí que és veritat que també serveix una mica per veure com funcionen, potser, algunes estructures de poder dins del sector cultural d'aquest país, no? Perquè, per exemple, parlem dels crítics...
el personatge que interpreta l'Albert Pérez. Tu creus que l'èxit o el fracàs d'una obra de teatre depèn del que diguin els crítics? Depèn del que surti als mitjans de comunicació, o no? Bueno, jo crec que avui en dia depenem d'un bombardeig d'opinions. És a dir, amb una opinió només no en fem gaire cas. Ara sí.
A la tele veiem una cosa, a la ràdio una altra, una mica ens en veu una altra, al diari una altra, i per tuits i blocs una altra, ens la creiem. Per tant, sí que té un cert poder la capacitat de fer-nos un judici a priori, no? I que creure ja quan anem a veure allò, o la decisió d'anar a veure o no allò, dependrà de les opinions que hem llegit abans en comptes d'anar-hi verge...
i confiar que potser ens interessa per la sala que és, per l'equip... Potser moltes vegades les expectatives, els prejudicis, abans d'entrar a una sala per veure una obra, un espectacle, són el pitjor que ens pot passar com a públic. Probablement. Sí, sí. És el pitjor segur. És a dir, l'únic que ens hem d'assegurar és que allò ens interessa, la temàtica, l'equip i que hi ha una qualitat. Ara, després ens hem de deixar portar i viure-ho segons la nostra...
la nostra singularitat i el nostre punt de vista del món, no el que ens han fet tenir o el que ens diuen que hem de tenir sobre allò. Clar, ja fa un païll de setmanes que s'ha estrenat aquest text del Ramon Madaula, Coses nostres, que, com diem, també dirigit per ell. Què tal el Ramon com a director? Perquè és la primera vegada que es posava també, diguem, a dirigir des de la platea, no? Sí. Doncs molt bé. És un director terriblement minuciós i meticulós. Sí?
Realment va al mil·límetre de tot, es nota que és actor, i l'esferregle és una esferregle eminentment actoral, d'una relació entre dos personatges, i l'escenografia és la justa, però no és espectacular, diguem, i a partir d'aquí és el que es va creant entre dos éssers humans, i entre les minuacions que hi ha a sobre, com manipulen, es manipulen, s'ajuden, es desconfien l'un de l'altre, s'acusen, és una espècie de thriller humà
sobre les relacions de poder i com ens relacionem amb l'exterior i amb el que volem. Com sempre, quan hi ha una obra de teatre o un espectacle on són dos personatges que tenen una conversa entre ells dos, potser el més difícil és mantenir aquest ritme o aquesta atenció del públic perquè no decaigui, tot i que jo aquí, la meva, penso que no passa, eh? No, no, ho penso. Però ho heu treballat, això, d'alguna manera, o no sé...
Sí, jo crec que el perillós en aquest tipus de textos és que quedin amb una moralina filosòfica, no?, i en voler alliçonar, i en aquest cas el Ramon el que ha fet molt bé és que cap dels dos té raó i els dos tenen raó. Clar, és que de fet, quan hi ha una obra de teatre que són dos personatges, que un defensa una cosa i l'altre un altre, ja et posa de tremolar perquè, bueno, allò moltes vegades arriba un punt que com que s'estanca i tal, i sempre ha d'haver-hi com un punt de fuga que aquí...
Realment està molt ben trobat, no? I a més és que és molt proper també, no? Com dius tu, està situat aquí, parla de coses que el públic jo crec que reconeix i que són paral·leles i que estan allà com a satèl·lics dins de la pròpia dramatúrgia. És a dir, parla de com funcionen moltes vegades els càstings per escollir els actors, també...
no sé, parlar una mica del món teatral des de dins. Per cert, has parlat amb algun crític, tu, sobre l'obra? No. No? No, no, no, jo tinc per regla no parlar de crític. Ah, no? No, no, perquè jo dirigeixo una sala. Sí. Aleshores, ara una de cal, ara una de arena i... Mira, a mi pot ser que faci la seva feina, objectivament, que intentem no contaminar-nos gaire. Clar.
I ja està. Clar, perquè aquí, això sí que ho podem explicar-ho, el personatge que interpretes tu, diguem que s'enfonsa una mica, no?, amb una crítica dolenta que ha rebut, molt forta, però tu m'estàs dient que tu, com a Raymond Molins, no... ni llegeixes crítiques, ni llegis les crítiques, tampoc? Sí, sí, sí, sí que les llegeixo. Sí. Sí.
Però no... ja està. I com ho porten, això? Vull dir, clar, perquè a ningú li agrada, no?, que parli malament de la seva feina o d'una cosa amb la qual ha estat lluitant i posant molta il·lusió. Sí, sí, molta feina, sobretot, i moltes hores, però, bueno, els crítics han d'existir, no?, és una de les coses que també diu l'obra, no?, els depredadors i les preses han d'existir, perquè és una cadena d'un sistema de supervivència.
I per tant, doncs això d'existir. És com tot. Un crític és acceptable si la seva feina és acceptable, no? Després més d'acord o menys, però si hi ha una qualitat, doncs està bé. Si no hi ha qualitat i és una opinió com...
La de la meva tieta, dient, aleshores no és acceptable. Clar, clar, clar. I a vegades també, no? Els crítics també... Hi havia algú que deia que un crític de teatre mai pot ser... No es pot refiar un perquè no sap el procés que hi ha hagut darrere, no? I que, per tant...
Totes les crítiques, en el fons, són molt resultadistes i també hi ha molta opinió. En fi, és tot un món, no? Tota una història que aquí, en principi, el Madaula ha intentat escriure i també posar just dalt de l'escenari. Raimon, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Gràcies. Que vagi molt bé i recordeu que a la Sala Atrium, aquesta obra, que és molt recomanable, per altra banda, Coses nostres, amb l'Albert Pérez també, i com diem amb el Raimon Molins. Fins quan esteu?
Ho sabeu? Fins al 10 de maig. Fins al 10 de maig, eh? Val, perfecte. Raimon, que vagi bé. Bona tarda. Molt bé, gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. Tres quartes sis de la tarda. Ja tenim aquí el Manel Ripoll. Manel, com estem? Bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, eh?
Bé, com ja sabeu, amb el Manel ja fa unes setmanes que tenim una carpeta oberta per parlar de la història de Sant Just, concretament d'un curs d'arqueologia que s'ha fet alguns dimecres d'aquest ja passat, més de març va ser, no?
Sí, va ser tot el mes de març. Va ser tot el mes de març, però encara que ho eixa, eh, Manuel? Sí, ho vaig explicant així més a poc a poc, perquè ho puguem anar entenent tot, no? Clar, de fet, és un curs que el portava a terme el senyor Jordi Jiménez, que era un dels professors justament d'aquesta... Ai, no ho tinc per aquí apuntat, però vaja, de la Universitat, no era de la Usla, o m'ho sembla més, de Sant Feliu? Sí.
En fi, escolta, on ens havíem quedat, Manel, la setmana passada? Perquè ja no me'n recordo. Sí, ens havíem quedat a punt de començar a parlar, ben parlar, de la revolució del Neolític. Sí, correcte. I ara anàvem a encetar l'altra gran revolució que hi va bé i que permetrà que en el seu moment apareguin els hívers, no només aquí a Sant Jus, sinó a tota la zona de Catalunya. Concretament, a quina zona ens movem i a quina època ara...
Ens situem, Manel. Seria l'època del bronze final, d'acord? Això estaria entorn 950-850 abans de Crist, d'acord? Llavors, en aquesta època apareixerà tot el que és una nova manera de...
una nova cultura, una nova manera, sobretot, d'entendre la mort, que permetrà diferenciar-los del que havíem vist fins ara. La setmana passada vam estar parlant de l'enterrament del sepulcre de Fossa, i en el sepulcre de Fossa el que vèiem era un cos, i vèiem un cos, vèiem un esquelet, d'acord, ficat amb les cames plegades i tot l'enterrament conservant l'esquelet.
A partir d'aquest moment, i per això decidim que hi ha un canvi de cultura, un canvi de la manera de fer els ritus de la mort i, per tant, d'entendre tant la vida com la mort per aquestes cultures, comencen a aparèixer els camps d'urnes i, per tant, trobarem moltes urnes en les quals incineràvem primer...
el difunt i les restes que quedaven les ficaven a dins d'aquesta urna i al voltant d'aquesta urna i deixaven tot el que seria l'aixubar funerari.
Bé, doncs aquestes són algunes de les qüestions que també se'n sabut, com diem, en aquest curs d'arqueologia. En fi, tot això es troba aquí a Sant Just? Sí, a Sant Just el que trobem, així com quan vam parlar del Sepolc de Fossa vam parlar que se n'havia localitzat un, també es localitza no un enterrament de camp d'urna, sinó el que es localitza és una habitació
D'acord, recordem que vam parlar d'aquella habitació descoberta a Can Cortés. Sí, que de fet, aquella habitació que es va descobrir, en principi no havia d'estar sola. Exacte. Hi hauria d'haver més habitacions i més restes arqueològiques que deuen estar en algun punt d'aquí, de la vall de Sant Lluís, però que per falta de pressupost no s'han obert més jaciments arqueològics. Exacte.
per dir-ho d'alguna manera. Es va trobar aquell de forma accidental, quan s'estava obrint el camí per donar servei a totes aquelles masies i a tota aquella zona de Can Cortés. Sí, que això va ser a 15 anys, més o menys. Cap allà als anys 50, anys 50, anys 60. Aquesta va ser la primera vegada que es va trobar alguna cosa per aquí a la vall, i després hi ha el famós jaciment dels 80, on hi ha Tamarapanyal Moro i la ITB, no? Exacte.
No, el de l'ITB és de l'època medieval. Ah, és de l'època medieval. No té res a veure. Perdó, perdó. Avui el que anirem fent una mica és aquesta evolució d'aquesta cultura que anirà apareixent i que anirà...
ensenyant-nos alguns trets o algunes maneres de fer que ens fan entendre que aquests no són ben bé íbers perquè no els anomenem encara perquè no tenen les tipologies per dir-los que són íbers però sí que semblen que són el tipus d'habitants que al cap d'uns segles es convertiran
es convertiran en hívers i aniran a viure a la penya del Moro. Per què ho diem, això? Perquè en aquest fons de cabana que es va localitzar a Can Cortés, que és de l'època del bronze final i, per tant, a posterior al que hem comentat, a l'enterraments aquests de fossa, no es va trobar tot el perímetre de la...
de la cabana, sinó que es va localitzar la zona de la llar de foc i la zona del forat de pal. Això del forat de pal és graciós, no? Seria el que ha quedat d'on anava encrat el pal. Humor d'arqueòlegs. A veure, Manel, explica'ns això, on està l'humor aquí, la gràcia del forat de pal.
és divertit que es trobi just el lloc que s'hagi trobat a terra el lloc on anava anclat el que seria la viga principal o la columna principal d'aquesta d'aquesta d'aquesta per aguantar la cabana bé, continuo sense encara no passa res són també bromes d'arqueòlegs jo no sóc arqueòleg com tu
De fet, els habitants d'aquesta cabana s'ha sabut per aquestes excavacions que tenien una dieta basada en cereals i llegums. Exacte, sí. Molt semblant a molts vegans, per exemple, d'avui dia, no? Sí, la majoria del que menjaven eren aquests cereals i aquests llegums.
No s'han trobat a dins de l'interior de les cabanes restes animals. Recordeu que quan vam parlar de... Podríem dir que eren vegetarians els híbers aquí de Sant Jus? No. No, però la gran majoria del menjar que consumien era basat en això que hem comentat. El curiós de les restes animals és que quan vam començar a parlar d'aquells primers habitants que havien arribat a la zona de Montserrat, que havien arribat a aquelles zones i que vivien en aquelles...
forats que trobaven a les muntanyes, aquestes coves que trobaven a la muntanya, havien trobat allà moltes restes d'anivals i, per tant, arribàvem a la conclusió que vivien amb els ramats a dintre la cova. El temps ha anat passant, han evolucionat la seva manera de viure i ara, pel que sembla, els ramats
vivien fora de la cabana i, per tant, no trobem totes aquestes restes d'animals que sí que havíem trobat antigament en aquestes coves. Bé, tot això... No, digues, Manuel, perdó. No, anava a dir que ara ja ens situem, com en diem, al 950-850 abans de Cris, per tant, estem parlant de fa 3.000 anys, no? Correcte. Segurament.
I en aquesta època, i això és el que ens permetrà dir que coses que feien aquesta civilització de l'època del bronze final de camps d'urnes són molt probablement els que van evolucionant ibers, és que fan una cosa que quan parlem la setmana que ve dels ibers ho tornarem a trobar. Què és? Que és, per algun motiu, trobar ossos de persones adultes
a dins del perímetre de la cabana. Perdona, a dins del perímetre vol dir a dins de l'habitació on vivien? Exacte, sí, on vivien. O sigui, enterraven els seus morts on ells vivien? O morts, o part d'aquests morts, perquè hem dit que ells el que feien era incinerar-los i el normal era fer una incineració i ficar-lo dins d'una urna i al voltant deixaria el seu aixubar funerari.
Perdona, un moment. Però en algun cas... Sí, deixem que aquí faci un stop, una parada en el camí d'aquesta recerca i descobriment sobre com vivien els ibers. M'estàs dient que vivien amb els morts a casa.
que alguns trossos d'aquells os els enterraven com a ritus fundacional o ritus inicial d'aquesta cabana o per fer una mena de protecció o per donar una sèrie de poder a aquella cabana. Això amb els ibers ja serà més evolucionat perquè hi trobarem també ossos d'animals que enterren per fer aquest ritus fundacional i també, en el cas dels ibers, en aquest cas no, però en els ibers trobarem també cossos d'anadons enterrats a dins de les cases.
Bé, en fi, com veiem, era una altra cultura, una altra manera de fer. Però aquesta és una cultura prehistòrica? No, no. Bé, sí perquè no tenen escriptura encara. No tenen escriptura encara. Per tant, abans és prehistòria. Sí, estem parlant de fa 3.000 anys, la gent que vivia en aquesta zona on estem ara nosaltres.
Exacte. En aquesta mateixa període de temps, a altres llocs, ja tindran escriptura i, per tant, hi hauran entrat a dins de la història, però en la nostra zona geogràfica encara no hi hauran entrat. Perquè quan es va trobar la famosa plaqueta on hi havia símbols i, per tant, hi havia, podríem dir, escriptura a Íbar,
Exacte. Els hívers viuen aquí a Sant Just entre els 150 i els 350 abans de Cris. Per tant, entre aquest període és de quan és aquesta plaqueta. 400 o 500 anys abans, que és on estem ara, el 950 o 850 abans de Cris,
Ja hi havia aquí ibers, no? No, no són ibers, aquests són habitants del bronze final. Habitants de finals del bronze. Això és important perquè, clar, no tot és el mateix. Fa 3.000 anys, una cosa és aquesta gent d'època del bronze que encara no havien d'esclarar l'escriptura i l'altra és la gent que ja es va assentar
a la penya del moro, 400 anys més tard, que segurament devien ser descendants d'aquests. Correcte, aquesta és la idea. Estem veient avui totes aquestes coses que ens aniran fent veure que aquesta gent d'aquí evolucionarà en el seu moment en ser iberts. I l'evolució per què es fa? Per què es passa d'utilitzar els camps d'urnes a fer aquests enterraments dins de la cabana? A veure, l'evolució principal serà pel contacte que establiran aquestes poblacions prehistòriques amb grecs, fenicis i púnics.
Hi haurà un moment en què en torna al segle VII abans de Cris, que començaran a arribar per mar a la zona d'on avui en dia hi ha Gabà, Castelldefers, aquesta zona, quan s'han atracat aquests primers vaixells grecs i aquests primers vaixells fenicis i portaran tota una cultura, tota una manera de fer, d'organitzar-se, que fins ara aquestes poblacions autòctones desconeixien. Per tant, aquest és el gran punt d'informació
inflexió realment entra, perquè els que vivien el 900 abans de Cris encara no es consideren Ibers, per tant no són Ibers, sinó que són homes prehistòrics, i després 400 anys més tard ja trobem el poblat Iber de la Penya del Moro, amb aquesta microsocietat, ja formant aquesta societat com una ciutat-estat, no és ben una ciutat, seria un poble-estat, però ja escrivien
i ja s'organitzaven millor. Per tant, la irrupció d'aquests fenicis, d'aquests grecs que viatjaven durant la Mediterrània, per tota la Mediterrània, i van arribar aquí, com dius tu, cap als 600, una cosa així, abans de Cris, va ser el que va fer revitalitzar tota aquesta zona de Sant Just i fins i tot que marxessin uns metres més cap allà i cap amunt fins a la penya del Moro. Exacte, es col·loquessin allà. Per exemple, aquí us he explicat que l'únic vestigi que hi ha a la zona de Sant Just
sobre aquesta època de la bronze final i aquesta època dels camps d'urnes és aquest fons de cabana, d'acord? Però no molt lluny d'aquí, a Pallejar, es va trobar als anys 50 un camp d'urnes sencer amb més d'entre 50 i 100 urnes ficades una al costat de l'altra
a la zona de Pallajar. Per tant, no molt lluny d'aquí sí que hi havia un exponent d'aquest ritus funerari que duia a terme aquesta cultura prehistòrica. Això és una necròpolis? Estem parlant d'un conjunt de llocs funeraris amb aquestes més de 50 urnes. El que no sabem és si a cada urna d'aquestes hi havia un difunt.
en principi cada urna era individual i hi havia un difunt a dintre. Per tant, diguem que una necròpoli és un gran cementiri que estem parlant, com diem, que es situa en aquesta època, també del 800, 700... És perquè tinguem una idea del volum que podien tenir i segurament no molt lluny d'aquest fons de cabana hi hauria d'haver la necròpoli aquí perquè la forma d'organitzar-se d'aquestes noves societats era organitzar les seves cabanes o els seus camps i tot en torn
un punt neuràlgic i molt probablement el punt neuràlgic era la necròpolis. De fet, la setmana que ve, com dius, ja començarem a parlar una mica dels hívers, que és aquesta societat més moderna, més avançada, que no pas aquests que estàvem vivint a l'època de bronza. Exacte, explicarem una mica com venim.
a les excavacions i avançarem... Perquè, clar, perdona, els Ibers on es van situar? Només a Sant Jus? No. No. Estava a la península ibèrica, de fet. Exacte, sí. De fet, si ens imaginem els Ibers, si mirem la península ibèrica, es situen sobretot a la zona de Llevant. Sí. A la costa, clar, perquè estàvem influenciant...
Pels vaixells de la Mediterrània, no? És que tot quadra, Manel, la història no enganya. No, no, clar. I alguns es van situar a l'interior, per exemple, a Lleida hi havia els ilardets, que n'hi havent hagut alguns a l'interior. I l'Herda. Però la gran majoria estaven situats aquí, inclús si mires, agafes França, la zona del Rosselló, també n'hi havia, la Catalunya Nord, i si tires a Vallpassat i al delta de l'Ebre, doncs tota la zona d'Ets, tota la zona de Múrcia, també hi arriben...
influències que provocaran que apareguin els hiberts. I, de fet, on hi ha hagut aquests jaciments i s'han trobat evidències arqueològiques que aquí a la zona n'hi ha, són, per exemple, aquí a Sant Just, al Puig Castanyà, a Sant Boi, Gabà, Castelldefels, Montjuïc, fins i tot a Montcada. Exacte, però aquesta zona... Sí, veig que són molts llocs, els interiors que són de la costa són com turons, no? Sí, la Montcada, la penya del Moro de Sant Just, Montjuïc... Sí, intentaven col·locar-se en llocs elevats
Sobretot des de la Pella del Moro, jo quan vaig ho explico a la gent sempre, perquè des d'allà, a part de ser un propòsit defensiu, veien arribar aquests vaixells dels grecs i dels fenicis des d'allà dalt, i llavors podien anar cap a on aquests vaixells es recaven a fer uns intercanvis comercials. I així ja no els agafaven de sorpresa, com segurament els primers prehistòrics de l'època del bronze, com deien, estaven vivint aquí a la vall de Sant Just.
En fi, Manel, ho hem de deixar aquí avui, però la setmana que ve continuarem. I per on continuarem? Segurament us pregunteu. Doncs ho farem, doncs un punt no ho hem deixat. Parlarem dels llibres. Exacte, dels llibres que hi ha a la Pella del Modru i anirem avançant ja cap als romans, que serà l'últim punt d'aquest curs d'arqueologia. Sí, a veure, Manel, jo no t'ho he de dir, eh, com has de fer la secció, però el tema dels llibres aquí ja el tenim molt repassat, eh? Doncs podem saltar si voleu. No, no, ho dic perquè, home, no,
No, Cristina? Home no, però unes pinzellades, ni que sigui de recordatori. Sí, unes pinzellades, però aquí hem fet molts especials. Això és veritat, perquè sempre fem l'especial quan fan el cap de setmana iberts. I molts monogràfics, vull dir que els iberts estan bé, i tenim una gran representació aquí a la penya del Moro, on precisament, aprofito per dir que el Manel, el primer cap de setmana de cada mes, ja sabeu que està allà de punt d'informació, fent visites guiades i informant, sobretot això que explica aquí a la ràdio dels iberts, doncs ho fa allà.
en persona a les restes arqueològiques. Ho dic perquè, clar... Si voleu, saltem directament als romans. No era perquè seguíem el que hi havia, però podem saltar. Si vols, parlem ja dels romans la setmana que ve. Fem un preàmbul dels ibers, perquè ja el tenim molt per la mà, però sobretot ens interessa l'època romana, perquè aquesta l'hem tractat menys al programa i, per exemple, allà hi ha...
descobriments com la Julia Quieta, no? Sí, exacte, l'àpida de la Julia Quieta, un lacus que es va trobar al costat de la Benzinera d'aquí dels Tres Santos. Sí, trobo que al Parc dels Romans per Sant Just l'hem tocat poc. Sí, l'hem tocat menys. Vam parlar del mosaic roman en el seu moment, també. Sí, però era un mosaic que es va caure, no?, mentre l'estava intentant... Es va desfer quan anava cap allà. El dia que vam fer el curs aquest del col·legi ens van estar explicant que possiblement no es va desfer, sinó que algú se la va quedar.
Ah, què dius ara? Ja ho explicarem, això també. En fi, Manel, moltes gràcies. No te'n vagis, queda la tertúlia. Fem una pausa per escoltar les notícies de la 6 a Catalunya Ràdio i tornem tot seguit amb la tertúlia esportiva. Fins ara mateix. Bona tarda, us informa Kylian Sabrià.
El noi que ha mort un professor a l'Institut Joan Fuster de Barcelona podria haver tingut un broc psicòtic, segons els investigadors. El menor de 13 anys ha entrat al centre amb una ballesta casolana i una arma blanca i, a més, el professor ha atacat 4 persones més, Txell.
Ara està ingressat a la unitat de psiquiatria de l'Hospital Joan de Déu de Barcelona, pendent d'un reconeixement mèdic. El jutge i la policia han d'escorcollar també aquesta tarda l'habitatge on viu el noi per buscar armes o algun indici que expliqui el crim que ha comès. L'agressor ha matat d'una apunyalada un professor de ciències socials, substitut de 35 anys.
I ha ferit amb una ballesta de fabricació casolana, com us dèiem, una altra professora del centre. També ha clavat una ganivetada a la filla d'aquesta mestra. En la motxilla que el noi ha entrat a l'institut, a part de la ballesta i el punyal, els investigadors hi han trobat una llauna plena de líquid que s'està analitzant. Aquesta tarda professors, alumnes i pares de l'Institut Joan Poster reben atenció psicològica i de cara a demà s'ha decretat dia de dol oficial a tot Catalunya.
El fet que el jove no hagi complert 14 anys impedeix per llei imputar-lo i jutjar-lo i se n'haurà d'ocupar la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Josep Niubó, magistrat de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, competent en menors. Un acord.
en els quals assumeixen la guarda del menor. Per tant, ja el retiren del domicili familiar, patern, on pogués estar, queda ingressat en un centre no d'internament, sinó de guarda,
Notícies breus, Montse Quadreny. El Parlament enviarà a la Fiscalia la incompareixença de Manuel Vázquez López, comissari en cap de la Unitat Policial de Delinqüència Econòmica i Fiscal, l'UDEF. És el segon cop que aquest comissari de la Policia Espanyola declin a compareixer a la Comissió contra el Frau i la corrupció del Parlament. Marcel Cossé.
Tampoc hi ha comparegut el director general de la policia, Ignacio Cossidor, ni el director general del centre d'intel·ligència, el CNI, Fèlix Sanz. La comissió els ha tornat a citar pel 5 de maig. En canvi, pel màxim responsable de l'UDEF, com s'hi ha negat ja dues vegades, anirà a la fiscalia a través de la mesa del Parlament. David Fernández, president de la comissió.
Els informo que en la resultat que se'n confereix donaré terejat a la Mesa del Parlament perquè ho remeti al Ministeri Fiscal. És el primer cas que ens trobem d'aquesta doble negativa a compareixer. Marcel Cosé, Catalunya Ràdio Parlament.
Grècia ha ordenat a les entitats públiques que transfereixin al Banc Central les reserves d'efectiu inactives, és a dir, els diners que tinguin i que no estiguin utilitzant en aquests moments. La mesura forma part dels esforços del govern grec per fer front a la falta de liquiditat. En queden exclosos els fons de pensions i algunes firmes estatals. Les entitats públiques podran disposar de les reserves d'efectiu que necessitin per fer els pagaments immediats, però hauran de transferir la resta, allò que no han de pagar ara mateix, al Banc Central grec.
L'Ajuntament de Tarragona sanciona amb 150.000 euros els propietaris d'un immoble que es va ensorrar al setembre passat. Alguns veïns van ser tres setmanes desallotjats. Tarragona, Manel Sastre. Bona tarda. L'Ajuntament sanciona els propietaris per incomplir el deure de conservació de l'edifici en condicions de seguretat i haver fet cas omís als advertiments del consistori. Victoria Pellegrini és la regidora de llicències. El d'edifici ja estava en malestar per manca de manteniment. Se va iniciar un...
un expedient del que anomenaríem del Departament de Disciplina Urbanística, hem anat al màxim de la sanció.
Un parell de coses abans dels esports. La primera, una informació de servei. Atenció, si a aquesta hora heu d'agafar el tren, Joan Garcia, què passa? Hi ha retards d'entre 20 minuts i mitja hora a totes les línies de rodalies i regionals de Renfe a l'àrea de Barcelona. Una nova veria al centre de control de trànsit, després de la que ja hi va haver divendres, provoca aquests retards.
Fons de DIF concreten que aquesta vegada la causa ha estat un problema elèctric que ja s'ha resolt, però els trens encara van tard. I també es veuen afectats els euromets que enllacen Barcelona, València i Alacant. Gràcies, Joan. I ara el festival pop-art d'Arbúcies. Som tan alts i tan
Són tan grans i tan bençuts. Que mosten guany per les produccions pròpies i per col·laboracions inèdites entre músics. Joan Miquel Oliver, Núria Graham o Seijous són alguns dels artistes que actuaran a la onzena edició del festival que es farà els dies 26 i 27 de juny, Josep. Sí, i aquest any hi haurà un concert previ el dia 13 de juny. Esperit i Balago actuarà en el castell gòtic de Montsoriú, tal com explica la directora del pop-art Anna Sardà. Serà també una oportunitat per descobrir el monument.
Una experiència que consistirà en pujar caminant l'últim trosset que has de pujar per anar al castell, fer una visita guiada una mica especial per la gent que vingui a aquest concert i després assistir al concert d'aquests dos artistes. Creiem que és una molt bona manera de descobrir el castell, que qui no l'hagi vist al·lucinarà i repetirà segur. Els abonaments per al Pop Art estan a la venda i aviat es posaran a la venda també les entrades per assistir a un dels dos dies de concerts.
Esforç, el del Serra. Avui ha començat el Barcelona Open Bank Sabadell. Sabiguem-ne, a l'última hora, Catalunya Ràdio, instal·lacions del tenis Barcelona, Sergi Andreu. Bona tarda, Marcel Granollers ja és a segona ronda. Avui, en el seu partit davant de Marín, com a Tosevic, ha estat més constant, més sòlid i menys erràtic que el seu rival, i l'ha derrotat en 2-7, 6-2 i 6-3. Dimecres, a segona ronda, Granollers davant d'un os dur d'arrossegar a Songà, el 14 del món.
D'altra banda, mal partit d'Albert Ramos, que no ha començat gens bé la temporada, i avui ha perdut a les primeres de canvi, davant de Pablo Andújar per 6 a 4 i 6 a 1. Deman de botonjar els primers caps de sèrie, entre ells el vigent campió, Kei Nishikori.
jugarà amb el guanyador del partit que ha sortit del que s'està jugant ara mateix, entre Pablo Carreño i el rus Gavashvili. Sergi Andreu, Catalunya Ràdio, Rael Club Tennis Barcelona. Lluís Enrique està convençut que demà el Barça haurà de tornar a fer un altre gran partit davant el PSG per rubricar l'eliminatòria dels quarts de final de la Champions. Andrés Iniesta ja té l'Alta Amèrica i està a punt per jugar. El PSG, en canvi, Mota i Thiago Silva s'han quedat a París legionats, mentre que Berrat i Brahimovic sí que podran jugar un cop en complet el partit d'ascensió que tenien.
I Pep Guardiol ha anunciat que continuarà una temporada més al Bayern de Munic i afegeix que la seva continuïtat no depèn de la possibilitat que els eliminin o no demà a la Champions. A les 7 hi tornarem, al Catalunya vespre amb tota l'actualitat del dia. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts. Us parla Andrea Buenol. L'escola Bressol Municipal Marrex farà demà una nova jornada de portes obertes. S'adreça als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys i és una associació informativa prèvia al procés de preinscripció que arrenca el dia 4 de maig. El curs 2015-2016 el centre oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts aquest any.
31 per als nascuts l'any 2014 i 21 per als infants que van néixer el 2013, una oferta similar a la del curs actual. La jornada de portes obertes començarà amb la projecció d'un vídeo resum del projecte educatiu del centre i després de l'explicació d'aquest projecte educatiu els pares i mares podran fer una visita guiada pel centre per conèixer les seves instal·lacions. La jornada de portes obertes serà demà dimarts a les 5 de la tarda.
Més coses dimecres començarà un procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. És un procés que tindrà lloc als nous municipis que formen part de l'espai natural, amb l'objectiu de recollir idees i propostes per incloure el pla. L'abril de 2014 es va començar a treballar aquest tema a través de dues sessions de debat a Sant Just i les conclusions extretes d'aquelles sessions serviran per engegar aquest nou procés participatiu demà passat.
El procés serà obert a tothom i constarà d'una sessió informativa i un altre de reflexió. La primera sessió serà dimecres de 7 a 9 del vespre a la sala Egidor Cònsul de Can Ginastà.
I també aquest dimecres el nucli tanca la convocatòria del tercer concurs de cartells a Festa Major de Sant Just. L'objectiu és triar el cartell que representarà la Festa Gran del Poble aquest estiu entre tots els participants. El premi per al guanyador serà un sopar per a dues persones valorat en 75 euros a un establiment de Sant Just. L'edat límit del llorament dels cartells és dimecres i s'han d'entregar al Casal de Joves. El verdict es farà públic el 27 d'abril.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar classificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Yes. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Yes.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic es millor i més divertit. Rebobineu, si us plau. Rebobineu, si us plau.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 13. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Ep, aquí estem, doncs, tertulia esportiva. Vaja, els dilluns ja ho sabeu d'aquí uns moments, però abans entrem amb el trending topic de la segona hora.
Perquè, Cristina, avui un dels temes més comentats a Twitter ha sigut amnistia rato, perquè la fiscal general de l'Estat ha decretat que la investigació passi de la Fiscalia Provincial de Madrid a anticorrupció. I què té a veure això amb l'amnistia, Cristina?
De fet, recordem que en tota aquesta nova investigació, Isenda en aquest cas va començar a investigar tots els comptes de Rato, que en concret, si no recordo malament, té més d'una setantena de comptes al seu nom i un entramat d'unes 40 i escaig empreses, doncs arran de que Rato es va acollir a l'amnistia fiscal 2012.
Arran de tot això, recordem que va ser notícia a Rato, es van requisar diferents documents als seus despatxos, també de casa seva, i en aquest cas ho portava la Fiscalia de Madrid. Llavors, el fiscal general de l'Estat ha signat avui el decret que otorga aquest traspàs d'aquesta investigació sobre el patrimoni de Rato a la Fiscalia Anticorrupció, que de fet, precisament, aquesta Fiscalia Especial ja va demanar divendres la competència per assumir aquesta investigació, que, com hem comentat, té origen a l'amnestia fiscal 2012,
en considerar que podrien haver-hi diferents connexions amb les causes que l'exdirector del gerent de l'FMI té obertes a l'Audiència Nacional pel cas que seria el de Bànquia i també per les anomenades targetes opaques. D'aquesta manera serà el jutge Andreu encarregat d'aquestes dues causes qui decideixi si assumeix finalment aquesta nova investigació o no.
En el supòsit que no acceptés la causa per entendre que es tracta de delictes independents, el que passaria és que s'obriria el denominat conflicte negatiu de competències que haurà de ser resolt en aquest cas pel Tribunal Superior. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, la Glòria Abrea diu que aquest es creia molt llest i que no l'agafaria mai, però sempre hi ha algú més llest que tu.
Un altre comentari és el Jordi, el Xisto 1975, i diu, algú del Partit Popular sap què passa al Partit Popular? I l'Elisa diu a Twitter, fixeu-vos si aquest és un país de pendereta que Rato segueix tenint escortes i cotxe oficial pagats amb els nostres calés. En fi, gràcies Cristina. De res. Anem ara cap a la tertúlia esportiva.
Oriol Pasqual, què tal? Bona tarda. Espera que no poden escoltar, Bata, d'Oriol. Bona tarda per dir alguna cosa. Per què? Pel que ha passat aquest matí? Per la tragèdia aquest matí, com a mestre, Déu-n'hi-do. En fi, vols fer algun comentari, Oriol, sobre aquesta qüestió? No, donar el suport a tot l'equip de mestres i a la família de la pobra dona afectada i als nens. Un tema molt ampli, però fins que no passen desgràcies d'aquestes la gent no es posa a mirar
a mirar què és el que passa a les aules, però Déu-n'hi-do, exacte, i què s'ha fet, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. En fi, doncs què he de dir? També tenim el Rafa Cano, aquí de Tartula Esportiva. Rafa, què tal? Bona tarda, com estem? Bona tarda. Bona tarda. Esperem que sigui un cas aïllat, com he dit abans, fora d'antena.
que jo crec que és un casallet, que no donem massa la veu d'alarma, perquè no és un grup lligadista, no és res. Perdona, i aquest matí, quan ha sigut trending topic també Columbine, home, jo crec que tampoc... Salvant molt i molt les distàncies, no? Perquè aquí no té res a veure. Vaja, aquest és un altre...
Un altre cas, que clar, aquí ja entrem en un altre debat, si és que aquestes coses es poden prevenir d'alguna manera o d'alguna forma, no? Però vaja, Mary Ripoll, què tal? Bona tarda de nou. Ara faríem tertúlia, eh, d'això? Sí, home. D'això és on vas respondre? No, no, però podem... Afecta.
Però podem parlar-ne una mica més que res perquè l'Oriol, ja que és... Perquè jo soc mestre parolari, és diferent, però com a mestre en general coses com aquestes... Això es pot prevenir d'alguna manera? És a dir, per exemple, s'ha sabut que aquest noi comentava entre els seus companys
de classe que algun dia voy a venir y voy a matar a todos o comentaris d'aquest tipus me voy a hacer del ejército y voy a venir y tal si això es pot detectar abans és a dir, pot ser que els professors a partir d'ara pugueu preguntar als alumnes si hi ha algun cas semblant aquest no t'ho diran per tenir controlat saps?
El problema, i jo sense saber més saber del cas, perquè tot just ara, fins fa mitja hora, encara estava currant i no... Pel que he anat llegint i pel que hem anat sabent... Bé, en principi, l'última hora, el projecte d'Aquest any a ràdio, doncs l'estan, vaja, avaluant uns psicòlegs i sembla ser que ha tingut un brot psicòtic aquest moment. Sí, bueno, un brot psicòtic, però tu primer entrar a una escola amb una ballesta ja no és massa normal i...
Com l'ha comprat i com l'ha après a fer anar. I primer, segona, que no es veu. Sembla ser que ho portava a la motxilla, tot això. Sí, però una ballesta, la motxilla, escolta, es fa veure. Alguns companys comentaven que la ballesta la podria haver elaborat ell. Suposo que a través d'internet pots trobar fàcilment a través de YouTube. Aquí el problema és que... Molts problemes també és a nivell social, perquè, segons els pares, els fills són reflexos dels pares. I moltes vegades...
Tampoc és fàcil, l'entorn... Un nen amb 13 anys és totalment capaç de discernir entre el que està bé i el que està malament. Per molt que els pares no li hagin donat... Perdona, Cristina, a no ser que tingui un cas patològic... No parlo ni de patologies... Jordi, el que no pot ser és que cada vegada que es cometi un crim o una cosa així, diguin que el nen, o en aquest cas l'assassí, perquè és així, sigui un nen o no és un assassí...
tingui una malaltia. No, no pot ser, no fotem. O sigui, hi ha coses que no pot ser. Entra molt a veure l'educació que han donat i l'entorn i tot. L'entorn no. Totalment d'acord amb tu. Per això preguntava si això es pot prevenir d'alguna manera, tenint en compte que és un cas tan puntual, que és un cas tan...
Mira, és molt difícil de prevenir per la senzilla raó que si tu sents una conversa dels nanos, vull dir, jo estic al pati amb els meus de P3, a vegades, clar, tens els d'ESO i batxillerat allà al costat i a vegades sents animalades que no saps fins a quin cert punt és veritat, és mentida, t'estan prenent el pèl o ho fan per creure's els millors, vull dir que...
hi ha un punt de deliri que no saps fins on pot arribar o no. El que passa és que això ja sembles yanquis, tu, sembles als Estats Units, que aquí els anys se'n van cap allà agafant la Ballester i es posen a fer el boig. Aquí, en aquest cas, hem tingut sort que a Barcelona, el 20 d'abril del 2015, que és el que ha passat aquest matí, no tenen accés a les armes tan fàcilment com a altres països i sobretot als Estats Units, no? Perquè aquí no oblidem que són armes blanques. Però a mi que no em diguin que el nen no tenia consciència del que feia perquè és que no m'ho crec.
primer, que té 13 anys, i segona, que si tu... Potser mentalment és veritat que no és el mateix una persona de 13, cada 15, cada 17, cada 19, de 21 anys, però amb 13 anys ets plenament conscient del que vas a fer, i jo trobo més greu, bueno, més greu no, però trobo molt greu també que si els seus amics ho sabien, amb la colla que estava, que ho permetin, això és delicte, i per mi també és delicte, però és el que dèiem, si l'entorn és
Però si cada vegada que en algun institut algun adolescent diu alguna d'aquestes tonteries canalitzades fredament... Però una tonteria es pot dir un dia, dos, tres, però el que no pot ser és que el noi, que molts companys avui ho hem vist a les televisions i a més, és que portava sempre vestit de militar, ensenyava fotografies, ensenyava fotografies d'armes que tenia...
És a dir, no sé, arriba a un punt que ja sobte, no? Prida una mica més la tensió i surt de normal. Falta de recursos per poder fer aquests seguiments o per poder fer aquesta feina que a vegades el professor va... Més que faltar recursos, si el nen va penjant coses d'aquestes a xarxes socials, els seus pares haurien de ser una mica seriosos
que potser d'ideologia són d'una manera, d'acord, però tu, per molta ideologia que tinguis, tu no pots permetre que el teu fill vagi vestit de militar amb 13 anys i vagi a l'escola segons de quines maneres. A veure, no fotem, saps? Per això preguntava si es podia prevenir d'alguna manera aquest cas concret, però és evident que tampoc aquí ara no coneixem i ens falten les dades sobre quin quadre familiar o com està la casa, perquè evidentment...
No ho sabem. Que es pot prevenir, segur, però... És complicat, és una cosa excepcional, no? I justament ara que parlàvem dels pares, un debat que s'ha tornat a obrir és el tema que, en aquest cas, els nens menors de 14 anys són inimputables. És a dir, és el que diem abans, el nen jo crec que és totalment conscient de discernir què està bé del que està malament i sí que potser els pares han tingut alguna cosa a veure, ja no entro les causes, de per què ho ha fet, perquè les desconeixem i suposo que ho hauran d'investigar i de més, però...
és possible que els pares tinguin alguna cosa a veure, l'entona, etcètera, etcètera, múltiples factors, però, bueno, a veure, els pares no crec que hagin educat el nen o cap pare, en el seu judici, hagi educat cap nen per fer una cosa d'aquestes. No, a veure, no eduquen un nen per matar-lo, però sí que són permissius que no siguin les coses. Perquè jo, per exemple, jo soc pare.
Jo al meu fill no el permetro segons quines coses de televisió... Val, però tu imagines que ara tens una relació dolenta amb el teu pare, per molt que tu no li permetis, el nen té un accés a internet que tu fins a quin punt no saps com controlar-ho, després el teu fill amb 13 anys, 12, posa-li en menys de 14, fa una cosa d'aquestes i la responsabilitat civil és per tu, eh? Sí, però si el fill de Rafa durant 15 dies va penjant coses, va vestit de militar i va amb pistoles i va veient... O sigui...
Una cosa és que durant dos dies o tres dies el nano per internet busqui coses com fer una cosa i tal. L'altra és quan ja veus que durant una sèrie de dies, i clar, ja et dic, segons la ideologia familiar, segons el passotisme dels pares, segons l'entorn, el context, són moltes coses. Això no ve d'una setmana enrere, això és de lluny. Qui ha fet això? El nen, els pares? És a dir, l'actuació en si és totalment. L'educació és a casa, principalment. I a l'escola també. A l'escola no.
Sí, a l'escola també el que passa és que... Educar és a casa. El que passa és que... Lo altre és ensenyar... Sí, però a l'escola s'ensenya i s'educa. El problema és que si des de casa no venen ben educats, després a l'escola no pots seguir. Això és que l'educació és a casa. Correcte. A l'escola també. Oblida't a l'escola. Jo aquí... Però a mi que no em diguin que a l'escola no educava el nano. El professor no esteu per educar els nanos. Esteu per ensenyar matèries als nanos.
No, hi ha educar-los també, eh? Home, i tant. Bé, de totes maneres, aquí no sabem quin és el quadre familiar que justament hi havia a casa d'aquest noi. No ho sabem. El que sí que sabem, per exemple, és que per tenir una ballesta legalment cal tenir un permís d'armes i l'autorització de la Guàrdia Civil. De fet, això és... No ho sabem, però, per exemple, que una ballesta està aconsellada com una arma del mateix nivell que una escopeta i, per tant, cal obtenir una llicència d'armes tipus E i ser major d'edat
Diu que un menor pot tenir una llicència. També és possible tenir una llicència especial si ets menor d'edat, a partir dels 14. Sempre has de tenir un títol naval, eh? Però és que no dels 13, com és el cas del presumpte assassí de l'Institut de Barcelona, es pot tenir aquest permís. I normalment les ballestes de primera mà es compren en una armeria, que és una botiga autoritzada per vendre armes amb el DNI i els permisos d'armes aprovats, o de segona mà...
tot i que per fer un canvi de propietari el tracte no es pot fer entre dos particulars sense passar per la Guàrdia Civil. Per tant, la pregunta ara és d'on havia dret aquest noi, aquesta ballesta, si és que la tenia a casa o no. En 13 anys ets suficientment madur, si saps el que vols, pots treure el que vulguis d'on vulguis. I a internet també, no hi ha ni idea.
Jo crec que aquí ha faltat un control matern i patern. De totes maneres, a mi sí que m'agrada tornar a reiterar en aquest cas que els companys, alguns d'ells, han comandat a diverses televisions i a diversos mitjans que en aquest cas havien vist que la vetllesta portava bolígrafs i està feta a través de materials de casa. Sí, però Cris, és molt greu que els nens sàpiguen que...
que ningú sàpiga res, que això és molt bèstia. Sí, sí, no, no, no, o sigui, això tens tota la raó, l'únic que no crec que el nen hagi estat buscant-la i de més, que seria possible, eh, també, perquè és el que dèiem, a través d'internet, l'edat que qualsevol, jo tinc un cosí que es posa més edat de la que té per internet, i és així de fàcil, i és el que deia Rafa, si no tenen un control dels pares al damunt, o no tenen certes pàgines bloquejades, i aquest seguiment parental, doncs, evidentment, el nen pot fer, entrar i fer i desfer el que vulgui a través d'internet.
Però tu digue-li segons quines coses al pare, que llavors et cau la bronca tu, és que tu dius, tu què et penses això, no sé què, no sé quantos... És que és molt complicat. Podeu fer el que vulgueu amb el tema d'educació, però no es faran cas. O sigui, un adolescent no farà cas al seu professor
Quan no té educació. Oriol, quantes vegades ha passat que els professors intenten parlar amb els pares o els fan venir a l'escola perquè realment diuen aquí hi ha un problema, però quan veuen els pares, que són pitjor encara que els fills, és que moltes vegades tenim més feina educant els pares i no pas educant els pares ells.
És que si tu no tens una educació de base d'arrel, a casa, mai sabràs el que és l'autoritat, en aquest cas, i no li faràs cas a aquesta autoritat que és el professor, en aquest cas també. O sigui, passaràs d'ell com de menjar merda, així de clar. Si tu d'arrel tens una educació, tu també respectaràs el professor, en aquest cas, perquè és l'autoritat, no?
Però jo crec que, Rafa, aquí es barreja l'educació i el context social. Jo he estat a escola, Rafa, on nanos de P5 anaven de robocompres. Literalment. I nanos de segon i tercer que anaven en ganivetge a la classe amenaçant. Sí, això està clar. El context diu molt, eh? Jo crec que estàs d'acord amb mi que el problema també és molts pares que es pensen que l'educar, només l'educar a l'escola... Jordi, és el que estic dient jo. Jo crec que els dos teniu raó des de dos punts de vista diferents.
De totes maneres, deixa'm fer un altre punt sobre aquesta qüestió, i és que el sindicat estatal de docents de l'ensenyament públic, Ampe, diu que és un cas absolutament nou, aquest que ha passat aquí, a l'estat, perquè és el primer assassinat documentat d'un alumne a un professor. A tot l'estat, eh? A tot l'estat, eh? És la primera vegada que això ha passat.
De fet, hem recordat abans els fets aquests als Estats Units del noi que va fer la massacre aquesta a Columbina i tal. Columbine. Sí, Columbine. I de fet, això va ser el 1999, si no recordo malament, però el 2007 sí que va haver-hi un altre intent aquí a les illes.
d'un noi que va entrar també en un institut, en aquest cas, amb diferents, bueno, explosius lligats al seu cos, però finalment no va caure en res. Per tant, sí que aquest seria el primer cas documentat, no?, d'un noi que... A Europa no és la primera vegada, perquè en els últims anys també
A Espanya hi ha hagut casos d'atacs d'alumnes de profes, el que és la primera vegada que s'encarreguen a un. Aquí ve la cosa. De totes maneres, a mi sí que m'agradaria, si podem ja per acabar, comentar una mica tot el tema de la legalitat i el que passa ara amb el nen, perquè trobo una mica heavy...
que el procediment a seguir sigui parlar amb el nen, parlar amb els pares, intentar esbrinar, si és que ho aconsegueixen, quin és l'origen real d'on ve tot aquest sentiment o aquestes suposades lliures que tenia el nen i què passa amb el nen. La llei diu que els menors no són responsables penalment. Oriol, un moment, perquè justament, dient això que comentava Cristina,
La llei diu que els menors no són responsables penalment fins als 14 anys. Per això, en aquest cas, als pares se'ls retira temporalment la pàtria putestat i la Direcció General d'Atenció de la Infància decideix les mesures educatives que cal aplicar.
a veure d'aquí uns quants dies, a veure que ara és molt calent tot i a veure d'aquí uns quants dies què ha passat, què passa amb el nano, què passa amb la família, què passa amb tot. De fet, quan un menor de 13 anys comet un crim, com és el cas, el primer que se sol fer és suspendre la pàtria putestat dels pares, de manera que el menor passa a estar temporalment
totalat per la Generalitat sota la responsabilitat de la Direcció General de l'Atenció de la Infància i l'Adolescència. A partir del moment en què es declara la suspensió de la Pàtria Putestat, que és el que està passant, es procedeix a fer un seguiment immediat de l'entorn del menor, la família, l'escola, el veïnat... En fi, això és perquè és menor de 14, però si el crim, que no és el cas, l'hagués comès un menor entre 14 i 18, el presumpte agressor passaria a disposició del jutjat de menors. Sí...
Però vaja, que no és el cas. De totes maneres, en aquests casos, el que es fa bàsicament és parlar amb el nen, intentar esbrinar, intentar fer-li també raó una mica o poca cosa més, perquè és que realment, si els pares poden tenir la responsabilitat civil en aquest cas, recauràs tot el pes de la llei sobre els pares, però el nen què?
Perquè hi ha hagut casos, no de matar un professor, hi ha hagut casos de menors que han fet altres coses en aquest estat a Espanya, que han fet coses a altres persones i als nens al final, al cap i a la final, els hi ha passat res. Aquestes persones, quan siguin major d'edat, poden ser reincidents. Pregunto. No ho sé, jo crec que aquí s'hauria de canviar alguna cosa perquè no és normal, o no trobo lògic, almenys des del meu punt de vista, que un nen com aquest caigui, sí, sobre els pares perquè és menor, però aquest nen ha de tenir un tractament, ha de tenir, no sé, alguna cosa. Jo amb aquesta qüestió callo perquè soc molt radical.
No, no, opina, Rafa. No, no, no. Ho trobes lògic? Callo, callo. Ho trobes lògic? A veure, aquí tothom pot opinar el que vulgui. De totes maneres, sí que és veritat que estem en temps de tertúlia esportiva. No sé si... Però vaja, que a l'actualitat... Parlar que vaig dir saltar la porra, no? No, a veure, bromes a banda...
L'actualitat és el que ha passat, és la primera vegada que això passava i a més ha sigut aquí a Barcelona. Demà, per acabar comentant que a les 12 del migdia es farà un minut de silenci a tots els instituts de Catalunya, entre ells, lògicament, el d'aquí de Sant Just i, en fi, si algú vol afegir... Hi ha banderes mitjissades. Al meu col·le, per exemple, hem mitjissat la senyera.
Vull dir que és normal que la comunitat educativa catalana està de dol. I no només és la comunitat educativa. De fet, s'han anul·lat, en aquest cas, tots els actes públics que havien previstos per avui i per demà. Correcte. Bé, doncs queda dit. Si algú vol afegir alguna cosa, ja ho sap. Si no, tanquem el tema i passem una mica. Ja ens disculpareu, estimats joients, perquè avui l'actualitat manava, ja que teníem a l'Oriol, que és professor, hem aprofitat per debatre una mica i per parlar sobre el que ha passat
aquest matí, sense dubte la notícia del dia. De totes maneres, com diem, els dilluns d'aquesta hora normalment estem en un tou una mica més simpàtic perquè tenim la tertúlia esportiva. Gran setmana pel Barça, perquè ha fet un pas de gegant a la Champions per accedir a les semifinals, després de guanyar la setmana passada 1-3 al PSG i també una victòria importantíssima a la Lliga, no sé si estareu d'acord amb mi, 2-0 contra el València aquest dissabte al Camp Nou.
En fi, no sé per on vols començar, Oriol, però la veritat és que són dos partits on Lluís Suárez ha marcat la diferència. Sí, claríssimament, Lluís Suárez, a diferència d'altres jugadors que no posarem, sobretot en sabeu, és un jugador que contra els grans... No, em referia a Ronaldo. Que contra els equips grans marca i dona detalls. A veure, són dos partits completament diferents...
La setmana passada ja comentàvem aquí sobre el PSG i jo vaig comentar que seria un partit difícil, que la Champions mai és fàcil, però també deia que al PSG les baixes li afectarien molt i després el partit es va veure. O sigui, un PSG sense el mig del camp, sense defensa, que canvia un perquè canvia el Thiago Silva que se'ls va lesionar, entra David Luiz infiltrat i clar, Luis Suárez amb els dos canyos el va deixar amb evidència...
Però és que, no només Lluís Suárez, és que Neymar cada vegada que encara va amb velocitat o que arrencava, se'l pixava. Vull dir que hi va tenir sort el PSG que va marcar de rebot el Barça i que Messi va xutar un alpal i que el seu puntet també va treure unes quantes puntets. Lluís Suárez està tapant algunes boques, no? Si ho havia de fer en algun punt de temporada, lògicament, aquest és el millor, perquè fins aquests partits consecutius que han cadenat
marcant la diferència i marcant aquests gols, Lluís Suárez... Se l'ha discutit, a Lluís Suárez. Sí, home, és que se l'ha discutit, però jo crec que amb raó, perquè d'altres jugadors que, per exemple, no fan bé la seva feina, també se'ls discuteix, Lluís Suárez, hi ha hagut partit que ha fallat gols cantats i també, jo crec que ma mare escut rebre els seus moments de crítica. Però d'altra manera... Que fins i tot comparava Lluís Suárez amb Alexis. Bueno, escolta, però així és un... No, no, no, no.
Eh, que jo soc defensor d'Alexis, eh? Perquè l'Alexis pot ser jugador de la Premier d'aquesta temporada. Perquè és un jugador molt irregular. Era una mica de tenir paciència que finalment ha arribat... Però espera't, que potser d'aquí a dos partits falla quatre. Sí, exacte, és un jugador així. I també és veritat que els gols aquests que estem parlant són gols en jugades aïllades i això és una cosa que, per una banda, és bo perquè et permet que
de qualsevol moment o de qualsevol pilota em podrà treure gol i per tant et permet que no només amb l'elaboració de jugada clàssica del Barça o construint joc Suárez l'equip pugui marcar sinó que
el minut 1 sigui capaç d'allà al mig treure un gol com molt estil a vegades Caicedo que treu un gol però el treu no comencem Manuel és aquesta manera de fer gol sense l'elaboració de la jugada un està jubilat l'endranó
Però bueno... És la idea, eh? Jo t'entenc, però aquí al culer no t'entenc. O als culers. I del València, només dic que... Jo crec que Luis Enrique... I del València, només dic que Luis Enrique, jo crec que la va cagant amb el plantejament. Posar el doble pivot jo crec que va ser un error i vam tenir molta sort de...
de marcar el minut 1 i el minut 90 però la segona part el Barça domina més la pilota potser no va tenir tantes ocasions el pal de Messi una que Neymar remata de cap però va comentar que va ser un partit molt dolent no jo vaig estar molt bé ara el Barça surt viu de miracle quan els porters són protagonistes jo no sé què dir-te Claudio Bravo el millor del Barça
Jo tinc un culer que va anar al camp i el tio em va dir que va ser un penyazo de partit. Però era pericol? No, no, culer, culer. Un penyazo de partit? Va passar bastant ràpid. Per mi no va ser un penyazo. Per mi la primera part va ser una primera part de València des del minut 1 al minut 45, que el Barça va tenir només, a part del gol, una ocasió de Suárez, precisament.
i ja està, i on el València hagués pogut marcar, va tenir el penal, on després, perdona Rafa, l'arbitratge va ser pèssim, pèssim, ja no pel penal, que potser es pot xular perquè és un petit contacte, sinó pels foros de jocs que no eren, per les faltes, a nivell de targetes, o sigui, l'arbitre va de centrar el Barça i que el Barça va sortir amb un plantejament erràtic, jo crec que Luis Enric la va cagant posant el doble pivot,
al mig del que m'anava molt perdut, i el València, que no és un equipet, és un tros d'equip, el València opta a ser tercer a la Lliga, està en pugna amb l'Atlètic de Madrid aquesta temporada, doncs va tenir la santa sort de fallar el penal, que està molt ben parat per brau, però jo crec que ha xutat gràcies al senyor aquell que el va xutar, que el va xutar prou malament, i després va tenir un pal, brava amb el Salvador, el que passa és que a la segona part hi ha un canvi molt important,
que és que entra ràquitic per Adriano, Matier passa a lateral, i tens un mig del camp on tens un pivot, que és Busquets, i després ja tens dos tiquitaques, tens un Xavi que anava molt perdut pobre, i tens un ràquitic que més o menys et dona, i aleshores a partir d'allà, jo el València a la segona part només hi recordo una ocasió que a Bravo també es llueix, i ja està. Jo crec que el Barça va arribar amb molta sort a la mitja part, i que la segona part amb el canvi ja està...
perquè aquí ja que fa falta collons, que quan hi ha un jugador que no juga bé se'l canvia, doncs van haver uns quants jugadors com, jo poso un nom, Piqué, va fer un partit lamentable, pilota que tocava... Piqué... Últimament està jugant bé, l'únic que el partit la va fer malament, però últimament no estava bastant centrat. Sí, està bé, està bé, Piqué...
Per cert, Messi va marcar el seu gol oficial número 400 amb el Barça i això que només té 27 anys. De totes maneres, ja per tancar la carpeta del Barça i abans de passar a l'Espanyol recordem que hi ha Champions. Ah, pensava que deies que hi ha derbi.
No, no, però abans de Champions. A Champions ja està. No, no, no. Escolta, els pericos... Un 1-3. Jo entenc que els pericos avui estigueu pensant en el dissabte. Hi ha Champions. Però tenim Champions amb nosaltres. Però que et fàstic.
Però tenim Champions amb nosaltres. Però què Champions? És un mero tràmit. Rafa, del derbi no començarem a pensar els culers fins al dijous o divendres. Fins dimecres. No, no, dimecres estarem amb la ressaca. Dimecres estarem tots pendents al Bernabéu del Madrid. Jo l'únic avui és que guanyeu la Copa, tio, i la setena plaça per nosaltres i a Europa.
Però cuideu que el Bilbao s'ha ficat en la punta allà al mig, eh? Per tant, a veure, demà ve el PSG... Rafa, què no veus que està tot per aquí jo? A l'espai de l'Espanyol, de què parlarem? Del derbi? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
quarts, no?, per passar les semifinals de la Champions, contra el PSG, aquí al Camp Nou. En principi, sembla... Pot ser una sort fort, el que vaig dir, però és un partit de tràmit, no? El de demà, de tornada... Sí, però jo crec que serà un partit un tant perillós
perquè el PSG ara sí que ve amb l'equip de gala i s'ho juguen tot pel tot. El que passa és que el Barça, la contra, ja sabem com està en un estat de gràcia important i també és i tal que els jugadors juguen amb un punt de reacció sobre l'Atenant. Han de fer quatre per classificar-se. Jo crec que demà, Oriol, segur que no has estat d'acord amb mi o no, però...
Demà... És que em fot una gràcia, això. A veure, Rafa. Perdona. Rafa. No, no, no. És que em fot gràcia, l'Uriol. Però per què, eh? Com diu que ha cuidado, cuidado, cuidado. Però si... Rafa, no pots fiar... Quatre gols al PSG. Quatre gols amant al PSG. La primera part del València... Jo passo de part del València. Rafa, la primera part del València te la fa el PSG i a la primera part estàs amb un 0-2 o amb un 1-3. Taca res. Però estem parlant del Barça, tio. Sí. I que el PSG t'ha de marcar quatre gols al camp del Barça i el Barça no ha de marcar ningú. Bueno, tres.
3 i el Barça 1. A la que el Barça en faci 1, ells n'han de fer 4. Ja està, no? No s'ha de manospreciar el rival, no s'ha de manospreciar i s'ha de tenir en compte que... El Barça no manosprecia a cap rival. Rafa, el Getafe sí. Rafa, això ens ho va ensenyar Guardiola, quan vas per aquí, que cada partit llogués contra l'últim, era una... I és el que diuen que a l'últim de la Lliga... Tu posa que al primer minut et marca Ibra i els tens a tothom per corbata.
De totes maneres, deixa'm dir una cosa, que demà jo crec que hi haurà un ambient de camp, al Camp Nou, jo crec que la gent anirà, serà d'aquells partits màgics... Amb el València, més de 93.000 persones, eh? Sí, però l'ambient de demà, jo crec que serà diferent, perquè l'ambient de demà és com de mes de final, que cada còrner compta, cada fora de banda, la gent estarà animant ja des del minut zero, i a més a més tenint en compte també com han anat els últims partits de Champions al camp. Però igual amb un resultat tan clar, no ho sé, és...
Potser no va a tanta gent. Jo faig una crida i que sí que la gent vagi, però hi ha gent que en tres segons ja està fet. El fan per la tele. El fan per la tele. El fan per obert. Jo hi aniré i estic segur que hi haurà una entrada brutal. És el dimecres? No, és dimarts, demà. Demà, demà, demà. Jo hi aniré, però jo crec que hi haurà una entrada brutal, jo crec.
Tu pensa que la gent està pensant en el Quibera que compraren, la Rosa on la compraren, tot això. Està ocupats amb altres coses, que veurà el Barça. Potser el Camp Nou hi donen, que altres vegades han fet coses d'aquestes que tenien detalls i per això la gent encara hi va més, agafar alguna cosa. Dissabte no hi havia... A l'Espanyol no hi ha gent. Però què donava? Em sembla que a societat civil? No, a dins de l'estadi. A dins de l'estadi? Al Barça mateix? A l'acabar el partit, o potser escollir
El gran diccionari dels jugadors del Barça. Oh, un totxo de llibre. A mi ja m'enporta la Rosa. Escolteu, va, passem cap a l'Espanyol. Després som la porra, no?, del Barça Espanyol i del Barça PSG. Sí, però tu no comences, eh, Oriol? D'acord, no començaré. Si us plau, silenci'm, per favor. Ja sabeu que m'agrada escoltar la lletra.
S'escolta fatal, no? No, escolteu bé, sí. Deus haver agafat uns auriculars que... No, jo t'escolto bé a tu, però a la música no. Dono un cable. Ara sí, ara sí. Com que la música també va a les freqüències argianes, potser la meva beu és una altra freqüència i tal.
Escolta una cosa, Rafa, parlem d'espanyol, setmana de derbi, com diem, amb un Barça obligat a guanyar, si vol continuar liderat. Escolta, què fa? A mi no ho dic. Però bé, estem parlant del Barça, un Barça obligat a guanyar. Rafa, i un espanyol en ratxa? Un espanyol que porta 6 partits sense perdre. Seria la parada del rematori a Levante. Exacte, exacte. Principalment, principalment,
això, que em van robar el subnormal de l'àrbitre... Un moment, a veure, Rafa, per favor. No, és que és veritat. Així ja sembla el xiringuito. Un moment, et demano que mesuris... Perdó, perdó. Et demano que no insultem a ningú, sisplau. El port professional de l'àrbitre...
i els seus liniers, també, perquè va haver unes mans escandaloses a l'àrea. Bueno, principalment, el primer gol del llevant va ser d'un córner inexistent.
perquè va tocar la pilota al propi del llevant. O sigui, no vam ser nosaltres. Sí, però aquí en el córner s'està concentrat perquè no te la fotis. Ves la fallada del córner, però ve d'un córner inassistent. O sigui, que el gol ja no hagués pujat al marcador. I segons, una amb mans, però escandaloses, escandaloses...
a l'àrea, però escandaloses que això ho veu la Zoe que és la meva filla petita no ho entenc, 3 punts fora que sí, que hem guanyat 6 que estem a la ratxa del 2008 amb Ernesto Valverde que vam fer, estem tirant cap a aquesta ratxa a veure si l'assolim o no dissabte s'acaba
Però, bueno, des del 2008 que no guanyem més de sis partits, sis partits seguits, o sigui, bueno, guanyem, que no perdem, perdó. Digue'm. No, no, que ara que has comentat això de la Zoe, la teva filla, que és de l'espanyol? Sí, clar. Tu va comentar això, realment? No, no, ella és perica total. Però va veure el partit?
No, no, no, ella no va veure el partit. És massa petita encara. Bueno, massa petita no per veure un partit, però bueno, sí, massa petita per veure un partit. Això no ho va comentar-me. O sí o no? Jo vaig veure a través d'internet
Un dia podríem advertir sobre com els nens a l'escola afronten el CEO del Barça o de l'Espanyol, perquè suposo que també n'hi ha diferències. Els meus dos són pericos perquè l'humà mana a casa, i el que he dit abans, l'educació, bé, prové de casa. Per tant, els dos... Això que té a veure amb el derbi. La vida privada dels recacants és molt interessant. És igual, parlant amb el derbi. Ara, ara, ara.
Mira, dels 80... Jo sempre amb les dades a la mà. Dels 80 enfrentaments històrics, des del... 640. Eren i bars, també. A veure, digues, Rafa. Hem no perdut 51 partits. 51. I hem perdut 29. O sigui, 25 guanyats i 26 empats.
no hem perdut dels 80 no hem perdut 51 no hem perdut d'aquests 51 la meitat és un camp difícil de 81 només hem guanyat 25 no hem perdut 51 el Barça quants ha guanyat? 29 no és fàcil un empat pel Barça després tinc una dada que és interessant que
Hi ha hagut dos resultats justament a les jornades 33, que és justament la que es jugarà al derbi. Vols dir que, perdona, un moment, Rafa, deixa'm posar situació, eh, abans. I és la mateixa, només es juguen històricament. Rafa, se'm parlava un moment, per favor. M'estàs dient que el fet que s'hagin sigut en la mateixa jornada, en temporals anteriors...
ja està dient que possiblement passi. Però bueno, no ho sé, no ho sé, perquè és que justament són jornada 33 a la temporada 2009-2010. A posar la música del Mago Fèlix. Va ser un 0-0. I abans, i abans, a la 2000-2001, un empat 0-0. Justament van ser les dues a la jornada 33. Però escolta, Rafa, això és casualitat. No, no, casualitat o no, casualitat...
però a la 33. Si no és casualitat, què, Rafa? Jornada 33, dos tresos... Estimats oients, aposteu un 0-0. Serà el tercer partit a la jornada 33, amb empat 0-0 a totes les jornades aquestes 33. L'Espanyol guanyarà 0-3, no? I a l'Espanyol 0-0 serà. Jo crec que serà un 0-0. Si no, guanyarem. Fem una mica de porra. Fem una mica de porra. Tu què dius, Oriol?
No, m'heu dit que jo no començo. Jo seré l'últim. Pots afegir alguna cosa? Espera, el Manuel ha de fer el seu toc de l'Espanyol. Va, Manuel, vinga. Jo el que hem dit està bé, però s'ha de vigilar que si les estadístiques són aquestes, l'empat tampoc li serveix al Barça. Vull dir, s'ha d'anar a guanyar... No, no, no, al Barça no li serveix l'empat. Però això, s'ha d'anar a guanyar, sí o sí. Al camp de l'Espanyol, o sigui, quan virem els partits que queden de final de temporada, és un desplaçament complicat, no és del fàcil. Però és que a nosaltres tampoc. A nosaltres anem a guanyar o guanyar, perquè volem assolir la setena plaça. V
I escolta, no, no, no, perquè des de la setena fins a la dotzena tots els equips que juguen de Màlaga no tenen un final de temporada molt fàcil. L'espanyol també ha de jugar contra el Madrid, eh? Sí, contra el Madrid. Nois, no tenim més temps. Vinga, la porra. Tu què dius? La porra pel derbi, va.
1 a 1. 1 a 1. Tu què dius, Rafa? Jo, jornada 33, 0-0. 0-0. Tu què dius, Oriol? Jo, 1 a 4. 1 a 4. I tu què dius, Cristina? Ja veuràs. Catric de Messi. Contra l'Espanyol? Sí. No sé si s'ha dit, però 2 a 3.
Escolta, va, hem de parlar ara de bàsquet ràpidament, avant d'acabar la tertúlia, perquè el Barça descansa de Lliga per preparar l'aliminatòria de l'Eurolliga. De moment, un a un contra l'Olimpíacos amb el factor de pista en contra. Com ho veus?
Bé, bueno, és el que té, el Barça té els jugadors que té, va fer un molt bon primer partit i el segon, la diferència entre primer i segon partit va ser la ser de triples. O sigui, primer partit el Barça va enxufar molts triples i amb un alt percentatge, el segon va fallar més que una escopeta de fila i els altres no són coxos. Quin dia torna a jugar contra el Lluís? Crec que és dimarts i dijous. Demà, eh, per tant? Correcte, la tornada. Però jo crec que un dels dos partits els guanyarà el Pireu. El Barça la fase irregular de la Eurolliga l'ha guanyat allà.
Jo ho veia molt bé, però ara els dos partits fora de casa, el Barça fora de casa, baixa molt el rendiment. Espero que facin el que duri el punt dels dos del guany. Si ells ha guanyat un al Palau, el Barça pot guanyar perfectament un. Bé, el Fiat Joventut, la penya que va perdre de 4 contra el València Bàsquet, 91-95. Quina pena.
Ja està una victòria per sobre del tall Quina penya El Moravang Andorra que va guanyar Contra el Movistar Contra Estudiantes 81-76 I té la salvació virtual Queden 4 partits de jornada regular En que en guanyi una ja estan salvats
No pot dir el mateix, la Bruixa d'Ormanresa, que va perdre 72-78 contra el Valencioso Sevilla. A casa contra un rival directe i ara ho té molt difícil perquè està a una victòria, em sembla que és de la salvació, però els dos que estan per sobre teu té la vera ja en contra. Per tant, ha de guanyar...
És que mira que perds els partits amb els rivals directes, aquests partits no es poden perdre. Hi ha una mala notícia pel Manresa, abans de passar el motor, Jordi, que és que el Burgos, que ha guanyat la Lliga LEP per tercer any consecutiu, aquest any sí que té els quartos per pujar l'ACB. I què vol dir això? Que l'últim classificat baixarà de categoria.
Aleshores, el penúltim, que ara mateix l'últim és el Fuent Labrada, el Manresa està un per sobre, però també té l'haveres perdut. Aleshores, el que ha de mirar el Manresa és que del segon al novell classificat de l'Alep fan el playoff, el qual hi ha el Lleida, per cert, i el que guanyi d'aquest playoff, si no té diners, encara podria tenir sort del Manresa i no baixar, però ho anirem comentant.
Bé, passem ara al motor, comencem parlant de la Fórmula 1, avui no tenim l'Edu, però ens ha pujat la crònica, victòria de Hamilton per davant de Kimi, Rosberg, Bottas i Vettel. El pilot anglès està impressionant aquesta temporada, diu el Edu, i es consolida després de les primeres quatre curses com el gran favorit per guanyar el Mundial. Quatre de quatre poles i tres de quatre victòries. Molt bones sensacions, però per Ferrari, això ha sigut l'Edu, que va plantar cara als Mercedes, Rosberg sembla que està al seu abast,
Hamilton en condicions normals està en un altre món i quan els McLaren novament han millorat i Alonso ha finalitzat 11 a poc més de 3 segons dalt de Z és a dir, la zona de punts a Barcelona i a Barcelona l'objectiu és puntuar perquè vindran aquí el pròxim premi em sembla que és molt malo d'aquí un païs de setmanes
i després de l'estiu lluitar per pòdioms, lògicament. La classificació del Mundial. En primera posició Hamilton amb 93 punts, en segona Rosberg amb 66 i en tercera posició Vettel amb 65. MotoGP, ràpidament també. Marc Márquez va liderar la cursa fins que falta dues voltes. Va caure en una pugna amb Valentino, que finalment va guanyar.
Rossi, per tant, torna a guanyar i continua com a líder del Mundial. I ara sí, acabem ja la tartulla, com sempre, amb l'anàlisi de la Cristina... No farem la porra del Barça PSG. Tu vols fer la porra del Barça PSG? Sí, jo vull fer-la. A veure, Oriol, què dius tu? Jo dic dos a dos. Tu què dius, Rafa? Zero a quatre. Zero a quatre.
T'estàs venjant del 0 a 4. Posa't un 0. I tu què dius, Manel? Jo crec que guanyem 2 a 1. I tu què dius, Cristina? 3 a 2. Molt bé. Doncs vinga, Cristina, tu mateixa, com ha anat aquesta tertulia d'avui? Avui l'he batejat Double Turtle.
Sí, perquè està topla. I m'ha agradat molt i m'agradaria reivindicar des d'aquí que fem més sovint això. No que passin aquestes coses, evidentment, perquè no és plat de bon gust per ningú, però sí que potser podríem fer algun tipus de tertulia alternativa al principi, ni que siguin 10 minuts, 15, comenten altres coses. Que demano una segona hora.
Això ho heu de parlar amb els directors del programa. En aquest cas, anem persona per persona. Comencem per l'Oriol. Primer de tot, felicitats, perquè vas guanyar a la porra del Barça PSG amb un 1 a 3, cosa que també hauria de comentar amb un petit apunt, i és que jo vaig dir el mateix resultat, però com l'Oriol va dir aquest, per no repetir-lo, vaig canviar i vaig dir 2 a 3. Que quedi clar, eh? Jo vaig donar el del revés. Val, val, val.
Bueno, seguint en aquest cas, doncs, t'he vist una mica sol, Oriol, al principi de la tertúlia, quan parlaves del Barça, ningú ho comentava, estaves tu sol aquí fent una mica l'anàlisi dels partits jugats, però sembla que al final la cosa s'ha animat una mica fins que he escoltat alguna cosa com... Ha estat per part del Manel, evidentment, no ha dit res més fins al cap d'una estona. Tot i això, m'ha agradat també que gràcies a ell he fet un apunt i m'ha agradat la teva frase de...
no comencem, Manel, no comencem, molt típica per aquestes tertúlies. Seguim en aquest cas amb el Rafa, que has estat el segon en aquest cas a parlar més en quant a minuts en aquesta tertúlia. Has començat reclamant el Manel com a suport teu, crec que dient que els culers no l'entenem, referent a aquesta explicació que havia donat, l'Oriol no l'entenia, jo m'he rebut, etcètera, etcètera. Crec que ja entenc jo, ara sí que entenc, com aconsegueixes que el Manel no sigui ni del Barça ni de l'Espanyol, és a dir, que viu entre dues
aigües. Jo no ho he aconseguit. Bueno, sí, sí, estàs aquí, estàs intentant-ho i jo crec que al final va entre dues aigües i acabar aconseguint-ho i és amb aquestes eines que tens per començar-li a punxar i que al final no sàpiga ben bé en quin terreny està. De totes maneres, comenta també que com sempre no has decepcionat en aquesta tertúlia i no has fallat amb les teves estadístiques que has portat com en moltes tertúlies has fet ja.
I acabem amb el Manel, m'ha agradat molt Codro, ja no sabia si era un jugador, si és que volies dir Codo en castellà, el colze, i has dit Codro o què passava, perquè sense venir a compte has dit això. Després ha destacat que, bueno, la teva aportació, no sé si ha estat entesa o no per l'Oriol, però bueno, el Rafa ha aprofitat. Sí que és cert que a partir d'això sembla que has intentat, bueno, contentar una mica l'Oriol, perquè després...
Li has donat la raó amb el mal joc del Piqué en el partit i tal i qual. Després li has donat una altra vegada la raó, però sembla que al final, quan hem començat amb el tema Barça-Espanyol, ja t'has decatat més cap al Rafa i ja no sabia ben bé de quin peres, amb qui anaves o qui volia que guanyessis. Home, la porra ho diu tot. Sí, no, no, per això. De totes maneres, destacar que, a veure, Manel, si en les properes tertúlies et defineixes una mica...
Tu, Jordi, què has dit de l'Espanya o el Barça? No diré res. No ha fet. Jo porra. Jo últimament mai faig porra. Escolta, hem d'acabar el programa, però crec que guanyarà el Barça, eh? Guanyarà el Barça una a tres o alguna cosa per l'estil. Bueno, escolta, què passa? En la meva opinió no val. Un 07. No siguis tan radical. En fi, agraï tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui.
Andrea Bueno, els serveis informatius. El Raimond Molins avui a l'espai de teatre parlant de l'obra Coses Nostres a Triumf. El Manel Ripolla, Història de Sant Jus i després per partida doble a la tertúlia. Manel, gràcies. A vosaltres. Que vagi bé, fins la setmana que ve. I a l'Oriol Pascual, que vagi bé, Oriol. Arribar. Rafa Cano.
No vaig ser cagat. I també amb la presència, com sempre, al Twitter i al Facebook del programa de la Cristina Vargas. Hem acabat una tarda amb finesa, eh? Sí, sí. Gràcies, Cristina. Fins demà, que us ha parlat també Jordi. Domana, que ens retrobem demà a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de la Penya del Morro aquí a Ràdio Alberna.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio... Ràdio Tosfer, 98.1 Ràdio Tosfer, 98.1
You're beautiful and that's for sure You'll never ever fade You're lovely but it's not for sure
Fins demà!
Bona nit.
Each and every single day I know I'm gonna have to eventually give you And though my love is rare And though my love is true