A banda, segons aquest estudi, Convergència i Unió guanyaria les eleccions, tot i perdre amb de 8 a 10 escons, mentre que Esquerra Republicana retallaria distàncies i en guanyaria 6 o 7 i se situaria al capdavant en intenció directa de vot per primera vegada. El director del CEO, Jordi Argelaguet, em diu que l'enquesta detecta que els electors són cada cop menys fidels. En els temps immediats, que estan canviant les coses, que anem a un Parlament més fragmentat, que anem a un Parlament en què la gent és més...
està composat per unes forces polítiques que construeixen els seus resultats electorals a partir de les circumstàncies del moment i que la gent és menys fidel. El PSC i iniciatives mantindrien, el Partit Popular baixaria i Ciutadans i la CUP pujarien. Previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Esther Batalla. Bona tarda.
Molt bona tarda. Parlem avui d'una jornada marcada per la nebulositat. Les precipitacions estan començant a mitja tarda a punts de Ponent i de mica en mica se'n diran estan anant. Serà sobretot de cara demà que parlarem d'una jornada més complicada amb precipitacions al Ternós i sobretot al quadrat nord-est amb una cota de neu que baixarà fins als 1.000 metres tot i que al final del dia veurem cotes ja de 4-5 metres a punts al quadrat nord-est i puntualment podria ser un pèl més baixa durant la tarda.
I a més a més s'aniran estenent al final del dia aquestes precipitacions arribarien també a la resta del litoral i prelitoral central i sud del país. Serà sobretot de cara a la matinada de dissabte quan s'espera l'alavellada de temperatures més significativa acompanyada de precipitacions amb possibilitat de nevades a cotes de només 200 metres. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda.
Bona tarda, us parla David Amador. L'esquiador paralímpic John Santacana i el seu guia Miguel Galindo han aconseguit la segona medalla d'or als campionats del món que s'estan disputant a la Molina. Avui l'hora ha estat el supergegant. En futbol, el Barça ja prepara la remuntada contra el Milan. El 12 de març, al Camp Nou, els blaugranes hauran de superar el 2-0 en contra d'ahir a San Siro. El migcampista barcelonista Xa Bernández creu que el Barça estarà als quarts de final.
Aquest equip, o aquesta generació, no ha fet una remuntada històrica i ens agradaria fer-la. També tenim el record d'aquella eliminatòria amb l'Inter de Milán, que no va poder ser, i d'alguna manera estem, com diem sempre, en deute en l'afició. També el Barça avui ha rebut l'alta mèdica Erika Vidal. A més, cal destacar també que David Villa s'ha entrenat amb normalitat i podria tornar ja per jugar aquest dissabte contra el Sevilla.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes honorables o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'aigua de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és, la penya del morro. Moltíssimes, moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Començarem, com sempre, repassant l'actualitat santjustenca amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Doncs ve avui la gent que ens acompanya a l'estudi número 1 de la ràdio. Doncs avui venen de...
Avui no m'he pensat. No l'has pensat avui? No. Vol dir que, perdona, que t'ho inventes cada vegada? No. O sigui, la gent aquesta que aplaudeix aquí, aplaudiu una mica! Aquesta gent m'ha sentit que és falsa i que no està aquí a l'estudi, en veritat. Però normalment, bueno, no m'han passat el bebè amb d'on venen i llavors ha sentit la pregunta en directe. A veure si demà ho sabem, això, Carme. A veure. Mira que és fàcil dir l'hospitalet de l'infant. No, perquè sempre dius que dic noms del Baix Llobregat o de la Costa Brava i és veritat, llavors ara...
Em costa més i m'he de concentrar de manera estranya. Mira, hi ha 500 municipis a Catalunya, eh? No. 500 i pico? 948. 948. Bueno, més de 500, no? 948. Bé, doncs què són 500 a Catalunya? Hi havia alguna cosa que eren 500, eh? No me'n recordo bé. En fi, avui al programa també repassarem els amics de Júlia... Bueno, repassarem. Vindrà la Júlia Atmella amb una amiga seva, la Irene Arevaló,
que fa ball. A més a més també tindrem l'educació canina amb l'Albert Capapé i que avui ens parlarà dels gossos detectors, que està últimament molt de moda tot el tema relacionat amb les empreses d'investigació. Avui parlarem sobre aquest tipus de gossos i les diferents races que poden fer de goss detector amb el nostre educador caní particular. I a la segona hora, atenció, perquè avui tenim una convidada, la Carlota Torrent.
Que ens vindrà a visitar, ella és la responsable del portal quellegeixes.cat de la institució de les lletres catalanes i ens vindrà a veure aquí a l'estudi número 1 de la ràdio amb l'Arnau Cònsol a la secció de llibres. I com sempre al Twitter i al Facebook la Cristina Marques. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Avui, Jordi, et porto una cosa que potser t'interessa. Ah, sí? Sí, és que he descobert que els pastissos d'aniversari es posen espelmes com a símbol de protecció. Sí. I jo et pregunto, et sents protegit? Eh, sí, sí, em sento protegit. Però per què ho dius, això, de l'espelme d'aniversari? Ah, no ho sé. Home, Jordi... Has colpat espelmes, últimament. És que, hauries de dir alguna cosa, tens un deure amb l'audiència. Tens un deure amb l'audiència? Oi, no m'ho esperava, això!
Gràcies. Tenint en compte que poso les músiques, no m'ho esperava. És una versió molt moderna. Posem una altra, perquè mira que hi ha músiques, eh? Aquesta potser, eh? És més nostrada. Per cert, l'Heli Capdevila diu que pots dir que el públic pot venir de Montcada i Reixac, per exemple. Apunta't a xoc per demà, però sí.
Sí, exacte, del Google Maps. Doncs efectivament, avui és el meu aniversari, faig 30 anys, els porto superbé, ho haig de confessar, sembla que en faci 29. I no t'agrada celebrar aniversaris? No gaire, però vaja, gràcies pel detall i res, sí que em sento protegit.
De totes maneres, Jordi, si alguna persona et vol trucar i felicitar la ràdio, pot trucar-nos directament, no? Que l'agafarem la trucada. No guanyar, Jordi. No guanyar, Jordi. Les felicitacions, no? Si algú vol trucar, per cert, que hi ha cruzanets i... Mira, guanyem cruzan. Sí, això sí, eh? Això sí. Si passen, guanyen un cruzan. I si no, si ens volen trucar, és el... Correcte. Si hi ha algun oient que des d'ara i fins a les 7 del vespre passa per aquí la ràdio... Aquesta n'ha agradat. Que estem a... És la mateixa. Si estem al costat d'aquen... Sí, és com l'any els feliços de Parxís...
Doncs si passa alguna persona, algun oient, abans de les 7 del vespre, podrà degustar uns cruzanets fantàstics, que no gentilesa de cap pastisseria, perquè els has de comprar jo, però si algú vol, pot venir a berenar a la penya del morro i a la ràdio d'Esvern.
I si no poden, Jordi, ens poden trucar al 93-372-3661 i felicitar-te per telèfon. Quin signe, eh? Sí, però jo sóc peixos, el millor signe de tots els temps. Vull dir, això tampoc no cal comentar-ho perquè ja se sap. En fi, comencem el programa després d'aquesta vergonya aliena que em feu passar. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
I és que comencem amb una bona notícia perquè a Sant Just d'Esbert ja sabeu que fa uns mesos han canviat algunes línies d'autobús perquè a Barcelona també ho han fet i hi havia una polèmica i un debat sobre el 157 perquè no arribava ni a Collblanc. I atenció perquè podem anunciar, estimats usuaris del transport públic, que el 157 tornarà a arribar a Collblanc. I què veu passar?
Transports Metropolitans de Barcelona ha acceptat la reclamació de l'Ajuntament arran de les queixes dels usuaris, correcte, Carme? Exacte, fa quatre mesos el 157 va canviar el recorregut per la nova planificació, com comentaves, de línies de TMB, és a dir, els autobusos vermells, per entendre'ns, vull dir que se'n just arriben més autobusos, però d'aquests de TMB serien el 157 i el 63. El 63 no valdrà el recorregut, però el 157
Sí que va canviar esnotobús que anava de Sant Joan d'Espí fins al passeig marítim, però això va quedar reduït. Ara acabava la parada de tram baix, ara encara acaba perquè avui encara no és efectiu, em sembla aquest canvi, la parada de tram baix Ernest Lluc.
Però clar, això dificulta l'enllaç directe amb el metro que permetia abans. S'han de caminar 5 o 10 minuts com a mínim, i a més és un pal, no? Sí, això quan tens pressa, 400 metres no és l'ideal. O bé que fa un altre autobús, que és el D20, però clar, el transbord també... Vam a partir de quan ja començarà a aplicar-se això? No ho sé, no ho sabem exactament. El que sí que sabem és que s'ha acceptat aquesta petició i que, per tant, jo suposo que ben aviat el 157 tornarà a fer aquesta parada a Collblanc. No sé si és avui, eh? Vull dir que potser sí que és una cosa més immediata.
No ho crec, perquè aquestes coses sempre van una mica més lentes del compte, però bé, estic parlant per parlar, per tant, millor que ho diguem demà, que parlarem amb la regidora de Transports i Napoli. Doncs un aplaudiment per l'Ajuntament de Sant Just i també per la gent que va fer arribar la seva queixa i que l'Ajuntament va traslladar l'Ajuntament amb l'Ajuntament d'Esplugues, perquè, escolta, quan fan les coses bé, també des d'aquí ho aplaudim.
Molt bé, enhorabona i felicitat als responsables, perquè sí que era un drama, eh? Cada vegada que durant les últimes setmanes i mesos, des que vam fer tot aquest canvi de línies d'autobusos a Barcelona, s'havia d'anar fins a la ciutat, a la capital de Catalunya, a Collblanc, clar, quedava allà justet i no costava res, com deies tu, Carme, que ja vas apuntar fa unes setmanes, allargar la línia a 400 o 500 metres. En fi, bona notícia.
Vintitrés, Eva!
Atenció perquè Sant Just recordarà aquest vespre l'intent de cop d'estat del 23F. L'efemèride celebra justament aquest dissabte dos dies vista del 32è aniversari de l'assalt al Congrés dels Diputats. L'arxiu ha organitzat una conferència sobre el llibre El 23F a Catalunya. El cop d'estat va estar a punt de triomfar al Principat amb el seu coautor Pere Colloll. Això serà com diem avui al vespre a l'Ateneu de Sant Just. Carme.
Doncs sí, vindrà aquest periodista que, juntament amb Andreu Ferraz, que és l'altre autor del llibre, han entrevistat 500 testimonis per publicar aquest estudi. Per tot plegat, l'autor assegura que la incertesa era el sentiment que predominava en la gent, aquell 23F. Pel que fa a la resistència, Cullell també va destacar que ningú tenia experiència en aquest terreny i que des del món municipal...
S'hi van oposar amb força, però es van fer alguns errors, com ara reunir-se tots els municipis en cada ple municipal, cosa que feia molt fàcil que si volgués intervenir un colpista els trobés de seguida. I una de les figures clau del 23F, com m'ha explicat aquest llibre, va ser Jordi Pujol, l'únic representant polític que podia comunicar al món el que estava passant.
i el que el rei li havia explicat és aquella frase de Pujol, Jordi, tranquil... Tranquil, Jordi, tranquil, exacte. Tranquil, Jordi, tranquil, exacte. No se sap ben bé si va ser així exactament, però d'alguna manera el que va dir Jordi Pujol, el rei, va dir que estiguem tranquils, sí que va condicionar una mica el que va passant. De tota manera, segons Cullell, el cop no va triomfar del tot, però sí que va tenir conseqüències a l'hora de fer política, com ara el que va fer para todos, crec que és una conseqüència directa,
d'aquell cop de l'ingitat de la ZF que alguna cosa o altra sí que va marcar. De tot plegat, se'n parlarà aquest vespre, també de com es va viure aquí a Sant Just. A les 7 de la tarda, les golfes de Can Genestan, a conferència que organitza l'Arxiu Municipal. Un quart de 6 de la tarda i repassem l'última activitat Sant Justenca d'avui dijous. Posem una música així, una mica més solemne, més de tertulià, més de religions del món.
Saps aquests programes que fan Catalunya Cultura o aquí, a Veus de la Parròquia, sense anar més lluny a Ràdio d'Esvern? Doncs atenció perquè avui quatre dones parlaran aquest vespre a la parròquia de Sant Justi Pastor de les seves religions. És una taula rodona del grup Nostra Dona que convida una dona jueva, una dona musulmana i dues dones cristianes, una de protestant i una de catòlica. Sembla un acudit però no, és veritat.
Carme, què podem dir sobre tot això? Doncs el que faran serà explicar, tractar el paper de la dona i la pregària en cada cas, en cadascuna d'aquestes confessions. De fet, el tema és dones, vida i pregària. Perdona, què vols dir que les dones resen diferent que els homes? No... O haurien de resar diferent dels homes? No, són temes diferents, és a dir, tractaran el paper de la dona dins la religió i llavors també el paper de la pregària en cada religió, és a dir, que són conceptes diferents en aquest sentit. Però sí que, per exemple, una de les que intervindrà és la Sant Justenca Anna Monçó, que és cristiana protestant,
i que en aquest cas explicarà que el protestantisme accepta que les dones puguin ser pastors i liderar una comunitat, cosa que no passa amb la religió cristiana però catòlica. Per tant, es intentaran intercanviar aquests punts de vista, això pel que fa al paper de la dona, i després també es parlarà de com es fa la pregària en cadascuna d'aquestes religions. Serà a dos quarts de nou del vespre, a la parròquia del Sant Just,
de Sant Just i Pastor, i organitzar Nostra Dona, juntament també amb el Centre d'Estudis Sant Justencs. Que no es prega igual, la regió musulmana que la cristiana? No, no. Quan tu parles amb Balà, no? O amb Déu? Serà que hi ha matisos, eh? Hi ha matisos. Per exemple, en alguns casos es fa més pregària col·lectiva que individual. Ah, és veritat. Per exemple, el Ramadà, si ens anem més lluny, ja no sé quantes pregàries al dia, diria que són tres cops al dia,
No ho sé segur, eh? No vull equivocar-me, però vull dir que, en canvi, és un període concret, no? Tres cops durant aquells 40 dies i això, en la quaresma, ben bé no és així. I estan de juny, també, no? I tot això. I també hi ha algunes que han evolucionat diferent que altres, etc. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de menys.
5 i 17 de la tarda. Carme, moltíssimes gràcies per aquestes informacions. Sant Justenca ja sabeu que teniu més a radiodesvern.com, a l'apartat de les notícies, o a partir de les 7, al Sant Just Notícies, edició vespre, amb tots els fallos de veu dels protagonistes de l'actualitat Sant Justenca. Carme, gràcies. Bona tarda. Adéu, adéu, bona tarda.
Per cert, d'aquí uns moments tindrem a la Júlia Atmella i avui amb la seva amiga Irene Arevaló, que ens parlaran de ball. Quin tipus de ball no ho sabem. D'aquí una estona ho sabrem amb la Júlia Atmella. Però abans de tot això, Cristina, tu no ets usuària del pavelló, del complex esportiu de la Bonaigua. No. Que tenim aquí a Sant Just. Jo has fet esport, poca cosa, Jordi. Però el conec, eh, el complex. El coneixes, el coneixes. A més en vam parlar justament fa unes setmanes, perquè a l'edició anterior...
De la Vall d'Avers, la que és del gener d'aquest 2013, hi havia un estudi sociològic de la bona aigua, que és un gimnàs, hi ha piscina, és municipal, per tant, és públic, i hi ha molts enjustencs que hi vas. I estaven escrits pel Pau Pujol, que ens hem assabentat que és un pseudònim, que no és autèntic.
i avui volem llegir la segona part d'aquest estudi sociològic, que estarà molt divertit, sobretot si aneu a la Bonaigua, segurament, perquè a més teníem l'Arnau Consul, que és un habitual, i ens deia que cada perfil de cada participant i usuari de la Bonaigua s'assemblava bastant. Per tant, avui llegirem aquest estudi sociològic de la Bonaigua, segona part, perquè la Vall d'Avers ha sortit aquesta setmana, i a la pàgina 23 diu així...
Tot fent esport per les instal·lacions del pavelló esportiu de la Bonaigua a Sant Just, es poden observar tres tipus d'usuaris clarament diferenciats. Els accionistes...
els ossos i els fitipaldis, últimament també anomenats Ronaldos. Els accionistes, els primers, són els usuaris més fidels que acudeixen diàriament de forma continuada al centre esportiu perquè necessiten practicar activitat esportiva i no poden passar ni un dia sense anar-hi. Caps de setmana, inclosos, fins i tot de vegades arriben més d'hora que l'encarregat d'obrir la porta d'accés
i protesten perquè obre't ara el recinte segons el seu rellotge. Aquests usuaris són els més populars i per això són reconeguts per tots els usuaris habituals, ja que porten tants anys despenjant-se per allà de forma constant que ningú no recorda quan van arribar. La seva antiguitat és tan gran que alguns pensen fins i tot que són accionistes que veien constantment pel bon funcionament del negoci. Algun diu que va veure fins i tot fer els fonaments de les instal·lacions.
Els accionistes fan ús gairebé de tota l'oferta de les instal·lacions perquè se senten amb la necessitat d'aprovar totes les eines de fàbrica, especialment les de nova incorporació, i comprovar que tot funciona correctament. El seu coneixement de les màquines que tenen és tan alt que ho coneixen tot.
Una hora dels accionistes a les instal·lacions consisteix en 5 minuts de conversa amb gerència, monitor o recepcionista, 5 minuts per canviar-se de roba, 10 minuts de màquines, 10 minuts d'hidromassatge, 10 minuts de piscina, 10 minuts de sauna, 5 minuts de dutxa i 5 minuts per tornar-se a canviar. Han de passar revista i comprovar l'estat de totes les instal·lacions.
El segon tipus d'usuaris són els ossos, són els usuaris que bàsicament utilitzen la pràctica esportiva com una eina per desenvolupar les seves habilitats socials. Mai tenen pressa, esperen utilitzar la màquina més fina i per desplaçar-se dintre o fora de la piscina aprofitant per saludar tots els usuaris que coneixen tot el temps que els doni la conversa. Segons la morfologia dels ossos n'hi ha de grassos i de grossos, peluts i pelats, rossos i morenos.
Prims i penxuts, alts i baixos, però tots tenen una cosa en comú. Els agrada fer servir l'inodor reservat per als minusvàlids, probablement perquè, per les seves característiques i dimensions dels mateixos, es troben com asseguts en un tron reial.
Una hora dels ossos a les instal·lacions consisteix en 10 minuts per canviar-se de roba mentre arreglen el munt, 5 minuts per arribar a les màquines o piscina amb ritual de tovalloles, vestuari, ulleres, etc. 10 minuts de bici, cinta o piscina, 10 minuts de descans amb xerrada inclosa, 10 minuts d'activitat física retinguda, 5 minuts de descans amb xerrada i 10 minuts per duxar-se, canviar-se i arreglar el munt.
I el tercer tipus, els usuaris fitipaldis del complex esportiu de la bona aigua són els que sempre van de bòlit, bé perquè tenen pressa o perquè es preparen per alguna competició esportiva. Els coneixereu perquè van molt de pressa caminant a la cinta, pedalejant la bici o nedant per la piscina on fins i tot formen ones per la seva impetuositat. No goseu intentar anar més ràpid o córrer més que ells perquè quan se n'adonen o consideren una provocació i reaccionen de manera impulsiva.
És la mateixa reacció quan condueixen un cotxe i pensen que el cotxe del costat els vol avançar i és quan premen l'accelerador.
Quan surten de la piscina mirant de raull, se'ls estan mirant i, si és així, comencen a fer estiraments per ser el centre d'atracció de tots els presents, mentre es fan ostentació de les seves qualitats físiques i de la seva ben formada musculatura. En canvi, si tenen les facultats físiques limitades sense reconèixer-ho, es decanten per fer a coagint, però aleshores acaben la classe abans d'hora perquè tenen pressa per agafar una dutxa i empolenar-se tranquil·lament o per estalviar-se aigua a casa o per lluir tots els electrodomèstics que tenen el necessari.
Ja és curiós, quan passen pel davant dels miralls reaccionen de manera diferent. Uns creuen veure un contrincant, altres s'envien petons i la majoria aprofiten per admirar la seva musculatura, especialment si se senten observats per la resta dels clients.
Una hora dels filipaldis a les instal·lacions consisteix en dos minuts per canviar-se de roba, 45 minuts d'exercici físic intens a la sala fitness, a la piscina o a les dues, 10 minuts per estiraments, una reverència davant dels miralls i 3 minuts per duixar-se i tornar a canviar-se.
Segons la seva terminologia, quan diuen que han anat fins a Sant Feliu i tornat, vol dir que han fet 10 minuts de bicicleta estàtica. Quan diuen que han anat fins a Vallvidrera i tornat, vol dir que han fet 15 minuts de cinta rodant.
Bé, doncs aquest és l'estudi sociològic de la bona aigua, segona part, ja que vam llegir la primera part fa uns dies, avui, jo crec que ja que ha sortit la Vall d'Avers aquesta setmana, havíem de llegir aquesta segona part, com el seu autor, que és el pseudònim de Pau Pujol, on s'enjusten, definia entre els reaccionistes els ossos o els fitipaldis de la bona aigua. Esteu d'acord amb això? Jo penso que una mica sí, eh? Si voleu, podeu també opinar a través del Facebook de radiodesvern.com.
5 i 25 de la tarda i en aquests moments a l'estudi número 1 de la ràdio tenim la Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Júlia. Què tal, com ha fet tot? Bé. Com cada setmana, els amics de Júlia Atmella, que avui, Júlia, ens portes una companya, no? Sí. Qui et portes?
Es diu Irene Arevalo i és una estudiant de batxillerat que durant el seu temps llibre fa ball. Ah, molt bé. Irene, bona tarda. Bona tarda. Espera, que no t'escoltem bé. Irene, bona tarda. Bona tarda. Ara sí, benvinguda al programa, Irene. Però què deies, Júlia?
Que ella no és l'alumne, sinó que és la professora de ball. Ah, molt bé, molt bé. O sigui que avui descobrirem una mica com ballar per la ràdio, que també és com poètic. Perdona, tenim una webcam aquí que jo crec que... Després farà unes classes, no? A tu no haurem ballar, Jordi. A mi no, a mi no. Els professionals. Bé, doncs, per on vols començar aquesta entrevista xerrada parlant de ball avui amb la Irene?
Doncs com comencem sempre, no? Quin és el motiu pel qual es va decidir per fer el ball? Doncs el motiu que jo vaig decidir fer ball va ser perquè jo crec que és un esport que permet demostrar les teves emocions i com et sens en cada moment. I aquesta demostració, doncs, si es pot transmetre per l'esport, doncs és bonic, no? Perquè quin tipus de ball fas?
Funky i hip-hop. Ah, funky i hip-hop. Val. Hi ha algun grup de música que és el que a tu t'agradi especialment? Manon Five. Manon Five. Manon Five. Manon Five, perdona, perdona. Marron, Jordi. Marron, sí. Marron, el que tinc jo que vaig a parlar en anglès, però vaja. Ja, ja, l'altre dia igual que el coreà, també. Sí, sí, sí. Marron Five, vale, vale. Quant de temps vas estar ballant d'alumne, diguéssim? Doncs, des de ben petita, als tres anys, vaig començar a ballar al gimnàs
Després vaig començar ballant al col·le i fins fa dos anys que vaig començar a ser profe. I, clar, l'altre dia estàvem parlant així de ser profe, no? I m'explicava que les alumnes eren una mica...
rastos, no? A veure, a veure, què vol dir això? A veure, a veure, què vol dir això? A veure, a veure, què vol dir això? A veure, a veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir això? A veure, què vol dir
Sí, perquè s'apunten a ballar i després una que si em fa mal al cap, que si avui no em trobo bé, que si vull aigua cada dos minuts, que sembla que no ho vulguin, no? I tu dius, si t'apuntes a ballar, balla. Clar, clar, clar, no, no, és tota la raó del món, perquè les classes aquestes, on les fas? Al seu col·legi, al meu col·legi en el que jo anava des d'era petita. I al que està allà Sant Feliu...
i em coneix la directora i tot i per això ballo allà, perquè sap que jo tinc trajectòria com alumna i que puc ser bona professora. I parlant de la trajectòria d'alumna de ball i tal, com t'agradaria arribar a tenir feina com a ballarina o no? No, perquè jo crec que és molt de sacrifici perquè has de viatjar molt, has de assajar molt, però sí que m'agradaria continuar amb ser profe fins que pugui i podré
a ensenyar a una futura ballarina.
M'ha decepcionat, ho has vist, no? Estava rient, també. No, no, no, tu volies que continués, no?, tenir una amiga que anés a ballar amb la Shakira i a fer gires mundials i tal, però, clar, també m'imagino que està fotut la cosa, no?, en aquest sentit, és difícil. Home, i trobar feina d'això és complicant, no?, perquè, no sé... Bueno, ella n'ha trobat. Home, sí... N'ha trobat, clar, de professora, vol dir, no? Clar, vull dir, de ballarina, que és difícil. I...
Clar, vull que m'expliquis una anècdota de les seves alumnes, perquè jo, clar, on treballa ella, també treballo jo, de professora de patinatge. Ah, tu fas professora de patinatge? Sí, amb nenes de 5 anys, que és pitjor que ella, eh? I llavors, clar, jo sempre les veig, no?, les seves nenes, i sempre porten un regal per a ella.
Jo vull saber per què li porten res. No, a mi no em porten res. L'altre dia em vaig caixar amb... Ui, em vaig caixar i tota. Nena, a veure si em portem el gumi també. Potser no és la millor manera que et facin un regal, eh? Queixant-te també a les teves alumnes. Però vaja, tu, Irene, com ho fas? Perquè tu ets simpàtica, amable, molt carinyosa, no, amb les nenes? Jo crec que quan em veuen amb ganes de plorar, ja el següent dia ja em diuen...
Anem a que es diverteixi, no? Jo crec que li va la pilota, no? Que vinguin la setmana que ve. Perdona, amb ganes de plorar? Sí, perquè criden. Es mouen com no s'han de moure. Però és com un infern, no? Una mica? Sí, sí, sí. Marta en tot? Sí, sí, no ho negaré, no. No ho negaré. Però tu passes bé, no gaire, veig.
No, sí, sí, perquè són molt cookies i jo me les estico molt. Perdona, perdona que m'apunto, això, eh? Això ho sento molt, però m'apunto, eh? Són molt cookies. No, jo a partir d'ara també ho faré servir, aquest adjectiu. És que també m'agrada, Júlia, que portin les teves amigues una mica, perquè veiem una mica el que es porta, el vocabulari, cookies, que... Cookies, no us volia interrompre, podeu continuar, si voleu, eh?
Estaves parlant que les teves cookies et deuen una mica atabalada, a vegades, no? Sí, una mica no, massa. I em porten o cartes dient que m'estimen, o dibuixos d'allò ballant, o cors, o pulseretes, o collars.
Això també passa a moltes... Són coquis. A moltes professores també, no? Quan són molt petites de primer o segon de primària, que reben dibuixets i tal. M'esteu fent sentit com un oble. Tot és menys Júlia. Júlia, anem per tu, Júlia. No, no, sí que hi ha una nena que em fa dibuixos, però jo crec que els fa la classe i després me'ls regala perquè no els vol portar a casa i en plan...
Passa molt. Vosaltres, quan éreu petites, també ho fèieu, això? No fèieu dibuixos per la professora? No. Tu no, Júlia. Jo... No et queixis, Júlia. Jo sí. Veus, clar, Irene. Veus, aquí cadascú té el que després dona. És el Carme. Evidentment. És el Carme. Si tu donaves dibuixos, robes dibuixos. Ara faré dibuixos per tot. Li portes al Jordi algun dibuix? Jordi, et faré el teu regal dijous que ve.
Ah, vale. Una mica. Heu agafat pastissets d'aquí fora i cruxanets? Hi ha coses, eh? Hi ha pastetes. Vale, després n'agafeu. En fi, que, per cert, tu has començat a fer, Júlia, una estadística sobre els hobbies de les persones que aquí anem entrevistant, que totes són amigues teves, que per això es diu la secció Les Amigues de Júlia en Mella, no? Que ja ho podria fer un altre dia i no tocar la pera aquí a la ràdio, no?
No, home, no, ens agrada molt conèixer perquè la Júlia és una noia molt maca, ja ho veieu, i sempre porta les seves amigues que a més... I faig dibuixos. Sí, els teus pares sempre ens ho diuen, eh? Així com a mínim coneixem les amistats, que va, eh? Millor això que no estigui drogant-se pel carrer. Hola, que animal. A veure, Júlia, anem al tema. Què vol dir això que has fet aquí com una mena d'estudi de hobbies? Sí, perquè vull fer com una estadística així en plan... Quin percentatge de gent, no?, creu que els seus hobbies són millors?
A tothom, no? A concentrés va a tope, no? Però és això I llavors, clar, comencem avui La primera és l'Irene, és l'experiment al Conllet d'Indies, no? Per dir-ho d'alguna manera Llavors, són tres preguntes així fàcils, no? La primera és... Em deixes el boli, Cristina? Ja m'apunto, ja fem completo Molt bé, una persona que vol fer un test i no té boli ja per apuntar les respostes Que sí, sabia que ho el deixaria ella Això promet, això promet A veure, comencem per la primera pregunta Quin és el teu hobby? Ballar Ballar, eh? Molt bé
Espera, ja està. Tu, escolta, pren el temps que vulguis. Tenim tota la tarda. Si estiguis a casa teva. Creus que hi ha molta més gent al món que comparteix el teu hobby? Doncs sí, no? Sí. Júlia, la resposta és que sí. Si tenies algun dubte. Gràcies, Jordi. Jo t'ajudo. Gràcies.
Si l'haguessis de classificar de l'1 al 100, en quina posició el posaries? De l'1 al 100? Sí, us l'explico perquè m'he fet un lío jo fent la pregunta i he dit... Perdona, si no te la deixes tu la pregunta ja... He dit, fica un aclariment perquè així ho fuc... Ah, val. És a dir, en un rànquing de hobbies, en quina posició de l'1 al 100 creus que estaria el teu segons les preferències de la gent? No les seves, no? Exacte, no les seves, les de la gent. Doncs jo crec que...
amb discoteques i això, un 70. Un 70. Un 70 està triant cap avall, eh? O sigui, hi ha 70 hobbies abans que aquest. No, clar, però aquí s'ha d'especificar. És el número 70 començant per darrere o pel principi? No, començant per l'1. No, però pel que està dient Jordi, home, si comptar les discoteques i de tot... Sí, és com si fos un percentatge, el 100 és el més alt. Un 70% de la gent li agrada ballar. És això, és això? Vale, vols trobar, vols trobar. Bravo.
Bé, conclusió de l'estudi, Júlia, ara que tornes al boli. Que a lo mejor viene la Irene es ballar, que sí, un 70%. Molt bé, Júlia, bravo. T'has currat, eh? T'ha agradat, eh? Sí, sí. No, però això, la setmana que ve, d'aquí un mes o així, ja començarà... Avui no.
Per cert, Irene, tu que t'agrada ballar, ets professora de funky i hip-hop... Tu què opines de tots els programes aquests que ara ja no, però fa un temps apareixien sobre ballar, les sèries upadents i tot això? Jo ho veia tot. Ho veies tot, eh? Tot. Jo volia ser la presentadora, inclús la professora i...
Jo crec que donen una oportunitat, no? No sé, jo crec que és bo. Fama. La sèrie ja és d'on ha imaginat. I t'agradaria participar en un programa d'aquests? Perquè n'hi ha alguns que s'han gravat aquí al polígon industrial de Sant Just. Sí, però és com ho deia abans, no? Que si no vols tenir una carrera professional, pots anar perquè et coneguin, però no té tan poc salida com a professora. Que sí, però és més com per anar-te als Estats Units o
per ballar en concerts amb persones famoses i cantants importants. I què t'agradaria estudiar, Irene? Doncs l'any que ve faré un cicle superior d'integració social. Ah, molt interessant. En persones, bueno, vull ajudar persones discapacitades i nens amb dislexia i...
Molt interessant. Per cert, cada vegada que ve una amiga de la Júlia Atmella, clar, aquí coneixem les seves amigues, no? Avui és el teu torn, Irene, però no sé si saps que cada setmana porta algú... Ha vingut la Sandra, la Cèlia, la Marina... Totes, totes, han passat per aquí totes, però clar, poques vegades coneixem a Júlia Atmella.
I llavors jo, Irene, ja sé que això no ho teníem preparat, però abusant de la teva confiança... I parlant de professors... Jo crec que podríem, ho vull conèixer una mica més, Júlia Atmella. I així torno, Júlia, a l'entrevista que vam fer fa un parell de setmanes. Per exemple, no sé, què ens pot explicar de la Júlia? Com és? Quines són les seves aficions, el seu hobby? Jo sé que no estava preparat, això, però bueno, ja que som xafarders... La Júlia és bona amiga.
Sí, jo la conec de fa 12 anys, o més, de la FAP3. I serveix molt pels apunts de classe, perquè ho fa molt net tot. És que tu veus els apunts i ja t'ho estudies, sense llegir. Et demana el boli també a classe, com a qui fa i li demana la Cristina o no? Sentida, porto els meus bolis perquè porto...
25 de cada color per fer els apunts amb colors. Sí. El que passa és que ell és la que pren els apunts a classe, si ho entenc bé. Sí, i després els passa, no? A la gent. A tu i a tothom. Júlia, quin és el secret? Però cobres per passar-los? No, ho hauré de fer, eh? Ho estic plantejant, eh? I quin és el secret per prendre apunts tan bé? Perquè jo, clar, jo em prenia apunts una mica de forma lamentable, penso.
I sempre admirava la gent que ho tenia com tot molt ben ordenat. Després t'ensenyo, estic aquí fora, si vols. Tenies diferents colors, o utilitzes diferents colors. Sí, jo tinc, mira. Ara com ho fas? Els apunts d'història, per exemple, no? Sí, sí, molt interessant. Són els més guais, que sí. No, no, no, és que potser podem ajudar molta gent que ens està escoltant per saber fer apunts. Clar, perquè les d'història nosaltres ens donen com un power, no? I llavors... Perdona, perdona, un què? Un power point. Un power point. Ah, val, d'acord.
Power, en idioma juvenil, no, Jordi? Sí, perdó, potser pot ser... És més cookie, ja. Una presentació... És més cookie que powerpoint. És més cookie que powerpoint. Arribarà un dia que direu un polla, no? Un polla, no un polla, vull dir, en el sentit de powerpoint, no me l'interpreteu.
Sí, sí, sí. És una presentació d'aquestes que surtin a la pantalla. Fins d'aquí arribo, eh? Vale. Jo, com que saps què em passa, que tinc la meva màquina olibeti d'escriure, perquè a vegades em perdo i tot. Clar, d'això, no? Mira-la, fas bé de dir-me. Llavors, què fas amb el PowerPoint? Llavors, l'agafes, l'imprimeixes, el fiques en modo esquema, no? El fiques en un Word. Un Word, saps el que és? Sí, home, un Word. Word.
És una paraula, no? És l'editor de text, de tractament de text. Exacte. Te'l fiques allà i l'imprimeixes, no? Llavors, quan vas a classe, com que ja tens les bases, per dir-ho d'alguna manera, tu només has d'aprendre el que diu el professor de més, extra. Sí, però perdona, utilitzes llapis i paper o tot això és l'ordinador? Sí, sí. No, amb el paper, no? Jo ho imprimeixo i quan estic a classe...
Trec el meu pelí vermell, el blau, el negre, el retolador groc, el retolador gris i el lila. Sí, d'acord. I el subrallador groc. No, el retolador... Sí, el subrallador groc. Sí, són 5 o 6, no? Sí. I llavors tinc tota l'escampada de taula, no? Molt bé. I llavors vaig al terran. Començo pel blau, després el vermell i després el negre. Sí, però amb això què fas? Què fas amb això? Doncs prenc els apunts que diu el professor. Però ho prenc amb colorins perquè així entra més bé per la vista, no sé...
Però els anunciats en negre potser el contingut en blau i alguna cosa està quedant amb un altre color. És com si fos un guió, no? Però és aleatori, no? Els colors. Sí, sí, sí. Jo agafo el vermell i després el blau i després el negre i torno a començar el vermell i el blau i el negre. I això què té a veure amb les plantilles que tu prepares a casa de PowerPoints? Perquè vas ampliant la informació del PowerPoint. Paso una fletja i amplies el contingut. Llavors els que són de color negre, el subrallum gris. Amb el retorador gris del subrallum.
És així, és per tenir més colors i perquè sigui més vistós i ho puguis, no? Júlia, tu ets una cosa. Et sembla bé? Molt bé. Però molt bé. Escolta, i treu bones notes o no, Irene? Ara estic fent com de profe ja, una mica jo. Doncs no sé, perquè jo vaig al bé i ella va al ser. Bé, trec notes.
Què són, notes? Home, sí, set. Sí, set. Sí, set. Vosaltres feu segon de batxillerat, vosaltres? Sí. O sigui que fareu selectivitat, ja, o no?
Ho intentarem. Home, sí, a principi sí. I ja teniu decidit la carrera que voleu fer l'any que ve. Tu ja has dit que pel tema social o superior, i tu, Juli, què faràs? Jo sí, Jordi, ja ho he decidit. Què faràs? Comunicació audiovisual. Home! Molt bé! Molt bé!
Sí, hi haurà un dia que tu presentaràs el programa de la penya de morros, no, Júlia? Sí. Bé, doncs, Júlia, moltíssimes gràcies. Avui t'ho he conegut una mica més a tu perquè, clar... Un altre dia em vaig donar una autotravisió, vam dir un dia, no? Sí, no. Algún dia la farem, va. Tu ets xula, eh? És xula, la Júlia, sí, no? Sí, sí.
És molt xula. I lliga molt o no? És igual, això no cal que ens ho digui. Hi ha un altre dia. Irene, gràcies per venir. Júlia, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. I d'aquí uns moments a la penya del morro parlem amb el nostre educador Caní, l'Alberca Papey, sobre els gossos detectors. D'aquí uns moments després de la publicitat a la penya del morro. Fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també.
Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adéu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
3 quarts de 6 de la tarda, Cristina, arriba a un dels espais que més t'agraden a tu, perquè ja sabeu que tu ets molt amant dels gossos i com cada setmana parlem amb un dels nostres educadors canins, aquesta setmana toca l'Albert Capapé i que ja el tenim al telèfon. Albert, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Bona tarda, benvingut al programa. Per cert, aprofito per comentar que l'Albert és educador caní, efectivament, i que si alguna persona que ens estigui escoltant vol demanar-li ajuda, vol demanar-li, doncs, algun tipus de consell, perquè amb el seu gos, doncs, no sé, no s'hi ha bé, o últimament té un comportament estrany, pot enviar-nos un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres ens posem en contacte amb l'Albert i, doncs, si cal, us pot fer, bueno, us vindrà a fer una visita...
i us ajudarà moltíssim, perquè de debò us ho dic, que tant l'Albert com la Roser són uns educadors canins que, vaja, aconsegueixen. Jo crec que en el 95 o quasi bé 100% de casos resoldre les situacions que se'ns plantegen, i no és broma. No, Albert? Moltes gràcies, Jordi, per aquestes paraules, i sí, bueno, en veritat, no tinc un llistat d'un percentatge, per dir-ho així, però, a veure, la majoria de visites es solucionen amb una o dues visites, amb una o dues passades, diguéssim, pel domicili,
i un seguiment mínim que la gent vagi fent una miqueta el que li diem. Però, en veritat, la proporció d'èxit seria al voltant del que has dit. Sí, hi ha un bon percentatge. Sob com el César Millán català, no? Llavors... No, no, ui, no, ui, lo que has dit, Cristina. A veure, lo que has dit. Albert, tu ets el César Millán català?
No, perquè no faig telenovel·la, jo. No faig telenovel·la. Fixa't, no, perquè no li diguis això, Cristina, perquè... Bueno, però en sentit professional, home. No, no, no, tampoc, tampoc, tampoc, perquè a tu el César Millán no el pots veure. Per què no el pots veure, Albert? Explica'ns-ho. Bàsicament perquè és quasi el contrari del que fem nosaltres. O sigui, aquest home té una filosofia de treball, per dir-ho d'alguna manera, molt arcaica, molt antiga, encara intenta imposar les seves idees als gossos,
i estan demostrant tant la ciència com l'experiència que aquestes teories i aquestes tècniques van de mal en peor però bueno jo quan veig un capítol al fàping que passa d'un tros del César Millan el que penso automàticament és demà a demà passat em trucarà algú Clar, perquè encara m'empitjora més, no? Correcte, perquè el que van aconseguir al cap de molt temps era allò de no practiqueu aquestes tècniques a casa sense la visita d'un professional Clar, clar
I llavors hi ha molta gent que ho veu a la tele i després ho fa. En fi, també saludem a la Mireia Redondo, que no sé si ens està veient o no, però ens ha posat al xat, que és la companya que després fa el programa Tot un món de moda, que hem escoltat fa un moment la promoció, que el xat diu, i després Tot un món de moda, eh?, si vols estar a l'última de la moda, a dos quarts de vuit a Ràdio d'Esvern. Albert, t'interessa aquest programa a tu, eh?
Correcte. Ens està veient, eh, Jordi? Sí, sí, ja ho veig, ja ho veig. Gràcies, Mireia. Bé, avui, però... He sentit una coseta, Jordi, abans de començar. Sí. Felicitant-te per la teva versió 3.0. Quina versió?
La que fas avui, no? Ah, la passada. 3.0. Estic lent, estic lent. Moltes felicitats, eh? Que no t'ho volia dir perquè si tot en parlarem aquesta tarda ja l'he dit que em parlem. Home, Albert, moltíssimes gràcies. Espero els teus sobres com els de... Com els de tothom que ens estigui escoltant, que els meus poden fer arribar els sobres amb el que vulguin ells a dins, a Can Ginestar i a Ràdio d'Esberna. En nom de Jordi, Domènec i la penya del morro.
Albert, moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies. Bé, ara sí, parlem de gossos i avui volem parlar dels gossos detectors, perquè justament amb la Roser fa unes setmanes parlàvem d'una notícia on havien aparegut uns gossos que per tal de buscar i censar la població de tortugues a una determinada zona van actuar aquests gossos detectors. I avui volem parlar una mica d'aquest tipus de gossos. Comencem, si et sembla...
per saber com es prepara un gos detector. Què és el que ha de tenir un gos detector? Tots els gossos poden ser gossos detectors i acompanyar la policia a investigar casos en diferents operacions o no? Mira, aquí jo soc partidari que sí, l'experiència m'ho confirma dia a dia. L'únic que sí que faria una distinció és amb el tipus de treball que farà el gos. També hem de pensar que no tots els gossos que dediquen a la detecció treballen amb policia.
De fet, és un percentatge minoritari comparat amb la de gossos que treballen en això. També tenim gossos de rescat amb els bombers, amb la Creu Roja, tenim gossos particulars que fan feines amb protecció civil... És tot un conjunt, és un món. Per això dic que cada gos...
és adaptable a la feina que farà o a la feina que se li vol destinar. I deixa'm comentar, perquè la gent ho sàpiga, que ens estigui escoltant tan bé, que tu portes més de dos anys en el món professional dels gossos detectors, no? Per tant, vaja, tens força experiència en aquest sentit. Bueno, i tinc una experiència molt mínima, comparada amb gent que ja porta aquí molts anys, i porten 20 i 30 anys treballant, que són amb els que jo també m'he format una miqueta des del principi,
però en realitat dos anys donen per molt a veure com preparar un gos, quina durada té aquest aprenentatge, si és fiable, si no és fiable, i realment ja et dic que els resultats que estem tenint, i sobretot últimament, que ara s'estan donant els resultats, podríem parlar a llarg plaç dels primers gosos que vam començar, i són resultats realment bons, molt, molt bons.
Per què on es triga, des que comences a ensinistrar un gos perquè sigui detector, a que ja comenci a treballar i a treure uns resultats òptims? És una miqueta relatiu, perquè també això, tornaríem a el mateix, dependrà una miqueta de la feina que farà el gos i de l'individu en si, perquè hi ha individus que potser amb una setmaneta de preparació intensiva pot començar a treballar, i hi ha gossos que potser després d'estar un any treballant amb ell, encara veus que hi ha algun problema que no pot ser encara un professional, per dir-ho d'alguna manera.
Però no també depèn de segons les característiques del gos? És a dir, suposo que hi ha determinat tipus de races que van millor per un tipus de tasca que no per una altra. Correcte, exacte. Hi ha gossos que per la seva morfologia i per la seva manera de... o sigui, la seva genètica de raça tenen una predisposició important de cara a buscar rastre, de seguir un rastre concret.
i hi ha unes altres races que, d'alguna manera, li hem d'obrir el camí una miqueta més que a les típiques de rastrejament. I aquestes trigarien, no?, potser, una mica més a ser ensinistrats per poder fer aquest tipus de tasques? Doncs no té per què, Cristina, perquè justament es pot trobar que l'ensinistrador pot ser bastant dolent i tenint un gos molt bo que tingui un nas molt potent, que nosaltres, entre cometes, o en broma, li diem un Ferrari, un gos que és un Ferrari,
i que el guia no sàpiga a qui conduir. Llavors, un gos que potser estaria treballant en setmanes, es dona el cas que triga mesos a començar a treballar. I, perdona, és veritat que qualsevol gos pot fer tasques de detecció? Correcte. Qualsevol animal... Bé, parlant de gos, qualsevol gos que tingui anat pot treballar d'això. Jo no en conec cap que no en tingui. De moment, tots els que he conegut en tenen. Ningú en l'important, a més.
Per cert, quines qualitats ha de tenir el gos? O sigui, quines són les qualitats que té més predisposició per ser un bon gos detector? Doncs principalment que sigui adult, com a mínim jo no treballo de cara professional, estem parlant, no preparo gossos que siguin més joves de dos anys, perquè tenen moltes més històries a tenir en compte ells abans de començar a treballar, han de fer moltes coses, han de tancar tapes, han de relacionar-se amb gossos, i un gos que ja té dos anys ja està per una altra història.
I tampoc m'agrada treballar amb gossos ja, diguéssim, grans. No m'agrada treballar amb un gos de 10 anys o de 12 anys, perquè considero moralment, i això ja és cosa meva, que aquell gos ha guanyat ja la vida per estar com jubilat, per viure. Per tant, la millor edat és entre dos i vuit i nou anys que ha de tenir el gos. Perquè qualsevol persona pot fer això del seu gos com a hobby, podríem dir. Sí, sí, sí.
De fet, un dels projectes que estem tirant endavant ara és una miqueta crear un grup de propietaris que vulguin aprendre una miqueta a treballar el nas amb el seu gos i un cop vegin el potencial que té el seu gos, començar a dedicar-s'hi, si volen i tenen temps, començar a dedicar-s'hi més seriosament a aquest tema. Però què serien activitats de fer el gos utilitzar més el nas o alguna cosa així que fàcils que puguin fer a casa?
Exacte, és una miqueta fer-li entendre, perquè el gos ja sap utilitzar el seu nas. I el procés d'ensinistrament seria fer-li entendre que en aquell moment som un equip i estem buscant algun olor en concret i el gos ens ha d'indicar on està aquella olor. I com es prepara un gos detector? Quins són els exercicis o les activitats que acostumes a fer? Doncs en principi, normalment començo amb joguines o amb menjar, en el sentit que el gos ha de treballar...
en concepte que és un joc per ell per nosaltres pot ser un treball o pot ser un hobby per ell sempre ha de ser un joc un hobby no tenen aquesta pressió de dir jo aquest matí he d'anar a treballar i he anat al lloc això no funciona així tampoc li els hem d'obligar no podem intentar que un gos treballi d'això sí o sí i com estigui faci el dia que faci
no podem pretendre imposar les nostres idees i el nostre criteri al gos. És una miqueta el que parlàvem al principi amb el Fesat Millán. Clar, perquè el que a tu t'agrada, o vaja, el tipus d'educació canina que fas tu, doncs és evitant els càstigs, els crits, les correccions fortes, no?, i sempre de forma positiva i estimulant el positivisme amb el gos, no?, amb premis... El gos és qui realment controla el tema dels olors i el seu olfacte és molt més potent que el nostre.
Llavors, intentar criticar o intentar corregir un gos perquè està ensumant una altra cosa, o perquè està fent la feina a la seva manera, és una miqueta com si jo anés a l'edifici principal de la NASA i començés a fotre crits a tots els enginyers. Clar, no pot ser això. No pot ser perquè no t'entendrien, a no ser que ho fes en anglès, potser, no? Correcte, i si algú m'entén, el que em dirien seria, però a veure, tu quins estudis tens, tu què has fet, perquè jo soc un enginyer.
I tornant als gossos detectors, quins aspectes hauríem de tenir en compte quan parlem de gossos detectors? Doncs principalment, ja com hem dit, un gos entre l'edat que hem dit, entre dos anys i vuit i nou, per dir-ho d'alguna manera, i que sigui un gos tranquil. A mi no m'agrada, en alguna manera... De fet, treballar el nas amb gossos ja ho fa això. Un gos que pot ser nerviós o que pot ser actiu, el temps s'acaba transformant en un gos molt tranquil, més passiu...
més investigador, per dir-ho d'alguna manera, perquè busca més olors, es concentra més. Busquem aquest tipus de gos, aquest perfil. Un gos tranquil, un gos que es prengui el seu temps per enxumar el que faci falta, que vagi amb el cap a terra.
I quines són les tasques més habituals que fan els gossos detectors? No et parlo dels de la policia, sinó els que tu comentes que també aquests grups que feu, per si algú vol apuntar algun propietari amb el seu gos. Quines són les tasques més habituals? Qualsevol activitat que et puguis imaginar.
d'alguna manera la pot ser un gos. Per la muntanya i amagueu coses, per exemple, i les busquen? Correcte, sí que és una manera de començar a treballar. Per exemple, un gos que ha de dedicar-se a buscar persones perdudes, els comença directament amb un exercici així, anar a la muntanya, començar a amagar-li cosetes, començar a buscar alguna complicitat amb el gos,
i començar en el territori on ell més o menys es mourà quan ha de buscar una persona que està desperdigada. I això és, diguem que, no professional o no té un sentit com dels cossos de la policia, però els gossos que treballen pel cos de la policia són molt diferents a aquests que tu ensenyes perquè detectin coses, encara que sigui com a hobby i per desenvolupar el seu olfacte i una mica les seves dotze animals?
són completament diferents no perquè siguin gossos diferents sinó perquè tenen un procés d'ensinistrament diferent ni millor ni pitjor simplement es dediquen a unes acadèmies a fer-li un ensinistrament que ells consideren adequat i un cop el gos està preparat el posen a treballar hi ha casos i casos i pot sortir un gos molt bo que detectin perquè es preparen des de drogues, bitllets, substàncies de tot tipus detecten moltíssimes olors
Però jo et dic que amb aquests dos anys i poc que porto en aquest món, la capacitat que tenen aquests animals per avisar-nos, per buscar l'olor que estem buscant nosaltres d'alguna manera, per formar aquí, en definitiva, és exagerada si li donem l'oportunitat.
Bé, doncs Albert, moltíssimes gràcies, una setmana més. No sé si vols afegir alguna cosa tot plegat, perquè tenim una trucada que ens vol entrar al programa, no sé què és el que voldrà, però vaja, si vols rematar-ho això, Albert. Doncs no, jo simplement ja deixar-ho aquí, en el sentit que si algú està interessat en el grup del que estem parlant, el projecte de Gossos Detectors, que es posi en contacte o bé amb el programa o bé amb la Roseu amb mi,
i poca posa més dintre, perquè un altre cop, felicitat. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies. I ja està, jo per mi avui... Molt bé. No tinc la sorpresa perquè estic a distància, però bueno. Molt bé, doncs t'ho agraeixo, moltíssimes gràcies, Albert, i ens tornem a escoltar d'aquí un parell de setmanes, la setmana que ve amb la Roser, eh? Gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Adéu, adéu. Un minut i mig, arribem al punt de les 6 de la tarda. Abans de connectar amb la xarxa i escoltar el bolletí de Notícies Generals, m'informen que tenim una trucada. Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, amb qui parlem, sisplau? És un nen? Sí, té pinta, no? Una nena, no ho sé encara. És petit, no? Sí, sembla que sí. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, amb qui parlem, sisplau? Sembla el dia de Reis, el programa especial que fem per la cavalcada de Reis, que els nens truquen. Com? Com?
Que tenc el Jordi? Quin Jordi? Jo? Escolta una cosa, que ets el Jordi Naya? Sí. Que ets el meu fillol? Què? Que ets el meu fillol? Sí. Oh! És el meu fillol, és el seu padrí. Jordi, gràcies per trucar-me. Diques gràcies, diques gràcies. Que em truques per felicitar-me?
Què saps quants anys faig? No. Faig 22. 30! Ai, sí, sembla que la Natàlia, que és la mare... Natàlia, gràcies, que hem de connectar amb la xarxa. Un petó a la família. Felicitats, guapa. Gràcies. Adéu. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Kerri i Ramon Company. El director de l'agència de detectius Mètodo 3, Francisco Marco, ha declarat davant la jutgessa que una persona de l'entorn de la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho, va demanar com a favor una gravadora per enregistrar la conversa entre ella i l'exparellam de Jordi Pujol Ferrusola. Ho ha explicat el seu advocat, Álvaro Amigó. Que potser un favor a una tercera persona i que per això no ha sortit un expedient, no hi ha expedient.
A vegades sobre un expedient en tric, si s'ha de fer un favor com deixar una gravadora a un tercer perquè te la demana, i és una persona que ha vingut diverses vegades, o és client habitual o és un client important, doncs se li dona la gravadora. Marco i els tres ex-treballadors de Mètodo 3 han quedat en llibertat acusats del delicte de revelació de secrets. El director de l'agència li han retirat el passaport i s'haurà de presentar periòdicament al jutjat.
El conseller d'Economia, Andreu Masculer, ha anunciat que, finalment, la Generalitat va tancar 2012 amb un dèficit del 2% del PIB, 3 dècimes menys del que s'havia anunciat inicialment. En qualsevol cas, encara se supera en 5 dècimes, en límit fixat per l'Estat.
En aquests moments la xifra a fixar element és el 2%, repeteixo, és encara provisional, té el nivell de provisionalitat que ahir tenia el que va manifestar el president del govern quan va dir que el dèficit del conjunto no passarà del 7%.
Mas Colell també ha alertat que si els pressupostos de la Generalitat es presentessin avui serien monstruosos. El motiu és que el govern central segueixi sense rebaixar l'objectiu de dèficit per les comunitats autònomes. El conseller ha vinculat la presentació dels comptes a conèixer el que definitivament marqui el govern central. Justament demà la Unió Europea decidirà si flexibilitza l'objectiu de dèficit per Espanya.
Un 55% dels catalans votaria sí en un referèndum d'independència segons el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. Això suposa un 2,3% menys en respecte al baròmetre anterior, però també han baixat els que votarien en contra, que ara són el 20,8%. El director del CEO, Jordi Argelaguet, diu que cada cop s'acosten més els partidaris de la independència els que traduirien aquest sentiment en un vot favorable.
I, per tant, hi havia molts federalistes que acabaven votant la independència i ens pujava amunt. I, de fet, la gent deia, home, però hi ha molta distància entre la gent que voldria una sada independent i el que votaria sí. El que estem fent és que s'estan acostant les dues opcions. La gent que diu una sada independent diu que votaria sí i la gent que diu que votaria sí vota per la sada independent. I, per tant, estem en un procés d'acostament.
Segons el mateix estudi, Esquerra Republicana guanyaria convergència en intenció directa de vot per primera vegada a la història. El PSC i iniciatives mantindrien, el Partit Popular baixaria i Ciutadans i la CUP pujarien. Finalment, l'escola El Castell de Tona, Osona, no tancarà definitivament el curs vinent. Així s'ha decidit després de la reunió que han mantingut el Departament d'Ensenyament i la direcció de l'escola. Josep Salvón, Salom, és l'alcalde de Tona. Jo voler-ho positivament i, a més a més,
vull agreguir-ho públicament, la sensibilitat del departament, per haver acceptat en part la demanda que se li feia al municipi de Tona. L'escola l'any vinent ja no oferirà P3 i el tancament serà progressiu en un sis o setatge. El Castell de Tona és un dels set centres que haurien de tancar progressivament per la devallada de la natalitat a Catalunya. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Amador. El Veneto a Itàlia acollirà la Copa de les Regions de la UEFA, que es disputarà del 22 al 29 de juny, i on participarà la selecció catalana amateur de futbol. També hi seran els combinats d'Islog, de Bielorússia, Regió Est d'Hongria i Olimp de Rússia. En futbol, el Barça ja prepara la remuntada contra el Milan. El 12 de març, els blauranes.
hauran de superar el 2-0 en contra d'ahir a San Siro. El brasiler Djalminha, jugador del Deportivo en la remuntada contra el Rossoneri el 2004, creu que el Barça pot aconseguir l'accés als quarts de final. Ho ha dit a la xarxa. Jo crec que té totes les condicions de remuntar. Jo no veig impossible, però, sin duda, que està jugant contra Milán i que si marca un gol la vantalla ja és molt més gran.
no és fàcil, però crec que té totes les condicions de remuntar. Aquell 2004 a la Champions, el Depor, recordem, va guanyar per 4-0 a Riazor, remuntant el 4-1 en contra a San Siro. També en clau blaugrana, el Barça avui ha rebut l'alta mèdica al francès Érica Vidal, i en basc, el Barça juga avui a Istanbul, el primer partit de la segona volta del top 16 de l'Euroliga. El conjunt blaugrana, líder a la classificació, s'enfronta a partir de 3 quarts de 7 al Fenerbahçe.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5
El 157 tornarà a arribar fins a Collblanc a partir del març. Tema ve a acceptar la reclamació dels ajuntaments de Sant Just i Esplugues arran de les queixes dels usuaris. Transports Metropolitans de Barcelona va canviar el recorregut d'aquesta línia fa quatre mesos amb la nova planificació d'autobusos i va escurçar el recorregut del 157 que comença a Sant Joan d'Espí i passa per Sant Just.
i s'acabava fins a l'octubre el passeig marítim. A partir d'aleshores, però, TMB va escurçar aquest trajecte i el recorregut es va passar a acabar a la parada de tram baix Ernest Lluc a 400 metres de la parada de metro de Coll Blanc. També s'hi podia arribar al metro agafant el nou autobús D20, però els usuaris van encaixar-se que tot complicava la connexió amb el metro. Arran d'aquestes queixes, l'Ajuntament de Sant Just i el Desplugues van davant el desembre a TMB que es millorés el servei i ara Transports Metropolitans de Barcelona ha respost i ha acceptat
La petició de l'Ajuntament encara no hi ha data concreta, però a partir del març està previst que el 157 ja torni a arribar a Collblanc. D'aquí una hora Sant Jus recordarà l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Aquest dissabte farà 32 anys d'aquest dia en què Tejero va entrar al Congrés dels Diputats per intentar fer-se amb el control del govern. Per avui l'arxiu ha preparat una conferència amb el periodista Pere Collell, coautor del llibre El 23-F a Catalunya. El cop d'estat va estar a punt de triomfar al Principat.
Per fer aquest llibre, Cullell i Andreu Ferraz han entrevistat 500 testimonis i asseguren que la incertesa era el sentiment que predominava. Segons Cullell, el cop no va triomfar del tot, però sí que va tenir conseqüències a l'hora de fer política com ara el que ha fet para todos. Avui, el reixiu a preparar d'aquesta conferència a Can Genestà amb la presència del periodista Pere Cullell. Començarà d'aquí a una hora a les 7 a la sala de les golfes de Can Genestà.
I acabem amb un altre punt d'agenda perquè quatre dones de religions diferents participen aquest vespre a una taula rodona sobre dones, vida i pregària. Intervindran testimonis de les confessions joveva, musulmana, cristiana, catòlica i cristiana protestant per tractar el paper de la dona i la pregària en cada cas. Serà dos quarts de nou del vespre. La parroquia del Sant Just i Pastor organitza Nostra Dona juntament amb el Centre d'Estudis Sant Justencs.
I de moment això és tot, més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la penya del morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Què tal? Bona tarda, estimats oients. Benvinguts a la segona hora. Gràcies, gràcies per aquests aplaudiments espontanis del públic que ens acompanya avui d'un lloc indeterminat de Catalunya, perquè no ho hem acabat de resoldre. La Carme no ens ho ha explicat. Gràcies per acompanyar-nos. A través de radiodesvern.com també hi ha algunes persones que ens estan veient, com per exemple l'Heli Capdevila, que diu el 157 torna a Sant Just. Soc la dona més feliç del món. Ole! Sí, senyor.
L'hem avançat aquesta tarda a Ràdio d'Esvern. A partir del març serà, eh? A partir del març els serveis informatius amb la Carme Berdoi al capdavant estaven treballant amb aquesta informació i finalment hem sabut que a partir del març el 157 arribarà fins a Collblanc, com ells ho hem dit, tornarà a arribar fins a Collblanc, degut també a moltes queixes de molts usuaris dels autobusos i també a la força i a la pressió que han fet tant l'Ajuntament de Sant Just com l'Ajuntament d'Esplugues, eh? Que quan les coses es fan també les diem. Avui el programa, des d'ara i fins a les set,
Parlarem amb una convidada, la Carlota Torrents, que segurament preguntareu, qui és la Carlota Torrents? Doncs ella és la responsable del portal d'internet quellegeixes.cat, que depèn de la institució de les lletres catalanes. A més a més també ens visitarà l'Arnau Cònsol amb la seva secció de llibres, que avui parlarem de l'inici del centenari de Joaquim Amat Piniella, un autor català que té una novel·la anomenada K.L. Reich,
sobre la seva experiència a Mauthausen, i també s'unirà amb nosaltres, ja que el tenim per aquí, el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Perdona, perdona, Jordi. Abans de continuar, jo crec que... Què passa? Podríem fer alguna cosa especial, no?, avui. Per què? Bueno, doncs, com és el teu aniversari... Ah, ja, ja, ja. Fas 30 anys... Sí, gràcies, gràcies. Estàs fent aquí el programa... Sí, sí. Doncs, què et sembla si parlem una miqueta de...
Com es sosteix l'aniversari? Com és el seu origen? Em sembla bé, em sembla bé, va, sí, em sembla bé, sí, em sembla bé. Home, que tot i que a tu no t'agradi, no ets l'únic que festeix el seu aniversari, perquè tothom... A més, avui comença l'era Peixos, em sembla, a l'horòscop, eh? Jo soc Peixos, el millor signe de tots, per excel·lència i per descomptat, i llavors proposa repassar el que fem pels aniversaris i tot.
Sí, parlar una miqueta, no?, i també de l'origen i tot això, perquè, bueno, segur que totes les persones, quan hi ha l'aniversari d'algun familiar o d'alguna persona, doncs acostumen a reunir-se. Tu has fet alguna cosa avui, Jordi? Jo vull anar a dinar, a fer un dinar familiar. Amb amics, família, no?, beure, menjar... Amics i família, que són la mateixa cosa.
Bueno, en definitiva has passat una bona estona, no? I tant, i tant. Bueno, la majoria de gent és el que acostuma a fer. Després de tot això, doncs, arriba el gran moment de l'homenatge. És a dir, el moment de bufar el pastís i les espelmes. Ai, sí, que això és un moment interessant. Que jo això no ho he fet avui, per això, eh?
Com que no? No ho he fet, no ho he fet. Mira, ho sento molt. Però ho faràs? No ho crec, no ho crec. Home, Jordi, és tradició obligada. No, perdona, tradició obligada. No, perdona, perdona un moment. O sigui, no és tradició obligada. Qui vol ho fa i qui vol no ho fa. Mira. Ja fa molts anys que no ho faig, jo, això. Doncs ho hauries de fer, perquè és una tradició que ve des de molt enrere, molts segles enrere. D'on ve? Dels romans, això? Encara més enrere. Dels grecs.
Encara més enrere. De la prehistòria? No, home, de l'antic Egipte. De l'antic Egipte? Sí, sí, sí. Des de l'antic Egipte ja els mateixos faraons feien tancar els negocis a la gent del poble i es reunien a tothom i feien festes per celebrar-ho. A dins de les piràmides i tothom no.
Bueno, ja no ho sabem, això concretament no ho sabem. I utilitjaven espelmes i tot això? Exacte, sí, perquè com no hi havia l'electricitat, doncs les espelmes eren el motiu principal per veure's una mica on hi eren i tot això, perquè si no... Ben apuntat, ben apuntat. ...quina festa més complicada. De totes maneres, posteriorment els grecs van acceptar aquesta idea, no?,
I van afegir-li el fet que bufar les espelmes o festejar l'aniversari amb espelmes, cridava els esperits protectors de la persona i tenien un any, estaven com protegits i evitant que els succeessin coses dolentes, per dir-ho d'alguna manera. L'origen de bufar espelmes és una mica cridar la protecció per aquell any. Exacte. Bufes i llavors se'n van els esperits, no?
Una mica aquest el tema, no? Els dolents, per això. Sí, clar, clar, els dolents. De totes maneres, el foc també va ser vist com un senyal de llum, d'esperança i, bueno, era el principal element, no?, per fer l'homenatge de l'aniversari. Molt bé, molt bonic, tot plegat. Doncs, alguna cosa més? Sí, home, Jordi, no m'ha acabat. De totes maneres, no va ser fins a molt després, quan l'església va intentar... Ara.
i interessar-se pel tema aquest dels aniversaris, va determinar el naixement de Cris, i a partir d'aquell moment va ser quan nosaltres vam recuperar la tradició de celebrar l'aniversari. A partir del 25 de desembre, perquè clar, tot això que en parles de l'època egípcia, no hi havia església cristiana, ni catòlica, ni cap.
Per això, a partir d'aquest moment en què l'Església va fixar la data del naixement de Cris, nosaltres hem acostumat a celebrar l'aniversari amb la família i tot això que explicàvem de menjar el pastís i bufar les espelmes. Està molt bé. Però a mi em fa molta gràcia una cosa que suposo que potser la comparteixes amb mi. A veure. I és que hi ha molt tipus de persones que bufan les espelmes de diferent manera. Ah.
Sí, i tenim per una banda els que bufan l'espelma tres vegades i demanen tres desitjos. Ui, que pesats. Aquests són molt pesats. Tornem a encendre les espelmes i tornen a encendre, no? I després també hi ha les espelmes de broma i de mentida. Sí, aquestes que no s'apagan mai. A mi un nen m'ho van posar i fa molta gràcia. Per aquestes persones que demanen molts desitjos, els hi van perfecte, perquè van demanant un rere l'altre. No, però és fins que apagues l'espelma, no? Sí.
Sí, home, però com aquestes triguen molt a pagar-se, aquestes els aniria perfecte. Després hi ha les persones que, en una sola bufada, intenten demanar tots els desitjos que els passi pel cap en un moment. Bufes i se't apaga. Si val o no val, jo no ho sé, però hi ha molta gent que ho fa. Jo crec que sí, perquè a més bufes així a poc a poc...
Perquè no s'apagui i tens més temps. Clar, tens més temps de pensar, no? I de quedar-te sense aire, també. Més perfils de gent que bufant les espelmes? Després hi ha un que he trobat molt interessant i és que hi ha molta gent que fa com una llista de desitjos i amb les espelmes aprofita i ho crema. Ah!
Crema, o sigui, això és una mica perillós també perquè potser pot cremar-se també el pastís alhora, no? Sí, sí, jo crec que sí, però bueno. I després també s'ha d'anar amb compte, clar, és que això és molt fotut. Però també què estàs fent durant tot l'any un llistat com la llista de la compra, no? Vas picant, vull una bici, vull una tele... O la nit, el dia següent, eh? Ho fas una mica, vull que hi ha gent que està una mica malalta de tot plegat. En fi, curiositat sobre el món de la celebració dels aniversaris.
Sí, una altra cosa també fa molta gràcia, Jordi, i és que precisament quan, parlant d'això dels desitjos, doncs molta gent no acostuma a demanar, sinó a ordenar. Ordenar? Sí. Ah. Tu quan demanes, què fas? Home, jo penso... Vull tal cosa. Jo sempre penso, m'agradaria la pau al món. Sí. Saps? Sí. I llavors després, no estic manant, estic dient una cosa que m'agradaria. Però la gent què dius que fa? No, doncs això seria el correcte en principi, però és que la majoria de gent no acostuma a dir m'agradaria i a demanar. Vull.
Clar, vull directament, doncs, el que vulgui. Vull una bicicleta, vull el nou iPhone 5, vull el... Clar, això està bé, perquè com a mínim ja saps el que vols, perquè hi ha molta gent que també bufa les estelmes i no pensa en res en aquell moment, cosa que jo també m'apunto a Carlos. Quan és sorpresa, després, saber que... Després tot el que t'arriba, mira, és bo.
Una altra cosa, Jordi, també suposo que tu ho has viscut, això, aquest migdia, quan t'has reunit amb els familiars i tot, és que en les típiques celebracions sempre hi ha el típic familiar, no?, graciós, que comença a explicar que ho dic, que en veritat no tenen gens ni mica de gràcia, i què passa? Aquest somriure que estàs fent tu ara, però bueno, doncs mira, no? Però què has de fer, també? Una mica com el... A veure, ara que no n'escolta ningú, com l'Edro de Kanji...
Sí, però ahir em va explicar un acudit perquè vam anar a veure un partit de futbol, que tampoc no ara cal pensar quin és. I em va explicar un acudit també amb el Cachondoledo de Kanji, que és el barman que hi ha aquí dalt. El bar de Kanji està a la casa modernista que tenim a Sant Just d'Esvern. Sempre té un acudit
precís i sobre el tema, sobretot dels temes del món. Sí? Sí, des d'aquí, un aplaudiment per l'Edu, que sempre no fa riure. Mira. A vegades no, eh? A vegades també com és. Podríem trucar algun dia, no? Sí, que l'expliqui. Alguna vegada l'hem trucat. En fi, per anar rematant la feina, alguna cosa més sobre tot el tema dels aniversaris i el que envolta una mica la litúrgia, no? Podríem acabar dient que és que la majoria de gent, per no dir el 99,9% de la població, quan festeja el seu aniversari...
No ho fa una sola vegada, Jordi. Ah, no? Home. Ho fa més dies, no? Clar, amb la família, amb no sé qui, amb els amics. Tens raó, tens raó. Clar, que vas bufant ja no sé quantes espelmes. Ja et diré més jo que avui faig 30 anys. Aquest any, justament demà... Fastassa, total.
No, no, no, és que amb la promoció de la gent que vam anar a l'escola, de primer... Heu quedat. Sí, fins a segon de BUP, hem quedat. Després de veure'ns les cares, que això també és una cosa molt típica. Quan fas números rodons, dius, ens veiem totes les cares, a veure com hem fallat. Llavors, comences a criticar també. Doncs mira, aquest té més entrades, aquesta era la guapa i ara és un fet un malayo. Aquest s'ha engraixat, aquest no sé què. Exacte, exacte. En fi, tot això serà demà en un restaurant de Barcelona.
Cristina, moltes gràcies. És com el teu regal, no? Sí, el teu regal per tu. Gràcies. Felicitats. Gràcies, gràcies. D'aquí uns moments a la penya del morro, perquè ara fem una pausa per la publicitat. Tindrem la Carlota Torrents, que és la responsable del portal d'internet quellegeixes.cat, que depèn de la institució de les lletres catalanes, a més a més també acompanyada del nostre especialista en llibres, Arnau Consul, que avui
Ens parlarà del diccionari de pseudònims i del regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Jus, Sergi Seguí. D'aquí uns moments a la penya del morro, Tarda Cultural, com si fos una mica IKTFM. Avui al programa tornem després de la publicitat. Fins ara! Ràdio Casper, 98.1 Ràdio Casper, 98.1
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya Tendències, entrevistes, tallers Tot un món de moda amb Mireia Redondo Dijous de set i mitja a vuit
El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
6 i 22 de la tarda, continuem en directe a La Penya del Morro.
Avui estem molt contents al programa perquè tenim visita i ens agrada molt rebre convidats. De fet, jo m'he posat un smoking per l'ocasió. Parlem del portal d'internet quellegeixes.cat i ho fem amb la seva responsable, que ja la tenim aquí, de fet, que és la Carlota Torrents. Carlota, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Aquest any es compleixen 5 anys.
de la creació d'aquesta iniciativa, des del 23 d'abril del 2008, que pretén concentrar milers de llibres per a totes les persones de qualsevol edat. El que llegeix és .cat. És com una pàgina on podríem dir que és com una mena de gran hemoroteca on es recopilen milers de llibres on la gent que vulgui pot comentar i participar, no? Sí. Més o menys, més o menys. Sí, sí, sí, ben definit, ben presumit. D'on va néixer aquesta idea? Com va sorgir tot plegat?
Va sorgir d'un primer que llegeixes, que va ser un joc molt trepidant, que es va fer el 2005 amb l'any del llibre i la lectura, i l'èxit va ser fantàstic. Quan es va acabar allò, que tenia una data de límit, perquè eren tres mesos i estava pensat per una cosa molt concreta, es va decidir que per què no tornar-ho a provar. Es va planejar el primer pla de lectura l'any 2007 i vam presentar el projecte del que llegeixes per...
per continuar aquell projecte inicial, però adaptat ja a les noves xarxes socials que començaven a fer el boom. Era l'inici del boom del Facebook i vam començar. De fet, hi ha uns 14.000 usuaris, uns quasi bé 11.000 llibres registrats, quasi bé 6.000 temes també catalogats. Quina és la finalitat d'una pàgina d'aquest tipus?
Que la gent que li agrada llegir però no sempre troba la persona adequada per compartir la lectura tingui a l'altra banda algú que l'escolti i algú amb qui surti de dubtes a vegades una lectura o pensar, he acabat això i ara què llegeixo? He llegit un pol·louster però no m'ha agradat i potser diuen que és tan bo, que és que hem equivocat i un altre et contesta, doncs mira, és que no he llegit aquest potser que llegeixis aquest altre.
sobretot és que no sempre tens al costat algú que hagi llegit el mateix llibre que tu. Això és molt difícil. I en una comunitat entre 14.000 usuaris és possible que trobi gent que l'hagi llegit el mateix. Per cert, que també tenim a la taula el nostre col·laborador habitual de llibres i literatura, que és l'Arnau Consul. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Si vols preguntar-li qualsevol cosa a la Carlota, la tens aquí a la teva disposició.
Home, doncs, una de les coses que a mi em sorprèn quan entro és que, per exemple, la classificació, l'estructura de la pàgina. Té, com si no recordo malament, és llapis, bolígraf i ploma. Sí, de diferents edats. He pensat cadascuna amb una edat i d'alguna manera el primer que penso és això és perquè bàsicament els usuaris són gent jove o està destinat al públic jove? Bàsicament són gent gran. Ah, gran. El gruix dels usuaris són els de la ploma i
De 17 a 100 anys, no? Sí, a partir de 17. I és una mica perquè, tot i que estem convençuts que la lectura comença per baix i que, per tant, els nens hi han de ser i que hi ha famílies que hi són senceres, és a dir, que el germà petit hi és i el gran també i el pare i cadascú està en forms diferents,
Al final, els que són més independents, els que no tenen un pare darrere que diu que fas tantes hores connectat a internet, és l'adult. I qui entén potser més bé aquest tipus de xarxa és l'adult. Tot i que tenim joves realment espectaculars. Llegeixen res. És a dir, jo al costat d'ells...
No llegeixo res, fan unes llistes d'entre 50 i 60 llibres llegits l'any. Déu-n'hi-do. Realment et quedes com molt petitó, al seu costat. Quasi bé, un per setmana, no? Un per setmana és el repte. A més, ja hi ha un espai que diuen el repte de l'any. Llavors van sumant, un, dos, tres... Em sembla que la consellera del Departament d'Ensenyament havia dit que se n'havien de llegir uns 30. Uns 30?
i els nostres nanos estan llegint 50. Un cada dos setmanes, la mitjana, que, segons la consellera, s'hauria de llegir. Tu, Carlota, quants llibres llegeixes per mitjana a l'any? No ho sé, perquè tinc una vessant professional, que és que soc agent literària, i, per tant, llegeixo molts manuscrits, prellibres llegeixo, molt sovint. Després parlarem dels agents literaris i del món editorial i tot plegat, però continuem centrant-nos en aquesta pàgina del quellegeixes.cat,
Perquè aquesta classificació de fins a uns anys de 12 a 16 i després de 17 dieu 100, però vaja, hi ha cap endavant a la pàgina web. Amb què us vau basar per fer aquesta classificació? Va ser molt difícil i amb les lectures no tenen fronteres i sabem que tenim nanos de 15 anys que ens demanen passar a ploma i naturalment els ho deixem fer i nanos que acaben de fer els 11 o acaben de fer els 10 ja tenen necessitat d'estar amb els de 12 a 16.
cada lector té el seu propi nivell. Però sí que semblava que s'havia d'intentar crear unes certes fronteres, o no sé com se n'hi diu, marques, perquè el nano que llegeix Jerónimo Stilton és d'una edat molt concreta, té 8 o 9 anys, i aquests no els pots barrejar amb un que està llegint el K.L. Reich de la Mat Piniella, no? És evident. Llavors, hi ha una certa voluntat de fer aquesta mena de separació, però a la vegada, al ser tots en una sola pàgina, tothom té la sensació...
que estem tots junts, i sempre parlem com a comunitat, i en els grans els expliquem coses que fan els joves, i en els joves coses que fan els petits, i de fet, una experiència que vam fer l'any passat, aprofitant que s'havien fet els 50 anys de la publicació de la plaça del Diamant, va ser fer una lectura compartida amb adolescents, amb joves del boli i amb ploma, i va funcionar molt bé, ens ho va fer la Marina Espasa, que ens va moderar la lectura, i molt bé.
De fet, parlem d'algunes activitats que feu, com per exemple això de les lectures compartides. Com va sortir la idea? M'imagino que de passar del món virtual al món real d'alguna manera, com a excusa?
No ho sé, s'ho van inventar ells. Jo sempre dic que el que llegeixes és el que volen que sigui dels quellegistes, que és el nom que els diem als usuaris. Els quellegistes, eh? Quellegistes. O hi ha gent que li diu quellistes, però és més difícil. Un bon dia algú va dir que per què no llegim alguna cosa compartidament, a vegades hi ha llibres que costa llegir-lo sol, no és el mateix llegir un Ulisses amb certa companyia que llegir-lo tu sol a casa i intentar-ho, com a mínim, no?
i la veritat és que és com una mena de club o de club literari o de la biblioteca que fan però cada dia tens un comentari d'algú cada dia algú et diu t'has fixat en aquesta frase? o us heu fixat que aquest escriptor només parla d'ulls cada dos per tres? coses que a la vegada d'entrada tu potser estàs llegint i no t'han creat l'atenció però fa que la lectura sigui múltiple clar
i entreguis molt més partit. Si no tens temps, doncs no passa res. Però si pots, pots anar seguint mica en mica i normalment moderen ells mateixos. És a dir, una cosa que surt ben bé és 2.0 total que llegeixes i procurem que sigui així.
A banda d'aquestes lectures compartides, també hi ha un espai de xat i espais per compartir, intercanviar opinions i tot això. Això no té cap filtre? És a dir, perquè si són ells mateixos qui van opinant i tot això? Els missatges es llegeixen cada dia, es llegeixen al llarg del dia.
Tres persones o dues persones normalment que llegeixen tot el que hi ha, que són dinamitzadores i a la vegada, perquè hi ha nens, hi ha menors, i és un portal del departament i de cultura i per tant hem de donar resposta a això. No és xat. És una de les coses que a vegades els nanos reclamarien més un xat tipus Facebook i tipus Hotmail, però nosaltres intentem que això no existeixi. És un debat, sempre en diem fòrum,
Naturalment que si n'hi ha tres de connectats poden escriure com si fos un xat, perquè la conversa és immediata, però ells mateixos, clar, hem de pensar que en el que llegeixes hi ha un tipus de nano que llegeix molt, que s'explica molt bé per escrit, i que ells mateixos al xat saben que és en un altre espai, que és una altra cosa, i que si volen parlar amb els seus col·legues de Quim Colom Pintaré a les Ungles no és ben bé el que llegeixes, perquè tampoc s'hi troben còmodes, allà es parla d'una altra cosa. I això sí que tenen un espai per dir coses, però sí que procurem que això no sigui així.
i tant en els adults com en els petits. I sempre se'ns colen nanos que ens diuen besties, i sempre se'ns col algun adult que surt de mare. Però per això som aquí, i també els usuaris ens ajuden molt, i que aquí ha passat alguna cosa. Estem parlant amb la Carlota Torrents, que és responsable de la pàgina web del portal quellelleixes.cat, aquesta comunitat virtual on els lectors catalans poden compartir les seves experiències de lectura dels llibres. Durant aquests cinc anys, quin és el llibre que més debat
o més entrades, no?, els fòrums, creus que ha generat, o els dos o tres llibres? El llibre, llibre, no ho sé, el que sí que diria és autor, que és en Jaume Cabré. Jaume Cabré, primer amb les veus del Pamano, i després amb, jo confesso, ha estat, potser, l'autor més comentat. Amb els joves sí que et puc dir el llibre, que és els jocs de la fam, segur, sens dubte, i amb els petits probablement és un Jerónimo Stilton, perquè això són les modes, i les modes no les podem canviar.
Amb els adults, per exemple, a mi una de les coses que em fa molta il·lusió és que es va descobrir, perquè és un autor que jo admiro molt i respecto molt, no sé què, em pensaràs, tornau. És el Jesús Moncada, que de cop un dia un usuari em va començar a parlar. I un altre va dir, home, doncs hauríeu de començar amb aquest llibre. I mica en mica Jesús Moncada de cop va ser present en el que llegeixes i es va fer un debat, un fòrum... A mi em va emocionar. I va ser una descoberta. Home, realment és per emocionar, perquè certament Jesús Moncada és un autor...
poc conegut per la vàlua que té i per tant si aquest portal ha servit ja de moment perquè molts més autors molts més lectors coneguin a Jesús Moncada doncs endavant suposo que és un dels objectius que us proposàveu de fet hi ha un lema que també l'han creat ells mateixos que és des que soc en el que llegeixes llegeixo més i llegeixo millor
que és molt important, perquè tampoc la quantitat no és tant com la qualitat. Això del millor és realment una cotació a tenir en compte. A la vostra pàgina també teniu un apartat de notícies, un apartat de jocs, a banda dels tres espais diferenciats segons les edat, també comparteixen molts espais. Suposo que la classificació o la coincidència...
segons les edats és indiferent, però quina franja d'edat utilitza més quin espai? És a dir, potser els joves passen una miqueta més de les notícies o les miren de totes maneres igualment?
No, les notícies, per exemple, són les coses que amb els joves ens costa molt, els posem avisos i tal. Si a les notícies poses premi o poses guanyador... Ah, que crida l'atenció, no? Es crida l'atenció. Un bàner, no? Clica aquí. Però, curiosament, qui juga més o qui està... Juguen molt tots. Això és una herència de l'Oriol Comas, que va ser als orígens del que llegeixes, que és un ludu... ludu... ludu... ludu-tecan? És un creador de jocs. Ludutuquiro.
i realment és molt important i tots els jocs que fem tenen una finalitat didàctica perquè la gent acabi aprenent sempre que regalem un llibre sempre s'acanvia alguna pregunta, alguna cosa que encara que sigui molt evident la resposta o no ho sigui et serveixi una mica per aprendre sobre aquell llibre, sobre aquell autor sobre l'àmbit literari, alguna cosa d'aquestes
i amb els que tenim més palestres de m'han pujat un punt, me l'han restat, no m'ho ha sumat, és amb els adults. Amb els adults, eh? No amb els adolescents. No amb els adolescents. Els adolescents no saben ni quin rànquing. Ah, he guanyat. Ah, no ho sabia. Els adults que estan cada dia mirant el rànquing. A veure qui l'està superant en la pregunta del dia. És que em fa molta gràcia, però ja és això, eh? Ho fem per això.
Sobtava una mica, no?, potser el fet que potser eren els joves, no?, quin hauria d'estar més pendent dels llocs i de la puntuació de tot això, i en canvi són les persones més grans. Per cert, quantes persones treballen actualment en el funcionament dels fòrums i de la web que lleges.cat?
Aquesta és una pregunta que tothom fa. Vols que no la saltem? No, perquè som un nanoequip. Un nanoequip? Un nanoequip vols dir que estàs tu sola? No, tinc aquestes dues, la Gisela Ranz i la Clara Vallès, que en aquests moments estan llegint comentaris.
però que bàsicament, i sobretot, això sí, tenim l'equip d'antaviana, que són els tècnics, amb el Carles Briançó darrere, que ens ajuden cada dia amb els problemes tècnics que hi pugui haver i ens ajuden a crear, perquè de cop tu dius, m'agradaria fer, i et diuen, no, això no es pot fer així, però es pot fer així. Ah, bé, fem-ho. Música
Per cert, aquí a la penya del morro de Ràdio d'Esvern, també en la mesura del possible, intentem ser un programa interactiu, i tenim un xat, que és el xat de radiodesvern.com, i la gent pot opinar i comentar el que vulgui, com per exemple en Bounty, es fa dir així com a mínim, no sabem si es diu realment,
com es posa al xat, diu, des que sóc el que llegeixes trobo recomanacions de lectura molt més fiables i cap altra crítica literària dels mitjans. O sigui que, abans de llegir les crítiques en les publicacions habituals literàries, prefereix fer cas a les recomanacions que fan els propis lectors. Potser aquest és el gran secret de l'èxit del que llegeixes.cat? Sí, a mi m'agradaria pensar que si un dels comentaris que sent sovint és
ja no em fixo en els més venuts, ja no crec les piles de llibres que em trobo només entrar en una llibreria, que de cop et trobes les 50 ombres de Grey i que no té per què ser el millor llibre de l'any. O perdona que talli els més venuts també d'empreses o grans llibreries, grans marques, que no cal dir quines, que moltes vegades no corresponen a la realitat i les posen al número 1 perquè els interessa vendre-les. Si els ho preguntes amb ells et diran que no és veritat, però en tot cas sí que han deixat de fer
cas aquest tipus de comentaris i escolten els usuaris perquè a més a més dintre el que llegeixes com en totes les xarxes socials hi ha lideratges i sempre hi ha una persona que té més influència que una altra i si aquella persona diu ostres doncs m'ha agradat molt aquest llibre els altres el segueixen els que marquen tendència es diu en termes de xarxes i tot plegat
Home, això, d'alguna manera, pel que vaig veient, reconec que no sap massa usuari fins ara del que llegeixes, m'hi posaré... Deu ser una mena de film affinity. No sé si coneixeu la pàgina, justament... Sí, de llibres, no? De llibres, evidentment. I m'agrada justament aquesta última reflexió que fas, que els usuaris del que llegeixen es fien ja molt més del que diuen els altres usuaris i no pas d'anar a una lliberia i trobar-se les piles de llibres dels més venuts...
Perquè, clar, avui justament he llegit una notícia que segur que coneixes, que és prou preocupant, que és aquesta OPA que ja diuen que farà Planeta amb 62. Això vol dir que Planeta, que ja és un gran productor de llibres, tindrà el 80% dels llibres catalans.
No és un fet encara, eh? No és un fet, són rumors. Són rumors que fa cinc anys que duren i sembla que ara últimament són més insistents. Avui el Cristian Segura en el Twitter proposava fer un barcami per salvar el tema. Bé, per la gent que no sap barcami, un crowdfunding... Sí, sí, a través del micromecenatge, no? Exacte, salvar el tema. Home, ara m'he sortit del tema, eh? Però és que jo tenia ganes... No, no, no, però a la Carlota dir-li, bueno, què n'opines? Està bé, perquè com a gent literària ens interessa també la teva opinió, Carlota.
Home, és una tragèdia. És una tragèdia, ho sento. Jo treballo cada dia amb... són clients, perquè al final és això, encara que parlis de llibres, acabes tenint clients i productes a vendre. Però quan estàs amb aquest tema, a vegades et tornes una mica prosaic. Però sí, jo ho trobo una tragèdia. És una tragèdia per falta de...
de diversitat, de canvi d'opinions, tot estarà tallat amb el mateix patró, ja ho està molt tallat amb el mateix patró, ja grup 62 és un gran grup, i això et dificulta els passos perquè els autors, si un autor està rebutjat a dins del mateix grup, però hi ha 36 ells, a vegades s'ho expliquen entre ells, entre els editors, i llavors això, a aquest autor li dificulta anar a l'editor al costat i dir-li, bueno, a tu potser t'agradarà la novel·la, i aquest editor ja va per cabut perquè ja li han dit als del costat que no els hi ha agradat.
Però part d'això, i això és més en el meu sentit com a professional,
com a diversitat per oferir en els lectors, en els usuaris. Clar, si tot el filtre és el mateix... Ells ens diran que no, eh? Però... Deixeu-me saludar, perquè també fa una bona estona que el tenim aquí calladet, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just, Sergi Seguí. Bona tarda, Sergi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Sergi, eh? Ara estem aquí una mica allà en el debat literari de la secció de llibres de la penya del morro. Què opines, sota el teu punt de vista, d'aquesta OPA de Planeta Edicions 62? Bona tarda.
jo fa estorre que tenia ganes de xerrar t'agraeixo que t'hagis contingut és que et guardaven pel final i ara em fas parlar amb la pregunta més complicada que es pot tenir crec que exactament el mateix que la Carlota serà una tragèdia perquè acabarem anant a consumir
el que ells volen que consumim. És a dir, tallat tot pel mateix patró i aquí ho teniu i si no us agrada, doncs ja us ho fareu. Tenim el consol de que potser podem acabar anant a les llibreries de vell, encara, i podem trobar amb una julieta. Però les llibreries jo crec que de moment encara hi ha un altre...
Un altre patró. És cert que tenen unes quantes llibreries, aquest grup gran en controla unes quantes, però encara jo crec que n'hi ha d'independents i amb criteri propi. No ho deia tant per les llibreries, sinó pel que podem trobar a les llibreries. Pot ser que el catàleg estigui tan uniformitzat...
que no puguem escollir allò que ens agrada perquè simplement no hi serà. No serà el que ens agrada a nosaltres, sinó el que els agrada a ells. Vols dir que efectes pràctics, el catàleg i l'estoc de llibres, les noves edicions que puguin sortir de diferents exemplars, passaran...
el 80% per planeta. Estem parlant d'això. Estaríem parlant, potser, la gent parla de Planeta i Grup 62, i no té clar que això vol dir segells com Edicions 62, Empúries, Proa, Destino... Columna. Columna, evidentment. Que són, en el fons, les 5 grans editorials catalanes dels últims 20 o 25 anys. Evidentment que n'hi ha moltes fora, cada vegada més, perquè, bé, no sé si la crisi o la voluntat de sortir-se d'aquesta mena de...
de camí traçat ha fet que apareixin moltes editorials petites però clar, és això, són petites són editorials que hi posen tota la voluntat del món, sovint ho fan sense voluntat de lucre o bàsicament per publicar
allò que els agrada és saber que no hi guanyaran diners i que, a l'hora de portar els llibres a la llibreria, que es veuen de fer amb un cotxe propi. Però ho fan tant o més bé que el millor, eh? La breu, Bromera... Vull dir, no descobreixo res. Des d'ara, males herbes... Sí, sí, és que...
No, jo crec que la tragèdia és doble en aquest sentit, perquè els monopolis sempre ho han estat, per la diversitat cultural, però després, perquè nosaltres som una llengua molt petita, el planeta té, no sé si té 70 segells arreu del món, fins a França i part de Sotamèrica, dins del planeta tenim Destino, tenim Seix Barral, tenim Melalef, hi ha molts segells a dins, eh?
i, esclar, fins a quin punt demostraran que tenen sensibilitat, prou sensibilitat per defensar alguns autors i algunes línies literàries que han estat molt presents en la literatura catalana i que pot ser que això, el fet d'estar a dins d'un gran grup en què els beneficis s'esmarquen molt més i s'exigeix molt més en l'editor...
entraran aquest tipus d'autors i aquest tipus de literatura. Fora bo recordar, encara que sembli barrejar ous i castanyes i que sembla una mica demagògic per part meva, que Planeta també és accionista d'Antena 3 i d'un diari anomenat La Razón. Ja, però ara no em podré equivocar, però la seu no està situada a Barcelona?
Sí, la vinguda a Diagonal, de moment. I al costat del fet del CNI, saps? Allò que diu que ara hi ha últimament uns espilles per Barcelona. I si no se'n van a Cuenca, encara són a Barcelona. Per això dic que de moment encara són a Barcelona. No volia fer de Magoja, però en principi, si estan situats aquí a Barcelona, haurien de mirar una mica per aquí, no? O soc molt innocent? No, per això jo preguntava. Falta que demostrin que si això passa, tinguin la sensibilitat per fer-ho, per demostrar que realment salvaran
un segell tan delicat, gairebé diria en aquests moments, com Empúries, que és que intenta fer llibres que actualment potser en venen 700.
dintre al costat d'un altre que en vendran 3.000 però estem parlant de la llengua catalana en una situació econòmica tràgica on anirem? no ho sé però jo ho poso en l'aire no ho sabem abans de tancar perquè ens hem desvetat una mica del portal quellegeixes.cat Sergi, ja que has comentat que volies preguntar alguna cosa si vols podem fer-ho ara si no, ja passem als temes que ens porta l'Arnau Consul cada setmana a la secció de llibres
No, li volia comentar a la Carlota, li volia preguntar, de fet, com es porta tot plegat, no? Vull dir, aquesta vida d'aquesta vessant que has comentat més professional de gent literària, però a la vegada també està tan atenta a què és el que es diu, quina informació hi ha dins el portal, veure els fills, llegir-los, aquest sí, aquest no...
inventar-te nous temes, inventar-te aquesta dinamització constant perquè la gent continua i enganxada. Els dies tenen 24 hores. Els teus també? Sí, malauradament. Encara no he fet cap pacte amb ningú perquè en tingués 36. L'allargo tant com puc. Són hores de caps de setmana, hores nocturnes, moments robats en qualsevol cantonada...
I després que al final tot es retroalimenta. Jo estic molt contenta de poder veure la vessant dels lectors i sent a l'inici del procés de creació. Jo puc seguir els autors i veure com estan creant. És una mica com l'inici al final, el començament d'un llibre i el veure com li arriba a les persones i com els agrada o no els agrada i tot això. Potser perquè estic molt a dins del que llegeixes, però jo tinc la sensació que la gent se l'estudia poc. Els editors se'l miren poc, els bibliotecaris se'l miren poc.
Allà hi ha molta informació i a mi de cop, en aquests cinc anys, he trencat totes les meves imatges que jo tenia d'un lector. No té res a veure amb el que jo pensava dels lectors amb el que en realitat són. Com pensaves que era un lector? Bé, no ho sé, m'imaginava que la gent es regia més per criteris, per autors i amb més manies i els lectors són molt intel·ligents i quan agafen les ombres de Grey les agafen perquè estan en un moment...
estan a casa i saben que estan llegint una cosa que literàriament està lluny de qualsevol exigència intel·lectual però els ve de gust en aquell moment i després es llegiran Tolstoi o agafaran Virginia Woolf
Però en cada moment són molt conscients del que fan. I els nanos adolescents veus el procés, no?, en què de cop fan comentaris molt adults i de cop encara són molt petits i estan aprenent en el procés lector. I això és una cosa que em sembla que és molt ric,
Evidentment, no van moltes hores. Si algú ha de fer una anàlisi d'aquest tipus, hauria de ser algú que s'hi passés moltes hores a llegir, que és el que fem nosaltres al final i portem cinc anys. Però jo crec que hi ha molta informació allà dins. Sergi? Sí, la Carlota té una paraula clau que fins ara no havia sortit, que és bibliotecaris.
Ho dic perquè dins del que llegeixes, a més a més de tot això que m'està comentant de jocs i de ser una xarxa i un fòrum de comentaris de llibres, hi ha també més de 8.000 fitxes bibliogràfiques. 10.300. I fetes, la majoria d'elles, o fetes o comentades o millorades pels mateixos usuaris del portal. I això em sembla també una base de dades brutal, brutal, que hauria de ser de referència obligada per editors, per llibreters, per bibliotecaris...
No per la quantitat, sinó perquè són fitxes fetes i elaborades pels mateixos usuaris, pels mateixos lectors. Perquè no sé si teniu algun conveni amb el Departament d'Ensenyament i la pàgina es promociona a escoles o instituts de Catalunya.
Sí, però és difícil, jo entenc. Ho hem intentat, tenim un petit conveni a través d'una eina que tenen la institució de los letres catalanes, que és els itineraris de lectura, però és difícil. Jo m'imagino... El mestre el que pot fer és que els nanos que siguin lectors...
convidar-los a entrar-hi, que en el moment de la biblioteca dir-los si t'ha agradat, potser trobaràs en aquest espai... Com a mínim que ho coneguin, no? Que ho coneguin, però també entenc, hi ha vegades diuen, avui farem transversalitat, no? Tecnologia i llibres, i entren a la sala d'informàtica i fan el que llegeixes, però no funciona, són 30 nanos amb un ordinador i el que fan és, bueno, es distreuen, perquè estan a la xarxa. Els lectors que els pot interessar seran 4...
I són aquests els que se'ls ha de... I de cada classe se'n queda un. Ja està bé, però és molt difícil. Jo el mestre me l'imagino allà amb 30 xavals de 13 anys amb les hormones i les feromones que no saps on són i intentem-vos dir... Què llegeixes? Què llegeixes?
En fi, Carlota, gràcies per haver vingut al programa. A vosaltres. Et convidem que et quedis a la recta final, perquè com cada setmana tenim l'Arnau Consul, que ja sabeu que és de l'Institut Ramon Llull, a més a més col·laborador habitual de la revista Sapiens i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, que ens comenta les notícies literàries de la setmana. Avui, Arnau, ens vols comentar aquest diccionari de pseudònims de forma curiosa, no?
Sí, és una novetat de la qual potser la Carlota també ens podrà dir alguna cosa. A veure. Té a veure l'atret d'Albert Manent, publicat per pagès, i és un diccionari de pseudònims de la literatura catalana. Només la literatura jo diria que s'hauria de dir de la cultura, perquè hi introdueix també pintors i artistes de diferent mena, que bàsicament són escriptors.
Doncs estan entrats així, i aleshores un descobreix, per exemple, Josep Carné, a banda de firmar com a Josep Carné, va fer articles amb 52 noms diferents. Amb 52 noms diferents? És el cas més exagerat, i és probablement la gran descoberta. L'autor de literatura nefalana que tenia més pseudònims a la història, no? Segons aquest diccionari, sí. Que bo, que bo. I al cosat d'això, doncs, també parlen del Tortell Poltrona, que tothom sap que és un...
que recull el diccionari que no és el nom autèntic, es diu Jaume Mateus, si no recordo malament, i que, en fi, el seu nom artístic és Tortell Poltrona. O el Peric, doncs, bueno, era un dibuixant, però no es deia Peric. O, en tot cas, deiem, penso, Jaume Peric, però, en tot cas, es firmava com el Peric. Llavors, clar, hi ha tota aquesta mena de pseudònims que dius, algun és evident, o el dibuixant Cesc, sí que es deia Francesc, però no la coneixia com a Cesc.
Així na fent, per entendre'ns. Hi ha molts tipus de pseudònims, alguns que no s'assemblen gens al nom de l'autor i que realment l'amaguen, i altres que en tot cas són potser més que pseudònim nom artístic. I aquest diccionari ha sortit aquesta setmana? Ha sortit aquesta setmana, el public i pagès, jo suposo que ja es pot trobar la majoria de llibreries.
I m'ha semblat una curiositat, perquè al principi penses, hi ha això que li interessa, però a la que comences a escarbar una miqueta i penses... Home, perdona, jo crec que... I recull tots els del segle XX. Sí. I crec que algun d'anterior i penses, bueno, doncs com a estudi realment és interessant. Home, jo encara m'he quedat amb el 52 d'un pseudònim de Josep Carné i penso que fins i tot pot ser una bona eina per autors que busquen noms pels seus personatges de llibres, no?, que moltes vegades no saben per on anar. Doncs mira, un llistat de... O el fem una novel·la, un homenatge carnerià, però no
li vols posar a Josep Carné el personatge i d'espera, t'agafa un dels noms que realment ell va utilitzar i faig una picada d'ullet. Moltes vegades, pels autors, no tenen mal de cap, però no agafen el primer nom pel seu personatge que els passa pel cap. El nom costa pel que diuen. Això ho diuen. Jo tampoc no estic molt avançat a escriure. Carlota, tu has escrit alguna cosa?
No, jo llegeixo. No has pensat mai en fer el pas? No. Sempre des de la barrera, no? Sempre des de la barrera i jo crec que he llegit molta brossa amb els anys que fa que llegeixo i també llegeixo coses excel·lents.
saps que no arribaràs mai en aquella excel·lència i no vols caure en el perill de començar a escriure brossa. I per tant... Sempre es pot posar en pseudònim. Això sí, sempre ho podria intentar, però llavors no té gràcia. L'escriure té una cosa fonamental, que és l'ego. I si no potencies l'ego en l'escriure... Últimament tenim algun cas especial, perquè la Marta Rojals no és un pseudònim, però això de l'ego s'ho has comprat totalment. És un cas excepcional, com en Miquel Baussà, però n'hi ha un cada mil.
Bé, acabarem el programa parlant de l'inici del centenari de Joaquim Amat Piniella. Arnau, qui era Joaquim Amat Piniella? Doncs era un Manresam escriptor, va néixer l'any 1913, per tant és aquesta fornada de grans escriptors dels quals aquest any celebrem el centenari. Espriu és el que tothom coneix perquè s'ha recordat moltíssim, però al seu costat hi havia Joan Teixidor...
Hi havia la mateixa Joana Raspall, Maria Villan Gómez... M'en deixo algun, però sé que era una formada que encara... Rosselló Porcel. Exactament, perdona, Rosselló Porcel. Anirem parlant de tots ells. En tot cas, avui justament a Manresa fan l'acte inaugural d'aquest any Joaquim Amat Piniella, autor conegut sobretot per una novel·la, K.L. Reich, que m'ha semblat... M'ha sigut molt curiós perquè la Carlota l'acaba de citar fa un moment...
És una novel·la que, malgrat que és la més coneguda de l'autor, és encara poc coneguda, perquè segurament una de les millors novel·les que parla de l'experiència en un camp de concentració. Si tu dius camps de concentració, doncs probablement, fàcilment, qualsevol lector dirà, home, sí, Primo Levi, si això és un home, o Jorge Semprún, o si algú va més enllà dirà Imre Cartés.
Però són molt pocs, en tot cas fora de Catalunya, gairebé ningú, que sàpiguin dir Joaquim Amat Piniella, K.L. Reich, i en canvi és una novel·la que probablement té a aquesta mateixa altura. Però, Carlota, si tu vols dir alguna cosa, et convido... No, no, no, ara estava pensant en els vençuts, però jo crec que el K.L. Reich està molt a l'alçada. Nosaltres l'hem proposat com a lectora compartida i els molts lectors que l'han llegit en el que llegeixes...
Han dit que s'ha de tenir molt d'estómac i molt de bon humor, s'ha d'estar molt bé anímicament per llegir-lo. És molt, molt dur. Al costat d'això, el que m'ha d'opinir ell era algú que, per exemple, abans de la guerra, a Manresa, era algú que, per exemple, era molt modern, era algú que havia introduït el jazz, per exemple, a Manresa.
Era algú, evidentment, que es va apuntar de primeres a tot moviment republicà quan l'any 31 el rei va marxar per potes i que era reconegut justament per aquesta modernitat. Bé, després d'un període veritat per França fugint del feixisme a Espanya, va ser caçat, no recordo ben bé com,
per la policia i van aparar a Mauthausen, que evidentment va ser una experiència duríssima que li va marcar la vida. I van aparar amb un parell d'amics catalans, a un dels quals els nazis van agafar per fer proves, li van injectar benzina al cor per a veure si es tornava més ràpid. Això deien els científics alemanys i evidentment no ho va resistir. En rigor.
Gran rigor teníem per aquella època dels 65 anys. Sergi, vols afegir alguna cosa? Sí, ara passant una mica més enllà de la part literària, que ja ha quedat més que prou comentada, i tant de bo la celebració d'aquest centenari serveixi com a mínim per reeditar el Caler Rai. Em consta que s'està treballant a la seva traducció el francès i l'anglès, cosa que em semblaria superimportant. Vull anar un pas més enllà i reivindicar la figura d'en Amat Piniella com...
com un dels personatges més importants d'Esquerra Republicana a la comarca del Bages.
gràcies a ell es crea la secció local de Manresa, va ser secretari personal de l'alcalde durant l'època republicana i va ser un dels detinguts pels fets del 6 d'octubre, conjuntament amb companys i demés. Per tant, a més a més de ser escriptor, de ser una persona molt moderna i de ser un inquiet culturalment, també va ser un actiu polític molt important, en aquest cas pel meu partit, per Esquerra Republicana, indubtablement del valor literari que pugui tenir la seva experiència que va quedar reflectida amb Alcalde Reich.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Doncs moltíssimes gràcies als tres per venir, Carlota, endavant amb el quellegeges.cat. Gràcies, a vosaltres. Si algú, de fet, vol inscriure's a quellegeges.cat, allà trobarà tota la informació. També el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Lluís, Sergi Seguí, gràcies per haver vingut i haver també fet enllaç i haver trobat la Carlota perquè ens acompanyi aquesta tarda. Cap moltíssim. Cap problema, quan vulgueu. Moltes gràcies.
I Arnau Cònsul, ens tornem a retrobar la setmana que ve amb una nova secció de llibres Amb més llibres per llegir, per recomanar Efectivament, efectivament Jordi, digue'm Per molts anys, eh? Ai, moltes gràcies Acabem el programa, Cristina, el millor de la penya del morró d'avui Per tu, què hi ha sigut?
Em diràs pilota, però més indiferent, Jordi. Se l'emporten la Carlota, l'Arnau i el Sergi. De debò, perquè m'ha agradat molt l'entrevista, m'ha agradat molt parlar del que ja lleixes i m'ho ha passat molt bé. I nosaltres també tenir-los aquí. I el pitjor, per acabar, doncs, el mite se m'ha caigut, el César Millan. César Millan se t'ha caigut, el mite. Se m'ha caigut totalment. Encantador de perros, et pensaves que era un bon ensinistrador de gossos i no, com el nostre... Hauré de parlar més amb l'Albert. Sí, educador d'educació canina, l'Albert Capapé ens ha intuit que no.
En fi, agrair tota la gent que ha fet possible la Penya del Morro d'Avui, la Carme Verdoia a les notícies, la Júlia Etmella amb l'Irena Arevalo parlant de ball, el nostre educador que n'hi ha particular l'Arbert Capapell, i a la segona hora, doncs, amb tota la gent que tenim aquí a l'estudi, la Carlota, l'Arnau i el Sergi. Gràcies, Cristina, al Twitter i Facebook, i també tota la gent...
quan estàs escrivint a la webcam de radiodesvern.com, el Sergi, per exemple, diu que fas 30 anys, oi? Diu, per molts anys, Jordi, has portat pastetes? Diu, vinc corrent a la ràdio, sí, sí, sí. El que passa que em sembla que ja no en queden, eh? Tornem demà a partir de les 5. Gràcies, que vagi bé, adeu-siau, bona tarda.
Durant 8.1. Ràdio Tospèl. Durant 8.1.
Fins demà!
Esta es la canción del verano y es que esta es
La canción de Interano y es que esta es la canción de Interano de 1984.
Fins demà!
Pareja jugando las balas, jubilados enamorados, me pone, me pongo porque... Esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que esta es la canción del verano y es que
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 21 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'autobús 157 tornarà a arribar a Collblanc. Tema B rectifica i accepta la reclamació dels ajuntaments de Sant Just i Esplugues. La línia havia canviat d'itinerari a l'octubre arran de la nova planificació de la xarxa de busos i ara s'acabava Ernest Lluc a 400 metres del metro.