pensant de sud cap a nord. Demà el mateix, cel força coberta a la costa, plugims de caràcter feble, més clarines a l'interior i atenció a les temperatures mínimes que pujaran. La propera matinada no serà tan freda com l'anterior i demà les màximes es mantindran o baixaran lleugerament. Cal dir que hi haurà temporal marítim al llarg de tota la costa catalana amb onades de més de dos metres i mig a causa del vent d'agregal que hi bufarà. Els preus han pujat a Catalunya d'un 1% a l'octubre i situen la taxa d'inflació al 4,2%. Aquest nivell està 7 dècimes per sobre de la inflació en el conjunt d'Espanya, que és del 3,5%.
Les causes que expliquen aquest increment són l'euro per recepta, les taxes de formació professional i universitàries i l'efecte de l'IVA en serveis personals però també en cultura i esports.
Bona tarda, us parla Joan Barberà. En embola avui es disputen dos partits avançats de la desena jornada de la Lliga Sobala. El líder, el Barça, s'enfronta al balonmano Aragó, a dos quarts de nou, a Saragossa. I a les nou, el Granollers, des de la taula, rep la difícil visita de la de Mar de Lleó, quart a la classificació. En futbol, el seleccionador xilè de futbol, Claudio Borghi, ha votat per la pilota d'or a Messi com a jugador i Pep Guardiola com a tècnic, segons ha revelat a la xarxa. Fa un any, com a primer futbolista, va votar Cristiano Ronaldo.
Estaba ganado el balón por Messi y a veces uno tiene que dar alguna esperanza a otros grandes jugadores que se topan con estos monstruos que de pronto no nos dejan hacer todo lo que pudieran ser. A veces cuando hay grandes jugadores y otros grandes jugadores que vienen atrás y que no tienen ese ningún nivel, también necesitan una cuotita de confianza, de ánimo para seguir trabajando y para seguir peleando por ser los mejores.
Un altre seleccionador que ha votat per Messi és el de Panamà, Deli Valdés, que té predilecció per Andrés Iniesta. Notícies en xarxa.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Hem vingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domène. Què tal? Com esteu? Home, moltes gràcies a tota la gent que ens ha vingut avui a veure des de la bonica població de l'Ampolla, a les Terres de l'Ebre. Gràcies per venir aquí a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just, actualitat Sant Justenca, que passa per la vaga general de demà. Com ens afectarà aquí a Sant Just, ho sabrem d'aquí uns moments amb la Carme Verdó. I Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més també amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular, que ja sabeu, analitza les bones notícies de l'actualitat, perquè també n'hi ha. Avui parlarem, per exemple, de la fira Smart City, que es pot trobar...
...a Barcelona aquests dies de ciutats intel·ligents. A més a més també tindrem la banda sonora de la Clara Aguilar... ...que avui ens porta a la pel·lícula Lo Impossible... ...una banda sonora boníssima, que ens agrada molt el programa... ...i avui l'escoltarem atentament amb la Clara. A més a més a la segona hora avui fem un programa especial... ...de cars de coixinets. Atenció perquè vindran Just for Salva de l'organització Jonas Bassó. A més a més també tindrem el coordinador que és Òscar García...
Pol Borrellas i Sergi Pont. Tota aquesta gent, a partir de la segona hora, analitzarem com va funcionar bé, malament. Jo crec que bé, eh? Una mica les valoracions de tot plegat. També entrevistarem alguns guanyadors i guanyadores de diferents categories de la cursa de cars d'aquest diumenge passat, a partir de les 6 i 10 i fins les 7. Tot això avui a La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Per cert, Carme, abans de començar les notícies de Sant Just, volem felicitar des del programa el Francesc Fàbregas, que és Sant Justen i és fotògraf, ja ho sabeu, i que ahir el van premiar...
Aquells mons llunyans de les espècies per Catalunya. Juntament amb Love of Lesbian, els amics de les arts, per exemple, que escoltem de fons, Xarango, La Pegatina, Cimarron... Què passa? Per què és per la cançó? Això em fa molta ràbia. És la connexió, no? Ara pèiem que no passava. Ja, quina ràbia. Bé, doncs posem una música una mica més neutra. En fi, com comentàvem, Love of Lesbian, els amics de les arts, Xarango, La Pegatina, Cimarron i Hotel Cochambre, que per cert, també els vam tenir aquí al programa fa un temps, ahir a la nit van rebre...
Premis ARC, els ARC, de la indústria musical del directe promoguts per l'Associació Professional de Representants Promotors i Mànagers de Catalunya. Per tant, és la gent del propi ofici. Les revistes musicals Under Rock i Mondo Sonoro també van ser reconegudes com a millor mitjà de comunicació musical i la part que ens toca i que ens fa molta il·lusió i que properament tindrem el programa per parlar una mica també de la seva trajectòria i tot plegat,
Francesc Fàbregas, que va rebre el premi especial per la seva trajectòria. A més a més ja sabeu que l'any passat aquí a Can Ginestà van fer una exposició amb les fotografies que havia fet ell de tots els grans artistes que durant els 80 i 90 estrelles del rock com Tina Turner, Rolling Stones, van passar pel Palau Sant Jordi i altres indrets de Barcelona i Francesc Fàbregas també, entre altres fundador del programa Sputnik i de molts programes de nou formats
que s'han fet al Canal 33 i a Televisió de Catalunya. En fi, una trajectòria i un currículum, perquè, com ell diu, ara està jubilat. L'entrevistarem els propers dies perquè ens expliqui una mica tot això. I també l'enhorabona des d'aquí a Francesc Fàbregas per aquest premi que ha rebut. Bé, dit això, passem a l'actualitat Sant Justenca. El pueblo unido ja!
¡Vamos!
Bé, demà hi ha vaga general, ja ho sabeu. L'Ajuntament de Sant Just ha decretat serveis mínims per la vaga general. Demà, per regla, en general, hi haurà un treballador als diferents departaments del consistori. A més a més, les escoles de Sant Just i els equipaments i serveis municipals, la decisió de fer vaga dependrà de cada treballador. Carme, com està l'assumpte? Doncs una mica és això que comentes, perquè, per exemple, a l'escola de Sant Municipal Marrex treballarà una persona que tingui atribuïdes les funcions de direcció i dos educadors...
i educadores, i pel que fa la resta d'aquests equipaments, serveis municipals, en principi tot plegat serà en funció de si finalment els treballadors s'assumen a la vaga o no, que recordem que
no es té per què dir amb antelació, és a dir, es pot dir per fer una previsió, però que al principi tu no tens per què dir si avui fas vaga o no, per tant no se sabrà ben bé fins demà què passarà amb molts dels equipaments. A l'escola Montseny, però... Per exemple, perdona que talli, però els equipaments que aprenen directament de l'Ajuntament, com, no sé, el Centre Cívic Maragall, la Biblioteca de Can Ginestà, no sé si el Casal de Joves de Sant Just, obriran... Això ho sabem?
Això encara no ho sabem, si més no, però la cosa és que a nivell general no hi ha uns decrets mínims per aquests equipaments que tu comentes, com sí que passa amb el cas de l'escola Barcelona Municipal Marrex o altres centres. En el cas que a l'escola Montseny anirà a la vaga 4 dels 18 mestres que hi ha, a Canigó anirà una persona a la vaga, Montserrat de moment no se sabia aquest matí, i a l'institut la majoria de professors i professores treballarà a l'escola Madrid-Sacramento, de moment cap mestre.
ha dit que se sumés a aquesta vaga. Per tant, això és el que se sap a nivell dels equipaments municipals que tenen decretats aquests serveis mínims i, en principi, a mesura que anem sabent altres informacions respecte a equipaments, també actualitzarem aquesta informació a través de la web.
Per cert, a Ràdio d'Esvern hi ha serveis mínims? A Ràdio d'Esvern? Per exemple, demà a la penya amb el morro no fem programa? El just a la Fustada tampoc, un nit d'aquest matí, són els dos programes tant al matí com de tarda, no es farà i el que sí que hi haurà és serveis mínims d'informatius i es farà l'informatiu migdia, molt relacionat però amb la vaga general de demà, per tant serà una mica especial també, tot aquest tema de botlletins horaris, informatiu migdia, a tarda tampoc hi haurà informatiu vespre.
I la resta de programació, és a dir, els programes que es facin a partir del quart d'avui sí que es fan, és a dir, que la ràdio no fa vaga, sinó que fan vaga aquests dos programes.
Canviem d'assumpte, el poeta Josep Pedrals farà un recital poètic aquest vespre a l'Ateneu de Sant Just, dins el marc del que ja coneixem com a novembre literari, centrat en els versos del seu romanso d'Anna Tirant, que és aquest títol que juga amb el doble intenció d'aquest nom, Anna Tirant, però en el fons també és anar tirant una mica. L'acte comptarà amb una degustació de vi, a més a més, a càrrec del celler de Can Mat, té molt bona pinta aquest acte.
Sí, de fet, ha explicat també en Josep Pedrals que no és el primer cop que fa un acte d'aquesta mena, el fet de combinar poesia amb degustacions de vi, sobretot ho ha fet el Priorat, però sí que és el primer cop que ve a Sant Just i creu que aquest tas de vins és una iniciativa encertada. Tot plegat serà avui a les vuit del vespre en un acte que forma part de la segona edició del novembre literari.
25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya.
Ja sabeu que cada dia, durant aquesta setmana, i també la que ve, passaran diferents formacions polítiques per la ràdio, entrevistades al programa Just a la Fusta. Avui ha sigut el torn de Via Democràtica, que, entre altres coses, han comentat que volen retallar cotxes oficials, sous de polítics i bonificar emprenedors i pymers. Carme. Aquestes són les seves principals propostes a nivell econòmic. També ha explicat Pablo Barranco que, respecte a un possible referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya...
que el seu partit estaria a favor de consultes com aquesta, si fos però a nivell estatal, i en aquest sentit també creu que si algú es vol indematitzar, la decisió final ha de dependre, segons Pablo Barranco, d'Espanya. Tot i això també considera que és una cortina de fum per desviar l'atenció de temes més importants
com pot ser la crisi o les retallades que vol combatre amb aquestes mesures que ara comentaves vinculades amb aquestes retallades generals. També he dit que estan a favor de l'educació de qualitat, des de via democràtica i del bilingüisme a les escoles, però consideren que el castellà té poca presència a l'ensenyament públic de Catalunya. I d'altra banda, també en uns possibles pactes, és a dir, que mai no pactarien partits com
Iniciativa a Catalunya Verge, tampoc amb el Partit de Socialistes, i amb la resta diu que estaria disposat a negociar-hi sempre i quan s'acceptessin les seves propostes. Cosa que no veia gaire clara. Ell mateix. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Ui, sí!
Ara du que molt. Un quart de sis de la tarda. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesverb.com i a partir de les set a l'informatiu Vespre. Que vagi molt bé, Carme. Bona tarda. Adéu.
Per cert, vosaltres, estimats oients que ens escolteu, fareu vaga demà? Perquè, si voleu, podeu escriure'ns al xat de radiodesvern.com les vostres impressions o a través del mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com. Fem una petita pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de diferents notícies positives, perquè n'hi ha la Núria Oriol, que és la nostra coaching particular, és l'encarregada de buscar-ne. Per exemple, parlarem de la moratòria de les execucions dels desnonaments.
que, segons diu la Núria, és una victòria de la societat civil i que anirà a més. En fi, d'aquí uns moments en parlem amb ella i, a més a més, després també el casal de joves de Sant Jus, les bandes sonores... En fi, fem una pausa i tornem d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara.
Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre.
Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930. 93 470 7930. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda...
L'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré.
Fins demà! Fins demà!
5 i 19 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, sempre que sona bé, sempre no, però quan arriba la Núria Oriol, que és la nostra coaching particular i ens fa veure les notícies d'una forma més positiva i optimista, perquè es pot fer això, sempre sona aquest Always Look on the Bright Side of Life del musical Spamalot dels Monty Python, perquè Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Sempre...
Hem de buscar i mirar el costat positiu de la vida, no, Núria, malgrat tot? Sí, malgrat tot, exacte, tu ho has dit, és molt necessari, i ara més que mai, ja ho sabem. La veritat és que sí. En fi, comencem per aquesta moratòria de les execucions dels desnonaments, on, segons tu, hi ha hagut una victòria de la societat civil i que, a més, anirà una mica més enllà. A veure, què ha passat?
A veure, fixa't, des del començament de la crisi i quan comença a haver-hi persones que no poden pagar les hipoteques i comencen a ser desnonades a ipso facto, o sigui, immediatament, doncs la societat civil es mobilitza amb una sensibilitat molt i molt gran, molt generosa. És a dir, tant per intentar impedir que s'executin aquests desnonaments com amb recollida de signatures, finalment s'organitzen en plataformes
I tot això de manera voluntària, tot això de manera espontània, i vinc a lluitar i vinc a protestar. Sovint han aconseguit que no es desnonés una persona perquè es posaven allà al davant intentant evitar que els Mossos
doncs acabessin per acomplir l'ordre judicial que hi havia, no? I ara se suposa que els dos grans partits de l'Estat, el PP i el PSOE, s'han de posar d'acord per reformar aquesta llei de les hipoteques que des del 1929, em sembla, potser, que no es tocava? Exacte, i penso una cosa, que a banda del drama que ha suposat deixar gent al carrer,
així, directament, pum, i m'és igual el que passi amb la teva vida, que això és molt gruixut, és que quedava el deute pendent. O sigui, jo em quedo al teu pis i tu m'has de continuar pagant la hipoteca, que això era demencial. Bé, la veritat és que has tingut, i és de fet, perquè és una injustícia molt gran i molt grossa, i de fet ja portem un parell d'anys que els índexs de suïcidis per aquest motiu és elevadíssim,
i la veritat és que pel meu gust una mica tard han començat a moure fitxa diguem-ho d'alguna forma els polítics i de fet tampoc no beneficiarà a tothom que tingui hipoteca
No, això és veritat, però també ho diuen una mica com per una mena de por que ara molta gent deixi de pagar la hipoteca creient, suposant que si no ens prenen el pis la podem deixar de pagar. Però és que els polítics en aquestes coses a vegades tenen una visió com d'un poble infantilitzat. Se senten com una mica superiors a la majoria dels ciutadans.
I aleshores no veuen que la gent no deixa de pagar hipoteques per gust, fora d'alguna persona molt irresponsable, que seria la gran excepció. Vull dir que fan, introdueixen matisos que per la majoria de les persones resulta un gran absurd.
En fi, ens quedem, malgrat tot, perquè senzillament jo penso que avui, mira, no sé si estic més negatiu que altres dies, però tampoc és una bona notícia, perquè la causa ha estat, com diem, dramàtica, però hi ha un bri d'esperança amb això, encara que sigui un tant percent molt mínim, el que es pugui beneficiar d'aquesta nova llei. Núria?
Però, Jordi, no serà potser tan petit. Ells també ens ho diuen. És que les informacions són calculades i manipulades, Jordi. Pensa que l'advocatègia general de la Unió Europea ja va dir que la llei espanyola era la contrària a tota la normativa europea i les lleis internacionals passen per sobre de les estatals. Per tant, és molt possible que comencin a rebre pressions perquè potser ara es posen d'acord amb alguns aspectes, però...
que això continuarà modificant-se, perquè el que aquí té gran força és el pes d'aquestes plataformes, el pes de la gent, de la gent, o sigui, com tu, com jo, veïns, amics, senzilla, que ha donat temps, ha fet esforços, ha donat suport, ha sortit al carrer i s'ha avançat moltíssim a la situació que ara una mica sembla que es vol reconduir, però...
Aquestes persones no s'aturaran fins que la resolució final no sigui justa del tot. A veure, hipotèticament, que si una persona realment no pot tornar a pagar a unes persones la hipoteca, doncs el banc consideri que li pot posar un lloguer social i que acabin de passar la seva vida en aquell pis que és el seu, o sigui, que van escullint un principi tranquil·lament
amb pau i serenitat. És a dir, la societat civil no s'atura aquí. I per això jo soc més optimista, perquè ara, de fet, tant els bancs com els polítics sí que volen fer un petit gest i dir, va, anem a contentar una mica. Però totes les persones que han lluitat fins ara no s'aturen aquí. I a més, tenen un suport supranacional. I aquest punt em diu que hi haurà més modificacions en el futur.
A banda que hi haurà també negociacions particulars amb algunes entitats bancàries que ara es mostraran molt més benignes i més disposades a pactar perquè saben que a 10-15 anys vista es menjaran amb patates, parlem clar, els pisos que han executat o les vivendes que han incautat perquè no tindran sortida. Núria. Sí.
O sigui, jo t'ho dic perquè tenim una mica més. No, jo et dic tant de bo, eh? Tant de bo, tant de bo, tant de bo. És que jo tinc confiança amb la societat civil. Sí, sí, sí, no, no, la nostra esperança ha d'estar posada en el poble, perquè està clar que si hem de posar l'esperança en altres estaments, ja siguin polítics o econòmics, em sembla que ho tenim una mica pelut, eh? Però fixa't una cosa, posant l'esperança en altres estaments, actuem com a persones creatives.
perquè, de fet, és ja anar transformant una mica l'estructura de la presa o de l'impuls de les decisions. Bé, parlem de més notícies en clau positiva. Per exemple, aquesta fira, aquesta exposició que es diu Smart City i que es fa aquí a Barcelona, on s'ensenyen novetats tecnològiques que es poden aplicar als centres urbans, a les ciutats, vaja. Sí, sí.
Sí, veuràs, mira, sempre quan estem buscant les notícies positives, doncs sovint les que trobem es troben que no estan en primera línia de la informació. I fins i tot et vull dir, Jordi, que algun tipus que hem parlat per la ràdio s'han fet ressò mitjans importants o mitjans més grans, perdona, no volia dir importants, però com TV3 o d'aquesta mena, un mes, un mes i mig
a part que nosaltres en parlessis. Ah, mira. Sí, sí, sí. Sí, això és maco. Home, està molt bé, que de fet et volia preguntar, mira, ja aquest és el tema aquest de les notícies positives als mitjans de comunicació, tu que estàs més ficada amb tot plegat, és veritat que els diaris cada X pàgines han de posar una notícia positiva? Home... Això és una cosa que... és un rumor fals, diguem-ho. No, no va ben bé així, eh? El que passa que és veritat
que s'intenta que quan es veu, per exemple, un panorama que totes les notícies tenen una connotació negativa, el cap de secció o el cap de redacció, ell o ella, és igual, sí que diu, home, mirat en perspectiva, això és com el passeig pel cementiri, no? Diu, anem a buscar una altra solució. Ja.
No és una norma, però sí que és una bona proposta, per dir-ho, per tenir en compte. Sí, perquè em va arribar un dia una opinió que deia que sí, home, fixeu-vos, cada dues pàgines els diaris sempre té una notícia positiva, o cada tres, no ho sé, cada X, perquè així es fan una mica d'equilibri de balança, perquè clar, no ells passen les pàgines del diari i, com dius tu, et vagis deprimint cada vegada més, no? Exacte, cada vegada més. En fi, va, parlem d'aquesta Smart City Expo and World Congress que es fa a Barcelona, novetats tecnològiques aplicades als centres urbans. Què és el que s'hi pot trobar? Sí.
Mira, veuràs, aquesta veu, resulta que la vaig escollir la setmana passada i pum, i avui era notícia tots els mitjans. I dic bé, què hi farem? No podem ser tan innovadors i tan bons bé. Fixa't, és que és un congrés que en aquest cas es fa a la Fira de Montjuïc, ja m'he sabentat bé, abans que m'ho preguntés, com l'altre dia. Que no t'enganxi, no?
Exacte, que no m'enganxi. Hi ha 6.000 assistents previstos, 300 ponents, 1.700 ciutats representades per compartir coneixements i propostes, que és punts interessants que es parla. Mira, que es poden anar incorporant a les estructures de la ciutat infraestructures en xarxa que milloren la vida, la qualitat de vida, que fan un desenvolupament sostenible, és a dir, que són...
més acurades amb l'ecologia, amb el medi ambient, amb l'entorn, amb la natura, fan la vida més amable, més fàcil i més sana les persones, els animals també que hi viuen. A més a més, es tracta de mostrar propostes
que faciliten l'eficiència de tots els recursos que s'han de bellugar en una ciutat, des del transport, l'aigua, els residus... I tot això aplicat a les noves tecnologies a través dels telèfons mòbils, amb diferents també opcions...
d'internet, aplicacions... Sembla ser que el futur va per aquí, no? Una mica també per economitzar i no fer despeses innecessàries de recursos de la pròpia ciutat, com, per exemple, els camions de la brossa, com hem pogut veure avui al migdia, com dius tu, a TV3, no? El tenen a migdia i, bé, en fi, altres també aplicacions curioses, com la que avisa els cecs, els invidents, quan hi ha un semàfor a prop, no?
Exacte, i fixa't. Gràcies a les iniciatives que es presenten en aquest tipus de trobades, per exemple, es van començar a canviar les il·luminacions de la ciutat per la il·luminació tipu LED, que estalviava moltíssim més. És veritat, perquè... En els guarniments de Nadal, dels llums de Nadal. Tens raó, perquè fa 10 anys, sense anar més lluny, les llums del semàfor no són les que veiem ara actualment. Sí, senyor.
Vull dir que, clar, tot això va ajudant que es gasti menys amb una facturació elèctrica i, a més a més, allargar la vida d'aquest focus de llum. Tot això és molt bo perquè significa també crear menys residus si li allargues l'etapa de vida. I el més interessant és que en aquest congrés concretament es voldria arribar a la definició d'un prototipus de ciutat intel·ligent, una mica de dir...
Paràmetres bàsics perquè una ciutat pugui ser considerada intel·ligent. I això que guiés totes les decisions consistorials dels ajuntaments de cara al futur, que sigui per planificació urbanística, com per infraestructures, com per altres tipus de decisions d'una ciutat. Vols dir que quan acabi aquesta fira acabaran decidint què és el que ha de tenir una ciutat perquè es consideri intel·ligent i amb les aplicacions tecnològiques pertinents?
A veure, aquest és l'objectiu. Si ho aconseguiran o no quan acabi aquest congrés, doncs no ho sabem, però que sí que era l'objectiu principal, aconseguir-ho. Amb una dada que diu que després d'haver fet un estudi a l'estat espanyol sobre 44 ciutats, la ciutat més intel·ligent, escollida ha estat
Barcelona. Què dius ara, Barcelona? Sí, home, sí. Jo no m'ho pensava, eh? Home, jo tampoc. I aquesta és la ciutat més intel·ligent d'Europa o del món? No, no, no, de l'estat espanyol. Ah, de l'estat espanyol. Sobre 44 ciutats. Home, no, no, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. És la ciutat més intel·ligent que té més aquestes aplicacions tecnològiques, no?, a la ciutat urbana. En fi...
Si et sembla, comentem aquesta última notícia positiva que també has trobat pels mitjans de comunicació. Parlem de Tockeland, que molta gent com jo, per exemple, li sonarà una mica a xinès perquè no sap ben bé què és, però és un territori, el món, que està a l'arxipel del Pacífic i que funciona només amb energia solar. Sí, sí.
És una illa petita i que ja funciona només i exclusivament amb energia solar. Però que hi ha una casa només en aquesta illa. No, però és una illa petita, però aleshores hi ha tot un camp de panells solars, a més a més que les edificacions claus també els tenen incorporats, i tot es gestiona a partir d'aquesta energia, que a més a més...
No només l'estan captant, sinó que la poden emmagatzemar i la van distribuint d'una manera intel·ligent, precisament, per cobrir totes les necessitats energètiques de l'illa. He trobat que estava molt bé, perquè és una illa que funciona d'una manera molt neta.
a nivell d'energia. I tant, i tant. Home, si produeix tota la seva energia amb les plaques solars, és que no m'imagino res més net que això, sincerament. O sigui que bravo per aquesta illa, aquest arxipèl·leg, que vaja, toque-la, ja buscarem el Google Maps o algun lloc a veure on cau, perquè deu ser curiós. Quants habitants hi ha? No sé si ho has comentat, això.
Jordi, ja està bé, eh? T'he enganxat. Ah, tio, m'has enganxat. T'he tornat a enganxar, t'he tornat a enganxar, eh? La propera vegada... No, home, no, jo no vaig enganxar-te, no vaig amb mala fe, però jo tinc curiositats i mira, tal com em venen, les expreso i les comento, Núria, no et sap gaire greu. En fi... En absolut, al contrari, et trobo divertit, perquè d'aquesta manera tot és com més espontani i em fa fer-ho millor la propera vegada.
No, que ens agrada molt tenir-te aquí, Núria, que ens agrada molt. Clar, jo també aprieto molt, eh? Clar, és que això també està perdut per pacífic, o sigui, encara gràcies que podem ser alguna cosa. Núria, avui ho hem de deixar aquí. Ah, d'acord? Sí, sí, sí, moltíssimes gràcies, perquè la setmana que ve podrem parlar també d'afirmacions que podem fer per incrementar la nostra confiança, no?
Sí, era la segona part del que havíem parlat l'altre dia, però ho fem el proper dia, esclar que sí. Sí, ho fem el proper dia, perquè d'aquí uns moments hem de connectar amb el Casal de Joves de Sant Just perquè ens expliquin quines són les activitats que tenen preparades per aquesta setmana.
Saps què passa, Núria? A la segona part, a la segona hora del programa, a partir de les 6 i 10, fem un especial dels cars de coixinets, que és una cursa que ja fa 36 anys que es fa aquí, a Sant Just d'Esvern, i es va fer aquest cap de setmana passat. I hem hagut de moure algunes fitxes, i em sap greu no haver-t'ho avisat abans, tens tota la raó del món, per tant, disculpa'm. Hem hagut de moure algunes fitxes del programa i el casal de joves, que normalment el fem a la segona hora, el farem d'aquí uns moments. Permeten només fer una falca i dir, doncs deu...
continueu parlant de bones notícies, que hi ha res de millor que això. Núria Oriol, moltíssimes gràcies, que per cert, la Núria, no aplaudim per ella, sí senyor, que la Núria és coaching professional, si voleu que us presti els seus serveis, us podeu posar en contacte amb lapenyadelmorro arroba gmail.com, lapenyadelmorro gmail.com, i nosaltres us posem en contacte amb la Núria,
perquè us ajudi, perquè els codes, sempre ho expliquem aquí, el que fan una mica és ajudar a aconseguir una mica els objectius, no?, que ens anem marcant a la vida, d'una manera... Exacte. Amb una frase potser és una definició. En fi, Núria, moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Gràcies a tu, bona tarda. Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet 98.1
... ... ... ... ...
5 i 37 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro. No sé si tenim el Sergi Arrada a punt al telèfon. Sergi, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz.
Bona tarda, Sergi! Què tal? Què tal? Com estàs? Molt bé, aquí a ple rendiment al Casal de Joves. Ja, ja m'ho penso, Sergi. Avui tenim 5 minuts per parlar de les coses que hi ha al Casal de Joves de Sant Just aquesta setmana. Comencem per començament. Hi ha alguna cosa que valgui la pena comentar o no? Sí, avui mateix, de 7 a 9 del vespre, ja fem el tàper.
que és una sessió de cuina gratuïta, tothom que vulguis pot apuntar, i és per aprofitar les restes de menjar, o les quatre coses que tenim desperdigades a la nevera per fer menjar. Ah, doncs és una molt bona idea, perquè a vegades, com dius tu, tenim mitja ceba, tenim una pastanaga i un tros de bacon. Què podem fer amb això, no?
Sí, o que sobra alguna cosa, fas menjar i sobra una mica, doncs poder reaprofitar això en fer una altra cosa, no? I això serà avui al Casal de Joves gratuït? Gratuït, sí, de 7 a 9. I quin parteix el curs? Doncs gent diferent, estallerista. Avui són tapes, em diuen. Ah, són tapes, avui? Són tapes diferents.
Ah, perdona, un moment. Avui no hi ha això de la iaia o sí? Sí, sí, sí. Ja ja fem el tap, eh? Ah, val. Perquè hi ha diferents sessions que han fet per diferents equipaments. Avui fem aquesta sessió aquí i són tapes. Ah. Farem croquetes, farem... Bueno...
Escolta, i podem venir a picar, ni que sigui? No, perquè si queda menjarem l'Alejandro i jo. Ja, ja, ja, perquè tu penses participar al curs també o no? No, jo penso menjar-me les sobres. Per cert, no sé si aquest trimestre també, a part, hi ha un taller de cuina o és aquest?
No, no, sí, hi ha un taller de cuina els dimecres, que està funcionant molt bé. Això t'anava a dir? Escolta, esteu a tope amb la cuina, no?, al Casal de Joves, últimament? Sí, mira, hem tornat cuiners. I són sessions pràctiques o no? Jo sé que aquestes coses t'agraden. Sí. Comprarem un forn. Que comprareu un forn al Casal de Joves? Sí, de fet, al Nadal farem un taller, ja t'avanço, farem molts tallers, farem un de cupcakes. Escolta, molt bé, eh?
I on posareu el forn? Per fer pizzas, per exemple? O per fer... Bueno, es podran fer pastissos, galetes... Ostres, tu, que fort! Clar, per fer tallers. Encara està funcionant molt bé el taller de cuina. Sí? Doncs mira, aprofitem. Escolta, i us quedareu a dinar ja vosaltres allà, no? Bueno, jo sempre en quedo, eh? Ja, i on posareu el forn, per cert?
Doncs ho hem d'acabar de mirar. Això encara no està decidit. No està decidit, no? Home, per clar, és que depèn d'on el poseu, potser l'oloreta... Quan ho decidim, l'exclusiva la tindràs tu. Home, no esperava menys. Per cert, l'Eli Capdevila, home, Eli, què tal? Bona tarda. Ens explica i ens diu al xat de radiosverm.com, diu...
Diu, amb la vista t'enganya i penses boníssim, i quan li claves queixalada és sec i megasoso. Fora! Això són, amb disculpes, són les que fa la Eli, els que fa el de jove. Ja, ja, ja. Bueno, escolta, cadascú... Cupcake, perdó. Cupcaker no, eh? Cupcake. Què és això del cupcake? És per fer pastissos o què? Sí, són una mena com de màfics així en pla en galeta, que s'han posat molt de moda. Ah?
i hi ha gent que es dedica a vacurar-les. Val, i que hi ha diferents formes i tot plegat, no? És una mena de patchwork, però la cuina. Exacte. Diu que ella que no, eh? Que diu que són madalenes amb una capa de sucre dur. Bueno, això és el muffin amb...
Amb la d'oncoració de sucre per damunt, que és com una galeta. Molt bé, doncs aquest curs que avui hi haurà al casal de joves de forma gratuït, tothom qui vulgui anar, per fer tapes amb el que ens obre de menjar a la nevera, que té bona pinta. Per cert, l'Eli diu, el muffin també és una magdalena.
Sí, sí, però jo saps que jo m'agrada utilitzar aquestes paraules. Sí, i a més diu aquest tema m'encén. Ja ho veiem, eh? Per tant, canviant de tema, si no et sap greu, Sergi, per no encendre els nostres oients, que ja veus que tenen la pell molt sensible. L'única xatadora de la Ràdio 2B. No, que ara tenim sis persones mirant-nos. Una és la meva mare, l'altra és el director de la ràdio...
I l'altra és la meva nòvia que no tinc, eh? Són aquestes sis. Per cert... El Jordi Domènech ja no té nòvia. No, però escolta... Sergi, per cert, que hi ha alguna altra activitat de cara a aquestes... Ah, doncs explica'ns-les. Aquest dissabte tenim la live session...
que és la nova jam session d'aquí del Casal. O sigui, desapareixen les jam sessions i arriben les live sessions. Exacte, s'han matxembrat. Però què? Perquè el nom mola més, no? Bé, serà una barreja entre les book sessions i les jam sessions. Tant sols que també poden tocar grups de fora. O sigui, començaran amb jam o amb un grup de música i després canviaran. En aquesta primera, primer començaran amb la jam session i després hi haurà dos grups.
El tema és... L'entrada és gratuïta? Sí. I aquest dissabte, a partir de quina hora, al casal? A partir de dos quarts d'onze. A partir de dos quarts d'onze de la nit, eh? Doncs té bona pinta. Amb els músics ja habituals, m'imagino, dels músics de Sant Just... Al final, tancarem primer un concert acústic petitó i després un grup rockero. Tenim els noms dels grups? Doncs el Facebook ho tinc. Espera que ho mirin. Entre piernes, el grup rockero. Entre piernes? Entre piernes. Està bé.
I el grup acústic és una barreja de dos noms, un noi i una noia, que són els dos que canten. I ara no sabria dir-t'hi el nom exactament, però si t'esperes un segon, jo dic. Sí, ens esperem, ens esperem, no pateixis. Són grups de música que assagen aquí els bucs del Casal de Joves? No, aquest cop no. Molt bé, Sergi, molt bé.
No, no, jo pregunto, perquè... Pas molt bé, em pregunta. Clar. En fi, doncs la música que no para. Per cert, no sé si... Es diu... Joan Laia.
Joan Laia. Joan Laia. El Joan i la Laia, no? Exacte, Joan Laia. Veus que bé? No té més. I després entrepierna, com t'he dit. Molt bé. Per cert, ara que parlem de música i de grups d'aquí de Sant Just, no sé si vas veure la sonora ahir al Canal 33, que va sortir el grup Riu. Bueno, és que Riu està patant molt, eh? Sí, per això t'ho dic. De fet, vols que t'avanci una altra cosa? Home, clar. A la propera agenda jove, que serà de gener-març,
Hi haurà un article d'ells. Ah, molt bé, no? Sí. Ah, escolta... Ah, quantes exclusives t'estic donant, eh? Sí, sí, és un no parar. Home, ens va fer gràcia perquè, per exemple, ahir vam veure el Cisco, el Francesc Cardona, que també l'entrevistaven i tot, i la veritat és que estava prou bé. En fi, Sergi... Fins aquí hem arribat, no? Com? Fins aquí hem arribat. Sí, fins aquí hem arribat. Que, vols explicar alguna cosa més? No...
No, no, ja està bé, no? Ja està bé, no, ja està bé perquè després rebem pressions des de les altres esferes del casal de joves, jo ho saps. Bueno, avui estem molt liats perquè tenim, a part del taller aquest d'allà i ja fem el tàper, tenim la nostra sessió de teatre social, la nostra sessió de producció musical, el taller de trapecis i avui totes les sales ocupades i amb tallers. Bueno, bueno, d'acord. Impressionant, eh? Sí, sí, no, no, no, d'acord.
D'acord, d'acord, Sergi. Què vols dir amb això? Que esteu... Que esteu triomfant com la Coca-Cola, no? L'Eli t'ho pot dir en català, però jo t'ho dic en anglès. Aquesta expressió com s'hauria de traduir en català? Doncs que ho patem. Que estem en foc, no? Sí, encesos. Estem encesos, al Casal de Joves esteu encesos. Mira, aquest tema és la versió de... de l'Àliga de la Patum...
del grup Riu. En fi, Sergi, ens acomiadem amb ells i a tu també t'acomiadem i d'aquí uns moments escoltarem les bandes sonores de la Clara Aguilar, que avui parlarem de Lo Impossible. Has vist Lo Impossible, no? Sí, al Festival de Cince. Ja ho sé. Jo la vaig anar a veure, eh, perquè vas dir tu que estava molt bé i et dono la raó, Sergi, o sigui que moltes gràcies. És la tercera pel·lícula més taquillera de tota la història d'Espanya. Ara en parlarem, ara en parlarem. Sergi, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Adéu.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Continuem a la penya del morro, tot seguit les bandes sonores de Clara Aguilar. Clara Aguilar, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Avui quina banda sonora ens portes per descobrir a fons?
Doncs avui parlem una mica d'actualitat. És una balliola que s'estrena fa poquet, que és Lo Impossible. Home, Lo Impossible. L'has vist? Sí, sí. De Juan Antonio Bayona i la banda sonora és de Fernando Velázquez. Hola, soc el J de Bayona i això és una salutació per la penya del morro. Epa, Bayona. Home.
Lo Impossible és la pel·lícula més taquillera de la història del cinema espanyol i el seu compositor, molta gent s'ha fixat també en la banda sonora que l'ha vist i l'ha escoltat, clar, diu que és boníssima, i era espanyol, és d'aquí. Ell sí, però el que és català és el Bayona, és de Barcelona. Sembla que el Velázquez ja no recordo on és, no, anava a dir que és bas, però no. Quan es va estrenar?
Es va estrenar fa un mes, l'11 d'octubre, amb un rècol absolut de cap de setmana. És la història d'una família que va tenir molta sort, va ser molt afortunada, perquè s'ambienta la història del tsunami de l'any 2004 a Tailandia. És veritat que aquesta família va viure uns anys aquí sans just? Sí, sí, ells són de Madrid. Ell és el que treballa, no? Aquestes persones venen del Japó, però van passar després del tsunami, em sembla que va ser...
Quan, sí, fa uns anys, el 2008, o si em van dir l'altre dia, van estar vivint aquí a Sant Jurs una temporada. Jurs després del tsunami? Jurs després no ho sé. O abans? Ah, no ho sé. No, no, no, després segur. Ah, després segur? Sí. Ostres, que curiós, no? Home, Sant Jurs és un lloc així també molt tranquil, no? Sí. Massa vegades. Bé, parlem una mica dels seus protagonistes i també dels personatges i actors.
A veure, primer de tot dic que va ser molt important el paper d'ella, de la Maria Belbon, que és el nom de la dona real de la família, que ha participat molt en la pel·lícula, en el guió, i que la pel·lícula la interpreta Naomi Watts, i el que li fa de marit és el gran Ewan McGregor, juntament amb els tres nens que fan un paper, sí o no, Jordi, espectacular. És increïble. És increïble. A mi em verà moltíssim el treball que van fer els nens, i sobretot el gran, em sembla, és el que es queda amb la mare, no?
I la veritat és que ell porta el pes de molt bona part de la pel·lícula, que també t'arrisques agafant un nen per arreglar amb tota la maquinària, però escolta, m'imagino que el procés de gàsting també va ser usat. No sé com es diu, però el que selecciona els actors, brutal. Explica una mica, l'història comença que estan la família, ells són de Madrid, però...
Venen del Japó, van a Tailàndia a passar el Nadal i en un matí que estan al típic hotel a la hora de la costa, són sorprenguts per la gran onada de les nens que van venir amb el tsunami. I la història té dues parts, sobretot hi ha la part de la mare que es queda amb el fil gran, que és la que es veu més, i després ja tenim la història del pare amb els nostres nens,
i començar a ser una part, que és el retrobament i tot això. Bé, la veritat és que nosaltres explicarem avui una mica... Si no heu vist l'Impossible, us deixem canviar avui d'emissora, però vaja, que destriparem una mica el guió i la pel·lícula, perquè imaginem que hi ha moltíssima gent que ens està escoltant la vista, no? De fet, el que passa, efectivament, és que la família queda dividida amb el pare i els dos petits, i la mare i el seu fill gran, que també... La primera mitja hora de pel·lícula és increïble. És increïble. És espectacular, està molt ben feta, molt ben recreat aquest tsunami, no? Quan entra...
A mi em va agradar moltíssim. Vas plorar, Clara? Sí, molt, Jordi. De fet, des d'això, des de la primera part, jo crec que... Bé, gent com jo que t'havien rellat en plorar, ens passem la gran majoria de la pel·lícula plorant. I és que la música aquí hi juga un paper importantíssim. La banda sonora sempre és important, no? Una pel·lícula és un llenguatge més. Però en aquesta pel·lícula és que... Després en parlarem, no? Però tot el que suposa...
posar imatge a una història tan dramàtica com aquesta és complicat.
Bé, de fet ja veiem amb aquesta peça que es diu Let's go, no need to wait, és a dir, anem-nos en, no hi ha necessitat d'esperar, que hi ha moments, clar, molt tensos, molt dramàtics, no? I sempre m'estic fixant, des que véns en aquest espai, clar, m'hi fixo en les bandes sonores, i hi ha els moments aquests de xelo, de cordes, de violins, que això també...
Hi ha pel·lícules, bandes sonores, que si busquen dramatisme utilitzen aquests instruments. Però jo et volia preguntar, Clara, com poses música a una tragèdia tan heavy com aquesta, la que va ser el tsunami? Home, jo crec que és una cosa que he dit abans, és molt complicat.
Jo vaig llegir una entrevista que jo ho explicava, que sobretot l'important és el respecte. Has de fer un equilibri entre l'història que està fent el director de cine, una imatge, amb unes coses molt fortes, i després has d'adaptar perquè no sigui una cosa molt pastelosa ni allò que seus tu. Si poses moltes coses a vegades que molt així, llavors és una banda sonora que jo crec que té moltes cares i depèn de quin moment és més tranquil·la o en quin moment no és tan així.
Per exemple, el critic Carles Bollero, del País, parlant sobre això que es tendien, va escriure un dia que diu La machacona, utilització de la música, subrayant els sentiments, és un mètode tan antigu com infame. En el impossible convivir el millor i el peor, asombrós arranque.
Per tant, entenc per les paraules de Carlos Boyero, el crític del País, que no li va agradar la banda sonora. Sí, i t'ho va dir que jo no estic gens d'acord. Com sempre passa, hi ha algú que no li sembla bé i que ho ha trobat molt pastelós. Perquè segur que va plorar i no volia plorar. Mira. I va jugar... Perquè moltes vegades passa això. T'adones que estan jugant amb els teus sentiments quan tot està tan ben... tot quadra tan bé, no? Està tan ben fet, està tan ben recreat i només falta ja la banda sonora que ja t'acaba d'arribar al cor. Per cert, com van fer la música, Clara?
Doncs ens van registrar els estudis a Bay Road, a Londres. Hòstia, aquesta cosa que t'ha dit abans, eh? És molt perduda, és això, eh? És que... Sí o no? Sí. Previously, eh? Una mica. Previously on lost. Sí, sí, sí. Doncs el que dèiem, es van registrar a Londres... Sí, perdona que et talli, però sí que és veritat que té un punt. Mira...
Això és perdidos. Això és perdidos de veritat, no? Això és perdidos, ja ho sabem. I aquesta? I aquesta és... Això és perdidos. Això és lo impossible. Hi ha aquests violins de tremolo. Ja comença la segona temporada de perdidos. Però vaja, sí que té un punt, eh? Sí, sí, això és típic de quan estan allà els bosc amb los otros. És veritat, és veritat. Això és lo impossible? Això és lo impossible.
Jack! Come back, Jack! You have to come back! Total. Sí, sí, sí. En fi, com van fent la música? Perquè de d'allà estaves dient que la van enregistrar als estudis de B-Road a Londres. I a més a més, hi ha un vídeo que corre per YouTube, que el podeu buscar, que és les bandes sonores a lo impossible, i el mateix director explica com va treballar amb el compositor, no? Diu, en el vídeo es veu com en una de les proves amb l'orquestra,
es veu com el director presenta Maria Bellón, que, com he dit abans, és la dona real que va viure aquesta història, la mare de la família, i ella mateixa, entre llàgrimes, com és evident, en anglès es diré a l'orquestra i els explica una mica com va viure ella i la seva família aquesta història. Que fort, eh? Sí, és molt emotiu. És molt emotiu.
Per cert, Fernando Velázquez, el compositor de la banda sonora de Lo Impossible, s'ha inspirat en alguna altra banda sonora, com per exemple aquest paral·lelisme que hem pogut trobar nosaltres amb Lost? Jo vaig estar buscant i ell diu que no, en principi, però que, com això és normal, al moment que ell va estar fent aquesta obra, estava llegint una novel·la de Cornwall que es diu La ciutat morta. Diu que això no significa que tingui a veure, però...
Això és una declaració exacta d'una entrevista que vam fer al 30 d'octubre del diari ABC. Crec que, gràcies a Déu, aquesta és la banda sonora de lo impossible.
Què vol dir això? Que es va inspirar... Es va baixar... Es va baixar... Es va baixar... Es va baixar divina o algo. Sí, això t'anava a dir, no? Déu-n'hi-do. En fi, avui la banda sonada de l'Impossible. Clara, alguna cosa més sobre la música, aquest compositor i tot plegat? Perquè és una... Perdona, fos la pregunta i jo tallo, veus que bé. No, no, però és que a mi m'arriba molt aquesta música, eh? I suposo que a la gent no, amb una mínima sensibilitat.
Home, és... És heavy, és heavy. Ell té tres actòries, coses que la gent ha destacat també de la seva filmografia com a compositor de bandes sonores. Hi ha pel·lícules com Sabas Grace, Lope o Los ojos de Julia, o també va participar en la primera pel·lícula del Juan Antonio Mañón, el Ballona, l'Orfanato. L'Orfanato, no? Que també té una banda sonora que a mi m'agrada molt, però jo crec que és bastant diferent. És tota més igual i aquesta és com... Jo l'he trobat molt...
amb moltes cares, diguéssim. Hola, sóc el J.A. Bayona i això és una salutació per la penya del morro. T'agrada posar-lo, eh? No, no, és ell mateix que el vol saludar tota estona, és una mica pesat, però t'agraïm la salutació J.A. Bayona, que ell mateix es diu J.A. Veus que em sonava que es deia J o J no sé què? A partir d'ara jo també demanaré a la gent que em digui J.D.
Perquè aquest home, ens imaginem que, clar, és compositor i que també toca alguns instruments, no? De fet, als seus inicis, ell era violoncialista, però ell mai s'ha identificat com a tal, com a intèrpret d'aquest instrument i només aviat amb el paper de director d'orquestra. Als seus inicis, com a músic, es barrejaven aquesta sensació d'inquietud i de passió per fer arranjaments, que és el que ella, al cap i a la fi, volia fer
que ha quedat fent, independentment del gènere, si clàssica, per cinema, per teatre o el que sigui. És un tio que realment té una gran passió per aquest món, que li és igual les etiquetes i, llegitament en aquesta entrevista, que sempre que pot toca la guitarra elèctrica en algun bar i que el seu objectiu és seguir vivint com un amateur vingut així, com si fos un altre més, sense fer un dels grans.
Clara, tu penses que si aquesta pel·lícula no estigués basada en un fet real hagués tingut tant ressò o hagués emocionat tant, o per exemple la banda sonora i les interpretacions haguessin arribat tant al públic? Jo crec que no, perquè sempre quan saps que és una cosa que realment no és una gran producció americanada o una cosa inventada, exagerada, sinó que a més a més s'han pogut llegir moltes entrevistes d'aquesta dona que realment ha participat molt, la Maria Bellón.
Bé el bon en la pel·lícula. Jo crec que no. I tu què prefereixes? Que posin que està basada en fets reals al començament de la pel·lícula?
o al final de tot. Saps que abans, quan acaba la pel·lícula... Ho diu al principi, no? En aquest cas és al principi, llavors ja dius, hòstia, això ja va passar de veritat, llavors t'ho agafes d'una altra manera, però a vegades també a mi m'agrada veure la pel·lícula i dir, hòstia, que fort, que fort, i després t'impacta. És veritat. Això està versat en fer reals i dius, hòstia, llavors encara t'impacta més, no? Sí, doncs potser sí, realment. No ho sé, a mi potser penso que m'agrada més al final, però vaja, per opinions, els colors. En fi, Clara, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi bé la setmana que ve. Vinga.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. Fa uns minuts ha finalitzat l'acte d'homenatge als cinc bombers dels GRAF als grups de reforç d'actuacions forestals morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan l'any 2009. Horta, Mar Rovira, bona tarda.
Bona tarda. Familiars, companys bombers i autoritzats han humanitzat fa escassos minuts, com deia, els cinc bombers del Graf que van morir al tègic incendi d'Horta el 2009, al massís dels ports d'Horta de Sant Joan. Precisament, en el mirador dels ports, familiars de les víctimes i el president de la Generalitat, Artur Mas, han plantat simbòlicament arbres en record d'aquests cinc bombers. Per Mas es tracta d'un homenatge al sector públic i també un cant a la vida. A més, també fa uns mesos es van plantar 5.000 arbres
més en uns terrenys pròxims on es va originar el foc. Els Mossos d'Esquadra han alertat que alguns col·lectius que es manifestaran demà amb motiu de la vaga general criden a la violència o editen declaracions a la xarxa. El comissari Portaveu, Miquel Capell. Ha hagut un gir i que fins ahir la vaga es veia com una vaga de reivindicació de caire laboral. Ara ja està agafant també un to més social i un to més de reivindicació i un to més...
que en alguns aspectes es poden convertir en alguns actes violents que haurem d'impedir de totes totes i que haurem de perseguir els seus autors si és que decideixen fer-ho. A Barcelona coincideixen dues manifestacions a la tarda. La convocada pels sindicats Comissions Obreres UGT i USOC surt de la plaça Catalunya cap al passeig de Gràcia Amunt i pel carrer Brucavall es durà a terme la convocada per la CGT i la CNT. En cas del Darulls, els Mossos recomanen als ciutadans marxar cap a l'esquerra de l'Eixample, cap a plaça Espanya.
Des d'aquest vespre i fins dijous al migdia ens mobilitzaran 9.000 efectius a tot Catalunya. Pel que fa als serveis mínims establerts per la Generalitat, hi haurà un terç del servei habitual en hora punta a Rodalies, els trens regionals, el metro i autobusos de Barcelona, ferrocarrils de la Generalitat, el tram, els autobusos que van a l'aeroport i les empreses que realitzen el transport interurbà de viatgers per carretera.
Aquest 33% dels serveis serà de dos quarts de set del matí a dos quarts de deu i de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de deu del vespre. La resta del dia no hi haurà serveis mínims. A la sanitat, és a dir, hospitals, tant siguin públics com privats, centres d'atenció primària i ambulatoris funcionaran les urgències, però també les unitats especials.
i totes les que siguin d'urgència vital. A l'ensenyament, a les llars d'infants, ha d'haver-hi una persona de l'equip directiu i un terç de la plantilla. I a les escoles d'infantil i primària, és a dir, de l'etapa educativa de 3 a 12 anys, almenys un membre de l'equip facultatiu, de l'equip directiu i un mestre per cada 6 aules. Tot això a centres públics, privats o concertats.
Des d'aquesta tarda a Barcelona és fins dijous la capital de les ciutats intel·ligents amb l'organització del Saló Smart City Expo. Gairebé 150 empreses presenten en el mar del Saló. Les darreres novetats per millorar la gestió de les ciutats, com ara, semàfors intel·ligents o marquesines amb connexió a internet. Recinte firal de l'Hospitalet, Maricarma Gallego.
Les persones cegues poden demanar el canvi del color del semàfor mitjançant el seu telèfon mòbil. El mòbil també serveix per reservar aparcament en accedir a una ciutat i per saber quin és el millor itinerari per anar d'un punt a un altre amb transport públic. L'empresa Indra ha presentat una targeta intel·ligent que facilita els tràmits que s'han de fer amb l'administració. Manuel Ausaberri és el responsable de l'empresa. D'una forma intel·ligent pot concentrar-se totes les interaccions del ciutadà amb la ciutat
per exemple, que requereixin identificació o pagament. La targeta t'identifica tu i permet, per exemple, que facis una reserva amb una cita amb un metge, et permet que paguis un tribut, et permet que reservis una bicicleta pública i, d'alguna manera, tot això està recollit en una base de dades general en la qual la ciutat pot tenir una visió integrada del que fa el ciutadà
Una altra de les propostes és un dispositiu que es col·loca als contenidors d'escombraries i que informa de si està ple o no. D'aquesta manera es poden evitar desplaçaments innecessaris, sobretot en nuclis apartats.
Bona tarda us per l'Eduard Cabré. En embol avui es disputen dos partits avançats de la desena jornada de la Lliga a Sobal. El líder al Barça s'enfronta al Balomano Aragón, a dos quarts de nou a Saragossa, i a les nou al Granollers de Zé a la taula rep el Putena de Mar de Lleó, quart a la classificació. Aquest migdia la selecció catalana de futbol ha presentat la seva nova samarreta dissenyada per costó del Mau. El seleccionador català, Johan Cruyff, ha explicat els motius pels que deixarà el càrrec després del partit del 2 de gener.
I a l'Espanyol, malgrat la jornada de vaga prevista per demà, l'entrenador ha programat un entrenament a porta tancada a dos quarts d'onze del matí de la seva banda. El Barça ha programat per demà un entrenament voluntari atenent a la jornada de vaga general.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5
Demà hi ha convocada vaga general a nivell europeu. A Sant Just l'Ajuntament ha decretat serveis mínims i per departaments hi haurà una persona treballant a la centraleta, una altra a l'oficina de just integrada, una persona més a serveis socials i un altre a assessorament legal. Un altre treballador del consistori s'encarregarà també de tasques de control i fiscalització i un altre de tresoreria. Pel que fa a l'escola Barcelona Municipal Marrex hi treballarà una persona que tingui atribuïdes les funcions de direcció i dos educadors i educadores. Pel que fa a la resta d'equipaments i serveis municipals que no estan
decretat els serveis mínims, faran el que trobin oportun, en funció de si els seus treballadors i treballadores volen sumar-se a la vaga, cosa que s'ha separat definitivament demà, però en principi la previsió d'avui és que, per exemple, la bona aigua obri amb normalitat, com també farà el centre Civil Joan Maragall, i en canvi no obriran ni la biblioteca, ni el bar de Can Ginestà, ni l'arxiu municipal sí, però només hi treballarà una persona. En el cas del mil·lenari,
obrirà, però no hi haurà els serveis de cafeteria, ni restaurant, ni tampoc recepció, només hi haurà conserja i tampoc no obrirà el camp de futbol municipal. Per l'altra banda, per les escoles, Montseny anirà a la vaga 4 dels 18 mestres que hi ha, que a Nigó n'hi anirà un, a Montserrat de moment no se sap, a l'Institut la majoria de professors també treballarà i l'Escola Madre Sacramento Camp Mestre ha dit que s'assumi a la vaga. En el cas del cap de Sant Just no se sabrà què passa fins demà, però sí que hi ha en aquest cas també serveis mínims, com ara dos metges, dos infermers,
i una persona d'administració. Més coses, el poeta Joret Pedrals farà un recital poètic aquest vespre a l'Ateneu, en el marc del novembre literari. Pedrals se centrarà en els seus versos, en el seu romanso Dana Tirant, un acte que comptarà amb una degustació de vi a càrrec del celler de Can Mata. No és el primer cop que Pedrals fa un acte d'aquesta mena, combinant poemes amb degustacions de vi, sobretot ja ho havia fet al Prioret, però és el primer cop que passa per Sant Just i creu que aquest tas de vins
per acompanyar el seu recital és una iniciativa encertada. Tot plegat serà a les 8 del vespre a la Sala Piquet de la Taneu, en el marc de la segona edició del novembre literari. I acabem aquest votet explicant-vos que l'Escola Montserrat farà un mercat de segona mà el proper 17 de novembre. Ja es poden fer les inscripcions si voleu reservar-hi un espai per muntar una paradeta i la inscripció costarà 3 euros. S'hauran de pagar...
el mateix dia del mercat, que es farà a la pista esportiva de l'Escola Montserrat entre dos quarts d'onze del matí i dos quarts de dissabte. Els objectes que es poden vendre han de ser de segona mà, però està, això sí, en bon estat. Les places són limitades i es podeu inscriure a través del web www.emparrat.blogspot.com.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 dels Sengels Notícies, edició vespre. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta?
Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Potser dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges despostes, de vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids, vespres verds, grocs, ho trobes, blaus o perds. Tronges, les postes, la vida mai nostra. Embriagadors, els vins, que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà!
Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro des de Ràdio d'Esvern en directe, ara mateix a les 6 i 11, al 98.1 FM. Ja sabeu que també ens podeu veure a través de radiodesvern.com. Hem començat amb aquest tema d'Amishima, els Vespres Verds.
I ara mateix comença aquest programa especial Post Cars de la 36a edició de la cursa de cas de coixinets a Sant Just d'Esvern. Atenció al semàfor. I got some sleep and I needed it. My light just a little bit.
Saludo a membres de l'organització que ja ens acompanyen en l'estudi de Ràdio d'Esvern. Òscar García, coordinador una mica general de Totplegat i el podeu reconèixer perquè era qui portava la bandera de quadres a les finals. Òscar, bona tarda.
Bona tarda, a més a més també tenim Just for Salva, Just, bona tarda Bona tarda Que tu estaves amb la moto, amunt i avall tota l'estona fent-te el xulo Fem veure que no feia alguna cosa però en veritat no feia res I a Jonas Bassó, que també estaves, què feies tu Jonas a aquesta cursa? Jo era el segon speaker, hi havia un speaker oficial, molt professional I jo en canvi em dedicava a una zona més reduïda pels corredors, a la zona de boxers de dalt
I també ens acompanyen alguns corredors, com per exemple de la categoria mixta, que és la primera vegada que s'ha creat aquest any, Sergi Pont, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. I també a Pol Borrellas de la categoria dels cadets, si no m'equivoco. Correcte, bona tarda. Bona tarda a tots, gràcies per venir. En fi, tenim algunes dades que podem comentar de forma ràpida.
Jo només, Jordi.Jaca, el Pol també és membre d'organització, és nou membre, el més jove, molt jove, el tenim aquí, un fitxatge nou vell. Ah, però està d'organització i a part també córrer... Sí, sí, sí, hi ha futur, hi ha futur. A la cursa no vaig fer res, eh? Ah, i com és possible això? Com t'has compaginat això, Pol?
El dia de la cursa, com a corredor normal, però preparant-ho, sí que vaig estar amb el Just i el Lluís, a seguretat. Fantàstic. A més a més, ja sabeu que ens podeu escriure, estimats oients, a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com, on, per exemple, nickname ha dit, esteu molt guapos. Gràcies. Perquè a més també els podeu veure. Comencem amb aquestes quatre dades sobre aquesta 36a edició de la cursa de cas de coixinets.
hem volgut repassar les dades de participació perquè aquest any ha sigut dels últims 5 anys si més no l'any amb més participació i a la categoria mixta que era la nova hi ha hagut 5 cars a la vins que eren els que porten els números 600 15 cars a infantils 10 cars a cadets 12 cars a fèmines rècord absolut 21 cars a veterans
20 cars. A Junior, 14 cars. I a Senior Master, la categoria absoluta, 31 cars. I com comentàvem ara per un moment, aquest any ha destacat l'alta participació a la categoria de fèmines, 21 cars. 21 cars, sí, sí. Ha sigut tot un èxit, no? Sí, mai havíem tingut tants.
No sé si us esperàveu que aquest any hi hagués aquest boom a la categoria fèmines o ha sigut una sorpresa. Una sorpresa. Les noies, com sempre, donen la sorpresa. Jo suposo que no, perquè amb la creació de la categoria mixta també ens pensava una mica que potser fèmines seria una de les que davallaria, però tot el contrari, sembla que el Senior Master ha sigut qui ha finalment davallat una mica el número de cards participants, però les fèmines han augmentat considerablement el seu número.
volíem parlar amb algú de la categoria fèmina sí, sí, de fet tenim una nova corredora que és la primera vegada que ha participat als cas de coixinets que és l'Anna Carrasco, la tenim al telèfon Anna, bona tarda hola, bona tarda a tots bona tarda, bona tarda, com definiries la teva experiència a la cursa de cas de coixinets com a corredora novella, podríem dir bé, doncs, per mi molt satisfeta haver participat, la veritat la seva experiència és molt maca
I encara estic una mica dolorida de cap de setmana. Però molt contentes. Jo i la meva companya, la Paula Garcia, també. Com va ser la vostra trajectòria? Què és el que va passar amb vosaltres? Nosaltres vam fer una mica baix temps en cronos. La veritat és que no pensàvem que arribaríem després a semis. I finalment ja semis ja ens van eliminar. En quina posició vau quedar, per curiositat? No ho sabria dir-t'ho segur.
Sembla que potser les desenes o per allà anava.
No ho sabem, segur. No, no, no, de semis, preguntava, eh? A semis vam quedar quartes, em penso que érem cinquenes. Per poc, eh? Perquè recordem que els tres primers cars de les semifinals es classificaven per la final. Per tant, tu t'imaginaves, a priori, abans de tirar-te aquest cap de setmana pel carrer Freixes, que seria així o has sigut diferent? No, no, en cap moment. Bé, primer de tot, jo he de dir que mai havia vist els cars, només l'any passat.
com a públic, i la veritat és que pensava que era molt arriscat, no m'imaginava jo tirant-me pel carrer Freixas, i finalment, doncs, quan m'he tirat, és una molt bona experiència, i tens una adrenalina increïble que deixes anar allà a l'asfalt. I, Anna, recomanaries a la gent que ho fes i participés, per exemple, tu l'any que ve hi tornaràs? Sí, l'any que ve amb Car9, que farem jo i la Paula, i sí, animo a tothom, la veritat és que
No ho vius del tot fins que no hi participes, jo penso. No saps el que és fins que no corres els cars.
Bé, ja saps que aquí som un munt de gent, si voleu parlar i preguntar-li qualsevol cosa a l'Anna... Sí, sí, podeu parlar, eh? Sí, podeu fer-ho, podeu fer-ho, eh? Bueno, jo crec que per ser un bon Sant Justenc, algun cop t'has d'haver tirat la cursa de cas, no? És veritat? Ah, però jo sóc esplodina. Bueno, però estàs... Ara estàs a la vora. Jo li volia preguntar quina sensació va sentir en les primeres vessades o just abans de... A l'atenció a la setmana, no? Què va sentir en aquell moment?
Les primeres baixades. Les primeres baixades molt de descontrol, perquè tampoc no havíem baixat mai amb el car per allà. I això, i bastanta por. Però un cop fas la primera baixada i veus com és, ja després li agafes el tranquil·lo, diguéssim, i ja comences a agafar-li el gust a la baixada. És una mica d'assaig d'error, això dels cars. Vas veient a cada baixada que has fet malament...
Suposo que a mesura que anava a avançar el cap de setmana, millor, no? Sí, exacte, i també ho veig una mica esport d'elit, perquè això de tot el dissabte està baixant cronos i ara tornaves a dinar, tornes a fer un altre crono, vull dir que trobo que, no sé, és important, és una cursa molt maca.
Gràcies, home. Ens esforcem durant l'any per tirar-la davant. També volia afegir que l'organització fa molt bona feina. Això també crec que és molt important. Us està fent una falca molt bona, eh, l'Anna? L'organització us està deixant... Em sembla que ens conegui d'alguna manera o altra, eh? Sí, també és a dir que són amics, no? No hi havia res preparat. Seriosament parlant, veig que no és fàcil organitzar
una cosa així, i els felicito a l'organització, està clar. A mi el que m'agradaria fer referència és una cosa que ha dit l'Anna, això de l'any que ve ens tirarem i amb car nou, i és que l'Anna i la Paula han fet ús del servei que tenim dels cars de lloguer, que de fet ha funcionat molt bé, perquè hem llogat gairebé tots els cars que tenim, si no m'equivoco. Tots, sí, sí. Si de fet era l'últim, el nostre. Doncs...
Senyal que funciona aquest servei bé, però una persona que mai s'ha participat a la cursa de cars per fer servir aquests cars de lloguer que són propietat de l'organització i es deixen, i l'any que ve continua estant engrescada per tirar-se i fer-se el seu propi car i tal. En aquest sentit ja m'agradaria...
Felicitar aquesta iniciativa que hem tingut fa un parell d'anys, no?, l'organització. Sí, i també que la gent està bé que li donem el card de lligua pel primer any, però que després entendre que la cursa no és només el 17 i el diumenge, sinó que també és fer-se el card, perquè és que quan participes t'has de fer el card, i el card forma part de la cursa, no?, i és molt important. Jo crec que és molt important fer el card tu, perquè és gairebé tan important com la cursa, t'ho dic en sèrio, perquè és una experiència...
Espectacular. Fer-te el car és importantíssim. Amb quant temps el vau fer vosaltres, Pol? Jo vaig dedicar 8 dies, 24 hores del dia. Demà no, no. L'agost... No vas dormir? Dues tongades de 4 dies, però...
Disseny primer, pensant a la web, mirant coses de cotxes i així, pensant. Era el primer car que construïeu vosaltres? No, el tercer. Sí, però vaig canviar de corredor i el pare també és físic i ens va ajudar.
Busqueu recursos? Una feina d'enginyeria. Tenien hores al túnel de ben llogat i tot. Ara que estem parlant sobre el tema dels cars i d'on els traiem, com es construeixen, hi ha certs rumors, una teoria, que m'agradaria comentar amb vosaltres, a veure què opineu de tot plegat, i és que a Sant Just diuen que hi ha en molts garatges, en molts llocs, cars amagats.
que la gent diguem que no els vol cedir o els vol deixar perquè lògicament li tenen una estima especial i potser, no sé, no és una exageració dir que potser hi ha 150 cars o 200 cars que no estan de nus. Què opines, Òscar? Sí, bueno, hi ha molts cars als garatges de les classes de Sant Lluís però una gran quantitat i hi ha molta gent que no els vol deixar perquè els té carinyo o el que sigui, inclús hi ha gent que prefereix destruir-lo abans que deixar. Què dius, home? Sí, ja m'he trobat el cas. Què dius? Sí, no, abans de donar-te'l el trenco.
No, és cara del meu fill, no sé què, no el vull deixar, no vull que ningú baixi. Bé, m'he trobat casos així, una mica de tot. Home, trobo una mica fort, eh? A més, hem trobat casos contra ells que et truquen, ei, que tinc un cart, que fa anys que no utilitzo, va, vine a la buscar i us el cadeu l'organització. Hi ha de tot, hi ha una mica de tot, és una mica de tot. Però no és que sigui per, jo què sé, perquè jo no vol que ningú baixi amb el cart que va baixar, eh? Va tenir una mala experiència, una molt bona, i no...
es podria fer una comissió d'investigació per les cases casos extrems jo crec que hi ha a tot arreu d'ell surt trucar a l'organització perquè es creia el seu car hi ha gent que no donaria el seu car ni al seu germà però potser per ignorància la gent que no sap que hi ha aquest servei que tingui un car mort de fàstic allà al garatge de casa seva que no es pot posar en contacte si és mort vell no va bé s'ha de tonejar és que si té 20 anys
I els criteris de la verificació potser ja són diferents. Home, doncs com diu el Pol i com comentava l'Anna, potser el millor és que a vegades que us construeixi el seu, perquè Anna, tu has dit que l'any que ve sí que ho faràs amb el vostre, no? Sí, l'any que ve ja toca fer-nos el nostre i amb consells també de gent que en sàpiga, perquè suposo que això també ajuda. I quan us començareu a posar ja? Demà, per exemple? No. L'última setmana. L'última setmana amb tothom i ja està. Suposo que aprofitarem l'estiu, que per això està tan bé.
És que hi ha una cosa molt curiosa amb això dels cards, que és que ningú se'n recorda fins que no queden tres setmanes i llavors tothom es vol tirar i les inscripcions ja en passen. Excepte els del metge, que sí que se'n recorden. De fet, nosaltres ens vam decidir tirar quan era l'últim dia d'inscripció online.
No ho teníem gaire clar. Rosant al límit. Però te'n penedeixes d'haver-te tirat? No, no, mai, mai. Molt bé, doncs Anna, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Hem de parlar encara amb més guanyadors d'altres categories. Molt bé, vosaltres. I res, que vagi molt bé. Gràcies per atendre'ns. Gràcies, Anna. Vinga, bona tarda. Adéu. Atenció al semàfor.
Bé, si us sembla, podem repassar els guanyadors, Sergi, de les diferents categories. En guany 8 categories, com hem comentat, més categories que mai, gràcies a la creació d'aquesta nova, que era la categoria mixta, on hi havia 5 parelles inscrites.
En aquest cas, qui va guanyar en la categoria mixta? Doncs mira, repassem els guanyadors de totes les categories. Comencem per la mixta, com deies. El guanyador va ser el CARS 701, amb el... Just ens dirà... Amb el Fran Botxarán i l'Ari Rius d'Azua. A la Vince, el 609. Amb els germans Borrajo, el Carlos i el Manel. A Infantils, el primer classificat va ser el 508. Amb el Janís Casals i el Manel Ullé. A Cadets, repassem també el tercer classificat, que el tenim aquí. El Daniel...
Allepuz. Allepuz i Pol Borrell, evidentment. I el primer classificat de cadets, el CAR 401. Amb el Naúm Molina i l'Enriqui Ugueda. A fèmines, aquesta categoria que ha trencat rècords aquest any de participació, el 316. Amb la Carla Cuesta i la Marta Tomàs. A veterans, el 204. Amb l'Alejandro Viescas i l'Àlex Portas. A més, van marcar al millor temps una casualitat que s'ha donat en diferents...
Categories, com bé apuntava l'Iris, de l'organització, que també n'agrada molt això de les dades. I, per exemple, en la categoria mixta, tant els que van guanyar van fer el millor crono, en la categoria dels alevins també i dels infantils. O sigui que qui va fer el millor temps dissabte també va guanyar, finalment,
la seva categoria en aquestes que comentem. Juniors, no va passar això, va guanyar el car 104. Amb el Daniel Bosch i el Manel Maestre. Seniors, el car número 4. Amb el Toni Gallegó i el Sergio Ostiz. I a Masters, doncs sí que els que van fer millor crono van guanyar també diumenge el car número 1, encara que guanya durant molts anys. El Toni Coveix i el Joan Barrera.
Bé, la veritat és que jo aquí haig de comentar que com a speaker he rebut alguns comentaris de gent que deia que, home, que jo no digués, que era evident que ja anaven a guanyar, que si sobre la teoria, doncs, sobre el paper eren els primers, doncs que després, clar, any rere any demostren que és veritat, no?, i que guanyen amb molt d'avantatge i si no tinc mal entès, ja que és el colmo ja,
Aquest any, de les tres cronos que podíem fer, el Toni Covells i Joan Barrera, que van guanyar la categoria màster, només es van tirar una vegada. Sí, la primera. La primera vegada i després se'n van anar cap a casa. Sí, però van passar-se pel circuit, però no es van llençar. O sigui, que només amb una tirada ja van fer el millor temps i en tenien prou. Això, home, no sé, la gent pot opinar el que vulgui, no? Tenim el xat de radiodesvern.com on, per exemple, l'Iris diu el Jonas els ulls li fan xiribiri.
En fi, tenim un dels guanyadors al telèfon, que és en la categoria júnior. Els participants tenien entre 17 i 19 anys i van guanyar el Manel Maestre i el Daniel Boix. Daniel Boix, bona tarda. Bona tarda. Enhorabona. Abans que res, com explicaries la cursa que vau fer vosaltres a la final i que us va permetre guanyar aquesta categoria?
doncs, no ho sé, va ser una cursa bastant complicada, està bastant igualada, i vam tenir també una mica de sol. Perquè com va anar, per la gent que no ho vam poder veure des del començament fins al final, com van ser aquests 600 metres de circuit? Doncs molt intens. A les curbes amb el cul ben apretat. Però, per exemple, vau sortir primers... I a la recta ens van avançar, no me'n recordo el carrer que era, el carrer Bull,
i abans d'entrar a la recta, però m'han agafat l'interior i vam... vam passar. No sé si havíeu guanyat alguna vegada, em sembla que no. Sí, sí, unes quantes. Ah, vaja, uh, quina canada. La piscina. Sí, sí, perdó. Però vaja, quin és el secret, la tàctica, tu creus o creieu vosaltres per emportar-se a la categoria i guanyar? Pues... la veritat és que no hi ha cap tàctica.
Home, algun n'ha d'haver, no sé, per exemple, al començament intenteu agafar el revolt, el primer revolt tancat a l'esquerra per l'interior, o sou més de deixar que passi un altre i llavors agafar-lo bé, no sé, córrer més al començament, m'imagino que això ho parleu a l'escuderia, no? Sí, sí, es parla, es parla. I a quina conclusió arribeu? Doncs sempre agafar l'interior, sempre i córrer molt.
jo comentava que per exemple jo baixant amb la moto vaig veure totes les finals des del retrovisor vaig veure que la majoria de cars que van guanyar aquella carrera van sortir en primers de la primera corba només em sembla que va ser una cursa que no va sortir primer de la primera corba
no va guanyar. Va ser un error que va cometre el segon revolt. Si surts bé del primer revolt, és molt fàcil guanyar. Tot i que al segon revolt, evidentment, sempre hi pot haver algun error. Només un error. Jo crec que sí, que a partir del primer revolt ha de ser un error garrafal del segon revolt per perdre la posició. El primer revolt és el que et fa guanyar i el segon és el que et pot fer perdre. Sí, és una bona idea.
A la segona recta també es pot avançar. Jo em pensava que no era molt escèptic amb això, però aquest any he fet cada baixada, em sembla, quasi, un avançament a la segona recta. Home, de fet, el debat és aquest, no? Creieu que el primer revolt, perquè, a més a més, ja en parlem després, dels tuits i d'aquesta primera cursa de cas de coixinets 2.0, podríem dir, per primera vegada, però creieu que el primer revolt és on es decideix la cursa, realment? Fa una setmana t'hauria dit que sí, i avui et dic que no.
Totalment no. Per què no? Perquè ho he experimentat aquest any. Vull dir, la meva final, precisament, el que sortia primer, la primera corba va sortir primer, però després el van avançar. Jo el vaig avançar després de quart a tercer i a les courses anteriors també va haver-hi avançaments després de la primera corba. Sí, no només aquesta edició. Jo crec que
Fa dues edicions o tres, em sembla que era la final de Màsters, el Toni Covells i el Joan Barrera van avançar el Sergi Stiff i el Toni Gallego als últims metres. Durant tot el circuit hi poden haver avançaments, errors i no hi ha res escrit, no?
jo crec que es juga molt la primera corba tampoc ens enganyarem la primera corba i com surts de la primera corba també pots traçar molt bé la primera corba però no surtin prou velocitat els que fan bé la primera corba i surten prou ràpid
Després jo crec que ja han de fer algun error, han de cometre algun error. O cometre carves i molt igualat amb ells, també, clar. Aquí volia anar jo. Però normalment el que surt des del primer lloc de l'engrallat, si és ràpid a la recta i traça bé la primera corba... Té bastant... Té un alt percentatge assegurat. De possibilitats de guanyar. Exacte. Per això el cart número 1, per exemple, guanya sempre, jo crec. Sí, jo crec que arribar a la primera corba ja bastant avançat, no? Si un any hagués de sortir des d'un altre lloc de l'engrallat...
Potser li gustaria més. No, és que li cal córrer molt. No necessita arribar el primer a l'arribada. Llavors, fa dos anys, el que comentava el Jonas, arribaves darrere i bastant darrere del Sergi Estiz i estàvem veient-lo i ens vam quedar al·lucinant quan el va passar, però a lo bèstia. Va agafar una embranzida i sí que també no...
és que corri molt i ja està. Si et corre molt el car, pots avançar en qualsevol lloc. Però la importància de la primera corba és indiscutible. Per això també hi ha sempre una acumulació de públic assistent allà important perquè... Estan per veure les hòsties. Jo li volia preguntar al Daniel Boix també, tenim el telèfon?
li volia preguntar a la final a quina posició va sortir de la recta de sortida perquè crec que també és molt important com et col·loques abans de la primera recta com vau sortir? vam sortir primers i creus que això va ser decisiu per guanyar la cursa? en aquest cas no perquè el que anava tercer es va posar davant a la primera curva el que se'n va anar cap a la palla i vam passar per l'interior el que anava tercer es va posar primer però per fora potser
Sí, per fora i has de posar just en paral·lel amb nosaltres. Llavors nosaltres vam anar per l'interior i... Ah, la segona corba, no? Sí. Ah, no, això la primera, eh? Ah, la primera. La segona va ser on vam lluitar amb el que havia sortit segon, no? Entenc. Sí. O sigui, la segona corba vam arribar sols. Sí, vam arribar amb bastanta distància. Ja vam anar segurs, no? Ja mirant enrere i veient que no hi havia ningú i apa.
Pues sí, la veritat és que sí. Bueno, celebrar-ho, celebrar-ho, aquell moment de... Bueno, no ho sé, jo, de fet, amb 10 anys que m'he tirat, no he guanyat mai, mai he quedat primer, només hem fet un segon lloc, però bueno, què se sent en el moment de travessar la meta i veure que no hi ha ningú darrere i que efectivament ets el primer, no? Pues és una sensació de soc el puto amo. I ho celebres, quan ho celebres ja, a dalt del car?
Jo, la veritat és que... Tornar-les de pilot o de copilot? Clar, em queda amb ganes de celebrar-ho. Jo vaig aixecar les mans i la direcció va girar i ens vam fotre, però... Ostres! Em queda amb les ganes sempre aixecar les mans, jo, quan passo per línia de meta. Perquè crec que en els cas també és molt arriscat això de celebrar abans de creuar la línia de meta perquè mai se sap, eh? No, no, jo no m'atreviria. No, jo tampoc. En fi, Daniel, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Enhorabona, un any més per haver guanyat en aquest cas la categoria junior. Quants anys tens, tu? Jo 18.
18, eh? O sigui, encara et queda un altre any en aquesta categoria i d'aquí un parell ja passaràs amb seniors i masters. Sí, això ja serà més. A competir a la paixera Granto. Molt bé. Doncs escolta, Dani, enhorabona també al Manel Maestre, que corria amb tu. Sí, també li dono l'enhorabona des d'aquí. Home, clar, sou un equip que fa molts anys que més correu junts, no? Sí, sí, correm junts sempre. Pensa que no n'has dit que no, dic segona pifiada. Home, això es nota, eh? Oi que es nota quan portes molts anys amb la mateixa parella?
Dic que es nota, no?, quan portes molts anys amb la mateixa parella. Sí, sí, sí, les idees ja se'n deixa. Sergi, ho dius tu perquè aquest any és la primera vegada que corries amb una parella. Sí, jo he canviat vàries vegades de parella, però també he repetit amb algunes parelles. És un promiscu, no?, en aquest sentit. És un promiscu. En fi, doncs, res, Dani, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Atenció al semàfor.
Bé, també en aquest programa especial de post-edició de cursa de cars de coixinets de Sant Just, volíem parlar amb algun membre de l'organització de l'Esplai, que també fan molt bona feina, el que passa que hem trucat tant el Carlos García com el Limanol López i no els hem trobat. Just, la gent de l'Esplai, què és el que fa concretament a la cursa de cars? Mira, doncs és molt sencilla, ells s'encarreguen del muntatge i del desmuntatge de tot el circuit.
el que suposa és una feina bastant descomunal. Bé, de fet, aquí tenim el Jonas, que aquest any... Bé, durant molts anys ha estat a l'Esplai i ha gestionat aquesta feina, i aquest any ha donat un cop de mal a l'Esplai com a antic esplaiero. Efectivament. Doncs sí, Jordi, està bé que ho comentis, perquè moltes vegades és una feina que és de col·laboració amb l'organització i...
està agraïda, com aquell qui diu, o compensada, però no es veu. No es veu per la majoria de públic assistent. La majoria de públic assistent va allà i està al circuit puntat i el dia següent torna als carrers i allà no queda ni...
ni rastre de palla, ni de les balles, ni tot això. I tot això és gràcies a l'esplai, no? Sí, sí, sí. Que no sé quantes persones van arribar primer en el muntatge de descarregar les bales de palla, que arriben, em sembla que dijous, un parell de dies abans. A les 8 del matí. A les 8 del matí del dijous. A les 8 del matí comencen a descarregar les bales de palla a l'altre de tot a l'esplai del caní. Llavors, l'esplai arriba a aquella hora i ha d'embussar...
Aquest any eren unes 600 bales de paia. Home, és que és una feinada, això, eh? Sí, sí. Només una allacansa, imagina't 600, no? Clar, perquè tots disfrutem de la cursa, però és que realment, potser no sé si aquesta és una de les tasques més dures físicament parlant, eh?, de la cursa de cars. Sí, sí. I a més pensant que hi ha gent de l'esplai que, a part de muntar, es tira el dia següent i quan acaba de la seva cursa se'n va a casa, dina i torna a desmuntar el circuit. Vull dir...
que deu acabar el dilluns trinxadíssim. És un cop de setmana complet. Quan molts estem al sofà amb agulletes, els de l'Esplai encara estan allà desmuntant. Sí, que de fet l'Esplai és una de les dues entitats juvenils de Lleure que ja s'enllust, l'altra, com ja sabeu, que és el Cau, i el Cau s'encarrega, diguem, de la part de bar, no? De bar, sí, sí. Tenim el privilegi.
Ja que vam inventar la cursa, com a mínim ens quedem amb... Ah, això t'anava a dir, perquè pot ser que algun any canviï? És a dir, que el cau... No, de tota manera, jo aquest any que vaig anar a donar un cop de mà als de l'esplai que estava muntant, em comentaven que no ho canviaven, que no per res del món es quedarien amb els bars i deixarien el muntatge de la cursa. Crec que en part ja ho tenen per la mà, els de l'esplai, això del muntatge de la cursa,
Però no li traien sacrifici el que és portar els bars els dos dies Déu-n'hi-do de la feinada Jo li veig... És una armada... És com un punxó doble fil això dels bars perquè per una banda sí que potser no és tanta feina o no és tan feixua com la de la palla Però és més arriscat, exacte Perquè tu fas una inversió en tota la beguda i tot això que moltes vegades no es pot tornar tots els diners No et tornen tots els diners si la cosa no va bé
i si un any plou, doncs t'omendes amb patates. S'ha arriscat, però no sempre ha sigut així. Jo recordo fa molt de temps que ho tornàvem. Un any ho portava a les plaies, d'altre al cau. Inclús vam tenir alguna dinàmica, que jo també vull un bar...
Ara porta molt de temps que està així, està bé, el tracte és bo, tothom està content, però no ha sigut sempre així. Al principi es tornava. Bé, veurem si tothom està content o no, perquè en aquests moments acaba d'entrar el Carlos García de l'Esplai. Carlos, bona tarda. Bona tarda. Estàvem comentant que l'Esplai fa una feina... Bé, també de tant, eh? Però, cobertament, els cars fa una feina i una tasca fantàstica.
perquè poseu les bales de palla i després també desmunteu el circuit del dia següent. Això, tu creus que pot continuar any rere any o arriba algun moment que l'esplai potser dirà home, potser podríem canviar la tàctica. Com ho m'ho veus tot plegat? A veure, explica'ns. Bona tarda.
Bona tarda. Us està escoltant el cotxe. Ah, sí? Sí, sí, sí. I dic, ostres, espera't, que estic aquí al costat. A part que un moment t'hem trucat. Però has fet bé de no agafar-lo perquè estaves conduint. Seguretat davant de tot, eh? Seguretat davant de tot. Efectivament. A veure, com veus tot placat? Explica'ns. A veure, jo t'explico. Home, ja portem bastants anys muntant-lo, hi ha bastanta feina, són bastantes hores posades allà des de dijous ja fins diumenge.
que menja ben entrada la nit, i jo crec que encara tenim uns quants anys, jo crec que durarà, perdurarà el tema de muntatge i desmuntatge del circuit, perquè una de les coses importants que intentem fer dintre de les plaies és que els nanos de joves o primonis intentin col·laborar amb nosaltres a l'hora del muntatge i desmuntatge dels cars, i a part els hi posem un incentiu, que ja tenim els morzars, els sopars, els dinars de cars, que ja són allò...
és com un petit incentiu que és com fa germano dintre l'esplai també i a l'hora de muntar doncs és un... quantes persones calcules que van estar ajudant tant al muntatge com al desmuntatge del circuit? és complicat perquè clar com comencem dijous al matí muntant
Tema d'horaris entre universitats, institut, qui treballa, qui no treballa. Quantes persones creus que van passar tant pel desmuntatge com pel muntatge dels cars? Així, a Gote Pronto, unes 25. 25 persones. 25-30 com a molt. Déu-n'hi-do. Altres anys ja més, però jo crec que ja ho tenim per la mà moltes vegades i hi ha moltes coses que ja pim-pam-pim-pam...
És que pensa que hi ha molta feina, eh? Vull dir, són 600 bales a embussar, 250 tanques a repartir per tot el circuit i col·locar-les al seu lloc. Lligar-les totes. Col·locar més de 100 pinxos als pals aquests que estan clavats que aguanten la reixa per tot el circuit. Col·locar els gairebé més de 1.000 metres de reixa a tot el circuit de protecció entre el públic i els cars.
Les tanques adjacents que van per la resta del poble. No se n'hi oblida. Comencem a fer números i surten una feina de l'òstia. Cada vegada més estem començant a facilitar més coses a l'hora d'aquest any, per exemple...
i ens van deixar les tanques que anaven a cada revolt, i llavors, vulguis o no, ja no és el carregar tanques des d'un cantó, portar-les a primera revolt, que vulguis, és un petit tros, però ja les has de carregar dintre la furgoneta, tornar-les a baixar,
Doncs enhorabona per la feina. Hem volgut dedicar-li uns minuts a aquest tema especial de l'esplai perquè, home, també creiem que... Jo només també dir-li al Carlos un segon que... Perdó, perdó. És que t'has emocionat, eh? Ai, que bonic.
No, Carlos, a part de ser display, durant la cursa ens ajuda, no?, i és controlador. Llavors, jo li volia que ens expliques una mica la seva experiència com a controlador, si està bé o no, perquè animi la gent una mica a donar un cop de mà als cards, perquè els cards no només es tira amb gent d'organització, sinó que necessitarem molts col·laboradors al dia concret per tirar endavant la cursa, no?
Home, ja que has dit això, doncs jo fa un dia, deu fer tres anys que soc controlador, i déu-n'hi-do el canvi que hi ha hagut en els últims tres anys. Antigament hi havia curges que potser eren quatre o cinc només, i aquest any mínim hi havia sis, set, vuit persones per...
per allò, per pitar i vulguis no, doncs, ostres. A part, t'ho passes bé perquè estàs tota l'estona des de primera fila veient com van els cars, és bastant molt vibrant a l'hora de veure-ho. Perquè quina és la tasca que fa un controlador que són els que anaven amb els pètols de color vermell, eh? Sembla senzilla, perquè molta de l'estona estàs allà assegut a la bala de palla i vas xerrant amb un, vas xerrant amb un altre, pites quan passen el car, quan hi ha qualsevol moviment també, però el fumot és a l'hora de si hi ha qualsevol tipus de...
cop, incident, qualsevol cosa d'aquestes perquè llavors pateixes perquè hi ha moltes vegades que no els hi pots ajudar fins al lloc que voldries perquè també passen cars per darrere és una miqueta complicat però és intentar que els nanos o els homes i la gent que es llenci que no s'hi faci
doncs faci qualsevol mal o... Per cert, obrim, perquè si no tindrem temps de parlar de tot, un altre tema que també penso que ha sigut destacat enguany en aquesta 36a edició de la cursa de cartes de coixinets. Carlos, no te'n vagis, perquè començarem obrint, ja que parlàvem dels punts de control, farem un link amb el tema de les xarxes 2.0, és a dir, a través de Twitter i Instagram, on la gent, vaja, jo crec que es va volcar bastant,
tenim algunes dades, per exemple, es van fer un total de 424 tuits amb el hashtag cards2012 i amb una punta el diumenge de 225 tuits cap a l'hora de les finals. A més a més, també a través d'Instagram, que és aquesta aplicació per mòbil que permet fer fotografies i també etiquetar-les amb cards2012, fins a un centenar de fotografies es van fer i la gent es va animar també, perquè és una activitat
que permet lluir-se una mica amb la fotografia i vaja, a Flickr també hi ha moltes galeries a tot arreu. Però jo, Carlos, et volia preguntar, perquè clar, com que la gent, això de Twitter és lliure i la gent també escriu el que li dóna la gana, van arribar un parell de tuits dient que era poc seriós que la gent de control tingués una birra a la mà. Tu com...
com ho veus? poc seriós és però bueno no deixem de ser persones i tenim set ara ha deixat la cunyà a part estàs tot el matí allà
I intentàvem fer torns, moltes vegades, que potser hi havia un quart d'hora de parada. Home, no ens tajàvem tampoc. Home, ho dic perquè... A mi em van veure un moment amb... No són professionals, com a mínim no. Home, amb això vull fer la reflexió. Clar, amb el Twitter ara tothom es pot posar en contacte amb l'organització, diguem-ho d'alguna forma. I també hi havia alguns tuits que podem dir...
que estaven bé, no, Sergi? Sí, he buscat alguns tuits així curiosos. Mira, un abans de la cursa, de l'Iris Osorio, que és de l'organització de Cars, que diu, sento Cars al meu carrer. Ja estic al·lucinant.
I el Just li contesta, diu, això és una malaltia, tranquil, que en un parell de dies t'haurà passat, quan acabi la cursa. Sí, sabem que ens està escoltant, que ens posi el xat si li ha passat o no. La malaltia. Fenòmens paranormals. El Toni López, que diu, la gent gran, volem la categoria 50 més 1. No sé, Òscar, com ho veu, és una categoria 50 més 1? La veus viable? Home, si hi ha demanda, la podem...
La podem fer. Es pot estudiar, no? Es pot estudiar. La categoria extravateran seria, pràcticament. Més tuits. El Roma diu, es veu que plou als cars 2012. Doncs cocinets de plusa i avall. Que canvin els cocinets, com a la Fórmula 1.
I avall, per exemple, Francesc Hàster també diu Proposo que els controladors ballin sobre les bales de palla entre ronda i ronda per animar el públic Jo estava a favor totalment d'això Si ja us diuen poc seriosos Els meus companys no en voleu, ho vam intentar amb l'Aitora, segons Raül Home, estaria bé perquè si animeu una mica hi ha gent que si alguna queixa pot arribar a tenir el públic assistent és que a vegades, tal com ens han fet arribar alguns espectadors es fan massa llargues
les estones d'espera entre les semifinals o els quarts i les semifinals, semifinals i finals. Què és el que dieu des de l'organització? Nosaltres estem apretant a un munt de gent que és voluntària perquè estigui a un munt d'hores fent feina, perquè és fer feina,
i els hem donat un moment de poder respirar. I si la gent del públic no és capaç de comprendre-ho, doncs que s'hi posi una mica en aquest sentit, sense ofendre ningú, que s'hi posi fulles, perquè aquesta gent ho fa amb molt bona fe i necessita un temps de descans. Sí, però jo crec que potser aquest any, amb el tema Twitter, que a més a més també la gent demanava cançons, potser també podia animar, s'animava una mica la cosa. No estem parats perquè volem, eh? No, no. Ni perquè la gent estigui descansant, ni perquè...
s'estigui tomant una birra algú, no, no estem parats perquè hi ha un problema, o sigui, estem esperant un car que no arriba, tenim l'ambulància dins del circuit, encara que tu des de la teva posició no ho veus, però a dalt tenim l'ambulància, hi ha un problema amb la llum, que ha marxat la llum a la sortida, o sigui, hi ha mil històries que s'han de controlar en aquell mateix instant i
i per això parem nosaltres estem parets 10 minuts i hi ha algun problema si nosaltres el que volem és llençar cars que la cursa sigui fluïda aquest any hem aconseguit anar amb l'hora hem tingut pluja hem tingut diversos inconvenients que no han sigut pocs i hem anat a l'hora, vam acabar a l'hora el dissabte un quart d'hora tard
un quart d'hora tard, i el diumenge a l'hora. Que això... Fa anys de cars era impensable. Jo quan vaig començar els cars això era impensable. Acabo un parell de tuits més després del tema aquest que veig que ha portat en debat i després continuem amb el debat.
Són un parell de tuits de denúncia, diríem el Sergi Seguí, regió de Cultura, diu no m'agrada que hi hagi partits que aprofitin els cars 2012 per fer campanya i no deixin descansar ni gaudir l'espectacle la gent del poble. N'hi ha una carta d'un partit. N'hi ha un altre tuit de denúncia també del Carlos Giacomelli que diu al Jordi Dom se li veu el cul.
Sí, això és veritat. Vaig veure un païll de tuits mencionant-me, perquè jo estava a la megafonia, una mica més a la batalateria, la gent que passava per darrere, doncs mira, no tenia la gutxa, que es diu, eh, popularment. Però vaja... Els partits polítics ho puc trobar desagradable al públic, però el Jordi Domi això ho trobo fora de lloc totalment. És pitjor el meu que els partits, eh? Jo també volia destacar alguns tuits polèmics, per exemple, Déjà Ví 21, que diu, assistim al final del llegat Valdric?
Sí, sí, sí. Fin de ciclo de les Valdriquistes. Go, go, Carla Cuesta Team. I després contestava Arnau Contías, deia, fin de ciclo de les Valdriquistes. I llavors li preguntava directament, que està a Twitter, a la Neus Valdric, què n'opinava. I la Neus Valdric contestava... Fin de ciclo, diu, segones i millor crono. Però sí, tenim una edat i pujant.
fortes. Però saps què diuen els argentins, Jordi? Què diuen? Que els segons són els primers dels pardadors. És veritat, és veritat. En fi, si no hi ha una mica de competició, també, no? Perquè, bueno, una mica, Déu n'hi do, n'hi ha moltes, perquè, per exemple, alguna altra curiositat d'aquesta cursa és la sortida de veterans, no? Sí, aquest any, a la final, bueno, va ser un problema que va tenir un cart, però que es van portar pràcticament un cart per davant a mig metre de sortida. Bueno, jo ho veia des de la moto, els jones que estava allà
Ho pots explicar millor? Sí, jo ho vaig veure bastant en directe. Què va passar? Era el car que sortia a la segona posició, per tant tenia a la seva esquerra el primer i a la seva dreta el tercer, i se li va trencar la direcció just en el moment que el semàfor es posava en verd, i amb tan mala sort que es va arrastrar a la dreta totalment el tercer classificat, el que sortia en la tercera posició, i el gran perjudicat va ser el tercer, que va...
Sortint últim després de tot l'incident. Home, és que en aquells primers metres, sobretot també el primer revolt, a vegades hi ha unes pica baralles, unes enganxades, perquè clar, hi ha molt poc espai i potser si ja arriben molt junts sis cars es posen en paral·lel i fins i tot a vegades no tenen espai els copilots que corren i que per tant posen sense voler a vegades...
els peus o les cames a sobre d'altres cars que estan anant car en car, tocant-se en tocant-se, no? Llavors, jo el que volia preguntar, aprofitant que us tenim aquí, el tema de les desqualificacions. Aquest any, per exemple, no hi ha hagut cap corredor, no hi ha hagut cap car que s'hagi desqualificat. Què ha de passar perquè algú de l'organització o punts de control, o no sé, o qui sigui, o si hi ha un jutge, desqualifiqui algun car en alguna de les baixades? Primer de tot, puntualitzar que
Que els cars es toquin i es rocin és normal, perquè sis cars volen passar per un sol traçat, que és el traçat bo de la corba. Llavors, és normal que si tots volen passar pel mateix lloc, es toquin. A partir d'aquí, l'organització intenta desqualificar i penalitzar el joc brut. I què entenem per joc brut? O sigui, on està la línia de la legalitat i no legalitat?
Bé, jo sobretot la marcaria amb la intencionalitat en què aquella persona o aquell de so comet un acte, per exemple. Una persona que treu un peu i veus que es posa a córrer, i es posa a córrer sobre el cart, però perquè senzillament o no ha vist el cart o no té espai... Doncs la inèrcia també, no? Exacte. No comptarien com una cosa per desqualificar. Però si veus que un cart...
treu només una cama i li dona el cantó d'un altre cart amb la intenció de desviar o que aconsegueix desviar el cart, allò ja veus que hi ha una intencionalitat. O que veus una mà d'un pilot que agafa el cart, jo ho he vist això, una mà, agafa la mà i treure-la. Tu això ho has vist algunes vegades? Sí, que ha passat. Hem tingut gent que ha tret la mà i ha agafat la mà que conduïa al costat.
I fa uns anys hi havia la figura del jutge de rebola, de corba, digui-li com vulguis, que és una figura que ha desaparegut els últims anys. Sí, senzillament, com diu el Carlos, ho ha apuntat abans, abans, si ets quatre a la corba i ja tens prou de feina, doncs un que faci el jutge. Clar, la persona que ha de fer el jutge només hauria d'estar ja fent de jutge, observant els casos que passen i comprovar que no s'ha comès cap irregularitat. I tenir una memòria privilegiada. Sí.
jo volia preguntar-vos si hi ha hagut alguns participants de l'edició d'enguany que s'han queixat jo he rebut dues queixes però a cap de les dues queixes han aconseguit proves necessàries per poder endur endavant tenim un procediment, un protocol perquè la queixa sigui saptada i el protocol és
El car que es queixa en qüestió ha d'anar al revól en qüestió on hi ha hagut l'incident i trobar o bé una càmera de fotogràfica o un vídeo on es vegi clarament l'acció o bé un controlador que asseguri al 100% que allò que ha vist és il·legal i que ell ho pot reafirmar. Llavors aquesta persona ha de pujar.
El punt de control de dalt, on un cap de seguretat ha d'agafar un cap de seguretat i dir-li, encenar-li el vídeo. O el testimoni de control. Exacte, el testimoni de control. El cap de seguretat, juntament amb el president, baixarà amb la cap de control tècnica que es troba a la línia d'arribada, que és l'IRIS, i en aquest cas les tres persones, el cap de seguretat, el president...
i el control tècnic decidirà què fer amb el CAR, si s'esqualifica o no. Dedueixo, per tant, que aquestes dues queixes no van prosperar perquè aquestes proves, tant amb càmera o fotogràfica, que no hi era, o amb tampoc cap punt de control, va defensar aquesta idea. Exacte.
Bé, doncs ja veieu que estem a la recta final d'aquest programa especial de postcards de coixinets. Per exemple, rebem missatges a través del xat de radiodesvern.com, ja sabeu que podeu escriure el que vulgueu. També us agraïm que ens estigueu mirant, perquè sou molta gent ara mateix. Diu, jo tenia queixa i es veu la intenció en un vídeo, però no la petada en si. Així que vaig deixar-ho estar, i a més estava cabrejat,
Així que vaig passar del tema. Però com es pot veure una intenció per vídeo? No ho sé, això ho és una patada. El Campro, ho diu el Campro, ens imaginem que és el Ignacio Camproví, potser? Segurament, no ho sé. Això ho vaig veure, em sembla. De totes formes, també és un clàssic el pilot o copilot que, pel que sigui, es queden endarrerits o han patit una virolla que surten molt enfadats.
I molt emprenyats. La imatge del pilòtic o pilòtic... Sempre n'hi ha, sempre n'hi ha. Jo he vist arribar a veure cares molt enfadades, fins i tot accions físiques controlades, com patades als farals que tenen a prop o les bales de palla. Tanta competitivitat hi ha, Sergi? Sí, home, la veritat és que... El Sergi és un expert en aquest tema. Mai m'havia passat rei aquest any, he tingut un parell incident, però...
No vols explicar què va passar, o no? Jo ho vaig explicar ahir, en aquest mateix programa. Estava amb un car que... Que és normal, també. Estava darrere seu i va treure un peu i vam anar contra... Però ja està tot parlat, perquè... Com passa al futbol... Al moment t'escalfes, però després ho vas arrecant. El que passa al circuit es queda al circuit, no? Sí, exacte. Sempre has sigut així? No, mira, diu l'Òscar que no. Jo m'he trobat...
Tres setmanes després de la cursa, algú al carrer diu, és que em va tancar i no va fer res. I vaig reclamar, però m'ha passat un parell de vegades.
S'ha acabat ja, que ja estem en la de l'any que ve. Ja està, tio, deixa-ho, l'any que ve serà millor. Jo crec que hi ha molta gent, o la majoria, s'apunten als cars com una cosa festiva, perquè t'ho passes bé, per l'ambient de poble i tot plegat, però quan estàs allà dintre, enmig de la dinàmica de cursa, a ningú li agrada perdre. Surt la bèstia. Incluso els que han dit, venim aquí a participar, a passar-nos-ho bé, si veuen que tenen alguna opció de passar una final, per exemple...
ningú vol eliminar-se. Jo no justifico aquestes accions incontrolades, però sí que les entenc, perquè també he estat corredor
I la veritat és que és una competició. Tu estàs fent uns cronos dissabte per quedar en la millor posició i diumenge estàs lluitant amb totes les forces que tens per no eliminar-te de la cursa. I quan t'elimines per mala sort o perquè ho has fet malament, fa molta ràbia. Clar que sí, clar que sí. No, no, et surt de dintre, és que és evident. I també perquè veus que fins d'aquí un any no podres tornar a passar ja. És a dir, s'ha acabat. Quan fas una mala cursa però encara tens una oportunitat més, pots estar enrabiat però ja penses en la següent. Però quan és l'última i t'han eliminat...
Ja no hi ha res. Bé, doncs ja hem d'anar acabant. Moltíssimes gràcies per haver vingut. Per cert, que no vull deixar de recordar que si algú que ens estigui escoltant té algun vídeo que ha penjat a YouTube, o els propers dies ho farà a Vimeo, o també fotografies o galeries fotogràfiques a Flickr o altres llocs d'internet, que les pengin, que pengin el link al mur del Facebook de Cars. Ah, exacte.
perquè d'aquesta manera també es podrà retuitejar o es podrà compartir amb la resta de participants i també espectadors i vaja, el que és la cursa de cas de coixinets que jo sincerament faig la reflexió que cadascú
a Sant Just se la sent seva i això només és possible gràcies a tota la gent que ve tant d'espectadors, els més de 50 voluntaris de l'organització, enguany els 260 participants que han baixat i que fa que la cursa de cas de coixinet sigui un acte únic, un dels més multitudinaris que hi ha a Sant Just i vaja...
Pell de gallina, què més dir? En fi, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Carlos García, Justo Salva, Sergi Pont, Pol Borrelles, Òscar García i Jonás Bassó. Sergi, voleu dir alguna cosa més per acabar? Jo volia... Perdona, digues, Jonás, digues.
veiem a l'entrega la premis i a la passada del vídeo en dues setmanes, el dia 24 de novembre, a tots els corredors. A la 6 de la tarda, al Casal de Joves. Jo volia que amb un tip, no sé si l'he comentat abans, que diuen que Sant Just és viu quan una diversió es converteix en tradició. Per tant, els cars fan viu Sant Just. Fantàstica frase per acabar. Moltíssimes gràcies, que vagi bé i ens veiem el 24 de novembre. Bona tarda. Bona tarda. Autocompassió com a remei per la derrota, dic que estic de puta mare, somriïn com un
Bé, doncs nosaltres acabem la penya del morro d'avui aquí. D'aquí dos minuts els serveis informatius de ràdio d'Esvern amb l'informatiu Vespre i Carme Berdoi. Gràcies per escoltar-nos. Demà no hi ha programa perquè fem vaga i tornem dijous a partir de les 5. Que vagi bé. Bona tarda.
Fins demà!
Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llamps i trons. Sóc un mareixut, en calma perpètua, sóc una pel·li porno que no ensenya ni una teta en un pur mort. Funcionant a ralentir, com paralitzat per la por de tornar a patir. Esperant el dia en què es campi la tempesta i me n'adoni que he deixat de sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense miro.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts 13 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Demà, dimecres 14 de novembre, vaga general. S'han dictat serveis mínims per l'Ajuntament, l'Escola Brassol Municipal i el Centre d'Atenció Primària de Sant Just. Diversos equipaments s'assumen a la vaga i alguns modifiquen el seu servei. A l'informatiu donarem tots els detalls de quin serà el mapa de la vaga demà a Sant Just. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i repassem ara altres informacions destacades en titulars.
El poeta Josep Pedrals farà un recital poètic aquest vespre a l'Ateneu, en el marc del novembre literari, centrat en els versos del seu romanso d'Anna Tirant. L'acte comptarà amb una degustació de via càrrec del celler de Can Mata. Dijous es presenta a Sant Just el Servei Europeu de Voluntariat. Es tracta d'un programa subvencionat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18