Avui les temperatures han pujat. Hem arribat fins als 28 graus a Lleida, Girona 25, hi ha Tarragona i Barcelona. Hem fregat els 21 graus. La màxima s'ha donat al Carras, on ha arribat fins a 29 graus al Segrià. Hi ha el cel sere arreu tot i això. Hi ha ruixats a punts del Pirineu, Prepirineu i també n'arribaran d'altres al Terz Oest, aquests ruixats
seran puntualment forts, és a dir que en només mitja hora poden arribar a descarregar fins a 20 litres per metre quadrat. De cara a demà el cel serà força serem, temperatures encara més altes, esperem que puguin arribar a fregar i fins i tot superar els 29 graus a punts de l'interior i el litoral voltarà els termòmetres als 26 graus. El dissabte el temps es complica i hi haurà precipitacions a gairebé qualsevol punt. I d'aument això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amador. La gimnasta olímpica Alina Maximenko ha confirmat la seva participació en el segon trofeu Ciutat de Barcelona de Rítmica, tercera Copa Internacional Catalunya, que es disputarà aquest dissabte 8 de juny a la Vall d'Hebron de Barcelona. També hi serà, entre d'altres, la campiona catalana Natàlia García.
En bascat el River Andorra juga l'últim i definitiu partit dels play-off descents a l'ACBE. Els andorrans reben la visita de l'Océntum de la Can a partir de les 9 de la nit. En futbol, segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, l'espanyol vol cedir Sergio Tejera, ja que no compta per al tècnic Javier Aguirre. Encara en futbol demà es pot certificar el fitxatge del tècnic Piti Belmonte pel Badalona, l'entrenador.
Arriba del Sant Andreu amb béisbol, tercera jornada de la Copa d'Europa que es disputa fins diumenge a Montjuïc. Aquest vespre, a dos quarts de vuit, el Club Béisbol Barcelona s'enfronta al drac hiverno de la República Txeca.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esfer 98.1. Ràdio d'Esfer 98.1. Ràdio d'Esfer 98.1.
en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec un dia més. Això és la penya del morró. Bona tarda. Benvinguts al programa. Gràcies. No, no. No, a vosaltres. No, a vosaltres. Ei, a vosaltres. Sí, avui al programa parlarem de la qualitat de Sant Just. Al capdavant, la Carme Verdoi Torra. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Avui fas cara de contenta, Carme, avui.
És el que fa bon temps. Ja és estiu i tot plegat. Bé, avui al programa també parlarem de la selectivitat, que ja és la setmana que ve amb milers d'estudiants de Catalunya, 17-18 anys, que han acabat el segon de batxillerat i l'han aprovat. S'han de presentar...
dimarts, dimecres i dijous. Ja fa unes setmanes que amb la Júlia Tmetlla anem repassant diferents assignatures, matèries. Avui ens donarà diferents consells, tot molt diferent, ja ho veieu, perquè la setmana que ve ens expliqui com li haurà anat també la selectivitat. Per tant, avui atens. Atenció, perquè també tindrem Educació Canina amb la Roser Arcs. Avui parlant de la por amb els gossos i a la segona hora, els gunis de Sant Just. És a dir, Dani Martínez i Joan Xirivella
que ens portaran la directora de la biblioteca, Joan Margarit, per parlar una estona amb ella. Ja sabeu que el Dani i el Joan fan segon d'ESO i establim cada dijous aquí uns vincles entre la joventut i la gent no tan jove. Que dissabtes fa la festa.
De la biblioteca? I potser plou. Potser plou, segurament, perquè sempre que s'ha intentat, hi ha una mala dicció que les últimes tres vegades no s'ha pogut fer perquè plovia. Bé, també tindrem l'Arnau Consul per parlar de llibres i el president del futbol club Sant Just, el PP... No em vull convocar, eh? És el president del futbol club Sant Just? Sí. Atlètic, eh? Ah, veus, ja deia jo, de l'Atlètic, clar, hi ha tants clubs a Sant Just, de l'Atlètic Sant Just que aquest dissabte organitzen la festa de fi de temporada. Tot això avui a la penya amb el morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com un problema?
I com sempre comencem repassant el més comentat a Twitter, els trending topics d'avui. Que per una banda ha sigut Fiscalia i Blesa. Blesa, per què? Perquè la Fiscalia ha presentat un recurs contra l'empresonament incondicional de Miguel Blesa, un banquer. Així com també estudia denunciar Epidio José Silva, jutge que va ordenar aquest dimecres per segona vegada l'ingrés a presó de l'expresident de Caja Madrid.
pel magistrat ha volgut vulnerar els drets fonamentals dels afectats en sol·licitar correus electrònics de blessa. La gent a Twitter, doncs, que no s'ha fet esperar, i ja ha comentat cosetes. Ai, perdona, un moment. Espera't, bona tarda, Cristina. Bona tarda, bona tarda, Cristina, bona tarda. He anat directe ja a la notícia. Ja anava també, dèiem bona tarda i començo. Comencem, si de casa, amb el comentari de la Maria Antonia Ramos, que diu...
La Fiscalia s'està posicionant contra la gran defensora dels xorissos de l'alt estatus. Seguim amb el Jaume Clotet. El paperot de la Fiscalia General de l'Estat no pot ser més patètic. Defensor de princeses, imputades i banquers corruptes. Acabem amb la valoració que fa l'Ignacio Escolar.
que diu que el jutge Silva és un valent, ha ficat ablesa en pressó condicional sense el suport de la Fiscalia. Avui també ha sigut trending topic Guillem Agulló. Per què? Perquè Juan Montero, regidor de Plataforma per Catalunya, Santa Coloma de Gramenet, ha insultat a través de Twitter el jove antifeixista de Borgesot, Guillem Agulló, assassinat fa 20 anys per un grup de neonazis. Aquesta era la resposta a la pregunta d'un jove sobre la concessió a Vic d'un carrer en el seu honor.
Juan Montero diu, opino que Guillem Agulló era un hijo de puta i està muy bien donde está ahora mismo. Corre, desviado, pásalo. Evidentment, la gent ha respost i ha comentat aquests insults, no? Així és, Jordi, comencem amb Omencat, que comenta, un regidor de Plataforma per Catalunya insulta Guillem Agulló i celebra el seu assassinat, però com que no és de Bildu, no passa res.
Seguim amb la comparació que fa el Miqui Injun, que diu, si el que ha dit el malparit de Plataforma per Catalunya de Guillem Agulló ho diu algú de Mayur sobre alguna víctima d'ETA, es crema el país. I acabem amb la declaració que fa el William Wallace de Catalunya. William Wallace de Catalunya? Sí, que diu, que quedi clar, els catalans estem totalment amb Guillem Agulló. Els feixistes espanyolistes de Plataforma per Catalunya no ens representen. Molt bé, gràcies, Cristina. A la segona hora, repassant més trending topics i tuits.
Per cert, ja que estem parlant de la xarxa, avui ha aparegut un vídeo a YouTube d'un cantant brasileny que es fa dir Edson So, i que ja ha fet la primera cançó dedicada a Neymar. Però la peculiaritat és que, com que Neymar va fer les primeres paraules en català a la presentació, ells estan assajant també aquesta cançó en català a Brasil. Bé, escoltem com...
Això és una peça de l'informatiu de la televisió brasileña. Aquests són uns músics brasilenys.
que estan assajant, es veuen com estan el grup de música... La festa va començar... La festa va començar... Home, recordeu que tots els brasilès que han passat pel Barça... El Campinó, eh? Vols recordar? No, no, vols recordar que els brasilès han tingut la seva cançó pròpia...
en versó català. Llavors hi ha un moment que ara la cantaran... Aquest és el cantant. Aquest és la cançó. Bé, on estem?
Bé, a partir d'ara hi ha tots els vídeos del hat-trick Barça i de l'efectivament que parlin de Neymar tindran aquesta cançó, per tant, recordeu-la bé.
Bé, Carme, comencem repassant l'actualitat informativa de Sant Just d'Esvern i parlem de Proexa, que és una de les entitats que depèn directament de l'Ajuntament, una empresa que depèn de l'Ajuntament de Sant Just directament, de promoció econòmica i que renovarà l'enllumenat de tot Sant Just durant els propers
5 anys. Ahir es va aprovar l'encàrrec a l'empresa municipal de promoció econòmica, que no em vull equivocar, es tornen els que estan aquí al costat, amb l'objectiu de reduir el consum d'energia en un 40%. S'invertirà un milió d'euros per fer-ho. El projecte es va encarregar ahir, Dia Mundial del Mediament, un dia assenyalat. Tot plegat perquè la reducció del consum energètic és una de les prioritats de l'equip de govern municipal i a principis d'aquest any, no s'hi recordareu, que
Ja vam comentar que es propava un decret a través del qual s'establia un objectiu de reducció del consum d'un 10% en les instal·lacions municipals. El regidor de Medi Ambient assegura que des d'aleshores s'han notat alguns canvis en equipaments, però que els resultats encara són desiguals. Segons Pere Oriol, a nivell global és necessari reduir el consum energètic, també no només pensant en Sant Jus, sinó per allogerir la pressió energètica en molts territoris del planeta i pel que fa al municipi,
El regidor creu que hi ha molta sensibilització per tenir cura del medi ambient i un dels exemples el tenim al Walden on el veïnat ja ha implantat aquell canvi de gestió que recordeu que vam comentar a principis del mes de maig en la recollida de residus per facilitar el reciclatge als veïns que separen els residus que produeixen. Aquest canvi va passar en procés de prova d'un mes a dues plantes a l'edifici i ara ja funciona a tot el Walden i d'altra banda...
El consistori està estudiant la possibilitat d'instal·lar un anemòmetre, que és un aparell per mesurar la velocitat del vent a dalt de tot de l'edifici. Ah, pensava que mesurava l'alçada de les persones.
Sí, perquè... No, no, no, no m'ho ha metrat. En fi, Carme... Ja existeix, no sàpiga un metre. Sí, ja sàpiga un alçador. Escolta, Carme, vols afegir-nos alguna mica més de llum a aquesta notícia? Ja està, no? Ja està, ja està. O voleu més coses? No, no, per mi ja està. No, no, no, no. Camiem de teva. Parlem del front comú dels alcaldes del Baix Llobregat. Una sèrie d'homes...
Disposats a fer front. I dones. A l'Estat. I dones. I un gosset. Mira, me'ls imagino, saps? A tots els alcaldes del Baix Llobregat caminant a poc a poc pel delta del plat de Llobregat. Perquè els alcaldes del Baix, els baixalcaldes, com s'anomenen, estan en defensa de la identitat de la comarca.
Ahir dimecres van signar un document que vol donar resposta a les reformes del govern estatal i català que afecten els ents locals i també el Consell Comarcal.
L'alcalde Josep Perpinyà tenia les ulleres a càmera lenta, tirant la jaqueta amb tots els alcaldes al costat, a poc a poc. Carme, què és el que pretenen i volen? Doncs aquesta declaració insisteix en que la llei dels governs locals deixa la comarca només en vuit municipis. És aquella llei, recordem que vol canviar totalment la manera de fer dels municipis de menys de 20.000 habitants, per tant en quedarien vuit.
i trencaria tres dècades de treball comú i conjunt. Els alcaldes reconeixen la necessitat de racionalitzar les administracions públiques, però exigeixen que es facin d'una manera consensuada amb el territori i preservant la integritat del baix. El manifest insinua que si no es fes així, amb el consens dels municipis i de la comarca, la reforma no aconseguirà un règim local més eficaç, agil i modern, que és el que en principi pretén.
Els alcaldes de la comarca han sol·licitat reunir-se amb representants de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la Generalitat per debatre el futur del Vas Llobregat i del Consell Comarcal.
Molta sort, alcaldes. Perdona, perdona, perdona. Estava fent aquí una... Estava fent aquí una... Estava fent aquí una... Anava a rematar-ho. Ara no he acabat, jo. Ah, no s'ha acabat. Clar, has fet aquesta paura i dic, posa'm aquí, posa el remate final. Ara el faré el remate. D'acord. Els alcaldes del PSC i Iniciativa Esquerra Republicana i Convergència i Unió van votar a favor del text mentre que Partit Popular es va abstenir.
Alcaldes de Sant Just. Ai, no, perdó. Alcaldes de la comarca. Molta sort. La rúbrica era com un final de tema. Gràcies. Canviem de situació i parlem ara de l'agenda de Sant Just per avui, dijous, 6 del 6 del 2013.
I és que avui, Sant Just, hi ha dues activitats. La primera, política, una taula rodona organitzada pel PSC per parlar de l'economia del futur. Serà aquest vespre a les escoles. I, per l'altra banda, també una xerrada sobre animals de companyia a l'espai més lluny. No us confongueu. Carme, explica de què anirà aquesta xerrada que organitza la secció local del PSC. Doncs és una taula rodona, per l'altra, sobre economia social...
És una xerrada que forma part d'unes convencions obertes que el PSC català faran els propers anys a nivell local començant, doncs, aquestes jornades. És una taula rodona per tractar economia social, com dèiem, cooperativa i del bé comú, i diferents persones amb sensibilitats diverses explicaran les alternatives ètiques al sistema actual de capitalisme. Això serà a les 7, a l'edifici de les escoles, i d'altra banda, com deies, doncs, a la mateixa hora, però al... Mas Lluí. Al local de Mas Lluí, exacte, i ara aquesta xerrada...
que es tractarà de com conviure amb els animals d'acompanyia en la societat i la impartirà la veterinària i etòloga Helena Garcia, que parlarà, entre altres qüestions, de l'atinença responsable.
I dels principals problemes de comportament amb les mascotes. Si no tenim mascotes, però tenim companys de pis, per exemple, també val això? És a dir, anar a escoltar consells... Potser sí. Depèn del tipus de company, clar. Per això t'ho dic. Tens problemes? Què? Tens problemes. No, jo no tinc problemes. No ho dic per mi, per informació general. O puc generar-los. Jo els puc generar sempre, puc generar problemes jo. Però ho dic perquè, clar, per la gent que ho tingui en compte, hi ha companys... En principi és més animals, eh? És més animals, eh? Val, val.
Sí senyor, un aplaudiment per Carme Verda i el públic. Aplaudir sense agudemaris, de forma espontània. Carme... Per als animals que sempre agraden. Enhorabona, enhorabona. Vols dir que tu ets com un animal, no? No. És que havia entès això. Aplodeixen el que he explicat. Ah, no t'aplodeixen. Sóc un missatger. No em mateu a la Carme. Carme, gràcies, que vagi bé. A la seta del vespre, més informació i ara mateix a ràdio d'esbert.com de tot el que passa a Sant Jus. Som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Júlia Etmella parlem de la selectivitat. Ai, mira, rima i tot. Fins ara.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
5 i 22, continuem en directe i tenim ja amb nosaltres la Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, sí, sí. Aquí està, una setmana més, i atenció, perquè aquesta setmana ja és la definitiva, ja sabeu, estimats oients, que durant els últims dijous la Júlia ens ha anat lliçonant sobre les diferents matèries que entren a l'examen de selectivitat, que serà dimarts que ve, el primer...
Dimecres que ve, la segona jornada, i dijous acaba tot ja. Primer, un aplaudiment per Júlia Amella, perquè ha vingut avui al programa i podria haver dit que tinc la selectivitat. O sigui, amb pròpia pell, tu ens expliques com estàs vivint això. Júlia, estàs molt nerviosa, jo ho noto. Moltíssim, moltíssim. Però pot dormir a les nits d'aquests dies o no?
No gaire, eh, la veritat és que no puc dormir a les nits i llavors al matí m'adormo i a vegades des de rebutar a la classe i... bueno, un sou. Clar, això és un drama, no pot ser. Potser hauries d'anar a dormir abans, no? O què? Però estàs tu donant voltes a l'estona. Sí, no, no, no, sí, anar-me a dormir potser a les deu i mitja, però potser fins a l'una que no m'adormo. I trens teles o alguna cosa per intentar dormir abans? No.
No, però a partir d'ara hauré de prendre cafè. I vols passar les pastilles, Cristina? Veig que aquí tothom vol fer negoci. No s'ha de dir tant, clar. No, no, veig que aquí tothom vol fer negoci de la pobra Julià. La realitat és aquesta, que dimarts comença la CLN. Oh, quina por. Sí, i per... Tu ets una bona nana, bona persona. Vols donar diferents consells a la gent que vagi a la selectivitat, no? Exacte. Per on comencem?
Doncs comencem pel dia d'abans de la selectivitat. I dilluns, eh? No? Sí. Ai, pobres, Jordi, però és que està aquí al costat i està dient això i s'està posant més... No, perdona, a veure, jo no estic dient res, només estic dient que el dilluns és el dia abans de la selectivitat, que estem a dijous, divendres... Gràcies, Jordi. Gràcies per l'informe.
Home, jo t'ho dic... Gràcies, gràcies. Per mentalitzar-te. Estava una mica perduda, no sabia el dia que era. Això ja és per dilluns, per dilluns. Què recomanes a la gent? Recomano que estiguin a casa seva i que no surti ningú. Molt bé, molt bé. Un aplaudiment. Això és una covard, també t'ho dic. No, no. Recomano que s'ha de deixar preparat tot el que es necessita per anar a ser l'activitat, s'ha de preparar els bolígres, la calculadora...
I sobretot, no s'ha de descuidar ni el DNI ni el resguard de pagament de la matrícula. Això és molt important, perquè quant val fer la selectivitat? A part de no dormir algun mes mig? A mi m'ha costat 93. 93 o dos? Sí, però depèn de les...
assignatures que agafis potser et costa un cent, cent i pico. Hi ha assignatures més cares que altres, com per exemple la filosofia? No, depèn del nombre d'assignatures que agafis. Si n'agafes tres, doncs igual. Si n'agafes... O sigui, mínim n'has d'agafar cinc. Ah, val. I si n'agafes cap, potser et surts gratis. No, evidentment. Si tens una beca, també et surts gratis. Però com és això que pots escollir?
Perquè tens la fase general i la fase específica. I llavors... Que la fase específica va segons l'especialització, no? Sí, l'específica són les... O sigui, tu pots triar de fer-ne... Pots fer-ne fins a 4. Bé, amb raïta 3. I pots triar les que tu vulguis. I després, a la fase general...
et fiques una que seria la fase específica i aquestes són obligatòries i has de fer-ne 5 obligatoriament tu fas 5 com tothom obligatoriament
Cinc i una altra. I una altra. Quina és l'altra? Ho podem saber-ho? Geografia. No, és que et penses... Es veig nerviosa? O sigui, Júlia... És que no sé, tinc... Estàs... Bloquejada. No, no, no, no, sisplau, no bloquegis. Bé, dona els consells, que jo després et donaré uns consells. Sí, els consells de Jordi Domènech per Júlia Omella. Vale, va, després me'ls dones. Claro, venga. Després, el següent consell és que és... Encara que sembla impossible... Sí...
S'ha de dormir les hores que siguin necessàries. Això ja passem-ho perquè la gent no ho farà, això no ho fa ningú. I menja el dia abans amb cafès allà, no? A la vena. Allargar-ho, sí. Se suposa que és molt important dormir 8 hores les nits abans del examen. Se suposa, eh? Se suposa. No hi ha... Els estudis del doctor Estivill no serveixen... No serveixen per res, no? No, no, no. D'aquesta manera, se suposa que és també la forma mental i física per l'examen...
i diuen que passar-se la nit en blanc estudiant no és recomanable perquè pots tenir problemes de memòria i de concentració. Correcte, després això et provoca un efecte contrari, no? Allò que et quedes en blanc, no? Clar, si estàs fent les 5 de la matinada sense dormir, o les 6, dors només dues hores, o una hora... No t'acabes adormint en examen. No, no, no, clar, és que primer que et morts de sol i després no estàs totalment concentrat i amb l'energia necessària. Sí, sí, no estàs pensant en el llit d'aquí, estàs esperant a casa, no? Clar, clar, clar.
El tercer consell ja pel dia de la selectivitat és arribar puntualíssim. Ah, molt bé. Aquesta és important. Principal. Perquè si arribes tard no fas l'examen, no, bàsicament? O et deixen entrar? Penso que et deixen entrar... Ho vaig llegir, però... Ai, és que m'està matant l'arracada. Ho vaig llegir, però penso que era que et deixen entrar mitja hora després o alguna cosa... No. A quina universitat fas la selectivitat, tu?
Els de Sant Feliu a la Politécnica. Qui és aquell que està al costat del Castell del Bruc? Heu quedat tots junts per anar? No, encara no hem parlat, però suposo que sí, que alguna cosa farem. Home, quedeu tots junts, no? Com, aneu amb el tram baix, per exemple? Segurament. Amb el metro? Amb el metro, amb el tren, amb bicicleta o...
Júlia, com serà aquests minuts previs? No ho sé, Jordi, ja t'ho diré, ja t'ho diré. Bé, no, no, jo no et poso nerviós, eh? Només faig preguntes normals. Gràcies, gràcies. Bé, va, consells per superar amb èxit la selectivitat. Anem pel primer. Això que dèiem d'arribar puntual perquè probablement no es coneix l'edifici, ja has de buscar l'aula, no es fa l'examen, i amb la qual cosa, si fas tària a diverses empreses, doncs,
augmenta el teu estat de nerviosisme i acabaràs histèric perdut. Sí, però és veritat que des del Departament de la Conselleria d'Educació us envien una sèrie de consells per superar amb ells la selectivitat o no?
No és aquest full que m'has portat tu aquí? Sí, són de... Estàs fatal, eh, Júlia? Jo ja ho veig, però no passa res. Escolta, Júlia, que veig aquí? Veig que no estem concentrats, eh, Júlia?
Estem dispersos, estem amb la menja... Perdona, avui m'ho he de perdonar perquè... No passa res. Mira, jo te'ls deixo jo els consells, si vols, Júlia. El primer consell diu que... Això ho dona la Irene Rigau en persona, eh? Consellera d'Educació. Va casa per casa i ho dona... I ho llegeix ella. Podem llegir-ho amb tot Rigau, que són uns exàmens molt semblants als que ja heu fet i superat en el transcurs del batxillerat.
Bé, la pitjor invitació de Irene Rigau de la història de l'Humanitat. Toni Soler de Polònia, si vols un invitador, aquí em tens. Atenció perquè ells diuen que el primer consell és que aquest examen que fareu, la selectivitat, és molt semblant als que ja heu fet i que, per tant, l'heu de fer sense nervis, cosa que això ja m'hi hagi quants dies abans de llegir. Sí, clar.
I diu que no són res de l'altre món. Tu què diries? Evidentment és un paper amb tinta, però... No, no, però el contingut ja... Són exàmens que ja heu fet, heu fet moltes proves. Home, no sé, jo n'he vist uns quants. Sí, no. No sé, jo penso que és més... O sigui, que sí, que en realitat no són res de l'altre món, però és la pressió que et posen que acabes de fer. Mira, jo me'n recordo, quan vaig arribar davant de l'examen de selectivitat, vaig pensar... Tanta història per això, i em va semblar més fàcil del que jo m'havia pensat.
Sí, perquè t'ho fas molt gran i penses que serà molt d'investir i després veus que no és per tant. Hi ha molta gent que ho diu que no és per tant, però és que... Veus el tamari i dius... Avui ja veieu, estimats oients, que la Júlia Dmella està molt nerviosa.
Per això fem una crida. Si hi ha alguna persona que ens estigui escoltant i vulgui donar ànims a la Júlia, obrim les línies de telèfon al 93-372-3661. 93-372-3661. Per animar la Júlia a que vagi millor aquests exàmens.
Julià, tu esperes que la gent truqui i doni suport o no? No ho sé, espero que sí. Bueno, si... Necessito ara mateix... Perdona, si truca algú, agafes el telèfon i t'hi poses o no? Mira, em sembla que tenim una trucada ja. Va. T'hi poses tu, Julià, t'hi poses tu, eh? Sí, sí, no, no, contesta.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Jo trucava per donar ànims a la Júlia Comella, que és present de la selectivitat. Què és la Núria Oriol? No! S'assembla una mica, eh? Sí, ric amb la Núria Oriol. Visca la positivitat. No, no, no, no sóc la Núria Oriol, sóc una veïna d'aquí, de Sant Jús.
si em permeteu, no dir el meu nom, perquè vull mantenir-me l'anonimat i només hi trucar per dir-vos que us escolto cada tarda el programa i que m'agradeu molt a la penya del morro, eh? Moltes gràcies. I molta sort, Júlia, per l'examen del tema. Gràcies, sí. Jo trucamentaria mel i limones al micro i t'ho prens una mica abans i ja vas fent, eh? Això, llep el micro. Sí, pot llep... No, a veure...
El micro, el microones! Ai, nen, així ja es veu que estàs, ja ho diu el Jordi, que estàs malament, eh? Es nota, es nota. Bueno, us deixo que he de marxar, que tinc una cosa al foc. Cristina, també t'escolto cada tarda amb els tuits, eh? M'agrada molt el fet que faig. Vinga, adeu! Vinga, feia el morro!
Estava penjant la dona, eh? Bueno, gràcies per trucar. Al final no ha dit el seu nom, no? No. Que macota, no? Sí, molt maco. Bé, prou ja del telèfon. Seguim repassant consells de... Estàs millor, Júlia? Sí. Ha funcionat la crida, eh? No, no, moltes gràcies. Ha trucat. En fi, ja veig que t'ha servit. Ja està.
Bé, passem ara a més consells que donen des de la Conselleria d'Educació per la selectivitat, Julià. Mai millor dir, no? La Conselleria. Sí. El segon consell és el primer... Va! No és ric! El primer dia de les proves us donaran una sèrie d'instruccions que cal seguir en aquest tipus d'exàmens i hem d'estar, doncs, ben atents a aquestes instruccions
Perquè si no la cagarem. Molt bé, bé, una bona reflexió. Perfecte. Però de quin tipus? No copiar i coses bàsiques d'aquestes que ja se saben o... Ah, m'imagino, no? Suposo que et diran això, no? El que t'han ficat. Ah, o agafa el boli blau, no utilitzis bolígrafs de diferents colors... Suposo que sí, una cosa així. O tot en llapis, no? Coses d'aquestes que acostumaven a dir. Efectivament, no es pot tenir el mòbil encès, no? No, no, que els mòbils te'n fan deixar l'entrada, ara. Ah, te'n fan deixar l'entrada? Ara sí. Vale.
Bé, atenció, perquè quan us reparteixin l'examen, diu que no heu de començar a contestar de seguida. Aquest és un consell que també us donen, no? Que primer llegiu les preguntes... Sí, això ens ho diuen a classe, sobretot, que ens llegim les preguntes, escollim bé l'opció... Sí, home, jo començaria sempre per que tu sàpigues millor, perquè això t'anarà energia per tirar endavant i dir, mira, com a mínim aquesta, i et donarà coses positives.
Perquè, Júlia, si tu comences per una que no t'agrada o que no saps, això ja t'enfonsa l'examen. No, clar, evidentment. Això és com rebre un gol amb el propi porteria el minut 5 del partit. O sigui, has d'anar ja a matxacar. És una mort anunciada, això. Efectivament. Per tant, has de començar pel que saps, no? Tu també. Què més? El següent consell diu...
És possible que no entengueu... Ah, no. En els exacts. En els exacts. Aquesta noia ha estat molt malament, Júlia. És que a la secció d'avui no has pogut fer... No, en dono una, eh? No has pogut fer dues vegades seguides, eh? Va, va. Intento... Mira, intento fer-te cinc consells seguits. A veure. A veure si soc capaç. A veure si soc capaç. Vinga, va. Vinga, va.
Ja m'he perdut! Home, poso música de 5 consells seguits! És de circ! No, no, és que m'havia perdut, ja està, ja torno a estar aquí. No, escolta un moment, és que, Julià, jo... Para un moment, para tot, para la secció, para la secció, Julià. Jo no et veig bé. No, no, m'estic marejant i tot, eh, Jordi? Què dius? Que home no, Julià, què estàs dient? Sí? A veure, vols un got d'aigua? No, no, ja està. Dani! Pots portar un got d'aigua a la Julià, sisplau, és que s'està marejant. Que no troba bé, sí, gràcies.
Ara porta el Dani, que està preparant la secció de segona hora. Júlia, el que et deia, que jo no et veig fina. Deixa-te el full. Mira, ara el Dani t'entra l'aigua. També l'aire acondicionat. Això està passant ara mateix? Estàs condicionant com està guament aigua?
Està bona l'aigua? Sí, sí. El Dani també està marejant. Júlia, tens la ràdio parada ara mateix? Tothom al teu cervell? Moltes gràcies. Doneu-li l'aire acondicionat, ja l'he donat, perquè es refresqui una mica l'ambient. Ja està, ja està. Això és una mica els nervis a quatre dies o cinc de la celebritat. Júlia, quan tu estiguis ja davant de... Jo crec que em desmaiaré, Jordi. No, no, no. Anem a fer unes relaxacions?
Júlia? Ara me n'aniré al físic quan surti d'aquí. No, no, no. Posa'm música de relaxacions. No. Tanca els ulls, Júlia. Respira a fons, però és que et sentim respirar.
Una altra respiració fonda. No, no, no, Júlia, per favor, home, que t'estic ajudant. Una altra respiració fonda. Tanca els ulls, tanca els ulls. I visualitza que estàs davant de l'examen, a la politècnica, amb els teus companys i tothom al costat.
I que reps l'examen i dius, hòstia, aquestes preguntes me les sé totes. Això m'anirà molt bé. I comences a fer l'examen i et surt tot, no tens cap mena de problema i acabes amb una sensació de felicitat i de benestar perquè has tret i has fet una molt bona selectivitat i ho saps.
Júlia, ho has interioritzat tot això, no? No, no, sí, la veritat és que... Doncs ja està. Descarrega't el podcast que et posa pensant a dormir. En la paella del morro i ja està. Ho farem. En fi, algun altre consell més que donin des de la conselleria? Molts, massa. Júlia, va, dona. Diuen que...
en els exàmens de les diferents matèries hi ha dues opcions i que hem de comparar-les i triar aquella amb la que puguem obtenir doncs més punts després que és possible que no entenguem alguns dels aspectes de l'anunciat i que tenim el dret de preguntar dubtes o sigui allò que ens diuen que no ens deixaran parlar ni preguntar res tenim el dret amb l'opal ho podem dir després quan hi haguem escollida l'opció el més convenient és començar a contestar les preguntes doncs les més fàcils deixant-les difícils pel final molt bé
Després ara acaba de contestar les qüestions. Fem un primer repàs llegint-vos les respostes per sobre. I després se suposa que hem de relaxar-nos un parell de minuts. Mira, que està. Penses això, tu? Penses això? Penses en algunes altres coses i fer un segon repàs més complet. Però clar, és que relaxar-se haurà de ser... Bé, ja us ho explicaré ja.
I després, aquesta m'agrada molt, eh? Diu que quan sortiu de l'examen no comenteu res amb els vostres companys o professors, ja que pot ser que us doneu compte que heu fet alguna errada i això us posaria nerviosos per l'examen següent. O sigui que, diu, examen fet, examen oblidat. Això està molt bé. És el millor consell, no? Sí, senyora. Jo normalment ho faig, això. O sigui, allò que la gent comença a parlar, jo dic, és que no vull sentir res.
Perquè em ficaré els nervis i sabré que hauré començat a suspendre coses. De fet, aquest és un examen... Són consells per a l'examen de la selectivitat que donen des d'educació, però també serveixen per a tot tipus d'examens, no només de seguit teat, sinó també a la vida, perquè les coses que han passat ja han passat. Una mica psicologia, filosofia barata, però...
També et serveix, no? Tens una entrevista de feina, escolta, un cop ja has fet l'entrevista, ja està, ja ha passat, no cal anar-ho comentant. És que jo penso que és allò, no?, que passa una cosa i no li has de donar més voltes perquè, si no, t'acabes ficant histèric. Clar, clar, ja està. El que ha passat, ja ha passat. Si ens hem equivocat, servirà per aprendre pel futur. Júlia, hi ha algun altre consell?
No, el tercer consell és allò que li estava intentant abans d'explicar a la Cristina, que no em sortia, que diu que per la fase obligatòria s'han de fer les 5 proves en 3 dies i diu que és possible que alguna d'elles ens vagi malament, però tot i així es pot compensar amb les altres matèries. És doncs imprescindible presentar-se les 5 proves i llibrar el full d'exàmen, és a dir, que ni se us ho correspi deixar un blanc...
Ni no anar-hi. Clar, clar, no, no. O envoltar-te a la casa. No, no, no. Deixa't que més d'un guardant els bolis segur que es guarda l'examen. En fi, Júlia, et desitgem moltíssima sort, que vagi molt bé. Gràcies, moltes gràcies. Em porta tota l'energia positiva que t'enviem, de la penya del morro, de tots els oients, d'aquesta dona gran que ha trucat fa una estona, de tothom. Sí, Júlia, que vagi molt bé i recorda que si suspens no passa res perquè a setembre pots tornar-te.
Júlia, que vagi bé. Adéu. Fem una pausa per la publicitat. Aquí uns moments parlem de la por en el món dels gossos amb la Roser Arcs a l'Espai d'Educació Canina. Fins ara mateix a la Penya del Morro. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja, avui. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdios Externs Fa un mes tenia dos fills, ara també Fa un mes m'encantava passejar, ara també Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top Bebé amb Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverb. Who let the dogs out? Who let the dogs out?
Tres quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la penya del morro i com cada dijous acabem aquesta primera hora parlant de gossos a l'espai d'educació canina. A veure qui tindrem avui, Cristina. Tu qui dius, l'Albert o la Roser? L'Albert, no? L'Albert, anem a veure... Hola, bona tarda. Hola, bona tarda.
Hola! Oh, és la Roser! És la Roser! Que sí, però escolta... Home, no encerto mai, eh, Jordi? No, no, no. No era encertat, però no l'he de tenir la Roser. Oh, i tant. Home, perdona, faltaria més, faltaria més. No, home, ja ho sabeu, una setmana, una setmana a l'altra, avui amb la Roser Ars, que parlarem, de fet, d'un dels conflictes o de les causes de conflictes més importants
i més laborioses de poder resoldre. Ja sabeu que la Roser Arcs és educadora canina i, per tant, intenta i soluciona també problemes que hi pugui haver-hi amb els gossos. I un dels que els ha tingut més dificultat, o teniu els educadors canins, sempre és amb el tema de la por. La por, sí. De fet, qualsevol cosa que va molt lligada a temes emocionals, a l'estrès també...
temes d'agressió, però bàsicament normalment té bastant a veure tot amb la por. La por és potser... O sigui, com sabeu que un gos té por o no té por? Home, ho veus, ho veus. Cues entre cames... Bé, n'hi ha de menys, n'hi ha de menys. O sigui, els evidents són els que estan en el primer estadi de la por. Normalment, els individus, tant gossos com persones, com qualsevol animal, inclús... Bé, no sé si tenen por, però els mamífers segur. I la por té com tres...
Té un procés que té tres etapes. Té una primera part que és la fugida, el fugir. Sí. Et prepara per fugir. Té una segona part que seria, si no pots fugir, enfrontar-te allò que et fa por. Sí. I una tercera part que és el bloqueig. Ja, una mica com els éssers humans, no? Igual, igual, és el mateix. El procés de la por és el mateix. Llavors, clar, el tema és que tu a una persona li pots explicar bé què li passa o com... Sí. No sé, donar-li alternatives, no?, per treure aquesta por...
Amb un gos és més complicat. De fet, això va molt lligat a un estímul i per reconèixer exactament que és allò el que té por, també és bastant complicat. Llavors, coses que podem veure. Així de primera instància, el que us deia, cua entre cames, un cos molt tens, molta tensió al cos, en segons quina situació, cap cap avall, orelles baixes, els ulls se'ls nota molt també perquè dilaten molt la pupila.
I si fan així, fan... També pot ser que ho facin i normalment el que volen és marxar d'allò que els fa por. Llavors és fàcil d'identificar. El problema ve en el segon estadi, que és quan decideixen enfrentar-se, perquè o bé el que els fa por no poden marxar perquè hi ha una corretja, per exemple, o qualsevol altra història. Però llavors quan decideixen enfrentar-se, normalment l'etiqueta que se'ls posa directament és la degressió o la degressivitat.
O els que som una mica més, no sé com dir-ho, som més a la banda més positiva de tot això, els diríem reactius.
La majoria de vegades, en un 99%, els temes d'agressió, i això sí que ho hem parlat, crec, tenen bastant a veure amb la por. És la por, eh? Per tant, quan veiem que un gos està agressiu, tu dius que més, bueno, quasi segur que un 95%, 99% és per alguna cosa que li fa por. Sí, tu fixa't en quins moments el gos es tira endavant a abordar i inclús a deixar anar la boca en un moment donat, quan va lligat, quan no té opció de fugir.
Clar, per tant, quan veiem un gos amb aquest comportament i amb aquesta dictitat agressiva, ja sigui, doncs, bordant o ensenyant les dents o, doncs... El millor que podem fer és baixar una mica la mirada, inclús moure tot el cos perquè no estigui el cos enfocat cap a ell i passar de llarg. I també intentar descobrir què és el que li fa por, també, o no? Home, si... En el meu cas, sí, clar. En el meu cas, quan passa això, sí que he de veure que li fa por i a vegades no és tant el què...
sinó com es gestiona l'entorn des de fora quan té por d'allò, no? Posem un exemple, a veure. El típic cos que li fan por als nens. Aquí nosaltres tenim l'opció, una, de medir el temps, que ja ho vam parlar l'anterior que vaig parlar d'això, medir els temps que estan amb el nen,
I, sobretot, és important que el temps que passi amb el nen sigui molt tranquil, perquè ell vegi i pugui veure. I va molt bé en casos de por poder veure en distància, des d'un balcó, per exemple. Si tenim l'oportunitat que li fan por als nens i tenim el gos al balcó i el nen està jugant a baix, el fet de poder observar que no passa res, que és una personeta que es mou una mica diferent, però que tothom li dona normalitat, el gos és capaç de poc a poc anar sent aquesta por, val?
Un altre tipus de por, els petards, ara que ve Sant Joan. Sí, senyora. Un clàssic, que sempre per aquesta època ja vam parlar dels petards. L'any passat vam parlar-ne tot. Sí, i en tornarem a parlar quan arribi a ve Sant Joan. Hòstia, ve Sant Joan, que fort. El tema dels petards té una cosa afegida, que és que moltes vegades no és només la por de l'estruent, és també el dolor que tenen a l'orella, perquè la seva capacitat reuditiva és molt més forta que la nostra, no?
Llavors, moltes vegades, aquí encara és més complicat perquè aquesta por s'associa a un dolor. Llavors, bé, temes de por. Jo normalment dono pautes d'educació canina, que venen a ser màxima tranquil·litat a casa, canviar rutines tipus si sona el telèfon no es corre, la tele i la música a un nivell baixet, no és que no es pugui posar, però baixet, corredisses a casa no...
espais oberts, que no quedin llocs tancats, tot i que els gossos que tenen por sí que els agrada tenir sota el llit o alguna espècie que...
on se sentin més protegits, però el que és l'espai de la casa, que puguin moure's bé, amb facilitats, que tot se'ls hi posi fàcil, val? Una pregunta, sí. Ah, no, no, no, et volia preguntar que si algú sospita que el seu gos té por d'alguna cosa, però no sap ben bé què és, ell pot descobrir-ho o sempre es caldrà la presència? Mira, hi ha una recepta, hi ha una recepta màgica que jo faig servir molt amb els gossos i que me la va traspassar un dels meus mentors, que és de la gent que més en miro,
que ve dir això i que realment els gossos funcionen així i nosaltres, conforme ho sentem, ve de tot molt millor. La primera, davant d'un conflicte o de qualsevol cosa, la primera és observar, però observar, no jutjar, no dir, ah, està fent o està, jo penso que creu que... No, observar què està passant, els fets en si, val?
Un cop hem observat, i hem tret certes conclusions, la segona és valorar la possibilitat de no fer res, que realment aquella situació se solucioni sola. Perquè moltes vegades nosaltres afegim amb l'ai, pobreta, no sé què, no sé quantos, que arriba un moment que li estem donant una importància en aquella situació, que si el gos ja li dona, com que li reactivament, no?
li reafirmes d'alguna manera i el gos diu, veus? Ella també està preocupada. Però no pot tenir reacció dolenta cap al gos? És a dir, si nosaltres patim també per ell, el gos no pot incrementar aquesta por davant d'aquella situació? Sí, també i tant. Sí, sí, les dues coses. Jo crec que són les dues, en veritat. Per tant, primer observar, després valorar la possibilitat de no fer res perquè es pugui solucionar. Exacte. I si decidim fer alguna cosa que realment fer el mínim possible per aconseguir l'èxit en allò que busquem i dins, ja que parlem de la por...
És algo molt emocional, no? I les coses emocionals poca cosa pots fer perquè estan passant per dins. Llavors és el que deia, manipular l'entorn. Manipular l'entorn, donar-li tranquil·litat a aquell gos i potser un cop hem descobert què és el que fa por...
Sí que enfrontar-lo en moments, però enfrontar-lo en moments que tu sàpigues que l'entorn està molt controlat i que el gos podrà sortir d'allà. Perquè quantes més vegades li surti bé aquella situació que li dóna por, més autoestima anirà guanyant, més autocontrol i menys sensació de por. És laboriós de treballar, perquè realment com a educadora jo necessito molt, sí o sí, la implicació de... sempre, però en casos de por...
Molt, la implicació del propietari. I un cop ja, això t'anava a preguntar, s'ha determinat ja el focus, que és la cosa que li fa por a aquell gos, per exemple, que m'imagino que a vegades descobrir-ho no deu ser fàcil, no, tampoc? O sí? No, no, perquè ja hem dit com apren un gos, com grava, com registra el que li passa a un gos per associacions. I el tema de la por, pot ser, mira, pot ser que hi hagi...
Quan hi ha estrès, per el que sigui, perquè la casa és més neguitosa, no cal que sigui un estrès en plan malaltís, eh? O sigui, hi ha una mica d'estrès i el gos està més sobre excitat normalment. El fet que hi hagi estrès a l'organisme, com que és un mecanisme natural, el que fa... Bueno, hi ha una sèrie de canvis que n'hem parlat algun dia ja i que ara no venen al cas, però un d'ells que sí que és important en aquest cas és que l'entorn es torna hostil a ulls del gos, eh?
Quan hi ha l'estrès, bueno, a nosaltres ens passa. Si tu tens una situació complicada i passes molt d'estrès, potser al cap de dos dies arribes a casa i no t'han fet el sopar i et fots negre. I potser un altre dia passa el mateix i no passa res, no? Doncs en el gos és una mica així, no? És un cicle, és un peix que es mossega la cua. Llavors, si no ho detectem i pensem que el nostre gos simplement és així borda o és més poruc, i potser sí que hi ha alguna cosa a treballar,
doncs es va incrementant es va incrementant perquè tens por això et dóna express fa que tinguis por a altres coses que no tenies por i a poc a poc per això deia que és laboriós el tema de la por perquè primer has de parar aquest cicle viciós i un cop l'has parat analitzar on te pots tocar coses llavors normalment té bastant a veure amb el que us deia al principi amb l'entorn mediar una miqueta o negociar una miqueta amb el propietari què es pot canviar en la casa que li benefici el gos en aquest sentit
Un cop detectada aquesta por, en principi, a l'hora de treballar-ho, què és millor? Que ho treballi el propietari pel seu compte o potser que estigui ajudat per algun professional o, en aquest cas, algun educador? Quan és temes de por, el que faig és fer una primera visita, com amb la resta de casos, i llavors...
El que fem és marcar una segona però sense posar una data fixa, llavors faig bastant de seguiment telefònic quan estem a la post. M'apollo molt amb les flors de vacs també, perquè temes emocionals em van molt bé, molt bé, molt bé, i a més ajuda molt. Els animals també?
Sí, sí, sí, pels animals millor, et diria. Perquè nosaltres tenim la raó que ens interfereix en tot això. Però ells no, ells són com són, no? Ens senten i ja estan i són i ja està. Per cert, Roser, si no, que quan un ja has trobat ja el problema, per tant, has trobat ja que és el que li fa por al gos, quin és el primer pas per solucionar-ho?
El primer pas, encara que fem mentida, és allunyar-lo d'allò que li fa por i el que dèiem. Llavors, a poc a poc, i aquí sí que segurament faria falta, depèn del nivell de por i amb què sigui el conflicte, o sigui, què creï la por del gos, si són persones, per exemple, aquell gos haurà de treballar, si jo sí, amb persones per treure's la por, o si són gossos, també. Si és un moble, saps què et vull dir? Traiem el moble i quan passen els mesos, en un moment donat, li pots tornar a posar i tornar-ho a agafar de nou i fer-ho d'una altra manera.
Però sí que és veritat que en el procés més immediat de començar a fer la teràpia per rebaixar la por, sí que fa falta que hi hagi l'educador segons quines sessions o per provar segons què. Un moble pot fer por, un gos? Bé, un moble. Qui un moble diu un container, sobretot els jovenets. Mira, és molt fàcil que un gos associi això a la por, val? Nosaltres agafem un gos i en 4 o 5 mesos, vinga, val, portem a fer una bona volta i de cop i volta anem a un container.
i s'espanta, perquè no sap què és, simplement. Depèn de com actuem nosaltres, allò, si hi ha alguna cosa puntual, anecdòtic, i el dia següent ja sabrà que allò és un container i no passa res, i segons com actuem, allò serà un problema. I com hem d'actuar perquè no sigui un problema? Normalitzant-ho. Si en un moment donat un gos arriba a un lloc i no vol passar per allà perquè hi ha el que sigui, el millor que podem fer és parar. Parar on s'ha decidit parar, mirar-se'l,
d'alguna manera, amb la mirada, dir-li, escolta, m'estic aquí, tranquil, què vols fer? I esperar uns segons i intentar tornar a passar, decidir, vinga, passem. Que el gos no vol, doncs igual avui n'ha de passar, igual passem demà i avui fem la volta pel carrer. El tema és permetre també una miqueta que es pugui equivocar i permetre-li també, si necessita aquest espai o aquest temps,
perquè això farà també que el vincle amb nosaltres sigui molt més fort. I un altre dia, que hi hagi una altra cosa similar, que potser li faci una mica de por, el fet d'anar amb nosaltres i a nosaltres haver permès abans, doncs això, si un dia li demanem, ho fa, també. Saps què et vull dir? Sí, per cert, Roser, tu recordes algun cas que t'hagi passat on la por sigui el problema principal i finalment s'hagi solucionat? A veure, explica'ns. L'últim, l'últim, una galgueta, una galga, que ja són gossos que tendeixen bastant a la por...
Som bastant insegurs i a sobre venia de protectora i tenia tota una història darrere. És una gossa que li té por al món. Com al món? A la vida. Ella només està bé a dins de casa seva, està tranquil·la, està bé... Té agorafòbia, potser.
No, perquè li agrada molt sortir fora i és una gossa molt curiosa. Però suposo que ha passat bastantes males experiències i se'n fia molt poc de l'home, dels espais oberts, els gossos, segons com li venen, també li fan por. Llavors, amb aquesta gossa, jo el que li he recomanat a la dona és això. Una, que faci passeges més curts i més passejos al dia, o sigui, més quantitat i menys temps, perquè feia dos passejos al dia d'una hora i què passa? Home, clar, és molt això, no?
Depèn de quin gos, perquè és fantàstic. Jo l'hi vaig dir, perfecte. Però aquesta gossa necessita el món en petites dosis, ara. I anirem ampliant. Necessita que, si té un passeig de 10 minuts i en aquell passeig passar alguna cosa, poder pujar a dalt, descansar en el lloc segur i registrar allò i assimilar-ho i veure que no ha passat res. Clar, vols dir que a la mitja hora de passeig passa alguna cosa que a la gossa li té por? Encara li falta mitja hora per tornar a casa i perquè es calmi, no?
Clar, hi poden passar moltes més coses i quan arriba a casa realment el que processa és l'últim que li ha passat. L'anterior és com que ha quedat dins d'una pilota que ha sumat a la por que ella ja té.
És poquet a poquet. Sí, Roser, crec que ens ha quedat una mica més clar. Moltíssimes gràcies. Ens agrada molt que ens donis exemples, eh, Roser? Sí, ja hi pensaré cada vegada. Clar, clar, de casos que t'hagin passat, perquè com cada setmana també recordem, si algú vol estar interessat en els serveis de la Roser o l'Albert, els nostres educadors canins, que es posin en contacte amb la penya del morro a través del nostre mail lapenyadelmorro.gmail.com i nosaltres farem d'enllaç.
Si em deixes, diré també que si volen fer alguna consulta, que és una cosa que és fàcil de respondre, que et faig una consulta que la responem sense problema. Qualsevol mena de pregunta, també, l'apanyalmoro arroba gmail.com. Roser, fins la setmana que ve. Moltes gràcies. Adéu. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. L'Ajuntament de Barcelona ha creat la targeta solidària d'aliments que a partir del juliol substituirà el xec o la transferència, amb la qual es fan efectives les ajudes en metàl·lic per cobrir necessitats d'alimentació de les persones sense recursos. Es calcula que a la ciutat hi ha unes 46.000 persones que necessiten les ajudes de les 234 entitats solidàries per poder menjar. Jordi Ruglar és el director de Càritas a Barcelona.
Això al final és una targeta, com si vas a recarregar el mòbil, però es recarga a través del treballador social. Doncs en funció del que es decideixi amb aquest usuari, estarà bonificat al 100% o al 0%. D'altra banda, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Monter, ha anunciat a la xarxa que el govern està estudiant la possibilitat de garantir els àpats als nens de les famílies més necessitades.
Es tractaria d'elaborar un pla d'actuació de manera coordinada entre les escoles, el govern i els serveis socials. La central nuclear SCOT2 ha fet aquest matí, poc després de les 11, una parada automàtica com a conseqüència de l'actuació d'unes proteccions elèctriques durant uns treballs de manteniment. La central ha comunicat aquesta incidència al Consell de Seguretat Nuclear. Tots els sistemes de seguretat de la instal·lació han funcionat segons estava previst. Ara la planta es troba en condicions de parada segura
a l'espera de completar la investigació que determini les causes de l'actuació de les proteccions elèctriques. Un cop completades aquestes activitats i comprovat el funcionament del sistema, la central tornarà a connectar-se a la xarxa.
Una proposta de llei en què es demana que es derogui la llei de llengües aprovada pel govern d'Aragó, segons la qual a la franja de Ponent no es parla català sinó la pau. Miquel Gràcia és l'alcalde d'Areny de Noguera i vicepresident de la Diputació. Són això que jo crec que han volgut legislar per confrontar i el que han fet ha sigut un ridícul espantós. A un cap la pròpia Universitat de Saragossa...
no els ha recolzat en aquest tema, en la qual cosa han quedat en una evidència absoluta, intentant, crec jo, generar conflicte i generar un debat on no hi existia el debat. La moció aprovada aquest dijous s'assuma a altres mostres de rebuig a la llei de llengües, com ara la moció aprovada a mitjans de maig per l'Ajuntament del Campell.
en defensa del català La Faranja o la declaració institucional aprovada a final del mes passat per la Diputació de Lleida, en què també es reclamava al govern d'Aragó la retirada de la llei. L'escriptor britànic Tom Sharpe ha mort aquest matí als 85 anys i estava escrivint la seva autobiografia. Tenia ja 30.000 paraules. Així ho ha explicat la seva secretària, doctora Montserrat Verdaguer.
I la veritat era que era com una mica desordenat escrit, i llavors se l'havia d'ajudar una mica a posar ordre dintre el seu caos, i era una mica allò el que feia. I si escrivia a màquina, llavors jo li passava les coses a l'ordenador, i mantenia una mica l'ordre. I últimament el que estava escrit era la seva autobiografia, que ja tenia 30.000 paraules escrites, i cada moment aquí s'ha quedat. Ja veurem què passarà amb això.
Després de visitar l'any 89 l'hotel Llevant a Llafranc, al Baix Empordà, l'autor de Wilt va decidir instal·lar-se en una habitació que tenia vistes al mar i allà s'hi va passar llargues temporades abans de comprar-se la casa l'any 95, on ha viscut fins als seus últims dies. Al marge de la saga Wilt, també és autor de l'obra L'ovella negra, que va veure la llum en català i castellà abans que en anglès. El funeral serà diumenge a Palafrugell.
Bona tarda, us parla David Amador. En futbol, Piti Belmonte es convertirà demà en nou tècnic del Badalona per la pròxima temporada, després que l'acord és pràcticament definitiu. Belmonte, exentrenador del Sant Andreu, substituirà Albert Càmera i José Delgado a la banqueta badalonina. També en futbol, el Júpiter, que acaba de baixar la primera catalana, ha fitxat al mig a punta de la Gramanet
Remo Bruno Fornitzeti. L'Argentia ha passat també per clubs com el Guadalajara, l'Europa i el Manlleu. En bàsquet, el River Andorra juga avui l'últim i definitiu partit dels play-off descents a l'ACB. Els andorrans reben la visita de l'Ocentum de la Can a partir de les 9 de la nit. En béisbol, tercera jornada de la Copa d'Europa que es disputa fins diumenge a l'estadi Carlos Pérez de Rozas a Montjuïc. Aquest vespre, a dos quarts de vuit,
El Club Béisbol Barcelona s'enfronta al draig hivernor de la República Txeca i demà al Centre Internacional de Vela de Catalunya. El litoral barceloní comença la Copa d'Espanya de Catamarán amb 50 embarcacions inscrites. Les regates es faran des de demà divendres fins diumenge en una prova puntuable per als campionats d'Europa i del món de la categoria. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Proveig, s'ha renovat tot l'enllumenat de Sant Just en els propers 4 o 5 anys. Ahir es va aprovar l'encàrrec a l'empresa municipal de promoció econòmica
de canviar tots els llums dels carrers a municipi amb l'objectiu de reduir el consum d'energia en un 40%. El projecte es va encarregar ahir coincidint amb el Dia Mundial de Medi Ambient. Proexa invertirà un milió d'euros per renovar l'enllumenat de Sant Just perquè la reducció del consum energètic és una de les prioritats de l'equip de govern municipal d'aquest any. De fet, a principis d'any es va aprovar un decret a través del qual s'establirà un objectiu de reducció del consum d'un 10% en les instal·lacions municipals i, des d'aleshores,
S'han notat alguns canvis en equipaments, però els resultats encara són desiguals. Pel que fa a la sensibilització de la gent de Sant Just, segons el regidor de Medi Ambient, és alta. I un dels exemples és el Walden, on els seus veïns i veïnes han implantat un canvi de gestió en la recollida de residus.
L'associació Animal Latitude prepara per aquest vespre una xerrada que tractarà com conviure amb els animals de companyia en la societat. La impartirà la veterinària i etòloga Elena García, que parlarà, entre altres coses, de la tenència responsable i dels principals problemes de comportament de la mascota. Serà a l'espai Maslluí. La veterinària també parlarà de quins són els principals animals de companyia en la societat. I tot plegat començarà a les 7, al local de l'associació veïnal de Maslluí, que se situa al carrer Rosa de Luxemburg, número 14. Música
I acabem aquest bollet explicant-vos que el PSC de Sant Just organitza també per aquesta tarda una taula rodona per debatre sobre economia social. És un debat que engega la secció local dels socialistes per discutir qüestions relacionades amb l'economia del futur. S'emmarquen unes convencions obertes que el PSC català farà els propers anys i a nivell local comencen aquests tallers. El debat d'avui és una taula rodona sobre economia social cooperativa.
i del bé comú, on diferents persones amb sensibilitats diverses explicaran les alternatives ètiques al capitalisme vigent. El debat també tractarà la responsabilitat social i corporativa de les empreses i els diferents poders que tenim ciutadans i ciutadanes, no només a l'hora de decidir en unes eleccions. I de moment això és tot. Més informació a les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè.
restaurant El Milenari. El condensador de flujo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
El centre de generia verds. Saludem a la penya del morro. Bon Nadal!
Bona tarda, 6 i 11. Continuem en directe a la penya del morro de ràdio d'Esvern. Benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona tindrem l'Arnau Consul, ja sabeu que és el col·laborador habitual per parlar de llibres al programa de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. D'Esvern, això serà el final d'aquesta segona hora. A més a més, també entrevistarem el Pep Palacios, que és el president de l'Atlètic Sant Just, que ens parlarà de la festa de Cluenda, que realitzarà el camp d'esports.
aquest dissabte al matí i també tindrem els gunis de Sant Just avui amb la directora de la Biblioteca de Sant Just. Abans de tot això, però Cristina, repassem els trending topics que són els temes més comentats a Twitter durant aquestes últimes hores. Atenció perquè avui la plataforma d'afectats per la hipoteca amb l'Ada Colau al capdavant ha sigut el més comentat a Twitter. Per què? Perquè el Parlament Europeu ha atorgat el Premi Ciutadà 2013 a aquesta plataforma per la seva defensa
dels drets i dels valors. Què és el que ha comentat la gent a Twitter, Cristina? Comencem, si et sembla, Jordi, destacant un tuit de la mateixa portaveu de la plataforma d'afectats per la hipoteca, Ada Colau, que diu Premi Ciutadà Europeu 2013 a la plataforma d'afectats per la hipoteca per defensar els drets fonamentals i els valors de la ciutadania.
El Parlament Europeu també és eta? Pregunta. Fent referència al que alguns del PP van dir. I a la polèmica que va ser trending topic que acabem de comentar. Seguim amb el Joan Coscubiela, que fa una diferenciació que diu Mentre Catalunya i Espanya els poders públics criminalitzen i persegueixen moviments socials, la Unió Europea els premia. Felicitats a la plataforma d'afectats per la hipoteca.
I acabem amb el desit de l'Alberto Senante, que diu, imagino que la plataforma d'afectats per la hipoteca espera del Parlament Europeu més directrius que no pas premis.
Bé, doncs això ha sigut Training Topic i l'altre tema també comentat a Twitter ha sigut la mort de l'autor Tom Sherp i també Wilt, una de les seves obres més importants i que també avui s'han comentat a Twitter. Ja ho sabeu que ha mort l'escriptor britànic, autor d'algunes novel·les com aquesta i per cert que avui l'Arnau Consul al final del programa ens en parlarà de tot plegat. Què diu la gent a Twitter? Destacat Jordi un apunt abans que ha mort als 85 anys a casa seva a Llefranc, que és a la Costa Brava.
Acomençem amb l'opinió del Frank Parras, que diu... Seguim amb el comiat de l'Inés Gordo, que diu... I acabem amb el comentari del Milhaut, que diu... És sincer, com a Epidimega.
Gràcies, Cristina. De res. Demà tindrem més 30 tòpics. Han començat la primera i segona hora del programa i tot seguit passem als gunis de Sant Lússia.
O potser hem de dir algú ni de Sant Just, eh? Algú ni, algú ni. Algú ni solet, sí. Què tal? Bona tarda, com estàs? Ho he vingut al programa? Sí, molt bé, gràcies. Ja saben els oients que fa segon d'ESO, juntament també amb el Joan Chirivella, que no ha pogut venir avui. Està millor ja? S'ha recuperat? Sí, ja està millor. Ja parla, ja parla. Ah, ja parla, no? Estava fònic, eh? No ha pogut venir l'altre dia. Bé, avui què... Bueno, qui ens portes?
Avui porto la directora de la Biblioteca de Sant Just d'Esvern, la Rosa Maria Vallès. Bona tarda. Bona tarda, Rosa Maria. Benvinguda al programa. I com és que la portes justament avui? Algun motiu especial, Dani? Doncs perquè a veure si això ha de venir a la ràdio...
treu una mica les idees que se senten per Sant Just, que hi ha la maldició de la pluja, a veure si així, venint a Ràdio Desversa, li treu una mica i té una mica més de ganes, perquè si no... A veure, posem una mica els oients en situació, Dani, perquè si no, aquí potser més d'un s'ha perdut, i és que justament aquest dissabte la biblioteca celebra o fa la festa del seu desè aniversari
que ja ha hagut de suspendre un parell de vegades o emplaçar un parell de vegades perquè justament aquells dos dies va ploure. Aquesta serà la primera pregunta, Rosa Maria. La festa definitiva es podrà fer ja per fi o no? A veure, vull puntualitzar una cosa. La festa tenia dos parts, una que era a l'interior, que ja vam fer el dia 27 d'abril,
En l'acte amb el Joan Margarit, lectura de poemes, la seva banda... Aquesta faceta no va haver problema. I llavors hi havia una part, que era una festa infantil, familiar, que la previsió és fer-la al jardí. I, de fet, nosaltres tenim ganes de fer-la al jardí, perquè pensem que és un espai fantàstic, tota la zona del jardí de Can Ginestà...
i ens fa molta il·lusió fer-ho allà, no? De fet, aquella setmana em sembla que és la que va ploure més, no?, durant el mes de maig, perquè s'havia de fer dissabte, que era l'acta... S'havia de fer el 27 d'abril, va ploure molt, i llavors ens vam plaçar-ho el 15 de maig, que era un dimecres, i va ploure molt aquella tarda, molt. Home, el Dani té raó, eh? Ja comença a haver-hi aquí la maledició de la festa a l'exterior del desert aniversari. Bé, Dani, què li vols preguntar? Home,
Moltes coses vull preguntar, no?, però anem per ordre. Quines activitats teniu pensades per aquest dissabte, per la festa? Mira, la festa començarem allà a 3 quarts d'11 del matí amb una xocolatada, perquè així qui vingui esmorzi, agafi força. Llavors, a les 11, un quart de 12, hi haurà un espectacle d'animació infantil amb el grup 3 quarts de 15, que ja han vingut altres vegades a la biblioteca,
Quin tipus d'espectacle és? Ho saps? És animació. Són pallassos amb cançons. I llavors hi ha una intervenció, que això no estava en la difusió que hem fet, perquè ha sigut...
Una col·laboració que hem demanat d'última hora i ells han dit que sí, que són els que ballaran els gegants de Sant Just. Home, molt bé. A les 12. Serà un ball petit, bueno, curt, perquè ells surten que han d'anar... Sé que surten fora a fer una ballada. Si no paren, eh? Els gegants, a més, com que estan al costat, no? Com estan allà, tal com surtin, ens faran una ballada i mira, tota la gent que estigui allà podrà disfrutar també.
Llavors farem un sorteig de lots de llibres infantils que ja han estat participant els usuaris de la biblioteca i durant tot el matí fins a les dues hi haurà un inflable a la terrassa d'allà de Can Ginista i uns jocs infantils gegants.
Tot això serà aquest dissabte al matí, aquí a Can Gin està, evidentment, totes les activitats són gratuïtes. Sí, sí, totes són gratuïtes. I la biblioteca està oberta també dissabte al matí, oi? Sí, també, també, està oberta. No, ho dic per aprofitar, no?, ja que és la biblioteca, entre dins, perquè tu, Dani, vas sovint a la biblioteca, per exemple. Jo sí, jo al sortir de la ràdio sempre hi vaig.
Tu sempre hi vas, no? Perquè sempre dius, no, és que jo estic a... Jordi, hem de marxar, que ets a la biblioteca. En tant, sí. Quina és la teva secció preferida de la biblioteca de Sant Just? Gastronomia, gastronomia. Gastronomia? Gastronomia, sí. Sí, ja ho he comentat la Rosa Maria abans d'entrar, eh? Llibres de cuina? Gastronomia. Allà darrere estan els còmics, mira si m'ho sé bé. Ah. I allà darrere els ordinadors. Ah.
Home, de fet, tu dos són dels més joves, no, Rosa Maria, potser? O encara venen més? Els usuaris? Sí, més petits. Ah, sí? Des de mesos, sí. Ah, des de mesos ja venen a la voluntat? Sí. A mesos llegeixen i tot, ja? No, però... Dibuixos, no? Sí, els ensenyen els dibuixos, sí, les il·lustracions, i els pares els expliquen, els pares, les àvies, els cangurs, els cangurs... També venen a mesos perquè hi ha un apartat de com ser padre i no sé què, i esclar, també interessa als pares...
Tu t'has mirat aquest apartat ja, no, Dani? Sí, jo me l'he mirat per conversar, perdona la meva ignorància, però hi ha l'odoteca també? No, l'odoteca no, però dins la sala infantil sí que hi ha un racó que és pels més petitons amb unes taules petites, amb tamborets i també normalment els que tenen nens una mica més grans tenen el germanet i clar, no deixaran el bebè fora però també teniu joguinetes però de fet nosaltres fem alguns contes d'aquests que es manipulen sí, sí, sí
I nosaltres, de fet, fem regularment una activitat de comptes per nens d'un, dos anys, eh? Vull dir que són des de ben petitons. No, no, digues, digues, Jordi. No, anava a dir que estem parlant amb la Rosa Maria Vallès, que és la directora de la biblioteca Joan Margarit d'aquí de Canjín, està a Sant Just, una biblioteca, vaja, molt reconeguda per tothom que hi passa, perquè tothom queda encantat, no, Rosa Maria? Sents orgullosa, tu, de la biblioteca que tenim a Sant Just?
Penso que tots podem estar orgullosos de la biblioteca. A mi m'agrada molt, eh? Jo crec que en comparació amb altres és molt maca aquesta. El projecte de l'edifici és molt maco. Però tu us notes també, no? Que la gent quan ve diu, hòstia, quina biblioteca més xula que teniu, i se senten comentaris de la gent de fora. Sí, sí, sí, quan la gent ve, perquè és que l'entorn és molt privilegiat, eh? Estar aquí en una zona jardinada, no hi ha soroll, hi ha molta llum...
A més, és una biblioteca a dimensions petites, que és com molt acollidora. Sí, molt acollidora, molt mona, no?, està aquí. Ara, Jordi, si em permets, faré dues preguntes clau, ara, molt importants en aquest tema de la biblioteca. A veure, preguntes clau, les preguntes claus del Dani. A veure, estem tots ja expectats. A veure, Dani. Dues. La primera. Quants llibres teniu a la biblioteca?
Doncs al mes d'abril teníem 46.000 documents. 46.000 documents? Ara, eh, va, molts, eh? Perdona, molts. Això m'ho sembla a mi o és molt? No, és molt. És molt, no? Sí, sí, és molt perquè aquesta biblioteca té molts anys.
Aquesta biblioteca té 48 anys, llavors tenim el fons que va venir de l'antiga biblioteca, més tot el que s'ha anat fent des que es va inaugurar aquesta, i tot sumat és molt fons. I estan tots a l'abast i de cara al públic, o tenim un magatzem? Pràcticament tots, eh? Hi ha alguna part de col·lecció local que no es deixa, però pràcticament tot està a l'abast, sí. Segona de tres preguntes, la segona. Segona, molt dramàtica.
Quants contacontes heu fet durant aquests anys? Els contacontes, pels nostres oients, són una mica contes que expliquen la gent. Molt bé, Dani. Bona expressió, bona explicació. A mesura que t'anava veient i t'has explicat un jardí, els contacontes són els que expliquen contes, no? Sí. Si us plau. Doncs en aquests 10 anys, perquè la biblioteca antiga feia també de sessions de contes,
Hem organitzat 189. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, i, si vols, s'afegim, clubs de lectura, 174. Toma ja. Que també està bé. Sí, sí, sí, no, no, clar, per totes les edades, no? Sí, sí. Per cert, què? No, no, és que ara que està pensant amb els... Jo crec que hem quedat amb els 46.000 llibres o documents que té la biblioteca Joan Margarit de Can Ginestar, i la pregunta és, altres biblioteques de la zona, no ho sé, per exemple, la d'Esplugues o Sant Feliu,
És molt gran, eh?, de les plugues, m'han dit. Jo n'he entrat mai, però és molt gran. També, quants documents tenen? No saps això? Jo, les plugues en concret, no, la veritat és que no t'ho sé dir. Sí que sé que quan inauguren a la biblioteca, allò que publica la notícia s'hi inaugura a la biblioteca de Nació i posen amb 18.000 documents, com si fos allò a la bomba.
Jo penso, però no són tants. Que, per cert, parlant de la biblioteca d'Esplugues, sempre comentem aquí, perquè tenim una secció que comentem les coses que passen a Sant Feliu i a Esplugues i tal, a través de Twitter, que allà hi ha molt de soroll, sempre. No sé si t'ha arribat això a tu, el rumor, que la biblioteca d'Esplugues... A mi m'ha arribat d'una altra biblioteca veïna, també. Ah, sí? De quina, de quina? De la de Mercè Rodoreda, no, la de Sant Joan d'Espí. La de Sant Joan d'Espí, també allò és molt sorollós, allò?
Uns usuaris que venen aquí habitualment, es veu que han anat allà i diuen que no els agrada perquè hi ha molt soroll. Hi ha molt soroll, eh? Jo no t'ho sé dir. Jo vaig estar una vegada però va ser entrar i sortir i tampoc puc valorar-ho però sí que potser vaig trobar que hi havia una mica més de soroll que no pas en aquesta d'aquí de Sant Jús.
o sigui, tenim dues biblioteques home, però no crec que sigui tant com la de Sant Felic, ai, la d'Esplugues que aquella diuen que és una discoteca que les noies entren gratis i no pots entrar en bambes directament, sí, perquè pels tuts que llegim que hi ha molt d'achivar i hi ha molt de solidar a veure, atenció la tercera pregunta, no ens oblidem la tercera pregunta clau i la musiqueta
Espera, Dani, a la música. Ara, a la musiqueta. A la seva pregunta clau. No, no li pots donar la manga i t'agafa la manga. Vinga. Això és molt important perquè a tots ens interessa. Qui posarà aquesta fantàstica xocolatada? Aquesta és la gran pregunta, eh? Bé, doncs ho faran uns veïns de Sant Just.
De l'Associació de Veïns del Barri Nord, que ja habitualment proveeix de xocolata a les festes que es fan a Sant Jus. Els proveïdors oficials de xocolata a tot Sant Jus, a totes les festes, sempre estan allà. Hi haurà xocolatada aquest dissabte al matí, per tant, en aquests actes. Per començar, xocolatada. Jo crec que despachito.
a 3 quarts d'onze xocolatada sí, la xocolatada no falla mai, a més amb uns experts com són els companys de l'associació de veïns del barri nord que cada festa, cada carnestoltes també molts actes estan allà Jordi, tu què t'ha agradat tant les informacions d'aquestes biblioteques
El que m'ha explicat la Rosa Maria és que resulta que un dia van quedar dues noies aquí tancades a la biblioteca. Què dius ara? Ara si ens pot explicar una mica el que va passar. Home... Que volem sapiguero. Trem la música dramàtica, no cal posar-ho tan dramàtic. Què ha passat, Rosa Maria?
Doncs que dos noies es devien estar agarrades d'una prestatgeria, però no eren jovenetes, però no eren dos adolescents, no? Dos noies?
doncs es devien quedar darrere una prestatgeria, nosaltres no les vam veure, vam tancar les llums, ho vam tancar tot, vam posar l'alarma com sempre, ens en vam anar a casa nostra. Però aquestes dues noies no es van tancar la llum, clar. Sí, sí, sí, lo lògic seria que veiessin que ens va tancar amb la llum, però la lògica no li funciona a tothom, aquesta és la meva experiència. Home, això, mira, recordo que el Paco Morán i el Joan Pera,
Quan estaven amb l'estanya de pareja al Teatre Borràs, també es van quedar un dia tancats a dins del teatre al lavabo. No sé què fèiem al lavabo, però es van quedar tancats allà. Aquestes coses passen. Això fa molt que va passar aquí a Sant Just? Sí, això ja fa anys. Era de cap al principi.
Què van fer per treure aquestes noies d'allà? Doncs va saltar l'alarma, com nosaltres vam connectar amb Antifurs, va saltar l'alarma, va pujar la policia i se les va trobar allà dintre i li va prendre la identificació, clar, perquè eren sospitoses. Clar, clar, clar. I les va deixar sortir. Oh, però al final feliç, no? Sí. Feliç. Més mal. En fi, hem d'anar acabant ja. Sí, molt bé. O sigui que, si vols, tens alguna altra pregunta per fer, Dani, aprofita ara. Sí, alguna tinc. Vinga.
A quina edat vau obrir la biblioteca? Aquesta biblioteca es va inaugurar el 27 d'abril del 2003. Clar. Quina pregunta, no? Fa 10 anys. Tu fa 10 anys, quant anys tenies, Dani? Pocs, 3 anys. 3 anys. Però potser vas venir i amb 3 o 4 anys... Home, si van amb mesos, no? És possible que amb 3 anys. I quina és la teva...
Quina és la teva experiència ser directora de la biblioteca? Perquè, esclar, és un càrrec bastant alt, no? Explica'm. Altíssim, no? Sí, vamos. A veure, jo et diria que la meva experiència com a directora és la meva experiència com a bibliotecària i tinc algunes responsabilitats més que les meves companyes, però bueno...
És una feina que el que té de bo és que no t'avorreixes mai, és molt, molt entretinguda. Sempre passa alguna cosa, no? No, i és molt... Bueno, fas moltes coses molt diferents i estàs en contacte amb gent, que això sempre és molt maco. I, a més a més, doncs, és una feina que, la veritat, si t'agrada, t'omple bastant. Alguna última anècdota que hagi passat en els últims dies, Rosa Maria, d'aquestes coses que dius que passen cada dia...
A les biblioteques, és que s'hauria de fer una sèrie de TV3 a les biblioteques. Es podria, sí. Perquè amb les històries que passen allà... Perquè d'usuaris també se'n poden explicar moltes. No, perdona, a la biblioteca és un lloc de social. O sigui, allà es lliga, la gent s'enfada, s'emprenya, se'n va... Vull dir, escolta, allà passen moltes coses a una biblioteca i la de Sant Just no és menys. No, no, no, no.
A veure, com a anècdota última, doncs sí que hem enxampat més d'una persona que volia emportar-se documents. Allò infraganti. Sense passar per la guixeta, no? Sí, sí. O sigui, que quan sortia per la porta pitava l'alarma aquella, que pita quan em portes alguna cosa, i sí, sí, ens ha passat diverses vegades, així últimament. I com va acabar la cosa? Ho va retornar tranquil·lament? Com els vam enganxar, doncs sí, ja aquí ho nega rotundament...
Que no, que no, que ell ja ho havia demanat en préstec o coses d'aquestes. I gent que, bueno, que sí que reconeix que s'ho anaven a emportar, sí. Va més, això, cada vegada? Tu no t'has notat que... Jo diria que últimament potser ens passa una mica més, sí. Perquè hi havia un llibre que jo volia de tapes del Carlos Aguillano. Sí. I li pregunto a la Susana...
que és una companya seva. Escolta, què li passa a aquest llibre? No, que l'havien de tornar a l'abril i encara no l'han tornat. Bueno, això és un altre, això és morosos. Aquell és un altre sac, no? La carpeta de gent que no torna llibres, que està 3, 4 anys, no? Alguna vegada que hem parlat a Rosa Maria, hem comentat que hi ha gent que no es tornen mai els llibres. Això és fort, no?
Sí, però aquí no n'hi ha molta, eh? Aquí no. No, jo vaig veure una iniciativa d'una biblioteca que era molt divertida, que posaven les fotos dels morosos i posaven... Guantet, no? Sí, guantet, com una campanya per perseguir.
Que bo. Aquí no hem arribat a aquest extrem encara. No, no cal aquí. Aquests devien estar molt desesperats. Nosaltres de moment no ho estem. Sant Just tenim un nivell. En fi, ho hem de deixar aquí. Em podries posar la musiqueta d'aniversari? Perquè és que no ens podem anar sense cantar la música d'aniversari, no? Vinga, va, doncs posem l'Ans i Anys del Club Super3 per celebrar aquests 10 anys. I us esperem sense pluja aquest dissabte. I aquí jo porto un petit diploma que hem fet els grups de Sant Just
per la biblioteca, perquè el pengin allà. Hombre, moltes gràcies. I així també. Què posa el diploma, Rosa Maria? Recorda els gunis de Sant Just, felicitats, 10 anys i un pastís. Ah, molt bé, veus que bé, que bé, molt bé. Doncs escolta, Dani, felicitats també per haver fet aquest ploma. A tothom, a tothom felicitats avui. I, Rosa Maria, moltíssimes gràcies per haver vingut a la penya del morro de Ràdio d'Esvern, a l'espai dels gunis de Sant Just, que a vegades ens costa controlar, però avui hem controlat bastant, eh, Dani? Sí, home, estem una mica com una cabra, però bé, anem fent.
Moltes gràcies i que vagi molt bé la festa dels 10 anys infantil aquest dissabte a la Brutec, Rosa Maria. Molt bé, gràcies. Adéu, Jordi. Adéu a tothom.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esverns.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Sodom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
6 i 33 de la tarda, sí, bon Nadal i bones Pascues.
Continuem el programa, d'aquí una estona parlarem de llibres amb l'Arnau Cònsol, avui sobre la mort de Tom Scheer, però abans tenim una entrevista pendent, i és que el proper dia 8 de juny, aquest dissabte, al matí, des de l'Atlètic Sant Just, s'organitza la gran festa de fi de temporada 2012-2013. Es realitzarà el camp d'esports municipals d'aquí de Sant Just d'Esvern. A partir de les 11 del matí tenim al telèfon el seu president, que és el Pep Palacios. Pep, bona tarda.
Bé, doncs hi haurà com qualsevol acte popular, doncs intentarem... Som una escola esportiva, intentarem de futbol, intentarem que a més de futbol hi hagi altres coses...
però la veritat és que els agrada molt i hi haurà activitats de futbol i de no futbol pels germans i germanes dels nanos de la nostra escola. I volem fer una sèrie d'activitats per atraure-vos a les mares i a pares que no estan tant pel futbol i podríem dir-ne que el que farem és una festa amb entitats que han col·laborat amb nosaltres,
Farem un dinar popular, a peu assequible, perquè, clar, al final, fer la festa, anar al dinar, el nen que juga, el pare, la mare, el germà, la germana, o algú que estigui molt eixerit, que en tingui més d'un germà, al final és un pressupost. De fet, hi haurà una botifarrada, no?
Hi haurà una botifarrada que al final va amb el filet i així podrem fer que el preu sigui econòmic i que tothom pugui gaudir de la festa, que no hi hagi ningú que no pugui venir perquè digués, ostres, és que aquí s'ha anat, però era molt car. Quant valdrà, per exemple, la botifarrada?
Doncs, bueno, el tiquet estarà al voltant dels 4 euros. Estem una miqueta raspant els imports perquè, bueno, no volem que sigui res que ens doni un benefici. El que volem el benefici per nosaltres és que torni tot i fins i tot estem, bueno, estem fins a la darrera hora apurant i, bueno, volem que hi hagi postres, volem que hi hagi col·laboradors que ens bonifiquin aquests...
els gelats que donarem, al final estem apurant fins a l'últim moment perquè això sigui el més barat possible. Hi haurà inflables pels més petits, també hi haurà paradetes, tinc entès que també hi haurà alguns sorteig de diversos regals. Sí, hi haurà regals de viatge a una setmana a Menorca. Què dius?
Sí, sí, un cap de setmana amb un apartament de luxe a Eivissa, hi haurà un cap de setmana amb una moto Harley, que això és una mica el que et deia, això és una mica d'aquest matí. Bueno, estem intentant una miqueta captar coses que...
Mira, Jordi, pots anar allà a comprar un tiquet i et toca un cap de setmana amb la Harley. Perdona, és que m'ho estic pensant, m'ho estic pensant això, eh? No, no, aquest dissabte, des de les 11 del matí, no sé quina hora seu al sorteig, que els tiquets m'imagino que es poden comprar, no, allà? Sí, sí, es poden comprar allà mateix. I a quin preu? A quin preu?
Doncs això, al final el que estem intentant és que sorti al voltant dels 4 euros, eh? Una miqueta com tenim, no ho hem de publicar a cap lloc, estem intentant això que sigui al final el mínim possible perquè vingui la més quantitat. Volem que sigui una festa familiar, així de claus ho diem, som un club que...
que vol tirar d'això, vol que sigui no només el futbol, que sigui alguna cosa més i que la família, les mares, els pares i els germans que participin una miqueta també del club
I l'única manera d'intentar fer aquestes coses atractives és que al final dius, mira, el meu germà juga a futbol i al final m'ha tocat una estada a Menorca. Una miqueta atraure la gent al mínim cost possible. De fet, el vostre lema de l'Atletic Saint-Just és l'Atletic Saint-Just més que futbol. Sí, home, mira, realment moltes vegades sobre els papers la gent es proposa coses, no?
Però, bueno, realment això és un esforç i en les equipes, per exemple, hi ha gent del club que no està bé en homenà, però sí que està clar que nosaltres som una entitat que hi ha molta gent que li dedica moltes, moltes hores. Hi ha aquest cas, per exemple, el Xavi Barroso, sobretot el Miquel Àngel Parejo, que han portat aquest tema de la cluenda. Hi ha gent que hi dedica moltes hores perquè això són moltes trucades, moltes gestions...
una miqueta involucrar tota la gent que creiem que vindrà, que vingui algú i que, per exemple, com la mateixa Harley, probablement vindrà amb una moto i tindrem una moto d'exposició allà. Home, farà petxoca. Jo crec que farà petxoca i una miqueta farà que l'ambient sigui molt més festiu. Jo volia preguntar-te, ja que és aquesta festa de cluenda de temporada, com valoraries, com a president, des de l'Atlètic Sant Just, aquesta temporada 2012-2013 al club? Doncs...
Home, realment arriba un moment que és difícil de fer valoracions, no?
Nosaltres el que sí que està clar és que si hem de mesurar l'èxit, nosaltres el que pensem és que l'èxit és que som un club esportiu, si valorem els èxits, com que molts equips han quedat campions de les seves lligues i molts han tingut un assenys de categoria, està claríssim que som un club nou nat, aquesta és la nostra tercera temporada,
I realment hi ha hagut molta gent, molts equips que han sigut molt competitius amb la seva lliga i han guanyat.
Jo volia dir aquí que no només això, que al final el que sí que està clar és que tenim cada vegada més gent que vol venir a l'Atlètic, que estem fent proves, hi ha molta gent que vol venir, i probablement l'èxit és això, que quan vas a fora et diuen que et s'han reconegut, la gent diu que ja sabem que acabeu de néixer,
però ho esteu fent bé. Probablement l'èxit del valorar aquesta temporada és que estem començant a consolidar, perquè en tres anys hem fet moltíssim, hem pujat molts equips a categories superiors, que això és una miqueta del que aquí es tracta. La Federació Catalana té distribuït els equips amb categories, amb divisions, com podríem dir, això.
Divisió d'honor, preferent, primera, segona, tercera... I nosaltres, tant dels més petitons, que no és el cas, com els més grans, que podríem dir el juvenil i l'amater, no ho estem fent gens malament i tenim els equips que estan cada vegada escarvant categories més altes.
Molt bé, doncs Pep Palacios, president de l'Atlètic Sant Just, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Ja sabeu, tothom qui vulgui, aquest dissabte al Camp Municipal d'Esports d'aquí de Sant Just d'Esbert, des de les 11 del matí, amb aquesta botifarrada inflables pels més petits, paradetes, aquests sortejos, per fer aquest final de cloenda de temporada. I em sembla que acabarà amb un partit de l'infantil de l'Atlètic Sant Just contra el Sant Cugat, que és de primera divisió, no?
Sí, bé, el que diem, això és la festa. El que et dic és que hem de complementar, no deixem de ser un equip de futbol, i al final volíem fer un partit de futbol, intentar que fos distret per tothom, per la gent que, òbviament, pels que juguen se'ns passen de meravella, que això es tracta, que tinguin ganes de jugar a futbol,
I després, el que sí que està clar és que els que anem a mirar-ho, que podem veure una miqueta de bon futbol. L'únic que sí que us vull dir és que espero en aquest cas, en aquests dos dies que ens queden, acabar de portar més coses i acabar de definir aquest preu econòmic perquè vingui tothom i que el Jordi i tota la penya del Morros encresqueu a venir a l'Aikostop i la Harley.
Sí, home, tant de bo, això ja seria increïble, perquè no està manyat ni res, no, el sorteig? No, no, home, això intentem, intentem ja una de les regles de l'esport és aquesta, no? Al final és, bueno, pues escolta, mira... Perdó, tot el president podries tenir una mica de mà, no, home? Home, no.
Jo crec que intentaré no participar perquè estaria malament. Això crec que no ho entendria. I al final jo també tindria possibilitats. Clar, això no pot ser perquè després ja saps que aquí... En fi, Pep, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i bona sort. Una abraçada, gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, bona tarda.
6 i 42 de la tarda, continuem a la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern i ja tenim amb nosaltres l'Arnau Cònsul per parlar de llibres, a l'espai de llibres de la Penya del Morro. No ens vam matar gaire a l'hora de posar el títol. Bueno, no, sí, perquè se supone que són els llibres del Morro, els llibres de la Penya, Arnau Cònsul, bona tarda.
Llibres per la penya o llibres pel morro. Ah, val, és un d'aquests dos, no? Perquè anem canviant. Depèn, depèn. Hi ha dies que és més per la penya i dies més pel morro. Avui és una mica per la penya, perquè parlarem de... Sí, home, de coses que pot interessar a la gent. Per exemple, hem sabut avui, lamentablement, que Tom Sherp, el gran autor de novel·les mítiques com Wild, per exemple, ha mort a Llafranc. Ha sigut trending topic avui a Twitter, que és dels pocs dies que un autor, un escriptor,
apareix com el més comentat en aquesta xarxa social. De totes formes, Arnau, per on vols començar avui? Home, ja que s'ha encetat el tema Tom Sharp, doncs engeguem amb Tom Sharp, no? Va néixer a Londres l'any 1928 i, com dius, ha mort aquí, a la Costa Brava, a Vallafranc, on vivia des de fa 22 anys. I dius, què passa, d'aquests anglesos que venen aquí, perquè la seguretat social...
és més barata i està molt bé. Un dels seus comentaris irònics, com era, és que els metges són millors a Catalunya. Si visqués a Anglaterra, ja m'hauria mort. Va declarar fa 10 anys. Hemingui també va estar aquí a la Costa Brava, o m'ho sembla a mi? Hemingui va venir com a brigadista internacional durant les guerres vil. A luitat contra el feixisme. Truman Capote també va passar per aquí en algun moment. I tots de la Costa Brava, no?
A la costa d'Algada Cap, no? De fet, Truman Capote sí que va conèixer la Costa Brava, crec que més aviat a Calella, però no estic segur. I Hemingway el que va fer va ser anar-se'n al front, eh? Al front, eh? A forma lluitable. Potser en algun moment va banyar-se, però ell sobretot va ser això. No sé si va disparar gaire o no, però ell després va explicar que, evidentment, va conèixer aquí les Corredes de Doros... Què podien destacar de la carrera de Tom Sherp? A veure, posem-nos antecedents. És algú que es va moure moltíssim, va viure a Sud-àfrica, a Sud-àfrica...
li va inspirar tot el tema de l'Apartheid i les revoltes contra l'Apartheid, la seva primera novel·la, que no va escriure fins que tenia 43 anys, perquè ell era fotògraf, era periodista, feia fotos pel món, i a la novel·la, que es diu Assemblea Sediciosa,
és crític, evidentment, amb el règim de l'apartheid i això li va valdre l'expulsió del país. Que, per tant, segurament coneixia Sixto Rodríguez en aquella època, no? Doncs és probable. Fent un link amb l'actualitat. És probable fent un link. Clar, ho dic perquè si era...
Vull dir perquè el guanyador de l'Òscar amb millor documental, Sixto Rodríguez, ja sabeu que són molt fans. Sí, coneixia la música, probablement. Clar. I pensava, com tots dos sud-africans, que havia mort a l'Ogonzo en un escenari. Efectivament, eh? Bé, doncs, per tant, ell es movia amb tot això, dius que el van fer fora, finalment, de sud-àfrica. Sí, clar, perquè el que fa és enfotre-se'n del règim. Clar. Amb aquesta primera novel·la, no de les més conegudes, però realment l'escriu l'any 71, o sigui, la pública l'any 71, ell era de l'any 28, vull dir que era gran, ja, quan la pública, eh?
I li comença a veure l'èxit, per entendre'ns. Llavors ell s'ha de tornar a Anglaterra, a Cambridge, fa classes, i finalment...
Li arriba el gran èxit l'any 76, quan publica Wilt, la novel·la de la qual es fa fins i tot una pel·lícula, crec que fins i tot una sèrie, i és tant l'èxit i el número d'exemplars venuts d'aquest professor que intenta matar la dona i té tots els més gamberros del barri que van a la seva classe i s'hi ha d'enfrontar, sent que és un tímid i doblegat,
que després amb aquest personatge fa com 4 o 5 novel·les més. Will, els alternatius i els terroristes, Will més que mai, Will s'ha perdut i encara fa molt poc es va publicar l'herència de Will, en penso. Tot és per ell o no? Tot és evidentment escrit per Tom Sharp i tot és amb gran èxit, potser no tant com la primera.
Però, vaja, la primera és que encara es reedite ara i probablement amb motiu de mort encara es reeditarà un cop més, eh? De fet, era molt peculiar alhora d'escriure, no? Tenia un humor molt... Un humor, això que, segons com es diu, humor britànic i, de fet, que alguns crítics el consideren com un dels grans autors de literatura americana. En la línia, una gran línia que alguns fan encetar ja Shakespeare, que també a banda de drama és escriure novel·les, perdó, comèdies...
i que d'alguna manera comença, i tota la literatura anglesa hi ha la seriosa, i hi ha la que d'alguna manera és irònica, la que s'enfot de la realitat sense que quasi ho sembli, i ell és evidentment d'aquesta segona. Justament el que et lleven aquests dies d'un mort corrosiu. Absolutament corrosiu. Per exemple, no sé si l'has llegit, jo no, però he llegit Una dama en apuros, que també no sé si va tenir traducció al català, però un llibre també que ha fet riure bastant.
Ah, mira. No, és com, per exemple... Aquest no el conec, tampoc. No el conec, però hi hauria... Què sé jo. Hood House, per exemple, un autor que també té molt l'èxit. Sí que ha escrit molts llibres. Julian Barnes, que algun cop crec que vam recomanar una novel·la seva. I, evidentment, Tom Sharp, que és conegut per Wilt, però té moltes altres. Tens un fragment per llegir? Tinc un fragment per llegir que és l'inici de Wilt i que s'hi pot apreciar bastant, aquesta mena de...
Això no és que sigui per fer riure's. Per fer riure necessites llegir molt, arribar a la pàgina 30, i llavors hi ha moments que et descollones, per l'ús de la paraula, però et descollones i no hi ha altra manera de dir-ho. Però per aquest inici ja et dones una mica la idea, et fas la idea. Et va bé aquesta música? Per començament? Vinga. Sempre que un Will treia el gos a passejar, o per ser més precisos, quan el gos el treia a ell...
O per ser exactes, quan la senyora Will els deia l'un i l'altre que se n'anessin a fer un tomb perquè ella pogués fer els seus exercicis de ioga, el Henry sempre feia la mateixa ruta. De fet, el gos seguia la ruta i en Will seguia el gos. Baixaven fins a l'oficina de Correus, creuaven el camp de jocs, després el pont del ferrocarril i seguien el camí de vora el riu.
Continuaven seguint el riu una mica més de quilòmetre i mig i després creuaven una altra vegada per sota de la via del tren i tornaven recorrent carrers on hi havia cases més grans que les d'en Will i on hi havia arbres grans i jardins i els cotxes eren tots rovers i mercedes.
Allí era on el Clem, un labrador de raça, se sentia evidentment més a gust i feia les seves coses mentre en Will s'esperava, mirant pels voltants, una mica inquiet, conscient que aquell no era el seu tipus de barri, però desitjant que ho fos. Era pràcticament l'únic moment del seu passeig en què tenia una certa consciència del seu entorn. Durant la resta del trajecte, el passeig en Will era un passeig interior.
i seguia un itinerari completament diferent de la seva pròpia aparença i de la seva ruta. En realitat era una jornada de pensament hàbit, un pelegrinatge per camins de possibilitat remota que implicaven la desaparició irrevocable de la senyora Wilde, l'adquisició sobtada de riquesa, de poder, i el que ell faria si la nomenaven ministre d'Educació, o encara millor, primer ministre. Era...
Una cosa tramada en part com una sèrie de recursos desesperats i en part com un diàleg mut, de manera que si algú es fixava en ell, i la majoria de gent no ho feia, podria haver vist que els seus llavis es movien de tant en tant i que rufava la boca en el que ell suposava que era un somriure sardònic, quan atacava qüestions o responia a argumentacions amb una agudesa i un enginy devastadors.
Va ser precisament en un d'aquests passeig, sota la pluja, després d'un dia especialment penós a l'escola, quan un Wilt va considerar per primera vegada la idea que les seves esperances només podien cristal·litzar i podria considerar la seva vida com a una cosa pròpia si la seva dona era víctima d'algun desastre no del tot fortuït.
Doncs aquest és el començament de Wilt. En català, lògicament, per cert, la traducció, no sabem de qui és, no? No la tenim per aquí. No, ho deia perquè un parell de coses. Això, després que es llegeix, hi ha comprensió lectora, no? Ah, ah, ah. La primera, comprensió musical. El tema que hem posat i que sona de fons és de la pel·lícula Tintín. Ah. Es diu Snowy, que és Milú, que és el de Milú, eh? Perquè ja... Hi havia el gos... Ah, efectivament, no.
L'altra cosa que volia comentar és que aquí podríem fer un exercici dels que potser podeu fer a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Ho dic perquè utilitza el Tom Sherp la primera vegada que passa una cosa i és el començament del llibre. Les primeres vegades que això són importants a l'hora d'escriure i podeu utilitzar com a recurs en aquest cas
no sé de què se n'adona al final de tot, que ho explica, la primera vegada que es va adonar... Que si matava la seva dona, no ho diu així, però deixa-me... Aquest és el gran kit, no? Per tant, un gran començament de llibre, mític també, no? Sí, de fet, comença dient amb una cosa simple, que és a dir, que se'n va passejar el gos, i és com una rutina, i després dius, doncs, bueno, amb una d'aquestes rutines, que ell havia de fer cada dia, i te l'imagines a l'home, allò, perseguint el...
La imatge és molt gràfica, com el gos s'embala i ell a la carrera en el pot d'allòs. Aquestes dues primeres línies són mítiques de la literatura universal, no? Bastant. Vull dir, el gos que em passeja... Després jo diria que fins i tot, clar, això és de l'any 76, i com que aquest és un llibre que he llegit molta gent, diria que l'expressió, no, el gos em passeja a mi, jo l'he sentit a molta gent. Sí, senyor. Bueno, la gent, que enginyosa que és. Bueno, doncs probablement no ho sap la gent, però això ho ha llegit abans a Wilt. O probablement en molts altres llibres,
que copien a Will. La idea aquesta que no és algú que passeja el gos, sinó que el gos fa el que vol. Jo en soc un exemple. Trec a passejar el meu gos, que és petit, que és una merdeta. Però ella sap per on ha d'anar i quan jo li dic per allí, ella em mira que em vulguen dir no. Però tu no tens els pensaments que té a Will. No, no, no. Bé, doncs el record per Tom Sherp, que avui ha mort a l'edat de 85 anys. És la... 85 anys. Fa temps que tenia...
afeccions de tot tipus, era una persona gran, i encara que digués que els metges d'aquí eren molt bons, o com a mínim millors que els d'Anglaterra, doncs bé, a partir dels 70 i tants, a partir dels 80, dels 85, quan estàs posat a morir...
de qualsevol cosa, no? Arnau, acabem la secció parlant d'alguna cosa que tinguis preparada. Què tens? Home, jo vull, perquè tu sempre em prepares, em dius que soc de l'Institut Ramon Llull, no? Sí, és veritat. Avui no m'ho has dit. Justament el dia que avui no m'ho has dit. Si vols faig tot, eh? Que llegeixo tota la targeta de presentació, que és l'Institut Ramon Llull, col·laborador habitual de la revista Sapiens i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Llull. Sí, sí, gràcies, eh? Sí, sí, ja està, ja està. Ara, ara, ara, ara. Tens activitat d'agenda pels propers dies.
Només que res és explicar, perquè molta gent a vegades em diu, ah, tu de l'Institut Ramon Llull, de què fas classe? Doncs no, no faig classe, perquè l'Institut Ramon Llull és com l'Institut Cervantes, com el guet, que és d'aquests que promouen a l'exterior, a l'estranger, la literatura catalana, la llengua catalana i la cultura en general. I, per exemple, clar, com que normalment treballem a l'estranger, a vegades es té poc en compte que és el que es fa. Una de les activitats que crec que té, no surt a la premsa, perquè tampoc és que sigui...
de molt relleu, però en canvi crec que fa una molt bona feina, és un cop l'any s'invita a una missió, se'n diu missió, això no sé per què, fa temps que li van posar aquest nom, d'editors internacionals a passar 3-4 dies a Barcelona. Aquest any, normalment és un de cada país, diferents, es tria, editorials que siguin interessades, home, de fet,
Tenen llista, eh? Perquè clar, tu t'inviten a passar una sonar a Barcelona a finals de maig, principis de juny, i en principi hi vas, eh? Sí, home, que després fan recorregut, no? L'oficial... Es fan un recorregut d'un al dia, després queden lliures, no? A la nit... Hem de suportar 4 o 5 conferències, talves rodones, visites a altres editorials, agents literaris, però clar, després... Després, a la nit, què? Hotel pagat, dinar... I quantes persones es poden ajudar? Normalment són 5 o 6 editors. Aquest any hem decidit, per primera vegada, fer un monogràfic que ha coincidit en...
que tots els editors fossin suecs. Ah, mira. De manera que, com que l'any que ve, 2014, a la fira del llibre de Göteborg, que és la més important d'Escandinàvia, o sigui, del nord d'Europa, Frank Furland, eh? Sí, sí, sí. La literatura catalana serà la literatura convidada, doncs s'ha dit, home, caldria fer un esforç perquè molts llibres catalans, d'autors catalans, fossin traduïts al suec. Com s'aconsegueix això? Doncs, home, invites uns quants editors, i no només els pagues les copes al...
el Dray Martini no només això sinó que els ensenyes què és la literatura catalana els convides a parlar
que alguns especialistes els expliquin. Doncs mira, la literatura catalana neix amb Ramon Llull i ara estem amb Jaume Cabré, per entendre'ns, i entremig els expliques. Que li passin el discurs del Monzó a Frankfurt, per exemple. Es troben que cada vegada més els editors que ven ja tenen clar què és la literatura catalana, la coneixen perquè ha sigut invitada d'honor de diferents llocs de pes, com per exemple a Frankfurt, com per exemple a Guadalajara, ara fa poc a la Fira del Llibre de París...
I, bueno, la gent té ganes, perquè veuen que, a més a més, hi ha autors que surten molt bé. Albert Sánchez Finyol, Jaume Cabret, el mateix Quim Monzó, Mercè Rodoreda. No, de fet, és una bona idea aquesta de portar editors d'un mateix país, en lloc de diversificar, penso, eh? Perquè, d'entrada, generes la competència entre ells de dir, home, algun caurà. O sigui...
Aquest és l'objectiu. Diu, si tinc 5 o 6 suecs, algun caurà. Per tant, Suècia tindrà algun llibre d'autor català editat els propers mesos o el proper any. En canvi, si per exemple diversifiques i portes un de cada país, és possible que perdis el país sencer.
En canvi aquí, si cada any fas un país... O sigui, cada any hi ha un de francès, un d'italià o dos. Però és cert que aquest any té molts números que, com que serà literatura invitada... Sí, ja sé que s'ha fet per això, però l'any que ve es podria plantejar i dir només italians, per exemple. O d'aquí dos anys només francesos. En tot cas, que quedi clar que no és pas que l'Institut Ramon Llull tingui una comissió amb les editorials, sinó que, com a organisme del govern, treballa altruistament i el que fa és...
posar en contacte amb una mateixa sala de mirar-hi, aquí editors i agents suecs d'una banda, aquí catalans, parlin entre vostès, perquè aquesta és una altra de les activitats, i es posaran d'acord amb els preus, amb els autors que més li hagin agradat de la conferència o amb el que algú, evidentment, cada vegada més els editors estrangers ja coneixen.
La literatura catalana hi venen amb la idea molt clara. Escolti, això que diu que té 600 pàgines i que en Alemanya ha funcionat tant de la Guerra Civil, no? O aquella de les sirenes que són mig granotes i que estan en una illa de desert... Bueno, doncs venga, va. Qui és de vostès?
i comença a partir d'aquí, una competència que jo crec que en aquest cas serà més quantificable, i crec que amb això tenen raó, tota l'aparició de literatura catalana en suec l'any que ve de cara a la fira, crec que serà molt fàcil de dir, home, això surt d'aquesta emissió clarament, no? En fi, doncs, queda dit. Arnau, gràcies. Una setmana més. A vosaltres. Acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro avui per tu ha sigut...
Anècdotes, tant la de la biblioteca com les dels cossos, que ens has explicat l'Arnau i la Roser a la primera hora. Molt bé, doncs queda dit. Acabeu la penya del morro, agrair tota la gent que ha fet possible al programa. La Carme Berdoi, a l'actualitat s'enjustenca, la Júlia Tmella, que estava nerviosa avui la Júlia, que té la selectivitat el dimarts.
A més a més, també agrair la presència de la Roser Arcs parlant de gossos. El Dani Martínez i la Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca, que hem tingut fa una estona. El Pep Palacios, president de l'Atlètic Sant Just, parlant de la festa del feia temporada d'aquest dissabte. I ara al final amb l'Arnau Consul. Arnau, moltes gràcies. Fins demà. Cristina, que vagi bé. Fins demà. Fins demà. Tornem demà a partir de les 5. Us ha parlat Jordi Domènech. Bona tarda.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar.
La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Bona tarda, són les set del vespre, comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui dijous 6 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Proexa renovarà l'enllumenat de Sant Just els propers 5 anys. Ahir es va aprovar l'encàrrec a l'empresa municipal de promoció econòmica amb l'objectiu de reduir el consum d'energia en un 40%. S'invertirà un milió d'euros per fer-ho. El projecte es va encarregar ahir coincidint amb el dia mundial.