Os pido a las fuerzas políticas que respeten esa legalidad. Y en el caso de que haya actuaciones que no la respeten, actuaciones con eficacia que no respeten esa legalidad, este gobierno, como lo ha dicho en reiteradas ocasiones, hará cumplir la Constitución y las leyes. Des de Catalunya, la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho, ha parlat d'una provocació a l'Estat sense precedents.
D'altra banda, mentre el PSC veu la proposta d'un accés independentista i una falta de qualitat democràtica iniciativa, lamenta que l'acord es limiti a dues formacions polítiques i que no hi hagi voluntat de consens per implicar la resta de grups parlamentaris.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat que dimarts que ve començaran les primeres obres per millorar la seguretat de la C-55, una carretera on l'any passat van morir 15 persones. Malgrat tot, el conseller ha volgut deixar clar que es tracta d'una excepció, ja que la Generalitat ha decidit aturar totes les obres en projecte per aquest any, per aquest inici d'any, a l'espera de saber si el govern espanyol li rebaixa o no l'objectiu de dèficit que haurà de complir. De moment, doncs,
Durant dos mesos no es començarà cap obra. La indicació que tenim tots els departaments és aturar radicalment qualsevol tipus de nova inversió fins i tot si està en fase de licitació o fins i tot si ja està adjudicada.
Santi Vila ha afegit que si el govern espanyol no flexibilitza l'objectiu de dèficit, per aquest any poden perillar moltes obres. El banc de sang i teixits ha posat en marxa la primera marató de donació de sang 2.0, que pretén assolir la xifra de 3.000 donacions. L'objectiu és recuperar les reserves de sang a Catalunya, ja que després de la davallada natural, que es produeix sempre durant el Nadal, hores d'ara estan per sota del nivell òptim.
Sabeu que en els Nadals baixa de forma natural les donacions i que a més a més sabeu que afortunadament hem pogut fer molta més activitat quirúrgica que l'ha prevista en l'últim trimestre de l'any i per això hem tingut un consum superior. El Palau Robert i la Diputació de Barcelona són els punts centrals on es poden fer les donacions però també es pot fer a qualsevol dels grans hospitals de Catalunya. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Fleta. El pilot francès, Tomàs Burgena, ha perdut la vida en un accident al rally de cara, la setena etapa de la prova entre Calama a Xile i Salta a l'Argentina. Burgena ha xocat contra un vehicle policial. En l'apartat esportiu, Joan Pedrero ha acabat l'etapa en la sisena plaça a la categoria de motos. La victòria ha estat per a Carc Caselli.
El francès Olivier Pen segueix líder. A Anguatarpol s'han decidit les seus de la Copa del Rey i de la Reina. La Copa del Rey serà acollida per l'Atlètic Barceloneta, que es disputarà del 15 al 17 de febrer. La Copa de la Reina serà acollida pel Sant Feliu i es disputarà entre l'1 i el 3 de març. A la 7 comença el Mundial d'en Vol amb el partit inaugural entre Espanya i Algèria. El combinat que dirigeix Valero Rivera compta amb 7 jugadors catalans. Barcelona i Granoller són dues de les seus d'aquest campionat.
Notícies en xarxa.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. Què tal, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro.
Avui al programa començarem parlant de l'actualitat Sant Justenca, que n'hi ha bastanta, perquè, entre altres coses, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha passat aquest matí pel just a la fusta Carme Verdoi. Bona tarda. Bona tarda. Em parlarem de tot plegat perquè hem sabut més coses sobre el projecte d'Escola Bressol que hi ha d'haver al sector de Mas Llull. D'aquí una estona ho explicarem. A més a més, també al programa, com que és divendres i cada divendres s'estrenen
les diferents pel·lícules del nostre país, convidem el Jordi Roca, el nostre expert en cinema, perquè ens ho expliqui. Per tant, Jordi Roca, un aplaudiment per ell, que ens necessitarà aquesta primera hora al programa. I atenció, perquè ahir a la Penya del Morro vam obrir un tema que està portant cua al Facebook, i avui d'aquí una estona també continuarem portant temps. La Pedra Misteriosa!
Perquè ahir al programa vam parlar del que hi havia a sota la catifa de la porta de Cànginestà. No sé si heu estat alguna vegada, al mig de Sant Just d'Esvern hi ha Cànginestà, aquesta casa de cultura envoltada per uns jardins fantàstics i magnífics. I a la porta principal, a sota la catifa, perquè està tapat, perquè ja vam descobrir que hi havia una pedra amb tres cisos.
i el número 666 formant una mena de cercle diabòlic, un primer 6 a l'esquerra girat, una dalt recta i una a la dreta també girat. Llavors nosaltres vam fer la fotografia, que per cert, Cristina, bona tarda. Bona tarda Jordi. Per cert Jordi, sabies que el Botox en realitat és un verí? No ho sabia. Prové del Botulinus, que és un verí mortal, però que si s'aplica es veu en petites quantitats, en principi no passa res i rep aquest nom, Botox.
Ah, o sigui que el Bottos és un verí en veritat. Bé, està bé perquè la Cristina sempre quan la saludes et porta una dada nova. Com que estàvem explicant coses de por tu també has buscat una cosa una mica terrorífica, que és el verí del Bottos. Doncs bé, com comentàvem, ahir vam penjar aquesta fotografia, Cristina vam anar a fer la fotografia.
Hem tingut 12 comentaris parlant del tema.
El just for salve, per exemple, diu colar-se a Can Ginestà de nit per aixecar la catifa i veure els sississis. En fi, d'aquí una estona, Cristina, repassarem tots, però vull sobre tot fixar-me en el que diu el Fran Botxarán Miquelay, que diu... Hi ha un passadís secret a la sala d'exposicions al celler de Can Ginestà i hi ha qui parla d'un antic cementiri, d'on està molt a prop l'Església.
Bé, aquí hi ha tema. La gent s'ha animat a parlar, hi ha molts més comentaris, i nosaltres, en una tasca de producció sense precedents a la Penya del Morro, hem trobat aquest tal Frambo Txarán, que ens ha comentat, i el tindrem avui al programa perquè ens expliqui què sap ell sobre aquest passadís secret que hi ha al costat o a sota de Can Ginestar, perquè diu que hi havia un antic cementiri, però si hi havia un antic cementiri a sota de Can Ginestar és on ara mateix estem nosaltres fent ràdio.
N'estàs segur, Jordi, que no passa res aquí per les nits? Jo crec que no. Depèn. Depèn de quina nit i depèn de quin programa vingui. Però al principi intentarem treure de tot l'entrellat avui al programa. Però jo ja estic una mica cagat. Ja som dos. Sí, hem consultat amb l'arxivet municipal. I què diu? De moment no diu res. És com l'agent de Víctor Valder. Que no és mullà.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. I a més a més també ens visitarà el senyor Benito amb el seu clàssic ja les coses importants de la vida, l'Èric Pomar amb l'agenda juvenil, parlarem de la Riera Carme avui i també a més a més acabarem el programa amb l'antiagenda de l'Èlic Capdevila que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Bona tarda i benvingut a La Penya del Morro.
A més a més ja sabeu que si voleu comentar qualsevol cosa teniu a la vostra disposició el Facebook del programa, el Twitter i fins i tot el xat de radiodesvern.com on hi ha una webcam que ens podeu veure. Si algú vol escriure qualsevol cosa pot fer-ho al xat en directe i ho llegim directament. Que per cert l'altre dia em vaig trobar algú que em deia no sé com es posa el xat de radiodesvern. Doncs em sembla que a baix a la dreta posa xat i llavors tu cliques allà i s'obre la pestanya del xat. Aquest programa té molt bona pinta. Comencem!
Clar, és que si no ho diem nosaltres, també qui ho dirà, no? Avui no hi ha públic, avui. Avui no hi ha públic? No, t'has presentat. Carme Verdoi, que portes ja una hora pensant d'on ve la gent, d'on ha vingut avui la gent que ens ha vingut a veure.
De Vic. Comarca d'Osona. Capital. És veritat, és veritat. Ja n'has estat mai? Sí que hi he estat alguna vegada. Jo no hi he estat mai encara, la meva vida. El mercat medieval vaig estar de Vic. Si ha d'anar, no? Si ha d'anar una vegada, la vida com a mínim. Hi ha parcat el cotxe a l'entrada o a tres quilòmetres, perquè és que està insuportable. Però és veritat, hi ha molta gent. Però em sembla que va ser ara fa unes setmanes, no? El mercat medieval de Vic.
En fi, comencem l'actualitat Sant Justenca. Parlem de l'escola Bressol de Mas Llull, que haurà d'esperar com a mínim fins al 2014. Aquest any, per tant, no hi haurà cap pas endavant en el projecte, segons l'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà. El motiu és que el Consistori encara no sap quants diners rebrà de la Generalitat, perquè encara no ha presentat el seu pressupost. Carme Berdoi té més informació.
Aquesta incertesa fa que l'Ajuntament prefereixi no tirar endavant cap iniciativa pressupostària relacionada amb la nova Escola Bressol que vol fer en aquest mandat a Mas Llull i des del consistori. Estan en converses amb l'Ajuntament de Sant Feliu per tal de fer-la amb encomunada, però igualment la situació és complicada. Segons ha explicat aquest matí l'alcalde Josep Pinyar, l'Ajuntament de Sant Just podria assumir el cost de la inversió de l'escola bressol, el cost inicial,
Però el que no podria fer és assumir el seu manteniment diari, per tant tot complica una mica aquesta construcció de la nova Escola de Bressol i Jair Perpinyà no és gaire optimista amb la recuperació econòmica de la Generalitat en aquest sentit de curt termini. Sí, ja ho va dir quan va venir la consellera d'Educació Irene Arrigau fa uns mesos que la Generalitat no posaria ni un duro i que si ho volien s'ho hauria de pagar l'Ajuntament de la seva butxaca.
Per tant, de moment el que se sap és que aquest any no es farà cap progrés, tot i això, la intenció continua sent-hi, de fer aquesta escola a Bressol tard o d'hora, o més tard que d'hora, suposo, al barri de Masluï. Per cert, deixa'm saludar a gent que ens diu hola a través de la webcam de radiodesverm.com, com per exemple Luigi, que diu hola, hola Domènech, soy el Luigi, te estoy viendo. Hombre, Luigi, ¿qué tal? Bona tarda, gràcies per veure'ns.
Si vols anar comentant coses, ja ho saps. Només cal que ho posis al xat de ràdio d'Esvern. En fi, continuem amb més notícies locals. Canviem de tema, tot i que continuem amb l'educació. L'edifici de les escoles s'inaugurarà per Sant Jordi. Està pràcticament enllestit, només queda perfilar qüestions tècniques. Les entitats que tindran la seva seua llat podran entrar-hi abans a començar a deixar els seus materials. Tot un detall, Carme.
Per això des de l'Ajuntament ja han posat data per l'estrena oficial, que serà el dia que se celebri Sant Jordi a Sant Just. 23 d'abril! Depèn, perquè saps que Sant Just es fa el diumenge, més proper Sant Jordi, abans o després, segurament no tenim la data concreta, és a dir, quan es faci Sant Jordi als voltants del 23 d'abril, això sí. Perquè una cosa que té Sant Just és que Sant Jordi no celebra mai el dia que toca, és dissabte o diumenge, abans o després, però de totes formes no perdem el nord i això és una bona notícia pel municipi.
Arriba l'edifici de les escoles. Un edifici que ha estat molts anys demanat i en obres. Antigament, l'escola Montserrat, al costat de l'Ateneu de Sant Just. Carme, i quines entitats són les que tindran seu allà? Doncs, entre altres, l'escola de persones adultes, que també inclou el Servei Local de Català, per exemple, els cursos que es fan per adults de català i Sant Just Solidari.
Són les que tinc així a mà, no sé si també n'hi haurà més. El centre d'Estudis Sant Justencs em sembla, no? Jo crec que sí, però vaja, tampoc no em vull... no ho sé. En fi, i l'edifici... ha quedat xulo? Sembla que sí. Sembla que sí, no? Fa temps que no m'hi fixo i mira que vaig passar... L'alcalde explicava que si algú passa per allà doncs ja li deu semblar que està pràcticament acabat i que no entén per què no s'estrena, però falta això que dèiem.
aquestes qüestions tècniques vinculades amb llicències, serveis i tot això que sempre retarda una mica més algunes coses. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menes.
Un quart de sis de la tarda, d'aquí uns moments amb el Jordi Roca, que en aquests moments ja està entrant a la redacció de ràdio d'Esvern, per parlar de cinema i de les estrenes d'avui divendres, 11 de gener del 2013. Acabem ja amb una última notícia de Sant Just, concretament és un punt d'agenda, perquè aquest cap de setmana, demà dissabte. De fet, avui ja comencen les activitats. Avui, demà i diumenge hi ha un munt d'activitats a Sant Just d'Esvern. Carme, per on comencem?
Doncs per avui mateix, que a les 8 del vespre es fa aquesta conferència de les Seas sobre Història, que tractarà la primera edat dels Matalls i els pagesos consolidats. Això serà a les 8 del vespre al local de les Seas, a la Teneu. A més a més, doncs, vinculat amb aquesta conferència, diumenge l'entitat organitzarà una excursió als dòlmens de l'Espolla a l'Alt Empordà. Els dòlmens de l'Espolla? Qui no els coneix? No, perdona.
Són coneguts arreu del... Jo no els coneixia. Doncs perdona, els dolmans de l'Espolla? Tota la vida. Demà a la tarda arrenca el 27è curset d'ensenyament de Cerdanes de l'agrupació Cerdanistes Enjust. Des de l'entitat recordem que organitzen cada any aquest curset que es fa durant 8 dissabtes. Per tant comença demà i fins al 2 de març, de 7 a 14 del vespre, és gratuït. Cerdanes a ràdio d'Esvern.
La guerra de les galàxies. Nostrada com mai.
Gravació complicada, trobo, eh? Sí, sí, home, és que pensa que vaig ser jo mateix amb una gravatura des de 50 metres de distància a la copla contemporània. Per cert, eh, home, Luigi, que bé, diu, eh, Domènec, el ojo de Mordor te está observando. Fa com poxo, no? I després diu, que bien lo haces, me quito el sombrero. Home, Luigi, por favor, dissimula un poco que no sepan que somos amigos, eh? Gracias.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern Però sens dubte, l'acte més important d'aquest cap de setmana a Sant Just Desvern el viurem aquest diumenge perquè celebra la festivitat dels tres tombs de Sant Antoni Abat Emoció. Sé que t'agrada aquesta festa. Animals, cavalls i pudor.
Perdona, els animals no fan olor colònia. Aquest diumenge hi ha la festa dels Tres Toms, que és la 27a vegada, però no. Fa més temps dels Tres Toms. Ja ho vam comentar ahir, però ràpidament que la jornada
Comença amb l'esbursat pels cavallers a Can Genestà, que serà cap a les 9 del matí. Després hi ha una missa dedicada a Sant Antoni Abat i un cop s'acaba aquesta missa és quan es fa la benedicció dels animals a la plaça Verdaguer i comença la desfilada pels carrers de Sant Just. Un recorregut que rebateix tres cops i des d'aquest recorregut els cavalls que...
Les persones que vagin dalt dels cavalls reparteixen carmels i després, un cop s'acaba, reparteix borrego, coca i moscadell, em sembla. Borrego reparteix? Borregos. O sigui, primer el passegen i després el maten, no? Borregos. Borregos és un dolç. Ah, és un dolç, val, val, no et dic que no sigui... Home, perdona, un borrego també és un ruc o un asa, no? Es veu que fa uns anys es sorteja un cabrit, viu? Què dius, ara?
La persona que li tocava el cabrit viu el diumenge al migdia, potser no sabia massa què fer-ne. Perquè era per menjar, eh, el cabrit. Jo tinc claríssim el que s'ha de fer si et toca un cabrit... No, no, un cabrit ui. Agafes i el fregeixes... Clar, però a principi com ho fas? A principi? Te'n vas al jardí de Can Ginestar?
Que no és el primer drama que ha passat, segur. Mira la catifa i l'història que estem portant amb la pedra 666 i... i acabes amb l'animal, però vaja. No, en tot cas... Ho sento, ho sento. No, ja no es fa, això, eh. No es fa, no? No, és la que sorteja amb pernil. Ah, va, veus molt bé. I també, eh, un ex-porc. Una part del porc. Una part del porc. És curiós que a la festa dels animals es regalin una part del porc mort.
En fi Carme, moltes gràcies i sabeu que teniu més informació a radiodesvern.com ara mateix a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Carme, moltes gràcies. De res, bona tarda.
En 1972, un comando compuesto por cuatro de los mejores hombres del ejército... fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en que se encontraban recluidos. Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna. Si tiene usted algún problema y se los encuentra, quizá pueda contratarlos. El equipo A. Jordi Roca!
Amb el cinema, com queda divendres? Jordi, t'agrada l'intro que he fet especial per tu de l'equip oà? Sí, a més m'agrada molt l'última notícia de la Carme. La dels tres toms? Sí, perquè els tres toms, diguéssim... Home, és que la cercavila original, la més tradicional, és la del meu barri.
que és la de Sant Andreu, que és la que sempre surt a TV3 i no la de Sant Jose. Sempre fent amics. En fi, d'aquí uns moments amb el cinema, que avui tenim pel·lícules destacades. Sí, n'hi ha una molt i molt bona. Quina? Home, l'última del Haneki, amor, està molt i molt bé. Després la comentem. Bé, doncs la comentem d'aquí uns moments, fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix. Per cert, tenim l'anunci de... em vas, on vas?
On vas? On vas? Ets de Vidre? Albert! Oh, pot de cigrons! Albert vas! Cordons! I tu també!
Envas de perfum, patapum, però tu de vidre ets, però no ets cap envàs. I si no ets envàs, tu on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets envàs al verd no hi aniràs. Encara que vinguis de morano, si no ets envàs al verd no hi aniràs. Si no ets un envàs,
Nits d'Electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
El 15 de gener hi ha verds, saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal. 5 i 25 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro, evidentment, 98.9 FM i a continuació parlem de cinema. Cinema amb Jordi Roca.
Has de fer el lleó de la metro tu ara. Va, fes-lo. No, que jo no el sé fer. Jo no sóc còmic com tu. Sóc una persona seriosa. No sóc còmic jo. Perdona, els còmics jo els tinc molt de respecte.
Comencem parlant de la pel·lícula que avui s'estrena Jack Richard.
Què és això? En català, el Tom Cruise, no m'ho puc creure. És de Tom Cruise, la pel·lícula? Ara sense voler hem connectat amb la xarxa. Escolta'm el tràiler, a veure si... Jo és que amb bacaris, com diu el Pedrerol, no puc fer el programa. Jo no puc fer el programa amb bacaris, com diu el Pedrerol. Es como un fantasma, sirvió en la policía militar. Un investigador brillante. Un tío en busca broncas. De pronto... Com tu, Jordi. I tant. Este tío no lo encuentras a menos que él quiera.
Disculpe señor, un tal Jack Ritcher quiere verle. Bé, qui ha comentat aquesta pel·lícula? No, és el thriller d'aquesta setmana, tots aquells que siguin fanàtics, amants o altres coses estranyes cap a Tom Cruise, que la vagin a veure si ens falta. O de l'església de la ciència ideologia, per exemple. Sí, exactament. Però per a tota la resta, ja et dic, és totalment prescindible un thriller molt fluix, en el que Tom Cruise només fa és intentar-se lluir al mateix.
L'argument, una mica estrany, ell fa d'aquesta espècie de criminal i intenta perseguir el seu arci enemic que, sense més ni menys, ha matat al mig del carrer 5 persones. A partir d'aquí hi ha una lluita entre els dos i s'intentaran trobar i acabar una amb l'altra. Per tant, una pel·lícula d'acció, Made in Top Cruise, 100%. Sí, és com si fos un Missió Impossible, però bastant més fluixa. Que de fet és una mica el que Tom Cruise ha anat fent un cop ha acabat la saga de Missió Impossible, perquè recordo aquella pel·lícula, també,
amb la que es va gravar a Sevilla però que passaven... Amb la Cameron Diaz, la vam veure l'altre dia a la tele. Sí, que anaven també pels San Fermines a Sevilla, no? Vull dir una cosa així, allò que els era els americans. Espanyols diferents. Bueno, en fi, doncs si us agrada Tom Cruise ja ho sabeu eh. Jack Ruecher, passem a la següent pel·lícula que a tu Jordi... m'encanta. Et posa ja tonto. És molt tendre aquesta pel·lícula eh. Es diu Amor, i a més ve de França. Amor. Antes de entrar me acordé que de pequeña os escuchaba hacer el amor.
Sentía que os amabais, que siempre estaríamos juntos. ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué le gafa? No vas a estropear tu imagen ahora que has llegado a la vegen. Pienso cuidarme. ¿Pero cuál es mi imagen? A veces eres un monstruo. Papá, ¿te has vuelto loco? Siéntate. No, no quiero sentarme. ¿Qué ocurre aquí?
De totes maneres, no és l'estil ni molt menys de Haneke, perquè és una de les seves pel·lícules més tendres, ell ja està acostumat a altres pel·lícules més excèntriques, molt més fredes i que no s'endinsa tant.
En el tema de l'amor, en aquest cas, està molt bé que ens parli de l'amor a la bellesa i no només les típiques pel·lícules que ens parlen de l'amor més adolescent o més jove o dels matrimonis de 30 anys. Atenció, perquè va guanyar la Palma d'Ora en l'última edició del Festival de Cinema de Canes. Com a millor pel·lícula i en els premis europeus de cinema de l'any passat s'ho han portat tot. Millor pel·lícula, millor actriu, millor actor i millor director. És a dir, que va arrasar. Un aplaudiment per Amour.
Perdona, és que sense amor també, què seria el món? Exactament. La història... Capitalisme. La banca. És una mica de l'estil El diario de Noah, no? Aquesta pel·lícula? Sí, una mica sí. Va per aquest cantó, però no exactament. Es tracta de... Sí, no, a veure, que sí, que té un... Editar l'estil, perdona. No estàs aquí intentant posar cissanya. Jo no dic res, només estic escoltant. A veure, la història...
Són dos professors de música clàssica que estan jubilats, viuen tranquil·lament retirats a París i tenen una filla que també es dedica a la música però viu amb la seva família fora de França. Aleshores, a la noia i a la dona li donen un infart i se li queda mitja part del cos paralitzat. Clar, tot això quan els dos tenen 80 anys i es troben sols a una gran ciutat. Una mica dramàtic. Bastant dramàtic. I és aquí on els dos hauran de superar aquesta última prova d'amor que els hi posa la vida. Molt tendre i molt maca, de veritat. Que bonic, eh?
Hi ha aquelles parelles que estan 60 anys juntes.
Això no passa ara. Però això no passa perquè la gent no té paciència. Perquè no té capacitat de sacrifici. Perquè es pensen que quan algú va malament vinga a fora. I home, s'ha de sacrificar també una mica. Ja veieu que aquí som experts en aquest tema. Si voleu qualsevol consulta amorosa. Jo ho saben. Es poden trucar, no? El Jordi és molt fero això. El que passa és que no truca mai ningú ni res. Vols que et facis una falca d'aquelles o no?
Teniu problemes amorosos? Us agradaria solucionar amb les vostres problemes de parella? Jordi Roca, el nostre col·laborador que us pot ajudar si truqueu al 933723661. 933723661. Jo abans era un desgraciat, però ara soc molt feliç des que vaig parlar amb Jordi Roca.
És igual si ets heterosexual, homosexual, bisexual o no tens vida sexual. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Jordi Roca t'ajudarà amb l'amor. Oh! Molt bé. Tot content, no? Sí. Que a tu t'agrada i... Va, a més, ara, després de festes, sempre hi ha problemets, així que truquin, home. Ah, sí? No ho sabies? No. Home, durant les festes és quan... una d'aquelles èpoques de l'any en què...
L'amor no passa als seus millors moments. Durant l'estiu també. Sí, bàsicament quan les parelles es veuen més. Bueno, també es veuen amb la família política, això causa el malentès o... Sí, sí, sí. Que si la mare m'ha dit això, que si el teu pare ha dit allò... Això crea mala maror, eh. En fi, tot això... Mira com hem acabat parlant de l'amor. Home, és del que parla de la pel·lícula. Perdona, però és una mica també la síntesi. L'amor comença tot molt bonic i acaba ja amb aquesta música.
Continuem amb la següent pel·lícula que també es estrena avui, Peso pesado, aquest és el trailer.
...de hacer recortes. Ahí tienes el primer plato. ¡Tiempo muerto! ¿Cómo que tiempo muerto? ¿Tiempo muerto? ¡Aquí no hay tiempo muerto! Te dejas machacar en bañador, pones en evidencia a este instituto. Si no haces un esfuerzo, nunca cambiará nada. Dando ejemplo a tus alumnos, ¿eh? Dando ejemplo a tus alumnos, ¿eh? Tenemos que dar todos la misma versión. Ha sido de Rick. ¿Es una comedia, no, eso? Sí. Ya os veo, faltó. Se empieza el juego. Se empieza el juego. ¡Venga, tío, nos estamos pringando todos!
No puedo hacerlo. Si te retiras ahora, habremos echado por la borda lo que tanto nos ha costado por seguir. Has motivado a nuestros alumnos. Metió buen combate. Lo siento mucho.
Bé, la comediata de la setmana, Jordi. Home, per què comediata? Home, perquè és una pel·lícula que ja es veu que no té gaire xitxa, no té gaire suc, no hi ha diferents capes de lectura. Perdona, estàs dient que les retallades en educació no tenen xitxa? No, estic dient que aquest format, que no hi ha dobles lectures ni tres capes de...
Aquí hi ha una doble lectura. És una comèdia que s'intenta agafar amb humor en el que un professor de 42 anys, professor de música, tot i que és licenciat en biologia, es veu al carrer d'un dia per l'altre perquè les retallades han arribat al seu institut i ell el que intentarà és, a través de
de la lluita lliure, és a dir, del boxe, es passarà aquest esport per intentar aconseguir diners, es passarà... No, no, no, no, tanca un moment, tanca un moment. Què passa? A veure, Jordi, si tu m'estàs dient que un professor que fan fora, d'en 42 anys i a més és viòleg, es passa a la boxe. Sí, a la boxe, sí. Això no s'ho creu ningú, home. És un buscavides. Clar. Pot ser un buscavides i tot el que diu. Perdona, Jordi, coses més rares si s'han vist a la realitat. Perdona, eh. A veure, ell li diu al director.
Si l'escola, bueno, el Govern no té diners per pagar aquestes classes, jo no et preocupis que les finançaré perquè els meus alumnes no es quedin sense classe de música. Jo ens intentaré buscar la solució que consideri més adient, que és la de boxe, i aquí és on està la comèdia, perquè es deixarà pagar a base de bé per guanyar diners, perquè en el boxe, en aquest cas, no tan sols guanya diners el guanyador del combat, sinó també el que perd. És veritat, és veritat.
Bé, doncs aquesta pel·lícula, que com es deia, Peso Pesado. Peso Pesado, que hi participa com a triomfa femenina de la Salma Hayek. Per cert, que d'aquí una estona... home, molt bé. Salma Hayek, no? Salma Hayek. Què hem de dir? Que és baixet i és de Mèxic. Home, però és que ara de Aglibeti. Està molt bé.
El que volia comentar és que d'aquí uns moments al programa repassarem les notícies de Hollywood que avui venen marcades pels premis absolutament. Les lluminacions dels Oscars que es van donar ahir d'aquí uns moments ho repassem però abans encara ens queden tres pel·lícules o quatre, dues pel·lícules per comentar. La primera que també s'estrena avui divendres 11 de gener, Volver a nacer. Has vist la pausa que he fet així més dramàtica?
¿Puedo hablar con Chema? Goico. ¿Quién ha llamado tan temprano? Goico. Goico. Sigue vivo. Siempre ha estado vivo. Soy Goico. Tu guía. Quiero presentar a mi amiga italiana. Este es Diego, fotógrafo, un amigo americano. ¿Sales con alguien?
Te amo, te amo, te amo, te amo. Bé, aquest és un drama, no? Sí, és un drama romàntic, basat en la novel·la La palabra más hermosa de l'escriptoria italiana Margaret Masentini, i és la protagonitzada ja fa temps que en parlem de la Penelope Cruz. Que és la dona del director. Que va escriure... Sí, sí, sí, sí. El director és el Sergio Castellito, que per ser el seu fill també participa a la pel·lícula, també fa un paper secundari.
i la història ens narra els romans entre la Gemma, que és la interpretada per la Penelope Cruz, i el Diego, el que passa és que els viuen en una serejeva totalment destruïda, tot i que és com a parella son perfecte el fet de voler tenir un fill i la impossibilitat de tenir-lo l'un i l'altre.
que fa que aquesta parella es trenqui. Una pel·lícula que no ha tingut gens de publicitat ni de promoció. Exactament. Per enlloc, no? I les crítiques no són bones. Home, és que perdona, realment no. Només que el veure a quatre planos ja veus que això no s'aguanta per enlloc. Però sorprèn una mica, positivament, en aquest cas la Penelope Cruz, perquè hi ha un paral·lelisme de la pel·lícula entre l'ara i el passat. I quan fa d'ara, que està molt ben caracteritzada en vellida, ho fa bé, en aquest tros. A mi m'agrada. I quan fa de passat?
Quan fa de passar, fa de Penélope Cruz, que és el que fa sempre. Que és ella, no? Sí, i per tant, amb això una mica que desitja. A veure, marcant totes les distàncies, perquè ara vaig a fer com molts crítics, que no veuen les pel·lícules, però les comenten igual. No he vist ni les mandarines del Capitán Conan O'Reilly, em sembla que es deia que la feia ella amb el Nicolas Cage, crec recordar, fa molts anys. Però em recorda molt aquest volver a nacer amb la Penélope Cruz, pel·lícula que es estrena avui.
Té alguna cosa a veure l'un amb l'altre? Un pastelot així, com amb la guerra de fons, no? Sí, home, que potser aquesta és més dramàtica i menys ensucrada que la que tu dius i amb un toc més de realisme per tot el tema de la guerra de Sargeu, però que jo crec que no és una gran pel·lícula però està bé. De totes maneres, Penelope Cruz és una mica la nena mimada de l'Acadèmia de Cinema d'Espanyola perquè està nominada pels Goya per aquesta pel·lícula, cosa que em sorprèn sincerament.
En fi, no faré el que més comentari, perquè ja l'has fet tu. Ja l'has fet tu. És així. Atenció, perquè arriba des de Hollywood directament... Que està molt bona, també. ...a les nostres sales la comèdia romàntica Lola versus. Siento que los hombres siempre buscan algo mejor y las mujeres solo se conforman con que vaya bien. Que tengas buen día. ¿Te has acostado con ese patinador? ¿Se ha soltero o te sube la autoestima? Tu nombre en match.com sigue siendo quiero ser tu agujero. Quiero ser tu agujero 1. Estaba pillado.
Mi mente es como una batidora. Estoy todo el rato obsesionada con todo. Comida, chicos... Que agradable, viure amb algú així. ¿Te acuerdas de cómo me gustaba la cenicienta? Es un clásico. Es lo que nos confunde porque nos obsesionamos con lo del zapato.
En fi, com comentàvem directament des de Hollywood, aquesta pel·lícula, la comèdia romàntica de la setmana, Lola versus, per què la destaques? Home, perquè està bé. Per un diumenge a la tarda és divertida, és còmica, té un final segurament feliç, i tot comença quan la Lola, que és la protagonista absoluta femenina en aquest cas, de 29 anys, s'està a punt de casar, situant els preparatius del seu casament, amb el vestit de nòvia, etc. I de cop i volta, tres setmanes abans de casar-se, el seu nòvio diu que mira, que s'ha fet caqueta i que saps què, que aquí ho deixem i que me'n vaig.
Clar, el seu promès des de l'adolescència, és a dir, de tota la vida. Una mica típic, no? Sí, això sí. Clar, en 30 anys posa't a descobrir l'amor de no, buscar una altra persona, etc. L'argument inicial és molt típic però el que passa després amb tota comèdia com reuneïts a la vida i es descobreix allà mateixa estan bé. Bé, doncs aquestes són les pel·lícules que ens ha portat el Jordi, de totes les que estrenen avui. De les que has comentat, però, quina és la que ens hem de veure sí o sí? Sí o sí, amou, imprescindible.
Bueno, depèn del moment, no? Si és de nit estàs a casa amb la parella, doncs aquesta. Si es lluita per la tarda amb els amics... Pots anar a veure una comèdia, però amor, sí, com sigui, has de fer-ho per anar-la a veure. És un imprescindible d'aquest any. Doncs anirem. Notícies de Hollywood!
Atenció perquè comencem parlant dels premis BAFTA, de quins moments repassarem els Oscars de Hollywood i les nominacions, però abans Lincoln, la pel·lícula d'Stéven Spielberg, que és la preferida en aquests premis als BAFTA 2013, Jordi. Sí, tot i que Spielberg no està nominat a millor director per a aquesta pel·lícula als BAFTA 2013.
Avui tindrem una mica un empatx de premis. És la setmana dels premis. Les nominacions dels Goya, dels Gaudí, dels Òscar i dels Bafta. N'hi ha molts més, però si no moriríem aquí i estaríem fins demà. És un no parar de premis. A la meva escala, on vinc al meu pis, també hi ha molts premis. Ni així en guanyaràs un, Jordi. No, jo crec que no. El veí més simpàtic és la veïna més catxonda. Jo potser guanyo la veïna més catxonda. Jo crec que sí.
En aquest cas el que farem avui és repassar una mica quines són les preferides i després a mesura que es vagin acostant els artàmens farem una porra amb premi inclòs. Ah, sí? Sí. Què dius? Sí, sí, sí. Un premi a la penya del morro? Exactament. T'ho feia anys que no ho vèiem, això. Home, escoltar... Va, per motivar una mica.
I què ha de fer la gent per participar i guanyar el premi? Doncs el dia que diguem quins són els actors que participen, etc. Ho hem de dir. Nosaltres ho apuntarem. I la setmana següent, quan sàpiguem qui hagi guanyat, el que hagi insertat... És com fer una quinia.
La setmana abans dels Òscars farem una porra.
Però el premi quin és? Ja ho veuràs. Així que no el tens. Home, ara aquí no, perquè és perecedero. Perecedero, el premi. A veure, va, continuem, perquè la preferida dels Rajis... Però si no m'has deixat ni dir quins són els del BAFTA. No, és que el temps del BAFTA ja l'hem passat. Ah, ja l'hem passat. Els del Rajis t'agraden a tu, no? Sí, perquè són els pitjors premis, no? Són els anti-Òscars. Exactament. Una frase que no he sabit mai.
Però vaja, és veritat. I què diries que està cancel·lat totes les nominacions? De pel·lícula? Sí. Ui, no ho sé. Home, ho has de saber. La que menys t'agrada a tu també. Jo crec que fas tu el resistí. Crepúsculo! Home! Crepúsculo! I tant! M'han fet cas! Sí, sí. M'han fet cas els de l'antiacadèmia, en aquest sentit. Jo soc molt de ratxis, eh? I es veu que estem en la mateixa sintonia.
A 11 categories participa incluent pitjor actor, pitjor actriu, pitjor actor de reparto, pitjor actriu de reparto, tot. O sigui, pitjor pel·lícula ho té tot. La Cristina Stewart la tenim aquí nosaltres. La tenim aquí a l'estudi. Cristina, saluda la gent que et veu a la webcam. Bona tarda. Si almenys guanyés el que guanya ella,
Estaria millor la cosa. Jo també. Jo sóc capaç d'enferinar-me la cara només per guanyar per si hi ha el sou o aquest. Que per cert, l'altre dia em van dir que per la webcam... M'ho vas dir Jordi. I no estic blanca, he de dir que és el focus que tinc damunt. Ja amb la il·luminació. Sí, ara es diu molt... Abans d'això, que el Jordi és molt moreno, també. No, avui vaig de tronco molt xilló. Clar, Clàid, estaca més.
I jo que estic més l'enqueta, amb la llum i tot fa encara que... És clar, ets morena i portes així el cabell llarguet, t'assembles a la Cristina Stewart. Idèntiques. Són germanes. És molt guapa aquesta noia, és un piròmpu això. En fi, Jordi, algunes pel·lícules nombrades als anti-Òscars?
També Battle Ship, que ja l'havíem comentat, que amb tots els respectes ho diré, però és una basura absoluta de pel·lícula. Home, jo crec que és una de les pitjors pel·lícules que s'ha fet mai a la història del cinema. Perdona, era d'allò de Juegos de Barcos, no?, que va fer la pel·lícula. Sí, sí, sí, sí. Vull dir, és que no té més. A 4, a 5, el guió era així tota l'estona. Tampoc era així, però no tenia cap sentit.
i després també típiques comèdies com Desmadre de Padre o Mil Palabres. Continuem repassant. Avui ja ho veieu, són tot premis. Per tant, gastem totes les músiques de premis. Perquè el proper 17 de febrer es farà l'entrega dels premis Goya de la present, edició. En aquest cas, la màxima nominada és Blancanieves, una pel·lícula en blanc i negre i muta. La que no va arribar als Òscars, que la van descartar,
Els Goya seran la tercera gala que comentem aquí perquè primer ve la dels Gaudí el 3 de febrer, després la dels Baftat, després la dels Goya i finalment la dels Òscar. També opten a molts, també està molt nominada, la pel·lícula de L'Artista i la Modelo i la impossible de Bayona, tot i que ni Naomi Watts ni l'Igual Magreur estan nominats i destaca, com et deia abans, que m'estranya bastant a mi
tot i que ho han agafat allò pels pèls perquè la pel·lícula està produïda en part per Mediaset d'Espanya. Per tant, aquí tenim el petit apartat que podríem dir que és cinema espanyol, com a millor actiu la PNP Cruz, que quasi segur s'emporta el Goya sense cap mèrit.
Totes les opinions dels col·laboradors són opinions dels col·laboradors. Podríem parlar de si ho hauríem de votar tots o no només els acadèmics.
Home, jo crec que... Vols que un dia truquem a l'acadèmia i ho preguntem? Home, podríem fer-ho. Sí, avui no perquè no tenim temps, però si veus la setmana que ve... Ah, doncs podem trucar. Sí, ens ho mirem, busques el telèfon de l'acadèmia i truquem en directe. Per cert, acabem ja amb els últims premis que comentem i d'aquí uns moments el programa intentarem resoldre un misteri que tu Jordi et convido que et quedis. Sí? Per què un misteri? No ets d'aquí, sí. Però què ha passat? Aquí a Canxin està, saps què? Hi ha una catifa a l'entrada.
de la porta principal, no de l'aferro forjat, sinó de la casa. Ah, ja ho he vist. Ja, doncs escolta, no? Sí, sí, sí, estem investigant perquè a sota de la catifa hi ha uns números marcats que són un número diabòlic, 666, i estan aquí just a sobre de la ràdio. Jo estic una mica cagat a veure què és el que pot passar. D'aquí uns moments intentarem parlar amb una persona que sembla que ens pot donar una mica més de llum sobre aquest tema, però abans repassem ja un dels moments més esperats d'aquestes notícies de Hollywood, que són
Les notícies dels Òscars.
Perquè, finalment, ja coneixem els candidats als Òscars 2013. El proper 24 de febrer s'entregaran aquests Guardions... Guardons, perdó, o... Guardió, no. Guardió, no. Guardions. Guardió. Guardiola encara no entren a ningú. No, no, no. El català corrent que passa. Estàs molt agressiós, Jordi. Bé, Lincoln també és la preferida, en aquest cas, pel·lícula que encara no s'ha estrenat a Catalunya. S'estrenarà la setmana que ve, així que ja en parlarem, amb 12 denominacions.
destacar que el Hobbit només en té tres, o sigui, i a més són millor maquillatge, millor direcció artística i millors efectes visuals. Per no haver-hi hagut massa, eh, pel Hobbit, massa ennumeracions. Sí, home, tampoc està tan malament. I sobretot, un gran aplaudiment, bé, més de un, dos, tres i quatre, perquè des d'aquí comencem ja la campanya perquè Jessica Chastain guanyi l'Òscar a millor actriu per la pel·lícula La noche más oscura de Catherine Vigilow, home, i tant que sí! I ara, ara!
Bé, una actriu que jo ara no em veig ni qui és. Ah, i també una curiositat, que com a millor actriu està nominada per primera vegada la més jove que ha hagut mai a la història dels Òscars, amb tan sols 9 anys. Millor actriu protagonista. És ella? No, no és ella, no sé si és aquesta. Qui és? Qui és? El nom és molt complicat, l'he de llegir.
Jo pensava que era la de Little Miss Anshen. No, no, no, no, no, perquè aquesta té 9 anys i de Little Miss Anshen en tenia 10. I el Halley Joy Osment que va fer el sexto sentido. A veces veo muertos, pero es un hombre no una noia.
Alec Baldwin repeteix amb una pel·lícula de Bully Allen. L'última pel·lícula que ha fet l'Alec Baldwin.
Finalment, Woody Allen ha trencat la seva gira europea, recordem que va fer París, Roma, Londres, Barcelona, i ara rodarà la seva pròxima pel·lícula a San Francisco. D'algúment, encara no en sabem gaire bé res. Torna a Estats Units, eh, Woody Allen? Sí, torna a Estats Units, home, San Francisco és una gran ciutat, i els protagonistes seran Kate Blanchett, en l'apartat femení, i Alec Baldwin. Bé, nosaltres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments... el misteri de Can Ginesa.
Mira, jo ja estic tremolant, jo ja tremolo del que pot arribar a passar a la penya del morro d'aquí uns minuts.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'esvent. Sintonitzes ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esvent. Durant el 8.1. Ràdio d'esvent. Durant el 8.1.
10 minuts i arribarem al punt de les 6 de la tarda. Diabòlica tarda. Jordi, no riguis per sota el nas, perquè el tema que tractarem a continuació és un tema molt seriós. Ens vam quedar molt preocupats ahir al programa, quan parlant d'assumptes paranormals, vam arribar al tema i l'afer de la porta que hi ha... de la pedra que hi ha sota la catifa de l'entrada de Can Ginestar. Aquí és enjust.
Perquè allà hi ha una catifa que amaga una cosa, que per al costat d'aquesta catifa no sabem qui l'ha posat, i hi ha un número, el 666, formant una mena de cercle diabòlic.
Un Premi 6, si voleu, la foto la teniu al Facebook de la Penya del Morro. Un Premi 6 a l'esquerra girat, una dalt recta i un altre 6 també girat a la dreta. Bé, ahir vam posar la fotografia, vam rebre molts comentaris al Facebook. Cristina, podem fer un repàs del que va comentar la gent? Sí, bueno, a banda dels que tu ja has comentat abans, que no ens tornarem a repassar, doncs l'Aibón Villar diu això s'està posant molt interessant.
A més a més, el Sergi Pont fa qui diu que potser només es tracta d'una bratolada. És una de les altres hipòtesis. Perdona, això del que sempre diu la gent gran o les autoritats quan volen amagar alguna cosa, quan volen que no s'apliquem, diuen no, no, això és una bratolada.
Continuem perquè la Raquel de Manuel diu que potser és un tema de Massons, que el que trobeu Massó Sant Justenc. Segur que és bo el significat. Tot i així, aquests tres sis estan lligats a la llegenda de Can Gynastar. Morts embolics familiars dels primers ocupants d'allà.
O sigui, hi havia morts i gent que va embolicar Can Gynastà. És a dir, va haver-hi moltíssims embolics a Can Gynastà que suposo que pel que diu aquí la Raquel va acabar amb alguna mort. Bé, d'aquests moments intentarem posar una mica més de llum al tema i per acabar, l'Eli, que també ens anima a continuar investigant.
Qualsevol persona que vulgui o tingui alguna hipòtesi sobre el que pot ser aquests 3.6 ens pot escriure també. L'Eli Capdevila ens diu que podem consultar l'arxiu que és on probablement estigui la resposta.
De totes formes, hem preguntat a l'arxiu. De moment no tenim resposta encara. I com que no tenim resposta, però som gent inquieta a la Penya del Morro, hem decidit investigar una persona, no ella, sinó tirar una línia d'investigació, que és el Fran Botxaran, que ahir al Facebook de la Penya del Morro posava que hi ha un passadís secret a la sala d'exposicions, que és al celler de Can Gynastà,
Hi ha qui parla d'un antic cementiri que justament estava aquí, a Can Gynastà, i que té sentit perquè estava molt a prop de l'Església de Sant Just que està al centre. Nosaltres, com comentàvem, amb un treball d'investigació sense precedents, hem pogut trobar Fran Botxaran, que el tenim al telèfon. Fran, bona i obscura tarda.
Bona tarda. Bona tarda, per dir-ho d'alguna manera. Perquè nosaltres estem una mica espantats, per dir-ho finament, tenint en compte que Ràdio Desvern està en aquests porxos que hi ha just a sota de Canxinestà on tu, amb el teu comentari que has posat a Facebook, dius que aquí podria haver-hi hagut un cementiri.
Si jo des de molt petit m'havien explicat, no sé si per fer-me por o si no, desvalar-me d'alguna realitat potser, doncs que a sota del canginestà hi havia un antic cementiri. I és justament on esteu vosaltres.
Aquí de fet a vegades han passat coses estranyes a la ràdio. Que la gent se'n va dir no és la dona de Teja. No. Potser no, perquè fulls o grapadores que es mouen de lloc. Això no ho sabem si estem encantats. De tota forma jo també et volia preguntar aquest passadís que comentes, que pot haver-hi una cosa secreta. Què és això de Can Ginyasta?
De petit endavant això del cementiri, però més gran vam fer una visita per Sant Just de racons i llocs emblemàtics de Sant Just. Perdona, qui va fer aquesta visita? Fa molts anys, en una festa major, em penso,
el centre d'Arxiu... Sí, el centre d'estudis Sant Justencs. O sigui, una cosa seriosa, no? Sí, sí, una cosa seriosa. Ens van portar per diferents racons de Sant Just, diferents edificis que tenen història, i a l'entrada a Can Dynastà ens vam poder obrir una porteta del Celler, i allà començava un passadís bastant oscur... Que dius! ...que jo, en aquella època, no vam arribar al final. No sé si algú ha arribat, si algú podia dir que hi ha una altra porta que donaria al cementiri,
Però no me'n recordo, però no vam arribar al final. No sé si no podíem arribar al final, no volen que arribem o què. Però això demostraria, potser, que sota de Can Gines està encara hi ha més coses. Per tant, podríem dir que hi ha un passadís secret, com a mínim hi ha una porta, que està allà. Tu la vas veure a Ajuntament.
que va fer l'expedició pels racons de Sant Just.
en el suelo. És una mica el que estem parlant, perquè això coneix molta gent. Tampoc no és una cosa que es vagi parlant, perquè és com una mena de secret, s'enjusten. Un tema tabú, no? Jo no sé si és un tema tabú, no, però tampoc no és allò que la gent... Mira, nosaltres ho hem destapat una mica, hem posat una foto al Facebook i la gent ja s'ha començat a animar. Tu quan fa que coneixies aquesta història? Tu tu creus tot això? Per això o no?
Home, a veure, tots els pobles han tingut el cementiri enganxat a l'església, antigament, no? És veritat que el cementiri actualment de Sant Just està molt lluny de l'església. I, llavors, per què no, antigament, quan Sant Just era molt més petit, podia haver un cementiri. Sí que a casa sempre s'ha dit que, quan era particular, hi vivien uns senyors molt grans i no estava tan ben cuidat com ara, evidentment. Fins que no va tenir l'Ajuntament, que ho ha modernitzat i ho ha posat tot molt maco, no?
els misteris de les cases antiques sempre hi ha hagut. És veritat, per exemple, jo tinc una pregunta, per què la catifa aquesta que tapa el 666 l'ha posat algú? Està clar, perquè no hi vegi ningú. Per què l'amaguen? Per què l'amaguen? Ara, per què amaguen la catifa? Per què amaguen i posen una catifa sobre qui ho posa d'això? L'Ajuntament segurament. Que ens amaga? Clar, que ens amaga l'Ajuntament de Sant Justen. Si és tan antic és maco de saber-ho. Clar, de fet la Raquel de Manuel deia que potser és un tema de maçons. Ah, això ja. Diu que cal que trobeu un maçó Sant Justenc. Tu coneixes algun?
que jo sàpiga no, però em penso que no van escampant por ahí. És veritat, vols dir que si fossis no ho diries tampoc, no? Ah, potser. Diu, segur que és això. Tot i així, aquests tres sisos estan lligats a la llegenda de Can Gynestar, morts i embolics familiars. Xanan. Sí, sí, xanan, dels primers ocupants de la casa. En fi, jo, Fran, t'agraeixo que ens hagis atès malgrat les pressions que segur que has rebut per no aparèixer a la ràdio i parlar d'aquest tema.
No sé si podré sortir una setmana a casa. Jo crec que sí, però això de totes maneres, t'agraïm també que ens hagis comentat la fotografia misteriosa, la fotografia del terra de Can Ginestà, i res, nosaltres continuarem investigant. T'hem trucat a tu avui perquè a l'Arxiu Municipal no hem trobat ningú. El dilluns, per exemple, perdona Fran, però el Manel Ripoll
que és el nostre historiador expert, Sant Just d'Es Bern, a veure si pot posar una mica de llum al tema, perquè hi ha gent que està preocupada, eh? Hi ha gent que... Mira, em vaig aixecar el llibre, amb aquest tema no ens ho pensàvem, sincerament. Si aconsegueu la clau de la porteta del passadís, aviseu-me. Jo porto la llanterna.
Jordi Roca, tu t'apuntes? Jo vaig, jo vaig. Jo no, tu no. Jo es faig de connexió en directe. Estem fent una expedició. És que la farem, eh? És que farem una expedició per anar a la portet aquesta d'aquí, de Can Ginestar, quan acabem el programa, un dia a les 7 del vespre, que ja és fosc, que així ja... No passa res, no? No, clar que no. Tu no tens por, no, Jordi? Doncs anem allà i intentem investigar, portem una gravadora i farem un reportatge.
A veure que és el que passa, perquè Sant Just d'Esvern no tot és tan clar com sembla. Doncs Fran, moltíssimes gràcies, que vagi bé i que tinguis una bona tarda si pots. A vosaltres, bona tarda. Home, jo ara cada vegada que passo per davant de Can Ginestar penso en aquest 6-6 i en aquest maleït número 1. Però algú ha pensat que almenys són 3 nous?
Com? Que no millors són tres nous. Segur? Home, perdona, depèn de com ho miris, des de quan entris o des de quan surts. No, això ja és numerologia, una mica en rotllo Michael Landon, com el Codi Da Vinci, però aquí hi ha un tema per resoldre, però no patiu perquè la penya del morro el resoldrem.
Jordi Roca, moltíssimes gràcies per haver vingut a aquesta primera hora del divendres. Igualment, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. I nosaltres d'aquí uns moments connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícies generals, i a la segona hora el senyor Benito, que ja té un bono d'entrada de ràdio, i a la segona hora parlarem amb ell, l'Èric Pomar, l'antiagenda d'Aleli Capdevila, i més coses al 98.1 de l'FM. Fins ara.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Queri, Ramon Companjir, inesperat en el procés judicial que ha de determinar els culpables de la mort de cinc bombers dels Graf de Lleida en l'incendi que va cremar a Horta de Sant Joan l'estiu de l'any 2009. El fiscal ha reiterat que ha retirat la imputació pels delictes d'homicidi imprudent i lesions greus al cap dels bombers Delta Zero Carles Font, que va ser qui va coordinar l'extinció de l'incendi. Així ho ha explicat l'advocat que representa les famílies dels bombers morts Pau Cimarro.
Realment ara el ministre de Fiscalia i les acusacions particulars estem totalment separats. Si ja ho estàvem abans de la vista. Però és que ara no és que estem separats, és que ara estem enfrontats. Perquè realment tenim la defensa del senyor Carles Font i el ministre públic que és la defensa dos del senyor Carles Font. I tenim una tercera defensa del senyor Carles Font que és el lletrat de la Generalitat. L'acusació particular des de llavors manté la seva postura.
Els tres magistrats de l'Audiència Provincial de Tarragona després han d'escoltar els vuit advocats en representants de les parts personades en aquesta causa. Han demanat un mínim d'un mes i mig per resoldre els recursos. Els ajuntaments de Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts afavoriran l'accés a l'habitatge de joves amb problemes d'exclusió social. Els dos ajuntaments han signat avui un conveni i han convidat altres municipis a sumar-se a aquesta iniciativa. Molins de Rei, Mari Carme, Gallego, bona tarda.
Bona tarda, els dos ajuntaments crearan una borsa d'habitatges buits o disponibles per poder-se llogar. Els dos consistoris oferiran garanties als propietaris i una assegurança especial que garanteixi el cobrament del lloguer que s'adreça
a joves especialment afectats per la crisi. L'alcalde de Munins de Rei, Xavi Paz, ha instat a altres ajuntaments a sumar-s'hi. Aquest conveni el que vol és una senyal clara que els municipis, gràcies al servei, amb la vocació de servei públic que tenen cap als seus ciutadans, que és el primer nivell de servei públic
El públic que tenen els ciutadans quan tenen elements, quan tenen clares els seus objectius, es posen d'acord per posar i fer de l'eficiència una de les seves raons de ser. Per poder accedir a l'habitatge no caldrà estar empadronat en cap dels dos municipis.
El conseller de Territori i Sostenibilitat Santivil ha anunciat que dimarts que ve començaran les primeres obres per millorar la seguretat de la C-55, una carretera on l'any passat van morir 15 persones. Les obres de millora s'acentraran en dos trams de la carretera Manresa i a Castellbei i al Vila Albages. Pel que fa a les reivindicacions d'alguns sectors perquè l'autopista C-16 sigui gratuïta per descongestionar la comarca, el conseller ho ha descartat. Quan es pregunta si la C-16 pot arribar a ser gratuïta,
Ser gratuïta voldria dir que en tot cas pagaríem amb els impostos de tots el que l'utilitzessin determinats ciutadans. Vull dir, fer aquest aclariment i veure que és important constatar també que en aquests moments el govern de Catalunya subvenciona de dilluns a divendres el pas pel C16. Santi Vila també ha anunciat que la Generalitat ha decidit aturar totes les obres en projecte per aquest inici d'any a l'espera de saber si el govern espanyol li rebaixa o no l'objectiu de dèficit que haurà de complir de moment doncs
Durant dos mesos no es començarà cap obra. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santa María, ha assegurat que la declaració de sobirania que Convergència Unió i Esquerra Republicana portaran al ple del Parlament el proper 23 de gener és anticonstitucional i tampoc té cabuda en els tractats de la Unió Europea.
Si me permite, primero preocuparnos por la gente y sobre todo explicarle a la gente lo que se puede y no se puede hacer. Y de acuerdo con la Constitución y los tratados de la Unión Europea, lo que están haciendo no se puede hacer. Des de Catalunya, la presidenta del Partit Popular, Alicia Sánchez Camacho, ha parlat d'una provocació a l'estat sense precedents. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. D'aquí a menys d'una hora la set comença el Mundial d'en Vol amb el partit inaugural entre Espanya i Algèria. El combinat que dirigeix Valero Rivera compta amb set jugadors catalans. Un d'ells és el blaugrana Víctor Tomàs, que ha parlat a la xarxa. El priori és una selecció inferior, una selecció que vam guanyar al Teolímpic de la Cannes, però està clar que un primer partit mundial és un partit que a sobre juguem a casa.
que estarem segurament amb els nervis pròpils del primer partit d'una competició i una mica més per jugar a casa, però esperem que l'equip respongui com estem fent i que es jugui a fer un bon partit i podem emportar-lo a la victòria. Barcelona i Granoller són dues de les seus d'aquest campionat que es disputarà fins al 27 de gener. En bàsquet a tres quarts de nou el Barça rep l'Olimpiakos grec en la tercera jornada del Top 16 de l'Euroliga. En Baterpolò s'han decidit les seus de la Copa del Rey, de la Reina,
La Copa del Rei serà acollida per l'Atlètic Barceloneta. Es disputarà del 15 al 17 de febrer. La Copa de la Reina l'organitzarà al Sant Feliu. Es farà de l'1 al 3 de març. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. El 4 de febrer es farà el sorteig per adjudicar els 54 pisos amb protecció oficial de règim de venda a Mas Lluís. Van publicar les llistes d'admesos i non-admesos i com que hi ha hagut més demanda que oferta s'ha de fer aquest sorteig. En total s'han admès 63 sol·licituds i recordem que són 54 pisos que es troben al carrer Violeta Parra, números 8, 10 i 12.
i que inclou en places d'aparcament i traster. A l'hora d'accedir-hi tenien preferència els enjustencs i les enjustenques, però com que l'edifici està de tocada a Sant Feliu, els Sant Feliuencs també tenien opcions d'entrar-hi. Al web de ProMunça3w.promunça.cat podeu consultar el llistat i el procés que t'asseguirà a partir d'ara. Teniu temps per presentar reclamacions fins al dia 18 de gener mitjançant un formulari al local de ProMunça durant l'horari d'oficines. I el 4 de febrer es farà aquest sorteig per adjudicar els pisos a l'equipament de la plaça de la Pau.
Aquest 2013 no hi haurà cap pas endavant en el projecte de l'escola Bressol de Masllui, ho anunciarà l'alcalde Josep Arbinyan, que assegura que aquest any el projecte estarà aturat.
és que el Consistori encara no sap quants diners rebrà de la Generalitat en matèria d'educació, perquè el govern català encara no ha presentat el seu pressupost. Aquesta incertesa fa que l'Ajuntament prefereixi no tirar endavant cap iniciativa pressupostària relacionada amb la nova Escola Bressol, que vol fer aquest mandat a Masllui. Des del Consistori estan en converses amb l'Ajuntament de Sant Feliu per fer-la mancomunada, però la situació és complicada. Segons ha explicat l'alcalde, l'Ajuntament de Sant Just podria assumir el cos de la inversió, però el que no podria fer és assumir el seu manteniment diari.
La intenció de fer aquesta escola braçola al barri de Mas Llull continua present a l'equip de govern Sant Justenc, però aquest any de moment no hi haurà capes endavant. I acabem aquest bullet explicant-vos que la propera conferència de la CEA sobre Història tractarà la primera edat dels matals del Sant Justenc Miquel Molís Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona
Parlarà aquest vespre de la importància de l'edat dels metalls per la societat actual i l'aparició dels pagesos en aquella època. En la primera etapa de l'edat dels metalls, les societats guanyaven en complexitat, la qual cosa es traduïda en una sèrie de canvis. De fet, aquest és el moment final del que coneixem com a prehistòria. El primer metall que arriba és el coure, que s'utilitza per fer petits objectes. Després sorgeix el bronze i molt més tard el ferro, que és quan s'acaba aquesta primera edat dels metalls. A Catalunya tenim exemples molt clars dels assentaments de les societats d'aquella època.
i se situaven, per exemple, a les planes llai de tanes. A Sant Just, fins i tot, també hi ha senyals de la primera edat dels matalls. Tot plegat es detallarà avui, a les vuit del vespre, al local de les Sees, a l'Ateneu. I, de moment, això és tot més informació a partir de les set del Sant Just Notícies, edició vespre.
Nits d'electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. En bas, on bas? Ets de plàstic, el groc. Carall, tu ets de metal, el groc ja val. Oh, prig del llet. El groc bas i fet.
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs i si no ets cap envàs tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al rock no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs al rock no hi aniràs. Si no ets un envàs
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Bona tarda Sant Just de nou. Això és el 98.1 de l'FM. També ens podeu veure a través de la web cam de RadioDesvern.com.
Comencem aquesta segona hora perquè d'aquí una estona tindrem a Leli Capdevila com cada divendres per explicar-nos què no hem de fer durant el cap de setmana a l'antiagenda. Cristina, tu saps què faràs demà ja o diumenge? Encara no. Bé, haurem d'escoltar la secció de Leli a veure què ens diu. I com cada divendres també ens acompanya el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda.
Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda!
Avui, Ari, que ens portes dues coses. El primer, un joc que es fa al poble espanyol i l'altre, un curset per aprendre a ballar sardones que comença demà a Sant Just d'Esver. Comencem per aquest primer joc que es diu el joc del sarró que es fa al poble espanyol. Què és això? Doncs tracta d'un joc de pistes, d'investigació i de desxifrar enigmes que basa com si fos en un bosc interior però pels carrers del poble espanyol. I vaig jugant al moment
Vas aprenent coses del poble espanyol i de com es va construir. El poble espanyol ara mateix no sé quin és l'origen del poble espanyol. La fida de 1929 i li haig de dir que els catalans sempre s'han avançat una miqueta mundialment i és el primer parc temàtic de la història. Què diu ara?
El poble espanyol, perquè és un partemàtic d'Espanya, que hi ha la Giralda... Els catalans n'hem avançat en moltes coses. Això, el primer partemàtic, i també les primeres franquícies, amb les granges la catalana. I moltes altres, ja l'hi aniré dient. Sí, sí, sí, i vostè, sobretot, no sóc iridins. Eric, i què més podem saber sobre aquest joc del Sarro? Doncs que això és per totes les edats, però els nens fins als 9 anys han d'anar acompanyats per un adult durant tota l'activitat.
i això, com hem dit, és al poble espanyol i el preu és de 5 euros de totes les edats. Bé, 5 euros. Si voleu, m'imagino que hi ha la pàgina web del poble espanyol on podeu trobar més informació que al poble espanyol. L'altre dia vaig veure el musical...
de TV3 al retaula del flautista, dirigit pel Ricard Raguan, i el van gravar allà al poble espanyol. Vostè s'ho coneix bé, eh, el poble espanyol? Jo m'ho conec bé perquè jo vaig estudiar... Durant tres anys anava cada dia al poble espanyol. Al bar o al...? No, al bar no. Anava de la Pompeu, quan anava a la universitat. Però, de totes formes, he de comentar que allà, a l'estiu,
fan uns concerts, que són els concerts del poble espanyol, i van actuar xambau, en fi, diferents grups, i jo vaig colar un any, perquè com que sortíem d'allà al Col·legi del Te, això potser no es pot explicar. Colar és colar, no?
Sí, sí, colar-se, no pagar. Vaig entrar gratis perquè estava al col·legi del teatre allà esperant que tanquessin les portes del poble espanyol i quan van tancar les portes jo ja estava dins. Tancat. Amagat. Sí, com el cavall de Troia una mica. I llavors un cop vaig sortir i vaig anar a veure el mític BB King. BB King. I vaig anar-lo a veure gratis.
En fi, doncs Eric, gràcies per aquesta informació i a més a més també tenim un altre que ens comentes tot seguit sobre un curs que comença demà a Sant Just d'Esverm per aprendre a ballar sardanes. Doncs sí, recomentar-vos un parell de coses, que com bé has dit, demà el 17 comença el 27è curset per aprendre a ballar sardanes aquí a Sant Just, que són tots els 17 fins al 2 de març i la inscripció és gratuïta.
Però això sí, han de ser majors de 6 anys per aprendre a ballar. Tu ja aniràs, Eric? No ho crec. Ara el Daniel sí que hi va. És veritat, és veritat, el Dani sí que hi va. Els repetidors paguen 10 euros. Els que van suspendre l'any passat. Però no és difícil aprendre balla sardana. Jo no n'he ballat mai. Has tornat a ballar sardana, Eric? No. Me'n va ensenyar una miqueta el Dani però no.
Però ni ganes, no? No li vas fer gaire cas. Bueno, home, sí, però no se'n va quedar. Molt bé, doncs ara i moltes gràcies per aquest apunt d'agenda i fins la setmana que ve. Vinga, que vagi bé. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudor, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del morro.
Molts petonets des de la botiga Goton de Sant Just per la penya del morro de la ràdio i que tot vagi molt bé.
De fet, a la llaneria verds saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! No sabia que vostè havia fet... Bon Nadal, bon Nadal, bon Nadal. Perdoneu, esteu en directe, eh? Sí, sí, sí. Ens les has enxampat, això. No, està obert. Està obert? Us han pillat, us han pillat!
Què comentàveu? No, que estava demanant qui havia fet les falques. Ah, les falques de la veu? La mella del morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. No, va ser el meu cosí. Ah, va ser el seu cosí. Bé, per cert, si heu vist la riera avui i ens la voleu comentar, també podeu fer-ho a través del Facebook o de Twitter, el que us doni la gana.
D'aquests moments ho repassem amb el senyor Benito, que a la Riera avui ha donat de si, no? Sí, bueno, seguim amb el mateix, eh? Amb el que Sant Climent és la capital mundial del crim organitzat. Sí, és veritat. I la maldat. I la màfia. I la màfia i tot, eh? Tenint en compte que no apareix mai cap policia local, és normal, vull dir, no hi ha comissaria. On n'ha pereçut un? Ah, sí? Un policia que ha sortit del trullo, de la pavera, del maco, de l'ombra, de la gajola i de la càrcel.
Bueno, ja està, ja veiem que té vocabulari perquè va estar degut als seus anys a la model de Barcelona. Atenció, perquè el senyor Benito, com cada setmana sempre, ens porta un tema que ell, bueno, decideix una mica per la seva banda, o no? Ah, avui no. Avui no. I que investiga, i avui ens porta el graller del Bruc. Ja? Calli. Està sonant Creedence Clearwater Revivals.
Bé, per què diu que no va iniciar a vostè aquesta cerca del graller del Bruc? No, perquè és una sol·licitud de l'ELI Cap de Vila, que el darrer programa ens va demanar aviam si era cert que era el timbaler del Bruc o podia ser el graller del Bruc, atès que l'altra setmana, la darrera setmana, vam sentir una cosa de grallers i vam dir, home, doncs don més pel sac un graller que un timbaler. I llavors segurament el que va foregitar
els francesos va ser un graller i no pas un timbaler. Per tant, aquest és un dubte que va sortir la setmana passada del programa. Sí, i l'Alejandro ens ho va demanar i he posat en marxa tot l'equip d'investigació amb l'Elmer Rasec al capdavant de l'investigació. Per cert, ara ha estrenat un bloc, no? Ha estrenat un bloc, sí, però ja li vaig insistir. Dic, home, per favor, que ens ho estan demanant, la gent mira internet, no ho troba.
Sí, home, el podrem posar al Facebook de la Penya del Morro, si no és avui o d'aquí uns dies, per fer-lo una mica de publicitat, elmerdaseca.blogspot.com. Ah, això mateix. Va, molt bé, molt bé. Per tant, tenim un misteri, un altre, avui és molt misteriós la tarda, perquè tenim un altre misteri, que era el graller del Bruc o el timbaler del Bruc.
Ja li dic que la investigació és difícil perquè el Timbalé ha esborrat tota la documentació que hi havia. Llavors hem hagut d'anar per dues vies, que encara no hem hagut cap conclusió, però hi ha una via, diguéssim, la via històrica del llegendes i l'altra basant-nos en fets científics.
Comencem la de la llegenda. Hem trobat un document històric que és el diari d'un sergent de Granades de l'exèrcit francès.
Aquest diari es titula Memòries d'un soldat. Està signat a 7, que és una població del Mediterrani francès. Que, perdona, fa referència al número exacte d'habitants que té. Que són 7. I datat del 1843. I aquest sergent diu una cosa així. Ho faré una mica en veu francesa, perquè així ens queda com molt més real. Això mateix.
deteníem les tropes enemigues sitiades i poc menys que vençudes. Vam sortir de les nostres trinxeres per donar el cop de gràcia. Quan de sobte va semblar que la terra s'estrepava i el cel s'esquinçava amb un vol gargitamible. Un lament de canya escardada que ens va fer tremtemre el pitjor. Vaig donar l'ordre de campi qui pugui i varen fugir d'aquest lloc infernal. Molts dels meus homes no varen sobreviure.
Bé, sens dubte, un general que els tenia ben posats, eh? Sí, bueno, vostè ja l'ha fet general, però era sergent, eh? Bé, m'és igual, sergent, general... Bé, a França ja sap que... Ja, vinga... Sí, ja tira tu un gendarme a qualsevol... Havent dit Napoleón, doncs ja, pot comptar. Bastant covards, no? No, els francesos sempre s'han caracteritzat per la seva poca gallartia. Ja, ja ho veig. El que passa que, clar, aquí ens hem de fixar que estaven una mica cagats, no? Una mica cagadots, eh? I això és pel timbaler del grup.
No, aquí fixis que diu un soroll, un hudolc llarg i temible, un lament de canya escardada. Més o menys és com sona una gralla. Vols una gralla?
No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat! No el tinc preparat!
Si això és el toc de gralles dels nostrats castells.
I el timbaler està al darrere. El timbaler era una mica aprofitadot i es va servir de la gràcia aquesta de la garalla. La segona llegenda que mai s'explica diu que el timbaler es deia Isidre i tenia un amic que deia el Tinet i era el que tocava la garalla, veïns de Sant Pedor. Amb dos eren molt amics i tot el dia anaven plegats, evidentment. En haver la crida del somatent, els dos s'allistaren cadascú amb el seu instrument, no faltria més.
en arribar a la batalla i veure que allò anava de debò, es varen cagar les calces, van fugir corrents muntanya amunt fins que es varen perdre. Desconcertats i perduts, es posaren a tocar llurs instruments, per tal de ser trobats, per criar una mica l'atenció i que els trobessin. En sentir aquella mena d'esgarrifadors jamec, els francesos fugiren cames a Judeu-me. Tinet, li digueu aïs de dret.
Vaig a veure si trobo algú. I quan va marxar, els soldats del somatent trobaren... Perdona, perdona, què són els soldats del somatent? Els somatents eren els soldats de catalans, eren com si diguéssim de la població civil. Hi havia un somatent, que la paraula somatent vol dir... Sò amatent. Sò amatent, o sigui, feia un so quan hi havia una... Un so continuant, no? Un so continuat, i era la crida, la lleva.
dels voluntaris civils, llavors tots aquests sortien amb el trabuc, l'escopeta, etcètera, i feien com una mena d'exèrcit popular, diguéssim. Clar, per tant, això era el somatent, no? El somatent que a la Batalla del Bruc va anar-hi el somatent de Manresa i el somatent d'Igualada.
Aquí també hi ha una línia d'investigació de saber si la gralla venia d'Igualado o si la gralla venia de Manresa. Bé, la veritat és que jo no sabia... Hi ha moltes coses aquestes. Sí, sí, sí, una investigació, perquè tota la vida és el timbaler del Bruc i, atenció, perquè podria ser, com diu el senyor Benito, el graller del Bruc. El graller del Bruc. Oh! Vale, vale, vale. Hi ha una altra línia que diu, bueno, repartim-s'ho i fem que el timbaler sigui del Bruc i el graller de Collbatol.
Per repartir una mica la festa. I per evitar disputes. Per evitar disputes. I de monistrol, no ha caigut res? Monistrol al cremallera. Molt repartit. És el que va a la cremallera. D'acord, d'acord, d'acord. I el mató? Sí. I el mató també. Sí, vostè ja me l'hi mató. Escolta, que de fet, cada vegada, per moltes llegendes que hi hagi sobre si era un timbaler o si era un graller del Bruc,
Els francesos marxaven corrents. Una o l'altra. Però bueno, se sospita que amb dos instrumentistes, tant un timbaler com un graller, tenien poca gràcia. De fet, no rentaven mai. I el que més aviat foregitava els francesos era l'afarum més que no el sololl. Deixem-ho aquí.
Bé, de fet, aquestes són les teves llegendes més o menys. Aquesta és la línia, diguéssim, històrica, documental. Però, segons estudis científics, ens brinem una mica l'entrellat de tot plegat, no? Hem volgut fer una mica un estudi científic per corroborar si el timbal o la gralla, etc.
Aquesta investigació la du de terme un estimable company del Delmer i nostre que es diu Tim Valtarga. Tim Valtarga? Això. Ah, ja, ja, ja. Està molt bé. Està molt bé. I què... Ell va fer un primer treball de camp. Diu, llavors ens situem a les rodalies del poble del Bruc, al peu del massís de Montserrat, a la regió pròpia ben dita de Les Agulles. Aquella regió que hi ha a sobre del Bruc, que es diu Les Agulles. On es veuen els omnis, no?
Sí, menys o menys. Que no s'han vist mai, però bueno. Que s'hi veuen, que s'hi veuen. Que també eren granyers. Que per cert, escolteu una cosa. Que també eren granyers, els omnis. Ah, escolteu una cosa. Un moment, un moment, avui som 11, avui som 11. Que veritat.
Doncs atenció perquè avui és un dia alerta òbnia a Montserrat i no és broma. Atenció perquè si aquesta nit no teniu res a fer entre les 11 a la una de la matinada, divendres a la nit, estranya també, però podeu anar si voleu a Montserrat, la muntanya màgica una mica, perquè es reuneix capitanejats per Lluís Gryfol, em sembla que es diu, que és la persona,
Jo he anat una vegada, per això ho sé. Tu arribes allà... I què tal Jordi? No puc dir res, no puc dir res. La sensació de l'Obli li va agradar. Hi havia més gent, no estàvem sols aquesta major. Hi havia més gent i també tothom és com amb la conya. Hi havia gent que anava a rebentar i a boicotejar l'acte. Cosa que és normal també.
Sí, però en principi la gent anava a escoltar i es parla tota l'estona sobre fenòmens, sobre els omnis... Però això ho fan amb una corba, no? Sí, sí, una corba. Una corba que hi ha? Sí, sí, sí. On concretament? Carretera de Camp Massana a Manresa, no? No ho sé, no sé el nom exacte, però si vostè vol anar, agafa la 2, direcció Lleida, i surt el bruig.
A l'Hotel del Bruc. A l'Hotel del Bruc, fa una parada, si vam per allà on sigui, també relaxat, torna a agafar el cotxe, i se'n va cap a la direcció Montserrat. Llavors, des d'allà mateix, hi ha un moment que et diu, vols anar cap a la dreta o cap a l'esquerra? Que ell sap que és l'esquerra, que és Manresa em sembla, i a la dreta dius si és Montserrat o tal. Llavors tu dius, cap a la dreta,
I no patiu, perquè al cap de 800 metres, un quilòmetre i mig, veureu tot de cotxes, que així avui a 11 de la nit estan tots aparcats, perquè és que a més hi ha un merder increïble. Però Jordi explica alguna cosa, no? Jo vaig veure... Algun detall. A veure, jo... Mireu, aquest home, el grifol aquest, el que agafa i diu, no, el que heu de fer és mirar aquesta part del cer, llavors ell ho senyala, no? Diu, perquè hemos visto un trazo por aquí.
Jo pensava que aquí és un trazo. Vaig prendre la mà, vaig preguntar el que volgués i dic senyor Griffold, hola. Vaig fer una mica així com de veu d'Edward Ponset perquè veies que estava entarrat en el te. Un tazo era allò que regalaves als nens jugaven. Els vermells tenien tazos? No ho sabem. Però jo dic senyor Griffold, per favor, què és un trazo? La tela que deixen, no?
Exacte, molt bé, com ho saps? Bueno, a veure, és lògica, eh? No, perdona. No, a més, jo ara t'hi tinc un apunt d'això de les abduccions, els tractarrestres i tot això. Ah, sí? Sí, perquè, te'n recordes l'altre dia, ahir que vam parlar de tot això del poltergeist i tot això? Doncs també mirant i documentant-nos sobre aquest tema,
Aquest programa està agafant una aire des que vens tu, molt misteriós i molt malèfic. Se m'està allunyant el senyor Bení tu. No m'estranya perquè tens uns temes també. Home, no, però a veure, me'n vaig ara cap al camp científic, perquè és que els científics diuen que tot això de les abduccions extraterrestres i tot això,
que en veritat no existeixen, bueno, les abduccions, no dic dels extraterrestres. Perdona, això ho hem de dir als científics, no? Un aplaudiment, un aplaudiment pels científics. Però no m'has deixat argumentar-ho Jordi, espera que t'ho explico. Ara m'ho expliques, però com a titular ja dius als científics, argumenten que això no existeix. Home, és que a part d'això el científic et ve i et diu no, això no existeix i es para la ciència i es para tot.
En veritat ho relacionen amb una paràlisi del somni. Diuen que moltes vegades les persones quan entren a la fase REM del somni són capaces de despertar-se i continuar dormint i acostumen a veure personatges o coses estranyes. Les persones que tenen aquest tipus d'experiència ho noten com molt real i asseguren que l'han viscut
És que quan estem en un somni no sabem si és real o no. Jo no ho sé. A vegades m'haig de tornar a dormir per saber-ho. És veritat, un somni és real o no és real? Jo quan estic vivint és real i m'ho hauré d'haver somiat. Si és un somni, em passejo i em fa mal. No té cap mena de sentit. A mi em passa que quan de vegades somio és com que em caic.
Et caus? Sí, no has somiat mai que et caus d'algun lloc i és com que t'enfonsa dins del llit i de sobte t'aixeques. Però senyor Benito, no em miris així perquè estic compartint somnis. No, no, jo estic... Que vostè no has somiat o què? Molt, molt. Si li explico els meus somnis, i a més me'ls apunto. Ah, vam voler parlar amb el Mauri i diuen això. Només llamar-te al matí i apuntar-te al somni. Hi ha algun d'aquests que diuen, ostres, potser que jo pensi jo.
Hauríem de parlar amb alguna persona que ens digués alguna cosa dels somnis. Mira, sap qui pot fer? La nostra col·laboradora, Núria Oriol. És com un expert en somnis. La setmana que ve la podríem trucar i li preguntem si vol fer-ho amb els seus somnis.
Jo avui he somiat un que anava en un avió i s'estrellava contra el mar. Això no vol dir que moriràs, eh? No, però no té cap sentit que assumís això. I a partir d'aquí comença una sèrie o no? No, perquè no l'he vist.
El somnis de la Cristina i els nostres, per cert, si ens voleu enviar el vostre somni... No és broma, envieu-nos els vostres somnis, que nosaltres els esxifrarem.
G-mail.com. Sé que és un tema que li agrada molt. Ella? Sí. Home, és que... El meu m'ha interpretat algun dels somnis. Que era el subconscient, no? Sí, sí, sí. Jo per lligar l'he utilitzat a vegades, també. Bueno... Els somnis no, no. Mira, li he somiat que tu ja ho feies. I si cola, cola, no? I si cola, cola i llavors ja et veus que... Ah, doncs queda-te amb el sueño, macho. L'estima és que el sueño era una peça d'ella, no?
Ha agafat un to sotèric això. Sí, de la que està la Cristina al programa. Ara serà culpa meva. No, no. Ara és un programa normal. Ara és un programa com el del 4te milènio. No va ser l'altre dia que li van dir que tenies un aspecte una mica gòtic? No, una altra vegada amb la Cristina Estigual aquesta, mira eh. És com la de Cripúsculo. No, però ja qui diu, ja qui diu. No li diguis que se'n fa.
Està molt bé. Està molt bé, és molt maca aquella noia. És molt maca. Sí, però molt blanca la pel·lícula. Bueno, escolta, no passa res. No teníem pressupost pel color. Molt violent. Era tècnic color, no? Bueno, en fi, senyor Maito, a tot això fa deu minuts que teníem el graller del grup i la mare que el va fer. Digui'm disperts a mi, eh? Digui'm disperts, ja l'hi diré jo. Bueno, va, rematiu, rematiu. Bueno, total, que el graller era un extraterrestre. Són els extraterrestres que han vingut a la Terra.
Per saber que estem vius. Vostè quan sent un graller vol dir estic viu. No és un somni. Bé. Seguim amb l'estudi científic o ja ho deixem? Sí, sí, va, fem un estudi científic ràpid. Va, ràpidet. Bim-bim-bim-bam. Llavors, estem a la regió de les agulles. Llavors, vam destacar un timbaler i un graller al cap damunt d'una canal, aproximadament, a un lloc que es diu l'era dels Pallers. Ara es diu l'era dels Pallers, que abans s'havia dit l'era dels grallers.
i ve d'aquí que això fa que pensar que la gent del Bruc no hagués volgut amagar els grallers, hi haguessin dit. Més que res perquè els del Bruc no tenien traça en fer gralles, tenien més traça en fer timbals. És veritat. Llavors han dit, mira, farem un timbal. Total. I ningú hi era. I a més els francesos que estaven aquí es van cagar de por i ja no poden dir res.
Un cop situats a la zona, on la reverberació acústica sigui suficientment potent, se'ls va fer accionar els seus instruments a cor que vols. És a dir, tu fot-li canya, a veure què passa. L'experiment es va fer en persones, evidentment. Es va aplegar el que deuria ser el camp de batalla. Vam dir, mira, aquí més o menys es van fotre d'hòsties al francès i als catalans. Que perdona, mal la llet també, no? Perquè això on era? Això on era concretament?
Això és per Can Massana. Tots els monjos que estan al monestir no van poder descansar. No van poder descansar per un altre motiu. Les tropes del Francesc els van fer unes altres coses. Van cremar la biblioteca, per exemple.
els van aixecar les bandilles i ja m'entenc el que fan amb un bon joc les bandilles aixecades. Per això es deia la guerra del francès. La guerra del francèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè
La conclusió és que el so del timbal va provocar uns lleugers maldecams i unes petites convulsions res insuportable. El so de la gralla va provocar unes enormes corredisses, espasmes musculars, vertígens i unes incontenibles basques, van vomitar tots. En pocs minuts va quedar dal mà de la població de l'estudi, amb la qual cosa es corrobora via científica
que el so de la gralla és més persistent i més malèfic que no pas el del timbal.
Bé, doncs, senyor Benito, ho deixem aquí. Podem seguir més. Ja et dic que això és un primer pas de la investigació. Crec que queda prou clar que era un greglers. Jo diria que era un greglers. Jo aposto pel greglers. Si vol investigar una mica sobre el nom de per què era la guerra de Francesc, concretament... Per la setmana que ve? Una curiositat, jo li puc dir que l'estàtua del timbaler del Bruc, que hi ha al poble del Bruc, a la cruïlla de sortida, és... És la mentida.
No, és de debò. Però és potser una de les estàtues més escalades del món. Per què ho diu això? Perquè tots els escaladors de Montserrat han passat per allà i s'han enfilat al timbaler... Potser això és com la broma, no? Com una broma. Escolta, vostè, com la broma... Amb la qual cosa em porta a pensar que el timbaler no era res més que els tersos d'un castell on s'hi enfilaven. I el que tocava era el graller.
Sívi, 36 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio Desvern. I tot seguit parlem de la Riera, l'últim capítol d'avui, que vostè, Benito, l'ha vist? Sí. I què tal? Bueno, pinta com a ball. Bé, ara mateix també sona la Carme i després l'antiagenda de l'hèlicap de Vila. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Som Jaume Sadon Coll, farmacèutic, del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal! Bon Nadal!
Bé, saludem la Carme, que s'incorpora a la Tala Rodona de la Riera com cada divendres. Carme, bona tarda. Bona tarda. Com tenim Sant Climent i tot plegat? Com està la cosa?
Doncs arrencat una mica, perquè comença d'aquesta setmana i avui no he acabat de veure el capítol. No? On s'ha quedat? M'he quedat bastant endarrere, al principi de la segona meitat. Ah, quan la... El Claudi estava parlant amb el seu fill, pot ser? Sí, sí, pot ser. La menaça, no? Sí.
Què es mou? Què passa? Ha arribat algun policia local ara deien que sí, per exemple? Es juga bastant aquesta història, tant fent diassa com segrestos. Hi ha coses així estranyes. El policia aquell corrupte que estava al port, ha trobat la jutgera, com es diu, la Lídia.
La dona del... bueno, l'ex del Selvas. Com es diu? No ho sé. És l'advocadesa. La Sònia. Va pel carrer. Fa uns dies que rep unes trucades misterioses que li pengen. Vostè sap quan volies trucar amb una nòvia i no t'agradies? Trucaves a casa els pares i s'ordia la mare.
Bé, de totes formes tenim l'última seqüència, si la volem escoltar. Per cert, un incís, que estic veient algunes imatges de la Riera. Què fa Pere Arquillo amb aquest cabell tan llarg i tan vergut? D'alguna obra de teatre, no? És el que he pensat. A veure si podem escoltar... Estava abrasiu. Silenci. Encara estic avergonyida per l'incident de l'altre dia. Això és l'última seqüència. Espera, espera. Esperem?
Així t'he d'explicar una cosa forta. Aquesta noia l'hem vist en alguna escena? No. Aquí no. És un personatge que va entrar al setembre i ara la riera depèn d'un grup.
Aquesta és la que està posant les normes, la que fa retallades. És com l'Artur Mas de la Riera. És com el Mas Colell perquè no pren ell les decisions. No té tant de poder. Hi ha un altre senyor que té poder.
Ja està. Però òbviament dit. Escolteu, la conversa entre ella i aquesta... I ell qui és? Perquè estan a un despatx tancat i ell... El Sergi. El Sergi. No, el Bernol. No, ell és el senyor Batlleu. Aquest senyor que té poder. Que havien sigut a mano. Em sap molt greu el que va passar. Però ja vaig veure que li vaig deixar les coses clares. Vaig ser molt dura amb ell. Sí, ja ho vaig veure. Li vas clavar una bona esbroncada. El que va fer és imperdonable. Però tu t'ho vas prendre com una cosa personal, oi?
És normal, jo vull tenir la fonda sota control. I el que va passant va treure de polleguer. Malament ja. Malament sí, més que les coses personals amb els negocis. És que hi haurà alguna història. Però si t'enamores d'una prostituta, no ho pots fer. Això t'haig de veure amb la guerra al francès. No. És un cuiner massa orgullós de la seva cuina. Aquest home es caracteritza per...
Per la seva bona interpretació. És un imbècil que li agrada cridar l'atenció. No li agrada. Ell no es rebota per fer-nos la punyeta. A veure, estem atents amb la seva interlocutiu. Traiem un biscol avis. I les intencions que té són molt bones. No se, a ell li agrada la seva feina. De fet, la passiona el que fa. I esclar, no pot servir un plat que no n'està content. I l'altre dia va mirar l'escot. Amb ell mateix i amb els altres no ho pot evitar. Però estar servint el plat de truita ens en fa inabatea, si o no?
Se'n fa inabatea. Això m'agrada. I podem estar segurs que no tornarà a fer res semblant allò de l'altre dia? T'estic demanant Cristina si em pots assegurar que en Sergi no tornarà a fer el que li doni la gana saltants a la teva autoritat. Aquesta música l'hem posat a l'altre. Et prometo que faré tot el possible perquè sigui així. Per què m'has fotut al carrer? Perquè no seria bo per la fonda.
Ei, no és propietari i abans de ser un gran xef... l'equip li té molt de respecte, té prestigi, és un... No, no, no, et conec molt bé. Blablablabla. Per molt menys el que ha fet ella és fotut fora professionals amb molt de nivell. Si no l'has despatxat des del primer minut de l'ús de la contrària és per una raó que no té res a veure amb la feina. Ara, ara no em segueixo. No sé què vols dir. Vull dir que t'agradaria anar-te'n al llit amb aquest xef. Oh, ho ha dit jo. Exactament, ho ha dit jo.
Anar-te'n al llit. Que dius? Jo només m'hi relaciono per feina. Si, si, per tot el que és personal. Per tot el que és personal. M'enganys a mi i no t'enganys a tu. Quan el vas esploncar l'altre dia davant meu.
Ja ho vaig intuir. Esbroncar. Però ara, veient com em parles, ja no tinc cap mena de dubte. Ai, no hem vingut per esbroncar-nos. S'haurà agradat molt l'assa. No riem, no riem. Ah, ja està eh. Una punta. Si s'han de barallar per un plat de truita. Aquest plat ja l'han tret.
Fins del merendero de les planes. Tot s'ha inventat avui dia, ni que fossin el bulli. A part la truita de patates em sembla una feina. Trobo un altre tipus de bar que no és Can Riera. I una llet que em balli tomàquet.
Sí, sí, en tot cas. Jo crec que baixen el nivell, per això. Cada cop que apareix aquest senyor a l'escena... Sí, eh, que sí? Sí, sí, sí. A mi em fa com... Em fa com cosa, veure-ho, fins i tot. És una mica encarcaradot, no? Sí, sí, per això. La mirada també és encarcarada, tot és, no sé... És preocupant. És conegut? No. Jo no l'havia vist enlloc, encara.
I la Riera? Bueno, alguna cosa més que puguem dir de la Riera? No ho sé, no l'he seguit tant, però hi ha el tema obert de la Mireia, no? Aquest tema està bé... Ah, la Mireia comença a tornar als seus orígens, eh? Ah, sí? Perquè ha agafat un pis a Can Sureda. Perquè és allà? Bueno, la seva mare humil... I ha volgut anar allà expressament. La gent humil de la Riera d'on surten? A Can Sureda. A Can Sureda. Ella anava fent tombs i ha llogat un pis a Can Sureda. Llavors es comença... I ja l'hi he demanat.
que això s'ha vist en el resum del que passarà, li demana a la seva mare artificial, li diu qui era la meva mare i ella li diu, soc jo. Diu, no, no, la meva mare biològica. Diu, biològica no, jo vaig estudiar filosofia i lletres. No, no, biològica vull dir que... Què diu, què diu? Bueno, que s'ha fet un taco. Quin humor, quin humor. De nivell, de nivell. Està molt bé. I recordem que la mare es deia María Vázquez... Basté. Basté.
L'havien vist al Nicho. La portaran al Nicho. Vostè, Nicho. No estarà mort. Que hem de comiar d'aquí? No, això no. Però hi ha un pare, també, no? Senyor Benito.
Senyor Benito! Escolteu, poseu la salsa al començament de la secció. Vostè volia fer una ràdio de cavita. L'antiagenda amb Heli Capdevila!
Efectivament, cada setmana acabem el programa. Els divendres parlen del que no hem de fer, justament, aquest cap de setmana. Una frase que afirmaria el mateix Matías Prats, però no. Qui ha escrit això? Ha sigut vostè, senyor Benito? No. Que per ell, el llionista, que... El Txepansé. Tindria quatre paraules amb ell. En cap de Vila, bona tarda!
Bona tarda Eli. Bona tarda. Bona tarda Eli. Bona tarda. Que bé el programa. Que m'agrada, m'alegria. Amb ratafia dius? Amb ratafia. Tot a l'hora.
Bé, com cada setmana parlem del que no hem de fer durant aquests dos dies que venen. Avui, pel 12 i 13 de gener, 13 amb el rotllo. Avui és un programa com, no sé, ja és paranormal. Avui és 13, eh? Sí, per això 13. La sintonia aquesta, que l'estem posant tota l'estona. Cada dos per tres avui estem parlant de coses de por. Atenció, perquè els tres toms, que això ja fa una mica de... Això fa tus. Ja, les festes de Sant Sebastià, a Mata de Pera,
i la festa major d'Argentona. El canti? No, el canti qui pugui. Això era l'agost. Jo vaig estar a punt d'anar al final. Unes coses que feia l'agost jo i vaig estar a punt d'anar. I al final no vaig anar. En fi, Eli, comencem parlant pels tres toms, aquesta festa tan nostrada, que jo no sé si només es fa a Catalunya o també es fa a altres llocs de la península. Del món, no es fa que és purament autòctona, eh? Sí? Només és aquí? No, no, es fa a tot arreu.
Pasa't arreu, perquè, de fet, si Sant Antoni és el patró dels animals i tothom porta a beneir el seu animaló de torn, ara, en principi només hi ha els de pota rodona. Cuidau. Si no tenies la pota rodona, no podies anar a aquest beneir al capellà.
Si les vaques tenen pota rodona? Jo inclouria vaca com a animal de pota rodona. I guana potser no. I animal de companyia no? També allò que feien. Les cadèrgories no? Pulpo com a animal de companyia. Pulpo això. Pulpo sí. Per cert qui era Sant Antoni? Ho tens per aquí?
Sant Antoni era un senyor que, de fet, va venir... No, no ho tinc per aquí, perquè no en tinc com... Clica el link aquí, a la Viquipèdia. Però bé, de memòria, algú et sabré dir. La qüestió és que Sant Antoni era el patró dels animals, de fet, perquè ell era un senyor que guaria les persones. Ah, sí? Però en una d'aquestes guaricions, sí, van guarir no sé quin compte, i aleshores, si li va costar una truja,
que tenia els seus porquets malalts i ell els va guarir i aleshores la truja ja el va acompanyar de per vida amb les seves aventures. Però què li va fer a la truja? Ho sabem això o no?
Bueno, una bendició. Ah, d'acord, el babaneí. El babaneí va curar, va posar la mà sobre la truja i la truja es va curar i així va. Bueno, els porquets, ella anava a demanar pels seus fills. De fet, antigament Sant Antoni havia estat una de les festes més destacades de l'hivern, per no dir quasi bé l'única. Això el senyor Benito ho sabrà, perquè hi ha l'un dels tres verbuts, que és aquest mes, que em penso que és Sant Antoni, Sant Sebastià i d'altres no.
I totes coincideixen aquest mes, oi? Sí, la setmana dels barbuts, que és quan fa més fred. Ja veuràs com l'home del temps de TV3 tard o de no ho diu. Si no és el Molina, un altre.
Escolteu, sembla que estiguem immersos en mig del programa Espai i Terra de TV3. Com hem arribat fins aquí? Passem del 4 mil·lènio, ara... Tanto el 2.0, tanto el rotllo lajet, i el pagès, el calabnari, el pagès, tota la vida...
Bé, atenció, perquè si algú vol disfrutar d'una bona festa dels tres toms, la població que recomanem des de la Penya del Morro és Taradell, la bonica comarca d'Osona, no, Eli? Bàsicament és perquè a Taradell fan un cas de porc, que això està bé.
i a més fan un esmorzar, que és l'esmorzar del traginer. Ah, l'esmorzar del traginer. Sí. Tregina? Què traginaràs? Jo aquí li posaria a veure el senyor Benito perquè això del traginar i del traginer, jo crec que és una paraula que en el tema català té com una connotació potent. M'agradaria que ell investigui. Vostè és la meva font d'investigació? Sí.
I els hi he fet? Sí, sí, sí. I els hi he fet els meus, eh? Sí, sí. No, no, el senyor Benito haig de comentar que en favor seu, cosa inesperada per tothom a la redacció i a la ràdio, ha seguit la pauta i ha buscat el graller del bruig, si era graller o era timbaler.
Li he de dir que té bastants números que fos galaller. Tot apunta que sigui el galaller del grup. Les investigacions, diuen. Si algú no ho investiga i ho diu clar, això... Eli, tu has fet la teva feina o no?
Jo faig la meva feina, sí, sí, jo tinc trobada de gegants. Ah, trobada de gegants. Quant serà, aquesta trobada de gegants? La trobada de gegants serà al diumenge, a Argèntona, a la festa Major d'Hiver... Ah! Sí, hi haurà tots allà. Visca! Visca Catalunya! Em permets una pregunta? Sap quin és un dels plats de l'esmorzar del Trajiner? Quins? Truita de patates amb samfaina. Ah, sí?
No ens ho podem perdre. No ens ho creia. Escalopa i macarrons, que és el que feia la meva mare quan anava de colònia. Si algú vol veure una bona festa dels tres toms, que vagi a Taradell. Fan alguna cosa peculiar allà?
No, no, no, abans d'això no. De fet, és que ha posat aquesta com a exemple, perquè de fet em penso que aquí a Sant Just també és la festa dels tres tombs, però a banda comencen ara i ja no s'acabaran fins tranquil·lament al mes de... dos o tres mesos. Sí, perquè és d'aquelles festivitats que cada poble la celebra quan li dona la real gana.
En principi això és el 17 de gener, que és Sant Antoni, però per exemple aquest diumenge, que és dia 13, la tenim aquí a Sant Just, i com dius tu, a començaments de febrer encara hi ha pobles, com per exemple Sabadell, la setmana que ve o Vilaseca també, en fi, fan el que els donarà gana.
Hi ha una web que es diu Federació dels Tres Toms i allà podeu veure tot el calendari. Suposo que repeteixen la gent que va als Tres Toms.
L'objectiu és airejar la bestiola.
El que passa és que abans hi havia molt de bestiar pels pobles. Hi havia mules, ases, etcètera. Els que mantenen les cavalleries són les federacions andaluses de cavallistes.
Han de fer la gira per tot Catalunya anant portant el burro per dins els abandonis. A veure un moment, qui diu la dona diu el maritot germà també. A veure, parlant de burros i ases. A totes les cases. A casa del senyor maritot. Atenció perquè repassem més antiagenda.
Com diu el senyor Manegal. Les festes de Sant Sebastià a Mata de Pera. Aquestes duren tot el mes. Comencen aquest cap de setmana amb la baixada del pi. Van a la muntanya i baixen un pi d'unes dimensions desfondals. Perdó, això és una festa major eh. Lo del mes són tonteries que duren un mes sencer. I el pelen. I l'escorcen, li treuen l'escorça, el desescorcen. I el cap de setmana vinent és quan fan la grimpada. La grimpada!
Sí, que són aquells... són els Green Pires, no? Exacte. Però això, ja us dic, és el cap de setmana que ve. Aquesta setmana comença la festa perquè ja baixen de la muntanya, agafen el pí, el baixen, fan la marxa a les torxes, fan tot de fogueres, comencen a fer tot això, treure-li tota l'escorça, perquè després, que dir allò, suposo que ser aquí totes les estrelles marxin, i el cap de setmana que ve ja fa la pujada. Oh, que guapo.
Categories masculines, nens, femenina, i bueno, és espectacular. M'imagino que aniran a grimpar perquè és alt això, molt alt. Deia que m'imagino que van amb seguretat i van amb arnès, cordes i ben lligats. Bueno, sí, tampoc et pensis, però sí, sí, mirem més. Home, home, sí, home, sí. A veure, casc no porten. No porten casc. Arnès. Ah.
Si voleu anar a veure la setmana que ve ho podeu trobar a Matapera, que per cert aquest és l'any especial perquè el 2013 celebra el mil·lenari de la seva fundació, una efemèride que la germandat de Sant Sebastià, que és l'entitat organitzadora d'aquestes festes, ha tingut en compte a l'hora d'elaborar en el programa.
Sí, perquè faran una mena de festa medieval també. La festa medieval no m'agrada comentar-la. Som molt fans. Ja la trobava a faltar jo eh. És una antiagenda total la festa medieval i la coca de la festa medieval. És veritat, sí, hi ha els falcons aquells que surten a tot arreu. Que són el mateix falcon. És el mateix. Que aquest va adopat. La fetreria, no? I els tenen allà. La fetreria. I els hi donaré jo, les fetreries, pobres animals, que bueno, no tots eh, no tots, però alguns estan en condicions que dius pobres animals,
que està allà. Aquest no vol, aquest no s'aixeca, amb el gordo que està. No fa falta que li posis cadena. Aquest ja s'aixeca, ja té prou peus. En fi, Eli, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé.
Fins la setmana que ve, per cert, si voleu saber l'agenda completa, que és la que hem repassat, però amb més profunditat, a la pàgina web, elisendacapdavila.wordpress.com, que a més a més també la posem al Facebook de la Penya del Morro, podeu visitar, eh, elisendacapdavila.wordpress.com. Eli, gràcies per la feina, bona tarda! Vinga, bona antiacenda a tothom! Adéu-siau!
Bé, amics i amigues, acabem el programa, agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdo i l'actualitat Sant Justenca, a més a més també hem tingut el Jordi Roca al cinema, hem parlat amb el Ferran Botxaran, que ens va comentar ahir al Facebook el misteri del 666 a sota de la catifa de Caigirastana. Què fa, Benito? Què estàs batallant?
Estava batallant. L'he enganxat batallant. Escolti, acaba el programa. Aquí és l'hora de la siesta. Aguanti tres minuts, aguanti tres minuts, perquè d'aquí uns moments arriba la Carme Verdó i amb tota la informació s'enjustenca. Agradeix també a més a més la participació de l'Èric Pomar a l'Agenda Juvenil i com sempre el senyor Benito. Un plaer tenir-lo, senyor Benito. Gràcies per venir.
Amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, el millor moment de la Penya del Morro per tu avui quin ha sigut? El primer és la promo que has fet del Jordi Roca amb la secció que potser fem la setmana vinent. Que el Jordi Roca fa cinema i li agradaria ser consultor sentimental com es deia aquella.
La porra que farem m'agraden les porres.
Ah, la porra de cinema. O sigui que tu, el millor moment del dia per tu ha sigut el Jordi Roca, eh? Sí, perquè ja estic pensant a veure un moment, a veure la setmana vinent, a veure si divendres. El senyor Benito, no. El senyor Benito, es curra alguna història. Oh, home! Bueno, en fi... Ah, Jordi, i com a pitjor moment d'avui?
Home, no cal, no cal, no cal. La teva no història dels ovnis. Que no ens ho has acabat d'explicar. És veritat, no l'he explicat perquè... Un altre dia, un altre dia. En fi, avui, 11, hi ha ovnis a Montserrat. Si voleu anar, és la meva recomanació. Però si, què m'haig de currar, jo? Què? Vostè s'ha de... Què m'ha dit? Que s'ha de currar. I ara parlant a fora. Vinga, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Adéu, adéu.
T'espero, durant-te a 8.1. T'espero, durant-te a 8.1. T'espero...
Caus a terra, molt avall Creus que no te'n sortiràs Però amb els besos te n'adones Que tornes a començar Hi ha força de molt de caure I de tornar-te a aixecar Veus que les coses no canvien Però ja no ets qui eres abans Doncs he estat ja cinc o sis I soc el que ara tinc No vull pensar
llença't, que fins ara és dur i no repartirà. Em sento que el cor ja no farà de batregar i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis fa i no li puja sense una mà. Abandon, abandon, abandon,
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Senyors Notícies d'avui.