El jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha citat a declarar l'extresoria del PP Luis Varcenes el dia 25 de febrer. Segons fonts jurídiques, ara se li imputen nous delictes de blanqueig de diners i contraisenda. El jutge disposa el nou informe de la Unitat contra el Blanqueig de Diners del Banc d'Espanya, que relata que Varcenes disposava d'un altre compte a Suïssa, des d'on van sortir més d'un milió i mig d'euros per pagar els impostos necessaris per acollir-se a l'amnistia fiscal. Per visió del temps, Servei Metrològic de Catalunya, Pere A. Cladera, bona tarda.
Molt bona tarda, doncs després d'un dimarts bastant tranquil en conjunt. De cara de mai iniciem un canvi de temps que portarà una baixada important de les temperatures i fins i tot també nevades cap al sector del Pirineu, en especial al Besant Nord, on demà es podrien arribar a acumular més de 5 centímetres per sobre de 600 metres. A la resta del territori, de cara de mai dimecres, intervals de núvols, estones una mica abundants, també amb algunes clarianes i possibilitat d'algun ruixetellat poc important amb una cota de neu d'uns 800 metres. Atenció també al vent de component nord i oest,
sobretot a la meitat sud i al Pirineu i Prepirineu on es podrien arribar a superar ràfegues màximes de 90 km per hora. Informació del Servei Meteorològic de Catalunya Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça d'en Bol juga aquesta nit en dos quarts de nou contra el Palma del Rio. El Palau l'Aurana és un partit avançat de la 17a jornada de la Lliga a Soval. Serà el primer enfrontament al Palau amb els campions del món. Escoltem l'entrenador barcelonista Xavi Pasqual parlant dels al·licients del partit.
Independentment dels horaris, dels dies i de les dificultats que tenim, i si volem oferir la Copa Soval, doncs vingués molta gent a estar amb nosaltres i que revéssim l'equip com el que és, un equip del club que s'hi deixa la pell i que a més tenim molts jugadors que han estat campions del món, nosaltres que també han estat mundialistes i crec que ens mereixen una bona rebuda.
Al Palma del Rio, Andalús és el cue de la categoria. I en futbol recordem Leo Messi signarà aquest dijous el contracte de renovació que el vincularà amb el Barça fins a l'any 2018. Notícies en xarxa.
Ara escolta's, ràdio d'esvent. Sintonitza's, ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. Ràdio d'esvent. Ràdio d'esvent. Ràdio d'esvent.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'AFM i a tot el món a través de ràdio d'esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernus per Rayot Saluda. Jordi Domènech, benvinguts a la penya del morro. Saludem l'equip habitual del programa a les notícies de Sant Just. Carme Verdoi, Carme, bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, el públic d'avui que no para d'aplaudir des del començament com el loco, aplaudint. Ja, és veritat. M'agrada molt. De Mollet del Vallès. És que la gent del Mollet del Vallès.
que s'aconeix que aplaudeixen molt. Bé, avui al programa ens repassarem la qualitat s'enjustenca que passa per l'Ajuntament, que reclama a Transports Metropolitans de Barcelona que el bus 157 torni a tenir parada a Coll Blanc. Veurem què és el que passa, d'aquí uns moments ho explicarem. A més a més, també al programa tindrem la Núria Oriol, la nostra coaching particular, que avui ens explicarà com utilitzar el coaching amb el tema de la corrupció, que diu que és una oportunitat per parlar de tot plegat.
Veurem què és el que passa, o sigui, si hem de parlar de corrupció avui i de l'actualitat potser no acabem fins les 10 del vespre. A més a més també tindrem la Clara Aguilar i les seves bandes sonores avui amb la pel·lícula Shame i a la segona hora del programa el Casal de Joves, com cada setmana amb el Sergi Arrada. I avui tindrem un cara a cara especial entre el Dani Martínez i el Joan Chirivella Cucurella, perquè debatran quin expediatre de Sant Just
És millor si la doctora Meneses o el doctor Trinxan. Al revés. Doctor i doctora al revés. El doctor Meneses el conec però Trinxan era doctora. Doctor Meneses i doctora Trinxan, m'he equivocat jo, tens tota la raó del món. I això sabrem avui quin era millor, pediatres del CAP d'aquí a Sant Just es veu.
que qui més qui menys ha anat alguna vegada. I acabarem el programa avui amb la Cristina Vargas que ens explicarà quines són les pífies dels professionals de la ràdio i televisió més nomenades les últimes setmanes. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Què rius? No em fa gràcia com dius les coses.
Per cert Jordi, saps que cada tarda et porto alguna notícia curiosa o alguna cosa divertida. Ah si, perdona, tu és l'aquella que fas. Ai, sabies que... Clar, sabies que. Doncs avui et porto una cosa que t'agradarà jo crec. Ah, sí? Sí, perquè com que tens un pis, no tu?
Jo sí. Evidentment, com la majoria de la gent. La propietat intel·lectual. Doncs, què li dona vida a un pis? Les plantes, les flors, no? Nosaltres. Evidentment. Bueno, a banda d'això, Jordi. Doncs, si fiques una planta dins d'una ampolla i l'arregues, i tanques aquesta ampolla, només l'has d'arregar una vegada a la vida. Tanques l'ampolla, doncs la planta pot arribar a viure fins a 50 anys. Oh, que fort! A mi m'agradaria poder-hi posar a dins d'aquesta ampolla, algun dia, una miqueta d'amor, perquè no se me'n vagi mai.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Comencem parlant de les notícies de Sant Just.
L'orquestra Mondragón amb gorroçaga al capdavant.
Atenció perquè l'Ajuntament, com hem comentat fa un moment, reclama a TMB, l'Ajuntament de Sant Justen, que el bus 157 torni a tenir parada a Coll Blanc. És la petició que fa el govern municipal arran de les queixes de les persones usuàries d'aquesta línia. D'altra banda, alguns historis de Sant Justen i el de Sant Feliu de Llobregat treballen per definir el traçat de l'ELA 10 perquè arribi el Mas Llull quan es construeixi el vial.
Té més informació de la mobilitat Sant Justenca o projectes o futura o no sabem què passarà Carme Verduy. Doncs això que comentava el Constitutari Sant Justenc ha fet aquesta petició a TMB, van tenir, ja se'n reunint, de fet doncs des de l'Ajuntament ja se'n reunint amb TMB.
I esperen una resposta des de Nadal. Vam dir que després de Nadal els diria alguna cosa. Estem a 5 de febrer. Ojo, que aquí veig una pulla. No? És la realitat. No sé si creus que està malament que passi un mes. Home, jo penso que sí. Jo penso que està malament. A veure, doncs recordem que abans els canvis. El 157 arribava fins al Passeig Marítim i sobretot, no només la gent que anava al Passeig Marítim, però la gràcia era que podies arribar a Coll Blanc.
que hi ha metro, la línia blava, i fer la connexió molt ràpidament. Que podies anar fins al mar, fins al mar a la Barceloneta, com aquí diu, amb una mateixa línia. Però les queixes sobretot venen pel tema de l'enllaç amb el metro, perquè abans dels canvis, recordem que es passava per Collblanc,
Va acabar l'itinerari de parada de trambaix Ernest Lluc, una parada que ha de convertir-se en parada de metro però que encara no ho és. Per tant, no funciona en aquest sentit. Van fer una previsió de quan hi hagués la parada de metro però no està feta encara. I llavors el que reclama és el que comentàvem ja l'altre dia, que es torni a establir aquest itinerari original del 157 o que almenys s'allargui
fins a Coll Blanc perquè ara s'han de caminar aquests 400 metres o agafar aquest autobús nou que és el D20 que es va introduir l'octubre amb el sistema de línies. La regidora de transport de l'Ajuntament és un sistema que està pensat sobretot per la gent de Barcelona i en canvi no s'ha tingut en compte els municipis veïns perquè no només Sant Just s'ha queixat d'això sinó que l'Ajuntament d'Esplugues també ha protestat per aquesta
per aquest canvi, per tant doncs veurem si finalment es fa alguna cosa o no. Home, si protesten tots aquests ajuntaments... Una cosa o l'altra no? Clar, serà per alguna cosa, no? I és veritat. Esperem que els escoltin. Ha fastiguejat moltíssima gent i veurem què és el que passa. Per cert, parlant d'aquesta nova línia de metro, que ja veurem si es va, perquè clar... No, no, la parada d'Ernest Lluc sí que es fa, eh? Si l'Ernest Lluc no... Sí, però es farà d'aquí un temps, no serà demà.
Veurem com es faci que la parada d'Ernest Lluc es diu així. I a més, en aquella parada em sembla que és on va matar Ernest Lluc. Per això li posen aquest nom. No és exactament a la parada, sinó que és a aquells pisos del seu aparcament. Exacte, allà mateix.
Espera, encara parlem de l'L10 que també està en aquest matí titular. Sí, Mas Llull. L'L10 també està sota Punta de Mira, també per l'Ajuntament de Sant Feliu i en aquest cas també de Sant Just perquè han de definir el traçat perquè arribi als veïns de Mas Llull que estan més incomunicats que...
Doncs sembla que amb aquestes reunions tots dos consistoris han acordat que el recorregut que hauria de cobrir la zona de Sant Just de Mas Llull i també la de Sant Feliu i han proposat un trajecte que cobriria aquesta necessitat. És a dir, la idea és que la primera idea s'havia rebutja, em sembla, perquè com que és allargar el trajecte implicava despesa, però finalment sembla que el que es podria fer és una mica complicat, a veure si s'entén, eh? Però enlloc ara s'acaba el trajecte, com si diguéssim,
a l'entrada de Sant Feliu i a la parada de Sant Feliu del Trambaix. Doncs una opció seria que en lloc d'acabar allà s'acabés a la part de Masllull i de Sant Just, això per exemple a les 6 i 20 s'acaba a la part de Masllull i de Sant Just, i el segon era la 10, que posem que arribaria a les 6.40, en lloc d'acabar a la part de Masllull i de Sant Just,
acabaria la part de Maslluir a Sant Feliu, que fa 20 minuts acabaria en un dels dos llocs, que més o menys també està a prop, que passa que uns cops et beneficies més que un altre, és una provesta inicial, de moment sembla que és la que té més consistència a partir endavant. Que perdona, que no s'hagin equivocat, diuen que tot és Maslluir, pensin que tot és Maslluir, una part és Sant Feliu i l'altra és Sant Just. Acaba amb Maslluir i aprofiten la rebaixa perquè té el mateix nom.
Pensa que això no tirarà endavant fins que no estigui construït el Vial. Per això ja vam dir que no seria el 2013, sinó que el Vial era l'última fase de tota l'organització.
i que ja ha començat aquesta urbanització, però que és l'última fase, em sembla que fins al 2014 no arribarà. Perdona un moment, perdona un moment. M'estàs parlant del Vial de Mas Llull? M'estàs parlant d'aquest carrer que ha de connectar aquest poble marginat del centre de Sant Just al de fora? És un barri, un barri-poble, un barri dels de fora de Sant Just i que no acaba d'arribar mai?
M'estàs dient que és possible que fins al 2014 no arribi i que, per tant, Catalunya sigui independent abans que arribi el vial de Mas Llull? Cada part ho de memòria, però jo diria que això ja ho vam dir fa uns mesos que, en principi, que s'ha començat a urbanitzar ja tota la zona de Mas Llull, que és el que van fer els propietaris, que ve d'aquell retard, però que segons el seu projecte jo diria que l'última part és el vial i que l'última part, pensant que ja seria 2014.
Em sembla que sí. Estem al 2013 aquest any, no? Estem al 2013, 5 de febrer del 2013. Esperem molt que sí, pel bé de la gent que està vivint allà i que si vol anar a Sant Just no va. Jo conec molta gent que prefereix no anar a Sant Just i no posar el peu al centre des que està vivint a Mas Llull perquè li queda tot més a prop a Sant Felí del Llarcat. A veure, tampoc crec que si hi ha Givial no crec que vagi a comprar el centre de Sant Just.
Però amb la moto i tot això... És un moment, eh? Seria un moment. Si hi ha alguna persona que n'estigui escoltant, demà es llui i que vol donar la seva opinió. Llui i que vol donar la seva opinió. 9 3 3 7 2 3 6 6 1. T'he de fundar la ràdio. 9 3 3 7 2 3 6 6 1. Truqueu. Truqueu!
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
O no, eh, com el que vulgueu. Bé, atenció, perquè continuem parlant de mobilitat, perquè Sant Just d'Esbern avui hem sabut que... No, avui no hem sabut. Bueno, a la penya del morro, sí. Mica més de... Però, vaja, que és un estudi que ha sortit fa dies, no? Sí. Hem sabut fa uns dies que més de la meitat dels Sant Just Tengs es desplaça cada dia amb cotxe, atenció, i només un 16% ho fa en transport públic. Per tant, aquí tanquejar-nos del 157 i no l'agafa ningú.
Són dades d'una estadística promulguda per la Diputació de Barcelona. Carme, perdói, què podem esteure d'algunes dades que ens interessin? Sí, és l'enquesta d'amum el que t'he passat des de l'any 2011. Són dades que arriben amb una mica de retard. Què ha passat? Un canal de comunicació s'ha trencat. Fa un any que va trencar. En tot cas, és això, més d'un 50% es desplaça cada dia amb cotxe, un 30% ho fan peu.
A peu o amb bicicleta. I un 16 en transport públic. Les persones que prefereixen el transport privat diuen que és per rapidesa i per comoditat. Quantes persones ho fan amb patinet, Carme? No hi ha dades. Segur que n'hi ha. No hi ha dades respectives. És un col·lectiu marginat per la Diputació de Barcelona i les seves estadístiques de fa dos anys. Pel que fa al transport públic, què diries que prefereix la gent?
Home, jo l'autobús, no? L'autobús. Molt bé. A mi m'ha sorprendre. No, home, què vols que ho prefereixi? El taxi, que està caríssim? No, el metro, perquè és un metro. Però després el pots fer servir, perquè surts després del metro. Primer bus, després tram i després metro. I es fa una valoració bona, en general. Suposo que des d'aquí, si com que ja agafes l'autobús, no? Ja tancades l'autobús i tires, no? Com que has de fer altres vores al metro.
Però hi ha el JustMetro, per exemple, i llavors pots... No, però el JustMetro no és metro, que molta gent s'ho pensa. Però el metro sí. El JustMetro és un autobús que et porta fins al metro, que de totes maneres seria molt curiós que sortís, com al transport públic preferit pels Sant Justencs, al metro que no hi ha metro. En desplaçaments, més de la meitat són de connexió amb altres municipis. La dura de mitjana, quan diríeu que és?
De quants desplaçaments de la gent de Sant Just? Jo crec que entre 25-30. 20 minuts. Ah, bueno, 20 minuts. Clar, no tothom va a Barcelona. No, clar, hi ha gent que se'n va a Colserola. I es fan quants desplaçaments, diríeu, de mitjana per persona i per dia? Dos. Tres. Tres. Molt bé, molt bé. I una dada, encara referent al que parlàvem de transport públic, que és que el servei Comparticotxe, que és un servei que vol facilitar la trobada de persones interessades en compartir vehicle privat,
Jo conec gent que només volen compartir cotxe amb noies, que això no és plant. Si vols compartir cotxe i vols donar-te d'alta al plant i al projecte, pots agafar qualsevol tipus de persona. Ara hi ha 261 persones usuàries a Sant Just d'aquest servei i el 2012 van guanyar 40 altes.
I aquest servei s'acosta interessat on es pot posar? Al web de l'Ajuntament. Ara no sé quin és però diria que allà hi ha la informació. Doncs ho mirarem perquè això és molt interessant. Últimament vam fer una peça també al TN. Està en auge. La gent que decideix, per exemple, a Bancar.
Si hi ha 260 persones i en un any han guanyat 40 persones no ho estic calculant però a mi em sembla que és molt important. De fet la gent ja prefereix no tenir cotxe perquè per la benzina i tots els impostos i tot plegat també és una despesa innecessària i per exemple hi ha una pàgina web també que permet buscar
desplaçaments llargs, per exemple si algú se'n va fins a Perpinyà o se'n va fins a París tu pots posar-te en contacte amb aquesta persona i pagar-li 20 o 30 euros i així compartir les despeses del viatge si és que has de marxar lluny o per exemple has d'anar a Madrid o on sigui amb cotxe, doncs ho has de fer. En fi. Està a la web de l'Ajuntament. Està a la web de l'Ajuntament. Quin apartat Cristina, concretament, de la web de l'Ajuntament de Santjust.cat?
Doncs està dins de la secció de mobilitat. Ah, molt bé, doncs aneu allà i... Hi ha una part que diu dins de Comparteix el cotxe, i aquí dins explica més o menys què s'han de fer per inscriure's i apuntar-se. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Si voleu més informació sobre el tema, Santjust.cat.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu? Som originals, també. Per cert, ahir ens vam oblidar, jo el primer, de comentar el que a continuació parlarem. Come on, ride, ride, ride.
I wanna roll, roll, roll. I wanna ride, ride, ride. I wanna roll, roll, roll. I wanna find my baby caring, just let me know. Sweet Cage Brothers! Victor Hiperapuerta, Saint Justencs de Pro. Aquesta és una gravació que a més sempre ho diem quan la posem. Van fer en directe un especial de l'Apanya del Morro que van fer als jardins d'aquí dalt de Can Ginestà en públic i ens van venir a tocar i va estar molt bé com sonen.
molt i molt bons, un dels millors i segurament ara mateix el millor grup de blues que hi ha a Catalunya. I per què ho diem? Doncs perquè els Suitcase Brothers, que ja ho van comentar la setmana passada, estaven aquest cap de setmana a l'International Blues Challenge, que es feia a la bonica ciutat de Memphis. Això quin estat deu ser Memphis? Tennessee, no?
Vam aconseguir el segon lloc en aquesta competició.
La segona posició en la categoria de solo o duo en aquest cert tema internacional on hi participaven uns 90 artistes. Per tant, enhorabona al Pere, al Víctor Puertas i també a tota la família i a tota la gent que està donant-li suport. Estem molt orgullosos i molt contents que ho hagin aconseguit perquè és a l'International Blues Challenge, com diem a Memphis, on aquests germans que porten el blues, i a Catalunya els he fet petit ja,
i allà triomfant i arrasant. Més de 90 artistes, que això ja ho vam comentar, és un festival on el públic anava votant i també hi havia un jurat d'experts i que anaven passant fases. Van arribar a la semifinal i només vuit arribaven a la final. Ells hi van arribar i aquest dissabte a la nit va ser quan vam saber que havien quedat segons. Carme, què més podem comentar per a la gent que ens estigui escoltant?
Doncs que ahir van explicar, van parlar tots dos, tant el Pere com el Víctor, encara des dels Estats Units, per això, van parlar al Just Blues, exacte, i... Amb l'Armand Garcia. Exacte. Explicaven, doncs que, per exemple... Perdona, perdona un moment. No, no, és que el Pere Puertas havia estat col·laborador, i de fet no ho és ara, perquè com que estava vivint als Estats Units, del Just Blues, programa especialista en aquest gènere musical, els dilluns, de 9 a 10, a Ràdio de Bern. De 10 a 11. De 10 a 11, a Ràdio de Bern.
De nou a deu hi ha el renta peus. Que també està bé. Explicaven que un dels consells més complicats va ser la semifinal, però que va acabar tenint una bona recompensa, que el bolo de la final considerant que va ser molt divertit i molt especial. També van explicar que el llistó estava molt alt per a ells mateixos, perquè havien de competir a més amb artistes molt variats, i en l'altra categoria, la de bandes,
i participaven uns 120. En aquest cas, hi participaven 90 i hem dit que ells van guanyar aquest segon premi format per una part econòmica, una placa recordatori i també una mica d'ajuda per projectar-se a nivell professional. És el primer cop, a més, que uns catalans participaven en aquest concurs internacional de blues i ho han fet, evidentment, a la porta gran. Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo! Bravo!
Això, si en lloc de blues fos pop català, sortiria a tots els notícies. A tot arreu, sortiria a Ràcum, a Catalunya Ràdio. Però em parlen d'això? No! Per què? Perquè no tenen idea de música.
No sabem si n'ha parlat, eh? No sabem si n'ha parlat, però jo... La xarxa n'ha parlat. A TV3 no ho he sentit, jo, això, per exemple. Tampoc ho he fixat, eh? No he vist l'informatiu, però no ho sabem. En fi, enhorabona als germans Puertes, molt orgullosos de vosaltres. Retorneu a casa, aviat!
Això és lo típic, saps? A tothom m'agrada el blues. Ja, però escolteu, aquí ja... no. La gent és molt jacatera. Com que ara tothom fan aquest, ara som tots fans del blues. En fi, Carme, moltes gràcies. Ui, avui és molt tard. Molt tard, eh? Me'n vaig. Vés-te'n ja, vés-te'n ja. No em volem veure. Adéu, bona tarda. Que vagi molt bé i ja sabeu que teniu més informació a partir de ja a radiodesbert.com i a la 7 al Sant Just Notícia d'Edició Vespre.
Estic una mica constipat, però ara millor, no? Per cert, hi ha molta gent que aquest dia ha d'estar una mica griposa i fatal. Passem una mica a revista perquè hi ha col·laboradors del programa que no es troben bé i per això no poden venir aquests dies. Per exemple, Llego Alonso.
Aplaudiment per ell. Milionista del programa, de la seva secció, que està malalt i m'ha enviat un whatsapp avui dient que tenia vòmits. No cal explicar. Una salutació pel Iago recuperat i la setmana que ve volem tornar a tenir entre nosaltres.
Fem una pausa a totes la gent perquè tu també ets una mica malament també. Tampoc cal, no? Especificar. Hi ha una passa. Però no és ben bé de grip. És virus estrany. Sí, és una cosa rara. És com una barreja de grip amb altres coses. Doncs escolta, tu manteta, una mica de llet o un te calentet i ja està. No passa res perquè moltes vegades estem malalts i no volem reconèixer que estem malalts.
Estem malalts, quedem-nos a casa tranquils i descansant. No passa res. És una indirecta això per mi? No, no. Ho dic en general. M'estàs fent fora ara? Per favor, mai de la vida. Potser hi ha gent que sí, però en general quan estem malalts no assumim que estem malalts. Fins aquí la reflexió del dia.
Fem una pausa per la publicitat i parlem d'aquí uns moments parlant de coaching amb la Núria Oriol. Avui, com utilitzar el coaching amb el tema de la corrupció? Jo ja tinc ganes d'escoltar-la.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa.
que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Desen mobles, per la Penya del Morro o del Morro. La ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Moro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Dos quarts en punt de 6 de la tarda i, com cada dimarts, una bona dosi d'optimisme amb la Núria Oriol. Everybody always looks on the prize
Ella és la nostra coaching particular del programa i que a part de posar-nos un somriure i estar més contents quan l'escoltem ens explica notícies positives que sembla que no, però n'hi ha, si es busquen bé. Núria, bona tarda.
Bona tarda. Ja està rient. Sembla que no n'hi hagi, però si en busques n'hi ha. Perdona, perquè si fem una primera pentinada a les notícies i als diaris, jo crec que és per obrir el balcó i donar un pas endavant, perquè realment inputs negatius que dius tu, Núria, per tot arreu últimament no paren. I a més ara, amb el tema de les corrupcions,
presuntes corrupcions de la cúpula del Partit Popular i a tot arreu, a Sabadell, Lloret de Mar, les ITVs... En fi, jo, Núria, no sé com ho veus però és per agafar i fer-te les maletes i marxar ben lluny, no?
Aquesta és una opció il·legítima. No podem dir que no és una bona opció també, perquè, escolta, Déu-n'hi-do, és veritat. Ara t'ho has dit, fer el pas endavant també podem fer un pas enrere, contemplar un respecte i també posaré alguna dosi d'humor.
Jordi, no cal ser tan dramàtic. Exacte, Jordi, no donis el pas endavant, per favor. D'acord, em quedo aquí per escoltar les teves notícies. Comencem per una... D'aquí uns moments parlarem de la corrupció i tot plegat, perquè trobem uns moments com pot ser o com pot el coaching ajudar amb tot això, però abans sí, jo estic molt interessat d'escoltar-ho, perquè potser aquí tenim la clau i no ens hem adonat abans.
Núria, comencem parlant perquè tenim algunes notícies positives, com diem, abans de parlar del tema de la corrupció. La indústria biotecnològica és un motor econòmic per Catalunya i això moltes vegades, poques vegades ho tenim present. Exacte. I home, és una molt bona notícia. Ja sé que veure que la biotecnologia també a vegades va associada a notícies una mica més polèmiques, no? Quan parlem dels transgènics,
doncs darrere també hi ha indústria biotecnològica. Però si ens centrem en les possibilitats positives que té la combinació de que a partir dels organismes vius, doncs millorem aliments i fàrmacs i fins i tot puguem regenerar el medi ambient, doncs jo trobo que és bonic de ressaltar que Catalunya és del motor econòmic a tota la península
però a més a més s'està convertint en un referent del sud d'Europa. Això és interessant perquè la biotecnologia concretament què és, Núria? Doncs mira, tu agafes organismes vius que ara fins i tot els pots ja crear en un laboratori i llavors crees nous aliments, nous fàrmats, per exemple, el formatge o la cervesa, de fet ja es crea per organismes vius, per tant ja és un procés biològic
amb una tecnologia, diguem-ne, molt casolana. Ah, o sigui que és aplicar la tecnologia a coses vives. A coses vives, sí. I aleshores aconseguia uns resultats que puguin ser beneficiosos per a moltes persones. Per exemple, ara mateix ja s'ha trobat com creen al laboratori unes proteïnes humanes que ajuden a lluitar contra l'anèmia o la diabetes.
Ah, doncs molt interessant, molt interessant. I això ha descobert aquí. I clar, tot això fa que els ulls del món interessat en tot el que és innovació i desenvolupament, doncs es vagin fixant.
Bona notícia per començar la secció, Núria, moltes gràcies. Ja estic una mica més content, perquè la biodronologia tampoc no és que la tinguis molt a primera línia, però mira, està bé. Passem a una altra informació, perquè em poso ja la pell de gallina.
500 Brusel·les diu ara qui ens diu no? Pugeu la ràdio perquè et demana vatar els pesticides que estan acabant amb les abelles. Una bona notícia que ens arriba des de Brusel·les. Un aplaudiment per Brusel·les. Veus que tant en tant diuen que ja ens hem passat prou, fem alguna cosa bona. Això ha estat fruit de campanyes organitzades.
per entitats com Abarth, Greenpeace, etcètera, que van insistint i recollint signatures perquè es fes aquest gest, perquè per ells era com... ai, sembla que sona una flauta i dius no, no sona la flauta.
i fan un oracà que s'estan acabant morint les abelles del planeta, per favor. Clar, clar, clar. Diu, què farem? Les deixem morir així, per la cara? No, home, no. I al final, doncs Josep es diu, home, doncs sembla que va, sí. Que està relacionat amb els pesticides? Doncs va, farem un gest.
I és molt positiu. Primer per les avelles, si no ens quedem sense mel. I després per nosaltres que ens quedem sense mel, és veritat. I després, per què? Millor encara per nosaltres, perquè aquests pesticides, si maten les avelles, bons per nosaltres no han de fer. No, és veritat, és veritat. Si no els treguin bé dels productes sobre els quals s'exposin,
A mi això de la Unió Europea sempre és molt enigmàtic. A tots els països que estan a la Unió Europea i que utilitzen pesticides, per tant, també ens afecta. O hi ha una zona d'Europa on hi ha més avelles que altres, perquè no sé si hi ha Noruega,
pel clima, ja ve, ja ve. Però en Noruega no és on sí que ho és. Ara no ho sé si... No. El que no ho és de l'Unió. Jo diria que no eh. Ah jo també, jo també. Veus? No, no compta exacte. No els interessa estar a l'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'obres d'ob
Porten dècades detectant-se que estan disminuint el seu nombre, però ara ja era d'una manera tan alarmant que diuen o fem alguna cosa o és que serà la propera espècie extingida, no? I després això, que es pren consciència que cal anar molt en compte amb els tipus de pesticides que utilitzem, molt en compte per les conseqüències que tenen i, per tant, que es mostri a vegades de tant en tant una sensibilitat en aquest sentit des de Brussel·les, doncs mira,
Sí, sí, està bé. Sí, tens raó.
Bé, i ara parlem del Coaching, com una oportunitat per enfocar el tema de la corrupció, però abans m'hauria de comentar que un animalet, que el tenim molt de carinyo al programa, ja vam parlar amb ell, bueno, amb ell no, vam parlar d'ell l'altre dia, que és la marmota Phil. Que, atenció, va sortir l'altre dia, dos de febre, el dia de la marmota, com ja sabeu estimats junyents, i que va dir que l'hivern acabarà aviat, com a mínim,
Els Estats Units. I aquí no ho sabem, no? Pobreta arriba als Estats Units al seu radar d'acció. Però s'ha fet la celebració aquella tan tradicional.
en aquell poble que és bastant difícil de pronunciar, eh, una mica, és Punx Sanguell. Sí. El poble, o sigui, Déu n'hi do, eh. Deu estar a Pensilvània, això, no? Sí. Però ell és la Marmota Phil. I sí, sí, ha anunciat això i a mi m'ha fet recordar una mica la pel·li. Sí. Te'n recordes, aquella pel·li del Bill Murray? Sí, atrapada en el tiempo. Atrapada en el tiempo. Atrapada en el temps. Clar.
Que si ell no feia un gran aprenentatge a la seva vida, que el portava a un amor incondicional, que anava ficant la pot i se li anava repetint, repetint i repetint les coses, hi he pensat. Això té una mica també de paral·lelisme amb la vida, que a vegades no hi ha cap manera de fer les coses, n'hi ha moltes, però intentem de fer-ho sempre de la mateixa manera, a vegades.
I llavors he pensat, per què no parlar de la marmota i de la corrupció? I em diran, ah, que els corruptes són marmotes, no? Home, una mica sí. No, les marmutetes són molt bufones, no me les compari. És veritat, és veritat. Que per cert, jo també volia fer una mena de paral·lelisme amb la secció de l'heli cap de vila, que fa l'antiagenda divendres passat, que ens explicava que el 2 de febrer és el dia de la marmota als Estats Units i que aquí a Catalunya tenim una cosa semblant, que és el dia de la candelera.
Clar. Que és tradició, com deies, de la localitat de Punxsutawney. I que la marmota fil surt i explica coses. I aquí a Catalunya tenim la candelera, que una miqueta no sé si va per aquí. I tant. Diu que si la candelera riu el fred és viu. Veus? Si la candelera plora, que vol dir que plou, el fred és fora. Però tant si riu com si plora,
El fred és ben viu. Veus? Veus? Ei, és que vosaltres, eh? Segur que ens ves a l'època d'infrir el pilot i ets més antiga que la seva tradició. Sí, això ho va escriure Bernat d'Esclot. Exacte. I fer el pilot l'anava dictant. No ho va dir el senyor Benito divendres passat? Sí, pot ser, pot ser. Cada vegada estem pitjors.
Un dia amb el mateix... No, no, però aquí hi ha una connexió que algun dia hauríem de descobrir. Sí, sí, jo ara m'he quedat una mica així... No, però de fet, això és veritat, però és un refrany ja típic català, que és una mica... és la nostra marmota particular, no? Si la Candelera riu, doncs... ja més hivern, no? I si no riu, ja menys. En fi, i això com ho enllaçem amb la corrupció i tot plegat, Núria? O sigui, no per la marmoteta ni per la Candelera, pobretes elles, eh? Si no per ús de la pel·lis, atrapat en el temps.
en tantes notícies que surten sembla que estiguem atrapats en la corrupció. És veritat? En el país de la corrupció. Sí senyora. I a més a més ho dic així una mica, ho parlo en sentit de l'humor, sé que és molt seriós, però ho parlo una mica en humor perquè si no és veritat, és com per plorar. Però llegeixes també que el senyor Berlusconi d'Itàlia diu que si guanya les eleccions farà una amnistia fiscal i dius m'agrada perquè d'aquesta manera ell podrà emblanquir
Molt sota els seus diners, és que és preciós. Que és una mica exacte, un aplaudiment per al Deustonin, que una vegada de més demostra els seus dots democràtics, molt, molt, molt. Que és una mica també el que avui hem sabut que passa, presumptament, amb Luis Bárcenas, bueno, presumptament no, això és real, que la seva empresa va portar 22 milions d'euros de Suïssa quan hi va haver aquesta amnistia fiscal.
Per la gent que no ho volgués declarar. Em sembla que només ha hagut de pagar un milió o alguna cosa per l'estil. Però clar, el seu nom no ho ha fet, sinó el nom de la seva empresa. Que dius, ui, quina diferència, no hi ha diferència. Es veu que per assumptes de papers, com que el govern espanyol ho va obrir la veda fa els últims mesos, doncs és legal i ja està. Molt bé. I anem passant. Cada dia hi ha una cosa diferent. No sé si acabarà mai o no, però tu, Núria, què ens aconselles per no estirar-nos dels cabells?
Cada vegada que veiem una cosa d'aquestes, indignants. Home, a veure, jo crec que és humà i saníssim indignar-se davant d'això, perquè si no ho fem demostraríem també que és com una indiferència però ja apàtica, no? La indiferència de que tant se m'endona com acabi tot això i s'hi rebenta. I això sí que vol perquè paralitza molt aquesta indiferència. Indignar-se és sa, perquè vol dir que nosaltres estem
veient que detectem unes irregularitats que considerem que estan perjudicant a molts i només estan beneficiant uns pocs i de manera fraudulenta i llavors això ens pot portar a actuar, actuar des de recollir firmes, actuar també revisant quan algunes vegades diem
Per això no n'hi ha per tant. I nosaltres mateixos, potser entrem en una certa contradicció d'aquesta indignació que es presenta, viureu. És a dir, en el coutching, en primer lloc, diríem, escolta, abans de parlar de tota la corrupció que ens està envoltant, reflexionem quin significat té per nosaltres, en quin moment nosaltres potser hem estat incoherents, encara que fos d'una manera molt mínima, molt petita. Per què? Per adquirir, com més hi hagi vertat,
de cara a tot el que expressem, a tot el que fem per intentar que canviï el tema de la corrupció. És a dir, a veure, més senzill, que podem indignar-nos molt, podem criticar-nos molt i, objectivament, és que hi ha causes ben fonamentades, però als nostres fills, a la nostra parella, a la nostra família, als nostres amics,
Quins exemples transmetem nosaltres sobre la coherència a les nostres vides? Perquè si nosaltres som incoherents amb moltes situacions quotidianes, ells diran, sisplau, aquests d'aquest partit, els de l'altre, els del més enllà...
però què fa el meu pare, la meva mare, la meva parella... Hem d'aplicar això que demanem i que ens indigna en aquest cas els partits polítics i aquestes figures que estan tan exposades també, però és que a tot arreu les persones es corrompen. És a dir, també ho hem de mirar nosaltres a la nostra vida diària, a la feina, amb la família, i ser honestos.
i ser legals una mica també, perquè... Sí, exacte. Home, però el grau de corrupció no és el mateix ni molt menys, evidentment. No, no, no. Jo només dic que és per nosaltres també agafar una perspectiva de... Aquesta possibilitat existeix a nosaltres, perquè em permeto introduir un matís que és... No és que nosaltres ens corrompem,
Som corruptibles, però no vol dir que traspassem la línia. Podem fins i tot tenir-ne la temptació, però no traspassar-la. I aquest exercici és molt interessant. O sigui, per un cantó, donar-nos que la realitat hi és i la temptació també. I de l'altre, quin és el nostre grau de fascinació que produeix aquesta temptació en nosaltres? Més gran, més baix?
i callem, no hi callem, quan hi hem caigut o no. És com si, per exemple, aquí a la ràdio, sortejéssim entrades per anar al cinema i ens les quedéssim nosaltres, no? Clar, en mesura, però tota la nostra vida també tenim, vaja, moltes oportunitats per fer la pilleria, no? I per fer una mica, doncs, la piruleta. Tens raó, Núria. Però, a partir d'aquí, no, no, a partir d'aquí, que és el que es pot fer també,
perquè realment això deixi de passar. Jo penso que en el cas del nostre país s'ha de reclamar un gran canvi que afecta totes les institucions, grans institucions. Evidentment és un canvi que hem de realitzar totes les persones i la ciutadania hauria d'estar en primer terme i molt implicada, perquè la veritat és que ha de canviar molt, perquè veiem que...
si rasques en un partit una cosa, si rasques en un sindicat un altre, si rasques als bancs no sé què, si rasques a algun tribunal no sé quant... Sí senyora, sí senyora, no de rasca ja, farem mal eh, farem mal, que pica en molts llocs eh. Aleshores clar, jo penso que no es pot fer de cop, però si anar cada vegada demanant aquesta transparència, aquesta integritat, el que tu deies, anar de la gal·legal i d'honestedat, perquè és que mai s'ha dit, o sigui mai s'ha dit,
que el fet de ser un és quan hi ha una bona intel·ligència estratègica al darrere, perquè ser un és no és anar amb el lliri a la mà, que és molt diferent, però ser un és no aprofitar-te dels impostos comuns, dels vents comuns, no aprofitar-te i llavors resultar que tu t'estàs enriquint a costa de la misèria dels altres, perquè és clar, és que tot això està apareixent i jo gairebé et diria com una contrarèplica
el fet que hi ha unes retallades autènticament inhumanes en molts sectors, i aleshores esclar, és com si fos una manera de dir-nos a tots plegats, ens en adonem de quina mena de espiral destructiva ens hem ficat, que s'està retallant el que és més necessari, un tractament
per exemple, o l'educació, que ja sé que sempre diem les mateixes coses, però són els temes que ens han tocat, que ens toquen. I per un altre cantor, aquestes quantitats ingents de diners que ha anat a parar a llibretes particulars,
és una mica com de dir, no veieu que això ja no funciona, però l'avís és per nosaltres, per dir prou, això hem de treballar per canviar-ho i l'avís és per ells, que han anat molt dient, heu volgut viure per sobre de les vostres possibilitats i no sé qui ha volgut viure'ls. És veritat, tens raó, tens raó. Núria, ho hem de deixar aquí. D'acord, d'acord. Moltíssimes gràcies, reflexionem amb tot plegat i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Que vagi bé. Bona tarda.
Adéu! I tot seguit a la penya del morro, les bandes sonores de Clara Aguilar. La gent aplaudeix ja perquè sap que és un dels espais ben esperats de la tanya del morro. Home, mira que la gent es torna boja. Clara Aguilar, bona tarda. Bona tarda. Avui, què és el que ens portes? Quina banda sonora?
Doncs, pel·lícula Shame, es tracta del 2011, sí, bastant nova, del director Steve McQueen i del compositor Harry Scott, que normalment, no en aquesta pel·lícula, però normalment és la parella artística de Molly Neiman, que és la filla del gran compositor, que anem parat aquí a la Penya del Morro, que és Michael Neiman.
De fet, la pel·lícula Shame va estar nominada a diferents premis importants al cinema. Va ser nominada als BAFTA i als Lobos d'Or, al personatge principal que... a l'actor, que és el Michael Fassbender, un nom bastant difícil de dir. Fassbender? Fassbender, això, i la pel·lícula també. Una pel·lícula que va gerar molta polèmica, no sé si l'heu vista, però pel tema que tracta, que després, bueno, ara en parlem, i és una pel·lícula...
bastant d'orilla, diguéssim. Sí, de què va la pel·lícula? Perquè jo no l'he vista, t'he de confessar que... La Cristina? Tampoc. Tampoc. El protagonista és el Brandon, que és aquest actor que dius molt bé tot, Michael Fassbender. Fassbender? Fassbender, que és un home de trenta anys, més o menys, que molt atractiu així, que treballa molt, que viu a Nova York, i que té seriosos problemes per controlar i gaudir, en certa manera, la seva vida sexual.
Què li passa, pobra? Està pressionat amb el sexe. Està pressionat? Ha obsessionat. Ha obsessionat. Vull dir que té un problema. Sí, sí, sí, que s'ha d'impomen. És que jo no sabia si dir aquesta paraula o no perquè quan s'han llegit crítiques a vegades no diuen que era un infòman, sí que és un infòman, però tampoc no volia dir la paraula o més començar perquè a vegades pot ser com un... Està bé perquè és una pel·lícula que tracta d'una història d'un home que consumeix molta pornografia, que és incapaç de tenir relacions normals amb dones, que només pot anar de prostitutes, que fins i tot té homes
Va sortir fa uns anys a la premsa que David Uxofny, l'actor que després va fer California Cation va haver de ser ingressat en un centre
per curar-se d'aquesta malaltia que és l'obsessió pel sexe. No sé si això és veritat o no, però és el que li passa al protagonista, al Michael Fassbender, que és el Brandon de la pel·lícula Shame. I, escolta, la música, alguna cosa més de l'argument que hem de saber? Perquè, clar, m'imagino que això... Això és més o menys, sí. La pel·lícula canvia quan arriba la seva germana, que és la Karen Mulligan,
L'actriu d'Education, altres pel·lícules així, últimament està molt de moda ella també. Són dos actors de moda. I quan ella arriba a la seva vida, el va visitar a Nova York, a partir d'aquí doncs, diguéssim que comencen a desencanar-se un seguit de coses. Bé, parlem una mica de la música en profunditat. Harry Scott és el compositor que és de Londres.
Exacte. Ha composat també pel·lícules com Hardi Candy o Mighty Heart. Últimament, això sí, està preparant la música per un llarg matratxada en Creavy, en la qual ja està al darrere produït-la el director de cinema, Ridley Scott, i que s'estreglarà ara, el 2013. De fet, és la segona vegada que treballa amb aquesta cineasta i va destacar, diguéssim, una pel·lícula que també afla banda sonora, el Harry Scott,
que era la pel·lícula Shifty, per la qual va rebre una nominació als Vifa, que són uns premis britanics de cinema. Un apunt de la seva trajectòria o de la seva formació musical és que va estudiar a la Royal College of Music i a la Universitat d'Oxford.
Aquest tema que escoltem és l'últim del CD que es titula End Credits, que vol dir els credits finals. Normalment les músiques de credits finals són com així fortes. És que et quedes així. Clar, allò us heu pensat. També és una bona manera de no descobrir un final, però m'imagino que el final deu ser sorprenent perquè et posin aquesta música de tranquil, relaxat.
No passa res. No passa res. No passa res. No passa res. No passa res. No passa res. No passa res. No passa res. No passa res. No passa res. No passa res.
Aquest tema és Let's Get Lost, que vindria a dir, anem a perdre'ns. Anem a perdre'ns una mica pel tipus de música, Clara. Com la definiries, aquesta banda sonora? Em va molt bé que em posis aquesta, perquè està bé perquè... Perdona, ho has posat tu al guió? Bueno, ho podem fer veure com ho has posat tu, no? Sí, sí, és veritat. Et va bé? Em va molt bé. Me n'alegro, doncs. Doncs el que et deia, està bé perquè és una banda sonora que té 15 temes, però n'hi ha molts que no estan composats pel compositor, pel Harry Scott. Són temes que han escollit
per la pel·lícula. Temes com aquest, que és el Let's Get Lost, del Chet Baker, d'altres també clàssics del món del John Coltrane, que és My Favorite Things, i d'altres ja, per exemple, més pauperes, que es diu Genius of Love, dels Tom Tom Club o Rapture de la Blonde. Aquestes són les peces, diguéssim, que els protagonistes senten en la pel·lícula, que formen part de les seves històries. Per exemple, perquè estan en algun club, perquè estan en algun bar de copes de nit,
I la música que ha estat composada pel Harry Scott és la instrumental, la depressiva, dramàtica, que no forma part de l'argument. Perquè l'acció en quina ciutat transcorre? Nova York. A mi m'imagino que de nit també la major part del temps o no?
De nit i de dia. Sí, per què dius de nit? No ho sé, perquè m'he imaginat a un club. Sexe, nit, no? Sí. També per això, i perquè en aquest tema, per exemple, me l'imaginava doncs a un club, no? Un jocotó, un club així, unes copes... És que m'agrada molt la senyals de nit, perquè bàsicament és quan ell es dedica a anar de club, zona de prostitutes o el que sigui, però també n'hi ha... Sí, sí, perquè també explica el dia a dia d'aquesta persona de com va treballar, com només pot treballar, es pot ocupar això, i després de la feina,
ja només pot fer el que fa sempre, no? I és incapaç de... Ell de fet té una història amb una dona, de la feina, però serà incapaç perquè bueno, és incapaç de relacionar-se normal amb les dones. I l'últim punt sobre el tipus de música, que també és molt divertit quan han triat posar les versions Goldberg, que clar, la posen en un moment, que per qui hagi vist la pel·lícula m'entendrà, és un moment que... exacte.
És molt maco, però ho posa en un moment supercínic. Aquí la música està jugant en un moment que gairebé és apartar la mirada. Jo gairebé la vaig apartar. I genera una sensació de rebuig per a l'espectador. De fet, això de posar música clàssica tan bonica com aquest tema...
És un recurs, en escenes molt fortes, és un recurs molt utilitzat perquè és com el contrapunt. Per exemple, recordo que el senyor dels anells també passa una cosa semblant quan l'Anibal Lecter és empresonat a la planta 15 d'un edifici i ja està amb molta seguretat. No sé si arriba a sonar fins i tot aquesta mateixa peça. Mira que et dic, eh, perquè és un... Però ha sigut el senyor dels anells o quines batigues has dit? L'Anibal Lecter... Ah, d'acord. Del silenci dels corderos, no? Del silenci dels anyells, perdó.
Jo he dit el senyor dels anells. Em sona que això estàs dient. Sí, potser. Un moment allà que s'acaba de menjar un parell de guàrdies i ja està com pagant i tal amb la porra, això no és molt clar. Per manalitzar-ho, no? Encara et fa més angúnia tot plegat. O potser també és perquè el personatge, per identificar que... pel personatge és un moment de relax, potser. O és un moment de... de... com es diu? De passar-ho bé, de felicitats. Sí. Això que estàs dient, de fet, és l'aranja mecànica. Quan posa Beethoven... És veritat.
És un gran exemple. Doncs això, amb la pel·lícula de Shame passaria una mica això, que és una escena de les més dures, jo crec, en relació al tema que tracta, un infòmani que té un problema amb el sexe, el personatge principal, i posen aquestes variances Goldberg allà per rematar-ho tot. A part d'aquests temes, també n'hi ha alguns comporats pel mateix Harry i Scott, que n'hem escoltat al començament de la secció. Alguna cosa més a afegir, sobretot això?
Doncs sí que hi ha un moment que realment està per enmarcar, que te l'he posat en un pen, Jordi, que és la cançó que la germana d'ell, que és la Carey Mulligan, va visitar-lo a Nova York i es dedica a cantar pels bars. A veure, escoltem-la.
Els més malhomes em sembla que ja hauran començat a saber de quina famosa cançó ha estat aquesta versió. Mira com pujarà.
Fantàstica versió. L'actriu. La mateixa actriu.
Bé, doncs Clara, si et sembla, podem... Perquè després... És així tota la cançó? Bueno, no ens ho diguis. Ja la descobrirem. Mira-la. Sí, ja. Perquè l'escoltarem ara per acabar i acabar la secció Clara Aguilar, com sempre, amb les bandes sonores. Ens tornem a retrobar la setmana que ve amb una altra pel·lícula. Que vagi molt bé. Gràcies, igualment als dos.
Vagabond shoes A longing to stray Right through the very heart of it New York
A punt de connectar amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícies generals, Cristina no acaba d'arrencar la cançó em sembla, eh? No, del tot no, no. Jo em pensava que arrencava i no acaba. Ara, ara, ara. Saps aquelles típiques cançons que li costa no arrencar. En fi, connectem tot seguit amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícies generals.
No, no arrenca. I després, a la segona hora, col·lectiu amb el Casal de Joves de Sant Just, tindrem el cara a cara entre el Dani Martínez i el Joan Chirivella Cucurella, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just, i avui debatran entre... Avui debatran qui és millor, la plaça Maragall o... No, perdó, la plaça Can Moapa o la plaça Jacint Verdaguer, o quin expediatre és millor. Això serà... Són les 6.
Notícies en xarxa.
El Parlament ha aprovat aquest dimarts la creació de dues ponències conjuntes que fan referència d'una banda a la proposició de llei de transparència i accés a la informació pública i de l'altra a la proposició de llei electoral. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, s'ha mostrat satisfeta per l'acord i ha assenyalat que el Parlament ha de donar resposta als casos de presumpta corrupció política que s'estan destapant. Jo crec que en aquest moment una resposta davant la situació
de crisi institucional i política que pateix el país és important que el Parlament de Catalunya pugui donar resposta i una resposta ràpida. I és en aquest sentit que jo em congratulo que tots els parlamentaris hagin donat resposta a la presentació quasi conjunta d'aquestes dues ponències. A tot això, el president Artur Mas compareixerà al Parlament per donar a conèixer els continguts de la símera anticorrupció convocada per demà.
Sobre aquesta cimera en continuen parlant a aquesta hora els diferents grups parlamentaris en l'habitual compareixença pública dels dimarts. Parlament Laura Rivas, bona tarda. Bona tarda. El Partit Popular considera que per respecte a la separació de poders i per donar una imatge real de transparència, la cimera de demà entre el govern i els òrgans judicials i fiscals s'ha de desconvocar o bé incloure la resta de partits polítics.
De fet, el portaveu dels populars, Enric Milló, ha condicionat la seva assistència a la reunió de dijous a que el president Artur Mas ampli la convocatòria de demà a la resta de formacions polítiques. Si el president de la Generalitat vol, pot convidar per demà encara els representants parlamentaris a aquesta reunió? Per tant, estic formulant una petició. En funció de com evolucionin les coses a partir d'ara fins demà i demà passat, decidirem si té sentit o no
anar a una reunió convocada perquè ens expliquin el que ha fet en una reunió porta tancada. Aquesta reunió fosca, aquesta reunió que faran al Palau, la millor manera que sigui transparent és que anem tots, no que ens l'expliquin després. Al final la coneixerem com la reunió del quarto fosc, no. Els que ja han confirmat que no hi assistiran a la reunió són ciutadans i iniciativa. Consideren que és el moment de prendre decisions concretes contra la corrupció i no una cimera a la qual hi troben a faltar un guió concret.
El conseller de la presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ha celebrat que el Cercle d'Economia hagi avalat una consulta a Catalunya sempre que sigui legal. Segons Homs, això és significatiu perquè demostra que és un projecte d'una transversalitat i una majoria amplíssima. Que el Cercle d'Economia expliciti que creu que s'ha de consultar el poble de Catalunya, d'acord amb la llei, només faltaria, totalment d'acord, doncs des del punt de vista del govern, per a nosaltres això és significatiu.
o és també quan s'hi han pronunciat en aquest sentit sindicats, patronals, tota mena de societat civil. L'opció del poble de Catalunya en el terreny de l'exercici del dret a decidir és d'una transversalitat i d'una majoria amplíssima.
sobre la resta de reclamacions de la nota del cercle, com la de diàleg amb l'estat homes, ha subratllat que aquesta és una màxima que sempre ha defensat i practicat la Generalitat. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardon, ha sortit en defensa del president Mariano Rajoy i de tot el govern del PP en relació amb els suposats sobresous que van cobrar alguns dirigents populars de l'extresorer del partit Luis Bárcenas. Este gobierno, desde que tomó posesión, ha hecho de la lucha a favor de la transparencia y en contra de la corrupción una batalla permanente.
Avui mateix ha transcendit que el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha citat a declarar Bárcenas pel dia 25 de febrer. També ha citat com a imputat pel pròxim dia 13 l'exalcalde de Pozuelo, Jesús Sepúlveda, que és l'exmarit de la ministra de Sanitat, Ana Mato. La citat perquè declari en relació amb suposats pagaments irregulars de la Trama Górtel. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parlarà David Amador. L'Espanyol ha anunciat el fitxatge del davanter del Sabadell Manuel Lanzarote, de cara a la pròxima temporada. L'Anza acaba el seu contracte amb l'equip ballesal el 30 de juny i signarà per tres temporades amb l'equip espanyolista.
D'altra banda, el Sant Andreu rep demà el Peña Esport de Tafalla de Navarra en l'anada dels quarts de final de la Copa Federació. L'entrenador quadribarrat, Piti Belmonte, analitza el rival en declaracions a la xarxa.
En futbol també Leo Messi signarà aquest dijous el contracte de renovació que el vincularà amb el Barça fins a l'any 2018. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Santur reclama a TMB que el bus 157 torni a tenir parada a Collblanc. És una de les alternatives que proposa el govern municipal a transports metropolitans de Barcelona arran de les queixes
de les persones usuàries d'aquesta línia. Fa quatre mesos el 157 va canviar el recorregut per la nova planificació de línies. El que és autobús surt de la Sant Joan d'Espí i des de l'octubre acaba l'itinerari a la parada de tramva de Jarners Lluc. Abans dels canvis la línia arribava fins al Passeig Marítim i l'Ajuntament de Sant Just considera que des d'aleshores no es dona un bon final de servei. El consistori Sant Justenc reclama que es torni a reestablir l'itinerari original del 157 o almenys allarguir fins a Coll Blanc per connectar directament amb el metro. L'Ajuntament de Sant Just no és l'únic
que s'ha queixat d'aquest servei que es dona ara amb la nova planificació de línies d'autobús, el d'Esplugas també ho ha fet. Tots dos consistoris esperen una resposta per part de TMB des de Nadal quan es van reunir amb l'empresa per tractar aquesta problemàtica i les queixes dels usuaris. I encara parlem de transport perquè els ajuntaments de Sant Just i Sant Feliu treballen per definir el recorregut de l'autobús L10 perquè arribi a Masllui. De fet, segons la regidora de transport de Sant Just,
El traçat proposat cobrirà les necessitats del barri i a més seria viable econòmicament. En les últimes reunions tots dos consistoris han acordat que el recorregut hauria de cobrir la zona de Sant Just i Sant Feliu i també la de Sant Feliu. Per això s'ha proposat aquest trajecte, una proposta inicial però que de moment és la que més consistència té per quan es pugui tirar endavant. L'important és que arribi a Sant Just i Sant Feliu, a la zona de Sant Feliu, un projecte però que queda totalment condicionat a la construcció del vial fins que no estigui construït
no serà possible fer-lo fer arribar a la L10 a Mas Lluïc. I acabem aquest bulletí amb un apunt musical, segona posició pels Desfiquers Brothers a l'International Blues Challenge de Memphis. Els germans s'enjustencs Pere i Víctor Puertas han aconseguit el segon premi en la categoria de solo i duo d'aquest certamen internacional de blues, categoria on hi participaven uns 90 artistes, la majoria nord-americans.
El festival va començar dimecres i es va acabar dissabte. Amb les finals, ha estat un torneig molt dur i disputat amb dificultats que els germans puertes han aconseguit anar superant. Aquest segon premi consta d'una part econòmica, una placa de recordatori i també una mica d'ajuda per projectar-se a nivell professional. És la primera vegada que uns catalans participaven en aquest concurs internacional de blues i ho han fet per la Porta Gran.
I de moment això és tot. Més informació a les 7 del 100 Notícies, edició vespre. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta minament musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Tothom està menjant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que estigui davant, que passin els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al centre d'Eneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal, bon Nadal ja. I Semana Santa, no? I què tal, com esteu? Hem vingut a la segona hora de la penya del morro. Cristina, com va el Facebook, el Twitter? Tu que estàs últimament connectada a les xarxes socials del programa Fendi Futió del que anem fent. Hi ha moviment avui?
Continuem amb els Magrades. Sempre, sempre. Tothom participa molt amb els Magrades, però a veure si s'animen i comenten alguna cosa més. Una publicació al Facebook, clar, el que vulguin. D'aquí una estona, per cert, tindrem el Dani Martínez i el Joan Chirivella amb el seu cara a cara particular. Avui debatran quina plaça és millor, si la plaça Jacint Verdaguer de Sant Just o la plaça Camoapa.
I a més a més també tindrem pífies de professionals de la ràdio. Tot això després de connectar... I de la tele. I de la tele també. Clar, ho faràs tu, no? Ja ho veurem. Tot això després de connectar, perquè ara tirem ja la casa per la finestra, i connectem amb el Casal de Joves de Sant Just. Allà tenim una mica el príncep areu del Casal de Joves, que és l'Alejandro. Alejandro, bona tarda.
Hola, bona tarda. Escolta'm una mica lluny. Com esteu al Casal de Joves ara? Bueno, ara estem començant a omplir sales amb els tallers que hi ha, però bueno... Quins tallers? Ah, clar, perquè ara esteu de tallers, no? Els dimarts a la tarda, com cada tarda, no? Sí, ara han entrat els de teatre social, ara començaran també els de producció musical, i bueno...
Els del trapeci estan ja escalfant. I a tope tots els tallers o no? Sí, bueno, déu-n'hi-do eh. Bé, parlem una mica d'això que ens interessa, que són les coses que passen al Casal de Joves de Sant Just. I atenció perquè tenim una novetat és que arriba un concurs, per tant,
dissenyadors que n'estigueu escoltant ja podeu enviar les vostres propostes per fer el cartell del dia de la dona que és el dia 8 de març, com tots sabeu. Explica'ns una mica d'on és aquesta proposta i qui pot participar i les bases d'aquest concurs sobre el cartell, Alejandro.
Qui vulgui sapiguer més que miri la nova web del Casal, 3B dobles, casaldesjoves.com, probablement us explico una miqueta. Perdona un moment, ja està inaugurada la nova web?
Hauria d'estar demà o demà passat. Jo ho dic ja que la gent comenci a ficar-se aquí. Avui encara no. Aquests propers dies... No, avui que em truquin o que escoltin la ràdio. D'acord, ho dic perquè és que vam informar la setmana passada que la nova web del Casal de Joves estaria ja a punt a punt a punt. Per tant, aquesta setmana, que ja ho comentarem, quan sigui el moment ja estarà també oberta, no? Sí, sí, ja veuràs que és superxula. Tu l'has vista ja o no?
Jo sí. Nosaltres ja hem col·laborat una miqueta en la confecció de la pàgina. I què ens pots avançar? Com serà? La pàgina està en flash o màxima L? Abans estava en flash. Per això l'hem canviada perquè des d'un dispositiu mòbil no podries obrir-la. I clar, segle XXI i altres coses s'han de poder mirar.
I quins apartats hi haurà? Te'n recordes això? Digue'm. Quins apartats hi haurà a la web nova del casaldejoves.com? En principi mantindrem mitjanament la mateixa estructura. El que passa és que la skin, la face...
Estan trucant, em sembla? Tindrem programació, tant del punt d'informació, cursos immunogràfics, activitats, de 12 a 18, d'entitats, serveis que es fan aquí, com els bus de saig o els lloguers de sala, l'espai de roba, l'escripting d'or...
Més o menys serà la mateixa estructura però més actualitzada. Tindrem icones directes pel Twitter, pel Facebook, pel Blogger. I bueno, ja ho veuràs. Doncs escolta, seria interessant parlar amb els webmasters de la nova web, que no sé qui ha sigut, si vosaltres mateixos o una empresa externa. Fa molts anys, quan vam fer el primer concurs per veure qui
qui guanyava el disseny de la pàgina web, l'Àlex Espinosa, no sé si et sona. Àlex Espinosa, no, a mi em sona Albert Espinosa, però no és el mateix, em sembla. No, no, no. Cusins o germans, oi? Sí, potser sí. Doncs és un jove dissenyador d'aquí, del poble, que va guanyar el concurs aquest de la pàgina web. Llavors, sempre ens ha fet el manteniment de canviar les històries i tal,
I de fet des que va guanyar sempre ens va portar a té. I ara doncs han fet ell i el Marc una empresa que es diu Braille... Braille em sembla que es diu. I bueno es dediquen a això. Com a llenguatge del sexe, el Braille. Digue'm. Com a llenguatge del sexe. Sí, sí, sí. Es diu Braille Corporation. Doncs seria interessant. I bueno de fet...
Són els que ens han fet el digent de la nova pàgina i la veritat és que estem molt contents. Ja veuràs tu, ja m'ho avalues si em dius. Home, i tant, ho veurem i a més a més jo et dic ara que segur, intentarem trobar-los a l'Àlex perquè vingui aquí al programa o el trucarem perquè ens expliqui aquesta nova pàgina web del Casal de Joves, casaldesjoves.com. Bé, dit això, que això serà els propers dies, anem al que comentàvem sobre el cartell de la dona.
Quan comença aquest concurs, les bases, qui pot participar i tot plegat? En principi està pensat perquè els participants siguin joves residents i o estudiants de Sant just d'Esver, d'entre 12 i 18 anys. I si hi ha alguna persona que estudia i que té més de 18 anys, no pot participar? Home, no, Cristina, no. A principi volem que sigui una història de participació de 12 a 18. Clar, clar.
comencin a sensibilitzar-se amb aquest tipus d'històries. El termini del concurs, bueno, vam començar ahir, i el termini del concurs serà el 22 de febrer. Llavors, la temàtica és això. Els participants han de realitzar un cartell per l'acte commemoratiu que es fa al casal, amb motiu del dia de la dona, si no, no té sentit.
Sí, perdona, torna la truca, eh, Alejandro. No, és que estic patint perquè podem fer allò de party line, no es pot fer això? No, encara no. És que tenim uns telèfons, i tenim dos, d'acord? Però abans sí que podíem parlar alhora pels dos, però ara són d'aquests...
i de l'àmbit. Sí, sí. De menges un no pots despenjar l'altre. Ho dic perquè, clar, podem fer partiline i llavors tu tens la trucada i nosaltres l'escoltem, saps? Sí. I nosaltres tots els ullents també. Tu el que vols és assabentar-te del que parla. Clar, això és un molt xafarder. I li fiqueu ahir... Clar, no, no. En fi, llavors, ahir va començar el concurs, fins al 22 de febrer la gent pot enviar les seves propostes. Sí que hi ha unes característiques, o sigui, la mida del cartell ha de ser a 3,
Bé, s'ha d'enviar per e-mail a casal.sangius.cat, que és el nostre e-mail, i haurà de constar amb un pseudònim de l'autor, amb el nom i condom real i l'adreça i data de naixement i telèfon de contacte, però bé, bàsicament seria això. El premi consisteix en un tiquet regal de 60 euros per l'avacus,
perquè tot està enfocat, com us he dit abans, per a joves de 12 a 18, que els agradin aquest món del disseny o del comico o del dibuix. I en principi vam pensar que seria un bon premi. I tant, i tant, perquè, Alejandro, hi ha algunes premises bàsiques, és a dir, doncs mira, ha de sortir, no sé, m'ho invento, eh, un arbre o una dona o jo què sé, no sé, algú, o és de lliure elecció totalment.
En principi només... Nosaltres l'únic que demanem és que fiqui un text que són dues línies que fiquem nosaltres, que és dia de la dona al casal de joves, exhibició de talles del casal, representació teatral i més sorpreses. La data i l'horari. I un espai per als robots. El disseny o tota la resta, de fet, que sigui lliure. I el que després per Facebook tingui més...
més votants, diguem-ne, serà guanyador. Això t'anava a dir perquè no hi ha cap jurat ni res, sinó que això és votació popular. Sí. I vosaltres què fareu? Ho penjareu, no sé, el 22, 23 de febrer, quan siguin tots els cartells que arribin i la gent, amb agrades, votarà el cartell que li agradi més, no? Sí, això mateix. Ja vam funcionar amb un parell de concursos, bueno, l'últim de fotografia, ja vam funcionar així.
De fet està molt bé perquè la gent hi participa i diu la seva. Llavors farem això el dia 22. Em sembla que a les vuit tancarem. Després no sé si ho penjarem el mateix dia 22 o jo què sé, el 25 que és dilluns. Ho pengem tot i tenim una setmana com per...
Clar, per votar-ho i després enviar-ho a impremta i fer la difusió amb tots els cartells que feu. Jo també t'anava a dir que aquest cartell anunciarà les activitats que hi ha al casal de joves el dia de la dona, que és el 8 de març, i com dius tu hi haurà una mostra de talleres especials. Sabem quins seran els talleres especials o encara no?
En principi ho hem de confirmar tot perquè no tothom pot i ho entenem, però en principi col·laboraran els de Teatre Social, que faran una petita obra. Estem a veure si els de producció musical volen fer tota l'història de so, però tampoc ho tenim enllestit.
Els de cuina faran un pica-pica per tothom. Home, per cert, com va el nou forn del Casal de Joves? Mira, això, eh? Juro, eh? És una joia, jo. Sí o no? Sí, o sigui, des que tenen el forn, fa goig, fa goig, venia els divendres aquí a veure com fan cuina. I de fer una oloreta, no, el Casal de Joves allò de llarg, no? Quina gana. I tant, i tant. O sigui, clar,
Nosaltres normalment, tant el Sergi com jo, som aquí els divendres i sempre acaba alguna coseta. El Dani que teniu allà, sempre ve i... Sí que ve que d'aquí un moment ja el tindrem el Dani, juntament amb el Joan, que fan el cara a cara. Avui debatran quin expediatre de Sant Just és millor si la doctora Meneses o el doctor Trinxant.
I després també si és millor la plaça Camoapa o la plaça Jacim Bardaque, que és la plaça d'Ajuntament. És un gran debat. És un gran debat, un debat necessari, que tardar vam fer-lo. Però baixar, això serà d'aquí una estona el programa.
Alejandro, no sé si tens alguna cosa més a comentar sobre tot aquest tema del dia de la dona i del cartell i d'aquest concurs que ahir vau engegar i que no sé si ha començat a participar algú o no, però la gent que li agradi el tema del disseny, que tingui entre 12 i 18 anys,
que s'apunti i prengui nota. També podeu comentar-li si teniu cosins familiars o qualsevol tipus de persona que tingui entre 12 i 18 i li agradi tot el tema del disseny o també de còmic. És que hi ha tantes possibilitats amb el tema d'un cartell perquè pots fer una fotografia, pots fer un dibuix, un disseny, un còmic, en fi, un munt de coses. Alejandro, ha participat ja algú o encara no?
En principi, no. Bueno, tenim un nano que ens volia donar avui en persona, un dibuix, i clar, allà a l'institut li hem hagut de recordar que s'ha d'enviar per mail... Clar, ho hauria d'escanejar, potser, no? Necessitem imprimir-ho, però bueno... Clar, al principi, oficialment no. Clar, que ho escanegi, no, per això?
Sí, no, perquè sí, no. Clar, que busquen èxit perquè hi ha molta gent, ja no passa. Això abans potser passava més. Que a l'hora d'enviament la gent posava la disquetera, saps? Però ara no. Ostres Jordi, això de quina època és? De mitjans dels 90. Però el meu pare, alguna vegada, ha fet algun disbarat així. En fi, Alejandro, per cert, ja per acabar, ja et deixem, però l'exposició controles
Com va? Controles? Com era allò? I 3 preguntes. Em va fer molta gràcia perquè l'exposició té 3 preguntes. Què era? Controles? És teu? És meu? Tothom ho fa. No passa res. Com va l'exposició? Bueno, van venir en grups, d'aquí de l'institut sobretot.
I bueno, els hi agrada bastant, perquè el ser bastant interactiu i... L'iPad no li agrada a la gent. L'iPad és el reclam, eh. Sí, això, mola que te cagues, no? Sí, sí, sí. Un iPad, com si no haguéssim vist mai un iPad. L'hi pots tocar. Molt bé. De fet, suposo que després surten d'aquí amb una idea dels riscos que tenen aquest tipus de substàncies, però...
Home, segur que sí, segur que sí. Home, jo personalment crec que l'exposició està molt bé perquè està destinada tant a petits com a grans com a pares.
I bueno, déu-n'hi-do. Sí, perquè clar, hi ha molts pares i moltes mares també preocupats i preocupades sobre el tema de les drogues, la marihuana, el cannabis, el hetxís, que també l'edat de l'adolescència és quan es comencen a provar diferents coses i també va bé anar al casal de joves a veure aquesta exposició i també com tractar aquest tema moltes vegades pels pares, sobretot.
Difícil. Ai, Sergi. Ai, he dit Sergi. No pensis, eh? No, Alejandro, moltíssimes gràcies. Cap a ser el Sergi està bé o no? Com que hi ha una passa, perquè no estic malalt.
No, no, no. Està aquí. El que passa és que ja feia molts dies que no parlava jo. Escolta, has fet bé de posar-te perquè et trobava a faltar tu, eh? Tu ets qui que et trobava a faltar? Claro que sí. Alejandro, moltes gràcies. Que vagi bé pel que falta jo per anar-se'n just. Vinga, em pato una. Adéu.
6 i 25 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i Cristina, atenció perquè d'aquí uns moments tenim el debat que acabem de comentar i a més a més avui el debat amb un convidat especial eh? Tu ja saps qui és o no? Sí que saps qui és. Avui el debat d'aquí uns moments amb el Joan Chirivella i el Dani Martínez que fan segon deso a l'Institut de Sant Just. Fins ara.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar a caminar a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya I tot seguit a la penya del morro? El cara a cara
entre el Dani i el Joan. Ja sabeu que el Dani Martínez i el Joan Chirivella estan i fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esbern. Cada setmana ens visiten i ens proposen un parell de temes a priori contraposats per debatre entre ells, i també ens fan un repàs d'algunes de les activitats de cara als propers dies a Sant Just d'Esbern. Dani, bona tarda. Gràcies per l'entrada, vergonquista.
Moltes gràcies, perquè ha sigut una entrada molt glamurosa. T'agrada o no? Home, una entrada al nivell que us mereixeu. Sí, esclar. Joan, bona tarda. Bona tarda. Quant de temps, eh, Joan. Sí. Com estàs? Molt bé, i tu? Mira, bé, aquí, fent el programa, com sempre, de fet trobant a faltar, també. Gràcies. Que bonic.
Bé, avui... A veure, un moment, un moment. Alto, alto la cinta. Parau, parau, parau. Una cosa. Cristina. Digue'm. Et he de demanar disculpes. Perquè aquesta... ara descobriré aquí el pastel. Però aquesta secció... Pastís Jordi. Sí, sí. És que amb les arrades ja estic... Ja, esclar. Aquesta secció que hem escoltat ara no és la que hem d'escoltar.
No m'ho puc creure. És una secció gravada d'un altre dia del cara a cara amb el Dani i el Joan. I la secció que avui és la que hauria de tocar no és aquesta. I de fet l'estic... No la trobo. L'estic buscant a l'ordinador i no la trobo. Jordi! Jordi!
Fem una cosa. El Daniel i el Joan... Són coses del directe, Jordi. Ara intentem buscar-la, a veure si la trobem. Dinamic Man diu bla, bla, bla, vinga Jordi, Jordi. Gràcies, Dinamic Man. Fem una cosa.
Jo tiro això i jo crec que és aquesta. Si no, a veure què passa. Si no, ho tornem a tallar i farem alguna altra cosa. Que això és la màgia de la ràdio. I del directe. La màgia de la ràdio què és? Doncs això, gravar les seccions i posar-les després en directe. Això és la màgia de la ràdio, no té més. I tot seguit a la penya del morro, el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella.
Com ja sabeu, fan segon deso a l'institut de Sant Just d'Esvern i els tenim aquí a l'estudi de la ràdio. Hola, bona tarda, Joan. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. I bones pasques. Atenció, perquè avui veig que, a part de portar un convidat especial, que ara en parlarem, heu portat un altre convidat especial o moltes convidades. Perquè tenim aquí tot de crispetes. Com és que ens heu portat això?
La secció aquella que fèiem dels berenars de la penya del morro, l'hem recuperat una mica, no? Sí. Jo us explico el títol dels debats d'avui. Sí, però escolta, t'estic dient que hi ha crispetes aquí, Dani. Sí, però hi ha crispetes perquè avui us portem l'Special Caracara. Ah, Special Caracara. Què és això? Que bones, les crispetes. Què és això de l'Special Caracara? És com el meu orinyo, que és l'Special One, però diferent o com? Doncs mira, Jordi,
Això tracta de 3 caracares. Paràvia de menjar crispetes, perquè si no, jo no... és insuportable per l'ullent, per favor. Això tracta de 3 caracares. Number 1, quin és el millor expiàtre de Sant Just, la doctora Trinxano o el doctor Menèses? M'agrada, aquest debat m'agrada, serà interessant, sobretot per la gent que es coneix, perquè per la gent que no, no en tindran ni idea, però el segon caracare que farem avui
Home, és que a mi fins que no em pas entens el Jordi? Ah, Sergi Pons, però tu com la cosa? Jo te n'anava a presentar després, jo. Home, però ara m'han dit que dius el segon cara a cara no vas dir-li bona tarda. El guió també va com va. Des de la ràdio hi ha una norma no escrita que és fins que ara et diuen bona tarda.
No pots parlar. No pots dir res. Porten ja crispetes com a molts. Sí, en aquest cas és una escrita perquè, efectivament, em pensava que no estava escrita. Però deia que, a més a més, és especial perquè avui tenim de convidat el Sergi Ippon, col·laborador virtual de la Tardulla Esportiva i d'altres mitjans de comunicació com la Vall d'Abert. Sergi, bona tarda. Bona tarda. En si avui, en lloc d'estar al xat, estic aquí, mira. En directe, molt millor que no pas en virtual. Per tant, el primer debat sobre quin expedient era millor? Sí.
El segon debat és sobre quina és la millor plaça i ens donen dues opcions.
o la plaça que mopa. Per exemple, si t'agrada la dels estudis vells, doncs ja quedes fora. Aquest és un altre programa ja. Ei, que la passa als estudis vells és on visc jo, eh? No em ratllis, ara. No em ratllis, eh? Com que parles sin plan d'institut, jo ja estic molt fora, ja. No me ratllis, tio! Tio, tio, tio, estàs out, eh? Bueno, escolteu. I a més a més, també acabarem avui parlant d'alguns records més bonics que de Sant Just. Comencem pel primer debat, Dani, si et sembla?
Ok, avui estem molt a casa. Somos bilingües. Trilingües aquí. Començarem aquesta secció amb el primer debat, que és Meneses contra Trinxan. Però abans m'agradaria que posessis una cançó. Com sempre, oferim una cançó per debat. Avui oferiríem tres cançons. I want to break free.
Que vol dir, vull trencar amb la meva llibertat, no? I want to break free. Vull trencar la llibertat. Vinga, comencem amb el primer debat. Quin és el millor expediàtre de Sant Just? Si heu anat alguna vegada, si heu sigut nens, el més probable és que, com a pediatre, hagueu anat al CAP, no? Hi havia dos. Us podia tocar la doctora Trinxant o el doctor Meneses. I want to break free
Atenció, perquè el Dani defensarà el doctor Meneses. Tu Dani, per què creus que és millor el doctor Meneses, per cert? Primer, perquè el vaig tenir jo, era el meu doctor, i a part perquè era una grandiosa persona, i em fa molta pena que s'hagi anat i que s'hagi jubilat, perquè era un home molt simpàtic, molt agerit, i sincerament el trobem a faltar, perquè la pedrera que tinc ara,
Comparació, no... Què dius? Bon metge i millor persona. No t'agrada la pediatra que tens ara? No, m'agradava més el... El doctor Meneses. I per l'altra banda, defensa la doctora Trinxant, que no és aquesta, no? No. També està jubilada. Tenim el Joan i el Sergi. Joan, tu creus que és millor la doctora Trinxant? Primera cosa, perquè la vaig tenir jo. També, els arguments són els mateixos.
perquè receptava medicaments, cosa que el Menicis no feia. Ah. Mucho reposo y muchos días en casa. Mentiros. I era molt simpàtica. Sí, molt bé. Sergi, bueno, tu com a convidat de luxe avui també dones suport, que era millor... A la doctora Trinsant, sí. Perquè la vas tenir, no m'ho diguis. Per dir-me per què la vaig tenir. Ja ho pensava. I segon, per què?
Quan anava al pediatre, saps que et fan allò de... digues A i amb un bastonet de fusta t'obren la boca i et miren. Molt agradable. I després la doctora Trinxana em regalava el bastonet. A mi també. Almeneses també. És un detall astró. Jo vull una cosa en contra d'Almeneses. Què dius ara? En contra d'Almeneses? Sí. Però per què? Perquè jo, un dia que estava malalt, vaig anar a d'Urgències. Bueno, i què? I em va visitar Almeneses. Sí. I tenia febre, eh? I en ginàs. I resulta que em va dir...
que estigués tota la setmana a casa i que no prengués ningú medicament. Home, això és bo. I l'endemà vaig haver de tornar perquè em va pujar la febre. Resulta que tenia gines. A veure, un mal diagnòstic el pot tenir qualsevol. Què passa, que no ens aconseguim mai de la nostra feina? Però bueno, estic en contra d'aquest doctor.
Ja, però ja ho veig que no va... no va... no va deixar-me anar amb premsa, no? Jo ara... Mai donava medicaments, una setmana tancada i molt reposo. Jo ara us explicareu una de les meves històries d'aquelles desgraciades que sempre us explico. És una anècdota personal? Sí, però molt interessant. Que perillós. Posa la música d'anècdota personal, a veure, digues. Voleu parar de menjar? És que esteu a la zona menjant crispetes, per favor. A veure, començo. A veure. Fa molt i molt de temps, quan era un nen molt petit,
Un dia, al Meneses... No, no t'enrotllis, eh, més el grau. Al Meneses no hi era. Jo el trobava a faltar. Vaig haver d'anar amb la Trinxan. I jo no sabia el seu nom, i li vaig dir... Bon dia, senyora Trinxan. Oh!
Aquesta és la gran anècdota que circula a tot arreu, no? I tant, i tant. Els diaris i tot, eh. Jo mateix, l'informer em va plegar. Sí, l'informer, eh. Ah, ets tu, ets tu. En fi, doncs, si algú té algun altre comentari sobre fer, que ho faci, si no, que calli per sempre, i passem al segon debat. Doncs jo no callo per sempre. Ah, oju. A veure, què diu? Ui, quin per mi? Jo diré que el Meneses,
Com a bon home que era, i com que va estar molt de temps... Bueno, la trinxant també, eh? M'estàs enrotllant molt, aquí. Que visqui el Barça, que visqui Catalunya, que visqui Senyús i que visqui el Meneses.
I també quan anem fent allò de mirar-te a la tita. Això també ho feia molt bé, de trinxant. Sergi, targeta groga. Passem al següent debat de la penya del morro d'avui.
Aquest és com via un altre nivell. Jo diria que anem a 0, pel que veig. No, no. De moment, que els orients... Vaig guanyant jo, eh? Nois, nois... Tranquils, no es vareu. Que els orients jutgin. Que els orients jutgin per ells mateixos. Al Facebook o a lapenyadalmurrovajimil.com. Si creieu que ha guanyat el Joan o el Dani, doncs envieu-vos el vostre comentari. Atenció, segon debat. Ara, el segon debat. Recordem el títol. Quina és la millor plaça de Sant Just? La plaça Verdaguer?
o la plaça Camoapa? Jo ho tinc clar, eh? Aquí jo em bullaré, ho sento molt. Sí, molt bé, Jordi. Voleu que recordem una mica quina és cada plaça? Potser hi ha algú que ens està escoltant. La plaça Camoapa és la... La bona, la bona. La del Minot, no? O és la de baix? La del Minot. No ho sé ni jo. La plaça Verdaguer és la de l'Ajuntament, la de Rentapeus. O la placeta. Ah, és que una cosa és el Rentapeus, que és la zona aquella on hi ha bancs de forma quadrada, i l'altra zona és tota la plaça, ja se'n Verdaguer.
No és el mateix que la plaça de Camp Preciós, que ja està just a baix. El renta peus és com aquella zona tancada que hi ha abans. Per mantenir millor els orients, la plaça de Camp Preciós és la que hi ha al José Luis, el famós barber.
i llavors la plaça Verdaguer és on hi ha les escades per pujar a l'església i en la que hi ha l'Ajuntament no, l'Ajuntament no, la masia, la masia de Can Cardona una boda popularment com la placeta a la Camoapa també se li diu la plaça del...
La Pinocho, la Pinocho. Tu, Pinocho, no em va dir que volíeu posar una música? Sí, mira, Jordi, que ens podies posar Blanco y Negro de la Malú. Blanco y Negro de la Malú? Una de les famoses coaches de la bossa de Televincong. Ah, que veieu la bossa? Sí. A veure, escoltem la Malú, eh? Xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt, xxt
que si els agrada la voz, aquí haurien de convidar un dia el David Ávila, que aquesta mena de programes es porta molt per la mà. Comencem el debat. No sabem qui és. Per cert, això de les cançons que posem enmig de la secció, té algun motiu? Sí, perquè sempre ens agrada un ambient i també que la gent sàpiga les cançons que...
Crec que han sigut famoses i que són famoses. De Queen a Malú, passem. I la pròxima encara serà millor, eh? Atenció, perquè jo penso que... Comencem el debat, eh? Jo penso que és millor la plaça Camoapa. I us diré per què. Perquè la plaça Camoapa, primer, que és molt més gran. Sí, mentira. Home, i tant. No em diguis que no.
I els nens com els hi vas deixar amb els patinets allà. I perdoneu, i el Pinocho aquell, aquella figura, que és mítica, i després ja, bueno, per no comentar, el rulo, la columna aquell, que és un rulo, que tu estàs allà hores i hores durant voltes... Fa una mica de por, tot allò. No, perdona. Potser fa por perquè és desangelat, jo accepto això, però aquesta és la gràcia, no? Perquè és el fred de l'escalfor de Sant Just. Ja està, hem acabat el debat i he guanyat jo, no? Vinga. Sí, molt bé, ja hem aguantat tu. Un moment, Dani, això no ho podem permetre a tu. A veure, la plaça vora d'aquí.
Què té de bo? A mi m'agrada perquè és una plaça molt més popular, és una plaça més caliu. Què hi fem a la plaça Verdeque? Assemblees de hippies i d'antisistemes, això és el que feu a la plaça. Fem sopars, com per exemple el famós sopar del cal verd. També fem el sopar, també fem els matins del...
De la tarda els marins de Tardó, allò que fan allà a la plaça de Tardó i tal.
que allò és preciós. Les paradetes de Tardó. A Sant Just al carrer. Els matins de Tardó. M'agrada el nom. El nom de Sant Just al carrer per allà serà els matins de Tardó. També per allà posen les famoses activitats de l'Sply de Festa Major. I del Cau també, perquè el Sergi és del Cau. No ho fiquen activitats, però jo te n'anava a dir. Ells posen la xocolata.
Una altra cosa també, a mi m'agrada molt la plaça Bardeguer, perquè és una plaça amb molta història. Vosaltres sabeu si les parets de la plaça Bardeguer parlessin, el que podrien arribar a explicar, a la mesura que encara dona, fa l'efecte que encara dona, es va inclús idear l'estalada.
M'agradaria que li preguntessis perquè crec que alguna cosa d'això ja. Allà es va fer l'estalada de Catalunya?
Sí, a Can Cardona. A Can Cardona? La primera estalada de Catalunya va ser feta a Can Cardona. Pregunta-m'hi un moment, Ripoll, perquè potser estic fotent la pota, però... No, home, té sentit, perquè l'exalcalde republicà, Daniel Cardona i Sivit, que t'han anat a trobar uns cronoms com jo i l'Evi, doncs el Daniel, l'exalcalde republicà, era molt actiu i segurament potser hi ha alguna cosa... Ja ho preguntaré.
Jo voldria dir una última cosa, Jordi. Vinga, perquè hem de passejar al següent debat, que no té tant temps. Jo crec que és la Bioplaça, perquè s'ho passen molt bé jugant amb els patinets, es fan sopars i es fa el correfoc. Ah, molt bé. Escolteu, ui, que hem d'acabar ja. A veure, el tercer debat no és un debat ben bé. No, són opinions. En number 3, l'últim debat, però no menys important, és quin és el millor record per tu de Sant Just.
És a dir, aquí sobre la taula hi haurà quatre records. El del Sergi, el del Joan, el meu i el del Jordi. Llavors, a veure qui sap lluitar més amb el seu debat.
i amb el seu record. Aquí saps lluitar més, eh? Això es posa molt violent. Lluïta de records. Jo lluitaré pel record de la comunió. A veure, lluitaràs, defensaràs, vols dir, no? Sí, jo defensaré. No peguis a ningú. Jo defensaré per la comunió. I a mi derecha, sobre el riu, Joan Chilivella Cumpulella.
Bé, aquesta és la tercera cançó que m'heu demanat. Mireu, jo us proposo una cosa. Us proposo una cosa, eh? Si us sembla bé, si us sembla bé. Com que no tenim més temps avui, perquè no tenim més temps, s'ha allargat molt.
Per què no veniu la setmana que ve? La setmana que ve podem començar per aquí pels records de Sant Jur. Ho sembla bé Dani i Joan? Ja heu guanyat el debat. No, això no n'ha passat mai. És un misteri sempre. Jo crec que heu perdut vosaltres. Alguna vegada sí que s'ha vist com fa dues setmanes, perquè la setmana passada es va veure que va guanyar
Fa dues setmanes es va veure que va guanyar el menjar de l'institut dolent.
Sempre tinc jo raó. Jo crec que heu perdut pel color de la corbata. Els debats tenen molt de pes. És veritat, i per la llum també. En fi, Joan, Dani, moltíssimes gràcies per venir. De re, home. Un plaer. Us heu fet amigats amb el Joan i el Dani o què? Sí, de quan anàvem a l'institut. Ah, sou amics. Gràcies, que vagi bé, bona tarda. I bon profit.
L'home ve de la patata, de la patata, de la patata. Bé, cançó mítica de la Trinca. Un dia faràs un carau, que Jordi? No, gràcies. 14 minuts. Sí, 14 minuts i arribem al punt de les 7 de la tarda. Escolta, dinàmicman, el xat diu, tens aquí la noia avorridíssima. Tu estàs avorrida, Cristina?
Ah, d'acord, d'acord. Diu que la propera vegada deixa de sortir a fer un cafè. Moltes gràcies. Si volem anar a fer un cafè... Però un moment, ara no marxin a fer un cafè, que hem de fer la secció de les pícies.
Sí, perquè avui, estima't jo, i ens acabem el programa parlant de les pífies dels professionals de la ràdio. Perquè, entre altres coses, qui té boca s'equivoca, i mira que ens equivoquem, nosaltres. El Cansi i qui pugui, per exemple, fan allò dels moments per enmarcar, allò que fan ells on repassen les pífies dels professionals d'aquesta casa. Avui nosaltres acabarem el programa repassant pífies d'altres emissores, d'altres ràdios i també d'altres televisions, no, Cristina?
Exacte Jordi, ja saps que els periodistes treballem sota molta pressió. És a dir, hem de donar la informació de manera que s'entengui sense que sembli que estem llegint. Exactament el que estem nosaltres acostumats a fer cada dia. Clar. Però clar, sempre hi ha alguna vegada que... Per exemple, tu això vols estar llegint o no? Evidentment.
Sempre hi ha alguna vegada que per nervis o per diversos motius dius coses que no són exactament el que hauries d'haver dit. Un exemple d'això seria canviar algunes síl·labes de paraula, com podria ser en comptes de dir sopar, passar.
Alguna cosa així, rara i queda com un resultat diferent. A mon pare diu que és dislèxic i això el justifica i l'esculpa. Però hi ha gent que no és dislèxica i diu que és dislèxica per justificar-se. A més hi ha altres errades o altres casos en què es barregen dues paraules. Si vols anar a sopar acabes dient
anar a sopar o alguna cosa rara així. Fan coses rares, la gent fa moltes coses rares a l'hora de parlar. Tu has dit el mateix, anar a sopar i anar a sopar. Mira, una altra errada. Ah, molt bé. Està bé perquè fem una secció d'errades d'altres i ens equivoquem més d'una a l'altra. Sí, jo crec que és això, que quan ens sentes alguna, doncs com t'animes i fas tu mateix, les seves errades. Dinàmic m'han preguntat com et dius i si et deixes que et digui la noia. Cap problema que em digui com vulgui. Epa, però què dius? Cristina, Cristina,
Com et dius? Ai, ara no me'n recordo. Bueno va, anem al tema. Comencem amb la primera. Informatius, no? Sí, comencem amb els informatius, si de cas. En Galicia hay más de 200 establecimientos suamincos. Establecimientos suamincos. Doscientos a diez grandos, grandos menos. Anoche un grupo de Encapullado insistimos enviar a sus agentes a patriar las calles. Con farolas inteligentes que se activan.
...con un sensor, un simple gesto que podría rar. Que podría rar. Llegaban al aeropuerto de Barajas. Llegaban al aeropuerto de Barajas. Alberto de Mónica. Los bombemos. Capullar. Continuar. Patriar. La Galangar.
Bueno, parece que hoy nos andamos con mucha suerte. Ilario Pino, no? Sí, exactament això és el que t'estava intentant dir Jordi, tot i que a mi no m'ha sortit ara per burlar-lo forçant, no? Això de patriar i coses d'aquestes. No sé, tampoc encara estaria pensant Ilario Pino quan va dir-lo de encapulladors.
Encapullados, no ho sé. No sé amb què notícia parlava, de gent que anava encaputxada i que era una mica capulla. Potser volia fer i li va trair el subconscient. En fi, la veritat és que no va tenir molta sort aquell dia. Aquí no li ha passat alguna vegada alguna d'aquestes coses. A mi la veritat és que moltes. També m'ha passat moltes altres vegades que no hi ha manera de dir una paraula. Saps quan t'encalles
i no hi ha manera de dir-la, per molt que sigui fàcil o difícil de dir-la, doncs això és exactament el que li va passar a la noia del temps. Sentim-la.
con evidentes desventajas geográficas y democraficas. No hi havia manera, no hi havia manera. Això és molt fotut. El professional està davant del micròfon o davant de la càmera i a sobre la caga i diu estic cagant. És com un bucle. Quan veus que t'equivoques et piques més nerviós i encara t'equivoques més. I després dius estàs sola a casa o amb altres persones tranquil·lament
I no hi ha problema per dir aquesta paraula, però mira en aquell moment que no hi havia manera que sortís. Aquesta dona segur que a casa seva diu demogràfica moltes vegades. I tranquil·lament, no? I tant tranquil·lament i surten fàcil. Carinyo, com estàs? Molt bé demogràficament parlant, no? Bueno, si de cas seguim amb els esports i els que retransmeten els partits. Esteu atents perquè no tot sembla el que volem dir.
Tira, falla, gassó, tirador! A veure una cosa. Us heu adonat, no, de l'error? O falla o encerta, no? Perquè diu... Jordi... No és aquest? No! No és aquest, l'error? A veure... Escolta'l una altra vegada. Tornem a escoltar-ho, perquè jo també vaig... Tu ets fatal, eh? Qui és el d'esports, no? Sí. Tira, falla, gassó, tirador!
A veure, gol? Què és això? Que és futbol o bàsquet? Suposo que és normal, que els nervis, la emoció, també el ritme atrapidan amb el que narren aquests periodistes, doncs fa que sovint es puguin equivocar, no? Sí, sí, que per cert, el Dynamic Man diu que al xat li costa molt dir Cinematografic. Evidentment.
Sí, ja ho veiem que li costa. En fi, tens més talls d'esports perquè els esports són una mina, eh? Sí, mira, acabem si de cas amb un altre. Bueno, sentim el primer i després el comentem si de cas. ¿Cómo? Perdón? ¿Qué es això? ¿Puedo resultar? No he entès res.
Et poso una antecedència, això saps el típic programa de carrusel esportiu que fan a la Sexta o altres emissores? Carrusel Deportivo, que estan en un ritme molt alt tota l'estona. L'home va intentar donar pas al seu company.
i es va entrar a bancar o no sé com li va dir, no li sortia el nom però va dir unes coses fins que li va sortir el nom. Al final se'n va entendre alguna cosa. Això alguna vegada t'ha passat Jordi, per cert? A mi totes les pifes aquestes m'han passat sempre molt. Veus?
No t'exagero que jo també dic moltes d'aquestes, però bueno. En fi, a més de tenir clar moltes vegades als periodistes del que estem parlant, que és molt important a l'hora de transmetre el missatge, doncs s'ha de conèixer també aquí i donem pas al cas d'aquest noi que he vist ara. Però bueno, algunes altres vegades també ens passa que canviem el nom, no Jordi? Aquest és el teu cas, a mi més d'una vegada m'has ditam un altre nom. No, jo el segon dia que estaves aquí, en lloc de dir-te Cristina vaig dir, bueno Laura, com va tot? Sí, Manel, va bé, va bé.
Escoltem el que li va passar a aquesta noia, si de cas. I empaten a dos en la sèrie el mejor de 7 encuentros. Pau Gasol ha conseguido 30 puntos y 90 rebotes. En aquest cas, no va anar la cosa de noms perquè no es va equivocar, no li va donar pas a ningú, però mira, 90 rebots, ni més ni menys. Mira, si el partit té 4 parts de 12 minuts, cadascuna més o menys,
i durar uns 48 minuts per fer 90 rebots.
Gasol va haver d'agafar un rebot cada 30 segons. Quina màquina, eh? Ja ho diuen, ja ho diuen. Quina màquina, tu. Sí, efectivament. Com diu Dinàmic Malcha, diu plou i gasol, les bruixes espantinen. De totes maneres, passem a deixar endavant una miqueta els informatius, perquè no són els únics que s'equivoquen, evidentment. No, no. I de cas, anem a veure un trenet de veus que tenim preparat per aquí sobre alguns programes. Per posant antecedents, sentiríem primer de tot a Belén Esteban,
a Tatiana que és una ex concursant de Gran Hermano, una altra vegada Belén Esteban i acabarem amb el concurs de Passapalabra i un nou país europeu.
Que llenable, ¿verdad? Que es la perla del Antártico. Yo nunca he visto un río aquí en España. He visto el mar Mediterráneo, entonces yo he pensado que en España no hay río. Si tú vas, puedes vanar. Eso no existe. Parece que solo ha estudiado en carrera universitaria. Que baña a la costa de Barcelona. Mónica. Ah, el mar Atlántico. El vas oceblando solamente, no hay ningún lauma. ¿De dónde?
d'Orlanda, d'Orlanda, d'Orlanda, d'Orlanda.
Ara, a mi i a l'Esteban, molta gràcia no fa tampoc, eh, vull dir, perquè ja no saps si és que no ho sap ella o fa un personatge, però vaja... No ho tenim molt clar. No, no, no. Tens més tall de... La geografia dona molt de si, eh. Sí, sí, és que, bueno, es veu que és molt complicada, no? Sí. La geografia, hi ha molta gent que no sap ben bé on és un... No. Un monument o alguna capital. Un país i tot plegat. Sant Tilda. Qual és la capital d'Islàndia?
Pues Islandia, ahora mismo, con todo lo que tengo, a ver, Islandia. Tella B, Tella B, Juan Tella B. Que tía francesa fue la meca de los pintores a finales del siglo XIX. Italia. Que tía francesa... Italia. Dime tres montañas de España. El Teide, las montañas rusas y los picos de Europa. A ver, siguiente pregunta. ¿De dónde nos llamas? Desde Palma de Mallorca. Bueno.
O sigui, les canàries tenis fan mai ser molt guapes. Aquesta és molt gran, eh? Aquesta, i a més, si no reconec malament, és Jaime Bórez o no, el qui fa la pífia? Que en aquell moment no se n'adona, eh? Home! Però com que tothom sap que les canàries no estan aquí a les balears, sinó que efectivament estan més tocant a los fiordos noruejos. Atenció, Cristina, tenim més tall de més coses?
N'hi ha haver-hi un munt. Si et piques a Youtube pots arribar a trobar milers i milers d'errades, perquè evidentment tothom podem fer alguna pífia d'aquestes alguna vegada. Si volem trobar pífies a Youtube. Tenim una última perla per acabar, així que aquesta jo penso que l'hem d'escoltar.
Sí, m'agradaria si de cas donar-vos alguna recomanació. I és que feu el que feu, la concentració és molt important. Més que res perquè no passin coses com les que ara sentirem. Ponemos el punto final. Ha sido todo. Más información en Coopeputoes.
Mira, la de Carmen, cerveza, cervera, bueno, encara, Eto, ET, val, però... Bueno, aquí no li ha passat alguna vegada, Cristina, ens equivoquem tots. De fet, Dynamic Man diu, per cert, no s'ha quedat la ràdio només per fer crítica de la tele? No, què vol dir això? Que s'ha quedat la ràdio només per crítica de la tele?
No, però apareixen també pífies a la ràdio. És veritat. Hi ha de tot. Cristina, ho hem de deixar aquí. Gràcies per comentar. Dynamic Man tenim el millor i el pitjor del programa. Avui, el millor què ha sigut per tu, Cristina? El millor, el fals cara a cara que has ficat abans. Una pífia bona, aquesta. Una pífia bona. La màgia de la ràdio, ja ho hem comentat. I el pitjor del programa per tu?
Doncs les bandes sonores, que quan intentaves que la cançó arrenqués no acabava d'arrencar. Mira, no hi havia manera. Tens raó, tens raó. Bé, ho deixem aquí, agraït a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdo i l'actualitat Sant Justenca, a més a més també la Núria Oriol, el coaching de l'actualitat, les bandes sonores avui, The Shame, amb la Clara Aguilar, el Casal de Joves, que ens ha entès l'Alejandro, el Cara Cara, amb el Dani Martínez i el Joan Sirivella, i com sempre amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies.
A tu Jordi, fins demà. Ens tornem a escoltar demà. I res, saludar també a Dynamic Man, que ens ha estat escrivint el xat. Que vagi bé, bona tarda. Us deixem ara amb les informacions de les 7 del Sant Just Notícia, d'Edicció Pespre. Adéu-siau. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 48.1. ràdio d'esvent, 48.1. ràdio d'esvent, 48.1.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura. La pujada de l'IVA. Tothom està marxant per costa de feina. I veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar l'optimisme on hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que estigui davant. El que no s'hi pels són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, sisplau. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts, 5 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'Ajuntament reclama a TMB que el bus 157 torni a tenir parada coll blanc. És la petició que fa el govern municipal arran de les queixes de les persones usuaries d'aquesta línia.
D'altra banda, el consistori Sant Justen i el de Sant Feliu treballen per definir el traçat de la L10 perquè arribi a Masluí quan es construeixi el vial. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars. La tour puja lleugerament al gener a Sant Just i a 6 persones més que al mes de desembre apuntades les llistes d'ocupació.