amb màxima confiança per la visita diumenge al Calderon. Aquesta tarda es presentarà el Palau de la Generalitat, la Supercopa de Catalunya, que jugaran els primers equips de Barça i Espanyol el 29 d'octubre a Montilivi a Girona. A les 6, Espanya sub-21 juga la tornada contra Sèrbia de classificació per l'Eurocopa amb empat a 0 de l'anada.
En bàsquet a les 9 del vespre partit de la segona jornada de Lliga, en clau catalana, la Bruixa Dormenresa rep el Barça i la mallorquina Marga Crespí deixa la notació sincronitzada pel Cirque du Soleil.
Hi ha el temps. El front començarà a allunyar-se a mitja tarda i s'obriran algunes clarianes. Tot i això, a les pròximes hores encara podria caure algun ruixat puntual. Les temperatures es quedaran força frenades. Demà farà més sol al matí i a la tarda arribarà un altre front. Ara, escolta, està viu d'esfer. Si tu n'hi ets, està viu d'esfer. La raó de Sant Just.
cinema sense límits cinema sense fronteres
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio Tostel 48.1 Ràdio Tostel
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi. Gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech, que és d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és La Penya del Morro.
Saludem la gent que fa possible el programa quasi bé ja malalta perduda. Cristina Vargas del Facebook. Què tal Cristina? Bona tarda. Bona tarda. A més a més també... Què passa Cristina? Malalta? No, no ho has dit tu abans? Que estaves una mica així... No, que em fio mal al cap. Tot el temps. Ah, aquestes mal al cap. No, perquè últimament la gent ha estat posant ja malalta i ja circulen les bromes mal... Grifo ebola. Sí, sí, sí. A bola en català. A bola, perdó, a bola. Que costa dir-ho a bola. Sí, eh.
Perquè jo crec que ens ho han picat tant en castellà, no? És que a més en català la bola, la bola. Quina bola. També tenim l'Andrea Bueno dels drets informatius amb les notícies de Sant Just. Andrea, què fas? Que somrius a la càmera.
Bona tarda. També, i salut. Avui al programa estrenem una nova secció que es diu mama estic bé. És una secció amb el Pau Marcos que s'ha anat a viure com tants joves fora de Catalunya, en aquest cas a París, i ens explicarà cada setmana com està vivint la vida. No era Oxford? No era Oxford? Era Osforo París. Una de dues coses. No, no, fora. Era per veure si estaves atenta.
Potser està viatjant molt. Ja ens ho explicarà. També tindrem l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs i entrevistarem una de les 20 premiades dels Premis Conviu 2014 de Sant Just d'Esbarca. Concretament la Rosa Maria García, que va ser presidenta durant 17 anys del patinatge artístic de Sant Just.
i que, justament, també diumenge, ja sabeu, dissabte, va venir el campionat on les enjustenques es van quedar segones. Però vaja, farem un lligam una mica de tot i parlarem d'aquests premis que on viu amb la Rosa Maria. Tindrem també la televisió amb el David Ávila, avui entrevistant el presentador Javier Estrada, aquell noi tan guapo de la partida. La partida, tio, tres. També el senyor Benito, amb les seves coses importants, o no, no sé si vindrà avui,
i les coses del Roca, i les preguntes, Iajú. Iajú, answers.
Abans de tot això passem a comentar el més tuitejat d'avui. Ha sigut un intòpic com no podia ser d'altra forma. Artur Mas i tot el que ha comportat avui en la seva apareixença pública davant dels mitjans de comunicació anunciant que la consulta tal com està planejada no es farà.
Mas, Game Over o Artur Mas han sigut els temes que han sigut els tòpics d'avui, perquè tot i sembla que la consulta s'havia acabat de manera definitiva després de la cimera d'ahir a Pedralbes, Artur Mas posarà les urnes a una consulta anticipada.
Sí, és la proposta que el president de la Generalitat ha presentat per salvar el nou ene després de constatar que el govern no podia tirar endavant la consulta tal com l'havia plantejat el decret de convocatòria. És tal com l'ha batejat el president, una consulta anticipada a l'espera d'una eventual consulta definitiva que seria, segons ha dit, unes eleccions, i ha dit i remarquem ordinàries, on totes les forces del bloc pro-consulta anessin juntes i amb un programa acordat. Ara per ara, però, en la imatge d'unitat esgarrada sembla que es complica el panorama, mentre que la CUP dona per trencar de la unitat
Si no hi ha consulta, el portaveu d'Esquerra a Madrid, Alfred Bosch, deixa la porta oberta a donar suport a noves formes de consulta i el líder d'Iniciativa Joan Herrera l'acusa de buscar un pla per salvar-se a ell i també salvar les seves promeses. Per la seva banda, alguns membres de l'executiu espanyol ja han fet saber que si aquesta consulta alternativa salta la legalitat, no es para. L'executiu analitzarà recórrer a la nova consulta anticipada.
Que diu la gent a Twitter, per exemple, Ivan Vilxos, diu, Atenció catalans, fi del simulacre del 9N, poden tornar pacíficament a les seves cases, amb el hashtag MasGameOver. Un altre comentari, és la Marejo Susgüemes, diu, el que no es pot dir és que Artur Mas no dona rodes de premsa, a prop de dues hores ha estat. I també Daddy's Little Girl, que diu a Twitter, que diu Artur Mas que no sabeu aguantar una broma. En fi, 5 i 10, gràcies. Cristina, anem cap a les notícies de Sant Just.
Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh yeah!
Tenim diferents qüestions sobre la taula, per exemple l'IVI que es congelarà el 2015 a Sant Just i a més a més també la 25a cursa de l'associació de veïns que generarà al voltant de la pobresa energètica. La unitat ràpida de Sant Just supera les 200 actuacions al carrer en només 6 mesos. Són alguns dels temes que comentem ara mateix.
L'alcalde ha anunciat que l'impost de vens immobles no pujarà l'any que ve, al contrari que aquest any que s'ha incrementat un dos i mig per cent per sobre de l'IPS. Qui domina tot el tema de les taxes i impostos de Sant Just, millor que ningú, és Andrea Bueno, que té més informació de tot plegat.
Doncs l'alcaldat Josep Barpeña ha anunciat que l'IVI no pujaria l'any que ve, al contrari que aquest any que s'ha incrementat aquest 2,5% per sobre de l'IPC, però ha apuntat que en algun cas l'IVI podria pujar en un 0,5% o en un 1%, però serà un increment que no afectaria el conjunt de la població.
L'equip de Govern està treballant aquestes setmanes en elaboració de les ordenances i preus públics que, recordem, s'han de presentar al ple del mes d'octubre, el proper dia 30. Segons l'alcalde, l'equip de Govern també s'està plantejant congelar les llicències d'obres i les taxes. Recordem que aquest mes d'octubre, l'últim dijous del mes, s'anul·laran les ordenances i les taxes, i el nostre post ja seria, es debatria com a mínim, el ple del mes de desembre.
Què rius Cristina? Em fa gràcia l'Ivi. No, no, em fa gràcia tu que fas. Perdona, home, és perquè... És una mica orrit, no? Els benjamobles i de més. No, perquè... Està escoltant atentament la informació. Clar, hi ha molta gent que això és ràdio i també s'ha de saber que la gent, que estem aquí, que no hi ha només l'Andrea parlant sola. Home, no. M'agrada molt la gent aquesta que està com sempre durant la segona rèplica.
L'únic que això pot perjudicar no és informatiu? Has trencat la màgia del moment. No, però t'imagina't una entrevista fent... I l'Andrea després per agafar el tall a l'informatiu i... Només parlem amb...
No ho entens, però no passa res. És un joc que ja t'explicarem quan acabi el programa a les 7 de la tarda.
Bé, atenció perquè parlem ara de la 25a cursa de l'associació de veïns de Senjus que girarà al voltant de la pobresa energètica. A diumenge han dit que haurà d'organitzar la cursa anual que cada edició es dedica a una causa diferent. Les inscripcions, per cert, són gratuïtes. Andrea Bueno, que ja fa dies que corre per esplugues per escapar i calentar-se per la cursa té més informació de tot plegat.
És una cursa però també cal destacar que és també una marxa, o sigui que és marxa cursa. Aquesta campanya té el suport de moltes entitats arreu de Catalunya, la cursa de l'associació de veïns de Sant Just se celebra des de fa 25 anys i cada any han volgut reivindicar un problema diferent que afecti a la ciutadania o part de la ciutadania.
Aquest cop consciència sobre els talls o subministrament energètic que pateixen moltes famílies perquè no poden pagar les factures és la causa central. La cursa de l'associació també es reivindica com una crida a l'Ajuntament de Sant Just perquè ajudin les famílies afectades per aquesta problemàtica al municipi.
La 25a cursa de l'Associació de Veïns de Sant Just és una activitat gratuïta i es farà diumenge a partir de dos quarts d'ons del matí. Arrencarà al Parc Maragall i les inscripcions es podran fer abans que comenci la cursa al Centre Cívic Joan Maragall de dos quarts de deu fins un quart d'ons del matí.
Bé, és la de Rocky Survivors. Clar, és per córrer, tot i que és una música èpica, potser massa èpica per la marxa, que la gent caminant amb aquesta música no queda del tot ajustat. Canviem de qüestió, a veure si aquesta sintonia t'agrada més per la següent informació. Los hombres de Harrison. Cristina, a la fotocopiadora. Andrea, al telèfon.
Jordi, calla-te la boca. Ahà. Sí, bueno, els homes de carrer són de la ràdio una mica, són vosaltres. La unitat ràpida de Sant Just supera les 200 actuacions al carrer en només 6 mesos. Xupa-te, és a Sant Feliu.
Properament es posarà en marxa una aplicació mòbil que permetrà que tots els ciutadans puguin alertar de desperfectes a la via pública. Jo pensava que hi havia actuacions al carrer tipus al ladrós, senyorita. No, actuacions a la via pública vol dir... Marejadors dels Premis Conviu. Sí senyor, són 200 marejadors dels Premis Conviu. Esta papelera está en mal uso, señora gente. Venga a vaciarla, arriba el Fabra. Policia, senyors, papelera, está rodeada.
En fi, que té més informació de tot això ens explicarà què és concretament aquestes 200 actuacions al carrer en només 6 mesos. Ella repassarà les 200 actuacions, per tant jo me'n vaig a fer un cafè i ara torno.
Aquests serveis es va posar en marxa el passat mes de març i complementa la feina de la brigada municipal per tal de fer un manteniment acurat de la via pública. En 6 mesos, des del març, per exemple, de fet, s'han fet més de 200 actuacions. La unitat d'intervenció ràpida fa actuacions concretes als carrers de Sant Just per arreglar dades perfectes o per mantenir elements com aravials o senyals de trànsit. A més, properament, com deies, es posarà en marxa una aplicació mòbil que permetrà que tots els ciutadans
puguin alertar de desperfectes o d'actuacions que cal fer en alguna zona determinada de Sant Just. M'estàs dient que si anem caminant per Sant Just i veiem que hi ha un desperfeita o hi ha alguna cosa que no quadra, tipo algun senyal de trànsit o... Alguna vorera aixecada. El pas zebra que falta pintar-la una mica. La gent podrà fer fotografies i enviar-nos a través de l'aplicació mòbil a l'Ajuntament de Sant Just.
Sí, la unitat d'intervenció ràpida com a mínim, que sabria apuntar a la llista coses per fer. La unitat d'intervenció ràpida que mai els trobes, perquè sempre estan ràpidament internats als llocs. Qui són? Home, però van de taronja. Són dues persones que van vestits de color taronja. La unitat d'intervenció ràpida. Què són aquests? Tenim noms i cognoms o no? Podem entrevistar?
Home, podríem, però no sé qui són. Són dos treballadors. Ah, són dos treballadors. Bueno, ja sabem més. Són dos treballadors que van vestits de taronja per Sant Just. I porten una furgoneta que també posa UR. Són el Nolas i el Richi de Sant Just Fever. Podríem ser ells. Podríem ser ells. Perdona, Sant Just Fever passa de la ficció a la realitat. Ja tenim feina pel Nolas i el Richi, estem contents.
En fi, alguna cosa més, Andrea? Dos punts més, la unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per l'Ajuntament. Aquest servei es va posar en marxa.
I la intenció inicial era fer més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. I de moment porten un bon ritme. Això volíem fer 800 i ja hem fet 200. En els propers dos anys. 800 són dos anys. En 6 mesos hem fet 200. Doncs imagina't el que podem arribar a fer. El contracte és de 4 anys. Molt bé. Aquesta és la informació de l'Andrea Bueno. Ja sabeu que teniu més a partir de les 7 i els Enjust Notícia, divisió vespre.
les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, sí, per estar ben informat de tot el que...
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Rosa Maria García, ex-presidenta durant 17 anys del club de patinatge artístic Sant Just i que la setmana passada va rebre un dels 20 premis Conviu Sant Just 2014. Tu Andrea no has rebut premi, no? No. I tu Cristina? No, encara no. Encara no. Jo tinc un pal a casa.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 22 de la tarda continuem en directe a la Panyama al Morro de Ràdio d'Esver. Moltes gràcies per escoltar-nos una estona. A més ens ocupem d'una qüestió i és que els premis conviu, ja sabeu que es van donar la setmana passada a Sant Justencs i Sant Justenques, que havien fet alguna mena de labor social o havien fet algun acte en ve de la comunitat. I una d'aquestes premiades és la Rosa Maria García, ex-presidenta,
del Club de Patinatge Artístic de Sant Just d'Esber, durant 17 anys, i que va deixar al càrrec el mes de juliol. La tenim al telèfon. Rosa Maria, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, abans de res, enhorabona per aquests premis conviu. Un aplaudiment. Gràcies. Què t'esperaves?
Moltes gràcies. Quan em van avisar em va ser una gran sorpresa. No m'ho esperava. Com et van avisar? Estaves en algun moment així? Estava treballant. Em van trucar de comunicació de l'Ajuntament i em van dir que rebria un premi. El tipus de premi que era i en què consistia. Quants diners són? Estan parlant de... Ui, molts diners. Jo crec que em retiro. Es pot retirar d'això ja.
No es pot pagar amb diners. Un premi conviu no es pot pagar amb diners. No hi ha suficiència. Jo crec que les 20 premis, les 20 persones, totes som treballadors voluntaris, evidentment no hem pensat mai en els diners. Clar, en el teu cas, per la teva tasca durant tants i tants anys, el club de patinatge artístic d'aquí de Sant Just d'Esvern, que per cert també ho hem de comentar, no sé si tu estàs vinculada encara a l'entitat?
I tant! A més, és que en el projecte aquest ens ha fet subcampions del món més encara. No podria dir que no. Estic completament immersa. Ara parlarem d'aquest subcampionat, però què fas tu ara al patinatge artístic?
No, jo vinculada directament ja no. He deixat la junta i res, el que passa és que emocionalment, romànticament jo crec que estaré tota la vida, a part que la meva filla encara patina i jo crec que és impossible desvincular-me d'algú que és.
una mica meu. Home, perdona, i aquesta trucada tenia aquesta doble felicitació perquè, per l'altra banda, aquesta medalla de plata per a les deu patinadores del patinatge artístic Sant Just al Mundial de Patinatge 2014.
Això sí que és una meravella. Això sí que és per felicitar-nos tots.
No tenim cap mena de vinculació directa amb el club però ens fa molta il·lusió que Sant Justenca i Sant Justenques deixin tan alt el nostre municipi i en aquest cas amb l'esport del patinatge artístic. Una competició que es va celebrar aquest cap de setmana a Reus i que les Sant Justenques van fer un molt bon paper aconseguint aquesta segona posició al Mundial. Per cert, que enguany el torneig comptava amb la presència de 31 equips procedents dels cinc continents.
Ja sé que tu no ho diràs, però ja t'ho dic jo, tu has tingut alguna cosa a veure amb tot això? Perquè vas deixar la presidència el mes de juliol, estem ara començant l'octubre, i portaves 17 anys president del club. Bueno, algo hem tingut a veure, però la veritat és que com que és la part esportiva d'equip del patinatge, i per tant es descriu així, esportiva d'equip, és un gran equip, són les deu noies,
És una feina absoluta d'equip. És una feina absoluta d'equip.
que a mi m'han plenat d'orgull i d'una il·lusió imbecil.
En els 17 anys no he tingut un dia tan feliç com el de l'altre dia. Escolta, escolta, meravellós, meravellós, fantàstic. Poca cosa més podem afegir en nosaltres. El que desconeixia és que sou com una mena de treball en equip, no? Amb la gent del Mas Nou. És habitual presentar-se a campionats del món amb dos clubs diferenciats i que s'uneixen per una causa, en aquest cas?
No, no, no. És molt difícil. I és molt poc freqüent i molt difícil precisament per això, per la dificultat que té no només esportiva de moure tots els esportistes als dos municipis on s'entrena, sinó la dificultat que té haver de conjuntar les formes de fer i de veure les coses diferents de dues juntes, respectar els seus acords econòmics, les seves formes de funcionar... I per què es va decidir fer-ho? Es va decidir perquè calia...
calia ajuntar esforços de dos equips molt bons, com eren el Sant Just i el Mas Nou. Calia intentar fer un grup realment gran, en aquest cas han estat 28 patinadors a pista, això és una bestiesa, era l'equip que més patinadors a pista portava, i això és un esforç enorme que valia la pena intentar-ho perquè les nostres noies, les del Sant Just i també les patinadores i patinadors del Mas Nou, portaven ja 3 anys intentant arribar a un mundial i no aconseguir-ho.
La fusió era un projecte molt engrescador per arribar a un mundial.
però pujant segona posició darrere d'un olot que fa vuit anys que és campió del món, per nosaltres ha estat el cel. De fet, m'he de preguntar, d'aquestes 28 patinadores, has dit que formaven en la modalitat del grup gran, amb la coreografia de l'Avarín, quantes eren de Sant Just i del Masnou, ja per preguntar així?
eren 10 patinadores de Sant Just, 14 del Mas Nou i 4 patinadores de Tona, d'un club també molt potent en aquesta modalitat. Bé, de fet, les patinadores del Sant Just, com dius tu, van recollint molts egrets, per qui no ho sàpiga, la temporada passada ja van aconseguir l'or al campionat de Barcelona, en la modalitat de Group Show, plàtan al de Catalunya, bronze als campionats d'Espanya i d'Europa... En fi, això... Un gran any, un gran any.
No sé si això alguna vegada ho havies pogut imaginar. Tants anys presidenta del club de patinatge artístic d'aquí a Sant Just. Ha estat el millor any. Per això el millor ha marxat aquest any. Aquesta era el millor. La pregunta que un bon periodista et faria ara és com és que has decidit marxar justament ara a la cresta de l'onada del club? Bueno, perquè, mira, sobretot, principalment perquè a la junta sé que deixo dues persones
que portaran al club encara més amunt. És aquesta la raó. Més amunt és aconseguir el campionat. Segur que ho lluitaran. I aquesta fusió amb el Masnou que ha donat aquests fruits tan bons, continuarà l'any que ve? Malauradament no. No continuarà perquè
El club de Sant Lluís. Ha hagut un petit problema. L'acord de la fusió havia de ser a dos anys.
La fusió es diria Sant Just. Perdona, el primer any aquesta segona medalla de plata se suposa que la guanya del Masnou, diguem-ho així, oficialment. Exacte. I l'acord era que l'any que ve... Em diguessin Sant Just. Guanyaria l'or Sant Just. Però no hi ha hagut consens en aquest sentit. Va ser un acord inicial que al final no s'ha respectat, per les raons que siguin. Escolta ara... A veure...
Gràcies pel recolzament, jo estic amb vosaltres. Ho trobo ruïn, lleig i vergonyós. Com pot ser, perdona, que pillagi primer aquest acord entre el Mas 9 i el Sant Just?
Primer va participar al Mas Nou, que ha sortit a tot arreu, a part dels mitjans, al Mas Nou ha quedat segon, etc. Si no profunditzes una mica en la notícia i en el que ha passat, no te'n sabentes, que estem aquí a prop, que darrere la meitat de patinadores eren del Sant Just.
Resulta que quan ja han arribat a això, l'any que ve es desfan de tot això, es tiren enrere i no continuen amb aquest compromís que havien agafat prèviament. A veure, jo he de dir en la seva defensa, tot i que evidentment estic passant dolguda pel tema, he de dir en la seva defensa que el Masnou era un equip en una gran trajectòria, més trajectòria que la que podria haver tingut el Sant Just a nivell internacional,
i que sí que és veritat que el seu nom sonava amb un currículum més extens i més consolidat que el del Sant Just a nivell internacional. Si ells es comprometen a fer-ho d'aquesta manera, ara ja no vull saber res. Home, jo com a Sant Justenc, jo em sento estafat pel club de patinatge del Mas Nou.
A la meva marxa el club ha tingut molt de pes.
respectant les seves raons, per descomptat, que tots no entenim, no? Sí, sí, no, no, escolta, que tenen tot el dret segur, ara, que això a mi no em fa canviar la meva opinió sobre... Mira que no tenia estima perquè havien estat amb nosaltres en aquest Mundial. No, no, i ha funcionat molt bé, ja t'he dit, només ha estat una cosa d'última hora en la qual no hem arribat a l'acord que literalment s'havia passat. Què passa, s'han pujat els fums al cap o què? Diuen, no, ara nosaltres podem fer-ho sols. Bueno, feu-ho sols.
A veure, què feu l'Antoni? Cristina, tu volies preguntar alguna cosa? No, no, què diuen aquestes deu patinadores, patinadors de Sant Just? Perquè suposo que també els ha sentat una mica malament. Sí, van tenir un disgust important, després d'això ens vam reunir amb elles, els vam demanar que oblidessin els temes burocràtics i triessin només per l'àmbit esportiu què és el que els convenia més.
i he de dir que algunes han deixat el patinatge, eren noies ja bastant grans, algunes es planteja fins i tot que és un futur de tenir fills i així, un futur proper, i d'altres han optat per marxar al grup del Mas Nou. Aquesta és la realitat.
A sobre han fitxat algunes noies. És la impotència que et queda. Jo estic amb vosaltres i us agraeixo molt el recolzament. Som nosaltres que estem amb vosaltres. Jo he de dir també en defensa d'aquesta decisió de les noies, que va ser una decisió molt difícil perquè elles podien mantenir-se en el Sant Just. He de dir que els entrenadors, els més nous,
Són dos entrenadors que justifiquen la decisió de les noies de marxar.
que tampoc no és nou, no és la primera vegada que passa això a la història de l'esport i no només del patinatge. En fi, Cristina, tu volies afegir alguna cosa? Sí, no, que per no petits els clubs han de continuar. Per tant, espero que els enjus continuïn tot i aquesta... Té una gran cantera, no? Jo vull que ho deixi molt clar. I el grup Juvenil, que en aquest any serà grup petit, o sigui, de menys de 12 participants,
És un grup que tirarà i tirarà molt, i les individuals també. Tenim un gran grup. Perdona, és que en la modalitat individual, enguany s'ha arribat a competir en tornejos europeus i 26 patinadores de base del club han participat en interclubs, una de les quals s'ha classificat per la final en la modalitat de figures obligatoris. Per tant, a tot el Sant Just, estem allà.
Clar que sí, home, clar que sí. Molt bé, molt bé. No, no, ni el Mas 9 ens podrà destruir la nostra il·lusió. Rosa Maria, moltíssimes gràcies per haver participat al programa. A vosaltres, a vosaltres. I per també aquest premi Conviu que... Moltes gràcies. Al Mas 9 no li... jo no li donaria el premi Conviu. Que vagi bé, bona tarda. Vale, gràcies, adeu, bona tarda.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Som originals de menys.
5 i 35 de la tarda, continuem en directe al programa i ja tenim amb nosaltres l'Àngel Cornejo com cada dimarts per parlar-nos de videojocs. Àngel, què tal? Com estàs? Molt bé. Bona tarda. Hola Àngel, bona tarda. Has sentit el que ha passat amb el Masnou ara o no? Sí, ho he sentit. Home, jo trobo com a Sant Justenc. Indignant. Què ens estan fent? Ens estan pesant la mà per la cara la gent del Masnou.
Això no quedarà així eh. Tu veus què fem? Doncs trucar. Trucar i preguntar què està passant. El mas nou. Què? El mas nou. Clar. La idea és trucar al mas nou i preguntar com és que han deixat d'aquest acord. Això podríem fer o no?
Ara tenim l'Àngel aquí. Què? Que estic aquí esperant. En el moment, però va trucada pendent. Però pendent a fer de debò o pendent d'aquestes que es queden pendents eternament? Ganes ja. El que passa que ara no podem fer-ho perquè per timing l'Àngel no... Sí, no m'enfadaria molt. Què? Que m'enfadaria. T'enfadaries molt. No podem fer-ho.
No, si no és per mi, jo trucaria ara. Home, també hem de dir que ets una mica caquetes tu. Què? Ets una mica caquetes. No, a veure, jo... Escolta, si volem, truquem a Masnou. Busquem el telèfon del Club de Patinatge Artístic de Masnou.
i parlem. A mi no tinc cap mena de... No tinc problema, jo. Truca, truca. Eh, jo només truco per... Si truquem és per saber i que em toquin informació de com és que han decidit deixar de tenir aquest pacte amb el Club Sant Just.
Si seràs capaç de deixar de davant dels teus sentiments, Jordi. Sempre professionalitat i objectivitat. En aquest programa, és el que ens ha caracteritzat. En fi, mentre trobem el telèfon, Angel, parlem una mica de la qüestió i de videojocs, perquè avui es posa a la venda The Evil Within, un nou joc de terror. De molt de terror. Ja comencem, ja hi som.
És una aventura d'acció i terror dirigida per Shinji Mikami, que de fet és el creador de Resident Evil. Fa molt de temps que no tenim... que no tenim jocs de terror bons. Tu recordes l'últim que vas jugar de terror? Sí. Alan Wake? Alan Wake, correcte. I realment terror, terror? Bueno, era com... Misteri, no? Potser? Misteri, por psicològica molt... Vull dir, però jocs de terror fa molt de temps, que és més, la generació passada és molts Call of Duty i molts jocs de disparts, però de terror... Home, perdona, els jocs de terror fan molta por.
Alain Wake jo me'n recordo que jugava amb la llum del menjador apagada. Però recordem a tothom que tu ets una mica caguetes. Què? Que ets una mica caguetes. No, truca, tens el telèfon ja o no? Sí, el tens tu al mòbil Jordi, te l'acabo d'enviar. Me l'han enviat per WhatsApp. Bé, no l'he rebut encara. No l'he rebut, però... Què? No, res, res. Que bé, que bé. Ja l'he... Ja el tinc. Sí, sí, perquè fa una mica que... Vols... Truquem?
A mi no em miri. Jo sóc a l'esport. Un nou repte del Jordi. No, ni repte ni res. El que ha passat amb el club de patinatge Masnou. Tenim el telèfon. Saber-ho jo ho sabem. Jo crec que en aquest cas tenien un acord que en principi es diria amb Masnou i que després quan tocava dir-se Sant Just han decidit que no. El que hauríem de saber és per què no volen ara que digui Sant Just. Per tenir el reconeixement ells
per fer-se amb l'orells mateixos? Hauríem de descobrir en aquest cas quines són les raons principals. Estem trucant. El que passa és que no sé si alguns poden agafar el telèfon. Hola, bona tarda. Hola, què és el club de patinatge del Masnou? Ah, mira, bona tarda. Truco de ràdio d'Esbern perquè estàvem comentant la notícia sobre aquest segon campionat del Mundial de Clubs.
I nosaltres ens hem assabentat que hi havia una mena de pacte amb el Club de Patinatge Artístic del Sant Just per anar aquest any al Campionat Mundial amb el nom del Masnou i l'any que ve amb el nom del Sant Just. No, nosaltres vam fer un pacte per un any. Ah, per un any. Sí, sí, sí. I l'any que ve se'n tornaria a parlar. Ah. I vam parlar als dos clubs. Sí. I aquest any, doncs,
Ha sigut el nom... Hem seguit les normes que hi ha respecte als grups de show, que tot el que hem fet nosaltres ho diu la normativa, que és posar el nom dels que hi ha el major número de patinadors, i hem seguit estrictament el que és la normativa. Si féssim això en un segon any, no estaríem complint la normativa que hi ha actual.
Ah, o sigui que no hi ha hagut en cap moment cap pacte on es digués que el primer any es presentarien com a Masnou i el segon any com a Sant Just. Això no ha passat mai. Nosaltres vam estar parlant d'aquest tema però en el moment en què nosaltres ho vam parlar va sortir la normativa d'entremig i aleshores nosaltres no es pot anar en contra de la normativa i evidentment aquest tema no va poder transcendir
Si hem parlat en algun moment d'aquest tema, sempre ho hem deixat que es complissin unes condicions.
havíem parlat es complien en un segon any. Amb qui parlem? Perquè hem fet un atracament una mica així en directe. Jo soc la secretària del club i soc Rosa Roma. Rosa Roma. Ah, perfecte. Rosa, què tal? Soc el Jordi, de Ràdio Desdents. Escolta, no, Rosa, mira, només és que ens havia sortit aquest dubte, perquè pensàvem que això aniria pactat d'aquesta manera,
i hem dit, doncs, truquem, agafem el telèfon del club de patinatge del Mas Nou i mirem com està la situació. De totes maneres, nosaltres hem tingut durant tot aquest any 10 patinadores del Club Sant Just de Fern i això ha funcionat perfectament. Fins al moment que heu vist que els resultats han sigut bons. Això sí que ho podem...
Tenies així, no?, que fins i tot algunes jugadores del Senyús han anat ara i han fitxat pel Mas Nou. Quantes d'elles en sabries dir el nom? Doncs podrien ser que unes sis segures.
Una 6 segures. Molt bé. Rosa, moltes gràcies per haver-nos atès. Com a Sant Justencs i admiradors del patinatge ens feia una mica de ràbia pensar que el Mas 9 no volia continuar amb el pacte i l'any que ve anar amb el home dels Sant Just. No és això ben bé. Nosaltres mai...
mai hem dit no, el que passa és que la normativa sempre passa davant de tot. La llei, no? És com la consulta. És com la consulta, igual. La llei és la llei. El mes nou és una mica com el convers central. Això dit així sona molt estrany i no és així. Rosa, moltes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda.
Escolta, la llei és la llei. Aquí i a Madrid i a tot arreu. I al Masnou també. I al Masnou també. En fi, alguna reacció? Tenim alguna reacció a Twitter sobre aquesta qüestió? No, eh? Perquè ningú... Escolta, està col·lapsat. Està col·lapsat. Segur, segur. Està amb el terror, Twitter, ara mateix. Home, perdona, teníem el joc de... Total. Que la llei, que el Masnou, que no pot ser... Com sempre, acuses.
Aquesta música de por per parlar d'aquest joc que comentàvem fa un moment amb l'Angel de Evil Within, un nou joc de terror que tu dius que prometi molt. Jo encara no he pogut jugar, estic a l'espera de poder fer-ho, però la veritat és que tinc moltes ganes.
No he vist vídeos ni res, sí que he vist alguna coseta, però no he pogut informar-me gaire perquè volia una mica tindre aquesta expectació de terror quan jugui. Però sí que he estat llegint crítiques de gent que hi ha jugat o de les notícies que hi ha per la web i les posen com un dels millors jocs de terror dels últims anys. Ah, sí? Sí, recorden potser l'últim Resident Evil 4, que va ser l'últim joc que va fer el senyor Mikami, que abans de deixar la companyia, o també posen que té una mica d'infiltració també, just com el de l'Astofaz i tal. O sigui que té una mica més clar de tot.
A més, diuen que dura unes 20 hores, perquè els Resident Evil antics duraven unes 8 hores, com molt. Sí, doncs a mi se'm feien eterns. M'agradava passar-se'ls, això sí. I a més em reunia i amb la gent encara costava més, però jo recordo el Resident Evil de durar mesos i mesos i jugar hores i hores.
Per exemple, en el cas del Jordi li durava com un any, perquè com li feia por. Ah, no jugava. Com les trucades. Per què m'estàs dient? Però si he trucat. No et trauràs mai, aquesta etiqueta. Però què dius? Però si que m'heu de trucar? Què heu de fer? Vols que truqui el president de la Generalitat? Avui no crec que sigui el millor dia. Truco jo? No, no, no fa falta. Ah, vale, vale.
Continuem amb més coses dels videojocs, Àngel, perquè per exemple, es veu que hi ha hagut un caixondo important amb el tema Drive Club a PlayStation 4. Però bastant important. Què és Drive Club? Drive Club és un joc de conducció, de simulació, tipus Gran Turismo, que tenia que haver sortit el novembre amb la PlayStation 4, fa quasi un any.
Just a pocs mesos, setmanes de sortir la consola s'avisa que el joc no estarà a la seva sortida i que es retrasa uns mesos. Principalment es va dir que va cap al febrer. Febrer, febrer, febrer, març, març, maig, maig, agost, octubre.
I ara l'octubre? Ha sortit l'octubre. La cosa va ser que també quan es va anunciar el joc per la PlayStation 4 es va avisar que aquest joc seria gratuït el primer mes de la vida de la consola de PlayStation 4 en el servei PlayStation Plus. PlayStation Plus és un servei que és de pagament, es depaga quotes i aquest servei el que dona són jocs gratuïts cada mes.
A part que és obligatori apagar si vols poder jugar online amb la PS4. Una cosa així com Xbox Live, que amb la PS3 no passava i amb la PS4 sí que ho van obligar. Llavors la gent una mica indignada per no poder tenir aquest joc el dia de sortida.
es va esperar una mica fins a octubre. Ara que ja el tenen, la cosa és que el joc va sortir el dimecres passat i el mateix dia de sortida que tenien que atualitzar el PlayStation Plus amb aquesta versió gratuïda també per a la gent que està subscrita, de sobte no va sortir el joc.
Ah, molt bé. Al matí ja van avisar, va ser com... Molt bé. Hem actualitzat, hem ficat els jocs d'aquest mes, però el Drive Club no hi és. Clar, la broma és que tens menys compromís que la gent de Drive Club, no? Això mateix. Això per què? El joc, inclús per la gent que ha pagat, i ha pagat els 70 euros que val el joc, no poden jugar bé. És a dir, el joc no funciona. Bé, sí que funciona, tu pots jugar, pots conduir, però el joc té una gran part del joc i una de les grans coses que té el joc és que es pot jugar online. I és una de les grans bases que té el joc. És a dir, jugar online i jugar amb altres jugadors.
Doncs tot aquest servei no funciona. La companyia diu que són els servidors que no van bé, que han tingut massa gent que ha comprat el joc, una mica estrany, perquè ha d'estar per totes les consoles, utilitzar els mateixos servidors i funcionar perfectament amb molts més jugadors. Una cosa és molt estranya, els usuaris estan bastant cremats, la gent està que treu foc per la boca, i això mateix no s'ha de caure gaire bé què passarà i tot...
Hi ha gent que està intentant tornar al joc a les tendes i tot. El tio de la tenda no té ni culpa, tu vens allà i m'expliques. Però és una mica aquí que ningú sap què fer i què et passarà. Als videojocs feu boicots? És a dir, en política es fan manifestacions, no concentracions i de més potser a videojocs es fan boicots. És més difícil. Tothom que no compri aquest joc. Es fan campanyes per recollir de firmes, internet. I a vegades s'ha aconseguit coses. Per exemple, en el cas de Sony, aquest mes a finals de mes surt un joc per Playstation Vita.
que aquest joc anava a sortir en anglès i no anava a sortir, és un joc japonès bastant conegut allà, que aquí a Espanya anava a sortir en anglès i sense versió física, és a dir, només es podia descarregar, no es podia comprar les tendes. I la gent va fer una petició de firmes demanant a Sony que, sisplau, que ho fessin i ho van fer, ho han traduït i el porten físicament al joc. Vull dir, a vegades es compleixen aquestes coses, no sempre.
En fi, repassem més notícies del món dels videojocs, com per exemple, Lindsay Lohan, que fa temps que no parlàvem d'ella, presenta noves alegacions en la seva demanda contra GTA V. Recordem que aquesta noia, en Navadictriu, què fa? Què és l'últim que ha fet? Tu la vols tenir a Califòrnia, potser?
Perdó, però és que estàs de fa molts anys, no? Jo em sembla que no m'afaitava. Lindsay Lohan va demanar als creadors de Grand Theft Auto, elegant, que van fer un ús de la seva imatge per promocionar el videojoc. I era aquesta imatge que sortia una noia amb bikini i un telèfon mòbil a la platja.
Ella deia que era ella, no? Perdona, podien ser el 90% de les noies que es van agandir a xort. En aquell moment, Rockstar va dir, no perdona, tu no estàs guapa com aquesta noia. I a sobre li va dir això? No, això és verificatiu. I per què a sobre? No, la cosa és que el que ha declarat la companyia és que el que està intentant aquesta dona és fer la publicitat gratuïta a costa d'eix. Ho està aconseguint? Sí, clar, perquè ara totes les webs parlen d'eix i tot. Una altra cosa és que parlin bé.
perquè la companyia ha demostrat, sobre la taula ha posat un llistat de coses per demostrar que no és ella, i una d'aquestes coses és que ells van contratar un actriu per fer aquest dibuix, aquestes fotografies, que és Shelby Willender. Qui és Shelby Willender? És una model. L'autèntica, no? Històricament, la que ells van demostrar. Llavors, Rockstar està demostrant que, amb fotografies d'aquesta noia, dient que aquesta és la veritat. També està dient que no són fotografies, el que s'utilitza al joc, és un dibuix.
Llavors està també declarant que una noia rosa amb biquini, saps? Amb corbes. Això a internet es veuen centres al dia. A més, el personatge de Grande Falto es diu Lacey Jones. I clar, Lindsay Lohan, Lacey Jones, si no s'agafa ni amb pinces. Tu creus que és ella, de veritat? No, jo crec que no.
A més, la tia no somia al joc. Només és com una publicitat.
Atenció perquè Sony anuncia una nova fira dedicada als seus llocs i a les seves consoles. Estem parlant de la PlayStation Experience. Com si no tinguessin fires, posi-ne una altra. Quines fires té la Sony? Exclusiva la seva, no en té ningú. Com si no tinguessin fires de videojocs.
La part bona és que sempre que parlem és a l'estiu, i aquestes al desembre. De fet, si estigués aquí l'Oriol Jiménez amb Pau descansi aquesta tarda, no podria venir al programa, diria que és com Apple, que només fan les fires amb ells mateixos. Igualment, ells no han declarat que deixin d'anar a les seves fires.
És més, aquesta fila és com una escaparate per poder vendre millor. El que faran aquí, en vez d'anunciar nous jocs, si no seran jocs que ja estan anunciats, però dels que s'ha pogut veure poca cosa, és a dir, un chartet que s'ha vist molt poc, allà estaran perquè la gent els pugui provar. És un cap de setmana, són només dos dies, i només entrar un dia val com 50 dòlars.
No és barat, no. Si vols entrar els dos dies, pagues 90 dòlars. I no hi ha descomptes? Si ets guapo com jo, sí. Ah, vale. Però si no, no. I si hi ha els acompanyants, també, dels guapos o no? No. No, descomptes normalment no n'hi ha. No ho sé. Pensa també que és a Las Vegas. O sigui, t'has de pagar el viatge fins allà, eh. Ja, ja, per això. Fires aquí, a Espanya, poca. Bueno, a Madrid hi ha una la setmana que ve, em sembla. De videojocs, però poc més.
Podríem promocionar d'alguna manera, que ja n'és gent d'aquí. Al cap i a la fi, en aquests llocs acaben anant els periodistes esperant que es facin noves... Els bloggers malalts, que fa mera que són bloggers. I vosaltres seguint-ho per internet, esperant les notícies. Exacte, ja com Borrego, esperant que ens diguin alguna cosa. Però també és en anunciat que serà una fira més que d'anunci si només perquè la gent pugui aprovar. Per això em sorprèn una mica els preus.
Si és el que tu vols es vendre és que la gent vagi a provar. Una promoció alguna cosa haurien de fer. Una passada. Per provar. I a més les cues que hi haurà. Per provar que tu agafes la demo i te la baixes i pots jugar a qualsevol que vulguis. Tu mateix estàs a casa teva jugant a la consola, que a lo que dius tu estàs una hora de cua i quan estàs jugant tens un tio darrere que agafa darrere el coi. Que no és la Coli Sony.
Un nou estudi confirma que l'estat espanyol es paga més per comprar jocs que a la resta del món.
Hi ha mal rotllo que està passant. Hem parlat molts cops que aquí són més car. Marc Espanya també, no? Marc Espanya dels videojocs. Això d'aquí és culpa? De Otogami, una web que serveix per buscar els millors preus a videojocs. Ho compara i veiem que estem per sobre dels preus del mercat mundial.
Per començar, segons l'estudi, l'única marca que no paguem més és per a jocs de PlayStation 4 i de PC Vita. Segons ells, a Europa es paga més o menys el mateix. La diferència és que els jocs que més paguem són els de PC.
És estrany, és molt curiós perquè també diu que a Espanya, encara que paguem més que altres països europeus o americans, també és més rentable jugar a PC molt més que a consoles. Vull dir que encara hi ha xinsus guanyant, perquè les consoles són molt més cares.
També diu que els jocs de Nintendo són els que menys baixen. La mitja dels jocs són 3 mesos per baixar una mica de preu, els de Nintendo estan 6 mesos en baixar de preu. Hi ha molts jocs que no baixen.
I una altra notícia que m'ha agradat molt és que diuen que si les tendes espanyoles segueixen venent jocs i segueixen estant on estan, és perquè... Físiques, no? Sí, físiques o online, és per al bloqueig regional. És a dir, jo per exemple a la meva 3DS no puc importar un joc del Japó, no em funcionarà.
Si és un joc per exemple d'Anglaterra, que segurament és més aquí a prop i està més barat, molts cops les companyies el que fan és no posar dintre d'aquell joc la versió espanyola. Llavors quan m'arriba aquí només el puc jugar en anglès i això la gent el tira cap enrere. I en aquest estudi diuen que si no fos per això, segurament totes les tendes de videojoc estarien mig enfonsades en aquest país. Perquè la gent compraria molt més... Bueno, ja passa, la gent compra normalment molt més a fora que aquí.
Home, si és més barat, lògic, no? En fi, quina ràbia, no? Llavors, que solució? Comprar a fora. Comprar a fora, eh? Jo compro a fora, eh? No, però... Amazon... Amazon, per exemple. Aquests que surten ara, el Rakuten aquest. Sí. RedKun? No, no, Rakuten. Rakuten, que surt aquest a la tele. No conec, no conec. El bruixut aquest. El qui? Jollons, com es diu? El que cuina aquest bruixut? Ah, el Robin Hood. El Chicote, el Chicote. Ah, era hi un altre. Robin Hood. Però què té a veure amb el Chicote? Que aquest surt a la tele, aquesta marca, ara.
Quim, recuten? Va, no conec, no conec. Està molt barat i venen a menjar i tot eh. Ah sí, recuten i ho diuen així. Jo no conec, veniu els col·laboradors aquí i em dieu coses que jo no... Què? És que després el dia ja ha quedat tancat perquè té por de tot. No posa ni la tele per no saber. Tot el dia preparant el programa des de les 7 del matí. No, no tinc temps. A les 7 del matí se'm va adormir. Vaig mirar i coses.
En fi, 4 minuts i arribem al punt de cita de tarda. No tenim temps perquè... I la mama? El que passàvem a la segona hora. A la segona hora, després de parlar amb el Javier Estrada, que avui és el convidat de l'Evitable a la secció de televisió, escoltarem la nova secció del programa, que és Mama estic bé, on el Pau Marcos ens explica... O estic bé mama. No ho sé. No és el mateix. Mama, com us... Mama estic bé o estic... Estic bé mama.
No ho sé, jo m'agrada més mama estic bé potser, no? Àngel tu que... Jo m'he perdut. Escolta, ha de ser un drama en aquest programa. El programa tot és un drama. No, no cal. Digue-s'hi com vulguin. Mama estic bé. On el Pau Marcos, que ha marxat a viure a fora, a fora ens explicarà cada setmana com està vivint, bueno, com els comineres de joves, no?
que han de marxar fora, com està passant. I, sobretot, el més important... Demanar calçotets, també, que l'inviï. No, no ho sé, però ho escoltarem, però sobretot és perquè les seves mares, la seva mare vegi que està bé. Però que ha marxat fora, perquè ja els videojocs són més barats. Ah, també. Ho heu de dir, home. Bé, Àngel Cornejo, moltes gràcies. Fins la setmana que ve, que vagi molt bé. Bona tarda.
Fem una pausa per la publicitat i tot seguit les notícies de les 6 amb Catalunya Informació. Va ser una última hora del món. I després, a la segona hora, les de Yahoo Answers del Jordi Roca. També escoltarem com diem. Mama, tranquil·la, estic bé. Amb el Pau Marcos. I també tindrem el David Ávila i el Javier Estrada a la penya del morro. Fins ara mateix. Morro. He dit morro? Morro! Fins ara mateix a la penya del morro.
Segueix l'Apella del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apella del Morro. A Facebook, l'Apella del Morro. Com veu? Sou originals, també.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2. Ràdio t'espera, durante 8.1. Ràdio t'espera, durante 8.1.
Catalunya Informació.
Bona tarda, són les 6. A aquesta hora ens demanen pas des del Parlament per seguir en directe la compareixença d'Oriol Junqueras amb el posicionament d'Esquerra Republicana sobre la nova proposta d'Artur Mas pel 9N. Teresa Salas, bona tarda. Hola, bona tarda. És a punt de començar aquesta compareixença davant del Comissari de Comunicació. Com ho voleu fer? Voleu que arrenqui jo o voleu... Com senti Oriol Junqueras, pregunta sí, primer ha de fer una primera valoració. Comencem amb les preguntes. Sembla que primer farà una valoració inicial la seva intervenció. Quan estigueu tots preparats, perquè veig que encara...
És la compareixença per valorar l'anunci del president de la Generalitat d'aquest matí de fer una nova consulta amb una legalitat alternativa i l'avís que el referèndum definitiu seran unes eleccions plebiscitàries amb una llista unitària i un programa comú. Estem esperant encara uns segons que comenci aquesta compareixença d'Oriol Junqueras després de la reunió de l'executiva d'Esquerra Republicana aquí al Parlament.
Estan acabant encara les últimes fotografies. I d'entrada podrem sentir aquesta compareixença.
Hi ha algú que no estigui a punt? Una esquerra republicana que ahir remarcava sobretot que el govern espanyol posa traves per impedir la votació del 9 de novembre i ara ho podem sentir en directe. El principal repte que té el conjunt de la societat catalana, que té Catalunya, és el repte de la democràcia i de defensar la democràcia, de salvar la democràcia, de fer possible l'exercici democràtic més fonamental, que és l'exercici del dret a vot.
i aquí és evident que qui més travesposa el principal rival de la democràcia, el principal adversari de la democràcia, el principal enemic de la democràcia a Catalunya, a la societat catalana, és evidentment el govern espanyol, el Partit Popular i el conjunt d'aquesta oligarquia política espanyola. I per tant, és bo que no ho oblidem, perquè de fet estem fent tot el que
El que fem, estem intentant tot el que intentem i farem tot el que farem precisament per superar aquests obstacles, per superar aquests obstacles a la democràcia que posa el govern espanyol i els partits polítics espanyols.
Al mateix temps també és evident, simultàniament és evident, que ahir el govern de Catalunya ens va plantejar un escenari nou. Un escenari no pactat. No pactat perquè era nou, diguem-ne. En aquest escenari nou, el govern, amb el plantejament d'aquest escenari nou, quan el govern va dir, hi ha aquest escenari nou o no hi ha res més, diguem-ne,
el govern de Catalunya va trencar la unitat que hi havia hagut fins a aquell moment, perquè de fet, fins a aquell moment, tots estàvem d'acord en defensar el model de consulta que havíem pactat. Per tant, fins ahir, tots estàvem d'acord en defensar aquella consulta, i quan dic tots, vull dir, des de la CUP i Esquerra Unida, des d'Iniciativa i Convergència, des d'Unió fins a Esquerra, tots estàvem d'acord en aquell model.
Malauradament, deixeu-m'ho expressar d'aquesta manera, malauradament, al plantejar aquest escenari nou, i no pactat, el que va passar és que aquesta unitat va quedar trencada. Nosaltres estem convençuts que aquesta unitat es pot recuperar, i és molt senzill de recuperar.
Es tracta, tan sols, de tornar al model de consulta que teníem pactat, que havíem pactat entre tots, i que ens havíem compromès a defensar entre tots. Perquè, de fet, recordeu que tots ens havíem compromès que no prendríem decisions unilaterals, sinó que les prendríem de forma consensuada.
No hi havia una decisió consensuada. Va haver-hi una decisió per part del govern i malauradament no va comptar amb el consens de la resta de formacions. Però el consens existia fins a aquell moment. Per tant, com es recupera aquest consens? Com es recupera aquesta unitat? Retornant al pacte que teníem fins d'ahir almenys. Que és el pacte de defensar la consulta tal com la teníem prevista.
i ens sembla que això és possible. I per tant, en aquest sentit volem transmetre un missatge de confiança, d'esperança, que el govern pot rectificar i tornar en el camí de la unitat, perquè en aquell camí de la unitat hi tenim tothom, insisteixo, tenim la CUP i Esquerra Unida, iniciativa, convergència, unió, Esquerra Republicana. Per tant, si voleu ho plantejo així, fem un prec,
perquè es retorni en aquell camí de la unitat, perquè el govern retorni en aquell camí de la unitat i faci possible que tots ens tornem a retrobar en aquell punt a la defensa de la consulta tant com estava prevista. De fet, en un intent de defensar la consulta tant com estava prevista, nosaltres vam tornar a reiterar tant al matí com a la tarda la nostra voluntat, no només la nostra disposició, sinó la nostra voluntat d'entrar al govern per ajudar a fer la consulta tal com estava pactada.
i malauradament, diguem-ne, el govern va preferir canviar d'escenari. Bé, nosaltres ens agradaria poder tornar a l'escenari on estàvem, l'escenari que ja havíem pactat, l'escenari que era fruit dels d'acords del 12 de desembre on hi érem tots. En tot cas, en tot cas, al costat d'això també hi ha una altra evidència. I és que...
Si el govern persisteix en el canvi de model, en defensar aquest model que va proposar ahir i que no compta amb el consens de la resta de formacions, és a dir, si el govern persisteix, el govern de Catalunya persisteix, en no voler tornar en el camí de la unitat que havíem tingut fins ahir i que va trencar el plantejar aquest model, nosaltres intentarem ajudar igualment.
Intentarem ajudar igualment. És evident que no és el model que ens agrada perquè ens agradava molt més el model que ja teníem pactat, que era el model de la unitat on hi érem tots. Però si el govern persisteix en mantenir la proposta que va fer ahir en lloc de retornar al camí de la unitat, nosaltres intentarem ajudar. No és el que més ens agrada, però intentarem ajudar. I, de fet, així ho vam dir ahir, ho vam dir durant la reunió i ho vam dir també en el comunicat que vam fer i ho tornem a dir ara.
Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'IVI es congelarà el 2015 a Sant Joan. L'alcalde Josep Parpinyà ha anunciat que l'impost de vens immobles no pujarà l'any que ve, al contrari que aquest any que s'ha incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. Parpinyà apunta, però, que en algun cas l'IVI podria pujar en un 0,5 o un 1%, però serà un increment que no afectaria el conjunt de la població. L'equip de govern treballa aquestes setmanes en l'elaboració de les ordenances i preus públics i, segon l'alcalde, l'equip de govern també s'està plantejant congelar llicències d'obres i taxes.
Més coses, la 25a cursa de l'Associació de Veïns de Sant Just voldrà consciència a la població sobre la pobresa energètica. Diumenge l'entitat organitja la seva cursa anual, que a cada edició es dedica a una causa o a un problema social diferent. Aquesta campanya té el suport de moltes entitats arreu de Catalunya. Arrencarà diumenge a dos quarts d'onze del matí al Parc Maragall. Les inscripcions s'hauran de fer abans al centre cívic gratuïtament.
I un apunt més en clau solidària, el segon swing solidari recapta 475 euros. Sant Just Solidari va celebrar dissabte la segona edició d'aquesta sessió de swing per tal de recaptar fons pel projecte Formació de Joves d'Akamohapa, al poble anicaragüenc que ha germanat amb Sant Just. L'entitat va engegar aquest projecte fa 10 anys i consisteix a finançar el material bàsic que els joves de secundària d'Akamohapa necessiten per estudiar.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària.
Si et fas voluntari, t'hi acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a araisl'hora.cat. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Tothom està marxant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa remunciva com el que va passar a Islàndia.
Cap d'optimisme on n'hi ha? El jutge n'està al costat d'ells, perquè hem de trobar alguna solució. Sí, que sí, que estigui davant. L'únic que pels són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, sisplau. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ara escolta Estàvio d'Esper, sintonitza Estàvio d'Esper, la ràdio de Sant Just, llorant del vell corpú. Estàvio d'Esper,
Sí, sí, 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Està aquí una estona amb el David Ávila, que de fet ja el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. David, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Has baixat de tu d'allò? Sí. Molt bé, no? No ens havíem vist des de la temporada passada. Des de la temporada passada, és veritat. Jo us veia cada dimarts d'aquella finestreta. Des del webcam, eh? Molt guapos, molt guapes. Ella està molt morena. Que estàs intentant lligar amb la Cristina. Gràcies, David.
Mira, m'ha tret un somriure, això. No m'ho esperava. Tenint en compte que el Jordi em té com a la vampira d'aquí. Sí, és veritat. La vampiresa. Escolta, que si serà amb independents hem de parlar-ne. Això sí. No vampira, vampiresa. És igual, com soc una cosa rara que el Jordi em té molt ben definida.
No penso entrar en aquests debats absurds de la pell de la Cristina quan és blanca de pell. És evident que és una vampira que no cal dir-ho més. No, però aquest cap de setmana esteu tots convidats. A tota la redacció de la ràdio i tots els que ens escoltin esteu convidats. Tots a casa de Palamós a venir a fer unes gambes. Molt bé, doncs escolta, n'estimava que no pugui, però m'heu aguardat per una altra.
David, anem a comentar que d'aquí una estona tindrem també el Jordi Roca, amb les seves Yahoo Answers, i també tindrem el Pau Marcos amb la seva secció Mamma, estic bé. Però abans de tot això, anem cap al trending topic de la segona hora.
Avui també un dels temes més comentats a Twitter ha sigut Neymar, perquè ha marcat els 4 gols aquest migdia, que ha donat la victòria a Brasil davant del Japó. O sigui que poca broma, no, Cristina? Sí, sens dubte el jugador del Barça ha estat el protagonista indiscutible a Singapur. Amb 4 gols, com has dit de Neymar, la selecció brasilera d'aquesta manera derrotava el Japó.
amb aquests 4 gols a 0, perquè al Japó no li va marcar cap ni un. Després de la quarta posició del Brasil al Mundial, amb aquests amistors, doncs el brasilier es converteix en el cinquè màxim golejador de la història del Brasil amb tan sols 22 anys. Dani, diu a Twitter, que Neymar amb 22 anys porti 40 gols en Brasil és impressionant.
Un altre comentari és el del senyor Coler que diu que crack Neymar, oi? Poker contra Japó. I l'Ian que diu Messi marca Hong Kong, Neymar a Japó, Suarez a Oman, res a veure amb els gols de la BBC per guanyar 3 títols en un any. Referència a la davantera del Real Madrid.
Aquests som nosaltres. Gràcies. David, ja tens la teva secció de televisió preparada?
El convidat que portem avui, us explico una miqueta mentre l'estem localitzant i tot plegat, és un convidat que, no ben bé en els seus inicis, però va estar vinculat a Sant Just d'Esvern. Ell va presentar en un programa que es deia El Pied de la Letra, fet per jazz músic. Que es va gravar aquí a Sant Just. I és aquest que es cantava, no? I sí, es tractava que et donaven com una petita estrofa d'una cançó
i l'havies d'acabar. O es brina la paraula del document de l'estrofa i era el presentador. I era el presentador. També va participar en altres concursos i ara ha passat a l'altra banda. Ha passat de concursar a ser el presentador de concursos i el passat diumenge es va estrenar a televisió espanyola aquest concurs familiar que es diu Qui en manda aquí?
I també hem de dir que aquest concurs està relacionat aquí amb Sant Just perquè la tria de concursants la porta un sant justenc que es diu Pablo Westling. Home, Pablo Westling està amb això. També està. Home, que va estar aquí a la ràdio, per cert, també fa alguns anys. En fi, doncs tenim el Javier al telèfon. Javier, bona tarda.
Jordi, David, Cristina, molt bona tarda! Molt bé! Veig que ens escoltes sovint, no? Home, tot el que puc! És un plaer estar amb vosaltres i amb la vostra audiència. Javier, què estàs fent ara? Que t'enganxem en un mal moment? Doncs, mira, entre guions, gravacions, i bueno, m'agafeu una mica cap aquí i cap allà, però molt content i...
i gaudint i disfrutant de tot el que ens està passant i tot el que ens entén, molt bé, molt content. Escolta, parla'ns una mica de qui et manda aquí, com funciona la mecànica per a la gent que no va poder veure el concurs, que es va estrenar aquest diumenge. Sí, mira, és una mecànica molt entretinguda, nosaltres tenim tres famílies allà, que són dos adults i un nen, que s'han de conèixer molt bé, ho han de viure junts, i a partir d'aquí, doncs, tenim una prova pels pares, una altra pels nens i una altra per les mares,
La mare i el fill fan aposta de què farà el pare.
Aquest programa no pot perdre ningú perquè tenim urnes i a dins de les urnes hi ha mil coses, per exemple.
el pare i el fill han de dir quantes urnes han de fer la mare amb els ulls envenats, sense veure res. I allà dins hi vam ficar de tot l'arbitrat. I va ser molt divertit, perquè només que et veni amb els ulls ja tens por de tot. Fins i tot el desconegut. Que vau posar paperetes per votar? Està molt de moda això, posar a dins de les urnes paperetes. No sé si vau aprofitar. Està molt de moda, a veure què passa amb aquest tema. Però bé, molt divertit.
Escolta Javier, nosaltres des de la penya del morro ens vam colar un dia en una gravació del programa i ens vam adonar i vam poder veure que un nen es va enfadar amb tu perquè no li vas regalar un punt a la foto finis. Escolta, és veritat. És veritat, aquell nen es diu Òscar i va guanyar aquest cap de setmana, vam veure l'emissió, l'Òscar, i me'n recordo perfectament d'ell,
i vam posar la foto fina i ell estava d'acord però dos segons per dos segons no va poder complir, no va poder resoldre la seva aposta. I ostres tu, es va enfadar. Una rabieta o què? M'ha agafat una rabieta. Però no va haver de parar la gravació del concurs o no? Al final, la gravació del seu pare, el noi va entrar...
En raó. En raó. Però vau parar, vau parar la gravació o no? No, no va parar. Va ser anar allà amb ells i li van dir... Escolta, jo vull una altra cosa, és molt repetir amb la foto fina i a veure si ha anat o no ha anat tant. Ja, ja, ja, perquè al final va ser en raó, sí.
La teva relació amb els concursants, quina és? Tu els atens abans? Parles amb ell? Parlo com a presentador en general. No sé si a la partida també feies el mateix. Sempre, sempre. Tots els programes que tinc la sort de treballar, sempre públic i concursants, són el més important per a nosaltres. Primer, un previ contacte amb el públic, amb tot el públic, òbviament, xerrar-ho amb tots ells, un per un, no, òbviament, perquè som 200 persones.
però m'agrada molt sortir allà, dir unes paraules... Què els hi dius? Perquè si hi ha molts presentadors que... A part de... No, hi ha l'animador públic, que això és una figura ja de la tele, hi ha molts presentadors que també surten a dir alguna cosa. Tu què els hi dius al públic dels concursos? Sempre, home, jo els dic amb la benvinguda, els explico que han d'estar tranquils, però que els protagonistes són ells, perquè és veritat, quan tens un programa en públic allà en directe, els protagonistes són moltes vegades el públic, no?
S'han de gaudir, s'han de passar bé, han de cridar, han de sentir el programa. Si senten el programa, doncs tenim més possibilitats que el sentin a casa. I a partir d'aquí, doncs tothom, mira, gràcies a Déu, tothom vol alguna foto, tothom vol algun comentari, llavors jo els convido quan acabar el programa a que ens quedem una estoneta més i fem les fotos que calguin i perquè, clar, no els deixen entrar en mòbil, estan una mica...
No ens preocupem per la comunicació.
El dia següent a casa. Amb els concursants també els comentes alguna cosa o no? Amb els concursants ja és més personal. Jo entro amb ells en una sala, són 9 persones, jo els he de conèixer tots pel nom. Amb aquest programa tenim la particularitat que és una família contra una altra.
Porten targetes aquí a la samarreta o no? Posen targetes, però la targeta sempre la tapa al cabell. Posen pals de casa. Jo no veig aquestes targetes mai. Aquesta situació també és més incòmode, no? Està presentant i no saps el nom del concursant i vols dir-ho? No, això no pot passar. Jo soc molt maniàtic amb aquestes coses i m'agrada molt conèixer els concursants. Sobretot que no tinguin
Perquè molta gent arriba a la tele i tenen una mica de nervi, una mica de por i tot, una mica de, ostres, el presentador, que no sigui allò que sigui, jo què sé, jo soc molt de pell, no sé si m'explico, jo m'agrada arribar allà i abraçar-los a tot, tocar-los una mica, que toquin, que vegin que allò és normal... Sabeu molt sociable, ho conec, personalment, però sabeu molt sociable, tu, no, Javier? És una persona que t'agrada estar en contacte amb la gent. Exacte, a mi m'agrada, bueno, el que m'agrada més d'aquesta feina és la gent, no?, és poder estar al costat de la teva audiència, la gent que et segueix,
i ser presentador de televisió i tenir públic allà doncs és una mostra que la gent existeix i que et veuen i que pots estar amb ells i jo tot això ho aprofito molt, perquè és el que més m'agrada. Perdona David, abans de fer aquesta altra pregunta, vull donar fet aquesta professionalitat del Javier perquè quan li hem agafat el telèfon ha preguntat com ens deia amb nosaltres i per això, clar, no, no, no, i per això ha donat trucs dels mags. No, però perdona, però és que, no, no, al contrari, és un aplaudiment per la professionalitat del Javier. No, no, no, professionalitat, això no té res a veure
No, però no tothom ho fa. Hem entrevistat moltes persones aquí a la Penya del Morro i realment la majoria podríem dir que no pregunten els noms. És a dir, tu vas fent entrevistes i prou. Amb el tema dels concursants, que jo era per una altra raó, que jo haig de conèixer els concursants perquè per tenir una mica més de confiança en ells i que ells la tinguin amb mi i que em tractin com un col·lega, la veritat.
Però, mira, amb el tema vostre, per exemple, és una curiositat que us explicaré ara. Jo em posava molt nerviós, molt nerviós, a l'hora de que em fes una entrevista, no em mai sabia si contestaria, que em preguntaria... I escolta, tu, vaig descobrir que quan jo coneixia la persona que me n'anava a entrevistar, jo estava molt més relaxat, estava molt més tranquil, no tenia por...
Això també passa amb alguns actors que van de forma puntual en aquestes grans produccions de televisió que hi ha 30 persones a l'equip i han d'estar davant de la càmera donant el seu moment.
Per exemple, el fet d'entrar, m'han explicat, que no coneixen la gent que hi ha, no tenen la dinàmica diària del rodatge, i per exemple, per estar una mica més tranquils, saluden un a un a tota la gent de l'equip. Que tal? Bon dia. Això també ajuda, no? Seria una miqueta com el joc de les capses, no? En aquest cas, que quan vas amb els ulls tabats, no? És veritat, et dona una mica com de por, no? El que et pots arribar a trobar, no saps ben bé. És el mateix, exactament. Jo ho tinc per mirar. Nosaltres estem ara treballant també
un programa de boleros que fem allà a la forta. El fem al Canal de la Manxa, a Telemàtica... Sí, sí. I, clar, allà som un equip molt més gran encara que l'equip del que em van d'aquí, perquè hi ha un músic, hi ha un orquestra en directe, hi ha 12 concursants... Sí, ambes. I hi ha patmiat tot l'equip. I és el millor que pots fer, arribar al dia de gravació i perdre 15 minuts o 20... Sí, senyor. 15 o 20 minuts més guanyats que tindràs aquell dia de la teva jornada laboral. Sí, sí, perquè és com... Perquè saludes a tothom, et vas quedant amb els noms,
i, a poc a poc, vas cridant a cadascú pel seu nom, i això t'ho agraeix tothom. Javier, escolta, en aquest concurs de boleros, que es diu Contigo Aprendí, que els podem veure la nit dels dissabtes, aquest passat dissabte, i vam poder veure la cantant Roser, hi podrem veure, sobre els escenaris, en Javier Estrada, cantant temes com aquest. És tu, Javier?
Sóc jo, sóc jo. Hem tocat molts paus. Hem tocat l'os, aquí, eh? Què, què, què, en la teva carrera cantant? Com estàs? No, no heu tocat l'os perquè jo estic molt orgullós de tot el que he fet en els escenaris. Estic molt content i a mi m'agrada molt cantar i m'agrada molt composar i m'agrada molt passar hores i hores del meu estudi allà amb músics i gent que en sap de veritat de música, perquè jo no en tinc ni idea. I són ells els que m'ajuden i m'ajuden i... No, però escolta, tens bolos encara o no? T'ho pregunto en sèrio, eh?
Sí, bueno, de tant en quant surt alguna cosa, sobretot a Llatinoamèrica. Allà, doncs, tinc l'oportunitat d'anar-hi cada any, gairebé, i sempre hi ha alguna cosa, i bueno, la cosa és treballar. On vas de Llatinoamèrica? A Xile. A Xile? Sí, perquè hi ha el Festival del Mar, no? Com es diu? El Festival de Vinyas del Mar. I va participar. Vaig anar dos anys al Festival de Vinyas del Mar, el primer any com a concursant, i el segon any com a jurat, i jo vaig estar dos anys i escaig vivint allà, i, bueno,
M'ho he passat molt bé a Llatinoamèrica i torno sempre que puc. I Jordi, us explicaré un secret al Javier, allà a Chile. És un secret que tothom el sap. Allà a Chile va participar, com a concursant, la versió VIP de la granja de los famosos, que aquí a l'estat espanyol es va gravar aquí a Sant Just. Ah, sí? Sí, sí. Va estar en reality, Javier?
Vaig estar ficat a un reality i l'any següent vaig presentar un reality exactament igual, que era una trilogia, i era només de noies, que estaven allà.
Amb una granja també, setze noies allà, ja presentava allò. Però l'any anterior sí que vaig estar a Google. Si voleu, podem escoltar un petit fragment de la final en què tu et jugaves... Va arribar la final? Sí o no? Oh, a veure. Con un 47,94% de los votos, el elegido del público para el duelo final es... Javier Estrada. Oh!
Escolta, i què tal? Mira que teniu mèrit, eh? Jo no sé d'on heu tret aquestes coses. Això és el David, que és un bastallador privat de la tele. Ell sí que et va tocar l'os. Escolta, jo volia preguntar si vas estar participant com a concursant de reality per després poder des de l'altra banda presentar i tenir aquesta experiència o què? Perdona, és que s'ha tallat una mica. Què tal l'experiència com a concursant de reality?
Home, mira, estaves lluny de casa, aquests reality ja saps que són una mica de, bueno, entre supervivència i molta prova d'aquelles de, bueno, proves de risc, proves d'esforç, coses de... I mira, jo crec que aquells reality, mira, m'he tirat en pare queigudes, he saltat en bengis, he fet barranquisme, he pujat muntanyes de no sé què...
Escolta, jo molt agraït. Com que estaves lluny de casa, potser et permeties fer coses que potser si haguessis fet un reality aquí no haguessis fet, no? No les haguessis fet ni haguessis entrat. Clar, tu hauries dit, total, per aquí no en veu ningú, no? Sí, són coses que has d'aprofitar tota la vida. En aquest cas, no només ha estat en aquest reality, si no recordo malament crec que també vas estar a Gran Hermano. També, bueno, allò va ser una altra experiència de... Jo estava per entrar als diòctores.
que era un... bueno, vam fer un reality que es deia Gran Hermano, després vam fer Operació en Triomf, i després, el tercer any, feien la segona edició d'Operació en Triomf, la tercera de Gran Hermano i la primera d'Estudio Actorio.
Ho dirigia el Ricard Rey Juan, que era com una mena d'Operación Triunfo, però allò de cantants per actors. Exacte, jo estava per entrar en aquell reality. I que el presentava el Juan Ramón Lucas. Exacte, la mateixa productora era la de Zeppelin, la de Gran Hermano y la de Estudio Actores, i resulta que un noi de Gran Hermano va haver d'abandonar i els hi acabava penjat una... I llavors em van trucar i em van dir, escolti, demà entra el Gran Hermano.
No, no. Si jo entro la setmana que ve, entro a Estudio Actores. Hòstia! No, no. Que resulta que ens ha passat això i tal i no sé què. No, no. Jo entro a Estudio Actores. I al final? Jo m'hi veia, no? Jo m'hi veia a Estudio Actores perquè, escolta, la primera visió de Renam havia funcionat molt, la primera operació en triomf. No cal dir res. I jo pensava que la primera Estudio Actores seria el meu programa, el meu trampolí. Sí, sí, sí.
I, escolta, mira, que si vols entrar aquí, gran hermano, entres, i si no, els teus actores no tal... Hòstia! Oh! Com el rotllo! Com el rotllo, tio! Llavors em van dir que hi havia... Bueno, jo tenia... Per aquell temps, clar, parlem de fa 12 anys, jo tenia la meva maqueta ja feta, i l'havia repartit pertot arreu... Sí. I, bueno, ja em buscava la vida, com tothom que comença, no?
I, clar, em van dir, mira, nosaltres tenim aquí la teva maqueta, em van dir, i quan tu surtis de la Casa de Greysmar només queda una setmana perquè queda el concurs, hauries d'estar una setmana, i quan surtis tu cantaràs amb la Paula Basquet, la teva cançó, i tal. I serà la millor promo que hagis fet en ta vida. Home, i tant. Collons, doncs vaig dir... doncs... tia, vaig trucar a la meva mare, a la meva mare, i em va dir, eh, el boig, o què? Doncs vinga, cap a dins, tu, ja, que decidi el que tu vulgui, tu. I, escolta, sí, sí, vaig estar, i encara tinc relació amb la Paula Basquet, i, bueno, és una amiga...
Bueno, espectacular, que ja fa que tenim una relació d'amistat de 12 anys i me l'estimo molt. És hospitalet, la Paula Vázquez, eh? Sí, sí, sí. O sigui que... Mira, allò va ser la primera vegada que vaig sortir a la tele i cantant una cançó meva de Paula Vázquez. Sabia la tornada, també la va cantar, jo estava flipant. I allà va començar tot, sí. I en aquest cas què prefereixes, a ser protagonista o presentador?
Doncs mira, jo sempre dic el mateix. Retornant a les paraules que he dit abans, a mi estar amb gent tan pública, amb gent que vol divertir-se o que et vol entretenir és la meva... és la meva passió, no? I la veritat és que per mi és molt més fàcil, molt més natural presentar un programa perquè ets tu mateix i tens allà un públic en directe i ho agraeixes molt, no? Tant, també m'agrada molt, perquè tens allà un públic en directe, també.
però jo reconec que jo els hi tinc molt de respecte, els cantants, perquè s'han de preparar molt, la veu sempre l'has de tenir afinadíssima. Mira, jo fins i tot mira quina veu tinc avui, que vam gravar dos programes ahir, també dissabte, portem un jaleó brutal, però... Fas alguna cosa especial, llimona amb mel o... Sí, clar, mel a tope. Mel a tope, eh? I caramelets aquells. De jols, molt bé.
Però clar, jo ara mateix, doncs demà tenim una gravació dels programes i gràcies a Déu no se'n nota re a la veu. Si jo hagués de cantar demà, doncs no podria. És molt diferent. Veiem un noi sa, eh? Fas bona vida, Javier.
Intento, intento. A mi m'agrada molt l'esport i intento, sempre que puc. David, Javier, jo he rebut un missatge personal d'un company teu de feina, el Mateo Vergara, i m'ha dit que et doni molts records... Què dius, home? Sí, i m'ha dit que sobretot amb el tema del públic, que moltes senyores del públic et demanen que els agradi que ets el gendre perfecte per ell. Sí, home... Home, mira, el Mateo és un...
Jo el considero un amic que tinc des de l'any 2008, que jo vaig començar a treballar a Jazz Music en Pena 3, i allà el vaig conèixer. És un dels millors que fa la seva feina, que és imprescindible. Si teniu un Mateo, posa un Mateo a la teva vida. El Mateo és un animador públic, per a la gent que no el conegui. De vegades la gent es pensa, un animador públic, què fa un animador públic?
Un animador públic arriba a les 11 del matí, ahir, per exemple, se'ns va complicar un programa, perquè va fallar alguna cosa, vam sortir a les 11 del matí. I aquell animador públic no para de cantar, d'explicar històries, i té el públic allà enganxat, ja et dic, des de les 12, o sigui, 12 hores seguides.
i allò només ho pot fer i el tio... jo crec que pot perdre tranquil·lament dos o tres quilos cada vegada que treballa, perquè és sexual, tio, i és impressionant. I tothom t'ho diu, quan acaba el programa tothom t'ho diu. Tothom pregunta per ell. Doncs escolta, un abraçada també al Mateo des d'aquí. Home, cada dia, cada dia l'hi faig personalment jo, però des d'aquí, òbviament, un abraçada important.
Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt i molt bé. En fi, estarem pendents d'aquest nou concurs els diumenges. Qui em manda aquí, Javier Estrada? Cada diumenge... Cada diumenge... Sobre quina hora, Javier? Doncs a les 8, 8 menos 10, 8 menos 10 comença el programa. Doncs allà hi serem. Va tard, Javier. Que vagi bé. Vinga, moltes gràcies. Adeu.
Tres minuts passen de dues quarts de set de la tarda. David Ávila, moltes gràcies per haver vingut una setmana més. Em segueixo, però no tenim més temps perquè ara tenim la secció mama estic bé i què passa? No, anava a dir que clar, el país trontolla i... Què? I encara... ah, i encara... Junquera s'ha allargat. S'ha allargat més del compte. En fi, David Ávila, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. A continuació mama estic bé amb el Pau Marcos.
Salutacions des del Regne Unit i més concretament des d'Oxford. Aquest any deixo enrere no només la secció carreteres reials, sinó també esplugues per explicar les aventures de dos periodistes exiliats a Anglaterra. Dic dos periodistes perquè m'acompanya l'Adrià Nortiz, company de carrera amb el que hem decidit començar aquesta aventura. Hola Adri. Hola Pau, com estàs?
Doncs bé, mira, l'Adrià m'ajudarà a explicar què fem per aquí, com ens adaptem al país, què visitem, una mica de tot. I avui comencem des del principi, des del moment en què vam decidir marxar.
Nosaltres vam decidir marxar perquè vam acabar la carrera l'any passat i després de passar-nos quatre anys a l'autònoma, gaudint de la fauna i la flora del Vallès, dels viatges amb tren i de la vida estudiant vam veure com el xollo s'acabava. En 22 anys les persones decents com som nosaltres han d'intentar no viure de rentar a casa i un graduat universitari no pot convertir-se de cop en un nini. On s'ha vist això? Segur, en aquest país no.
i així va ser com ens vam adonar que el futur se'ns tirava a sobre i que alguna excusa hauríem de donar a les nostres famílies per justificar el fet de no haver-nos apuntat a cap màster, a cap postgrau, a cap curset de cuina o a classes de tango. D'alguna manera, hauríem d'ocupar el nostre temps a partir de setembre.
Sí, perquè a partir de setembre, perquè la primera decisió va ser agafar-nos el que podem dir que és l'últim estiu acadèmic de la nostra vida, no? Els tres mesos de vacances sense haver de treballar ni preocupacions d'agafar un mes o agafar l'altre. Doncs sí, vam dir, aquest que pot ser l'últim any, aprofitem-lo. I vam decidir durant el viatge de final de carrera a la preciosa, professiosa, illa de Malta, vam veure que els dos volíem provar de marxar fora a estudiar i a millorar l'anglès, sobretot.
Com a bons periodistes que volem ser no podem anar pel món amb l'anglès d'Anna Botella o del malaguanyat Emilio Botín. El problema és que cap dels dos realment tampoc estava convençut de fer-ho sol. Enfrontar-te a tots els problemes el dia a dia sense tenir un recolzament a casa és molt difícil. Llavors, el fet de fer-ho sense ningú més doncs era un problema. Vam acabar pensant de no provar-ho, de provar-ho, no provar-ho. Així que quan vam tornar vam decidir posar-nos en marxa.
ens vam posar en marxa i aquí va començar l'aventura de veritat a la que us explicarem i a partir de la qual volem intentar donar-vos alguns consells per si algun dia decidiu volar del niu familiar cap a climes possiblement més trets.
El primer pas a donar quan un decideix marxar a l'estranger, estudiar, aprendre un nou idioma o a treballar, està molt clar, triar la destinació. Sembla el més fàcil, però quan hi penses, de veritat, no és tant. Es pot tenir molt clar a quin país es vol anar, però a no ser que el nostre cognom sigui Pujol i ens decidim per Andorra, Mónaco, Sant Marino o Liechtenstein, ens trobem amb una llarga llista de ciutats on anar a parar. Per això és molt important saber què has de fer, què vols fer a l'exili.
Volem estudiar la llengua d'un país, volem estudiar una altra cosa, volem un màster, un postgrau, tenim diners per fer-ho, volem treballar, volem combinar les dues opcions.
Doncs quan ja ho tinguem clar, és el moment de seure davant de l'ordinador, sortir del Facebook, oblidar-nos del Twitter i deixar d'actualitzar la pàgina del marca per veure si Fernando Alonso va 6E o 7E a la cursa. Ens hem de posar a buscar informació sobre les ciutats del país on volem anar. Taxa d'atur, nombre d'escoles d'idiomes, si hi ha una universitat, com va el tema dels pisos i les habitacions, què hi ha per visitar. A més, podem buscar informació general
sobre les condicions de vida del país, quan costen els lloguers, on obrir un compte bancari, quins documents podem necessitar, quina és la millor companyia de telèfon. Després internet, que tot ho sap, ens anirà donant les respostes, però com sempre no ens podem creure tot el que hi ha allà. Els blocs de la gent que marxa surten com bolets, però tot i que puguin semblar similars, les vivències de cada persona són diferents a cadascun.
Una aventura com aquesta no pot ser planificada en paper perquè sempre hi haurà imprevistos, hi haurà situacions de les que ningú havia parlat abans. Nosaltres n'hem tingut unes quantes però ja les anirem explicant durant el blog.
Doncs sí, anirem explicant al llarg de les setmanes el que ens hem trobat, però deixem d'abans d'això i tornem a la cerca internet. Després de passar-nos unes quantes tardes davant de l'ordinador, hauríem de tenir una idea del destí final de l'exili. Per fer-ho més fàcil, expliquem el procés que nosaltres vam servir, que som l'exemple, en aquest cas. D'entrada, vam descartar Londres, per exemple, per diversos motius. El cost de la vida és massa elevat i, possiblement, hi trobaríem massa gent que parla castellà, una llengua que ja dominem bastant.
Per motius similars vam decidir escartar també altres grans ciutats com Manchester, Liverpool o Bristol i ens vam fixar en ciutats més petites. La nostra intenció no era només aprendre anglès sinó que volíem conservar una certa dignitat al nostre compte corrent perquè no se'ns enfadés el senyor Isidre Feiner.
Una aventura com aquesta no és barata, això cal tenir-ho molt clar des del principi, i és per això que vam consultar les dades de l'atur de diverses ciutats, per exemple. Així vam seleccionar quatre possibles destins. Oxford, Cambridge, Portsmouth i Portsmouth. Finalment ens vam decidir per Oxford sense cap motiu especial, perquè al final és una ciutat amb un ambient jove, gràcies a la universitat, amb una taxa d'atur força baixa, d'un 1%, i una ampli oferta de cursos d'anglès, i que, a més, té un encant per a si mateixos.
Així és com nosaltres vam triar el destí, però aquest va ser només el primer pas que vam donar. Quan la idea comença a prendre forma és quan te dónes que has d'informar a la família i les amistats que potser no us veureu durant un temps. Aquí no donarem consells perquè cada un coneix millor que ningú com parlar amb els seus pares, amb els seus amics, amb el seu gos o amb qui sigui. Això sí, manteniu-vos convençuts i és que els seus dubtes, que en tindran segur, que no us facin tirar-vos enrere de la vostra intenció.
Així és Pau, en aquest punt és el moment de començar a buscar una data exacta per marxar pel viatge i decidir quin dia començarà el nostre exili del país. Comprar el bol és el més fàcil. Després ja vindran els problemes per encabir tot el que ha de cabre a la maleta, per agafar les coses que et facin falta. A més, el fet de tenir una data de sortida farà que us adoneu que la cosa és seriosa i que en unes setmanes haureu de posar rentadores i sobretot cuinar-vos el dinar i el sopar.
Abans de marxar més haureu de fer uns quants tràmits i no només acomiadar-vos de tots els amics, de la família. Els dos més importants al final són fer-se el passaport i la tasca de sanitat europea. Sí, però anem per parts. Primer comencem amb el passaport. Evidentment es pot viatjar amb el DNI, però...
Per tenir-lo i ser europeus, de moment, no us obriran totes les portes i no us esperaran amb una banda de música a l'aeroport. El DNI serveix per identificar-nos, però el que realment es té en compte, sobretot en altres països, és el passaport. El necessiteu per dur a terme diversos tràmits, així que prepareu els 25 euros que val fer-se.
Un altre tema és la tarda sanitària europea. T'identifica com a ciutadana europea i et dona dret a l'atenció mèdica, cosa que d'altra banda ens està faltant al nostre país. Possiblement força bàsica, el fet d'allà on siguis, tenir una atenció mèdica bàsica. Aquest és el carnet que esperem no haver d'utilitzar, però al final més val tenir-lo que no tenir-lo. Es pot demanar per internet però aconseguir-lo depèn de la situació laboral de cada persona. Per qualsevol dubte es pot anar a l'oficina de la Seguretat Social
T'atendran i t'ho explicaran millor que nosaltres. Doncs sí, aquests són diguem-ne els documents bàsics, però n'hi ha d'altres que podem emportar-nos i que potser ens fan servei o potser no. Un d'ells és el carnet d'estudiant internacional que costa uns 10 euros o si no sou estudiants el que podríem dir el carnet jove internacional. Potser és una despesa inútil però potser et fan descompte en algun transport, algun museu, alguna botiga, qui sap.
I a més, si tens intenció de viatjar pel país on t'exilis, una bona opció és el carnet d'alberguista, també per 6 euros, amb el que et fan descomptes per nits en alguns albergs, però no a tots. Un altre document que realment sí que hem fet i que està bé és el certificat d'entrecedents penals, que demostra que al final no som delinqüents a Espanya. El formulari es pot descarregar per internet o omplir a l'oficina on es tramita. L'únic que a tota Barcelona es troba el carrer Garcilaso, prop de la Meridiana, cal pagar uns 4 euros i ho entreguen al moment.
També recomanem alhora tenir en compte el banc operatiu online per poder fer transferències un cop siguem al país de destí sempre i quan visi trapelleris.
I per anar acabant per avui, us donarem un darrer consell. Busqueu-vos un lloc on passar les primeres nits. El millor, evidentment, és no llogar res sense haver-ho vist abans. Així que necessitareu un llit pels primers dies. Hi ha diverses opcions, des dels albergs on potser podem aprofitar el carnet albergista, a buscar-nos una residència o algú que ens aculli gratuïtament a través del web Couchsurfing.
Nosaltres vam haver-nos de conformar amb l'Albert durant uns dies, però això ja us ho explicarem la setmana que ve. Ah, i aprofitem l'oportunitat que ens dona la ràdio per dir el més important que cal dir quan marxes fora de casa. Mama, estic bé. Mama, estic bé. Fins la setmana que ve.
Bé, doncs està bé el Pau Marcos, o sigui que fantàstic, i nosaltres anem ja cap a la... I la teva mare tranquil·la. La seva mare tranquil·la, també, perquè des d'Oxford ens enviarà cada setmana aquestes peces musicals de MP3. Això ho heu de gravar amb un micròfon, allà a Oxford, alguna cosa així. Bueno, en fi... L'al·lucinador. Sí, alguna cosa. Anem amb el Jordi Roca, va.
Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Tu no estàs a Oxford? No, jo no estic a Oxford, però la penya del morro té tanta classe a totes les darreres del món. Sí, és un clàssic. Hem canviat Nova York per Oxford aquest any. Home, està molt bé també Oxford. Sí, molt fantàstic. Què hi ha a Oxford? Hi ha la universitat. Hi ha la universitat, home, ja et parlo de Harry Potter. Ah, sí? Home, esclar.
Tu què, vols colar coses de cine, no? Ai, és veritat, que ja no és la meva secció. Escolta, també tenim el David Taville aquí, que et vol saludar. Ah, sí? Que ha vingut a l'estudi. Sí. És el noi amb el que ens picava amb els dinembre. Potser sí. No, que ens picàvem, no, de veritat. Jo sempre et feia propaganda. El Jordi Roca només es pica amb mi. Sí, i ara me n'anava jo a picar amb el Jordi Roca, i com ha dit que David Taville és el noi que ha vingut avui a l'estudi, sí, cosa que tu no fas, Jordi.
De moment, dels dies que ha començat la pell del morro, jo crec que porto més benin que no benin. Mira, per aquí te la perdonem, eh, Jordi, però ja toca. Ha vingut més el Jordi Roca que el David Ávila, per exemple.
Ara farà més com de vergonya, no? És un gran personatge, tenir-lo aquí a l'atacció... És un gran personatge, un personatge de bat. I de volum, i de volum, també. I que crido. Anem a la qüestió, perquè el Jordi i David... Això vol dir que ja no vindrà més el senyor Benito? Avui l'he substituït. Avui l'ha tingut amb un bigoti. Anem a la qüestió... Què fas? Ai, del senyor Benito! Escolta, senyor Domènec...
Anem a la qüestió. Comencem amb una notícia absurda.
Però és que hi ha gent que és molt enginyosa i s'ha d'aplaudir i a més s'ha de dir a la penya del moro també hem de tenir... Perdona un moment, perdona, perdona, què esteu fent? No, para el programa, perdona un moment, para un moment, para. Què esteu fent? Re, m'he fet un selfie perquè vull fer propaganda del programa perquè tothom sàpiga que... Ho esteu fent un selfie a ràdio... No, espero que no l'hagi fet, perquè no està preparada. Però esteu fent un selfie... Me'l veig amb el mòbil així al darrere. Mentre el Jordi Roca està esperant la pausa.
No, i a més a més, un selfie sense el presentador del programa, algú hi edi. Gràcies. Jo he preparat el programa per això. Què feu que no el sou a mi? Però ara jo diré el que has fet, sortir i que et facin el selfie. No, no, escoltem, feu un selfie, feu el que vulgueu. El primer protagonista d'avui és una lladre molt estabilada, deies? Sí, perquè és una dona que va decidir robar una vaca, i dius, com robes una vaca sense que ningú s'endoni compte? Doncs pintant-la.
Si un pintes la vaca, i així el propietari no sap que és la seva vaca. Li va posar més taques negres de la que era habitual o si era violeta era la vaca de Milka? La vaca era marró. I ella la que va fer, primer la va pintar de blanc, amb pintura, i en la mateixa pintura que tu pintes la paret, ella va pintar la vaca de blanc.
amb el seu tiny del cabell negre li va fer taques negres. Ah, molt bé. I, clar, així va poder robar la vaca, no? Clar, el que passa és que les rondes campesines, perquè això ho ha informat fa sis o set dies de la televisió del Perú, va descobrir finalment la dona que es va traficant amb les vaques. O sigui que, clar, no pot ser... Clar, perquè al final, rascant, rascant, veus que no és el seu color natural, que allò és tiny.
Bueno, en fi... No hem de sortir, no m'està gaire bé, no? No, molt, molt, molt. Sí, està bé, està bé. Escolta, que no agafem ara aquesta nova actitud i... Jo, quan vingui a la penya del morro, portaré una pegatina, l'enganxaré a l'ordinador de la Cristina i me la portaré cap a casa. Per exemple, agafes la grapadora. Com la vaca, no? Les grapadores, que les grapadores van molt buscades, aquí, també, a la ràdio. I també les pots pintar de color típics, de color blanc, per exemple, te'n portes a casa. La clau és, tu tens la màquina que està aquella per treure les grapes, que ningú mai té?
Jo sí que ho tinc, sí que ho tinc. És que a Osona sou més autèntics. Com que estem tocats una miqueta dels temps... Sou més pagesos, i això ja us agradarà. No, no, no, no, no s'ha passat. Escolta, és un orgull ser de camp pagès. Sí, home, sí, orgull pagès. A la Itàbila podria ser un modern en el món rural,
Potser sí. Deu ser un dels pocs que es fa selfies a Torelló. Anem a altres qüestions. D'èxit als pocs, mentre tu vas buscant la notícia, d'èxit als pocs que es fa selfies a ràdio d'Esvern. No, hi ha gent que se n'ha de fer. Un dia. La senyora de la neteja, que ve a les 3 de la tarda, va fer un selfie.
A la Panja Twitter? No té Twitter. Home, senyora Neteja de ràdio es podria posar un Twitter calç. Perdona, és que està dient que el Sabadell Neteja no té Twitter o què? No, no, no, es dirien moltes coses, sortirien moltes veritats a la llum de la ràdio si la senyora de la Neteja tingués el seu Twitter i penjés coses, saps?
És que hauria de tenir una secció pròpia a la penya del morro. Mira, ja ho vam fer això ja un any. Ah, sí? Sí, en Marie Carmen, la dona teja de ràdio, que parlava de l'actualitat. Que, bueno, era l'actriu, això t'agradarà a tu, David, era l'actriu Alba Florejags, qui feia aquest personatge. Ah. De la... Què? Sí, home, la Polònia. La Polònia. L'any que ve serà millor, l'actriu Alba Florejags. De Polònia? Què fa, de Polònia? Quin personatge fa?
No, feia personatges sense paper. Per exemple, estaven en Junqueras i en Masco en un restaurant i ell estava amb una gaga de paper. La parella de... del runner, crec que sí. Quan surten, no era així, gags de parelles. Per exemple, que deia, ai, què farem? Quan abans ho feien això, que el meu fill és d'iniciativa i jo soc de Convergència, o coses així.
Ella era la dona, l'Alba Florellà. I jo la vaig conèixer un dia i és molt maca. Jo l'he conegut dos dies i també és molt maca. Sou tots uns pilotes, en aquest programa. Escolta, tu, pilota, tens alguna cosa més? Ah, sí, sí. No, no, bueno, no. A veure, molt ràpid, que és que això ho he portat especialment per tu. Per mi? Sí, perquè si la vida evoluciona, la gent es torna moderneta, doncs les fòbies també evolucionen. I per fi han trobat, sí,
El nom a la fòbia que tu tens. Jo tinc fòbia? Quina fòbia tinc jo? No, jo t'he diagnosticat ja, eh? Ah, sí? He vist el requeriment i dic jo rido una mica. Tu què saps? Però tu què saps quines fòbies tinc jo? Home, senyor Domènech, ens coneixem ja de fa temps, eh? Que al cinema ho neix molt. Bueno, a veure, a veure què diràs? Mira, és la gamofòbia. Gamo-què? Gamofòbia. Gamofòbia? Sí, però no pateixis que té cura, eh? Que és por a dos gomusinos? No, és por al compromís. Perdona?
Home, tu tens pel compromís. O sigui, un dels símptomes clars és negar-te a afrontar el tema. On va quedar la sucia amor? A veure, el de la sucia amor va ser una cosa que al final ja no l'hem tingut més, la sucia amor, no? Ni tu l'has tornat a tenir, Jordi. No la vas voler? No, no, és que no l'hem tingut més perquè ella volia més coses i jo no podia estar per la labor. Jo tinc molt d'amor per donar-ho només per una persona, Jordi. Però tu tens por de comprometre't, Jordi? Què?
Tu tens por a comprometre't a firmar un document? Perdona, a fer què? A firmar un document. A firmar un document? Jo fa molts anys que no firmo documents. Perquè soc un home de paraula. I no em cal escriure res. Però vaja, no sé on vols anar a parar. O sigui, la gamofòbia és la por al compromís. Sí, és exactament això. Es pot donar moltes causes. Una relació que no ha anat bé, uns pares que s'han separat, a no acceptar la parella del teu millor amic,
i simplement tenir por a tot allò que signifiqui una continuïtat en el temps. I ells han encollat aquest terme que és gamofòbic i que diuen que no passa res, que té solució, que fa teràpia i ja està. Ah, però s'ha fet teràpia. Sí, home, s'ha fet teràpia. Ja faré teràpia o no? Home, més o menys ja la fas, no? La fas aquí cada dia, a la penya del morro. Home, jo no veig que facis teràpia, que us ho heu pensat. Home Jordi, com que no fas teràpia aquí cada dia i et vas superant cada dia.
Com portes el programa? És una teràpia i és una mica de compromís. El programa no el faig per teràpia. Hi ha molts col·laboradors que sí que venen per teràpia.
No ho sé, de la telefòbia. I espero no currar-me mai. Saps com m'ho passo mirant a les 3 de la matinada com els de Gran Hermano es barallen? Això té la seva cosa. Véns aquí, desintoxiques una mica, perquè no estàs mirant Gran Hermano.
Esperem el mòbil. I aplicació de mòbil. Te l'has baixat tu, David. Tu has baixat l'aplicació d'agrair-me'l. Ara no mirarem les aplicacions que tinc al mòbil. Has baixat l'aplicació d'agrair-me'l al mòbil. Mira, me la vaig baixar per veure un vídeo que havia gravat un amic meu que es diu Pablo Macià.
Escolta, Jordi, tenim algunes preguntes d'aquestes absurdes del carnet?
Sí, la Carme Bardoi. Jo la trobo molt fatal, estar-la a la penya del mor. Està molt greu per l'Andrea Bueno, que m'agrada molt, però la Carme és la Carme. Sí, no... Jo he dit una cosa, jo no. Perquè la Carme et posava al teu lloc i ens passava no tant. Escolta, anem al tema. Quina pregunta vols? La pregunta que es fa avui al Joel és... ¿vosaltres què sentiríeu si la vostra parella, que us ha deixat per una altra dona, després d'aquesta dona, li és infidel amb ell?
Home, alegria, satisfacció, un toma general, un bisca, un veus l'univers està amb mi, un és que tu mereixies, imbècil. Tot en aquesta vida torna, no? Tot en aquesta vida torna.
Com si estiguessis morts. La vida és com un frontó. Depèn del temps que hagi estat amb l'altra persona. Depèn de la pilota i de la força que tiri, després la vida t'ho torna molt fort. A tu que ja t'ha quedat fora aquesta senyora i el que hagi fet o que li hagi passat, depèn del moment. Això passa molt. El funcionament que tu has tingut amb una parella o una persona, després t'ho fan a tu. Jo no ho sé.
Jo com el David tinc una amic que m'ha explicat que també he tingut algunes parelles i això passa.
Què fas, Cristina? Què em dius? Ja prou t'he enviat missatges per WhatsApp ja. Què li està dient? Que no se l'està passant, l'aplicació del meu germà. Què vol dir això? És que això és res. No, Jordi, és a tu que mires el mòbil per si vols dir una cosa que t'he enviat, que li has de fer. Hi ha una pregunta pel Jordi. Ah, per mi? Però no sé si tenim autorització de la persona. Tenim un anònim a través d'una xarxa social que té un dubte existencial. No et dirà, Jordi. No, anem a buscar-ho.
que té un dubte existencial. I justament, parlant ara dels sentiments i de què he sentit, doncs d'això va aquest dubte. Diu, com se suposa que m'he de sentir si veig una àvia amb pèls de la barba més llargs del que els he tingut jo mai? Doncs mira, jo tinc la resposta perquè el meu barri, que no és un barri, és un poble... Que és la Barceloneta? No.
Hi ha una dona que no es depila mai res. Què és la Marge Sant Pietro? Un dia trobaràs la Marge Sant Pietro pel carrer, Jordi. Clar, perquè és del meu poble. Mare meva, patriòtica del nostre poble. De Sant Andreu? De Sant Andreu i tant. Visca a Sant Andreu, per sobre de tot. A la zona que us deia que hi ha una dona que té barba i tot,
A veure, no t'has d'estranyar, cadascú que vagi com vulgui, no passa res si una dona té pèl. I depèn de la part del món on estàs, les dones tenen més pèl que els homes, al bigoti. Estan més a Portugal o a Mèxic. Bueno, en fi... Sí, no totes. En fi, bueno, Jordi, alguna pregunta més, així que tingui per acabar plorant, perquè avui estem ja molt malament de temps? Si estem molt malament de temps, res, amb 5 cèntims hi ha una noia que ha adoptat un gat,
i vol que li diguem noms de gat perquè no sap què dir. Misseta, misseta i cap a casa. Vinga, Jordi, gràcies, i fins la setmana que ve. Bona nit, Jordi. Adéu! Adéu!
Cristina, si la Penya del Morro tingués molta audiència, avui què seria Trending Topic? No puc escollir Jordi, avui tot el programa. Avui seria Amiga, el Trending Topic Amiga del Javier Estrada. No Jordi, fes el sumari perquè avui és tot. Tot el Trending Topic que és Notícies de Sant Just amb Andrea Bueno, la Rosa Maria García... I la Polèmica també trucant al Mas Nou.
Sí, sí, sí. Haurà d'anar a fer un resum de tot el que hem fet al programa, perquè hem parlat amb l'Arsamaria, expedient del patinatge artístic, amb la gent del patinatge de Masnou, que, si voleu recuperar el podcast, serà interessant com a treball d'investigació del programa. També l'Àngel Cornejo, a l'espai de videojocs. El David Ávila, de la secció de televisió. David, gràcies. I els Javier Estrada. Ho porto a més convidat. Sempre que vulguis. El dimarts tens un espai per tu. El senyor Benito, que avui no ha pogut venir, i el Jordi Roca, que no s'hi ha penjat. Jordi, gràcies. M'agrada molt la cançó que fa al final.
Sí, està molt bé, és el millor del programa, la que ens ve al final. I al Pau Marcos. A Pau Marcos també, és veritat, al Codes de la Mama i a la Cristina Vargas, que està aquí com a bona apuntadora. Gràcies Jordi, fins demà. Hauríem de durar més aquest programa, podríem allargar-lo fins a les 9 del vespre. Clar, perquè així tu estaries fent la teràpia de Telefòbia, no? I llavors no estaries fent el programa. En fi, que us ha parlat Jordi, d'una manera que es trobem demà a partir de les 10 de la tarda. Que vagi bé, gràcies a tots.
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. L'IBI es congelarà el 2015 a Sant Just. L'alcalde ha anunciat que l'impost de vens immobles no pujarà l'any que ve, al contrari que aquest any que s'ha incrementat un dos i mig per cent per sobre de l'IPC. L'equip de govern també es planteja congelar les llicències d'obres i les taxes. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició vespre,