Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El ple de l'Ajuntament va aprovar i una moció sobre la implantació a Catalunya del macrocomplex de joc i oci Eurovegas. Votaria a favor l'equip de governs i va abstenir el Partit Popular.
i van votar en contra de Convergència, Unió i Via Democràtica. La moció va ser presentada pel grup de Junts per Sant Just i proposava set acords al ple. Amb aquesta moció, el ple manifesta que el projecte Eurovegas no correspon al model de desenvolupament econòmic i social propi d'una societat avançada de la Unió Europea. D'altra banda, també mostra el convenciment que aquest projecte atemptaria contra la imatge i el prestigi del sector turístic català.
La moció també demana al govern de la Generalitat màxima transparència i que garanteixi la igualtat davant la llei de tots els agents econòmics implicats. Aquests acords es faran arribar a la presidència de la Generalitat, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis. Les bases de Sant Pere acullen avui divendres, com és tradició, la Revella de Sant Pere. Enguany, però la festa serà una mica diferent als anys anteriors,
i tot plegat començarà d'aquí una hora a les set amb les activitats dirigides al públic infantil. És una nova activitat de divendres als parcs i en aquest cas es titula Danses del món i durarà fins les vuit del vespre. A partir de les nou començarà la botifarrada i tot seguit actuaran els Beatles Cors, un grup que reprodueix els èxits dels Beatles. I la festa acabarà amb música enllaunada de rebella, una rebella que en les últimes edicions ha comptat amb la presència de prop de 400 persones de tot el poble.
I acabem aquest bullet explicant-vos que demà dissabte celebrarà una festa per recordar la mítica discoteca Sant Justenca. Sunset es farà a la discoteca I tu, de Molins de Rei, i es recupera l'esperit nostàlgic dels anys 70 i 80. La discoteca va obrir el desembre dels 70 i va ser un emblema de la discoteca Sant Justenca durant 13 anys, fins que es va cremar l'any 1983.
La festa l'organitza en grup de gent que els anys 70 i 80 anaven a ballar al Sunset i l'any passat ja es va fer una primera festa de retrobada, una idea que va sorgir de les xarxes socials. L'any passat hi van anar 350 persones i la gent va reviure la música de l'època que van punxar els DJs que havien estat a Sunset. La festa serà demà dissabte. Com dèiem, les entrades costen 12 euros i inclouen dues consumicions i es poden comprar anticipades a Can Genestà, a Can Mèl·lic i al bar del Camp de Futbol.
I això és tot. De moment, més informació a partir de les 7 dels 100 notícies, edició vespre.
Fins demà!
Hola, amigos, aquí Luis Tosar y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro. Luis Tosar, Luis Tosar, muchas gracias, Luis Tosar. Mala madre.
Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro d'avui, divendres, i parlarem amb el senyor Benítez d'aquí una estona, les coses importants de la vida, però abans, com cada divendres en començar, ara, després del bolletí de les notícies de Sant Llou, està amb la Carme, aquesta segona part del programa, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda amb l'Eli Capdevila.
Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Molt bona tarda, cotassa. Molt bona tarda. Bon, xueix. Sí, és que l'altre dia, Eli, vaig anar per petició... Per petició teva, no, però per recomanació teva, perquè sabeu que hi ha un blog, que és el que porta l'Eli, on podeu trobar tot el que comentem aquí a l'antagenda i més coses a elicapdevila.wordpress.com. De Vidal & Cos.
Sí, vida low cost. Doncs està molt bé, està molt bé. Jo us ho recomano molt. De debò us ho dic, eh? Si voleu viure millor i pagar menys, eh? Que és una esloga... Menys o res. Menys o res, perquè l'altre dia era gratis. Vaig anar a veure... Ho heu parlat abans, eh? A la primera hora amb el Jordi Roc, que sí, de cinema. Vaig anar a veure La Delicadeza, que en francès ja... No me'n recordo com es diu. La Delicatè. Ah, La Delicatè, sí senyora. Amb l'Audrey Totó.
Sí, que era la noia que feia amb Eli, i Eli em va... Aquesta dona no es plourà mai l'estigma d'Amelí. No, és com el... Anna Páquin, la niña del piano. Clar, com el Pep Anton Muñoz, sempre serà el Peris. Eli, igual, igual, és una comparació molt ben trobada. Però que em va agradar molt, i que, Eli, només volia fer aquest esment abans de començar amb l'antia agenda, per dir-te que em va agradar molt i que te la recomano, eh?
Ai, sí. Doncs és que jo ja m'ho pensava, que m'agradaria. Però és el que passa amb l'antiagenda, ja ho saps. És veritat. Tu recomanes coses, però com que són antiagenda, no hi vas. La vida és complexa. És una cosa no, però complexa de nassos. En fi, Eli, avui què ens recomanes a l'antiagenda? Jo avui faré un exercici especial, perquè, de fet, ja saps que no m'agrada molt parlar de fires marievals. Jo saps que no m'agrada molt parlar de fiches majors. I ara, a mi que se passa a l'estiu,
La cosa es complica, perquè evidentment hi ha de haver totes les activitats que la gent que anà a veure amb festes. És veritat? Sí, sí, ja comencem a tenir, moltes. Sí, sí, sí. En Cugat, en Rubi, en Tanta Sabana, en Tanta Sabana... Jo aquest estiu em sembla que... No sé per què aniré algunes, ja t'ho explicaré, Eli. Bueno, ja m'ho explicarà, ja m'ho explicarà. La qüestió és que per una vegada, allò que diguin, diga, va, parlo avui, remato el tema i ja està, s'acaba.
La festa major de Calafell, que està aquest cap de setmana. Ah, un moment, la festa major de Calafell. Sí, sí. Calafell. Per cert, Eli, on estàs? Perquè escoltem molt de soroll de fons.
Molt de soroll de fons, estic al bus. Ah, a l'autobús estàs? A l'autobús. Està a tope, no? O què? L'autobús, a l'autobús, sí. Molt soroll de fons, però podré acostar-me més el telèfon. No, sí, home, jo t'ho agraeixo, però... És l'aire condicionat, perquè a més l'autobús és un dels pocs llocs on s'està bé, no? Al carrer. On s'està frasquet. Sí, perquè realment són neveres o congeladors amb rodes, és increïble. Sí, i hi he fixat els xorros,
Sí, efectivament, efectivament. Doncs la festa major de Calafell, que és aquest cap de setmana, i per què ens la recomanes, Eli? Bé, jo he de ser agafat com a model de tot el que hauria de fer una festa major. Jo crec que a més a més es complirà això, es compleix gairebé totes les festes majors. Això són paraules majors, eh? Per tant, el prototip de festa major, el patró a seguir, és Calafell. Prototip. I a més a més jo crec que Calafell té unes activitats d'aquest any que seran molt comunes, debut al tema de la crisi...
i que els ajuntaments no tenen massa calés per contractar segons quines actuacions que abans tenien calés, i llavors són de buscar la vida amb les entitats del poble i tot plegat. I això crea uns híbrids una mica estranys, ho veureu. L'associació de Taekwondo amb l'Orfeó, Enric Moreira. D'aquest estic, d'aquest estic. Que guapo, nenes. Que guapo, nenes. Que guapo, que guapo, que guapo. Llavors, el fet que la Jot ha fet ja va començar ahir, ja va començar el dijous, perquè era Rebella de Sant Pere. Ah, és veritat.
Llavors m'agradaria destacar-ho perquè de fet a la Ravella va tocar l'Orquestra Maravella. Home, l'Orquestra Maravella, famosa el programa. Quina ràbia, no podem escoltar-la avui. Només per això l'Esvera parlava de la Festa Majora que la sent. Quina ràbia que no la podem escoltar avui em sembla. És igual, em sembla la idea, la podem escoltar durant tot l'estiu, no patiu. Trobeu-la, trobeu-la, ho faig fora tots. Perdó, Eli, estava parlant amb la necessitat de producció del programa.
Tu parles... Bueno... Sí. No sé, eh? No, els he dit que sí, o que troben... He semblat fort a mi, com per parlar això m'ha semblat fort, eh? Els he dit que o troben alguna cosa de l'Orquestra Maravella o se'n van tot al carrer. Estan tots buscant aquí com desesperats ara, o com està l'Orquestra Maravella, però vaja. Bueno, bueno. Sí, sí, sí, sí.
Digues, digues, digues, perdona. Llavors, el dia gran de Festa Major, eh?, el dia gran de Festa Major, en aquest cas és avui, al dia Calafell, eh?, fan la missa, eh?, ui, si s'ho l'empa. Això encara fa, eh?, pregó i missa encara el tenim aquí, eh?, doncs diguem-ne que no ens ho podem treure i que és allò que s'ha de fer totes les fesas. Sí, senyora. Mira, mira, mira. Home. Vale, esteu tots contractats de nou.
No hi ha res, m'agrada posar pressió a la gent que treballa amb mi. Quina eficiència, quina eficiència. Jo he après molt de Manel Fuentes. Quin equip. Sí, sí, sí, sí. Bueno, en fi, no. Eli, continuem. Sisplau, continuem, continuem. Doncs això, pregó i missa. Bàsic, eh? Això no pot faltar. Sí.
Llavors, a banda de la missa, tenim la ballada de sardanes i la cercavila Correfolt. Ah, ostres. Això és bàsic, també, i no pot fallar, i acostuma a ser ja el primer dia. Tota l'hora, la ballada de sardanes i el Correfolt sempre al mig? Bueno, jo al llarg del dia, eh, al llarg del dia, al llarg del dia. No, perquè, si no, els bolsos es cremaran, ojo. Si no, tot barrejat, no. Això ja va distribuït al llarg del dia. Això passa a Calafell, però passa a qualsevol sistema jonto i balles. Va, va, va, d'acord, d'acord. A Calafell, en concret, és bonic, perquè avui fan un concert a la Sorra, al vespre,
A la sorra, a la platja, eh? Sí, sí. Amb uns grups fantàstics, que són els que van guanyar el Roc Calafell, que és una mena d'acertament que ells fan. Allò que dèiem de reprofitament, eh? Una mica. Sí, sí. Oh, que guapo. Llavors, no, home, i tant. I tocarà una senyorata descalça, tocarà Mister Pest i Half Time, i tot seguit hi haurà l'actuació estelar del grup Allioli. Ah, Allioli, em sonen. Veus? Sí. Que a poquet a poquet fan d'allò a la terra, i a més a més, doncs, incorporen tots aquests...
Dissabte, demà. Demà tenim una cosa estupenda que es diu la xeringada popular. Xeringada popular? Jo m'he quedat una mica... Què és això de la xeringada popular? Però aquí què està patrocinat pel cas Font Santa, el drogodependent, si es del vaixement? Jo pensava, això de Festa Major no ho fa. Xeringada popular. És una guerra d'aigua de colors.
Ah, val, d'acord, perquè algú podia pensar que... Perci va la cosa. Algú podia pensar que era un homenatge a cantonis... No, no. A més, jo que soc d'aquí, ho he llegit, jo, de Barcelona, he llegit xeringada popular. Clar, clar. I llavors dic, què és esto, por Dios? Xeringada popular, no. Aquesta és la cosa. De totes maneres, aquestes les...
S'ho han d'anar amb compte a l'hora de titular les activitats. És veritat, perquè potser un grup d'anestasistes de la Vall d'Hebron es presenta allà... No caldria, no caldria. No caldria. Hauríem de fer-ho això amb una mica més... Hauríem de donar-hi una miqueta més la volta perquè almenys... Correcte. Però això és veritat, es portarà molt també aquest estiu. Exacte, es portarà molt. La guerra d'aigua, una cosa que de moment encara no tenim més cafès. Ja veurem d'aquí un parell de setmanes. Però tu has dit que serien de colors, has dit.
Da culós, da culós, da culós.
Llavors la cosa que demanen és anar al combat amb banyador i samarreca blanca. Ah, val, val. Una paintball, però diguem-ne, evolucionada cap al món de l'aigua. Cap al món de la medicina. Però llavors la meva pregunta és, com ho faran això? Amb colorants i coses així o què? Suposo que sí, que sí, que anirà la cosa per a mi, eh? Però han de ser colorants que tintin, perquè si no, no tindràs tampoc tanta gràcia que vagis amb la samarreca blanca, no? Ja, exacte, t'anava a dir, perquè si poso... De alguna manera ha de pringar això. Ha de ser un color vermell, un color blau, una cosa així, no? Ha de pringar, de ser algun tint, té alguna cosa...
Sí, que hi ha més d'un, jo conec més d'un que faria, ai, és de colors, i a la seva pròvia samarreta posaria, Barça! Alguna cosa per l'estil. Ja passarà, no pateixis, jo crec que hi haurà algú que ho farà. Segur, segur. Es pot aprofitar per... Tens tota la raó, tens tota la raó. A veure, mira, l'orquestra Maravella va tocant, eh, des d'ahir dijous que toca, mira.
Bona nit. Bona nit.
La felicidad. Ah, no, un rayo. Sí, un rayo de sol. Perdona, jo crec que és una de les poques orquestres que està a l'Spotify, d'aquestes que fan bolos per festa major. Està a tope, és que la Maravella és l'home. Ella i l'Hotel Cochambre, són les que estan a tot arreu. Està molt bé, molt bé, molt bé. Què més tenim demà dissabte? Temes de barreja i crisi, el que et deia. Tenim a la Conferia de Pascados l'actuació de la Dalma Rociera,
del grup de sevillanes i castanyoles, Pati Trujillo, i els amics del country. És bona, no? Una mica tomeu penya amb un vestit de farolai, no? Totalment, totalment. El públic és...
Ja trobaran el públic heterogèni, no? El públic heterogèni és Johnny Cash vestit de torero, també, no? Sí, sí, vull dir que no sé quina mena de barreja, però ja acabarem de trobar aquí el públic. I need my heart!
Clar, de l'anillo de fuego. Clar, és bona, és bona. Sí, Johnny Cash, hostista, pues mola country i flamenco, què passa? Totalment, clar. És lo que se lleva ahora, pues sí. La mixtura, no? La darrera, el tal, pues ja ho teniu. Perquè Justo Molinero no s'ha assabentat, que si no, ja estaria fent un programa especial. Bueno, i tant, existes, però bueno. A què? Pues sí, clar, se va cap allà Justo Molinero a fer un programa especial. Pues i tant, ja ho veuràs. Justo Molinero vestit de vaquero, eh?
Anava a dir, amb botes i sombrero. Estem repassant, per qui no ho sàpiga, perdoneu, la festa major de Calafell. Una festa que va començar ahir i Caleli l'ha agafat com una mica paradigma del que seran les festes majors dels diferents pobles i ciutats de Catalunya.
aquest estiu. I, evidentment, estem repassant el que... Bueno, repassant aquesta festa ja no caldrà anar enlloc ni fer res, perquè ja ho tindrem tot controlat. A part d'aquest híbrid entre el flamenc i també el country, alguna cosa més així a destacar? Sí. Mira, tenim un clàssic modern, dos clàssics moderns, que aquests ens els anirem trobant a totes, totes, totes les festes majors. Aquí, en aquest cas, un l'han titulat Correbar. Ah, sí, home. Correbar de llombada. Sí senyora, sí senyora.
Passarà a totes les festes majors. Mira, només et dic que aquí a Sant Just també ho organitzen, que ho fan els dels Diables. Clar, doncs el Corre Blanca. Però això fa uns anys no es feia, això. No, per això, que si ho fan aquí a Sant Just, això vol dir que ho faran ja a tot Catalunya. És tendència, ja. És una cosa que s'ha anat implantant. Hi ha una frase que ho explica molt bé tot plegat, que és els Corre Vars, que es diu...
Correbar és in the house. I l'altra activitat que també serà a tot Catalunya, Elis? I l'altra serà els partits de futbol solters contra casats. Oh! I el primer brindis va per companys i companyes. El segon anirà pels creus en creixement.
Que normalment fan primer l'activitat de Correabars i acaba el camp de futbol, no? Bueno, sí, podria ser. Bueno, no ho sé. No ho sé, no ho sé. Són dos dies diferents. Ah, són dos dies. Bueno, hi ha més d'un que allarga el Correabars ja tot el cap de setmana. Això era dissabte i el partit de futbol és difícil.
Sí, home, però perdona, hi ha gent que el que t'estava comentant, que el que fa és allargar el correbars fins al diumenge de la tarda. Comença el dissabte a les 8 del migdia i fins diumenge de la tarda mamant allà per tots els carrers del poble, però sol, eh? Diuen, és que jo estic fent el correbars. I diuen, però si no, ningú. És que també és esport, no?
signem aquí la targeta en fi queda dit i Calafell que és un poble que recordem que està passat Vilanova i tant
És Tarragona ja, eh? Sí, sí, sí. Covelles, aquella zona de Covelles... Clar, clar, clar, està passat. Covelles em penso que és l'últim Covelles, és l'últim de Barcelona. Sí? No ho sé ara, eh? No ho dic de memòria. Jo és que ara vaig veure que ha perdut, eh? Barcelona i comença Tarragona. Però vaja, sóc refina, sóc refina. Calafell, segur de Calafell, eh? Això és veritat. Bé, eh...
Eli, què ha passat un camió? Ai, no, que he baixat del bus. Ah, Eli Capdevila, ha baixat del bus. Hola! Hola! Eli Capdevila! Ara m'estic aquí serrant. Com? Clar, no m'estranya. Ostres, és que clar, ara estàs... Perdona, és com allò que en aquell moment que estàs a l'autobús, que estàs fred, amb l'aire condicionat, de cop i volta baixes a baix... Bufetada de calor...
Però total, eh? A la cara! Això que heu sentit passar era el motor de l'aire condicionat. Oh! De l'autobús. Sí, sí, sí, no, no, m'ho crec, m'ho crec. Un reactor. Sí. Hauríem d'inventar alguna cosa, eh? Ojo, atenció a la tonteria que vaig a dir. A veure, cuidado. Quan baixes de l'autobús, o quan surt el metro... De descompressió. Sí, exacte. Està com una càmera de descompressió. Està molt ben pensat, eh?
que et reguli i que passis del menys 10 graus, que estàs dins d'autobús, fins al mes 40, que estàs a fora, i que en 30 segons et passi gradualment. Això ja està inventat i el cort inglès ho fa. Què dius? Quan passes per sota la porta al cort inglès...
No, però allò és com una mena de túnel de... Et ruixen uns chorros gaire. És veritat, és veritat, és veritat, és veritat. Però el que fan al continglet és una mena de túnel de lavada del... del... del... del... del... del cambio climático, perquè allò és increïble. Si passes de fred a calor... Ah, aquí està. En un segon. Aquestes chorros aquells... Sí, però no està ben graduat, allò, eh? Perquè allò és encara més... La compressió no és heavy. No, no, jo vull una cosa més gradual, allò és com de cop i volta que...
Perdó, hi ha gent que li ha fet una... El efecte Megatron. Sí, hi ha gent que... Bueno, ja... Els segurates que estan allà, la gent de seguretat, que està allà a l'entrada del quart d'inglès, està allà per recollir la gent que cau del terra del cop de calor. Està d'impresió, l'impresió. Sí, hi ha molta gent que cau del terra i que agafa com una ola de calor de desmaio de cop quan entra el quart d'inglès. És per això, és per això. Bueno, Eli, abans que ens tanquin el programa per dir més torrades, tens alguna cosa més sobre Calafell?
Re, una altra cosa d'aquestes, tu has dit així una mica en pla de conya, això de les barres d'en Saire i tal, però és que aquí tenen una activitat d'aquestes, eh? No, perdona, en part de conya parla per tu, però jo estic fent les accions... Ah, ho deies absolutament seriós. Jo estic seriós. Hem buscat el diumenge, a banda d'això del country, tot això que hem dit, hi ha una altra d'aquestes activitats barresnya, que és les barres d'en Saire, amb el grup de hip-hop. Visca la Pepa!
Les bars d'en Saire amb el grup hip-hop, que els bars d'en Saire el que fan és recollir les danses populars de la zona, o també de Catalunya en principi, i clar, això sumat al hip-hop també és un híbrid estrany. Com ho faran? Se sap o no? No se sap. Haurem d'anar-ho a veure, això. Fes-hi, Jordi, m'ho explica.
Sí, una mica... Ope, perdona, és que hi ha molta gent que balla hip-hop que jo també els veig una mica fent híbrid hip-hop més bastoners. Exacte, el ball de bastó. Sí, perquè tu m'estàs maltratant amb el bastó, saps? Pam, pim, pam. Clar, clar, clar, clar.
Doncs serà curiós de veure, eh? A més amb els vestits i els tradicionals també dels bars d'Ainçaires de Catalunya. Ah, exacte. I tot plegat, doncs fent hip hop. Jo no descarto que hi hagi allà una mixtura d'això, precisament. Cadascú amb la seva indumentària canvia en el ball. Pelea de gallos. Pelea de gallos de les bars, en català. Això. Què és això? Diga'm quan podres tornar. Oh!
L'orquestra, meravella. Digue'm quan, quan, quan.
Hola, l'estil Núria Feliu, eh? Sí senyora, ho anava a dir jo. Però Carme en Mairena en el seu cant, potser una mica, no? No, perquè la Núria Feliu té un to molt baix de ve. No, no, ho dic per la Núria, ho dic per tu. Ja, però... Ah, no, però la...
Ramona... Està com molt baix, està molt baix. Molt baix de tot, la Núria Feliu. Que l'altre dia me la vaig trobar a Sants. Estava passejant per... Ei, dic Núria i ella. O era la geganta, potser. No, no, no. Era ella. Era ella perquè va moure els braços. I llavors... Ah! Sí, sí, que si no es mou, no ets la geganta que tenen els geganters de Sants o és ella en persona. I la vaig veure... Ei, dic Núria i va fer... Eh, Jordi...
I vaig dir, què tal? Ves anar cap al mercat. Sí, no? Així va néixer. Sí, al mercat de Sants me la vaig trobar. Me la vaig trobar al mercat de Sants.
Musclos, que l'altre dia feien una cosa de musclos, estava allà. Ja, a veure. Bueno, Eli, doncs escolta, moltíssimes gràcies, una semana més. Ha estat bé avui perquè, escolta, ja ens traiem la festa major de sobre, ja, eh? Sí, a partir d'aquí ja no parlarem més, no? Jo personalment no vull saber res de festes majors, ja. Jo ja en tinc prou, aquest estiu ja està. Ja està, no, no vull saber. Aquesta ja està. Sí, jo amb aquesta en tinc prou. Prou festa major, s'ha acabat ja.
A mi no em veureu que festa major, ja t'ho dic ara. Eli, que vagi molt bé, moltes gràcies. Ens tornem a retrobar la setmana que ve.
Molt bé, doncs aquí estarem la sabana que ve. Molt bé, bona tarda, gràcies, Eli Capdevila. Ah, per cert, no deixem de visitar elicapdevila.wordpress.com, on trobareu totes aquestes activitats i més a preu zero, perquè mirar-ho d'entrada és gratis i després hi ha moltes coses que, efectivament, són recomanacions de forma gratuita, elisendacapdevila.wordpress.com. Eli, bona tarda. Adéu, adéu. Mai més te n'anirà.
L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Fins demà!
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
Ven a Splau a veure el gran espectacle de Lazy Town. Los personajes de la famosa sèrie infantil te invitan a disfrutar gratis de su show en directo. Serán los próximos 28 y 29 de junio a las 7 de la tarde en el centro comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
Fins demà!
Recte final del... Què passa? Ara, home, baixeu amb la música, per favor. Tut, acomiadats. Recte final del programa... Sí, avui peten seques, eh? A la penya del morro, com cada setmana, els divendres, acabem amb les coses importants de la vida.
I tenim amb nosaltres, a part de la Ràdio Orquestra de Berlín, el senyor Eduard Benito, que ha vingut amb tot de músics que li fan aquesta entrada, que és del vals de Masquerada. Senyor Benito, bona tarda.
Hola, bona tarda, senyor Domènec. Estic una mica cansat perquè no paro de ballar. Ai, ai, ai. Torni, torni, torni, torni. Va bé. Mai, ja ne vinc. És que el senyor Benito l'hauríeu de veure avui, eh? Va amb frac, va molt bé, va molt elegant avui, eh? Com s'ha de ser? L'etiqueta no s'ha de perdre mai, eh? És veritat. Mai. És veritat, és veritat. I l'etiqueta de l'Smoking tampoc. Tampoc. Perquè fa molta classe. Després l'haig de tornar, l'Smoking.
Exacte. Efectivament. Efectivament, no, és que no m'anava petit i ja l'has utilitzat. Fa molta gent, això, eh? Bueno... Que això, a l'època en què corre, té marra baixa... El tall britànic ja n'està escarpentat. És veritat, és veritat, és veritat. En fi... Saps que el tall britànic venen l'americana cosida. Ah, sí? Les butxaques. Ah, sí? Les butxaques cosides. I per què això? Perquè si la fas servir i descuses les butxaques... Sí, eh? Vol dir que ja l'has fet de servir i... Ai, et pillen, et pillen, et pillen, et pillen, et pillen, et pillen, et pillen, xaval. Recordin el que...
Fagin el truco de l'Almentruco. I quin és, que és tornar-ho? Fa una estona parlàvem del cort anglès, també, amb l'helicap de Vila. Ah, sí? Que curiós, no? Ja sintonia, ja sintonia. Sí, no, no, el que hi ha és que... Recursos. No, una publicitat encoberta, que jo no estic veient res. Veig que us esteu embutxacant els col·laboradors. Com que no, senyor Domènec? I al sopar de l'altre dia, on es pensa que sortia, aquella missa?
Ah, allò era del cort anglès, també. El cort anglès, el cort anglès. Eh, però passa a mentir. No li digueu res a Jordi, perquè és molt sensible, el xicot. Sí, una cosa, però sensibilitat en tinc a dojo. A mi m'agradaria parlar avui, perquè justament sortia les notes de selectivitat ahir, senyor Benito.
I que, doncs, vaja, per exemple, a Catalunya s'han aprovat molts més que mai. Sí? Sí, sí, sí. Ha sigut un rècord històric. Per tant, sembla que l'educació... Arriba un moment que anava avall i ja torna a pujar, no? Bueno, aviam, torna a pujar la valoració, el criteri de valoracions.
Una cosa és una cosa i l'altra és l'altra. Són dos coses diferents, eh? Els estudiants són igual... Els que puntuen... De tocats. El criteri de puntuació ara igual ha canviat, eh? Però bueno, jo no veig res. Jo, si vol, una anècdota, eh? Jo li diré que vaig ser dels primers alumnes de fer selectivitat.
Ah, pensava que anava a dir que la seva selectivitat va ser els primers. No, això m'hauria sorprès. O sigui, la primera tanda de personatges que anem a fer la selectivitat. És curiós perquè jo vaig ser, de la meva generació... L'últim. No, els primers que no vaig rebre la carta del Ministeri de Defensa per anar a l'Emili. Vull dir que aquí... Són bones collites, vostè i jo, eh? Diferenciades per un parell o tres...
Desenis? No tant, no tant. Però són coses que fan goig, eh? Perquè tu pots dir, miri, jo sóc dels primers de no anar a la mili. És veritat. I vostè pot dir, jo sóc el primer de fer la sanitària. Jo sóc el primer de fer la sanitària. Que, per cert, aquell any ens van catejar tots al juny. Ah, sí? A tots els que vam fer vaga i no hi vam anar-hi. Ah, per què es feia vaga, d'aquella hora, aleshores? Perquè no. Ui, però no, per això, senyor Verito. De quin any m'estàs parlant? Estic parlant de l'any 75. Ui!
I què va passar l'any 75? Doncs l'any 75 van imposar la prova de selectivitat que s'havia de fer als instituts i van imposar la prova. Llavors, com que eren temps revolucionaris... Franco acabava de morir. No, encara, encara. Això era el juny. Ah, era el juny, va morir el novembre. Té raó, té raó. Estava fent ja les últimes alanades.
I llavors una sèrie de gent va decidir fer vaga i no va presentar-se a la sala d'activitat. Oh! I vostè entre ells... Vostè entre ells es va presentar? No, no. Vostè es va presentar. Oh! És un traïdor! Vostè es va presentar, senyor Benito! Oh! No aplaudiu això! Oh! Oh!
Prepara la música, de por. Prepara la música. No, treu això. No, no, no. No vull fer broma, d'això. No em vaig presentar. No, no. Vostè es va presentar com un... Com un Pepe. Capitán gallina. Com un Pepe, allà. El Capitán Aranya. No, el Capitán Aranya, no. El Capitán gallina i la sardina. Covardi la sardina, com era allò. El Capitán... Covardi gallina, Capitán de la sardina. Vostè es va presentar com un cagat.
Vostè va presentar-se a fer la selectivitat. I vostè no va aprovar i després va dir, sí, jo al setembre haig d'anar perquè, com que no em vaig presentar, i és perquè no havia anat. Senyor Benito, l'hem engançat, eh? Jo vaig instigar les masses. No claudicaremos ante la bota de l'imperialismo totalitario que nos oprime. Campañeros, camaradas, a la lucha.
i després se'n va anar cap a la seva activitat. Vaig del profil i vaig... Mira, com han venit tan pocos, los que hemos venido a prueba no es, no? El que passa és que vaig suspendre perquè no li va arribar temps el pernil, el catadaràtic. Sí, això passa, no? Llavors va dir, bueno, passa setiembre. En fi, senyor Benito, entrem en matèria? Bueno, anem en matèria, va.
I és que avui parlem de la nota final. La nota final. Aprofitant una mica tot el tema de la selectivitat, també acaben molts cursos ara al juny, a la universitat. Tot està acabant. L'apanyalmorro acaba el 20 de juliol, per exemple. 20 de juliol. Sí senyor, sí senyor. Fem pròrroga, no? Com aquest ja diu? Què vol dir fem pròrroga? Bueno, s'acabaria ara i llavors tot això de coll, perquè...
Bé, sí, és com a... Bé, no ho sé, vostè potser no torna al setembre, perquè ja ha provat, ja. Ja ha provat. Ah, ja ha provat. No, és broma. Però vaja, bueno, acabo amb... Senyor Domènec, no ho faci això. No, no, no pateixi, no pateixi, ja en parlarem de tot plegat, però què és la nota final? La nota final és quan ja has fet tot el recorregut, de sigui el que sigui, dels teus estudis o de la teva trajectòria, etcètera. Normalment són els estudis, però els estudis
et van qualificant, no? Posen qualificacions, tan, tan, tan, tan, tan... I arriba un moment que et diuen, ara s'ha acabat, i aquesta és la seva nota. Ah. I aquesta és la nota final. Ah, ja està. I tu et quedes amb aquesta cara de tonto. O sigui, són mesos i mesos estudiant per un número. Per un numeret, un numeret, una cosa insignificant. I dius, bueno, i tot això, perquè un cinc... I tu, cap d'un límit de la professora, dius, un cinc? Clar. Què vol dir un cinc? I el professor et mira i diuen, suficient.
Vull dir, que el suficient què? Que ja no en parlem més? No, no, el suficient, que és el màxim que ha pogut treure vostè. Insuficient, suficient, bé, notable, excel·lent. Encara va així? Sí. Depèn de com, no? Matrícula d'honor ja no en parlem. Matrícula d'honor és impossible. És impossible.
poques persones que han vist una matrícula honor a la seva vida. A la seva vida. A la seva vida, eh? No, no, no. Estudiantil. No, no, no. Estudiantil, en fi. I per què serveix la nota final si al cap i a la fi és un número? És un número. La nota final, en principi, no serveix de res. Bueno, excepte que serveixi perquè te la demanin en algun lloc, com per exemple ara aquests pobres nanos que han fet la seva activitat. És veritat. Que ja m'explicaran perquè jo, que jo recordi, les notes van fins a 10. Sí. I ara els demanen notes d'11 i 12.
Han pujat, no, el criteri? No, què vol dir que han pujat el criteri? Ah, sí, és veritat. Es puntua sobre 12, em sembla, sobre 14. És veritat, és veritat. Ah, per tant, la noia d'ahir, que era de Ripoll, em sembla, que va treure la millor nota amb un 9, algo. Un 11, em sembla. No, va treure un 9,4, la millor nota de Catalunya, clar, sobre 12. Home, així ja t'entén. Jo pensava que era sobre 10. Home, sobre 10, sí. Em sembla que ho van obrir perquè hi havia carreres que demanaven més nota.
Això potser ens ho tindríem que investigar. Bé, doncs serveix... Únicament serveix per això. Llavors, vostè va amb una feina? Sí. Diu, en quina nota final et feia? Diu, final de què? Sí. Diu, bueno, doncs... Però, bueno, al cap de baix, després, a la vida pràctica no serveix de res, jo ja l'hi dic, eh? No serveix. Jo, a la meva vida pràctica...
Mira que fa molts anys que la meva vida no és pràctica, però havia sigut un moment pràctic. Perquè vostè què és de dir que, senyor Benito? Molta gent s'ho pregunta, eh? Bueno, jo soc, com diem, els filòsofs. Vostè saps els filòsofs? Que això era genial. A Grècia, saps? Hi havia una sèrie de personatges. Uns que van destacar amb ells va ser Sòcrates, Platon...
Aristòtil, tota aquella sèrie de gent, que es reunien en una plaça, com fan ara... Àgora, Àgora. Però jugava a la petanca, em diu, també. No. Ah, no. El que passa és que la raça humana diuen que evoluciona. Jo crec que no. Ah, no? No, perquè, ara fixi's, a les places hi ha els avis mirant les obres. Correcte. Això, quina filosofia és? Cap ni una. Puc dir una cosa o no? A Grècia també passa una mica el mateix, no?
Ho dic perquè estaven mirant les obres, però com les feien, i després totes queien. I totes queien. Totes queien, les columnes, totes queien. No, però es creaven unes discussions, allà, i anaven a...
els nois de les famílies de bé anaven allà, que allò va ser ja una cosa premonitòria que després allò es convertiria en escola i en tortura per tots els nois que van a escola. La perversitat de la humanitat en domesticar les generacions més uniques. I així n'és que...
L'escola i l'educació. Fixis, fixis, que hi havia a la Grècia, hi havia llocs que se reunien que es deien el Liceu i llocs que es deien l'Acadèmia. És veritat, que és un xinès que té... Si vostè li va anar a un xinès que ocupi una cadira, li diu Li, seu.
i baixa a la parada de la línia verda, clar. Sí, home, exacte, efectivament. Home, hi havia molts acudits, aquest tipus, eh? Per exemple, sí. Això és un surfista, un surfista, que s'apropa a la costa, a la platja, a la sorra, i d'alguna volta veu que hi ha una onada de, no sé, 10 o 20 metres d'altura. Tsunami! I llavors ell fa... Com es diu? La parada de metros, senyor Benito? Ah, no, sí. Ur...
Quina ona. Vol l'última o no? Vol l'última? Vinga, l'última. Sí, sí, sí. M'agrada molt, m'agrada molt, eh? Sí, sí, sí. Això és el... Això és el Miquel, que porta un bloc de gel. Com es diu l'actor? Michael Douglas.
No li ha agradat aquest. Ja entrem en un talent perillós. Aquell del bar que demana un codillo i li porten una botella de dic.
Títol de la pel·lícula? No, no, no el sabia aquest, ja. Com que ha dit lloc d'en Dick. Què dius? No, no, l'he entès perfectament, però els meus són més engenyosos, eh? Ah, sí? Sí, i jo acabo amb un últim, va. Va, va, va. I li posaré nota, eh? Ah, posi nota, posi nota. A més, aquest me'l vaig inventar jo, el que vaig dir ara, sí? Aquest me'l vaig inventar jo. Mira, d'entrada ja té un 3. Hi ha una parella de gent gran...
que estan agafats i estan ballant al ball del Fanalet, allà al mig d'un embalat. Com es diu la parada de metro? Li dic o no? Sí, home, per favor. Ball Car Car. Hola. Hola.
Està bé. Per haver-me l'inventació no està malament. No, no està malament. Mira, li poso... Així quina ordre em posava? A què està en parlant d'això? Amb aquest li poso un vuit i mig. Un vuit i mig? No faci la pilota. I amb una nota que diria progressa adequadament. Doncs li agraeixo molt. Els altres són del Llanjar Garcia. Ah, l'amic Llanjar. En una nit de copes vam treure uns quants. Uns quants. Sí, sí, sí.
Va com vostè, eh? També amb 8 i mig, 9, eh? Sí, va per la mateixa. Ah, molt bé. Per cert, la nota final en els temps pretèrits, és a dir, a la prehistòria, la nota final com era? No n'hi havia. No n'hi havia? No. Però com s'ho feien?
Bueno, és que érem pràctics. Aquella gent era pràctic, no estava per collonades, m'entén? Llavors, diu, per què li hem de posar una nota final? La nota final era dir, tu, sal i mata el mamut. Ah, ja està. Ja està. El tio salia, matava el mamut, aprovava-ho. I s'acabava la història, no? Que el mamut te matava a ti, suspendido. I no hi havia possibilitat de ser timbre. Que fort. Era així. O sigui, s'joigaven a un examen final. Era un examen final contínuament, no? Tot era un examen final, perquè deien, a veure, tu, fes el dolmen, no?
Llavors, clar, ell anava i feia el dolmen. Que li sortia bé. Mira, provat. Fem una altra. N'hi havia que no, no? N'hi havia que no. Per això, vostè, miri, sota les pedres, però potser trobem un home prehistòric que són els que van suspendre la prova pràctica de fer el dolmen.
Hi ha més coses. No, sí, home, sí. Per cert, Moisès. Moisès. Li van posar nota, Moisès? En cas que algú li posés nota a Moisès, quina nota va posar? Jo crec que Moisès ha de ser el patró dels repetidors, eh? Va estar 40 anys, 40 anys al desert, trobant el camí, eh? És veritat, per tant... Trobant la terra prometa. Per tant, això que no s'acaba d'examinar mai, no? No acabava de provar mai. No.
És com si a la universitat avui en dia alguna persona estigués 40 anys fent o la mateixa carrera o el mateix curs. Tu en què estàs? Jo en octava de primero. Exacte, exacte. Bueno, jo conec algun que va pel camí. Va pel camí, no? Sí, sí, sobretot. Bueno, d'aquestes carreres sobretot que en diuen llargues, no? De llarga durada. L'arquitectura o física també, que són llargues. Ara, el que no és normal és, per exemple, trobar la carretera del periodisme...
A la carretera no, perdó. A la carretera et pots trobar moltes carreres. Pots portar moltes coses, no? Però a la carrera de polidisme, per exemple, trobar-te algú que porta 10 anys estudiant. Dius, bueno, fes-t'ho mirar, no? Escriu un article d'una vegada. No, és que igual són gent que no han trobat encara el seu mitjà, quines, no? Dius, bueno, aquí què faré? Ràdio, televisió... Està bé, està bé. Prensa escrita... No sé... Diu, ostres, no, és que ara... Ara hi ha les noves tecnologies. És que ara ja m'ha atrapat, això. Clar, la pregunta que tothom s'està fent en aquests moments és si Moisés...
Va haver de fer recuperació. Sempre, cada any. L'examen l'anava recuperant. L'anava recuperant. Fins i tot el que tenia que ser...
Bueno, fixi's que Moisés va fer els deu manaments, eh? Ah, sí? Bueno, Déu li va dictar els deu manaments. Ah, ah, ah. Déu li va dictar els deu manaments. Ell no el va. Ell era com una xuleta, no? Una xuleta. Ell estava aguantant només. Clar, amb la inspiració de Déu, amb la inspiració divina, no va ser capaç de provar-ho. Oh. Llavors, no va ser capaç... O sigui, Déu ja el va castigar, li va dir, doncs tu no entraràs a la Terra Promesa, que era Jericó.
Ell no va poder entrar-hi. No va entrar ell? Es va quedar a les portes d'això. O sigui que a sobre d'estar 40 anys... No el van deixar entrar a l'examen final? No, no, no. No ho van llicenciar. No ho van dubtar ni res. 40 anys estudiant... 40 anys estudiant i no el deixen entrar ni a l'examen final. No cal que entri, no? Torni al desert. Hi ha molts profes que ho fan, això. Si arriba a 5 minuts no et deixen entrar a l'examen. No deixen entrar. No deixen entrar...
Jo ho trobo injust, eh? Sí. Jo el que faria és no deixar entrar el profe. Jo també. Exacte, exacte. Bueno, i així anem avançant. Sí, un moment, que pujo la música i això sempre queda bé. El Sinuel Egipcio.
Això és l'obertura d'una pel·lícula mítica. Lawrence d'Arabia. Ben-Hur. Ah, Ben-Hur? Sí, sí. Sí, Ben-Hur. Doncs pots dir Lawrence d'Arabia, que està molt bé, també. Ah, sí, home. Lawrence d'Arabia és diferent, eh? Té un altre estil. Sí, un altre caient. A veure, hi ha el tema de Maurice Jacques, no? És l'autor, em sembla? Sí, però és un tema que ha durat 12 minuts, eh? Lawrence d'Arabia. Sí. Qualsevol...
Lorenz d'Arabia! Per cert, ara que parlem de Lorenz d'Arabia... Ara ve el tema principal. Bueno, ara l'anem escoltant, però els clàssics grecs...
i romans, també posaven nota? Pregunto, eh? Els romans. Sí, els romans, sí, posaven nota. I ja feien un ritual. Puc incidir? Perquè l'altre jo vaig veure un documental sobre la nota final que van fer a la 2, això que està fent vostè. Sí, s'ho copia tot. Sí, s'ho copia tot a la 2. Diu que els romans només tenien dues notes, que és aprovat o suspès, que és el que feien quan els gladiadors sortien al terreny de joc
I llavors feien aprovat o suspès. Això està bé. Això està bé. A vostè li agrada quan li amplio la informació que ens importa. Molt, molt. Perquè veig que vostè és una persona receptiva dels meus coneixements. És que vull treure una bona nota, vull dir. No, no, no. Vull dir, ha millorat bastant, eh? Sí, home. Ara que estem a les acaballes del curs, li dic... Ah, sí? Sí, sí, sí. Moltes gràcies, moltes gràcies. Li dic que és un dels alumnes meus preferits, eh? Sí, home, al ser l'únic, eh? Al ser l'únic, és una cosa...
Escolti una cosa. Jo també li volia preguntar. A veure si ho trobo, perquè estic buscant per qui... És que vostè ha jugat avantatge amb mi. No, no, no. No, no, no. Volia parlar de les notes a l'edat mitjana. Vinga. Què és el trivium i el quatribium? Bé, eren les disciplines que es tenien que fer per ser juglar i per ser trobador, eh?
Ara hi havia unes proves, com unes oposicions. No, eren les matèries. Ara vostè estudia, què estudia? Matemàtiques, llengua espanyola, llengua catalana, geografia, social... Història... Aquests tenien un... dividit en un grup de 3 i un grup de 4. Hi havia geometria, hi havia aritmètica, hi havia llengua, etcètera, poesia. Era molt interessant. Nosaltres pensem... Clar, tot el que ens arriba de l'edat mitjana...
per pel·lícules i tot això, sempre veient que són uns tios d'estralers que l'únic que fan és fotre amb porros... Anaven amb malles, no? Anaven amb malles. Jo tinc la imatge de Robin Hood. Les malles? Sí, exactament. Amb cota de malla, amb la llauna aquella i les armadures, etcètera, etcètera. Sí...
I clar, però eren molt selectes, eren cultivats aquella gent, els de l'edat mitjana. Ah, sí, no ho sembla. Hi havia aquests trobadors, etcètera... Jo tinc una teoria, i és que a l'edat mitjana el que passava realment és que ningú tenia idea de res.
accepta l'església. Llavors els trobadors a la mínima s'inventaven alguna cosa perquè anaven a un castell, ara anaven a un altre, i es agafaven una mica aquí, una mica allà, i llavors deien, doncs mira, és així, la gent deia, doncs vale, però eren molt ignorants i molt inculs. Bé, és una societat que es va retreure. Ah, sí? Es va retreure amb ella mateixa, i hi ha de raó, eh? Les ciutats es van extingir el que era el nucli urbà, eh? I llavors va proliferar molt el monestir
que era una cosa tancada en si mateixa, que allà mantenien la cultura i tot el coneixement. Tampoc posaven notes. No posaven notes. Només hi havia les hores, la vora, etc. És veritat. Avui estem fent un repàs una mica de la nota final, aquest concepte, amb el senyor Benito a través de la història. Que, per cert, ja arribem als nostres dies. Avui estem acabant la secció, eh? Mai ho fem. No, el...
Els nostres dies hi ha notes per tothom. Per tot. Tot es posa nota. Tot es posa nota. Tot té nota, tot té un preu, tot té una etiqueta. Hi ha una febre. Sempre hi ha de l'escala de l'1 al 10. Tot es vol llistar. Per què això? Per què tenim aquesta febre avui en dia, al segle XXI, en fer això?
Perquè és una manera d'entendre la realitat absurda, com un altre qualsevol. Ah, sí? Sí. Perquè a mi em fa molta gràcia, això, que diuen... Per exemple, avui, encara no he vist els diaris esportius, però segurament que posen selecció espanyola. Llavors, cada un dels personatges que van jugar ahir... Sí, sí. El Casillas devia jugar, no? Sí, l'altre dia, sí. El Iniesta, ahir, això és l'altre dia. La veritat que fan les notes, no? Sí. Llavors, dir...
Llavors, a sota li posen un número, no? I no té res a veure amb el número que porta la samarreta. Llavors vol dir que això, que el periodista aquell ha qualificat el personatge aquest. Iker Casillas, un 8. Un 8? Per què 8? Perquè ho dius tu. Bueno, no sé. I li està. Un 7. Un 7,5. Ah, està bé. Un altre li posa un 7,3. Ah. I dius, bueno, esclar, perquè això és una altra cosa, eh?
Ara anem a veure la composició de les notes. És que hem d'acabar, eh? Sí, home, hem d'anar acabant. Ara que entro en matèria. El més bo és que és això, dius, els decimals. 7,3. Què vol dir 7,3? Per què? 6,8. O posi un 7, home. O posi un 6, o posi un 100. Escolti, vostè vol acabar avui i acabar amb el programa allà...
Una altra mena de notes. Ah, perquè és la cançó Do Re Mi, de Sonrises i Làgrimes, de Sound of Music, amb la noia... Com es diu? No me'n recordo aquella noia, ara. Ara se'n va en badal. La que va fer Mary Poppins. Sí, sí. Julie Andrews. Julie Andrews. Doncs miri, avui acabem el programa amb aquest tema. Do Re Mi, un altre tipus de notes. Un altre dia. Un altre dia.
Que vagi bé, fins la setmana que ve. Molt bé, gràcies, senyor Domènec, fins la setmana que ve. Gràcies per haver-me acollit una setmana més. Adéu, adéu.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.