Estrenaran quatre composicions, una d'elles l'ha fet a Dani López
per al quartet de flautes que sentim de fons.
Com a guia han fet servir la música de Luis Hidalgo de Polanco,
compositor cuatani de Diego Velázquez.
Teure en Picasso que Picasso va agafar les menines de Velázquez
i també va fer una sèrie de variacions molt extensa
i ens hem inspirat en ell, d'alguna manera,
en com ell va fer les variacions, com va agafar el material de Velázquez
i ell va fer els seus quadres.
El primer concert serà a les 7 del vespre a les sales de la col·lecció
davant de les pintures que han inspirat aquestes composicions,
l'altre serà a les 9, a la sala d'actes del Museu Picasso.
Esports, Oriol Montner.
Bona tarda, optimisme del president del Barça, Josep Maria Bertomeu,
davant dels socis més veterans del club.
El president ha reivindicat la temporada que està fent l'equip
i ha qualificat de màgica la possibilitat de fer un doplet.
L'equip s'ha entrenat preparant el partit del Betis amb captum càmera.
Borja López i Mújica.
A l'espanyol, Álvaro González s'ha entrenat amb el grup.
Estarà a punt per jugar contra el Sevilla diumenge
en un enfrontament que els periquitos consideren clau
per mirar de garantir la permanència.
L'actualitat del Real Madrid passa per Benzema,
que està descartat pel partit de Lliga de dissabte
per una lesió al bíceps femoral.
El club no ha volgut aclarir la situació de Cristiano,
que continua de baixa.
Tots dos són dubte per la tornada de semifinals de Champions
contra el Manchester City.
Avui es juguen les anades de les semifinals de l'Europa League,
Shakhtar, Donetsk, Sevilla i Villarreal-Liverpool.
L'entrenador del Barça d'envol, Xavi Pasqual,
fa una crida a l'afició perquè doni suport a l'equip
en la remuntada de cinc gols que ha de fer
contra el Quil alemany a la Champions.
I en tenis a Istanbul, avui, vuitens de final,
Marcel Granoller juga contra el Corea Chung.
En quarts de final, la Barra Mo jugarà contra Delbonis.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Donar compte del PAM i de la liquidació del pressupost de l'Ajuntament
són alguns dels punts de l'ordre del dia del ple del mes d'abril.
També està previst aprovar la rectificació de l'inventari
dels béns immobles de l'Ajuntament.
El ple de mes d'abril donarà compte
de l'aprovació del Pla d'Acció Municipal
per al període 2015-2019.
El document inclou 70 accions a desenvolupar,
20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat,
entre els quals destaca a Sant Just com a municipi,
pròxim i obert, educador, respectuós amb el medi ambient
i reactivador de l'economia, entre d'altres.
També es donarà compte en l'aprovació
de la liquidació del pressupost del consistori de l'any 2015.
En aquest es detalla que el resultat pressupostari ajustat
és positiu per un import de més de 4 milions d'euros.
En el ple d'avui, del mes d'abril,
s'haurà de votar la rectificació de l'inventari
de béns immobles municipals,
amb 5 altes, 4 baixes i 2 modificacions.
I també l'aprovació de manera inicial
de la modificació dels estatuts del Consorci
per a la normalització lingüística.
A més, estimarà les dues sol·licituds de bonificació
del 50% de l'ICIO, l'impost de construccions,
instal·lacions i obres, per ser edificis catalogats
de la rehabilitació parcial de la coberta de Can Madurellet
i de la següent fase de rehabilitació
dels elements ceràmics del Gualdem.
Pel que fa a les mocions, es presenten 3 avui.
Una d'elles prové dels grups de PSC i Esquerra
i servirà per rebutjar l'acord del govern de la Unió Europea
amb Turquia per exigir als estats membres
que donin una resposta humanitària
a la situació que viu a les persones refugiades,
respectuosa amb el dret internacional d'asil
i els drets humans.
Les altres dues mocions presentades per Ciutadans
són en defensa de la cooficialitat
de les llengües a Catalunya
i del reconeixement de la seva pluralitat lingüística
i per instar al govern de la Generalitat
a garantir el finançament mínim
de l'escola Bressol Municipal Marrex.
Per últim, serà el torn de pregs i preguntes
per part de regidors i regidores i del públic assistent.
De què? Doncs del ple,
que avui se celebra a les 7 de la tarda,
a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Jús
i és el ple que correspon
a aquest mes d'abril.
Dona i empresa organitza
una sessió fotogràfica
per a les dones del municipi.
La trobada lúdica, sota el nom model per un dia,
serà diumenge a les 5 de la tarda
a les 9 del vespre.
Seran més d'una vintena de dones que ja s'han apuntat.
Dona i empresa convoca
totes les associades i altres dones del municipi.
ha participat a la trobada lúdica model per un dia.
L'objectiu de l'esdeveniment
serà fer una sessió de fotos de les dones que assisteixin.
Amb aquesta acció,
pretén posar èmfasi en les pròpies associades,
com a dones
i com a persones emprenedores i empresàries.
A més, la jornada serà amenitzada
amb música i berenar.
L'associació, posteriorment, farà ús d'aquestes fotografies
per la seva web i altres materials de difusió.
El preu per a les associades és de 5 euros
i 10 euros per a les no associades.
La sessió de fotos serà aquest diumenge
de 5 a 9 de la nit
al carrer Roquetes número 9.
I, finalment, també recordar-vos
que aquest dissabte
torna el cabaret artístic a Sant Jús
amb una vintena d'espectacles.
Com cada any, serà una exhibició
de modalitat artística de temàtica oberta,
però la novetat serà l'hora d'inici.
Enguany, l'exhibició anirà ambientada
en l'infern.
El cabaret artístic és una activitat
que convida a tothom que ho desitgi a participar.
L'exhibició, ambientada enguany
en Dimonis i l'infern,
acollirà actuacions de temàtica oberta.
Hi haurà una vintena d'actuacions
dividides en dues parts
al llarg de la sessió de la nit.
Màgia, monòlegs, malabars,
circ, cançons, lectura de poemes...
Són algunes de les modalitats
que es podran presentar.
Totes aquelles persones
que vulguin participar del xou
poden encara enviar un correu
a cabaret.sanjús.com
indicant el tipus d'actuació
i afegint el temps de durada
i les persones que hi seran a l'escenari.
El cabaret artístic serà
aquest dissabte a partir de les 8 del vespre
a la Sala Utopia.
El preu de l'entrada és de 2 euros
amb una consumició.
Fins aquí la informació local.
Tindreu més notícies d'aquí una hora
en aquesta sintonia.
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Qui juga a casa és el bàsquet femení.
Diumenge a partir de les 5 de la tarda
viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cants
aquí a Ràdio d'Esvern.
L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5
en un partit vital per les Cents.
Les noies també juguen a Ràdio d'Esvern.
No te'l perdis.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp,
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
L'Apenya del Morro. Un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, injusti gent de l'estranger. Com esteu?
Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desver.
Ens parla i us saluda Jordi Domènech.
Des d'ara fins a les 7 del vespre, això és L'Apenya del Morro.
Avui el número 1839.
Gràcies, moltíssimes gràcies per escoltar-nos una tarda més.
Avui d'aquí uns moments amb el Pau Ram, el nostre politòleg de capçalera,
que ens explicarà com està la situació política espanyola.
Com està? Ja t'ho dic jo. Noves eleccions, el 26 de juny.
I a més a més també tindrem el Roger Cònsul, ja conegut per tots.
Actor que aquest dissabte estarà amb un altre Sant Justeny, el Francesc Cardona,
a l'espai dels Tradicionaris, a Gràcia, amb la seva nova obra,
Víctor Català, La senyoreta de l'escala.
També tindrem el senyor Benito en aquesta primera hora,
que ens explicarà les coses importants de la vida per ell.
I a la segona hora connectarem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona,
on la Clara Nervió ens explicarà quines coses podem fer per aquest cap de setmana.
I també avui parlarem amb el Josep Montero, que és el cantant del grup català,
que ho està petant molt en els últims anys, el panorama musical Oques Grasses.
D'aquí un moment parlarem amb ell.
I avui acabarem amb la Pepa Casany, la Isabel Temprado i l'Anna Valverde,
de Dona i Empresa, que vindran a la ràdio a explicar-nos la moguda que tenen preparada
per aquest diumenge, per totes les dones que vulguin passar una bona estona
en una sessió fotogràfica.
Tot això, avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Un quart de sis, ja tenim el nostre politòleg de capçalera aquí a l'estudi número de la ràdio.
Què tal, Pau? Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Mira, ara fa un moment, justament estava dient com estava la situació política espanyola
i, de fet, tot apunta que el 26 de juny hi haurà noves eleccions,
tot i que encara no s'ha acabat el termini per convocar una nova,
i per poder fer una nova investidura.
Per cert, que malgrat això, aquesta setmana hi ha hagut molts moviments,
tot i que tots els partits ja sembla que estiguin des d'ahir en precampanya,
perquè Compromís va presentar una proposta de govern, no?
Sí, tenia el nom d'Acord del Prado i era un document que contenia 30 propostes.
Joan Valdoví, portaveu de Compromís, va fer-ho saber el Felip VI
i els partits als quals anava dirigit, PSOE, Podem i Izquierda Unida,
i l'acord que necessitava l'abstenció de ciutats es revisaria passats dos anys,
o quan s'haguessin complert les 30 mesures.
No es parlava del referèndum perquè, com deien des de Compromís,
diu, sempre hem dit que el referèndum no era un obstacle per acceptar un acord de govern.
Sí que, insistim, estem d'acord que la gent pugui votar i decidir.
L'acord del Prado va ser rebut amb bons ulls per Podem
i els socialistes estaven d'acord amb 27 de les propostes,
però recordant el pacte que tenen amb Ciutadans.
Demanaven el seu suport, que s'asseguresin l'aprovació de dos pressupostos,
que el govern es sigués presidit per Pedro Sánchez i a la banda incorporés independents,
i oferien una qüestió de confiança per al juny del 2018.
Els socialistes no són d'acord amb tres punts que topaven amb el seu acord amb Ciutadans,
que eren l'assumpció de les cinc propostes de la PAH per un habitatge digne,
reformar l'article 135 de la Constitució per prioritzar la despesa social
per sobre del pagament del deute i la derogació de la reforma laboral del 2010.
Finalment, l'acord no va tenir gaires hores de vida,
no va prosperar perquè Ciutadans no hi estava a favor,
Mónica Altra, que ho portava de Compromís,
tampoc estava a favor amb un govern format només per als socialistes,
encara que tinguessin independents.
De fet, finalitzada la tercera ronda de contactes del rei Felip VI,
amb els principals líders polítics espanyols,
el resultat és que no hi ha cap candidat amb els suports necessaris
per presentar-se a la investidura,
i per això també el cap de l'Estat no ha dit a ningú
ni li ha passat el bastó de comandament perquè faci un no govern, no?
Sí, exceptuant canvis d'última hora,
com el que vam viure aquí a Catalunya,
el proper 2 de maig, passat ja dos mesos des de la primera votació,
es hi solteran les corts i per primer cop serà el rei
qui signa el decret de convocatòria de noves eleccions.
Fins ara ho havien fet els caps de govern.
Llavors, si el dia 2 de maig és l'últim dia per votar un president,
aquest dissabte, dia 30 d'abril,
és l'últim dia perquè es proposi un candidat.
Així ho marca el reglament.
Bé, què passarà a continuació?
Perquè, clar, estem en una mena de limbo...
polític, no?
Que no havia passat mai això en l'història moderna d'Espanya
i, de fet, el govern està en funcions,
ni dóna la cara quan se li demana al Congrés dels Diputats
i així sembla que, bé, puguem estar tota la vida, no?
Sí, sí, ni dóna la cara ni dóna el plasma.
Ja.
Si, com tot sembla, no aconsegueix investir un president,
el 30 de maig es convocaran noves eleccions
que se celebraran el 26 de juny.
Que això deixarà aproximant la campanya
entre el dia 10 i 24 de juny.
Una campanya electoral que pot arribar a tenir
un pressupost de fins i tot 160 milions d'euros.
Per aquest motiu, el rei Felip VI ha demanat als partits
que facin una campanya electoral austera.
Molt bé, molt bé. Doncs jo crec que potser per demostrar
que el que vol és austeritat, aquest home seria, per exemple,
què em sé jo, donar res ni que sigui la meitat del seu sou,
per exemple, per cobrir la campanya, no?
Home, no sé quant cobre, no recordo ara mateix la xifra,
però crec que...
Poquet, poquet.
Massa poc, per la meitat de la campanya.
Massa poc, massa poc, cobre aquest home.
Bé, en fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió?
Sí. Passats les eleccions, la Constitució estableix
que les Corts s'han de constituir en els següents 25 dies
després de la jornada electoral, és a dir,
per la meitat de juliol, aproximadament,
i serà en aquest punt quan el cap de set torni a cridar
els portadors als partits per trobar un candidat
amb el suport suficient per ser president.
Bé, en fi, anem a l'espai de quadratura testicular, va.
Passem a parlar ara de les pixades fora de test
dels polítics, per exemple, el ministre d'Economia en funcions,
que és Luis de Windows, que ha estat enxampat per uns micròfons
parlant de la situació política espanyola.
A veure, quan parlem amb el president de l'Eurogrup,
Joren Díez Blomlen, com es pronuncia amb tots els respectes...
Joren Díez... és que és molt difícil de pronunciar aquest nom, no?
Clar, si no ets...
Díez Blomlen, tu d'on és aquest home?
Doncs finlandès...
No ho sé ara.
Potser sí.
Bé, en fi, doncs el president de l'Eurogrup estava parlant amb ell tranquil·lament, no?
Sí.
I va reconèixer que a Espanya anava cap a unes noves eleccions.
Llavors, el president de l'Eurogrup, per no repetir el nom,
va preguntar quins seran els resultats,
i de Guindos va respondre que seran similars
i que espera que s'imposi el sentit comú,
desitjant la formació d'un nowhere perquè, diu,
tenim problemes, moltes coses.
Llavors, el president de l'Eurogrup va bromejar amb la idea
d'una coalició entre PP i PSOE,
cosa que va fer que de Guindos i el primer ministre finlandès,
que estava allà present,
rigessin i els recordava el primer ministre
que s'havien d'afegir a la conversa
advertint de la presència de micròfons.
Els diu, allà teniu els micròfons en compte.
I va dir que el seu país s'havia fet durant la coalició
entre l'esquerra i la dreta s'havia fet durant 4 anys
i diu, va ser terrible.
A Finlàndia, eh?
Sí.
En fi, de fet, potser va quedar pitjor, no?,
el primer ministre que no passa de Guindos.
De tota manera, perquè tampoc no ens ha de sorprendre
la reacció de Guindos, de fet, és la més natural
i segurament és el que pensa, i és així, i ja ho sabem.
Però no és la primera vegada que el ministre en funcions
és caçat pels micròfons i les càmeres.
No, perquè ja té experiència.
S'ha dit també que Rajoy va tenir un episodi molt similar
quan parlava amb David Cameron, primer ministre britànic.
Va reconèixer que el més probable és que tinguessin eleccions
el 26 de juny, però tornant a dir Guindos,
el ministre d'Economia i Funcions
va dir al comissari europeu d'assumptes econòmics,
Oli Ren, diu, demà aprovarem la reforma laboral
i serà extremadament agressiva.
Es reduirà la indemnització per acomiadament
i es flexibilitzarà la negociació col·lectiva.
És una verdadera modificació.
Molt bé.
Bé, de fet, això és el que va comentar.
Sí, això va ser quan van fer la reforma laboral.
Exacte.
Però després tenim una altra ocasió,
sí, que no li va agradar una pregunta que li van fer
i quan crea que només ell i els seus companys el s'entén,
va dir això que s'entén a continuació
i les disculpes que va haver de demanar.
A veure, escolta'm-ho.
Con toda naturalidad es que no me refería absolutamente a nadie
y si ha habido alguien en que se ha sentido aludido,
desde luego, personalmente, pido disculpas.
Bé, això és perquè no ho hem pogut...
No s'aprecia gaire bé, eh?
Però deia Pedro Soma Polculo per referir-se a la pregunta
que li ha fet un periodista uns segons abans.
Bé, en fi, escolta, van més coses de quadratura testicular.
Pablo Iglesias, que va carregar contra bona part dels periodistes
també l'altre dia.
Què va dir?
El líder de Podem en una presentació d'un llibre
a la Universitat Complutense de Madrid
va atacar molts esperances que escriuen les notícies del seu partit
perquè, segons ell, estan obligats professionalment
a parlar malament del partit,
perquè així són les regles del joc.
Escriuen notícies que no tenen per què ser veritat,
per prosperar.
Les crítiques han continuat centrant-se,
sobretot en Álvaro Carvajal, redactor del Mundo,
fins que al final molts dels periodistes allà presents
han decidit abandonar la sala en senyal de protesta.
Posteriorment, Iglesias va demanar disculpes a través de Twitter.
Diu, sento haver-ho fes i demano disculpes.
No hauria d'haver personalitzat,
però he dit la veritat.
Vegin el vídeo i jutgin.
En un altre acte va fer una disculpa més explícita.
Diu, ahir em vaig equivocar
i quan algú s'equivoca es sabeu reconèixer-ho i assumir-ho.
Va ser un error personalitzar una crítica.
És un error que algú que aspira a ser càndid a la presència del govern
comenti o jutja el treball que fa un redactor.
Això ho han de jutjar els seus lectors
o, en tot cas, altres professionals de la premsa.
Està bé que jo pugui manifestar la meva opinió
sobre els propietaris dels mitjans de comunicació
que condicionen les línies electorals.
Això és just,
però no està bé que jo digui això
i personalitzi amb un redactor a qui, a més, aprecio.
Això ha xercat una mica de polseguera, de tuita,
perquè, per exemple, el portaveu de Ciutadans
al Congrés dels Diputats,
quan Carlos Girauta, també hi va dir la seva.
Sí, Girauta, com altres dirigents polítics,
va aprofitar per criticar a Iglesias
i va fer el següent tuit.
Assenyalament de periodistes.
S'ha vist abans.
Tot això té un nom.
Davant d'això, Gabriel Rufián,
diputat d'Esquerra Republicana,
va respondre amb un altre tuit que deia
una abraçada.
I citeu un altre tuit de Girauta
en el que carregava contra Catalunya Ràdio.
Conclusió, perquè Catalunya Ràdio et respecti
en una entrevista se li ha d'haver enganxat
algú o un bon valpit per la independència.
I els ous quadrats de la setmana
són per...
Miguel Ángel Rodríguez,
exporteure dels oberts d'Aznar.
Actual opinador
i protagonista habitual de polèmiques.
Molt bé.
De porta els ous quadrats
de la setmana, març.
Què ha dit aquesta vegada?
Aquest cop l'objectiu de les seves
vexacions ha estat Inés Arrimades.
Miguel Ángel Rodríguez va piular a Twitter
Arrimades és físicament atractiva
com a femella jove.
Políticament és inconsistent.
Molt bé. Vinga, bravo.
Sí, la líder de Ciutadans a Catalunya
va respondre
Continuem treballant perquè aquestes mostres
de masclisme anacrònic
siguen cada vegada més residuals.
Miguel Ángel Rodríguez
ha reut crítiques per totes bandes,
però com fa de manera habitual,
no ha demanat perdó.
Ens al contrari, ha piulat de nou.
Rivera és guapo com a mascle jove.
Els elegeixen així.
Però és tan inconsistent
que no vol campanya electoral
perquè ell no pot pagar-la.
Ja, bueno, la típica excusa, no?
Ara intenta dir que Rivera és guapo
i comparar-lo i definir-lo
amb els mateixos termes.
Però que se t'ha vist el lleutor?
Que t'he pillat, març.
Bé, anem ara cap a l'humorista
per sorpresa.
Repassem els moments més informals
de la política.
Ho fem començant per Alberto Garzón,
portaveu d'Izquierda Unida,
al Congrés.
El diputat d'Izquierda Unida
sol referir-se al Felip VI
com al ciutadà Felip de Borbó.
Però estar constantment repetint això
no és senzill.
A veure, escoltem-lo.
Han manifestat el ciutadà Felip de Borbó
qual és la nostra posició política.
També l'hem explicat,
el ciutadà Felip de Borbó
ens ha explicat el ciutadà Felip de Borbó
que això és un acte que s'ha interessat.
Sempre ha estat una consulta
en la que el rei escuta més de lo que parla.
He dit rei, a més.
I que nosaltres l'hem respondent.
En fi, això clar,
de tant que ho vol matisar al final,
no?
Sí, al final s'escapa.
S'escapa, s'escapa.
En fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió?
Sí, va acabar afegint
no ens tornarem monàrquics
malgrat la vedada anterior.
Izquierda Unida
no ha passat per a aquest error
i li ho ha fet saber
a través de Twitter.
Diu,
li traiem un punt d'erroge
antísistema a Alberto Garzón
perquè se li ha escapat
dir-li rei a Felip de Borbó.
De fet,
a veure,
et dic una cosa,
és que és el rei.
Una cosa és que no els agradi,
i una cosa és que siguin republicans.
Però és aquesta mostra,
és aquesta...
Ja, però és que si és el rei,
és el rei.
Com li vols dir si no?
Sumaje.
Què? Sumaje, per exemple.
Sí, o alguna altra cosa, no?
Però ho dic per què?
És que ell no s'ha equivocat
en dir que sigui el rei.
El que passa és que ell no vol dir que és rei,
però vaja,
ho ha dit.
En fi,
Pilar Rahola,
atenció,
perquè hem de parlar ara
de la gran contatuliana
i periodista
i tot el que sigui ella,
que va tancar l'intervencionisme
de la política
en la vida privada,
no?
Va atacar.
Sí.
Pilar Rahola,
que no es mossega la llengua,
defensava que des de la política
no s'ingereix en el model pedagògic.
La qüestió és que va anar escalfant-se
fins que al final
va acabar esclatant.
A veure,
escolta'm-la.
Josep,
arriba un moment.
Qui és un polític
per ficar-se en el model pedagògic?
Que es fiqui en la defensa
de la democràcia
per al model pedagògic?
Això ho preguntes
des d'un país
on la política sempre...
Però si ara es volen ficar
amb el Tàmpax.
Visca el Tàmpax!
Si ens han lliberat
a les dones!
Compraria cabassos i cabassos
de Tàmpax!
Per favor!
I mira,
perdona'm ara ja la broma,
però és que ja estic
des que sé
que la copa menstrual
la gravia en la porta a la bossa
és que no dormo.
És que ho entenc tot,
ara coni?
És a dir,
la copa menstrual
la porta a tot arreu?
Però què és això?
Doncs demà
fem una cosa
als de la CUP
i els hi recomano.
O a tots els que ens volen
adoctrinar
o ficar-se en la vida privada
d'aquesta manera.
Perquè el tema de fons
és l'intrusisme
en la vida privada.
Des de la política
que no es fiquen
amb la regla,
caram,
ja n'hi ha prou,
però si tenen idees,
que li diquen a les mares
i pares de Catalunya
que a partir d'ara
els volqués
a rentar-los.
I si pot ser
en pedra pomes,
eh?
per què?
Per què?
El d'altre gent.
I posats a fer,
escolta,
els mòbils que els tirin
perquè són contaminants
i els ordinadors
ni parlar-ne.
Perquè, clar,
imagina't els mòbils
que farem amb els residus.
I a l'Àfrica,
de què estem parlant?
Estem parlant
d'una mentalitat
intrusista
i d'una mentalitat
paternalista
que a mi em recorda
molt el vell
estalinisme,
que el que d'Enspria
és la llibertat.
En fi,
Pilar Rahola,
pixem fora de test
una mica,
eh?
una vegada més
perquè, a veure,
aquí ja vam dir-ho
la setmana passada,
amb tot el rebombori
que han fet
el partit de la CUP
a Manresa,
sincerament,
el que elles deien,
que a mi em semblava bé,
el que diuen,
els de la CUP a Manresa,
és que es faci
dins d'unes polítiques
i classes d'educació sexual
que s'inclogui
totes les formes
que hi ha
per, doncs,
procurar
i quan les dones
tenen la regla, no?,
i tenir-la millor.
Però, vaja,
en fi,
eh?
Si a cadascú, eh?,
a cada seva,
fa el que li doni la gana.
Però a mi em sembla bé
informació
a una classe
de sexualitat,
doncs,
tots els mecanismes
que hi ha,
tots els instruments
que hi ha
i que hi ha
a l'abast, no?
Dic jo,
perquè aquí
s'ha transversat molt.
Tu parles
des del no-sagnar.
Què?
Que tu parles
des del no-sagnar.
No, no, no,
jo parlo
des de la informació
de sexualitat.
Això és un taller
que em feien
a l'Ajuntament
de Manresa
i la CUP
senzillament
el que va dir
era, doncs,
escolteu,
dins d'aquest taller
estaria molt bé
que tota la gent
que hi vagi
sàpiga
que
quan hi ha
la menstruació
doncs,
tenen diferents opcions
les dones.
Punto!
Punto!
El que passa és que això
jo crec que s'ha magnificat
i cadascú volgut opinar
i després s'ha dit
que si la CUP
que si les dones
de la CUP
doncs utilitzen
doncs la copa
que si el sagnat lliure
que si,
escolta,
en fi,
jo també
crec que a la gent
a vegades li agrada
fer bullir l'olla
més del compte.
És la meva opinió,
eh?
Perquè això
senzillament
és el fet.
En fi...
Com a home
ets partidari
de la copa.
No, no, no,
jo no he dit això.
Un altre que tergiversa
també les paraules.
Sí, sí,
l'he fet expressament.
En fi,
Pau...
És la sildes plogues.
Sí,
Pau Rama,
moltes gràcies.
Bona tarda.
Que vagi bé,
bona tarda,
cuida't molt,
que tinguis una molt bona setmana.
Nosaltres farem una pausa
per la publicitat
i tot seguit
parlarem amb el Roger Cònçol
que és un dels protagonistes
de l'obra
que quasi bé
podríem dir
que és mig enjustenca,
Víctor Català,
la senyoreta de l'escala
i que representarà
aquest dissabte
a l'Espai Tradicionari
de Gràcia.
Tornem d'aquí
uns moments
a la penya del morro.
Fins ara.
Ràdio Tosfem
98.1
benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Despertant-te,
corrent,
esmorzant,
comprant,
passejant,
quedant,
treballant,
celebrant,
sortint,
conduint,
vius connectat,
conduint,
desconnecta,
evita les distraccions.
Milers d'accidents
de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
ràdio t'has fet
908.1
Ràdio t'has fet
908.1
esperem.
T'hi esperem.
weekowanej...
I quan aquest jove escriptor, Víctor Català, va començar a publicar llibres,
dramas rurals, solitud, va començar a tenir molt èxit
perquè estaven molt ben escrits.
Aquest és el tràiler de l'espectacle que es podrà veure aquest dissabte
a l'Espai Tradicionarius del barri de Gràcia de Barcelona.
Es tracta de Víctor Català, la senyoreta de l'escala.
Es veurà aquest dissabte 30 d'abril, com diem, a les 7 de la tarda
i entre ells hi ha un parell de santjustencs que a nosaltres, com sempre,
ens fa molta il·lusió que així sigui i parlar amb santjustencs que fan coses pel món,
com, per exemple, el Francesc Cardona, el Sisko, que estarà a la guitarra,
i el Roger Cònsul, que és el narrador i director de Víctor Català,
la senyoreta de l'escala, i que tenim al telèfon.
Roger, bona tarda.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda, Roger.
Ei, com va això?
Què tal? Què fas? Com estàs? Estàs nerviós?
Una miqueta ja, una miqueta. Comença a anar a venir una miqueta ja.
Bé, normal, normal.
Bé, sortirà bé. Saps perquè estic nerviós, sobretot?
Per què?
Perquè, en el fons, tot i tractar-se de l'estrena,
perquè realment ho hem venut així, que és l'estrena,
en el fons no serà més que un bolo,
perquè entrem al teatre al migdia del mateix dissabte
per muntar i, a més a més, no tindrem ni temps de fer un assaig tècnic.
I això em posa més nerviós que no pas el resultat final i tot plegat,
que, com igual ja saben els espectadors,
o tu, potser ja saps, el dia 17 d'abril,
el passat diumenge 17 d'abril, una setmana abans de Sant Jordi,
van preestrenar aquesta obra,
Víctor Català, la senyora de l'Escala,
a l'Apeni, al teatre l'Apeni de Molins de Reis.
A Molins de Reis, això t'anava a dir.
I vam fer una miqueta d'escada amb el teatre.
Sí, com va anar, com va anar?
Perquè sempre la primera funció en públic, no?
Hi ha allò que dius, hosti, com anirà?
Com us va anar?
Bé, bé, la gent molt contenta.
O sigui, a partir que ja fas una representació en públic,
jo crec que és més important, en el fons, la recepció,
que no pas el fet de com anés o com no anés, d'acord?
Que va anar molt bé, també, eh?
Vull dir, no hi van haver ni blancassos a nivell musical,
ni a nivell actoral, ni...
Clar, perquè aquí hi ha moltes...
Són, tots molt nerviosos, una mica més tensos, potser,
però a la gent li va agradar molt,
tant a nens de 5 anys com a les àvies que també van venir.
Cal dir que les àvies eren familiars
i, per tant, sempre juguen a casa, no?
Jugaríem a casa.
Clar.
Però, de debò, estem...
Jo, com a director, guionista,
ets un dels narradors,
perquè hi ha diferents nivells de narració,
estem molt contents del resultat.
Jo crec que, de debò, és un espectacle molt amè,
que passa molt ràpid,
són 55 minuts, una hora, més o menys,
molt potent, perquè es tracta d'un tema,
per desgràcia, molt actual,
com els conflictes de gènere
i, sobretot, la feminitat i el feminisme,
i aquí es pot derivar,
apareix la parella de violència domèstica fitada,
apareix el perquè les dones ho tenen més difícil...
Sí, però ara parlem una mica de l'espectacle...
Parlem-ne, parlem-ne.
No, no, el que passa que...
No, no, no, volia dir que, efectivament,
és un espectacle multidisciplinar, no?
Perquè teniu música en directe
amb el Magí, amb el Pau...
i el Francesc, i la Rosa que canta.
A més a més, també teniu dansa,
perquè teniu la Maruller, que és la ballarina,
que és com la protagonista...
Dansa i videodansa.
I videodansa.
També amb aquest...
Parem una pantalla,
tant en tant,
i amb dos vegades,
si us pugui una i baix una pantalla,
i llavors amb unes imatges
que ha fet un noi que es diu Pemi,
el Josep Maria,
de Molins,
ara no recordo el cognom,
tampoc crec que m'estic escoltant,
o sigui fantàstic.
No,
doncs que ha creat tot això,
unes imatges per fer ballades, també, no?
I que interactuen, doncs, en aquest cas,
amb la ballarina, no?
De fet...
Però com deies, vull dir...
Dansa i videodansa,
projecte, narració...
Hi ha de tot, sí, sí, sí.
L'espectacle ens presenta
la història de la Victòria,
que és una nena d'ara, eh?,
del segle XXI,
que és el 2017,
diu que pateix un conflicte
de discriminació de gènere.
De fet, a les golfes de casa,
diu que hi troba un bell llibre,
a partir del qual descobrirà
la sorprenent història de la Caterina,
una noia que, per poder escriure lliurement,
va haver d'amagar-se darrere
d'un nom d'home
durant molts anys de la seva vida,
i que, de fet,
va acabar sent una de les escriptores
més destacades i imprescindibles
de la literatura catalana,
sota el pseudònim de Víctor Català.
Qui va ser Víctor Català, Roger?
A veure, explica'ns una mica.
Víctor Català va ser
una gran escriptora.
Víctor va ser una gran escriptora,
perquè ja ho has dit tu,
l'11 de setembre de l'any 1869,
al poblet de l'Escala,
a l'Empordà, al costat d'Empúria,
i neix una nena, d'acord?,
que es diu Caterina Albert i Paradís.
I a aquesta nena, doncs,
li encanta escriure.
Això ho descobreix quan és petita.
I comença a escriure i comença a publicar.
O hi ha...
Més que publicar,
a escriure hi ha coses molt importants,
que després a drames rurals
n'hi apareixen uns quants.
Des de molt jove, amb 14 anys,
amb 14 anys,
la Caterina Albert,
encara no,
Víctor Català,
ni pensar-ho,
ja fa una de les grans narracions
del seu gran èxit drames rurals,
que és Parricidi.
Com el seu nom indica d'aquest conte,
doncs, no és gaire amable.
És com un fill mata el seu pare.
D'acord?
Parricidi vol dir ni més ni menys que això.
Clar, que això ho escrigui una nena de 14 anys,
ja ens podria dir
que aquesta senyora
era una mica superdotada
a nivell d'escriptura.
Jo aquests mesos
que hem estat treballant
el tema de la Caterina Albert
i Víctor Català
i, per tant,
he hagut de llegir molt,
no només l'obra de literària,
sinó pròlegs i tot plegats,
sempre acabo dient una cosa
quan acabem de parlar.
T'ho llegeixes d'algun escriptor
de la mateixa època que Víctor Català,
o sigui, principis del segle XX,
i molts...
El català se't fa antic
i costa, d'acord?
En canvi,
tot i que és un català antic
amb molt vocabulari
i molt l'èxit
que ja no sabem servir,
d'una manera més rural,
de certs eixos
que tampoc ja veus que és català,
notes que és català
però no el fas servir,
ho entens perfectament.
I això vol dir
un domini de la llengua
a l'hora d'escriure
impressionant.
I, de fet, per mi també...
I, a la vegada...
Digue's.
No, no,
que anava a dir
que, de fet, per mi també
és una gran història, no?
La de Víctor Català...
Sí, la teva pròpia,
la que explica el espectacle.
Exacte, efectivament, no?
Que és la Caterina,
que era una dona
i durant molts anys
la gent es pensava
que era un home.
De fet, jo,
tots, eh,
ens ha passat potser
que quan ens hem assabentat
que Víctor Català,
perquè hem escoltat aquest nom,
literatura catalana i tal,
i sabem que era un pseudònim,
i per primera vegada descobrim
que era una dona,
diem,
hòstia,
que fort, no?
Aquí hi ha com alguna cosa,
perquè...
Hi ha una història
que a l'incidot
no ens acaben d'explicar,
perquè importa més
llegir i analitzar
solitud o drama rural,
que són els que sempre es llegeixen,
que no explicar el drama
d'aquesta senyora, no?
Clar, perquè...
Ja ho va portar bastant bé, eh?
Vull dir, en el fons,
aquests molts anys
van ser set o vuit anys
molt d'usos,
d'acord?
Perquè ella no es volia...
En el fons, tot passa
perquè ella,
de fet,
Víctor Català
és el segon pseudònim
que té la de Catarina Albert,
el primer deia
Virgili de l'escala,
de l'escala al revés,
no m'ho facis dir,
com es diu,
però això era quan
va escriure alguna mica
de poesia
i més per divertir-se,
i això es diu a l'obra.
Hi ha dos tipus
dels escriptors
que es posen pseudònim
per què?
Alguns per divertir-se,
d'acord?
Altres per necessitat,
no?
Perquè si no,
no podien publicar,
senzillament.
I això és el que li va passar
a la Catarina,
no?
A Catarina Albert.
A partir d'un monòleg
que va estar molt de temps,
fa tu aquest nom de teatre,
el coneixeràs,
que va estar tancat
durant molt de temps
en un calaix,
que és la Infanticida,
de la qual
la Vilagra Sau,
l'Emma Vilagra Sau,
doncs,
n'ha fet unes quantes versions
guerrerament,
també l'Omea,
etcètera,
etcètera.
Es va saber,
o sigui,
va guanyar un premi
a la ciutat d'Olor,
un joc floral,
l'any 1902,
si no m'erro,
si no m'erro,
si no m'erro,
si no m'erro,
si no m'erro,
si no m'erro,
estic parlant de memòria,
i quan se sap que l'autor
és una autora,
l'escàndol és tremendo,
i a partir d'aquí ella diu,
prou,
jo no vull tornar a repetir,
perquè a més,
eres una família rica i benestant
de l'escala,
la Víctor,
la que tenia Albert,
i per tant l'escàndol dintre del poble,
doncs va ser també molt majúscul,
no?
Això de la senyoreta,
no és que sigui una,
no és la nena de l'escala,
o la noia de l'escala,
no, no, és una petita senyora,
no, de l'escala social
de les classes altes,
i això era impossible,
no?
Que una,
que una història tan cruel
la pogués escriure una dona,
i a partir d'aquí,
doncs,
que ella s'inventa això,
i durant molt de temps
s'inventa el pseudònim,
doncs té por,
té por de tenir altres escàndols,
fins que,
entre que hi ha algú
que sospita
que aquests altres drames
també s'assemblen molt
al tipus de literatura
i al tipus de llenguatge
que la infanticida,
i pa, pa, pa, pa,
decideix tirar endavant,
tirar endavant
i descobrir-se.
Clar.
I aquesta és l'història
que expliquem, no?
Com ella es posa el pseudònim
i com ella mateixa decideix
descobrir-se,
i aquí ve l'escàndol segon
i l'escàndol major.
Vull dir,
se li diu de tot,
hem anat a buscar
crítiques i frases
que van dir els diaris
de llavors,
que és impressionant,
vull dir,
miraríem que tenia un problema
als cromosomes.
Que fort, eh?
L'únic d'això
és molt bèstia.
De fet,
també parleu
de la discriminació
de gènere, no?
Perquè, clar,
la situació entre
l'home i la dona
fa cent anys,
doncs,
sortosament,
ha canviat,
però jo no sé si
encara creus
que s'ha d'avançar
i passen coses
que...
Mira,
ara t'explicaré
una anèxota
de fa cinc minuts
abans que truquéssim,
perquè,
aviam,
jo t'explico
o explico
a l'audiència
de la penya
del Morro
una mica
d'on parteix
l'argument
d'aquesta obra,
no?
Com que és un tot
dels públics,
doncs,
no podíem anar
a sac
a explicar
la història
de la Víctor Català
o de la Catarina Albert,
sinó que volíem
buscar una excusa
per poder-la explicar.
I aquí
entra el personatge
que tu has llegit molt bé
de la Victòria,
li diem Vicky,
a mi m'agrada més
Vicky que Victòria,
perquè ningú es diu
Victòria al segle XXI,
comprens-li,
però Victòria sí,
que és una dona
que li agrada jugar a futbol.
I llavors,
doncs,
com que s'ha canviat
d'escola,
per motius
que no s'expliquen,
i ha anat a viure
amb la seva família
al poblet de l'Escala,
els nens
de la nova escola,
de l'escola de l'Escala,
se n'enfoten,
perquè no pot jugar a futbol,
ella vol jugar a futbol
i li diuen
Vicky el Vicky,
perquè és un machote,
és una nena machote.
Vull dir-ho o no,
ha canviat molt,
com tu deies,
amb 100 anys
del tema
de la discriminació
de gènere,
però això
encara passa avui.
Potser només
a nivell de broma,
però la discussió
que et dic jo
de fa 5 minuts
és dir,
a mi m'agradaria
que això incidís
una mica més,
i se'm va acudir
l'altre dia,
després d'haver
preestrenat,
que en el fons
va dir qui no vol
jugar a futbol
perquè li agrada jugar a futbol,
és perquè vol ser
una futbolista professional.
I ara direm,
quina audiència té
el futbol femení?
Té una cota de pantalla
poquíssima.
De pantalla 0,0.
Sí, sí, sí,
poquíssima, poquíssima.
I això per què?
Bueno,
perquè és espectacular,
no ho saps,
perquè no ho veus,
perquè segurament,
potser és una mica més lent
el que sigui,
però també és molt
espectacular,
senzillament,
com tot l'esport.
Sí, correcte, correcte.
Estem parlant
amb el Roger Cónsul,
que és el director
d'aquest espectacle,
Víctor Català,
la senyoreta de l'escala,
que es presentarà
aquest dissabte
al Tradicionarius,
que fa gràcia,
perquè és com un emblema
de gràcia
per tant molts anys allà
i de la cultura catalana.
Per cert,
m'imagino que
algun dia el veurem
a Sant Jus,
aquest espectacle.
Tant de bo,
jo estic en conversacions
amb la Regulatoria de Cultura,
tant de bo,
al novembre,
diuen que s'estan buscant
pressuposts.
Festes de tardor,
festes de tardor.
Sí, home, sí, home.
Ja ho hem de fer una mica
punxant.
Clar, home,
si escolta...
Ara hem de fer una mica
de dinarons.
Clar, i a més,
si teniu...
el Francesc Cardona,
el Sisko i tal,
ja estàs tu,
aquest espectacle
és que és quasi
mig enjustenc
i també quasi
et diria
que és mig riu,
no?, una mica,
perquè hi ha...
És mig riu,
mig riu,
de tot.
El Pau Vinyoles,
eh?,
que està...
Un grup que també
tenien el Pau
i el Sisko
i el Magí,
que és el Tenora,
que de si a l'hora
parlem de l'aigua original,
és seva,
de fer un espectacle així.
Volia fer un concert,
però que no fos un concert,
sinó que també hi ha
una mica d'espectacle.
Sí.
Van fer aquell grup
d'esca,
d'adolescència,
que deia Escaramussa,
em sembla,
del qual també hi havia
molts enjustents
i que potser tu també
vas amalar
amb algun concert,
si en dius.
Sí, sí,
fa molts anys això,
però vaja,
està molt bé
perquè això s'ha recuperat,
no?,
s'ha reciclat
i a més a més
també amb aquest espectacle així
com diem multidisciplinar,
que jo crec que és un lloc fantàstic,
fer-ho al Tradicionarius,
si algun lloc s'ha de fer,
això s'ha d'estrenar
al Tradicionarius,
no?,
vull dir que...
Sobretot,
això del Tradicionarius
és perquè,
i això m'agradaria
que hi hagués molt,
que insistim
en aquest tema
que ara diré,
la música que sonarà
és totalment
arrenjada
contemporàniament,
en fi,
ara els arrenjaments
són del Magí,
del Magí Canella,
del tenorista,
sí,
però és tot música tradicional.
La música que es posa
d'un principi,
que es diu l'hereu,
l'altràiler,
l'altràiler,
no és l'autor
o l'autora,
no és ningú altre
també que Víctor Català,
perquè tot el 80%
del text
són frases d'entrevistes,
frases de pròlegs,
trossos de...
trossos de...
de fragments literaris,
i després els lligams
que dramatúrgicament
hi ha anat fent.
I amb la música
passa el mateix,
el programa,
les 4 o 5 cançons
són 5 cançons de fet,
que es toquen,
perquè són 4,
més una que va sonant,
que és aquesta La Déu,
tot,
tot té a veure
amb Víctor Català.
Una,
perquè la final,
per exemple,
que és una sardana
que es diu
Cormeu,
Corjoba,
la va escriure
l'únic nebot
i fillol viu
que té 90 anys
de la Víctor Català,
de la que tenia Albert,
que és el Lluís Albert,
que és un compositor
de sardana.
Sí.
Un per això.
Aquesta La Déu,
que és la que sentia
en el tràiler,
és una música
que va composar
la mateixa
Caterina Albert
a moda
de les cançons
tradicionals,
ho diu així,
de manera de
poder fer música tradicional.
La primera
que es toca
és un contrapàs,
un contrapàs sardà
és un tipus de,
com la sardana,
com un tipus de música,
un tipus de ball,
que es feia
a la sardanya,
per això sardà,
i la Caterina Albert,
i es pot buscar això
a la Biblioteca
Nacional de Catalunya,
té tot de cartes
de muntar
el Salvador Rauric,
es diu contrapàs Rauric,
el que toca
a l'obra,
on es defensa
el contrapàs,
d'acord?
Hi ha una altra cançó
que diu
L'home a la dona,
que és un poema
de la Caterina Albert
musicat per un músic,
etcètera, etcètera.
Totes les cançons
que es toquen,
tot i el 80% del text,
té a veure,
és text,
i té a veure
amb Víctor Català.
Amb Víctor Català.
Doncs escolteu,
si la voleu anar a veure,
aquest dissabte
ho podeu fer
a partir de les 7
a l'Espai Tradicionari
i us de gràcia
amb aquesta participació
Sant Justenca.
Per cert,
que nosaltres tenim
un parell d'entrades
per anar-la a veure.
Sí, sí, sí.
Si voleu,
podeu escriure
Sant Just,
ho peta molt
a l'últim post
del Facebook,
de la penya del morro.
Que m'agrada.
Sí, que hem escrit això,
hem escrit que...
Sant Justencs,
Sant Justenques,
hem d'omplir el cap.
En aquestes places
en portem unes 100 i algo
venudes ja.
Sí, veus que bé,
clar que sí.
Però l'hem d'omplir,
hem d'omplir.
Doncs si voleu
una entrada doble
gratuïta i invitacions,
ja ho sabeu,
només calcaneu
al Facebook
de la penya del morro
i comenteu l'últim post
i després farem un sorteig.
Roger,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
i molta merda
per dissabte.
Cuida't molt.
Vinga,
un petó.
Adéu, gràcies.
Quin gran instrument,
la tenora.
Deixeu-me parlar.
Home,
senyor Marito,
bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Jo,
cridat per aquesta música,
doncs he sortit com...
És una música
una mica de
voletail,
eh?
La tenora.
si fa créixer el volet,
aquesta.
Ah, sí?
Sí,
m'ha vingut la imatge,
vostè quan sent música,
sí,
li ve una imatge normalment.
Però jo en sentia
aquesta música,
que és molt maca,
és molt suggerent,
m'ha vingut la idea
d'un volet creixent.
Ja,
a veure,
estic buscant...
Com creix un volet.
Estic buscant Tenora
a l'Spotify.
Tenora.
Ja em surt Manu Tenorio.
No,
home,
no.
Després em surt Tempora,
però això no és el que jo vull.
No, no,
Tenora, no,
Tenora.
Que no hi ha tenora a Spotify?
Potser no n'hi ha, eh?
No,
igual no n'hi ha.
No,
perquè la tenora és un instrument.
O l'Spotify també ho cataloga
per instruments?
No ho sé,
no ho sé,
però potser hi pot haver un disc,
no?,
perquè l'Spotify cataloga
per títols,
per noms de cançons.
Home,
hauria de buscar
coses sardanístiques.
Clar,
llavors,
per exemple,
no sé,
si hi ha un disc,
no hi ha cap disc
que estigui dedicat
a la tenora a Catalunya?
La tenora,
aquella gran desconeguda,
per exemple,
no?
però cal dir,
cal dir,
en favor de la tenora,
que els músics de jazz americans,
quan van sentir la tenora,
van flipar.
Home,
m'estranya.
No,
en sèrio,
van dir,
hòstia.
Però com a cosa bona o no?
Sí,
sí,
com a cosa bona,
van dir,
hòstia,
quin instrument,
quina cosa més genial,
perquè es veu que combina els dos sons,
el so de la fusta i el so del metall.
Ah,
mira,
tenim aquí una versió
que fa el gran Jordi Paulí,
i ara el que vull és que escolteu
un fragment d'una melodia popular
de casa nostra,
com pot ser el noi de la mare.
El noi de la mare.
I després...
El noi de la mare amb tenora,
ojo,
que al principi és una nana,
no dorm el nen,
eh,
si la fas amb tenora.
Amb la tenora.
A veure,
no depèn.
Doncs vinga.
Aquest nen creixerà a xerit.
Per tant,
la tenora,
la que està trucant amb Jordi Paulí,
no sé si ni diferent,
però aquesta tenora fa com dos metres,
com a mínim, eh?
Bueno,
són llargues,
la tenora és llarga.
Una llança, eh?
Bueno,
en fi,
un aplaudiment pel Jordi Paulí,
gràcies de YouTube,
Jordi Paulí,
amb el noi de la mare.
Però pensi en això que ha viscut, eh?
De l'instrument que combina
el so de la fusta
i el so del metall.
A veure,
què diu, què diu?
De com l'heu sentit.
Què diu?
Ara feu una altra versió.
Ah, mira.
Això és més com de jazz,
no hi ha?
Fa com aquí,
una sentència.
Bueno,
escolti,
senyor Benito,
no l'he portat avui
per parlar de la tenora.
No?
No.
Veia.
Com ho havia preparat?
No,
l'he portat per parlar
de les coses
importants de la vida.
Desenllà de la tenora.
Una setmana més,
a banda de la tenora,
subtítol, no?
Més enllà de la tenora.
Una setmana més
està el programa,
cosa que ens alegra,
ens honora
i ens gratifica,
perquè avui,
senyor Benito,
ens ha de parlar
de coses importants de la vida.
Parlarem de coses
importants de la vida.
Com ara,
què podríem dir?
Perquè la vida
és plena de coses
importants, eh?
No hi ha cap cosa
que no sigui important
en aquesta nostra vida.
Podríem parlar
de l'estupidesc humana,
que és un tema
recorrent,
sempre.
Sí.
i jo crec que
aquestes dies
hem tingut una prova
fefaent
del que fins on pot arribar
l'estupidesa humana,
en el sentit
que tenim uns galifardeus
més enllà
de les nostres...
el país veí,
diguéssim,
que no s'han posat d'acord,
això,
per una fàbula
brutal,
com una mica...
Si visqués
Esopo...
Qui?
Esopo.
Que era un filòsof grec?
No, un fabulista.
És el pare
de la fàbula,
aquell de la guineu
i el reïm...
Ah, sí.
I com es deia?
Esop?
Esop.
Ara vaig a buscar coses.
En castellà és Esopo.
Ja.
I en...
En català, Esopo.
Suposo que en català, Esopo.
No ho sabem.
Llavors feia,
o Esopo, eh?
Esopo o Dino
i...
No variegi, sisplau.
No desvariejo.
I llavors,
ara ens trobem
que en aquest país veí,
no?,
hi ha quatre personatges
que un per l'altre
no s'han posat d'acord.
Ah,
un és la guineu, no?
Un pot ser la guineu,
l'altre el ruc,
l'altre l'àguina...
En català és Esop, eh?
Esop.
Vull dir, sí.
Isopo.
O Esopo.
Esopo o Isopo, eh?
Esopo, sí.
N'hi ha dos.
No, ho dic perquè a la Viquipèdia
surt com a Isopo, eh?
Vull dir que...
Ah, sí?
No, tampoc.
Puc llegir una faula?
Bueno, que sigui greu, eh?
Però serà greu.
A veure com la interpreta vostè.
Vaig a llegir una faula, va.
Les faules s'interpreten fàcil, eh?
El gos i la seva ombra.
Un dia,
un gos es dirigia cap a casa seva
subjectant fortament amb les dents
un gran tros de carn.
Com que havia de travessar
un riarol que fluïa ràpidament
va passar per damunt
d'un tronc d'arbre
que feia de pont.
Quan era meitat del tronc
va mirar l'aigua
i va veure un altre gos
que portava un altre tros de carn.
Mmm, m'agradaria menjar-me també aquest tall,
va dir el gos en veu baixa.
Sense pensar-s'ho gens ni mica
va obrir la boca
i va atacar el seu rival.
Però la copdícia del pobre gos
no es va veure recompensada.
El que havia vist
era ell mateix reflectit a l'aigua
i al corrent del riarol
havia arrossegat la carn
que ell havia deixat caure.
Fa tan sols uns minuts
tenia carn suficient
per més d'un dia
i ara no en tinc gens.
Es va dir el gos
i se'n va anar
a cercar de nou menjar.
Va, senyor Marito.
Aquesta és la faula.
Què és la faula?
La faula, eh?
Aquí tenim una faula
senzilla
que hem entès dos.
Les faules han de ser senzilles
i amb una muraleja.
Amb una muralina, no?
Muralina, una muraleja.
Què interpreta vostè?
Bueno, és que...
que la copdícia
es fa perdre
el que ja tenim, no?
Si vols el de més cal l'un
segurament
el de l'altre
és un miratge.
No és una realitat.
Sempre volem allò que no tenim.
Allò que no tenim,
allò que té l'altre.
I que, de fet,
concretament,
allò que té l'altre
i, de fet,
segurament nosaltres ho tenim
i millor.
I millor.
Perquè aquest home
volia el mateix.
Era el mateix,
era el mateix,
perquè era el reflexo.
Bueno, no era el mateix.
No, no, era el mateix.
El que tenia ell era de debò
i l'altre era un reflexo,
era una visió,
era una fantasia,
una imaginació,
una i...
Sí.
Doncs això...
Miri,
tinc alguns títols
de faules,
però no llegiré.
La faula més parlada
i més comuna
és aquesta de la...
Hi ha moltes de l'àliga, eh?
L'àliga
és un dels protagonistes...
L'àliga
de la tallada
i la guineu.
La guineu i els raïms, eh?
La guineu i el cocodril,
la guineu i el raïm,
la guineu i la serp,
la guineu i el llenetaire...
Veig que la guineu
dona molt de sí, eh?
També la guineu dona molt de sí
perquè la guineu...
Perquè va de llesta.
Eh?
Va de llesta.
La guineu és un animal astut.
Astut ja per antonomàcia.
Quan un vol significar l'astúcia,
sí,
plantifica la guineu.
Escolta,
per què, senyor Benito,
no ens explica
de què van la guineu i el raïm?
Se'n record o no?
Sí, home, sí.
La pot fer en menys d'un minut?
I tant.
Diu que una guineu, eh?
Anava caminant
i de cop i volta veu amb un cep,
veu un raïm,
un gutin de raïm que està allà.
I té gana i li agrada,
llavors comença a saltar,
però no hi arriba del tot.
Salta més i no hi arriba.
I vinga, intenta un altre salt
i no hi arriba,
i no hi arriba,
i no hi arriba.
I al final,
en veure que no pot arribar
a menjar-se aquell raïm,
se'n va i diu,
va,
eren verdes.
Com volem dir...
Va,
però no val la pena l'esforç,
perquè...
Ja,
bueno,
escolti,
moralina d'això,
senyor Benito,
per favor,
perquè no acabo de veure...
La moralina d'això vol dir
que moltes vegades
nosaltres ens entestem
en una cosa,
no l'aconseguim,
llavors el que fem
és despreciar-lo
per justificar
el nostre fracàs.
Que no la volíem,
no?
Sí,
va dir,
bueno,
va,
total,
l'òstia m'estava esforçant
per una cosa
que no valia la pena.
Això és mentira,
em fos una excusa,
no?
Això mateix,
és com el que dius,
mira,
vaig darrere d'una noia,
no?
Com em fa cas,
jo vinc i insisteixo,
insisteixo,
vaig darrere de la noia,
insisteixo,
vaig darrere de la noia,
insisteixo,
i al final,
i al final,
l'única excusa que tinc,
dir,
bueno,
és que,
coño,
tiene el culo partido.
No pot posar
un altre tipus d'exemple?
No,
no,
totes tenen el culo partido
per la mica.
Ah,
bueno,
això sí.
I no només les dones,
sinó els homes també.
En fi,
això valia...
Però parlàvem de dones.
Està parlàvem de dones
perquè vostè volia parlar de dones.
Perquè ja,
per fi,
no parlem d'homes,
eh?
Ara,
que no ens tinguin,
que no ens tinguin
de masclistes,
sexistes.
Vostè no sap com està el patir.
Vostè no sap com està el patir.
El patir de la comunicació.
Està fatal.
O sigui,
avui en dia
diu qualsevol cosa
i ja té,
va,
tothom a sobre.
Masclista.
Sí,
falta el respecte,
no consideres.
Jo respecto molt les dones,
jo ho saben totes.
És que et coneixen.
Sí.
És veritat,
és veritat.
Totes les dones que...
Això és una frase molt...
m'ha agradat molt, eh?
Jo respecto totes les dones,
elles ja ho saben.
Elles ja ho saben.
Bueno,
escolti,
no té per què,
perquè potser n'escoltant una dona ara
i no ho sap,
que vostè va respectar.
Igual em truca i diu,
potser la truca.
Bonito,
vinga puta,
que em veu de ràdi,
di, di, di, di, di, di,
tu.
Respectar per tu vol dir,
bim, bim, bim, bim, bim, bim.
Vostè et deixen vers per l'antena,
doncs no és el cas.
Escolta,
si ho he dit tu,
no pixi més forat,
ja.
No.
Vostè molt pixon.
Sí.
També hi ha altres fàbulas,
com per exemple,
que jo jugo moltes vegades
a veure què vol dir la fàbula,
o no,
de què anirà la fàbula,
per exemple.
Hi ha un títol que és
l'àliga i els galls.
Els galls.
No, sí,
no els gais.
Els galls.
Els galls.
Per exemple,
aquesta fàbula,
de què pot anar?
D'uns galls
que es pensen que són àguiles.
Vale,
que hi ha fora.
Després hi ha l'àliga i la fletxa.
Aquesta jo en puc imaginar
de què pot anar.
Era una àliga
que es creia molt ràpida,
però no tan com una fletxa.
El res.
Ah.
La fletxa que es pensava.
No ho sé.
L'àliga i la guineu,
ojo,
que són els dos...
Els dos protes, tu.
Els dos protes.
Aquesta fàbula
és com un Hamlet
i un Ricard Tarsen
en la mateixa obra.
En la mateixa obra.
Vull dir que...
És...
I què diu?
És llargueta, eh?
No tenim temps
perquè hem de connectar
amb Catalunya Ràdio
i miri,
si vols...
Si hi havia una guineu
que hi havia un raïm
i un àguila
que va veure amb el mateix raïm.
Mira,
comença així
i amb aquest títol
acabarem ja la ficció d'avui
quan entrem en Catalunya Ràdio.
una àliga i una guineu
que eren...
Però posa'm la música
de fàbula.
Una àliga i una guineu
que eren grans amigues
van decidir anar a viure juntes
amb la idea
que aquest fet
reforçaria la seva amistat.
Llavors,
l'àliga va escollir
un arbre molt alt
per pondre els seus ous
mentre que la guineu
va amagar els seus cabells
sota un arbust
al peu del mateix arbre.
I hasta aquí?
Pudolea.
Hasta aquí Pudolea.
Senyor Benito,
gràcies, eh?
Que vagi bé.
Gràcies.
Adéu,
bona tarda.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda,
us informa Kilian Seabrià.
Els Mossos investiguen
la mort d'una dona
de 50 anys a Tarragona.
Tot apunta que l'homicida
hauria intentat atregar
la víctima
a l'interior
d'un bloc de pisos.
Tarragona,
Ricard Boigues.
Bona tarda,
els fets han passat
a quart de cinc de la tarda.
El número 7 del carrer
Fraia Antoni Cardona
i Grau de Tarragona.
La víctima és una dona
d'uns 50 anys.
Segons apunten
fons pròximes a la investigació,
l'homicida
hauria intentat
atregar la víctima
amb força
quan entrava al portal.
L'incident ha passat
a l'ascensor
i també al replà
de la planta
on vivia la víctima
on han trobat el seu cos.
L'Ajuntament de Tarragona
ha suspès
la sessió plenària
d'aquest dijous
després de saber la notícia.
L'alcalde,
Josep Feliç Ballesteros,
acaba de notificar
que les forces policials
ja tenen una primera descripció
del presumpte assassí.
Ricard Buigas,
Catalunya,
Ràdio Tarragona.
I segona connexió
en aquests moments
per parlar
de la trobada
del Consell de Política Fiscal
i Financera.
El vicepresident
i conseller d'Economia
Oriol Junqueras
participa a aquesta hora
en la reunió
entre estat i comunitats
sobre el dèficit,
tot i la flexibilització
de l'objectiu
per aquest any
Catalunya i altres comunitats
consideren
que és inassumible.
Perdó, Madrid,
Jordi Prats.
Bona tarda.
La majoria
de comunitats autonomes
veuen bé
que s'hagi ampliat
la marge de dèficit
pel 2016
passant del 0,3%
al 0,7%.
Amb tot,
moltes,
entre elles,
Catalunya,
creuen també
que és insuficient
i creuen també
que s'ha de distribuir
millor l'esforç
del dèficit
entre comunitats
i administració central.
Catalina Clarera
és la consellera
d'Isenda Balear.
S'ha de repartir
verticalment
el dèficit
i jo crec que això
ho demostra
però, evidentment,
no és suficient
i sobretot
no és suficient
des del moment
que les comunitats autònomes
tenim esgruïda
la despesa pública
i no tenim
Notícies Breus,
Montse Quadreny.
La reunió entre
Oriol Junqueras
i Soraya Saem
de Santa Maria
acaba sense
acords concrets.
El vicepresident català
ha emplaçat
la vicepresidenta
espanyola
a no portar
al TC
la llei catalana
antipobresa
que demà
analitzarà
el Consell de Ministres.
Saem de Santa Maria
afirma
que s'ho rumiarà.
El sentim tots dos.
És una llei
que per a nosaltres
és molt important
per a la societat catalana
i per a els ciutadans
molt important.
És la llei
que en aquests moments
nos permite
seguir
ayudando
a nuestros ciudadanos
que están
en una situación
de pobreza energética.
Llevaremos
si así lo dice
el Consejo de Ministros
o no
aquellos aspectos
que se considere
que exceden
de ese reparto.
Pero digo
sin entrar a valorar
el fondo del asunto.
El secretari
d'Universitats
assegura
que Catalunya
no aplicarà
el nou model
de revàlida
de batxillerat
presentat ahir
pel Ministeri d'Educació
a Parlament.
Montse Poblet.
Bona tarda.
Navarro assegura
que aquest curs
i el vinent
aquí hi haurà
la mateixa
selectivitat de sempre
i que a partir del 2018
hi podria anar a bé
canvi si la Generalitat
ho considera oportú.
Descarta en tot cas
que Catalunya
s'acabi fent
la revàlida
de batxillerat,
un examen
que ara el Ministeri
pràcticament
ha igualat
amb l'ESPAU
però que serà
indispensable
per treure's
el títol
de batxiller.
l'Estat
l'Estat
diu això
després d'haver dit
exactament el contrari
fins fa 24 hores
i per tant
nosaltres
ens mantenim
en que volem
el nostre model.
Dono una probabilitat
molt baixa
a que aquest model
que proposa l'Estat
s'arribi a implementar mai.
Montse Poblet,
Catalunya,
Ràdio Parlament.
Detinguda Sabadell
una dona
que suposadament
ha agredit
amb un ganivet
de cuina
una altra dona
i ha intentat
calar foc al seu pis.
La víctima
s'ha traslladat
a l'hospital
amb ferides greus.
La presunta agressora
ha estat detinguda
gràcies a les indicacions
de la seva exparella
que era el pis
de la víctima
en el moment dels fets
quan l'han detingut
tenia restes de sang
pel cos
i cremades
a les plantes
dels peus.
La policia
investiga els motius
de l'agressió.
El Tribunal Suprem
ordena la repetició
del concurs públic
que va fer
el govern tripartit
per adjudicar
noves ITBs
i inspeccions tècniques
de vehicles
l'any 2010.
Concretament,
el Suprem
considera
que el pla
per adjudicar
16 noves ITBs
que s'afegien
a les 44 existents
del 2010 al 2014
és nul
en dos punts clau
perquè no té
en consideració
ni la proporcionalitat
ni la necessitat.
L'exalcalde de Londres
Kent Livingstone,
un dels dirigents
històrics del laborisme
ha estat suspès
del partit
arran d'una disputa
sobre uns comentaris
antisemítics.
En una entrevista
la BBC Livingstone
va defensar
una diputada
sancionada
per uns comentaris
suposadament
antisraelians.
Livingstone
llavors
va pronunciar
aquesta frase.
Recordem-ho,
quan Hitler
va guanyar
les eleccions
el 1932
la seva política
era que els jueus
fossin traslladats
a Israel.
Donava suport
al sionisme
abans de tornar-se boig
i acabava matant
6 milions de jueus.
Catalunya serà la convidada
d'honor
a la fira
del llibre infantil
i juvenil
de Bologna
a Itàlia
el 2017.
Es tracta
de la fira
de referència
internacional
per al sector
literari
destinat
al públic
més jove.
La participació
de Catalunya
afavorirà
l'exportació
i la internacionalització
dels autors
catalans,
balears
i valencians
i servirà
també
per consolidar
la marca
de la literatura
catalana
al món.
Hi haurà
activitats
professionals
dedicades
a la creació
literària,
la traducció
i l'edició
digital
i accions
amb les biblioteques
i entitats
del sector
a Bologna.
L'edició
de 2007
serà del 3
al 6 d'abril.
Esports,
Julián Moner.
Bona tarda
el president del Barça,
Josep Maria Baratomeu,
ha venut avui optimisme
davant dels socis
més veterans
del club.
Baratomeu ha reivindicat
la temporada
que està fent l'equip
i ha parlat
de doplet màgic
en cas que el Barça
guanyi Lliga i Copa.
L'equip s'ha entrenat
preparant el partit
del Betis
amb capdum
Càmera Borja López
i Mujica.
L'actualitat
del Real Madrid
passa per
Benzema
que està descartat
pel partit
de Lliga
de dissabte
per una lesió
al bíceps femoral.
El club
no ha volgut
aclarir
la situació
de Cristiano
que continua
de baixa.
Tots dos
són dubte
per la tornada
de Champions
contra el City.
Avui
ajunga les anades
a les semifinals
de l'Europa League
Shakhtar Donetsk,
Sevilla
i Villarreal Liverpool.
En ciclisme
Nairo Quintana
del Movistar
és el nou líder
de la volta
a la Romandia
a Suïssa
després d'ha
guanyat la segona etapa
per la desqualificació
Josep Batalú
és el virtual líder
després d'haver guanyat
avui la quarta etapa.
Té més de 8 minuts
d'avantatge
al capdavant
de la General
quan queden
dues etapes.
A nosaltres
ens queden
50 minuts
mal comptats
per tornar-hi
amb el Catalunya
vespre
i tota l'actualitat.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda.
Donar compte
del PAM
i de la liquidació
del pressupost
de l'Ajuntament
són alguns dels punts
de l'ordre del dia
del ple del mes d'abril.
També està previst
aprovar la rectificació
de l'inventari
dels béns immobles
de l'Ajuntament.
El ple de mes d'abril
donarà compte
de l'aprovació
del Pla d'Acció Municipal
per al període
2015-2019.
El document inclou
70 accions
a desenvolupar,
20 objectius operatius
i 6 eixos
estratègics de ciutat
entre els quals
destaca
Sant Just
com a municipi
pròxim i obert
educador,
respectuós amb el medi ambient
i reactivador de l'economia
entre d'altres.
També es donarà compte
en l'aprovació
de la liquidació
del pressupost
del consistori
de l'any 2015.
En aquest es detalla
que el resultat
pressupostari ajustat
és positiu
per un import
de més de 4 milions d'euros.
En el ple d'avui
del mes d'abril
s'haurà de votar
la rectificació
de l'inventari
de béns immobles municipals
amb 5 altes,
4 baixes
i 2 modificacions.
I també l'aprovació
de manera inicial
de la modificació
dels estatuts
del Consorci
per a la normalització
lingüística.
A més,
s'estimarà
les dues sol·licituds
de bonificació
del 50%
de l'ICIO,
l'impost de construccions,
instal·lacions
i obres
per ser edificis
catalogats
de la rehabilitació
parcial
de la coberta
de Can Madurellet
i de la següent fase
de rehabilitació
dels elements ceràmics
del Gualden.
Pel que fa a les mocions,
es presenten 3 avui.
Una d'elles prové
dels grups
de PSC i Esquerra
i servirà
per rebutjar
l'acord
del govern
de la Unió Europea
amb Turquia
per exigir
als estats membres
que donin
una resposta humanitària
a la situació
que viu
a les persones refugiades,
respectuosa
amb el dret internacional
d'asil
i els drets humans.
Les altres dues mocions
presentades per Ciutadans
són en defensa
de la cooficialitat
de les llengües
a Catalunya
i del reconeixement
de la seva pluralitat
lingüística
i per instar
al govern
de la Generalitat
a garantir
el finançament mínim
de l'escola
Bressol Municipal Marrex.
Per últim,
serà el torn
de pregs
i preguntes
per part de regidors
i regidores
i del públic assistent.
De què?
Doncs del ple
que avui se celebra
a les 7 de la tarda
a la sala de sessions
de l'Ajuntament de Sant Just
i és el ple
que correspon
a aquest mes d'abril.
Dona i Empresa
organitza
una sessió
fotogràfica
per a les dones
del municipi.
La trobada lúdica
sota el nom
Model per un dia
serà diumenge
a les 5 de la tarda
a les 9 d'ovespre.
Seran més d'una vintena
de dones que ja
s'han apuntat.
Dona i Empresa
convoca
a totes les associades
i a altres dones
del municipi
a participar
de la trobada lúdica
Model per un dia.
L'objectiu
de l'esdeveniment
serà fer una sessió
de fotos
de les dones
que assisteixin.
Amb aquesta acció
pretén posar èmfasi
en les pròpies associades
com a dones
i com a persones
emprenedores
i empresàries.
A més,
la jornada
serà amenitzada
amb música i berenar.
L'associació
posteriorment
farà ús
d'aquestes fotografies
per la seva web
i altres materials
de difusió.
El preu
per les associades
és de 5 euros
i 10 euros
per les no associades.
La sessió de fotos
serà aquest diumenge
de 5 a 9 de la nit
al carrer Roquetes
número 9.
I finalment,
també recordar-vos
que aquest dissabte
torna
el cabaret artístic
a Sant Jús
amb una vintena
d'espectacles.
Com cada any,
serà una exhibició
de modalitat artística
de temàtica oberta,
però la novetat
serà a l'hora d'inici.
Enguany,
l'exhibició
anirà ambientada
en l'infern.
El cabaret artístic
és una activitat
que convida a tothom
que ho desitgi
a participar.
L'exhibició,
ambientada enguany
en Dimonis
i l'infern,
acollirà actuacions
de temàtica oberta.
Hi haurà una vintena
d'actuacions dividides
en dues parts
al llarg
de la sessió
de la nit.
Màgia,
monòlegs,
malabars,
circ,
cançons,
Totes aquelles persones
que vulguin participar
del xou
poden encara enviar
un correu
a cabaret.sanjus.gmail.com
indicant el tipus
d'actuació
i afegint
el temps de durada
i les persones
que hi seran
a l'escenari.
El cabaret artístic
serà aquest dissabte
a partir de les 8 del vespre
a la Sala Utopia.
El preu de l'entrada
és de 2 euros
amb una consumició.
Fins aquí la informació local.
Tindreu més notícies
d'aquí una hora
en aquesta sintonia.
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat
de la seva butxaca
que ha tingut l'impositiva.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests breus
més de casa
hi ha moltes oportunitats
molt festivals.
Tu t'equivoques
en un penal
en un Barça-Madrid
pots quedar crucificat
a per vida.
Tot se soluciona.
Amb el temps
tot se soluciona.
Just a la Fusta
vivim-se'n just
en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club
T'hi esperem.
Diumenge
qui juga a casa
és el bàsquet femení.
Diumenge
a partir de les 5 de la tarda
viu el partit
entre el Sant Just
i el Vila de Cans
aquí
a Ràdio d'Esvern.
L'equip talismal
a la ràdio
busca el 5 de 5
en un partit vital
per les Cans
les noies
també jugant
a Ràdio d'Esvern.
No te'l perdis.
Vé-te aquí
una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Què tal?
Bona tarda.
Benvinguts a la segona hora
de la Penyam al Morro.
D'aquí uns moments
entrevistarem
el cantant
Doques Grasses
el Josep Montero
que tenen nou disc
que és el tercer
i ens explicarà
com els hi va.
A més a més
també tindrem
la gent de
Dona i Empresa
que organitzen
una activitat
per aquest diumenge
una sessió fotogràfica
aquí a Sant Just.
Una mica
si us voleu sentir models
per un dia
avui explicarem
què és el que hem de fer
però abans de tot això
hem de connectar
amb la redacció
de la revista Time Out.
Allà ens espera
com sempre
des del departament
de màrqueting,
comunicació,
de tot.
La Clara Nervió
en Clara
bona tarda.
Bona tarda.
Hola, Clara.
Jo rica molta risa
que em diguis
com de tot
perquè és justament això.
Bueno, clar,
ja ho sé.
Un rot i un descocida.
és el que faig.
Escolta,
abans de començar,
abans que se m'oblidi,
em van regalar,
fixa't tu, eh?
Instrumental.
Instrumental.
Sí,
de James Rhodes.
Escolta,
l'estic devorant,
Clara.
La veritat és que
té 250 pàgines,
en dos dies
m'he llegit 200, ja?
O sigui,
he sigut...
Mira que m'alegra,
Jordi,
que les meves recomanacions
et serveixin.
Però molt, eh?
Bueno, sí, sí.
De fet,
va ser casualitat
perquè, clar,
tampoc ho dir,
me'l van regalar
sense saber-ho ni res,
no?
Sense haver-nos escoltat.
Sí, exacte, exacte.
I llavors vaig pensar amb tu
i dic,
mira,
la Clara que ho va dir-ho
i escolta,
espectacular, eh?
És increïble.
És molt dur, eh?,
per això.
Oh, oh, oh,
la història del James Rhodes,
bueno,
ja té prou de 40 anys,
britànic,
de partir dels 5 anys
patint a burrossexuals,
en fi,
és tremendo.
I com es refugia, no?,
dins de la música clàssica.
Amb la música clàssica,
que és el que parlàvem l'altre dia,
no?,
de com aconsegueix superar-ho
tot gràcies a la música clàssica.
Sí,
i de fet,
cada capítol, no?,
que al començament de tot,
hi ha una cançó
d'un de Bach,
de Schubert,
de Chopin,
en fi,
de Beethoven,
de tots,
que te la pots posar,
perquè hi ha una,
va crear una llista de Spotify
i te la pots anar escoltant
mentre vas llegint els capítols.
Mentre vas llegint els capítols,
sí.
Escolta,
és brutal, eh?,
és brutal.
Ai, Jordi,
m'alegro molt que els han llegit fos.
Sí, sí,
em agrada molt,
em agrada molt
i, vaja,
no l'acabava,
em falten ja poques pàgines,
però estig en ell,
vull dir,
que ja demà o demà passat
ja el tinc acabat,
però m'ha encantat,
m'ha encantat,
James Rose,
que per cert,
aquest pianista
estarà al Sònar,
no?
El primer Sònar de setmana.
Però al Sònar
estarà,
de fet,
dintre va estar a Barcelona
perquè no sé si recordeu
que us vaig explicar
que el dia 5 de maig
ve el festival
primera persona
de Barcelona
a fer la conferència.
Sí.
Després el veurem al Sònar
i, no sé,
suposo que es quedarà
uns dies per aquí,
ja que allà fa tant mal temps
potser podrà venir
una mica a Barcelona.
Ens entrem a parlar
bastant, eh?,
jo crec que quan arribi,
quan arribi per aquí,
jo crec que sí, eh.
Bueno, en fi,
escolta, va,
anem a la cosa
que ens interessa
perquè aquesta setmana
al Time Out
parleu dels millors
restaurants mexicans
a la ciutat.
Ja trigava, eh?,
ja trigava el tema mexicà
a arribar al Time Out.
Jo, Jordi,
confeso que tenia unes ganes
que arribés aquest número
perquè és que sóc
molt fan
de la cuina mexicana
però, cosa loca,
sí,
jo en qualsevol moment
em fotria allà
un burrito,
un taco,
mi guacamole...
Oi, oi, oi,
calla, calla,
tot boníssim,
los tacos,
el pastor,
en fi...
que molen...
Oh, tot, tot, tot,
a veure, va,
agafem boli i paper,
prenem bona nota.
Quins són els millors restaurants
o els restaurants
que recomaneu
a Time Out
aquesta setmana?
Vinga, doncs mira,
els dos primers
són possiblement
els més obvis
que els hem tractat junts
que són
l'Oja Santa
i el Niño Viejo
que són els restaurants
mexicans tots dos
que han obert
el Paco Méndez
i l'Albert Adrià.
Per tant,
quan un restaurant
té Sazell
Adrià,
ja sabem que no pot
anar malament
i així va anar
i de fet
a l'Oja Santa
li van donar
la seva primera
Estrella Michelin
tot just
un any després
d'obrir.
Així que
és l'únic restaurant
mexicà
amb Estrella Michelin
a Barcelona.
Quina diferència hi ha?
Doncs l'Oja Santa
és una mica més elevat,
és un menú
que canvia
constantment
i de fet
tenen un menú
de gustació
d'aquests
que van cars,
de fet
estem parlant
d'uns 100 euros
per persona.
Sí,
però després...
Sí,
clar,
100 euros per persona
més la maguda
és pasta.
Pica molt això.
Pica,
però què passa?
Que just a cosa
tenim el Niño Viejo
que és d'ells mateixos,
de fet són dos locals
que estan just
un de sobre l'altre
i el Niño Viejo
és una taqueria
que és veritat
que és una cuina urbana
molt callejera
però té un top
gurmet
de la família Adrià
com no podia ser
d'una altra manera
i fan tacos
i aquest surt
per uns 30 euros
per persona.
Així que
podem tastar
un dels restaurants
de la família Adrià
per només 30 euros
i és una bona aposta.
I estan
a l'Avinguda Mistral
54
estan cantant.
Ah, molt bé.
Jalisco
no te rague.
Oh, Mariachis,
m'encanta, Vera Cruz.
A veure,
Ay Jalisco
no te ragues.
Va, més restaurants
mexicans de Barcelona
que comenteu
a Time Out, Clara.
Més restaurants.
Un dels més
més bons
també
que ens agraden molt
és el Oaxaca
que s'escriu
per si algú
busca
Huachaca
amb xic
però és un
Oaxaca
que ja sabeu
que és
una regió
del sud
del DF.
Al costat
de Chiapas.
Al costat de Chiapas
és el sud
sud-est de Mèxic
exactament.
Correcte.
I és un restaurant
boníssim
que també té
un menú degustació
bastant més baratet
podeu trobar
un menú degustació
per 50-60 euros
i fan cuina
amb tocs creatius
és a dir
que no trobareu
un taco normal
sinó que són
coses molt creatives
i per exemple
tenen una cosa
que és
Tikin Chic
que es diu
que és una
recepta
més americana
de peix marinat
amb adobo
d'axiote
i taronja amarga.
Ah,
té bona pinta.
I quina és la curiositat
de l'Oaxaca
que no és obligatòria
és a dir
no entre el menú degustació
però si ho voleu
podeu demanar
insectes
que és una cosa
que havien parlat Jordi
fa un quart
ara me'n recordava
que jo vaig comentar
que havia provat
els xapolines
a Mèxic
que són els
saltamartís
fregits.
Sí,
quines.
Que no ho penso.
Però tu no has provat
mai res d'això.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
Però pensa que són com
res.
No he comptit,
no he comptit amb mi.
No he comptit.
Són com coses fregides
que fas així
i t'hi re
i tu mentes a la boca.
A mi me'n compti.
Són com xips,
som xips.
Bueno, en fi,
al carrer,
que tenen, per tant,
moltes coses.
Exacte,
el que ha plà de Palau
número 14,
número 19,
perdona,
el Born.
Molt bé.
Algun altre restaurant
ja mexicà
per acabar o què?
Va, dos més, no?
Sí, dos més.
Aquest tema ens encanta,
ens harà molt aquest tema, Jordi.
A veure,
el primer,
quin és?
Vale,
el primer
és un que està aquí
al costat de Taimot,
al costat de casa meva,
per tant,
i l'he provat
i està boníssim
que es diu
Tlaxcal,
que és difícil de pronunciar.
Tlaxcal.
Tlaxcal,
clar,
és que tot això
és com idioma
esteca,
una mica,
no?
O sigui,
el problema
és que comença
per T-E-L-A,
que és molt difícil
de pronunciar per nosaltres.
Tlaxcal,
clar,
clar,
clar,
per nosaltres
que nosaltres
que no ho pronunciem mai,
Tlaxcal,
molt bé.
I està aquí
al carrer Comerç
número 27,
just a sota
de la plaça
del Mercat del Born,
just a sota,
i aquest restaurant
el van obrir
l'any 2011
i és un restaurant
absolutament boníssim,
tenen
alguns clàssics
de cantina mexicana,
com per exemple,
la sopa de tortilla,
la enchilada,
els antojitos,
però pel que realment
es coneix
és pels tacos
que fan,
que estan
absolutament espectaculars,
com per exemple,
el de carn de porc
rostida
amb pinya
i el parxí de vedella
infiltrada
amb lima
i coriandre.
Oh,
coriandre?
Absolutament,
sí.
Saps què és coriandre,
no?
Cilantro?
Sí,
que no veus
nit i dia,
veig.
Ho he dit
per...
ja,
és que
l'últim dia...
pillat aquí.
No,
l'últim capítol,
el de dilluns,
la mare va matar...
Bueno,
no vull fer espòilers,
però és igual,
va utilitzar el coriandre
com a excusa,
que en veritat no era coriandre,
que era dic sant,
directament,
ni detergent,
en un plat
per matar
a un dels protagonistes
de la sèrie,
però com que no ho has vist,
no et dic res més,
ja està.
Bueno,
vinga.
si és que no he vist,
a casa és que
estic superfort
i ja sé que tu també
és molt fan de...
Sí,
i diria,
a més,
sé que sé que surt
la clara segura
que m'he dit
que es tenka.
Clar,
escolta,
Clara,
és que aquesta sèrie
t'agradaria molt,
eh?
T'agrada el sordi,
que estic amunt avall
tot el dia,
no em veus,
vinga Mexicà
amb un Mexicavall.
El 3 a la carta,
que és una meravella.
Bueno,
en fi...
Exacte,
això és el que hauria de fer.
Molt bé,
per tant,
el Traxcal,
eh?
Jo tampoc sé dir-ho,
que restaurant mexicà,
que també recomaneu a Time Out.
I tenim un altre,
no?
Va,
doncs us recomano
la última allà de totes.
Sí.
Ens allunyem una mica
i anem a la zona
de Sagrada Família,
al carrer València,
427,
allà de Sagrada Família
trobareu
la cantina mexicana.
Ah.
Que explica
que el noi
que la porta,
que es diu
Andrés Muñez,
explica que la seva intenció
és oferir
cuina mexicana
autèntica
de Sinaloa,
que sabeu també
que és una zona de Mèxic
i no digueu
famosa pels càrtels,
perquè és cert
que famosa pels càrtels,
però hi ha moltes més coses.
I trobareu,
doncs,
una carta molt,
molt extensa
amb un munt de tacos,
tacos,
ojo, eh?
Tacos.
antojitos,
platillos tradicionals,
molt cajate,
que és una salsa feta,
xilis,
xafadeixer
amb una pedra volcànica,
eh?
Bé,
salsa,
mil, mil, mil,
milions de coses.
Per tant,
si sou de Sagrada Família
és la cantina mexicana.
Molt bé.
M'ho ves la gana,
Jordi,
per entendre això.
home,
no m'estranya,
el que passa que
sempre es diu
és que el menjar mexicà
pica molt,
però atenció,
perquè no pica
ni la meitat,
ni res,
ni un terç
del que pica a Mèxic,
perquè la gent que hem estat a Mèxic,
com tu, Clara,
tu saps que allà,
bé,
pica...
Jo no he estat a Mèxic mai,
eh?
Ai, no l'he estat,
pensava que havien estat tu.
Doncs escolta,
allà...
Més m'agradaria,
està allà pendent.
Pica,
però és una cosa espectacular,
però jo parlava amb gent d'allà
i dius,
però pica mucho?
Em diuen,
sí,
perquè aquí,
des de pequeños,
ja,
ens ponen picante a tot,
i diuen,
hòstia,
però una guindilla,
bueno,
tot, eh?
Sí,
i l'altre dia vaig anar al Paso,
que és un restaurant mexicà molt bo,
també,
al carro de Girona,
i li vaig dir,
però pica,
i em van dir,
aquí,
aquí nada pica,
perquè ustedes no están acostumbrados
i tot les pica.
Exacte,
correcte,
correcte.
Bueno,
estupend,
no?
Bueno,
en fi,
doncs,
aquesta setmana,
revista Time Out,
articles especials
amb els millors restaurants mexicans de Barcelona.
I avui acabem parlant de vi i gastronomia a Santa Caterina.
Això què vol dir,
al mercat de Santa Caterina o als voltants?
Al mercat de Santa Caterina.
Oh,
que és bonic,
el mercat de Santa Caterina.
Sí,
suposo que s'ha de sota les porxades,
eh?
No a dintre,
on les parades,
sinó,
saps què?
és la porxada aquella que dóna la plaça.
Sí.
Doncs allà posen unes paradetes
i és allà.
Mhm.
Escolta...
I és una cosa bastant alcohòlica,
però com estem parlant de menjar,
i dic,
però saps què?
Que ara ens passarem a l'altra banda,
i avui no parlarem de cultura,
que l'altre dia vam parlar amb un llibre,
i parlarem de menjar i beure-t'ho,
que això ens agrada.
Ah,
molt bé,
doncs em sembla molt bona idea.
A més,
aquella zona és fantàstica també,
eh?
Per passejar una estona
i observar també l'arquitectura preciosa i fantàstica
que tan ens agrada de la cúpula i del sostre
del mercat de Santa Caterina,
i veure una mica què és el que hi ha.
Què és el que recomaneu a la revista?
A veure.
Doncs mira,
el que fan és que el dissabte,
aquest dissabte,
que és dia 30,
fan tirada de vi gastronomia a Santa Caterina.
Quina és la gràcia?
Doncs que la gent del mercat
ha convidat a la celler
que oferiran una selecció de vins i caves
de la déu catalana.
Saps qui?
Hi ha una déu...
Si tenim déu panadès,
déu...
Sí.
Totes aquestes.
I hi ha una que és déu Catalunya.
Ah,
que engloba totes.
Que són totes les déu
que per temes químics,
que els passa el dàcid de no sé què,
que la terra,
no sé quantes,
són molt estrictes
en poder pertanyar a una déu,
doncs totes les que no pertanyen
van a la déu Catalunya.
Ah,
denominació d'origen,
no?
Sí,
denominació d'origen Catalunya.
doncs porten 12 cellers
i la gràcia a tot això,
Jordi,
és que
per 9 euros,
5 copes de vi.
Oh,
però qui dius ara?
Què me'n dius?
Sí,
està molt bé això,
més pots compartir,
no?
3 i...
2 i mitja i 2 i mitja.
Però que comparti 5 i 5,
Jordi,
per favor.
També,
també,
clar,
clar.
Hòstia,
està molt bé això,
no?
Tu què et sembla?
Tu,
mentre vas al mercat,
et compres unes pietes de la parada,
una mica de formatge,
la parada de formatge,
calla, calla,
com ens agrada comprar.
Sí,
els mercats de Barcelona,
m'encanta comprar els mercats de Barcelona,
eh?
Per ser,
perquè ja...
De fet,
jo sempre compro Santa Catarina,
que és el que em cal coses de casa.
Molt bé,
hi ha molta vida,
et tracten de forma estupenda,
són supercarinyosos i carinyoses,
tots els dependents i les dependentes,
en fi,
jo recomano sempre molt comprar els mercats,
perquè hi ha una vida allà,
que escolta,
que t'alegra una mica el dia.
Bé,
Clara,
alguna cosa més?
Una cosa molt ràpida més,
d'última hora,
que és que avui se celebren els 10 anys la ICAT,
anava a dir ICAT FM,
però ICAT ja no és FM,
ara és ICAT.cat.
No sé si recordeu que ICAT
abans tots els podíem escoltar
a la ràdio del cotxe,
per exemple,
si teniu cotxe,
o a la feina a la ràdio FM,
però la van treure
i ara és només online,
i avui fa 10 anys
i hi ha una festa a l'Apolo
amb un munt de grups de música,
els sospitosos dels altres,
ja el Joan Colom,
el Niu Raymond,
tots aquests que us podeu imaginar,
el Poballet em sembla que també,
tots van a l'Apolo
i la gràcia és que cantaran
cançons els uns dels altres.
Per exemple,
la Núria Greia
em cantarà una cançó del Pau,
el Pau cantarà una cançó del Niu Raymond,
el Niu Raymond cantarà una cançó
dels Benos de Topo,
i així.
Doncs escolta,
prenem bona nota,
Clara,
serà un concert per recordar també,
i vaja,
tu segur que no te'l perds.
Doncs allà estaré jo,
així que t'anudéu.
Molt bé, molt bé.
Clara,
moltes gràcies la setmana més,
que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Vista.
Sigui 28 de la tarda,
i ara al programa
hem de parlar
d'una activitat
que hi haurà
aquest cap de setmana
organitzada
per Dona i Empresa.
Bé,
dos quarts de set de la tarda,
continuem en directe el programa,
i deixeu-me parlar-vos
que aquest diumenge,
a partir de les cinc,
es jugarà amb l'estètica personal,
amb la fotògrafa Anna Valverde,
de Dona i Empresa,
que ens acompanya avui a la ràdio.
Què tal?
Bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Has vingut al programa,
juntament amb la Pepa Nesany
i la Isabel Temprado.
Què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bé,
expliqueu-nos una mica
què és el que fareu
aquest diumenge
a la tarda.
Sí, sí,
se'n miren entre elles,
no, no,
qui vulgueu,
perquè hi ha una sessió
de fotografies,
com diem,
que farà l'Anna
a partir de les cinc.
A veure,
d'on sorgeix
aquesta idea
de Dona i Empresa?
Doncs això sorgeix
de l'assemblea última
que vam fer,
de l'associació
de Dona i Empresa.
Vam acordar
que faríem,
doncs,
una activitat
al mes,
no?
I llavors això,
doncs,
bueno,
no sé,
ens va semblar
que era una bona idea
de,
com a l'associació
tenim,
doncs,
fotògrafes,
maquilladores,
dissenyadores gràfiques,
estilistes...
És que sou moltíssimes
a l'entitat,
no?
Sí, sou moltíssimes.
Quantes sou en total?
Doncs,
ara mateix,
de sòcies,
jo no t'ho podria dir.
Més de 50.
Més de 50.
Clar,
allà pots trobar,
us podeu trobar
amb totes les professions,
no?,
tractors,
sí.
I com va sorgir?
I va sorgir així,
llavors,
bueno,
no sé,
allò parlant,
una idea,
una altra,
vam dir,
ah,
doncs,
mira,
doncs,
podríem fer això,
que estaria,
més que res divertit,
no?,
perquè és una mica com,
bueno,
com jugar,
quan eren petites,
no?
I ser model per un dia.
I ser model.
Model per un dia,
però,
a part,
també,
això també ens servirà,
perquè serà una cosa productiva,
perquè com es farà,
la Pepa va estirar les noies que vulguin,
amb la seva roba de la botiga.
Ah,
va feita,
no?
Jo,
Isabel,
les maquillaré,
perquè tinguin bona cara,
i tal,
per la foto que farà l'Anna.
Jo faré la fotografia.
Home,
però això és un complet,
no?
Llavors,
clar,
aquestes fotos,
que seran xules,
interessants,
servirà per totes,
les que assisteixin,
doncs,
les podran penjar a les seves webs,
a les xarxes socials,
als perfils,
per a tirar una foto que doni una bona imatge de la seva empresa.
Home,
és important,
no?,
de cara a l'empresa,
tenir una bona imatge.
A part que ens ho passarem bé,
doncs,
això serà,
servirà,
se servirà per totes bé.
Avui en dia,
que la imatge sempre està,
a tot arreu,
no?,
i és el primer que arriba,
el primer impacte que tenim,
quan coneixem una persona,
a les xarxes socials també passa el mateix,
no?,
és a dir,
amb els perfils de les pàgines de Facebook,
a Twitter,
en fi,
a tot arreu,
perquè és important tenir una bona imatge,
creieu,
ja que,
doncs,
una és estilista,
l'altra és perroquera,
l'altra fotògrafa,
que treballeu amb el tema de la imatge,
a les xarxes socials,
o una mica en general també per presentar un catàleg,
no?,
d'una empresa,
o el grup,
qui sigui.
Sí,
sí,
jo considero que és molt important tenir fotografies personals que,
amb les que t'identifiquis,
llavors,
per exemple,
jo que faig,
soc la fotògrafa,
m'agrada fer les fotografies de perfil,
perquè la gent,
bueno,
amb tota la naturalitat possible,
perquè la gent vegi la teva essència,
i pugui reconèixer amb tu,
què és el que,
bueno,
quina és la teva feina,
no?,
o sigui,
és intentar fer un tipus de fotografia que sigui el més natural possible,
perquè,
perquè puguin veure quin a què et dediques,
no?,
és molt important.
i explica'ns una mica,
Pepa,
el vestuari,
l'estilisme,
això també,
quin paper jugarà aquest diumenge?
Doncs,
mira,
doncs,
aquest diumenge el que farem és,
totes les dones,
no?,
que vinguin,
que vindran sòcies,
i també hem convidat a les no sòcies,
també,
hem convidat a tothom,
perquè ho hem divulgat per tot arreu.
Això serà tímid,
no?
A tímid,
sí.
El carrer Roquetes número 9.
El carrer Roquetes número 9,
sí,
que és a l'estudi de la Txell,
que és una de les sòcies que,
bueno,
que està superimplicada en aquesta associació,
llavors té un estudi molt maco,
que l'acaba d'arreglar ara mateix,
i llavors tenim un espai,
doncs,
molt bo per fer això.
També farem un aperitiu.
Ah,
sí,
sí,
sí,
un berenar,
no?,
també farem un berenar,
vull dir que seran completos.
Llavors jo el que faré
és,
doncs,
bueno,
després que la Isabel les posi guapes,
les maquilli,
doncs jo les vestiré
amb una prenda de roba,
amb complements,
amb barrets,
ulleres,
perquè,
bueno,
i que posin com si fossin models.
Clar.
I l'Anna,
bueno,
es farà unes superfotos
que estaran estupendes.
Perquè en una associació professional,
primer va el maquillatge
i després el vestuari,
o primer les models es posen...
Com funciona el món?
Jo primer és el maquillatge,
perruqueria,
i després ja és el vestuari,
al final.
Per tant,
tu Isabel,
t'encarregues del maquillatge.
M'imagino que,
vaja,
les maquillaràs com tu vulguis,
o també acceptaràs propostes?
Bueno,
jo primer preguntaré
el seu estil,
si s'acostumen a maquillar,
si no van mai maquillades,
perquè no es vegin diferent
del que són normalment elles,
de la seva personalitat.
de fet,
això com diem serà
aquest diumenge,
digues, digues.
Aquest diumenge,
dieu-ho a les 5 de la tarda.
Sí, correcte,
i pot anar tothom qui vulgui,
que no sé si ja teniu previst
quantes dones hi aniran.
Sí,
més o menys sí,
perquè vam obrir un Doodle
perquè s'apuntessin,
i llavors més o menys sabem,
de moment crec que estem
en unes 25,
entre 25,
potser arribarem a 30,
bueno.
Aleshores,
tenim el Facebook,
de dona i empresa,
poden entrar allà,
qui vulgui,
i en l'esdeveniment,
doncs,
on obren
i es poden apuntar,
qui vulgui,
no cal que siguin
de l'associació.
I després,
totes aquestes fotografies,
m'imagino que les enviareu,
no?,
a totes les persones,
no?,
que hi vagin.
Són 5 euros
per les associades
de dona i empresa,
i després són 10 euros
per les no associades.
De fet,
són uns preus
tirats, no?,
perquè un book,
avui en dia,
no sé,
però ronda,
com a mínim,
100,
150,
i cap amunt,
no?,
o si és en maquilladora
i tot el que més,
realment,
és molt més car.
Sí, sí, sí.
Escolta,
i les fotografies,
ja que cada una
sou especialistes,
no?,
amb una qüestió.
Les fotografies d'estudi,
a diferència de les de l'exterior,
quina particularitat tenen?
Bueno,
en el cas,
el tipus de fotografia
que faig jo
és un tipus de fotografia
molt de retrat personal.
És una cosa,
jo penso que amb les exteriors
són molt diferents
perquè és molt el tu a tu,
no?,
o sigui,
et poses davant de la persona
a la que li fas la fotografia,
i jo intento crear un caliu
i una comunicació
perquè la persona
se senti el més a gust possible
i sigui el més natural possible.
Llavors,
és un tipus de foto
la que jo faig molt íntima,
no hi ha tretzo,
faig sempre uns fondos molt neutres,
no?,
i és un tipus de fotografia
molt natural,
molt enfocada a la persona,
tal com és.
Clar,
normalment,
quan la fotògrafa diu,
no,
posa't natural,
clar,
no saps quina cara posar.
És complicat.
llavors,
tu,
quin consell
donaries,
perquè si t'escolten algú
ja en aquest diumenge
o en general,
no?
Bueno,
depèn,
depèn,
perquè hi ha persones
que els hi dones quatre pautes
i s'hi posen de seguida
i no cal dir res més,
o sigui,
es deixen anar
i és fantàstic
perquè es posen
de totes les maneres possibles
i hi ha persones
que els hi costa molt més.
Les persones
que els hi costa molt més
jo acostumo estar-me
a una bona estoneta,
no només parlant
de les fotografies,
sinó parlant
d'altres coses
i intento
que se senti
el més a gust possible.
Un cop m'hi poso,
doncs mirem una banda,
mirem l'altra,
mirem per aquí,
normalment poso
alguna,
el cavallet,
posar-lo al davant
perquè la persona
es posi al darrere
perquè d'aquesta manera
es relaxa
quan estàs darrere
del cavallet.
Per exemple,
hi ha diferents tècniques
per fer que la persona
es relaxi
i connecti amb tu.
Jo procuro
que intenti
no mirar la càmera
i sentir-se
pressionat
per la càmera,
sinó que intento
que em miri a mi
i que trobi en mi
una sensació agradable
i de propania,
no?
No estàs allà
davant d'una foto
d'una persona estranya,
no?
I és millor
somriure
i que es vegin
les dents?
Depèn, eh?
Depèn.
Hi ha qui millor
que no somrigui
perquè les dents
ho destrossen tot,
no?
I al revés,
hi ha persones
que tenen un somriure
meravellós
que és el que jo procuro,
treure els somriures.
Intento sempre buscar
que la persona
mostri
aquesta,
no?
la bellesa
que té
perquè penso
que totes les persones
tenen una bellesa especial.
Totes.
M'imagino que
no sé si també
seran d'acord sencer,
ho dic,
perquè, clar,
aquí hi ha l'estilisme,
no?
Tenim un bon espai
per fer-ho.
El vestuari de la Pepa?
Sí,
bueno,
jo en principi
el que he proposat
més,
o sigui,
que portessin com una base,
una base negra,
un legging negre,
un taxar,
saps?
I més repostar
la prenda de dalt,
la prenda de sobre,
perquè si no
també era més complicat,
pantalons,
sabates,
jo he proposat
una base negra
i o una sabata
de taló
o descalces,
perquè hi ha algunes
que no volen
portar talons,
perquè no estan acostumades,
perquè no s'hi veuen,
perquè després
potser se les posaran,
no?
Però, bueno,
en principi,
això,
una sabata de taló,
un taxar,
un legging negre
o descalces,
llavors jo posaré
bàsicament la prenda
de sobre,
no?
O sigui,
una blusa,
un sassei,
un vestidet
curtet
i sobretot
complements també,
o sigui,
per les més tímides,
ulleres de sol,
que...
Si mirar a Nadia...
El que passa
que, per exemple,
moltes vegades
diuen que quan es fa
un book
a una persona,
una model,
una actriu,
o fins i tot
algú que ho necessita
per la seva feina
o per tenir
un perfil professional,
a LinkedIn,
sense anar més lluny,
o alguna cosa
per l'estil.
Tema, per exemple,
ara ho parlaves tu,
complements,
tot el que són
polseres,
arracades,
ulleres,
tot això,
o no sé,
collals,
potser tapos una mica,
això com...
Ho vas fer una fotografia?
Suposo que també s'ha
tenir en compte,
no?
Sí, no,
i depèn de la persona
també,
perquè, clar,
una persona baixeta
no li pots posar
un collal,
perquè la fa més baixeta.
La fa més baixeta
encara no,
perquè sembla
que no tingui coll.
Clar,
per exemple,
vull dir que jo també,
jo portaré
diverses prendes de roba
i depèn de la persona,
doncs li posaré
una prenda
o l'altra
que li afavoreixi,
evidentment.
Perquè, de fet,
tu, Pepa,
et dediques a això
i tens una botiga.
Tinc una botiga,
sí.
Quina és?
Tinc una botiga
que fa 30 anys,
que, sí,
30 anys
que estic aquí a Sant Just,
la botiga ara,
en aquests moments,
es diu Pepa,
havia sigut
petit bonic abans
perquè jo tenia roba
de nens.
Sí.
El que passa
que, bueno,
amb la crisi econòmica
i una mica existencial,
també,
doncs vaig fer
el canvi,
ara fa
per a 3 anys
i em dedico
a vestir
a la dona,
de la dona
però de totes
les edats,
o sigui,
des de,
que tenen,
jo què sé,
adolescents
fins que tenen
100 anys
i si en tenen més,
doncs també.
On està la botiga,
Pepa?
Està al carrer Creu,
81,
cantonada
Montserrat.
Bé,
segurament molta gent
la coneix,
perquè si esteu pel centre
alguna vegada
l'heu vista.
Segurament, sí.
Escolta,
Isabel,
hem dit que tu
les maquillaràs.
Sí.
Jo a vegades he sentit
que el millor maquillatge
és aquell que no es nota.
Efectivament.
Això és veritat
i després que,
ostres,
és difícil també,
no?,
perquè vulguis o no,
les persones també
canvien molt
quan va maquillat
i quan no va maquillat.
Bueno,
el que es tracta
és això de
dissimular defectes
que tingui
i afavorir
punts forts
i de manera,
doncs,
això és útil
que no es doni
contra la gent
que va maquillada
i amb el tema
dels ulls
també una cosa
que li ressalti
i li reforci
però natural.
Bueno,
en el cas
d'una foto així normal,
diguéssim,
quan és per sessió
de fotos
o més de moda
o coses més especials,
llavors ja
la imaginació
ja es deixa volar
o tot s'hi val,
no?
Però en el cas
d'aquesta activitat
doncs serà
una cosa natural
que es vegin guapes
i tal com elles són.
Bé,
de fet,
em sembla que us ho passareu
molt bé aquest diumenge.
Això és...
Segur!
No?
Sí,
sí,
serà divertit,
és una activitat divertida,
eh?
Sobretot les que s'apuntin,
que es deixin fer
i ho gaudiran.
Això sí,
eh?
S'han de deixar
en les nostres mans, eh?
Això és molt important,
no?
Perquè...
S'han de deixar aconsellar.
Clar,
de fet,
anava a dir que
qui més qui menys
avui en dia es maquilla,
no?
Ella mateixa,
eh?
També, doncs,
es vesteix, no?
Ella mateixa
i, per tant,
de vegades és com
no,
jo vull així,
jo vull això.
I costa a vegades
doncs que les clientes,
per exemple,
en el vostre cas,
es deixin assessorar una mica
i trencar una mica
els perjudicis
o els estereotips
amb els quals sempre van?
Normalment,
si jo els hi explico
allò amb
amb cuidado,
no?
De dir,
mira,
potser et quedaria més bé
si la ratlla
te la fas així,
allà,
llavors es deixen
i ho proven
i normalment
es veuen millor
perquè a vegades
es poden estar equivocades,
no?,
amb algunes coses
però com a professional
doncs jo els hi explico
i poden acceptar-ho
i llavors,
doncs bé,
estan contents
quan els hi dones consells.
Perquè a quina branca
del maquillatge
treballes?
Amb tot,
amb totes,
tant catàlegs de moda
com sessions de fotos
per books,
també faig per núvies
a domicili,
el dia del casament
vaig a casa les núvies,
maquillo,
pentino,
també.
Tens l'empresa
aquí a Sant Jús,
no?
Bé,
jo soc freelance,
vaig a casa de la gent,
vaig als domicilis,
als estudis de fotografia,
em desplaço sempre.
I alguna vegada...
Però bueno,
per tot arreu,
sí,
està clar.
Alguna vegada
heu treballat
les tres juntes
o no?
No.
No?
O sigui,
que serà també
la primera vegada,
no?
Sí,
la primera vegada.
Sí,
que ho fareu,
no?
Anna,
també.
Perquè tu tens estudi
de fotografia
aquí a Sant Jús,
ho dic perquè,
segur que s'ha arribat
ara a la conversa,
tot això
ho organitza
l'entitat
Dona i Empresa,
que, com diem,
engloba
moltíssimes dones
d'aquí de Sant Jús,
que,
doncs,
o són autònomes,
o tenen el seu propi negoci,
són emprenedores,
i aquest diumenge
heu decidit fer
aquesta sessió
de fotografies.
Tu tens
una sessió de fotografia?
Jo faig molta fotografia
d'exterior,
però també tinc
un petit estudi
que el tinc a casa meva,
que sóc freelines també,
o sigui,
puc moure i anar a casa
de la gent,
una de les coses que faig
és anar a fer fotografies
si tens casa
en el teu jardí
o en el teu interior,
i després tinc
un petit estudi
a casa
on faig
les fotografies
de retrat personal.
I també ara
m'estic enfocant
a famílies.
A famílies.
A famílies
i a nens petits.
També estic començant
aquí a experimentar
i a veure què tal.
Bé,
de fet,
és un nou mercat
que s'està obrint,
no?
Perquè,
de fet,
ara això és la pregunta
que jo llenço a les tres,
no?,
com a empresàries
a la crisi
que, ostres,
s'ha fet molt de mal,
sobretot
en negocis
com aquells,
no?
Perquè moltes vegades
el primer que treuen
les famílies
i les cases
i el tema,
doncs potser
és l'oci,
no?,
amb el tema del vestuari,
el tema de la moda
i les retallades.
Això ho heu notat vosaltres
i com ho heu afrontat
aquests últims anys
i últims temps?
Bé,
s'ha notat una miqueta
però com que jo,
per exemple,
com a maquilladora,
en el meu cas,
com maquillo
diferents àmbits
molt diferents,
particulars,
com d'empreses,
quan sempre hi ha...
Les feines
han de tirar endavant,
no?
No es para el món.
Llavors,
sempre hi ha alguns llocs
on segueix,
segueix havent
la necessitat
de maquilladores.
Això no...
Per tant,
no has notat tu,
per exemple,
gaire...
No,
no gaire.
I vosaltres?
Bé,
jo vaig començar
la meva activitat
com a fotògrafa
precisament
amb tota aquesta etapa
de la crisi
perquè jo sóc interiorista
i em dedicava
a una altra cosa.
Fixe't,
hi vas aprofitar
per canviar...
vaig fer un canvi
a la meva professió
i llavors,
sí que jo he notat,
per exemple,
que la gent busca preus
molt econòmics.
Si tu ofereixes sessions
a preus econòmics,
no hi ha dubta
que la gent s'anima,
a tothom li fa
moltíssima il·lusió
tenir fotografies
seves personals
a un preu assequible.
Si tens un preu competitiu,
funciona.
Si et dispares,
costa més.
Sí,
el mateix és el que et diu l'Anna.
Jo també el que he fet
és,
ara venc una roba
més econòmica,
maca,
igualment,
superactual
i també de qualitat
i llavors,
la dona
sí que potser
ha deixat de comprar
més quantitat,
però continua comprant.
La dona sempre té
un raconet
per comprar-se
alguna cosa
o per fer-se
un maquillatge
o el que tu dius
o per fer-te una foto.
O sigui,
crec que
estem una mica
ara
a l'abast
de tothom,
no?
Una mica,
per això fem aquesta activitat
també,
no?
Perquè
realment
la dona
tingui aquesta oportunitat,
no?
De
poder-se
fer una foto,
de maquillar-se,
de vestir-se
i de passar una bona estona
a un preu,
doncs,
bueno,
com tu has dit,
no?
I risori,
de fet,
a partir de les 5 de la tarda,
com diem,
serà aquí,
al carrer Roquetes
número 9,
al taller límit
d'aquí de Sant Just d'Esvern,
5 euros per les associades,
que segurament,
no?
Hi anireu moltíssim,
moltes,
vaja,
no ho sé,
i després 10 euros
si no sou associades
però si ens esteu escoltant,
per exemple,
i voleu passar per allà.
Escolteu,
us haig de preguntar,
perquè malauradament,
casos de discriminació
per gènere
continua avent-hi
cada dia,
malgrat estar
el 2016,
últimament també hi ha hagut
rebombori,
per exemple,
amb el cas de la CUP,
amb Enresa,
no sé si us vau assabentar,
vosaltres com a dones
i empresàries,
heu notat també
que encara no hi ha
aquesta igualtat
que hi hauria d'haver
entre l'home i la dona,
en general,
o no?
Jo, en el meu cas,
sincerament,
no,
no ho he notat
en absolut,
perquè com que
treballo de forma així,
jo sola com a autònoma
i la veritat és
que no me n'he trobat
amb cap cosa
que m'hagi fet sentir
incòmode
o que m'hagi fet sentir
que hi ha algun tipus
de discriminació.
En general...
No, jo tampoc.
Amb el meu món
de maquillatge i així
hi ha moltes dones
maquilladores
i també hi ha nois
menys,
però no hi ha cap problema
de res,
tot molt obert
i molt bé.
No creieu que hi ha coses
que s'hagin d'avançar
en alguns camps
d'igualtat
o...
Pregunto, eh?
En general.
Amb el meu aspecte,
no.
De la feina meva...
No, no, no.
La veritat és que
en el nostre...
És que jo crec
que amb el ram
de l'estètica
i això...
Estem molt introduïdes,
no?
I llavors no...
La dona...
És un paper important,
no?
De fet,
potser estaríem parlant
d'un dels pocs camps,
no?
Que la dona potser representa
un paper més gran
que no pas l'home
amb el tema del maquillatge,
com diem,
la perruqueria,
el vestuari...
Per tant,
no...
No tinc cap mena de problema.
Bueno, hi ha molts maquilladors
també de fet, no?
Sí,
també n'hi ha,
però...
n'hi ha moltíssim.
N'hi ha més noies,
més dones,
però, no,
vull dir,
cap problema.
Jo treballo amb equips,
a vegades,
sí, sí,
amb el que sigui,
tant dones com homes,
no hi ha problema.
Tothom bé.
Molt bé,
doncs escolteu,
jo us agraeixo moltíssim
que hagueu passat
per l'Apanyà del Morro
per explicar
aquesta activitat
que fareu
des de Dona i Empresa
aquest diumenge,
com diem,
sobre l'estètica personal,
fotografies,
estilisme,
maquillatge,
tot això amb la Pepa Casany,
la Isabel Temprado
i l'Anna Valverde.
Espero que us vagi
molt i molt bé.
Ja sabeu que teniu
aquest programa
sempre obert
per venir a explicar
el que us doni la gana.
Que vagi molt bé
i gràcies per venir,
eh?
Molt bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies també.
Adéu.
La penya del Morro,
cada tarda de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern.
En fi,
ho hem de deixar aquí.
Moltíssimes gràcies
a tothom que ha fet possible
la penya del Morro d'avui,
avui amb moltíssima gent,
eh?
El Roger Cònsul
que ens ha atès
per telèfon
parlant de l'obra
que farà aquest dissabte
a l'Obra Tradicionarius,
a l'Espai Tradicionarius
de Gràcia,
amb l'obra
Víctor Català,
la senyoreta de l'Escala.
I a més a més també
el nostre politòleg
de capçalera,
Pau Rama.
Moltes gràcies.
El senyor Benito
amb les coses importants
de la vida
i les seves faules.
I ara a la segona hora
amb la Clara Nervion
de la revista
Time Out,
que ens ha explicat
restaurants mexicans
de Barcelona
i les dones de Dona i Empresa,
la Pepa,
la Isabel i l'Anna,
que també ens han explicat
l'activitat
d'aquest diumenge.
Per part meva,
res més,
que vagi molt bé.
Per cert,
ens hem de demanar disculpes avui
perquè finalment
no hem pogut parlar
amb el cantant
de la Doca's Gràcia,
del Josep Montero.
Intentarem fer-ho demà
a la tarda
aquí al programa.
També juntament
amb els Gunis,
el Dani Martínez,
l'antiagenda
amb l'Eli Capdevila
i el cinema
amb el Jordi Roca.
Tot això demà
a partir de les 5 de la tarda
aquí us ha parlat Jordi Domènech.
Que vagi molt i molt bé.
Tornem demà.
A veure si hi heu
i molt bona tarda.
i molt bona tarda.
i molt bona tarda.
aquesta mañana de enero
demasiado hermosa
como para ir a trabajar
y sin pestañear
hablamos con la jefe
en cuento chino
y como niños
nos volvemos a acostar.
Se supone que debía ser fácil.
Tienes frío,
pero a veces
lo hago un poco difícil.
Perdón,
suerte
que tú ríes
y no te enfades
porque eres más lista
y menos egoísta
que yo.
Todavía tienes frío.
Bueno,
cierra los ojos un minuto
que te llevo a un lugar.
Imagina una calita
yo te sirvo
una clara
es verano
y luz del sol
es la costa catalana
y estamos tranquilos
como anestesiados
después del gazpacho
nos quedamos dormidos
mirando a Torre de Francia
en la típica etapa
donde Lance gana
imponiéndose el sprint
con un segundo
de ventaja
en el último suspiro
colgándose a sus hombros
el mallot amarillo
de nuevo el chiringuito
un bañito
helado de pistacho
y partida al futbolín
lanzamos unos frisbees
jugamos a las cartas
y acabamos cenando
sardinas y ensalada
bebemos dorados
hablamos callados
la luna
la sal
tus labios mojados
me entra la sed
y pido una copa
y España
se queda en cuartos
en la Eurocopa
ah
ah
ah
ah
ah
ah
ah
ah
ah
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fi!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5
en un partit vital per l'ascens.
Les noies també juguen a Ràdio d'Esvern.
No te'l perdis.
Vé-te aquí una vegada.
Un programa de contes que realitza el grup Marc
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera, sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Bona tarda, són les 7.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre.
Bona tarda, fa uns moments ha començat el ple corresponent
aquest mes d'abril.
Donar compte del PAM i de la liquidació del pressupost
de l'Ajuntament...