Ràdio T'Esper, 98.1 Ràdio T'Esper, 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de l'FM i a tot el món a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saludo Jordi Domènech des de la 7 del vespre. Gràcies. Gràcies, de debò, moltes gràcies a tota la gent que avui heu vingut des de Blanes, la bonica població. Duen que allà comença la costa Brava. Gràcies per venir. A veure'ns com som el programa.
D'aquí uns moments ja comencem amb les notícies de Sant Just. Carme, perdó i bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Que és l'últim dia que vens avui? Aquí a la tarda, sí.
Que te'n vas? Sí. Però què fas? Però on te'n vas? Me'n vaig a... a una illa. Te'n vas a una illa? Així? A 10 de juliol? A 11? A 11 de juliol? Cachondeo? Sopa boba? Venga, va! Edu, tu què? També te'n vas a una illa? Hola, bona tarda. No, no, no. Jo ho quedo aquí. Tu et quedes aquí, eh? Doncs avui fem l'última secció. No, me'n vaig fa un bacó més a una illa, vull dir que la gent no es pensi... Ah, que te'n vas? Un dia?
Quatre. Ah, re. Re, re, re, re. Fa ràbia, que fa ràbia, Carme. Vols que et digui? Si fa ràbia, fa ràbia. En fi, la Carme que se'n va quatre dies a Menorca i nosaltres que ens quedem aquí.
Bé, a més a més també al programa avui parlarem dels trending topics amb l'Edu, que tenim aquí Edu i l'hem saludat, bona tarda. Bona tarda. Algú un trending topic interessant avui, per exemple? Bé, parlarem del Tour de França. Del Tour de França. No, no diguis el meu, no ho sé. Després ho direm. Clar, clarita, llavors ho descobrirem a poc a poc. A més a més, jo us estic molt content, especialment, perquè avui el Pau Marcos, en el penúltim grup de música o artista del segle XXI,
Avui li hem demanat, ho ha dit ell, que vol fer la vida i miracles de Rafaela Carrà. Edu, tu saps qui és la Rafaela Carrà? Sona. Sona. Perquè tu quant anys tenies, Edu? Quant? Ara, quant anys tens? A setge.
Bé, doncs avui, això promet, eh? Descobrirem vida i miracles de Rafaella Carrà durant aquesta primera hora. Sí, deixa-la, perquè acabem el sumari amb la Rafaella Carrà de fons d'aquest tema. Que dolor, que dolor. Perquè a partir de les 6 i 10 farem les notícies curioses amb la Lilian Rhodes. Connectarem amb el Casal de Joves i farem la tertúlia continguda amb el Rafa Cano i el Sergi Pont. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro.
Per cert, deixeu-me saludar també a tota la gent que ens està veient, i dic veient, sí, sí, perquè a través de la webcam que tenim instal·lada al control número 1 de la ràdio, a ràdiodesverm.com ens podeu veure. Ja estem tots? Sí? Fat algun? No. Doncs ja podem començar el programa. Bona tarda i benvinguts a La Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esverm.
Bé, Carme, repassem notícies de Sant Just. Per on comencem avui? Doncs comencem parlant d'habitatge perquè el secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, i l'alcalde de Sant Just, Josep Pervinyà, han signat aquest matí la declaració conjunta per la construcció de 30 habitatges públics a Maslluí. Ah, molts més pisos a Maslluí? Sí. Molt bé, no? Sí, sí. Molt bé.
L'Ajuntament ha facilitat al Llar Unió Catalònia, que és l'empresa promotora de l'UGT, la transmissió d'una finca per construir una trentena d'habitatges de protecció oficial en règim general en forma de cooperativa. Ara comença el procés de cerca de socis per formar aquesta cooperativa que permeti engegar el projecte. I l'alcalde de Sant Just, Jurep Pervinyà, calcula
que és un procés que podria allargar-se entre 6 i 8 mesos. Hi ha gent que ja ha preguntat què ha de fer per participar. No, encara no. Un moment, un moment, perquè s'ha de trobar encara el capital una mica, no? Sí, de fet no és l'últim cop que aquesta promotora actua a Sant Just, de fet el gener d'aquest any ja va adjudicar 93 habitatges construïts en dos edificis de Mas Lluís i d'altra banda, també a principis del 2013,
l'empresa municipal d'habitatge ProMonsa t'he previst construir un nou edifici, 54 pisos de compra i de lloguer seguint el compromís del pacte de govern en matèria d'habitatge per aquest mandat. I l'Ajuntament calcula que amb aquestes dues promocions el 2013, 449 famílies o unitats familiars, vull dir que és aquest matís, no? Complicat. Vull dir que si hi ha dues persones també es compta com unitat familiar. Jo soc una unitat familiar. Soc fill.
podríem viure en habitatge de preu públic a Masllui. Actualment n'hi ha unes 350. I l'alcalde ha insistit que volen fer arribar tots els serveis a la zona. En aquest sentit, l'Ajuntament continuarà batallant amb l'entitat metropolitana del transport per fer arribar el transport públic a la zona. Bé, arribarà un moment que hi haurà més gent vivint a Masllui que al centre de Sant Just Desvern.
Que Mas Llull, per la gent que no ho sap, que està tocant a Sant Feliu de Llobregat i està més a prop. De fet, el Vial, que és el carrer que ha d'unir aquest barri de Mas Llull amb Sant Llull, encara no està obert, no, Carme? No, vam dir que s'obriria, que ara comença el procés de tot el tema que s'ha adjudicat ja l'elicitació d'obres.
i que en principis, finals d'any, principis de l'any que ve, estarà ja obert el diàleg. Hi ha molts joves de Sant Just que viuen allà, eh? Que es munten unes festes allà, m'han dit, m'han dit, eh? Es munten unes festes espectaculars. Vinga, va, repassem una altra informació, Sant Justenca, Carme, per on continuem. Doncs mira, parlem de la senyera, perquè els membres de l'antiga que van pujar ahir a la penya del Moro, per mirar, doncs, a tenir més indicis de com s'havia tret la bandera. Recordem que és una bandera que va desaparèixer dissabte a la nit, la bandera que s'havia plantat,
Per Sant Joan, per tant, fa una mica més de 15 dies, sembla que els vandals haurien trencat el sistema de protecció del cordill que soster la bandera. Sí, el sistema de protecció una mica... Doncs això és el que sembla que hauria passat i, en principi, es continuarà mirant de...
Dic que si no han recuperat la bandera no se'n penjarà una altra. No han recuperat la senyera per això, no? No per això, per això dic que si no se'n penjarà una altra. Però tampoc no l'han penjat la nova. No. Perquè hi ha hagut un tuit avui que ja m'ha despistat, dient que s'havia reposat. Ah, sí. Sí, sí, sí, de l'informatiu comarcal.
Potser ho vegi malament ja. No, la reposarà. Ah, la reposarà. Havia entès que ella l'havia reposat. En fi, doncs continua... No home, Carme, no ho sabia. La senyera, que fa dues setmanes, amb motiu del dia dels països catalans, es va penjar a la penya del moro i que aquest dissabte a la nit va desaparèixer de forma precipitada.
No tenim més pistes, no? Ahir vam pujar, però si ho entenc bé, ahir Montse Molinero, Roger Consul i altres... No sé si ells hi eren, aquesta expedició. Una expedició una mica... Membres de Sant Just per la Independència. Doncs vam pujar al cim de la Penya del Moro a investigar una mica a veure si hi havia alguna cosa, no? Algunes pistes... Exactament. Com el Coledo, una mica allò... Com Perry Mason, una mica, no? Com Colombo, quan arribava al lloc del crim, i no vam trobar res de res.
En fi, seguirem investigant el tema. Segur que sap alguna cosa que ens enviï la senyora. A la ràdio, sí, o a la policia que està al costat. En fi, la passem a un altre tema. Mira, doncs fem un parell de punts d'agenda. Ah, sí, que m'agrada molt l'agenda.
No n'hi ha tant, últimament, no? Nooo. Per cert, Carme, abans ho parlàvem, hi haurà nits d'estiu allò que tocaven? Això van dir que és l'activitat que es suprimia. El tema de retallades es quedava aquesta que s'eliminava. Ja no hi ha... Morien d'haver començat, ja. Per això t'ho dic, que ja no hi ha. Algú m'ho deia l'altre dia. Em sembla que aquest any no. De moment no. Les nits d'estiu amb músics en directe en diferents espais de Sant Just.
Hauríem d'esperar la Festa Major. Qui ve a la Festa Major? No ho sé. Lluís Llach? No. Lluís Llach. És difícil, no? Edu, no riguis, perquè Lluís Llach ja no canta. És difícil que vingués. Per això t'ho dic, ja no canta. En fi, Carme, va, repassem aquesta agenda. Doncs un parell d'activitats per avui, per això les volem destacar d'una banda. Una és interna, és a dir que l'expliquem, però no s'hi pot anar. Ah, molt bé. Perquè és la que forma part. No, no, no, molt bé.
Molt bé. És la del club de lectura de l'escola d'escriptura de l'Atena de Sant Just, que és aquest vespre. Però no es pot anar? No, perquè ha d'haver llegit el llibre o formar part del club, per tant només hi pot anar la gent que en forma part. Que és bo que només són deu persones, per tant és una notícia que afecta deu persones. Hi haurà joves carreres, no, perquè val la pena dir-ho, perquè algú potser sent això i diu, m'hi vull apuntar per l'any que ve. Doncs això. Doncs apuntem-nos-hi l'únic. Perquè de cara a l'any que ve, doncs un dels reptes és atraure més la cita d'anir a Sant Justenca pels tallers d'escriptura,
i des de l'escola d'escriptura de l'Ateneo s'intentarà arribar a més gent que... diguem que ha estat el primer curs en què s'han fet els tallers d'escriptura en el club de lectura i als tallers hi ha hagut pocs alumnes, segons explicava ahir en aquell mateix programa un dels seus responsables, Arnau Cònsol. A la penya del morro? Sí, sí. Que anàvem passant coses a la penya del morro. En canvi... Què està passant? L'estàs veient a la penya del morro? La valoració dels clubs de lectura és molt positiva. Molt bé. I l'altra activitat d'agenda per avui. Que es pot anar a veure, eh? Sí. Vale, que està així, atenció. No ho sé.
Perdona, no, para, para, para. Què dius, Carme? Es que ara estic pensant que no. O sigui, recomanem... Tenim una altra activitat d'agenda? No, potser sí. No sé si les reserves... O sigui, es podien fer reserves ahir i llavors crec que si no estan acabades, que en principi potser no, s'hi pot anar avui. Tarde.
A veure, sobre l'activitat d'agenda que no podeu anar. És una activitat... No, no, potser sí que s'hi pot anar. Que el PESA s'organitza és un debat 2.20 sobre economia. 2.20? És el nom d'aquests debats. A les 2.20? No, no. Serà les 8 del vespre. Ah, digue-me si s'ha acabat, ja són les 5 i 6. I menjarà de sopar. Amb Marta Igné, que és professor d'economia de la Universitat d'Alacant.
El preu del sopar és de 9 euros i parlarà de crisi financera i totes aquestes qüestions. Molt interessant. La qualitat rigorosa. De com dius? Rigorosa. De qualitat rigorosa? L'Eli Capdevila diu que això ja sembla l'antiagenda una mica. Tens tota la raó Eli, que és l'espai que fem els divendres a la tarda a la Penya del Morro. En aquest programa està passant-ho, l'estàs veient-ho.
Carme, alguna cosa més? Ja està bé. Ja està, vull dir. Home, que vol dir ja està bé? Carme, és que tu ja estàs pensant... Posa-l'hi, posa-l'hi. No, ho trobo molt poc professional. No, no és veritat.
Home Carme, estàs pensant ja? Ja està volia dir, doncs bé que no hi anava. Edu, tu ho has vist no? Sí, sí. Molt bé Edu. Oh, l'Edu t'està dient molt poc professional que fa una setmana i tres dies. Edu, quines confiances no que estàs agafant? Moltes, ja ho veig, ja ho veig. Potser el que vulguis.
A part Carme, demà, ja que és l'última vegada que estàs amb nosaltres, aquesta temporada... És veritat, em fa pena, eh, una mica. Sí, molt. Se't veu la cara de pena? La gent que et pugui veure a través del webcam de ràdio esber.com se't veu la cara de pena? Una mica. Sí, sí, que tu que estàs a prop t'arriba la tristesa, oi? I tant. Sí, sí, ja es veu. Però Carme, demà a quina hora marxes? A les 3.30.
A les 3.30, no a les 2.20, que hi hagués sigut ja massa. I què, vas amb autobús? Vas a Menorca? Amb avió. Amb avió? Ja t'has colmat el barret de palla o no? Ja el tinc, de l'any passat. Ah, ja el tens de l'any passat? I també tens un gyp de cul a trons ja? No. I què, vas a buscar estrelles d'ams o què? No sé si a Formentera no n'hi havia.
Però vam fer anunci a Formentera. L'any de Formentera vaig anar a Formentera. Aquest any vas a... No, aquest any no surt. On és l'anunci aquest any? Surt a Cala Sant Joan em sembla, alguna cosa per l'estil. A Mallorca, no? A Mallorca, sí. No ho faig bé aquest any. En fi, Carme, que tu passis bé i que podem connectar amb tu. Podem trucar-te o no? Si vols algun dia, podem parlar-ho. Edu, ja ho parlarem. Escolta, però una pregunta. Si tu te'n vas, aquesta secció no pot deixar de fer-se. Les notícies les hem de parlar al començament del programa.
Qui, no se, no se, pregunto jo eh, qui vindrà a fer-les? Sergi Pons. Que? Sergi Pons no! Ningú m'ho havia dit això a mi! Però per què el Sergi Pons? No! Ja se'l mai que hi ha al matí. No, no m'agrada el Sergi Pons. I així ho aprofitem. No m'agrada el Sergi Pons. Edu, tu no el coneixes? No, no, no el conec. Però avui ve, no? A la tarda ja. Avui vindrà...
Però, bueno, jo canviaré. No, Pau, no riguis. No, home, no vull... No, bueno, ja... Amb qui he de parlar? Doncs estarà també la setmana que ve. La setmana que ve demés tard? Fins a final de mes, de fet. Fins a final de mes? És tip on? Bueno, en fi, ja veurem demà a veure què fem i si ho deixem entrar al programa. Què?
No, no. Però l'espai s'ha de fer. És un dilema jo ara. Bueno, en fi, ja ho veurem. Carme, moltes gràcies. De res. De res. Que tinguis bon estiu. Igualment. Adéu, bona tarda. Bona tarda. Quina ràbia. Adéu, adéu, adéu.
Bé, 5 i 20 de la tarda tenim l'Edu amb nosaltres que s'ha quedat per repassar els tuits, els trending topics, els temes més parlats a Twitter del dia d'avui, 10 de juliol del 2012.
Vinga Edu, comencem pels trending topics mundials. Avui, Kofi Dis, dos punts, Di Gregorio, he sigut trending topic? Doncs sí, abans he dit que anàvem a parlar del Tour de França, exactament de la carrera, no? Si parléssim de la carrera diríem que Bradley Wiggins ja la té pràcticament guanyada, perquè porta dos minuts d'avantatge al segon, però parlarem exactament de l'equip Kofi Dis i d'un ciclista en especial, Di Gregorio.
Aquest ciclista francès de 26 anys, no sé si coneixes. No em sona ara, de Gregorio, no. Jo m'he quedat amb Perico Delgado e Indurain. I Alberto Contador també. Doncs suposo que coneixes tot el cas Contador i el que va passar.
De dopatge. Que els francesos van carregar molt contra el contador. Que els francesos van atacar moltíssim a Espanya amb el dopatge. I amb el tema dels guinyols, van fer paròdies amb el Rafa Nadal també. I amb el Pau Bassol. Es van atacar molt des de França. Doncs mira, ara llegint la notícia, em dóna ganes d'anar a buscar els francesos i dir-los que, ara que. Però que és francès aquest? Sí, aquest és francès. I ha estat detingut per un assumpte relacionat amb el dopatge.
Clar, i ara què? Ara què? Ara què fan els francesos? Ara què fan? Clar, els francesos, ara què? Clar, Alberto Contador, tenim que tenir en compte que l'han sancionat per 0,00000, molt 0,5%. I ara què? Però no només això, si no que més, aquest home continuarà
corrent el Tour de França. Però què dius! Sí, això sembla ser... Si va entrar la policia agressiva i tot, el van a detenir, no? Tu saps? Sembla ser que continuarà corrent el Tour de França de moment. Com que és francès, no? Els francès es fan una mica el que els donen la gana. Ja es veu. En fi, atacar els espanyols, això sí. Sí, sí. Bé, queda dit, ells ja sabran el que fan amb les seves històries. Per cert, que avui també ha sigut Trending Topic, Rip Dolphy. Doncs sí, a veure...
Porto una setmana i mitja i ja s'han mort aquí quatre actors o comedians. Ja, bueno, però... Portem una ratxa. Sí, sol passar això, eh. És un actor i comedià filipí que residia a Manila. Manila... Aquest potser el tinc dies que coneixa més perquè és més... ha estat actuant entre els 90 i els últims 20 anys. Ah, sí? Sí, però no crec que el coneguis.
Té 84 anys, ha mort avui, i el coneixien a Filipines com al rei de la comèdia. Ha fet pel·lícules com Abracadabra, Comfort Gay... Comfort Gay? No el conec, aquesta. I li han donat un premi per aquesta pel·lícula. Comfort Gay? Sí. Però no sabem de què va o no?
No, exactament no sé de què va, però t'ho pots imaginar. Sí, bueno... Ja hem donat un premi per la pel·lícula. Que es va rodar a Sitges, potser, no? Sí, ho ha dit durant el festival de cinema, eh, durant el festival de cinema. Després Home Alone, Nobody... En fi, va, passem als trending topics d'Espanya, perquè la Liga BBVA avui també ha sigut notícia. Doncs sí, perquè avui s'ha celebrat el sorteig de l'any que ve, començarà el 18-19 d'agost, començarem amb el...
Barça-Real Societat, Madrid-València, partit complicat per començar pel Madrid. I l'Espanyol que visitarà Mallorca, destacar que el primer clàssic de l'any, el primer serà al Camp Nou. L'anada Supercopa d'Espanya. Sí, però després de la Supercopa, em refereixo a la Lliga, jugaran primer al Camp Nou, el dia 7 d'octubre, Barça-Real Madrid, i després jugaran el dia 3 de març al Santiago Bernabéu.
En quan amb els derbis jugaran primer a casa del Barça, també al dia del Reis. L'última vegada que vam jugar el dia del Reis al Barça vam caure contra Sevilla eliminats de la Copa. Perdona, però estava mirant que hi ha gent que ens saluda al xat de radiodesver.com. Sí, diu August. Perdó? August. August es diu. Com d'August, però que va també... Ah, vale, vale. És amic teu, el coneixes o no? No, no el conec jo.
L'augunt al xat de ràdioesgarrom.com diu, hola penya addictes, hola. Ja està, no té més. Diu hola penya, hola penya del morro addictes. No ho he sentit mai, això. M'agrada. Sempre hi ha una primera vegada. Sí senyor, penya del morro addictes. En fi, també avui ha estat... Perquè passem al següent, eh, Duan. No podem estar tota la vida parlant de futbol. Parlem del consejo de ministres, que avui també ha sigut trending topic. Doncs sí, perquè...
El rei ha decidit que presidirà el divendres el Consell de Ministres, que se celebrarà a la Zarzuela. Que és una cosa excepcional, no? Que el rei ho faci o què? Sí, perquè l'últim cop que va córrer va ser el 2008. I li informaran al rei de l'Eurogrup i de les mesures previstes sobre els diners que li donaran a Espanya.
i començarà aquesta reunió a les 10. L'Augún diu que no podem estar parlant tota la vida de futbol i que el que podem fer és parlar de futbol sola.
És que no ens hem preparat res de futbol sala. No hi ha notícies de futbol sala, últimament. Bueno, va haver-hi les 24 hores de futbol sala. Vull dir que sí que n'hi ha hagut. Però no ha arribat a Trending Topic encara. No ha arribat a Trending Topic. Clar, és que aquí... L'any que ve arribarà. Segurament, segurament. Aquí només repassem els Trending Topics. Per exemple, The Killers, que també avui ha sigut Trending Topic ja. Aquesta exitosa banda de Las Vegas, aquest sí que els coneixes.
La cançó Human. Com fa la cançó Edu? És Are we human or are we dancers?
Això, això és millor. Pots fer playback a sobre si vols, eh? No, no. Ara, jo quasi l'encerto, eh? Si no fos... perquè... Bueno, ara està d'allà, eh? Està d'allà, fregant el travessí. En fi, The Killers, que dius que ara també està trentint tòpics avui. Doncs sí, treuran el seu cinquè àlbum, anomenat Battleborn. Battleborn? Que han nascut a la batalla. Sí.
I avui han fet un adelant de la seva nova cançó, ja que tocaran el Decode Fest de Madrid. A setembre tocaran a Madrid. I han fet un abans de la nova cançó que es diu Runaways, uïdes, fugides. I bé, han tret aquesta nova cançó. I bé, tocaran a Madrid i segur que ho faran molt bé.
Bé, l'àlbum diu, feu alguna cosa des de la penya del morro que no sé on teniu el morro. Per començar a escalfar, la festa major, no? Diu, convertim el hashtag blausdesenjust en trending topic. Sí.
Ah, verano azul, blaus de Sant Just. Ben vista aquesta. Perquè tu Edu, no sé si ho saps, però la Festa Major de Sant Just d'Esver es divideix amb dos colors. Hi ha diferents entitats que depèn si ets el CAO, de l'Sply, del Bandandarà o no sé, d'altres entitats que hi ha on hi ha. No ho sabia, no ho sabia. Sí, doncs o ets blau o ets groc. Tu Edu què ets? Doncs...
Quina diferència hi ha? Doncs per exemple, la ràdio és blava, només et dic això. Doncs blau. Sí senyor, ben dit Edu. En aquest cas, soc blau. La ràdio és blava perquè és el color corporatiu. Tampoc no ens ho hem matat gaire a l'hora de trobar-ho. Però vaja, diu que... Diu que la teva escarxofa és groga Edu, és veritat. És veritat, la teva escarxofa de micròfons és groga. Però mira, és groga.
No, no, no, jo soc blau eh. No, no, no, no. Escolta, t'entres al micròfon groc, ets groc. Oh Edu, ets groc, que fort. Ets l'únic de la ràdio que ets groc Edu. Hauria d'anar en contra vostre. Sí, això t'ho anava a dir jo. En fi, si algú ha pensat que Sant Just n'està escoltant
i és blau o groc, per exemple, i vol dir la seva, ens pot trucar, i per què creu que aquest any guanyarà el seu color? Perquè, sí, recordem que l'any passat van guanyar els grocs. Al primer any... Aleshores vaig bé. Vaig anar al bon equip, aleshores. Sí, ets groc, no? Llavors, al final, tu...
Si algú es vol trucar i explicar per què crec que aquest any guanyarà el seu color, pot fer-ho.
Si jo soc groc, guanyarem els grocs. Oh, calla, home. Per cert, que diu, parlem de futbol sala, si no... Mira, és que la producció de Panyal Moró és fantàstica. Hem trobat quadradades al futbol sala, perquè sempre fem el que diuen els orients, no? Per exemple, el futbol sala és un esport de contacte físic, val? Hi ha 12 jugadors, 5 al camp, què? És veritat. Au, per què? Blaus, blaus, blaus.
5 al camp i 7 suplents. Diu que les normes de la FIFA... què passa? Vols entrar tu? Què dius? És que no entenc res. A mi quan em... és que no... Entro, entra, va, espera, entra. Ara entra el Pau. Ara entra el Pau. A veure, què passa? Que jo sóc gran, a mi em parleu a través del vidre, la gent que esteu a la redacció, jo no m'entero de res. Home, Pau Marcos, bona tarda. Bona tarda. Edu, Pau, Edu, Pau, Edu. Per gust.
No heu vist la mà o alguna cosa, no? Veig que parleu de futbol sala i dic que l'any passat vaig treballar al futbol sala a la universitat, si vols t'explico alguna cosa. Tu vas treballar al futbol sala? Bueno, sí, un reportatge i tal. I què vas fer? Vam parlar amb els del Barça i això perquè no sé si heu seguit que ara a TV3 també parlen de futbol sala. Sí, ara està molt de moda el futbol sala. Ara està molt de moda perquè és l'únic que es guanya tot.
Sí, exacte. Això amb la porta no passava. Jo et vull dir que és un esport col·lectiu de pilota practicat entre dos equips de 5 jugadors, cadascun dins d'un camp de parquets. Va sortir inspirada en altres esportes.
Ah, com per exemple el futbol camp. Com el futbol, el waterpolo, el volleyball. El waterpolo. Sí, sí, sí. O el bàsquet, eh. Aunque inicialmente regido por la Federación Internacional de Fútbol de Salón, hoy este deporte está dirigido por dos entes mundiales. Sí, tenen un problema i per això no és esport olímpic ni res, es queixen. Ah, que és la MF, sucesora de la antigamente conocida como FIFUSA. FIFUSA.
Que té nom d'estudi de... Sí, la FIFUSA d'estudi de comunicació. I la FIFA, són aquestes dues. Diu, hola Pau, perdona, aquí potser et coneixen, perquè l'Algun pregunta, que això no ho sé, si tu vols respondre, respons la pregunta a través del xat de radioasverm.com, si no, no. Tu ets el Marcos de la ressenya? Sí.
Ògun, i tu qui ets, no? Sí, no? Que s'identifiqui. Clar, identifica't. Has comprat a la ressenya últimament? Ets dels marcos de la ressenya. Dels marcos de la ressenya. Som d'aquests. Bueno, Pau i Ògun, us deixem perquè segur que teniu moltes coses que explicar. Sí, moltes coses, ara em poso. Molt bé. Bueno, en fi, Edu, moltes gràcies per venir.
D'aquí una estona anem a dir que fem la secció del Pau. Jo torno. No me'n vaig. Vaig a buscar el guió i ja està. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i avui parlarem d'una de les grans artistes del segle XXI. Ho deixem aquí. No ho posis.
I com nitar tensió radiofònica, has d'aguantar els ulls. Qui serà? Qui serà? Qui serà? Ja ho he dit, ja he posat tota la cançó. Calla, Pau, tu també? Edu!
Aquest dimecres, a dos quarts de sis de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, sorteig públic per a l'adjudicació de nou habitatges de lloguer per a joves a Sant Just d'Esvern. Nou habitatges situats a la carretera reial U7.
Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta. És un home que va començar a fer teatre molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic.
i això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bueno, la postura de la plataforma és ben coneguda, que és no organitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quart d'onja, la revetlla. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les deu i la una, just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Radio 2B.
¡Muchachada Nui! ¡Nui!
5 i 34 de la tarda continuem en directe. Després d'haver repassat més ben dit la biografia vida i miracles de grups mítics com per exemple Queen, ACDC... Què ens fem la setmana passada? La setmana passada vam fer Bruce Springsteen. Avui arriba un artista que no podia faltar al nostre album de Cromus dels millors artistes del segle XX i del segle XXI. És efectivament Rafael la Carrà.
Per cert, abans de començar amb la vida i miracles de Rafa i la Carrà, diu el senyor... El senyor Pepito ha aparegut al xat. Ah. Sí. El saludem. Jo l'he vist comprant llibres més d'una vegada. Com el comprant? No, serà venent. No, perquè diu que... Ah, comprant llibres ell. L'algun deia, diu, jo conec el Pau Marcos perquè soc un clàssic de la recenya. I el senyor Pepito diu, jo l'he vist comprant llibres més d'una vegada. Però llibres que només tenen fotos i dibuixos.
I el senyor Pepito diu no se si sap llegir l'augunt. I l'augunt diu ja hi som senyor Pepito, sempre estem igual. Aquí salten... guerra de cotxillos eh. No penso llegir més jo ja eh. Ja està bé eh. Aquí paraules gruixudes no eh. Es creen converses paral·leles. És com un programa de ràdio paral·lel eh. Que si està bé, perquè si no t'agrada el que estàs escoltant, te'n vas al xat i llegeixes una mica el que està passant. És que també està molt bé.
En fi, avui aprofitem que ja som ple estiu i Pau, complint una demanda que bé, jo te la vaig demanar feixament. Bé, una demanda expressa i reiterada de tema. Jordi, tu ens has demanat diverses vegades que parlem d'aquesta gran intèrprete del món de la música italiana com en castellà. Evidentment, evidentment. Així que avui, que és estiu, fa caloreta i entra, doncs toca Rafaela Carrà. Sí senyor!
Quan va néixer? Què passa? Espera, abans de començar... És que m'estaves fent senyals i no et veia. Sí, és que hi ha un problema aquí. No ho saben els ullens que es reflexa molt al vidre i no ens veiem. Em sembla que no em veus ni tu a mi ni jo a tu. Jo a tu sí que et veig. Tu sí que em veus? Molt bé. És un efecte espejo d'aquells. Sí, exacte. És com si estiguéssim a la comissaria de la policia local. Més o menys. Em sento igual a vegades. Identifica el ladrón. Identifica el que robó la senyora de la penya del Moro.
He pensat que com que la setmana que ve em sembla que ja és l'última secció, i avui tenim gent al xat i tal, doncs els oferim que ens diguin què prefereixen que fem la setmana que ve. Un repàs dels millors temes que hem fet i dels millors artistes que hem passat per aquesta secció o... Mira, a la gent no li agrada això eh. No li agrada això? Doncs en el següent no se que diran eh. Què és el següent? En el següent jo proposo una previsió que serà la canció del verand. Això ho pot patar molt eh.
Això ja fa anys d'aquesta cançó. Voleu que fem de pitonissos de la cançó de l'estiu? Jo voto que sí. Doncs ja tenim un vot. I si ningú vota, bueno, doncs farem com sempre i farem el que ens doni la gana. Efectivament. Tornem a Rafaela. Tornem a Rafaela Carrà, que ens interessa molt. I és que, quan va néixer? La gent també ho pregunta molt. Com va néixer Rafaela Carrà? Sí, això et trobes a la gent pel carrer, estàs parlant dels fills, la nòvia, i t'hi van...
Tu saps quan va néixer Rafaela Carrà? Doncs aquí estem estiquístic per dir que Rafaela Carrà va néixer 1943 a Bolònia, a Itàlia, i va començar el món de l'espectacle de manera improvisada, o sigui, no estava pensat. I va començar de molt petita, perquè això no passa. Doncs sí, la pico la Rafaela, perquè clar, a Itàlia. Doncs quan tenia 9 anys, un amic va anar a Roma ella amb la seva mare i uns amics de la seva mare
la va fitxar per participar a la pel·lícula Tormento del Pasal. Tormento del Pasato. Sí, doncs una pel·lícula que podríem posar perfectament a Antena 3, una tarda. Sí senyor. Perfectament. La feina va despertar la seva ben artística i un cop va tornar a Bolònia i ja amb 15 anys va decidir apuntar-se a l'Institut de Cinematografia per completar la seva formació com a ballarina, intèrpreter... Ah, una mica tot eh. I el que surja. Exacte, la Rafaela Carrà si una cosa la caracteritza
és que és una gran artista. Una gran, fa de tot. Fa de tot, no? Jo crec que Rafaela Carraba poses a la fórmula 8 també. Clar, presenta programes també, està molt bé. Al llarg de la dècada del 60 va participar en diverses pel·lícules de producció italiana amb una presència poc destacable. Doncs sí, li donaven petits papers i mitjans papers així, això no contentava les seves ganes d'èxit, les seves ganes de ser protagonista,
I això va fer que el 1965, amb només 22 anys, s'anemés als Estats Units.
on va signar un contracte amb la 20th Century Fox. Què dius ara? Doncs sí, sí. La va firmar amb la Fox al 65. La Rafaela Carrà era una mica la Penelope Cruz d'aquell moment, italiana, no? El mateix. Sí. Escolta. Nota l'Òscar perquè mira, saps? Perquè és molt injust. Sí, sí. Hollywood. Sí, sí. Volem un Òscar per Rafaela Carrà. Clar. Hashtag Òscarparacarrà. Escolta, jo em pensava que no em faries cas i veig que sí, eh, i al final tens tota la vida de Rafaela Carrà. Sí, sí, no, però és que el millor és que no comences a cantar fins d'aquí una estona, saps? O sigui, t'hauràs de penjar tu.
Estava pensant que, clar, repassar la vida de Rafferra Carrà...
Sí, sí, al principi quan ho vas pensar feia molta gràcia, però després... Però fer-ho de veritat és... És dur, eh? És molt dur. És molt dur, Pau. Alerta. Clar, no ho sabia tot això jo. Ja ho deien, doncs. Podem anar a un moment que cantava ja o què? Bueno, si vols saltem tot això a la seva carrera semanalmatogràfica. No em sembla bé perquè és destacable. Perquè t'ho has currat, no? Home, sí, ja que m'ho he currat... Ja que t'ho he buscat. Si vols t'ho explico ràpid. Va arribar Hollywood i bueno...
Va arribar a Hollywood, va triomfar amb la seva primera pel·lícula El Coro del Bon Ryan, on apareixia Frank Sinatra. Després els contractes per participar a pel·lis americanes es van anar succeint, fet que la va convertir en algú amb renom a Hollywood. Ja se la coneixia, però la vida de Los Ángeles no era el que ella esperava, així que va decidir tornar a Itàlia.
a Europa i va participar en produccions italianes, franceses i alemanyes. Segurament totes d'alta qualitat. Per tant la Rafaela Carrà, cosa que jo desconeixia, va començar molt com a actriu veig. Si, si, si. I després ella va anar-hi van cap a... Clar, però és que ella també va estar a l'institut d'aquesta cinematografia. Sí, sí, sí. Cinematografia, mirem bé. Cinetxita i tot allò, no? Cinematographie, en francès. I en italià ho pots dir tu, que el domines. Cinematografia. Exactament. Doncs això va fer que comences amb les pel·lícules. Però és que, clar,
A finals dels 60, situem-nos, els canvis l'aporten a demanar un espai propi a un programa presentat per un francès, Nino Ferrer, a la televisió italiana, i allà és on comença a cantar Raffaele Agarrà. Allà és on comença, a finals dels 60, principis dels 70, però no volia ser una cantant com qualsevol altra,
i la diferència a veure el que es movia per l'escenari no parava quieta, agitant el cap i la malena, i clar d'aquí va néixer el moviment que tots coneixem. És veritat, i que la famosa... Exactament, un moviment que després... I que tots fem i que cavallem... Tots fem. Cada dia. No, no, cada dia no. Cada dia quan en lleves...
Quan sentim una cançó de la Rafaela Carrà. Aquest moviment neix en aquest moment, a la dècada del 70. Però entrem al moment important, perquè jo pensava que Rafaela Carrà només era cantant. Entrem al moment cantant. La dècada del 70 va venir ja acompanyada dels primers discos de Rafaela Carrà.
Està com revolucionada, però lentament, no? Sí, és com... Igual és que és després de la festa, eh, aquesta cançó. I per això va com lenta cantant. En el dia següent, no? Això ho hauríem de preguntar. En fi, va ser la cadena Rai qui li va oferir ser copresentadora del programa Canzioni... Canzionissima! Canzionissima i 1970, no sé com es diu en italià. És igual, 1970. Exactament. Del qual va fer la cançó principal, que és aquesta que escoltem. Doncs sí.
Sí, sí, sí, sí.
Es trida molt Rafaela Carradà, eh? Sí, bueno, és el que té. És perquè t'entri un missatge de la cançó, eh? És perquè t'arribi millor, no? I per si algú no sap quin és el títol, és... Mà, que música maestro. Correcte, eh? Per si no ha quedat clar. No t'ho ha dit prou clar, ella. Sí, sí, sí. S'ho ha dit massa baix o el que sigui. Va funcionar bé, no? Doncs sí. És curiós perquè va ser una cançó d'introducció a un programa, però va ser un èxit de vendes i de públic i tal, eh? Va ser un single i ho va petar, literalment. Però és que es veu que era...
Era molt diferent Rafaela Carrada, el que s'havia vist fins llavors a Itàlia. Ah, sí? Sí, perquè ella anava vestida diferent i... Què vols dir que era vestida diferent? Ensenyava coses, no? Ensenyava coses no, ensenyava el melic.
Ha ensenyat... Bueno, treu, treu. Però clar, els anys 70... Els anys 70 i a Itàlia això va saber el que va passar. Això va ser una revolució. Això li va comportar un bon nombre de crítiques i la censura del mateix Papa de Roma que por la puerta soma. Doncs sí, sí. El Papa de Roma va dir que allò que era, que als 70, a Itàlia, gent ensenyant al malic, les dones tapades fins al turmell, aquelles coses que es feien. I fins i tot va fer una cançó que es deia Tuka Tuka, no? Tuka Tuka, que va ser pitjor encara, perquè...
Si vols l'escoltem o si vols t'ho explico. Mi piaci. Vols dir m'agrada? Ja. Vale.
Es nota que és un efecte de so perquè no hi ha ningú que t'ho digui. Aquests són només alguns dels èxits dels seus primers disc. No, però és que toca a tu que aquesta teva història.
Recomanem que quan s'acabi el programa, la gent miri el vídeo i entendrà per què va causar polèmica. Perquè tenia com un ball, que venia així com la macarena, però li feies tu el de davant. Llavors li tocaves els genolls, els malucs per dir-ho d'alguna manera, les espatlles i el cap. I clar, això tampoc estava ben vist. I ella, en el vídeo, ho feia amb roba així ajustada i li feia senyors. Senyors que eren senyors grans. Hi ha uns quatre o sisent'anys, un carrer, un policia. Com el senyor Benito.
I què hem de fer? Buscar YouTube? Tuka tuka de Rafaela Carrà. Tuka tuka Rafaela Carrà, un vídeo que no destaca per la seva qualitat, no està en HD, però bueno, és igual, es veu igual. Jo recordo que fins fa quatre dies teníem televisió analògica. És veritat, és veritat. En fi, que Rafaela Carrà ja era tot un sexsímbol a Itàlia l'any 1972 i de fet l'ambició, ja estem al segon full. Ja estem al segon full. No vols que et digui els tres primers discos?
L'originalitat dels títols és molt gran. Primer disc, Rafaela, 1970. Segon disc, Rafaela Carrà, 1971. Tercer disc, Rafaela, Sens respiro, 1972.
Me piace. Me piace. Aquesta fan uns remix i ho peta aquest estiu eh. Jo no vull dir res, però Pitbull, si ens estàs escoltant. Bob Sinclair tampoc. Bob Sinclair, si ens estàs escoltant. Dóna-l'hi. Dale. Dale, si fot-li. L'ambició de Rafaela no tenia fi. Veient que a Itàlia se li quedava petita, continuo llegint eh. Va decidir ampliar horitzons. Atenció perquè va arribar a Espanya. Aquí ve el bo. Ara, ara, ara.
La seva participació al programa senyores i senyores de l'any 1975 va causar el mateix impacte que el seu país natal amb el sobrenom de la bomba italiana. Rafael la Carrà era coneguda així quan va arribar a Espanya l'any 1975. En fi, no era tonta perquè clar, se'n va anar Paquito.
Franco, i va aparèixer a ella. I va dir, calla, que aquests estan igual que els altres i veuràs tu com vegin un melic. I mira, la bomba italiana ja la tenim aquí. I efectivament es va convertir en una mena de sexsímbol també, no? Doncs sí, sí, un sexsímbol que també ho petava molt. I els seus discos tenien el mateix èxit. A més va aprofitar i va dir doncs, com que ja porto uns quants anys, perquè anava disc per any, o sigui 70, ja hem repassat del 70
El 73, 74, 75, també va tenir discos. Per exemple, Scatola ha sorprès el 73, Milè Lucci el 74 i Felicità Tata Rumore el 75. Felicità Tata, eh? És que jo no canto, jo recito. Ah, i Rumore i Rumore també, eh? Sí, no, però és que és el mateix disc, eh? Això era una bomba. Home, i tant. Perdona, Rumore i Rumore, en recuperem-la, sisplau. En recuperem-la.
Jo, de sola, no em sento segura, segura, segura mai, mai, mai, mai.
En fi, ens trobem ja al mitjà del 70 i va arribar també gràcies al seu èxit a Espanya i fins i tot a Amèrica Llatina a la remissió del programa La Hora de Rafael A. Carrà produït per televisió espanyola, no? Doncs sí, com que aquí el 75 va arribar i va causar un gran impacte, va aprofitar també per treure un dia recopilatori amb els seus millors temes i televisió espanyola li va oferir aquest programa La Hora de Rafael A. Carrà.
al 78 es va donar el seu desembarcament a Llatinoamèrica, però podem dir que va com preparar el terreny. Ah, sí? Sí, perquè, clar, hem de pensar que llavors no era com ara, però no hi havia les comunicacions i no era tot tan internacional, però va aconseguir que es venessin, els seus programes i tot això, que es venés i es veiés a l'Amèrica Llatina, com a lo qual ja l'estaven esperant quan va arribar. Oh! O sigui, hi havia deliri per Rafaela Carrà quan encara no hi havia anat,
i això va fer que el 78... És que per allò de Rafaela Carrà va ser molt famós a la seva època. Sí, sí, és que el 78 va fer una gira, va fer tota l'Amèrica Llatina, des de Mèxic fins a Argentina, quasi tots els països menys Brasil, perquè no l'entenien gaire, perquè parlen diferent. Clar, molt bé. Portuguèix. Sí, portuguèix. Doncs menys Brasil, a tota la resta de països, de part la hispana. Ho va petar molt, Rafaela Carrà, ho he de dir. I potser ara, ja veurem que després no ha triomfat tant.
Però llavors era l'Homàs. Era l'Homàs Justin Bieber de l'època. Sí, molt. Ara diu que molt. Igual, eh? Sí, sí, sí, sí. Bona comparació. De fet, tenim una gravació de l'any 1979. Rafaela Carrà cantant a un tema clàssic, Fiesta. Això, als arxius de ràdio d'Esver lo que es troba. És que em vaig encarregar jo de posar-ho tot. De l'any 1979, una actuació que va fer a Perú. L'any 1979. Imagina't. A veure.
Què s'ha d'entendre, no?
Desde esta noche cambiará mi vida. Desde esta noche, desde esta noche. No quiero este día más abandonada. No quiero serlo, no quiero serlo. Cuántos lágrimas he derramado. Cuántos pesos he desperdiciado. Él decía que era culpa mía. Ya no la ve yo su libertad. Yo le dije, si no estás tú, ¿qué voy a hacer si no estás tú?
Mira, jo tinc un problema amb la Rafaela Carrà, que jo l'escolto i em poso per allà. És que... És que... És la festa. És la festa. És la festa en la seva essència. I a més, amb aquesta... És que aquest vídeo és boníssim, de veritat. L'heu de veure, eh? Amb Blanqui Negre, eh? L'any 1979 al Perú, que clar, això era un impacte emocional per tota la gent que ho veia. Clar, i és que a més ja començava a cantar en castellà perquè va veure el potencial del mercat.
i va treure temes com aquest, com fiesta, el mel ha morto desempezar, que dolor, rumore que ja l'hem escoltat o caliente caliente. A més despertava, era una cosa que per l'època era pujada de tot. Sí, sí, sí, no, no, és que clar... Rafael anava allà on sabia que seria polèmica i on tindria raó. A més era... ho tenia ben preparat.
Parecido a lo que yo esperaba Amarecido, amarecido No se parecía nada a él Me ha mirado con los ojos tiernos Y me ha dicho que era culpa tuya Al diablo con la libertad
I m'hi ha dit jo si no ets tu. Bé, de fet, el tema més destacat, que va aixecar amb més polèmica, però no és aquest de festa, ni tampoc el de rumore i rumore, o fins i tot caliente caliente, no? No, no, és que si recordem bé, la cançó, hay que venir al sur, para hacer bien el amor hay que venir al sur. Sí, clar, és que això era un impacte molt gran. Clar, és que una cosa és que ho insinues, però una altra cosa és que ja anés allà... Peníem d'una època de l'agenda rapació. Sí, clar, i no s'ho esperava la gent.
Allò sortia de Rafaela, que portava unes malles molt ajustades i uns vestits on ensenyava una mica aquí tot el que és la carrà, saps? Sí. La gent jo crec que flipava, jo crec que els nostres pares flipaven. I això que va passar va ser que va haver-hi censura en molts països i es va haver de canviar el títol de la cançó, o directament ni sortia ni es publicava.
En fi, el seu èxit la va portar a gravar a una gran producció argentina, la pel·lícula Bárbara. Bárbara. Bárbara. Que estava plena de números musicals. A més, també va posar en marxa diverses produccions internacionals, però a principis dels 80 el seu ritme productiu va baixar una mica. Doncs sí, va tornar a Itàlia perquè, clar, ja arriba un moment que a la frena una mica aquesta dona. Perquè anava a disc anual,
i no parava i seguia amb els seus programes i seguia amb les actuacions i amb les gires. Així que als 80 va dir parem una mica, va tornar a Itàlia per gravar els seus nous treballs. Entre el 83 i el 86 va centrar-se en la publicació de nous discos i va fer de presentadora en diversos programes allà a Itàlia. Aquesta etapa destacant els discos Fatalita,
del 83 o Bolero del 84. No sé si podem escoltar fatalitat, si no ara ho intentem. Però vaja, també va... per cert, Rafaela Carras es va lesionar el coll? Sí. Què va passar?
A veure, tu que t'imagines que va passar? Que devia fer-me fer la carrera per lesonar-se el coll? Doncs que en una d'aquest allò que fa... Que tira enrere, no? Doncs efectivament... El coll va dir, bueno, fins aquí hem arribat. Perquè portava com 15 anys... 15 anys donant-li el matxague i no tenia el coll de Fernando Alonso, eh? Fes-ho tu, exacte. Aquí anem. Doncs el que va passar va ser que un dia ballant m'explota, m'explota, m'explota, m'explota, m'explota mi corazon.
Ja sabeu quina cançó és. Doncs ballant aquesta cançó i amb el moviment, què més, aquí era potser la cançó més representatiu, doncs va tenir una lesió i va haver d'allunyar-se els escenaris durant un temps, perquè si no, igual el Sergi Llorigala ja tot.
Bé, sí, en fi, que per cert, ara que parlava d'aquesta cançó de explota explota me explota me explota me pló... És que clar, és un problema, eh, a algunes cançons és difícil posar-li nom. On para el nom de la cançó de Rafael? Sí, no ho sé, és que l'estic buscant i no la trobo i em fa ràbia. Però ara, ara, no, no, mira, allà... Calla, calla. Calla, calla, calla. Tenim me explota me expló, eh. Sí, sí, sí, home, és que si hi ha alguna cançó on la Rafael la sabia trencar el coll, era aquesta, eh, realment.
És la gravació de l'any 1722. Sí. Ja ho veieu. En disc de pedra, eh? Sí.
Ah, ah, ah, en el amor todo es de empezar. Ah, ah, ah, en el amor todo es de empezar. Si él te lleva a un sitio oscuro que no te asuste la oscuridad. Pues casi nunca te estás seguro si es por amor o por algo más. Ah, ah, ah, en el amor todo es de... Explota, explota, me explota. Explota, explota, mi corazón. Explota, explota, me explota.
Ai! Clar, això, puguis o no, és on fa el mal a la Berta. I a més, si heu escoltat al principi de la lletra, té-la, eh, també, el que diu. La morto de desempezar, si él te lleva a un sitio oscuro, no sé si es por amor o por algo más. Bueno, bueno. Després s'estranyarà, saps? Serà per jugar als escacs, sembla.
Bé, la dècada dels 90 va suposar per Rafaela Carrà el seu consellament a Espanya, gràcies, això ja ho recordo, jo era petit, sobretot el programa propi que presentava a l'Eugió Espanyola, Hola Rafaela, que tenia una particularitat molt important, Pau, que és que la gent ella trucava. I si tu deies Hola Rafaela,
Quan agafaves el telèfon et donaven els diners directament. És que clar jo al principi dels 90 com que... Com que encara no sabia ni que era la Rafaela. Després es va convertir en un magazine diari amb el nom de Alasotxo con Rafaela. Doncs si, després se'n va anar a Telecinco, aquestes coses.
I, a més, la seva activitat musical s'havia reduït notablement, traient discos cada dos o tres anys, per exemple, Invitato Speciale, el 90, Hola, Rafael, el 93, o Caramba, Caramba Txerrumba, Caramba Txerrumba, Caramba amb dos R.
Caramba xirrumba. Caramba xirrumba. Perquè això és allò que feien, com els edulgors clavava, que era russo, no? Sí, més o menys. Doncs aquest és del 96. Escolta, quin referent... quin referent... quin referent referent la Caramba, eh? Escolta, és impressionant el que estem vivint avui al programa. Sí, té una discografia que va començar-la tard, però va dir aquí jo treurem molts discos. Era com rus, no? Una mica tot plegat. Els referents eren russos. Els referents eren russos. La Caramba xirrumba.
Va aconseguir mantenir els seus fans, tot i que cada vegada estàvem més allunyada de l'estereotips musicals de l'època. Rafaella Carrà, una cosa no, però es va enclarar al 80. Sí, ella va dir, això funciona, doncs això seguiré fent fins que em facin fora. Per cert, que l'helicopt de Vila diu, de petita la meva mare em renyava, això diu al xat de ràdiodesen.com, diu quan feia de Rafaella Carrà perquè em deia que em trencaria el coll. I resulta que és possible.
Efectivament, efectivament, efectivament. Quedeu avisats. Efectivament. Doncs mira, ves a fer un broma, saps? Doncs mira, la pròpia... Clar, és aquí un millor exemple. La pròpia Rafaela Carrà, a les seves càrregues... Es va lesionar. Sí, es va lesionar. En fi, mira això. Què passa, ara? Què passa? Una guitarra. Home, hombre, hombre. Boriquito.
Rafaela Carrà cantant Borriquito, com tu. Hi ha tants temes que... Per què no em rep passa, tots aquests temes? Per exemple, mama, dame 100 pesetas. Boníssim. Avui dia, mama, dame 60 céntimos, ¿no? Sí. Este pueblo no tiene ni esperanzas ni ambición. Mira, mira, escolta la lletra. Por aquí nunca pasan la alegría ni el amor. Mira, mira. Todo el mundo critica lo que soy, lo que no soy. Què parles, en falido llobregat? Por eso, viejo pueblo, ahí te quedas, yo me voy.
No sé, no sé, no sé si podré. I se'n va del poble. Una vez, una vez, un día podré.
Bé, Pau, no sé si vols afegir alguna cosa perquè que ja queden 30 segons per acabar-ho. Bé, acabem dient que Rafaela va tornar fa un parell d'anys amb aquells remix de Fer l'amore i Rumore, que era seu, jo? No, això era de Bob Sinclair, però clar, va tornar. I com que sembla que ningú ha respost la pregunta que heu fet al principi... Sí, exacte. No, però jo he de tenir la resposta jo. Sí, no, doncs farem això, sí. I la setmana que ve farem les cançons de l'estiu d'aquest 2012. Doncs sí. Revisió. Pau, gràcies. La setmana que ve, bona tarda. Fins la setmana que ve. Adéu.
Bona tarda, són les 6. Us parlem, Laia Casasús i Marta Patrició. Els acords arribats a Brussel·les han donat un petit respir a la borsa espanyola, que avui ha tancat la jornada en positiu. Al principal selectiu espanyol, l'IVACS 35,
ha pujat un 0,58% i ha recuperat els 6.700 punts. La prima de risc també comença a sortir de l'anomenada zona crítica. La diferència amb el bo alemany és ara de 548 punts, el que suposa 25 punts menys respecte d'ahir.
Doncs els primers diners per recapitalitzar la banca espanyola arribaran abans que acabi aquest mes. Seran els 30.000 milions d'euros. La resta, fins arribar als 100.000 milions d'euros, s'entregaran en els propers 18 mesos. Aquest és un dels acords que han sortit de Brussel·les. D'altra banda, els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea també han aprovat concedir un any més a Espanya, és a dir, fins al 2014, per rebaixar el dèficit.
a canvi, però Espanya haurà d'aplicar més mesures d'ajustos addicionals. Precisament després que avui s'hagi conegut això, el govern català ha demanat que ara que a Brussel·les flexibilitza el compliment del dèficit, l'administració central faci el mateix amb les comunitats autònomes. Ho ha dit el portaveu Francesc Combs. L'objectiu de dèficit s'exigeix més a les comunitats autònomes que a la mateixa administració central de l'Estat. Quan són les comunitats autònomes, les que presten, és a dir,
que la seva despesa serveix per prestar serveis essencials de l'estat del benestar, sanitat, ensenyament, polítiques socials, que això és d'aquesta manera. I en aquest se'ls colla més. Per tant, home, si hi ha una mínima sensibilitat social, doncs s'entén que si hi ha aquesta flexibilització, si això es confirmés, hauria d'anar més a favor de les cunats autònomes que no pas de l'administració general de l'estat. El Consell de Política Fiscal i Financer analitzarà el proper dijous
Dos veïns de Basturs al Pallars Jussà han descobert un nou jaciment de dinosaures. El bon estat dels ossos i la seva grandària donen un caràcter excepcional a la troballa. Basturs, Marta, Serret, bona tarda. Bona tarda. Els propietaris d'una formatgeria de Basturs van veure restes fòssils mentre pasturaven el ramat i van avisar al Museu de la Conca d'allà, ja que a la zona hi ha moltes restes de dinosaures i van pensar que podia ser un nou jaciment.
L'excavació ha començat aquesta setmana i el seu director, Àngel Galovart, destaca la mida i la bona conservació dels ossos.
Estem veient que són els més grans que hem trobat i, a més, n'estem trobant uns quants més. Aquesta campanya que fem és per avaluar si aquests tres o quatre ossos que s'han vist en superfície són els onits que hi ha o n'hi ha més. De moment n'hem trobat uns quants més i la cosa promet. Les restes són dels últims dinosaures que van viure a Europa i tenen una antiguitat d'entre 65 i 70 milions d'anys, com ràdio bastús.
i a Barcelona la desena edició del 080 Barcelona Fashion ha arrancat amb una passarel·la fa uns instants.
El Palau de Pedralbes, Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda al conseller d'Empresa i Occupació, processa Xavier Mena, subratllant la vocació d'aquesta decena edició del 080. Barcelona fa xontes reforçades energies entre el disseny i la indústria. Mena ha assenyalat que el futur passa per la innovació tecnològica en el sector del tèxtil. Aquí tenim no només centres de recerca bàsica en aquest àmbit, sinó centres ja de tecnologia. Citaré, per exemple, l'Aïnat a Calaça o el Finens a Madrid.
el que permeten avançar via recerca, via innovació tecnològica, amb aquest àmbit. El pressupost del 080 Barcelona ha incrementat un 132% la presència de patrocinadors respecte a l'any passat, com radio Barcelona. Coneguem ara si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Servei d'Informació Transmet, Marta Franco, bona tarda.
En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat pel que fa al funcionament del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. No hi ha cap incidència, per tant, a metro, a autobusos, tramvies, ferrocarrils de la Generalitat i a rodalies de Catalunya. Així ens indiquen aquests operadors, així que de moment és tot des d'aquí, des del Transmet. Bona tarda.
Bona tarda us parlar, Gerard Costa Freda, la Federació Espanyola de Futbol, ha indultat l'entrenador del Real Madrid, Josep Mourinho, per l'agressió a Tito Vilanova durant la Supercopa d'Espanya de l'any passat. El vicepresident de l'àrea de patrimoni del Barça, Jordi Moix, explica com ràdio que ja s'esperava el perdó a Mourinho.
Bueno, ja semblava que la música anava cap aquí i ara valorarem aquesta actuació amb els companys de Junta i amb el president Rossell per donar-li una valoració respecte. D'altra banda, s'ha fet el sorteig del calendari de primera i segona divisió A a primera jornada de Lliga, cap de setmana del 18 d'agost, Barça, Reial Societat del Camp Nou, Madrid, València, el Bernabeu i Mallorca, Espanyol, a l'Estadi Balear. Com ràdio. Notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
El secretari general d'UGT, José María Álvarez, i l'alcalde de Sant Just, José Barbinyà, ha signat aquest matí la declaració conjunta per la construcció de 30 habitatges públics a Masllull. L'Ajuntament la facilita d'allà Reunió Catalònia, l'empresa promotora de l'UGT, la transmissió d'una finca per construir una trentena d'habitatges de protecció oficial en règim general en forma de cooperativa. Ara comença el procés de cerca de socis per formar la cooperativa que permeti engegar el projecte. L'alcalde de Sant Just, José Barbinyà, calcula
que aquest procés podria allargar-se entre 6 i 8 mesos. No és el primer cop que aquesta promotora actua a Sant Just. De fet, el gener d'aquest any ja va adjudicar 93 habitatges construïts en dos edificis de Mas Lluís. La construcció d'aquest nou edifici s'agraeix per continuar impulsant l'organització d'aquesta nova àrea de Sant Just. La secció local del PSC ha organitzat per avui una xerrada a sopar sobre la crisi financera, forma part del cicle d'Abat 220,
i el ponent serà el professor d'economia de la Universitat de la Cannes, Marc Tecnier. Segons l'economista, que la mira enrere per entendre l'origen de tot plegat creu que l'entrada de l'euro, la conseqüent baixada dels tipus d'interès que la facilita l'accés al crèdit, va propiciar el boom immobiliari i en aquest sentit, bancs i caixes hi van tenir un paper important. A més, també creu que la reacció dels governs davant de la crisi va ser lenta i que el fet que volguessin garantir que no desaparegués cap caixa ni cap banc amb la fusió d'entitats bancàries va empitjorar encara més les coses.
de tots plegats en parlarà aquest vespre. Avui, en aquesta xerrada de sopar, que començarà a les 8 del vespre, al restaurant Sant Just, al carrer de la Font, número 17, el preu del sopar és de 9 euros.
I acabem aquest bulletí amb un punt cultural. L'escola d'escriptura de la Taneu de Sant Just valora bé el primer any de tallers, però creu que cal arribar a més gent. És el primer any que s'han començat a oferir tallers d'escriptura, on el responsable de l'escola d'escriptura, Arnau Cònsul, creu que el curs ha anat bé, però fa autocrítica i admet que hi ha hagut pocs alumnes.
En canvi, la valoració dels clubs de lectura és molt positiva. En alguns d'aquests clubs hi han participat autors com Jaume Cabré, Borja Beguinyà i avui dimarts aquest vespre hi vindrà Joan Carreras. De cara a l'any que ve, un dels reptes és atraure més la citodània s'enjusteguin cap als tallers d'escriptura i, en aquest sentit, millorar la capacitat comunicativa i situar-se a les xarxes socials.
I això és tot de moment més informació a partir de les 7, els Enjustes Notícies, edició vespre. Puedo verte en la distancia
El tiempo pasa y me deja. Sigo el ritmo que me marca.
Donde el tiempo pasa y no deja, sin el río que me marca la corriente que me lleva sobre el sol.
6 i 10 de la tarda, què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora. Gràcies, moltes gràcies, la gent que avui ens ha vingut a veure des de Blanes. Benvinguts allà a la segona hora de la penya del morro, mentre escoltàvem aquest tema de Pegasus sobre las olas. Lilian Rodas, bona tarda. Bona tarda. Tu coneixes aquest tema de... Déu-n'hi-do, no t'aplaudis. Un aplaudiment per la Lilian.
Puc conèixer aquest tema de Pegasus o no? No. No, jo tampoc, jo tampoc. Bueno, d'aquí una estona, mira, ja, com era d'allò, no tenies el llit sense saber una cosa més, no? No et treus a la cama sense saber una cosa més. Sí, mira. I will not go to the bed until you know something more. Pufu la cuixera, fecmo.
En fi, per cert, que d'aquí un moment repassem un parell o tres de notícies curioses amb la Lilian. Connectarem amb el Casal de Joves i acabarem el programa amb el Sergi Pony i el Rafa Cano amb la tertúlia continguda. Avui una tertúlia continguda que... bueno, és que rico d'unes coses perquè m'ho han ensenyat abans i jo penso que està bé. En fi, Lilian, comencem o què? Sí. Sí, aquest és igual. No. Si vols no ho fem, eh.
Bé, atenció, comencem amb una notícia escabrosa, eh, com a tu t'agrada, perquè tu sempre treus les notícies que no se donen pas. Jo vaig dir, quan vam plantejar la secció, notícies curioses, no notícies escabroses. En fi... És una notícia escabrosa, oi? No, no, que va, una bústia per nadons abandonats a Alemanya. Clar, però si digués que hi ha hagut un nadó abandonat a un contenedor, sí, però... Ah, va, va, va, va. És més o menys bo, això. A veure, explica'ns-ho, explica'ns-ho. A veure, sempre està terrible el fet d'abandonar un nadó al carrer.
i conscient que això passa a Alemanya, un nou sistema s'ha implementat perquè si algú decideix abandonar el sonador ho faci de la manera menys perjudicial. Val, d'acord, d'acord. Sí. Es deixa dins d'una bústia per anar a uns abandonats. I com es diuen aquestes bústies? Baby witch o algo així en alemany. Que signifiquen en alemany? Significa braçol.
Són braços intel·ligents que, amb percebre la presència d'un cos en el seu interior, automàticament s'encén un sistema de calefacció i activen una alarma que alerta a centres mèdics que van immediatament a recollir el nadó. I un cop depositat a la bústia, què passa? El nadó arriba, està sota custòdia de l'estat alemany. A veure, si la mare després canvia d'opinió i decideix recuperar el seu fill, ha de llegir les instruccions que apareixen al costat de la bústia. Per tant, això és un cas especial que posat a Alemanya fa molt poquet, no?
Sí, amb això intenta evitar els avortaments i els casos d'abandonaments incontrolats, gràcies a aquest sistema, que es va començar a pensar des de fa ja 10 anys. I després que aparegués un nadó, bueno, van començar a pensar aquest sistema després que aparegués un nadó congelat a fora d'una clínica on la seva mare el va abandonar plegat. Sí, doncs és un problema, sempre passa, es parla poc d'aquest tema.
Però existeix, no? És una de les xagres de la nostra societat. En fi, Alemanya, però, no és l'únic lloc on hi ha aquestes bústies, no? Sí. De fet, hi ha 200 d'aquestes a tota Europa. Els països d'Àustria, Grècia, Croàcia, Suïssa, Bèlgica i Alemanya són per ordre els que tenen la menor taxa d'avortaments, perquè la mila embarassos, menys de vuit, són interromputs voluntàriament. I'm free to be whatever I want
Passem a un altre tema. Degut a un recent estudi de l'Institut Nacional de Consum de França, ha revelat dades molt curioses sobre el contingut, els ingredients, com es fa la Coca-Cola i que compone també la Pepsi, oi Lilian? Sí. Ha revelat que dos dels refrescos més populars del món contenen alcohol. Alcohol? Sí.
Deu ser molt poc no? Sí, és molt poc. És un 0,001. No passa res. Tampoc és tant. Jo pensava que era més.
Encara que en realitat no és massa, no? Doncs per a moltes persones això significa que mai tornaran a beure Coca-Cola o Pepsi. Ja que alguns no poden consumir alcohol per la seva salut o per la seva religió. Clar, és veritat, és veritat. I la Coca-Cola l'he estat fotent allà, no? Exacte. Per exemple...
Aquest informe ha alarmat els musulmans, per exemple, perquè ja que l'islam prohibeix el consum d'alcohol. Però és veritat, encara que sigui molt i molt petit, no poden beure gent d'alcohol, no? No poden beure, exacte. També l'estudi va indicar que la Coca-Cola i la Pepsi contenen elements que poden provocar al·lèrgies.
I un altre ingredient controvertit dels refrescos és el colorant de caramel, que es diu E-150D. És el que dona el color aquest, no? Sí. Que des del 2008 forma part de la llista de substàncies perilloses a l'estat de Califòrnia, perquè totes aquestes dades s'assumen en diversos informes que afirmen que aquestes begudes són cancerígenes.
Bé, jo ja no sé què creurem Lilian. Si aquests informes, si l'Organització Mundial de la Salut o els diferents ministeris de sanitat que controlen tot això, perquè si realment la coca cola fos tan dolenta. Tu veus que estaria permesa en tots els països? No sé, pregunto. No sé, amb la tirada que tenen i tot el que venen i els ingressos que aporten.
Mira, l'Eli diu, bueno, si és un 0,1. Alguns la deixaran, però molts més incrementaran el consum en litres i litres. Sí, senyora. És maca, aquesta cançó, eh? Sí, sí que ho és. És d'un dels anuncis d'alcohol. T'en recordes que diu? Per cada gramo de Coca-Cola, no? De E-150 de colorante, hi ha un gramo d'alcohol.
Bueno, en fi, ja acabem ja amb una última notícia curiosa, abans de connectar amb el Casal de Joves, perquè la primera llauna... que és un invent, això? Sí, més o menys. Ah, posa música d'invents. La primera llauna que s'autorrefreda en menys de tres minuts. Ah, oju, interessant això. Endavant, endavant, Lilian. Va, va, va. T'imagines que la teva beguda refredés en només uns minuts? Doncs bé.
Han inventat una llauna que és capaç d'autorrefradar-se en només uns minuts. Ah, sí? Tot el que necessites per fer, per obtenir una beguda gelada, és pressionar un botó a la base de la llauna que allibera diòxid de carboni, que al contacte amb l'aire crea la reacció que refreda la llauna i el seu contingut en menys de tres minuts. És molt saludable, no, tot això? Sí, sí. I arriba fins a uns 15 graus, diu?
I aquest mecanisme és segur i és bastant eficaç. A més, la llauna és bona amb el medi ambient, o sigui que no contamina, i els seus partidaris afirmen que és molt menys.
rebuts que les llaunes que es refrigeren i es venen a les botigues. Ah, per tant és una llauna especial ja on tu has de posar allà dins el líquid que vulguis, no? Si parlàvem de la cola o la fanta o aigua mateix, no? El que et doni la gana i després te l'emportes, prems el botó i la refredes mentre, bueno, quan tinguis previsió de veure-la abans d'anar o de veure-la a la platja o on sigui. Està bé, està bé. Sí, sí, sí. I el desenvolupament d'aquesta tecnologia va ocorre al transcur de 18 llargs anys d'investigació i desenvolupament
on diversos prototips van ser reputjats per ser considerats nocius al medi ambient. És ideal aquesta llauna per...? Per portar-la de dia al camp, a l'oficina, a festivals de l'aire lliure, a la platja, on sigui. I on es pot trobar aquesta llauna? Als Estats Units i al Reina Unit, de moment només. Ah, de moment només en aquests dos països. En fi, Lilian, moltes gràcies per haver vingut al programa.
Igualment, gràcies. Estàs com dormida avui? Has fet la mitjada o què? No, jo no faig mitjada. És que quan em diuen això jo mai sé què he contestat. Quan diuen gràcies per venir, doncs què has de dir? Gràcies a vosaltres per deixar-me participar en un dels millors programes de la tarda que es fa a la ràdio de Catalunya. Per exemple, com a primera cosa. Lilià, és broma, moltes gràcies, que vagi bé, fins la setmana que ve. Adeu.
La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esver.
6 i 19 de la tarda, d'aquí uns moments connectem amb el Casal de Joves de Sant Just d'Esbern. Mentrestant, Gogol, Bordello, que van estar l'altre dia al Cruïlla Barcelona, al Festival del Fòrum. I aquest tema, My Compañera, que, a més, són uns balcànics... Com es diu? Panc balcànic, es diu això.
I threw the muzzle, came my surrender. I had to tear it off my mind. Then hypothermia took over. And suddenly I went a-blind. Where are you now, my compañera? Your baby claw stuck in my chest. Where are you now, my sonidera? Who took you from the nest?
Where are you now, my compañera? I'm beating bricks from town to town. Where are you now, my solidera? I'm at my final down.
Hola, què tal? Sóc el Lluís Nevaldà i envio una salutació molt cordial a la Penya del Morro de Ràdio Desvern. Patons, salut i força al canut. Un home. Unes clapes a la barba.
Unes idees. Un color. El blau. Sergi Arrada, Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal? Molt bé. Com va tot? Mira, aquí passa en calor una miqueta. Des del casal de Joel Berta Sánchez, el Sergi Arrada, que cada setmana ens explica una mica què és el que hi ha, i de moment veig que l'aire condicionat s'ha espatllat. No, no, a veure, estem amb l'aire i tal.
però acabo d'arribar de fora i a fora uf mors. A fora mors, és la frase del dia avui eh, a fora mors, perquè... Mira, però a mi m'està afectant, que això no ho he dit, però bueno, m'està afectant l'aire condicionat que tinc aquí. És massa fred? No ho sé, no ho sé, però m'està com... em raja el nas, saps? Em fa com... hi ha com una olor especial, com rara, a vegades això passa, no? L'heli cap de Vila diu al Sergi que gran, molt fan. Ah sí? Sí.
Que rius? Mira, gràcies. Per què rius tu ara? M'agrada, m'ha fet gràcia. Que no et pensaves que tenies fans? Jo sé que tinc, clar que sí home. Clar, clar. En fi, Sergi, a penúltima connexió de temporada. Temporada, explica'ns una mica què és COO, el que és el de joves aquest cap de setmana. Què hi ha?
D'entrada, el divendres al matí està l'última sortida del Castell d'Estiu, que anem a la bolera. Ah, és veritat. Hi s'ha apuntat gent, aquesta vegada? Sí, hi ha uns quants apuntats, però encara hi ha places disponibles. Molt bé. I per 10 euros tenen accés a dues partides i a un esmorzar. Oh, per 10 euros?
¿Quién dijo crisis? De fet, si algú ja s'havia apuntat a les dues primeres i no s'ha apuntat a la última, té un preu especial de 5 euros. Ah, molt bé, molt bé. Escolta, i gratis? Gratis jo. Tu vas gratis, no?
Molt bé, Sergi. Com a mínim et xince. Hi ha molta gent que s'aprofita en els llocs on hi ha i no ho diu. Alguna cosa més d'aquesta setmana? Per exemple, m'han arribat veus que aquest divendres es fa la presentació, una mica l'acte final dels tallers i casals d'estiu que ja n'hem parlat aquí al programa abastament de tots els tallers que s'han fet al Casal de Jóves durant aquestes dues últimes setmanes.
Sí, el divendres a la tarda tenim la festa de Cluenda del Castell d'Estiu, que es farà la presentació del curmetratge que es va acabar de gravar la setmana passada, que es diu mal presentiment. Han actuat bé o no els nens? Sergi, Sergi! Sergi, Sergi, Sergi! Què? Et pregunto si han actuat bé els nens.
Jo encara no he vist el curmatratge perquè està a la taula d'edició. Tu ho dic perquè jo els vaig fer una masterclass d'interpretació. Aleshores segur que ho han fet fenomenal. Això és el que vull escoltar. Què més hi haurà? Exhibició de producció musical, entrega de premis.
del que t'hi jugues, que vas demanar al campionat. Ah, sí? També es dirà qui és el guanyador de la gingama telefònica. Qui ha guanyat? Qui ha guanyat? La gingama telefònica de gingama fotogràfica. I qui ha guanyat de la gingama fotogràfica? Encara no se sap. És que avui al vespre penjarem totes les fotos i la gent, al Facebook del Casal, la gent ha de clicar m'agrada a les fotos que li agradin.
i el participant que tingui més m'agrada en la seva globalitat, perquè cadascú té cinc fotos, que tingui més m'agrades en les seves cinc fotos sumades, serà el que guanyi el premi. Oh! Per tant, aquí hi ha una campanya ja bestial, no?, dels participants. Sí, prepengerem les fotos, ja està tothom avisat, i començaran a fer campanya a tots els participants perquè la gent voti m'agrada les seves fotos. I això serà el Facebook del Casal de Joves.
Jo sabeu a partir de quina hora estarà penjat ja. Estic esperant que falta una participant per acabar d'entregar les fotos que li falten. Qui és? A veure qui és? No puc dir-ho. Pobreta. No pots dir-ho? Pobreta. Però a quina hora s'havien d'entregar les fotos del concurs? Les haurien d'entregar. De qui acaben de fer l'última foto? No passa res. Sou benevolents al Casal de Jueves. Crec que és una noia.
És una noia, eh? És una noia de 12 anys. Perquè si el concurs el fessin a un altre lloc que sé jo, que si el concurs el fessin a un altre lloc que sé jo, no us el deixarien ja entre galla. Bé, nosaltres sí. I aleshores quan m'enviï la foto que falta, l'expanyem al Facebook i tothom ja podrà votar. Molt bé, doncs això serà segurament aquest vespre. Mira, m'ho miraré per curiositat, ni que sigui.
La penya del morro m'agrada a totes.
Bueno, i tu com a Jordi Domènech pots votar alguna també. Jo també, com a Jordi Domènech també puc escollir, a vegades em deixen votar coses. Jo què sé, una mica agosarat. Sí, molt, molt, molt. En fi, quantes fotos, quants fotògrafs... 5 participants, 5 fotos, cada participant hi haurà 25 fotos. Molt bé, i són joves, no? Entre 12 i 16? Tots els participants tenen 12 i 13 anys.
I el qui guanyi s'emporta una fantàstica, què? Càmera fotogràfica amb funda, trípode i de tot. Què? Amb funda i tot? I trípode. Que bueno, no? Hòstia, que fort. Però està molt bé. Però està molt bé, no fem broma. Està molt bé. Molt bé. Sergi, alguna cosa més? Clar que sí, home, com que vols estar... Aquest dissabte tenim la primera sessió del Cineclub Utopia a l'exterior del Cañinesta. Sí, que jo vull venir... A la fresca.
Eh? Vull venir. És dissabte a la nit. Vale. Podràs? A les 9. A les 11. Vale. Drive. Sí, està molt bé, aquesta pel·li. Vull anar per la pel·li, eh? L'has vista? No. Ah. I com que saps que està molt bé? Perquè m'ho vas dir tu l'altre dia i perquè m'ho va dir molta gent.
Y para que la falcen en clopotopia. I para que la falcen en clopotopia. Todas las películas en clopotopia son buenísimas. Sí, molt, molt. Ara diu que molt. Per tant, aquest dissabte a la nit, cine a la fresca, en lloc d'anar a la muralla de Montjuïc, al castell de Montjuïc, a Càngin està. A Càngin està. I estan negociant, això no t'hauria de dir, però ja saps que jo m'arrisco molt. Que és tot secret. Estan negociant de fer mojitos. Oh! Oh! Això sí que em molaria. Clar.
Diu la Eli, diu, drive, un final molt alegre. No deieu res, que no l'he vista. Que no l'he vista jo, no deieu res, no deieu res. Ja està. No, doncs no estic d'acord amb que la gent digui coses. I amb els mojitos més encara. Sí, clar, allò serà una festa, no? I a quant no aniran els mojitos? Doncs baratets, baratets, com sempre. A un euro? No, una mica més, tres o tres i mig, no sé. Tres, no?
O tres i mig. O dos i mig, potser. O tres i mig. O dos. Vale, ja ho veurem. Quatre. Sí, diu que en Mojitos passa millor la pel·lícula. Clar que sí. Clar que sí, clar que sí. La mà amb el gel, picat... Sí, sí, sí, per tant... La gima... Per tant, sí. La cachaça... La cachaça, el rom... Sí, sí, tot, tot, la caipirinha, tot, la caipirosca, tot a l'hora, tot a l'hora.
Venga va, que és un dia és un dia. En fi, això serà aquest dissabte a la nit i de fet té molt bona pinta i és un èxit ja, un altre èxit del cineclub Utopia, no? Perquè enrere d'any ho aneu fent i ve molta gent. Bueno, a Can Genestasi sempre és quan més gent ve. La gent es pensa que aquestes són gratis, no? Valen 3 euros com totes. Bueno, però per 3 euros, per 3 euros? Amb un joc valen 5. Mira.
Eh, perquè fem preu especial per fer de Sant Just 3 euros. Veus? I si no ets de Sant Just també, no? Clar. Que és una mica com el Parc Güell, que volen fer ara també, que volen fer pagar els turistes. Si no ets de Sant Just has de pagar. I si ets de Sant Just 3 euros.
Bueno, tu vindràs, no? Sergi, no em fas cas, què estàs fent? Res, és que em sento molt malament. Ah, val, escolta, doncs deixa'm aquí. Sí, jo vull venir, ja saps què, però després... T'espero. Sempre dic vinc i després mai vinc, però jo vull venir. T'espero. Vale, vale, sí, espera'm, espera'm. No em donaré mal plaer fins que arribis tu, eh. Bueno, no, jo no em risqueria tant, eh, és molta pressió per mi. O sigui que no vindràs. Sí, diu que entre diàleg i diàleg, no sé què vindré, sí, entre diàleg i diàleg diu la Eli que et pots prendre un parell de copes. Diu no està mal vist, no. Però la Eli és la que ha dit que era molt fan meva. Sí.
L'hi perdono, eh. Eli, t'ho passo. T'ho passo, t'ho passo. En fi, Sergi, un petó, una abraçada, que vagi molt bé. Vinga, una abraçada a tothom. Adeu, gràcies. Adeu, adeu.
Dos quarts de 7 de la tarda, fem una petitíssima pausa per la publicitat, un anunci, i tornem d'aquí uns moments amb la tertúlia continguda Rafa Cano i Sergi Pon. Diu l'Eli que li va agradar. Doncs menys mal que et va agradar. Vinga, tornem d'aquí uns moments. Aquest dimecres, a dos quarts de 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, sorteig públic per a l'adjudicació de nou habitatges de lloguer per a joves a Sant Just d'Esvern.
Nou habitatges situats a la carretera reial U7. Podeu trobar més informació al web promunsa.cat. Sant Just d'Esvern, 20 anys apostant per l'habitatge públic.
Bona tarda, benvinguts a la recta final d'avui dimarts 10 de juliol.
Com cada setmana... De fet, avui és la penúltima secció contenidor. Oh! Quina pena! Que guàstima que deia aquell. En fi, Sergi Pons, bona tarda. Hola, bona tarda. Que et sap més greu a tu que a Rafa Cano, que no ho ha fet tot. Rafa, bona tarda. Oh! No, jo tampoc ho he fet tot. Sí. Bona tarda. No ho has fet tot, tu? Qui ho ha fet, ningú?
Sergi, no menteixis, eh. Algú s'ha de dir un dia que el millor d'aquesta secció era la sintonia. No sé si deixar-la o... No s'escolta. Dura mitja hora la sintonia? No pot durar mitja hora la secció.
Com que no? No home, no. Tu és que tens els conceptes molt equivocats. Et penses per la banda que això ha de durar mitja hora i que la penya del morro és un problema d'humor. I cap de les dues coses són certes. En fi, avui, sense que serveixi de precedent...
Començarem amb el Parla sense vergonya amb Rafa Canal. Com has dit dura, eh? Prescindent, preservatiu, dura, 2, 1... Si hem de seguir així... Potser agafo la porta i me'n vaig. Te'n vas a casa, no? Això és un problema d'humor i no ens podem permetre fer aquests acudits. Correcte, correcte. Comencem per mi, no? Doncs mira, m'ho has posat a ou.
Home, si la teva secció és de saber d'on venen diferents fets fetes, que ja ningú utilitza, Rafa. T'has de dir que aquesta secció és vintage. A partir d'ara les tornarà a fer servir. Per què ho diguis tu? Si és més vella que el napeu. Per exemple, agarrar recalfades.
Què dius? Ostres, el que fas tu, Jordi, al cap de setmana. Agafar les calfades. Recalfades. Recalfades, perquè no rescalfades, no? No, no, no, recalfades. Jo faig això al cap de setmana. El microones. No, no, l'explicació és la següent. Són noies que hi ha massa calfades. No, sí, home, sí. La explicació és festejar una xica buscant sexe continuadament sense èxit.
Això és el que faig jo, no? No, no, sense èxit. Sense sortida. Em coneixes molt bé. Sí, per això ho dic. Però bueno, l'origen ve de l'acció que fa un colom darrere de la coloma sense aconseguir emportar-se el colomer.
Quan després de 5 o 6 dies de fracassos no cobria la coloma, s'ha de donar-li una pastilleta o posar-li una coloma de cassa. Però això, l'expressió com es diu? Agarrar recalfades. I recalfada què era? Un tipus de colom? Escalfar-se.
Agarrar recalfades. No s'entén. Sergi, deixa el mòbil. Ho has entès tu o no? No.
Jo, Rafa, no ho he entès. O sigui, què vol dir agafar-racalfada? Agarrar-racalfada. Vol dir agafar-rascalfades? Sí, també, suposo. Ah, val. És que és un idioma aquest del segle XIX, no? Del romanticisme català. O sigui, agafar-rascalfades. Això sí que ho entenc. No, és agarrar-racalfades.
Això és la dita popular, és així, encara que sigui del segle XVI. XVI, vale, queda clar. En fi, Rafa, tens una altra que no la fem ara, la farem al final de secció. Ah, fem un Capicua. Et sembla bé o no? Ah, perfecte. El millor al començament? Mira, la propera comento que és Capicua. Ah, val, val, em sembla molt bé. M'ho apunto, m'ho apunto. A mi una vegada, quan jo vaig anar a estudiar ràdio, quan era petit, em van dir, no, diu, el millor per a una secció és començar-la molt bé
i acabar-la molt bé. I al mig, bueno, que hi hagi el que sigui. Per tant, Sergi Pons, va tardem. Hola, bona tarda. A tu t'ha tocat estar al mig avui de la secció. Però d'un entrepà, tu què t'agrada més, bambutit o el pa? Què és el que dóna nivell de l'entrepà? Però no, no, no, no. Això no és un entrepà, això és un caneló.
O sigui, lo de dintre és el que ha sobrat de la cardolla. Ara, ara, ara. Tu que ets la Deixamel o què? Clar. Jo la Deixamel soc jo que vaig dir l'Escalfat, que diu aquest. A veure, sí, recal·lificat. Sergi, tu què ens portes avui? Què? Què us porto? Sí, no, pregunto, què ens portes avui? Ah, bé, anar fent. No, no, no, no, és que t'has preparat un tema. Ah, sí, home, sí, sí. T'has preparat un tema? Sí. Molt bé, Sergi, a veure.
Always look on the right side of life. Això, un moment, aquesta reacció no té ni sort ni guapa. És que...
No ho sé, no puc. No puc xiular. Voleu? És difícil. O sigui, a veure un moment. Els oients, per favor, que sàpiguen quina és la situació en aquests moments. Jo he posat aquesta cançó. Rafa, un moment. Per provar una mica així de ritme i tal, que estem a la sessió al moment del mig. I llavors, a la meva volta, us vaig de vosaltres, una amb les rastes i l'altra amb les seves gafes de pasta, movent el cap d'una banda a l'altra, intentant xiular cada vegada.
Un moment. Sergi, que no t'has preparat res o què? Perquè estàs dissimulant amb la cançó. No, no, no, pregunto. No t'has preparat res. Sí que sí que m'he preparat. És curtet, és curtet. Posi Singing in the rain. Sergi, t'has preparat res. Em pots posar la música d'informatius? Sí, mira.
Què et sembla la música d'informatius? No, perquè vaig a llegir una notícia. Ah, vas a llegir una notícia? Sí. Va, posa la música d'informatius de... Sí. L'Estrella de la Muerte. Ostres. Hola, bona tarda, informatius de l'Estrella de la Muerte.
Informatius amb Sergi Pony
El jutge registra els domicilis de Millet i Montull. Considera que no es pot descartar la possibilitat que Millet i Montull guardin diners en efectiu a casa seva. Sergi, Sergi, prou, prou. Què fas? És emocionat. Què fas? Però si a part d'aquestes notícies d'ahir, i estàs imitant Matías Prats... Tot té una explicació, Sergi. Ah, vale, vale, vale. Si vols acabar... Ah, vale, vale, perdó, perdó, perdó. No és que... Vale, vale, vale. Endavant, Sergi Pol.
El jutge considera que no es pot descartar la possibilitat que Millet i Montull guardin diners en efectiu a casa seva o documents que puguin indicar on es troben els fons derivats. El titular del jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona, Josep Maria Pijoan, que investiga el cas Palau, ha ordenat l'entrada i registra els domicilis de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, l'ametlla del Vallès i el de Jordi Montull a tallar.
A partir d'aquesta notícia, que com has dit va sortir ahir... Una cosa Sergi, tu l'informatiu migdia de Sant Just Notícies també ho llegeixes així?
Amb aquest to. Tot seguit les notícies de Sant Just. Han tret la bandera de la penya del moro. Efectivament. Molts faixes. Podríeu fer-ho un dia.
En fi, no sabem si no em fa xerrafa, no ho sabem. El millor és per castigar molt la bandera. Saps què passa? En aquesta secció hi ha un problema que és que tu comences a explicar una cosa però va arribant a altres temes i quan vols reprendre el tema anterior o tornes a explicar el que havies explicat abans però ningú se'n recorda.
Bé, tothom se'n recorda una mica del tema de Millet i Montull, no? Que entrava a registrar cadascuna. Després de 3 anys, eh? Atenció, aquí la justícia sap que és molt ràpida. Després de 3 anys d'abril, quasi tot plegat, que vaja, que també no els ha anat a temps de res, no? Una mica amb Millet i Montull. Ai, ja... Durant aquest temps... Qui deia allò? Ara ja no tenen... Bé, no ho sé, què deien, Sergi? Endavant.
Bé, en fi, el tema és que... No, no, avui no. No, no, gràcies, gràcies. Has anat al jardinet, eh? Bé, el tema és que... Ja? Bé, el tema és que...
Prou ja, prou! Una cançó molt pàdica. Pobre Sergi, que està intentant explicar una cosa.
Un any després de... tres anys després perdó, d'aquest cas, registren la casa de Millet i Montull. Llavors ha aparegut un hashtag a Twitter, sabeu què és un hashtag o el que us ho expliqui? No, no sabem, no sabem. Doncs és com un tema, una etiqueta i tothom comenta.
El hashtag és Millet ha tingut temps de... i tot el que ha tingut temps de fer en aquests 3 anys. I aleshores és curiós perquè es porten alguns tuits realment enginyosos i divertits. Ah, molt bé, que és el que busquem en aquesta elecció. Jordi, Jordi. Jordi, Jordi.
Millet ha tingut temps de fer moltes coses, però l'electricista del Còdex Calixtí també. I mireu que bé ho va amagar. Tant de bo ara fos igual. 600.000 euros. Clar, perquè la gent ha jugat amb el temps que durant aquests 3 anys Millet ha tingut temps de guardar els diners.
treure els diners, tornar-los a posar i tornar-los a treure com a mínim 50.000 vegades. Un altre, amb humor ja una mica més punyatero, diu Millet ha tingut temps d'invertir els diners en una màquina del temps, viatjar al futur i pixar-se sobre de cada una de les nostres tombes en aquests tres anys. Està bé, està bé, està bé. Millet ha tingut temps de tocar-se les pilotes tres anys seguits, rient-se de tothom, fumar-se les proves i esnifar-se les cendres.
Millet ha tingut temps de finalitzar les obres de la Sagrada Família i no ho ha fet perquè en Xavier Trias li ho va suplicar. Millet ha tingut temps de mirar-se els capítols del cor de la ciutat a càmera lenta.
Millet ha tingut temps de fer 16.354.268 granotes amb Papiroflexia utilitzant les proves que tenia al seu pis. Que bo. És que el Twitter dona molt de joc eh. Sí, la xerrada està molt avorrida també. Ens hauríem de fer una conta al Twitter. No hi ha feina. A veure, menys tweets. Quarts de nou em recorda molt, quarta... Ah no, perdó, perdó.
De qui és aquest tuit? Jordi Domb. Acaba'l, acaba'l. No, és igual, és igual. Home, les coses comencen i s'acaben. Millet ha tingut temps de comptar totes les rotondes, tots els vedents i tots els petges als països catalans. Poc enginyós, aquest.
Home, està bé, està bé. Òscar Andreu. Ah, de la competència. Durant aquests 3 anys en Millet ha tingut temps de veure la meitat de la filmografia de l'Albert Serra. Que és molt llarga la filmografia de l'Albert Serra. Sí, sí, però es fan espècules molt llargues. Òscar Andreu que fa allò de...
40 punts, no? 40 punts. Sí, el diccionari aquell que fa... El Gran dictat, el Gran dictat. Millet ha tingut temps de llegir-se la llei òmnibus, blanquejar els diners, blanquejar-se l'anus i canviar-se el nom per Feliz Bitllet. Una altra cosa que ha tingut temps de fer Fèlix Millet. Fèlix Millet ha tingut temps de fer el recorregut de principi a fins a 500.000 vegades de la línia del bus 74.
Deu ser molt llarg. Millet ha tingut temps de plantar un arbre, fer-lo créixer, talar-lo i amb la llenya cremar totes les proves. Sergi, que durarà molt això? Millet ha tingut temps de fer una maqueta masculadent a la mida real del palau de la música i tornar-lo a expoliar. Millet ha tingut temps de robar el còdex Calixtí. Mira, aquest ja serveix. Sergi, una cosa. Sergi.
Mira, Millet ha tingut temps de netejar-se la polla després de donar-nos pel cul a 7 milions de catalans que ens creiem que aniria a la presó. Vigila el CAC, que desapareix, el CAC desapareix. Sí, és veritat. És inútil. No, no, però des que no fem res d'això, Perica, el CAC ja no ve aquí. Mira, aquí una crítica a les companyies de telèfons. Millet ha tingut temps de canviar-se de companyia d'ADSL tres cops.
Però que costa tant, canvies. És veritat, és veritat. Bueno, en fi, un aplaudiment per tu. Mira, i aquesta és molt bona, l'última. L'última, eh. Millet ha tingut temps d'acumular prou cera de les orelles per fer un bust del molt on una, per president Pujol, el seu menjador, i posar-hi les proves a dins. En fi, l'enginy de Twitter, que aquest és un altre debat que... No, ja prou, jo no mires més, Sergi. T'estàs malalt de mirar el hashtag. No, una última cosa del Twitter. Seguiu el David Pedró, sisplau, que té molt pocs followers.
És un dels ploradors de penya al morro. Que fa els esports extrems i sempre va buscant followers a tort i a dret. Sí, és un que va amb malena rissada. Busca a vegades porta canalla, igual que el Rafa. Busca també a tort i a dret. Que eren dos pobles, no? Estaven a prop.
Això que ha fet el Sergi ara és un bon exercici perquè hi ha molts programes de ràdio o molts guionistes que diuen que quan apareix primer al Twitter una gracieta, després la gent ho copia. No sé si heu sentit aquest tema o aquest debat.
que hi ha molta gent que, per exemple, en programes que es fan a la tele, a la nit, o enginyosos o sobre actualitat, fan moltes bromes de coses que ja han fet a Twitter. És que això de copiar a la ràdio de televisió està a l'ordre del dia. Però a més a més jo trobo que és normal que passi, perquè no us passa que quan, a lo millor, llegeixes molts acudits, després és difícil potser
Tu que fas un programa d'humor, Jordi? Jo no faig un programa d'humor. Però Alberto Romero, de Buenafuente, va sortir defensant-se una mica, perquè hi havia moltes crítiques.
Poso el cas seu perquè va sortir ell defensant-se i va dir que és normal que quan surt un fet del qual es pot fer broma, tampoc tantes bromes no es poden fer. I és normal que la gent que es dedica a això, el guionista, la gent que està buscant una volta més,
de... com es diu en català? De full, no? De tuerques? Sí. Bueno. De turc. De turc. Cap de turc. De turcs. De turcs i capellats. Doncs és normal que, clar, que això sigui així i passi perquè tantes bromes, tantes històries es poden fer. Al fí, voldria aprofitar per... com que no m'he preparat res jo avui a la secció. Trencar una llança a favor d'Alberto Romero. El tema de la cul vols comentar o no? No, no cal, no cal. No, no.
Rafa, acabem ja la secció. Com és que no vols parlar de Raco? Com és que no vols parlar de Raco? Perdona, jo parlo molt al programa. Bé, molt no, però a vegades he parlat. Ja arribes té. Escalbo, ja està. I dona molta cera. Sí, no, és broma, és broma. No, home. No dona cera?
Un moment, un moment, anem a fer un jardí? No, és igual, és igual. No, no, no, ara acabes. Tira la pedra i amaga la mà. Busca Rafa, tira la pedra i amaga la mà. Tira la primera pedra i acaba la dada. No, simplement, el bastet ha de tenir seguidors i de tractors, no? Ha de tenir, ha de tenir. No? Ha de tenir, ha de tenir. Jo soc un tractor total. No t'agrada el bastet? No m'agrada el fuente? Un moment, un moment.
El Fuentes sí. Sí, perquè el Basté el veig una mica ensabonaia, saps? Sempre està ensabonant el seu... Excels. Ensabonant molt els seus invitats i convidats. No ho diguis a ningú. Un moment, un moment, Rafa. No ho diguis a ningú. Jordi Basté.
A veure una cosa, t'agrada més el Manuel Fuentes que va començar a Ràdio Asbert per cert, eh? És més, bueno, perfecte. Mira, és una bona escola. Un buen plante. Un buen plante, exacte. És la masia de la ràdio nacional.
En fi, però per què t'adames? Això és un tema... No, no, no. Jo era seguidor de RAC1, dels matins de RAC1. Al món, no? Al bastès, sí, al món. I cada vegada que venia una persona a fer-li una entrevista, veia que hi havia massa sabor. Surtia bombolles... Però és que el Manel Fuentes es veu com al revés, no? És més incisiu. Massa canya. No, massa canya tampoc. La canya quan l'ha de donar, i quan no l'ha de donar... Renta sense sabor.
Exacte. Massa poc sabor. Massa poc sabor, no? És més brut, és més brut. Sí, allò que quan t'acabes de sogar i els últims pas del cos, pràcticament no fa escuma. No, no, no. No, no, no. I rasca, rasca, rasca. Jo crec que el Fuentes és un tio que fa una entrevista com s'ha de fer. O sigui, ser incisiu quan s'ha de ser incisiu i no incisiu. O sigui, bueno... Jo crec que... Coherent amb tota l'entrevista. A mi sí, si em deixes una mica dur-te a la contrària,
Jo escolto més Catalunya Ràdio que RAC1. De fet, jo escolto Catalunya Ràdio i RAC1 ben poquet i pels matins em llevo amb el Fuentes. Però això perquè tu vas estar fent de bacari al programa de la nit. No, no. Al contrari. Vaig demanar fer de bacari Catalunya Ràdio perquè era l'emissora que escoltava. És a dir, l'ordre és invers.
La setmana passada van sortir les audiències.
i em sembla que RQ va tornar a trencar modlles de sostre. Va arribar al 675.000 ullents de ràdio català. No, no. El salvador de sostres no t'agrada, no? No. Ja, ja. A mi tampoc. És com el Barça. No, doncs bé. El Barça.
en el seu to incisiu, que és veritat que el té com diu el Rafa, potser a vegades és poc intel·ligent o poc perspicàs per trobar una manera d'acollar els convidats i els entrevistats sense que se sentin ells atacats. Potser és una mica l'habilitat que sí que tenia l'Antoni Bassas que sabia acollar els seus convidats però sempre quedant bé i a més a més, volia dir, sense que ells tinguessin l'opció o l'oportunitat de
de picar-se o de tornar-s'hi. Que això és el que li ha passat a Manuel Fuentes més d'una vegada. Tu pots collar i apretar i buscar la resposta o buscar que et responguin a aquella pregunta que a tu t'interessa, però fer-ho d'una manera que no se senti atacat. Per exemple, jo puc dir, Sergi, aquesta cinta que portes al cap, com és que la portes?
Sergi, aquesta cinta que poses amb el cap et queda com el cul. Per què la portes? Per exemple, no? El primer és més Jordi Basté i el segon és més Manuel Fuentes, segons el teu criteri. No, però el Jordi Basté diria que m'agrada molt.
Bé, segon pregunta, de què va la secció aquesta que feu? Bueno, doncs d'humor. No, no, que no és d'humor, que no és d'humor. Tenim una línia, la trenquem. És que l'hem de, sí, hi portem una llança, també la trenquem. Em sap greu perquè sé que s'està creant aquí un clima. Trenquem aigües, també? Però no, hem d'acabar la secció. Per tant, Rafa.
Va, acaba ja amb la segona. Matem-ho, matem-ho. Bueno, l'edita que volia donar... Queda molt despenjat, això. Un moment, deixa'm dir-ho. Per lligar-ho una mica, que potser si fa 20 minuts que no esteu escoltant el programa i ens acabo de sintonitzar ara mateix, primer gràcies, un aplaudiment per vosaltres.
I segon que el Rafa fa una estona ha començat la secció explicant d'on venia el fet de...
Agarrar recalfades. Agarrar recalfades, eh, que és una persona que té ganes de practicar sexe amb una dona. No para de donar-li carvasses. Eh, donar carvasses. Busquem un altre dia. Vale, sí, mira. I vol sexe. I no té, llavors això és agafar, recalfades, val? Com has dit? Rafacades. Rafacades. No, donar recalfades. Donar carvasses. Ah, carvasses. Donar carvasses. Amb C. Carvasses, no, amb doble S. Amb V alta, no? Sí, amb V alta i amb C trencada al final. Carvasses.
Sí, sí, sí. No, no vam ser trencada. És el començament. Caravaques. Amb què, amb essa? Rafa, podem fer ja l'última cosa? Rafa Cano. Doncs vinga, Rafa Cano. Adelante. Rafa Cano i les seves Rafa Cades. Mira, aquest cap de setmana he estat a una població molt bonica que es diu Trem, al Pallars. Trem?
Sí, al Pallars. He estat exactament a Puigcercós. Ah, Puigcercós? Sí, al costat de Puig Massana. Treu, treu, que ni Puig Massana ni Puig Massana és tan eròtic... Cos hi ha un poble que es diu Talarn. Ah, Talarn? Sí, Talarn. Ah, em sona. Hi ha una... una... una acadèmia de... de militar. Sí senyor. Que ahir va venir el principito al... Ah, sí? Al ministre de... de...
De defensa. I tu vas anar perquè hi havia aquestes persones? El Sergi Mas? El senyor Mas. Tu vas anar per veure'ls ells? Sí, el Mas de Catalunya, com diuen allà. Jo vaig sortir quan ells arribaven, suposo. El diumenge. I ells han arribat aquest matí. O sigui, he anat a planar una mica el terreny.
No, no, és que no em busquis, que no et donaré quartet. No em busquis. Què hi havia? Artur Mas? Sí, el Mas de Catalunya. Aquesta va a relació amb això. Donar quartet. I què vol dir donar quartet? L'origen és l'expressió donar quartet en sentit positiu i no negatiu. És correcte. Expressió internacional i obligació universal. Tots els exèrcits
tenen l'obligació de donar quartè, concepte fonamental i dret internacional. La paraigra quartè, fora el sentit militar, ve de quartarius. Una cuartera, un quartè, moltes vegades significa una quarta part. En el sentit militar, en el sentit de caserna, significa barri de les ciutats medievals, sobretot d'una ciutat dividida en quatre parts. Sergi, pren nota que després et preguntaré. D'aquí ve que en certs idiomes es diu
A partir d'aquest significat de barri, a França l'exèrcit pren quartier latin.
quan s'ajotja en una població durant una campanya. S'allotja, s'allotja. S'allotja, perdona. Llotja, llotja. S'allotja, i així ja. Sí, sí, s'alleuja, s'alleuja. Propiadament la paraula és estar acantonat. Estar acantonat. Acantonat, d'acantina. Sí, sí, sí. D'acanton i gros. Sí, sí, sí. Encara que en moltes cases... Encara que en moltes cases es veuen cartells que indiquen que si ajotgeava
un cap o un capità. Quan les tropes estaven de maniobres en campanya, s'ajudiaven en cases i els oficials anaven a les cases més distingides de les poblacions. I encara hi ha rètols. Què ho diu? Això era prendre quart quartier, és a dir, acantonar-se, establir-se en una ciutat. I aleshores això, en aquest sentit, acaba convertit-se en caserna i salta a diversos idiomes.
Rafa, no he entès res del que has dit, però està molt bé. De manera que quan l'exercici... Rafa, Rafa... Quan l'exercici pren carxier, és que es fixa en un joc. I a partir d'aquí, un establiment militar acaba prenent el nom del barri. Rafa, Rafa, Rafa... I els subrefrans dels catalans.
En fi, està molt bé, Rafa. Moltes gràcies, perquè ja sabem què vol dir donar quartet. Però què volia dir?
O sigui, a part de la història, què volia dir? Establir-se en un punt, en un barri. Ah, va, molt bé, establir-se. No, però per exemple, donem un cartell. Perquè els caps s'ajudjaven per allà, s'ajudjaven. S'ajudjaven, com els veïns millets, que no l'ajudjaven. I els militars es quedaven allà fent festa.
I també es diu això de donar quartet, per exemple donar-li com a algú també. Exacte, és això. Sergi no va de llit. Donar quartet és oferir un tracte humanitari a l'enemic vençut que es lliura. Per exemple, no donem ja més quartet això?
No, avui acabem aquí. No durem més quartet al Rafany. No, al Rafany no, a la secció. Al Rafany sí, al Rafany sí, a la secció no. De res. Sergi Pons, que vagi molt bé, gràcies. Gostaràs de totes.
Bé, i acabem aquí el programa. Gràcies a tothom que ens heu escoltat. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de la penya del Mò Rú. Us deixem ara amb la Carme Verdoi i les notícies de Sant Just. Dame una C, dame una A, dame una R, una M i una E. Carme, Carme Verdoi, notícies de Sant Just, notícies de Sant Just.
I qui és? Dennis! La dona de la nena ho farà un home. Si ella no ho pot fer, ningú ho pot fer. Qui serà? G-A-L-A-T-G! G-A-L-H-A!