En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amics? Us saludem en directe des de Ràdio d'Esvern, el programa de les tardes, d'aquesta santa emissora. Us parla i us saluda Jordi Domènech, com que... Home, moltes gràcies, moltes gràcies. No cal, no cal. Avui la gent que ens ha vingut a veure des de la bonica població de Sabadell, eh? El Vallès. El Vallès occidental, eh? Ja ho diuen. Sabadell, mala pell. Terrassa, mala raça. Tots dermatòlegs, el Vallès.
Avui començarem parlant de notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda, per què rius? Mira, perquè no hi ha res pitjor de començar un programa amb un acudit tan dolent i, a part, rient segons de l'acudit.
T'has fixat que m'he rigut jo mateix a la Gràcia? Ja el sabia, he acudit que fa molts anys que vaig feina més, sempre que parlem de Sabadell o Terrassa. En fi, així estem, estem fatal. A més a més, també avui al programa tindrem la Núria Oriol, que ella és coach, i a la secció de coaching de l'actualitat, avui parlarem de la micronutrició, Carme. Saps què és la micronutrició? No. Jo tampoc, per això tenim la Núria Oriol. No ho sé. No tinc cap pista. No tinc cap pista. Micronutrició. Llavors no les inventaràs ara, escoltar-ho.
Sí, tinc una pista, tinc una pista. Són crancs molt petits, molt petits, molt petits. Te'ls menges i et nutreixes de forma mínima. Sí, és mentida. Sí, però va per aquí, això, què et penses? Home, clar, patens molt petits, molt petits. Em pensava que eren... Per exemple, ganchitos. Ganchitos és micronutrició.
Bé, i a més a més també tindrem la connexió amb el casal de joves i avui entrevistarem la Maria Santa Llúcia.
Millor que no la miries, igual sigui qui sigui, imagini's que és un sac de patates i de rabes. Clar, com que ha desaparegut Icat FM, hem d'omplir un buit nosaltres a la ràdio, que no hi és, fa un parell de dies, i llavors avui entrevistarem la Maria Santellúcia, que és una de les actrius de Rúdigor o la Nisaga Malaïda, una opereta, una comèdia musical fantàstica, que després de 5 anys d'haver triomfat al Versos Teatre amb més de 6 mesos en cartell, cosa insòlita en un...
en una obra de teatre, en una sala alternativa. Torna ara al Club Capitol amb tota la trou. L'any passat, Egos Teatre, que és la companyia, va estar al Teatre Nacional de Catalunya amb el crim de l'Horartur Savil. Són els que van fer la cara sota la sorra. En fi, farem a la segona hora amb la Maria Santa Llucia.
Atenció, perquè alguns ja els han proclamat com a substitut d'agoll de gom el panorama musical català. O sigui que haurem d'estar atents a aquesta jove companyia de teatre, o no tan jove ja, perquè porten set anys que es van conèixer a l'Institut del Teatre. En fi, no me'n rotllo més. Això serà a la segona hora del programa. Bona tarda i benvinguts. Comencem amb les notícies de Sant Just. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbem.
Per cert, d'aquí a una estona també repassarem alguns tuits que fa dies que no ho fem i la veritat és que Déu-n'hi-do l'activitat que hi ha a Twitter a Sant Jus d'aquests últims dies. Comencem parlant, però, de les notícies que ens afecten i que hem sabut avui. Per exemple, que l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern pactarà amb el sector industrial del municipi una iniciativa per tal de potenciar la creació de llocs de feina. Sí, és una idea a través de la qual el consistori pagarà a les empreses dels polígons de Sant Jus la meitat del que costi contractar una persona...
i això vindria a ser una alternativa als plans d'ocupació que duia a terme l'Ajuntament amb aportacions de la Generalitat. Segons l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, l'Ajuntament té la capacitat suficient per seguir fent els plans d'ocupació, però les administracions supermunicipals no els ho permeten en el context de seguir reduint despesa i deute, i per això amb aquesta iniciativa amb el sector industrial de Sant Just es farien contractes temporals al nostre municipi a persones que no tenen feina, i a més a més es reforçaria la indústria. És el que va explicar
Ahir, l'alcalde de Sant Just, quan va passar pel Rintapèus. Ah, és veritat, que va venir al programa Ledo Martínez i tota la colla, que fan dilluns a les 9 a 10 del vespre, programa de política municipal i també general, nou d'aquesta temporada de Sant Just d'Esvern. Sí, i aquest és un dels temes principals que es va tractar amb Josep Perpinyà.
Per cert, parlant de nous programes, perquè clar, la temporada de la ràdio comença i continua. Aquest dijous arriba el nou programa, que també parla de Sant Just, però no és tan polític, em sembla. És una mica més entretingut. Mira, podries parlar amb ells un dia d'aquests. Sí, el dijous segurament parlarem amb els canys i qui pugui. Avui potser. Ja. Només són estudiants, la majoria. A la tarda sempre fent coses i fent exàmens i treballant...
En fi, kanji qui pugui. Què et sembla el nom? Bé, fa uns anys hi havia un programa que es deia Cada Kanji. Que saps qui se li va inventar el nom de Cada Kanji? Jo.
En fi, dijous, eh? Dijous a la nit, em sembla que també a les 9, que ens digui qui pugui. Continuem parlant de coses de Sant Just, perquè una trentena de persones han participat aquest matí de la marxa de la gent gran a Sant Just d'Esvern, que es commemora l'1 d'octubre, normalment. Era ahir, exacte, és el dia internacional de la gent gran. Exacte, l'altre dia al Liceu vam fer aquella gala, No esteu sols, presentada per l'Alberto Dom i amb Andreu Buenafuente i altres convidats.
al Liceu de Barcelona. Sí, la caminada aquí Sant Just ha arrencat a les 11 del matí des del Centre Social de Milenari i aquest any volia reivindicar més qualitat de vida per aquest col·lectiu, perquè a conseqüència de la crisi retallada s'ha vist molt afectat. De fet, això és el que recollia el manifest que s'ha llegit al final d'aquest recorregut, que era el Parc de Torreblanca. És una activitat que organitza el Centre Social de Milenari, on col·labora també l'associació de la gent gran.
I la marxa és tranquil·la, amb la intenció de ser divertida i, alhora, saludable. I cada any més o menys hi participen unes 30 persones i moltes també són fidels a aquesta iniciativa. Els agrada recórrer. D'aquesta caminada, tenim algun tall de la Candi? No, tenim talls de la regidora d'Acció Social i també d'un parell de persones que han anat a la caminada. Això són talls de just abans de començar. Quines persones eren?
No en tinc els noms. Ah, però són persones... Que estaven a punt de fer l'excursió. Doncs el Manifesco. El 2 i 3. El 2 i 3, ah, ja m'ho sembla bé. Jo sí, el primer any que faig la caminada, cap a la Torra Blanca, sí. Doncs mira, perquè no sé on haig d'anar i vaig a caminar. Sí que ho sabia, però jo no sóc de... La perduta que estava. I avui, aquest any, com que estic sol, doncs...
Molt bé. Doncs em sembla molt bé, eh? Em sembla molt bé, la veritat. Doncs me'n sembla... Jo vaig a fer una vegada que anàvem fins a la plaça a la Pau. El que passa que porto 3 anys que no podia caminar i avui m'ho han dit i m'ha donat la casualitat que estava aquí dalt. Jo crec que arribaré bé. Ara, si fos pujada, no. És fins a Torreblanca. Per Torreblanca. Fa molts anys que l'haig. Ai, si havíem anat cap a dalt a Montanya. Però...
Bé, bé, bé. Caminar sí que m'agrada. Més m'agradaria si pogués fer més, però no puc. Escolta, a mi m'agrada molt la gent gran amb aquesta marxa a Sant Just d'Esbert. Tenim un altre testimoni que també està a punt de fer la marxa? El recorregut d'avui serà des de comencem, sortim des del mil·lenari. Aquí és David Bea, que és el director del mil·lenari, explicar el recorregut. A veure quin recorregut han fet. Vas de del Pilar fins al final al carrer Major. Home, Déu-n'hi-do. Al carrer Major, tot recte.
Fins a la Rambla de Sant Lluís. Demà de dir a mi arribar a aquesta edat. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a la Rambla de Sant Lluís. Fins a
Sí, sí, és una altra, però és una altra... Has anat ja o no? Sí, ja hi ha anat. Ah, ja vas anar? Ja he passat. Has explicat el llibre? Sí. I què tal? Bé, va estar molt bé. M'ha tractat bé? Sí, sí. Ara creus en Déu? No, no vam parlar de Déu. Ah, no, parla de... Com que es veus de la parròquia. No, però és una part en què es parla d'un llibre i no és de religió, aquell tros. Molt bé.
Bé, avui estem molt endogàmics, ja ho veieu, no parem de parlar de ràdio i d'esbert, però per què? Perquè passen coses aquí. Si no ho passessin, no en parlaríem. En fi, per exemple, també passen coses a les Seas. Sí, perquè torna la caminada popular per Collserola. Home! No podia faltar. Serà aquest diumenge i aquesta activitat ja arriba a la 17a edició. El gegant de fi ara ballar
És un ambient molt d'escoltisme, d'estar atent, d'escoltar. Aquest diumenge no tant, eh? Ah, no? No tant. És de caminar. És la caminada popular, per això. Per molt que no siguis de les CEAS i que hi va molta gent que no és de les CEAS i que no està inscrita, té aquest esperit de carmanyola i de... feia en brella. A partir d'aquest vespre es poden fer les inscripcions per participar-hi.
A més a més, una de les peculiaritats és que en 17 anys de caminada mai s'ha repetit l'itinerari. Ai, que curiós. I, per tant, és un afegit que fa que molta gent tingui curiositat per veure quins indrets de cotxeroles descobriran. És que no és fàcil, eh? No és fàcil perquè cotxerola tan gran no és. O sigui, no estem parlant aquí de l'Himalaya. O sigui, estem parlant de la zona més petita. I acostumen a participar cada any unes 300 persones. I bé, la idea amb què es va originar va ser de mantenir-la amb el temps, fer-la cada any,
i obrir-la a tota la gent de Sant Jús, com deies ara, no només als socis i sòcies de l'entitat. La caminada començarà i s'acabarà també al Pati del Roure de l'Ateneu, i el període d'inscripció comença avui. Es poden fer inscripcions avui, demà i dijous, de 8 a 9 del vespre al local de les Cees, a l'Ateneu. El preu és de 6 euros pels socis i menors de 12 anys i 8 euros pels nos socis. Un preu que inclou l'esmorzar i un obsequi.
Quin obsequi? No, és secret. Home, no ho diuen? No. També es podreu apuntar, si no et va bé aquests dies, apuntar-t'hi. Es pot fer el mateix dia de la caminada abans que comenci, a dos quarts de nou del matí. I mira, la ruta d'aquest any començarà al Petit del Roure, passarà per Can Ferriol, la Torre del Bisbe, Vall d'Onzella i el Coll de Solanes. I al web de les CES, www.sanjus.org barra CES...
Trobareu tota la informació, el full d'inscripció i el programa. I també podreu veure el cartell de la caminada d'enguany, que és obra de Victòria Gil. Vinga, som-hi de nou, a la muntanya! Excol·laboradora de Ràdio Desver, no? Muntanya! Segur estem molt endogàmics.
Que jo hagués anat a fer la caminada, i no és broma, però com que tinc aquestes guins, que tinc el peu, esquerre... Pots fer-la, també? No, home, com veus que vagi a caminar... Quants quilòmetres són, has dit? No, no ho he dit, no ho sé. 8 o 9 quilòmetres com a mínim, deuen ser. Ja, potser no, no. Home, clar que no, he de recuperar-me. Home, no t'ho treien, ja. Què? No t'ho treien. Què dius? Però si estaré un mes que... Amb la crossa? No, que amb la crossa un tries més. No pots fer esport ni res. No puc fer esport, no puc fer esport. I mira, puc fer ràdio de miracle.
Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veus, som originals de mena.
Vinga, va, repassem alguns tuits d'aquests últims dies. Ja sabeu que a la penya del morro, que per cert no ho diem mai, però estem molt contents, perquè ja tenim 420 seguidors, més de 3.400 tuits en aquesta xarxa social, cosa que ens posa molt contents. Mireu, fa avui mateix Ciutades que Caminen. És un perfil de Twitter que urneix Ciutats que Caminen, que diu, aprovada por unanimidad moción para adherir el Ayuntamiento de San Just des Bern a la Carta Internacional del Caminar.
La Carta Internacional del Caminar, què diu ser això? Una carta on la gent...
L'emoció de jo has passat. Han assenyalat aquest tuit, el tuit en Ràdio d'Esvern, explicava això com a favorit. Favorit, oh, que bé. A més a més, també, avui Gina Pol, com diem, regidora d'Acció Social de l'Ajuntament de Sant Lluís, ha fet una fotografia d'això que parlàvem fa un moment, on es veia a Càndida Nevado, també excol·laboradora de Ràdio d'Esvern, llegint el manifest al parc de Torreblanca, on es veuen tres persones.
No sabem si és que només han arribat 3 de totes les persones que han sortit. Jo crec que no, és les persones que estaven allà al costat del manifest, perquè avui és el dia de la marxa de la gent grana Sant Just. Bé, el Polk Bam, que es diu així, diu, fàstic que al just metro se li digui JM. O JM, potser, no? Però per què fàstic?
I qui l'hi diu? I qui l'hi diu? Jo també. No li has preguntat? No, home. Jo no es fan preguntes. Jo no. Sí, de tant, tant, sí. Però en aquest cas no, perquè ha sigut fa un moment i no hem tingut temps de fer-li la pregunta. Però, en fi, després una altra. Van de blues. Mira aquest. Diu, Santos Puertes... Santos Puertes? Em sona. Un bluesman americà made in San Jus d'Esvern, Barcelona. Novetat mundial. A veure, hi ha un link, jo l'enllaç, i diu... Santos Puertes, un bluesman americà made in San Jus d'Esvern...
Diu, heu sentit a parlar d'en Santos Puertas, no? Doncs tranquils, aviat en sentireu a parlar, i molt. Per cert, és possible que ja el conegueu. Santos Puertas? Santos Puertas? Això és una greta, eh? Després continua normal. És un bloc, és un post. Segurament no havíeu sentit abans aquest nom, però si seguiu habitualment l'actualitat del blues a casa nostra, segur que hi ha alguna cosa que us sona familiar. Què, encara no? Una pista. Centreu-vos en el cognom, Puertas.
Sí, ara ja ho comenceu a veure més clar, oi? Efectivament, Blues Maniàtics, es tracta de Pere Puertas, home! Pere Puertas, eh? I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride. I want to ride, ride, ride, ride. I want to ride, ride,
Diu, sí, un dels membres, juntament amb el seu germà Víctor, del gran dúo Sweet Cage Brothers, que porta des del 1999, fan gaudir el personal amb el seu blues de primera qualitat. Doncs bé, a partir d'ara el coneixereu com a Santos Puertas, el nom artístic que ha escollit per començar la seva aventura americana. I és que en Pere ha marxat fa poc a viure als Estats Units, en concret a Dallas, Texas.
I com era d'esperar, ja ha començat a fer-se un lloc en la comunitat del blues d'aquella ciutat. A més de començar la seva carrera en solitari, en Pere, o millor dit, en Santos, ens hi haurem d'anar acostumant, ha format el duo The Deep Harlem Rhythm Kings amb el gran guitarrista Joe Foley, que ha participat a les bandes bluesmen legendàries com William Clark, Screaming Joe Hawkins o James Hartman, per citar-ne alguns.
I per acabar, potser us estareu preguntant, i d'on ve la idea de dir-se Santos Puertas? Doncs res millor que ens ho expliqui ell mateix. Diu que, entre cometes, clar, perquè és el Santos Puertas. A partir d'ara, ja ho he de dir Santos Puertas, eh? És curiós, Santos, eh? Sí, perquè és com molt... És com molt espanish, no? També? Sí, Santos. M'imagino que per aquí i tot plaga. En fi, que excol·laborador de ràdio... Pere és difícil, eh? En anglès. Pere, clar, clar, clar. Que excol·laborador de ràdio d'Esbert, també. L'any passat, el Just Blues. Veiem que tot passa per la ràdio, eh?
No, la veritat que no està buscat. Doncs el Pere Puerta, bueno, Santos Puertas, més ben dit, diu la veritat és que, la veritat és que estava fort, el que mereixin seduint el nom. Clar, ell parla així, no? A cada país que anava hi volia deixar clar als americans que no havien escut a l'USA, ni que cap dels meus pares era americà i que era d'origen llatí.
Va, deixo de fer ja la veu d'Obama del Polònia. Diu, així doncs, abans de marxar vaig començar a pensar un nom que no fos anglès, fins que un dia el local d'assaig d'en Danny Nelo, gran saxofonista català, em va dir que a Santos li agradava molt com a nom, encara que molta gent el fa servir de cognom. Va dir, Santos Puertas, posant veu com de presentació, i li vaig dir, mola. La veritat és que tots els americans se'n recorden de Santos, i més estan a Texas.
Crec que ha estat una encera així, d'aquesta manera també em serveix per començar la meva aventura en solitari.
Bé, doncs ja ho sabeu, ha nascut un gran artista, Santos Puertas. S'agrada, Santos, com a nom? El teu fill? Giovanni dos Santos, per exemple. Home, així a mi no. A mi em pregunta si li posaria el meu fill Santos. Santos Domènech. No, Santos Domènech no. Sants Domènech et posaria. O Giovanni. Giovanni Domènech. Giovanni no es lletja. No, és molt bonic. Giovanni és Joan en itàlia.
En fi, va, continuem repassant més coses de Twitter. Sí. Bé, hem aplaudit a Santos Puertas, en un aplaudiment, perquè ens agrada també saber què va fent la gent de Sant Jus. I llavors ens quedem aquí, però la gent va fent coses, no? I llavors també ens en fem ressò. Va, continuem amb més tuits que hem retutejat a la penya del morro. Per exemple, Calpora diu... El carrer Areté, vaja, el número 10, diu per 890.000 euros.
Déu-n'hi-do, eh? El centre de Sant Just d'Esvern. Home, econòmic no és. Però la zona aquesta que arriba té... És quina zona és, no? Diu, venda casa sense Sant Just d'Esvern. És una casa important. És una casa important, eh? Diu, descripcions i característiques. Torre a cuatro vientos en el centre de Sant Just d'Esvern, de planta baja, más dos altures. Dos altures, que vull dos pisos més.
No. Però potser no són tres pisos, sinó que és allò que hi ha diferents nivells, no? Ara diu, amplio salón, comedor, cocina americana, mira, al Santos Puertas li agradaria, tres dormitorios grandes, dos d'ellos con balcón, estudio con dos terrazas, eh, clar, és clar, lavadero i habitación de servicio. Habitación de servicio? Imagina't. Per la dona o per l'home que està netejant un majordom o qui sigui. Que viu allà. No en tens, tu, Carme. Que viu allà, a més a més. No tens habitació de cervell? De moment no viu a casa meva, encara. Carme, no. Només ve unes hores. No moles. No moles.
I després diu garatge per dos cotxes i jardí. Tot això pel módic preu de 890.000 euros. El carrer té el número 10. Si voleu, si us interessa... No té piscina? Què? No té piscina? No té piscina, vaja... No té piscina.
Bé, atenció, perquè ha saltat la polèmica aquests últims dos dies a Sant Lluís d'Esbert, concretament al barri nord i a alguns carrers del barri centre no hi ha llum a la nit als fanals del carrer. Va destapar...
Anava a dir que va d'estapar la llibre el Pol que vam, que n'hem parlat fa un moment, que diu apagades totes les faroles del barri nord de Sant Just on la foscor és important amb el hashtag no me he traído las gafas del cerca.
M'agrada el punt on la foscor és important. Home, és important. Més que en altres barris. Home, si estan totes les faroles de l'apagada del barri nord, hi ha més foscor que en altres barris, no? Hem d'entendre. Llavors, també, mira, la col·laboradora de Just a la Fusta al matí, que em sembla que és l'Astrid Goldstein, no? Diu, nosaltres no sabem. Diu, però per què? Diu, algú sap per què?
Pregunten també a la penya del morro. Nosaltres no ho sabem, però vaja, si algú ho sap, que ens ho digui. I algun altre tuit més així interessant, com per exemple, aquest cartell, tur, vis-ho a la Rambla de Sant Just, que hi ha un cartell que posa Artur, que és de l'Assemblea Nacional Catalana, que posa Artur, piticollons...
Doncs és un cartell que les últimes setmanes i últims dies la gent li fa fotos i el retuiteja amb diferents hashtags. En aquest cas amb l'ANC, que és l'Assemblea Nacional Catalana, amb aquest cartell que es pot trobar.
Per cert, també alguns tuits ahir sobre el tema dels autobusos. Per exemple, el Jordi E diu...
És un tuit que ja, o sigui, sí, clar, costa. L'exèrcia d'autobusos ja costa entendre. Intentar-ho posar en 140 caràcters encara és més difícil. I acabem amb un tuit de la Sandra SJD, que ens imaginem que volen dir, Sandra Sant Just d'Esvern, que diu, atenció, assemblea el proper dissabte a les 9... Perdó, el dissabte 6?
Proper dissabte 6 a les 11 del matí a l'Ateneu de Sant Just per parlar de què fer. Em sembla que en les pròximes setmanes hi ha més accions sobre Sant Just per la independència.
Aquest dissabte al matí hi ha una assemblea a l'Ateneu de Sant Just, això sembla. En fi, Carme, no sé si tenim alguna cosa més a destacar. Ja sabeu que a partir de les set, als Sant Just Notícies, edició vespre... Sí, avui, déu-n'hi-do, l'estona que hem estat amb els tuits, però clar, encara en queden. No pot ser cada dia, no? No pot ser cada dia, només dies puntuals, com per exemple avui, que dius, va, doncs estrem una mica els tuits. I fa un any.
No, fa un any ja vam repassar-ho i no ho podem fer, tampoc cada dia fa un any. No ens fa 3 anys. Per cert, una cosa, repassem fa 3 anys, però, per exemple, hi ha molta gent que penja fotografies de diferents parts de Sant Just. És el cas, per exemple, del Martí Mercader, que ha penjat una fotografia del Walden amb molts hashtags. La gent que utilitza Instagram posa com 50 hashtags a vegades. Això em molesta molt. Sí, i llavors diu, els hashtags són, atenció, Walden...
I es veu l'altre dia que feia boira, clar, estem parlant d'una fotografia de setmana passada. Saps la xamaneia del Walden? Sí. Doncs plena de boira, del de tot, i no s'acaba de veure bé la punta final. I quan no s'acaba de veure bé la punta final... Complicat. Això és un problema, oi, Carme?
Per cert, Gina Pol, que està molt activa últimament al Twitter de les activitats que passen a Sant Just. No últimament.
Sí, matises? Sí, sí, matiso, perquè últimament la trobem més, o com a mínim utilitza més, potser, hashtag Sant Just, que abans no ho feia. La pluja sempre apareix a les festes del barri de Sant Just. En el sopar d'estiu al barri Centre va aparèixer la pluja i ara al barri Sud aquest dissabte. Amb el hashtag algú ho havia de dir. Gina Pol referint-se al programa APM. I, per cert...
que també, i acabem ja amb el tema aquest de Twitter i fotografies de Sant Just, Astrid Goldstein va posar una fotografia mencionant a Just for Salva que també havia posat una fotografia de la casa dels Gats al carrer Raval de la Creu, que la setmana passada és just la casa que hi ha davant del mercat, allà al centre de Sant Just, al carrer Bona Vista...
i que van enderrocar. Ja fa anys que estava previst. Finalment, aquests últims mesos ja es van posar en marxa i ja no hi vivia ningú. I la setmana passada van entrar les màquines i la van enderrocar tota. Molta gent també s'ha sentit com...
amb records el que s'anomenava la casa dels gats on molta gent també és la casa que veia al mig de Sant Just quan passava moltes històries personals també de molta gent i en fi, ara si aneu pel centre de Sant Just veureu, no sé si estan les màquines avui però com a mínim l'estructura ja no hi és i per Twitter també ens ho han fet saber diferents seguidors de la penya del morro
Carme, moltes gràcies. Com deia, ja sabeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació a partir de radiodesvern.com, perquè estigueu a punt atents a tot el que passa al nostre municipi. Bona tarda, Carme. Bona tarda.
Aquest correu ens ha fet molta il·lusió. La Marta de Vilafranca del Penedès ens explica. Després de llegir les intervencions de la gent, m'he animat a reciclar del tot. Fins ara només ho feia mitges i posava excusa a la falta d'espai. Però després de veure aquest blog, ja no hi ha excusa. A reciclar del tot i ensenyar-ho a aquíreciclem.cat. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
Hola, què tal, penya del morro de Ràdio d'Esvern? Sóc el Toni Albà i us saludo a tots. Ja sé que sois un poco justets, perquè sois tan just, però no passa nada, todos tenemos nuestras cosas. Mira, jo, que tengo que aguantar con Sergio Ramos, que también es bastante just. ... ... ...
Fins demà!
Fins demà!
Música Música Música Música
Ràdio Tosbert, 98.1 Ràdio Tosbert, 98.1 Ràdio Tosbert, 98.1 Everybody, always look on the bright
5 i 35, continuem en directe a la Penya del Morro. Ja sabeu que aquesta nova temporada, que tot just em sembla que fa 3 setmanes que hem començat, hem incorporat una nova col·laboradora, que és la Núria Oriol. Ella és coach professional i, com que a l'actualitat...
ja ho sabeu, miris o miris, sempre hi ha males notícies. Vam dir, per què no li fem una mica de coaching a l'actualitat i intentem donar-li la volta a les notícies que ens van arribant i els impuls negatius. I és per això que vam dir, home, Núria, què et sembla? I ell, ah, val, d'acord. Núria Oriol, bona tarda.
Jordi, com estem? Molt bé, què tal? Molt content, molt content, sí, d'escoltar-te una setmana més. Gràcies. Sí, perquè ja sabeu que la Núria, a part, també és coach i que si voleu, no sé, una atenció una mica més personalitzada amb ella, podeu fer-ho contactant amb la penya del morro. Tenim un mail que és lapenyadelmorro arroba gmail.com i aquí ens podeu fer arribar la vostra petició i nosaltres us posem en contacte amb ella.
Bé, avui tenim un parell de temes sobre la taula. El primer és el que està passant, és l'àmbit internacional, a Síria, i l'altre, la micronutrició, que també en parlarem d'aquí uns moments, que abans amb la Carme ens preguntàvem què és això de la micronutrició. Però vaja, sona interessant, no, Núria? Ho sabrem d'aquí uns moments. Sí, i tant, i tant. Si et sembla que comencem parlant de Síria, a veure...
Ara que estem una mica més tranquils, tenim temps, això no és un informatiu i, per tant, no hem d'estar donant la informació en una càpsula d'un minut i mig. Sí. Què passa amb Síria per la gent, per exemple, que no tingui ni idea d'aquest conflicte aquí al Pròxim Orient? Anem a veure. Jo sempre t'he dit que no sóc la superespecialista en tots els temes que toco, però m'informo molt sobre ells perquè és veritat que em vaig especialitzar en política, que m'interessava molt,
Però ho de Síria, ho de Síria, saps per què ho trio? Perquè és com algunes de les males notícies, entre cometes, que parlem aquí al programa. És la típica notícia que fa com el Guadiana. Ara apareixo, ara desapareixo, ara torno a aparèixer, saps com si durant un temps no passés res, és a dir, que passa molt, que es continuen matant i massacrant,
Però no en sabem res. Què passa a Síria? I què fa que de tant en tant sigui notícia i de tant en tant no sigui notícia quan realment continua passant el mateix durant les últimes setmanes? Mira, dues coses. Per un cantó és més notícia, malauradament, quan hi ha un fet dramàtic molt destacat i no em diguis quant números de morts ha d'haver-hi perquè li diguin ara sí que ja és notícia...
o bé quan un representant internacional fa alguna declaració sobre aquell país, per exemple, i no és notícia quan consideren que estan esdevenint-se temes com és més del mateix i tenim d'altres qüestions que volem posar en primer pla. És així de cru i de dur, eh? No perquè no deixin de passar coses a Síria és notícia o deixa de ser notícia, malauradament. Mhm.
I en aquest cas, per què ho has triat aquesta setmana, justament, Núria? Mira, ho he triat perquè ara fa... No és que faci gaires dies que hagin parlat de Síria, però sí que hi ha hagut la reunió a l'1 d'octubre de les Nacions Unides, ja saps allà a Nova York, i aleshores el secretari general Banquimón de les Nacions Unides ha criticat les matances, no?,
i és l'anèssima vegada, per no dir la santèssima, que s'estan criticant aquestes matances, però malauradament en l'àmbit internacional tot està com molt aturat. Tot està com allò amb stand-by. Nosaltres fem una condemna però no hi ha cap acció concreta per intentar que aquesta guerra interna pugui acabar d'una vegada.
Per què? Perquè hi ha com dos bàndols dintre dels dos bàndols del país. És a dir, per part de la comunitat internacional, un bloc que podria estar formant més per als Estats Units, per l'Europa Occidental, bàsicament, eh? Líbia, si tu vols, també Israel, i aleshores que donen suport a Bashar al-Assad, que és el que dirigeix el país. Un dictador, com tots sabem, eh?,
Era més dictador son pare, però ell no ha deixat de ser-ho. Així ho afegim com a pinzellada. Per tant, que està suportat per aquests països liderats per als Estats Units, podríem dir. I aleshores, per un altre cantó, tenim tota una línia que va de Rússia, Iran, i fins i tot... Rússia i Iran, bàsicament, que li donen suport obertament als rebels opositors, que des del març del 2011, o sigui, ja parlem de fa 18 mesos, eh?,
doncs estan enfrontant el règim de l'Assad. Clar, això és política internacional i pel tauler d'escacs que ara ens has mostrat, aquí hi ha moltes fitxes, no?, que intervenen i que no només és un problema, com veiem, de... Sí, no és només un problema, perquè si anem molt lluny, no tan lluny com quan es va morir Mahoma en Pau Descansi, que va ser l'any 632,
que és quan aleshores sorgeix la branca sunnita i la branca xiïta dintre de l'Islam, que va vinculat una mica en aquesta problemàtica. Aquí la religió i la política i l'economia s'han barrejat d'una manera que han fet un puding explosiu, immortal. Però la qüestió és que si no anem tan lluny, resulta que hi ha una lluita pel control de tot el que és l'Orient mitjà,
aquella zona concreta tan, tan rica en minerals. Sembla que m'estiguis repetint parlant-ho de la lluita per les illes del Japó i la Xina l'altre dia, no? Però és que en realitat això està en el cor de la qüestió, també.
i forma part d'aquests enfrontaments també de la comunitat internacional. Clar, és que, a veure, no ens enganyem, Núria, o sigui, tots els conflictes... Jo tampoc no conec tant com tu tot el que està passant al món, però jo crec que el 99% dels conflictes que hi ha al món ara mateix de forma internacional i entre països
és per temes econòmics, és a dir, que els recursos naturals d'aquell país se'ls rifen tot de països del voltant i fins i tot gent del propi territori. Sí, això amb un component molt i molt important. I després, mirant-ho de més a prop, en aquest cas entra també una connotació religiosa, diguem-ne d'un mal ús religiós, perquè...
diguem-ne, s'està com monopolitzant entre bons i dolents dues tendències. La xiïta és la que representa l'actual president del país de Síria, l'Assad. A veure, en diuen una mica més moderada. Per entendre'n, fixa't, eh, i és la que entronca amb l'Iran. I la sunnita, doncs que és la que representarien els rebels opositors, és la que estaria més propera a Mas, és la que estaria més propera als germans musulmans d'Egipte...
Això perquè ens puguem situar en el taulell. O sigui, que a l'hora de la veritat la gran pregunta seria, i doncs, si en principi són una miqueta més moderadets els que estan controlant Síria fins al moment, com és que els Estats Units s'hi posen contra? Perquè, de fet, el que està intentant és enderrocar l'Assad. Doncs, perquè en aquest cas és allò d'aconseguir tot el control via l'Iran.
I de l'Iran ja anem directe a Rússia i la Xina i amb totes les matèries primeres. I el petroli és molt, molt, molt important. I com a ruta, eh? I com a ruta, si veiéssim, ara tinguéssim un mapa al davant superxulo d'aquella zona, com a ruta és superestratègica. Aleshores, doncs, no cal dir-ho que en aquests països sempre hi ha de fons un context religiós, malauradament, que encara complica més
les negociacions. És un tema de desgast, és un tema en què cada vegada que Estats Units vol donar el pas a Europa Occidental per dir fem una intervenció militar, Rússia beta, ja saps que té el dret a vetar aquestes intervencions. La Xina també ho beta. I, a veure, de fet, és que on volia anar a parar, però, era que no ens donen la informació transparent de tot el que passa. Sempre és bastant parcial.
És a dir, ens donen el punt de vista de l'un o de l'altre. Penseu que per arribar-nos a convèncer d'humar la persona que és alassat, per dir-ho, jo ho estic utilitzant ara amb ironia, ho dic perquè els oients no se'ls vegin pensant que m'agrada utilitzar aquests termes mala persona, bona persona, sinó per inculcar-nos, justificar si és necessari treure'l del lloc de poder, doncs senzillament s'han arribat a crear vídeos ficticis que ens han passat
I això Rússia ho sap, Rússia protesta, Rússia diu que, escolta, que s'està també manipulant molt l'opinió pública d'Occident, perquè no se li explica tota la història, però clar, tampoc ens acaba... O sigui, Rússia tampoc acaba d'explicar els seus propis interessos i per què li està donant suport. I aquí tenim que, en primer lloc,
Per poder fer un bon coaching a l'autualitat o a qui sigui, necessitem una informació completa i transparent i no la tenim. Ens manca. Cercant una mica, doncs acabem poder fent-nos una composició de lloc. Però a partir d'aquesta informació transparent, realment el pas seria aconseguir aturar el foc per dialogar. S'ha fet dues vegades, no ha donat resultats i fixa't que apenes ha transcendit
el contingut d'aquestes negociacions. Ha transcendit la conseqüència, que no, que es continuava amb la lluita interna, però no el contingut de les negociacions. I és que hi ha molt de marro, parlant així d'una manera molt casual. Perquè si no ens explicarien per què s'està debatent, què s'està debatent i per què no es poden arribar a posar d'acord. I si no ens expliquen tot això, és molt difícil...
mostrar camins per poder solventar un conflicte que de per si és complicat, que de per si a veure tenir l'àmbit internacional de fons no es solventa ni en un mes ni en dos, però és molt trist que vagin passant els mesos i els anys
i tot es redueixi a una condemna simbòlica. Bé, has posat una mica més de llum, jo crec, en aquest cas de Síria. Ara, com a mínim, quan ho veiem a les notícies, ho podrem contextualitzar una mica més i pensar en això, que a vegades tampoc podem arribar a saber, per molt canviant periodistes i reporters, el que està passant allà. Mira, a mi m'agradaria parlar, ja que tenim pocs minuts per acabar,
del següent tema que t'havies preparat, que és la micronutrició. A veure, en què consisteix la micronutrició? Perquè abans amb la Carme hem dit que, per exemple, era menjar... Poques quantitats. Poques quantitats, aliments molt petits, però em sembla que no va per aquí, no? I de disseny, no? I amb una oliveta ja et té l'aperitiu. Perdó, hi ha molts restaurants aquests que et casquen 100 euros pel menú, 150... Sí, et donen l'oliveta, és veritat.
que posen una merdeta, petita el plat allà i cobren 100 euros, doncs això és micronutrició? No, això és la cuina de disseny i no hi entro, no hi entro a parlar-ne, posen el preu que posen. La micronutrició es refereix a la quantitat equilibrada que cada persona a més necessita de manera personalitzada i única, de vitamines, de minerals, taligo elements, és per això que es diu micro, perquè parla de les
d'aquestes proporcions, d'aquests components petits que prenem quan ens estem alimentant. I de la gran importància que té fer-ho de manera adequada perquè està demostrat, i aquí anem a la bona notícia, està demostrat, en aquest cas per la Universitat d'Uta, que amb la proporció adequada, tots aquests components antioxidants que en principi estan molt units a les vitamines...
als oligoliments, a les fruites, als vegetals, però també a les proteïnes, no ens oblidem, o als cereals integrals, etcètera, etcètera. Doncs que amb la proporció adequada diària...
Doncs ja s'ha pogut demostrar científicament que ens rejuvenim per dins. Per tant, la micronutrició és una mena d'estudi personalitzat on s'indica que és el que necessites justament i exactament en diferents tipus de nutrients, com dius tu, vitamines, minerals i, vaja, alimentació del cos en general.
Exacte, i és a dir, amb quina composició, amb quines quantitats tu necessites, perquè potser tu necessites més magnesi, més vitamina A, o al contrari, necessites un altre tipus de vitamina, i aleshores, personalitzant-nos i dient que pren més quantitat o de cereals, o incorpora més fruit a la teva dieta, etcètera, aconsegueixes no només tenir més resistència cap a les malalties...
sinó amb molta més vitalitat, i com ha dit aquesta universitat, duta, però, una cosa, vull dir, la universitat duta en tot el meu respecte. Ja es basava en investigacions que s'havien realitzat a França des dels anys 80, així reivindiquem-ho des d'Europa. Un aplaudiment des d'Europa també, perquè si no sembla que tots els descobriments bons se'n vagin cap a l'altre cantó de l'Atlàntic. I aquest estudi es pot fer ara? O sigui, segur, per exemple, n'està escoltant i diu, ah, però jo em vull fer l'estudi aquest, o no?
Sí, sí que te'l pot ser i no cal anar a Uta, eh, per fer-te'l. També hi ha alguns professionals aquí que el realitzen. I aleshores, ah, però això quedarà un secret entre nosaltres, si algú té interès, envia un mail a la penya del morro i nosaltres el posarem en compte.
i sense tants per cent. Clar, perquè normalment ja es fa, de testos de nutrició, se'n fa molt i també per moltes malalties, per exemple, la migranya, depèn de quins aliments pots menjar, quins no, et potencien la migranya, quins et van bé, quins et van malament, i cadascú té el seu organisme i el seu metabolismo diferent. Molt bé, sí senyor, exacte.
I llavors es tracta de trobar el millor per tu, que de debò no deixa de ser el sentit comú i després, a poc a poc, anar transformant la teva dieta. Perquè és veritat que si et donen el llistat de tots els canvis que has d'introduir per millorar l'absorció de micronutrients en el teu organisme, vinga, fes-ho aquesta ja aquesta setmana tots els canvis, et desmoralitzes, perquè estem molt acostumats a uns estils de menjar molt bons, però que
diguem-ne, difereixen una mica amb les pautes que oferirà la micronutrició. Aleshores, doncs es va introduint de mica en mica, t'hi vas habituant, t'hi vas trobant còmode, però és que hi ha unes cosetes que van més amb tu que d'altres, i després, com diuen els especialistes, un dia o dos de la setmana et permets aquelles coses que et fan realment molta, molta, molta il·lusió, no?,
Perquè no hem de deixar de gaudir del plaer de menjar. I tant, i tant. Que no ens treguin això, perquè si treguen això, que ens queda ja. No, i la micronutició, vull dir, no és que tregui el plaer de menjar, però sí que et canvia una mica la dieta en el menjar. Però pot ser un gran plaer, eh? Vull dir, les persones descobreixen nous sabors, nous plats, i bé de preu, no són cars.
No són cartes, hi ha gent que pensa, diu, ai, ai, ai, ara aquí començarem a gastar com bojos, doncs no. Molt bé, doncs si voleu una mica més d'informació sobre aquests temes, lapenyadelmorro, arroba, gmail, punt com. Clar que sí. I us podem, clar, en contacte amb la Núria, perquè a algú se li ha quedat mai més ben dit, bon gust de boca, no? Bon gust de boca. Núria... I aquí el gust...
de vitalitat. Exacte, exacte. Núria, moltíssimes gràcies, una setmana més i res, dimarts que ve, més coaching a l'actualitat amb la Núria Oriol. Exacte. Bona tarda, gràcies. Gràcies a tu, Jordi. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Aquest tema que escoltem és el de Napolitan Girl, noia napolitana del grup The Divine Comedy. Canvi cap a les 6 de la tarda. Per cert, d'aquí una estona entrevistarem l'actriu Maria Santallúcia, del... Bueno, no, és...
De l'obra de teatre Rudigor, o l'anissaga Malaïda, que es estrena justament aquesta setmana al Club Capitol. Però abans, deixeu-me que us recordi que tenim entrades per anar a veure l'obra Opereta, al Teatre Victòria.
Encara ens queden algunes entrades dobles per anar a veure aquest espectacle molt singular amb 26 cantants, actors i aquest cor on fan música, capel·les, ketxos i humor. Tot això interpretat des d'un punt de vista molt original als clàssics de l'òpera contemporània.
Si voleu registir-hi aquest divendres, 5 d'octubre, aquest dissabte, 6, o aquest diumenge, dia 7 d'octubre, encara tenim entrades dobles. Per tant, si voleu anar-hi, només cal que ens truqueu al 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I podreu anar a veure aquesta obra que s'estrena justament aquesta setmana, també Opereta, al Teatre Victòria de Barcelona.
Fins demà!
Bé, jo no l'he vista, però té molt bona pinta, eh? 26 cantants, actors, música a capel·la, sketchos, i senyor, si voleu entrades, per divendres, dissabte o diumenge, una doble, només cal que truqueu al 93-372-3661, 93-372-3661. Nosaltres continuem a la Panyal del Morro, perquè d'aquí uns moments entrevistarem, com us dic, aquesta actriu d'aquest musical, Rudigor Olanissaga Malaïda. A més a més, també parlarem amb el Sergi Arrada, del Casal de Joves de Sant Just.
I acabarem el programa. Vosaltres recordeu que fa un temps hi havia a Sant Just, el que es deia, bé, encara en molts municipis de Catalunya, el documental del mes, durant un temps, ja potser fa dos o tres anys que no es feia a Sant Just d'Esbert. Doncs ara torna i parlarem amb la coordinadora del documental del mes a Catalunya, també a la segona hora del programa.
Mira, aquí al xat, al xat ens pregunten, diu, bones, diu, quin serà el programa, diu, quan serà el programa especial dels cars? Doncs mira, segurament serà d'aquí un parell de setmanes. Farem un programa especial dels cars amb el Just Fossa Alba i més gent de l'organització dels cars de coixinets d'aquí un parell de setmanes.
I diu, de què anirà aquest programa especial? Home, doncs parlarem una mica d'anècdotes, de com es preparen alguns corredors. També entrevistarem guanyadors l'any passat de la cursa de cas de coixinets en diferents categories, com a màsters, séniors, també les fèmines, els més petits... Però vaja, això serà d'aquí un parell de setmanes en un programa especial.
que farem dins de la penya del morro. Si no tinc mal enter, em sembla que serà, pot ser, dimarts 23 d'octubre. Dimarts 23 d'octubre, encara falta, però vaja, ja anem preparant. Si algú té alguna idea o vol suggerir qualsevol tema, també pots fer-ho a través del xat o a través de lapenyadelmorro.gmail.com
A punt d'arribar al punt de punt de punt de punt. De les 6 de la tarda arribem per escoltar la xarxa el bolletí de notícies generals, mentre aquest tema de Bombay Royal, Jan Pei Chan Ho. Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho, Jan Pei Chan Ho.
Gràcies.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hola amigos, aquí Luis Tosar y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro.
Teniu molt de morro, eh, nanos? Però ja està bé tenir morro, perquè a vegades això és una empenta a la vida i fots una cosa al cul dels que els que us ho diuen, i els que us ho diuen són dolents, són perversos, són uns malparits, i clar, hagi de prendre propi. Oh! Ah, Josep Maria, Benet i Jornet. Home, un respecte. Un respecte, mal parlat, però un respecte. Són les 6.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat que la conferència de presidents ha conclòs amb un acord per unanimitat de totes les comunitats autònomes per complir els seus objectius de dèficit. També ha accedit a revisar la distribució amb aquests objectius a partir del 2014. Rajoy també ha defensat l'actual model d'estat, afegint que les demandes que arriben des de Catalunya no han estat motiu de debat.
Las comunidades autónomas forman parte del modelo Estado autonómico que todos nos dimos en el año 1978. En mi opinión es un modelo plenamente vigente. En cuanto al tema de Cataluña y a los acontecimientos que se han producido en los últimos días, sobre ese asunto no ha habido ningún debate ni nadie ha planteado nada. Es decir, si me preguntas si...
¿Se ha planteado el asunto del pacto fiscal u otros? No. El presidente Generalitat no lo ha planteado y ha hablado solamente de la situación económica que era el objetivo fundamental que aquí queríamos tratar.
Rajoy també ha dit que la petició de rescat per part d'Espanya no és una qüestió imminent. Després d'aquesta cinquena conferència de presidents, Artur Mas ha abandonat Madrid sense fer cap valoració. Les farà demà des de Catalunya. Segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Racudé, els pressupostos generals de l'Estat continuaran condemnant els catalans en matèria d'infraestructures. De manera notable, ha dit, això passarà en la xarxa de Rodalies. Barcelona, Joan Porta, bona tarda.
Bona tarda. Lluís Racoder ha qualificat de pèssims els pressupostos generals de l'Estat en matèria d'infraestructures i ha albirat que els ciutadans catalans continuaran estant condemnats a patir els retards, les aturades i els inconvenients de la xarxa de Rodalies, on no es preveu cap inversió per l'any vinent. Del pla de Rodalies, res de res. Però res de res. No hi ha diners per millorar la xarxa, no hi ha diners tan sols per fer nous projectes.
el famós Montcà de Vic, on fa anys que estem reclamant la duplicació que hi hagi doble via, ni es contempla l'execució del projecte, el dibuix. I, en canvi, hem trobat en els pressupostos obres de no duplicació, sinó de quadriplicació de vies a les afores de Madrid. Un fet realment insòlit. Recorder ha excedit que, atenent a dades del Ministeri d'Hisenda, només el 35% de la inversió prevista a Catalunya el 2011 es va complir.
Esquerra Republicana manté converses discretes amb la resta de formacions que van donar suport a l'autodeterminació per fer un programa comú de mínims de cara a les properes eleccions. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda al president d'Esquerra. Oriol Junqueras ha confirmat aquestes converses amb ciu, iniciativa, solidaritat i amb independents per consensuar un programa de mínims en defensa del dret d'autodeterminació. Junqueras ha reclamat que el procés es faci amb delicadesa, discreció i seriositat
i que no es converteixi en un espectacle, un comentari dirigit, segons sembla, a solidaritat. El portaveu d'aquesta formació, Alfons López Tena, no s'ha donat per a l'udit. El que havíem demanat a tothom és parlem-ne, però parlem-ne discretament, per poder arribar als millors acords. Entenc que gairebé tothom ha respectat aquesta petició. No he pensat que referi a ell mateix.
Perquè és ell mateix el que ha fet públic que Montserratura havia contactat amb ella per incloure les llistes i que no ho havia acceptat. Això ho ha dit el senyor Junqueras. És ell mateix el que ha dit que el senyor Terricabres l'havien ofert el número 1 per la llista per Girona i que el senyor Terricabres no ho ha acceptat. Mentrestant, el portaveu de Ciutadans Jordi Canyes ha donat suport a la concentració ciutadana que es farà el 12 d'octubre a Barcelona en defensa de la unitat d'Espanya.
L'atura ha tornat a pujar al mes de setembre. Catalunya és la segona comunitat on més ha augmentat la desocupació amb 9.500 nous aturats, només per sota d'Andalusia. Ara aquí hi ha 630.000 persones que no tenen feina. A Espanya, al setembre, hi ha hagut 80.000 aturats més i ara més de 4.700.000 persones no tenen feina en el conjunt de l'Estat.
Bona tarda, es parla Roger Castillo. La Federació Catalana de Futbol ha confirmat que el partit de Nadal de la selecció jugarà a l'estadi de Cornellà al Prat. Encara no es coneix la data de l'enfrontament ni el rival de Catalunya. L'exseleccionadora de natació sincronitzada, la catalana Natarres, denuncia una campanya de descrèdit articulada des de la Federació Espanyola de Natació. Terres ha confirmat que ahir va presentar una demanda contra l'organisme espanyol i també contra el seu president Fernando Carpena. Ho ha dit en una entrevista a l'agència EFE.
Crec que tot plegat és un muntatge per desacreditar la feina que hem estat fent durant tants anys, per desacreditar la meva figura, per justificar això que és injustificable, que és una no renovació per motius esportius.
Terrés afirma que ella no va maltractar cap esportista i que de les 15 que van signar la carta només ha dirigit a una minoria. I en futbol, el Barça s'enfronta el Benfic a l'estall de l'Uz de Lisboa en la segona jornada de la Lliga de Campions a partir de tres quarts de nou del vespre. Els de Tito Vilanova busquen una nova victòria que els permeti mantenir el lideratge en solitari del seu grup. Notícies en xarxa. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
L'Ajuntament de Sant Just pactarà amb el sector industrial del municipi una iniciativa per potenciar la creació de llocs de feina. És una idea a través de la qual el consistori pagarà les empreses dels polígons de Sant Just la meitat del que costi contractar una persona. És una alternativa als plans d'ocupació que duia a terme l'Ajuntament amb aportacions de la Generalitat. Segons l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, l'Ajuntament té la capacitat suficient per seguir fent plans d'ocupació, però les administracions municipals no els ho permeten en el context.
de seguir reduint despesa i deute. Per això, amb aquesta iniciativa amb el sector industrial de Sant Just es farien contractes temporals al nostre municipi, persones que no tenen feina i, a més a més, reforçaria la indústria. I encara en clau econòmica, l'atura es redueix en 11 persones al mes de setembre a Sant Just. Ara n'hi ha 810 sense feina al municipi. Segons les dades,
que ha fet públiques del Ministeri de Treball. D'aquesta manera s'inverteix la tònica dels mesos de juliol i agost en què el nombre de persones apuntades a les llistes d'ocupació havia augmentat. Tot i això, tot i aquest descens, encara són 46 més que ara fa un any. Al Baix Llobregat, en canvi, l'atur ha augmentat en 240 persones. La tendència a l'alça també ha estat general a tot Catalunya, on el nombre de desocupats ha crescut a 9.500 persones.
I acabem amb aquest bullet i explicant-vos que una trentena de persones han participat aquest matí de la marxa de la gent gran de Sant Just, una marxa que es fa cada any per comemorar l'1 d'octubre, el Dia Internacional de la Gent Gran. La caminada ha arrencat a les 11 del matí al Centre Social al Milenari i aquest any volia reivindicar més qualitat de vida per aquest col·lectiu, ja que la conseqüència de la crisi i la retallada s'ha vist molt afectat. De fet, això és el que recollia el manifest que s'ha llegit al final, un acte que organitza el Centre Social Milenari.
al mil·lenari i on col·labora també l'associació de la gent gran de Sant Just. Ha començat, com dèiem, l'equipament i s'ha acabat el parc de Torreblanca, una marxa tranquil·la amb la voluntat de ser divertida i alhora saludable. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
I know I, I know I should make a stop But you know that, you know there's more as
He inquired Hey, where's your husband? I guess he's not your kind I know why I know I should make a star But you know that You know
I know I, I know I should make a star
Bona nit.
Fins demà!
Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Muchachada Nui. Nui.
Millor que no la miris, igual sigui que sigui. Imaginis que és un sac ple de patates i de rabes. Si no us veu com has de fer-ho, he tingut una pensada a la llançar per la finestra que s'esclavi la bollera. Jo mateixa la preparo i amb només una pandeta haurà fet la feina bruta i jo passo la velleta. Això passa cada dia i ningú res la diria. Pantejant aquest problema, ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena. Ben mirant, no fa cap pena.
Avui a la Penya del Morro volem parlar d'una de les companyies musicals més importants dels últims anys al nostre país. Ja porten 7 anys junts, es van conèixer a l'Institut del Teatre i ara tornen a estrenar el seu primer èxit, Rudigor o la Nisaga Maleïda, al Club Capitol. L'obra tracta d'un varó que ha de cometre un crim diari per poder sobreviure. Maria Santallúcia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Tu ets una de les actrius, sou tres nois i tres noies. Com és que torneu a restrenar Rudigor cinc anys més tard, després d'haver estat al Versus Teatre durant set mesos amb un èxit increïble? Doncs, mira, per diverses raons. Una d'elles és que el públic ho demanava, perquè vam estar fent temporada a Madrid i allí va tenir molt èxit. I llavors la gent ja demanava que Rudigor tornés a Barcelona...
Hem fet molts bolos, l'espectacle s'ha anat modificant, han anat canviant, han sorgit més idees, nous gags, vull dir, tot va creixent. I després també, perquè després d'aquest llarg recorregut que hem tingut durant aquests cinc anys que portem, que hem estat al Teatre Nacional fent el crim de l'Hortar Prusa Vil, la Casa Estrada Sorra, el Teatre Borràs, en fi...
que portàvem ja una trajectòria i teníem ganes de tornar una mica, que la gent vegués una mica com vam començar i com van ser els nostres principis, no? I aquest és el motiu per el qual estem aquí. Home, de fet, demà estreneu, esteu durant unes setmanes al Club Capitol. Ha canviat alguna cosa, Rudigor, durant aquests cinc anys? Bé, sí, sí, ja et dic. És el típic que va canviant d'anar fent bolos. Aquí celebrarem les 300 funcions.
de l'espectacle. Llavors, clar, amb 300 bolos, imagina't tu el que pot passar, no?, des que una idea es desenvolupa a que un gat creix perquè quan ho estàs fent en públic veus que funciona i que no funciona i algunes coses s'han eliminat. Ara tenim una mica més de diners i vam invertir una mica perquè l'escenografia i vestuari tot va sorgir de containers i de, mama, deixa'm això, agafant bé el que trobàvem pel carrer, no?,
I ara ja vam començar, quan vam anar a Madrid, ja vam invertir una mica més en el tema estètic. I bé, són aquests petits canvis, tot i que l'espectacle continua sent el mateix. L'essència és la mateixa i l'espectacle és el mateix. Perdó el detall, però també ho invertí, que vau guanyar el Premi Gran Via, el millor maquillatge i perruqueria.
Sí, sí, sí. Vam guanyar, amb el Rodigora hem guanyat el Premi de la Crítica d'aquí de Barcelona de la temporada 2007-2008, que és quan vam estrenar Rodigora al Versus. Ens vam donar el Premi al Millor Musical, els de la Crítica, vull dir que ja és un gran què. Després vam guanyar també el de la Fira de Tàrrega, el Premi a la Votació Popular. Tu que ets de Lleida, et va fer especial il·lusió guanyar aquest Premi? Home, i tant. I tant, i tant. Imagina't. Jo crec que tota la vida porto una anatàrrega, des de fent infantils a repartint flyers.
posant-me en organització. És una fila a la qual li tinc molt carinyo i que, clar, em va fer una il·lusió tremenda guanyar allà. I més el Premi Popular, perquè és el premi que la gent vota, la gent que ha vist els diferents espectacles que s'han presentat a la fila.
Llavors, clar, ens va ser moltíssima il·lusió i tant. Això va ser fa 4 anys perquè va ser aquest Premi Sant Miguel 2008, aquest millor espectacle per votació popular a la fira de l'edició d'aquell any de Tàrrega. Ja han passat 4 anys i, com dius tu, heu estat al Teatre Nacional, també heu anat a Madrid. Heu canviat vosaltres una mica? No diria que us heu professionalitzat perquè ja ho éreu, però vaja, esteu a un altre estatus ara o què?
No, no, no, no. Vull dir, ara us ve el grup Balanyà i us diu, escolta, veniu cap aquí, no? No, no, nosaltres al grup Balanyà, nosaltres al grup Balanyà truca a la porta, porfa, deixa'm fer això, va, que va ser un èxit, que t'ho han donat aquests premis, per favor, deixa'm...
No, ho dic perquè... Seguim trucant portes, seguim picant pedra, seguim sense tenir local. Vull dir, seguim sent els mateixos de sempre. Sí, però em sembla que ja no aneu penjant cartells pels carrers de Barcelona. No, això ho dius tu, eh? I tant, i tant. No, a veure, vull dir, quan estàs al Nacional, el que sí que és veritat és que ells proporcionen moltes coses que una companyia com nosaltres no podem ni somiar-hi, no?
tot el tema de tota la publicitat i les promocions que fan, ja sigui a nivell de tele, a nivell de publicitat per autobusos i tal, tot això, si nosaltres ho hem de pagar, és impossible. Llavors, és veritat que en aquest pas, quan van fer les obres del TNC, ens van recolzar molt ells mateixos i ens van donar molt de suport a aquest nivell de discussió mediàtica, no? Però ara mateix...
I més, amb el Rudigor us agraïm molt aquesta entrevista perquè, com que és una restrena, sembla que a la gent no li acaba d'interessar tampoc. No ho sé, estem com una mica cap al final de la cua, no? Home, jo haig de dir, trenco una llança fervor vostra, perquè a mi em va agradar moltíssim Rudigor, quan la vaig anar a veure fa 5 anys al Versos Teatre,
que va estar 7 mesos, i la veritat és que, a veure, molta gent, i jo també comparteixo bastant aquesta opinió, que heu renovat una mica el musical, no?, companyia musical català al nostre país, aquí a Catalunya. No sé si a vegades aquesta llosa que us han dit, eh?, alguna vegada de sou els hereus de Dagoll de Gom, us pesa molt? Sí, sí, no, nosaltres ho portem amb molt orgull, això, perquè si...
Si nosaltres podem fer una mínima part del que ha estat d'agoll de gom per Catalunya i per Espanya, diguéssim, ja podem estar orgullosos. Nosaltres l'únic que fem és fer les coses amb molta il·lusió, fem el que ens ve de gust, ni estem influenciats per uns ni pels altres, simplement és el que els vuit personatges de la companyia hem anat rascant d'aquí d'allà el que ens agrada, amb el que creiem, i simplement fem...
Això, el que ens agrada, i amb els espectacles que nosaltres creiem. Espectacles més de tipus comèdia, això no vol dir que sempre fem comèdies, també pot ser que algun dia estrenem una tragèdia, no dic jo que no, però ens agrada això, passar-nos-ho bé, disfrutar, gaudir, fer molts assajos, fer temporades llarguíssimes d'assajos. Amb el Rudigor vam estar un any, per exemple, assajant-ho. Amb tot el que això comporta, que pots provar, experimentar, comences un personatge d'una manera i l'acabes d'una altra, perquè tens molt temps
i tens moltes opcions de canviar-lo i modificar-lo cap a B, no?, en principi cap a B, clar, segons el nostre criteri. No, de fet, sí, sí, no, hi ha un humor molt xulo que jo crec que arriba i que, vaja, la gent s'ho passa de, vaja, penso, eh?, no ho sé, de meravella. Egos Teatre, us veu conèixer en una promoció de musicals a l'Institut del Teatre, que només éreu sis en aquella promoció, no? Sí.
Sí, sí, sí. Nosaltres vam entrar... Som d'una promoció que vam entrar musical i text tots junts, però llavors t'especialitzàvem a l'institut, no?, a tercer. I nosaltres, els sis actors que veureu a l'escenari, som els sis que érem els de la promoció. Podrem dir que heu tingut... O sigui, l'Institut del Teatre us ha preparat especialment per ser companyia, quasi bé, no? No, la veritat és que no. No, mira, l'Institut del Teatre va molt bé per moltes coses. És una ensenyança que et dona...
moltes possibilitats de fer moltes hores per molt pocs diners. Això és veritat. Una carrera que... O sigui, si t'has de pagar aquests cursos a fora, t'arruinaries, llavors l'institut, pots estudiar moltes hores, fer molts cursos amb aquest, amb aquest altre, amb els tallers i tal i qual, però un mòdic preu, i això és així, tal qual. I el primer dia de classe com va ser, quan veu que només éreu sis? No, ja ho sabíem. Ja ho sabíem, perquè nosaltres vam fer les proves junts, que això també va ser molt divertit, les proves de l'institut, no?,
amb els nervis i amb aquella pressió, no? I ja de veure la primera, vam fer un grupillo molt xulo, no?, molt... Ens vam compenetrar molt des de les proves, fins i tot. Llavors, quan ens van agafar allò que ens vam trucar, tal, que t'han agafat, sí, tal... Bueno, en fi, perquè vam tenir molta... molta bona química des d'un bon principi. Però, perdona que t'ha dit, només us vau presentar 6 a les proves de música? No, no, no, no, per això, però... El nostre any a l'Institut, o sigui, presentava, no sé si hi havia 300...
300 persones presentant-se a les proves, i m'agafaven, no sé si eren 30 o 40. Però era igual, si em presentessis per musical, per text, ells agafaven els primers de la llista. Però això encara, o sigui, la casualitat que fóssim 6 va ser perquè agafaven els 30 primers de la llista. Això no vol dir els 30 més bons, en absolut, vol dir els 30 primers de la llista, els que havien tingut més bona mitjana de les proves. I després només 6 vau escollir musical per entendre'ns, no?
Sí, sí, bueno, ja ens vam presentar ja per l'opció aquesta, i llavors ja sabíem des d'un bon principi que vam entrar que érem sis de musical, vull dir que això ja ho teníem clar des d'un principi, ja et dic, eh, vam entrar això al 30, érem bastants a la promo, però els que vam entrar específicament per musical vam ser nosaltres sis.
I després ja vau fer els anys a l'institut, vau fer el taller aquell, de final no hem vingut pas per esbroncar-nos, em sembla que era, amb l'Agustí Homet, i després ja va arribar l'Ever Blanchet, que us va agafar i diu, escolta, veniu cap al Versus a fer el Rudigor. Com recordes aquella època, no s'hi imagino, que increïble, també, els set mesos aquells que vau estar al Versus? Molt, la veritat és que va ser una passada.
Va ser la passada. Nosaltres vam presentar el Rudi Gort, va ser el nostre projecte de final de carrera, la nostra tesina, diguéssim, no? Llavors, durant l'últim any, que vam fer també altres tallers com Cosi Fantute, que vam fer una versió de l'òpera de Mozart, i llavors també un remix de cuplets que vam fer amb el Xavier Albertí, doncs, durant aquest any, que estàvem fent tantes coses, també estàvem assajant paral·lelament el Rudi Gort.
I quan vam acabar ja tots els tallers, al final, com a guindilla final, el 15 de juny, vam presentar l'atesina, que era el Rudigor, el nostre espectacle. Per això t'he dit que, clar, com que érem estudiants i vam fer una cosa, diguéssim, pim-pam, per això vam fer els containers, vam demanar aquest, vam demanar aquest altre, per favor, deixem això, i tal, no? I llavors, doncs, llavors s'hi va venir l'Ever,
i ho va veure, ens va oferir la temporada aquesta, que no sabíem que seria tan llarga, o sigui, en principi anàvem per un mes, però a poc a poc, doncs mira, va, perroguem tres mesos més. Home, és que allò va ser un fet excepcional, perquè normalment a les sales dides alternatives, com petites, de Barcelona, com és el Versus, per exemple, està set mesos en cartell, jo crec que no hi ha tantes obres a la història del Teatre Català que hagin estat al Versus set mesos, no? Doncs no ho sé, home, hi ha hagut obres que han estat molt temps, que han anat molt bé i tot el que tu vulguis,
Però també, és que jo crec sempre que és una mica de treball, una mica de casualitat, una mica d'estar en el moment adequat quan toques. Saps el que et vull dir? Sí, sí, sí. I llavors també en aquella temporada el Versus Teatre estava obrint la sala del TGV, la sala d'Audi. Sí.
I llavors també, com que ells estaven molt ficats allà, tenien molt lío, ens tenien una mica abandonats allà. Ja els anava bé, no?, que anéssiu omplint i anéssiu fent. Ja els anava bé. Perquè així estaven amb el Teatre Gaudí, no? Tot i així, no ho vull menys fer en absolut. Simplement, o sigui, a l'Ever només tenim que bones paraules i moltes gràcies perquè ens va donar aquesta superoportunitat i amb set mesos, doncs clar, va poder venir moltíssima gent a veure'ns i suposo que una cosa porta a l'altra i gràcies a això estem on estem, no?
El valor de Rudigor! No et riguis, que ets tu, Maria. No hi ha cap sortida perquè és lliure de vida, aquesta és la pega de viure aquí. Espero que avui se'n conjuguin els astres, no m'agradaria morir així.
Veig que l'estàs xiulant, l'obra, la cançó? Sí, que just ens agafeu que estem aquí al Capitol muntant i assajant.
Estem aquí, jo m'estic a baix, aquí per xerrar amb vosaltres. Ah, t'agraeixo, t'agraeixo que... No, no, us agraeixo a vosaltres, per amor de Déu. Si t'escapes un moment ja no muntes, no? De fet, parlem una mica de l'obra, perquè és una opereta musical del Gilbert i Sullivan, dos compositors de moltíssimes operetes i musicals que aquí a Catalunya coneixem bé, com per exemple Pirates, que vam fer justament de Goy de Gon fa molts anys. Com la vau descobrir, aquesta opereta?
I Mikado, no t'oblidis, perquè Mikado també va tenir molta repercussió. I també és de Gilbert i Sullivan. I tant, i tant. Vull dir que, mira, nosaltres vam estar... Teníem molt clar que volíem muntar companyia i que volíem fer alguna cosa. Això ho teníem molt clar. I quan ens van proposar de fer la tesina i vam dir, va, pues fem alguna cosa tots i tal, llavors vam estar buscant i remenant des de, bueno, mogollon de musicals de moltes èpoques i molt diferents.
I llavors, clar, com que coneixíem Gilbert y Sullivan, gràcies a Dagoldagomi, les seves compilates i Mikado, doncs vam estar buscant, perquè, a més, clar, evidentment són una gent del segle XIX que no té drets d'autor, i és una cosa que també primava, no?, el fet que comencem una cosa nova i no ens emmerdarem a pagar una gran quantitat amb drets d'autor. Perquè això el dret d'autor com va? Un autor que està mort més de 50 anys ja es pot, no? Sí, exacte.
Depèn, eh?, perquè ara ho van canviant, després no sé què dels vereus, vull dir, van fent, van fent ells, ho aneguen. Però sí, 50, des de 50 a 70 anys, depèn de l'autor. Vamos, que... Sí, sí, no, no, no aprofitar la vinentesa, no? Exacte. No parer de buscar autors que ja facin quants anys que estiguin morts, no? Clar.
que dèiem, no? De pla, no siguem tontos i no ens emmerdem amb alguna cosa que ens puguin picar el costó, no? D'alguna manera. És veritat, és veritat. I buscant, buscant, buscant, buscant, vam trobar aquesta i vam dir, ostres, però si aquesta no la coneix ningú, podem aportar una cosa nova que no es coneix? Els autors sí que són coneguts i la música ens va molt a molt des d'un principi perquè és molt alegre i molt...
molt típica d'ells, vull dir, és molt típica de Judith y Sullivan, dels compositors. Sí, sí, no, i a més vosaltres també li aporteu una creativitat, no?, com molt fet a mà, molt proper, vull dir que la vida, molt net, eh?, és el vostre espectacle i també les vostres interpretacions, cosa que també és d'agrair. Amb Rudigor, per cert, veu estar també a Madrid, què tal l'experiència d'estar a Madrid i en castellà canviant-lo tot?
Molt bé, jo sempre dic que Madrid és molt guai, perquè per començar, actuar a Madrid està molt bé perquè la gent li encanta el musical, és un gènere que estimen i que es nota molt. O sigui, aquí a vegades ens trobem com si fos un gènere de segona categoria, a vegades, no? Ah, bueno, va, que canten i no sé què. A Madrid hi ha produccions musicals com Stage i altres empreses que es gasten milions d'euros per aixecar el taló.
I tant, moltíssims diners, moltíssims. I mira, fins i tot podríem dir que els miserables que es va d'estrenar a Madrid va ser apoteòsic i va... Bueno, entrar és com ara està el rei León, no?, que ho pete tot. I va venir aquí a Barcelona i van punxar molt. Vull dir, són ciutats diferents. A Madrid la gent surt més, també, se'ls gasta més. Són coses diferents, tot i que el públic és espectacular als dos llocs. Vull dir, no és que a Madrid...
sigui molt més rialler i molt més agraït. No, els dos són uns públics molt macos, però sí que és veritat que allà a Madrid es nota molt que la gent surt, se'ls gasta, no els importa pagar...
Bueno, el que valgui l'entrada, no? Si són, ja em feu, ja em feu nosaltres mai. Perdona, estàs dient que és millor el públic de Madrid que el de Barcelona, per exemple? No, no, no, però això t'ho deia, t'ho vull remarcar, que no et dic jo que siguin més bons uns que els altres. Simplement, el que et vull dir és que allà hi ha més la cultura aquesta de sortir, de sortir de taper o d'estar fins a les tantes. Nosaltres sortíem del teatre quan estàvem fent el Rudigor, o ara que vam estar també amb el Clim de l'Horto Sabell, també el Phamper vam fer allà, amb Castellà i tal. Mm-hm.
Sorties del teatre, aquí surts, encara que estiguis al Capitol, i està tot, bueno, bastant mort, no? Sí. No hi ha mi en Tillo, un di... Home, teniu la Rambla davant, vull dir, sempre hi ha gent a la Rambla. Bueno, passa-t'hi, el dia que vinguis. Quan acabi l'espectacle, surt un moment a fora. I a Madrid, en canvi, sempre hi ha gent a tot arreu, a tots els llocs, vull dir, no?
Vull dir, és un rotllo diferent. El públic, fantàstic, els dos. Només faltaria, vull dir, no és una cosa del públic, simplement és de l'afluència o de les ganes de consumir.
cultura, menjar, beure, el que sigui, que tenim els diferents llocs. Jo soc el sac dels d'aquí, vull dir que jo soc igual. Mira, el xat que tenim de radiodesvern.com, on la gent pot comentar coses, diu, no es pot dir que l'estiguis posant entre l'espasa i la paret, Jordi? Diu, entrevista, massatge, je, je, je. A veure una cosa, és que jo també he de començar...
No, Maria, jo també he de confessar que jo soc molt fan d'Egos Teatre i de Rúdigor, també. Moltes gràcies. No, és que a mi m'és difícil també trobar alguna pega, no? I a més a més, quan hi ha coses i parletes com aquesta en el món del teatre, jo crec que s'han de potenciar.
En fi, Maria, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Ja sabeu que demà s'estrena i que teniu unes quantes setmanes per anar a veure Rudigor o la Nisaga Maleïda al Club Capitol, una opareta, sis actors, tres homes, tres dones, i que, la veritat... I un pianista, eh?
Ai, un pianista en directe, és veritat, és veritat. Una autèntica delícia de debò, perquè si no, no ho diria. En fi, Maria, que vagi bé l'estrena de demà, molta merda, i que tingueu un bon rudígor, uns bons rudígors. Fins el 4 de novembre, allà estarem. I que no us ho podeu perdre, ni massatge ni hòsties, o sigui, és que està molt bé. És veritat, clar, clar, és veritat. En fi, Maria, bona tarda, gràcies. Vinga, adéu.
Deixa de mania, ja he matat tota la vida. Per no fer un homicidi prefereixes el suïcidi. Fantejant aquest dilema, ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena. Ben mirant
Ara entenc millor el dilema, realment és un problema, o la mato de seguida, o m'espera l'agonia, si només faig una penta, les mals les tindré ben netes, ja estic per que se m'insulti que em traquin de cagueta, de piano que no para, com es nota que no canta, tantes forres o d'inútil, trec el fitxa per la boca, així no hi ha cap manera que se'n digui ni una merda, plantejat aquest problema, ben mirant no fa cap pena. Ben mirant no fa cap pena, ben mirant no fa cap pena, ben mirant no fa cap pena, plantejat aquest problema, ben mirant no fa cap pena, plantejat aquest problema, ben mirant no fa cap pena, plantejat aquest problema, ben mirant no fa cap pena, plantejat aquest problema, ben mirant no fa cap pena, plantejat aquest problema, ben mirant no fa cap pena,
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverns.
Fins demà!
Fins demà!
6 i 33 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, aquí al xat. Home, Sergi Arrada pregunta, ara ve un home? No, ve d'aquí una estona, perquè al final del programa, ho hem hagut de deixar cap al final d'aquesta hora, per timing i per l'escaleta, per continguts, hem de connectar amb el casal de joves d'aquí una estona, que ens atendrà la Montse Martín, que és directament la directora del casal de joves de Sant Just d'Esbert, perquè ens expliqui
aquests 15 anys que justament aquesta setmana, concretament ahir, van fer el casal de joves de Sant Just d'Esberri.
Abans de tot això, però estem d'enhorabona a Sant Just d'Esvern, sí, perquè ja sabeu, com us comentàvem fa una estona, fa uns anys, hi havia el documental del mes que es projectava en alguns centres de Sant Just d'Esvern i es va deixar de fer, però aquest mes d'octubre torna el documental del mes a l'Ateneu de Sant Just, concretament serà la setmana que ve, el 10 d'octubre a dos quarts de nou a l'Ateneu de Sant Just.
de Sant Just d'Esvern. Per parlar una mica de com és que ara torna el documental del mes i aquest documental, que és el Pura Vida, un documental sobre la missió de rescat de l'alpinista navarrès Iñaki Ochoa, tenim el telèfon a la Laia Auvia, que és coordinadora del documental del mes a Catalunya. Laia, bona tarda. Hola, bona tarda. Com és que Sant Just ara es torna a fer aquest documental del mes, que és una activitat que es fa en molts pobles i moltes ciutats d'Esvern?
de Catalunya i que Sant Just havia deixat de fer durant els últims anys. Doncs la veritat és que jo crec que Sant Just... De fet, Sant Just va ser una de les primeres poblacions on es va fer el documental del mes. Aquest projecte va néixer cap al 2005 i, si no m'equivoco, Sant Just era una de les primeres tres poblacions que van formar part de la xarxa. Per temes, jo crec que conjunturals, vam deixar-lo de fer.
I jo crec que mai hi ha hagut... O sigui, no va ser per un tema de manca de ganes, no? Sempre és un tema més de manca d'economia. I, finalment, després de molt temps, i perquè som tossuts, i suposo que la gent de la Taneu també ho són, hem aconseguit tornar-ho a portar aquí i ens fa molta il·lusió. Perquè, a més a més, comencem amb una pel·lícula que jo crec que és molt potent, que és aquesta que deies tu molt bé, Pura Vida.
i que ho fem, que em sembla que en algun lloc deu posar el 10 d'octubre, però el dia de la projecció de Sant Just és el dia 15 d'octubre, dos quarts de nou. Ah, val, d'acord, doncs tenia la informació errònia i t'agraeixo que ho rectifiquem. 15 d'octubre? 15 d'octubre, dos quarts de nou. A l'Ateneu. En fi, va, parlem d'aquest documental, Pura Vida, aquesta increïble missió de rescat de l'alpinista navarrès,
No em vull equivocar, perquè ara t'ho estic dient de memòria, però és el documental que, per motivar els jugadors del Barça, va posar-los en una sessió Pep Guardiola? Exacte. El documental aquest que veureu, la teneu, no, perquè no estava fet, però la història que explica aquest documental és una història que va recollir una cadena de televisió en un reportatge així, curtet, i és el que va fer servir el Pep Guardiola per motivar els jugadors del Barça. Això hauria de ser cap l'any 2010...
i el va portar a la família d'aquest escalador i tota la pesca, i crec que amb més d'un jugador del Barça va sortir molt impactant. La prova és que aquests dies, quan han sabut que Pura Vida tornava, que s'estrenava el documental oficial sobre la història d'aquest escalador, més d'un ens ha fet un tuit i ens ha enviat algun missatge que tenia ganes de venir.
algun jugador del Barça, o sigui que... Qui? Puyol, per exemple? Puyol, per exemple. No, vull dir perquè Puyol està com molt... molt interactiu amb tothom, no? Perquè ahir el convidat de TV3 amb l'Albert Ohm, no sé si el vas veure, que entrevistava... Sí, doncs vaig veure l'anunci i vaig veure que parlàvem d'en Puyol, és veritat. Puyol és molt amic també de qui porta el tema de la Casa del Tíbet a Catalunya, aquell monjo budista, vull dir, escolta, Puyol està a tot arreu. Està a tot arreu. Ell va fer un tuit fa un parell o tres de dies perquè aquesta pel·lícula es va presentar al Festival de Sant Sebastián com a exclusiva mundial...
i s'ha dut un premi al Festival de Sant Sebastià, o sigui que ve aquí molt ben acoixinada, i sobretot quan algú com en Joan Carles Pujol fa un tuit que diu m'encantar la pel·lícula, us la recomano,
Doncs mira, pels aficionats del Barça bé i pels aficionats del documental, ja us ho asseguro jo. Home, això arriba a centenars de milers de persones arreu del món, perquè Pujol, per exemple, a Twitter, si ens anem més lluny, té un compte amb seguidors, no? De fet, aquest documental, que es podrà veure, com diem, el 15 d'octubre, aquí a l'Ateneu de Sant Just d'Esvern, no sé si s'ha de pagar alguna cosa... Sí, hi ha un preu d'entrada que el marcarà la gent de l'Ateneu, jo crec que està entre els 3 i 4 euros, jo no el tinc confirmat,
però rondarà aquesta quantitat. I si la pel·lícula es projectarà a dos quarts de nou, hi haurà una petita presentació inicial perquè una mica celebrar que tornem a Sant Just.
I ja us dic, la pel·lícula és un testimoni únic d'una història que no m'estranya, que Guardiola hagi utilitzat. Mira, tinc aquí l'argument. A la cara sud de l'Himàlaia, a 7.400 metres d'altura, un alpinista comença a trobar-se malament. El seu company dona el crit d'alarma i s'inicia una de les operacions de rescat més increïbles de la història de la serralada.
Iñaki Ochoa de Olza és l'alpinista que es va posar malalt mentre ascendia la Napurna, considerat un dels cims més perillosos del món, en què el 40% de les persones que intenten coronar-lo perden la vida durant el camí. I la veritat és que m'imagino que el documental, perquè no l'he vist sincerament, reflecteix tot aquest procés i tot el que va passar i també l'esperit de superació de la gent que estava allà. Sí, jo crec que és molt simptomàtic. Quan ara parlaves del convidat,
Una altra persona que va fer un tuit sobre la pel·lícula va ser l'en Kilian Jornet, perquè una mica, per la gent que vagis al convidat i pels que no hi ha ubicada, la filosofia, el que intenta transmetre aquesta pel·lícula, més enllà de la missió de rescat concreta d'aquest escalador, és una filosofia de vida i són uns valors i uns principis que fan que posis en joc la teva vida perquè estimes la muntanya, perquè hi ha uns valors de solidaritat i de generositat molt bèsties,
i perquè en cap moment et estàs plantejant si et estàs arriscant la vida o no. És simplement que per tu el veritable sabor de la vida, i per això aquest documental es diu Pura Vida, és aquest. De fet, aquest documental retrata aquesta missió de rescat sense precedents. Sembla ser que fins a les hores no s'havia intentat mai, perquè per norma general no s'hagués intentat donar l'impossible accés amb l'helicòpter
i la dificultat de trobar persones que suportin aquesta altitud. Tu no sé si finalment per què es va decidir fer? Sí, o sigui, l'emissió... Aquest escalador es queda penjat a 7.400 metres perquè li agafa un d'aquests mals d'altura, és a dir, que...
comença a perdre una mica el coneixement i comença a tenir problemes respiratoris molt greus. No poca broma amb aquest tema, perquè jo tinc justament una amiga que aquest estiu ha estat a l'Himàlaia, vull dir que és una persona, diem que no és aficionada a escalar ni a la muntanya, i que va fer una ruta i que no podia més, que em sembla que va arribar als 3.000 o 3.000 i alguna cosa. Imagina't. I va començar-li a donar, a vomitar, marejos, que no sabia on estava, mal de cap...
o sigui que el tema és seriós clar i l'Iñaki Ochoa és un d'aquests excavadors com tots els que van entrar a participar en el rescat que té per política pujar al cim sense oxigen que és el risc més elevat i clar a 7.400 metres d'altura per la via que ells van intentar ascendir la Napurna era un lloc molt difícil o sigui d'accedir-hi amb vehicles no l'helicòpter podia arribar al camp base però no al punt on estava aquest escalador
per tant necessitaves tota gent aclimatada a certa alçada, perquè tampoc no pots fer la sanció de cop si no has fet com un progrés previ, i per tant era una mica una missió impossible, però igualment el que té aquest documental és que, malgrat que tot indicaria el contrari, tota aquesta gent, van haver-hi vuit persones al món que amb una trucada van dir i tant, vinc, i intento aconseguir salvar aquesta persona.
Bé, doncs aquest és el documental del mes, que per cert, un projecte que... Quants anys fa ja que funcioneu? Doncs ara es fa... Aquest serà el vuitè any. I veig que hi ha poblacions com en Pòster, Enns Damunt, Banyoles...
a Barcelona en diferents centres, a Girona, també passeu els documentals cada mes a les mateixes poblacions com a Terrassa, Vilanova, Manresa... Us agradaria, m'imagino, arribar a molts més llocs? Com és que no podeu arribar a més llocs, diguem-ho així? Això depèn que les ciutats hi hagin entitats o ajuntaments interessats en tenir el documental del mes a casa seva...
Perquè la filosofia del projecte ha estat sempre la mateixa, no? Intentar donar les mateixes oportunitats audiovisuals a algú que viu en una gran capital com a algú que viu en una població mitjana o en una població molt petita, no? Perquè aquests documentals com aquest de Pura Vida amb prou feines arriben en segons quines sales de cinema de Barcelona o de Madrid o de Bilbao que arribin a Llorenç del Penedès o a Manresa o fins i tot a Sant Just. No és gens habitual perquè els cinemes, les sales de cinema, no...
no acostumen a programar documentals. I una mica el que fem des del documental del mes és buscar entitats, associacions, ajuntaments que vulguin oferir aquesta programació als seus ciutadans i als seus socis i a la gent que els segueix, perquè jo crec que són històries que no tenen res a envejar a una pel·lícula de ficció.
Home, la veritat és que no, i nosaltres estem contents que torna el documental del mes aquí a Sant Just, per tant, anirem seguint i informant, lògicament, dels diferents documentals que durant aquest curs 2012-2013, perquè m'imagino que això va per curs o va per mesos? Sí, això ara mateix tenim tancada la programació fins al mes de desembre, o sigui que els tres propers mesos ja està prevista tota la programació a Sant Just,
I a partir del gener, suposo, i desitjo que continuarem plegats, perquè tot això acaba de començar. És com una d'aquestes històries d'amor interrompudes. És veritat. Nosaltres, des de la penya del morro, com a mínim, aquí a Ràdio d'Esvern, ple suport a aquesta iniciativa. O sigui que tant de bo, tant de bo es pugui continuar fent aquí el següent trimestre a Sant Just. Que vagi molt bé la Laia Auvia, coordinadora del documental del mes. Bona tarda. Bona tarda.
Per cert, això del documental del mes i amb aquesta música em recorda aquell tràiler que vam fer a començament de temporada, i fa uns dies, sobre la senyera de la penya del Moro, que encara, atenció, continua després de 20 dies. Ningú l'ha robat encara, la senyera de la penya del Moro.
Sant Jus d'Esvern, 23 de juny del 2012. Es penja per primera vegada la senyera a la penya del Moro. Avui, dia de la rebetlla de Sant Joan, hem pujat a la penya del Moro, a l'antiga torre de Guaisa de Sant Jus. I hi hem pujat.
plantar una senyera, la bandera de tots els catalans i catalanes. Niumenge 8 de juliol, Sant Just es desperta sense senyera. Algú s'ha enfilat el màstil i l'ha robada. Montse Molinero de l'Assemblea Nacional Catalana no dona crèdit. Més confiàvem que era la bandera del país i que per tant hi hauria un respecte. Vull dir, no les coses que ens van portar, posar aquest tipus de màstil, que és molt més car que qualsevol altre tipus de màstil, o una o dues o et carreres el màstil, o corres un més per la seva vida si et vols enfilar 8 metres o més puits.
Per festa major es torna i sa la senyera, però dimecres 22 d'agost i de matinada cerren el màstil i la tornen a robar per segona vegada. La segona també va ser sorpresa, però més que sorpresa hi ha de ser impotència, no? De dir, és que això no pot ser, però tampoc ens guanyaran. Nosaltres tornarem a posar la bandera, només faltaria.
Gina Pol, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, també hi diu la seva. És greu que una senyera que ens uneix a tots, a tota la població i a tots els catalans, que la facin desaparèixer, no? Però és un fet que, bueno, els Mossos investiguen i esperem que algun dia se sap qui ho fa, no? Col·lega, ¿dónde está mi senyera? Pròximament als millors cinemes. 6 i 45 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro. Tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern.
Un home. Unes ideas. Un culo al blau. Una calva. Alejandro Fernández Ferrer. Bona tarda, Alejandro.
Hola, bona tarda, bona tarda. Saps què passa? Com que avui no hi és el Sergi i sempre li fem l'entrada, doncs mira, havíem de fer una entrada. Saps que li fem això a ell a vegades? Sí, sí, sí. Per infrar-li l'ego, no? Sí, t'ha agradat a tu per això o no? No, podríem haver dit un bigoti. Ah, un bigoti, espera, però una calva t'ha agradat o no?
Però tu t'ho parles rapes perquè t'ho vols, Alejandro. Això mateix. Clar, llavors podria fer una maquineta d'afaitar el cap, alguna cosa per l'estiu. Ja millorarem els guionistes que s'esmercin per la setmana que ve. En fi, com comentàvem, cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Per cert, hem de començar felicitant-vos per un doble motiu. El primer és que justament aquesta setmana, ahir concretament, heu fet 15 anys. Sí, senyor. Ah, no, escolta, enhorabona...
El casal de Sant Just, que ha fet 15 anys, eh, Alejandro, semblava a dir, eh, com vau posar la primera pedra. Sí, sí, bueno, jo només porto 9, eh. Ah. Però, bueno, Déu-n'hi-do, el que hem passat, el que hem fet... Sí, sí. La gent que hem conegut i que continua col·laborant amb nosaltres, o sigui, mola, perquè vas... Bueno, això, en 9 anys m'ha donat temps de conèixer molta gent del poble, no? Clar.
I ser famós, ser una mica famós també, no? Eh? Ser famós, a petita escala, però ser famós també. Sí, home, jo crec que tant el Sergi com a mi com a la Montse, jo crec que ja ens coneixen arreu del municipi, eh? Escolta, la Montse, no ara, però la tens per aquí, perquè d'aquí uns minuts poder parlar amb ella com a directora del Casal? Sí, sí, sí, ara d'aquí una estona te la passo.
Ja me la passaràs, i també l'altre motiu de felicitació al cas del de joves és perquè ja tinc a les meves mans aquesta agenda jove d'aquest trimestre, d'octubre, novembre i desembre, on hi ha aquest de 17 pàgines, amb un format petit, diguem que un quart de dinar quatre,
I que, la veritat, escolta, és molt xula, eh? Sí, la veritat és que, bueno, vam apostar per un disseny més de butxaca i, bueno, jo el resultat a mi m'ha agradat molt. Home, sí, sí, està molt bé, amb color, fotografies, l'editorial, diu el casal de joves fa 15 anys, són molts anys i molts records ficats entre aquestes parets i no tan sols nostres, etcètera, etcètera. En fi, enhorabona, eh?
Gràcies, home, gràcies. Això deu valer... Bons dissenyadors, eh? Escolta, això deu valer caler, no? Home, sí, no et diré que no, però bueno. Tot sigui pel jovent de Sant Lluís. Ja, ja, aquí unes impressions... A veure, l'única... O sigui, m'agrada molt, eh? M'agrada molt el disseny, m'agrada molt tot, però l'única cosa... Una cosa, eh?
Que trobo que la lletra està poc... La tinta? Potser més tinta, no? La lletra? Sí, sí. Hem tingut una miqueta... Clar, tu pensa que també és la primera... Sí, sí. I clar, la primera doncs sempre passen històries, no? No, no, però escolta... Ha arribat una miqueta tard, impremta, també estem amb la història aquesta de... La part de darrere no es veu molt bé, però bueno...
No, escolta, deixa d'estar, però molt bé, eh? Enhorabona de veritat, perquè a més això és un color molt xulo, amb aquests blaus i roses, en fi. Aquesta gent de jove, que ja es pot començar, perquè tu mateix em sembla que l'has anat a portar ja a diferents llocs de Sant Just, on es pot trobar? Es pot trobar a gairebé tots els centres municipals d'aquí de Sant Just.
I, bueno, aquí hi ha el Casal, o sigui, el que vulgui que em demani que jo li dono. Clar, estan aquí al Casal de Joves, aquí a la ràdio em sembla que també n'hi ha algunes... Sí, al Centre Cidic Maragall, a l'Ajuntament, al Canji, a la Biblioteca, bueno, arreu del poble, tio. Alguna novetat ja de cara als propers dies aquí al Casal, Alejandro? En principi, bueno, encara estem en el procés aquest d'inscripcions dels tallers que, bueno, suposo que la setmana passada ja vas parlar amb el Ser i de...
dels tallers. Si vols, fem un repàs. Sí, fem un repàs ràpid, a veure què és el que hi ha per aquí. Hem obert un nou espai d'informàtica, l'espai arroba, llavors aquí dins farem cursos d'informàtica en tots els aspectes i començarem amb un de producció musical, per fer música amb un ordinador. Després continuarem amb el teatre social, que creiem que és una molt bona eina d'introducció a les tècniques teatrals.
farem la novetat, bueno, no novetat, però a mi el que ara m'ha donat molta il·lusió és el de cuina, perquè crec que és molt important iniciar els joves a l'art de cuinar i dels menjars saludables. Tu saps cuinar, Alejandro? Jo sí, tio, i haig de dir que vaig començar molt tard, perquè jo soc d'aquests que la mama m'animava molt,
i no em deixava fer res. I, clar, quan vas a viure sol i t'has d'espavilar... Saps fer un nouferrat? Digue'm? Saps fer un nouferrat? Home, jo et puc fer una paella, un corder a l'horno... Ojo! Fa gairebé 5 anys que cuino, i sí, sí, o sigui...
No sóc un gran xef, però sí que sóc bon cuiner, home. Molt bé, molt bé. I tens algun ingredient secret que li posis a tot? Sempre ho faig amb amor, tio. Ja, ja, ja. I es nota. Ja, ja. I jo també. L'altre dia vaig anar a la buqueria a demanar una mica d'amor.
Sí, i em van dir, no, diu, aquí fora, surt aquí fora, res, a 10 metres te'n donaran. A quant va el quilo, no? Sí, exacte, i dic, vale, vale, però diu, pagant, eh? Dic, no, no, sí, sí, jo per amor o què faci falta? Doncs Alejandro, hi ha algun taller més així que estigui pendent? Tenim un molt interessant també de fotografia, que serà una miqueta d'introducció a la tècnica de composició i tal, i alhora es farà tractament de la imatge.
Per l'ordinador, no sé si faran amb Photoshop o amb Gimp, amb classes pràctiques també. Després farem el Hip Hop Dance, que ja ho diu el nom, no?
Ball, hip-hop. Sí, sí, sí, no, ball, hip-hop, bajeu-li, sí, repetit. Tenim dues sessions destinades a, bueno, de maquillatge, a fantasia, destinades al Halloween, que segurament està encara per tancar, però segurament farem amb uns col·laboradors teus, que són molt joves. Ells ho donen per fet, eh? Sí, no? Sí. Bueno, però encara hem de quadrar les històries, eh? Sí. Perquè també són una mica...
Ja, ja, ja, no, no, m'ho diràs a mi. Sí, se'ls ha de controlar bé, eh, oi, si no... Parlo una mica de dispersos, però són molt bona gent, molt treballadors, eh? Sí, l'Eric Pomar, no?, el Dani i el Joan, eh?, que faran aquesta festa jove, una festa dirigida a menors d'edat, entre 12 i 16, 17 anys, una cosa així, que volem fer una de Halloween. Molt bé, Alejandro, tens per aquí la Montse, que la volem felicitar com a directora del Casal. Ara te la passo. Moltes gràcies, Alejandro, guapo, cuida't, eh?
Una abraçada i un petonarro, vale? Un petonarro. La setmana que ve tornem a parlar, Alejandro. Ok. Vinga, merci. Adéu, adéu. La Montse ha fet 15 anys... Bueno, ella no, Casal de Joves ha fet 15 anys i ella és la directora, no? I també volíem parlar amb ella. Montse? Hola. Oh, moltes... Moltes felicitats, Montse.
directora del Casal de Joves, no?, una mica, dic, deixa'm parlar amb ella, perquè clar, ahir justament vau fer 15 anys i tu estàs des del primer dia, no? No, no, no, la veritat és que no, però bueno, fa 8 anys que estic, eh? Sí, escolta, com valores aquests 15 anys del Casal de Joves? Ho dic més que res perquè els serveis informatius, ja saps com són, sempre volen treure talls de tot. Vale, trepidants, un no parar, un...
No sé, jo crec que ha crescut molt el Casal i està guai. Jo estic molt contenta d'aquests vuit anys, de veritat. Quin canvi ha fet, el major canvi que has vist tu al Casal de fa vuit anys fins ara? Uf... Jo crec que està com molt més... Tothom el coneix molt més, la gent sap el que està a dins, sap el que col·labora amb coses... Jo crec que està com molt, molt més obert a tothom, no? Teniu més usuaris que abans? Sí...
Quanta gent visita el casal diàriament, més o menys? Depèn del dia, però la mitjana, un dia vam calcular així mitjana diària fent allò assistència i estem al voltant de 60 persones que entren per aquí en un dia. Home, són moltes, eh? I els agradaria, jo crec, que a molts casals d'aquí de la comarca veïns tenia aquesta afluència. Perquè hi ha vegades que si hi ha un lloguer a sala, que si hi ha gent als bucs, que si hi ha el grup de la tocada, que els nanos que venen a fer tallers, que els altres que estan jugant...
Començava a sumar i em veien 100 persones aquí una tarda. O han passat durant tota la tarda, no? I aquest èxit, perquè vaja, jo crec que no és la primera vegada que escoltem que el casal de joves és un dels millors casals de joves que hi ha, com a mínim aquí a la comarca, eh? I sense complexos, jo crec que aquestes coses quan passen, i les bones també, s'han de dir. A què creus que has degut aquest èxit del casal de joves? A veure, no sé si és èxit. Jo crec que...
que està molt ben acollit aquí, que la gent ho valora, això que et deia abans, no?, que amb el temps la gent ha après a valorar que aquest espai és important per als joves, i els joves ho han valorat així, no?, i això et dona molta força, perquè, no sé, estàs sempre present, no?, amb la vida de la gent jove, i això et dona molta força i dona molta empenta.
I que sí que és veritat que és molt viu. Ho posem a l'editorial de l'agenda, no? Que la sensació que teníem els quatre quan parlàvem dels 15 anys és que estava molt viu. Com que sempre hi ha canvis, sempre hi ha coses noves. També és veritat que hem estat molt a l'avantguarda de coses com Facebook i coses així que vam ser els primers. Bueno, hi ha moltes coses que sí que és veritat que està molt viu. Home, per exemple, vosaltres vau ser els primers a enregistrar el domini casaldejoves.com.
Sí, sí. Qualsevol casal de joves de Catalunya... Sí, sí, és molt fort, això. Això és fort, no? No, sí, perquè a més no ens ho creiem, eh? Vam posar-ho a veure què passava. I com a veure que podíem fer-ho servir...
Està bé, vull dir que va ser una sorpresa. Sí, sí, molt guai. Sí, sí, escolta, Montse, nosaltres també, jo soc conscient, jo per el títol individual, però vaja, que és el casal de joves també esteu fent molt bona feina. No, és veritat, és veritat. Per tant, sí que és veritat que hi ha un projecte de reto plegat, però també hi ha unes persones que el tiren endavant, no? I en aquest cas sou vosaltres, el Sergi, l'Alejandro, l'Esteban i tu, Montse. O sigui, un aplaudiment per ells.
Home, és que esteu 15 anys, no. Home, és que 15 anys no es fan cada dia, Montse. No, no, la veritat és tutela, eh? I quins activitats hi ha previstes de cara a aquest any, aquest curs que feu als 15? Mira, farem un sopar amb tothom que s'havia d'haver fet ja aquest setembre, però a la gent no li anava bé la bata que havíem posat, i farem un sopar de celebració del 15 aniversari amb totes les entitats juvenils. Això és una cosa que volem fer perquè ho vam fer amb el 10 aniversari,
amb el de fer i ara volem tornar a fer. I activitats previstes, bueno, canvis, perquè sí que és veritat que hem, suposo que tot ha comandat a Alejandro, que inaugurarem espais nous, com la sala informàtica, o farem coses així, de canvis al que sal, no? Per veure també, bueno...
canvis que sempre fan que les coses circulin i es moguin. Quins canvis són els que hi ha hagut? Perquè això sí que ens ho va explicar l'altre dia també el Sergi, que també hi havia el dia aquest de portes obertes perquè la gent pogués veure una mica quins són els canvis. Quins canvis hi ha hagut així més importants d'infraestructura al Casal? Hem fet una recepció que creiem que facilitarà moltíssim l'entrada de la General Casal. Hem separat en dos portes una sala d'entrada com el punt d'informació que vèiem que li hem de donar com més
perquè la gent ho identifiqui ràpidament, que això és un punt d'informació, i hem fet una altra entrada només pel punt de trobada, de joc, d'esbarjo, pels nanos. Tota l'empenta que s'ha donat a les iniciatives que ens porten els nanos més jovenets, les festes més joves, l'esquete i campionats que ens han proposat, això també donarà molta sang nova al casal, un grafiti immens que hem pintat a la sala d'utopia, molt xulo,
que l'han fet l'Iñac i el Carlos, que l'Iñac és aquí de Sant Lluís, i la sala d'informàtica, que també obrirà moltes portes a tot el tema de buscar feina, de formació, de fer cursos, perquè la gent està en un moment que els joves estan molt amoïnats per tot el tema del futur, a veure què passarà amb la feina, com trobar feina, com fer... com tenir recursos, no? I bàsicament és això, eh? Tampoc és que sigui...
No hem canviat el projecte. No, no, no, està clar, però mira, per aprofitar la bienentesa, jo, per exemple, encara no l'he vist, aquest nou casal, diguem-ho, entre cometes, ja a veure si puc passar-me algun dia per veure aquests canvis que heu fet d'estructura. Ho hem de deixar aquí perquè és molt tard. Montse, moltíssimes gràcies, enhorabona i que vagi molt bé. Ets un solete. No, calla, calla, calla tonta, calla tonta. Adéu, bona tarda, gràcies.
Bé, doncs fins aquí la penya del morro. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda i us deixem ara amb les notícies de Sant Just i la Carme Verdó i el capdavant. Bona tarda.