tot i que vindran acompanyades també d'un augment dels núvols, sobretot a litoral i prelitoral, que demà deixaran el cel força ennubulat en aquest sector. En canvi, la resta predominarà bàsicament el sol amb algun ruixet de tarda cap al Pirineu de Lleida. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. S'acaba l'etapa reina de la Volta Ciclista a Catalunya, en final a l'estació de Portainer, al Pallar Sobirà, victòria en solitari per a Daniel Martín.
que ha entrat 36 segons per davant de Joaquim Rodríguez i Nairo Quintana i 47 davant Jürgen Van der Broek. Daniel Martín és el nou líder de la volta en detriment d'Alejandro Valverde, que ha hagut d'abandonar en caure a camí de la seu d'Urgell. A la General Martín té un avantatge de 10 segons sobre el Purito Rodríguez, 32 davant Quintana, 36 sobre Wiggins, 39 davant Scarponi i 1 minut i 15 segons.
sobre Vanderbrook, que és de ser demà cinquena etapa, entre Rialp, el Pallars Sobirà i Lleida, de 150 quilòmetres. En futbol, el Sant Andreu busca la classificació per a la final de la Copa Federació. Els de Piti Belmonte jugant a les Canàries davant el Tenerife B.
A dos quarts de deu de la nit, hora peninsular, els andrawengs que defensaran el 2 a 0 de la nada al Narcís Sala tenen les baixes d'Azparrem, Melo i Prats, mentre que Sarramitxa, Xavi Jiménez i Cristian han quedat fora de la llista per decisió tècnica. Notícies en xarxa
Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbert. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbert. Durant el 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, què tal? Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Per la just saluda Jordi Domènech. Gràcies. Gràcies. Des d'hora i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Saludem la gent habitual del programa, la qualitat Sant Justenca, Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Com ve la gent que avui ens acompanya tan efusivament aquí a l'estudi número 1 de la ràdio?
De Mataró. De Mataró. Maresma. Està a prop. Està molt a prop. Si ho fas en Pequín, per exemple, efectivament està molt a prop. Avui al programa, a part de parlar de l'actualitat Sant Justenca, que passa pel Dia Mundial de la Poesia, també ens visitarà la Júlia Atmella i una de les seves amigues, concretament l'Andrea Martina, que vol estudiar Engenieria Biomèdica. Per tant, atenció a tota la gent que vulgui fer aquesta carrera, que explicarem detalls d'on es pot fer i quines assignatures hi ha. A més a més, també tindrem amb nosaltres, durant aquesta primera hora, l'Albert Capapell
i el seu espai d'educació canina, que avui ens explicarà quin és el tipus de test que fa els gossos i també els amos quan arriba a una casa i demanen el seu servei. I a la segona hora connectarem amb el Sergi Arrada, perquè és el nostre home dels festivals de cinema, ja ho sabeu el Sergi, a part de col·laborar amb nosaltres els dimarts fent la secció del Casal de Joves, perquè avui s'inaugura un nou festival, que és el primer festival de cine online d'Espanya. Ens explicarà una mica de què va tot plegat,
És la tercera edició que es fa ja i l'any passat més de 16.000 persones van veure algunes de les pel·lícules que es projecten en aquest festival que pot veure gent de tot el món. I acabarem el programa parlant del Dia Mundial de la Poesia perquè tenim el nostre infiltrat Arnau Cònsul que fa la secció de llibres des de l'Ateneu de Sant Just on es celebrarà l'acte principal del Dia de la Poesia a Sant Just d'Esbert. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvingut al programa.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Què riure, què riure? Em fa gràcia, com ho dius, Jordi. Perquè amb tu ja sabem que portes el Facebook, el Twitter del programa i que, a més a més, també ens repassem alguns trending topics del dia que ens han encorocit, com, per exemple, avui no podia ser d'altra forma. El Dia Mundial de la Poesia ha sigut trending topic i imagino que tothom fent versos a Twitter, no?
Et sorprendràs perquè sí, justament hi ha molta gent que s'ha animat a pujar versos a la xarxa, com és el cas del tuiteira Gobierno de España, que cal remarcar que no és el compte oficial del govern. És un d'aquests que se'n diuen fake. Sí, i diu així... Ah, i amb aquest parell me ha rimat, no? Més o menys. D'altres persones, en canvi, han recorregut els clàssics com Espronceda i citen altres versos i...
Com per exemple, tu me preguntes què és poesia. Poesia, eres tu. No? Una mica... Bueno. No, els típics, quan dius cañones por banda, viento un poco a toda vela, etc. D'acord, molt bé. Algú que vulguis remarcar, de vers que t'hagi agradat, diguis, mira, això estarà bé tenir-lo en compte.
Hi ha un en concret d'Atenea que m'ha fet molta gràcia perquè és un d'aquests que has fet tu com ara, Jordi, que diu... Agua de pinya, agua de coco, si tu no me quieres, yo tampoco. Ah, està bé, està molt bé. Bé, i també avui ha sigut trending topic el grup valencià i d'esca, Obrim Pas. Després de 20 anys de recorregut, el grup de música Obrim Pas ha anunciat aquest matí que fa una aturada indefinida en principi i ho faran acomiadant-se amb dos concerts acústics.
Hi ha molts tuiteires que són seguidors d'aquest grup i hi ha hagut molts comentaris. Home, ha sigut trending topic, Obrim Paz. Home, i tant, i tant. Jo em pensava que ha passat amb Obrim Paz, potser l'han liat amb alguna cosa. No, és que es separen de forma, de moment, indefinida. Doncs això, Jordi, hi ha molts tuiteires que estan molt decebuts per aquesta turada indefinida en principi i podem destacar el comentari de Patrick Bolanyós que diu, escoltar el nom d'Obrim Paz i pujar-me la boca a un gust de begudes indígenes i adolescència.
Que molta gent els va descobrir per primera vegada en aquell lip-dap ja famós que es va fer per la independència a Vic amb milers de persones i que utilitzaven aquest tema La Flama d'Obrim Pas.
No és la seva millor cançó. No la seva millor cançó? A veure, Carme, tu que ets una experta, no obrim pas. No, no som una experta, però aquesta és la que se posa sempre, jo no els conec gaire, però hi ha alguna de les altres de les típiques. Diguem un nom. La vida sense tu? No, una altra, a veure. Si tanca els ulls, coratge, seguirem, som, no tinguis por, bueno, podrà passar tota la... No me'n recordo, doncs ara no recordo. Prenia una altra de típica, que no recordo el títol, que no és La flama, que a mi m'agrada molt. A mi m'agrada La flama, a mi també m'agrada... Em cansa una mica. De repetició, no, potser...
Ah, és la de viure sense tu, aquesta que has dit. Jo crec que hi ha algú així. La vida sense tu. La vida sense tu és aquesta. M'agrada. És de pujar les vermelles? No. No, és una altra, no? La vida sense tu. Eres tu. No, no. Un...
Bé, doncs una abraçada a la gent de València, que ens estigui escoltant. Amunt València!
Comencem repassant l'actualitat santjustenca del dia d'avui, 21 de març del 2013, parlant del Dia Mundial de la Poesia. Efectivament, no ens en lliurem perquè avui, a Sant Just, aquest vespre, es celebra un acte que comptarà amb la participació d'un bon nombre d'entitats del nostre municipi. A més, també es llegirà el poema commemoratiu i es recordarà destacats autors santjustencs i també catalans. Carme, explica'ns més coses sobre aquest acte.
Doncs és un acte que es va fer per primer cop al municipi l'any passat, aquest any es torna a fer i que funcionarà a banda de recitar diferents poemes per part de les diferents entitats i altres coses, com hem comentat aquests dies, per exemple el fet que llegiran els seus propis poemes els guanyadors del Premi de Prosa i Poesia de l'any passat, també en principi, i això la idea és posar en valor la poesia de Sant Just,
I d'altra banda també es llegirà la poesia que es dedica en guany el dia de la Mundial de la Poesia, que és l'obra de poeta de Tortosa, Zoraida Burgos, que es llegirà en vuit idiomes diferents. A més a més també de llengües que... Aquesta és la part que tindrà més ritme, no?, de la gala. De llengües que són de gent que, per exemple, estudia els cursos de català d'aquí Sant Just i, per exemple, saben xinès o són justament, no sé, ara recordo...
alemany, xerès, no recordo altres llengües, però en aquest cas, unes francès. Sí, francès. Sí, però hi havia alguna més exòtica. Esperanto. No, no, no. Més en la línia aquesta de més curiós que no els habituals d'aquí al municipi, també. Que pot ser curiós. Sí, és un espectacle made in Germans Consul, perquè l'ha dirigit i l'ha creat el Roger Consul i l'Arnau el presenta.
Aquest vespre. I nosaltres connectarem amb l'Arnau una hora abans dels preparatius, allà a les sales cinquantanets ja teniu una mica, com els Òscars. Doncs a la gala abans parlarem amb el presentador. Bé, canviem de tema.
I és que aquest vespre també hi ha una altra activitat a Sant Just d'Esvern. Està molt bé, que totes coincideixin alhora. Arrenquen els diàlegs santjustencs. Es tracta d'uns diàlegs que convocarà periòdicament la secció local de Convergència Democràtica en què es convidarà a dos santjustencs
per reflexionar sobre el poble. Avui es debatrà sobre el comerç. Carme, explica'ns més informació sobre aquests diàlegs de Convergència. Doncs mira, la idea d'aquests diàlegs és que es facin un cop al mes i volen generar debat i conèixer les opinions de gent de Sant Just en àmbits diferents com el comerç, en aquest cas l'educació, la família o altres temes generals i està previst que es facin, com dèiem, de manera mensual. El primer és la teva compra al teu poble i serà amb els Sant Justencs Just for Salva i Enric Puig molt vinculats al comerç
S'enjusten. L'acte l'organitza a Convergència, el fa el seu local, que és el carribador número 12 a les 8, però és un acte obert a tothom i l'objectiu és que els assistents puguin conversar i dir la seva sobre el tema que es planteja. Molt bé. Pots repetir l'hora? A les 8. I on? Al local de Convergència, que és el carribador número 12. Molt bé. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Bé, parlem ara de l'ONG i també d'entitat Sant Justenca, Sant Just Solidari, però una mala notícia planeja sobre aquesta entitat perquè les retallades de la Generalitat fan trontollar un projecte de Sant Just Solidari a Camoapa, poble germanat de Centroamèrica amb Sant Just d'Esvern. Es tracta del programa de millora de la capacitat productiva de petits i mitjans camperols. D'altra banda, estan avançant molt en educació i en sanitat. Carme, què més han explicat la gent de Sant Just Solidari?
Doncs el projecte en concret el que afecta és un programa de millora de la capacitat productiva de petites i mitjanes empreses de càmperels i cooperatives a Camoap, un projecte de desenvolupament que havia de finançar l'Agència Catalana de Cooperació, però la Generalitat ha eliminat el pressupost que atorgava l'Agència Catalana de Cooperació. Tot i això, el que fa Sant Jus Solidari és seguir impulsant aquest projecte i millorent l'altre, sobretot en aquests temes que dèiem en educació social,
i sanitat, que és una mica el que es va parlar sobretot a l'assemblea que va tenir lloc aquest dilluns, perquè recordem que la inversió de Sant Jusolidari en aquest programa de millora ha estat més gran que altres anys i per això aquest any l'entitat ha augmentat les despeses. De tota manera es confia en aquest projecte i el que es va tractar també és de ser conscients que
Cada cop més, segurament, el tema de finançament serà més complicat. I, per tant, el que des de Sancions Solidaris tenim de plantejar és ser conscients de tot plegat i intentar buscar mecanismes diferents o intentar...
trobar alguna manera de tirar endavant, però amb menys diners, que és el que els que s'havien tingut fins ara. Un dels avenços més importants d'aquest any, o que es farà aquest any 2013, té a veure amb l'Hospital de Camoapa, que és que per primer cop els habitants del poble Germana Tamsan Just tindran assistència oftalmològica
A prop de cas, agraeixen un acord amb l'Institut Català de la Retina. Per tant, també hi ha bones notícies i que Sant Just Solidari ha engegat també un projecte nou a una escola de nenes i de noies a Calcuta, a l'Índia, conjuntament amb una altra entitat solidària. Com sempre, ens agrada molt la feina que fa Sant Just Solidari. Des d'aquí li donem sempre tot el nostre suport, una de les ONGs més importants que tenim a Sant Just. I, de fet, podem escoltar algun tall?
d'algun dels protagonistes de Sant Jus Solidari, que ens explica una mica més sobre aquest projecte, per exemple, que volen iniciar. Del projecte aquest d'oftalmologia, doncs podem sentir Lluís Casals, president de Sant Jus Solidari. Amb un acord amb un partner d'aquí, que és l'Institut Català de la Retina, que desembarcaran a l'Hospital de Camoapa amb un equip de metges, cirurgians i amb equipaments...
Tothom que tenia problemes de visió havia d'anar a Managua. No n'hi havia ni a Boaco, ni a la central del departament. I en aquest moment començava per primera vegada a haver assistència oftalmològica a través d'aquest acord que arribem a estudiar a la retina. Una bona notícia d'aquest dia.
Per cert, que també el Centre Solidari és una de les entitats que traslladaran al seu local el nou edifici de les escoles. Ah, això t'anava a preguntar abans.
Perquè ahir vaig passar per davant de l'edifici de les escoles, de l'entrada, que no és el carrer de la Taneu, sinó que és el paral·lel per sota, està allà a l'entrada. Té molt bona pinta aquest equipament i aquest edifici molt nou, molt modern, hi ha com una petita plaça allà només a entrar, i una reixa molt alta també, des de fora vaig veure-ho, de color gris metàl·lic, molt bonica. Doncs asseguren que el local els agrada, que cobreix les necessitats de la gent qui treballa, qui col·labora, i que cada cop, a més a més, és més gent la que també col·labora. De fet,
Aquest any Sant Just té 215 socis i hi ha hagut, em sembla que va dir, 11 baixes i 12 altes, per tant, doncs queda compensat. Queda equilibrat, eh? Molt bé, Carme, doncs moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació... No podem parlar, Carme Verdeu, sí, senyor. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesverd.com de les coses que passen a Sant Just o, si no, a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició Vespre. Gràcies, Carme, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlarem amb la Júlia Atmella a la seva secció, les abrigues de Júlia Atmella, que avui ens porta l'Andrea Marquina, una noia que vol estudiar enginyeria biomèdica. Què és això de l'enginyeria biomèdica? Ho sabrem d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara mateix. Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol.
Des de Tot Bebé amb Quits enviem una forta salutació per la penya amb el morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Sí, ja toca, eh? El teu aniversari quan és?
El setembre. He de saber d'aquí al setembre què és el que passarà. Avui, Júlia, en el teu espai de les amigues de Júlia Tmella, a qui ens portes? Avui parlem amb l'Andrea Marquina, que és una estudiant de segon de batxillerat de la modalitat científica. De la modalitat científica, eh? La tenim al telèfon, Andrea. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Benvinguda al programa. Gràcies. Com és que l'has convidat, Júlia?
perquè sempre ha de convidar algú però no diguin això no diguin això has de dir per exemple perquè vol estudiar no m'has fet acabar Jordi tornem Júlia com és que has convidat l'Andrea avui?
Doncs perquè he de convidar algú i avui havia pensat en ella perquè vol estudiar enginyeria biomèdica i em semblava molt interessant. Ah, molt bé, molt bé. T'agrada més de dir. Sí, molt bé, molt bé. Doncs, Andrea, com és que vols estudiar, comencem per aquí, enginyeria biomèdica? Bueno, pues, no ha estat fàcil triar la carrera perquè hi ha moltes opcions i ja estava entre unes quantes, però, bueno, em va cridar l'atenció l'enginyeria biomèdica. Mhm.
I per què et va cridar l'atenció? Em va estar informant i em van explicar que un enginyer biomèdic és com el punt d'unió de contacte entre un metge i un enginyer. Totes les professions parlen llenguatges professionals diferents i el que un enginyer biomèdic fa és que es poden comunicar tots dos. És a dir, fa com de comunicador, no? Entre un enginyer i un metge? Sí, permet introduir les noves tecnologies en l'àmbit sanitari.
Per exemple, tots els equipaments, que hi ha un quiròfan i que van sortint cada dia o cada mes les noves tecnologies. En aquest sentit, com poder-les aplicar a la medicina, potser? Sí. Però què seria? Com un comercial? No. No, seria el que fabrica, no? O el que les crea. La persona que fa els utensilis, no? Sí, el que el dissenya, no? O d'alguna forma? Sí, bueno...
Sí, com reparar-los, com s'ha d'utilitzar-los, també quins materials s'ha d'utilitzar, no? Perquè hi ha materials que poden afectar la salut de la persona. Tu estàs convençuda? Perquè així d'entrada té pinta de ser una carrera complicada, no? Sí. Bueno, convençuda al 100% no. Bueno, però quasi, quasi. No, però que tens clar, tens clar. Ho dic perquè, Júlia, tu has buscat algunes assignatures que es fan en aquesta carrera d'enginyeria biomèdica, que, per cert, a quines universitats ja es fa?
Doncs es fa a la UPC, la fan, i a la UB diria que també. I a la Pompeu també, crec. A la Pompeu també, eh? Sí. Molt bé. I quines són les assignatures que hi ha a la carrera, Júlia? Doncs algunes assignatures són química, biomecànica... Perdona un moment, ja vaig a interpel·lar l'Andrea. Andrea, com portes la química? Bueno, la química bé, però hi ha assignatures de la carrera que jo no he donat. Com per exemple? La biomecànica jo no...
I tecnologies que jo estic fent el científic i la tecnologia no la toco. I bueno... Clar, però jo suposo que començaran des d'un nivell més baix, no? O què és que no ho sé? Home, sí, a poc a poc, a poc a poc. Meres assignatures, Júlia? Doncs meres assignatures són modelatge d'òrgans i sistemes. Modelatge d'òrgans i sistemes. És una mica fastigós. Això ja fa pupita. A veure, què pot ser això? Ho sabem o no, Andrea?
Doncs no. Ens ho trobareix. És el misteri de totes les carreres. Quan comences, veritat, quan comences a estudiar una carrera, hi ha assignatures que tenen un nom molt estrany que l'has de fer i fins al primer dia, o a vegades, has acabat l'assignatura i tampoc t'has enterat. I encara no saps de què anava aquella assignatura. Potser és el cas de modelatge d'òrgans i sistemes. Potser. Potser. Però no, aquesta... N'hi ha una que té un nom tan bé complicat, no, Júlia? Sí. Que és Fisiopatologia.
Sí, és més estrany encara la definició de l'assignatura, no? Diu que és etiologia i patogènia prevalenta. Parla de malalties inflamatòries, infeccions, malalties neurològiques, cardiovasculars i càncer, no? Suposo que deu ser d'estudiar les patologies que pot patir la gent i saber com arreglar-les, no?, d'alguna manera.
on poder tractar-les i tal, sí. Aquí diu també xerxes complexes i malalties, geni, patologia, interpretació... Vaja, en fi, aquesta carrera, com bé veiem, combina la medicina, l'estudi del cos en general, la medicina de tota la vida i també l'enzenyeria. A tu què t'agradaria inventar o aportar en aquesta carrera un cop l'hagis acabat, Andrea? Doncs no ho sé, m'agradaria treballar més en l'àmbit sanitari perquè...
també es pot treballar en l'àmbit comercial. És a dir, investigació, recerca, per exemple, com facilitar la feina als metges, no? Sí.
A més d'això, Jordi, es pot també treballar en empreses farmacèutiques, en serveis clínics d'hospitals, universitats com moltes altres carreres, empreses d'equips de diagnòstic, monitoratge, teràpia mèdica, entre altres coses. Estava jo mirant aquí per la web perquè m'ha criat una mica l'atenció aquesta carrera professional perquè realment crec que no l'havia sentit mai. És bastant nova, penso, perquè estava mirant abans els nostres detalls.
I crec que era només directament de l'any passat, no? Pot ser, Andrea, que he sortit ara? Doncs aquí a la pàgina de la Universitat de Barcelona fica alguns requisits per si vols fer la carrera aquesta que li podríem preguntar a l'Andrea, a veure si ja es compleix. És una bona idea, és com una mena de test. Sí, no? Després la Júlia li farà el seu, però ara jo li faré aquest, a veure. A veure, dispara. S'ha de tenir interès tant per l'enginyeria com per la biologia i la medicina. Et correspon això, Andrea?
Sí, sí, més o menys. T'agrada la biologia, per exemple, les malalties tropicals, no? I la natura... Sí, m'agrada, m'agrada. Això t'agrada, eh? T'agrada sortir de la muntanya, per exemple? Sí. I que et vinguin els mosquits, els bitxos... Estudia bitxos, no? Una altra recomanació és que tinguis facilitat per les matemàtiques, la física i la informàtica. Home, Andrea, fas el tecnològic. Científic. Ah, científic, perdona. La informàtica no la feien, però les altres sí.
Però el Word sí que saps utilitzar-lo, no? Sí Es necessita capacitat de raonament lògic S'intenta És molt lògic el que diu, eh? Sí, sí que té I ara la més potser difícil de trobar que és capacitat inventiva Entens? Capacitat inventiva?
Bueno, si estic inspirada, pues... Sí, sí, jo crec que sí. Per exemple, avui és el Dia Mundial de la Poesia. Has escrit algun poema últimament? No, la veritat és que no. Potser aquesta faceta de la creativitat s'ha de donar una mica, clar, perquè és el que dèiem, no? Has d'empascar-te-les, no? Intentar com crear un equipament o alguna cosa tècnica. Però això les universitats t'ho desenvolupen, eh? Perquè jo vaig anar, per exemple, l'altre dia a la Pompeu i deien, diu...
Bé, o sigui, només que sàpigueu dir mentides, nosaltres ja aquí traiem tota la creativitat i ja està. Com, com, com? Perdona, expliquem-te això. Sí, sí. Què ha passat? Ens van dir, no, a mi em van dir, diu... Tu vas anar a Pompeu l'altre dia? Sí. A fer què? A fer comunicació audiovisual. A mirar la carrera, a fer una xerrada, una ruta, no? I et deien, diu, que aquí...
Només que sàpigues mentir, o sigui, per crear una cosa, és a dir, a partir d'una mentida pots crear una història, no? Doncs diuen això, no? Que només que sàpigues mentir ells ja et desenvolupen la creativitat i tal, i acabes d'explicar una història que no se la creu tothom. Per tant, la gent que és falsa és més creativa i la gent que diu mentida és la gent creativa. Que no vol dir que la gent creativa sigui una falsa. Tampoc, no. Però és això, no? És la gràcia, no? Que allà...
O sigui, si tu tens un punt de creativitat, és això, que tu entres en la base i allà la carrera consisteix en desenvolupar les teves qualitats. Home, però suposo que és més fàcil crear una història o alguna cosa així que no pas algun utensili o algun aparell sobre... Has de tenir moltíssima iniciativa, són això dels empresaris, els emprenedors, has de tenir emprenedoria per poder fer alguna cosa gran. Andrea, com ho veus tu tot això?
Bueno, complicat, però... De fet, Júlia, també t'has preparat les sortides professionals, no? Sí, som més o menys el que fa la Cristina abans, no?
Com per exemple treballar a les universitats, en la indústria, en hospitals i instal·lacions de recerca de les institucions educatives i mèdiques. I també es pot treballar en l'ensenyament i en agències regulatòries. Agències regulatòries segurament són les que donen els permisos, les que regulen, no, Andrea? Una mica tot el tema mèdic, etcètera, etcètera.
Això ho dic jo, eh? Clar, l'Andrea diu sí, sí, que vagi parlant. L'Andrea diu sí, sí... Home, una cosa, té bastantes sortides. De totes maneres, aquí la Universitat de Barcelona diu que és una de les enginyeries amb més ràpid creixement i que té un ampli ventall de sortides professionals.
Jo suposo que serà cert, però complicat, en té pinta que sigui. És que és això, no? El ser nova encara potser no s'han inventat les professions, no? Jo crec que és difícil, no, també, perquè tampoc s'inverteixen molts diners en aquestes recerques.
Escolta, va, però no comencis la carrera desanimada ja, eh? Pobre, sortiré d'aquí canviarada de carrera, ja ho veuràs. Jo, en sèrio, més d'un dia dic que m'obrin la finestra que em tiro. No, no, no, que sóc atofistes, eh? I dramàtiques les de següent. Home, però és que, Jordi, reben tots els inputs negatius, és que també així... És que és això, és que realment ens ho estan pintant molt malament a l'escola, com si vas a tot arreu, és que et diuen, és que...
Estudia, però ve de saber què passarà després. Perquè, Andrea, una pregunta. Què opinen els teus pares que vulguis estudiar això, enginyeria biomèdica? No, ells em van dir el que jo volgués. Em recorden que jo ho faci. I tu ets conscient, potser, que has d'estar dedicant-hi moltes hores d'estudi, de treballs i de tot? Sí. Per tant, t'agrada, no?, també això? Ets bon estudiant?
Sí, m'està dient la Júlia que sí. Bueno, treus bones notes, no? Sí. Bueno, amb esforç jo crec que tot es pot aconseguir. Bé, de fet, estava buscant també un altre font del programa, que és un clàssic, és la Wikipedia. La Wikipedia... Sí. Allà també hi ha un post sobre la enginyeria biomèdica i explica, per exemple, que ja es va desenvolupar en el seu moment en el camp dels instruments en...
i magenologia, que és el tema del tractament de la imatge que serveix per després diagnosticar les malalties o els diferents problemes que pot tenir un pacient. I diu que des que es va descobrir el ratxix per Roch Nguyen l'any 1895 fins a la seva primera aplicació en biomedicina, que va passar justament una setmana, és com un exemple del que també pot servir. És a dir, això que dèiem, el ratxix en el seu moment
també van ser un invent per ajudar la medicina, en aquest cas, el diagnòstic per pacients. No, Andrea? Sí. Molt bé, l'Andrea, perquè sempre dic qualsevol cosa i fa sí. Va millorant, dia a dia va millorant. I és això el que es tracta, anar millorant i anar fent... Andrea, has visitat hospitals fa poc? No. Bueno, sí. Sí, sí, que em vaig
De ser una jugant a futbol. A part de ser una jugant a futbol? Sí. Creu o res greu? No, no. Unes guins o un...? No, no va arribar a ser guins. Ah, no va arribar a ser guins. Un cop. Tu estaves a consulta d'urgències amb el metge i tu ja anaves veient els aparells i dius això ho canviaria jo, no? Això ja... o què? Aquest el faria d'aquesta manera, no? Clar. No, però em fixo, la veritat és que sí que em transmet curiositat, no? Per exemple, quan tu arribes a un hospital, en què et fixes, per exemple?
Quina és la teva curiositat? Com? Tot el que utilitzen, els mètodes que segueixen. Jo, per exemple, tinc una petició des d'aquí, si acabes la carrera i poses treballet o plegat, el martellet aquell que utilitzen. El genoll, no? Per mirar el reflex. Pintar-lo de corós. Sí, a veure si pot ser una mica, no sé, més divertit. Perquè és negre i llavors a vegades dona com el...
Però com el vol fer divertit? Com aquells de la fira que fan sorollets. Ah, pensava que li vol incorporar música o alguna cosa. També, també. Això ja, Andrea, depèn de la creativitat. Per exemple, Joan Becmec, un d'aquests de com de joguina. Seria més divertit. És que a vegades els hospitals són molt seriosos, no? Sí, són molts ossos. Andrea, no són molt seriosos els hospitals, a vegades? Sí, per als nens sí que són més... Utilsen altres tècniques, no? Perquè...
Clar, sí. Home, de fet, l'Hospital de Sant Joan de Déu, allà, per exemple, i a més ara que han obert el centre de Numància, doncs és diferent, no?, perquè ja està pensat en un hospital infantil, i en aquest cas sí que les parets estan decorades de colors, hi ha més colors pertot arreu, no?, i tot plegat. Molt bé. Doncs, Júlia, no sé si vols preguntar més coses, perquè el teu test personal, també, no? Bé, una última pregunta que tenia, no? Sí, sí. Perquè estàvem mirant, bueno, a part d'això, estàvem mirant la nota de tall i tela, eh?,
Va des d'un 11,2 a uns 10, és a dir, depèn de la universitat, no? Pot ser un 11,2 o un 10,6 i l'altre és un 10,9. I la màxima quina era? Perquè ara no recordo, ho vas dir la setmana passada, però... La màxima nota és 14. 14, Déu-n'hi-do. O sigui, un 11,2 és molt. És molt... Tres bones notes, no? Ja ho hem dit, això que sí. Sí, sí, sí. Per això que deia...
A partir d'aquesta nota de tall no volia preguntar-li de què li agradaria treballar fent aquesta carrera, perquè és una cosa molt, no sé, especial, no? Sí, bueno, un cop ja he introduït a la carrera ja m'obriran més portes, però en l'àmbit mèdic m'agradaria. En hospitals? Sí. És més que està bé això, a mi.
Bé, però com ja se sap, normalment comences la carrera pensant una cosa i acabes després dient una altra, no? Sí, sí, sí, canvies l'opinió. Quan veus altres coses després... Tampoc m'importaria marxar fora, per exemple, treballar. Sí, és que seria...
Tenim ja dues persones, potser. És possible que ha portat la Júlia que vola marxar fora? No, però és una tendència que es porta molt avui en dia, no? Entre els joves, la gent que està fent batxillerat, que té clar que un cop acabi la carrera o vol fer un Erasmus o vol marxar fora a provar sort, no? Perquè aquí pinta amb bastos, Andrea. Sí. Sí, no? I on t'agradaria anar? Doncs no em sé. Però alguna preferència o és indiferent al país? Europa, Amèrica...
Alemanya... Alemanya, eh? Sí. Tira molt a Alemanya últimament, eh? Sí, ho estem veient. A més, ahir també llegíem uns tuits a la secció de carretera reial parlant d'Esplugues, que l'Ajuntament d'Esplugues feia una xerrada els propers dies perquè els estudiants que volguessin anar a Alemanya a fer-ho, a treballar o a provar sort d'aquí uns mesos, fèiem també una xerrada d'aquí uns dies. Però jo penso que per anar a treballar a algun país de fora és molt millor anar-hi ja amb la feina, diguéssim, o sigui,
Primer saber que t'han contractat i tenir la feina, que anar-hi sense res, no? Perquè vas allà sense res i és com si estiguessis aquí, no? Suposo, si no... Bueno, l'únic que et demanen és saber l'idioma, però... Clar, desaprenent i... Marxen molts enginyers cap a la banya. I troben feina fàcilment? Bueno, fàcilment... No ho sé, però... Però sí que han marxat molts.
Jo suposo que moltes persones quan marxen acaben en principi a voler treballar del que han estudiat, però que finalment per sobreviure acaben treballant de qualsevol altra cosa mentre busquen la feina que volen. Realment no sabem aquí quin és el percentatge de gent que acaba treballant del que ha estudiat. És això, que si marxes, marxes ja amb la feina, amb un contracte que tinguis d'aquell país, perquè si marxes sense res, que acabaràs això en un supermercat.
Alguna ministra del govern diu que els joves marxen a l'aventura. Sí, a la seva. A l'aventura, molt, molt, molt. En fi, no sé si vols preguntar alguna cosa més, però jo tinc una pregunta per tu, Júlia, perquè m'ha dit tu un ocellet i l'Andrea m'imagino que també, perquè si aneu juntes a classe... Sí, a l'altra classe, però. A l'altra classe, però feu de segon de xerrat al mateix institut. Jo volia preguntar, aquests dies esteu d'exàmens, no?
Sí. Ai, i què tal? Com estàs portant aquest període de crisi? Com van els exàmens? Perquè clar, jo ja fa molts anys que no faig cap exàmens, ho tinc molt abandonat. Ja t'he dit, Jordi, a mi que m'obri la finestra. Sí, o sigui, tu ja no pots més, ja, no? Però sou de les que estudia durant tot el curs o els dies d'abans fa l'esprint final?
de l'esprint, ho acaben de respondre no, no, jo crec sí, depèn de l'assignatura hi ha algunes assignatures que dius, mira
És que hi ha algunes assignatures que te les has de deixar per al final obligatoriament, perquè si no és que no pots amb les altres. Per exemple, les assignatures sí que dius, mira, això m'ho deixo per al final perquè, escolta, és la menys important, potser. La que hi hagi possibilitats de canviar el dia de l'examen. La que hi hagi possibilitats de canviar el dia de l'examen. Però això és tristet, o sigui, feu pressió a classe per canviar el dia d'examen. Ahir vam per ser aquí una professora perquè ens canvies el dia de l'examen. I què? Sí, ens vam canviar. Oh! Hola, miro, eh? Hola, eh?
Felicitats! I què és el que, no sé, què li vau dir? Li vau dir que... No, li vam dir durant la classe i després, quan es va acabar la classe, vam deixar passar dues hores o així i vam tornar a baixar a buscar-la per seguir-la pels passadissos per demanar-li que ens ho canviés a la Cristina.
Home, això, perdona, això és persistència, eh? Quina assignatura era? Literatura castellana. Literatura castellana, no? És que ens havíem de llegir un llibre i hi havia assignat pel capítol 5 i era molt... Quin llibre era? Tormento. Tormento, home, un clàssic de la literatura castellana de tots els temps que l'autor, ara no el tinc pacient, eh? Benito Pérez Galdós. Sí senyora, sí senyora. De fet, clar, m'imagino l'estampant, no? Al vostre institut, la professora, la Cristina, doncs, anant a l'aula de professors i amb tot d'alumns al costat, al seu voltant, no? Per cert.
Com a mosques, dir-li, no, canvia, por favor, l'examen, canvia la feixa. De fet, va entrar a la sala de professors i els tenia a tots així mirant per aquí, com un vidre, mirant pel vidre, a veure si li canviava. Fins que no va sortir, ens va dir que sí. Escolta, allò va ser un èxit, enhorabona, eh? Felicitats. Podeu guardar en lletres d'or aquest dia a la vostra vida estudiantil, el dia que una professora us va canviar la data de l'examen.
Doncs Andrea, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Tu has passat bé? Sí, molt bé. Ja saps que pots venir, perquè clar, tenim el telèfon, però pots venir quan vulguis. Clar que sí. I res, que vagi molt bé aquesta carrera de biomedicina, no? Engineria biomèdica. Engineria biomèdica. Bueno, això és el mateix. Soc de lletres, jo ho veig tot igual, saps? En fi, Andrea, moltes gràcies. Bona tarda, que vagi bé. Bona tarda, adeu.
Júlia, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que tinguis una bona setmana, Santa. Nosaltres fem programa la setmana que ve, que ho sàpigues, però tu tens pinta de marxar fora, no? Sí, me'n vaig a Alemanya. Ah, te'n vas a Alemanya? Sí. Què dius ara? A buscar feina o què? No, no, a veure'm a cocina. Ah, val, val. Si m'enjuven també, m'hi quedo. Pots aprofitar, no? Et quedes allà, sí? Sí, sí, no, no.
Bé, escolta, ja farem la conferència per videoconferència Per Skype Alguna cosa Vinga, Auf Wiedersehen Que vagi bé Adéu
Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veu, som originals de men. La penya del morro.
La, la, la, la, la...
Un ambient molt virulès. Com t'agrada, eh, Jordi, aquesta cançó? Sí, m'agrada molt, però ha sigut també per ambientar que la Júlia se'n va a Alemanya. Tres quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la penya del morro i continuem parlant d'educació canina. Who let the dogs out? Who let the dogs out?
Perquè, Cristina, com saps, cada dijous tenim amb nosaltres o l'Albert o la Roser, que són els nostres educadors canins particulars i que ens informen i ens aconsellen sobre com tractar millor i també poder estar millor amb el nostre gos o gossa. A veure què hi haurà avui, això m'agrada molt, és sempre sorpresa. Sorpresa, no? A veure, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Albert? Correcte, encara no em surt bé la gosa.
L'altre dia la Rosent va fer una broma, no sé si vas escoltar-ho, però... Sí, diu, a veure qui tenim, diu, hola, bona tarda, i fa, hola, bona tarda. Volia fer passar per tu, però no va colar, ja li vaig dir. Jo vaig dubtar, eh? Jo crec que també hi havia trampa, que algú ho sabia. Ja, és veritat. Per cert, que fa un parell de setmanes que no parlàvem amb tu, i ho vam deixar, si te'n recordes, perquè tu t'educador caní, llavors hi ha gent que a vegades et demana...
sortosament, no?, faig la teva feina d'anar a veure el seu gos perquè o tenen un mal comportament o de cop i volta han canviat els seus hàbits i estan una mica perduts i tu vas dir, que això ens va interessar molt, que tenies una mena de test que feies tant el gos com l'amo o propietari d'aquell gos o gossa per saber què és el que realment passava sobre el seu comportament. I vam quedar que el següent dia que parlessim, és a dir avui,
quedàvem emplaçats a parlar d'aquests testos, correcte? Correcte, completament correcte. Doncs comencem parlant del test que fas, perquè per on comences? Vam dir que començaves pel gos, no? Correcte, començo pel gos, però tot i abans d'arribar a la visita, abans d'arribar al domicili de la cita on hem quedat, el que faig és arribar 5 minuts tard de manera provocant, una situació de retrasse. Això ho fas sempre?
Sempre que m'ho puc permetre, perquè hi ha vegades que els horaris no m'ho permeten, perquè no és que jo arribi tard per sistema, sinó que jo el que faig és arribar 10 minuts abans a la zona, a la direcció que m'han comentat, llavors jo aparco el cotxe i estic 10 minuts fent un tomb per veure els voltants de la situació que em trobaré. Ah, que curiós, no? I per què és important l'entorn? Perquè moltes vegades l'entorn influeix molt en el problema que després s'expliquen quant a les parts que tenen al costat de casa, les obres que li han sortit...
tenen un col·legi i algú té problemes amb nens. L'entorn, amb molta freqüència, té més a veure amb el que... A vegades no és tan directe, però té molt a veure, influeix molt. Per tant, si contracteu o aviseu a l'Albert perquè us vingui a ajudar i ve 10 minuts abans i el veieu al voltant de casa, no patiu, no s'estudien per robar-vos. El que està fent és un mecanisme per estudiar l'entorn. Llavors, tens l'entorn estudiat, perquè, com dius, també genera...
doncs pot generar influència al gos i un cop això entres a casa, no? Exacte, entro ja com prèviament havia avisat al propietari o a la família que vaig a l'habitat que si el gos no pot estar durant la primera estona de la visita si puc estar ja en el moment que tenen jardí o que tenen un quart on el poden deixar tranquil amb un os o alguna cosa i llavors el que sí que faig és una entrevista en persona. Va, llavors el que fas, truques a la porta, no?
Correcte. Perfecte. I aquí normalment sorgeix el primer conflicte. Perquè què passa? Aquí va el gos, a obrir o...? Surt el gos. Primer de tot sents el gos. És el més habitual. L'efecte que heu de posar, el mateix. Piques i els 3 segons o el segon i mig ja burro el gos.
Llavors... Ah, exacte. Ja ho tenim això, molt bé. I llavors què passa? Mani qui és, respon la persona, no? Llavors jo ja sé una miqueta el grau de complicitat que podré tenir amb aquestes persones. Perquè ja m'estaran dient... És una de les coses que per això evito que quan entri jo el gos estigui, perquè el timbre normalment activa el gos i pot activar perquè pot ser una visita agradable, però el normal és que...
un gos també es rebí com a estrany. I una visita que ja ve alterant el gos tampoc és algú que m'agradi trobar-me d'entrada. Clar, el timbre, depèn del timbre que sigui, també pot alterar el gos, no? Sí, de fet, si el gos ja té problemes amb les visites, que a vegades és un dels principals problemes,
ja anem sobre avís, ja quedem amb... Si no, jo no pico el timbre, que faig un truc de telèfon o cinc minuts abans quan arribo, ja està la cosa preparada. Ho dic perquè, per exemple, hi ha timbres molt forts... Això ja... Això em fa patir a mi tot, eh? Això em fa patir tu, no? Va, va...
Clar, és que és una mica friqui la gent que té aquest so. Val, d'acord. O les melodies aquestes, que es fiquen cançonetes, també. Sí, tot i... Exacte, sí, sí. Hi ha timbres més agradables, igual que per nosaltres, també per ell. Molt bé. Llavors, un cop aquest primer pas, ja que és la benvinguda i tot plegat, a veure, què és el que fas? Demano que m'expliquin el problema en si. Una de les tres o quatre primeres preguntes van dirigides al problema en si. No m'interessa en veritat que em comencin a explicar la història del gos sencera,
sinó més aviat el gra de per què soc allà. Després això, l'altre ja anirà sortint conforme anem parlant. Però necessito saber el per què. I llavors comenten el problema principal, que pot ser, com qui diu, la punta de l'iceberg, que el gos tira de la corretja, que el gos burda la gent o que el gos fa determinada activitat. I llavors ja començo a extraure dades. I una de les primeres preguntes, que sí o sí, ja en funció del problema que em comenten, però sí o sí sempre es fa, és
L'edat del gos. Quina edat té aquell gos? L'edat del gos... És molt important. Perquè aquí sí que és una edat completament objectiva, no poden falsificar-la. I sí que entra molt en joc, perquè si em diuen que és un gos cadell jove, d'entrada jo ja saber que moltes coses ja no suposaran un problema. Estem veient que és un test raonablement fàcil de contestar, no?, de moment.
Sí, sí, sí, no, és que no té cap misteri. Ah, val. El test que li faig a les persones és després, és bastant senzill, perquè el que faré després és comprovar una miqueta amb el que veuré en el gos. Sí, sí, ara arribarem al gos, però llavors preguntes, l'edat, què més? Quantes vegades surt al dia rutines?
de passeig o de sortida, inclús rutines de si hi ha molta gent convivint a casa d'entrades i sortides, si hi ha algun tipus d'horaris en què la gent estigui a casa i uns altres que no hi hagi ningú. Perquè també va molt en relació als problemes que nosaltres veiem, però hi ha problemes que si la casa quan es queda buida, els animals també tenen vida. I si no tenim veïns que ens ho diguin o càmeres que ho gravin, doncs també tenen una vida bé. I quantes vegades s'ha de sortir al dia, més o menys, eh?
El recomanable és tres. Tres vegades al dia. Dos o tres vegades al dia, sí, sí. Al matí, migdia i nit, potser? Sí, els horaris com ens vinguin millor, en veritat, perquè si poden migdia, tampoc cal que siguin tres estrictes d'aquest horari. El ideal és que siguin mínim de dos i tres, tampoc gaire, tampoc una hora o dues hores de passeig, sinó potser 30 minuts estarien molt bé.
I suficient perquè el gos, més que per temps, el que hauríem de mirar és quina necessitat d'aquell gos, conforme també el té una edat, o si és més jove necessitarà una determinada manera de passejar-lo, diguéssim. Per això comentava, si l'edat ja em diuen que el gos és més jove de dos anys, i m'estan comentant que el problema principal és que tira molt de la corretja,
ja no s'ho posarà un problema tan greu com si m'estan dient que un gos de 12 anys tira molt de la corret. Molt bé, llavors, per tant, preguntes l'edat, quantes vegades surt el dia, alguna pregunta més fas? L'alimentació, potser, és important? Les vegades que menja el dia i com menja el dia. Hi ha gent que té, per costum o per vides o per el que sigui, determinats avis, o bé posar-li tres vegades al dia, una vegada al dia, retirar-li el menjar les tantes estones, no? Hi ha manies, per dir-ho d'alguna manera, que cadascú anem aquí dint. Ens va dient un veí o ens van dient...
I també és un tema important, perquè l'alimentació és una cosa que no ha de ser fisiològica. El nostre comportament també va en funció de la nostra fisiologia. I quantes vegades han de menjar els gossos al dia? Jo soc partidari i el que faig amb les meves és que tinguin menjar. Menjar sempre. No vull dir que tinguin el menjar per sempre, tot el dia, sinó que... Elles no tenen problemes, saben que si jo estic a casa i passo pel costat de... Jo sé la ració que han de menjar i se la vaig distribuït durant el dia. Val.
D'alguna manera, a part que va treballant coses extres, que li van donant a vegades o alguna coseta, però jo ja sé, jo calculo, i sabent que aquella ració la vaig distribuint. Però poden anar a agafar del pot quan vulguin, elles? Sí, sí, sí, el que passa és que tenen per costum també acabar-s'ho, o sigui, quan jo els hi poso de menjar s'ho acaben. Per això els hi vaig posant de poc a poc i ho vaig regulant.
Molt bé. Adat, les vegades que surt a passejar el gos, quantes vegades menja el dia... També pensa que menjar el dia és important de cara a l'ansietat que pugui tenir el gos, perquè si menja el dia a primera hora, una vegada al dia, i surt a passejar a les 9 de la nit, és probable que aquell gos, si surt amb gana, surti una miqueta més reactiu.
Molt bé, doncs això és el que preguntes al propietari, no? Sí, això és la base, perquè clar, després aprendrà si el problema és l'agressivitat, si és alguna cosa seriosa, si és alguna cosa més... Però això és per dir la base de totes. Anem a què m'interessa, a veure què preguntes al gos. Sí, el gos li preguntarà. Sí, sí, clar. El gos em dirà bastant si tot el que jo he pogut estar preguntant als propietaris té relació amb el que després em diu ell. Si és veritat o no, si t'han enganyat o no, no?
Exacte, perquè d'alguna manera és bastant comú també que diguin, per exemple, sí, perquè el meu gos tinc un problema que és molt dominant i és molt valent i es vol menjar el món, i te'l pinten com una fiera que és supervalent i tal. I després només veure el gos, el gos intenta esquivar-te de tota manera possible, no vol...
s'estira cap enrere quan li apropes la mà i el que tenim davant és un gos completament contrari, és un gos amb por. Sí, però tu aquest test que fas al got o aquestes preguntes, digue-li aquestes sensacions, digue-li com vulguis, tu parteixes del que t'ha dit el propietari o ja desconfies i ja tu penses que el propietari ja no t'ha dit la veritat? No, el normal és que jo m'ho crec. Tu l'ho creus? Ets bona persona. Clar, clar, clar. A veure, jo la versió, si ho estiguis veient el moment, diguéssim, el gos i la persona a la vegada,
és diferent, perquè ja sí que ho contrasta quasi al moment. Però prefereixo fer-ho de manera separada perquè si tinc jo, m'ho he de creure com a professional, el que m'expliqui m'ho he de creure. Albert, ho fas de manera separada, però quan veus el gos per primera vegada, estan els propietaris davant o ho prefereixes que no? Sí, sí, sí. O el fan passar on estem nosaltres, o bé si hem de sortir de passeig anem a fer un passeig amb ell,
Ens coneixem en una situació còmode. Clar, perquè sempre estic allà, no? Si no, el gos pobre està sol. Home, però és possible... No m'agrada a mi tampoc estar soles amb un animal que tampoc és meu. Però no és possible que potser els propietaris també influeixin d'alguna manera l'animal? Sí, molt probablement, però també m'interessa aquesta visió. La segona mirada que fa el gos, en el moment que entra a l'habitació en estic i jo ho estem tots,
és cap al propietari, cap a la seva referència en aquell moment. I tu també intentes tenir el propietari també a la teva vista, no? Perquè que no es posi darrere teu a fer-li senyals al gos. Sí, és una bona manera, el que passa és que no tinc gaire acostum de fer-ho, gravar també. Si demana permís i és una situació que es dona, gravar la visita en si, perquè pots treure molta informació després visionant el vídeo a casa i la pots fer servir per comentar-li als propietaris que això que no vaig veure en aquell moment determinat perquè estava girat,
hi ha moments que són molt interessants després de veure. I al test del gos, hi ha alguna cosa curiosa o sempre és sobre sensacions? No sé, per exemple, tu li ensenyes un dit i salta, saps? No sé, coses així, eh? Jo tinc molta imaginació, també. No, no, però té molt a veure, en veritat, perquè si és un gos que, per exemple, m'estem dient que és molt obedient, és el típic gos que et fa cas a tot i tal, i de cop, quan estàs tu allà, no li fa cas, perquè està molt preocupat per la meva presència i no vol assentar,
realment també t'estan dient, vale, tens una visió diferent del teu gos. No estem veient el mateix. Normalment el problema sempre el té el propietari o l'amo o el gos? Sí, no, és una comunicació. El problema normalment és de comunicació, d'interpretació, diguéssim, de la situació. Home, això també passa a la vida real entre nosaltres. Home, si és difícil entendre entre persones, imagina't amb un animal, no? Amb un animal jo estic convençut que és més fàcil del que pensem, eh? Perquè nosaltres tenim el punt de si podem ser sincers o no.
Ells no, ells tenen la virtut que no poden mentir. Clar, els gossos són honestos sempre, són sinceros. Correcte, ells si en un moment els fa gràcia que els facis una carici vindran i si no els agrada doncs se marxen. En canvi les persones no, no sempre. Ojo, s'ha de prendre en compte amb això. És molt més difícil amb una persona, sí.
Però a vegades costa, no?, potser una mica entendre doncs què demanen en aquell moment o quines necessitats té. Jo crec que costa més a vegades assumir que no volen, o no és el gos que tenim a la cap aquest idealitzat de tota la vida, o bé és una cosa diferent i al principi ens costa acceptar que potser tenim un animal, no tenim un germà, per dir-ho d'alguna manera. Tenim un molt bon amic, però no tenim una personeta petitota a quatre potes.
Perquè sobretot hem de ser conscients que és un animal, que no és una persona. És la virtut que tenen, que els animals tenen tota la capacitat de... la noblesa de l'animal, de qualsevol, en veritat, de la naturalesa. I una vegada a partir d'aquí, depenent de, suposo, de la persona, si és per qüestió de la persona o de l'animal, treballes de tècniques diferents? Sí, sí, sí, té molt a veure amb el que em trobi a la situació en sí.
Per exemple, si és un perfil de matrimoni gran, tindré una manera diferent de relacionar-me que si és amb una parella jove, de 30 anys, o si és inclús una parella mitja edat amb adolescent.
Estava pensant, no sé si tens en ment alguna anècdota o alguna curiositat que t'hagi passat darrerament a casa d'algú, no cal que diguis qui, però que diguis, mira, l'altre dia em va passar això molt curiós, quan vaig fer una visita. Sí, i a més té veure bastant amb el que a vegades considerem que tenim un problema en funció del que tenim a casa. Ah, sí? Què va passar? Perquè era un domicili que ells tenien un problema que el gos,
Tirava de la correga i, clar, no podia passejar-lo el fill, precisament, un adolescent. I a casa, quan vaig anar a fer la visita, tenien el jardí desprussat, tenien una part que era només el gos de la casa. Tenien una bona situació. El gos tenia molt de poder i tenia molta força, a part, no?
Sí, era un gos fort. Era un gos, diguéssim, gran, ¿vale? Val, val, d'acord, d'acord. I tenia la seva pròpia Vietnam fora, al jardí. I, bueno, és que quan està aquí a casa és una miqueta... Bueno, sí, fa de les seves i tal, però el que em preocupa és que el gos em tiri de la corretja perquè, clar, no el puc passejar. Clar, això era el que més li preocupava, no? O sigui, que al jardí estigués estrossat, no. Però que quan passejava el gos tiri de la corretja, sí. Sí, però és que tampoc era que el jardí estigués estrossat. El gos li estava demanant.
amb lletres majúscules i de foc, ajuda, sisplau, perquè ja no era... no li estava favorint l'entorn, per dir-ho d'alguna manera. I l'única atisba que tenien d'aquesta situació era que el gos intentava estirar de la corretja, però el gos li estava muntant un circ a casa. Clar, clar, clar, clar. No veia que allò no era normal, no? Sí, però com a vegades no consideraven ells que el jardí podia fer el gos el que volgués, però si no era un problema. Mhm.
Llavors no li feia patir, però el gos va agrair molt després. El jardí també ho va agrair, que va poder créixer. Albert, ho hem de deixar aquí, perquè ja són els pitus i hem de connectar amb la xarxa. Gràcies i fins la setmana que ve. Bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Kerri i Ramon Company. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha dit abans d'entrar a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financiera que se celebra a aquesta hora a Madrid, que està convençut que s'obrirà la porta a flexibilitzar els objectius de dèficit a les autonomies. Que diem que avui s'oficialitzarà, que haurà una participació.
de les comunitats autònomes en el relaxament que s'anticipa que faci Europa. Això vol dir que a partir d'avui negociarem amb el govern per concretar la xifra corresponent a Catalunya, que ha de ser una xifra significativa i de l'ordre, com a mínim, d'un terç de l'objectiu global que quedi fixat per Espanya.
La reunió es produeix després que ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, admetés la possibilitat que les autonomies tinguin un objectiu de dèficit diferent en funció dels esforços que hagin fet. Els treballadors de la planta del Cros a Flix a la Ribera d'Ebre han rebutjat l'última proposta de la direcció que rebaixava a 60 el nombre d'acomiadaments. L'oposició a l'oferta ha sumat 100 vots per només 59 a favor. La plantilla considera que no és garantia d'estabilitat
dels llocs de treball. Ho explica Sergi Fernández, treballador i regidor a l'Ajuntament de Frix. No ens asseguren que fins al 2018 aquesta empresa estigui en marxa, llavors no entra cap ment que posant sobre la taula una rebaixada de sou del 10% quan l'empresa està tenint dificultats econòmiques, això li representaria un salvavides, llavors si amb això no ho accepti, segurament el que fa malpensar és que l'empresa el que vol és tancar.
Ara Aircross podria aplicar l'ero inicial que preveia suprimir tota la línia de producció de clor a Flix. Un restaurant de Terrassa al Vallès Occidental serà el primer on es pot pagar amb diners o amb temps. El local anomenat La Trobada servirà cada dia 70 menús per dinar, 35 per clients convencionals i 35 per clients derivats de l'Ajuntament Càritas o de l'Associació Local d'Entitats per la Inclusió.
El gerent del local, Xavier Casas, explica les tasques que hauran de fer els clients del temps. La neteja del local, hem d'entendre que també és un local que té vida a la tarda, és un local gran, és un local que està en una primera planta, per tant té molts metres quadrats per netejar, per tant aquesta seria una feina. L'altra feina és posar i treure les taules, servir-les...
i també col·laborar a dins de la cuina. Els clients del temps podran estar tres mesos treballant i menjant al restaurant. El restaurant no obre les portes aquest divendres. La Comissió d'Urbanisme de Girona ha aprovat definitivament el Pla General de Porqueres, el Pla de l'Estany, que permet aixecar 613 habitatges en 12 anys. El director general d'Urbanisme també ha anunciat que revisarà l'autorització per fer obres al polèmic xalet de luxe de Can Juncadella a Lloret de Mar. Freqüència Girona, Sònia Tubert, bona tarda.
Bona tarda. En la reunió d'avui, la Comissió d'Urbanisme ha donat llum verda al Pla General de Porqueres. La tramitació d'aquest projecte va començar el 2005 i preveu aixecar uns 600 habitatges en 12 anys. Ho ha explicat el director dels Serveis Territorials d'Urbanisme, Girona, Jordi Domènec. Partim d'uns 4.491 habitants actualment a Porqueres.
i amb previsió de 12 anys es preveu un creixement d'uns 1.767 habitants. Per altra banda, el director general d'Urbanisme, Agusti Serra, ha anunciat que es revisarà l'acord de la comissió que va autoritzar les obres del xalet de luxe de Can Juncadella de Lloret de Mar i que el Parlament va aprovar i que s'aturesin. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Amador. S'ha disputat l'etapa reina de la Volta Ciclista a Catalunya. En final, a l'estació de Portainer, el Pallar s'obrirà victòria en solitari per a Daniel Martín, que ha entrat 36 segons per davant de Joaquim Rodríguez i Nairo Quintana. Martín és el nou líder de la Volta en detriment d'Alejandro Valverde, que ha hagut d'abandonar en caurà camí de la seu d'Urugell. La general Martín té un avantatge de 10 segons sobre el Purito, 32 davant Quintana,
36 sobre Wiggins i 39 davant Escarponi. Demà cinquena etapa entra Rialp, El Pallar, Sobirà i Lleida de 150 quilòmetres. En futbol sala, el Gironella i el Santellas ja preparen el derbi de dissabte a la 23a jornada de la primera divisió femenina. L'entrenador al Santellas, Blanca Díez, parla a la xarxa de comunicació local.
S'afrontem el partit, com tots els que hem fet aquesta temporada, amb la il·lusió de treure d'una vegada els tres punts, i amb la motivació, suposo, extra que juguem contra un altre equip català, amb el que en partit de casa vam puntuar. Per tant, no vol dir que sigui fàcil, tot el contrari, serà molt difícil, perquè precisament elles encara seran més motivades per l'empat que van tenir al nostre camp, però amb aquesta il·lusió de puntuar i treure tres punts. El Centelles té la baixa de la portera Cristina Pipó amb una lesió de lligaments creuants.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui és el Dia Mundial de la Poesia i Sant Just a sumar la celebració amb un acte. La teneu aquest vespre. Per segon any consecutiu, la Regidoria de Cultura encapçala...
Aquesta festa, per al darrere, hi ha la col·laboració i participació de nombroses entitats del municipi, com l'Escola d'Escriptura de la Taneu, el Centre d'Estudis Sant Justens, la Biblioteca Joan Margarit, la Calia, Consorci per la Normalització Lingüística. Una de les lectures serà la de la poesia, que es dedica en guany al Dia Mundial de la Poesia, obra de la poeta de Tortosa, Zoraida Burgos, que es llegirà en uns vuit idiomes diferents. Durant l'acte es llegiran poemes d'autors diversos, entre ells Sardó Espriu, perquè aquest 2013 se celebra també el seu centenari,
I també hi haurà més autors catalans protagonistes aquest any, com ara la Sant Feliu Enca, Joana Raspall. El dia de la Boasier celebrarà avui a les 8 del vespre la sala cinquantenari de l'Ateneu. I la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya arrenca aquest vespre el cicle de conferències diàlegs injustencs. Es tracta de convocar diàlegs públics amb com a mínim dues persones rellevants al municipi que tinguin punts de vista diferents. La idea...
És generar debat i conèixer les opinions de la gent de Sant Just en àmbits diversos, com el comerç, l'educació o la família, i establiris que es facin de manera mensual. Es tracta d'un acte obert a tothom i l'objectiu és que els resistents puguin conversar-hi la seva sobre el tema que es planteja. El primer diàleg Sant Justenc serà aquest vespre a les 8, a la seu de Convergència Democràtica, que és el carrer Abadó número 12.
I acabem aquest butllet explicant-vos que demà s'acaba el període per fer la preinscripció escolar dels alumnes de segon cicle, educació infantil, primària i ESO. El període es va obrir la setmana passada i divendres és l'últim dia en què es poden presentar les sol·licituds pels alumnes de P3. Ha estat previst que hi hagi dues línies a l'escola Canigó, una a Montseny i una a Montserrat, i la ràdio que marca el Departament d'Esenyament és de 25 alumnes per grup. L'Ajuntament calcula que amb aquesta oferta n'hi haurà prou perquè tots els nens i nenes de Sant Jus puguin tenir una plaça al municipi. Els criteris per assinar la puntuació...
Són els mateixos que l'any passat i es poden consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat, www.gencat.cat. I les llistes en verem explicaran el mes d'abril l'oferta definitiva al maig i les matriculacions seran de fer el mes de juny. I de moment això és tot. Més d'informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Experts.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. Ràdio TASPERT 98.1 Ràdio TASPERT
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i posar-hi.
Entre la generia verds, saludem a la penya del morro. Bon Nadal! 6 i 12, gràcies per aquestes salutacions del comerç local de Sant Jú. 6 i 12 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí a una estona connectarem amb la sala cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just, Cristina, perquè allà hi tenim l'Arnau Consul, que ja sabeu que és el col·laborador habitual dels dijous que fa la secció de llibres i literatura, perquè avui és el Dia Mundial de la Poesia i ell és l'encarregat de presentar l'acte que commemorarà aquest dia aquí a Sant Just d'Esvern, a la sala cinquantenari de l'Ateneu. Està acabant de preparar-ho tot i d'aquí a una estona connectarem amb ell. Però, abans de tot això, parlem de cinema.
Perquè justament avui comença l'Atlàntida Film Festival, que és el primer festival online que es fa a Espanya. És la tercera edició en guany i es poden veure en aquesta plataforma internet pel·lis que mai s'han estrenat a Espanya. Per parlar-nos una mica de tot plegat, perquè potser és una mica confús, tenim nosaltres el nostre expert en festivals que és aquí i aquí altre, que Sergi Arrada Ruiz. Sergi, bona tarda.
Bona tarda, Sergi. A veure, comencem pel començament. Explica'ns què és concretament el portal d'internet Filmin. Doncs Filmin.es, és el primer portal d'internet, primer dic perquè és el més gran d'Espanya, on pots veure pel·lícules i sèries online. Pagant? Sí, pagant, però pagant un petit preu. Pots pagar com...
Depèn de la pel·lícula, un pere i d'euros per veure una pel·lícula en alta definició, o pots subscriure't per un mes, per un any, per un trimestre, i tens accés a totes les pel·lícules i a totes les sèries que tenen al seu catàleg. Per tant, tot això és legal, no? Sí, sí, és completament legal. De fet, tenen el suport de moltes distribuidores, com Avalon i Cameo,
I ja fan estrenes també de pel·lícules. És allò que fa uns anys dèiem, algun dia arribarà el videoclub a internet, no? Per streaming, doncs és filming.es. Bé, i això que acabo de dir, que també fan estrenes de pel·lícules. Per exemple, la pel·lícula del Paco Leon, la de Carmino Revienta, es va estrenar simultàniament al cinema...
es va posar a la venda en DVD i a la plataforma Filmin també podries pagar i veure-la a casa. Ah, i el preu era similar al del cinema o...? Per 2,95 euros, de fet jo la vaig veure a casa, per 2,95 euros la podies veure en alta definició.
De fet, és una mica també el que es reivindicava des de moltes plataformes, el fet que es pugui veure amb qualitat a casa i que no costa res pagar un o dos euros en lloc de pagar els deu que, per exemple, val al cinema. Sí, a més que si vas al cinema segur que fas les crispetes, la veluda i tot això. Tot això està molt bé, però com a mínim que els usuaris tinguem o la gent tinguem l'opció de decidir.
I llavors a partir d'aquí arriba l'Atlàntida Film Festival. Què és aquest festival? Doncs l'Atlàntida Film Festival, com tu has dit, aquest any és la tercera edició, va començar fa dos anys com una plataforma dintre de filming que pel·lícules que mai s'havien estrenat a Espanya es poguessin veure.
Tenen dues accions, una són com joies d'altres festivals que han guanyat premis a d'altres festivals o han tingut molt bona impressió a d'altres festivals i després mai s'han estrenat a Espanya. Perquè sigui, no? Perquè no han trobat distribuïdora, perquè no ha arribat aquí a aquest mercat... Exacte, són pel·lícules independents.
i per el que sigui no s'estrenen o les distribuidores no creuen que tingui sortida aquesta pel·lícula aquí i no l'estrenen mai. És un exemple el cas del Cine Club Utopia de demà a les 11 al Casal de Joves que es projecta Miloco Erasmus a les 11 de la nit. Sí, Miloco Erasmus es projecta demà al Casal de Joves i de fet Miloco Erasmus està a competició en secció oficial.
Ah, bé, doncs això és interessant. I a més a més, quan hem sabut que l'any passat hi va haver més de 16.000 espectadors o 16.000 usuaris que van veure alguna de les pel·lícules de l'Atlanti de Film Festival, doncs m'imagino que arreu de l'estat la cosa ja m'agafa una mica més de volada. A veure, si algú vol apuntar-se, què és el que ha de fer? Doncs ha d'anar a la plataforma Filmin, i allà pot triar entre diferents maneres de veure una pel·lícula.
pot triar de veure tan sols una pel·lícula dintre el festival, en plan, tan sols m'interessa aquesta, o no vull comprar tot un pack o el que sigui, i tu pagues, no sé si són dos euros o tres euros, i tens una pel·lícula del festival, que la pots veure en versió subtitulada en castellà o en català, depèn de la pel·lícula, té diferents subtítols, depèn de la pel·lícula es pot veure en una qualitat o en una altra, però sempre és una altra definició, però, bueno, jo què sé...
hi ha pel·lícules que pots triar una pitjor qualitat per veure-la i que vagi més ràpidament i a més a més també perdona digues que no volia tallar o tens un pack de 10 pel·lícules perdona de 5 pel·lícules per 10 euros o un pack de 34 pel·lícules per 20 euros
Aquest festival em sembla que dura un mes, per tant, ja tens per veure 34 pel·lícules durant les pròximes setmanes. Sí, i a part comença a Setmana Santa, que si algú es queda en casa perquè no té molts diners, per 20 euros tenen 30 pel·lis. Clar, i a més a més, en principi, tu que estàs una mica més ficat amb això, la qualitat de les pel·lícules és interessant o hi ha de tot tipus? A veure, és un festival, com en tots els festivals, hi ha de tot tipus, però...
mirant tot el programa de totes les pel·lícules, hi ha pel·lícules molt interessants. De fet, hem parlat de la secció aquesta, que eren com joies del Festival, l'altra secció va sortir per promocionar les pel·lícules espanyoles o hispanoparlants, o latines, que tampoc tenien distribució a Espanya. Això també són projectes espanyols o sudamericans, de fet moltes són coproduccions de pel·lícules molt independents,
que no tenen manera d'arribar a les grans cartel·leres i tenen aquesta secció també perquè la gent les pugui veure. I si una pel·lícula s'ha estrenat, ni que sigui una setmana, un cinema petit de Barcelona, ja no pot participar? Clar, no entraria a dintre. O sigui, Miró que Erasmus va tenir una projecció a Sitges, però clar, pel·lícules que passen per festivals...
I després no s'estrenen, sí, però, clar, si s'estrenen una setmana ja no entrarien dintre de la programació. Que, de fet, tu em corregiràs, però potser són la majoria, no?, les que van a festivals i després no tenen distribució? Bé, les pel·lícules de grans productores, que també passen pels festivals, aquestes s'estrenen segur. Les altres, bé, de vegades pel·lícules que guanyen com 4 o 5 premis a un festival, el meu triguen dos anys a estrenar-se, però no s'estrenen mai.
Sí, sí, clar, depèn de cada cas. Parlem una mica de les pel·lícules que obriran el festival d'enguany, perquè això no sé si comença avui o demà, clar, és una cosa que és internet. Demà. Demà comença, eh? I clar, com que no és físic, a vegades anem una mica... Et despistes una mica, no? Sí, ens podem perdre una mica. Quines són les pel·lícules que s'esperen que tinguin més èxit ja de cara a demà i als propers dies? Bé, les pel·lícules...
Una de les pel·lícules d'inauguració és la darrera pel·lícula de Michel Gondry, el director de Olvidat de mi, de la vida de... Ara m'he quedat bloquejat. Bueno, si no pateixis, però vaja, escolta, que cas que ho busquis, no que posin al Google Gondry, ja ho trobaran, no? Per tant, s'estrena una d'aquestes pel·lícules demà.
Sí, Michel Gondry és un director de culte. Té com sis pel·lícules ja i la seva darrera pel·lícula no s'ha estrenat encara a Espanya i estarà dintre de... Bé, és una de les pel·lícules d'inauguració, que són dues. Per exemple, la primera pel·lícula del fill del Fernando Trueva serà la pel·lícula de Creusura. Després, l'actriu i directora serà Pòlei.
No sé si la coneixeu. És una actriu dramàtica de cinema independent. La de Mi vida sin mi, de Isabel Coixet. Aquesta, des de fa uns anys, s'ha passat a la direcció. I la seva tercera pel·lícula, que és un documental basada en la seva vida i una mica especial, també s'estrena dintre d'aquest festival.
Bé, doncs aquest festival, filming.com, estarem atents, Sergi, perquè comença demà i tothom qui vulgui pot fer-ho amb els diferents packs que hem vist. Clar, també per nosaltres és una mica novetat, no? Per això també t'agraïm que ens ho expliquis, perquè no sé si tens la sensació que a vegades tot això costa una mica d'arrencar, perquè, clar, amb les plataformes, internet, noves tecnologies, queda una mica lluny dels que són els mitjans habituals.
Sí, però bé, és que el cinema en streaming cada cop és més habitual i ja et dic, cada cop hi ha pel·lícules que ja pensen en estrenar-se mitjançant internet. Aquest any, a part pel públic, hi ha un premi que ara, tothom que vegi una pel·lícula d'aquest festival o que compri un pack o el que sigui, si puja a Instagram, a Twitter o a Facebook
una sèrie de fotos amb el hashtag d'Atlàmpida en casa. Sortejaran pags, abonaments gratuïts anuals sinestrals per la gent que participi. És molt interessant, clar, perquè a més cadascú ho repa, clar, ho veu de la seva manera, no? A casa potser un veu un ordenador més petit, l'altre potser ho veu a la tablet, l'altre potser ho connecta a la televisió, que vol... I com s'escolla el guanyador?
Bueno, suposo que ho triaran la mateixa plataforma Filmin. Però, clar, l'interessant és que el premi no és tan sols per la persona que ha pagat la pel·lícula.
Perquè tu pots convidar els seus amics a casa, per ser com si fos un festival, perquè l'estàs fent a casa teva. Ah, que bo, i poses la catifa vermella al passadís i tal, no? Sí, i la persona principal que participa, que és el que ja ha pagat la pel·lícula, li tocaria un abonament anual a Filmin, però per tres amics seus tindrien un abonament trimestral també gratuït.
dels que surtin a la foto Bé, la veritat és que és increïble com va avançant tot això i ja estem aquí ja ho tenim allò que potser era molt impensable o molt llunyà fa uns anys aquests festivals que per cert també recordo que hi ha altres portals on es poden veure també pel·lícules
pagant algunes també gratuïtes, però, clar, són potser més descatalogades o fa anys, com, per exemple, fa uns mesos ha aparegut Waki.tv, que també és un altre portal, no? Van apareixer en portals d'aquests. Sí, cada cop hi ha més. Hi ha una, de fet, que crec que està com una mica mig patrocinada per Cinesa, una cosa així, i, clar, és una manera de...
de treure més rendiment econòmic a una pel·lícula que potser... Tu has dit, una pel·lícula que s'estrena durant una setmana, clar, hi ha pel·lícules que duren molt poc a la cartellera. Sí, és veritat. No sé, després el modobra es tira dos mesos. Sí, ja, ja. Quan comença a córrer el boc a orella, doncs aquella pel·lícula s'ha acabat, no? Una pel·lícula, per exemple... És que jo recordo, el cas que el tinc present ara, eh? El cas de Rugues, la pel·lícula que va guanyant, no sé si algú ja d'animació, em sembla que va... No sé si va estar en molts pocs...
molt poques setmanes, i a més a més, una pel·lícula que era una petita joia, que m'imagino que no és un exemple perquè és estrenat, però que hi ha moltes pel·lícules d'aquest estil que són molt bones, fins i tot més interessants de les que podem trobar al cinema comercial i que estan a filming en aquest Atlantic Film Festival. Exacte, o sigui...
És això, és donar-li una oportunitat a pel·lícules que d'altra manera no les podries veure a casa legalment. Molt bé. Clar, sí, sempre legalment. Aquí hem trobat un forat. A més que la qualitat no serà la mateixa, probablement. No, clar, perquè moltes vegades tu ves una pel·lícula d'aquestes que està penjada en un servidor, que no has de pagar res, que és el que s'anomena...
Aquestes pel·lícules il·legals i pirates i, clar, la càmera està ficada a l'última fila. Passa una persona pel mig, se sent malament el so. Home, val la pena, eh? Val la pena pagant i que sigui un o dos euros per veure-ho millor. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. Ens ha interessat molt aquest tema. Si et sembla bé, la setmana que ve podem tornar a connectar amb tu els dijous, per exemple, els quatre dijous que dura el festival, perquè ens vagin informant una mica de com va evolucionant i fem aquest enllaç entre el món virtual, que és aquesta Atlantida Film Festival...
Aquesta plataforma a internet, a través de filmim.com, i el món real, que és la penya del morro. Què et sembla? Per mi, perfecte. Perfecte. Sergi, moltes gràcies. Gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Per cert, no hem repassat els trending topics d'aquesta segona hora a la penya del morro. Cristina, del Bosque és trending topic, no? Sí, te'n recordes? Un dia que vam parlar, ho vam avançar aquí a la penya del morro. No recordo ara quin col·laborador era, sí, el David Avila, que ens va comentar que hi havia una entrevista de Mourinho fent unes declaracions sobre que trobava que havia hagut com una mica de tongo a l'elecció de millor entrenador de Vicente del Bosque. Sí.
Doncs s'ha fet aquesta entrevista pública, diguem-ne, i hi ha molta repercussió per totes les xarxes socials, ha estat trending topic, i hi ha comentaris de tot tipus, tant de tractors com de defensors, tant de Mourinho com de Vicente del Bosque. Si de cas podem destacar un que diu, del Bosque es todo lo que no es Mourinho, sentido común, comportamiento ejemplar, buen fútbol. Que gran error cometió el Madrid a la Charle.
I a més a més, aquests dies que no hi ha lliga, perquè hi ha seleccions, clar, els informatius també s'han d'omplir, no? Home, alguna cosa necessiten, no? Maurinho ha dit que va haver-hi tongo a l'elecció de millor entrenador del 2012, amb els vots que se suposa presumptament no corresponen als que van votar els que voten a millor entrenador.
Que per cert, Vicente del Bosque ha sortit per Twitter també, ho ha qualificat que era com una tonteria, un joc de nens. Aquests comentaris, aquest rifirràfe que es portava molt rinyo. Però bueno, mira, de totes maneres s'haurà d'esperar a veure com acaba la cosa, si realment ho consideren una tonteria o no. Molt bé, hi ha algun altre trending topic així que tinguem l'última hora?
A Xipre. Ah, home, última hora no, però sí que va generant notícies. Va generant notícies, s'ha sabut que es veu que es crearà el Fons de Solidaritat, que a més no es tocaran els depòsits per sota dels 100.000 euros i que l'Església ofereix tot el seu patrimoni per salvar la banca de Xipre.
Bé, doncs això també ha provocat moltes reaccions fins al punt que Xipre és trending topic també avui. Cristina, moltes gràcies. A tu, Jordi. D'aquí uns moments, per cert, connectarem amb l'Ateneu de Sant Jus d'Esbert per saber com està anant el dia mundial de la poesia i tot plegat. I també fa uns dies, no sé si recordes, que parlàvem del pastís de xocolata que també va... No sé si va ser trending topic. Va ser trending topic, sí. L'Ikea, no? El pastís de xocolata de l'Ikea, perquè havien detectat substàncies fecals i per això aquesta empresa...
havia decidit retirar aquest pastís o aquest postre de tots els seus establiments aquí a Espanya i a Europa. En parlarem de tot plegat. D'aquí uns moments a la penya del Morro. Fins ara.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març.
Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
Dos quarts de set de la tarda, continuem en directe a Ràdio d'Esvern, a la penya del Morro. Fa uns dies parlàvem del pastís de xocolata d'Ikea, que va ser trending topic a Twitter, perquè havien detectat substàncies fecals. Aquesta, de fet, no és la primera notícia, i suposo tampoc que no serà la darrera, que tindrem sobre substàncies, aliments, que podríem qualificar de menjar ràpid. Cristina, aquestes coses només passen amb el menjar ràpid? De fet, si anem una mica enrere, uns dies abans de conèixer la notícia del pastís d'Ikea...
Ens vam assabentar que molts aliments d'alguns supermercats contenien carn de cavall. Això ja és una polèmica que va sortir fa uns dies. Jo et pregunto, Cristina, tu que has investigat una mica sobre el tema què passa amb el menjar, perquè sembla que aquestes notícies han arribat totes de cop i no sé si tenen alguna relació entre elles.
M'agrada, Jordi, que em facis aquesta pregunta. Ah, sí, jo sempre faig les preguntes que agraden a la gent. Doncs justament volia parlar d'això, del menjar, perquè realment, com tots sabem, hi ha molts tipus d'aliments que poden arribar a ser perjudicials i es fa un consum abusiu d'ells.
En aquest cas, el menjar ràpid no és necessari fer el consum vell per tenir els mateixos efectes que siguin adversos de qualsevol altre tipus de menjar. És probable que algunes persones desconeguin els components i additius que contenen els aliments del menjar ràpid. Home, jo t'haig de confessar que vaig estar treballant durant un mes a una cadena de menjar ràpid. I què?
Vaig estar i t'asseguro que són els restaurants o digue'l com vulguis, els locals de restauració on més controls de sanitat passen, perquè clar, com que tenen aquest estigma i aquest murmuri, doncs estan molt a sobre les autoritats.
sanitàries i de control d'alimentici. De totes formes, també s'ha de reconèixer que a mi, de tant en tant, anar a un lloc de menjar ràpid m'agrada i està bé, no? De tant en tant, quan és? Una vegada a l'any, potser. Fa molt que no vaig. Això és molt raonable, però hi ha persones que van una vegada a la setmana. Home, això ja és una mica més abusiu. Home, en principi no, està bo, ho tens a l'abast, no?
Això és una de les coses perquè es diu menjar ràpid, el típic fast food conegut, que és que el tenim a l'abast i és fàcil d'adquirir. Una de les altres raons d'aquest tipus de marxar, que el podem qualificar així, és que a diferència d'altres tipus d'aliments no contenen tantes fibres, proteïnes, vitamines...
que no pas altres. En canvi, aquest sí que contén greixos, salts i sucres que estimulen les ganes de menjar. Jo no sé si tu saps això, Jordi, però es veu que el menjar ràpid conté un tipus de substàncies i additius que fan que t'entrin més ganes de beure, de consumir i de menjar encara més. Ah, sí, em sonava alguna cosa. De fet, quan parles d'això, em passa pel cap, per exemple, les hamburgueses que les acompanyes amb patates sempre, per exemple, o les pizzas, els kebabs, tot això és menjar ràpid, no?
Sí, sí, sí, seria considerat menjar ràpid i aquests justament són els que et comento en concret, no?, que porten aquest tipus d'additius que justament ens fa, doncs, si anem a menjar una hamburguesa o alguna cosa així, doncs que ens entri potser més set o alguna cosa així i ho hàgim de complementar amb alguna beguda o alguna cosa que ja també t'ho donen a la base, evidentment. Clar, perquè tens més gana en aquell moment i llavors pagues més i llavors tot entra dins de la roda.
De totes maneres, ja et dic una cosa, aquest no és l'únic problema del menjar ràpid. Sovint no sabem de què estan fets els aliments. Mira aquest, el cas de l'Ikea, que el pastís suposadament de xocolata, no sé ben bé si era tot xocolata o quina partenia de xocolata. Sí, a més a més, tots hem escoltat històries rares sobre diferents tipus d'hamburgueses o fotografies que apareixen per internet. En principi, són de vaca, no? O no?
Bueno, se suposa, també hi havia determinats tipus de carn i després contenia cavall per allà que es va trobar, no home? En principi sí, diuen que és 100% vacú, però jo no sé si poden haver barreges d'aquestes que poden arribar a fer.
De totes maneres, sí que podem dir que, com tu has comentat abans, justament aquest tipus d'establiments tenen un control molt més alt. Per què comentem això, Jordi? Perquè realment sí que hi ha hagut molts mites i moltes coses, moltes històries respecte a aquest tipus de menjar ràpid i amb aquestes empreses. I tu has buscat històries i mites, anècdotes que circulen per internet o per la xarxa. Exacte. A veure què ens portes tu ara, Cristina. A veure què ens portes. Si et sembla, podríem començar a parlar d'una molt coneguda...
Qui anat bé? Així, menjar ràpid... McDonald's, McDonald's. Home, conegudíssima, no? Sí. Doncs evidentment, McDonald's és una de les marques més afectades per aquest tipus de rumors i, per tant, és una de les més vigilades, no? A veure, què has trobat, tu? Va, mira, eh? Una de les agendes que podem trobar és que la carn estava feta de cucs. Va, va, no, no, home, no.
Va haver-hi un rumor durant molts anys, ja fa temps. Això és el que has trobat, això ho has trobat tu. No, no, no, però va haver-hi un rumor i arran d'aquí va ser quan van començar a fer aquest tipus d'investigacions i es va començar a mirar tot això, però molta gent va deixar de consumir aquest tipus de carn, la del McDonald's concretament, perquè pensava que portava els cucs, la carn de cucs.
Ai, on havia investigat? Tot anirà per aquí, això? No, bueno, més o menys. Això és cert? Clar, l'empresa suposo que no sé si va sortir, va dir alguna cosa, o passa d'això? No, en aquest cas sí que ho va desmentir, en aquest cas podem dir que no és cert, que era un rumor que ens van inventar, no sabem si la competència o qui. Ah, clar, és que aquí també hi ha una guerra bruca entre Burger King i altres.
De totes maneres es tracten d'històries d'aquestes rumors que circulen per la xarxa i evidentment tant l'empresa com les autoritats van desmentir aquesta notícia en el seu moment. De totes maneres sí que hi ha altres coses que sí que són certes i que...
que es poden comprovar amb les noves tecnologies, amb això que diem internet, Facebook, aquestes coses. Sí, això que diem, que està molt lluny. Sí, doncs amb això. Jo crec que les noves tecnologies han fet molta mal perquè la gent comença a penjar fotos a la feina, coses d'aquestes. És veritat, perquè s'ho troben mentre estan menjant. És el cas, per exemple, del que li va passar a una persona quan va anar al Kentucky Fried Chicken. Sí.
A veure, Cristina, què és el que va passar? Mira, és el cas d'una noia que es veu que va començar a treballar, com tu vas estar també en una d'aquestes companyies, doncs va començar a treballar al Kentucky i es veu que estava un dia amb un amic i s'avorria, suposo, i què va fer? Tenen un aliment que és del puré de patates i amb el company de feina no se li va córrer una altra cosa a la noia que allapar-lo.
A tot això l'amic li va treure la foto mentre ell el llapava. Home, però perdona, això és molt llest. I a tot això ho van penjar a Facebook. I després van vendre aquest suc de patates, aquest puré de patates? Espero que no. Ah... Espero que no. Home, jo no sé si van tancar el local o alguna cosa... Mira, et dic una cosa. Arran d'acabar aparèixer aquesta fotografia a Facebook, es van fer resó molts mitjans de comunicació...
Evidentment va ser un escàndol molt gran on centenars de persones i usuaris van criticar la companyia per no seguir de prop les mesures d'higiene dels seus treballadors. Evidentment els dos implicats en la fotografia i en l'acte en qüestió van ser acomiadats com a mínim.
Evidentment, van ser acomiadats, tot i que es van justificar assegurant que quan ho van fer el local estava tancat. De totes maneres, per molt que el local estigui tancat, jo no trobo adient que s'hagi de fer això. No és escura, no és escura. De totes formes, malgrat aquests casos i rumors, jo penso que el menjar ràpid no es deixarà de consumir mai, no?
Home, suposo que no, suposo que no, perquè és una cosa que existeix des de fa moltíssims anys i estic segura que continuarà. Però, per sort, cal apuntar que Espanya, una dada perquè sàpigues, Jordi, és el país que menys gasta en menjar ràpid de tot el món. Ah, sí? Ah. És segons un estudi de la EA Busines School que diu que els espanyols mengen una mitjana de tres menús a l'any. Ah.
Cal destacar tot això, que això és Espanya, evidentment, però Catalunya és una de les comunitats dins d'Espanya, és a dir, dins del país que menys consumeix de tot el món en menjar ràpid, Catalunya és una de les que més, però s'ha de tenir en compte també la població que té cada comunitat. Clar, clar que sí.
De totes maneres, Jordi, un apunt, si de cas, de cara al proper any, i és que cal anar en compte perquè hi ha previsions ja que apunten a que n'hi hagi un augment del consum de menjar ràpid de cara al 2014. Haurem d'anar en compte amb el que mengem, no només pel que fa al fast food, sinó també als supermercats una mica en general, perquè a vegades quan passen aquestes notícies hi ha com fòbia a tot arreu, però també s'ha de dir una cosa, tampoc no cal alarmar i generar alarmisme a la població. No, de totes maneres...
que passen a diferents països de la Unió Europea, sobretot, molt estrictes en aquest sentit. Mira el que va passar a Ikea, per exemple, que van retirar aquest producte, encara que s'hagués només trobat a un país, a tots els països on servien. De totes maneres, el que comentaves, Jordi, hi ha molta vigilància ara respecte a aquest tipus d'aliments i respecte a la pregunta que m'has fet al principi sobre si és igual el menjar ràpid i l'alimentació que es pot trobar en un supermercat, per exemple...
dir-te una cosa, i és que amb tanta vigilància respecte al fast food i que cada vegada més els supermercats ofereixen també aliments que es poden cuinar de manera ràpida i tot això, no hi ha tanta diferència, Jordi, t'he de dir. Ah, no? No, en quant als valors nutricionals i les coses que aporten, és a dir, els hidrats i totes aquestes, no hi ha tanta diferència. Per tant, que quedi clar, s'ha de menjar de tot però sense abusar i sempre amb mesura. Evidentment. Amb mesura.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
I avui, 21 de març, és el dia mundial de la poesia. Oh, que bonic! Què faríem sense els poetes? Qui descriuria per nosaltres els nostres sentiments? És que no n'hi ha prou, hem dit, estimo. És molt millor fer quatre versos explicant el que realment sents.
Avui ja sabeu que Sant Just commemora el Dia Mundial de la Poesia en un acte, un recital poètic que es farà a les 8 del vespre, és a dir, d'aquí una hora i, mira, 17 minuts, exactament a la sala cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern.
Està creat i dirigit pel Roger Consul i el seu germà, que és l'Arnau, i que ve cada dijous a la penya del morro a parlar-nos de llibres, serà el seu presentador. Ja el tenim allà perquè està acabant d'ultimar els preparatius com a anfitrió, mestre de cerimònies d'aquest recital poètic del Dia Mundial de la Poesia a Sant Just. Arnau, bona tarda! Hola, bona tarda! Bona tarda! Que estàs nerviós?
Bueno, una miqueta, eh? Ara explica jo l'amunt i avall, cinc pipi, aquestes coses. Bueno, diuen que va molt bé mel amb llimona, per la verneu. Sí, ara vaig al bar perquè m'ho faci. Sí, fer unes quantes respiracions abans, però escolta, tu tens experiència amb això perquè ja vas presentar l'any passat. És el dia mundial, però cada any és el dia mundial, perquè ja vas presentar-lo l'any passat, no?
Bueno, l'empeçat només em van deixar llegir un poema. Ah, van deixar llegir un poema. Però, bueno, aquest any a vegades hi ha cops de colze i així. Està molt bé. M'he aconseguit ser presentador i ara tinc una mica ginyat, però bueno. Home, no, que anirà molt bé, home, anirà molt bé. A més, si no, sempre fes quatre acudits de polítics, que això sempre agrada molt. Ah, també. Clar. Aquell polític que llegia poesia...
Ah, diu no, diu jo tampoc, no? Perquè no existeix. Doncs mira, és un bon... Que anirà així, legal? Un moment per l'assaig, per donar ànims, i estava l'Arnau acabant de lligar-ho tot. Mira, parlant de polítics, ja tindrem.
Polítics llegint poesia. Ah, sí? Sí, sí, sí. No ho puc dir perquè és una sorpresa. Ah, algú... Algú... Algú digui de la cultura, no? No ho sabem, no ho sabem. No vol dir. Música en directe, eh? També música en directe? Sí, sí, sí. A càrrec d'aquí? Sí, sí, sí. Una sagrada interactiu perquè tindrà vídeos.
Ah, molt bé, molt bé, perdona. Estic avançant coses que potser a mi germà, ara que no em sent, em pagaria, eh? Però a veure si així d'aconseguim algun més, eh? L'entrada és gratuïta? L'entrada és gratuïta. Ja està, amb això ja ho tens guanyat. I ja està, vull dir, fantàstic. La música en directe, a càrrec de qui serà? Poemes llegits, en català, evidentment. Sí. En castellà. Sí. En àrap. Sí. En xinès. Oh. En italià. Ah, només falta que em diguis en rus. I en rus. Oh.
No, no, no. De fet, en poesia de Zoraida Burgos, que és l'encarregada, no? La que li han encarregat el poema de l'any, diguéssim. Cada any, el Dia Mundial de la Poesia, s'encarrega un poeta que faci...
un poema especial dedicat al Dia Mundial. Però això què ho encarrega? La Conselleria de Cultura de la Generalitat? La Institució de les Lletres Catalanes. Ah. Sí, em sona, em sona. Ara ja sí, ara ja sí. A més a més també... L'encarrega i aleshores què li paguen al poeta? La traducció en 20 idiomes.
del seu poema. Home, mira, doncs... Que dius, home, doncs francament, no? Escolta, no tothom pot dir que té un poema traduit a 20 idiomes. Això t'anava a dir, clar, a més els poetes... Després això ho poses al currículum, eh? Sí, t'anava a dir, els poetes, com que no són materialistes, perquè estan tot el dia amb els seus pensaments, aquestes coses... Clar, i quan publiques un llibre, diu, té poesia traduit al xinès. No necessiten... Un poema és poesia, no? Doncs ja està, no cal preguntar quant.
Sí, per cert, Arnau, que també hi haurà lectures de poemes, textos, bueno, poemes sobretot, d'Espriu, per exemple, perquè és l'any Espriu. Sí, després dels poetes que aquest any són centenaris, o sigui, nascuts del 1913, per exemple, Salvador Espriu, però també Joan Teixidó, Maria Villangómez, Roser Arlló, Pòrcel... Raspall, Estallés... Raspall, efectivament, i després poetes que aquest any fa una, diguéssim, una xifra rodona que va morir.
Per exemple, Vicent Andrés Estellers, que va morir el 93, fa 20 anys, o Miquel Martí Pol, que encara que no us sembli, ja fa 10 anys. Va ser el 2003, sembla que va seguir, no? Sí, sí, com passa el temps de ràpid. Ja fa 10 anys que va morir el poeta Miquel Martí Pol de Roda de Ter. Una dada que sé, dic, deixa'm colar-la.
No, no, que jo t'anava a preguntar si els lectors... Bueno, qui llegirà, bàsicament, no? Per on anirà...? Hi ha gent de moltes associacions i institucions sanjustenques, per exemple, uns quants pastorets de Sant Just. Ah, molt bé. Per exemple, gent vinculada al centre...
El Centre d'Estudis Sant Justencs, per exemple. El Centre d'Estudis Sant Justencs volia dir la CAL, i no em sortia... La Coordinadora d'Associacions per la Llengua. Sí que ho he dit malament. Sí. També del Consorci de Normalització Lingüística.
Evidentment, de la Taneu... Jo m'he quedat inquiet amb allò que és dir que algú de l'Ajuntament, algun polític... Regidor o més amunt de regidor? No, més amunt tampoc. Ah, més amunt tampoc, d'acord, d'acord. No, no, era per curiositat, eh? Que, de fet, aquest espectacle, com hem comentat...
Està pensat i dirigit pel teu germà, que és el Roger, i jo no sé si ens pots explicar alguna cosa més, com ha anat tot plegat, si hi ha, no sé, un leitmotiv, un fil conductor comú, o és una mica... Sí, entre el meu germà i jo estem pensant... Passa que aquest any no ho hem sabut fer, però volem vendre'ns com els Cohen de Sant Just, no? És això que em preguntaves? Teniu guió? No.
Tenim guió, bé, sí, sí, sí, hem fet guió, tenim el Carles Hernández tirant, conxant-nos música, conxant-nos vídeos, conxant-nos diapositives... Sí, de tot, no? De tot, molt bé. Això serà avui a les 8 de la sala 59 de Teneu. Quant durarà?
Una horeta, potser menys. Ah, molt bé. Atenció, a banda podrem llegir els quatre Sant Justenques, per ser més precisos, que van guanyar els premis de poesia de Sant Just 2012, de l'any passat. Ah, que això està molt bé, és la primera vegada que es fa. I home, hi tenim des del guanyador infantil, categoria de 9 a 11 anys, fins al guanyador infantil.
o guanyadora, vaja, de la categoria d'adults. Molt bé. Quatre guanyadors que sortiran, llegiran el seu poema, i, home, doncs els enjustencs podran conèixer la seva obra, no? Clar. No, jo t'ho dic, tot això, no, que està molt bé, que, a més a més, també, que se sàpiga i que es faci una lectura pública dels guanyadors de l'any passat d'aquest concurs de poesia. Si no, al final queda pels quatre del jurat... Clar, i no sabem, no... Un plaquet que crec que es fa, però que al final acaben tenint els teets dels cosins... Mhm.
I, bueno, sí, el lot de llibres que crec que et donen, no? Però, home, està bé que els enjustencs, si més no, els que vulguin acostar-se, i, per tant, que els interessi la poesia, doncs, quan aninim, sàpiguin que, escolta, s'està fent una obra. Bé, doncs, això serà d'aquí a una hora i deu minuts, ja, eh? Com passa el teu, és ràpid? A les 8 del vespre? No, no, que ja molt bé. A la sala cinquantanari de l'Ateneu de Sant Just. Per cert, abans de marxar, Arnau, tens alguna... Ja et tenim aquí, eh? Hem de complir amb l'expedient del programa. Tens alguna recomanació d'algun llibre? Sí, és que més
Just avui estava acabant de llegir una novel·la que hi ha un moment, justa, gairebé cap al final, que diu que podia confiar en els poetes perquè no els podia donar el que volien. Un emperador pot oferir als homes corrents, als mitjans, per obtenir una riquesa capaç de paivagar la set més extraordinària pel luxe.
i pot concedir a un llibert un honor i una glòria tan formidables que fins i tot el cònsul es veuria obligat a tractar-lo amb deferència. Però no pot comprar un poeta. És veritat, que els poetes són... Un aplaudiment, que m'agrada aquesta reflexió del dia de poesia. Això ho diu l'emperador August. Ostres! Perquè ho trec de la novel·la August, de John Williams.
Una novel·la que acaba de sortir fa poc, en realitat publicada als anys 70, l'any 73. No és el compositor de bandes sonores, no? No, no, no, aquest acudit me'l va fer ja, eh? Ja, ja ho sé. És que sempre que apareixi un John Williams faig el mateix acudit. Al dir-se John Williams faig aquest. Si es digués, per exemple... De fet, me'l va fer perquè fa 3 setmanes o un mes vaig recomanar un llibre que es deia Stoner i ho va ser l'acudit. És el mateix John Williams o no?
Sí, però tu, quan vaig dir Stoner, vas dir, va d'un corredor de motos? No, no, no. No, no, no. Vas recomanar aquest llibre a Stoner, d'un professor universitari, amb l'Amèrica d'entre guerres, Amèrica profunda, que m'havia agradat molt. Em va agradar tant que vaig anar a decidir llegir el següent que ha publicat d'aquest autor, que aquí és molt desconegut, però, en canvi, els Estats Units és considerat un autor de culte, i, de fet, aquest llibre, August,
va guanyar el National Book Award el 1973. Ah. I el llibre no enganya. El títol, August, i la portada que li han posat, que és una de les famoses estàtues de l'emperador August que tots tenim, allí assenyalant com si fos Colom, no? Sí.
I és la història que probablement molts de nosaltres en sabem per la sèrie Jo, Claudi. Sí, home. Aquella August, van naixents, Lídia, aquella zona tan... Oh, que dolenta. Sí, la gran dolenta de la sèrie, Jo, Claudi, que si els més joves que n'estan escoltant no l'han vist, val la pena... Sí, home, mira, ara que tenim Setmana Santa i que molta gent no anirà...
a la universitat d'estudiar, veure-la, perquè, escolta, allò sí que és un colabrot, eh? S'ha de tenir paciència, perquè els capítols estan realitzats a la manera dels anys 60 i 70, clar, per la BBC... Però, malgrat tot, no perd vigència, realment. No, perquè és que realment... És molt teatral, sense sensació quasi més de veure un obrat teatre, però és...
bàsica, no? Hi ha un abans i un després de Jo, Claudi. Sí, sí, sí, perquè explica tot... La fèrie de la BBC. És que Jo, Claudi, em va marcar molt a mi, eh? A més, allà vaig aprendre com poden arribar a ser dolenta les dones. Escolta, cadascú... Home, Jordi, perquè generalitzes. Bueno, no totes, algunes. Ara sí, ara sí. Concretament les romanes, no? Que no, que estaven a l'època de l'emperador. Molt bé. La novel·la és aquell període...
De fet, comença abans, quan algú es fes petit i se'n va fer la mili, per entendre'ns, i té allí una sèrie d'amics, i amb aquests amics que es fa, un dels quals és Marc Agripa, que també surt de la sèrie, un altre és Mecenas, que és el que dona la paraula Mecenas, quan avui encara es diu...
és un mecenes, vol dir que dona diners a la cultura, surt d'un amic d'August, que era poeta, com a poeta no era massa bo, però era molt ric, i el que es va dedicar és a fer conèixer August i, per tant, a donar molts calés a gent com Virgili, Horaci, Ovidi, els grans poetes que van ser amics de l'emperador, surten en aquest llibre, les trobades que tenen, les converses, les cartes que s'escriuen,
I bé, la novel·la d'això és la vida d'August a través de les cartes que la gent li envia, o del dietari que marca Gripa fa quan és gran, les memòries de no sé qui, la seva filla que està exiliada perquè havia fet una mica de barjaula, això també surt a la sèrie. Sí, sí. I aleshores l'exilien en una illa i, clar, ella des de l'illa es posa a recordar que, bueno, que ha tingut una vida molt feliç, molt dissoluta, i es posa a recordar. Molt bé. I d'aquesta manera, doncs, tenim...
la vida polièdrica d'August. Molt bo, molt reguanable. Bé, doncs ho tindrem en compte, a més la música que ens acompanya, que és el tema d'amor de Ben-Urts. Que no té res a veure, però mira... Però no tens aquella de la serp? No. Aquella del principi, i aleshores sortia una serp que es movia per un mosaic
Sí, sí. Jo, Claudi. Ostres, ara em fas buscar-la i ho hem de deixar aquí perquè sé que has de marxar, que has de fer... Estàs amb els preparatius tot plegats. A veure si començarà l'acte i no hi serà el presentador. Ara tindrem la responsabilitat que per culpa nostra no comença l'acte. Si busques per allà un lloc... Sé que hi ha una carpeta que es diu alguna cosa així com Osvaldo de nit o tot s'aprofita. Ah, val. Per allà hi havia una musiqueta d'aquesta. Jo, Claudi. Ah.
I un dia, eh?, ho vaig veure, allò, estaves despistat, vaig estar sovint... Sí, sí, sí. Bueno, no... Iniesta i Stanford Bridge, però no... Ah, que no sigui això. No és això, eh? No ho trobo ara. En fi, Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé l'acte d'aquest vespre, d'aquí una hora. Bueno, i oients teniu una hora, eh? Sí. Poveu començar a canviar i anar venint. Anem tots cap allà. Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i molta sort, eh?, que jo veuràs com anirà molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Adéu.
Bé, i acabem al final. Bé, i acabem al final, eh? Estic fi jo també. Avui acabem el programa, arribem al final. Gràcies. Gràcies pel vostre suport. Vinga, va, tontos, va, tontos.
Repassem el millor del programa segons la Cristina. Cristina, per tu que ha sigut el millor del programa avui, que estàs com fosca, eh? Ja ho has vist, no? Sí, no hi ha llum. Hem d'estalviar llum i hem de dir que a partir d'ara ja mai més posarem llum. Bueno, per sort que tinc el portàtil aquí davant, que si no, no sé com em veuria ara mateix. Doncs avui, mira, a banda del Dia Mundial de la Poesia, crec que el fet d'aprendre...
Com treballa un educador caní? Ah, has estat molt bé, eh? Sí. Sí, perquè a mi que m'agraden els animals i els gossos i tot això, doncs jo crec que és molt interessant i també tu pots anar mirant, no?, quan vagis a caçar d'algun amic si té un gos o alguna cosa. Li faràs també un test per veure si et diu la veritat el gos o no. Clar, clar, home... Molt bé, molt bé. Doncs fins i tot anar...
Moltes gràcies per la teva col·laboració. A vosaltres. A Facebook. Fins demà a les 100 de la tarda. Fins demà. Bona tarda. I agrair també a tota la gent que ha fet possible la Penya del Morro d'avui, la Carme Berdoi a l'actualitat Sant Justenca, la Júlia Atmella i l'Andrea Marquina, avui parlant d'enginyeria biomèdica. L'Albert Capapé, justament a la secció d'Educació Canina. El Sergi Arrada, parlant-nos d'aquest festival que comença demà.
el primer festival de cinema online a Espanya, que es pot veure a través de la plataforma Filmin.com, i l'Arnau Consul, que està nerviós, nerviós, perquè d'aquí uns moments presenta l'acte del Dia Mundial de la Poesia a Sant Just d'Esvern, a la Sala Cinquantenari. No us ho perdeu, perquè si ho heu escoltat ara, els últims minuts, ens ha explicat que serà molt i molt xulo. Usa per la Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5. Que vagi molt bé. Bona tarda.
Un dia soñando en un sueño soñé Estaba soñando contigo Soñar con hacerte el amor Y soñé que no estaba dormido Soño que sueño Piel con pie, caló con caló
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem aquesta nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 21 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Sant Just celebra aquest vespre el Dia Mundial de la Poesia. Serà amb un acte que comptarà amb la participació d'un bon nombre d'entitats del poble. A més a més, llegirà el poema commemoratiu i recordarà destacats autors santjustencs i catalans. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Aquest vespre arrenquen els diàlegs enjustencs. Es tracta d'uns diàlegs que convocarà periòdicament la secció local de Convergència Democràtica, en què es convidarà dos enjustencs per reflexionar sobre el poble. Avui es debatrà sobre comerç. Les retallades de la Generalitat fan trontollar un projecte de Sant Just Solidaria que Moab es tracta del programa de millora de la capacitat productiva de batits i mitjans camperols. D'altra banda, estan avançant molt en educació i sanitat.
I diumenge, el celebra diumenge de Rams a la plaça Verdaguer.