el 2005, entregats al jutge que l'exsoci d'Urdangarín, Diego Torres, demostren que el marit de la infanta en consultava cada pas al secretari que al seu torn ocupava el càrrec de tresorer a l'Institut Nos. El ministre, dissenyant de Cristóbal Montoro, ha tornat a advertir a la Generalitat que si no compleix amb l'objectiu de dèficit marcat pel govern espanyol, haurà de fer més retallades. Y lo que ha hecho la Generalitat es reconocer el gasto que no había reconocido. Pero no pasa nada, porque, insisto en la idea, ya saben que es
El criterio es que salga todo, que te haga todo, que las cuentas públicas reflejen todo. Es fundamental para ganar la creía y la confianza ahí. Y si el déficit público es peor, pues tienes que hacer un programa de ajuste mayor. En contra de la possibilitat que ahir va apuntar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, avui Montoro ha afirmat que el govern espanyol no es plantejarà flexibilitzar l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes per aquest any, mentre Europa no faci el mateix amb l'Estat.
Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça de bàsquet presenta a aquesta hora l'escorta Brato Lesot de 29 anys procedent del Bascònia de Vitoria. El nord-americà amb passaport espanyol signa per dues temporades i mitja, però no podrà disputar l'Eurolliga perquè ja hi ha participat aquesta temporada amb el Caja Laboral. En futbol, el tècnic del Barça Jordi Roure no es refia de les baixes que tindrà demà el Reial Madrid en l'anada de semifinals de la Copa al Bernabéu.
Jo entenc que la gent comenta, diu que sí, que no sé què, que tenen baixes, que estem molt bé. No, no, no, jo insisteixo. El Madrid en baixes, sense baixes, és un grandíssim equip. Si és que realment estan malament, si és que realment ho estan, encara seran més perillosos. Per tant, jo crec que és un partit molt complicat, com no podria ser d'una altra manera. Anem a jugar amb el Real Madrid a Madrid, i això sempre és difícil.
Els blancs tindran les absències de Casillas, Ramos, Pepe, Cointrau i Di Maria. Roure ha convocat 19 jugadors per jugar contra el Madrid. Queden fora de la llista Christian Tello, Isaac Cuenca i Martín Montoya. Encara en futbol, el centre d'esport Sabadell ha fitxat el mig campista Antonio Longas. Mentrestant, la Unió Esportiva Sant Andreu ha contractat el mitjà punta Marc Serra Mitja. Notícies en xarxa.
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domène. Gràcies, gràcies. Benvinguts a la penya del marró. Des d'ara fins a les 7 del vespre saludem l'equip habitual del programa, Carme Berdoi, a les notícies de Sant Just. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
A més a més, també avui al programa parlarem, a part de l'actualitat Sant Justenca, de coaching amb la Núria Oriol, de la Fundació Pueblo para el Pueblo, una organització que vol promoure l'agricultura sostenible i que presenta una convocatòria d'ajuda tècnica i econòmica per al nostre país. A més a més, també durant aquesta primera hora tindrem les bandes sonores...
de Clara Aguila, avui amb La piel que habito del compositor Alberto Iglesias, pel·lícula dirigida per Pedro Almodóvar. I a la segona hora, a partir de les 6 de la tarda, connexió amb el casal de joves de Sant Just. Atenció, perquè avui el casal de joves de Sant Just tenen visita oficial. Ha arribat el diputat Josep Oliva del Partit Socialista de Catalunya. Carme, on és?
De Convergència? De Convergència i Unió. De Convergència i Unió. De Convergència. Doncs de Convergència, Josep Oliva està avui al Queralt de Joves. Connectarem a la segona hora perquè ens expliquin. Sí, bueno, PSC, Convergència, eh? Vull dir, estan allà. A més a més també tindrem el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Xirivella que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Jus d'Esvern. I tindrem amb nosaltres el Iago, amb el món de Iago que avui porta coses molt increïbles. Fins ara mateix.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Atenció al semàfor. Però escolta una cosa, no pots fer igual a Cavi? Jo ho diria que tots els col·laboradors... No, que no em mateixin. Un moment, hostia, sí.
Bé, comencem amb la primera... Què passa, Carme? Hola, Jordi, què tal? Hola, et sentíem, el que deies? Sí, sí, perdoneu, és que hi ha hagut un problema de tècnic, els micrófons no estaven encesos i... Al revés. Sí, Cristi, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, bona tarda. Per cert, sabies que la cadira elèctrica la va inventar un dentista?
Ah, sí? Jo això ja m'havia imaginat alguna vegada, eh? Home, si vas al dentista, cadira elèctrica, tot està relacionat. Bé, comencem amb les notícies de Sant Just, Carme. La primera del dia és que Pere i Víctor Puertas, de Suitcase Brothers, participen aquesta setmana a l'International Blues Festival.
Challenge a Memphis. Són aquests, eh? Aquesta és una gravació en directe
que vam fer un especial de la penya del morro fa uns anys a Can Gines. De fet, això de la International Blues Challenge a Memphis és un concurs internacional de blues molt prestigiós on hi participaran unes 120 bandes i 90 músics acústics. La societat de blues de BSN ha avalat la seva participació. Organitza cada any la Blues Foundation, que és una entitat que es dedica a promoure i preservar el blues amb uns 4.500 socis,
i unes 200 fundacions d'arreu del món. Aquest festival comptarà aquest any amb 120 bandes de blues, 90 artistes, i en categoria de solo o duo, i justament aquí és on participaran Pere i Víctor Puertas com de Sweetcase Brothers. Un dels millors grups de blues del nostre país, per no dir quasi bé el millor, i són d'aquí de Sant Just.
Exacte, ells se'ls va acudir fa temps, participava en aquest concurs internacional però clar, havien d'anar-hi avalats, com deies tu ara, per alguna societat d'entitat de blues i van recórrer, per tant, a la Societat de Blues de Barcelona que no ho va dubtar No ho va dubtar, no, Carles? No ho dic perquè ho van explicar ells i llavors afirmen justament que no hi va haver cap dubte No ho hem dubtat The Sweeties Brothers tenen el llistó molt alt en l'Internet Channel Blues Challenge perquè en la seva categoria hi competeixen uns 90 músics més
I bé, ells el que hem fet és recaptar diners per pagar part del seu viatge gràcies a la venda anticipada del seu disc i a través de l'adreça electrònica bluesagenda arroba gmail.com es pot demanar aquest disc que encara no ha sortit a la venda però es pot aconseguir ja per 10 euros. Un disc que a més també inclou un lot complet amb material de la banda. Ah, sí? Sí, l'International Blues Challenge comença avui, seguirà demà dimecres, dijous amb els quarts de final, les semifinals es faran divendres i dissabte, aquest dissabte dia 2, seran les finals. Ja en parlarem, no?
Sí, sí, ja en parlarem la setmana que ve a veure si han arribat o no i si han guanyat tant de bo l'International Blues Challenge que es fa a Memphis, el braçol del rei del rock. Però no fan rock? No, fan blues. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2G. Atenció perquè dimarts que ve, d'aquí una setmana, i ens avancem perquè us aneu fent un forat a l'agenda...
Arrenca un taller d'escriptura i... Què passa, Carme? T'has d'apuntar, per tant... Sí, vaig d'apuntar. No és que sigui una cosa que només es fa aquest dia. No, no, no, però si vols t'has d'apuntar a l'agenda i al forat, on tu vulguis. No, a l'agenda no, t'has d'apuntar al lloc. Al taller d'escriptura t'has d'apuntar, no? Sí, però tu t'has d'apuntar a la teva agenda a anar aquí o a anar allà. Clar, però em refereixo, no és que sigui una entitat d'agenda que no ens hi ha una mentalació, sinó una cosa que cal fer inscripcions. No, però que t'has d'apuntar tu a la teva agenda personal de la vida, no l'agenda que pots trobar a
Atenció perquè, efectivament, dimarts que ve arrenca un taller d'escriptura i de conte a l'Ateneu de Sant Jus. Seran un total de 12 sessions i s'adreça als amants de la lectura i també de l'escriptura. I s'ensenyaran les tècniques i eines bàsiques per construir un relat. Encara hi ha places disponibles o lliures, que és el mateix. Exacte.
La major part de les persones que assisteixen als cursos d'escriptura, que organitza l'entitat, són aficionades justament tant a la lectura com també a l'escriptura, però això no vol dir que sàpiguen fer servir els recursos bàsics per construir una bona història i a l'hora que s'entengui, que enganxi i que sigui atractiva pels lectors. Per tant, el que es fa en aquest taller és... s'ensenyen com utilitzar aquestes eines per fer que la història estigui ben estructurada, l'entengui tothom i sigui, com dèiem, atractiva. Hi ha una part teòrica, després els alumnes també han de posar els seus coneixements en pràctica...
escrivint uns textos que la resta de companys hauran d'avaluar. El curs comença dimarts que ve, seran 12 sessions, cada dimarts de 8 del vespre a dos quarts de 10, i si voleu més informació sobre curs i inscripcions, podeu enviar un correu electrònic a les adreces clubataneu arroba gmail.com o ataneudesvern arroba gmail.com. I també podeu trucar a la secretaria de l'Ateneu al 9-3-371-3115 de 5 a 9 del vespre.
Doncs si voleu escriure, també per presentar-vos el concurs de poesia i prosa de Sant Jordi, com Caranya Sant Just, per exemple, o que teniu una publicació, per exemple, i voleu acabar també, no?, de retallar-la i afilar-la. Folir-la. Només cal que us apunteu al tallit d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern.
Bé, i atenció, perquè si sou d'una associació de Sant Just d'Esvern i ens esteu escoltant, us interessa aquesta informació. Si no, també us interessa. Per què? Perquè heu de saber què passa al vostre voltant. Atenció, perquè últims dies per sol·licitar les subvencions per les entitats del 2013 les atorga el Consistori i es concedeixen a entitats que facin activitats d'utilitat pública o d'interès social a Sant Just d'Esvern. El termini acaba aquest dijous. Carme Berdoi té més informació...
Doncs el portal web de les entitats, que és www.santjust.org, podeu consultar les bases que regulen aquestes subvencions. S'han de lliurar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament, com deies, fins dijous, i en cas que l'entitat no pugui entregar-la temps, també és important que presenti almenys una instància interessant-se en participar a aquesta convocatòria que s'adreça, com deies, a entitats que facin activitats d'interès social durant el 2013 a Sant Just o en bona part a Sant Just.
Per cert, que la setmana passada, canviant de tema totalment, no vam posar els moments per emmarcar que posem normalment del canjigui pugui. Home... Molt gran. Sí, fatal. No, no, ens vam oblidar completament. Per rebre queixes, o no?
Sí, sí, rebut queixes d'altres esferes de la ràdio, eh? Atenció. I llavors, per esmenar aquest error imperdonable, tot seguit escoltarem els moments per emmarcar, que són una mica les pífies de la gent de la ràdio, que van emetre el dijous passat, que és quan es fa el canji qui pugui, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern. Carme Berdoi, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que teniu més informació a Ràdio d'Esvern, al 98.9 FM, i a partir de les 7, als Enllús Notícies, edició vespre. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Tot seguit. Moments per emmarcar. Avui passar per Canjiquipui, la Clara Nervion, ella és periodista, ha treballat a la secció de cultura de l'agència EFA. Sí, seguro. Clara, molt bona nit. Bona nit. Merci per dedicar-me. I tant, ja comencem bé, veig. De moment tot va malament. Comencem, perquè havia treballat a Europa Press. Vaja, ja l'hem quedat. Ai, per què he posat EFA?
Doncs perquè són les dues agències així més importants, jo crec, i tothom es confonia d'això de tota la vida, ja. Doncs disculpa, doncs... Cap problema. Que quedi clar, Europa Press. Que de fet, si no m'equivoco, ja seria la segona cagada del dia. Espero que no, també vas formar part de l'equip de premsa, no, del Popart?
Ah, quasi, eh? Vaig formar part de l'equip de premsa del Mercat de Música Viva la Vida. Molt bé, Adrià. Tierra Tragamet. Estem començant bé l'any, eh? Tenim uns bons talls.
És moment de fer tertúlia d'actualitat amb el Pep Quintana, en Jaume Campreciós i en Jordi Ferrat. Molt bon dia a tots quatre. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia a tothom. Escolta... M'he equivocat? No ho sé. Jo en veig tres. Mala llet, eh? De què? Tots quatre.
Ah, tots quatre. No, perquè es conta ella. No, no, no, perquè normalment són quatre i ho he dit sense abans. Respira hondo y no te exijas tanto. A la febre. Sí, a la febre. Sí, a la febre. Sortirà a la febre. Sí, no, no, aquí hi ha un programa que ho fa, eh, això. Recull les pífies. Kanji qui pugui. Què dius ara? Sí, sí, sí, els dijous. Així tindrem estar. El Kanji qui pugui.
Així sortim a tot arreu, nosaltres, no? Com que no tenen temps d'escoltar-ho tot, normalment surten pifies d'informatius o coses així, però si algú, si així va, normalment troben en aquests moments. Ah, fenomenal! Ara surti d'ella. Com que està tot gravat, imagina't. Ara surti a la Carme, tu. Correcte. Segurament, segurament.
Ràdio Tosbert, 98.1. Ràdio Tosbert, 98.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció...
Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Salon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
5 i 20 de la tarda, moment per ser positius i optimistes a la penya del morro. I és que, Cristina, com cada setmana tenim al telèfon la Núria Oriol, la nostra coaching particular, que ens ajuda a trobar aquelles notícies positives i boniques de la setmana, que no sé si té molt fàcil o no, però ens ho porta cada dimarts. Núria, bona tarda.
Bona tarda, Núria. Núria, ho tens fàcil per trobar notícies positives davant de tanta negativitat que ens envolta pels mitjans a tot arreu? Mira, hi ha setmanes que una mica més i d'altres que menys, però no, no, es troben, eh? Sí. I a més a més també hi ha una cosa, a veure, intento seleccionar temes diversos, però me n'adono que hi ha una tendència o hi ha més facilitat a trobar-ne en un sector...
que no amb un altre. De moment, de moment. Com per exemple? Per exemple, no. El tema de l'ecologia, el tema de les energies renovables, acostumen associat a bones notícies. El tema esportiu, de la cooperació, de la solidaritat o superació personal, també porta bones notícies. La cultura, a vegades, també porta bones notícies. O sigui, que hi ha uns àmbits en què sí que es troben molt més fàcilment. O sigui, per exemple, si, economia...
Fora. Exacte. Política. Política, també. No, mira, o sigui, si volem ser feliços, no? Allò que... Bé, passem a política. Canviem de canal. Successos, tampoc. Sí, successos, també, fora. Tu dius exacte, tu dius, espera, passo, no?
Exacte, passa a palavra. Esports, depèn, si és del Madrid, també, fora, no? Clar, això ja depèn una mica de l'equip que siguis. Sí, clar, exacte, depèn. Pots estar passant una temporada magnífica o molt tristona. En fi, com cada setmana, la Núria ens porta un toc de positivisme al programa, parlant de les notícies
optimistes, podríem dir de la setmana. Comencem... Avui n'hi ha unes quantes, eh? Comencem per la primera, que diu que el sector primari a Catalunya ha continuat creant llocs de treball al llarg del 2012. Una bona notícia. De fet, això va molt bé, no? Tant pel camp com per la ramaderia. El sector primari, que moltes vegades el tenim oblidat perquè jo me'n recordo quan estudiava geografia o història, que no sé què era,
que ens explicaven que el sector terciari i el de serveis és on hi havia el màxim gent de la població treballant, no? Sí, és veritat. I el secundari, que és el de l'empresa, doncs es considerava que era el signe del gran desenvolupament. Sí, exacte. Com dient, estem en plena modernitat. Però, clar, eren concepcions fruits de l'època, també. Perquè, esclar, en aquells moments...
realment necessitaven una empenta en aquests camps i sí que era signe d'anar-se col·locant més al nivell de la majoria de països europeus que eren com el mirall de la democràcia. Però en canvi ara, vull dir, a més a més amb la importància que està agafant i adquirint en la consciència de moltes persones
el fet d'una bona alimentació, del fet de ser respectuosos amb el medi ambient, etcètera, doncs jo trobo que és fantàstic perquè és un sector sovint oblidat on la vida és molt dura, que hagi continuat creant llocs de treball i que a més a més estigui agafant rellevància i a més a més penso també que pot oferir molts més llocs de treball i de qualitat perquè ho agafen segones, terceres generacions, fins i tot ja amb...
amb llicenciatures o amb uns coneixements molt més específics i professionals, i troben manera de rendibilitzar l'explotació, però això sí, respectuosos amb el medi ambient i fomentant l'economia de proximitat, que ens ajuda a tots. O sigui, ho trobo molt bo, encara que veure si parles amb pagesos en concret, ramaders en concret, t'explicaran també problemes. Però no deixa de ser que, en conjunt,
El sector en si ha creat llocs de treball i ha anat endavant. I perdona aquest tall, però a més a més també el tema de les cooperatives, que cada vegada sembla que funcionen més. I l'altre dia, per exemple, el 30 minuts li van dedicar un programa que en el temps que corren això d'estalviar-se intermediaris beneficia tant el que produeix com el que ho acaba comprant. Sí, exacte. És que és així.
i és que una alternativa també a la manca de teixit empresarial del país o el fet que hagin hagut de tancar moltes empreses, una sortida i que pot donar molt bons resultats són les cooperatives. Sí, sí, aquí a Sant Just no sé si n'hi ha alguna, no ho sé, però també d'aquestes que pagues un tant cada mes, per exemple, i et porten una cistella plena de verdures, enciams, esvergínies...
Vaja, el que sigui, no? El que sigui, exacte. Depèn de la temporada i per un preu que està molt bé, perquè comparat amb quan vas a comprar el súper o algun altre establiment, també estalvies perquè és venda i compra directe amb el productor, en aquest cas, el pagès. Exacte. O sigui que, no sé, jo penso que hi ha una tendència de canvi, de recuperar vells hàbits, o sigui, no és que estiguem descobrint res de nou...
sinó recuperar veïns hàbits que eren molt positius. Però va haver-hi un moment que vam perdre el nord amb això d'emmirallar-nos amb el progrés tecnològic que, a veure, que jo també defenso les investigacions científiques i els avenços, però en sentit comú i sense perdre de vista totes les possibilitats que ofereix, doncs,
Aquest sector, precisament. O sigui, dedicar-se a la terra, dedicar-se als animals i, a més a més, amb un valor afegit, que és contaminant menys, amb idees molt creatives, amb el fet que és això que els podem cuidar millor, ens podem cuidar millor...
Un benefici moto, ho trobo molt poc. Sí, sí, la veritat és que sí, queda apuntat que, per cert, això també podríem enllaçar-ho amb el següent tema que voldries tractar, perquè la Fundació Pueblo para el Pueblo, que és una organització humana, però què vol dir? De les botigues de roba?
Sí, senyor. Ah, ah, ah. Sí, sí, molt bé. No, no, dic que al principi és humana perquè, clar, hi ha persones, no? Hi ha persones. A les organitzacions. Doncs atenció perquè la Fundació Pueblo per al Pueblo vol promoure l'agricultura sostenible i presenta una convocatòria d'ajuda tècnica i econòmica per al nostre país que fins ara havia treballat amb el Tercer Món. I cada projecte es dotarà amb 25.000 euros. Això què vol dir? Que si algú té un projecte
d'algun tipus d'ONG, per exemple, es pot presentar aquí per agafar la subvenció? A veure, sí, però pensa que estan associats a la consultoria Dinamis, catalana, catalana de tota la vida, i enclava a Girona, que em diràs, ara està sent propaganda, però una propaganda carinyosa, per veure com el nostre país, o sigui, s'engresca, es compromet,
i fa coses pel bé comú a pesar de tota la cacau. O sigui, s'ajunten esforços i qui es pot presentar són aquelles organitzacions o NGs, com tu dius, però també poden ser cooperatives o societats limitades, petites, que estiguin treballant o per la inserció social de col·lectius desafavorits o amb risc d'exclusió i vinculats al treball amb la terra i, si pot ser, amb l'alimentació ecològica. Que això...
Algunes entitats ho han començat a fer perquè donen molt bons resultats en persones que han estat ja o bé excloses social i econòmicament, per motius i circumstàncies de la vida, quan volen que retornin a adquirir els hàbits laborals, o bé en persones disminuïdes, amb una certa disminució, doncs el fet de treballar en contacte amb la Terra, el fet de conèixer els cicles de la Terra...
doncs les ajuda. Les ajuda, torna a recuperar l'autoestima, sentir-se útils, evidentment poden cobrar un sou i recuperar una vida digna. Llavors, doncs, les entitats que treballin d'aquesta manera s'hi poden presentar. Sí senyor. I a més tindran l'assessorament d'aquesta consultoria, de manera que tant la Fundació per un costat de Pueblo para el Pueblo...
de l'organització humana, com dinàmics per l'altre, juntes uneixen esforços perquè es puguin, doncs, aquests projectes fer realitat, no?, i ajudar a les persones i ajudar al mateix temps que la nostra alimentació pugui ser molt millor, ecològica i, evidentment, doncs molt més sana.
Que precisament, m'imagino, deu haver-hi alguna pàgina web, no?, tipus Pueblo para el Pueblo o alguna cosa per anar directament, i si algú vol dir una mica més d'informació, doncs, trobar-ho. Cada projecte es dota amb 25.000 euros. Una bona notícia, efectivament, Núria. Sí, sí, senyor. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per Ràdio d'Esvern.
Bé, atenció ara a aquesta persona, per dir-li alguna cosa, perquè sí, sí, sí, no, no, és que la veritat és increïble. El que ha aconseguit és Mino Rovirosa, que ha corregut 12 maratons en 16 anys per recaptar fons per lluitar contra l'esclerosi múltiple. A ell, de fet, li van detectar la malaltia quan tenia 30 anys i a mi em sembla un cas de superació excepcional, no, Núria? Molt, o sigui, és magnífic. La veritat és que
quan vaig trobar la notícia no vaig poder... O sigui, em vaig quedar bocabadada. Bocabadada perquè, fins i tot, amb una persona que li diagnostiquen aquesta malaltia, vull dir, córrer 16 maratons, és que sembla impossible, literalment. Sí, sí, sí. O sigui, és cert que ha tingut un desenvolupament de la malaltia i després ho explica a fons, no? Més benigne que a partir de la primera medicació inicial...
doncs ha respost molt bé, però clar, el seu testimoni també ve a dir, tingueu en compte que a vegades el diagnòstic ja no és una sentència... Definitiva, no? Definitiva, i que en un any o dos, tu, en cadira de rodes, dic gairebé com un Stephen Hopkins, com qui diu, sinó que pots...
poden donar-te una medicació adequada i dient que tu responguis bé al tractament i tenint cura de tu mateix, molt bé, doncs anar avançant i retreçar al màxim el desenvolupament de tots els símptomes. I ell, no només que va reaccionar bé a la medicació...
i va decidir que no es deixava enfonsar perquè al principi es va enfonsar, o sigui, es va sentir trist, és que és normal. Clar, és que és normal, però aquí la gran capacitat de reacció, perquè és que és increïble, de fet, no sé quin tant percentatge hi ha en aquest sentit, però molta gent, quan rep notícies d'aquest tipus, i que és el més normal del món,
Clar, t'enfonses i ja és difícil tornar a aixecar cap, no? En canvi, aquesta persona ho ha pogut fer i ens alegrem molt perquè és que és increïble, no? També, això depèn, Núria, tu que ets coaching, de l'equitud, de la voluntat, del que un s'arriba a creure quan rep tan males notícies sobre malalties o sobre la salut,
com és aquest cas, no? Perquè hi ha moltes persones que, malgrat rebre un diagnòstic molt dolent, es recuperen i continuen, i al cap d'un temps tornen a estar igual que abans. Sí, o sigui, anem a veure. Ell, en primer lloc, diu que reacciona bé al tractament, que això també és molt important. Hi ha persones que, malauradament, tenen una reacció més petita o...
saps el que et vull dir, que va molt més ràpida la progressió de la malaltia, i m'imagino que això t'afecta moltíssim. Però, en segon lloc, realment, la decisió interna d'ell, de ser una persona que vol llavors reaccionar de manera positiva, que llavors es marca, això sí que és molt important, uns objectius que són més grans que ell mateix. Per què més grans que ell mateix? Perquè un podria dir, em torno a enfortir,
i vist la meva vida, normal, no?, amb la meva família en el seu cas i tal, i vaig fent, però ell decideix que no només s'enforteix, sinó que correrà maratons, que Déu-n'hi-do marcar-se aquest objectiu, perquè no tothom pot, eh?, córrer marató, jo no sé si podria, i diu, i ho faré per recaptar fons perquè es pugui investigar contra la malaltia, i això...
El fet, això és al que em refereixo quan dic marcar-se un objectiu més alt que un mateix, li he donat tanta força, tanta força que mireu, més anys després, és un testimoni...
preciós de vida i de superació personal. Jo anava a dir que s'ha marcat fins i tot un límit més alt del que ell podia assumir, que també pot ser un bon exemple, a vegades, quan veus aquests casos de superació. En fi, el Mino Rubirosa, que ha corregut 12 maratons en 16 anys per recaptar fons per lluitar contra l'esclerosi múltiple, que a ell li van detectar
quan tenia 30 anys. I, per cert, una altra notícia. Javier Fernández ha aconseguit l'or per primer cop a l'estat espanyol en els campionats d'Europa de patinatge artístic sobre gel. També una altra notícia esportiva fora del que és comú i excepcional, no?
És que és això, a veure, l'inclosa, bàsicament perquè en patinatge artístic sobre gel, és que no hi havia manera que es guanyessin medalles d'or ni a la de tres. És veritat, però... Sempre és Canadà, Rússia... Clar, països on fa fred, no?, i tenen instal·lacions on poden practicar i se'n van al llac i allà ho fan, no? Sí.
En canvi, el Javier Fernández, que representava la selecció espanyola, ho ha aconseguit als campionats d'Europa de patinatge artístic, que és curiós, que representa un estat on la climatologia és més aviat calorosa, això que comentàvem. Sí, exacte. O sigui, crida l'atenció. Home, d'entrada, felicitats per una persona que amb tenacitat, perseverança, entrenament i talent...
doncs aconsegueix un or, no? Felicitats, això, sense dubte, però crida molt l'atenció que sigui el primer or, estem parlant durant dècades, eh?, de campionats, aquí per la selecció espanyola, perquè, clar, és que generalment eren imbatibles, cursos canadencs... Sí, això em recorda... Eren imbatibles.
Sí, em recorda la notícia aquella que vam fer una pel·lícula i tot, els de la Walt Disney, sobre l'equip de Bob's Lake jamaicà, que va aconseguir també arribar a classificar-se per uns Jocs Olímpics en aquesta especialitat. I clar, Jamaica no és que... Uns Jocs d'hivern, era uns Jocs d'hivern. Que Jamaica, precisament, no és que tingui una climatologia especialista en les Olimpiades d'hivern o dels...
dels jocs d'hivern i tot plegat. En canvi, s'ho va classificar un equip de bobsleigh ja divertit perquè entrenaven a la muntanya i a la platja i no sé on més. I la veritat és que era curiós. En fi, sí, Núria, mira, tenim una altra notícia ja per acabar. Molt bé. D'aquestes que em sembla que a tu t'agraden especialment.
D'acord. Que són les d'animals... Una... Sí, una família... I a més, d'aquí uns moments també t'explicaré una cosa, a veure què opines, perquè jo ho he trobat surrealista. D'acord. Sí, una família... Aquesta no, eh? Però una família de catxalots adopta un dofí amb desviació a la columna vertebral, amb les teves pròpies paraules. Una meravella. Clar, sí. És que, clar...
Imagina't, diu que en principi són dues espècies que s'eviten, s'eviten els teus fins i els catxalots. Però clar, el pobre dofí, diguem-ne en aquest cas, per explicar-ho d'una manera més simpàtica, com si fos un conte, doncs es va trobar que no podia seguir la seva família al ritme que anaven per la desviació. I llavors, diguem-ne, es va apropar tímidament...
a la família de catxalots per veure què passava. Diu que una de les possibilitats era que se'l mengessin. Clar, clar, és que un catxalot és un catxalot, és una cosa molt grossa. Sí, i el catxalot pensa que mira, que ja que té a prop un dos fill i que no corre, escolta, per què no intentar-ho? I resulta que una mama catxalot va dir, vinga, pa qui neni té?
Que seràs mi nené. Sí, sí, sí. I apa, tu, i ha dubtat, i ara diu que nada, i que diu que els catxalots es belluguen amb més compte quan estan al seu voltant per intentar no destorbar-lo i no fer-li mal. Oh, que bonic, que bonic, no? Sí, no?
És que la natura és sàvia, veieu? La natura s'ajuda entre ella. A vegades no, que es mengen. Exacte, a vegades no, però aquí... Però en aquest cas sí, eh? Eh, que sí, que mono. Per cert, Núria, una cosa, que és que avui... Us veu preparar la música de terror, com ell aquí diu? Perquè avui he vist una notícia que m'ha esgarrifat. Atenció a aquest poble, a València...
que no sé si ho has vist, però tenen una tradició que consisteix a llançar rates mortes a la gent. Ah, no ho he vist, doncs. Es diu el Puig i està a València. Tradició de què? Ho dic perquè no hi vagis. T'ho dic perquè, Núria, efectivament no hi vagis. La tradició és això, és el que sents, agafar rates mortes i tirar-les amb el... Doncs quina tonteria. La fiesta de trencada, els parols, que consisteix a tirar rates. Atenció, perquè tenim un document dels informatius del Canal 9.
El problema és no posar rates a les piñates, però no han pogut ni han volgut evitar que les dugueren aficionats a nivell particular. Diverses associacions accepten que la festa pugui estar dins de la legalitat, però censuren que maten les rates només per allançar-se'les després. L'any passat va haver un poc de problema, però jo em penso que tampoc espera tant. Jo crec que és una tradició que no hauria d'acabar, perquè la gent del Puig...
Sempre ha estat així. En la fiesta de mi pueblo y a mí me gusta, ya está. Pues que es una rata. O sea, per ahí les mateixo, tu te trobes una rata en casa i tu la mates, no l'alimentes. Pues es igual, no estem tirant un gos ni un gat, es una rata. Bé, doncs aquest és el document de la notícia de Canal 9, on efectivament, clar, això a ràdio no es pot veure, però sí que es veuen les imatges com la gent del poble comença a agafar les rates mortes i se les tiren entre ells.
Quin pàsting. Ho trobo fort, eh? Jo també, eh? A veure, no voldria que ningú se sentís com ho fes per les meves paraules, però jo aviso que, clar, el que diuen, que les maten per tirar-les... Sí, això no pot ser. I a més a més és que és un animal que porta moltes malalties, sincerament. A veure, podrien...
emular una tradició molt antiga amb bitxets que fossin, doncs, o sigui, de drap o una cosa per l'estil, o més graciós, com vulguessin, no? Però és que trobo fins i tot que és que poden escampar malalties, ja, eh? No, no, no, i tant, ja, tot i que ara, alguns comentaris de la gent que ens ha deixat, per exemple, l'Albert Capapell, que diu, la gent està molt malament de l'ocell, no? Dic, sí, doncs,
Corrobarem això. El Jordi Viladacans que diu, hosti, Déu-n'hi-do, la gent està com una cabra. O José Malaguilla que diu, propongo cambiar el toponímico de Puig a Puaj. Ah, és que tu veia que estàs allà, toca una rata. Oh, bueno, bueno. Sí, sí, sí. En fi, Núria...
Moltes gràcies. Segur que t'agradarà. Tu vols que volies era la reacció, eh? I passar-t'ho bé, costa meva. Sí que ho volies, sí, sí. No, no, perquè... Bueno, veig aquesta notícia, dic, vaig a posar-li a la Núria, que de tant en tant, si veig alguna notícia, ja te la passaré perquè la comentis. Núria, tu em portes les teves i jo em porto la meva. Núria, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda.
5 i 40 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i d'aquí uns moments, després de la pausa de la publicitat, les bandes sonores amb la Clara Aguilar, que sí, un aplaudiu, no sabeu encara què és el que tindrà a fer.
Ens explicarà la banda sonora de La piel que habito, pel·lícula dirigida per Pedro Almodóvar i que el seu compositor és Alberto Iglesias. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments. Cristina, avui et veig molt a l'ordinador. Tecnològica. Què està passant? Hi ha alguna notícia d'última hora?
No, Jordi, estem ficant tot al Facebook, al Twitter... Al Facebook, al Twitter i tot plegat tot, perquè la gent sap bé què és el que estem fent a la penya del morro. Molt bé, Cristina, si voleu explicar... Ah, que per cert, sí, jo ho explico també. I teniu al xat. Clar, si voleu explicar-nos qualsevol cosa o ens voleu contactar, només cal que ho feu a radiodesverb.com. Hi ha un xat que s'obre a través de la webcam a baix a la dreta clicant, o si no...
a través del mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com. També al Facebook i al Twitter. En fi, serà per comunicar-se. 5 i 40 de la tarda, fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb la Clara Aguila. Fins ara. Ràdio Tesper 98.1 Ràdio Tesper 98.1
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. I tot seguit a la penya del morro les bandes sonores de Clara Aguila.
Com cada setmana, la Clara ens porta una banda sonora que a ella especialment li ha agradat molt i, per tant, la resta dels mortals també. Clara Aguilar, bona tarda. Bona tarda, jo. Bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè avui parlem de La piel que evito, l'última pel·lícula que va estrenar el director Manxec, Pedro Almodóvar.
Sí, sí, amb la banda sonora de l'Alberto Iglesias, que és una parella artística des de fa molt i molt de temps, juntament amb el Modo Bar. De fet, és una pel·lícula que es va estrenar al setembre del 2011 i, entre altres, va guanyar el Goya a millor banda sonora, no, Clara?
Exacte, va guanyar també la millor actriu protagonista amb Aleia Naia, el millor actor revelació, que és el català de Jean Cornet, el millor maquillatge i perruqueria i finalment, com era d'esperar, també va guanyar el Goya la millor banda sonora amb l'Alberto Iglesias, pel·lícula que va tenir 16 nominacions. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Sí, de fet, Alberto Iglesias és un compositor que ha treballat molt per Almodóvar en el cinema espanyol i també que ha guanyat molts Goyes.
N'ha guanyat 12 en total, és a dir, cada any gairebé s'espera que li donin a Alberto Iglesias. El va guanyar l'any passat amb aquesta pel·lícula que parlem avui. També amb quines pel·lícules? Doncs amb Los Amantes del Circo Polar, del Julio Medem, Lucia y el Sexo, Hablé con ella, Volver, és a dir, una infinitat de pel·lícules destacades en el cinema espanyol que repassarem després amb la seva trajectòria. A veure com sona Alberto Iglesias.
El deseo presenta, no? És una mica així ambient al modó. A mi em recorda una mica la trajectòria de John Williams, que vam veure la setmana passada, com que la va seguint una mica, no? Amb tants premis i... Clar, perquè ha fet moltíssimes coses. De fet, podem fer un resum de la pel·lícula, per exemple, La piel que evito, Clara. De què va, per la gent que no l'hem vist?
És una història d'un cirurgiaparà plàstic, que és l'Antonio Banderas, que comença que la seva dona ha tingut un accident, patés moltes cremades, un accident de cotxe, i el doctor Robert Letgar, que és el nom del protagonista, s'interessa, o més aviat s'obsessiona, per crear aquesta nova pell que l'hagués pogut salvar. L'obsessió també, un sentiment molt peculiar de les pel·lícules de Pedro Almodóvar. Exacte. Paral·lelament amb aquesta història, amb la vida d'aquest doctor obsessionat en recrear aquesta pell,
hi haurà una mena de festa on hi van el mateix doctor, la filla del doctor, que és la Blanca Suárez, i d'altres joves, i allà passarà una sèrie de coses que donaran un gir de guió brutal i desencadenen una història que no es pot explicar i és molt, molt, molt trepidant. Però què expliquen? Ara m'has deixat emblar i el cor? Aquesta pel·lícula, quan et diuen de què va la Pielcabito, difícil de resumir per no enfonsar l'argument.
Hola, ¿qué haces? De fet, Alberto Iglesias és el compositor de la música La piel que habito i ha fet moltíssimes coses, com comentàvem. Què és el que destacaries de la seva biografia?
Es va néixer Sant Sebastià l'any 1955 i des de fa temps, ja que el podem considerar un dels grans del cinema a les bandes sonores, no només a Espanya, perquè mundialment és conegut, els Oscars ha estat tres vegades nominat, no n'ha guanyat cap vegada, va estar nominat pel Jardinó Fiel el 2006, Cometas en el cielo el 2008 i El Topo, recentment. Curiosament mai ha estat nominat per una pel·lícula espanyola.
Per tant, en projecció internacional també Alberto Iglesias, les seves bandes sonores també tenen aquesta característica d'aquests violins, d'aquests compassos, així com un drama que va entrant a poc a poc i que se't fica a dins.
de forma lenta i tranquil·la. De fet, com hem comentat, amb Pedro Almodóvar han fet parella artística al cinema espanyol en moltíssimes pel·lícules. Pel·lícules com Hable con ella, Volver, Los amantes, Los brazos rotos o aquesta que estem sentint, que és La piel que habito. Com descriuries el tipus de música d'aquesta banda sonora, Clara?
Ens va molt bé aquesta que sentim de fons, que són los vestidos desgarrados, una escena brutal amb el personatge de Elena Naya. Jo crec que és una música asfixiant, com la pel·lícula, perquè genera una atmosfera molt tensa i crea en l'espectador una sensació d'angoixa, que no és una angoixa emocional, no és una història que et faci patir, perquè és tan forta el que explica que es converteix en una història de terror, que és el que diu sempre el Pedro Almodóvar. I llavors fa que aquesta música siguin...
violins, melodies molt dissonants que van desopensant en tota la banda sonora. Diuen que el violí i el so que emet és el més proper a la veu humana. El violoncel, diuen. El violoncel. La família de cordes. Sí, exacte. La família de cordes, efectivament, i que, per tant, també és una mica com aquests crits, no?, d'angoixa que es transmeten a través de la banda sonora. Per ser, aquest tema que escoltem, Los vestidos desgarrados, és el primer de la banda sonora. També és el primer que sona a la pel·lícula?
No. Estava pensant que és curiós, perquè les bandes sonores, els CDs, normalment, els títols, es troben a Spotify, normalment van per ordre, no? I en aquest cas no. En aquest cas, segur que no, perquè en aquest moment, quan ella comença a tallar el personatge de l'elena, que és la Vera,
comença a destrossar la música pujant amb aquesta tensió, van pujant els violins, i ella comença a tallar els vestits de dona. I no puc dir res més, perquè si s'explica, s'aixafa la pel·lícula. De fet...
Anava a preguntar-te que per generar aquesta tensió tampoc és fàcil. Tu com creus que ho aconsegueix Alberto Iglesias? Jo una mica el que deia amb Jordi, és una banda sonora punyent, on jo crec que no hi ha melodies agradables, no són gens suaus, no són gaire lluminoses, sinó que d'aquestes 20 sí que anem de més tranquil·les, no? Que són harmònies, però tot i així són harmònies amb acords dissonants, amb tensions musicals que no acaben de ser una banda sonora allò agradable.
Per exemple, el piano és un dels protagonistes amb aquest tema que sentim de fons. Piano aporta temes amb un tempo més lent, però tot i així genera aquesta sensació d'angoixa, d'incertesa, de no saber què passarà, de mal rotllo en definitiva.
Estava pensant que hi ha molta gent, jo ho faig a vegades, ens posem bandes sonores, o si anem en metro o pel carrer, la portem al mòbil i l'escoltem amb auriculars. Clar, anant a aquesta banda sonora tot el dia, et deus pensar que tothom vol fer-te mal. És una tensió. Tot és el forn amb aquesta sintonia, al carrer Bonavista, i veus tota la gent allà i dius, què mireu?
Per tant, el piano és un instrument que tu creus que genera molta tensió, no? Jo destacaria el piano, com hem dit, també destacaria el violoncel, que sona en aquest tema, també en la línia del piano. Són temes més tranquils, però el que en definitiva crea més tensió és el que estàs pujant ara, que és el violí.
que és el més significatiu, i el tema principal de la banda sonora, allò quan va sortir els os, els Goya, que li posaven a l'Alena Naya, els hi posaven a tots, és el tema principal, que és una petada en los huevos. Com, perdona, es diu així? Sí, sí, sí, aquest sentim. Que fort! Qual mal, no?, que fa, més o menys, suposo, la relació.
Per el que fa el personatge de l'Elena Naida Vera, que és una petada en los huevos, literalment. Coneguem una mica més d'ella, l'Alberto Iglesias, qui és?
Hem dit compositor basc, amb llarga formació musical, que inclou des dels estudis de piano, de composició, de contrapunt, fins a estudis de música electrònica, que això també es pot veure a la banda sonora. No la posarem perquè no les podem posar totes, hi ha una mica de tons electrònics. Repassem una mica les nominacions a l'Acadèmia de Hollywood. Ha tingut també nominacions als Globus d'Or, als BAFTA i, com dèiem abans, en pel·lícules com Jardino Fiel,
i a més a més, com hem dit abans, també compta amb 12 premis Goya. A part del cinema, Iglesias també ha treballat al món del ballet, va fer una col·laboració amb el coreógraf Nacho Duato i la seva companyia nacional de danza, que va composar i produir obres com Captiva, Tabulae o Cero sobre Cero.
I quan va començar la seva carrera? M'imagino que pels anys 80, no, també? Des anys 80 i fins aleshores Iglesias ha fet més de 30 bandes sonores dirigides amb els millors lletors espanyols i també, com hem dit, amb d'altres d'internacionals. Alguns, estacar-ne alguns molt ràpidament. I Cierbo Lleguín, Te doy mis ojos, amb la Laia Marull i el Llistosar. Mala madre. Això és la celda, però és el Llistosar, exacte. Pel·lícules també en la lluvia.
L'Ardilla Roja, Los Amantes del Círculo Polar, etc. Moltíssims noms que us recomanem que conegueu, si voleu conèixer, la carrera d'Iglésias. Com hem comentat amb Pedro Almodóvar, La carne trémula, Todo sobre mi madre, també gran pel·lícula que passava a cavall entre Barcelona, sobretot, i Madrid, O hable con ella, Volver, i aquesta última, La piel que habito. No sabem, mira...
Aquest és el tema Por el amor de amar. Volia preguntar-te si tu sabies si en l'última pel·lícula que em sembla que ja ha rodat i està a punt d'estrenar-se en els propers mesos, el Pedro Almodóvar també ha fet la banda sonora, Alberto Iglesias. A mi sembla que sí, s'estrena el 8 de març, és Los amantes pasajeros, es diu la nova.
Bé, Clara, abans d'acabar, vols fer un últim apunt sobre aquesta banda sonora o en general? Doncs ja que em poses aquest tema, ens preguntarem què fa aquesta veu que no té res a veure amb Alberto Iglesias. I és que en aquesta banda sonora de 20 temes n'hi ha 4 que no estan composats per Alberto Iglesias. Són una del Cris Garnó, una altra d'un grup d'anès d'electrònica, que són els Trent Moller, i dues més de la cantant mallorquina i d'urigen guinea Buica, que sentim de fons.
Si em sembla bé, Jordi, ens acomellem amb aquesta cançó que es diu Por el amor, diamar, que si us hi fixeu, la seva lletra us donarà pistes per entendre tant la pel·lícula com la banda sonora. Doncs acabem, per tant, amb aquesta cançó. Clara, moltíssimes gràcies, una setmana més i ens retrobem la setmana que ve. Bona tarda. Gràcies, Jordi.
Quiero la luz del sol. También quiero el azul del cielo en el mar. Quiero un mar sin fin para no tener nunca que terminar.
Com la flor feliz de ver cómo nace la flor. Hoy mi sombra se deshace como el viento. ¡Qué bien!
Oh, quina tranquil·litat, quina calma, Cristina. A 3 minuts per les 6 de la tarda amb aquesta dona cantant... Fora! Vinga, vinga! Vinga, va, va!
Tot seguit connectem amb la xarxa antigament coneguda com a Com Ràdio per escoltar les notícies d'àmbit general a veure si alguna última hora sobre aquest cas de presumpta corrupció que hi ha hagut a l'Ajuntament de Lloret de Mar. Veureu què és el que passa. A més a més també comentar que després del bolletí dels enjus notícies a la segona hora del programa tindrem per una banda el casal de joves de Sant Junt d'Esvern. Connectarem amb el Sergi Arrada Ruiz
allò que li agrada a ella a les presentacions, per parlar d'alguna exposició, d'una exposició que s'inaugura aquest dijous, però que avui ja han fet una prèvia amb alguna autoritat. Efectivament, el diputat de Convergència del Parlament de Catalunya, Josep Oliva, està allà, no sé si ara, o deu estar a punt d'arribar, és bo que li fan un passe privat per ell. Però no ho sé ben bé, jo tampoc, no em facis cas, ho descobrirem a la segona hora de la Penya del Morro.
A més a més, també tindrem el cara a cara, com cada setmana, amb el Dani Martínez i el Joan Xirivella. Avui sobre què? Avui parlaran de... Saps allò que dèiem? Els informers, que hi ha hagut molta polèmica aquí últimament sobre els informers.
Doncs un defensarà que els informers estan bé i l'altre defensarà que els informers no estan bé. Ja veurem com acaba. Bé, jo crec que promet avui, eh? Perquè a més a més també parlarem amb ells sobre qui no us fan del WhatsApp, si és que tenen WhatsApp. Recorden que fa segon d'ESO a l'Institut de Sant Just. Coneixent-los a ell i escoltant-los, també sabem una mica com està aquesta generació que puja des de baix. Bé.
I acabarem avui a la segona hora amb el Iago Alonso, d'aquí una estona, que el Iago és un guionista que ve cada dimarts al programa i explica una mica la seva vida al món de Iago. I avui m'ha comentat que voldrà explicar una mica l'aparició, això que volem justament ara, dels russos a la política catalana. Mare meva! Sí, veurem què és el que passa.
Tot això després de connectar amb la xarxa. Alguna cosa, per cert, Cristina, d'última hora, algun Twitter, algun Facebook, no hi ha res? Encara no, de moment. Encara no, m'agrada que t'optimis. Home, clar, s'ha d'esperar que algú comenti alguna cosa. Sí, sí, això és molt curiós perquè va com va, eh? Hi ha dies que... Hi ha molta gent i d'altres que no tanta. I avui és com que... Avui? Que no hi ha res. És molt curiós. Bé, connectem amb la xarxa. Tornem després de la 6. Fins ara. Fins ara.
Som la 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El jutge de l'Audiència Nacional Eloi Velasco, que porta el cas de presumpta corrupció urbanística en relació amb la màfia russa Lloret de Mar, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que prengui declaració al diputat i exalcalde Xavier Crespo com a imputat per un delicte de prevaricació i suborn. Ara Velasco està obligat a inhibir-se en favor del Tribunal Català en tractar-se d'un aforat. Crespo
Ha dit sempre que és innocent, tot i que el cap de la presumpta xarxa va declarar davant el jutge que li havia pagat viatges a Rússia. Avui el conseller de presidència, Francesc Homs, ha reivindicat la seva innocència. A mi si em demana si em crec el senyor Crespo, jo li dic que sí. Jo me'l crec. Ja està? Jo me'l crec. A partir d'aquí, doncs, escolti, jo me'l crec. A part que crec com a principi general amb la presumpció d'innocència, el senyor Crespo el conec personalment i me'l crec.
OMS també ha defensat la presumpció d'innocència del regidor d'Urbanisme i president del Club de Futbol de Lloret, Josep Valls, hem detingut avui i que declararà demà a l'audiència.
La directora, el president i el responsable del taller de la Fundació Privada Clavell de Sabadell per persones amb disminució han estat detinguts per haver estafat gairebé un milió i mig d'euros a la Seguretat Social. Estan acusats de delictes contra l'agenda pública, contra els treballadors, de falsificació de documents i apropiació indeguda. La Fundació hauria fet constar com a avaladors per a préstecs als pares i tutors d'alguns discapacitats, però després no va fer els pagaments. A més, la Fundació havia manipulat presumptament els cents dels socis per rebre més ajudes de les que els pertocaven.
Després de set mesos de negociacions, aquesta tarda, els sindicats i la direcció de Nissan han formalitzat l'acord que permet a la planta de Barcelona optar a fabricar el nou turisme de la marca. El director general de Nissan, Frank Torres, ha explicat que ara cal esperar el vistiplau definitiu de la central japonesa. ...concretava quin és ara el següent pas. Yo, inmediatamente, después de esta reunión, voy a trasladar la propuesta que hoy hemos signado a Nissan Europa, al señor vicepresidente John Martín...
para que él la envíe al comité de decisión de Japón para intentar cambiar la decisión que hace dos semanas perdimos este vehículo. Ara la Generalitat que ha fet de mediadora perquè l'acord hagi estat possible espera que l'anunci es produeixi aquesta setmana. Si la resposta de la direcció és positiva, la fabricació d'aquest nou model podria començar a mitjans de l'any vinent i provocaria la creació de 1.000 llocs de treball directes i 3.000 indirectes.
En contra de la possibilitat que ahir va apuntar el ministre d'Economia, Lluís de Guindos, avui el dissent de Cristóbal Montoro ha afirmat que el govern espanyol no es plantejarà flexibilitzar l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes per aquest any, mentre Europa no faci el mateix amb l'Estat. Sobre Catalunya, Montoro ha fet aquest advertiment. El criterio es que salga todo, que te haga todo, que las cuentas públicas reflejen todo. Es fundamental para ganar la creida y la confianza ahí. Y si el déficit público es peor, pues tienes que hacer un programa...
Montoro també ha tornat a negar que el dèficit de la Generalitat l'any 2012 tingui res a veure amb l'incompliment de les inversions previstes a l'Estatut.
Previsió del temps, en Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Situació meteorològica marcada per l'anticiclo i això significa que aquest dimecres lluirà el sol a tot Catalunya. Aquesta tarda encara amb restes de núvols poc importants cap al nord, però demà farà sol i les temperatures pujaran màximes que se situaran al centre del dia entre els 15 i els 20 graus a bona part de Catalunya. Tindrem una mica més de boira a primeres hores al matí. El Pla de Lleida, però, marxarà abans de migdia. Els vents seran fluixos del sector del sud, però a última hora bufarà una mica de tramuntana per damunt del Cap de Creus.
No hi haurà canvis dijous i divendres, tot i que baixarà una mica la temperatura diurna i al cap de setmana el temps canvia amb una irrupció d'aire fred amb vents del nord i amb nevades al Pirineu. Esports en xarxa Bona tarda, us parla David Amador. El Barça de Bàsquet ha presentat l'escorta Bratolisson de 29 anys procedent del Bascònia de Vitòria. El nord-americà amb passaport espanyol signa per dues temporades. Escoltem el director esportiu Blaugrana, Joan Creu.
Reuneix unes característiques que creiem que són molt bones per la situació actual nostra, sobretot a nivell de com tenim l'equip ara, on estem competint a dues competicions molt exigents entre Eurolliga i Lliga ACB. Serà un jugador de refresc, especialment a l'ACB, perquè com segur que ell no pot jugar a l'Eurolliga per haver participat en la caja laboral. I amb el problema de lesions que estem tenint, creiem que és un jugador que serà molt efectiu en la nostra situació actual.
Amb el fitxatge d'Oleson, el Barça ha cobrat les baixes de Joan Carles Navarro. El capitàix dubte per a la Copa causa d'uns problemes musculars a la cama dreta. En futbol, el tècnic del Barça, Jordi Roura, no es refia de les baixes que tindrà demà el Reial Madrid en l'anada de semifinals de la Copa al Bernabéu. Roura, de la seva banda, ha convocat 19 jugadors per jugar contra el Madrid. Queden fora de la llista Cristian Tello, Issa Cuenca i Martín Montoya.
Bona tarda, són les 6 i 5.
Els germans Sant Justens, Pere i Víctor Puertas, els de Sweetcase Brothers, participen aquesta setmana de la International Blues Challenge 2013 a Memphis. Als Estats Units es tracta d'un concurs internacional de blues que organitza cada any la Blues Foundation, una entitat que es dedica a promoure i preservar el blues. Aquesta setmana la Blues Foundation celebra aquesta 29a edició del festival que comptarà amb la participació de 120 bandes i una norantena d'artistes en categoria de solo o duo, que és on participaran
Pere i Víctor Puertas, com The Sweetcoach Brothers. Han aconseguit recaptar diners per pagar part del seu viatge a Memphis gràcies a la venda anticipada del seu disc, que a través de l'adreça electrònica bluesagenda.gmail.com podeu demanar un disc que encara no ha sortit de la venda, es pot aconseguir per 10 euros i, a més, també inclou un lot complet amb material de la banda. L'International Blues Challenge comença avui, seguirà demà dia, mires i dijous, amb els quarts de final. Les semifinals es faran divendres i, per últim,
dissabte, dia 2, tindran lloc les finals. La setmana que ve arrenca un taller d'escriptura i conte a l'Ateneu, organitzat per l'Escola d'Escriptura, que seran un total de 12 sessions. S'adreça a totes les persones que els agrada llegir i escriure i l'objectiu és aprendre les tècniques i eines bàsiques per construir un relat. La major part de les persones que assisteixen als cursos d'escriptura que organitza l'entitat són aficionades a la lectura i a escriure. Això, però,
no vol dir que sàpiguen utilitzar els recursos bàsics com cal per construir una bona història i a l'hora que s'entengui. El taller s'ensenyarà com utilitzar aquestes eines per fer que la història estigui ben estructurada, l'entengui tothom i sigui atractiva. Seran 12 sessions cada dimarts de 8 del vespre a dos quarts de 10. I si voleu més informació podeu escriure a clubataneu.com o bé trucar a la secretaria de l'Ateneu les tardes del 9-3-371-31-15.
I acabem aquest bolletí amb un apunt teatral perquè Just Teatre tanca avui el seu tercer costat d'iniciació al teatre amb l'espectacle Mamà, vull ser artista. Els sis alumnes que hi han participat demostraran a sobre l'escenari de la sala del cinquantenari tot el que han après els últims tres mesos. Just Teatre organitza aquest costat d'iniciació de forma trimestral amb l'objectiu d'introduir els alumnes al món del teatre i la interpretació a través d'espectes com l'exposició corporal, la veu, la improvisació i la respiració. Avui, després de tres mesos de feina, els alumnes que s'hi van apuntar a l'octubre posaran en pràctica...
Tots els coneixements apresos. Tot plegat començarà a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu i l'entrada és gratuïta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esboot jazz, el funk, el sol...
O la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís, per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Gràcies. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Vistol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Ok. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. Ai, hola. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Oh...
Som vosaltres. Què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Des d'ara i fins a les 7 del vespre tindrem amb nosaltres el cara a cara del Dani i el Joan Xirivella que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just i avui parlaran sobre els informers, aquesta moda que s'ha posat a Facebook d'enviar missatges de forma anònima parlant d'altra gent. A l'Institut de Sant Just diuen que n'hi ha dos. Què opinen ells de tot plegat? Ho sabrem d'aquí una estona. A més a més també tindrem amb nosaltres el Iago Alonso que a estones perdudes és guionista
I els dimarts a la tarda ve el programa, com sempre, amb la col·laboració, no ell, sinó en general al programa, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Però abans de tot això, connectem, com cada dimarts a aquesta hora, amb el casal de joves de Sant Jus d'Esvern. Un home.
Unes idees. Un color al blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Que portes traja i corbata? No. Ho dic perquè avui el casal de joves us visita un diputat del Parlament de Catalunya. Mira tu que bé, eh? No et veig gaire emocionat.
Bueno, bueno, lo just. Ja, ja, ja. Estic emocionat perquè estem d'estrena. Ah, atenció, perquè avui s'inaugura una exposició itinerant que es diu Controles? Jo controlo, jo controlo molt. I el subtext és, tothom ho fa? No passa res?
Esclar, perquè els títols són preguntes, no? Els riscos de les drogues i com prevenir-ne el consum. Sí, sí, sí. Ara sí, ara sí, Jordi. Sí, clar, clar. Perquè, segons diu el DeepTik, informar-se és el primer pas per prendre decisions. És veritat? Però cal anar més enllà. Ah. Així que l'exposició utilitzant la interacció i les noves tecnologies...
Podrà que els adolescents, els joves, les famílies, podran visitar tres espais diferenciats que ens permetran conèixer els riscos de les drogues i com prevenir-ne el seu consum. Ah, veus que bé. Jo comentava això del diputat perquè, segons tinc entès, avui en tinc per aquí el nom, és Josep Oliva, diputat de Convergència.
del Parlament de Catalunya, ha vingut a inaugurar l'exposició. Està oberta avui ja el públic? El públic estarà oberta demà. Avui és la inauguració oficial. Vindrà també l'excellentíssim alcalde de Sant Josep Perpinyà? Sí. Home, amb peus! I, bueno, estaran aquí un munt de regidors, gent de la Diputació... Ostres!
De benestar social... Molt bé. Sí, sí, sí. I com és que han vingut a Sant Just? Per algun motiu en concret o és que no havien vist l'exposició abans? Doncs realment no ho sé. No ho sabem. No sé si sempre que fan aquesta exposició porten algun diputat o alguna història, o si és perquè és la primera vegada que la fan, no sé, realment no ho sé. Clar, perquè ja veig que tampoc no hi ha gaire interès, no?, en...
en saber-ho. No, ho dic perquè, clar, és que, a veure, el Casal de Joves, em sembla que és la... Això és històric, no? És la primera vegada que un diputat del Parlament de Catalunya ve al Casal de Joves. Sergi, tu tens constància que... Aquí ha vingut el president de la Generalitat. Quin president? Quin president? El que vivia aquí a Sant Just. Ah, José Montilla? Però aquest no té mèrit, que vivia a Sant Just. Bueno, però va venir a dos o tres actes aquí al Casal, eh? Estava exercint.
El Cineclub Putopi ja va venir? No, al Cocido Estremenyo. Ah, al Cocido Estremenyo. Ah, clar, clar, clar. Allà hi havia bona teca. Doncs aquesta exposició que avui s'inaugura i deies que té una part interactiva important. De què tracta? Doncs és que hi ha iPads i tot.
Ah, sí? Sí. Per això ha vingut el diputat, potser. No volen portar-se un cap a casa. Clar, home, al Congrés dels Diputats, poca broma, que van repartir-ne fa uns mesos i es bo que van desaparèixer ràpidament i els propis diputats demanaven si els hi podien reposar i van dir sí. Sí, ara el reposarem tot, si et sembla. Aquí, a veure si el reposen també. Sí, sí. Tu, retornen. Hi ha iPads i què es pot fer amb l'iPad?
Doncs, clar, és que jo encara no he tingut temps, perquè és que l'han muntat avui. Ah, però amb qui l'han muntat, això? Els homes de la Diputació? No, no, la Diputació té una empresa que s'encarrega de muntar i desmuntar aquesta exposició i de portar-la d'un joc a un altre. Ah, sí. I sí, sí, van començar ahir al matí a muntar, i clar, fins avui, perquè sempre se'l tenien sota clau, fins avui, que no fan l'inauguració, no es pot visitar.
I clar, jo sé que hi ha parts de l'exposició que tu, amb el teu iPad, has d'anar responent i prenent decisions. O sigui, t'has de portar l'iPad de casa? No, no, no, aquí n'hi ha. Ah, és el que anava a dir, perquè si no tens... Clar, què passa, no? No, no, no, sí, aquí n'hi ha uns quants. I surtegeu iPads o no? No.
No, ho dic perquè potser és un al·licient. Per dir un és per mi. No, ja, ja. Home, m'imagino, no hi ha cap ningú de seguretat de la Diputació ni ningú... Hi haurà dos noies que durant tot l'horari que estic obert al públic estaran aquí. Ah, ja...
Cada matí, a partir de les 9 del matí, hi haurà aquí unes persones de la Diputació. Clar, és que deixar iPads per qui parles és una cosa poc freqüent, no?, avui en dia. Bueno, més que pels iPads, sinó per explicar ben bé com funciona l'exposició. Això és el que diuen. Perquè, clar, és que hi ha...
Tres parts diferenciades, depenent de si és un adolescent, si ets una família, si ets un professional... Ah, doncs està molt bé, eh? Tu pots fer les tres parts, però o només pots fer la que està enfocada, tu. Bé, de fet, el tema d'exposició sobre drogues i informació és un clàssic, recorrent, diguem que cada any aproximadament, o cada dos anys...
Hi ha alguna que cau? Aquesta té la particularitat sobre les noves tecnologies? Hi ha alguna altra cosa que t'hagis fixat tu, encara que no l'hagis vist, que les diferenciï d'altres exposicions sobre drogues? Però d'aquesta exposició en concret? Sí. Bé, realment és una exposició bastant gran, són molts plafons, hi ha pantalles, hi ha videoprojeccions, hi ha iPad, hi ha unes històries així en plan...
unes figures tridimensionals que estan allà enmig de la sala. És bastant impactant de veure aquesta exposició perquè és molt gran. Perquè on està situada, concretament, del casal de joves? A dalt de tot. Sí, sí, sí. I és al voltant de la sala, més alguna coseta allà pel mig. Caram, Déu-n'hi-do, no? Sí, sí. I fins de quan estaran?
Fins el 18 de febrer. Fixa't, eh, tot on pot anar, qui vulgui, de dimarts a divendres, de nou a dos quarts de tres, i de dilluns a dissabte, de dos quarts de quatre a set del vespre. Ha arribat ja el... És que a mi m'interessa molt aquest tema, ja ho veus, eh? Ha arribat ja el diputat o no? El diputat ja t'he dit tres vegades que sí. Ah, però on està? On està? On està? A la inauguració. Estan per dalt i tant. Suposo, jo estic aquí perdonant tu, no ho puc saber. Ja, ja ho sé.
No el podem enviar, no?, com a enviat especial. No, jo crec que no. Que hi ha qui en caiga, no. Per la penya, el morro, què opina sobre els casos que hi ha ara de presumpta corrupció a l'Ajuntament de Lloret, per exemple? Que això els hi farà molta gràcia. Aquests cipers desapareixeran i molt de ràpid. Ah, oh, oh, quin sisiu. Doncs escolta, una mica sí que tens cara de gonso, eh, tu? I li dono unes ulleres, no? Sí, exacte, però d'aquesta del Gangnam Style. La ràdio aquesta per la dutxa de Ràdio d'Esbert.
Sí, també, també, que se les posi a les ulleres. Bueno, escolta, Sergi, moltes gràcies per la teva informació, com cada setmana, directament des del casal de Joves de Sant Just. Gràcies i bona tarda. Bona tarda. Adeu. I tot seguit a la penya del morro...
El cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Xerivella. Bona tarda, nois. Bona tarda, bona tarda, bona tarda, Jordi. Benvingut, Joan. Bona tarda, que no saludes. Joan, no saludes, dic-ho, no? Sí, bona tarda. Ah, bona tarda. Benvinguts com cada setmana. Ja sabeu que el Joan i el Dani fan... És que la música està... Això sembla una discoteca. És que no t'escoltava gaire bé. És que quan arribeu vosaltres surten les fanfàries olímpiques. Ja ho sé, ja. Perquè, atenció, ja sabeu que fan segons d'ESO, sou els més famosos de l'institut, no? Sí.
Sí, suposo que sí. Juntament amb l'Èric Pomar, que també és col·laborador del programa. Vosaltres som més famosos. No és per la lleu, el que he dit, mare meva. Atenció, perquè comencem com cada setmana. Avui, què és el que ens porteu, nois?
Doncs portem el cara a cara de l'informer. L'informer? Avui parlarem del lloc que està posat en moda a diferents universitats i instituts. Ui, ha generat molta polèmica, això, eh? Sí, molts problemes. Sí, sí, un estarà a favor i l'altre en contra, no? Molt bé, i de què més parlarem? Bueno, pues tractarà d'això... Bueno, jo et faig una petita introducció, va? Sí, sí.
tracta de xafarderies on els estudiants pengen en una pàgina al Facebook, és una xarxa social que tothom coneix, i el debat d'avui tracta que jo estaré a favor d'aquest informe, que abans de començar jo dic que jo no estic d'acord, però
per... Ah, per defensar-ho, no? Sí. Això per alimentar el debat, no? Una mica accentificarem els pros i els contres i el que diu la gent. És que el que trobem més malament és que facin comentaris dels professors. Ja, això... Parlem d'aquests moments perquè, a més a més, també, com sempre, tindrem tota la part de l'agenda pels propers dies. I avui obrim una petita activitat nova que mai havíem explicat. Ah, una subsecció? Sí, una altra subsecció que es titula...
Les pel·lícules. Les pel·lícules? Ja vull parlar de pel·lícules i tot plegat, no? Sí, de recomanacions de les més vengudes a la cartellera. Bé, doncs escolteu, entrem ja en matèria i per feina, perquè si no no tindrem temps de res. Però aquesta matèria i aquesta feina s'ha de fer amb una mica més alegre, amb una mica de música. Ah, vols música? Allò que em demanes tu cada setmana, no? Avui corren de gossos. Ah, home. Avui faig la petita introducció de sempre.
Per què hem escollit córrer de gossos? Perquè corren rumors que l'informer és un fenomen universitari on fiquen xafarderies. I com que hem pensat que això és com una xafarderia, una cosa que ens interessa a tots, feu córrer aquesta informació perquè això es talli. Ah, molt ben lligats.
Ai tant, és que som intel·ligents, eh? Sí, ja ho veig, ja ho veig. Bé, abans que això ja sigui l'antic karaoke de Sant Just, atenció perquè, mira, a TV3 l'altre dia parlaven de l'Informer, justament, i deien coses no gaire positives, eh? A veure, posa, sisplau. També hi ha missatges força més pujats de to i ja hi ha analistes que adverteixen dels problemes de la gestió de la privacitat
i del perill que darrere l'anonimat es pugui arribar a assetjar persones. Però per ara l'atracció de la pàgina és inqüestionable, fins al punt que no descarten dedicar-s'hi per complet.
Bé, doncs, efectivament, això que ha aparegut els últims dies, Sant Just no ha sigut una excepció. De fet, em sembla que ja arriba als 600 Magrades, on la gent de forma anònima pot enviar missatges. A l'Institut de Sant Just ja n'hi ha un. Molt problemàtic. N'hi ha dos, a l'Institut n'hi ha dos. Ah, n'hi ha dos? Sí, sí, n'hi ha només un, dos. A veure, què opineu de tot plegat, pros i contres, cara a cara? Comencem. A veure, Joan, endavant. Jo opino que això de l'Informer no tindria que existir, degut a que és una cosa molt dolenta...
que pot criticar molt els professors i els alumnes, que parla de moltes marranades, i que això no et sentia que estava penjat al Facebook. Clar, tu en canvi, Dani, avui les pensaràs que sí. Avui, com he començat el programa i he dit que jo estic en contra, avui intentaré defensar, però jo, que us quedi a la ment, que estic en contra. Sí, sí, això és clar, però què diu la gent que defensa l'informe? A veure, jo crec que ningú deu defensar l'informe, però...
Sí que és veritat que si hi ha tants me gustes és perquè la gent li deu agradar aquesta pàgina. Sí. Però per què li agrada aquesta pàgina? Per als comentaris. Doncs no ho sé, pels comentaris, però jo crec... Perquè la gent és xafardera, també. Sí, és xafardera. Ui, moltíssim, eh? Són molts xafarderos, el Joan i jo, sí que és veritat. I també creieu que la gent que envia anònims és covarda, en aquest sentit? Doncs no ho sé, perquè... No. Fica en cada cosa, han posat una cosa molt, molt, molt lletja.
explicacions expectives de la gent el que li agrada, quan no és veritat això, el que li agrada, és un desastre. Jo crec que això s'hauria de tallar soc arrel, s'hauria de transplantar, però de transplantar-ho a on? De transplantar-ho a la barbacoa, a cremar-ho allà, perquè aquest tema s'ha de treure de soc arrel.
Bé, no has aguantat gaire defensant l'Informer, tot i que t'ha posat ara, però Joan, per exemple, tu que estàs en contra també explícitament, què opines de tot plegat? Home, jo opino que és una pàgina molt lletja, que no té per què dir coses que de vegades no són veritat, i també dir que la gent que pugui entrar està en tot el dret perquè no necessita agregar-lo ni res. Que posi al Facebook Informer de l'IES Sant Just,
I pot veure els comentaris. No, perdó, informer Sant Jús d'Esvern, perquè i a Sant Jús no... Sí, hi ha dos. Hi ha dos d'Alies i un de... de tot el poble de Sant Jús. Sí, però jo ara volia fer-te una pregunta, Joan, tu que estàs molt informat. Per què quan fiques un comentari, jo no he ficat cap, però ho he vist, que hi fiquen comentaris, per què et fiquen mascle o femella? Per si ho ha enviat un noi o una noia. Però aquesta pàgina del que es tracta és, per exemple...
Tu li envies un missatge a aquella pàgina i l'anònim el publica. Tu directament no el pots publicar. Esclar. Doncs jo crec que aquesta pàgina, com he dit abans, s'hauria de treure perquè estan havent molts problemes i...
això no pot quedar bé. No pot quedar bé perquè... Hi ha molta gent preocupada, eh? Sí, ho han notat. Els professors... Hi ha molt professorats molt preocupats. Els professors de l'institut us han parlat d'això? Sí, alguns sí. Sí, alguns sí. Jo he estat parlant que no sabien res d'això i que rumorejaven per aquí que sí que
Es rumorejava que hi havia alguna cosa, però no era gaire segur. I els professors què opinen? Que això està molt malament i que l'únic que fa és ridiculitzar els amés. Jo crec que el dia que algun professor arribi a la pàgina s'enfadarà de debò i hi haurà conseqüències a l'institut. Poden passar coses molt greus. També diuen els de les universitats que ho han portat a mans dels Mossos.
Home, de fet, poca broma, perquè és que hi ha hagut notícies lamentables, com per exemple, això que comentàvem a TV3, que els especialistes deien que això pot arribar a induir l'assetjament, l'assetjament a les persones i fins i tot seguiments, com que és de forma anònima...
Em pots fer quatre paraules de què és l'assetjament? Perquè jo no ho tinc gaire clar. Sí, en castellà és acoso, acosar. L'assetjament és, per exemple, una persona enviar-li missatges sense parar, seguir-la, per exemple, fins i tot, o sigui, es pot arribar en aquests extrems, clar, són comportaments del tot... Sí, sí, sí. ...dadastables, no? Però... Per exemple, això del tema del Facebook, clar, és que això és molt interessant, no? Perquè vosaltres quants anys teniu? Sí.
Nosaltres 13. 13 anys. 14. 14. Quants fa que teniu Facebook, vosaltres? Jo t'haig de ser sincer, no tinc Facebook. Ah, tu no tens Facebook? Jo utilitzo de la festa jove una mica i parlo amb la gent i tal, però jo no tinc Facebook. Jo des de cinquè, des de cinquè. Des de cinquè de primària. Sí. Estem parlant des de fa cinc anys. Sí. Tranquil·lament. I el Facebook, per exemple, els vostres pares us ho controlo en el teu cas? Home, jo sí, al principi sí. Mhm.
Ara ja que començo a ser més gran, no, però al principi sí que me'l controlaven. Clar, perquè jo, a veure, tampoc no sé com està la política de privacitat i de fer-se usuari de Facebook, però em sembla... I no em deixaven només que tenia agregat a les meves cosines i ja està. Perquè, per exemple, però ja veus, tenies un control, no? Sí, fins als 14 anys no et pots crear una compta de Facebook. Clar, això, aquí vull allò, perquè fins als 14 no pots crear-te una compta de Facebook, però això... Per què tanta gent té la compta?
No és que per aquesta gent, però això és una cosa que, com bé dius, Joan, tu, si des de cinquè de primària que tens una conta de Facebook, aquí vol dir que tothom, qui més qui menys, fa la pirula i es posa l'edat. Canvia l'edat. Jo represento que el Facebook tinc 36 anys. Ja. Però jo ho pregunto, eh? S'ha de gent que té més d'anys. Quanta gent? Això és igual. Home, jo crec que el Facebook és una de les reds socials més utilitzades actualment.
I més perillosa, diria jo. A la vostra classe, quin és el tant percent de gent que té Facebook? El 100%. No, el Dani no. Però el Dani no generalment va a la meva classe. Va a una altra classe. Però de la meva classe, el 100% té Facebook. I des de cinquè de primària teníem Facebook ja? No.
Però des de siseu, així segur, eh? Bueno, jo també tinc Facebook perquè utilitzo el de la festa i també parlo amb amics, no? I també utilitzo el de la seva mare, o sigui que més o menys té Facebook, eh? Qui més qui menys té Facebook a tothom, no? Per exemple, anem a un altre sistema de comunicació que no és xarxa social, que és una mica més privat, que és el tema del WhatsApp.
Ui, això tothom. Tenim WhatsApp també? Mira, t'he de dir una cosa. No tinc perquè el meu mòbil no és compatible. Si fos compatible ja et dic jo que ara estaria a la ràdio. Perquè tu quan fa que tens WhatsApp, Joan? Fa un any? Tres anys. Fa tres anys que tens WhatsApp? No, tres anys no. Dos o tres anys potser, no? Dos anys. Des dels dotze que tens WhatsApp tu, eh? I ara, tota la nostra classe, hem creat un grup
de segon B i ens parlem pel WhatsApp. Heu creat un grup de WhatsApp que esteu 30 persones al grup. De xafarderies, de leures, d'exàmens, de tot. Us envieu fotografies i comentaris també tot plegat. Això també va bé perquè a vegades no s'acaba algun treball a la classe com educació visual o alguna cosa que has de fer un dibuix, llavors un company et fa la fotografia d'aquell dibuix perquè no et deixen portar làmines o alguna cosa, et fan la fotografia i llavors ens ho fica en el portal aquest del WhatsApp
I llavors la gent que ho vol ho agafa, que això no dic que estigui malament. El meu WhatsApp m'agrada molt. Quina mitjana de WhatsApps rebeu, per exemple, a la classe de segon B que dius a l'institut? Doncs jo l'altre dia resulta que se'n va quedar sense bateria i tenia 2.300 missatges. Així mateix t'ho dic, eh? El Joan està molt sol·licitat.
Perdona, m'estàs dient que... O sigui, tu vas obrir el mòbil i hi havia 2.700 missatges per llegir de WhatsApp. Mare meva, mare meva. I te'ls llegeixes tots? No, tots no. Amb el poc que m'agrada de llegir. Però perquè envien molts vídeos, moltes fotos... Ah, val, val, val. Li veieu més avantatges que inconvenients al grup del WhatsApp, per exemple? Home, sí, al WhatsApp li veig més...
avantatges que inconvenients. Inconvenients li veig a això de l'informer, perquè això és molt problemàtic, com m'acabem de dir fa dos minuts, és molt problemàtic, però això no, perquè això està bé per informar-te. De fet, és un lloc també comú, no?, on la gent pot opinar, és un altre tipus de comunicació, però clar, és el que diuen, no els fa por viure pendents de la pantalla del mòbil tota la vida? Home, una mica, eh?
Però tot el dia no estem enganxats. Jo de tecnologies no soc. Mira, jo encara em comporto bé, perquè jo a l'institut no porto el mòbil, però hi ha gent que estem fent classe i ja està amb el WhatsApp. Què dius ara? M'estàs dient que hi ha gent que estem fent classe a l'institut, a segon d'ESO, i porten el WhatsApp i ja està amb el mòbil? I el més cruel és que per que deixin el WhatsApp a les taules ficant
Deja el WhatsApp! O sigui, hi ha missatges a les podres taules de l'institut. Sí, sí, sí. Deja el WhatsApp. I llavors deixen el seu número per allà. És una altra forma, clar, i s'envien fotografies. Però, escolta, i ara, a veure, i els professors no ho veuen, aquest remòbil? Home, si alguna vegada ho han robat, eh? Alguna vegada els han enganxat, però... L'altre dia van agafar un, però vaja. Però no sé, te'l requisant i tenen que anar als pares a buscar-lo. Sí, esclar. I el tenen un dia com a mínim. I si estàs tensionat, doncs una setmana o dues.
Si està sancionat ja directament cap a casa o castigat al pati o alguna sanció d'aquestes fortes.
Bé, doncs jo us agraeixo, perquè veus, jo ja fa molts anys que no vaig a l'institut, tampoc no sé com es viu, perquè clar, això a totes les èpoques sempre han passat coses. Vull dir, tampoc no ens alarmem. A veure, a totes les èpoques han passat coses. Ara està de moda el tema del WhatsApp, ara ha sortit l'Informer, demà sortirà una altra cosa, però com a mínim és saber, no?, les conseqüències que pot tenir. O sigui, que també us agraeixo molt tot plegat. Nois, se't tira el temps de sobre. Passem ara a l'agenda de la setmana? Sí. Sí.
Vinga, comencem. Joan, dia 2 de febrer, és a dir, aquest dijous a la sala municipal de l'Ateneu. Què és el que trobarem? Mira, a les 2 i mitja de la nit, Balls de Saló per a tothom. Ah, molt bé. També el dia 16 de febrer i els dies 2 i 16 de març.
organitza la secció de valls del Saló de l'Ateneu. Per cert, m'he equivocat, he dit que era dijous i és dissabte. Aquest diumenge, més activitats a Sant Just, una vent d'hora, vent d'hora, a dos quarts de vuit del matí, aquest diumenge, des del Parc del Parador. Què és el que passa? Sí, excursió matinal a la Serra de Marina, al Maresme. Per anar a l'excursió, cal estar federat o bé pagar 4 euros amb 80 cèntims per una licència temporal.
Informació al telèfon 93-371-5198. Torna-la a repetir perquè la gent se la punqui. 93-371-5198. Organitza la CEAS. Que és la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just, que no sé si alguna vegada heu anat a fer alguna excursió. Bueno, no, però la presidenta de la CEAS és una famosíssima professora de l'institut. Un petó, la Romi, i salutacions.
Atenció, si fas la pilota, m'ha vist a prova, no? Sí, molt. No, ell no la té, eh? No la tenim, que m'ha professora. Ah, molt bé, molt bé. Després, diumenge, dia 3 de febrer, una mica més tard, però a les 12 del migdia. Atenció, Dani, aquesta t'agrada a tu? Ballada de sardanes amb la cobla del Baix Llobregat. Ah, molt bé. Ballarem unes sardanes, concretament unes 9 o 12 sardanes. Aniràs, Dani? Sí. Fem unes sardanes, un descans i unes sardanes. En aquest descans es farà una...
sorteig de 3 ampolles Submarroca. Llavors, el boleto de 6 números costa 1 euro. I està superbé de preu. Bé, doncs, ja ho sabeu, aquest diumenge al matí, si voleu conèixer el Dani, tu estaràs allà a primera fila, eh? I tant, suposo que sí. I escolteu, també hi ha una sortida BTT el diumenge... Sí, i tant. El mateix diumenge de les Salmanes, el dia 3 del 2 del 13...
A les 9, des de la plaça Camoapa, recorregut a decidir el dia de la sortida entre totes les persones participants. També estaran el dia 10, 17 i 24 de febrer.
Ara, com he dit abans, començarem la nova secció, les recomanacions de pel·lícules. Us hauria de demanar, perquè ens hem allargat molt amb el delat del WhatsApp i del Facebook i de l'Informer, una mica d'agilitat. La primera pel·lícula... Sí, Joan. Tracta dels Miserables. Ah, dels Miserables, que fan el cinema, no? Sí, que és un musical i dura 158 minuts. I tracta de França que l'exconvictus i en Valjeven es passeguen per la policia. Cuando viaja a cuidar a Josette.
Sus vidres canviaran para siempre. L'heu vist al cinema o no? No, però tinc moltes ganes de veure l'any. I sé que és veritat que fa uns anys o l'any passat vam fer l'obra de teatre. Bé, i acabem l'última recomanació, Dani. El lado bueno de las cosas. El lado bueno de las cosas. S'ha estrenat aquest divendres 25 de gener del 2013...
és de gènere de drama la duració és entre uns 122 minuts d'edat d'uns 12 anys el director és David Russell i us faig una petita simnosis tracta sinopsis vols dir no? sí a veure si ara ens faràs aquí una història tras sortir d'un incitament
institució mental per agredir l'amanent amant d'una dona i passen històries jo crec que pot estar molt bé aquesta pel·lícula us la recomano
Deixa'm dir, deixa'm explicar, els agents que el text està en castellà i Dani, com que no t'ho has mirat, no t'has mirat traduint-ho directament. No, i tenia pressa. Ja, ja, ja. En fi, moltes gràcies per haver vingut. Mira, ens acompanyarem escoltant aquest tema dels miserables, si sembla bé, de la pel·lícula, i us espero dimarts que ve. Aneu amb compte? D'acord. Jo em quedo amb les, això, 2.300, 400 missatges un dia al WhatsApp. Moltes gràcies.
I bueno, també us dono molta sort a tots els professors i a tots els alumnes que no us toqui la punyeta això de l'informe. I sisplau, no li doneu a m'agusta, perquè és que si no, animareu a més i podeu tenir problemes vosaltres. I això aportarà conseqüències molt greus, eh? Nois, que vagi bé. Fins la setmana que veu. Gràcies, Jordi. Adeu. Adeu.
No vagis a veure-la perquè estan dues hores i 45 minuts i no exagero de rellotge cantant cançons.
no m'hi cantaran sinó Jordi però poden cantar xirigotes per exemple que últimament està... no me'n parlis que parlaràs de xirigotes avui? igual sí i alguna altra cosa més? parlarem de russos està molt de moda està bé doncs d'aquí uns moments a la penya del morro amb el Diego Alonso
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya Hola, sóc el Manel Lucas i vull saludar la penya del morro de Ràdio Desvern que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai
Doncs moltes gràcies, Meneu. 20 minutes, arribem al punt de les 7 de la tarda i com dèiem, el món de Iago.
Bé, Iago Alonso, com ja sabeu, guionista a estones perdudes, amb el seu món, no? És una mica el servei de teràpia, vens aquí i vomites una mica tota la qualitat, tot el que tu portes a dins, perquè tens un món interior també molt extens. I tot el que m'estalvi un psicòleg. Efectivament. Així és. I gratis, gratis per tots. Anem al tema, perquè avui portem coses. Per on vols començar, Iago? Mira, voldria començar per als russos i pels polítics. Ara...
Han arribat els russos a la política. Aquest és el gran titular del dia d'avui a les últimes hores. El país de moda era suïssa, però com a totes les modes, tot és passatger i ara el país de moda és Rússia. Sí, jo no vull dir res, però Artur Mas va anar fa uns mesos a Rússia, que li van fotre bronca des del govern espanyol, que a veure què anava a fer a vendre coses.
Van a Rússia quan els teníem aquí al costat. Efectivament. I a més, som molt amics d'algun dels seus diputats. Amics, presumptament. A partir d'hora tot és presumptament, eh? Sí, millor. Perquè si no, hem de dir presumptament a cada paraula presumpta que diguem. A vegades ja no sabem ni què estem dient. Aleshores...
Els russos. Què en sabem dels russos? Seré jo. Preguntem-ho. Tien en algunes 25 paraules. ¿Qué sabes de mi país? Soy embajador de Rusia. Perdó, ¿me puedes repetir la pregunta? ¿Qué sabes de mi país? De Rusia. De Rusia. Bueno, pues sé que es un país donde vive gente maravillosa que ha habido en el tema de política algunos cambios y no sé mucho más.
Molt bé, molt bé, Xana, molt bé. El mític tall d'aquella curta Miss Espanya que li preguntaven a aquesta dona i ha sortit a totes les teves i a tot arreu, no? Tot el que no sabem res. No ens queda clar que... Però això, aquest tall m'ha recordat un altre. Jo ja, canviant una mica de tema, després ja tornarem als russos. Però amb això de les misses em fa molta gràcia aquest moment que els hi fan sempre la pregunta.
I n'hi ha de memorables. Ah, sí? I buscant aquesta sobre Rússia he trobat un altre que em fa molta gràcia, que també ve una mica... Escoltem-la. A veure. Señorita Antioquia, ¿cuál de las dos? Esta pregunta a la fórmula... Aquí li donen esculli un sobre, ella esculli un sobre qualsevol i li fa una pregunta. ¿Usted cree que la mujer es el complemento del hombre?
Buenas noches para todos. Creo que el hombre se complementa al hombre. Mujer con mujer, hombre con hombre. Y también mujer a hombre del mismo modo en el sentido contrario. Y estamos para darnos cariño, para darnos amor.
Y la mujer es el complemento del hombre. En un sentido muy bello. Porque le da amor, también le da el cariño. El mundo está evolucionando y cada vez le damos más amor a los hombres que en el caso colombiano alguna vez fueron machistas.
Molt bé, molt bé. Jo cuelo la palabra machista i a ver si me plau. Exacte, no? Quin bollo s'ha fet aquesta dona? Exacte. Ara ja no sabem si els russos es complementen amb els polítics, si els polítics es complementen amb els mafiosos, o si en la corrupció els polítics troben l'amor aquest. És veritat, com la cançó de Mecano, mujer con mujer, no? Contra mujer. Contra mujer, eh? No.
Jo podria trobar amor per servir el poble, els polítics, més que per servir les seves butxaques, presumptament. També, també, també. Vens canyero avui, no? No, home, és que, clar, és que cada setmana és un catxondeo. Ah, alerta. Alerta. Catxondeo. Català correcte. Sí, sí. De totes maneres, ja que no hem aclarit massa cosa, sí que et puc dir que els russos són experts en exportar vodka. Ah.
Nines i mafiosos. Perquè no sé què passa, que tota la costa catalana i la resta d'Espanya està plena de mafiosos russos. I de bosca i de nines, no? Sempre que tenen un mafiós...
A la costa, a Castelldefels, no fa gaire també en van detenir. Som russos. Són russos tots, no? És que potser és l'únic país on hi ha mafiosos avui en dia. No sé, eh? Pregunto. Però em sembla que no. No, segur que n'hi ha més. I per què vénen aquí? Perquè el sol, les platges... Suposo que el sol, però... Sangria... Però hi ha sol a l'altre lloc, no? Sí, per això. Bueno, en fi, la comunitat russa, pobra, que està també patint ara... Perquè, veig, els russos no són famosos. No creguem en estereotips d'aquest estil. Hi ha algun que no. Un dia em vaig trobar un que no ho era.
el que sí parlàvem de presumptes jo cada cop potser hem de parlar més de presumptes culpables que presumptes innocents perquè aquí el dia que trobem un polític d'aquests que no està involucrat en una cosa d'aquesta
Perquè, a part, ni dimiteixen, ni desmenteixen, ni demanen perdó, ni res de res. Perquè... Quants casos de corrupció portem aquest any? Uf, Déu-n'hi-do. Després hem començat. Estem a finals de gener.
Però comptant des del gener passat o només al mes de gener? Quantes coses han saltat? Ja ho hem sentit que, per exemple, les infantes aniran a declarar el 23 de febrer perquè hi ha hagut un... I també ficava cullerada amb el tema. Hi ha hagut un mail d'Iñaki Ortangarín que filmava com a duque empalmado. No és broma. No és broma. O sigui... És una broma real. Exacte. Ara, ara, ara, ara. Aleshores, jo no entenc. Els polítics, un cop els enxampen...
Podrien demanar perdó. Antunes mea culpa. Sí, sí. No, bueno. Como diría Gilberto Santa Rosa, es mucho más fácil pedirte perdón que haberte pedido permiso. Bueno, es difícil pedir perdón porque... ¿Cuál de las dos cosas es más difícil? ¿Pedir perdón o pedir permiso? Pedir perdón.
Que és l'altra miss, aquesta, no? Bueno, porque la palabra lo dice todo, uno nada más le pide permiso, perdón a Dios, y el permiso se lo puede pedir a cualquier persona al mundo. Gracias. Total. Que per això no ens demanen perdó, els polítics. Escolta, veig que avui t'has mirat tots els vídeos de preguntes... És com ha passat molt bé. Estava a buscar notícies i deia que és més divertit, això, que parlar de polítics corruptes. Sí, sí, sí, això t'ha agradat.
I ara vull posar a banda sonora el dret a decidir. No, no, no. Què és això? La versió dels segadors... A mort de Déu, Jordi. Tu m'has dit, busca una música que parlarem del dret a decidir. Aquí la tens, el himne dels segadors de Pont Aéri. Treu-la, treu-la. A veure, el dret a decidir ja estava tocadet.
Des de les eleccions, que aquí no ens acabem de posar d'acord, ara vam aprovar una declaració de sobirania al Parlament... Sí, sí, sí. Però és que l'han rematat. De totes les coses dolentes que li podien passar el dret a decidir, la pitjor que se'ns pot acudir li ha acabat passant. Han fet una xirigota. Que han fet una xirigota? Sí.
M'estàs dient que han fet una xirigota d'aquesta. A favor del dret a decidir. A favor. Si vols la podem escoltar. No entendrem res, perquè no s'entenen mai res, les xirigotes, però la podem escoltar. Per cert, ara l'escoltem, però deixa'm comentar el Sergi, perquè ens va comentar coses al xat. Ah, molt bé. Si no ho comentes, un dia vaig fer un curs de ràdio, o la ràdio, i em van dir que hi havia d'anar també donant una mica de peu als oients, a veure què diuen, per fer el programa interactiu. I el Sergi diu, els altres catalans, que no sé qui es refereix,
Si els de Cadis o els russos potser, diu, també comptem amb ells pel canvi cap a Itaca. Ah, sí, amb els mafioros. Bueno, en tot cas, anem a escoltar la xirigota que comentaves. Sí, sí, escoltem-la. Que parla del dret a decidir. En principi a favor. Ah, vull dir... Carnaval de Cadis, eh? Si entenem algú de la lletra... A veure...
Yo siempre he pensado que la democracia es que un pueblo haga lo que un pueblo diga. Y si Cataluña quiere mover puertas, dejarse la mierda y que Dios los bendiga. Sin rencilla, sin ningún rencor, sin deuda, que me adeuda a pesar de su voz. Porque mucho más mamón que tú.
Fui nuestro señorito Andaluz, y tampoco os mandaré a la mierda. Hauríem de subtitular-les, no?, una mica, a vegades, perquè jo... Jo no sé si que és toro, es pot dir xerigota, però... Perquè veig que no t'agraden les xerigotes, oi? Gent ni mica. Però atenció a la lletra, perquè diu, i tampoc os mandaré a la mierda, ni a Mas, tu manda Mas, ni a tu, Durán, ni Lleida.
Clar, han de fer coses que rimin, no? Clar, però aquesta està molt pilladeta, eh? Sí, sí, sí. Aquí han rascat una mica, eh? Espera, espera, perquè això... Com que no ho entenem, saps? Es nota que el tema és recent, l'han fet a última hora, no han tingut massa... Efectivament. I han rimat una mica aquí de raskings. Les xerigotes fan gràcia, fan gràcia, però la lletra, ojo, perquè la rima. L'altre diu, porque mucho más mamón que tú fue nuestro señorito andaluz.
Allò dels senyors andalus que deia que tiraven els diners. Bueno, en fi, aquesta és la xerigota, eh? El cas és que han rematat el dret a decidir. Ara jo crec que ja no pot anar pitjor. Tot serà millor. Si és que va, tot és pujada. Tot va cap a punt, no? Perquè no crec que sigui pitjor la situació. Bueno, en fi, doncs queda aquí feta la denúncia de la xerigota. Anem a la subsecció de moda de la secció, de la meva secció. Sí, home, perdona, estàs parlant de... El Twitter em va ple! Correcte. Endavant.
Bé, avui què portes a la subsecció? Públic, avui el tenim una mica mandrós, eh? Li costa reaccionar, aplaudeixen tant, eh? Sí, a veure, et fiquis amb ells perquè a sobre de... A sobre cabena. Sí, a sobre cabena. Ui, sí, sí, molt, molt. En fi, però mira, Iago, ara ja no tiraré més l'arxiu d'aplaudiments des d'ara fins al final de la secció. Va, no, que a mi m'agrada molt. Va, va, va. Bé. Vinga.
Trending tòpic, avui una persona que és trending tòpic de manera recurrent acostuma a ser trending tòpic normalment quan obre la boca i diu alguna cosa i és Sara Carbonero home, Sara Carbonero l'única persona en què poden aterrar els avions entre els seus ulls els té bastant separats i també les dents té les dents més separades que jo jo ja amb els ulls em quedo si us fixeu, no? què has de fer? pots aparcar una bici a les dents de Sara Carbonero també, eh?
Bé, en fi. Aleshores, Sara Carbonero, que és... Bé, tothom sap que és nòvia d'Iker Casillas, que és el capità del rei al Madrid. Que està lesionat ara. Que ara està lesionat, té una mà així que no la pot fer servir. I tothom sap que al Madrid ara les coses allà al vestidor... No van bé. Hay un poco de... Mal rotllo, a la Casablanca.
Total, que la dona, ahir, ni corta ni perezosa, en un espai que fa a Televisa, una televisió mexicana, fa fer una connexió, li pregunten per al Real Madrid i va dir... Ja hi som. Clar, com que ho diu ella, que és la nòvia de Líquer, tothom pensa que està dient coses que s'han explicat a la intimitat abans d'anar a dormir. Clar.
Clar, tu amb Sara Carbonero... Home, té molts de números, eh, que sigui això, la veritat. Has d'anar amb compte amb Sara Carbonero. Tu no li pots fer la típica pregunta de... Ai, què tal el marit a la feina? Com li va? És veritat, perquè... Està millor, no? Perquè aleshores desvela secretos de vestuari. Ah, treu els draps bruts de dins de la feina. Això ja va haver-hi mar de fa uns... Quan va dir que Cristiano o no se sentia valorat o... Era massa egoista, va dir. Això.
Aleshores, aquí sempre s'ha fet el debat aquest, des que és nòvia d'Iker Casillas, hi havia molta gent que la defensava, cada cop la defensa. Hi havia el debat aquest d'on acaba la periodista i on comença la dona. Jo crec que ja ens ho ha deixat clar i ni comença ni acaba, és tot el mateix. Home, però ho va deixar clar des del moment en què es van donar el petó...
allà davant de les càmeres i d'aquell moment ja... Però encara hi havia gent que deia, no, esto es porque es mujer. No, no, és perquè la Lia parla cada vegada que parla. El que passa és que no és la primera persona periodista que es casa amb un famós o amb una famosa. Correcte. I tampoc s'ha de discernir, no? Perquè ella, clar, el dubte que tenim és, la Sara Carbonera, quan diu això, ho diu perquè és informació periodística
o perquè són afers del marit. Seria Marujeo. Clar, seria Marujeo. Però en el fons és informació periodística, perquè la font és de primera mà, mai més ben dit. S'emporta la feina a casa. Clar, per això vull dir que... El cas és que ha sigut trending topic tot el dia, Sara Carbonero a Twitter, bueno, ja dic que em va ple,
Tomá Roncero, una persona hazañada, un periodista com cal, imparcial. Adit Sara Carbonero ha hecho correctamente su trabajo como periodista, pero se ha equivocado de pleno como novia de Iker y del capitán del Real Madrid.
Però, a veure, anem a analitzar això... No sé si sap que Iker Casillas i el capital del Real Madrid solo va tenir aquesta persona. No, no, i a part... A veure si Tomás Ronceros pensa que Sara Carbonero està amb dues persones diferents. Sí, sí, i et diré més... I fer-ho públic d'aquesta manera... No, no, perquè... Perdona, el tuit el pots tornar a llegir un moment, perquè és que... Sara Carbonero ha hecho correctamente su trabajo como periodista. Sí. Fins aquí... Sí, como periodista... Vale. Vale. A la línia, sí. Pero... I aquí ve la... Sí, sí.
Se ha equivocado de pleno como novia de Iker. Vale, para, para, para un moment. Aquí para un moment. O sea, Valdi, como periodista lo ha hecho bien, pero como novia de Iker no es una buena novia. ¿Está bien eso? Sí, básicamente. Porque saca los trapos sucios del trabajo de su... Pero también se ha equivocado como novia del capitán del Real Madrid. Ya, ya, ya. Son la mateixa persona. Sí, sí, sí, sí, sí.
Igual Tomás Roncero no ho té molt clar, això. Ja, però potser tant de forfisme per l'equip blanc, el SEGA, no? Anem per feina tuits que s'han pogut llegir. Avui Sara Carbonero, la nova pareja de Juliana Sánchez, seria el caos.
¿Por qué es trending topic Sara Carbonero? Es de tres tetas, no volia llegir el nombre del tuitaira. Muy de Triana, diu ¿Por qué es trending topic Sara Carbonero? No me digáis que por fin se ha enterado de que España ha ganado la Eurocopa.
Gràcies, Sara. I després un altre que seria el nom, no el puc llegir perquè no entenc res, són uns símbols. No sé si recordeu que durant la Eurocopa van fer molta conya a Twitter també amb el Gràcies, Sara. Sí, sí. Doncs avui ha posat, buenas tardes, Sara, Carbonero, ¿cómo va el marcador con electricidad? Gràcies, Sara. Gràcies, Sara.
O sigui, és un acudit que mesos després encara funciona. Encara funciona, sí. Encara funciona. No, imagina't. Si encara funcionen els acudits de droga i maradona, això encara tenim per molts anys. Correcte. Digue'm. Sí, no, que tenim diferents subseccions ràpides. Sí, sí, vaig ràpid. Si et sembla... Tinc la pregunta del dia. Ah, la pregunta del dia. Pregunta del dia. Vinga, endavant. A veure, digues. No, no. Clar, no. Una pregunta del dia. Vale. Pensem en un moment. Si tenim llet... Si comprem llet desnetada... Sí. I l'escalfes... Sí.
Perquè fa nata. És que és molt desagradable veure un cafè amb llet amb aquella nata, no? Passem a la següent subjecció. El comentari de qualitat. El comentari de qualitat. La setmana passada vam saber que el Barça jugarà contra el Getafe a les 12 del migdia. I hi ha molta gent que s'ha queixat.
Sí, clar, al matí Però l'últim gurú del barxelonisme No parlo de Jordi Roure Guardiola Què va dir Guardiola? Llevem-nos ben d'hora A les 12 del migdia ja aniríem tard On està el problema? No, no, és que el barxelon s'hauria de jugar a les 7 del matí I l'última subjecció Última ja? Sí, que diu Recordatori! Per exemple, Rafa Nadal encara jugador de tenis Per si no ho teníeu molt clar Està molt bé, està molt bé
En tinc més, eh? Però ja està, no? És que ho has deixat aquí, Iaco, perquè no et perdis el millor moment i el pitjor moment de la penya del morro d'avui. Ah, vale, vale, vale. Cristina, segons tu, el mitjó, eh? El mitjó? Sí, el millor i el pitjor. Quins han estat? De millors n'hi ha dos. Sí. Un a l'exposició del Castell de Jogues. Ah. Sí, perquè és molt important, això de les drogues i s'ha de conscienciar la gent, que després parlarem coses rares i... Recordem que són tres preguntes seguides al nom d'exposició. Sí. Controles...
Tothom ho fa? No passa res? Així es diu l'exposició, eh? De la Diputació de Barcelona. I l'altra, doncs, el moment de les ulleres, el cara a cara, que no veia bé i, bueno, ha estat divertit, ha estat divertit. I el pitjor del programa? I el pitjor, doncs, les bandes sonores. Les bandes sonores per què? Sí, perquè hi ha hagut unes músiques que m'han ficat molt, molt, però molt nervioses. O sigui, era la banda sonora... La del final, no, que estava bé, que estava cantada. La Piel que ha vist, o... Sí, no, però hi ha algunes que són així amb tensió una mica i Déu-n'hi-do. Bé,
Sí, com a homenatge acabem amb la Carla Bruni. Espera, és que el tenia per aquí això. No, no, si no cal dir res. Ah, no, home, pobreta, almenys el nom de la cançó, tu saps francès? Oui, c'est moi, c'est Kate, Anita, que és la casa de la Kate i de l'Anita, dedicada a Kate Richards.
I Anita Palenberg. Que és l'últim tema de Carla Bruni. Agrair tota la gent que ens ha escoltat i ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdoi a l'actualitat, Sant Justenc, la Núria Oriol al coaching de l'actualitat, la Clara Aguila a les bandes sonores, a la segona hora, el cert Ierrada, des del casal de joves de Sant Just, el Dani Martínez i el Joan Sirivella avui parlant de l'Informer, Sant Justenc, i Iago, moltes gràcies, com sempre, cada dimarts. Moltes gràcies. I amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, que vagi bé. Fins demà.
Adéu, fins demà. I nosaltres ens acomiadem amb la Carla Bruni. Tornem demà a partir de les 5 i us deixem ara amb l'informatiu vespre amb la Carme Berdoi. Bona tarda.
Fins demà!
Quelqu'un boit du rosé, et quelqu'un joue de l'harmonica, qu'il fait bon d'exister, ici chez qui t'es Anita, qu'il fait bon d'exister, ici chez qui t'es Anita. En politique, en place publique, à l'aventure, dans l'Antarctique, à l'âge tendre, au canonique, au bord du gang, joie du brevnik, sous les louanges, couvert de fanges, on est là où, où l'on peut.
Au fond du trou, à l'aubeblème, au rendez-vous, à la traîne, à Malibu, à Valenciennes, à Cap-Mandou, à Saint-Etienne, sous les verrous, ou à la Madeleine, on est là où l'on peut. Et moi, je ne suis pas là, non, non, non, non, je suis chez Kit et Anita. Et si tout est tranquille, il n'y a pas l'ombre d'un tracas, ma rien ne semblant.
C'était l'été soixante-dix, et à peine n'est ma foi, et pourtant j'ai dit que je quitte.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem a aquesta hora una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 29 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Pere i Víctor Puertas, els Dead the Sweet Kids Brothers participen aquesta setmana de l'International Blues Challenge a Memphis, un concurs internacional de blues molt prestigiós on hi participen prop de 120 bandes i una norantena de músics. La Societat de Blues de Barcelona ha avalat la seva participació. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades en titular...
Dimarts que ve arrencar un taller d'escriptura i conte a l'Ateneu. Seran 12 sessions, s'adreça als amants de la lectura i l'escriptura i s'ensenyaran tècniques i eines bàsiques per construir un relat. Encara hi ha places disponibles. Últims dies per sol·licitar les subvencions per les entitats pel 2013. Les atorga el consistori i es concedeixen entitats que passen activitats d'utilitat pública.