This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Esperem que al llarg de les properes hores no es descartable alguna botellada poc important al Pirineu Oriental i que aquests núvols baixos es mantinguin, fins i tot puguin aparèixer també altres hindrets de la costa central. Les temperatures en general oscillen entre els 22 i 27 graus, les més baixes.
al litoral esperem que al llarg de la jornada demà sigui força semblant, amb alguns omos baixos a la costa durant el matí i unes temperatures que tendiran una miqueta a l'alça. De moment, això és tot des del Servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parlarà David Amador. La catalana Cristina Soler s'acaba de classificar per als quarta final de la competició de petanc als jocs del mediterrani que es fan anar a Mercina, a Turquia. D'altra banda, en tenis, al torneig de Wimbledon, el materoní Albert Ramos ha quedat eliminat en perdre per 3-7-0 davant l'argentí Juan Martín del Potro. De la seva banda, Marcel Granollers, juga contra el francès Richard Gasquet,
L'última referència, empat a dos jocs al primer set. En futbol, el gimnàstic de Tarragona ha traspassat el jugador Eugeni Valderrama al Sevilla. D'aquesta manera, el jove jugador tarragoní, format al planter del nàstic, deixa la disciplina grana per incorporar-se al club andalús. I aquest vespre la Unió Esportiva Gramenet fa una assemblea de socis que marcarà el futur de l'entitat. La Grama deu 2.700.000 euros al president
Francisco Hernández presentarà tres propostes als socis. Una d'elles consistirà en que cada soci faci una aportació econòmica. Notícies en xarxa.
sintonitzes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esper, ràdio d'Esper, ràdio d'Esper, ràdio d'Esper.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'EFM i a tot el món a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Us parlo i us salueu de Jordi Domena. Comencem des d'ara i fins a les 7 del vespre el programa de les tardes a ràdio d'Esver. Benvingut a l'Epeny del Morro. Bona tarda. Hola.
Saludem l'equip habitual del programa al capdavant de la qualitat Sant Justenca, Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Estàs de ressaca encara? No. Avui al programa tenim més coses perquè a la secció de Couching amb la Núria Oriol parlarem de les vacances uakis, unes vacances diferents.
amb experiències alternatives. Uau, com mola. També tindrem el David Ávila per parlar-nos de televisió. Avui, per cert, entrevistarem el Floren Abat, director de Gran Hermano, i el David Ávila ens ha vingut a veure en directe al programa de l'estudi número 1 per fer la secció de tele. A més a més, també a la segona hora del programa connectarem amb el Casal de Jóves de Sant Just. Parlarem amb l'actor Albert Pratt, que està a l'obra de teatre al cant de la Gorgona a la Seca, i acabarem el programa amb la secció de terror
de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Veieu, ja diu bona tarda amb tot el terror. En fi, benvinguts al programa. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Comencem repassant el més comentat a Twitter en el dia d'avui, Cristina Trendings Topics, el primer Madrid 2020, perquè avui s'ha conegut l'informe de la comissió d'evaluació del COI, no de València, que és el COI, el Comitè Olímpic Internacional, sobre la candidatura de Madrid 2020 a les olimpiades on s'ha qualificat a Madrid juntament amb Tòquio i Istanbul com a candidatura d'alta qualitat, segons el president de la candidatura, Alejandro Blanco,
ha tallat l'informe d'espectacular en haver considerat positives les millores respecte a les dues darreres candidatures al 7 de setembre. A Buenos Aires es coneixerà, per cert, l'escollit. Cristina, la gent a Twitter ja en Madrid 2020, a veure si ho fan ja d'una vegada, no? Dic jo.
Sí, de tot, suposo. Comencem amb la petició que fa l'Iman Albao, que diu, a la tercera bala avançuda, retuit si vols que els llocs olímpics els facin de nou a Espanya. El Toni Xeres diu, els calés que es gasten a Madrid 2020 ho podríem posar per crear més llocs de treball a tota Espanya. I acabem amb l'aposta que fa el Manu Càrcamó, que diu, Madrid 2020 molt ben qualificada, però tots sabem que s'ho emportarà a Tòquio. Sí, pel logo i per a altres coses.
Avui també ha sigut Trending Tòpic, televisió espanyola, concretament sobre el Tour de França. Ja sabeu que durant molts anys, sobretot a la vida, la televisió espanyola ha retransmès el Tour de França i durant els últims 18 ho ha fet amb Perico Delgado, l'ex ciclista. El que passa que aquesta vegada no està confirmat que sigui ell qui retransmeti el Tour, tot i que sigui que ho farà a l'agost a la Vuelta a Espanya. La gent també, com al local Twitter, Perico Delgado, ¿por qué no haces el Tour? Què diu?
L'Oriol Penedès diu que aquest any costarà més fer la siesta. Apírico Delgado no comentarà al Tour de França a Televisió Espanyola el no haver calés per pagar-li. El Jesus Ruiz García diu que aquest any ens quedem sense els comentaris d'Apírico Delgado al Tour. Escolta, doncs que no et posin comentaris. Ells ho fan a vegades. Que hi hagi una opció del canal que és sense comentaris. El so de l'helicòpter tota l'estona i això t'ajuda a dormir també.
El Jesús continua i diu, televisió espanyola ho ha decidit així, la televisió pública cada vegada et dona més vergonya. I acabem amb el Diego, que diu, un tour de França sense Pedro Delgado, diu, no és un tour, et trobarem a faltar, segueixen les retallades de televisió espanyola. En fi. Gràcies, Cristina. Més trending topics a la segona hora del programa. Passem ara a les notícies de Sant Just.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i a més també Sant Justenc, parlarà avui a l'Ateneu sobre benestar i sobirania. L'acte s'emmarca en el cicle dels diàlegs Sant Justenc organitzats per la secció local de Convergència. Als ja coneguts per tots diàlegs convergents, Mascarell reflexionarà sobre si cal un estat més proper i democràtic.
El conseller de Cultura farà analitzar tota aquesta situació perquè considera que la relació de catalans i l'estat és complexa, que en els últims anys aquesta distància entre uns i altres s'ha fet més gran i per això reflexionarà sobre aquests temes, també si és possible construir un estat més proper i com aconseguir-ho. Serà la quarta sessió d'aquest cicle de conferències a Convergència organitzat al municipi. La ponència serà a dos quarts de vuit del vespre a la sala del 50 any de la Teneu i és oberta a tothom.
Bé, canviem de tema i parlem ara de la postrevella de Sant Joan a Sant Just d'Esbern.
Sí, amics, Sant Joan ha acabat, però la festa no. Anem a fer una mica de balanç de tot plegat. Carme, a quina hora vas anar a dormir? El dilluns? No era tard, eh? No era tard, eh? A les 4. A les 4 de matinada. Cristina? Ah, jo abans. A les dues. A les dues de matinada? Sí. Ui, vaig creure que el més gofudet. Bé, la revetlla de Sant Joan es va desenvolupar a Sant Just sense gaires problemes, però algun incident hi va haver. L'incident més destacat va ser...
Apunteu bé i obriu bé les vostres orelles. L'incident més estacat del Sant Joan a Sant Just. Es van cremar uns matolls al carrer Tudona. No entenc aquest públic que ens acompanya avui, que no sabem d'on ve, per cert, no entenc per què aplaudeixen. En fi, Carme, aquest és l'incident. Sí, es va cremar un metre quadrat de matolls al carrer Tudona. Un metre quadrat, concretament, de matolls.
I també van produir cremades a tres contenidors d'escombraries. Fruït d'actes vandàlics o no ho sabem? Patars. I el paratxocs d'un cotxe es va fer megatron. Aquell patar que ja vam comentar divendres, que era el que portava més càrrega de tots. O el dragon rojo, que és una bateria. Exacte, devia ser algun d'aquests homes. I jo el dia de Sant Joan sí que se'n van sentir, dèiem que no se'n sentien, però sembla que tothom es va reservar pel mateix 23. Efectivament.
A part d'això, cap incident ha estacat la nit de Sant Joan a la municipi. Es va desenvolupar, com deies, amb normalitat. Les tres revetlles que hi havia a Sant Just, la del col·lectiu de la plaça de la Pau, la del barri nord i la de la casa regional d'Extremadura, van poder gaudir fins ben entrar de la nit. Tots els joves de Sant Just, molt contents, disfrutant de la revetlla al seu municipi. Ni un jove hi havia a Sant Just, celebrant el Sant Joan.
Aquest any no ha pogut ser. Hi ha altres anys que la bona aigua havien fet la revetlla, aquest any no. En fi, alguna cosa més sobre el post Sant Joan, Carme? No. Doncs acabem aquest repàs per l'actualitat Sant Justenca parlant del casal de joves que avui, per cert, parlarem amb ells a la segona hora per saber com van ja els cursos d'estiu que han començat aquesta setmana i que, per cert, dos d'ells són, un molt originals, un per crear instruments electrònics
i una altra de reparació i manteniment de bicicletes. Cada curs, per cert, costa 25 euros. I aquest es farà al juliol. Encara no han començat aquests. Carme Verdoi no sabem si té bicicleta o instruments electrònics, però té més informació, sobretot plegat. El curs d'insproducció a la creació d'instruments electrònics serà del 8 al 11 de juliol, d'11 al migdia, que costa, com deies, 25 euros.
és aprendre a crear aquests instruments de manera casolana amb circuits creats a partir d'objectes que es creïn a partir d'objectes o de dissenys que ja existeixin. I després hi ha curs de manteniment de reparacions de bicicletes, per tant és fàcil d'entendre.
que es farà la setmana següent del 15 al 18 de juliol. Què vols dir? Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que potser algú dirà que no cal... Que pot
podeu inscriure-vos a través del web del Casal, www.casaldajos.com, però el pagament s'ha de fer presencialment a l'equipament. Ah, d'acord, gràcies per dir-ho, potser algú no volia pagar. En fi, ja sabeu que teniu més informació del que passa a Sant Just, ara mateix a ràdiodesvern.com, i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició d'Espra.
Això és una mica reverent això, demano disculpes al rector de la perròdia dels injustes. Carme, moltes gràcies, bona tarda. Un quart de 6, som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Núria Oriol, la nostra coaching de l'actualitat de notícies positives, com per exemple, què fa el cervell quan descansa? Això és una notícia positiva? Doncs efectivament, perquè vol dir que estem descansant i ens estem renovant. Fins ara mateix.
Si la nostra música us alegra al cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens portar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Visent nobles per la Penya del Morro o del Morro. La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 5 i 18 de la tarda.
Per cert que avui tenim un dels col·laboradors habituals que el tenim cada dimarts parlant de televisió a l'estudi número 1 de la ràdio David Ávila, bona tarda. Bona tarda Jordi, què tal? Bona tarda Cristina, què tal? Avui no cal que posis la cam que la veig. Ja em veu, ja em veu. Avui tu has estat nerviós perquè escolta David, aquí una estona...
Has vingut a la ràdio perquè entrevistarem per telèfon ell des de Madrid, nosaltres aquí als Estudis de Sant Just, el director del gran programa que tant t'agrada a tu, que és Gran Hermano, el mitjani programa que et porta 14 edicions. Florent Navat és el seu director i avui l'entrevistarem per telèfon. David, com estàs? Habitante de la Casa, com estàs?
habitantes de la casa. És el que fa la veu aquella o no? És el que fa la veu aquella de... Sí, sí, sí, és el de habitantes de la casa, tot és al Saló. D'aquí una estona parlarem amb ell per saber com es cou un dels programes que més ha durat la història contemporània de la televisió de l'Estat, però abans de tot això, David, saps que al dimarts nosaltres sempre connectem amb la Núria Oriol, que fa les notícies positives, no? Sí que ho sabia, sí, perquè... Ui, has dubtat!
Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Núria. Avui, com cada setmana, repassem diferents notícies positives. Parlarem d'Economista Sense Fronteres, que és aquesta ONG que celebra el seu 15è aniversari. També parlarem d'una altra, que és Mans Unides, que durant el 2012 s'ha sabut que va ajudar a 4 milions de persones en 56 països
amb 550 projectes de 33 milions d'euros. I acabarem parlant de les vacances Huàkix o Huàkix, no sé com s'hi dedica. A mi m'encorigeix molt perquè són unes vacances diferents amb experiències alternatives. I tant, però... i el tema del cervell què? Aquest és el primer de tots. Aquest és el primer de tots, Lúria. Home! Sí, atenció. És una mica com Reides, no? Hauríem d'ambientar-nos, sí. Ara, venia.
Avui comencem amb la Núria Oriol parlant del cervell. Què fa el cervell quan descansa? Núria, què fa el cervell quan descansa? Per què vols començar parlant d'aquest tema avui?
No he volgut ser tan acuserat. Ara hem de donar la resposta. El cervell quan descansa, quan dorm o quan fa meditació o relaxació, el cervell està fent mil coses a l'hora. Resulta que ara ja, científicament i gràcies a més a més,
d'una investigació de la Pompeu Fabra, s'ha anat bé, eh? Dirigida per Gustavo Deco, que és neuroscientífic, que està molt bé, eh? Diu que ja han pogut demostrar que s'activen les xarxes neuronals unes darrere l'altra, és a dir, per exemple, la connexió per focalitzar-se en una funció concreta i que, doncs, s'activa 10 segons i s'apaga.
Llavors, immediatament, per exemple, la connexió que fa que tinguem una bona coordinació de tot el nostre cos. S'activa 10 segons i es torna a apagar. Són encesa i apagada. Ah, o sigui que emeten senyals on-off tota l'estona, diguem. Tota l'estona, vull dir, a més, amb ritme sequencial, és a dir, que torna com en fa el cicle, quan han reconegut totes les xarxes, com a mínim les xarxes conegudes fins avui de neuronals, i això,
I això és... primer demostra que el cervell sempre està en alerta, encara que diguem que està descansant, però després demostra una altra cosa molt interessant, i és que quan practiquem la meditació o l'atenció a la respiració, doncs, i ens concentrem lentament, resulta que el nostre cervell...
doncs fa aquestes connexions d'una manera més fàcil, més ràpida, i ens ajuda a ser més creatius. O sigui, han obert una via que diu, carai, ara resulta que científicament podem provar que si nosaltres fem una desconnexió conscient, que seria això, la meditació, contemplar la respiració, etcètera, etcètera, doncs ens tornarem més creatius, perquè s'incrementa l'estat d'alerta, però...
Concentrat, no dispersa el cervell amb mil coses, que és el que fa habitualment. Concentrat, que maco eh. Està molt bé. Un aplaudiment per la Núria. Pel cervell. El cervell és bastant funcionament, és una mica el tema, però jo em pregunto Núria, sembla-te el cas que un cervell que no emeti res, perquè a vegades em passa
Ahir al matí, quan vaig estar a casa després del Sant Joan, que tenia com el... Jo penso que aquí no estan enviant cap mena de senyal enlloc. Això és el detall del cart d'alguna vegada. D'algú que pensi que m'ho ha servit, no estan enviant cap senyal i ja està, no té més. Mira Jordi, jo en el teu cas...
diria que era el pos Sant Joan i pos Aquinoci, i no li donaria cap importància. Jo creia que, sincerament, la teva aguda i fina ironia, que m'agrada, anava dirigida cap a una altra direcció. I anava a dir, sí, jo també em pregunto si alguns serveis fan la connexió neuronal, però saps per què? Perquè són serveis de persones que prenen moltes decisions, de moltes responsabilitats...
Veient les notícies d'algun ministre que ha sortit últimament penso si també farà les connexions correctes. Si fem un servei reptiliar no té neurones, llavors no pot fer les connexions. Ara ho entenc. Jo també ho començo a entendre. Vols explicar alguna cosa més sobre el cervell del descans o ho passem a la següent notícia? No, podem passar a la següent notícia només si prenem nota que tot allò que dèiem que si li formulem preguntes al cervell abans d'anar a dormir
que si realment ens dediquem una mica a voler estar més en calma interior, estem afavorint molt la creativitat. I que ara, com que ja heu començat a demostrar la ciència, diguem-ne, seria una llàstima no aprofitar-ho i dir, va, 5 minutets al dia.
fer-ho de manera conscient. No haia de dir desconecto el cervell perquè em quedo roc de cop. Conscient abans de dormir-se. Ara que tenim el David aquí, ara faré un link amb un programa de tele que es deia sense títol, que es deia El Buenafuente, i tenia a la central de dades el Toni Clapés, que està fent el versió RAC1. I allà sempre acabava amb la mateixa dada, que és una vuitena part del cervell
està explorat, només està explorat una vuitena part del cervell. Això que estem parlant de potser fa vint anys a la tele. Ara deu ser una novena. Ara de tant en tant el connectem. Passem ara a una altra informació positiva. Les notícies que ens porta la Núria cada setmana són així. Economistes sense fronteres celebren el seu quinze aniversari. Sí senyor.
Sí senyor, i a més pensareu els economistes i sense fronteres, per què? Per fer què, no? Clar, això... a veure, no sé, o sigui, jo estic una mica a l'espectativa a veure què fa aquesta ONG, no? Perquè dic, a veure, l'economia, justament, que van ajudar els bancs que han de ser rescatats o què passa? Què passa? No van al rescat exacte internacional, no? Doncs avuguen per l'economia social. O sigui, tot el que sigui potenciar cooperació,
entre empreses, entre individus, intercanvis. Després intenten potenciar molt el concepte d'igualtat, de responsabilitat social més enllà de totes les fronteres. És a dir, que ells, si els hi permeten o els hi demanen un estudi per posar una empresa en qualsevol lloc, sigui en el nostre país, sigui a fora, doncs ells donaran unes directrius de com creuen
que s'hauria d'actuar per fer una economia sostenible i justa. O sigui que tenen un plantejament molt positiu. Molt positiu perquè, a més a més, clar, la seva base és que provenen del món de l'economia, que han estudiat igual que els que dirigeixen els bancs, però que potser molts d'ells han pres decisions diferents. Podríem trobar un paral·lelisme amb les anomenades banques ètiques? Sí.
Exacte, eh? Sí, sí. En el seu cas, ells no creen bancs, o sigui, això ho tenen claríssim, però ells sí que intenten, en els seus projectes, assessorar. Per exemple, van a una comunitat, tu t'imagines o de Nicaragua o d'un poblet asiàtic o d'on sigui, no? I aleshores els hi plantegen que dintre de les alternatives per potenciar-se, per progressar, tenen, per exemple, la cooperativa.
i els expliquen com funciona, els ensenyen, els guien en els primers passos i després ja els hi permeten continuar per ells mateixos donant-los autosuficiència. Aquesta autosuficiència en els projectes de cooperació internacional és molt beneficiosa. L'altre dia, per exemple, vam tenir aquí el president de Sant jur solidari, una ONG del municipi, que a Sant jur està germanat amb el poble de Nicaragua.
i ens explicava que molts projectes s'havien desestimat perquè necessitaven una atenció continuada en el temps i un manteniment. En canvi, el més interessant és donar les eines en aquestes comunitats i fer aquesta cooperació internacional de manera que puguin continuar allà en el seu país, ells solets. Exacte. Per què és el seu objectiu és generar canvis en les estructures econòmiques i socials?
I per posar una anècdota així, no per, a veure, com t'ho diria, no perquè riguem d'ells, sinó també una nota fina d'ironia, però amb tot el carinyo. Per ells, perquè fan una obra molt maca, és que diuen que en els darrers anys ells també passen retallades econòmiques, per molt economistes que siguin, com a ONG, o sigui, també reben molt menys ingressos, aconsegueixen, doncs, molt menys, recaptar molt menys diners,
que abans, però com els passa a totes les ONGs. Vull dir, perquè vegis que el seu concepte, doncs, difereix molt de d'alguns bancs. Que, per cert, una ONG, una mica més important, més gran, és la de mans unides, que darrerament hem sabut que l'any passat, el 2012, va ajudar a 4 milions de persones en 56 països diferents
i amb 550 projectes de 33 milions d'euros. En total. Això va servir per ajudar directament a 4 milions de persones al món durant el 2012, des de mans unides.
sempre van, han vençut, no? I aleshores aquests 550 projectes s'han unit als 320 projectes que ja tenien en marxa. I la veritat és que és una ONG que en un moment determinat va haver-se de replantejar com s'autofinançava, perquè doncs va passar un moment molt crític, et parlo potser de 20 anys enrere, eh? Vull dir, i bé, i va començar a tenir iniciatives, a reorganitzar, a fer replantejaments,
i poc a poc va anar trobant el seu camí. I trobo que parlant del 2012, que ha estat un any molt dur per moltes persones, saber que s'ha pogut ajudar directament a 4 milions, doncs és allò una mica com dir-vos, ostres, molt bé, no?
I acabo dient, sembla demostrar que serien capaços de poder acabar organitzant la solució del problema que tenim en el nostre país de l'atur de Negrauján.
perquè els donen una mica de temps, planifiquen bé i acabarien trobant una solució per 4 milions de persones. Avui estic una mica irònica, deu ser la ressaca de Sant Joan. Hauríem de saber també les xifres del 2011, si això ha anat a més, si ha anat a menys, comparat amb altres anys, però és una bona notícia sense comparar-ho. Sí, és una bona notícia sense comparar-ho, ha anat una mica menys.
Ah, de menys. Clar, per la recaptació, eh. No per una altra cosa. Perquè, clar, s'està donant menys, també. S'està donant menys a les ONG, però la gent està sent molt solidària en el seu entorn més immediat. Però, vull dir, solidària de debò, eh. En el sentit que ajuden molt a la família. La família s'està ajudant molt. Encara que es podria dir, oh, però alguns ho fan a contracors, sí, sí, però s'està ajudant. I llavors, aquest diners,
s'estan posant per gent que té una turta llarga durada, per joves que no estan trobant ni la seva primera feina, per ajudar-los a que marxin a fora mil coses, i després també entre veïns s'està donant aquesta solidaritat. És a dir, clar, ha hi hagut un desplaçament de les inversions. Jo diria que s'està sent més generós que abans, fins i tot econòmicament, no en qüestió de temps, no en qüestió d'idees, sinó econòmicament,
però s'ha desplaçat el focus d'inversió de donatius. Jo el que penso és que sí que és veritat que s'està sent molt més generós. Per exemple, els bancs d'aliments cada vegada estan més plens i la gent hi dona més productes perquè saben i es consencien que cada vegada hi ha més necessitat d'assistir a aquests llocs.
i abans només hi anaven un cert sector de la població, que eren immigrants, i ara hi va gent d'aquí. I aquella por d'anar-hi, o la vergonya d'anar-hi, ja no hi és. Fins i tot la Marató de TV3, en aquests anys... Has cobrat cap a casa, no? Si no et treus un programa de tele al teu speech, no és del David Davila.
Però dir que la Marató de TV3 en els últims anys de la crisi ha estat els últims anys en els quals ha captat molts més diners, fins i tot els 10 milions d'euros. No, quan em referia que s'està desplaçant, també no m'he acabat d'expressar bé i t'ho agraeixo. Vull dir que tal vegada, a veure, també és molt trist, no diuen, mira, per uns diners que haurien d'anar al tercer món
molt, molt necessari, però diuen és que tenim la misèria a casa, no? Llavors, per la gent que no pot menjar banc d'aliments, per la gent que necessita poder passar allà, poder tenir un habitatge social, donen diners, o fins i tot quan diuen per la recerca o el desenvolupament aquí perquè no ens quedem aturats en temes que són vitals,
per al benestar de la població, el govern retalla que siguem nosaltres, que els hi donem suport i molts projectes tirin endavant. Em referia a això, el desplaçament, que potser abans era més lineal, l'enviem més cap a fora, potser anys enrere 5, anys enrere 6, i ara s'envia perquè es quedi més aquí, perquè es veu més escans aquí. M'ha quedat clar, Núria.
Per cert acabem parlant d'un últim tema a les notícies positives amb la Núria Oriol que jo tenia moltes ganes perquè no tinc ni idea de què són les vacances wackish.
Aquí diu, vacances diferents amb experiències alternatives. A veure, Núria, il·lumina'ns què és el que podem fer aquestes vacances, que qui menys ja les té a tocar abans de dos mesos com a mínim, què és el que pot fer una cosa diferent.
Jo primer li demano a la gent que faci amb molta creativitat coses que li agradin de debò.
unir experiències de creixement personal i professional amb el coneixement d'indrets molt bonics. També pot ser unes vacances que et permetran conèixer nous amics, o sigui, enfocades a que hi hagi una molt bona relació amb el grup.
Sí, o sigui, no és allò de dir, m'apunto en un grup, fem un viatge, és un dia, i mira, mentes amb unes quantes persones, sinó que ells organitzen aquell viatge de maneres... Ah, com un gran hermano. Però sense càmeres i sense guió, perdona, perquè el gran hermano, com altres reality shows, està guionat. Ep, ep, ara ho sabrem. Ara ho sabrem, Núria. Ah, perdona, si ho nega,
Núria, envia'm a parlar amb mi. Núria, d'aquí uns moments entrevistem el Florena Bat, que és el director de Gran Hermano, i ja li traslladarem aquesta pregunta, David, et sembla bé? O que li faci ella mateixa, que escrigui... Al xat. Al xat de Ràdioesber.com, que escrigui la pregunta. No cal, la Núria no cal, ja l'hi diem nosaltres. Gràcies, gràcies. Escolta, i això de les vacances, huàquics. Huàquics de la Sierra.
Tu com viu ara per internet perquè es pugui mirar la pàgina web i la gent decideixi... Home, sí, ho podem penjar al Facebook de la penya del morro, també, quan ho rebem. Núria, però una pregunta, això del traixament professional, com ho fan? Vol dir que, també, quan tu estàs a vacances et permeten, doncs, estar fent un curset d'algun tema, potser, més vinculat al lideratge, a motivació d'equips o...
Però no és res enfocat, no? Una professió determinada o un ofici? Unes colònies de ràdio, per exemple. T'agradaria tu, Cristina? Home, mira. Una proposta? Escolta, podem proposar a nosaltres? Jo podria ser el monitor. David, tu cuines bé. Ho dic perquè sempre he estat un intendent que estic a la cuina. Molt. I tu, Cristina, t'encarregues ja de les activitats de la tarda. Ah, perfecte.
És la teva hora. Els Jocs de nit. A partir d'aquesta tarda de la nit, una cinta de matinada deixeu-me a mi que ja els controlo. Un moment, què és això els Jocs de nit Jordi? Els Jocs de nit, que no heu anat mai de colònia. I treballo i tot de colònia. Els Jocs de nit són els millors jocs que hi ha mai. El passatge del terror. Aprofites per tocar. El joc del macarró. El joc del macarró, no el coneixia aquest joc.
Després l'expliquem. És un intercanvi de macarrons que s'han de fer entre dos camps.
És que estava pensant ja... Allò només es pot passar amb la boca, per exemple. No! Per tot el cos. Jo faria adaptacions. I els nens han d'anar buscant-los per... Pel cos de la resta de nens. És un joc innocent. Home! Depèn d'on es fiquin el macarró. Prou ja, prou ja. Estem parlant de nens de 6, 7, 8 anys. La picardia que aneu vosaltres, la mirada sortia... Prou ja, prou ja. Núria, en fi, ja veus...
Aquestes madranyes són unes colònies de ràdio que seria una idea preciosa. En fi, Núria, moltíssimes gràcies. Quina web és que no has comentat al final? La de Wacky. Doncs us l'envio ara mateix. Doncs enviem-la i nosaltres ho posem al Facebook per si algú vol donar-hi un cop d'ull. Núria, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona tarda i també una bona setmana. Fins dimarts que ve.
Ah, espera un moment, què? Estàs posant l'adjectiu positiu a cada dia de la setmana? Que jo me'n recordo molt bé. Ai, és veritat, que la setmana passada vam dir que tenia deures... No, no ho he fet. No ho he fet. No ho he fet, Núria. Però, ho pots fer, aquesta. Ja ha passat el substitut, això vol dir renovació. I llavors, com era? És que jo tinc molt de mala memòria. Un adjectiu positiu per cada dia de la setmana, perquè vas començar dilluns, fofa-te, dimarts, melo.
És veritat. Ja me'n recordo. Aquesta setmana, ja te'ls poso ara, ahir lent, ahir va ser lent, que és positiu també, no cal anar ràpid sempre. Vas tenir un dia lent, després de Sant Joan... Avui un dia actiu, per exemple. I demà tindré un gran dia. Que això ja ho va dir el Serrat, que me'l posaré després. Millor així o no?
Sí, molt millor. Ja està, ja està. Sí, però només vas fer tres dies. Bueno, un moment, un moment. En fi, Núria, fins la setmana que ve, moltes gràcies. Fins la propera setmana. Molt bona estiu. Gràcies, molt bona estiu. Bona tarda.
5.40 de tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments entrevistem la secció de tele, que avui tenim el David en presència a l'estudi número 1 de la ràdio, entrevistem el Floren Abad, que està a Madrid i que és director de Gran Hermano. Fa molts anys que és director de Gran Hermano, oi? No, és la segona edició que està. No passa res, no passa res. En parlarem, en parlarem.
En parlarem una mica de com que ens comenti com ha anat la primera edició que ell va ser. Perdó, en Mercedes Milagres la presentadora és d'aquí al costat, és d'Esplugues. Ah, doncs per això.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc,
I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. obertament.org
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Disseny nobles, per la Penya del Morro o del Morro. La ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Tres quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, la secció de televisió amb el David Ávila. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Estàs nerviós, David? A més és el debat final d'aquest any. I efectivament, aquesta nit es posa el puny final a Gran Hermano XIV amb un debat. Abans, però, passar per la Penya del Morro, avui entrevistem el Florian Abad, que és el director, podríem dir, d'una de les cases més famoses de la televisió. Florian Abad, bona tarda, buenas tardes.
Hola, buenas tardes. Bienvenido al programa. ¿Nervios por el programa de hoy? Sí, nervios. Es ya el debate final donde se van a hablar de las cosas pendientes que quedaron en la casa, de las que surgieron fuera. Y sí, porque también cerramos un ciclo, cerramos una etapa y siempre hay nervios. Pero creo que hace ya dos ediciones, que tú eres el director de Gran Hermano, ¿a estas alturas todavía hay nervios haciendo el programa?
Fíjate que hay nerviosas de estas alturas que cuando he oído que ponías la sintonía de gravedad me ponen la carga de gallina. Floren, una pregunta. Ya hablando del debate de esta noche, gente que estará o no estará, que me lo están preguntando, ¿estará Argi? Pues... Fíjate que ahora mismo me pillas, pero creo que no. Argi no va a estar.
¿Y Dani tampoco estará o no? No, Dani no. Ni Dani ni Eva. De hecho, esta edición, la número 14, ¿has dicho que es una edición especial, que se cierra un ciclo? ¿Por qué? No, digo para nosotros, personalmente. Cuando nosotros se metes en la dinámica y en la coraje general del programa, pues para los concursantes, cuando entran dentro de la casa dicen que la experiencia es dura, y efectivamente lo es,
pero para el equipo que hacemos el programa también significa cerrar muchos meses de intenso trabajo. No nos olvidemos que nosotros prácticamente vivimos allí con ellos y también para nosotros es cerrar un ciclo, pero era a nivel personal. Ah, porque el hermano en principio habrá una quincena edición. Por supuesto, mientras el espectador y la cadena quieran nosotros allí estamos haciendo otra edición más. Algunos rumores dicen que podría ser a partir de enero, cuando acabe la voz.
Eso me gustaría poder decir una fecha, pero cuestión de fechas es la cadena, es el cincular que tiene que marcar cuando quiere que el programa. Has hablado del público, este año os ha costado más conseguir atrapar la audiencia. ¿Cómo vivís el tema de la audiencia? Bueno, Gran Hermano, ya después de 14 ediciones tiene un número fiel de seguidores que siempre está ahí.
Es verdad que lo que cuesta al espectador es desengancharse de unos personajes y engancharse con otros. El año pasado, en edición 12 más 1, sí que es verdad que muchos espectadores se engancharon a esos personajes y tú lo que tiendes es a comparar lo que el programa te da, los concursantes nuevos, con los antiguos. Entonces es difícil porque hay que dejar un tiempo para que el personaje crezca, para que las personas estén dentro, que están dentro,
pues nos muestren cómo son y que nos pueden aportar. Pero al final nosotros siempre decimos que el programa es un programa de confusión a fuego lento. Necesita tiempo para que el espectador se pueda enganchar a los nuevos personajes, a las nuevas tramas. Todo tiene que tener un proceso.
Por cierto, tenemos un chat en radiodesbert.com donde la gente puede ir comentando cosas. Mira, Poma nos dice... Bueno, primero de todo... Está en catalán, eh, te lo traduzco. Y primero de todo, felicidades por el programa. Quería saber si tienen alguna cosa pensada especial para celebrar las 15 ediciones. O sea, estamos hablando... No ha terminado este, la gente ya está pensando en la siguiente. Claro, es que hay una cosa que es lo que te decía antes. Estas preguntas me las han hecho muchas veces. Habrá una próxima edición
Pues claro que sí, porque hay una parte del público que demanda este género y el reality es un género. Es como decir si al año que viene va a haber liga profesional de fútbol. Hay gente que le gusta el fútbol y hay gente que son seguidores de unos equipos o de otros. Y hay años en que la liga es mítica porque el Barça gana x copas. Hay otros años que no gana tantas y que de repente parece que se va a obrir el mundo, pero la gente sigue demandando ver fútbol. Hay gente que sigue teniendo hambre de ver el Gran Hermano.
Si el Gran Hermano desapareciese, sería como si el fútbol desapareciera, según tu punto de vista. Para mí sí, pero no. Yo simplemente lo ponía como un ejemplo. Quiero decir que es un género. El reality es un género. Si quieres que te lo compare con algo de televisión, podría ser como el decir si al año que viene va a haber un culebrón.
en cualquiera de las tabernas generalistas. Pues claro que lo va a ver. Es muy difícil imaginar Telecinco sin Gran Hermano, ¿no? Sí, pues no llevamos 14 años con Gran Hermano, nutriendo no solo los programas del debate, la gala de Mercedes Milà, los resumenes diarios, sino que hay muchos programas satélites, por llamarlos de alguna manera, que también tratan el contenido,
están en el contenido de Gran Hermano, pues, Sálvame, Ana Rosa por las mañanas, el mayor o en menor medida, pues, todos esos programas también acaban nutriéndose en algunos minutos de su emisión de los contenidos de Gran Hermano. Estan parlant amb el Florian Navat, que és el director de Gran Hermano, Jose Sierra, Gran Hermano 14. Per cert, el moment més complicat que heu viscut en aquesta edició, quin ha estat per a tu?
Ha habido varios momentos complicados.
Imagino que te estás refiriendo al otro momento, que es el momento de Ardi. No, pero bueno, ese momento, el de Álvaro también fue muy comentado, nada más empezar... Perdona la broma, pero entró con mal pie ese chico. Pero bueno, ¿qué es lo que pasó realmente? Porque hemos visto todas las imágenes como salto. Sí, sí, ¿hubo un malentendido, una nueva comunicación? No, Álvaro llega a la tercera persona que desfilaba por ese mecanismo que se puso para el primer día.
que ya había pasado por ahí Sonia antes, sin ir más lejos. Pero a veces él también fue un momento de euforia brutal. No sé si os disteis cuenta también cuando salió de la casa al entrar en el plato, que también se le veía un momento como de euforia levantando los brazos, pues entre la euforia que veía todos los chicos abajo, que los chicos le dijeron, lánzate. Y él, pues que no vio que tenía la tirolina, que los nervios que pensó que todo el mundo se había tirado, pues al final...
los nervios y la tensión provocaron ese desenlace que no fue de gusto de nadie y para nosotros fue un susto mayúsculo. Floren, una pregunta. Has comentado Álvaro, por ejemplo, que se le tuvo que ingresar. Los padres de Sonia hicieron referencia por vía Twitter, vía Facebook que la chica no estaba bien atendida en la casa. ¿Qué argumentos les podrías decir?
Bueno, yo esos argumentos me parecen, sinceramente, que están fuera de todo lugar, porque tanto Sonia como el resto de sus compañeros han estado perfectamente atendidos durante toda la estancia en la casa. Las personas que entran a la casa son mayores de edad, no son niños, saben con lo que entran o con lo que no entran, si tienen una enfermedad que ya la traen o les sale dentro de la casa. Cuando están en la casa ellos están atendidos médicamente. Tienen una doctora que viene a verlos,
Y nosotros seguimos fielmente el tratamiento que nos indica la doctora que les visita. Que los padres tengan otra opinión distinta. Sonia, no nos olvidemos que es una persona titulada con una carrera superior y que sabe perfectamente qué es lo que significa un tratamiento de antibióticos. De todas formas, en relación a este tema, ¿cuántas personas están pendientes día a día de los concursantes?
¿Médicamente dice eso? En general, tanto médicamente como observándolos. De redacción, de realización... Tu dices que a ellos se les está haciendo el seguimiento las 24 horas del día. Hay turnos de 3 personas de 8 horas. Eso sería el equipo de redacción, pero luego están los realizadores que están siguiendo con las cámaras, los operadores de cámara. En total puede haber perfectamente en cada grupo unas 30 personas.
en cada turno, quería decir. ¿Cuántas personas trabajan en Gran Hermano? Unos 150 más o menos. Somos un pueblo bastante grande. ¿Qué ingredientes tiene que tener un concursante de Gran Hermano o una persona para entrar en la casa? Para la quinceana edición. Hay que ser una persona valiente. Primero que sea valiente. Después de 14 ediciones ya sabe dónde entra. Ya no existe la sorpresa del primer año de esto es una cosa nueva.
Ya sabes dónde entramos. Tienen que ser personas valientes, que sean únicos, que sean excepcionales, que nos tengan cosas que contar, que sean extrovertidos. Una persona introvertida no es la persona más indicada para entrar en Gran Hermano. Tienen que ser gente que nos pueda emocionar, que tenga capacidad de sorpresa, como han sido muchos de los concursantes que han pasado por Gran Hermano.
De todas formas, estas son unas cualidades de unas características generales para todo el mundo, pero de una edición para otra, ¿hay alguna especificidad que podáis buscar en las personas o alguna característica concreta que cambie o varíe para los castings a la hora de elegirlas? No solemos atender a un patrón fijo o un perfil, si eso es a lo que te refieres. Por ejemplo, yo puedo pensar, y te pongo un ejemplo de una persona que ha ganado el mano, yo puedo pensar este año que quiero un perfil de meter un cura
Pero si ese cura no llega al casting, yo ya puedo pensar lo que quiera. Lo que pasa es que en el caso de Juan del año pasado, del Pater, entró, era una buena persona, nos gustaba cómo funcionaba y aparte pues era farroco. ¿Nunca se ha ido a buscar un concursante fuera? ¿Siempre ha sido por casting que han venido ellos? No, la búsqueda directa también se ha hecho.
Mayoritariamente ahora, ya en los últimos años, es todo por casting. Pero sí que en alguna edición se llegó a hacer una búsqueda directa. Por cierto. Mayoritariamente ya te digo que es gente que se apunta a través de la web. También porque la propia evolución de las tecnologías nos ha llevado a que la búsqueda directa no sea tan importante. Porque ahora cualquier persona, de hecho cuando una persona quiere participar en el programa,
que tiene que apuntar en la web, tiene que subir un vídeo, unas fotografías. En ese vídeo ves más o menos cómo son las capacidades de esa persona para entrar, si nos interesa, si no nos interesa, y hay que esperar todavía porque puede que esté verde, que eso nos pasa muchas veces. Una persona que podemos ver este año y decir que para este año no está, pero para dentro de dos años puede estar más preparado para entrar. Por cierto, tú eres el director de Gran Hermano, eso de dirigir a Mercedes-Mila,
¿Cómo se lleva? ¿Cómo lo haces? Bueno, en realidad yo soy el director de la casa. Granhermano tiene varios directores. Yo soy el director de la casa, pero a Mercedes Milà lo dirige Álvaro Díaz, que es el que lleva el Printer. Igual que el debate con Fran Blanco lo lleva María Zambrano. Hay tres directores. Cada uno de las galas, el debate y la...
Si tú estás en la casa, a veces has puesto la voz al súper. ¿Eres tú? Sí, sí, soy yo. ¿Y cómo lo haces, eso, los habitantes de la casa?
Habitantes de la peña del morro. Me he acojonado, eh. Aquí la voz no está distorsionada. Como tenemos una webcam de radiodesvern.com, por un momento estamos en estudio 1, a ver qué pasa, a ver si nos van a echar del propio estudio.
No sé si vols afegir alguna cosa més, David. Sí, Floren. Hay gente que dice que Gran Hermano está todo ficcionado. Una colaboradora nos ha dicho que todo es una ficción. Está guionizado. No, en absoluto. Eso dice bastante poco de la persona que lo ha dicho porque no lo ha visto. En Gran Hermano es imposible ficcionar nada. Lo que sí se hace es que cuando tienes que hacer un resumen
Tu sí que puedes tratar de crear una ficción, pero los concursantes no tienen un guión. Ninguno de ellos lo ha tenido nunca. Porque te aseguro que no hay guionista en este mundo que sea capaz de escribir una frase como...
¿Quién me pone la pieza para que no se vante cabeza quién? Lo que hacen los redactores es que esto confunde a la gente. El equipo de redacción dice que le están escribiendo lo que tienen que decir. Están tramando la trama, ¿no? No, el equipo de redacción lo que hace... Es muy sencillo. Es verdad que en Gran Manu hay 70 cámaras. De esas 70 cámaras hay cuatro situaciones que se pueden grabar en cada momento.
Imagínate que tú puedes grabar en el Estudio 1, en el Estudio 2, en el Estudio 3 y en el Estudio 4. Y hay cuatro acciones distintas. Entonces el redactor lo que hace es contar lo que está pasando en cada una de esas situaciones. Ahora habría un redactor que estaría en el Estudio 1 y diría, marcaría un botón y entraría la hora. Y pondría, son las 17.56. Floren, el súper del Gran Hermano, explica
a los oyentes de radio desver cómo es el trabajo de un redactor. Entonces, eso es lo que hace el redactor. Describe la situación que está pasando en ese momento. Informa, básicamente. Transcribe, más que informar, transcribe, porque luego, de esas cuatro acciones, que son en total 96 horas de grabación al día, tú tienes que hacer el resumen diario, los vídeos, y a partir de ahí es cuando, evidentemente,
Si ficcionar una trama de amor es flexionar el material de Susana y Gonzalo, pues eso sí que sería ficcionar, pero no es hacer ficción. Es coger el material que a ti ya te han dado.
para hacer un vídeo, para transformarlo en una historia. Bueno, si creo ha quedado muy claro. Floren, muchísimas gracias. Te dejamos que vaya bien el programa de hoy. Muchas gracias. Estaremos atentos. Sobre todo David, que tengo que decirte que es un fan incondicional de Gran Hermano. Sí, me lo dijo en Twitter. Estaba nervioso en la entrevista de hoy. Digo, tranquilo. Por cierto, no habrá reencuentro. Esos rumores que habría que había reencuentro no habrá.
Bueno, había un rumor por ahí todavía, pero a día de hoy no hay nada confirmado. Bueno, pues Florian, muchas gracias y que vaya muy bien. Gracias por atendernos. Un abrazo. Chau. David, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Connectem ara amb la xarxa per escoltar les notícies i ens tornem a retrobar més endavant. David, bona tarda. Bona tarda. Son las 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Sònia Queri i Joan Catà. El ministre d'Educació, José Ignacio Berth, ha anunciat aquesta tarda que revisarà la nota mínima d'accés a les beques universitàries després de les crítiques rebudes per part de les comunitats autònomes i la comunitat educativa. El ministre, però, ha deixat clar que la nota no se situarà, en cap cas, per sota del 5 i mig actual.
Esa es una cuestión que desde luego no nos hemos planteado. El cinco y medio que se estableció el año pasado no se va a rebajar. De la seva banda, el secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, ha dit que si cal, la Generalitat garantirà els estudis en fons propis si finalment el govern central exigís un 6,5 per tenir accés a una beca. 5 persones han resultat ferides aquesta tarda en el xoc entre un camió i un tram a Barcelona.
Segons ha informat l'Ajuntament, el xoc s'ha produït cap a quarts de quatre de la tarda en una rotonda semaforitzada entre l'avinguda Xile i el carrer Ernest Lluc. Tres dels ferits són viatgers del convoy, mentre que els altres dos són el conductor del camió i un acompanyant. Com a conseqüència de l'accident, la T1, T2 i T3 es troben sense servei entre el carrer Ernest Lluc i Can Rugal. Els viatgers poden utilitzar com a alternativa els busos L14 o 54 a la zona universitària
el 57 o el 157. A Torre d'en Barra, una fuita de gas ha obligat a interrompre el servei de trens. En aquests moments, tècnics de remfa i els bombers treballen per reparar el problema. Vuit persones, a més, han hagut de ser evacuades de casa seva. Un incendi ha deixat avariat un creuer amb 1.600 passatgers a 15 milles del port de Venècia, a Itàlia. La companyia Pulmentura assegura que la nau serà remolcada fins a Venècia i els creueristes, entre els quals i a catalans, seran repatriats amb avions.
El foc s'ha declarat aquesta matinada quan navegava entre Ravenna i Venècia. Les flames s'han pogut apagar amb rapidesa.
i cap persona ha resultat ferida però el sistema de proporció i els motors han quedat inutilitzables. La Guàrdia Civil registra les oficines de la Patroliera Petro Miralles a Santa Maria de Miralles en el marc d'una operació contra un entremat d'empreses acusades d'afraudar presumptament en el pagament de l'IVA. L'operació s'està desenvolupant a Catalunya i a Andalusia. Entre la vintena de detinguts hi ha el director general de l'empresa i alcalde del municipi Josep Maria Torrents Ferrer.
L'Ajuntament de Vilanova del Camí, Alanoia, va tancar el 2012 amb un superàvit de més de 700.000 euros. L'alcalde del municipi, Joan Vic, ha aprofitat la presentació dels comptes municipals per reivindicar el paper dels ajuntaments en la prestació de serveis davant el que considera una intenció recentralitzadora del govern central. Ràdio Nova, Marisa Martínez, endavant.
A banda d'aquesta xifra, l'alcalde Joan Vic va destacar altres dues dades importants. L'estalvinet, que el 2012 va ser de prop de 20.000 euros, i el deute viu, que suposa un 56%, lluny del 75% que marca la llei. Durant la seva intervenció, l'alcalde també va defensar el paper de les administracions locals i va mostrar la seva preocupació per les modificacions que el govern central vol introduir a la llei de bases de règim local. Vic creu que les propostes que s'estan fent ens abocen a una nova centralització del poder i en cap cas, diu, garanteixen una millor prestació
serveis públics. Si l'Estat considera que els serveis que estem aplicats no compleixen aquest ràtios de sostenibilitat, doncs podem perdre sentit pur i simplement els serveis que passarien, en aquest cas ha d'aprendre la Diputació Provincial. La cosa és, jo crec que és una mesura descentralitzadora, quan el que es busca i el que es pretén, precisament, és descentralitzar i fer l'administració més propera als ciutadans. A Vilanova del Camí, entre la Llei de Barris, el POESC i altres subvencions, el deute supera el milió d'euros.
Esports en xarxa. Bona tarda. Us parlarà David Amador. Els Jocs del Mediterrani de Mersin a Turquia. Medalla de plata al relleu. 4% estils per a les nedadores catalanes. Natàlia Torné, Jèssica Vall, Clàudia Dasca i Marta González. Abans, la catalana Cristina Soler s'ha classificat per als quarts de final de la competició de Patanca.
amb gimnàstica. El saba de llenc Rubén López s'ha penjat la plata en la prova de paral·leles, mentre el materoní Javier Gómez ha aconseguit el bronzer a les anelles. Avui ha marxat cap a Terres Turques el piraguista Lleida Tassol Craviotto. En tenis, el torneig de Wimbledon. En joc, el partit entre el barceloní Marcel Granullers i el francès Richard Gascet. De moment, 7 a 6. El primer 7 per al català que està perdent el segon per 3 a 1. Abans el materoní Albert Ramos,
ha quedat eliminat en tres sets davant l'argentí Juan Martín del Potro. I d'aquí a menys d'una hora en futbol a les 7 de la tarda, el Girona rep l'homenatge de l'oficial Estadi de Montilivi en un acte on hi participarà la plantilla i el cos tècnic a menys dels castellers i actuacions musicals. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, parlarà aquest vespre a Sant Just sobre benestar i sobirania, un acte que se marca en el cicle dels diàlegs sant justens organitzats per la secció local de Convergència.
A la Teneu, la conferència es titula Benestar i Sobirania, un mateix camí, i el conseller de Cultura també s'enjustenc, Ferran Mascarell, considera que la relació entre Catalunya i l'estat és complicada i que en els últims anys la distància entre uns i altres s'ha xamplat. Per això, Mascarell reflexionarà sobre si cal construir un estat més proper i més eficient, si és possible i de quina manera es podria aconseguir. La d'aquest vespre serà la quarta sessió d'aquest cicle de conferències que convergència
Organitzat a Sant Just, la ponència serà dos quarts de vuit del vespre a la sala cinquantanarit de la Teneu i és oberta a tothom. Cap incident destacat a la nit de Sant Joan a Sant Just. La nit més curta de l'any es va desenvolupar amb normalitat al nostre municipi. Les tres revilles autoritzades van poder gaudir fins a ben entrada de la nit. Només es van detectar incidències mínimes. Una d'elles va requerir la intervenció dels bombers quan es va cremar un metre quadrat de matolls a carrer Tudona, fruit d'un mal ús de petards.
També van produir cremades a tres contenidors d'escombraries i el parachocs d'un cotxe es va fer malbé per l'explosió d'un petard. I acabem aquest bollet explicant-vos que fa uns 20 minuts s'ha restablert la circulació del tram entre Ernest Lluc i Can Rigal durant un parell d'hores
Ha estat sense funcionar entre aquestes parades per com a conseqüència d'un accident entre un camió i un convoy del tramvia que han xocat a la rotonda de Barcelona entre l'avinguda de Xile i el carrer Ernest Lluc. L'accident s'ha produït a dos quarts de quatre de la tarda i a cinc persones ferides. Tres dels ferits viatjaven al tramvia i els altres dos són el conductor del camió i un acompanyant. Les tres línies del trambaix T1, T2 i T3 no han circulat entre la parada d'Ernest Lluc i Can Regal durant aquesta estona, durant dues hores, fins que s'ha tornat en carrer l'altramvia.
Ara, però, com dèiem, ja funcionen amb normalitat. I, de moment, això és tot. Més informació a les 7, al Senyors Notícies, edició vespre. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. InformatiuComarcal.com Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dues quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem! Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva,
Cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Ágbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un bantall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipullets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb el que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
Fins a la generia verds saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! Sí, bon Nadal i bons Pasquals també. 6 i 11 de la tarda. Benvinguts a la segona horeta de la Penya del Morro.
D'aquí una estona parlarem amb l'actor Albert Pratt, que està interpretant el can de la Gorgona a la Seca, un teatre petitet i relativament nou, que està al born de Barcelona. I a més a més també tindrem la secció de terror de Cristina Vargas. Abans de tot això, però veu com riu. Hi ha rius de forma malèfica. És que és un riure malèfic. David, que veig que no has marxat, bona tarda. Bona tarda Jordi, què tal? Què crides tant? Que tens problemes amb els auriculars?
Comencem a repassar trending topics de la segona hora. Michael Jackson ha sigut trending topic perquè justament avui fa 4 anys que va morir
Imagina't els comentaris, tots en la mateixa línia, fent tribut i recordant aquest gran artista. Comencem destacant el comentari de Mr. Jones que diu començar el dia fent-li tribut al gran Michael Jackson i adjudta una fotografia on apareixia el rei del pop.
Continuem amb el Javier Roldán, que diu, avui fa quatre anys de la mort d'un dels millors artistes de la història, Michael Jackson. Abans Mita, ara Llegenda. I acabem amb el Paisa Ita, que diu, llarga vida al rei del pop, per sempre Michael Jackson. Home, no sé si... jo de tant en tant que escolto una mica Michael Jackson a vegades. A mi m'anima molt Michael Jackson. Bueno, en fi... I aquesta nit, als Trending Topics, faig una porra seran...
Els de Gran Hermano i seran els de MasterChef. Ah, MasterChef també, no? Avui no has pogut fer sessió de tele, hem fet una entrevista però no has dit notícies, David. Tinc tantíssimes notícies que explicar. Des d'ara fins a les 7 les vas dient quan puguis. No, hem dit que fins a les 9 avui. No, escolta, va David, que hem de repassar un altre trending topic perquè avui també ha sigut venyat el jugador del Betis que deixa aquest equip i signa amb l'Atlètic de Bilbao per reforçar el mig del camp fins al 2018. Cristina, què diu la gent a Twitter sobre aquest tema?
Gonzalo Alcalá ha banyat a l'Atlètic, gran jugador que ens ha donat molt, una cent l'Europa a més dels diners que deixa, gràcies per tot. El Pedro diu banyat, es podria haver quedat per lluitar amb el Betis, no ha estat així, només resta desitjar-li sort i gràcies. I acabem amb el Pablo Gandullo que diu pitjor ho passarà banyat que no anirà a jugar ni a Europa. Ha ha ha ha.
Gràcies Cristina. De res. Puc dir una cosa? Aquest home on estava jugant abans? Al Betis. Al Betis. I ara on? A l'Atlètic de Bilbao. A l'Atlètic de Bilbao. Així he fet sempre una atenció. Ha canviat per millor. Aquest estiu l'hauria insuflible amb la calor. Perdona que es contradigui, però les últimes notícies meteorològiques es diuen que aquest serà l'estiu més fred dels últims 20 o 30 anys i que per tant és una bona decisió anar al sud, per exemple, a Andalusia perquè no farà les temperatures caloroses que s'estan acostumats cada estiu. Serà l'estiu de la meva vida?
Espero que sí, pel teu bé. Connectem ara amb el Casal de Joves de Sant Just d'Esbern. Ojo! Quan sona aquesta música només vol dir una cosa. Que avui no tenim ni el Sergi Arrada ni tampoc l'Alejandro. Tenim ni més ni menys que... la directora del Casal de Joves, Montse Martín. Bona tarda, Montse. Hola, bona tarda. Tots drets?
Saludem la directora del Casal de Joves de Sant Just. Mola, eh, la música m'agrada. Home, perdona, és la música d'Air Force One i l'avió del Presidente, que és una mica l'avió amb el qual arribes tu cada dia al Casal de Joves, i a parques allà a l'esplanada. Per cert, Montse, avui comencen els tallers d'estiu del Casal de Joves, no? Aquest matí hem començat, sí. Com ha anat la cosa? Fes una mica de moments.
Sí, perquè ha començat el de cinema i el de grafitti, i el de cinema està a tope, el de grafitti també de molta gent. Aquesta tarda ha començat customització de roba, i bé, per ara molt bé. És el primer dia, però ha vingut tothom que estava apuntat, o sigui que molt bé. Quins altres tallers estan també previstos per aquesta setmana? Aquesta setmana comencen aquests, i aeris també, que és de tècniques de circ aèries, trapeç i teles acrobàtiques.
que també comença ara dins d'una estoneta. I per aquesta setmana, aquests són els que comencen. Després la setmana que ve comença cuina, comença instruments electrònics, comença bicicletes, comença l'altra setmana, bueno, van fent...
Cada setmana comença a 1 o 2. Sou com una mena de campus party, no, dius, al Casal de Joves? El què, perdona? Sou com una mena de campus party, una casa de colònies. campus party, sí, sí, total, eh, total. Però a quina hora dineu? Ho dic perquè jo, si passo per allà, puc venir? Hi ha un monitor de menjador? Et sento fatal, un moment Jordi, perquè tinc aquí una invasió ara mateix. Què ha passat? Para, para, para. Un moment, un moment. Estem en directe al Casal de Joves. Ara, ara t'escolto. Moments de tensió. Què està passant?
Ah ja està? Els has fotut fora. Els has fet fora? Però els has fet molt baixet igualment eh. Ah mira veus? Vale, vale. Ja cap problema? Com que és la directora del Casal ella fa el que vol. Ara millor, ara millor. Com que és la directora del Casal ella fa el que vol i si ha de fer fora gent, doncs fa fora gent.
Bé, no, volia preguntar-te sobre quin ambient ja en guanya amb els tallers d'estiu, ja sé que és el primer dia, però comparat amb altres anys, ja més gent, menys gent apuntada, com ho compararies? Bueno, hem apuntat com a tres vegades més que l'any passat. Què dius ara? S'ha triplicat el nombre d'usuaris dels tallers d'estiu? Sí, sí, sí. La veritat és que sí. Tenim un 117 inscripcions fetes. Home, això som... La veritat és que sí.
A què veus aquest fenomen? De joves ja feia els seus tallers i enguany fins a 120 persones, 120 joves a Sant Just, que és molt. Hi ha gent que repeteix. Estem en una xixantena de nanos que es mouen per aquí. Ah, vols dir que n'hi ha molts que fan dos tallers? Hi ha nanos que repeteixen algun taller, que fan més d'un, però són 60, que l'any passat.
no estaven en aquestes xifres ni molt menys. Creus que això passa perquè la gent marxa menys o marxarà menys dies i queda per aquí o com... Jo crec que és una oferta que l'any passat ja la vam començar perquè feia falta per a aquesta edat perquè tota l'altra oferta que hi ha és molt infantil i llavors aquesta que hem fet no és que queda amb el que digui jo però que està molt... està bastant currada i és bastant... bastant diversa. Poden fer cinema, poden fer cuina, l'instrument electrònic serà molt innovador
i llavors feia falta que aquests nanos tinguessin una oferta així, no? Esclar, perquè estem parlant d'edats 16, 18 més o menys. Estem parlant a partir de 12 fins a 18. Potser la forquilla més gran de nanos es concentra en 13 i 14, però també tenim de 17, de 12... Vull dir que sí, sí, és...
Basta enfocat en aquesta batalla. Molt bé. Doncs Montse, després de parlar dels tallers, no sé si hi ha alguna cosa més que vulguis comentar amb activitats de cara aquesta setmana. Em sembla que hi ha un cine d'Hip-Hop? Exacte. Aquesta setmana, mira, el divendres, les nenes que han fet Hip-Hop tot l'any, aquí al Casal, fan el seu festival de Hip-Hop, que fa una mostra de tot el que han après durant aquest últim... bueno, durant tot l'any, perquè han fet moltes coreografies.
i ho faran a la tarda. Estan convidats totes les famílies i tal, però també és obera, qui vulgui venir a veure-ho, i si hi ha alguna que vol apuntar-se per l'any que ve, que vingui i vegi el que fan aquí.
Durant tot l'any. A quina hora és aquesta... A les 15.30 comença. A les 15.30. Serà tot el tema de la dansa, hip-hop, al Casal de Joves, que serà a la sala... A la sala Utopia. A l'escenari i tal. Més activitatge que el cap de setmana al Casal de Joves? Al cinema, que el farem el 29, aquest dissabte, que es la ventaja de ser un marginado, que comença a les 11 i és a l'exterior, és cinema de fresca. Les ventajes de ser un marginado. Mira David.
Escolta, té moltes avantatges ser un marginat. No t'emprenyen. Vas a la teva. De què va aquesta pel·lícula? Ho sabem això? El què? De què va aquesta pel·lícula?
No estic sorda, falla el telèfon. No ho sé.
Cineclub utopia, cinema de garantia.
No, aquesta setmana ja està. La sortida, el divendres, fem la sortida al LaserTac. Home, perdona, això és mític ja. Que el LaserTac a la meva època es deia el CUSAR, que era allò dels lasers que disparaves en una mena de laberint, totes les fosques. Això serà aquest divendres. Algú encara es pot apuntar a dia d'avui? Si algú s'ha d'apuntar ha de venir ja perquè ja tenim 27 nanos que portem aquell dia.
I llavors ja hem de tancar inscripcions, ja. S'està anant de les mans, eh? Sí, sí, ja és un grup, vamos a fer una batalla. Tu hi vas, també, o no? Jo no, jo no, jo no. Perquè tu t'hi has anat... Però l'Alejandro i l'Esteban. Sí, però l'Alejandro i l'Esteban van i juguen, em sembla, no? Sí, sí, i tant.
A veure, David, què vols? Dir-li amb la del Casal de Joves. La Montse, Martí. La Montse, Montse. Que no ha escoltat la música. Un respecte de la La Casal. Però és que té un nom tan maco que m'he emocionat. Que pilota. Montse, tinc una pregunta per fer-te. Rumia Talaver. La pregunta és, durant aquest mes de juliol, ir-me a Ramo.
Farà alguna de les activitats al vostre casal o no? A veure una cosa. David, aquesta és la pregunta. Primer hauríem de saber si sap qui és Irma Ramos. Jo crec que no sap qui és la Irma Ramos. Montse Txona, Irma Ramos és una concursant Sant Justenca del programa... Sí, del número 1. Alguna vegada ha vingut pel casal? Sí. I que ha participat a alguna activitat? Ha participat a les llamps, venia a cantar.
Ah, venia a cantar. És que ho ha fet molt bé però no tant, perquè l'han fet fora a la segona o tercera. L'has tornat a veure des d'aquesta sortida de tele? Perquè fa dies que la busquem i no la trobem. Arribat lluny gràcies a les jumps que fèieu al Casal de Joves.
És un trampolí, és que la llamba del Casal de Joves és un trampolí, però allà cantes una mica i després et fixen a la tele. I més grups coneguts que han passat pel Casal de Joves, per exemple Riu, Riu, per exemple, no, estem parlant de música, eh, Riu, per exemple, Trash, Riu, Forge, qui més?
Bueno, hi havia un grup de teatre que feien ja està bé de teatre, que també van venir aquí per ser un triomf. Veus, ja està bé. Tothom qui ha passat pel Casal de Joves, escolta, és un èxit assegurat. Menys nosaltres, que un dia vam anar a fer el programa... No, no, no, un dia vam fer el programa en directe des del Casal de Joves, que era un Sant Jordi, i no va venir ningú de públic. Però bueno, allà va ser un mal dia. Home, però Sant Jordi és típic, Jordi, que la gent se'n vagi a les rambles i tot plegat, era normal. Sí, clar, clar.
Jordi, que tu volies saber de què tracta les vantages de ser un marginador. L'has trobat? Sí. Un aplaudiment per la Cristina.
Una de les actrius és Emma Watson. I la pel·lícula tracta d'un noi que es veu que comença a escriure diverses cartes on tracta temes sobre l'amistat, els conflictes familiars, el sexe, les drogues, etc. I intenta trobar el seu lloc o trobar un grup d'amics on integrar-se.
Crec que és aquesta que van promocionar que el grup de marginats s'ajuntaven tots els marginats i feien el seu grup. D'aquí més endavant s'ha de veure per saber què passa. I si no entres al grup de marginats, ets un marginat. És un grup de marginats. Montse, ja queda clar. Moltíssimes gràcies.
On ho fareu això? A la gespa? A l'aire lliure. Que guapo. La pantalla és a l'exterior i trobem cadires a la gespa però l'any passat, per exemple, que va venir bastanta gent, es tombaven a la gespa, es portaven els seus mantets i es tombaven aquí. Perdona, com si anem a la fresca de Montjuïc, el castell de Montjuïc res amb bejar, el casal de joves amb la gespa i tal, s'ha de pagar també, no? 4 euros. Doncs mira, aquí no, aquest és gratuït. Ah, aquest és gratuït? Perdona.
Aquest dissabte, no? A les 11 de nit, molt bé. No hi ha barra, però sí que hi ha màquina que va a dins. Si no es cobre, te'n vas a la Frankfurt, al costat... I te'n pots portar. Pots portar coses, clar. Montse, moltíssimes gràcies. Un plaer haver parlat amb la directora del Casal de Joves de Sant Just. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Montse Martí, Casal de Joves.
Escolta, quan parles amb gent important del món, et sents bé, eh? Hem parlat amb el director Gran Hermano, ara amb la Montse Martín, director de la Casal de Joves. Què serà la siguiente en el programa? Quin director més tenim ara? No, ara en tenim un director. Tenim un actor que l'hem de trucar per això, eh? L'Albert Prat, que està fent el can de la Gorgona, una obra de teatre a la... Escolta, troba aquesta museu, que sembla que aquí estiguem amb veïn Polònia, com deia ell.
L'Albert Prat és actor del Can de la Gorgona, una obra que es pot veure a la Seca, es va estrenar la setmana passada, i a més a més David, a tu t'agradarà perquè l'Albert Prat ha participat en sèries mítiques com Vent del Pla, on va començar fent de cambrer, a més a més també ha estat a les polseres vermelles, aquesta última temporada fent de metge. En fi, parlarem de la professió i de tot plegat amb ell. D'aquí uns moments, després de la publicitat, fins ara mateix a la Penya del Morro.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia-sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. I el mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milanari.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
En directe a 6 i 27 parlem de teatre a la Penya del Morro. I és que David, Cristina, preneu nota, s'acaba d'estrenar una obra a la Seca, que és una sala més o menys recent situada al Born de Barcelona, el cant de la Gorgona de la companyia La Ruta 40. Aquest és el títol, de fet, d'una de les cançons que havia composat un dels protagonistes de l'obra, el Marc,
que fa 7 anys conviu a la mateixa habitació amb en Nil, un noi que va marxar de casa als 18 i que li costa tirar sol a la vida. L'obra parla de la complicada relació que s'ha establert entre aquests dos personatges i de les angoixes que porten dins. Dirigida i escrita per l'Albert Arribas, interpretada per l'Albert Prat i el Sergi Torrefilla. Saludem aquesta hora de la tarda un vell conegut del programa, ja vinc del programa, que és l'actor Albert Prat. Albert, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Escolta, després d'escoltar de què va l'obra així una mica per sobre, una comèdia no seria, no, ben bé? No, no és una comèdia, però no vol dir que no hi hagi tocs d'humor, no? Sí, sí. Que no és una comèdia, però l'humor és recurrent amb els personatges. Home, per exemple... És una bona tragèdia. Sí.
De fet, a mi per exemple m'agrada molt la construcció del teu personatge, que és una mica curiós com es mou, els tipus, els tons. Això t'ha inspirat en algú concretament? No, no. No és que hagi fet un treball concret d'intentar copiar algú.
Si no, més aviat són un conjunt de moltes coses i és un procés que ha sigut llarg i complex. I al final el resultat ha sigut aquest. Hi ha gent que li recorda certs cantants o músics. Perquè la construcció aquesta és una màscara molt especial.
No sé com definir-la. Sí, però és un personatge que està una mica enat, no? Perquè tal com parla, com gesticula, hi ha un treball de cos aquí al darrere. Com s'arriba fins aquí? Quin és el procés de l'actor? Provar moltes coses. Clar, i no has de fer una cosa tan... tan externa i tan física i tan estranya. Has de provar molt i anar molt lluny,
i que d'alguna manera sigui orgànic perquè ens entenguem, perquè l'espectador es cregui.
que aquell moviment per estrany que sigui n'és d'algun lloc. I llavors això és provar molt, molt, molt, molt fins que t'acabes trobant còmode en una cosa que de natural a la vida és molt poc còmode. Home, a mi hi havia moments que em feia certa gràcia, no? Fa com certa risa, perquè clar, el personatge està com de goivalte. De fet, també, l'obra en moments és força angoixant,
perquè esteu allà els dos personatges, tancats, parlant de coses del passat. No sé si ha sigut un procés tormentós durant els assajos, trobar els personatges, perquè aquesta és una proposta molt arriscada de la vostra companyia, la Ruta 40. Sí, és probablement la més arriscada. No és que fem un teatre molt amable, però amable en el mal sentit de la paraula.
Vull dir que ens agrada arriscar-nos i fer coses especials i anar trobant una mica el camí del teatre que nosaltres fem i volen fer. I llavors, aquesta probablement és la més especial que hem fet. I llavors, referent al que deies dels personatges i del procés d'assajos, sí que ha sigut, quan hi era els obres, que hi ha hagut un treball intens, i aquest treball intens ha sigut, alhora, creatificant el trobar coses, però el procés ha sigut
Ha sigut d'orillo, per l'enclà. Saps què vull dir? Que tens un material tan complexe, t'hi has de batallar molt. Home, perdona, és que... T'has de tancar-t'hi molt les banyes. Sí, diguem... No sempre surts de lesaig content. Clar, diguem que tampoc no és un text fàcil, no? Té la seva complicació i la seva dificultat, també, no? Sí, sí.
Sí, però això, com tot, és com pujar a una muntanya. Quan la puges cansa molt i et maleixes els ossos, a vegades, a cada passa. Però quan arribes a l'alt, les vistes són molt maques i ara ens ho passem molt bé i disfrutem molt fent aquesta funció. Parlant justament d'aquest paper i d'aquest textus, tens alguna tècnica per aprendre o adquirir el personatge o aprendre el guió, el text en concret? No.
Quan estudies el text, l'estudies. L'estudies com... T'estudies, quan ets petit, les taules de multiplicar. Va repetint com un lloro. Almenys és el que faig jo. I llavors, la construcció del personatge... Aquí, perquè el Jordi deia que es veu molt una construcció física i de manera de parlar, i això no és tant que jo m'hagi empatat de referents o hagi intentat...
per l'agut o més greu o fer canvis de tossi, que és un procés d'investigació i com a procés d'investigació interpretatiu, jo crec que la clau és provar molt i poder-la cagar molt i perdre't molt, provar-hi mica en mica tot això, anar-ho polint, polint, polint fins que queda un pòsit i et queda una cosa més. Però començam des de zero, no? És a dir, sense cap referent. No, referent em va extinguent. I aquí, en el cas de ser un músic de rock, tens diversos referents de músics.
a Bob Dylan, als Beatles, fins i tot a Michael Jackson. Vull dir que són personalitats molt excèntriques que fan aquestes coses, com el joker d'Anglagers, l'actor aquell que... Crec que el Batman va ser la seva última pel·lícula. Sí, sí. Es va suïcidar, no? No, no es va suïcidar, crec que es va morir. Es va morir? D'una sobredosi. D'algú així, crec. No, no sé si es va morir. Crec, no ho sé, ara ho hauríem de mirar.
Però et va inspirant en taxi driver, en personatges perillosos... Sí que vas mirant coses per empapar-te, però no és que intentis una anàlisi de com s'ho fa, sinó que t'intentes empapar una mica d'aquests caràcters excèntrics.
Per cert, la ruta 40 sou una companyia que ja heu fet algunes obres, com comentàvem. A la Salàdrium, per exemple. També estareu al Temporal Alta Girona. Això no es pot dir. Ah, no es pot dir això? No. Però escolta, tranquil, perquè al Cent Directa continuem i no passa res. Es falla, es falla. Sí, això ho tallem ara. Com ho feu per no tallar-vos les bèner? Veiem com està la situació actual per tirar projectes endavant, com la ruta 40. Albert.
Com ho fem? Aplaçant el moment de traure'ls les benes al màxim que puguem. Nosaltres anem fent, però sabem que al final d'autunar hi ha moments que ens les haurem de tallar. Però fem com si això no passés, no existís. És com no enfrontar-se a la realitat en certa manera. La realitat ens hi enfrontem i ens hi enfrontem cada dia. A la sec que estem fent això,
És una producció de 100% nostre. La realitat és aquesta.
Home, és que les dades que han sortit ara fa pocs mesos, des que ha entrat a l'IVA de públic, per exemple, als teatres de Barcelona, és que és demolidor, és demolidor. Nosaltres ja fem... Clar, el tema... El tema és que ens repercuteix a tot el teatre, al teatre més comercial, com al teatre més alternatiu, però el teatre alternatiu, el teatre que risca i que fa propostes noves, si estava desemparat, ara ja no té ni sostre i ni cantri en el terra, de manera que ja caiguem al buit pel nostre propietès.
Vosaltres esteu allà, cosa que em sembla molt bé. Molt valent, molt valent. És el que dius tu, teniu una línia molt arriscada, d'altres més alternatius. Per cert que tu Albert, ja com a actor, t'hem pogut veure en l'última temporada de Polseres Vermelles fent de metge? No, de metge no feia. De què feies?
Bé, feia de germà d'un personatge, feia de germà de l'Arrim, un personatge nou que entrava. No sé per què, però t'hauria ubicat com a... No has fet mai de metge enlloc? No, no, no. Perquè ven del Pla vas fer de cambrer? Ven del Pla de cambrer, aquí de germà. Mira, queda com a metge. Havia sortit al cor de la ciutat també, no?
No, al cor del ciutat. Molt bé David. Avui us esteu... Ens estem duint. Què he preparat aquesta merda d'entrevista? El bacari ja està marxant a escala. Escolta, no perquè jo et volia... Perquè a Madrid també eres de treballant, no? Amb tele? O no? A veure si indivina el que vaig fer. Vas fer de metge o no? No, ara feies de pilot d'avió. Feies de pilot d'avió. A Madrid sempre.
Amar és per sempre? Sí, Antena 3. El personatge no, no? No, el personatge no era d'Antena 3, era de Pigot d'avió. Hi ha molta diferència de com graven les sèries a Madrid i aquí a Barcelona? No, no. El que hi ha diferència és quan fas una sèrie, com Pulseres Vermelles, que graves els 13 o 15 títols, crec que era la segona temporada, amb més temps.
i en concret polseres vermelles es gravava amb molta calma i era gairebé cine, el ritme. Cine amb el bon sentit de la paraula, eh? I tot el tempo estava molt bé i era un plaer. I en canvi a Madrid la sèrie que jo feia era diària. I el ritme de treball és un altre. És una mica com el cor de la ciutat que jo no he fet, però per companys que hi treballen. Quan és una sèrie diària s'ha d'anar molt per feina.
i llavors és una mica diferent. I en aquest sentit és la diferència, perquè no crec que sigui una qüestió de diferència de Madrid-Bastelona sinó una diferència de quan fas una sèrie diària o una sèrie que la graves tota sencera. El David et preguntarà si va sortir a la presidència? No, jo el que et volia preguntar és, havent passat pel potser dels vermells, has notat també aquest moviment fan i tot plegat o no? No, aquest moviment fan
l'Arrossega i el Carrègan molt els protagonistes de la sèrie. Jo crec que la resta d'actors que fem papers secundaris és molt anecdòtic. No t'han parat pel carrer? Ah, tu ets el germà de... No, no, jo tinc una cosa que no... que soc molt irreconeixible. T'has tallat el cabell? M'he tallat el cabell, si vaig amb menys barba... Està molt curiós.
A les xarxes socials notes que et segueix gent estranyíssima, molt glacenta. Al teu tallat, no? Molt bé. Doncs Albert, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Perdona aquests lapsos que hem tingut. No, home, no. No tornarà a passar amb l'Albert aquí al programa. Algú un gag havíem fet, no? No com el d'avui, patètic, però alguna... Havíem fet una gran entrevista.
Un època que jo no treballava i em vas fer una entrevista d'un actor que no feia res. Exacte. Sí, estava molt bé. Ho hauries de repetir. Era l'anti-entrevista, no? Per això hem saltat un deute històric del programa, que és entrevistant-te avui, que tens coses a fer i fas coses.
Esclar que sí. De la gent que ens ha vingut a veure de Viladrau avui. Doncs ja ho sabeu, eh? El camp de la Gorgona a la Seca, a més, és un espai molt xulo i molt guapo i molt modern, eh?, aquest albor. En fi, Albert, moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona tarda. A vosaltres, un plaer. Adéu. Adéu, adéu.
6 i 40 de la tarda, continuem en directe a La Penya del Morro. David, tu és la primera vegada que vens al programa en directe, els dimarts, per tant, estàs una mica desorientat, ara que és el de joves, ara tenim un actor que finta... És el programa els dimarts, és un programa telefònic, ja ho veus, que tenim moltes trucades, i sempre, i fins i tot tu, perquè tu estàs a la primera hora fent el telèfon,
fent la tele, però aquesta setmana has vingut i no saps com acabem el programa, nosaltres? No, com els vau acabar, normalment. Mira, l'acabem... amb la secció de terror de Cristina Vargas. Ai, ai, ai! M'he de por. No, no, no, és que tu estàs al seu costat.
I vés amb compte perquè tu ets la Cristina. No sap el que soc Jordi. No, no, ara l'explicaré. Tu ets la Cristina, que és així com blanca de pell. És veritat. Que és baixeta, és morena. No t'han dit mai, que te sap gaire llarg. Mira, dirà el que em dius tu Jordi, digue-ho, oi? No, no diré, que ficaré la pota d'alguna cosa. No, no, no. Amb la de... Crepúsculo. Crepúsculo. Mira, tinc notícies de cinema d'aquí als Sant Just. Ja, ja.
És que la Cristina Vargas és coneguda com... Cristina Stewart Vargas! És una mica vampira, això ja ho sabem tots. Cada setmana ens porta una secció una mica de la seva vida i de les seves coses que li passen. Per cert, que tenim una secció que ens va quedar mig penjada, Cristina, sobre els grans dolents i éssers malvats i psicòpates de la història. Mira el to, quin és, eh, David? I ens va quedar per saber qui era
Ed Gein. Tot això, Jordi, recordem que venia perquè tu vas veure la pel·li de l'exorcista i vas somiar amb la nena. Vaig somiar amb la nena. Per Sant Joan? No, fa setmanes. És una secció que fem fa setmanes i avui acabarem parlant d'Ed Gein. Un home psicòpata, diríem, que va néixer el 26 d'agost del 1906. De fet, va ser un nen maltractat
pel seu pare alcohòlic, oi, Cristina? Sí, sí, exacte, Jordi. La història va començar el 1954 quan et tenia uns 48 anys.
Després de viure tota aquesta infantesa una mica no normal, perquè no és una vida normal d'un nen. Quan tenia 48 anys es veu que un granger de Plainfield va entrar a la taverna dels Hogan, que era la família que tenia la taverna del poble de Plainfield on vivien, i va veure que a terra estava atacat de sang.
a Mary Hogan, que era la propietària, havia desaparegut. En aquests moments va arribar el xèrif a la taverna i van començar els interrogatoris. De fet, la caixa estava plena, per tant, no havia estat en principi un robatori, i a més, no hi havia senyals de lluita en aquella taverna ni pels voltants. Clar, ara pensareu... Què havia passat? I què pinta aquí aquest Ed Cain? Doncs resulta que uns dies més tard el propiet es va apropar al graner
i el propietari li va comentar que en Merit Jugant havia desaparegut.
Ed li va respondre que no estava desapareguda perquè la tenia a casa. De totes maneres Jordi, el granger evidentment no s'ho va creure perquè a veure, si et ve algú i et diu això, doncs en un principi penses que és broma, no? Però en aquest cas no era pas broma. De fet, uns dies després, Bernice Warden, que ja té nom de protagonista de terror, propietària de la ferreteria del poble, va obrir la tenda sense saber que aquell dia
La seva vida canviaria per sempre. Què va passar, Cristina? Va aparèixer Ed Gein, el veí del que ningú sospitaria, va entrar i va demanar un anticongelant. Fins aquí tot normal. Fins aquí la gent no va sospitar.
Bernice, que era la propietària, ho va apuntar al llibre de comptabilitat i va anar a buscar aquest anticongelant. El sortí va veure a Ed apuntant-li amb el seu rifle al cap i abans que pogués demanar auxili, la bala se li va encostar el crani. Efectivament, li va canviar la vida per sempre a Bernice Warden, la humil propietària de la tenda de la ferreteria de Bursals.
Què va fer? Va agafar el cos i se'l va endur a la seva furgoneta, sense adonar-se'n que havia estat anotat com a últim client. Primer error. Aquesta va ser una pista fonamental. La policia va designar dos oficials per registrar el domicili de l'assassí mentre uns altres l'arrestaven.
Sí, Jordi, quan els policies van entrar a la casa, van sentir una olor molt forta i van veure que tot estava ple de mosques. Malo, jo no sé si heu vist la pel·lícula, el silenci dels anyells, una mica a Buffalo Bill, allà feia pudor aquella casa. Doncs, davant d'aquest olor, van adentrar-se dins de la casa i van descobrir a una de les habitacions el cos d'una dona que penjava del sostre. Era la propietària de la ferreteria, Bernice Warden.
En arribar a la cuina, la policia va poder veure que estava plena de cranis, partits per la meitat i utilitzats com a plats. Una de les cadires estava envoltada de pell humana. La casa dels terrors, en definitiva. No m'estic posant així, m'estic posant afònic de la por. De totes maneres, evidentment, va ser arrestat i en un dels judicis, al 1968, Gayn només va reconèixer aquests dos assassinats.
La resta dels materials de la casa, aquesta decoració estranya que tenia, va dir que eren de nou cadàvers profanats al cementiri, per tant no els havia matat ell. De totes maneres va ser internat a un psiquiàtric i va morir el 28 de juliol del 1984 per una insuficiència respiratòria sent un pacient model. Descansi amb pau o no ets gai.
Bé David, què t'ha semblat aquesta història? Aquest és el nivell. Doncs espera, perquè ara ve l'altre cap final. Ara ve l'altre cap final? Home, Jordi, i és que arran d'aquest cas, arran d'Ed Gain, es van orientar i originar pel·lícules com La Matanza de Texas i Psicosis, El silenci de los corderos,
Vans inspirades, aquest noi. Veus? Què t'he dit jo? Sergi els renyells? La casa aquella feia olor a això. Bé, doncs, un protagonista per oblidar, o no, de la història de la humanitat.
Molt bé, Cristina, acabem per tant, ja. Què passa? Silenci! Prou! Gràcies. No, deia que acabem els personatges de terror i avui iniciem una altra cingladura, perquè això no ha acabat aquí, David. Hi ha més coses. Per exemple, avui, a la secció de terror de Cristina Vargas, Cristina, ens vols parlar de l'Huija?
Per exemple, no? L'heu fet? És la pregunta. L'heu fet alguna vegada? Sortim d'una... No, no, no, no facis això, que a mi aquestes coses em donen molt de lluiu. Sortim d'un psicòpata assassí i ara anem a l'Aguija. Avui... Aquí és Sant Just, que està ple d'evidents i... Ferrius. Home, clar. Sí, que amb el penjar l'altre dia ens ho va portar el Guillem Cabezas.
que havíem penjat aquí, que l'havíem de trucar, Jordi. És veritat. Però ell ho diu el David per tota la gent que treballa a la televisió a les matinades. Sandro Rey... Tot aquest treballant a Sant Just. Sandro Rey és Sant Justenc. Perquè és Sant Justenc qui treballa. Qui treballa. Qui vol ser Sant Justenc. Home, podríeu entrevistar un dia, Sandro Rey? Mira, a partir del setembre, cada un cop a la setmana, aniré jo allà... Per què fer? A veure les gravacions d'un nou programa de televisió.
pot ser que coincidi amb alguna vegada. Quin nou programa David? A partir del dimarts us comentaré quin programa. Ja comences amb els misteris. No, és la secció de la Cristina. A veure, que jo se la puc cedir sense cap tipus de problema i explica les novetats, si vol.
Això el director, el Jordi, que és qui mana. Però només s'ha de saber el nom del programa. No es pot dir? Es pot dir dimarts que ve. Aquí a Sant Just s'està gravant una pel·lícula molt xula.
Aquí hi ha el Sean Penn. Què dius? I el... com es diu, el marit de la Melanie Griffith. Home, Antonio Banderas? Doncs aquest estan tots desperats. Perdona, a veure un moment, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para
A on de Sant Just? A l'hotel, Jordi, de sempre. A l'hotel? No, t'ho explico. S'està gravant una pel·lícula. Per això que enguany no es pot fer l'edició del número 1 aquí a Sant Just d'Esverns. I s'ha hagut de fer a Terrassa. Perquè el desmúsic utilitzava el plató d'aquí, de Media Park, que els tenia aquí al polígon. I s'està gravant una pel·lícula que té com a protagonistes el Sean Penn i l'Antonio Banderas. Hi ha algunes localitzacions d'interiors que es fan aquí.
D'exteriors em van comentar els llocs. Te'ls diré si us interessa o ja us ho faré arribar.
i els interiors es fan aquí. I alguns dels actors protagonistes són aquests, el Sean Penn... Però ara mateix, és a les 6.50 de la tarda, està Sean Penn i Antonio Banderas a Sant Just? No voldria enganyar, no ho sé. No ho sé, no ho sé. No, però vull dir que... No, no, no, no, no, no. Treu aquest efecte de xixini. Ja ha sonat, ja ha sonat, perquè això és un fail que es diu. No. Hem parat la secció de la Cristina, per saber si estava allà. Però avui ens hem anat fins on.
I David, ara resulta que això em ven i no està aquí. No, però vull dir que estan aquí gravant la pel·lícula. Que vull que en aquests moments no hi estigui. Quin dia venen? Quan graven, a quina hora? A quina hora venen? Els podem fer una entrevista a la Penya del Morro? Hem de dominar bé l'anglès. Of course, per l'Antonio Banderas. Mira l'Antonio Banderas. Si vostè vol l'Antonio Banderas, jo li porto l'Antonio Banderas. No faré el xulo, no aplaudiu, no aplaudiu.
Tu saps el que costa portar. L'Antoni Landeras. Escolta, un moment. El Pablo Motos va portar ahir el Will Smith. Bueno, no, va anar-hi ell, perdó, però ha portat el Will Smith. Nosaltres no podem ser menys. En fi, escolta, David, gràcies per la teva intervenció, eh, que ha sigut això un fail. Pensava que entraria per la porta això un penc, que estava aquí a pocs metres. Bueno, fa pocs metres. Escolta, ens n'havíem quedat per parlar... Perdó. ...de la Ouija. Cristina,
Sí, Jordi, tu l'has fet? És la pregunta. Alguna vegada l'he feta. Però fa molts anys, quan era petit, tot era mentida. Ho movia jo mateix. Jo donava cops.
A la taula. De debò no? De debò, de debò. Tu l'has fet de veritat? Sí, jo l'he fet però... Tu com ets una mica així ja? Però és que jo no sé si algú que estava amb mi movia el got o no. No ho sé pas. Jo t'asseguro que no el movia. Es movia però potser ho movia alguna altra persona. On vols anar a parar, Cristina, amb tot això? Doncs que tu m'estàs dient ara mateix que ho movies tu mateix però hi ha una història que va ser molt coneguda
va ser l'any 94, va succeir a Sevilla i justament Jordi no era broma ni cap persona movia els gots ni res de res. Què va passar? Doncs hi havia un grup de noies d'entre uns 15 i 17 anys que quedaven a casa d'unes i altres per practicar justament l'huija.
s'asseien rodejant un taulell amb els números i les lletres i posaven totes i cadascuna d'elles els seus dits damunt del cot. Fins i tot normal, faig aquesta riure com de por que haurem d'entenir les noies, eren adolescents. Sí, d'aquesta manera doncs van començar a perdre'l i van agafar el gostillo i van continuar. I van arribar a contactar amb diferents Césars en un primer moment
Aquests éssers els van dir que continuessin reunint-se, que estaven protegides per algú superior i les noies van fer cas i van continuar fent-ho. De totes maneres, els problemes van començar quan es van presentar el que ells asseguraven que eren uns éssers més adults i perjudicials. Per exemple, podien trobar les noies que s'aprecien a antics amants de suposades vides anteriors i que pretenien tornar a tenir el dret de possessió sobre les persones.
Van assegurar que se'ls va arribar a presentar satanàs.
el propi dimoni en aquestes sessions d'esperitisme. Però un dia, què va passar amb aquesta noia? Doncs, justament, Satanas només es presentava quan aquesta noia hi era present, a les sessions, i aquesta noia un dia va decidir doncs no anar a classe, i juntament amb un company, que precisament era el seu cosí, van decidir fer l'aigüistat. Oh! Oh! Malfet ja, eh?
Clar, què va passar? Van anar a una antiga piscina olímpica i es van pujar sobre d'un trampolí de ciment de més de 15 metres d'alçada. I allà mateix al ciment van dibuixar el taulell de la ouija amb un guix que s'havien endut de l'aula. Això ho havien de fer a un trampolí a 15 metres d'alçada. Sí, no tenien altre lloc, es veu.
De totes maneres, en aquella connexió amb un dels césars, la noia va decidir immolar-se, ja que es veu que en anteriors ocasions els hi havien avisat, aquests césars, que morien tots els que estaven presents fent la ouija. La noia va creure que aquesta era la manera d'evitar que les seves companyes morissin i va decidir a veure si els hi perdonaven si ella se suïcidava.
Tot i estar disposada a això, l'ésser maligna, en principi se suposava que havia contactat amb satanes, va contestar en un primer moment que no. De totes maneres, el cosí, evidentment, es va espantar moltíssim, va voler deixar de fer la uija i va marxar i es va seure a baix de les escales de la piscina. Per tant, es va quedar la noia sola. La noia sola allà dalt.
va continuar intentant connectar amb aquest ésser i li va tornar a demanar el fet que perdonés a les seves companyes, a canvi que ell estava disposada en aquell moment a suïcidar-se. En aquesta ocasió l'ésser va accedir, la noia es va posar al cantó del trampolí, va fer la figura de l'Àngel i es va llançar el buit.
De totes maneres, el cosí i algunes persones, no ho desvetllem encara, però sabem que la noia va dir les paraules aquestes. Aquest és un bon moment per morir com qualsevol altre. Vine a recollir la meva ànima satanàs.
Escolta, Cristina això va fort, eh? Aquesta noia que tot el dia està parlant de morts, jo amb ella no quedo per fer més cupcakes, mai més. No, no, no, és el món i l'univers de Cristina Vargas. No, em fas por. Ja m'has descobert, David. Ho hem de deixar aquí, avui, perquè l'història continua, però passen més coses rares o no? Sí, algunes més.
La setmana que ve que em descobri si de cas. Jo potser tot avui no puc suportar-ho. Necessito dos parts per estar més tranquil. Com vulguis Jordi. Home jo vull que dormis. El que no m'agradaria és que pateixis per la meva culpa. Jo amb aquesta reacció m'ho acabo sempre amb un... I a mi que sempre em dius parla de coses agradables.
Bé, caiem al programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... Doncs avui totes les...
Les novetats i les notícies que ens han portat de tele, de teatre... Notícies positives, fa molt bé Jordi. En recorda't d'això per acabar el programa. Jo no n'he portat cap de notícia de tele, imagina't... Home, però amb l'entrevista, t'ha descobert moltes coses de gran etmano. El director era etmano que hem fet avui també, com es diu això? L'Orena Bat. L'Orena Bat, eh. Per cert, choca. Acabem el programa i agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del món de la purí.
La Carme, perdóia l'actualitat d'en Justenca, la Núria Oriol a les notícies positives, David, moltíssimes gràcies per la teva secció i haver vingut avui al programa des de Vicky Turalló. Va, torno a venir. Sí o no? Vine, vine tonto. I també agrair a la Montse Martín, director del Casal de Joves, l'Albert Prat, actor del can de la Gorgona i la col·laboració més que especial i diabòlica de Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Bona tarda. Bona tarda.
Us ha parlat Jordi Domènech, tornem demà a partir de les 5. Us deixem ara amb l'informatiu vespre d'un programa de Ràdio Desbent que jo no em perdo mai.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esper.
A, B, C, 1, 2, 3, baby, you and me, girl. E, P, S, 1, 2, 3, all the same, let's go. A, B, C, 1, 2, 3, baby, you and me, girl. Come on, love, let me do something. I'm gonna teach you how to sing it loud. Come on, come on, come on, let me show you what it's all about.
A, B, C
Bona tarda, és on l'estat de vespre comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dimarts 25 de juny. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El conseller de Cultura, Fàrman Mascarell, parlarà avui a l'Ateneu sobre benestar i sobirania. L'acte s'emmarca en el cicle dels diàlegs s'enjustencs organitzats per la sexi local de Convergència. Mascarell reflexionarà sobre si cal un estat més proper i democràtic. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint, però, altres informacions destacades en titulars.