logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ha vingut molta gent avui del Dia Blau, eh? I no ho vam assajar gaire, eh? Vols dir que sortirà? Ah, que té guió, que és guió, que ho he improvisat. Això del Dia Blau és un èxit, ja, eh? Última llamada, més que el Dia dels Brocs. Home, la cervesa almenys està calenta, està freda. Treny procedente, Irún hará su entrada en breves minutos por la vieta.
Què fas, senyor Benito? M'he portat la feina cap aquí. Vaig molt plaer-ho, eh? És que estem com de vacances, no? Vostè està de vacances? Un moment, un moment. Ha vingut el Sergi Seguí, que és groc. El tenim aquí, eh? L'ha fallat a la cita. Ens veiem a la sortida. Volia passar disc, no? Bueno, escolta, què fa el senyor Benito? Què t'agafa, el caminador?
Ah, que va al lavabo? És que és un home gran... La pròstata. Sí, és molt fan de l'anunci que és de la Concha Velasco. Bé, va. Tires l'indicatiu, Carles, i comencem o què? Que el senyor Benito què? Sí, Benito, que vostè ha de fer la veu, no? Així tot l'any a la penya del morro, tot l'any així, eh? Sí. Vinga, va.
Ja comencem o no? Sí, home, sí. Estàs nerviós o no? Estàs nerviós? Molt, molt. A mi aquestes coses... Carles, com vulguis, Carles. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe des del Parc del Milenari de Sant Just d'Esbert, comença el xou de la ràdio a càrrec de la penya del morro.
Amb tots vosaltres... Amb tots vosaltres, Jordi Domènes! Gràcies, gràcies! Bona tarda, santjustencs i santjustenques. Benvinguts a aquest programa especial del dia blau, o no sé si dir del dia lila.
Home, Jordi, per què ho dius, això? Home, perdoneu, em sap greu començar així de mal rotllo, però vosaltres heu vist les banderoles que hi ha per tot Sant Just de la Festa Major? Sí, sí, les hem vist. Doncs allò no és blau, allò és lila!
Blau és la senyal del pàrting de motos o el contenidor per reciclar el paper, però no aquelles banderoles que se passen just. Home, a veure, potser és que ara a la festa major hi ha tres colors, el groc, el blau i el lila. Home, doncs, si la gent ja té problemes per triar un color, ja està produint decisa i imagina't s'imposa a muntar-se. O sigui, avui no som blaus, avui som liles, no? Liles! Liles! Liles! Liles! Liles! Liles!
Que és broma, home, que és broma. Bé, comencem aquest programa especial de Festa Major del Dia Blau amb algunes notícies que han passat aquest any... Què fas, senyor Benito? Hem passat una fàgina. Parlarem d'algunes notícies que han passat aquest any a Sant Just d'Esvern. Coneixerem un nou veí del poble, que és el Guillem Cabeza, que us el presentem. I atenció, perquè aquesta tarda ens acompanyarà l'Érica Vidal, també, aquí al programa.
Però abans, sí, sí. Deixeu-me saludar els components de l'equip que ja m'acompanyen a la taula. Un home que el seu color preferit és, naturalment, el blau, Sergi Pont. Bones i blavas tardes, amics nostres, què tal? Un home que encara no ha trobat la seva princesa blava, Guillem Cabeta. Bona tarda a totes, bona tarda. Un home que no s'ha fet mai cap blau, el senyor Benito.
Bona tarda, senyor Domènech. I al control tècnic un home que el seu estil de música preferit és el blues. Carles Hernández! Yeah!
Per nosaltres és un privilegi poder estar aquí participant del Dia Blau sense cap mena, el millor color de tots de la paleta del Photoshop, suposo que estarem d'acord. El blau és la tranquil·litat del cel, és la immensitat del mar o els tangues del Club Natació Sant Just, per exemple. Sí.
A més, el groc és un color lleig. La majoria de coses que són lletges a la vida són de color groc, no sé si us heu fixat. Com, per exemple, la cera de les orelles. O la goteta aquella que se't queda als calçotets. O sense anar més lluny, les camines de l'alcalde, que són grogues. O la tosca. Sí, el sarro de les dents. Veieu, el groc és un color brutal. Aviam, senyor Domène.
Vostè m'ha fet parar la partida de petanca perquè ens passarem tota l'estoneta aquí hi-hi-ha-ha criticant els grocs. Home, no sé, a veure, jo no tinc res millor a fer, no sé, vosaltres... Jo estic soltet amb uns tres llibres, vull dir que podem anar fent. Per què ho diu això? Bueno, jo l'hi dic perquè, en definitiva, jo soc groc.
Com? Però què? Fora d'aquí, fora d'aquí. Però, escolti, però si vostè és un botifle, vostè, senyor Manito, si la ràdio és blava, la penya del morro, tots són blaus. No, no, no, a veure, esperi un momentet. Miri, el color, el color groc, miri...
El color blau, juntament amb el rosa, són els dos colors més cursis de la creació. Si vostè vol fer una cosa cursi, posi ri blau i rosa. I allà, vostè mateix. Les coses importants d'aquesta vida sempre han sigut grogues. Com, per exemple, el cabell de la blondi, el submarí dels Beatles... I les pàgines grogues, també, no? Sense anar més lluny. Allà està encabit tot el saber...
de la creació. Vostè ha vist alguna vegada pàgines blaves? Que no, que no. No n'hi ha de pàgines blaves. Que no ens intenti convèncer que nosaltres som més blaus que els barrufets, sí o no? Mira, mira, mira. Aquí són blaus, senyor. Sí? Són blaus? Bé, vostès, jo groc, eh?
No, no, no, jo crec. I punt. S'ha acabat la conya. A més, a mi m'havien dit que faríem un repàs de com ha anat l'any Sant Justen, i aquí no estem parlant de les coses que realment li interessa a la gent. Vostè es deu un públic, vostè es deu una audiència. Com per exemple? Doncs, no ho sé, si hi ha alguna noia d'aquestes...
de Can Meli, que s'hagi divorciat i ara militi com a single, sense anar més lluny. El telèfon d'aquella noia del pregó de fa dos anys que em va prometre que em donaria i encara l'estic esperant. Està per aquí aquesta noia. Senyor Benito, relaxis que el veig més cremat que el local de Via Democràtica. Però escolti, té raó, hem de parlar de coses que han passat a Sant Just, o sigui que anem a per feina. No esperem a la Vidal o què?
Jo, a la vida, jo tiraria. De moment anem fent i quan aparegui, si és que apareix, ja pararem el programa, va.
Política local! S'ha recreat, aquí, eh? S'ha recreat. Bé, aquest any... Faig de les mives, ja. Aquest any han passat moltes coses en la política local que voldríem comentar. Ho fem com sempre amb el nostre expert, sense rastes, aquesta vegada. Sergi Pont, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Com estem?
Efectivament, la notícia política de l'any van ser les eleccions al Parlament de Catalunya on Convergència va tornar a guanyar. I una vegada més, a Sant Juls es produeix el cas que a les municipals sempre guanya el PSC i a les autonòmiques Convergència. De fet, Sebastià Darbó, molts probablement el coneixereu, expert en fenòmens paranormals, ja ha batejat aquest fet com les llàgrimes de Sant Llorenç.
Oh, les llàgrimes de Sant Llorenç. I què explica concretament aquesta llegenda, Sergi? Doncs tothom es pensa que les llàgrimes de Sant Llorenç fan referència a una plusa d'estels de mitjans del mes d'agost, però el que no saben és que realment fan referència al Llorenç Rei, que és el líder de Convergència Sant Just. Ah, molt interessant i molt enigmàtic tot plegat.
Doncs sí, i explica la història que alguna vegada s'ha vist una figura similar a la Llorenç Rey amb una bagueta sota el braç caminant per la penya del Moro i demanant vots per les municipals. Ah, de fet diuen que plega i deixarà el càrrec properament, no? Doncs sí, pobre, em sembla que continua sense saber el pac que s'hi dona. Com que és forner, no? Molt ben buscat, eh? Ets molt gran, ets molt gran. Aquest serà un nivell? Sí, sí, sí. Molt bé.
Bé, continuem parlant de política local. Ja sabeu que els socialistes van guanyar les eleccions a Sant Just fa dos anys, però com ja que hem de comentar, a nivell català, els socialistes molt bé no els ha anat, eh, tampoc? Doncs no, i fixa't com estan els socialistes, que ara fa poques setmanes van haver d'organitzar un dia del militant del PSC. I fixeu-vos bé el que dic, eh? Dia del militant. Sembla que ja només en queda un a Catalunya i efectivament viu a Sant Just.
No sé si ha vingut per aquí. Sí, sembla que està aquí. Està aquí, està aquí. Ànim, eh? Ànim, militant del PSC. Vinga, endavant. Bé, una altra notícia relacionada amb la política local és que just fa un any, aproximadament, després de penjar-se la senyera a la penya del Moro, la van robar dues vegades.
Drama. No sé si us en recordareu, va ser l'estiu passat. Una vegada la van robar despenjant-la i l'altra serrant el màstil. Doncs sí, i arrel d'aquest fet es van fer famoses algunes frases en diferents col·lectius, com per exemple a algunes dones que li deien als seus marits. Dures menys que la senyera de la penya del Moro. Ja. O Matías Prats, que va obrir l'informatiu amb el següent titular.
Avui han robat la senyera de la penya del Moro. La policia diu que hi ha indicis que el lladre podria ser líder de Via Democràtica perquè van trobar la senyera pel...
Barranco. Molt bona, molt bona, Sergi. Mira, perdona, acabo de rebre un missatge. Perdoneu, eh? Diu, la gent de comunicació de l'Ajuntament diu que Erika Vidal s'enderrareix una mica, però que no patim que vindrà, que ells ja ens ho asseguren. Escolta, si ens ho assegura el gabinet de comunicació d'Ajuntament jo estic més tranquil. Segur, segur, segur. Bé, continuem i parlem ara de cultura de Sant Just.
Escolti, però què fa? Una mica més d'energia. És groc, és groc. Per parlar-nos de tot plegat, us presentem un nou veí del poble que ha estat calladet fins ara i col·laborador habitual de la penya del morro, Guillem Cabeza, a prova del micròfon. Bona tarda. Se'm sent o no? Bona tarda. Efectivament, per qui no m'ho conegui, soc nou a Sant Just, visc al Walden i estic solter. Efectivament, estic solter.
Veig que, Guillem, entres fort al poble, eh? No coneixereu alguna pubilla a Sant Justenca de bon veure i que estigui lliure, sobretot, eh? Home, ara que hi penso... Sí, sí, i tant. Perdó, de bon veure i de bona família. Però qui? Maria Quintana. I aquesta, que és del cau o de l'esplai, aquesta? No, a veure... De l'esplai, de l'esplai, em sembla. Sergi, no comencem. Home, però si amb tu has enredat... A veure, de fet no és ni del cau ni... No? No, ni del cau.
ni de l'Esplai, no, és del Centre d'Estudis Sant Justencs. Una moderneta d'aquestes noves que se'n diuen ara. Sí, sí, sí, sí, sí. És molt moderneta. Demà te la presentaré a les Habaneres, ja ho veuràs. Bé, anem per feina i explica'ns, Guillem, estàs aquí? Sí. Qui has après de la cultura santjustenca durant aquests dos mesos que porten al nostre municipi? Doncs he après les tres coses que ha de saber tot Sant Justenc. Atenció, la primera, que el Walden és un edifici molt bonic, de fet preciós. Molt bé, molt bé. Molt bé.
La segona, que el millor lloc per veure la cursa de cars de coixinets és el primer revolt, molt important. I fa dos mesos que hi viu, vull dir que a la cursa no hi ha anat, però ja ho saps. I la tercera, i més important de totes, que Mas Lluí no és un barri Sant Justenc, per molt que insistessin algú. Home, perdona. No, no, no. Home, això no es pot dir, qui no es pot dir en públic. No, no.
Això m'han dit, eh? Guillem, no tot el que et diuen és veritat, eh? Ah, no? I que aquest barri es diu així perquè hi viuen Lluís Segura, Lluí Canut i Lluí Monfort, també és mentida, ara em diràs, eh? Quin acudit més dolent, nen? Sembles dels versots dels grocs que l'altre dia de la plaça de l'Ajuntament. No, no, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d'aquí. No, d'aquí, d
No, ja, ja, ja. No, i a més a més... No, ja ho heig, ja. Però jo me crezco, com un toro. O jo, el senyor Benito, que està ara... El senyor Benito, que em tocava a mi, ara. No parleu tots alhora, per favor. Està fent pocs punts per Maria Quintana, el Guillem. Per cert, ara que parlem de Mas Lluï, deixeu-me que em posi seriós per un moment.
Sant Justencs, Sant Justenques, Enric Salvadores... Qui és Enric Salvadores, Jordi? És el líder del PP Sant Just que viu a Esplugues. Després de molt de temps d'esperar, de demanar operativa i perpassiva, reunions, manifestacions, nits sense dormir... Per fi, amics i amigues, veïns sobretot de Mas Lluí, aquest setembre, al vostre barri, quedarà una mica més a prop de Sant Just,
Perquè s'obrirà... el vial! Un moment, un moment, un moment, un moment. Un moment, un moment. Què passa? Segueu? Segueu? Què passa? A veure, fa estona que m'ho pregunto. Jordi, on vius tu? Què?
On vius? Jo? Però per què ho dius jo? Tu molt criticar l'Enric Salvadores però em sap que no vius a Sant Just tampoc. Què? Aviam, Sergi. Senyor Sergi, què està dient? No viu a Sant Just. No viu a Sant Just? I tota aquesta estona?
ens ha tingut enganyats, d'aquesta mandangueta seva, de l'efecte guà... No, a veure un moment, a veure un moment. I que sigui aquí, que sigui allà. Vostè és un cara girat. No, no, no. Tongui la cara. No, no, no. Digui que no és Sant Just. No, no. Però si inclús el Guillem, que porta dues setmanes aquí, és més Sant Justenc que tu, sap més coses. Perdona, un moment, un moment. Jo també soc Sant Justenc, eh? És Sant Justenc qui vol ser Sant Justenc i jo vull ser Sant Justenc. No, no, no. Ara li fan el mànex. T'equivoques, Jordi, t'equivoques. Tu et dius Cardona?
Un camp preciós? No. Et dius Fossalba? Pedrosa? Rabarter? No. Goldstein? No. No. Doncs mai seràs un autèntic Sant Justenc, eh? Perdona que t'ho digui. Ja. És més, mai podràs formar part de la comissió de la cavalcada de Reis. No. Segur que no. No, Sergi, no em diguis això. El somni de la meva vida.
Perdona, ni pintat de negre? Home, no ens enganyem. Potser si pintes de negre tens alguna possibilitat. Perfecte, perfecte. A més, Sergi, perdona que et digui, no em posis la gent en contra, que jo sóc Sant Justenc i punt. Per cert, ara què hi penso? Ha arribat l'Èrica Vidal? Sembla que no, eh? Sembla que no. No ha arribat, no? No. Bé, doncs ja hauríem d'anar a cabanya, eh?
Què vol dir, d'anar acabant? I del que hem vingut a parlar no parlarem? De què? De la festa major no en parlem? De la festa major? Sí home, de la gresca, l'alegria, el despelot, el fart de riure i es tripa calces i vinga, bota-li, la borratxera, la barreria... Sí, molt bé, eh? Mireu-hi com sentim la gent, eh? Festa major. Alegria.
Molt original, eh, això de posar aquesta cançó quan es parla de festa major. No s'ha fet mai a cap poble de Catalunya. Som els primers. Però si la festa major ja quasi s'ha acabat, ja no hi ha barraques, ni concerts, ni xurris... Tranquil, tranquil. Però si no hi ha res, ja. Perdona, Guillem, però aquesta nit, per exemple... Bueno, avui hi ha el dia blau, per exemple, hi ha el sopar blau, avui... O lila, eh? O lila, sí, sí.
Que ja podeu comprar els tiquets a la barra, per cert, per 4 euros. Després toquen els a contra blues, que són boníssims. Són blaus, també, no? Clar, contra blaus, contra blues. Per cert, nosaltres m'han dit que tindrem serveis a gratis, no?, tota la nit. Efectivament, efectivament. Pensa que nosaltres som part de l'organització, també. I, com tothom sap, els que organitzen aquestes coses sempre tenen barra lliure. Sí, mira, vaig passant que ja... No, no, no, no, no. Esperi, esperi, esperi. Per cert, amb tot això dels grocs i dels blaus, qui ha guanyat aquesta festa major?
Què? Si han guanyat els grocs o els blaus o què han guanyat? Guillem, és igual qui guanya. El més important és participar. Sempre, sempre. Sobretot quan perds, no? Tu perquè ets nou aquí, però ja ho entendràs, això està sobrevalorat. Això diuen. I a més, aquest any, hem guanyat els grocs!
Blaus, blaus, blaus!
A veure, han guanyat senyor Benito, perquè si no li digui jo, no li era ningú. Políticament tocava, fa dos anys van guanyar els grocs, l'any passat els blaus, aquesta any els grocs, en fi, tocava que guanyessin els grocs i ja està. Tampoc li hem de donar més voltes. Per cert, heu vist aquest vídeo de festa major en surt l'alcalde ballant? L'heu vist? Perdona, sí, sí, sí. Parles d'aquell moment que l'alcalde surt fent així.
Sí, aquell moment, exacte. Aquell moment que salta a camara. L'heu vist o no l'heu vist? Sí que l'hem vist, sí, sí, molt guapo. Doncs ja és encara comparat amb Mister Vint Saltant. Home, quin poc respecte per l'alcalde. Això és el que comenta la gent. Jo dic el que diu el poble. Ja, però és que a veure, l'alcalde és groc, no?
D'un groc que et pots esperar també. Em diuen per línia interna que finalment Érica Vidal no pot venir aquesta tarda.
que es veu que està concentrat per la Champions League. Però si avui no hi ha Champions League, què estàs dient? No sé, és el que m'estan dient pel pinganillo. Bé, no es pot tenir tot. Ara sí, ja hem d'anar acabant. El Sergi, per acabar, ens cantarà una cançó molt bonica, que no sé si ho heu escoltat. Eh...
Qui riu? Emèlia, no riuis, eh? Ja riuen, tan bonica. Sergi, ens cantaràs una cançó com a gran cluenda del xou, una cançó que de fet ja ho ha patat a Facebook, a Twitter, per tot arreu, no? Doncs sí, efectivament, l'altre dia la vam penjar al Facebook de la Penya del Morro, té moltes visites, de fet hi ha gent que se l'ha posat ja de to de trucada, i m'han comentat també que ahir al vespre a les bases de Sant Pere va ser tan trending topic,
A veure, jo l'he escoltat i us haig de dir que és una cançó que promet, perquè ho entengueu, hem intentat barrejar la lletra de Lluís Llach, la música dels Love of Lesbian i l'estil del Hosmer. Tot això, sens dubte, la cançó viral de l'estiu a Sant Just i a Catalunya ja després d'avui.
A més, he portat fotocòpies, però vull que us aprengueu una mica la lletra i de fet la Núria ja l'ha estat repartint. Perfecte. Bé, doncs nosaltres ens acomiadem amb aquesta cançó de la Festa Major 2013. Gràcies a tots per venir. Enhorabona al nucli, a totes les entitats i a tota la gent que ha estat col·laborant per aquest Dia Blau. I també acabar dient, visca els blaus i visca la Festa Major de Sant Just. Vinga, Sergi, som-hi quan vulguis.
Un momentet. Així, la Erika no vindrà. Què? Quina Erika? La Vidal, la Erika. No, no, no, a veure, no. Mira que ens havia quedat redonet això i tot final. No és Erika, és Erika Vidal. No, però vostè em posa la mel als llavis i després em va per puta. No, no, no. Acabem amb la cançó ja en rigorós directe, per cert, fixeu-vos bé.
Sergi, quan vulguis. Rigorosíssim. Tot teu, tot teu, tot teu. Vinga, de peu!
Armeubus blaus i grocs, ja està tot preparat. D'un massus als balcons, d'un duel apassionant. Corda't el cinturó, vesteix el teu color, i surt a disfrutar de la festa major. Festa dels grocs, corremars, quina barra, al futbol els obrim les barraques. Cantar, ballar, avui ho hem de patar. El dia blau, dins que s'anjos té platja, fideu a matinades bombardes. Cantar, ballar, avui ho hem de patar.
Xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe
Pren-ne part, la guerra ha començat. La balla el mossèn i la balla l'alcalde de la vers Viladots i Fossalves. Cantar, ballar, avui ho hem de petar. La balla amb dimonis, gegants i sardanes, barri nord, barri sud i les bases, el cau, l'esclai, avui ho hem de petar.
Xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré, xe-xeraré,
Pren a part, la guerra ha començat. Escolta, Jan Just, som l'esperit de festa major. No som drogs ni som blaus, som tots els colors. Surt al carrer i fes Gresca. Siguis bloc o blau, és la teva festa.
Festa dels rous, corre, bars, quina barra, el futbol és obrir les barraques. Cantar, ballar, avui ho hem de patar. El dia blau diu que s'han just fet platja, pideu a matinades bombardes. Cantar, ballar, avui ho hem de patar. Si voleu disfrutar, no falteu a les festes groc o blau.
Tria ja, pren a part, la guerra ha començat. Marri Nord, passa't a Sant Pere, La Plana, el barri Sud, el Gualden, el barri Centre i Mas Lluïn, Sant Just, Tots Units, fem poble, visca la festa.
Fins demà!
Fins demà!