Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1
L'han de pensar perquè ara la càrrega emocional és molt forta i hi ha un llarg cap de setmana per davant en què jo espero que ells reflexionin tranquil·lament i abans de finals de diumenge, doncs...
comuniquin que efectivament entreguen l'acte de diputat per totes les raons que els he expressat. Els tres diputats díscols de moment descarten abandonar el Parlament. Escoltem Joan Ignasi i Helena. Crec que la solució d'aquesta situació no és aquesta. Per tant, es produirà el debat i el contrast d'opinions perquè primer ho ha de decidir la direcció del grup, s'ha de posar amb coneixement en el conjunt del grup i s'ha d'interlocutar amb els afectats. La direcció del PSC deixa en mans dels diputats la decisió de deixar l'escó.
El Congrés de Telefonia Mòbil generarà 356 milions d'euros i crearà més de 7.200 llocs de treball. Davant la previsió que aquesta edició tingui una lleu de visitants, l'organització destaca que s'ha millorat el transport. Joan Hoffman és un dels organitzadors del certamen. Aquest any millorarà el transport, sobretot pel que fa als autobusos i enllessos entre Plaça Espanya i la Fira Gran Via.
Tot i això, espero que en algun moment de la meva vida i de la vida del Congrés vegi enllestida la línia 9 del metro. S'esperen 75.000 visitants, 3.000 més que fa un any.
El Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona i la Universitat de Girona estan treballant en la creació d'itineraris terapèutics a una dotzena de boscos de la demarcació. Fem Girona. Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. La Universitat de Girona està treballant per marcar rutes a una sèrie de boscos de les comarques gironines que podrien estar llestes a finals d'any. Ramon Ramos és el director del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona. Hi vam donar la possibilitat que es trobessin la possibilitat d'analitzar i de marcar 12...
13, 14 boscos d'aquests terapèutics ens han dit que sí i estan fent l'estudi per fer rutes internes d'aquests boscos, etc. Això són boscos que Japó i Corea del Sud ja estan funcionant i són boscos curatius.
Aquest és un dels nous productes que el patronat vol posar al mercat aquest any. També es treballa, per exemple, en massatges d'autor i en experiències úniques. Encara a la demarcació han robat les estelades, conejaven a les entrades de Riu d'Harenes, Santa Coloma de Farners, Anglès i Caçà. Els alcaldes dels quatre pobles condemnen la bratolada i anuncien que tornaran a posar les banderes.
Els fets han passat aquesta matinada i per poder arribar fins a les banderes, els autors d'aquestes bratolades han serrat els pals que les aguantaven. Les dues senyeres i les dues estelades eren ben visibles perquè es trobaven situades a les rotondes que donen entrada als municipis. Escoltem l'alcalde de Santa Coloma, la Farnés, Antoni Solà. Indignats pel que representa la simbologia de l'estelada i el que farem serà reposar-la
el més aviat possible. De fet, aquesta estel·lada hi era des del setembre de 2012, la vam missar a les vigílies del 11 de setembre, i Santa Coloma forma part dels municipis de l'AMI, de l'Associació de Municipis per la Independència, i per tant el que farem serà reposar-la. En el cas d'Anglès, Icaçada a la Selva és el segon robatori de banderes que pateix el poble.
Notícies en xarxa. Sintonitzes la ràdio de Sant Just. Ràdio de Sant Just.
Fins demà!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro!
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i us saludem Jordi Domènech des d'ara fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Gràcies. Gràcies.
Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Alguna notícia així d'última hora que hi hagi a Sant Just? No, avui no, eh? Avui no es paren les rotatives. En fi, d'aquí uns moments sabrem com està la qualitat Sant Justenca. A més a més, també avui parlarem d'algunes notícies curioses d'aquest 2013 amb la Cristina. Cristina, bona tarda. Bona tarda.
A més a més també tindrem la Núria Oriol a les notícies positives i a la segona hora a la secció de llibres, com que ha dit jo, amb l'Arnau Cònsul. I atenció perquè avui estrenem una nova secció, la secció sentimental de la penya del morro, amb la Susi Amor.
Susi, amor, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Em fa molta il·lusió que avui estiguis amb nosaltres. La teva secció va al final del programa. T'hem convidat que estiguis aquí al començament perquè veus una mica com funciona, quines accions hi ha i tot això. Si hi ha algun oient, perquè la teva secció va sobre coses sentimentals. Exacte, el meu espai està relacionat amb l'amor.
Amb l'amor, per tant, necessitem la implicació i la interacció dels oients. Exacte. És a dir, que si hi ha algun oient que té algun problema o algun dubte sobre les relacions, parelles, en fi, qualsevol cosa, es pot posar en contacte amb la penya del morro i a la segona hora ho parlarem amb la Susi Amor. Lapenya del morro arroba gmail.com No riguis, Cristina, que és un tema que l'amor sembla que no, però és un tema que més preocupa i per això estem contents, Susi, que estiguis amb nosaltres al programa.
Això també estic molt contenta d'estar aquí. Molt bé. Doncs lapenyadelmorbo.com o a través del Facebook. Ja n'ha arribat un parell, em sembla, o sigui que ja les comentarem a la segona hora, si de clars. Gràcies, Susi. De res. De res. Molt bé. És animàtica, és animàtica ella. Sí, sí. En fi, va, passem al trending tòpic del dia d'avui.
I és que avui, Cristina, el més comentat a Twitter ha sigut el Parlament i el PSC, perquè s'ha aprovat amb 87 vots a favor, 43 en contra i 3 abstències. Dur la consulta al Congrés per poder així traspassar les competències i fer el referèndum el 9 de novembre a través del Parlament i de la Generalitat de Catalunya i amb la conseqüent fractura del PSC, on 3 diputats han votat a favor quan la majoria ha votat que no.
Sí, ara ho repassem. Dels 135 diputats amb dret a vot, 87 han votat a favor, com són els diputats de Convergència, Esquerra i Iniciativa, a més dels 3 díscols del PSC, 43 en contra del Partit Popular, els socialistes i ciutadans, i les 3 abstencions de la Copa, a més d'una bacana al no donar temps de substituir l'escot de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. D'aquesta manera, doncs, queda aprovada la proposició de Lleida per demanar al Congrés que traspassin les competències per fer la consulta.
Una consulta que des de fa temps deixava veure les diferències internes dels socialistes i que avui s'ha fet patent quan els tres crítics, Marina Geli, Joan Ignasi Helena i Núria Ventura, han trencat la disciplina de vot al decantar-se pel sí a la proposta. Un sí que ha tingut una reacció immediata per part de la direcció del PSC, feta públicament, això sí. El portaveu del grup parlamentari Maurici Lucena ha informat que els tres crítics han estat cridats amb urgència per la direcció socialista per reclamar-los que abandonin com a multat diumenge l'escop al qual van ser escollits el novembre de 2012.
Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Siu, per exemple, ha piulat. El PSC es va comprometre a abstenir-se. A l'hora de la veritat, vota al costat de PP i Ciutadans. Amb els hashtags Volem Votar i 150.2. Un altre comentari és el del Pere Navarro, socialista. El diàleg, la cor i el respecte a la legalitat són els tres pilars del meu sí a que la consulta sigui legal i acordada. Alicia Sánchez Camacho també ha autoritzat Twitter per expressar coses. Diu, lo que debatimos hoy no es el derecho a decidir, es la obligación a renunciar. Amb el hashtag Parlament.
Un altre, el Sergi Sabrià, diu difícil, molt difícil, el que ha fet la Marina Geli avui al Parlament. Una valentia i un sentit del país que l'honora. Gràcies. I l'Ariadna Baller, que diu, avui el PSC ha votat contra la voluntat popular majoritària, contra el programa electoral i contra el document fundacional del partit, amb el hashtag Parlament. En fi, gràcies, Cristina. A la segona hora repassarem que avui també ha sigut trending topic l'alcalde de Burgos. Fins després, i ara repassem les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Parlarem de les figures del rei Alfons XIII i Francesc Cambó, que seran el tema central d'una tertúlia demà a l'Ateneu, i també del bolletí municipal, que es tornarà a publicar cada mes aquest any. Abans de tot això, però, Carme, parlem de la nova edició del projecte Aprenem plegats. És un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes, joves i adolescents, que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Ja es poden fer les inscripcions per participar-hi.
Són dos cicles de tallers i xerrades, un que s'adreça a famílies amb nens de 6 a 12 anys i l'altre a famílies amb joves de 12 a 16. La idea és que els pares i mares puguin compartir i preguntar dubtes sobre la criança dels seus fills i també sobre el pas de la infància a l'edat adulta. L'espai Aprendent Plegats participa tota la família i les sessions estan coordinades per professionals que orientaran a tots els seus integrants i respondran als dubtes que vagin sorgint.
a banda de plantejar diferents temàtiques sobre l'educació dels fills. Els tallers es van desenvolupant segons les necessitats i els dubtes que exposen les famílies i per això és molt important la primera entrevista que es farà el dia 28 de gener, de gener, durant la primera sessió. De fet, al web municipal, que és santjust.cat, trobareu el calendari si voleu participar-hi o també en correu electrònic a l'adreça xarxa06santjust arroba gmail.com abans del 25 de gener. Les sessions es faran un cop al mes
L'equipament de les escoles de 7 a 2 quarts de 9 del vespre. Bé, parlem ara d'una altra activitat d'agenda més propera, concretament demà, perquè les figures del rei Alfons XIII i Francesc Ambó seran el tema central d'una tertúlia demà a l'Ateneu de Sant Just. L'historiador Borja de Riquet explicarà les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat.
Serà una nova tertúlia de la secció de cultura de l'Ateneu, conduïda, com dèiem, per l'historiador Borja de Riquet, que explicarà una mica aquesta situació, aquestes relacions entre el rei Alfons XIII i també el polític català Francesc Cambó, líder més representatiu del catalanisme conservador d'aquella època.
Segons l'historiador, certa hegemonia catalana dins de la política espanyola ja no era ben vista en aquell moment i en els últims anys això s'ha anat radicalitzant. Segons Borja de Riquet, en aquesta relació Catalunya i Espanya sempre hi ha hagut moments d'entesa i també moments de radicalització. Una entesa que, segons explica, arriba en moments de crisi del sistema polític i, en canvi, la radicalització, d'altra banda, ve donada quan el sistema és més estable. L'historiador catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona...
Borja de Riquet farà aquesta tertúlia demà a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. 5 i 3 de la tarda, continuem repassant notícies de Sant Just i fem ara, obrem una subsecció, mitjans de comunicació local. Avui, el bollatí de l'Ajuntament.
Fins ara una publicació bimensual. I diem fins ara perquè hem sabut que a partir de ja el butlletí municipal es tornarà a publicar cada mes aquest any. Per tant, allò que diem La Vall d'Avers, l'única revista mensual de Sant Just, ja no podrem dir-ho. Fa dos anys que era una publicació bimensual per qüestions econòmiques i ara, com que ja estem sortint de tot, vinga, tirem la casa per la finestra i tornem a fer el butlletí cada mes. És així, Carme?
Tant exageradament no ho crec, però en tot cas recordem que des de finals de 2011 el bulletín només es publicava de manera bimensual, com deies, per motius d'estalvi econòmic, excepte a l'estiu i per Nadal, ara tornaran a ser números cada mes. A l'estiu, juliol i agost, tindrà un número conjunt i també desembre i gener. Per tant, es passaran a editar 10 bulletins. Perdona, perdona un moment, perdona. Llavors, no és mensual.
No, és una publicació mensual. Com m'ho diríem? Una publicació quasi bé mensual, per exemple. Seria una alternativa, sí, sí. Ho trobo injust per la Vall d'Avers, que sí que, per exemple, és mensual i ho fan cada mes de l'any. Per tant, podríem dir el bolletí, a partir d'ara, la publicació quasi bé mensual de Sant Just.
I la publicació, de fet, reduirà 4 pàgines del format actual i seran 20 pàgines, a més de l'agenda. 20 pàgines, eh? A més de l'agenda, que també serà mensual i anirà inclòs a dins del bolletí. Molt bé. Doncs aquesta és una bona notícia. Sí. Una bona notícia.
Carme, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Ja sabeu que teniu més notícies. A partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre. I ara mateix, tot el que vulgueu, a radiodesverb.com.
Un quart de sis de la tarda, Susi. Susi. Digue'm, estimat. No, que volia preguntar-te com vas veient el programa, d'aquí una estona fem el consultor sentimental. De moment no ha arribat, des que hem fet la crida, com a mínim fa 10-15 minuts, per antena, cap nova proposta. Suposem que la gent llavors l'amor ja el té bé, no?
De fet, l'amor és una cosa que està constantment amb nosaltres. Ah, sí? Sí. Estem rodejats d'amor. Estem rodejats d'amor. Exacte. El que passa és que a vegades, tant pot ser una cosa positiva com negativa, és per això que obrim avui aquest espai per poder desxifrar quins són els dubtes que té la gent. Molt bé. Doncs ja ho sabeu, eh? LaPenyaDelMorro.com o a través del Facebook mateix de LaPenyaDelMorro. El programa, què et sembla? Perquè t'he preguntat pel programa i tu em respons per l'amor, no? Però...
Perquè per mi l'única cosa important d'aquest món és l'amor. Va, va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va. Va, va, va. Va, va. Va, va, va. Va, va, va. Va, va, va. Va, va, va. Va, va, va. Va, va, va. Va, va, va. Va, va, va. Va, va, va, va. Va, va, va, va. Va, va, va, va. Va, va,
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desenymobles. La penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Cinc i vint de la tarda. La penya del marró.
Per cert, canviem una forta abraçada a la Clàudia Barberà, que avui... Sí, un aplaudiment per la Clàudia, que normalment ve els dijous al programa, Cristina, però avui no es troba gaire bé, i està una mica malaltona. Crec que tenia ganes, eh?, de sentir una altra de les seves seccions d'aquestes com fer les coses. Sí, jo també, el que passa és que avui no podrà ser, i per això, Cristina, t'hem encarregat que busquis algunes de les notícies més xorres, que això sempre funciona, del 2013, i que hi ha hagut... Cal, que no és possible
Jordi, que llegi un resum de notícies serioses i que, en canvi, de les notícies curioses, divertides, no apareguin, no? Sí, per tant, comencem el top 10 de la penya del morro en notícies xorres. En el número 10 trobem l'amor, per cert, sociamor, pots comentar qualsevol cosa, eh? Fins el micròfon obert.
Gràcies, amor. A la número 10 trobem la mort d'un becari després de treballar 72 hores. La podríem qualificar com a curiosa, perquè, clar, treballes tant, Cristina, que al final acabes petant.
Sí, en principi sí, així és més o menys com ho titulaven els diaris, un becari de Bank of America a Londres, mort després de treballar 72 hores. Per detallar una mica més, es tractava d'un jove de 21 anys que va morir després de treballar durant 72 hores seguides com a becari a l'oficina londinenca del banc d'inversió Bank of America.
Es diu Moritz Erhard i és un noi en qüestió, no? Era un estudiant alemany d'intercanvi que estudiava a la Universitat de Michigan i patia epilèpsia, de l'important, eh? Sí, el van apretar una mica, no? Treballant 72 hores seguides, eh? Sí, perquè justament, a més, no va succeir ni a l'oficina ni res d'això, sinó que va ser a la dutxa de la residència on estava. Es veu que arribava normalment a les 6 del matí a...
a la residència, no? I es dutxava, dormia dues quantes hores i tornava al treball durant tres dies seguits. D'aquesta manera, doncs, al final, al quart dia se'l van trobar així. Jo havia sentit i havia escoltat moltes històries d'explotació de becaris, però fins a aquest punt no havia escoltat mai.
Doncs no és estrany que hagis sentit diverses perquè és que fins i tot molts dels seus companys explicaven que el pitjor malson d'un becari, en aquest cas de la banca d'inversions, és que li succegi l'anomenat carrusel màgic, que suposo que us preguntareu què és això del carrusel màgic o no sé si ho sabeu vosaltres. No, no, ni idea, què era això?
Doncs es tracta que el noi en qüestió, el becari, li recull un taxi a l'oficina, el porta fins a la residència o a la casa on viu, allà té 20 minuts o el que trigui per dutxar-se, canviar-se de roba i fer quatre coses, el taxi l'espera a sota, el torna a agafar i el torna a endur cap a l'oficina. Jo ho trobo molt bèstia. Sí, molt heavy. Molt bèstia. En fi, passem al número 9, on els mitjans titulaven aquesta notícia curiosa, British Airways impedeix volar a un jove per pesar 230 quilos.
Home, no sé com la valoreu, però és així. Es tracta del Chinese Kevin, que és un jove francès de 22 anys que, per pesar 230 quilos, no va poder agafar un vol d'aquesta companyia. En principi, Kevin i la seva família s'havien traslladat, fèiem més d'un any, una cosa així, als Estats Units per efectuar-se un tractament mèdic per tal de solucionar aquest problema hormonal que tenia a la Clínica Mayor de Chicago.
i el problema va venir quan es va disporar... Perdona, ell va agafar l'avió per anar a solucionar aquest sobrepès que tenia? No, ell va anar cap als Estats Units, d'ell, els Estats Units, portava un any. No sabem si va anar amb avió, amb tren, o amb quin... Tren, si és de França... Molt complicat, és de França, sí, és cert, amb vaixell, suposo, no? Però no sabem el mitjà amb el qual va anar. L'únic que portava un any als Estats Units es va sotmetre a aquesta operació... Perdona, tot i haver sotmès l'operació, pesava 230 quilos, eh?
És una notació, no? Pobre noi. De totes maneres, el que volia ell i la seva família era tornar cap a França. En aquest cas van agafar aquesta companyia que a l'hora d'anar a embarcar i agafar l'avió es van negar directament i li van dir al noi que per qüestions de seguretat no podia pujar.
La companyia assegura que van buscar diverses alternatives, però que no van trobar cap i van optar per retornar-li els diners. Una alternativa era, per exemple, buidar tot l'avió i que només viatjés ell, però no era viable, per exemple. Home no, però suposo que si deixes algunes maletes o fas alguna cosa, el noi podia haver pujat, no? Tampoc és per això. No, jo ho trobo mal. No ho sé, és discriminació, no? Perdona, hi ha llocs?
que pots agafar dos seients, per exemple, si tens sobrepès o si ocupes una mica més d'espai d'un seient i hi ha companyies aèries que et fan pagar dos bitllets, per exemple. Doncs aquesta pogués estat una alternativa. De totes maneres, el que van haver de fer el Kevin i la seva família va ser agafar un tren dins de Nova York i des de Nova York agafar un vaixell per poder tornar a casa seva.
Bé, en el número 8, un home és expulsat d'Aràbia Saudí per ser massa guapo. Aquesta és una notícia curiosa que va aparèixer fa uns mesos i que va passar... Molt escoltada, no? Jo crec que aquesta recorre el món totalment. És una de les notícies més curioses, jo crec que, si no, una d'elles, per això la tenim al tot temps.
I és Omar Borcan Algala. És un fotògraf de moda, poeta i massa guapo, perquè he vist les fotos, ja les vaig veure en el seu moment i puc certificar que era molt, molt i molt guapo. Més d'una persona diria... Home, Jordi, tu t'haurien de fer fora de Sant Just, llavors, per aquesta regla de tres. Però, de moment, ningú s'ha adreçat a mi per fer-me fora del municipi. Estic esperant, eh? Estic esperant.
De totes maneres, en el seu cas, fixa't si era massa guapo que fins i tot les autoritats d'Araú i Saudi ho van considerar i van decidir expulsar-lo. Va ser detingut per la denominada Comissió de la Promoció de la Virtut i la Prevenció del Bici, que és la policia religiosa d'allà, quan estava muntant juntament amb dos homes més un stand per a un festival de cultura.
doncs en aquest cas van assegurar que era per ser irresistible, també van fer fora els altres dos companys que hi eren amb ells també per el mateix motiu. De totes maneres cal dir i especificar que segons la nota oficial de la delegació dels Emirats Àrabs doncs especificava que no se'ls va obligar a marxar per aquest motiu sinó per un altre i és que hi havia pogut haver un possible conflicte com és que fos la presència d'un artista no reconegut que posava en risc l'acostum que les dones d'Arabia Saudí no es relacionéssim amb els homes que fossin de la seva família
Més notícies curioses, en el número 7, un home es crema la cara en confondre una planxa amb el telèfon mòbil. Poca broma que ens podia succeir, eh? Home, espero que no.
Es tracta de Tomas Pakowski, és ciutadà del nord de Polònia i va relatar ell propi al diari local que estava distret, estava veient la Voxa per la televisió i va començar a planxar. De cop i volta estava bevent, planxant, veient la tele, li va sonar el telèfon mòbil i sense adonar-se'n el que va fer va ser apropar-se la cara a la planxa.
Però, per si això no era poc, a sobre, quan va voler anar al lavabo per netejar-se la cara i posar-se una mica d'aigua freda, per treure una mica l'escalfor que portava sobre tota l'orella, el que li va succeir és que va caure i es va donar un cop amb la porta justament al costat esquerre de la cara, que era on s'havia posat la planxa. Quin mal, quin mal. Escolta, què has dit? Que era de Polònia, no, aquest home? Sí. I què estava fent en el moment del...? Veient la boxa. Veient la boxa. Per la tele, sí. Val, val, val. D'acord.
Jo crec que possiblement estava... Parla Susi Amor. Possiblement estava enamorat. A vegades quan estàs enamorat estàs nerviós, no saps on estàs i... Estic amb ella, eh, per això. Tot es justifica així, no? Exacte. L'amor mou el món, Susi?
Absolutament. L'amor és l'essència de la vida. Sense l'amor no estaríem aquí. Sense l'amor no estaríem aquí, tu i jo junts, Jordi. No? No. Aquesta hi ha un altre lloc, potser, no vols dir? Bé, passem ara a la sisena posició de notícies. Mira, aquesta t'agradarà, Susi. És un home que ha demanat a la companyia Accé per publicitat enganyosa.
Us podeu imaginar, no?, més o menys per on va la cosa. Jo crec que és ben clara. Doncs es tracta del conegut anunci d'accent, no?, que tots haureu vist alguna vegada. És aquell home que es posa el desurudant i comencen a arribar-li dones i dones pertot arreu. Sí, que és posar enganyosa a on, si no ho entenc. Si tu poses el desurudant i de la meva volta ja apareixen noies guapes pertot arreu. Sí, doncs Baby Baby, de 26 anys. Perdona, com es diu l'home? Baby Baby.
Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey Bey
Però la cosa no acaba aquí, perquè és que fins i tot el noi també va relatar a alguns diaris locals que va voler lligar-se a una amiga seva, va anar al lavabo, va utilitzar diversos productes de la marca i va sortir despullat del lavabo. Va sortir despullat del lavabo, eh? Sí, evidentment. Amb l'embaix a sobre, no? Sí, la seva amiga el va agredir i en aquest cas... Parlem evidentment. Per sortir despullat del lavabo t'han d'agredir ja?
Home, no, no, però dic que evidentment perquè si ha demanat és perquè cap dona se li ha volgut apropar, no? De totes maneres, he dit una cosa. No sé si potser està massa ben dit, però he vist les fotos del noi. I què? I no t'estranya que les dones no vulguin apropar-se? Perdona, per això es posa axi? És que no m'estranyi, però a veure...
Però per això es posa Acce també, no? Era normalet. Però, Jordi, a veure, qui es pensa que per un anunci que digui que et poses el de Zorodan o qualsevol altre producte de la marca et vindran no sé quantes noies del darrere? És una mica surrealista, no? Creu de t'això? Pot passar, pot passar, no? Jo crec que aleshores haurien d'haver moltes denúncies perquè en tota publicitat hi ha el missatge subliminal i darrere d'aquest missatge subliminal què tenim? L'amor. L'amor, l'amor, l'amor. L'amor està a tot arreu, diuen Love is India. Bé, Cristina, alguna cosa més?
L'únic dir que Bedi va finalment demanar una indemnització per dany psicològic i per la profunda depressió en la que es trobava. Bé, passem a la següent notícia xorra, perquè els taurons d'Austràlia diu que avisen per Twitter de la seva proximitat. Això va passar, els taurons van agafar el Twitter i van avisar que venien a la costa australiana.
Exactament no és així. I més perquè aquesta és la quarta posició, però si vols podem... Enganyar la gent, no? No cal. No, no, no enganyar la gent, Jordi. Fer abans la cinquena posició. Ah, que és... I és que continuem parlant de demandes, en aquest cas... Ah, val, val, perdona, m'he equivocat. No podem canviar-nos, no? No podem fer els taurons abans? No, home, perquè nosaltres hem escollit, hem fet un procés rigorós del top ten i hem decidit que l'ordre seria aquest, per tant.
Si anem a l'equador del top 10, efectivament, cinquena posició, trobem més demandes. En aquest cas, un ciutadà francès que demanda Google, no? Sí, en aquest cas... Ara sí, Cristina? Sí, molt bé, Jordi, gràcies. Gràcies, gràcies. En aquest cas resulta que va ser un home que va ser fotografiat per un vehicle equipat amb càmeres quan feia pipi al pati de casa seva. L'home de 50 anys va assegurar que havia estat al riure de tot el poble, que eren uns 3.000 habitants, més o menys, al nord de la regió de Miniloire,
I, doncs, que aquesta foto es va publicar a l'Street View. Per tant, aquesta conseqüència de la publicació va fer que fos el riure de tot el poble. En aquest cas, clar, l'home es va sentir molt agreujat i molt afectat i va decidir demanar a aquesta empresa, en aquest cas Google, i demanar 10.000 euros per d'anys. Va pagar Google?
No ho sabem si va pagar, el que sí que va fer és demanar l'anul·litat del cas i en aquest cas no sabem si finalment es va anul·lar el cas, va ser indemnitzat el noi o l'home, però el que sí que sabem és que es va retirar finalment la seva fotografia de l'Estreet View. Ho dic perquè si Google va pagar ja m'avisareu quan passi l'Estreet View la Google per aquí i llavors em faig veure que pixo i llavors hi ha 10.000 euros que tenim. En fi, notícia 4, ara sí.
Els taurons d'Austràlia. Quines ganes tenies, Jordi. Sí, clar, clar. Aquesta és la meva preferida de totes les de la llista. Atenció perquè els taurons d'Austràlia han avisat per Twitter de la seva proximitat. Aquesta és la notícia en quarta posició.
Sí, justament ens desplacem cap a l'Austràlia Occidental i és que els taurons tenen Twitter, tal com un sentiu. Sí, ha estat una iniciativa creada per uns científics que té l'objectiu d'alertar de la proximitat dels taurons als banyistes mitjançant uns transmissors especials que estan incorporats en els taurons.
que avisen per un missatge quan el tauró està a uns 100 metres de distància del que és la platja, on acostumen a estar els banyistes. En aquest cas, met un missatge, arriba a la central i es publica a Twitter. D'aquesta manera, els banyistes saben quan hi ha un tauró per la zona i poden decidir si banyar-se o no.
Home, en principi, si hi ha un tauro per la zona, el més recomanable és no banyar-se, i no sé si hi ha, aquí tenim les banderes vermelles, les verdes, les grogues, per exemple, i allà m'imagino que deuen posar bandera vermella. Si hi ha un tauro per la zona, millor. En aquest cas, l'administració de la platja també té aquest servei, que està connectat amb ells, i en el cas que fos una amenaça real, doncs s'activa l'alarma i es proveix, evidentment, el bany a la zona de tots els banyistes.
Però la notícia aquesta, que els taurons, més de 320 espècies, porten aquest xip que transmet missatges a través de Twitter. Clar, per controlar on estan. En tercera posició, un home es posa una gavi al cap per deixar de fumar.
És bona, no? Sí. Sí, doncs es tracta d'un home que, després de diversos intents de deixar de fumar sense èxit, és Ibrahim Isel, va decidir col·locar-se una gàbia al cap com a últim recurs per deixar de fumar, intentant fer com una barrera per evitar ficar-se qualsevol cosa a la boca.
La qüestió d'això és que portava 26 anys fumant-se dos paquets de tabac al dia, i clar, el seu pare va morir d'un càncer de pulmó, i davant d'aquesta notícia, ell va pensar i va dir, mira, he de fer alguna cosa per deixar fumar. En qui ets va inspirar? Doncs, precisament, en els cascos dels motoristes. Va pensar, si porto alguna cosa a la cara, d'aquesta manera no em ficaré. Tenia, a més a més, un candau que el custodiava la seva dona i la seva filla, i suposo que se l'obrien per menjar, perquè si no aquest home no sé què faria.
De fet, aquí hi ha una causa directa, no?, del fumar, Susi. Aquest home estava estressat, fumava molt. Exacte, però jo em preguntava, si té una gàbia al cap, com fa petons? És que potser no fa petons, perquè aquest era el seu mal. Una gàbia com d'ocell, una gàbia d'ocell. Una gàbia d'ocell, ja.
Tenia la part de la reixa que s'obria i suposo que per allà menjava i tal. L'únic que el candau el tenia la dona i la filla més que res per controlar el que es ficava a la boca. El que passa és que es pot fumar a través d'una gàbia també, no? Tens les separacions del...
Bé, jo diria que... Sí, a sobre te l'aguanta, no? Te l'aguantan el cigarro, no? Fumes molt millor amb gàbia, que toma era molt llesta. No vols dir que la idea va ser de la dona i de la filla, que li van fotre la gàbia allà? Potser sí, no? Vaja a fumar, papa, porta d'una gàbia al cap.
Bé, en segona posició, gossos com a lleons i rates com a reptils, eh? Sí, és la idea d'un zoo de la Xina que va decidir dispersar els gossos de lleons i a les rates de reptils. Molt monos. La notícia, evidentment, va suscitar moltes denúncies al ser descobert perquè és que cobraven, a més, 15 joans per veure com... Perdona, eh...
Lluans, la moneda d'allà, que serien, era 1,30 i pico dòlars, i aquí suposo que serien, no ho sé, un euro i pico, una cosa així. Llens, no? Sí. Ah, llens, sí. Llens, llens. El Joan és un amic meu que viu a... El Joan? És un amic en lleó? Sí, sí. Ja me'l presentaràs, Jordi. Quan vulguis, quan vulguis.
Doncs en aquest cas, clar, la gent estafada, se sentia estafada, no?, per haver de pagar per veure uns suposats lleons africans, que en veritat eren uns mastins tibetans, una raça de gos determinada, doncs ho van denunciar i, evidentment, per part del zoo, van dir que és que, clar, els lleons havien estat traslladats per l'apareament a un espai especial, no?, dedicat per ells perquè precisament realitzessin
aquesta tasca d'amor, i en el seu cas van excusar el fet que fossin els gossos allà perquè deien que els gossos es criaven des de petits a mals. I arribem al top 10, el número 1 de les notícies curioses, Cristina. La millor, home. A veure? Jo crec que és la millor, sí. En aquest cas és una, jo crec que molt divertida i que segur que a mi personalment suposo que m'hagués agradat que em passés.
Resulta que un banquer d'Alemanya es va dormir sobre el teclat i va transferir 222 milions d'euros
A un home. Molt bé, no? No aplaudim per aquest home l'emplet del mes de la banca. No acaba aquí la cosa, perquè en principi el que havia de ser una transferència de 64 euros, una cosa normal, a un pensionista, doncs es va convertir en 222 milions, 222 mil, 222 euros, ni més ni menys. Sobre el 2, no? Evidentment s'havia quedat dormit amb el dit pressionant la tecla del número 2.
i aquest fet potser és molt divertit per la persona que en principi li tocava aquesta transferència però l'home va ser acomiadat i també ho va ser la seva supervisora perquè va verificar l'operació a més a més va dir que no es va donar compte de l'error i en aquest cas van ser acomiadats els dos de totes maneres li van agafar els diners?
No, va haver un judici. Hi ha un altre company que va evitar que es realitzés finalment la transferència i que els diners sortissin del banc. En aquest cas, el pensionista finalment es va quedar amb els 64 euros únicament, no amb els 222 milions. I en el cas dels dos acomiadats, va haver un judici que finalment el jutge va instar una mica a l'empresa, en aquest cas a l'entitat bancària, a que els reatmetés com a treballadors perquè va determinar que era un error involuntari, no una cosa feta.
Bueno, bueno, bueno. En fi, Cristina, gràcies. De res. Fem una petita pausa i tornem d'aquí uns moments amb les notícies positives. Cada setmana, Susi, repassem les notícies positives amb la Núria Oriol, que és una coaching que ens ajuda a tots a estar millor com a persones i com a éssers humans també.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veieu, som originals de Mena.
Durant 8.1, Radio Tosfer.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot tirar. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
5.42 de la tarda, continuem en directe a La Panya del Morro. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos.
I a continuació, com cada jous, tenim la Núria Oriol al telèfon. Núria, bona tarda. Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Com cada setmana, repassem algunes de les notícies positives que has trobat per aquí i per allà, com per exemple que l'Agència Internacional de l'Energia ha fixat 5 anys com a límit per pal·liar els efectes del canvi climàtic. A veure, sona molt bé, però què vol dir això realment, Núria?
Home, que mira, que ha posat un tope, que ja sé que, dit amb números fins al 2017, dius, ostres, doncs ens queda lluny, però és que sempre s'estan parlant d'iniciatives el 2025, el 2050, que dius, no ho veuran ni els meus nets, no? Gairebé. I aquesta vegada, 5 anys, una mica per dir, escolteu,
hem de fer ja un canvi, perquè l'esgotament del petroli ja és ja, o sigui, el tenim a sobre, i el problema del canvi climàtic, originat, també s'ho ha dit, textualment originat, per l'ús de combustibles fòssils, doncs ha arribat a un nivell que no es podrà revertir. Per tant, ens hi posem seriosament, i per tant us obligo a tots, per dir-ho, entre cometes heu d'obligar, però a que cerqueu,
Doncs solucions al problema, que ja les teniu, no? És a dir, que les apliqueu. Com per exemple, Núria? Home, passar-nos a un altre tipus d'energia ho tenen claríssim. Ah, val. La qüestió serà veure si finalment ho faran. Exacte. Que ella ho hagi dit és una molt bona notícia i ara veurem és allò de... Quien més sigui ella es troba sol, no? No, home, n'esperem que sí, no, Núria? No, jo també espero que sí que hi hagi...
perquè ells diuen que és tan evident la crisi ecològica global amb la degradació ambiental i la depredació dels recursos naturals, doncs que, a veure, si vosaltres, o sigui, si tots els països no preneu les decisions, tingueu present que esteu negant la realitat, evadint-la o enganyant els altres. I ho posa al seu document, eh? O sigui, paraules contundents i he pensat,
Home, està bé, una sotregada, a veure si ens animem tots en aquest sentit. Doncs queda dit. Per cert, que s'ha identificat el genoma humà dels gens que regulen el pàncreas. Això, per què és important, Núria? Perquè, per exemple, el mal funcionament del pàncreas incideix en la diabètica. I aquest estudi s'ha publicat a la revista Nature Genetics. Llavors, sabent
Realment el genoma que opera el pàncreas, que sobretot han aïllat les illes, que controlen.
La qüestió de fabricar la insulina, doncs, això és un avanç espectacular. D'aquesta manera, doncs, les persones que tenen diabetis, no?, podrien acabar i deixar de la insulina, no?, d'injectar-se-la. Sí, senyor. I es podria, no?, aconseguir, doncs, millorar la seva qualitat de vida. Supermillorar-la, perquè diu que podrien regular-lo directament, anar cap al genoma...
i regular directament aquesta informació de manera que les persones no s'haguessin ni de punxar ni de medicar d'una altra manera. Això es revertiria el procés. I vaja, a veure, com que ho ha descobert un grup d'aquí, aprofito, ja sé que aquesta setmana justament...
Hem tingut una molt mala notícia en aquest sentit perquè ha dimitit un dels millors investigadors del món i ha marxat. He sentit informacions contradictòries. Unes deien que era perquè ell no hi havia prou pressupost i tampoc no hi havia ni finançament ni suport polític. I altres diuen que si no hagués marxat ell l'haguessin fet fora per la mala gestió que havia fet dins el centre. En fi.
En fi, ara sí que no ho sé, però de tota manera és la mala notícia. I la bona és aquesta, que investigadors d'aquí ho han trobat, o sigui, han fet aquest descobriment, està molt bé. Bé, sí, sí, no, no, no, escolta, fantàstic. Per cert, que la planta de biogàs del Manar, que està a Sagrià, treballarà al 100% en dos mesos, ja està construïda i funciona en fase de proves a un quilovat de potència.
Sí. Llavors, diu, estan acabant de fer els ajustaments i cap al mes de març ja consideren que arribarà als 3 quilowatts de potència i la convertirà en la planta de biogàs més gran d'Espanya. Ah, molt bé, no? Una bona notícia.
Penso que ho és en el sentit que ja és anar també cap a l'ús pràctic de les alternatives, a més a més dels jocs de treball que ha arribat a crear, no? I que en el futur poden anar-se ampliant, perquè d'una planta de biogàs
es pot passar d'altres iniciatives sostenibles. Ara us ho dic així amb simpatia, com que penso que el sentit de l'humor també és important, la persona que ha demanat que ajudés a reparar el llum de l'escala retorna la lot.
A veure, espera un moment, perquè això els volents no ho saben. Deixa'm explicar que hem contactat amb la Núria com cada setmana a través del telèfon. No t'hem trobat a priori perquè ens han comentat que hi ha hagut un problema amb la llum de la teva escala. Sí. A veure, Núria... Del replà. Quin pis vius tu?
Estarem un segon, eh? Estarem un segon, val. I el replà s'enganxa amb la llum. Sí. I llavors havia de canviar el neo. I no podia la persona que han enviat per fer-ho. Ah, el fluorescent. Sí, el fluorescent. Llavors m'ha trucat a mi. Llavors jo, que estava esperant la vostra trucada, és veritat. Me n'he oblidat en aquell moment i he sortit. Sí. I he començat.
I mentre estava en plena feina, heu trucat. Llavors ho he hagut de deixar, li he dit a la persona, ho sento molt, eh? Ets de marxar, no? Sí, haig de marxar. T'agraïm, quan és que t'agraïm? T'agraïm, Núria, que hagis vingut a fer la trucada. Sí, perquè, clar, havia de portar llumet a un altre cantó, no? Clar, no, efectivament. Diu, però em quedo l'alot, eh? Em quedo l'alot, dic sí, i he pensat, ostres.
Que te la torni. No la coneixes res, que la torni. No, que és una bona lot. Home, ojo, perdona, ojo, perquè aquí la gent, bon rotllo, motius positius i tal, però a vegades deixes coses i els veïns no les tornen. Ah, ja, ja, això és cert, això és cert. Vas a demanar, per exemple, una clau anglesa o alguna cosa de la caixa d'eines que et falta i després, m'ha passat, eh, que hi ha veïns que me la van demanar a casa i jo els he deixat i jo he hagut d'anar al cap d'uns dies i he dit, què? Què? On està aquella clau anglesa? I et
Diuen què? On està? On està? No, no, no. Me l'han donat després. O, per exemple, un altre clàssic, els càmpings. Sí. Que arribes el primer dia, has de muntar la tenda, per exemple, i no tens martell. Què fas? Has de demanar un martell a algú. Ah, algú, eh? Algú. Llavors aquest martell, sempre a les tendes del voltant, l'has de demanar. Hi ha gent que el martell el torna, però hi ha gent que... Ah, que diu, mira! Clar, que no el torna. Ja està, dius total.
És un martill, oi? T'han tornat la llum, no? M'han tornat l'elot. L'elot! Bravo! Bravo!
Bravo per aquesta veïna. Gràcies, eh, sí. Que la tens aquí, la podem entrevistar? M'agradaria, però em fa una cara de no, amb terror. Ah, la tens aquí, la tens aquí? Sí, perquè... Escolta, passa-nos-la, passa-nos-la. No, no puc, no puc. Ah, no pots, no pots. De debò, perquè sé que em matarà després d'això. No, a veure, si fos un altre perfil, us la passaria, perquè seria molt divertit.
Clar, segur, segur. Segur. Mira, mira com diu que sí, la gossa. Bueno, escolta, molt bé, per cert que la Núria és coaching, ja ho sabeu, eh? Si voleu que us ajudi a aconseguir els seus objectius, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres i nosaltres us farem d'enllaç. I cada setmana sempre hi ha un... Què diu? Què diu que sí, no? Que sí, que truqueu. Escolta, passa'm la gossa, si de cas. Sí, exacte. Keti, vine perquè... Perdona, com es diu? Keti, Keti. Keti, eh? Keti, eh?
I ja li havien posat aquest nom, i com que tenia ja dos anys, vam dir, va, no l'hi canviem. De rescat? Cat? Queti? O com va? No, de rescat, o sigui, havia estat abandonada, després va ser adoptada i la van maltractar, la van retornar a un refugi de gossos, i quan vam arribar van dir, mira, aquesta és la Queti.
M'estic acostant amb ella, eh? Aquesta és la Ketty. I llavors vam dir, oh, diu, oh, ha passat molt malament, diu, ara té dos anyets, diu, és que dubtem que algú la vulgui. Diu, perquè s'ha quedat com molt introvertida després dels maltractes i tot. I vam dir... Ara no tant. Pobreta, exacte, ara no tant. I ara et diré que abordis i segur que no ho faràs, eh? No, saps quina cara et posa? Posa la cara de... Ja ho sé que em deies que feia signes que caies i no et feia cas i ara me la carrego, no.
No, no, no. No te la carreguis, que no te la carregues. És una pena que ara que et diria, borda, no ho facis, eh? Clar. Perquè tu ho fas quan et dóna la gana. Sí. Veus? Però això ja té, els gossos ja té això, no? Sí, bueno, sí, exacte. Gossos i altra mena de mascotes estupendes. Sí.
O familiars, eh? Ja tenen això. Sí, home, sí, no passa res, no passa res. No passa res. Escolta, jo estava explicant això sobre... El coaching? Sí, sobre el coaching, perquè cada setmana ens expliques alguns truquets per estar millor una mica al dia a dia. I aquesta setmana...
diu que ens expliques com poder tenir el nostre ambient laboral pròsper i millor, aprofitant i posant bon humor a la feina. L'importància del sentit de l'humor a la feina. Per què no? Aquest és una mica el títol del que ens vols explicar. Sí, ho del sentit de l'humor, o sigui, així com la setmana passada dèiem, perquè algun emprenedor empresari no es planteja també que fer un pla de clima, de relació a l'empresa, que hi hagi bon ambient...
és important i que s'ho estan plantejant ja seriosament, i això que en països anglosaxons es ve fer ja des de fa 20 anys, ben bé, que algunes empreses ho fan, però aquí, clar, tot arriba més tard. Doncs posar l'accent en el sentit de l'humor. S'ha demostrat que és veritat que si només fem payassades no treballem,
però que el sentit de l'humor... Perdona, és important, no? Amb aquesta excusa s'hi fas pallaçades. Has de combinar, no? Poder-ho combinar. Diu que una feina on et disteixes, on et fas bromes bones, de bon gust, on la gent pot riure, en riure fins i tot de les idees que diu, etcètera, doncs que sí, que fa rendir molt més, coneix molt més, al punt que no s'ha de sobrepassar mai...
és aquell en què dius, ostres, hem rigut tota l'estona i no hem fet res. Però en canvi, aquell punt que dius, ostres, el que hem treballat i a sobre hem rigut com bojos, aquí, aquesta és la bona. I que això és molt factible, és més...
és desitjable. Jo m'he apuntat aquí una cosa que has comentat fa un moment, que és el tema aquest de fins i tot que quan algú diu alguna cosa la gent rigui, que tampoc ens hem de prendre en sèrio totes les propostes de la feina. Això em passa molt a vegades amb els col·laboradors del programa, que jo dic coses i els col·laboradors riuen de mi.
Clar, però no ens riem de tu. Ens riem de la situació que propicia. Ah, clar, clar, de la situació, sí. I no, i ho trobo genial. O sigui, a mi una de les coses que m'agrada més del vostre programa amb qualsevol tipus de col·laboradors és aquesta falca de... com si no pot ser res, deixar anar una petita ironia, una petita... És genial. Però el programa, aquest... Què has fet? Això...
Això què és? Que m'encanta això. Aquesta falca, aquesta intromissió que estem parlant, o estàs parlant, o esteu parlant, eh? Perdona, que tinc clock, eh? També, Cristina. Sí, sí, cap problema. Cap problema d'algun tema, amb algun col·laborador, sigui tecnologia, sigui llibre, sigui la secció del cor, sigui el que sigui, les relacions, el que sigui, i llavors...
feu una broma, feu una mica de... Ah, vale. I això és genial. En l'espai del programa. O sigui, en aquell moment es crea una atmosfera molt bona. Molt xula. Sí, i a mi m'agrada molt que passi. O sigui, trobo que això li dona caché en el programa de ràdio. O sigui, ja som genials, doncs imagina't en sentit de l'humor. Ah.
Això us pot servir per fer-vos autopropaganda de dir connecti, que no només aprenc coses, sinó que, a més a més, s'ho passa bé. Sí, senyora. I això no tothom ho pot dir. Ah!
Escolta una cosa, és curiós que avui treguis aquest tema sobre els col·laboradors i la gent s'ho passa bé fent el programa o aquest que fem de tant en tant aquí, perquè justament avui tenim un nou fitxatge al mercat d'hivern, l'hem tret, que és la Susi Amor. Susi Amor, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, Susi.
i ens explicarà, donarà consells a l'audiència sobre problemes que pugui tenir la gent, sobre relacions, parelles, amor, una mica i tot plegat. Molt bé. És important l'humor, però també és important l'amor. L'amor. L'amor. Va per aquí la secció, no? Susi? Exacte. Va per aquí, eh? Humor, amor. Què és més important, l'amor o l'humor?
Jo crec que és molt important que hi hagin petites dosis d'humor en l'amor. Ah, i petites dosis d'amor en l'humor?
Es ficha la Núria. Sí, clar. Perquè ja comença el Jordi amb el teu estil. No, perdona, és que això és important, però per això està aquí la Susi. Oh, i tant. Que jo ho respecto molt, eh? Només que li capto aquest punt que dic que és el que val la pena. I Núria, et puc confessar una cosa? Jo en realitat estic aquí perquè estic boja d'amor.
Estàs boja d'amor? Que bonic, no? Això és molt bonic. Però no he dit l'important, perdona. Què és l'important? Estic boja d'amor per tu, Jordi. Què dius ara? Ho sabia, ho sabia. Jo també, Núria. Sabia que no anava ni per tu.
Els ho volia preguntar abans, no? Molt abans quan l'ha presentat i ja li deia carinyo, amor i coses d'aquestes al Jordi. No, perdona, perquè es diu sociamor. Jo li dic amor perquè es diu sociamor. Sí, no, però ell ja tu, Jordi. T'ha dit amor, carinyo. Ella és molt carinyosa. Clar, però... I aquí hi havia alguna cosa a l'ambient que es podia notar. No, no, no, no, ja... Sí, sí, no, perdona. Si fins ara ens donaves la raó perquè és evident, ara...
Fiat de la intuïció femenina, que també ho és, evident. De la Cristina i la meva. Una cosa, el consultori és pels oients, eh? O sigui, no és per mi, això vull deixar-ho clar. Ah, no? No, no, no, clar. Oh, que hàstima. Però això serà a la segona hora. En fi, què millor que demostrar que a la feina hi pot haver bon humor que amb aquesta secció, per exemple. Eh, Núria?
Exacte, és per això, eh? O sigui, que ningú es pensi que em passo la vida així, només que crec que val la pena, que hi hagi un moment així. Sí, senyor, i que quedi dit, eh? Sí, sí. I a vegades la gent, eh?, que la feina està una mica així com, no dir rància, però com vol concentrada, home, una mica que es deixi anar també, que relaxi una mica, eh? Sí, intentar-ho. Molt bé, doncs, Núria, moltes gràcies. A vosaltres.
Que vagi molt bé i ens retrobem dijous que ve. Bona tarda. Sort a la nova secció, vinga. Ara d'aquí una estona l'escoltarem. Gràcies, Núria. Bona tarda. A vosaltres. Adéu.
Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sass. El Congrés debatrà al març la proposició que el Parlament ha aprovat per àmplia majoria per poder celebrar la consulta. Un centenar de personalitats vinculades al PSC defensen els tres diputats que no han seguit les ordres de la direcció. La plataforma d'afectats per la hipoteca anuncia un acord amb ànquia per no perseguir judicialment els desnonats. L'acusat de matar una nena de 14 anys a Tàrrega es nega a declarar davant del jutge.
Esports, l'Espanyol incorpora el migcampista Pedro Castro. Que arriba a cedir del Santos Brasile fins a finals de temporada. I el davanter del Girona, Felipe Sanchón, estarà un mes de baixa. Sanchón és el màxim golejador del Girona amb 6 gols.
La proposició de llei que el Parlament ha aprovat avui perquè l'Estat transfereixi a la Generalitat les competències per poder celebrar una consulta es debatrà al Congrés el mes de març. Així ho han confirmat fons de la presidència del Congrés i de Convergència i Unió. La setmana que ve els grups parlamentaris de Convergència i Unió Esquerra Iniciativa registraran conjuntament el text aprovat i sol·licitaran que es tramiti com una proposició de llei.
Això després que aquest matí el Parlament hagi aprovat per àmplia majoria la petició de portar la consulta al Congrés. La moció ha tirat endavant amb el suport de Convergència i Unió Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i tres diputats del PSC, Joan Ignasi, Helena, Marina Geli i Núria Ventura. PSC, PP i Ciutadans s'hi han oposat mentre que la CUP s'ha abstingut. El suport d'aquests tres diputats socialistes ha provocat la immediata reacció del PSC que ja els ha demanat que deixin l'escor. I Marina Geli, una de les diputades que ha trencat la disciplina de vot, defensava així el seu posicionament.
Nosaltres avui no trenquem la unitat del PSC. Nosaltres defensem el pluralisme del PSC. Per tant, per fidelitat al poble de Catalunya, per fidelitat al socialisme democràtic, per fidelitat en el pluralisme del PSC.
I més de 100 personalitats vinculades al PSC, entre les quals hi ha líders històrics com Joaquim Nadal, Antoni Castells o Mons Ratura i càrrecs del món local, com Jordi Martí, han fet públic un document de suport dels tres diputats socialistes. Mentrestant, la plataforma d'afectats per la hipoteca extreu el compromís a Bànquia, que no perseguirà judicialment el deute de persones que ja han perdut la casa.
Així s'ha donat per finalitzada una jornada de protestes que s'han dut a terme a 20 seus de bànquia de diversos municipis del país. Segons la portaveu Llum Oliver, ha explicat la situació amb la que es troben els afectats. Les persones que, per exemple, han perdut la casa, com la llei encara pot fer que ells persegueixin aquest deute, la gent es troba que no pot obrir ni un compte ni comprar una rentadora amb dos plaços, no poden fer res, res, ni un contracte de mòbil.
De la seva banda, l'entitat financera no ha volgut confirmar ni desmentir aquest acord. El Consell d'Administració de l'empresa municipal d'urbanisme de Mataró ha decidit cessar el gerent César Fernández del càrrec que estava des de fa 24 anys.
Ara la direcció s'integrarà dins l'estructura del mateix ajuntament i no com a organisme extern, com fins ara. El consistori ho ha argumentat per raons organitzatives i per poder fer front al deute de prop de 30 millors d'euros que arrossega l'entitat. I l'acusat de matar una nena de 14 anys a Tàrrega es nega a declarar.
L'acusat només s'ha limitat a escoltar la proposta de diligències de l'acusació, el fiscal i la defensa. A José Michel de Los Ángeles, de 18 anys d'edat, se l'acusa de matar la seva exparella de 14 anys. L'octubre passat, a casa seva, la ciutat sencera de Tàrrega, es va volcar en la condemna d'aquest crim de violència de gènere amb una víctima tan jove.
A Figueres, la capital de l'Alt Empordà, la Fundació Catalunya Europa i OpenCat han signat un conveni per millorar les connexions ferroviàries entre l'Alt Empordà i la Catalunya Nord. Un dels seus objectius és que els trens davant arribin a Perpinyà. Ràdio Ilefant, Carles Pujol, bona tarda. Bona tarda. La Fundació Catalunya Europa, que presideix Pasqual Maragall a través de la seva delegació conjunta d'Alt i Baix Empordà, ha signat un conveni de col·laboració amb OpenCat de Perpinyà.
La idea és fer de pont en el teixit social, cultural i econòmic de banda i banda de l'Albera. Un dels seus primers objectius és la millora de les comunicacions ferroviàries, fent que la línia convencional tingui amplada internacional i que els trens avant arribin a Perpinyà. Joan Armenguer és el delegat de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà. Els trens avant, que van de Barcelona fins a Figueres, haurien d'arribar fins a Perpinyà, que Perpinyà hauria de ser l'origen i el destí d'aquests trencs,
L'acte de signatura ha comptat amb la presència del vicepresident de la Fundació Catalunya Europa, Ernest Maragall, i el president d'OpenCat, Vincent Dimas. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5.
Nova edició del projecte Aprenemplegats de Sant Just. És un espai de reflexió, adreçat a famílies amb nens i nenes, joves i adolescents, que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Jo es poden fer les inscripcions per participar-hi. Són dos cicles de tallers i xerrades. Un que s'adreça a famílies amb nens de 6 a 12 anys i l'altre a famílies amb joves de 12 a 16. La idea és que els pares i mares puguin compartir i preguntar dubtes sobre la criança dels seus fills i també sobre el pas de la infància a l'edat adulta. L'espai Aprenemplegats participa
tota la família i les sessions estan coordinades per professionals que orientaran a tots els seus integrants i respondran a dubtes que vagin sorgint. Aquests tallers ja es van fer el segon trimestre del 2013 amb una bona valoració per part dels participants. Al web municipal santjust.cat trobareu el calendari i si voleu participar-hi ho d'enviar en correu electrònic a l'adreça xarxa06santjust arroba gmail.com abans del 25 de gener. Les sessions es faran un cop al mes a l'equipament de les escoles de 7 a dos quarts de nou del vespre.
L'historiador Borja de Riquet conduirà demà una tertúlia a Sant Just sobre les figures d'Alfons XIII i Francesc Ambo i les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat. Seran una nova tertúlia de la secció de cultura de l'Ateneu. El rei Afons XIII va ser rei d'Espanya durant més de 30 anys, fins a 1931, quan es va proclamar la Segona República. En aquell temps va coincidir amb el polític català Francesc Ambo, líder més representatiu del catalanisme conservador d'aleshores, i eren, per tant, dos personatges amb caràcters forts que volien diferents projectes de país.
Segons l'historiador, per tant, certa hegemonia catalana dins de la política espanyola no era ben vista i els últims anys això s'ha anat radicalitzant. Segons Borja de Riquet, en la relació Catalunya-Espanya sempre hi ha hagut moments d'entesa i també de radicalització. Els primers, segons explica, arriben a moments de crisi del sistema polític i la radicalització, en canvi, ve donada quan el sistema és més estable. La xerrada serà demà a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
I acabem amb aquest bullet i explicant-vos que demà al matí arrenca la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya, el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat. Promou aquesta iniciativa que preveu aconseguir al voltant de 5.000 donacions en una setmana. El punt neuràlgic, volien dir, serà la Fundació Tàpies, però també es podrà donar sang als principals hospitals catalans. Després de vacances, les reserves de sang acostumen a baixar notablement i per això s'organitza ara aquesta campanya per tal d'intentar ajudar de forma massiva les persones que necessiten sang. De fet, a nivell global...
Les reserves es troben en un nivell baix perquè només hi ha sang per 4 dies. Hi ha tipus de sang dels quals hi ha molt estoc, com el B positiu o la B positiu, i per contra estan en un nivell baix, o molt baix els tipus A negatiu, el 0 positiu i negatiu, l'universal, i també el B negatiu, un objectiu...
L'objectiu de la campanya és arribar al màxim nombre de donacions i de mica en mica ja va guanyar amb força perquè s'han fet ja més de 10.000 missatges amb l'etiqueta Marató Donants Cat. S'esperen aconseguir al voltant de 5.000 donacions de sang i si voleu participar-hi heu de demanar cita. Podeu fer-ho al web de la Marató, maratodonants.cat.
I, de moment, això és tot. Més informació a partir de les set del Sant Just Notícies, edició vespre.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 11 de la tarda.
Fins demà!
Perquè avui alcalde de Burgos o Espejo Público i Efecto Gamonal han sigut el més comentat. Perquè després de conèixer que l'Ajuntament de Burgos ha decidit paralitzar les obres, l'alcalde Javier Lacalle obrà camí cap al diàleg assegurant que la convivència dels veïns és més important que qualsevol altra cosa.
Sí, avui ha estat una de les primeres jornades en què el barri de Camunal no ha amenaçat amb protestes ciutadanes la construcció del ja conegut i famós boulevard, i és que ja coneixien l'anunci del Consistori de paralitzar les obres del projecte. Tot i això, la polèmica continua a través de Twitter, on avui s'ha posat de relleu la intervenció de l'alcalde Javier Lacalle en una entrevista al programa Espejo Público d'Antena 3.
A més de reiterar la mala imatge que Burgos ha donat amb aquestes actuacions violentes, ha assegurat que darrere de tot això hi ha alguna cosa més i ha afegit en quant a les partides pressupostàries que tots els seus esforços s'han dirigit a millorar l'àmbit local i que una petita part del pressupost es destina a millorar diferents espais de la ciutat que alhora generen llocs de treball. Pel que fa al fet de paralitzar definitivament les obres, la calle s'ha mostrat prudent i no ha volgut avançar a esdeveniments.
Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Mayek diu, alcalde de Burgos d'Espejo Público, on avui l'han entrevistat, d'extrema... Grups d'extrema esquerra es pregunta. No, senyor, és una societat que per fi desperta i crida prou ja. Un altre comentari ens el fa el José María Lotina i diu, alcalde de Burgos d'Espejo Público, Burgos està donant molt bona imatge a la que hauríem de donar tots els espanyols, prou ja de jugar amb nosaltres.
I David Curado, que diu, Susana Grisso, la calle, menteix quan diu que s'han invertit 75 milions a Gamonal. Pot explicar-ho perfectament en Fer Sánchez. En fi, aquest trending topic, que avui també ha sigut, en relació amb el que va passar al barri del Gamonal a la Burgos, anava a dir que ahir la nit va haver-hi alguns disturbis, també a Madrid, en suport a tots els veïns de la localitat.
En fi, passem ara a la secció de la Susi Amor. Susi Amor, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Ja, estàvem esperant que vingués l'Arnau Cònsol per fer la secció de llibres. No ha arribat encara, no t'importa, el programa és així, eh? No t'importa que l'avancem una mica, la teva secció?
Mentre hi hagi amor, no fa res improvisar. Bé, quin és l'objectiu d'aquest consultori, de la consulta de Susi Amor? Perquè tu vindes cada dijous a respondre una mica als dubtes que tenen els oients, no? Exacte, es tracta d'obrir un espai en el qual la meva intenció és assessorar tots aquells oients que tinguin algun dubte, alguna angoixa sobre les seves pròpies vivències, sempre relacionades amb l'amor.
I ho podem fer a través del Facebook de la penya del morro, per exemple, o a través del mail lapenyadelmorro arroba gmail.com I et voldria agrair aquesta gran consideració que has tingut de posar el tema, el gran tema de la meva, del meu déu, Helena Francis. És veritat, és veritat. He fet una simptomia...
De la Mula Francis, que els més joves no saben qui és, i els més grans alguns tampoc, però era una de les grans, grans veus de la ràdio espanyola durant els anys 60 i 50-60, que donava consells a les dones, majoritariamente dones, que escrivien a la ràdio, era a Ràdio Barcelona,
a la cadena SER i donava resposta als dubtes sentimentals que tenien una mica com el que fas tu el que passa que l'Helena Francis era mentida era una veu però hi havia 4 o 5 guionistes i eren masculins la majoria que escrivien les respostes a les dones i a més amb una particularitat també sobre quin tipus quina funció havia de fer la dona als anys 60 a la societat era una mica tot masclista tu també segueixes aquest patró?
No, en absolut. Tot és de la meva collita. Però em sap una mica de greu que amb aquest comentari trenquis el mite de la Francis, perquè jo li tinc un gran efecte. No ho sabies, potser? He tallat el rotllo, ara, potser. No, sí que ho sabia, però no és moment. Amb aquesta música que has posat, de fondo, queda molt bé dir que l'Helena Francis és qui era. Escolta, oblidem el que he dit. Helena Francis.
La nostra deessa en aquest espai. La nostra deessa. Efectivament. Perquè, Jordi, l'amor. L'amor. Què és l'amor? L'amor és frenesí, eres tu. Com era allò? L'amor eres tu, no? Doncs sí, eres tu. Jordi, em sembla que estic veient que no en tens ni idea del que és l'amor, no? No en tens ni idea. L'amor és allò que ens fa vibrar, però que a la vegada ens porta mal de caps. L'amor és allò que tots desitgem tenir, però que a la vegada ens fa plorar.
Quina gran contradicció, no, Jordi? És veritat, però això és la vida. Plorar, riure... I fer l'amor. Bé, sembla que tenim... Us veig en molt bona sintonia, per això, a vosaltres dos. Home, jo és que haig de confessar que l'Associamor la conec de fa molts anys i ja fa temps que anàvem darrere d'aquesta col·laboració, cosa que a mi m'enorgulleix.
Sí, fa molt temps que ens coneixem, però també haig de dir que, i haig de reconèixer, com tu has reconegut, que fa molt temps que ens coneixem, que no em fots ni puto cas. Bueno, escolta, no sé què et faig cas, perquè t'he dit que vinguis els dijous, a partir d'aquesta setmana, al programa, a explicar-nos, a contestar als urgents. Home, però jo m'ha donat la sensació, i perdoneu-me, que em fiquin aquestes coses, però potser Jordi t'ho deia per una altra banda, no per aquesta base professional. Tu, Cristina, no t'hauries de ficar.
Jo crec, eh? Per això he dit, perdoneu-me, que em piqui, però... No, no, no, perdoneu-me. És el meu apunt. Jo no et perdono. Ara l'associació ho hauria de declarir, en tot cas, no? Si és així... Clar, és que Jordi, m'estàs tallant constantment i moltíssimes gràcies per la teva aportació, perquè jo en realitat...
Estic aquí perquè soc una gran amant de l'amor, evidentment, i estic encantadíssima d'estar aquí per poder solventar qualsevol dubte que tinguin els nostres oients. Sí, per cert, una cosa... Perdó que et talli. Et torna a tallar. És que m'ha passat una nota, que ens diu l'Ignasi, que ha trucat un oient, i això és veritat,
que diu que el crític que responia la majoria de cartes, d'Elena Francis, a l'època de la ràdio espanyola, diu que es deia Juan Soto, i que a més a més era un crític teorí. No? El mític Juan Soto, i tant. No, és que no ho estic tenint bé, doncs digueu tu, Carme, què diu? Soto. Ah, Soto, Juan Soto. El mític Juan Soto, i tant.
Escolta, què? T'he tallat, perdona, eh? Sí, la pregunta és, em tornaràs a tallar o pot seguir parlant? No faré més, no faré més, perdona. Perquè és que ara et volia preguntar què fas després, Jordi? Què faig després? Normalment quan acabo el programa surto a córrer. Oh. Surto a fer una mica d'exercici, saps? Les cames, mira aquestes cames que tinc. Ostres, para, para, para, no me'ls ensenys. Aquestes cames, mira que dures que són. Això que són els tríceps femurals. Oh.
Bé, doncs, en definitiva, que estàvem parlant de què és l'amor, la definició de què és l'amor, que és l'essència de la vida. Però està clar que tots podrien definir l'amor de moltes maneres diferents. I de ben segur que tots el definim a partir d'aquelles experiències que hem tingut. O sigui, que possiblement una definició donada per algú ens podria donar molta informació sobre aquella persona. És per això que, Jordi, carinyo, et vull preguntar què és per tu l'amor.
L'amor per mi és no demanar mai perdó. És la mà de la meva vida, no hi ha dubte. No, perdona, és que ho he posat al Google i m'ha sortit això. És una frase tipus... És que una callada de rotllo, tu. No, però vull dir, això es diu molt, no? Les pel·lícules es diu molt, això també. Això ve d'una pel·lícula que tots coneixem, que és Love Story. Ah, sí? Que és una vella història d'amor.
Ah, molt bé. Escolta, parlarem tota l'estona de mi i de tu, o també donem pas als oients que ens expliquin coses? Bueno, intentaré anar intercalant, però és que tenir-te aquí al davant em suposa una frenesi, saps? I em costa concentrar-me. T'has de controlar una mica. Deixa'm que et presenti l'Arnau Cónsul, que ja el tenim aquí a la taula número 1 de la ràdio. Arnau, bona tarda.
A veure, perdó. Què? Perdó. Per què? Com han dit, vine cap allí dos quarts, m'he avançat una mica. Cristina, si digues, tu i jo n'hem sortit. Sí, o podem agafar dos espelmes i fem aquí de curar. No fem la nostra part. No, no, no. Escolta, Arnau, perdona.
Perdona, però és que jo estic encantada que hi hagi un altre home aquí amb nosaltres. No, no, ja, però entenc que parlant d'amor, ara tampoc parlem de sexe grupal, sinó parlant d'amor... A veure, un moment, deixa'm que et presenti perquè et presenti. No, no, però deixa'm que jo des de debò també te la presenti, sense crear una situació incòmoda per la gent que estem aquí, però és que ella és la Susi Amor.
que a partir de... Encantadíssima, estic... Ara em deu pujar els colors, eh? A partir d'aquesta setmana, cada dijous, portarà el consultori sentimental de la penya del morro, on els oients, que ja tenim un parell avui, ens expliquen els seus problemes que tenen amb les relacions, amb l'amor, i ella donarà una mica de sortida al tema. Per això posem, que ja ho hem comentat abans, la cançó de l'Elena Francis de fons, eh?
Estimada Helena. Saps allò que feien a la ràdio? És una mica això. Escolta'm Jordi, aprofitant que tenim l'Arnau, Arnau, ja que ets un home, et volia preguntar què és per tu l'amor.
Ara així sense jo, jo... Bé, és que estic pràcticament atabalat amb una pregunta així. Jo és que sóc molt tímid, sempre... Ara sóc jo que estic davant de dues dones i no sé massa què dir. Endavant d'una pregunta així el que has de fer és deixar-te anar per la teva intuïció i el teu primer impuls.
Expressar-ho amb nosaltres. La comunicació... Ah, nosaltres amb tots els que escolten. Ah, és veritat, això és importantíssim. Sí, estem a ràdio. Va, escolta, si et sembla, anem al tema, perquè tenim un parell de cartes d'oigents que ens han fet arribar a lapenyadelmorro arroba gmail.com. Si algú vol trucar, també pot fer-ho. I clar, el que passa és que tindrà resposta més directa al 933723661. Et sembla bé, Susi, que anem a la primera, ja? Perfecte.
Hola, sóc el Pere de Sant Just. Enhorabona per la secció. Sé que avui és el primer dia i malgrat sóc una mica tímid, m'he atrevit a escriure-us.
Estic preocupat perquè últimament la meva nòvia està una mica distant, o no sé, com avorrida de la relació. Sempre ha sigut una noia molt dinàmica, amb ganes de fer i de proposar, i últimament no ho fa. M'estic començant a preocupar. No sé si hauria de fer alguna cosa o senzillament deixar passar el temps i ja s'arregarà tot. Quin consell em dones, sociomor? Sempre teu, un Sant Justenc desencantat.
Mal rotllo, eh? Puc opinar, jo? Primer de tot, Pere, dir-te que no et desencantis, perquè l'encant és l'essència de l'amor. Sense encant no hi hauria mort. Aleshores, el desencant deixem-lo com a última opció. Si no m'equivoco, dius que portes sis anys de relació...
I això pot provocar una certa monotonia, entrar en un bucle, no? Perquè a vegades ens pensem que enamorant-te i estimant-te i que hi hagi amor ja està tot solucionat. I això és mentida. Amb l'amor no n'hi ha prou, diuen. Exacte. T'estimo, t'estimo, no n'hi ha prou a m'estimar. S'han de fer coses. Exacte. Una relació d'amor s'ha de treballar. És una feina, és una feina bonica però no deixa de ser una feina.
Com qui va fitxar cada dia a la fàbrica, no? Ha d'anar fitxant cada dia. Encant, encant, aquesta paraula que he dit abans. Encant, eh? Perdó. Jo soc més pràctic en aquest sentit. Tranquil, que ja t'arreglaré. Bé, doncs, possiblement el que passa és que en aquesta relació ho han dret en monotonia i el que hauríeu de fer és...
trencar aquesta línia de funcionament que porteu fins ara, Pere. Aleshores jo et donaré alguns consells per intentar trencar-ho. Coses tan senzilles com, per exemple, improvisar un viatge, una sorpresa. L'efecte sorpresa és molt important.
prohibit planificar. Segurament ja teniu uns hàbits establerts. Intentar no planificar i que ella es sorprengui el dia a dia perquè digui, ostres, espera, no sabia que t'agradava fer això, t'agradava fer allò, no? Jo què sé, aixecar-te a les 6 del matí i posar-te a cantar. Seria una proposta, per exemple. Per exemple, no sabia que cantaves òpera.
Ah, exacte, exacte Sorprendre la parella, no? Això és molt important, sorprendre la parella Perquè al principi d'una relació Són constantment coses que et van sorprenent, no? Després arriba un punt que dius, sí, jo sé tot de tu Sí, però és que arriba un moment que l'ésser humà Tanta... Tanta cosa no tenim ja per oferir, no? O què? Perdona, això potser seràs tu, Jordi Però tinc moltes coses per demostrar el dia a dia
Bé, algun últim consell pel Pere? Perquè tenim un altre client, eh? Acabo ràpid, acabo ràpid. Sobretot també és molt important la comunicació. En el moment en què vegis que hi hagi algun problema, algun conflicte, la comunicació és molt important. Inclús m'atreviria a dir que un bon consell és que agafeu un dia a la setmana, un sopar, el sopar del dijous, per exemple. On sopes avui, Jordi, tu? Bé, perdó.
No, jo avui sopo a casa. Ja en parlem després d'això. Doncs, per exemple, agafar un dijous i prendre-te el sopar del dijous com una comunicació oberta, dir, mira, això em molesta de tu, parlar una mica sobre què és el que passa, no? Això és molt important. Agafar i dir el sopar del dijous, anem a fer cada setmana una mica com anem, com estem?
Exacte, però adornar-ho una mica amb unes espalmetes i una musiqueta perquè no sembli allò el juicio final, no? Un interrogatori, no? Hi ha molta gent que diu que hem de parlar, dius que hem de parlar de què? I es posa la defensiva. No, però quan ens diem de parlar m'agradaria comentar-te algunes coses, carinyo. I tot entra molt millor.
i per acabar li volia dir al Pere que és molt important que ell mateix es mimi, que estigui atractiu que estigui guapo, que no es deixi al principi d'una relació sempre volem estar guapos i després et deixes anar doncs no, segueix vés al gimnàs, posa't guapo estigues allò on fire posa't accés si cal, el que sigui bé, doncs aquesta és la primera la primera resposta de l'espai al consultori de Susi Amor
Bé, tenim la segona i última, que la llegeixo a continuació, si no ho sap greu. Diu... Hola, sóc el Miquel Desplugues. Porto relativament poc amb la meva parella i estic molt enamorat.
L'altre dia em va posar en un compromís. Em va proposar fer el Kama Sutra. Jo em vaig quedar una mica sense saber què dir. Vaig somriure i vaig dir, sí, sí, i tant, quan vulguis. Però la veritat és que no tinc ni idea del que és i em fa molta vergonya reconèixer-li que no ho sabia. Em podeu ajudar, sisplau? Gràcies, Susi Amor.
A part d'una cosa, el camassutre avui en dia tothom sap què és el camassutre, no? Aquesta carta em sorprèn, però tampoc no diu l'edat. Potser és un noi jovenet. Jovenet. Camassutre, no? Qui més, qui menys. No dirà haver-lo fet.
Bé, però escolta'm Jordi, tu quin dia, quants anys tenies quan vas descobrir que existia el camassutra? Clar, sí, no, no, és veritat, és veritat, tampoc no fa tant. Tampoc no fa tant, per això que... Penso i no fa tant. Tothom té el seu moment per descobrir el que sigui. Ara, això sí, el que sí que li puc dir a aquest oient és que jo crec que va fer bé per prevenir una mica...
amb no sincerar-se i dir que no en tenia ni fava d'això, perquè porten poc temps i suposo que deu tenir por de... No vol quedar malament, clar. Exacte, no es pensi que és un pringat, no? No passa res, t'has fet molt ben fet de venir aquí i de preguntar-nos aquest dubte que tens. Aleshores jo t'explicaré una mica en què es basa el Kama Sutra, molt per sobre, a nivell teòric, esclar.
I després també et recomanaria que aniris a buscar un llibre per poder fer un petit seguiment. Mira, fixa't, l'Arnau que fa la secció de llibres, aquí podem fer un link de secció. Això ho farem. Link de secció, link... Que faci falta.
Per aquí, eh? Sí, va per aquí, no? Per endavant, vaja, Susi, és el teu moment. Gràcies, gràcies. Aleshores, Arnau, tu que ets un expert en llibres, doncs jo m'atreviria a dir que un Kama Sutra és una bíblia sexual. Sense aquesta bíblia sexual, que és el Kama Sutra, probablement no faríem tantes coses com les que fem, no? Arnau? Per exemple. Per exemple. Fa molt temps que, a més a més, una bíblia d'aquestes molt manosejades, eh? Com la bíblia no sexual, la bíblia normal...
Bueno, doncs a partir d'aquí, no? Sí, sí. Ara una pàgina, ara el nom. Exacte, i sempre et sorprèn, no? Vas passant a les pàgines, que ara mateix aquí. Hi ha pàgines que estan enganxades, per exemple, també, no? Depèn de cadascú. Estan enganxades perquè és un llibre molt antic, equivoquis o no, la tinta també s'enganxa entre elles, no? Hi ha versions més. Hi ha versions. Sí, sí, sí. Clar, però la tinta, no? Estàs parlant de la tinta. La tinta, la tinta calamar. Sí, sí, sí.
Bé, doncs ara justament aquí davant tinc un Kamasudra i a mesura que vaig passant les pàgines realment veig que és un llibre que et porta realment sorpresa amb sorpresa i et fa veure que el sexe
en l'amor, evidentment, com no és una cosa que té molta varietat no vull que t'espantis l'oient que ens feia la pregunta del Kama Sutra el Miquel Desplugues però ja t'estem contestant el Kama Sutra és un llibre sexual aleshores jo crec que ets una persona molt afortunada perquè tens una parella al teu costat
Que vol fer-lo, no? Que vol fer-lo, sí. Però que s'ho prenguin calma, eh? Que s'ho prenguin calma. No és una nit, eh? No cal fer-ho tot, perquè diu que hi ha més de mil postures. Això va una mica per la pròpia salut, eh? Sí, sí. En fi, a més, els dibuixos també, clar, són antics, els dibuixos.
Ah, jo dibuixos? Sí, sí, sí. No ho sabies, no? Home, tu imagina't que no saps llegir, no? I com et guies per la capaçutra. Són desproporcionats, també, eh? Ja us ho dic ara. Penso, eh? Com a opinió personal, eh? Però que és com un còmic, doncs. És com un còmic. Ara resulta que ningú ha vist el capaçutra. Sí, a més sí, però...
Hi ha versions on no... Hi ha versions, sí. La Walt Disney és més tranquil·la. No, la Walt Disney no. Bueno, és que, clar, què passa? Que aquí tothom va de camasutra a camasutra, però en realitat molta gent no en tenim ni idea. Però sona, és una cosa que sona. Escolta, una pregunta. Es poden demanar consultes personals aquí? No.
No ho dic per mi, eh? Ho dic perquè tinc un amic. Ah, tens un amic. Tinc un amic que la seva nòvia es veu que no para de mirar el WhatsApp tota l'estona. I li fa més cas al mòbil que a ell quan estan junts, saps? I llavors, clar, com que sabia que venia, em diu, escolta, comenta això.
Com es diu aquest amic? Què? Com es diu aquest amic? Francesc. Francesc, Francesc. Jordi, no sé, però et veig nerviós ara, no sé què passa. No, no, no, em diu que tot el dia està amb el mòbil, que quan estan junts, per exemple, ella, doncs, estan parlant i de cop i volta treu el mòbil, el mira 50 vegades, vull dir... Quina edat té el Francesc, per això? Què?
El Francesc? Doncs tenir 33 o alguna cosa així. Ostres, sí. I la nòvia, perquè suposo que això, Susi, és important, no? També l'edat amb el tema del mòbil i tot plegat. Sí, sembla que la nòvia ha de tenir uns 28 o 29. Ahà, val. Aviam, el que és molt important a tenir en compte és que en les relacions d'amor és molt important prendre decisions. Aleshores, suposo que el teu amic, com es deia, el teu amic,
el Robert... No, Francesc, perdona, perdona, perdona. Francesc, no? Sí, Francesc. Ja te'l presentarem un dia, si vols. Fantàstic. Doncs suposo que el teu amic, el Francesc, està incòmoda davant d'aquesta situació. Està molt incòmoda. Es posa com... Se sent apartat, saps? Se sent reforat per ella. Això és el que em dibuixo, eh? No sé si... Aviam...
Jo crec que el teu amic Francesc també hauria de valorar una mica ell ara en quin moment està passant. Escolta, tu no sé ni tant. No, no, no, t'estic dient jo. Que després tu li diguis en ell, en el... Com es deia, com es deia el teu amic? Sí, el Francesc. Francesc, Francesc. Ens ha cobert. Ah.
Ah, Francesc Robert. Doncs que ell també visualitzi una mica en quina situació es troba ell a nivell personal o professional, perquè si ell està... Ell està bé. Ell està bé? Sí. D'acord, d'acord. Està molt bé, està molt bé. Doncs jo li recomano que s'ho prengui amb calma. Calma, eh? O sigui, la parella és una comunió, però això no significa que tu no hagis de tenir el teu espai individual. Ah, val. Aleshores, si la seva parella té la necessitat d'enviar-se whatsapps, que ho faci. Perfecte. Perquè no hi ha res pitjor que un nòvio tostó.
Clar, d'acord, doncs ja li faré arribar. Això sí, Francesc, digue-li sobretot que és important... Francesc Robert. Francesc Robert, perdona, que si arriba un moment en què ella es passa, doncs seria el moment d'entrar en la comunicació. Ah, això vol dir. No, que es fa ser amics ell pel WhatsApp, no? Sí, també. Que l'enviï WhatsApp, també. Ella, ella, no? Que en lloc de parlar, que l'enviï WhatsApp, així potser li fa més cas.
Però què vols dir? La típica situació, els dos al sofà i els dos amb el... No ho sé, però si l'altre està tan incòmode, no sé què comença ell a tenir. Potser el Watson l'ha descobert, el Francesc Robert. Jo crec que sí que l'ha descobert. Ah, no, no. Això és el que em diu. No ho sé jo, eh? Bé, en fi, gràcies, Susi. Amor. Bé, doncs fins aquí el primer consultori sentimental. M'ha agradat el rotllo, eh? Què passa, el que em fas així...
No, és que jo havia preparat una cançó d'amor. Ah, una cançó d'amor? I m'agradaria que hi fiquessis 5 segons d'aquesta cançó perquè puguem acabar aquesta sessió amb... amb aquest... amb aquesta respiració, no? Sí, però és que de pedro tenim tot el temps, que hem de fer la secció de l'Arnau... No és pas ara d'un tema, eh? Posa-hi una cortina, va, una...
És passional, la cançó. És passional, és passional. Quina és? Com la literatura, a més, una cosa de passió. Sí, sí. Quina és? Quina és? Cry to me, de Solomon Burke. Cry to me, de Solomon Burke. No la conec, però... Segur. Els temes per fer l'amor són recomanables? Sí, és un amor així una mica excitadillo. Ah, bueno, doncs vinga, la cançó Cry to me. In your baby. In your baby. In your baby. In your baby.
Bé, doncs fins aquí la secció d'associació d'amor i ara passem a la secció de llibres, com cada setmana, amb l'Arnau Consol. Arnau, et sembla bé? No em tapis el tema, home. Què vols escoltar? T'agradar d'escoltar-lo? Passa el tema, home.
Estou així molt... Per fer un striptease a la parella va bé aquest. No?
És un de tants, sí, sí, sí. Vaja, dic jo, eh, dic jo. L'altre, mentre tu després et moguis bé, no? Home, és que suposo que reconeixeu el tema, no? Jo no l'havia d'escoltar mai. Pel·lícula Dirty Dancing, quan ella entra a l'habitació d'ell i en li que ja no pot més de mort. Això no hauria sabut que, veus? No me n'hauria de recordar, però el tema em sonava. Doncs ara, quan arribis a casa, mira-ho a YouTube. Vinga, no, no, si m'ho crec, eh. Perquè ell es treu la samarreta i és un moment apassionat.
Ell o ella? Ell. Ell. No, els dos, els dos. Els dos, els dos. Home, perdona, quedes molt bé amb la parella si poses aquest tema i dius, mira, anem a recrear l'escena de Dirty Dancing. Mira, això li pots recomanar al teu amic francès, si vols. Sí, Robert, l'escena que ell es treu la samarreta, allò la treus tu, no? I poses la música al menjador. Oh, oh, yeah.
Home, no volia sorpreses? Jo em volia sorpreses, però mira, això és una sorpresa per trobar rutina. En fi, va, passem a la secció de llibres. Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veus, som originals de mena.
Bé, aquesta setmana, Arnau, estem contents, perquè hi ha molt editorial també, perquè l'altre de Marta Rojals ha sortit avui. És el segon llibre de la Marta Rojals, que no dona entrevistes. És una autora enigmàtica. No sabem ni si es diu Marta Rojals, en veritat, o és un pseudònim. Hi ha teories diverses. No ha aparegut mai, però el seu primer èxit va anar molt bé, no?
el seu primer èxit va anar molt bé i a més a més lliga bé amb el consultori de la Susi perquè clar, és una gran història d'amor a tres bandes típica
Dos dones i un noi, o dos noies i un noi. El noi s'ha casat amb qui s'ha casat, amb la Clara en aquest cas, però en el fons el gran amor era l'altre. El gran amor era la protagonista del llibre, que és qui narra tota la seva vida, qui narra d'alguna manera aquest amor impossible, perquè clar, la Clara és la seva millor amiga i no es tracta pas de fotre-li el nòvio...
eren tots tres amics i mira. I en el fons el Bernat, que és el noi, home, s'estimava més a la protagonista, però raons de la vida s'acaba casant amb l'altre. I això portava a una sèrie de conflicte que en el fons durant tota l'última part, allò per resumir, perquè jo crec que s'ha llegit quasi bé tothom,
El lector espera de dir, bueno, però follarà no, no. I tota la segona part d'aquesta espera que es va fent angoixant, però es va fent de dir, bueno, però arribarà, arribarà, arribarà... No t'es veig del final. Això és Primavera, Estiu, etcètera, que és aquesta novel·la debut de Marta Rojals, que va fer que fos per aquesta tensió, fos perquè estava escrit en un llenguatge de les Terres de l'Ebre, fos perquè va saber publicitar-se molt bé per això que tu dius, no? Una entrevista...
una autora que feia columnes d'opinió al diari Vila Web, digital, però que en canvi no se'n coneix cap fotografia. Hi ha rumors de que és impressionant, que és guapíssima, que té un èxit esparterran, que es presenta a les festes literàries però evidentment ningú no sap qui és.
Evidentment, tot això són rumors. Una cosa i l'altra... S'està generant aquí, al voltant d'aquesta figura de la Marta Rojals, també com una mena de llegenda... De mites, sí. De fet, va arribar a circular una foto d'ella en la qual es veia com de perfil...
No ben bé perfil, una mica més girada. Això per l'editorial i per la promoció és fantàstic. És tan fantàstic com que aquesta directament, pel que m'han dit, no sé si forma part del màrqueting, ella ha firmat per contracte, RBA La Magrana, no és una editorial qualsevol, que no farà cap presentació. Així som la primera vegada. Ni cap entrevista ni res, no? Només xats.
Només xats? Xats amb els autors que siguin, amb els clubs de lectura, i evidentment farà els articles que calen. Per tant, portar-la, per exemple, al novembre literari, això és impossible. Impossible. I no fa cap conferència, no fa xerrada, no hi ha res. Podem intentar...
xat virtual, però clar, tampoc és allò que tens la càmera i ella va parlant, no, no, justament no, seria només allò, línies, home, al final les avorreix. Perdona, però jo això, al contrari, o sigui, ocasiona l'efecte contrari en lloc de la gent passar d'ella, al contrari, no? És com que la gent, aquest halo de misteri, encara ens evoquem i estem parlant i ens interessa més. Home, la cosa és, aquesta primera novel·la
També pel boca a orella, perquè era bona, perquè era atractiva, va funcionar molt a nivells de clubs de lectura i li va fer un salt. Primavera, estiu, etc. Primavera, estiu, etc. I això, sumat al misteri, sumat a les no presentacions, va anar creant una bola que va fer que es convertís en un dels llibres més venuts de fa un parell d'anys i part del següent, perquè realment l'èxit és d'aquests que es van arrossegant. Arribava Sant Jordi, tothom esperava, bé, la coneixerem, ens farà una firma. No, no hi ha firmes de la Marta Rojals.
I això encara, evidentment, va excitar més el públic, per dir-ho d'alguna manera. Sabem que és nascuda a la Palma d'Ebre, poble per allí baix a la Terra d'Alta, l'any 1975, aquestes dades sí que han transcendit.
O això és el que diuen, no? En principi es diu Marta Rojals, però és el que tu dius. A lo millor es diu Aranxa Gómez. És que no ho sabem. No hem tingut l'oportunitat de parlar amb ella. Jo he tingut l'oportunitat de parlar amb l'editor de la Magrana. I què et diu? Bé, evidentment...
M'ha fet transcendir aquesta, però clar, ja em fa dubtar, de dir, sí, sí, és molt guapa, dius, home, ja, Jordi, però això a mi no m'ho diguis, que tu i uns coneixem des de fa temps. Suposo que si a més diuen que és guapa, no? Aleshores, aquesta curiositat encara... Jo crec que ho muntes molt bé, no? I el que em va dir és que sí, sí, que és un Marta Rojals i que existeix, que no és allà un grup d'autors que s'hagin reunit, que no, no, realment hi ha una Marta Rojals, la mateixa que escriu a Vilaweb, realment les seves columnes a Vilaweb
d'opinió punyent sobre l'actualitat, tenen èxit, i personalment crec que estan molt bé, no sempre hi estic d'acord, però no crec que estan molt ben escrites, com ho estava aquella primera novel·la, i com diuen, està també aquesta novel·la que és la que vull presentar avui, es diu l'altra, que és la segona i que ha sortit avui.
Avui surt, jo suposo que avui es deu poder trobar ben poques llibreries, però demà jo crec que començarà a ser allò, els aparadors, les piles d'entrada d'aquestes grans llibreries tipus Fnac o tipus... No ho sé, la Casa del Llibre, la Sentada, que les trenen allà amb piles d'entrada, eh? Perquè jo crec que... Com els discos de Manel, una mica, eh?
Sí, sí, la primera novel·la, per tant, recomanadíssima La primera novel·la recomanadíssima Crec que ja en vaig parlar un parell d'ocasions Vam estar intentant connectar i al final va ser impossible Sí que via xat i via Facebook va respondre un parell de qüestions La Marta Rojals A tu t'ha respost
M'ha respost. S'ha posat vermell i tot, eh? Suposadament... És el que t'anava li ara. Suposa que era ella. Potser d'un equip de negres que li responen els 25.000 xats oberts. Clar, no ho sé. No ho sabem, no ho sabem. Escolta, i aquesta es diu l'altra, la novel·la. Es diu l'altra i és una novel·la que parla de l'actualitat a Barcelona. A gran diferència de l'anterior, que passava en un poble petit que se suposa que podia ser la Palma d'Ebre,
per la manera com parlaven, però potser era el poble del costat, i en tot cas era, allà baix, un poble de la ruralia, un poble petit, un poble amb les típiques friccions entre els que són de dretes i d'esquerres, i que tot i que sigui actual, això encara divideix a famílies, no?, hi ha aquella mena de recels, i doncs, entremig, doncs, aquesta història de mort i un parell de tragèdies, doncs, la mort d'una mare...
Bé, tot això que s'arrossega, una novel·la que començava amb un cementiri, per tant tenia tota una cosa de tràgica. Aquest cas passa a Barcelona. La protagonista és una dona...
prop de la quarantena, o sigui, podria ser com ella, que si és del 75, doncs en deu tenir 38, i que parla una mica, doncs, per seguir lligant amb el consultori de la Susi Amor, parla de, d'una banda, de la típica rutina crisi de parella, de quan t'aproses als 40 i doncs portes, o pots portar 8, 10 anys casat, ajuntat, i bé, doncs, hi ha hagut fills o no, de fet, hi ha dos protagonistes, el Manel i l'Anna,
I al seu voltant, doncs, tota una sèrie de gent. Una generació que, evidentment, ha anat perdent pes econòmic, ha anat perdent treballs, no hi ha manera a trobar-ne. Per tant, s'han convertit del que era una classe mitjana, doncs una classe mitjana baixa, es relacionen amb Facebook, amb WhatsApp...
i, evidentment, canvien els paràmetres. Tota aquesta reflexió sobre la crisi, sobre el món present, sobre les xarxes socials, i amb un gir, diuen, inesperadíssim i espectacular, a les últimes pàgines, no és que no el pugui avançar, és que directament no el sé. Doncs és el que promet aquesta novel·la, que...
Per mi té l'aval d'una crítica del Joan Josep Isern, que té un blog a Vilaueb i que és un crític que fa més de 35 anys, que fa crítiques a l'Avui, a Serradora, als diaris i revistes més prestigioses quant a literatura, és un crític reconegudíssim.
I, vaja, ell ja estava molt enamorat d'aquell Primavera Estiu, etcètera, i recomana molt, moltíssim aquest L'Altre, una portada en la qual ja reconeixereu aquesta modernitat i aquesta ciutat de Barcelona, perquè la portada és el dibuix, fotografia d'una d'aquestes típiques bicis plegables, que són com de rodes petites i tots n'heu vist algun cop, és com molt barcelonina, no dic que no hi hagi altres llocs, però per Barcelona se'n veuen sovint, per tant és gairebé com un símbol de la ciutat.
Bé, doncs aquesta és la recomanació d'avui, sense cap mena de dubte, la notícia literària del dia o de la setmana, podríem dir, que és la publicació del llibre L'Altre de la Marta Rujals, una dona i escriptora que no ha vist a priori mai ningú, no conteneix entrevistes ni presentacions de llibres i que després del seu primer èxit, primavera, estiu, etcètera, avui treu el segon llibre al mercat.
He fet un salt, un salt estrany, que ens ha aixecat més de tres pams. Sortia fum, tan dents i blanc, i a dins tu i jo hi ha el meu gran salt. Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat mig abraçats sentint el salt, regalimant-me entre les mans.
Els testimonis populars diuen quin salt, carai, quin salt, les mares diuen als infants, no us apropeu aquest d'un salt, érem tu i jo el món a part. 6 i 46 de la tarda, continuem a la penya del morro, parlem de llibres amb l'Arnau, i per què ens poses el gran salt dels Manel?
Bé, la veritat és perquè, d'una banda, la Marta Rojals, amb aquesta segona novel·la, fa un salt, perquè al principi, evidentment, ja el va fer, però era una cosa improvisada que va anar venint. D'entrada, en aquesta situa ja una novel·la esperada, una novel·la que té crítiques i corre ja, no només aquesta, el Joan Josep Pizern, sinó que per blocs i...
situen els lectors privilegiats que l'han rebut abans de l'editorial, n'han fet comentaris, per tant, se'n parla molt abans que surti, no? Això és fer un salt en el món literari, és un nom ja esperat. D'altra banda, qui fa un salt, un salt estrany, és l'Eugènia Brogi.
Era editora durant molt temps d'Empúries, un dels segells importants reconeguts del panorama català, fundat per Xavier Folch, i que havia entrat a formar part del grup 62, per tant era de les 5-6 editorials més grans i importants del país.
Bé, segons diu ella, doncs se'n va cansar. 62 sabeu que ha entrat el grup Planeta, és una manera de fer les coses absolutament diferent, no? No es cuida tant el detall, potser... És una cosa que el SAP, que és aquest gran programa...
creat pels bancs, doncs ara ja ho domina també fins i tot les editorials, i ella va decidir que n'estava farta, va decidir que ja en tenia prou, portava a més a més 8 o 9 anys, havia tingut un parell de criatures, això ho afegeixo jo, no surt als diaris, i després d'un temps de pausa ha decidit crear una cosa petita,
una cosa un editorial que ell en diu per fer llibres autèntics artesanals, poc a poc per poder cuidar-los, en treurà 12 a l'any si la cosa li va bé i es dirà l'altre
D'alguna manera és allò de dir, la casualitat, en una mateixa setmana s'han presentat una novel·la i una editorial que es diuen l'altra. L'altra editorial, per què? Doncs, home, perquè n'hi ha tantes de petites que ella mateixa feia la broma de dir, bueno, aquesta és una altra d'aquestes editorials petites, però per ella mateixa és l'altra que creu. Que, de fet, és curiós que em pareix avui, justament, després que hem sabut que surt el segon llibre de la Marta Rojals, que en parlàvem fa un moment, que es diu l'altra, també, no?
Va ser al revés. Primer va ser l'editorial i la casualitat és que en una mateixa setmana hi hagi dos altres que dius, bueno, quasi que es podien haver coordinat i que publiqués l'altre. Però evidentment RBA tenia la Marta Rojals enganxada amb un contracte que no sabem els números però, vaja, no ho sé, important. I per tant, doncs aquesta l'altre editorial, tot i que la senyora Eugènia Brogi
Besneta, del famós Moisés Brogi, que té ara un hospital aquí, que li han posat el nom, vaja, no és una família que tingui problemes per arribar a finals de mes, doncs, bé, és casual que, evidentment, totes dues han aparegut en una mateixa setmana.
apareix de moment presentant un parell de llibres, un es diu L'última nit, que és un llibre de contes d'un autor americà que es diu James Salter, poc conegut aquí, té 88 anys, però als Estats Units és pràcticament un autor de culte, d'aquests que publiqué poc, ha publicat sis novel·les, un parell de llibres de contes, l'últim aquest, aquest que es diu L'última nit,
I a banda, algun volum de poesia, algun volum d'assaig, algunes memòries de la seva llarga i extensa vida, doncs clar, des de l'any 25 que va néixer, doncs n'ha vist passar moltes als Estats Units, no?
Comença, per tant, fort, amb un autor que molts escriptors reconeixen com a mestre, per exemple, a Catalunya, Eduard Márquez, de qui hem parlat aquí, que és, per exemple, col·laborador ara del programa La Còpola, els diumenges a Catalunya Ràdio, doncs el té sempre, és d'aquells que sí, escolta, els teus quatre autors favorits sempre hi ha gent salta, no és un qualsevol, no és un desconegut.
I, de l'altra banda, algú bastant més famós i més nou pel públic en general, Toni Sala, autor, per exemple, d'aquella petita crònica d'un professor de secundària, que és... bé, ell era això, professor de secundària, i devia ser l'any 96-97 va treure un llibre que tenia molt èxit, sobretot perquè explicava les dificultats en què es trobava un professor quan rebia i s'havia d'enfrontar durant una setmana seguida a nois d'entre 15 i 18 anys, en plena...
efervescència hormonal i les dificultats que tenia per exercir una professió que no és gens...
Al costat d'això, aquest va ser molt aplaudit, una altra que es deia Rodalies, en la qual feia el trajecte a Mataró, Barcelona, diversos cops, explicava diferents anècdotes, van ser molt aplaudits. Al costat d'això, la gent se'l va rifar bastant, quan va treure un volum trememorialístic i entre periodista crònica que es deia Gorilla Blanc, no sé si podeu incluir per qui anava. Floquet.
Clar, d'entrada, després de fer secundària, professor, un tema social dens, un altre tema de rodalies que li servia per parlar de la immigració, com un quart llibre que va fer més endavant. Parlar sobre el Gorilla Blanc la gent se'l va rifar bastant. No en puc parlar, vaig decidir no llegir-lo en el seu moment i després no l'he agafat. En tot cas, és un autor ben conegut, és un autor que publicava en purius editorial i que, per tant, es pot dir perfectament que Eugènia Brogi, crac, crac, se l'han portat cap a casa seva.
Bé, doncs gràcies, Arnau. Abans d'acabar, però, hem de comentar un parell o tres d'ofertes de feina, perquè ens han quedat al tinter, després de les notícies positives, unes ofertes de feina que, per cert, podeu trobar al blog del casaldejoves.com, que són del blog d'informació juvenil. Per exemple, Cristina, aquí a Sant Just d'Esvern, s'ofereix una oferta de feina per ser cuiner o cuinera.
Sí, la referència és la 2-14 i demanen en concret un cuiner o una cuinera amb experiència mínima de dos anys per treballar en horari de 10 a dos quarts de 4 del migdia i de dos quarts de 9 a 12 de la nit, amb un sou brut anual de 21.000 euros. Bé, sembla que aquest restaurant vol canviar la cuina sencera, perquè a més a més també demanen un ajudant de cuina.
Sí, és la referència 314 i en aquest cas demanen una ajudant de cuina amb experiència mínima d'un any en lloc similar com a cuiner. L'horari seria de 10 a 2 cos de 4 amb un sou brut anual de 9.000 euros. Per més informació, adreçar-se al Servei d'Ocupació i Innovació de l'Ajuntament de Sant Just, que està al carrer Campa de Roseta, sense número o bé truquen al telèfon 93 475 63 36 o enviant un correu a ocupació.innovació.santjust.cat.
Bé, aquí, els dijous, anem repassant algunes obertes de feina. Aquesta és curiosa, perquè es busca un actor amb o sense experiència per al paper protagonista d'un llarg metratge en mig documental, però amb una condició, que ha de tenir trets físics eslaus o natiu de l'Europa de l'Est.
Sí, i també ha de tenir entre els 25 i 35 anys, imprescindible. Per això el rodatge es durà a terme durant el mes de febrer al març i els interessats es poden posar en contacte amb la senyora Marta abans del 31 de gener, important també, i ho poden fer a través d'aquesta adreça electrònica casting.prision arroba gmail.com Jo tinc trets una mica eslaus també. Sí, jo també, però clar, fa sols 35. Encara que no s'hagi suci tu, això que la senyora Marta vulgui un trets eslaus, això vols dir que és probable?
Ah, vols dir... Aquest l'Arnau... Demana és per la senyora Marta. Tinc 13 eslaus, 35 anys com a molts... Aquesta més senyora Marta imposa, eh? És una dòmina. No fem bromes amb les ofertes de feina, que això són bromes serioses i de veritat, que traiem del punt d'informació de l'Ajuntament de Sant Just. Per cert, ja per acabar, una oferta de feina per pintar vehicles
A l'Hospitalet de Llobregat. Es necessita un pintor amb nocions de planxa amb experiència demostrable que resideixi a la població del lloc vacant. És a dir, la gent de l'Hospitalet, bàsicament. Sí. No? Sí, i a més a més ofereixen un contracte de durada determinada i jornada completa. L'adresa, en aquest cas, seria a la Rambla Marina 371 a la nau A. A més a més, també hi ha més opetes de feines tipus fuster, neteja, per hotels, logopeda... En fi, si voleu veure-les totes, el blog d'informació juvenil del casaldejoves.com.
Bé, i acabem al programa ja. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending tòpic? Suciamor. Suciamor, ojo! Per aquest romanticisme que ha portat la Suciamor al programa. Suci. Per aquesta història d'amor, Jordi, que està començant entre el Jordi i Domènec i la Suciamor. Quina? No, no, aquí no hi ha res. Ja ho veurem. No hi ha res. Oi que sí, Suci? Escolta'm, no em diguis que no hi ha esperança, perquè si no, no tornarem. No, no, és que l'esperança és l'últim que es perd, eh? T'han va dir. Tu continua intentant. Si continues venint els dijous, encara podem fer alguna cosa.
En fi, Susi, gràcies per venir avui al programa, eh? Està templada. Ja m'ho penso. Si no és res pitjor, és saber que li agrades a algú i fas el xulo, saps? Això és fatal, això és... és tot estable. En fi, no ho feu mai. Acabem el programa i agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. Posem la sintonia del final, que si no, no... Ara! A la Carme Verdoi, a les notícies de Sant Just, també...
A la nova Oriol Viol, a les notícies positives, a l'Arnau Consol, a la secció de llibres, a la Susi. Susi, gràcies. Fins ja us que ve, eh? Ens tornem a veure. És el teu ritme, la Susi, eh? En fi, i també amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook, al programa Cristina, fins demà. Gràcies. Fins demà. Que vagi molt bé. Tornem per la Jordi Domènech. Tornem ara amb l'informatiu Vespre, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de menys.
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Nova edició del projecte Aprenem plegats a Sant Just. És un espai de reflexió, adreçat a famílies amb nens i nenes, joves i adolescents, que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Es poden fer les inscripcions per participar-hi. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim prou altres informacions destacades en titulars.
Les figures del rei Alfons XIII i Francesc Cambó seran el tema central d'una tertúlia demà a l'Ateneu. L'historiador Borja de Riquet explicarà les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat.
El centre d'estudis recordarà el proper dia 25 la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer. I demà arrenca la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya. És una iniciativa que preveu aconseguir al voltant de 5.000 donacions en només una setmana. El punt neuràlgic serà a la Fundació Tàpies però també es podrà donar sang als principals hospitals catalans.
Bona tarda, nova edició del projecte Aprenemplegats a Sant Just. És un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i joves i adolescents, per tant, que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Ja es poden fer les inscripcions per participar-hi. Sant Just Notícies.
Són dos cicles de tallers i xerrades, un s'adreça a famílies amb nens de 6 a 12 anys i l'altre a famílies amb joves de 12 a 16. La idea és que els pares i mares puguin compartir i preguntar dubtes sobre la criança dels seus fills i també sobre el pas de la infància a l'edat adulta. L'espai aprenent plegats participa tota la família i les sessions estan coordinades per professionals que orientaran a tots els seus integrants i respondran als dubtes que vagin sorgint. Els dinamitzadors són els pedagogs Arnau Careta i Xavier Jiménez,
professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tots dos han explicat al Just a la Fusta l'objectiu d'aquests tallers. No sentir-se sol i poder sentir que altra gent sent el mateix que tu o passa per les mateixes situacions que tu, el poder compartir, trobar vincles i lligams que et donen seguretat. Ara és una paraula que està molt de moda, l'empoderament de les persones. Aquesta xarxa que es va teixint entre les persones que venen, que ells expressen molt.
La conversa informal abans d'entrar, el sortir, el quedar... A banda de plantejar diferents temàtiques sobre l'educació dels fills, els tallers es van desenvolupant segons les necessitats i els dubtes que exposen les famílies. Per això és molt important la primera entrevista que es farà el dia 28 de gener durant la primera sessió. Les temàtiques... Els joves adolescents i els mateixos pares i mares, quan han passat per l'experiència, se sorprenen del reconeixement d'aspectes que...
que en el dia a dia potser d'una manera més natural no han pogut descobrir del seu fill o del seu pare també, perquè també els joves adolescents de vegades se troben en una situació en què descobreixen que el seu pare o la seva mare és competent en coses i no ho havien pogut descobrir.
Ara sentíem Xavier Jimeno, aquest dinamitzador, que expliquen que els integrants de la família acaben les sessions descobrint coses positives. En tot cas, ara recuperem aquesta idea de la importància de la primera entrevista. Les temàtiques es treballen en funció del que porta el grup i del que sorgeix en el grup. Llavors, nosaltres sí que tenim una mica uns temes preparats, no com a possibles àmbits de treball, però es concreta amb el que aporta la gent que participa. A l'inici de la constitució del grup,
veure què és el que el grup està necessitant. A través de l'entrevista també podem veure molts elements que després podem nosaltres abordar en les necessitats proposades.
Al web municipal santjust.cat trobareu el calendari complet i si voleu participar-hi heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça xarxa 06 santjust arroba gmail.com abans del dia 25 de gener. Les sessions es faran un cop al mes a l'equipament de les escoles de 7 a dos quarts de 9 del vespre. La primera serà el dia 28 de gener i com dèiem estarà dedicada a les famílies que hi participen per primer cop. El cicle l'organitza l'Ajuntament i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'historiador Borja de Riquet conduirà demà una tertúlia a Sant Just sobre les figures d'Alfons XIII i Francesc Amboi, les similituds i diferències entre els seus temps i l'actualitat. Serà una nova tertúlia a la secció de cultura de la Taneu. Sant Just Notícies. El rei Alfons XIII va ser rei d'Espanya durant més de 30 anys, fins a 1931, quan es va proclamar la Segona República. En aquell temps...
Va coincidir amb el polític català Francesc Ambo, líder més representatiu del catalanisme conservador d'aleshores. Eren, per tant, dos personatges amb caràcters forts que volien diferents projectes de país. L'historiador Borja de Riquet ha explicat al Just de la Fusta que per això mateix les seves relacions eren complicades. Complicades tant perquè els personatges eren uns personatges forts i el rei era un rei que es ficava molt en política, era un rei clarament polític, no feia simplement de cap d'estat,
i el projecte polític de Cambó era un projecte de transformació d'Espanya per tal d'aconseguir l'autonomia catalana. Aquella manera de concebre Catalunya i Espanya es pot comparar amb l'actualitat. El conflicte d'aleshores té la mateixa real que el d'ara, el reconeixement de Catalunya dins d'Espanya. Sentim de nou Borges de Riquet. El monarca i bona part dels partits polítics espanyols eren notablement nacionalistes espanyols, és a dir,
que uns sabien que Espanya era una nació única, no hi havia més nació que l'espanyola, i que per tant els catalans havien d'adaptar-se a aquesta realitat. Tot el que fos qüestionar aquest principi, que per ells era com una creença religiosa, era mal vist.
Segons l'historiador, per tant, certa hegemonia catalana dins de la política espanyola no era ben vista. Els últims anys, a més, això s'ha anat radicalitzant. Asegura Borja de Riquet que en la relació Catalunya-Espanya sempre hi ha hagut moments d'entesa i també de radicalització. L'entesa, segons explica, arriben moments de crisi del sistema polític. La radicalització, d'altra banda, ve donada quan el sistema és més estable. Borja de Riquet, que conduirà la tertulia de Málataneu, ha detallat per què. Quan el règim, diem-ne, ja és més estable, com passa ara o com passava en l'època de la monarquia
del Fons XIII, hi ha tota una sèrie de grups polítics i econòmics espanyols que difícilment accepten els canvis, en bona part perquè tenen molt a perdre el control de la vida política i econòmica, que és el que sempre volen tenir. Per això s'utilitzen els discursos identitaris, recursos a la legalitat, etcètera, per tal d'evitar que es canviï molt la situació.
L'historiador i catedràtic d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, Borja de Riquet, parlarà de tot plegat demà a la Taneu en una tertúlia que porta per títol el conflicte amb Espanya de fa 100 anys i l'actual. Semblances i diferències basat en les figures del rei Alfons XIII i Francesc Cambó serà a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu. Sant Just Notícies
El centre d'estudis recordarà el proper dia 25 la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Just.