la retirada de la reforma educativa del ministre Bert, que en principi s'aprovaria avui amb els vots dels populars i diem en principi perquè segons apunten alguns mitjans, finalment el Senat ha decidit dividir el debat en dos dies. De manera que avui es debatran els 8 aspectes vetats pels grups parlamentaris i demà les 896 esmenes parcials i la votació final.
Tot i això, avui milers d'estudiants s'han manifestat en diferents indrets de l'Estat per protestar en contra de l'aprovació de l'obren projecte educatiu i per aquesta tarda el marc unitari de la comunitat educativa ha organitzat concentracions a les 6 de la tarda davant de totes les seus del Partit Popular. Has dit 896 esmenes parcials són les que han presentat els altres grups polítics per debatre. Són moltes esmenes, no? Hi ha incloses també algunes del Partit Popular però són totes les que en principi han de debatre demà.
I els hi donarà temps? En fi, què diu la gent a Twitter? Pablo Santiago, aprovació de la llei de taxes de justícia l'any passat i avui l'aprovació de la vergüenza de la LOMCE. Una altra és Joventut sin Futuro, que apunta a aprovar el Senat una llei antieducativa com la LOMCE al Dia Mundial de la Infància. Això és Marc Espanya. I l'Àlvaro, que diu protestar és elemental, però el més decisiu és votar contra aquests franquistes, amb els hashtags llei anti-15M i també LOMCE. No votar en blanc o quedar-se a casa.
Bé, passem ara a les notícies de Sant Just amb la Carme. Carme, parlarem, per cert, d'una xerrada que es farà al casal de joves que donarà les claus per trobar feina al Regne Unit. Justament la setmana passada escoltàvem com es faria una xerrada sobre com trobar feina a Alemanya.
Avui, aquesta setmana, toca trobar feina al Regne Unit. I, a més a més, també parlarem de la situació de dos exalumnes de l'escola Montseny, originaris del Salvador, que han perdut la seva mare absolutament i que necessiten diners per repatriar el cos i enterrar-la al seu país des de l'institut, però ja l'estan mobilitzant per ajudar-los. D'això en parlarem, però abans comentar que aquesta tarda reobre, per fi, després d'un parell d'anys, l'espai de joc. No, Carme, no obre després de dos anys? No, és correcte. A veure, para, para. A veure, Carme...
Jo tinc aquí, aquesta de reobre l'espai de joc de la vagoneta. Quan feia que no estava obert? Va estar obert abans de l'estiu. Abans de l'estiu. Com a espai de joc. Ah, com a espai de joc. No tal com el coneixíem, és a dir, no és la ludoteca que existia abans. Ah, val, val, val, d'acord. Ho farà amb diverses activitats per a infants i també famílies. És un servei que aquest any ja s'oferia, però que es va aturar a l'estiu. Veus, ho diu aquí. L'espai de joc de la vagoneta obre de nou amb la gestió de l'empresa, iniciatives i programes. Carme.
Sí, exacte. Institutes i programes, que ho vam comentar ahir, que és l'empresa que havia gestionat fa temps aquesta vagoneta. Recordem que ho feia fins a un parell d'anys. Aleshores, l'Ajuntament va decidir no renovar el contracte de concessió de l'equipament per estalviar diners i gestionar-lo d'una forma més directa. En tot cas, en aquell moment la vagoneta comptava amb servei de l'odoteca i lloguer de sales. L'any passat, que és quan es va obrir aquest espai de joc
Ho va gestionar l'Associació Catalana de l'Esplai. Ara, en tot cas, es va obrir un concurs públic després de l'estiu, que és quan es va tancar aquest espai. S'ha retardat més del que es preveia, perquè el concurs públic es va resoldre la setmana passada, i finalment, iniciatives i programes ha tornat a guanyar aquest concurs públic que li atorga la gestió.
Però en aquest cas només com a espai de joc hi ha un horari més limitat que són dues hores al dia i és la manera que l'Ajuntament ha escollit per seguir estalviant costos. I avui es posen a nou a marxa els anomenats espai de joc i espai de joc fent propostes que es farà els dilluns, dimecres i divendres de 5 a 7 on els nens i nenes poden divertir-se, absorberan les seves capacitats i els pares i mares també es poden relacionar amb ells amb aquestes activitats. I després l'espai de joc fent propostes
Es fa els dimarts i dijous de dos quarts de sis a dos quarts de set amb, com diu el seu nom, propostes concretes cada dia per fer que els nens facin diferents coses amb temàtiques concretes cada dia. Llavors, avui, aquesta inauguració, Jornada de Portes Obertes, amb un compte a comptes, diferents coses. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Si voleu anar aquesta tarda amb els vostres fills a la vacuneta, és un bon dia. Per cert, que avui se celebra el Dia Mundial de la Infància.
I a Ràdio d'Esvern ens hem acostat a una de les escoles del municipi, concretament a l'escola Montseny, per saber què pensen els nens i nenes de Sant Just del seu centre i què farien per millorar el món. Em dic Martina, vaig a tercera primària i el que més m'agrada a Sant Just són les activitats. Ah, sí?
Hola, em dic Samir, vaig a Quart. El que més m'agrada de Sant Just és que hi ha muntanya i que podem anar amb bicicleta. Hola, em dic Talma, vaig a sisè de primària. El que més m'agrada de Sant Just és veure el Walden, el paisatge que hi ha a la plaça de la Pau, amb els infants jugant i les festes que fan. Soc a Saida, vaig a sisè de primària. El que més m'agrada de Sant Just són les seves festes que fan. Són molt divertides. Doncs mira...
Té tota la raó del món. Ens agrada molt escoltar els nens de Sant Just a veure què és el que comenten. Hi ha més talls, no? Podem sentir, si vols, què farien per arreglar el món. Això és bàsic. Anem a escoltar què farien els nens de Sant Just per arreglar el món.
Hola, em dic Àngel, de quarta primària, i el que més m'agrada de l'escola és estudiar o aquí veure... Aquí, si vols, parlen del que ets agrada de l'escola. Hola, em dic Nicole, vaig a tercera primària, i el que més m'agrada del col·le és estudiar i aprendre molt. Hola, em dic Gerard, vaig a primer.
I el que més m'agrada és l'educació física. Em dic David i el que més m'agrada a l'escola és el pati. Hola, em dic Alexia i vaig a 6 de la primària. El que més m'agrada a l'escola és estudiar i a part al pati perquè tenim un galliner, un or... És veritat, que bé, veus, a l'escola de Montseny. Escolta, no trobem el tall. Sí, es diu Propostes, està una mica més avall. Està una mica més avall. O més amunt. O més amunt, Propostes... Té tren Infància Propostes.
No, no, no, no. Ah, no? Oh, no està ben carregat. Oh, no, no, i tampoc hi és... Podem sentir-lo a la setenta. Tampoc hi és a l'original, eh? Sí, hem sentit aquest migdia. Doncs, no sé, en algun altre lloc. No deu ser tren, eh? Deu ser, té propostes, potser, o alguna cosa. En fi, a quina ràbia, ara no podem escoltar els nens que tenen propostes. Els altres, com es deien? Tren Infància Escola i Tren Infància Sant Jus. En fi, són els nens de Sant Jus d'Esbert. Un aplaudiment per ell.
Bé, que per cert, avui també, mira, aprofitem perquè és el Dia Mundial de la Infància i el diari ara ha fet una iniciativa molt lluable, molt xula i molt bonica, que ens ha agradat molt des de Penyar el Morro, perquè algunes de les fotografies i d'imatges que acompanyen sempre el diari en les diferents accions d'internacional, societat, també la portada i contraportada, han estat dibuixades per alguns dels nens d'una escola del Poble Nou de Barcelona. I la veritat és que queda molt xulo i és llegir les notícies d'una altra manera. Jo ho faria cada dia, això, però clar.
Jo no mano el diari ara, ni em dic Carles Capdevila. Bé, parlem ara d'una xerrada que es farà al Casal de Joves, que demà donarà les claus per trobar feina al Regne Unit. S'explicaran les possibilitats en mobilitat internacional en aquest país i els avantatges i inconvenients també de la destinació. Carme Berdoig, que no ha anat mai als Estats Units... Ai, perdó, al Regne Unit a trobar feina. A trobar feina, no. Potser li interessa aquesta xerrada.
Doncs és la destinació més demanada pels joves espanyols que decideixen marxar fora a treballar. No era a Alemanya? No. Em sembla que segueixen Regne Unit. A Alemanya crec que creix molt, però la més demanada sempre és aquesta, perquè l'anglès, en principi, tothom el porta una mica millor. La conferència de demà explicarà aquestes qüestions, com deies, una mica quins són els inconvenients, quins són els avantatges de poder anar al Regne Unit. També es parlarà del nivell d'anglès que cal per poder optar a diferents feines. Es faran recomanacions pràctiques.
a l'hora de buscar allotjament o aconseguir el número de la Seguretat Social al Regne Unit. Es tractaran els programes de beques que existeixen i altres possibilitats de feina que es poden tenir des del Regne Unit i s'explicarà des de aquí, des del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Molt bé. Demà al Casal de Joves. Demà a les 7 al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
Està de moda ara, eh?, entre els equipaments que organitzen xerrades per la gent jove portar les persones que expliquin quina és la situació en altres països, perquè hi ha una demanda creixent de joves de Sant Just i d'altres poblacions també catalanes que volen anar cada vegada més a treballar a fora, perquè aquí, lamentablement, no troben feina. 5 i 16, passem ara a una altra notícia de Sant Just.
I és que hem de parlar de la situació de dos exalumnes de l'escola Montseny i que, a més a més ara, si no ho tinc mal entès, són alumnes de l'Institut de Sant Just, Carme. Una d'elles sí, l'altra estudia a l'Escola d'Arts Gràfiques d'Antoni Algaró. Bé, són alumnes de centres de Sant Justenys, originaris del Salvador, que han perdut la seva mare sobtadament i necessiten diners per repatriar el cos i enterrar-la al seu país. De fet, des de l'Institut, Carme, ja l'estan mobilitzant per ajudar-los.
Sí, perquè l'enterrament es farà a El Salvador. La família necessita cobrir les despeses del viatge i aquesta repatriació. La Keiri Daniela és la que estudia a Primer d'ESO i el seu germà, l'Òscar, cursa la seva formació a l'Escola d'Arts Gràfiques, Antoni Algaró. I la família vol marxar tan aviat com sigui possible a aquest país d'origen. I per ajudar a cobrir aquestes despeses i altres necessitats,
s'ha obert aquest compte, un compte de la Banc Sabadell, que s'hi poden fer aportacions fins demà, dijous, al vespre. Tot va molt ràpid perquè, clar, el cos ha de portar ja i, per tant, volen marxar en principi el cap de setmana o divendres. Per tant, la idea és que tothom pugui, qui vulgui, pugui fer una aportació per recollir el màxim de diners possibles per entregar la família, per conèixer més informació
us podeu posar en contacte amb l'AMPA de l'Institut, el correu electrònic, empaïns, santjust, arroba, gmail.com. A la notícia de ràdio d'Esvern.com està posat el número de compte per si algú vol saber-lo? Possiblement, el que passa és que encara no està penjada. Estarà, i serà, i serà. I serà, d'acord, d'acord, d'acord. No, vull dir per si algú vol saber directament quin és el número de compte per haver d'estalviar-se a trucar a l'AMPA i tal. A la notícia de ràdio d'Esvern.com d'aquí una estona estarà penjada.
En fi, ho hem de deixar aquí. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesvern.com amb totes les notícies del dia i també a partir de les 7 als Enjust Notícies, edició vespre. Carme, bona tarda. Adéu, bona tarda. I d'aquí uns moments, l'espai de carretera reial amb l'Anna Rovira, que ja la tenim preparada. Avui ens explicarà què hem de fer o què podem fer, més ben dit, en actes d'agenda pels propers dies, tant a Esplugues de Llobregat com a Sant Feliu. Fins ara mateix a la penya del Marró.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
És en nobles. Per la penya del morro o del moro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro. Soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda al teu espai, que és l'espai dels altres límits de Sant Lluís, l'espai del més enllà de l'extraradi dels suburbis, l'espai de carretera reial.
Avui, efectivament, torno a estar sola, perquè normalment acompanyo el Pau Marcos, que ens destaca aquí els tuits de la gent de Sant Feliu i d'Esplugues. Aquesta setmana ens quedarem sense la seva presència, sense els tuits. Oh, quina llàstima, però no patiu, perquè tenim l'Anna Rovira que ens explicarà què podem fer en aquestes dues poblacions collindans de Sant Just d'Esvern. Comencem per Sant Feliu i per demà dijous, que, Anna, hi ha diverses activitats. A les 6 de la tarda...
A la sala dels Austriars, poca broma, una sala molt ampulosa, pel nom, com el nom indica, del Palau Falguera, es fa una xerrada anomenada dones i discriminació als països menys desenvolupats, no? Sí. Molt bé. Ja està, ja ho has dit tot. Ah, ja està? No hi haurà una explicació de què anirà? Home, doncs suposo que anirà d'això als països menys desenvolupats i com tracten les dones en aquests països, no? Molt bé, ben dit, ben dit. Els drets que tenen i...
Ben salvat, ben salvat. Ara intentaré no xafar-te tota l'agenda perquè demà, dijous, també a les 8, s'inaugura una exposició. Que es diu Joana Raspall, una escriptora centenària i es fa al Centre Cívic de Mas Lluïm. Mira, també és una mica de sant just.
Sí, no, no, no, és que la gent que viu a Mas Lluí, ell deu tenir molts operats, no són de Sant Jus. Són de Mas Lluí. Són de Mas Lluí. Són de Mas Lluí. És un ente, allà. Clar, allà dalt. I a part, també es presenta el llibre 18 poemes de Nadal i un de Cap d'Any de la mateixa Sónar Raspall.
Bé, canviant de dia, anem a divendres, a dos quarts de sí, s'inaugura una... una què? Una mostra? S'inaugura una plaça. Ah, la plaça. La plaça Montserrat Roig. Perdona, la plaça Montserrat Roig. Que està just a la biblioteca de Sant Feliu, que diu Montserrat Roig. Tot té sentit. Clar, clar, clar. I després no cal anar gaire llum perquè... No, perdona, a la biblioteca de Sant Feliu no es diu Joan de Raspall? No. Ah.
Doncs era una iniciativa que va sortir dintre els veïns del municipi. Sí, segurament. Que finalment no... Que jo sàpiga, fa molt que no vaig a la biblioteca. Ah, molt bé, molt bé, Anna, molt bé, Anna, molt bé. O sigui, véns d'aquí.
Escolta, si no vas a la biblioteca, qui anirà? És que crec que m'agrada més la biblioteca de les esplugues. Com? Que és més... Hi ha més soroll, saps? M'estàs dient que tu s'empel·liuenca de tota la vida... És que no m'agrada la biblioteca. T'agrada més la biblioteca de les esplugues? Saps què passa? Però, perdona, vine a la de Sant Just, que la de Sant Just també està molt bé i et queda més a part de la de les esplugues. És que no soc de biblioteques, diguem-ne.
Jo no em concentro a la biblioteca. Jo vaig a buscar llibres i torno a casa. Allà no em concentro perquè vaig passar gent i no estic pel que he de estar. No, perquè tu vas al que vas a les biblioteques, que és el que va a la gent, a l'estudiant. Tots ho sabem. Mama, me'n vaig a la biblioteca a estudiar unes hores. I què faràs, nen? No, coses. Estudiar. I amb qui vas? Amb gent. Però, en veritat, tothom sabem a què van els joves de catalans a les biblioteques.
Efectivament. No cal afegir res més. En fi, això serà demà... Prou ja d'aquest efecte. A dos quarts de sis, eh? Que s'inaugura la faça Montserrat. Després, no cal moure's d'aigua de la biblioteca, perquè al costat, a la Torre del Roser, es fa lliurement del premis del noveu concurs de relats breus per a dones. Es diu Joan Raspall, el concurs, que jo està realitzat perquè és el de la dona.
No li van donar el nom de la butaca, però li han donat... Un concurs. Un concurs de relats breus. Per ser, a les 8 del vespre també hi ha una altra inauguració demà. Exacte, i aquest cop torna a ser la Palau Falguera i de l'exposició Diàleg del col·lectiu Artes Just. Però, escolta, d'Art Sant Just? No sé si és Sant Just o no. Home, perdona, som nosaltres, aquest? Sí? Ah, va bé.
Segur, segur, home, segur. Jo ho vaig pensar, quan vaig veure, dic, mira. Escolta, quin afany d'inaugurar coses, no? S'espliu aquesta setmana? Sí, sí, aquest divendres és... Tant que no paren. En fi, per cert, que demà a la nit hi ha un concert de música. Exacte. A les 9 de la nit hi ha un concert del grup Afro Blue Latin Jazz Group del cicle Contrabaix a l'Ateneu i l'entrada val 12 euros. Val 12 euros, eh? Si algú vol anar, ja ho sap. A més a més, també, el diumenge es fa una marxa a les 10 del matí.
Sí, es fa una marxa que es diu El Baix Llobregat marxa contra la violència masclista i es surt des del centre d'Albes a la Vila i s'arriba al parc de la Torre Blanca. Molt bé. Bé, passem ara a les activitats d'esplugues de Llobregat. A veure, esplugues, hi ha un altre ritme, eh? Com el de la biblioteca d'allà. Hi ha violins, efectivament. Aquest cap de setmana ve carregat d'activitats també en aquesta població veïna de Sant Just. Comencem demà a les 6 de la tarda.
Doncs a la residència a la Mallola Auditori Maria Rosa Campreciós hi ha una xerrada de l'aula d'extensió universitària anomenada Cinema i Societat, com el cinema ens ha influït. Està càrrec de l'Albert, a veure un moment que ho digui bé, Beorlegi. Molt bé.
I l'entrada és gratuita pels socis, i pels nois socis val 5 euros. Dissabte es fan 3 curses pel Parc Natural de Collserola, que per tant pasen pel tema municipal d'Esplogues. Atenció, perquè fan com una festa allà al Parc de Collserola. Ah, sí, jo que sí. I a part, fan les 3 cursos aquestes, i tenen sortida i arribada a Can Caralleu. Ah, molt bé. Doncs a veure, anem a repassar quines són...
Les tres curses perquè tothom qui vulgui s'hi pugui apuntar. La cursa més llarga és de 74 quilòmetres i comença a les 7 del matí. Molt bé. Tela. La següent, que és una ultrarail. Perdona, 74 quilòmetres. Sí, sí. Això són d'aquestes curses que estàs tot el dia corrent i a la nit també, no? Sí, sí, crec que acaba a les 8 de la tarda. Clar, imagina't, a la nit, clar. Sí, sí. Si fos ja a les 8 de la nit, ja. Clar. Has d'anar amb la llanterna cap, amb la frontal. Sí, amb la lot.
La següent cursa comença a les 9 i mitja i té 43 quilòmetres, que també és bastant llarga. I per últim, a les 10 del matí hi ha la cursa més curta, que és de 21 quilòmetres. 21 quilòmetres, eh? Encara està bé. Encara està bé, fes-la tu. No, no, no. Jo uns 5 quilòmetres en tinc prou. La gent que va passejar i a córrer per la carreta de les Aigües, que no sé si hi heu anat alguna vegada, està ple de gent al cap de setmana, imagina't ara el diumenge, no sé si passa per allà.
el recorregut. Ni idea. No crec, no? No ho sé. No ho sabem, no ho sabem. Home, potser la més llarga sí, saps? Potser sí. No, ho dic perquè hi ha una zona que està poc il·luminada. Llavors, si passa a partir de les 8 de nit, ho poses un frontal... A les 8 suposa que s'ha d'arribar ja, un altre cop a Can Caralleu, eh? Jo vaig anar ara fa unes setmanes, no havia anat mai a córrer per la carretera de les Aigües. A quina hora vas anar? Vaig sortir d'aquí, de la ràdio, eren quarts de 8, no? Una cosa així. I a les 8 ja començava a fosquejar, llavors, anant cap allà cap problema, però tornant...
hi ha una zona que no té llum, que no té llum, no té llum, i anava, clar, jo no ho podia deixar córrer, perquè llavors m'imaginava, sí, clar, el Kilian Jornet diu que a vegades s'imagina coses quan ja porta 8 o 9 hores corrent, que vaig veure l'altre dia el convidat de l'Albert Tom, que ho explicava, sí, que tal, pal, m'imaginava,
Imagino que soc un soldat de la Segona Guerra Mundial, la client internet, enganyant la ment. Això ho explicava, quan, clar, portes ja 15 hores corrent... Ja t'avorreixes de pensar-ho. I diu que ell s'imagina, per exemple, que és un soldat de la Segona Guerra Mundial que el persegueixen els nazis, per exemple.
I jo m'imaginava, quan tornava fent aquest paral·lelisme per la carretera de les aigües, tot fosc i de nit, que jo era una persona normal i corrent que l'única de la Terra que havia quedat, l'única persona de l'espècie humana... Tipo Macanos, que és de segon origen. Sí, però que em perseguien una sèrie de zombis.
Walking Dead Llavors jo m'imaginava que anava per la carretera d'ells corrents i jo sentia com veus que venien per mi M'assaria un poc senglar? No ho sé, podria ser, però jo m'imaginava que era un zombi Aquella hora de la nit també És normal trobar-se gent amb cara pàlida també, perquè estan corrents i estan cansats i també jo me'ls imaginava que eren zombis En fi, són trucs, trucs que Kilian Jornet i jo utilitzem Quan anem a córrer, efectivament
Bé, passem a dissabte ara, perquè ja la... Bueno, abans de passar a dissabte... Què passa? T'expliquem una mica les diferències que hi ha entre cada cursa, no? Ah, val. Que a veure, varia els quilòmetres, però també varia el desnivell. Com més llarga hi ha més desnivell a la cursa. Clar.
I també hi ha més avituallaments. Crec que a més a la hi ha 7, després hi ha... O no, hi ha 5. A la mitjana hi ha 3 i a l'última n'hi ha una. Bé, podem anar directament als avituallaments sense participar a la cursa per agafar el refresc i fer... Home, però has anat d'un avituallament a l'altre, Jordi. Com has d'anar fins allà? Conec gent que ho ha fet, això, eh? Que agafa un quilòmetre abans de la cursa de l'avituallament i llavors comença a córrer i quan arriba l'avituallament... Ah, bueno. 500 metres després, l'espera un cotxe. Fins al següent avituallament, un quilòmetre. Sí, home. La gent està molt loca.
Bé, passem ara al mateix dissabte perquè hi ha la 27a jornada de sensibilització sobre la malaltia alcohòlica al casal de cultura Robert Brillas. I es faran diferents actes que duraran tot el dia. La jornada comença a partir de les 10 del matí i acabarà a les 8 del vespre. A la inauguració anirà l'alcaldessa. No sé si amb cotxe o no. Què he de dir, què he de dir? Aquell mateix dia també hi ha el sisè trofeu de grup Ciutat Desplugues.
Es fa el CEM, que és el centre esportiu, no sé què. De Mediterrani, no? Ah, bueno. No, no, m'ho invento, no sé. El CEM, les Moreres. És això, no? Centre esportiu, les Moreres. Val. No? Sí, centre esportiu, les Moreres. Clar, a partir de seta de tarda. Clar. I és un torneig de patinatge artístic que en aquell jurat és popular i es valora més la... O sigui, no si ho fan molt bé o no, sinó el que el públic rep.
i participa en grups d'esplugues, però també no només d'esplugues, sinó d'altres ciutats com Granollers, Arenys de Munt, Argentona, Vilafranca i una llarga tira de ciutats. L'entrada val dos euros i en aquesta entrada t'entra una tira d'un sorteig, una pifa, no sé què així. Ah, que xulo. Bé, i acabem parlant de diumenge, perquè igual que Sant Feliu també hi ha la primera marxa del Baix Llobregat.
Exacte, i contra la violència masclista i en aquest cas... Perdona, aquí Sant Just també em sembla que hi ha... Sí, sí, suposo, tots van a parar al mateix lloc, eh? Sí, sí, sí. I en aquest cas es surt des de la plaça Santa Magdalena a les 10 del matí i s'acaba, on igual que Sant Feliu i suposo que no sé si Sant Just, al port de la Torre Blanca, on estan avallant totes les marxes del Baix Llorat.
Doncs, Anna Rovira, moltíssimes gràcies per aquestes informacions. De res. Hem de plena d'activitats aquest cap de setmana. I més que me n'he deixat, eh? I durant els propers dies, a Sant Feliu i a Esplugues del Llobregat, dos municipis que no ens cansarem mai de repetir a la penya del morro, són l'extraradi, els suburbis. Mira com rius de forma maquiavèlica i malèfica, perquè sap que... És malèfica, Jordi. Sant Just és el centre. Però em fa gràcia, perquè segurament ho estàs dir abans. Sí, és Sant Just. Esplugues Sant Feliu, que m'has lluvia allà, no?
Que no és de ningú. Perdona, si es plugues i se'n feliu. És neutre. Són els altres límits. Mas Lluï jo crec que ja és com l'estrella de la muerte de la guerra de les galàxies. L'ofero negro és. Jo soc de Mas Lluï.
En fi, dos quarts de sis de la tarda. Fem una pausa per la publicitat. Gràcies, Anna. Fins la setmana que ve. Adéu. I tornem parlant amb la Gina Tosses de la Vall d'Avers. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Cara B. Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal i bones pasques. 5 i 33 de la tarda, continuem en directe i connectem ara amb la Vall d'Avers. L'única revista mensual de Sant Just, la Gina Tosses, directament des de la redacció, ens informarà quins són els continguts del nou número que ja podem començar a trobar a moltes llars Sant Justenques. Gina, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Com va a tots?
Molt bé, molt bé. Bé, m'agrada molt la portada, eh? Haig de dir que la tinc aquí a les meves mans, la revista, i és una imatge del professor Terri Cabres, no?, que ha vingut a Sant Jurs i que està fent una de les teves xerrades, molt xula. A més, els colors, perdona, eh?, és que jo m'hi fixo en aquestes coses, però porta la camisa de color lila i les lletres són de color verd, de la Vall d'Avers, i queda molt bé. És molt kitsch i molt pop, rotllo l'enxatanda, i m'agrada.
En fi, a veure, va d'entrevistes, no?, el número d'aquesta edició de la Vall d'Avers? Sí, sí, el número de novembre va d'entrevistes, que són tres, bé, la portada, que és el Josep Maria Terri Caures, després també vam entrevistar el Màrius Serra, que demà estarà a novembre literari. És veritat, qui l'ha fet l'entrevista?
El Màrius Serra, una servidora. Ah, molt bé. Això volia saber. Què tal? Màrius Serra, què tal? És maco, no? Màrius Serra és molt maco. És molt maco i, a més, és molt accessible.
Li vaig enviar un e-mail i en 30 segons em va respondre i l'endemà ja podia xerrar amb ell i vam estar parlant, molt maco. Nosaltres fa una setmana que estem esperant un telèfon mòbil per entrevistar-ho al programa. Però vaja, deu ser que la Vall d'Avers deu tenir preferència, però vaja.
No sé, després farem un truc. Llemem un mail, també. Serà més ràpid. Clar, jo crec que sí. En fi, a més a més, també, Mario Serra, com dius, que estarà el novembre literari i demà a Sant Just. Alguna cosa interessant de l'entrevista que destaquis? Sí, bé, de fet, com que ho vam centrar molt en l'acte de demà, li vam demanar com havia pensat muntar la xerrada...
I ens va comentar que, clar, com que el seu llibre ja fa mesos que recorre per les lliberies, doncs ens va dir que ara aquesta última etapa està muntant una activitat a la xerrada, que és que posa fotografies i la gent ha de dir si són realitat o ficció, segons la novel·la. Amb això us haig de posar en context...
La novel·la, que és Plans de Futurs, està inspirada en la història de Ferran Sunyer, que era un matemàtic tetraplègic. I llavors, clar, totes les obres que estan inspirades en coses reals, tipus pel·lícules, llibres, segurament el lector o l'espectador es pregunta això, què té de veritat i què té de ficció, no? I això és una mica el que el Màrius vol plantejar i que es cregui una mica de debat entorn a això.
Molt bé, doncs, què t'ha dit? A més a més, també més entrevistes, com per exemple la que comentàvem fa un moment, que ocupa la portada a la Vall d'Avers, a Josep Maria Terricabres. Exacte. Sí, el Josep Maria Terricabres, d'alguna manera, la cala el va convidar i vam tenir la sort que vingués, és un home bastant ocupat,
però més que res que estava molt sol·licitat pel Correllengua, que va venir en el marc del Correllengua, perquè ell havia estat l'autor del manifest d'aquest any. Llavors, res, durant aquests mesos va estar molt liat. I res, d'aquella entrevista jo ressaltaria sobretot el cant a la llengua i al català que va fer, no? De fet, el titular, que és deixar de parlar el català, em semblaria que deixem de ser...
doncs una mica aquesta intensitat de sentiment i de passió pel català és el que es va viure a la xerrada. I el que vam fer és una mica recollir les reflexions d'en Terri Cabres i després una petita entrevista que li vam fer personalment.
Va somriure el dia que vam guanyar un petit porcí, com si s'acostés aviat al final del camí. Aquest és un algebrinait, eh?, amb el tema sàvia i rebel, que també ho ha entrevistat a la Vall d'Avers d'enguany.
Sí, sí, sí. Ens agrada bastant la música als redactors de la Vall d'Averç. Això esteu allà escoltant música tot el dia a la redacció o què? No, però si poguéssim ho faríem, si poguéssim ho faríem. Llavors, clar, que tenim l'excusa de poder entrevistar un grup que vingui aquí, sobretot per les festes, quan poques vegades vénen grups.
una mica així coneguts al poble i vam veure el moment per fer-ho i la Clara Aguilar es va entrevistar molt bé i, bueno, d'alguna manera, no sé, és que en general l'entrevista és molt interessant, però a mi el que m'agrada és ressaltar una reflexió que vam fer. Bé, no sé si coneixeu els Every Night, si els heu posat en...
En context aquí hi ha alguna vegada el programa? Doncs alguna vegada potser sí, però si vols recorda'ns el que sí, el que vulguis, clar. Us ho recordo. És una formació que van començar dos germans del Maresme. Ara ja s'ha ampliat a més gent. I és un grup de folk que combina música tradicional amb elèctrica.
i també hi ha celtes, mediterranis, roc, polc i tal. Els vaig anar a veure a Gràcia, a la festa major de Gràcia, i la veritat és que sonaven molt i molt bé, i de fet han triomfat últimament perquè no paren de tenir concerts a tot arreu del país. Sí, sí, sí. De fet ara estan presentant el segon disc, que l'han tret a la primavera, i és el que vam venir a fer aquí a Sant Just, també en el marc de la Correllengua,
I bé, és una mica... La Clara els va aprofitar per preguntar què és el que pensaven d'aquest auge que hi ha hagut del folk, de la música folk, amb els Antoni Afon, amb els Manel...
Amb el riu, perdona, amb el riu també. Amb el riu, sí, sí. Això també li va preguntar a la Clara Aguilar. I què, què, què? I llavors, clar, ells deien que...
Sí que hi ha hagut un auge i que està molt bé i que ho celebren, el que passa que la música folk, remarcaven que té un caràcter contestatari perquè és la identitat del poble, que a vegades hi ha un discurs polític en molta de música folk, però que en aquest auge del folk de l'Antònia Font i Manel no s'ha volgut reivindicar això i que a vegades passa de llarg.
I ells el que volen és una mica reivindicar que el folk pot ser molt bonic i tot el que vulguis, però que també té un to reivindicatiu i polític, que això ja ho afegeixo jo, que jo crec que encaixa més amb la situació actual en què estem vivint.
Fantàstic, Gina, moltes gràcies. Un més més per parlar dels continguts de la Vall d'Avers, l'única revista mensual de Sant Jus. Recordem que, per cert, m'agradaria fer un incís perquè he llegit en un dels espais, que em sembla que és nou, a part, de la Vall d'Avers, que es diu el redactor de La Penya, i hi ha un titular que diu La Penya del Morro, que és aquest programa, i la Vall d'Avers col·laboren junts. Sí.
Perdoneu, a mi ningú m'havia informat d'això. Llavors aprovo la revista i em trobo... La Vall d'Avers, l'única revista mensual de Sant Jus, ha tancat un acord amb la penya del Morro, de Ràdio d'Esvern. I llegeixo un parell de notícies, per exemple, que hi ha en aquest apartat, que una diu...
Diu, els dies 16 i 17 de novembre passats, i això és mentida, ja comencem, no sé què ho ha escrit això, però això ja comencem malament perquè la cursa no va ser el 16 i 17 de novembre passats, sinó que serà aquest cap de setmana. Diu que, segons fons de l'organització, aquesta podria canviar d'emplaçament l'any vinent.
Els participants estan cansats de fer sempre el mateix recorregut i estem explorant altres vies. Ha comentat Òscar García, president de l'entitat. Estic llegint, eh? Segons ha pogut saber aquest rotatiu, hi ha diverses propostes sobre la taula. Trasllar el circuit a la penya del Moro, per exemple, o fer-ho pels passadissos interiors del Walden. Són algunes de les opcions que s'estan estudiant. Ara bé, diu, la que pren més forma i genera més controvèrsia entre els corredors és la d'utilitzar el mateix recorregut de sempre, però que la sortida sigui a la creu del padró i la meta al canigó. Just al revés que ara...
i declara un dels copilots. Ens cansaria molt la venda en penya a carrer amunt. És inviable. En fi, algú sap què ha sigut. Qui ho ha fet, això? Escolta, Gina, això què és? Una secció d'un mort, això? Això és fals, això no és mentida.
Sí, bé, de fet és una cosa bastant inexplicable perquè jo tampoc era conscient que hi havia aquest acord. Ah. No, no, se'ns va colar. Se'ns va colar. Se'ns va colar. Algú s'ha colat. Teniu un hacker o alguna cosa? Sí. Perquè, a més, hi ha una altra notícia, també, en aquest apartat del redactor de La Penya, que és nou a la Vall d'Avers, que diu Sant Jús Wall, el nou projecte per la Vall de Sant Jús. Diu...
En fi, si ho voleu, llegiu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Veig que hi ha un ximpanzé agafant un telèfon, que és el redactor de la penya, no?
exacte, exacte jo crec que això és un insult indirecte a vosaltres però bueno, no jo ara reuniré clar, pensa que som 25 col·laboradors al programa en fi, ja em reuniré amb tot l'equip al Burger King que és quan fem les reunions l'escaleta d'aquí i jo per saber què és el que ha passat amb això del redactor de Penya
Gina, totes, moltes gràcies. Una setmana més, perdó, un mes més i que vagi molt bé. Ens retrobem ja el mes de desembre per parlar a l'hora que és el que fareu a la revista, d'acord? D'acord, Jordi, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, bona tarda.
Tres quarts de sis de la tarda i és hora de parlar de quines són les aplicacions més descarregades i també més venudes i també l'aplicació de la setmana de mòbil i tablets i tot plegat amb l'Eric Pomar. Eric, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bona tarda, molt bé. Què passa, Eric? Estàs enfadat?
No trobo un regulador. Ah, no trobo el regulador, el dels auriculars, eh?, per posar-te el nivell de so. No, com que has dit, dic a la bona tarda, fes-ho a la bona tarda. Vinga, no estiguis, mosca per alguna cosa. Que potser hi ha alguna aplicació que no se't descarrega? No, sí, sí, sí, això perfecte. Val, val, val. Jo he descarregat l'aplicació dels cards de coixinet. Sí, me l'he descarregat. Ah, està bé, està bé. Sí, està bé, està bé. És molt xula, que per ser ahir, l'Oriol Jiménez ens explica que hi ha un easter egg, que és un ou de Pasqua. Tu l'has descobert ja o no?
O de pascua? Sí, o de pascua és... Jo no hi he vist lo dels gats. Ah, bueno, sí, escolta, però no... Però Jordi, si tu ahir vas fer miau... Bueno, però no ho digueu. No ho digueu. No ho digueu. No ho digueu. No ho digueu. Que sorpresa que l'Oriol ahir no ens ho volia dir. Ostres. Jo vaig haver-me de descarregar i actualitzar l'aplicació per mirar tot el tema. Llavors, sí, hi ha gats. Hi ha gats.
A la quarta fotografia de l'aplicació de cars de coixinets, qui apretes una estona, surten totes fotografies del lloc de cars, que és el que hauria de ser, de gatets. Ai, que mono! Però per què gans?
Per què gats i per què no? No ho sé, aviam. Això ho hauríem de preguntar al Jiménez, però jo crec que és perquè hi ha moltes fotografies de gatets per internet. Home, potser alguna vegada, enmig de la cursa, ha creuat algun gat. Un gatet i se l'han menjat, no? No, no, home, no, crec que no. En honor. Que no ho sàpiga l'Oriol, això, eh? Si vosaltres el veieu, diu, ai, quina gràcia! Però, saps, com si no s'havessin de l'aplicació. Sí, sí, sí.
En fi, va, parlem d'aplicacions. Comencem per l'aplicació de la setmana, Eric, que és la GT Racing 2. Exacte, però molt semblant al Real Racing 3. Ah, doncs què fem? En fem una o l'altra? No ho sé, a mi m'agrada més el Real Racing. Per què? Aviam, una de les úniques diferències que es porten entre aquests dos és que el GT Racing 2 no té tanta varietat.
De cotxes. A veure, posem-nos en situació, per la gent que no sàpiga de què va, és una aplicació... És una aplicació de curses. De curses de cotxes. De cotxes. És gratuïta? És gratuïta. No, jo sempre tot el que porto és gratuït. Bueno, no sempre, eh? Bueno, aviam, un dia. Un dia, un dia. Però vaig portar una altra opció, eh?
Una de les úniques diferències és que no hi ha tanta varietat de cotxes ni tanta varietat de classificacions, és a dir, no hi ha tantes lligues per concursar. Això sí, pots concursar amb els teus amics de Facebook i de Twitter, també es pot fer. Llavors, els gràfics són bastant bons. Quina de les tues? No, estic parlant del nou, del GTR 5.2, aquest.
Els gràfics són molt bons i van bastanta... Perdó, perdó, perdó. Van bastanta fluïdesa. Sí. O sigui, no es trava ni res i no sé, aviam... És més fàcil de passar-se aquest joc que no l'altre. Eric, una cosa, no et veig molt emocionat per ser l'aplicació de setmana, eh? No, és que jo crec que...
Jo ho sento molt, però aquesta... Has de cantar més per la Real Racing, no? Sí. A mi m'agrada més aquella. No sé què passa, però escolta, vam quedar que l'aplicació de setmana havia de ser una aplicació que t'emocionés, Eric. Bueno, ja, i que també s'hagués descarregat molta gent, una nova que hagi sortit, va sortir fa set dies. Fa set dies, eh? Però vaja, tampoc no...
És una aplicació que, escolta, per jugar... Bueno, mira, suposo que molta gent se l'haurà descarregat per jugar-la, realment estarà veient ara quina li agrada més i en el teu cas, doncs, decideixer que t'ha quedat més per l'altre. Per l'altre. Si vols agafar un joc i passar-te'l d'un dia per l'altre, aquest. Vale, GT Racing 2. Sí.
Bé, passem ara a les aplicacions més descarregades. Començarem per els dispositius amb iPhone, l'Apple Store, i després ja passarem a l'Android, amb el Play Store. Però amb iPhone i l'IOS, la cinquena és Heyday. Exacte, és una aplicació que fas una granja. Ai, perdona, jo jugo, eh, i la tinc. La tens? Sí, sí. I és aquella, no?, que t'has d'anar comprant els animals. Perdona, és com Farmville, aquella del Facebook?
El Far Farmy, que és d'anar alimentant... No, és diferent. Aquí et donen un terreny, en principi, i el que es tracta és que tu ets el granger i has d'anar superant nivells, i a mesura que superes aquests nivells, et van donant diferents eines o estris per conrear, per fer tot tipus d'aliments... Jordi, els porquets també hi són. Per això el problema, m'hi entenc una mica, de camp. No, jo la trobo realment molt interessant i... Apassionant.
No? No, no, apassionant, però és entretinguda i és, per mi, a mi m'ha enganxat, m'ha enganxat. Hi ha un lloc de pesca, hi ha altres per Conreus, hi ha també la part de granja. Pots tenir de tot, és que realment és bastant real, jo crec, i s'apropa bastant a la realitat. Sí? Sí. O sigui, que tu jugues en aquesta aplicació, tu és capaç de portar una granja, de veritat, no? De totes maneres, t'he de dir una altra cosa, jo ara estic en un nivell en què hi ha un vaixell amb el qual transporto la mercaderia, no? Sí.
Perdona, quina mercaderia? La que laboro, doncs si hi ha un pastís o si hem d'anar manant pastís o enciam o el que em demanin Pastís per les vaques, que estàs molt preparada per portar una granja No, però hi ha de tot Tu tens les vaques, de les vaques treus la llet i amb la llet doncs potser pots arribar a fer un pastís del que sigui, de maduixes o un altre de, no ho sé ara, de poma Tens diverses coses i vas fent
L'únic que a mesura que abances en els nivells sí que et van donant més coses, és a dir, augmenten els productes que pots arribar a fer, augmenten les màquines per fer també i augmenta tota la granja. Has d'anar augmentant i arribar a fer totes les comandes que et demanen a través del vaixell i del camió que tens. Per Android està aquesta aplicació? Sí, sí, sí. Sí, també està, eh? Molt bé. Doncs Hey Day, l'aplicació la cinquena més descarregada aquesta setmana de l'Apple Store.
En quarta posició trobem el FIFA 14. Un clàssic. Un clàssic que segueix gratuït. Per tant, aprofiteu, no diguin, eh, s'ha de pagar. Després, també, en la número 3, Real Racing, que no és el que tu dius, que val bastant la pena. Però no té número.
És a dir, és la primera o és el Real Racing 3? No, sí, és el Real Racing 3. Ah, val. El Real Racing 3, que és la tercera posició. Després, la seqüela, eh? Com es diu seqüela en català? Siu seqüela? Ostres. Ara m'he perdut. Doncs, Pet Rescue Saga, eh? La seqüela del Candy Crush, volia dir. Sí.
I en primera posició, GTR 5.2, que ja n'hem parlat, és la més descarregada per l'Apple Store. Bé, passem ara a saber quines són les aplicacions de l'Apple Store.
Bé, la cinquena posició, trobem preguntadors. Sí, és dels mateixos creadors que el de Triviados, que jugava amb els amics, però ara és el de preguntes. I tu li fas la pregunta a l'altre. Per cert, perdó un moment que et llei, però és que he de fer una correcció, em sembla, perquè es diu Google Play, el màrquet d'aplicacions d'Android. No es diu Play Store, em sembla, no? Ah, no? No, es diu Google Play.
No, sí, sé que es diu Google Play. Sí, Google Play. Ah, doncs mira. O Play Store. No, no calles, es diu Play Store. També és Play Store, eh? L'han canviat en els últims mesos, no? Primer era Google Play i ara és Play Store. Sí, fa uns anys era... Allà, jo quan tinc en el meu mòbil... Sí.
Quan entro a l'aplicació, em surt Play Store. No, perdona, ho estic mirant ara, el meu Android, i veig que sí, és Play Store, eh? És Play Store. No dic res, l'he cagat una vegada. Abans era Market i ara és Play Store. Una vegada que parlo i la cago. Va, passem ara, com dèiem, la cinquena és Preguntados, no? Sí.
De què va aquesta aplicació? Doncs és dels, com he dit, dels mateixos creadors del de Triviados, del que jugues amb els amics, però ara és exactament el mateix, però fas tu les preguntes a l'altre i li poses temps. Ah, val. Què vols que respongui? Ah, això, no ho vam comentar l'altra vegada. És aquest que tu fas... No, no, no, és un altre. Ah, no és el que escoltaixes? No és la mateixa. I quina diferència hi ha?
Doncs amb aquesta tu et crees comptes i pots portar diverses partides a la vegada i amb l'altra només pots portar una partida. I en aquest cas les preguntes també les fas tu abans de començar i pots, a més a més, afegir el temps. No, no, no. Ah, el temps va afegit sempre. No, al temps tu li poses el que vulguis. El que passa és que poses les preguntes al moment de fer-li. No és com l'altre que feia una laza d'aquests. No, aquí li fas tu, quan acabes la teva pregunta, li fas a l'altre.
Perfecte Bé, atenció perquè en quarta posició trobem la, com dèiem, eh? La secuela de Candy Crush, Pet Resquizaga Alguna cosa a dir, Eric? No? Res a dir? Val I en tercera posició trobem 100 juegos de lògica Sí, és una que s'ana desbloquejant coses, responent, o resolent, millor Sí Preguntes molt complicades i de lògica Com per exemple? Per exemple, et surten tres dibuixos i has de posar un número
No sé, me l'he baixat, no en passo ni el primer. Bueno, sí, el primer sí. Ni el primer nivell. Bueno, allà, allà. Sí, sí, sí, que no les passo. No ho sé. Però, allà, és complicada, eh? Però se suposa que el nivell va augmentant, no? Va augmentant, clar. A mesura que avances. Clar, però són, no sé si en vuit nivells, de deu nivells cada un, a dins.
Escolta, me la baixaré, perquè al que han dit ara ja estic una mica encallat últimament, sí, i em baixaré... Que també enganxa, eh? 100 jocs de lògica. Perdona una cosa. Què passa? Si són 8 nivells amb 10 apartats dins de cadascú... No, llavors són 10 nivells. Ah, val, és que anava a dir, són 80 i no són 100 jocs de lògica, a dir, que ara no enquadraven les coses. Perdona, és que el primer nivell és aquest, és de lògica, i tu la resol, Cristina...
Ah, que era la prova, no? Era la prova, era la prova. Tu per jugar, tu per jugar. Bé, en segona posició, trobem ja... El pou, el mític. El mític pou, eh? Que ja li agafem carinyo. Jo el tinc més abandonat i mort. Sí, jo també. Era la patata al pou? Era el tamagotxi. El tamagotxi d'Android, eh? Per què no li posen patata en comptes de pou? És que amb això de pou em confonc. Hi havia la patata, hi havia una altra cosa... La pedra, la pedra. La pedra, la pedra. Amb tantes coses... Pou, piu, pico... A veure, no, patata i pedra, prou. Val.
doncs ho envies això, si vols, a Google. Recomanacions de Google, no? Please, stop telling Pou. I en primera posició, hombre, un clàssic, sí, Candy Crush, Candy Crush, la nostra aplicació preferida que més ens enganxa a la penya del morro.
Què passa, Cristina? Que no funciona molt bé, Jordi. Què dius? Que no funciona molt bé el Candy Crush. No sé si haurien de començar a fer alguna actualització de l'aplicació o alguna cosa, però durant aquesta setmana he rebut peticions de diversos jugadors que tinc al Facebook agregats i més d'alguna m'ha desaparegut. Què dius? Saps que les persones et poden donar vides? També tres vides em van desaparèixer sense utilitzar-les?
i succeeixen coses estranyes amb el Candy Crush que no entenc com poden ser, justament perquè és que... Això és el Candy Crush, vull dir... Sí, a mi m'agrada molt, jo ho he comentat més una vegada, la música del Candy Crush, que de fet la podeu trobar... Colaxa. Sí, això ja és ja... Només calia arribar fins aquí, que és que la podeu trobar a l'Spotify. Hi ha un CD que es diu Candy Crush Saga amb totes les cançons. En sèrio? Que sonen a l'aplicació. Quantes n'hi ha, de cançons? No, només n'hi ha una, aquesta, que és Candy Crush Saga...
És aquesta? Llavors tu vas petant els carmels. Que això del Candy Crush, això no s'ha acabat encara, eh? Perquè l'altre dia vam llegir, em sembla, no sé si era aquí, o on ho vaig escoltar, que ja havien fet ja els carmels Candy Crush, i ara la música, fan remix i tot plegat. O sigui que això, Candy Crush, en tenim tot.
La setmana passada vam comentar justament això, que traurien quatre tipus diferents de carmels, de gominoles, de plàstics, bueno, d'aquestes típiques, com els ossets aquests de gominoles típiques, no?, de diferents colors i d'altres de xocolata. Ara, et dic una cosa, el Candy Crush o l'odies o l'estimes, eh? Sí, sí, sí. No té més. I en aquest estudi hi ha els dos extrems, perquè...
A tu t'encanta Jordi i a l'Eric? L'Eric l'odia, però ni el vol veure. Però per què? Ha jugat, t'ha agradat? L'he provat, eh? No m'agrada. Escolteu, anem a l'aplicació inútil de la setmana. Avui porto una molt inútil. Ah, sí? A veure quina és, Eric. Tens el vídeo? Ah, no, no el tinc. Tranquil, estava ja explicant jo el que és.
És una aplicació que controles cucaratxes. Què? Escarbats? Sí. Com? Tu compres per internet un pack que val 90 euros. Sí, home. Sí, sí, sí. Un escarbat? No, no, espera, espera. El pack aquest t'inclou per 90 euros. Tres xips.
12 escarbats vius, un manual d'instruccions per operar els escarbats. Perquè has de posar el xip a l'escarbat. L'has de posar el xip. Però... Sí, sí, sí. O sigui, m'estàs dient que l'escarbat rep unes descàrregues elèctriques... Exacte, i que li fan anar cap a la dreta esquerra davant enrere. I llavors, o sigui, estem creant petits monstres, que ho sapigueu, a les llars i a les famílies. Llavors, tu reus aquest xip, li poses aquests xips a dins de l'escarbat... No, a dins no. Li poses per fora...
Però hi ha uns connectors que li has de clavar i ja et diuen on. I hi ha diverses ONGs d'aquestes que els han denunciat però diuen...
Que no passa res, perquè els adormen posant-nos aigua congelada, però congelada, i els adormen. És molt bèstia. A veure, estem arribant a un límit amb el tema d'aplicacions. No, i de noves tecnologies... Toca broma, que diuen que han vengut gairebé 300 unitats, eh? Però els packs aquests, on t'arriben? A casa. A casa? Sí, sí, sí. Ah, per tant, ho compres amb internet. Sí, que sí, sí, que sí.
Bé, jo... I et diuen que, aviam, clar, que això que no és per sempre... I l'aplicació està feta només per comprar els packs. Sí. I fer aquestes coses que fan. No, no, no. L'aplicació controles l'escarbat. Quan li has posat els xins tens un mando...
Com tu controla un cotxe... Qui vol controlar? Qui vol? De moment, aquestes persones ho han demanat, ja. I la gràcia, què és? Fer la broma a la mama, no? L'escarbat per allà i tot plegat. Bé, en fi, tu l'has demanat, eh? No. Quant val, això? 90 euros. El pack amb 12 escarbats, els 3 tips i l'aplicació. Bé, en fi, jo no me'n la compraré. Ja t'ho dic ara. Hem de deixar-lo aquí.
Eric, moltes gràcies. A tu. Ens retrobem la setmana que ve amb més aplicacions. Que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Som a una pausa per escoltar la xarxa, les notícies d'ambit general i a la segona hora tindrem el casal de joves, Educació Canina i també la fotògrafa Marta Fàbregas. Fins ara mateix. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sant i Albert Sàs, front comú de govern molt local i advocats contra el tancament dels jutjats comarcals. Els farmacèutics cobraran durant la tarda d'avui els 309 milions d'euros que els deuen. La Guàrdia Civil busca documentació sobre obra pública des de l'any 2007 a l'Ajuntament d'Alcanar. I imputat d'un nové mosso d'esquadra en el Carraval. Esforç, el Barça de futbol sala ha debutat en victòria a la ronda èlit de la UEFA Futsal Cup. L'equip l'agran ha guanyat sis a un davant al locomotiv Carquip ucrainès.
I Víctor Valdés estarà al voltant de sis setmanes de baixa. El porter del Barça pateix un trencament muscular al bessó de la cama dreta.
Front comú entre el govern, els ajuntaments i els advocats contra les taxes judicials i el tancament dels jutjats comarcals que vol impulsar el Ministeri de Justícia. Aquest migdia hi ha hagut protestes arreu del país. El Col·legi d'Advocats de Barcelona denuncia que aquesta supressió tindrà repercussions negatives per als ciutadans i la justícia de proximitat. Així ho ha assegurat a la xarxa de comunicació local el president del Col·legi, Oriol Rusca.
I tots els edificis, totes aquestes inversions que s'han fet, eren una política molt clara, molt propera a la gent. És tot diner tirat? Ara què? Comencem de zero i ho fem d'una altra manera? Aquests diners ara s'han gastat i ara aquí farem no se sap què i tornarem a fer més edificis encara a les capitals de província? Nosaltres no en som gens per dir ara. Perquè, de realitat, és un altre atac a el que és la justícia propera, la justícia pels ciutadans.
Mentrestant, el govern català es planteja presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Els farmacèutics cobraran durant la tarda d'avui els 309 milions d'euros del pla de pagament a proveïdors del govern central. Es tracta dels diners que els devia l'administració pels medicaments dispensats als mesos de novembre i desembre del 2012 i al maig d'aquest any. Ara les farmàcies estan pendents de cobrar les factures del setembre i octubre, que pugen a 225 milions.
La Generalitat s'ha compromès a pagar una d'aquestes dues mensualitats abans que acabi l'any i posar-se al dia del pagament durant el 2014. Agents judicials han registrat avui l'Ajuntament d'Alcanar. El motiu és una denúncia d'un particular contra el consistori per obres públiques com ara la piscina municipal. Els agents han buscat documentacions sobre adjudicacions i llicències d'obra pública i actuacions urbanístiques des de l'any 2007. Entre aquestes obres hi hauria la piscina coberta del municipi. L'actuació judicial...
respondria a una denúncia feta per un particular el passat estiu. La jutgessa que instrueix el cas Raval ha decidit imputar l'agent dels Mossos que va netejar el vessal de sang deixat per Juan Andrés Benítez. Es tracta, doncs, del nouer mosso imputat en aquest cas. La magistrada li atribueix un delicte d'obstrucció a la justícia i subratia que resulta pertinent imputar-lo per la seva possible col·laboració en els fets que són objecte de la investigació.
L'Ajuntament de Llagostera, això és el Gironès, demana aquests dies als ciutadans que els facin arribar propostes i suggeriments de millora del municipi. L'objectiu és incorporar-los al pressupost de l'any que ve. Ràdio Caçà, Maritxell Perramont, bona tarda. Bona tarda. El consistori de Llagostera està treballant en l'elaboració del pressupost municipal del 2014. L'objectiu de l'equip municipal és elaborar un pressupost adequat a les necessitats i als reptes del poble.
És per això que s'ha previst un procés participatiu que permeti complementar els criteris polítics i tècnics amb la recollida de propostes ciutadanes. Ramon Soler és el tinent alcalde de Llagostera.
Tots aquells que vulguin traslladar les seves inquietuds ho poden fer a través d'un formulari o fent ús dels canals 2.0 de l'Ajuntament de Llagostera. I un dels col·laboradors de Ràdio Santa Perpètua al Vallès Occidental rep avui el Premi Ondes a la innovació radiofònica. Es tracta de Carles Valldelou, que condueix el programa Pagesos de Ciutat, que distribueix a través de la xarxa. Ràdio Santa Perpètua, Estrella Núñez.
El 5 de novembre de 2012, un grup de 12 professionals va crear un nou canal de comunicació. A través d'una pàgina web, www.elextraradio.com, ofereix 12 programes de ràdio diferents. El que elabora Carles Valdellou porta per títol Soy tu i es basa en reportatges en els quals s'ofereix la realitat per la qual passen algunes persones. Projecte que neix del micromecenatge. Nosaltres no teníem recursos econòmics i vam decidir... Tampoc teníem ni idea d'informàtica i, de fet, és important destacar això perquè és una pàgina web, no és una ràdio convencional.
A Ràdio Santa Barpetua, Valdiou dirigeix i presenta el programa Pagessos de Ciutat, que s'emet també a través de la xarxa a altres 32 emissores d'arreu de Catalunya. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5.
Avui reobre l'espai de joc de la vagoneta amb diverses activitats adreçades als nens i nenes i a les seves famílies. És un servei que aquest any ja s'oferia però que es va aturar a l'estiu. L'espai de joc de la vagoneta obre de nou amb l'objectiu de ser un espai lúdic i educatiu per a famílies i infants fins a 10 anys. Iniciatives i programes és l'empresa que gestiona aquest nou espai de la vagoneta que de fet ja ho feia fins fa un parell d'anys però aleshores l'Ajuntament va decidir no renovar el contracte de concessió de l'equipament per estalviar diners i gestionar-lo d'una forma més directa.
Ara, iniciatives i programes, ha tornat a guanyar el concurs públic que li atorga la gestió, però en aquest cas només l'espai de joc hi ha un horari més limitat. Avui, a partir de dos quarts de sis, ja fa mitja hora que s'han obert portes i a un quart de set hi haurà en compte comptes amb aquestes teatre.
Demà es farà una xerrada al casal de joves que donarà les claus per trobar feina al Regne Unit. S'explicaran les diferents possibilitats de mobilitat internacional en aquest país, els avantatges i inconvenients de la destinació i els recursos necessaris per preparar l'estada. Organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. El Regne Unit és la destinació més demanada per joves espanyols que van a fora a treballar. La conferència de demà explicarà, entre altres coses,
Aquestes claus a l'hora de buscar feina en aquest país estranger també es tractaran els programes de beques que existeixen per iniciar un projecte de mobilitat. Serà a les 7 al Casal de Joves.
I acabem aquest butllet explicant-vos que la comunitat educativa de l'Institut de Sant Just es mobilitza per ajudar dos joves del municipi, són la que hi dirà Niela Guillón i l'Òscar Molina, que són exalumnes de l'escola Montserrat i originaris del Salvador, que van perdre la seva mare sobtadament dissabte passat. L'enterrament es farà a El Salvador i la família necessita cobrir les despeses del viatge i de repatriació de la mare.
Ara tots dos estudien en diferents centres del municipi. Per marxar el més aviat possible demanen aquestes ajudes per cobrir despeses. Han obert un compte al Banc Sabadell per fer aportacions econòmiques. El trobareu a la notícia penjada al web de la ràdio. I la idea és que demà i dijous al vespre hi hagi el màxim de diners possible per entregar a la família. Per conèixer més informació podeu posar-vos en contacte amb l'empat de l'Institut al correu electrònic empaïns santjust arroba gmail.com
I de moment això és tot. Més informació a les set del Sant Just Notícies, edició vespre.
50 anys del Concili Vaticà II.
Veus de la parròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la parròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. 60 i més.
El magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Fins demà!
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 11, benvinguts a la segona hora del programa.
D'aquí una estona parlarem amb la fotògrafa Marta Fàbregas, que és de l'estudi La Fotogràfica de Barcelona, on, per cert, han passat molts actors, moltes actrius, gent també de la societat catalana, més o menys important pel seu estudi. Ja fa 15 anys que fa fotografies de retrats i aquesta vegada...
s'ha juntat amb 11 fotògrafes més per fer un calendari solidari per la Marató d'enguany de TV3. En parlarem d'aquí una estona amb ella i també de la fotografia en general. I també tindrem a la Roser Arts per parlar d'educació canina. Avui ens explicarà algunes situacions conflictives que puguem tenir amb el nostre gos i com resoldre-les. I també tindrem el Sergi Arrada, que ens explicarà quines són les activitats que es poden fer als propers dies al Casal de Joves de Sant Just. Abans de tot això, però, Cristina, repassem el segon trending tòpic del dia.
Perquè avui ha sigut el més comentat a Twitter també. Assumpta, el sumari del crim d'Assumpta Abasterra, conclou que la mare va matar la menor i es va desfer ella sola del cos. Però va ser el pare que va comprar la medicació i la va subministrar. Sí, perdona, Cristina, digues que no t'hem escoltat bé. Rosario Porto, la mare... No tenies el micròfon obert.
Rosario Porto, la mare d'Assunta Basterra, hauria estat la responsable de la mort de la menor, segons el sumari del cas que el magistrat José Antonio Vázquez Taín ha entregat aquest dimícres a les parts. L'autor sosté que va ser Alfonso Basterra, pare d'Assunta, qui va subministrar la dosi tòxica d'orofidal, un ansiolític per facilitar posteriorment l'acció d'asfíxia per part de la mare que, segons els especialistes, va ser qui va traslladar el cadàver.
D'aquesta manera, el jutge acusa Abasterra de ser l'autor intel·lectual del crim, mentre que Porto és acusada de causar la mort de la menor, tot i que encara queda per determinar l'objecte amb el qual es va produir l'asfixia. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Carlos Bermudo, que parlin de progenitors en el tema d'assumpte, la nena suposadament assassinada pels seus pares, em crida l'atenció 100 oriental.
Un altre és el Black, que diu, al·lucino amb el cas d'Assumpta. És a dir, adoptes una nena des de petita, la cuides i l'eduques per després, què, matar-la? I l'Elisa Díez, que diu que els pengin. El titular, el sumari, desvetlla que l'assassinat d'Assumpta fou un pla concordat dels pares. En fi, passem al casal de joves. Un home. Unes idees.
Un color, el blau. Unes esclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Molt bé, nosaltres aquí, tranquil·lament, al Casal de Joves. Com esteu vivint la jornada d'avui, dimecres 20 de novembre del 2013? Doncs perfecte. Molt tranquils o no? Bueno, com sempre, aquí està la gent jugant a l'avui, està la gent jugant...
No teniu avui cap tas de vins del cellar que em mata? No teniu cap xerrada avui sobre què fer, per exemple, si vols aconseguir feina a la Xina, per exemple? Demà la fem pel Regne Unit.
Ah, demà el regne de nit, eh? De fet, abans ho hem comentat a l'espai de les notícies amb la Carme, però potser la paraula de moda no és l'adequada, però sembla que ara moltes xerrades juvenils van encaminades cap aquí, no?, a trobar feina a l'exterior. Bé, realment, la programació del punt d'informació i una de les grans preocupacions de la Regidoria de Joventut de Sant Just
és el tema laboral i que els joves trobin feina. Home, de fet, repasso algunes xerrades que s'han fet últimament al municipi. Per exemple, la d'aquí al Casal de Joves ens va anar més lluny, buscar feina a l'hivern, a les pistes d'esquí al Pirineu. Hi va haver una altra escola sobre com buscar feina a Alemanya, que també estarà al Casal de Joves d'aquí un temps.
La setmana vinent ja podem confirmar que també hi haurà aquesta xerrada de buscar feina a Alemanya. No és de buscar feina, és de formació professional dual a Alemanya. Ja ho explicarem millor la setmana vinent. La formació professional dual és la que, mentre estudies, tens un contracte amb una empresa...
i estàs cobrant des del moment que trepitges Alemanya. I ja fas les pràctiques, tens un contracte i quan acabes els estudis poden fer indefinit si tu et vols quedar a Alemanya. Clar, de fet, aquesta xerrada de demà és diferent perquè és anar sense cap mena de precontracte, diguem-ho així. Exacte. Aquesta explicaran una mica tot. El tema de com està el treball allà, el tema d'estudis, el tema de tot. Una mica de l'aventura, no? Una mica de marxar al Regne Unit
per estudiar o trobar feina o el que sigui, que vingui demà el que salta joves de 7 a 8. Perquè, més o menys, en aquestes xerrades, que tu ja has estat en algunes, què és el que demanen, sobretot? O què és el que s'orienta als joves que hi vagin? Clar, a veure, la gent està una mica desesperada. Desesperada perquè aquí no hi ha massa sortides i creuen que no hi ha molta feina. Que hi ha de feina, eh?
Però, bueno, hi ha molta gent que està buscant-la i està com una mica complicat. I ara, bueno, vosaltres veieu que era una moda. Bueno, no sé si és una moda o no, però sembla ser que d'altres països...
La cosa està una mica més senzilla, no?, i la gent, doncs, mira. Home, de feina n'hi ha, perquè sense anar més lluny, des del bloc del punt d'informació del Casal de Joves, allà em pengeu bastantes, eh?, relacionades amb Sant Jus i també amb Barcelona. Ara m'asseguré i hi posaré com 20 o 30 noves. El que sàpigues, per cert, que nosaltres, algunes, no totes, perquè no tenim temps, però les anem repassant a l'espai de notícies positives els dijous al programa.
Sí, no, i moltes vegades m'arriban allà els avisos que a Ràdio d'Esverro la penya de morro, o no? Sí, fa retuit, i... Sí, sí, en fi, que si no ho sabíeu podeu acostar-vos a casaldejoves.com, o a través d'aquí es pot anar, o si no, a través també del punt d'informació al Facebook, del Casal de Joves, al Twitter, en fi, que anem retuitejant i comprovant. Sergi, parlem de més actes que tingueu els propers dies al Casal de Joves. Què és el que trobarem? Dilluns 25 de novembre. Sí, dilluns que ve, eh?
que és el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Correcte, que a les 7 hi ha un acte també, aquí a Can Ginestà, em sembla, si no m'ha triat a punt, no? Doncs fem contraprogramació. Ah, molt bé. I al Casal de Dé tenim coses. Molt bé, i què teniu al Casal de Joves? Doncs comencem inaugurant una exposició que ens arriba de Rinsdamunt, de l'associació Dona Viva,
I, bueno, és una exposició fotogràfica que es va... Tot el poble dins damunt es va implicar en aquesta associació. I, bueno, des de la perruqueria del poble els peinava...
Gratuïtament per fer-se les fotos, maquilladors, il·luminadors, fotògrafs professionals, tal. I, bueno... I les protagonistes són totes dones, no? Són totes dones, de dins damunt, i, bueno, recreen moments o escenes de violència, després amb frases i tal, per fer allà una mica més de ressò i tal, però que està molt bé perquè es va implicar tot el municipi en aquesta exposició.
Bé, doncs aquesta exposició que es podrà veure, imagino, en la sala Ovidi Montlló, no?, a partir de dilluns. Exacte. Molt bé. Alguna cosa més? Més, més, més, sí, clar que sí. Vinga. Després d'inaugurar aquesta exposició el dilluns, farem...
Ara m'estava liant de dia perquè el dia següent era el dia de la sida, però bueno. Centrem-nos una mica perquè pels milers d'oients que tenim no perdre'ls. No, no, no. Tenim un taller de defensa, bueno, una masterclass de defensa personal. Ojo, què dius ara? Ah, sí? Sí. Escolta, una masterclass de defensa personal. Això hi ha molta gent interessada, eh? La Cristina la primera. Mira, us diré una cosa. Si té èxit,
Faré un taller gratuït trimestral a partir del gener. Què dius ara? I què es podrà fer en aquest taller? Por repartir hòsties ahí a dos manos. Vale. Vale, m'apunto. Home, no, suposo que t'ensenyaran tècniques, no? T'ensenyaran a defensar...
Doncs escolta, va molt bé això, eh? Mai se sap. Ni que sigui per un dia, perquè és que, a part, a part que no et puguis trobar mai en una situació incòmode i perillosa d'aquest estil, on t'hagis de defensar amb el teu propi cos i amb les teves mans d'una agressió o alguna cosa, fent això també potencies una mica la teva autoestima i també l'autoseguretat, no? Perquè penses, ostres...
corporal, no?, del teu propi curs. Clar, també penses, mira, jo com a mínim he fet aquest curs, que si passa alguna cosa, ja tinc alguna referència de què és el que podria fer, no? Tu no risc va començar així. Efectivament. Aquí, al Casal de Joves, fent un curs de defensa personal. Quin dia serà i a quina hora? Doncs el mateix dilluns, dintre dels actes que fem en contraviència de gènere... Es poden apuntar també nois o només noies? Sí, es poden apuntar. A veure, està enfocat a dones. A dones, vale, vale.
I estan aquí el dilluns i no la queda a classe, cap problema. Servirem per fer-los les claus i tot el que han de practicar, no? També poden fer de grassos. I això s'ha de pagar o no? Serà gratuït i si fem el taller trimestral també serà gratuït.
Ah, molt bé, doncs escolta, és un nou taller que no sabem si es farà, no ho sabem, no ho sabem encara, però jo crec que és xulo, és xulo tenir-lo com a ofertat. Com a mínim interessant, no? Clar, jo crec que sí, és diferent també, les coses que es poden fer al casal de joves, està bé, d'aquell d'autoseguretat i protecció.
Molt bé, Sergi, per cert, aquest cap de setmana no hi ha cursa de cas de coixinets. Sí. Ai, perdó, volia dir que aquesta setmana passat no hi ha hagut cursa de cas de coixinets. Aquest cap de setmana sí. I aquest cap de setmana sí. Tens una altra oportunitat per anar a la cursa, Sergi.
Et paguen dues vegades? Jo aquest cap de setmana no podré anar. Oh, quina llàstima. Si no vas tu, jo no vaig. Ja, ja, ja. Per cert, deixa'm comentar, ja que estem dient això, ja que ho comentem, que estem buscant l'agenda d'organització, perquè com que hi ha hagut aquest tema, demà per cert en parlarem amb el Jus i el Jonàs, que vindran a fer l'especial, com cada dijous, les últimes setmanes, ja un clàssic de la cursa de cas de coixinatge aquí al programa,
estan buscant gent del punt d'informació, punt de control, gent que faci també de seguretat i també busquen un speaker. I no és broma. Busquen voluntaris per fer de tot. Busquen voluntaris per fer de tot i també busquen un speaker, perquè ho hem pogut llegir això al Facebook dels Cards de Coixinets. Per tant, si algú vol fer de speaker i té dins seu un comunicador innat que aprofiti i es faci, doncs,
Ho faci i aprofiti el cap de setmana. Ara ho fa un altre i triomfa. Escolta, doncs mala sort. Si la gent li agrada i la gent el vol, que l'agafin. Que tal menys.
Esclar, escolta, no passa res. Mira, ningú és imprescindible, com dijo Winston Churchill. Bueno, en fi, Sergi, alguna cosa més del casal de joves? Ah, sí, a veure, us canteu, eh? Vinga, vamos, ja. Dintre de les coses que farem al Dia Internacional contra la Violència de Gènere, a part d'inaugurar l'exposició de Dona Viva a part del taller de defensa personal, i farem també l'estrena d'un vídeo que estem fent durant la setmana passada i aquesta setmana,
amb joves de l'institut, i suposo que també aquesta setmana anirem a Canji a gravar, que mostraren les opinions de joves respecte a la violència de gènere, no? Què opinen ells? I això es podrà veure en algun lloc només un dia, o serà com una mena de... Anem aquí el dilluns vinent, a les sis i mitja de la tarda, i després ho penjarem a la nostra web, al Facebook i tal. Ah, molt bé. El vídeo es diu Tots en contra,
I, bueno... Qui fa? Fa alguns en Justin Conegut, el vídeo, o no? El que grava... Sí? És, bueno, la Caterina i el Pau Ardeu. Home, Caterina Pau Ardeu. Uns clàssics, uns clàssics. Els graven i els que parlen, doncs, bueno, són...
Estudiants i estudiantes de Valí i Sant Just, i jo crec que aquest dissabte o així, si algú està a Can Ginestà també podrà... Doncs mira, si algú vol participar-hi expressament, aquest dissabte al matí, cap a les 12, perquè tampoc no s'han de matinar molt el Pau i la Clàudia... La Caterina. La Caterina, perdó, escrit Clàudia, en Matallà, en Matallà, en aquella acció de Mallorca que té. Doncs ja ho sap, aquest migdia, el dissabte, pot anar a Can Ginestà.
Molt bé, Sergi, no tenim més temps avui. Moltíssimes gràcies. Aquest dilluns, eh? Aquest dilluns 25. I demà la xerrada del Regne Unit. Molt bé, Sergi, moltes gràcies. Adéu.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Cinc minuts arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Encara hem de parlar d'aquí una estona amb la Marta Fàbregas, que és una de les fotògrafes que ha col·laborat en un calendari on els seus diners que recaptin seran destinats a la Marató de TV3. Un calendari molt xulo que hem d'explicar d'aquí una estona, però abans de tot això, aquesta música ja delata, que estem a l'espai d'educació canina. Amb la Roser Arts. Roser, bona tarda.
Molt bona tarda a tots. Bona tarda. De fet, aquesta setmana, Roser, vols apuntar-te una mica al carro del que va comentar i va començar una mica també l'Albert Capapell la setmana passada, que és l'altre educador que tenim i que estem molt contents de tenir-vos al programa, per parlar una mica sobre situacions conflictives dels gossos, no? És a dir, situacions que podem trobar amb el nostre gos o gossa a casa i com resoldre'ls? Casa i carrer, perquè de fet la majoria són...
són entre gossos, també. Llavors, bé, és tenir una mica en compte i més que explicar què fer o com fer-ho o de quina manera practicar, no?, el seu és crear una mica de consciència que a vegades ens escandalitzem més del que toca. Bé, comencem, comencem, perquè, a més, aquests són dubtes que s'han extret de gent que ho ha plantejat a un curs d'educació canina que feu els dilluns vosaltres.
Exacte, són propietaris, són propietaris de peu i gent que no ha estat mai en el món del gos ni té cap mena de relació i que en un moment donat han vist l'anunci i han dit, ostres, mira, si jo tinc aquest problema amb el meu gos, anem a veure què puc fer. Bé, comencem, jo aniré fent preguntes i anem responent entre tots. O sigui, Roser, això veig que, perdona, aquesta pregunta de què us ve al cap si veieu un gos lladrant insistentment cap a un altre gos?
Això, al principi... Això us hauria de fer jo a vosaltres, no?, d'alguna manera. Home, jo, jo, la resposta... Bueno, llancem-la, llancem-la a l'altre. Llançem-la aquí, si algú la vol respondre, també ens pot enviar un mail a lapenyalmoro.gmail.com, qualsevol pregunta també ho pot fer, eh?, en aquest espai obert d'educació canina. Home, jo, Roser, si el meu gos, que no tinc, comença a abordar quan veu un altre, jo, que penso que, per exemple, té por o...
Ignora Borda perquè està ignorant el que passa. Jo el que diria és... Jo el que diria és, com diria la Roser o l'Albert, és que hi haurien diversos factors, no? Pels quals s'hauria de trobar l'arrel del problema. Ja està aquí la llista. No m'ha semblat gens malament la resposta del Jordi. La llista de la classe. Es notava que de tant en tant ens escolta. Podria ser per un problema de sociabilització.
Per exemple. I... No sé si al revés. Imagineu-vos la situació al revés. Perdona un moment, Roser. Digue'm, digue'm. No sé si tan repel·lent. No, ho dic perquè... És que jo escolto, Jordi. No, però és que ha dit una resposta, ha dit una clàssica. Era una. No, podrien ser per diversos factors, però em decanto per una falta de sociabilització. Jo em mullo i dic que podria ser, perquè algú té por, alguna cosa.
Totes dues podrien ser correctes, d'acord? Bueno, va, va. Però ara imagineu-vos que sou el propietari que porta l'altre gos, el que li borden, no? Què penseu del gos que us està bordant? Bueno, potser el mateix ara, perquè ja ho sabeu, no? Jo penso que té un problema l'altre gos, eh? I sota el propietari. I el més normal que facis és que gasis i marxis d'on està el gos que t'està bordant, d'acord? M'agrada aquest espai. Vinga, va, més preguntes, a veure, digue'ns.
No, no, no, podem seguir en aquestes, que encara queda cosa per dir. Ah, val, val, perdona, doncs digues, digues. No, no, bueno, la resposta és aquesta, sí que seria aquesta. El que passa que, clar, llavors això no ens ha solucionat el problema, no? Clar, com hem de reaccionar, no? Una mica? És el que diem sempre, val? En lloc d'enfrontar el gos, que se les trobarà pel carrer, però bueno, intentar preveure una mica aquestes situacions i buscar un grup de gent, on hi hagi un grup de gossos,
que li siguin favorables al nostre gos, si és el que té el problema, perquè vagi entenent i pugui agafar aquest criteri que li falta, d'acord? Seria això una miqueta. Modificar una mica l'entorn, preparar l'obra de teatre que deia l'Albert, d'acord? Per cert, que si és l'altre gos que està mordant el nostre, podem anar i dir-li, escolti, a veure si educa millor el seu gos. Jo no ho faria, això. Millor que no, no?
No, per mi de nota, immaduresa per part teva. T'ha de dir-li, com el gos que va i ha de dir a tot altre gos que s'està portant malament. Això és com els pares, que tenen els seus fills per allà i tens un comportament d'un altre nen que no t'agrada, tu tampoc no aniries a dir-li, escolteu, eduqueu millor el vostre nano. Inclús passa moltes vegades, jo també he treballat amb molts nens, i passa moltes vegades que el mateix comportament,
Si el fa el teu nen o el fa un altre, la resposta del pare no, o en aquest cas, si parlem de gossos del propietari, és molt diferent. Per cert, el tema de la corretja, perquè estem en aquest cas, que es borden els gossos entre ells... Què penseu? El tema de la corretja és important? No és important? Home, és important, no? És important perquè llavors tu pots una mica aquí controlar el gos, ni que sigui, perquè si no el tens controlat, i és important tenir el gos controlat, dic jo, dic jo.
Estic amb tu Jordi Estàs amb mi? Podria tenir dues vessants aquesta resposta Una és aquesta que dieu que la corretja ens dona un control i podem mantenir segura la situació i endur-nos el gos si fa falta però per altra banda si el que estem intentant és que el gos agafi un criteri i aprengui que un altre gos no és un perill pot ser inclús una motivació per jugar
hem de començar a treure corretges, també. Perquè el gran problema, moltes vegades, amb els gossos que no saben relacionar amb altres gossos, és perquè mai els han deixat. Sempre han anat d'una corretge o sempre els han dit què havien de fer. Llavors, clar, arriben a una edat de maduresa, que en principi han de tenir el criteri format i prendre bones decisions, i no les saben prendre, són com cadells. Però, clar, amb 30 quilos, en el cas d'alguns, i amb unes boques ja considerables, ja no són cadells.
Aquí ve el problema. Això, tot el que diem sempre, si comencem quan abans comencem, menys problemes tindrem en el futur, no?, també. Si tota aquesta feina la fem quan són cadells, que també és molt més fàcil... Imagineu-vos, mira, els nens i els adolescents, els petits, em refereixo, un nen de, no ho sé, 7-8 anys, poden tenir la mateixa intensitat a l'hora de voler fer alguna cosa.
Però el nen petit està descobrint i l'adolescent ja és un aixelebrat, d'alguna manera, no? Clar, clar. Per això s'ha de passar la primera etapa de petits i hem d'agafar una mica d'autonomia de petits per poder prendre bones decisions quan comencem a ser més grans. Doncs en algú passa alguna cosa similar.
Clar, la petita de començar a conèixer una mica, no?, per després tenir el criteri que parlàvem l'altre dia, no?, justament, per saber... Fet abans d'experiència. Clar, i poder una mica tenir el seu propi criteri que estigui adequat. És molt lògic. Vull dir, jo... Això els dic molt als propietaris que venen, o quan vaig jo a casa d'algun domicili, és... El que hi ha de fi és sentit comú, no?, que diuen que és el menys comú dels sentits, però sí que és així. Vull dir, si tu pares a pensar cada cosa que expliquem, cada cosa que diem, almenys en la manera de treballar que tenim amb l'Albert...
És una filosofia que està molt basada en el sentit comú i en valors com el respecte, la sinceritat...
no sé, la confiança, el ser correcte, no? Que són valors de convivència, no entre gossos, vull dir, entre qualsevol espècie. Per cert, ara que comentem aquest cas concret de quan anem, per exemple, al carrer i un gos borda un altre i així el nostre o al revés, què passa quan un d'aquests gossos està sotmès a l'altre, no? Que això també pot ser que passi, que es cridin, fins i tot, s'acostin, es revolquin...
No l'heu vist mai, aquesta situació? Si la veieu, hi ha molta gent que... Aquí tenava la reflexió al principi. Home, mira, jo et dic una cosa. Si jo tingués gos, Jordi, no deixaria ni que s'acostés. Si veig que ja... No, no, perdona. No acostar-se tranquil·la. Home, Jordi, però és com si alguna persona a tu no et deixés acostar cap altra persona. A veure, m'explica malament. No, no, ho has dit molt bé. Ho has dit molt bé, Cristina. És que és així.
Ah, bueno, a veure, a veure... No, jo, en part amb temps, Jordi. Els gossos necessiten l'horar-se i tenir relació amb ells. El 5% dels propietaris fan el que ha dit el Jordi, per què? Però per la mateixa por del propietari. Clar, però jo el que dic és que si veig... O sigui, jo deixo que s'acosti el gos, això no tinc problema, penso. Però si veig que la cosa es comença a posar una mica tensa, que comencen això, a cridar-se un sobre l'altre,
Això no pot ser perillós o els hem de deixar de fer, Roser? Podria arribar a ser perillós, però podria arribar a ser més perillós encara si ens hi posem, normalment. Si és un gos que ja coneixem, encara que sigui una mica esvalotat o que sigui més viu, que sigui més àgil i més actiu i tot el que sigui, si dos gossos tenen una bronca, i és una bronca, sense més, molt probablement, és que no hi haurà ni un...
ni un foradet de dent, serà una mica de bava i allà quedarà. La següent pregunta que hi havia està bastant relacionada amb aquesta, les podem fer juntes, perquè són dues situacions que és molt diferent com actua el gos de sota
Si la veus des de fora, sobretot, és molt diferent com ho perceps tu, si el gos de sota es queda tranquil o el gos de sota crida, es velota i la lia una mica, es revolca i tal. I en realitat és la mateixa situació. El gos de dalt, probablement, pel seu criteri, ho està fent bé. El que està fent és dir-li a aquell gos, tio, vas passat de voltes, relaxa't. Ja està, no passa res. Què passa? Que un gos que és més immadur
no sap com reaccionar a aquest blocatge i comença a cridar i fa, i sobretot si són cadellets, que els cadells tenen, és un mecanisme natural de defensa, tenen el crit més agut, sembla que se'ls estiguin menjant, i només és la sensació de frustració. Llavors, sí que és veritat que un gos madur no el tindria molta estona a sota, però tampoc és veritat que un gos que el tingui molta estona a sota sigui un gos dolent o que ho està fent malament, perquè així actuen tots els gossos. Quan n'hi ha un que està passat de voltes,
Sempre apareix algun que d'alguna manera, segurament abans ha intentat dir-li d'unes altres, l'ha rodejat, l'ha intentat separar del grup, el que sigui, i quan ja no té més opcions el que fa és tombar-lo a terra i parar-lo, directament parar-lo, com tu pares un nen que està corrent i que ha perdut el mort una mica, que està com ha celebrat i està corrent i corrent i corrent i ha trencat coses i al paradàs el s'enterà, és com fa alguna nama, escolta'm, seu un rato i relaxa't, respira. D'alguna manera és aquesta la reacció.
Què passa? Que quan el propietari o els propietaris perceben aquesta situació com a conflictiva o inclús com a molt conflictiva, estem afegint una tensió a la situació que no és gens bona, perquè llavors sí que pot acabar malament.
Jo, la gran majoria d'experiències que tinc en casos així, on no hi ha mossegades, o sigui que és simplement una bronca, un revolcón, un bou-bou-bou, és que acaben soles, acaben per si soles. És més, és que si no acaben per si soles i les tallem, quan es tornen a veure aquells dos gossos, tenen allò pendent i aniran sempre a buscar-ho fins que ho hagin resolt. Per tant, deixa fer, eh?
Sempre que es pugui, sí. Clar, el deixar fer ja ens hem adonat que xoca de cara amb la por del propietari, amb la confiança que puguem tenir en el gos. Llavors, bueno...
Jo sempre aconsello anar deixant fer fins al punt que tu vegis que pots deixar fer. En el moment que tu t'hagis de posar nerviós, talla-ho, te'n vas, i un altre dia ho proves, ja està, no passa res. Però, bueno, sí, diguéssim que l'objectiu seria intentar anar deixant fer sempre una mica més. Perquè això es retroalimenta. Quanta més confiança tens tot el gos, més confiança té ell i més et torna també aquesta confiança. Fins al punt que, no sé si no en recordeu, a mi em va quedar molt gravada una frase d'Albert de l'últim dia...
que deia, ostres, jo a la meva gossa, hem arribat a un punt de comprensió tal, que ja no li dic quan marxo. Espero que em miri, em giro i me'n vaig cap on marxo. I la gossa ve.
Això amb els meus jo també ho faig, i és per això, perquè arriba un punt que si els vas deixant fer, els vas deixant fer, ells tenen suficient criteri com per dir, bueno, jo aquí m'ho estic passant bé, però ell marxa i jo marxo amb ell avui, ja en tinc prou i ja està. Roser, avui ho hem de deixar aquí perquè no tenim més temps, s'han de fer curt l'estona, però jo t'emplaço a quan tornarem a parlar d'aquí un parell de setmanes...
Sí, que continuem amb tot això, no? Perquè, per exemple, què passa quan un gos ens ensenya les dents o ens gruny si hi ha el nostre o no? Ja en parlarem d'aquí un parell de setmana, si hi ha cas amb la Roser, o sigui que ens tornem a retrobar d'aquí 15 dies. Que tinguis una bona tarda, que vagi bé, Roser! Igualment guapos! Adéu!
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments a la recta final amb la Marta Fàbregas, fotògraf, que ha fet aquest calendari juntament amb uns fotògrafes més, que els diners aniran destinats a recaltar fons per la marató de TV3. Fins ara mateix a la penya del morro. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal.
Bé, continuem a la penya del morro. Avui volem parlar de fotografia, perquè justament aquest divendres es presenta a Sant Cugat el calendari Carpe Diem, viu la vida que la vida és ara. Un calendari solidari on tots els diners, per cert, recollits, es destinaran a la marató de TV3 d'enguany dedicada a les malalties neurodegeneratives. Per parlar d'aquest calendari tenim a una de les fotògrafes, que és la Marta Fàbregas, de l'estudi a la fotogràfica de Barcelona al telèfon. Marta, bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Gràcies per ser aquí amb nosaltres. Un aplaudiment per la Marta. Escolta, Marta, explica'ns d'on va sortir aquesta idea. Doncs mira, aquesta idea va sorgir de la Maite, que té una botiga a Terrassa que es diu Otaquits, i des de fa molts anys, més o menys per aquestes dates, organitza un calendari solidari, i aquest any se li va acudir la gran idea de convocar 12 fotògrafes
i lia'ns amb aquest projecte tan estupendo que és fer aquest calendari. I cada fotògrafa ha posat un grup de nens fent alguna activitat i el lema era Carpe Diem, perquè creiem que s'ha d'aprofitar el moment i que entre tots hem de tirar endavant.
Cada fotògrafa s'ha dedicat, per tant, això 12, a una pàgina, a un mes del calendari. A tu quin t'ha tocat? Doncs mira, això ben bé encara no ho sabem, perquè vam posar unes normes de joc, per dir-ho d'alguna manera, que és que els nens s'havien de presentar en un càsting que vam fer via Facebook perquè es poguessin apuntar allà...
després vam fer un sorteig i una tria cada una, els nens havien d'anar amb texans i una samarreta blanca, i també havia d'aparèixer el nom de Carpe Diem a dins de la foto. I una mica en base de la proposta que ha fet cada fotògrafa, la dissenyadora, que ha sigut la Marta Muñoz i la Lídia Cazorla, han decidit quines fotos podien encaixar millor.
i fins divendres, que és el dia que es presenta el calendari, és sorpresa i encara no sé quin més m'ha tocat. I què vas fer tu amb el teu grup de nens i nenes? Doncs mira, jo vaig proposar disfressar, no, però caracteritzar una mica els nens com nens del carrer dels anys 50, de Nova York, anys 50, molt així bruts, amb tatuatges, amb un punt així una mica gamberro,
i llavors ens anaven tatuats amb el nom de Carpe Diem i els vam fer cridar allò com si haguessin guanyat un partit de futbol i com molt exaltats. Alguna vegada havies treballat, ara en parlarem, de les feines que heu fet a la fotogràfica, però alguna vegada havies treballat amb tants nens? Tants nens alhora, no. Amb molts nens, sí. El que passa és que en aquest calendari, al final vam anar visant nens pensant que potser n'hi hauria algun que seria baixa
i té tanta tirada i li agrada molt a la gent participar en totes aquestes coses, i no em va fallar cap, amb la qual cosa eren 12 nanos, però ho van fer tots molt bé. I es treballa diferent, perquè sempre heu escoltat això, es treballa diferent amb nens i amb animals, no?, amb el món audiovisual. Sí, és molt complicat, has de tenir molta paciència, has de tenir molta empatia amb els nens, i sobretot nosaltres sempre tenim una premissa, i és que
el nano ha d'estar fent alguna cosa, ha d'estar fent alguna activitat, llavors és la manera que també surtin espontanis i més naturals. Amb el tema de nens, també treballem molt en moda i fent catàlegs i tal, però llavors ja no són tanta quantitat de nens, diríem que són grups
de tres, quatre nens, llavors, bueno, és una mica més controlable. Clar, els nens del món de la moda, de catàlegs, com dius, a part també tenen més experiència, també, no? Evidentment, aquesta era una altra cosa, no? En el nostre cas, a la foto que vaig fer jo, hi havia barreja, hi havia nens que no havien vingut mai i n'hi havia algun nen que sí que s'hi dedica professionalment però que volia participar.
en el catàleg de moda normalment són nens que ja tenen una mica més d'experiència. Però bueno, a vegades també te'n trobes que no, eh? Vull dir que vas fent de més i de menys. I alguna vegada has trobat algun car especial d'un nen que no hi ha manera de fer fotografia o escolta, deixem-ho perquè no pot ser? És el que diem, no deixen de ser nens, a vegades fem feines d'adult, no?
Sí, exacte. S'ha de tenir molta paciència i molta empatia. En aquest cas, el Marc, que és l'altre fundador de la fotogràfica, que a més a més és el meu marit, jo sempre dic que és una mica com el flautista de Melin, no? I té molta empatia amb els nanos i normalment se'ls acaba posant a la butxaca.
Llavors, el nen que sempre sembla que no ens en sortirem, sempre acaba sortint. Sempre té alguna piruleta o un carmel amagat per aquí. El dia del calendari, de la foto del calendari, vam posar unes piruletes d'aquesta supergrossa i els vam dir, nostres, si les fotos surten bé, us guanyareu una piruleta. I clar, ja va ser una mica a tiro fet, això. Això és fer trampa, això és fer trampa. Per cert, parlem de la fotogràfica, un estudi. Esteu a Sants? Estic.
Estem al barri de Sants, fa 12 anys que estem en aquest local i la veritat és que ens agrada molt perquè a més és un estudi que està a peu de carrer. Sí, al costat del centre cívic, Cotxeres de Sants, al carrer Rosent de Arús. Us dediqueu a la fotografia professional. A veure, què és el que feu concretament perquè teniu un plató, un estudi, no? Sí, nosaltres fa 15 anys que ens hi dediquem professionalment i aviam, en el nostre estudi fem moltes coses.
Sobretot estem molt centrats en el tema del retrat, en tot el que comporta el retrat, no només sessions familiars o sessions de BUC per actors o per professionals liberals,
sinó també fotografies de retrat per caràtules de CD, o de música, o de grups de música, com els Macedònia, per exemple, que fa molts anys que els fem fotos. Sí, home, he treballat amb gent com, per exemple, amb el Pepe Rubianes, que li va fer les fotos del seu últim espectacle de La sonrisa etíope. La sonrisa etíope, sí. Aquesta va ser una sessió molt entranyable, perquè va ser l'últim espectacle que va fer el Pepe Rubianes, i li vam fer les fotos del cartell, i després, a més a més, el vam convidar...
a participar en un projecte artístic que fa molts anys que tenim engegat, que es diu Trobades en una cadira, i és gent de la cultura que els convidem a seure en una cadira, no? I tothom s'ha sentat en aquesta cadira. Aquesta cadira és una cadira que no sé si és la mateixa sempre o la aneu canviant, però vaja, ha passat per molts culs, per dir-ho d'alguna forma, no? Sí, exacte, ha aguantat molts pesos pesats. Sí, sí, sí. Aina Clotet, per exemple, no? Exacte, Aina Clotet, Ferran Adrià, Oriol Boiga... Sí, sí.
Imanolàries, Ariadna Gil, Nora Navas... I sempre és la mateixa cadira, o no? Sempre és la mateixa cadira, sí, sí. Fins i tot quan vam fer l'Imanolàries i el Gorruxaga, que ens vam anar a Madrid, i un amic nostre ens va cedir unes sales en un hotel NH, doncs
ens en vam endur la cadira i tornant, amb el cotxe carregat amb tots els trastos, ens la vam deixar. Perquè, clar, com que no parla, no ens va avisar que ens l'havíem deixat. I vam tornar a Madrid a agafar aquesta cadira. Un viatge de sis hores, li vam haver d'afegir dues hores més.
Escolta, aquesta cadira és com una mena de tòtem de la fotogràfica, no? Sí, jo crec que s'ha fet més famosa que nosaltres. A més a més, parlant de famosos, un dia heu de fer un buc per la cadira només. Bé, la tenim fotografiada sola, perquè quan vam fer una exposició d'aquest projecte del trobades en una cadira a la Galeria Harman, vam fer un petit catàleg
i la portada era la cadira sola. Clar, també hem passat pel vostre estudi gent com el Joel Joan, no?, amb la campanya aquella de Barcelona decideix? Correcte, sí, sí, vam treballar amb ell, de fet nosaltres l'havíem conegut a través del projecte aquest del trobades, que l'havíem convidat a participar, li va agradar molt l'estudi, li va agradar molt el lloc,
i llavors ens vam aprofitar i mentre ells rodaven l'espot aquí en el nostre estudi, nosaltres vam fer les fotos pel cartell. De fet, també continuo mirant, Pasqual Maragall, Gorrotxaga també, en fi, per uns pesats també de la societat actual. Sí, en el cas del Pasqual Maragall, nosaltres dins de la fotogràfica tenim moltes branques, com et deia, a part del retrat fem feina d'estudi, també per agències de publicitat o per museus com el Picasso o el CCD i tal...
Però també sempre hem volgut tenir aquesta part de responsabilitat social una mica, no? I la fotografia ens ha permès contactar això com la Fundació de Pasqual Maragall de l'Alzheimer i poder participar amb ells de forma desinteressada aportant el nostre granet de sorra, no? Que és el cas que ha passat amb el calendari d'Otaquit o un altre que estem preparant ara per l'associació Esdent
que és la malaltia de dent, que en aquest cas també hem participat en un calendari amb el Sentimillant, que també apadrina una mica tot aquest projecte. Perquè la gent famosa és diferent a la gent que li feu, no sé, retrats de forma personal i tal, o no? Doncs la veritat és que no. Nosaltres vam començar aquest projecte del trobades en una cadira, en aquest cas concret, no?,
perquè ens feia molta il·lusió conèixer a segons quins personatges, no?, i a segons quin, no?, el Ferran Adrià, o el Josep Maria Pou, o l'Ariadna Gil, i llavors, doncs, bueno, ens vam trobar una mica que, presentant la idea, la gent de seguida ens va obrir les seves portes, i quan venen aquí a l'estudi, doncs,
els tens per tu sol durant dues hores i això és un luxe perquè durant dues hores són només per tu i llavors els hi captes una mica la seva ànima i t'adones que en el fons són igual que tu i tenen els mateixos problemes i els mateixos
allò que quan es veuen a la foto tots veiem els nostres efectes, fins i tot el més conegut també els té. Escolta, i tu quan estàs allà darrere la càmera, jugues amb ells? Què els dius a tots els models que tens? Com ho fas per empatitzar amb el model?
Aviam, nosaltres sempre amb el Marc hem dit que això és una feina d'equip i que, evidentment, compta el que està a la càmera, el que està a l'ordinador veient les fotos que surten i està dirigint una mica la sessió i la persona fotografiada. Llavors, sempre procurem abans fer una petita reflexió i conversa i conèixer una mica...
a la persona que fotografiarem i a partir d'aquí assentar-lo a la cadira o posar-lo davant de la càmera i poquet a poquet anar donant forma, diríem, al que estem buscant. Mai surta la primera i sempre és una cosa lenta. La persona també s'ha de deixar anar, s'ha de sentir a gust, s'ha de desinhibir.
I sempre diem que si fem una sessió de 3 hores, les fotos bones surten... A l'última hora. A l'última mitja hora, sí. Els últims minuts. Els últims minuts sempre surten les més bones. Per cert, la majoria de la gent només es fa una foto d'estudi, quan es fa fotos pel DNI o el carnet de conduir. Tu que tens tanta experiència en aquest món, com a professional, la millor actitud quan es posem davant d'una càmera, quina creus que hauria de ser?
Aviam, nosaltres sempre recomanem mirar a càmera per una qüestió que quan tu estàs mirant a càmera inclous també a l'espectador i per tant es crea una relació, es crea un vincle quan mires a càmera. Mentre que si no mires a càmera...
El que observa després d'aquella fotografia és simplement un espectador. Ho dic perquè també hi ha molta gent que avui en dia amb els mòbils, amb les xarxes socials, amb Instagram, amb els filtres, potser li poden servir també aquests consells que ens estan explicant. O et fan ràbia, tot aquest món? No, al contrari. Nosaltres som molt, però...
molt xarxes socials i ens agrada molt que en el mòbil tothom pugui tenir una càmera fotogràfica. Creiem que és una manera de democratitzar la fotografia i que la fotografia hagi arribat a tothom i que fins i tot fa que la gent també ho valori més i comenci a haver-hi una mica aquesta pedagogia que nosaltres fem de la fotografia i de la imatge, doncs a poc a poc tot aquest caldo de cultiu s'ha anat donant un resultat, no?,
I per tant, som molt pro imatge, segur. Però vaja, mirar càmera, eh? O sigui, a partir d'ara vas fer el mòbil... Mirar càmera i somriure. Això és el que fa també empatitzar molt després amb la persona que mira aquell retrat, no? Això ajuda molt. I els nens, sobretot quan fotografies nens, doncs donar-los-hi alguna cosa a fer. Ah, sí.
D'on els hi ha alguna cosa a fer, que estiguin pintant o que estiguin dibuixant, o anant amb bicicleta, o regant unes plantes... Sí, perquè això de mira aquí, mira aquí, és que és impossible. O sigui, el 90% de les vegades no miren aquí els nens. Exacte. Basta que els deixen mirar que no miren, no? O que posin cara d'enfadats en aquell moment. Clar, això és un drama també, eh? Avui en dia, els nous pares, eh? Els primers mesos, els primers anys, allà fent fotografies i al nen no els hi fa cas. Per tant, bona manera aquesta, mentre fan una activitat. Exacte.
Molt bé, doncs Marta Fàbregas, que per cert, això t'ho vaig preguntar, però tens alguna relació amb el Francesc Fàbregas d'aquí de Sant Just? Doncs no. Val, val, val, val. No, perquè ell també és un fotògraf de tota la vida i a TV3 ha treballat molt i tot plegat i el coneixem bé i abans ho he pensat dir que no siguin familiars. Doncs no, però bueno, estarem encantats de conèixer'l. Jo volia aprofitar per dir que el calendari...
el presentem a la Masia Can Mora de Sant Cugat aquest divendres 22 a les 6 de la tarda. Per això que si algú vol comprar el calendari d'aquest de la marató que heu fet amb el de Carpé, diem que la vida és ara, què és el que ha de fer? Doncs mira, en el nostre Facebook de la fotogràfica, tant a la pàgina com en el perfil,
tenim allà la llista de tots els punts de venda. De totes maneres, en el nostre estudi de la fotogràfica, que si entreu a la web, lafotogràfica.com, també hi ha el mapa de localització, també els tindrem i també els vendrem. Perfecte. Nosaltres també posem el Facebook del programa. Molt bé. Marta, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i enhorabona per aquest calendari, que estem impacients ja de veure'l aquest divendres, a veure quin més t'ha trucat. Val. Marta, moltes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Doncs acabem del programa. Tres minuts i mig, arribem al punt de les set de la tarda. Cristina, si la penna del món retengués molta, molta, molta audiència, avui què seria, Trending Topic? Escarbats. Escarbats? Ah! Perquè la secció de les aplicacions amb l'Eric Pomar hem parlat justament d'aquesta aplicació que controlava els pobrets escarbats que els hi havien de treure les banyes i puxar una cosa al damunt. Per 90 euros també hi ha a casa 12 escarbats i també tot de xips que tu pots posar-li a l'escarbat perquè el puguis controlar per casa com si fos un cotxe teledirigit.
En fi, acabem el programa. Agrair tota la gent que ha fet possible. La Penya del Morro d'Avui, la Carme Verdoia, les Notícies de Sant Lluís, també l'Anna Rovira, l'Espai de Carretera Reial, la Gina Tosses, directament des de la Vall d'Avers, també l'Illic Pomar, amb les seves aplicacions mòbils, el Sergi Arrada, del Casal de Joves, la Rosé Arts, l'Educació Canina, i ara hem acabat entrevistant la Marta Fàbrigues de la Fotogràfica. Cristina, ens veiem demà. Fins demà. Que tinguis una bona tarda. I bona setmana amb l'informatiu Vestre, un programa que, per cert, jo no en perdo mai. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena.
Fins demà!
And I will wait, I will wait for you And I will wait, I will wait
Is to break my step And relent We forgave And I won't forget Know what we've seen In him and last Now in some way Shake the excess
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquesta tarda s'ha reobert l'espai de joc de la vagoneta amb diverses activitats per a infants i famílies. A partir d'ara, l'espai el torna a gestionar l'empresa, iniciatives i programes. Una estrena que es fa justament el Dia Mundial de la Infància. A l'informatiu escoltarem algunes de les opinions dels nens i nenes de Sant Jus sobre el municipi, l'escola i el món. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim per altres informacions destacades en titulars.
Demà es fa una xerrada al casal de joves que donarà les claus per trobar feina al Regne Unit. S'explicaran les possibilitats de mobilitat internacional en aquest país i els avantatges i inconvenients de la destinació. És una de les iniciatives del Servei de Mobilitat de Sant Just. L'Associació de Veïns de Maslubí convoca el primer concurs de fotografia. És obert a tothom i el tema és el mateix barri. Hi haurà tres premis que decidirà el jurat i un premi per votació popular dels associats de l'entitat.
I també parlarem de la situació de dos exalumnes de l'escola Montseny, originaris del Salvador, que han perdut la seva mare sobtadament i necessiten diners per repatriar el cos i enterrar-la al seu país. Des de l'institut ja s'estan mobilitzant per ajudar-los.
Bona tarda, avui hi ha reobert l'espai de joc de la vagoneta. A partir d'ara, cada dia estarà oberta durant dues hores a la tarda. És un servei que aquest any ja s'oferia, però que es va aturar a l'estiu. L'espai de joc de la vagoneta obre de nou amb l'objectiu de ser un espai lúdic i educatiu per a famílies i infants fins a 10 anys.
Sant Just Notícies. L'any passat va gestionar aquest servei la Fundació Catalana de l'Esplai, a l'estiu se'ls va acabar el contracte i aleshores l'Ajuntament va obrir un concurs públic per gestionar aquest servei. Si van presentar tres empreses i va guanyar iniciatives i programes, l'empresa que ja hi havia al darrere de la vagoneta, quan oferia espai d'erodotega, lloguer de sales i obria cinc hores cada tarda. Recordem que l'Ajuntament va decidir no renovar el contracte de concessió per estalviar diners i tot plegat va obrir un litigi entre l'empresa i l'Ajuntament. El regidor d'infància explica com està aquesta situació.
Ells interpretaven que tenien una sèrie de prerrogatives i de drets que, evidentment, i de manera més legítima, van voler defensar i estem en un procés com a solucions.