En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro!
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Benvinguts a la penya del Marló. Bona tarda. Des hores fins la set del vespre. Parlarem de moltes coses, entre elles del que passa a Sant Just amb la Carme Berdoi i Torra. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Que no tens el micro... Ah, tens un altre. N'agafo un. Aquest, aquest està bé. Escolta, avui la gent que ens acompanya de públic... Sí, on ve? De Sant Vicenç. De Sant Vicenç, dels Horts. Dels Horts, sí senyora.
D'aquí una estona al programa parlarem de cinema també durant aquesta primera hora amb el Jordi Roca, tindrem història del cinema amb la Cristina i a més a més avui ens visitarà el Xavier Borrell que és company de Ràdio Cornellà que fa el programa propera Parada Cultura i que acaba de treure un llibre El Canto de la Ira ens vindrà a visitar en directe durant aquesta primera hora al programa.
A la segona hora, a partir de les 6 i 10, l'agenda juvenil del cap de setmana amb l'Èric Pomar. Les coses importants de la vida, avui amb el senyor Benito, que ens explicarà el drama i tot el que és el tema... Bé, el drama, la història de Stonehenge, que són aquelles pedres monolítiques de Londres i de l'Anglaterra. I acabarem el programa, com cada dilluns, parlant del que no hem de fer durant dissabte i diumenge... La Riera. A l'antiagenda de la penya del morro. Perdona?
I la riera. La riera també, la riera també, va, la riera també. Que avui també sobrescena. Sobretot la riera, eh? No ens oblidem del col·labore dels migdies, que la setmana passada va haver-hi un mort, el divendres, i avui torna a haver-hi un altre mort. Avui sexe. Avui sec, yeah! Com ens agrada aquest gir que està prenent la riera a final de temporada. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
I comencem repassant els trending topics del dia d'avui amb la Cristina, que ja sabeu s'encarrega del Twitter i el Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda Cristina. Comencem repassant els trending topics. Atenció perquè avui ja s'ha aprovat, no?
L'OMCE, la polèmica llei del ministre Berg, està finalment aprovada pel Consell de Ministres. Per tant, ja tenim aquí la setena llei educativa en 37 anys a l'estat espanyol en l'època de democràcia, tot i que, de fet, no arribarà a les aules fins al curs 2014-2015. És a dir, no l'any que ve, sinó el proper. I avui ha sigut trending topic directament l'OMCE basura. Què diu la gent a Twitter sobre el tema?
Un altre comentari és de l'Arnau, que diu... I acabem amb la pregunta del Nacho Márquez, que diu...
Bé, això fa referència al tema monaguilló a la religió, perquè justament avui també ha sigut trending topic aquesta paraula, perquè la reforma educativa fixa la religió com a obligada per la mitjana tal com demanaven els obispes. Aquest ha estat el canvi més significatiu, però no l'únic, i és que no es podrà passar de curs
Si es suspenen matemàtiques i llengua. A l'hora, sí. A l'hora, eh? Comencem amb els comentaris d'indignació del Antonio Jiménez, que diu, de vergüenza, poner religió com a assignatura per a la media de bachillerat és discriminar a els que ni creen ni queren creer. O la glòria, que diu, no es recorten en ciència, però no en religió. Ja sabéis, quan enfermen de càncer, que recen. I acabem amb l'acudit del José Moraes, que diu, me parece ben que l'assignatura de religió puntúe, que després te pillan sin estudios en un monte de churra i és un bolsornazo.
En fi, jo crec que aquí entra tot el tema de la resistència passiva de tots els professors com a mínim a Catalunya i les veus que hem sentit i hem anat sentint dels diferents sindicats i també les ampes de les diferents escoles del nostre país. 5 i 10 de la tarda, continuem amb les notícies de Sant Just. I comencem parlant de...
Concursos de fotografia! Efectivament, dilluns s'acaba el termini per participar del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern, que no són termes, com es diu, contradictoris, no? Pot ser una cosa Sant Just internacional, alhora. Aquest any hi ha tres temes, atenció, apuntint, fins i tot encara tenen temps per fer les fotografies, estimats oients, monocrom, color...
I esports. A més, la setmana que ve arrenca el juny fotogràfic, tot i que estarem amb mitjans de maig. Això és un desgavell, eh? Jo em perdo una mica a vegades, però sort que tenim a Carme Verdoy, que ens il·lumina amb la informació de Sant Just.
A veure, anem per parts. Primer parlem d'aquest concurs que s'acaba dilluns i recordem que les imatges es poden presentar a través d'internet, per tant, hi ha temps aquests tres dies. Per tant, no val anar Google Imágenes? No. Allò que es fa i enviar links d'allà. La inscripció costa 15 euros i el jurat seleccionarà a partir de dilluns les 50 millors imatges que s'exposaran, com en els últims anys també,
als balcons del carrer Bonavista, entre el 15 de juny... Ai, se'm sentia? Sí, se sentia perfectament, si no t'ho haguéssim dit. No, no ho hauria sentit. Entre el 15 de juny i el 16 de juliol. Carme, em sents? Sí. Aquest serà l'inici del concurs popular. Tothom qui vulgui participar haurà de triar la imatge que més els agradi, això pel que fa al concurs popular. I entre les persones que hagin votat la foto més popular es faran sorteig. Canvia la dinàmica, no sé si recordeu que d'altres anys...
havies d'encertar quina foto triaria el jurat, doncs no, prou. Aquest any no, prou hi ha la telepatia amb el jurat. Tries la que més t'agrada i hi ha un sorteig amb la gent que ha votat. Molt bé. No, amb la gent que ho hagi votat, la foto més popular, perdó. I aquest any, també, no és que sigui nou, però sí que hi ha aquest premi, que és un parador, un cap de setmana, un parador nacional, trobareu més informació.
al web de l'entitat, santjust.org barra af, santjust, i la setmana que ve arrenca el juny fotogràfic, com deies. La setmana que ve, eh? Sí. Hi ha una explicació científica per això? Sí, perquè s'inaugura una mostra fotogràfica al cim de Can Genestà, que es pot veure fins al 16 de juny, però s'inaugura divendres 24. Molt bé. Llavors, doncs, s'avança una mica al mes de juny. La presentació... Perdona, el cim de Can Genestà no és la sala Isidore Cònsol, no? No, és diferent. La sala Isidore Cònsol era la sala de les golfes de Can Genestà. Sí, correcte. El cim és aquí a baix. Allà a baix. Allà a l'entrada. A l'entrada d'on?
El cim? Ah, el cim vol dir abans. És aquella zona petita? És aquella exposició d'allà de vegades? Jo tota la vida, ara, perquè era idiota, jo em pensava que era a dalt de tot, el cim, saps?
És centre d'interpretació del municipi. Ah, val, val, val. Bé, en tot cas, es podrà veure fins al 16 de juny i la presentació no és petita, m'he equivocat. En sala que és a dintre. Saps la sala de baix, el costat de la biblioteca? Ah, el costat de la biblioteca? O sigui, entre la recepció i la biblioteca de Can Ginestar? Jo crec que això és el cim. O entre el bar de Can Ginestar i la recepció. No, no, jo crec que és entre... Jo crec que la sala al cim... Pregunta-li al Carles que el tens aquí, si vols, però jo crec que és
No, el cim. Les sales importants fins ara eren les golfes i el cim. I ara és Isidore Cónsul, que és a dalt, i no hi ha exposicions a dalt, en general, i el cim. Si t'enfadis, ja ho preguntarem. Ho estic dient bé. Molt bé, Carme. Aquesta mostra durà a veure fins al 16 de juny i la presentació es farà a dos quarts d'avui del vespre. I després, també, aquest matí, ja hi havia operaris municipals treballant a l'accés dels jardins a Can Genestà,
per instal·lar els suports on es penjarà una altra mostra en les properes setmanes, una exposició que recentrarà aquesta en els avis i els nets. Doncs fins aquí coses que tenen a veure amb la fotografia, Sant Just. I tot seguit parlem de la primera cursa popular nocturna que ja la tenim aquí a Sant Just d'Esverns.
Primera cursa popular nocturnes injust.
Sí, hauríem de buscar una falca o algo. Es preveu que unes 800 persones... Ah, ja saben la fibra, que no s'ha apuntat ningú. Ah, sí? S'ha volat aquesta gent? Ah, ja se n'acaben les inscripcions? No. Ah, no va dir... Se calculen... Doncs atenció, perquè es preveu que unes 800 persones participin a la primera cursa popular nocturna de Sant Just. Les inscripcions segueixen obertes. A més a més, també parlarem de la Masterclass gratuïta, que es farà dimecres a la tarda... No en parlarem. No en parlarem i en parlarem un altre dia...
M'agrada perquè em posen tramp els guions al servei informatiu. Perdó. De totes formes, ja s'ha de pagar, si algú vol inscriure's, a la cursa popular, cosa que això et pots fer tirant re la gent. Però és solidari. És solidari i tot va cap a la Joan Petit. Tot no. Part d'això. De fet, en moltes curses populars val diners, una cosa o altra. No val milers de diners. No.
Mira, per adults el preu va dels 7 als 11 euros, en funció de sis vols obsequi i samarreta. Quant? 7 euros? El mínim és 7. 7 euros, va. Sí, i després, i per als nens i nenes el preu va entre els 1 euro i els 3, també depenent de si es vols samarreta o no. A més a més, en el cas dels adults, 2 euros, i en el cas dels infants, mig euro, es destina a la recerca en oncologia infantil a l'Hospital Sant Joan de Déu.
Llavors, es poden fer les inscripcions a través d'internet a la pàgina www.sanjust5.com on també hi ha el recorregut complet, els horaris, etc. I és una cursa que organitza el Club de l'Atisme, la SANCI, també col·laborar al Club de l'Atisme Sant Just. La SANCI, a més, té molts corredors fidels a cites que organitzen arreu de l'Estat i això també fa que aquesta previsió
de participants a la cursa, sigui tan elevada també, de moment. Això serà dissabte que ve, aquest no l'altre, un de juny, em sembla que és. Exacte, és una cursa assequible per totes les edats, hi haurà carreres en diverses categories, són només 5 quilòmetres de cursa per Sant Jus. Són 5 quilòmetres només, Carme, apuntat, apuntat. Però hi haurà punts més d'ús que altres, tenint en compte les pujades i baixades del municipi, que s'han intentat evitar una mica, però n'hi haurà. Sí, perdó, és impossible fer una cursa a Sant Jus i que no hi hagi pujades i baixades, a no ser que faci la Rambla amunt i abans. Exacte, serà a quarts de vuit del vespre, la categoria infantil,
I després aniran fent les següents carreres. La popular serà a les 8, tot i que és nocturna, no serà de nit, no? Segurament no.
S'hauria de canviar el nom per primera cursa popular quasi bé nocturna a Sant Just d'Esverme. Això serà aquest dissabte, no l'altre, on allà hi serem tot. Jo no m'he apuntat, per això m'he espantat quan has dit que ja s'havien acabat les inscripcions. No, he dit que s'han acabat les inscripcions. Perquè jo em volia apuntar. I m'apuntaré. Quan acaben les inscripcions? Dijous? El 20, 20... 20, 22, 23, 24, 25, 26, 29. D'acord, hi ha temps. La primera cursa popular de Sant Just d'Esverme. Unes 800 persones hi participaran. Ara faré aquella frase que fa tanta ràbia.
Tu perdràs?
Saps que hi ha molts anuncis que diuen que t'ho perdràs? Doncs mira, per dir-m'ho perdràs, ara m'ho perdré. Va, doncs vine. No ho sé. És que a la gent de Penyalmorro anirem junts, eh? La Cristina, amb Sergi Pón i el Guillem. Sí, farem alguna cosa. Els tres junts de la mà. Els tres junts agafats de la mà. Bé, passem a l'última notícia d'actualitat Sant Justenca parlant de la xerrada que hi ha avui a l'Ateneu amb Jordi Calvo, expert en armamentisme.
Atenció, perquè pràcticament tota la banca tradicional finança empreses d'armes. Així ho afirmen diversos estudis i així ho explicarà l'Ateneu Jordi Calvo, aquest expert en armamentisme. Calvo considera incoherent que els bancs tinguin una part de responsabilitat social corporativa quan sembla que no la compleixen. Carme. És una tertúlia sobre la banca i el negoci de les armes que organitza la secció de cultura de l'Ateneu i parlarà d'aquesta vinculació entre banca i empreses armamentístiques
que des de fa uns set anys s'està analitzant amb més profunditat. Es parlarà d'aquest concepte banc armada que defineix entitats financeres que participen en aquest negoci de les armes. Serà a dos quarts de nou a la sala Piquet de l'Ateneu.
Carme, moltíssimes... Per cert, tu tens un nom... Dins del teu nom hi ha la paraula arma. T'has fixat? No. Perdona, Carme. No, perquè és amet. No acabem. És veritat, és veritat. Carme, moltíssimes gràcies. Ja res, que vagi bé. Molt bé i que et disfrutis. Ja sabeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre. Carme!
I si no, tota l'actualitat s'enjustenca... L'aríem d'enrevistar, en dia. Sí, a ple planell, no? Es diu? A ple pradell, ple pradell. Tota l'actualitat s'enjustenca, dèiem, ara mateix... A radiodesverb.com. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments parlant de cinema amb el Jordi Roca i l'Elisenda Capdevila. Fins ara. Prou!
Durant a 8.1 Ràdio Poster Durant a 8.1
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. A l'escoltes pràdio d'Esbert, sintonitzes pràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Jus.
5 i 21 de la tarda parlem de... cinema. Jordi Roca.
Has de dir bona tarda Ah, bona tarda, bona tarda Elisenda Capdevila Bona tarda Bé, comencem repassant les estrenes de cine Benvinguts els dos Comencem per El gran Gatsby Aquest és el tràiler que és la pel·lícula de la setmana, no? Potser o no? Bé, ens intenten vendre així Però no ho sé
per què no podem escoltar-ho? què passa? hi ha problemes perquè no podem escoltar què passa? és com la TET que quan està a punt de veure s'espatlla per què ens passa? això no pot passar, no pot passar això en directe home, hem de depurar responsabilitats mentre ho solucionem, sisplau Jordi ves-nos explicant ui, mals rotllo ves explicant-nos patàlia perdona, vaig fent a veure si puc fer alguna cosa
Sí, ens hem intentat vendre que el Gran Gatsby és la gran producció d'aquesta setmana i jo estic bastant d'acord amb una cosa que m'estava comentant l'Elisenda abans d'entrar i és que potser aquesta setmana, aquest cap de setmana toca anar a veure altres pel·lícules perquè les que s'estrenen avui no són cap meravella. En aquest cas és la nova pel·lícula de...
Ja tenim el tràiler. Ah, ja tenim el tràiler. Sí, sí, sí. Perdona. Un aplaudiment pel Jordi que ha intentat aquí aguantar com ha pogut la secció. Sí, senyor Jordi. Bravo! No és fàcil, no és fàcil. No, no, perquè jo ho heu viscut molt... Vull cada dia. Escoltem el tràiler del Gran Gatsby. Senyor Gatsby, me gustaría saber quién es usted realmente.
¿Qué es este tipo? Con su casa, sus fiestas y esos trajes extravagantes. Nosotros nacimos diferentes. Lo llevamos en la sangre. Y nada de lo que usted haga. ¿O sueñe? ¿Va a cambiar eso? ¡Cállese! ¡Cállese!
Juntament amb el Tobey Maguire o el Joel Edgerton i el director de pel·lícules com Romeu i Julieta o Moulin Rouge. Sí, es tracta ja de la cinquena vegada que es versiona la novel·la d'Scott Fitzgerald i en aquest film ens narra una mica la història d'un aspirant escriptor, que és el Nick Carragoy, que deixa el mitjà orest i arriba a Nova York durant la primera del 22. Per tant, ens hem de situar una mica en el moment històric,
l'època del relaxament moral, abans del cac del 29, on el jazz i el contraband estan de moda i també la borsa, que està començant a pujar com l'espuma. En aquest cas, el Nick busca una mica la seva pròpia versió del somni americà i té com a veí un misteriós multimilionari que dona moltes festes, que és aquest, el protagonista, el Jay Gatsby, que és el que interpreta Leonardo DiCaprio. I per altre cantó té la seva cosina d'Issi i el seu, podríem dir, Don Juan,
merita més de sanglava. Aquí hi haurà una mica també el contrapès entre el que és la sanglava, l'aristocràcia i els nous rics.
que interpreta una mica el Leonardo DiCaprio. Heu vist alguna de les versions de Gran Gatsby anterior? Per exemple, la mítica amb Robert Redford, Eli? No. Jo tampoc. M'interessa ben poc. I sumant, que jo tampoc l'he vist... Bravo. És que, de fet, el Gran Gatsby és una d'aquelles novel·les que és un best-seller americà, que l'estudien ells a l'escola...
Però aquí, diguem-ne... Que clar, que sigui americà no vol dir que nosaltres haguem de tragar. De totes maneres, Jordi, ja va ser trending topic. Recordem durant aquesta setmana el Gran Gatsby, que molta gent estava esperant-ho, i jo personalment suposo que m'han venut molt bé al tràiler per la música, per les imatges i per el conjunt. Home, tu ets mitjanqui. No, però més que res que el dineral que s'ha gastat en la producció. És una superproducció. Clar, és que és una superproducció. Ja només per això, home, se quita el seu alí sempre, tot i així. I de fet és una de les pel·lícules més esperades des de fa setmanes.
Però, home, jo realment no entenc per què. Jo crec que se n'ha fet... Però s'han gastat molts quartos. Home, DiCaprio, puguis o no, tira molt, DiCaprio. Bé, passem ara a... No, no, pot ser. Passem ara al següent pel·lícula que comentem, Indignados. Toni Gasliff és el director d'aquest documental.
Fins demà! Fins demà!
Ja està, és això el tràiler, no? És que us vaig a venir, Jordi. Documentals, no? És un tràiler dels típics dels documentals. Què ens hem d'imaginar en aquest tràiler? Home, doncs és una versió lliure, per tant, no fida digna, del llibre d'Estef Hessel, Indignaus, i en aquest cas ens intenta reflectir una mica el que està passant avui a Europa a través d'aquestes convulsions socials, aquestes manifestacions, i sobretot ho vehicula a través del 15M. També, per altra banda, són com dues històries paral·leles,
ens explica on s'ho fa veure des de la mirada d'una jove africana il·legal que busca, podríem dir, la seva redempció a Europa i d'homes i dones que s'enfronten una mica al sistema per intentar viure una mica més dignament. On l'han fet, aquest documental? A França? Sí. Justament, l'estrenen ara... Però han agafat imatges també de Barcelona, de Madrid... És a dir...
De diversos llocs, no només de França. Anava a dir que justament quan fa dos anys, no?, del fenomen aquest del 15M, ara, l'altre dia. Sí, bé, els documentals ho analitzen després, no?, just en el mateix moment. No dic res, no dic res. No, però pot tenir alguna cosa a veure amb el fet que ho estrenin aquesta setmana quan aquesta setmana va ser 15M i fa dos anys, no? Sí, exactament. La Cristina m'ha pillat, m'entén.
Bé, passem a la següent pel·lícula que també comentem, La Última Isla, una producció espanyola del director Dacil Pérez de Guzmán. Ja fas cara que no t'agrada, eh, Jordi? Ja ho veig. Una isla habitada por extraños personajes. Un palumpas. Sí? Un palumpas? Somos nueve, Tomás. ¿Y tú cómo te llamas? Alicia. Alicia.
Una isla que escondía un gran secreto. No es una isla, en verdad.
Ja està? Bueno, a veure... Tenim un palumpas, que això ho ha dit la Eli. Això ja ho tenim. I a part, què més hi ha, Jordi? Això és la història d'Alicia, que és una nena de 10 anys. Hem de dir que és una pel·lícula de fantasia.
Que diu Alicia, em recorda alguna cosa? Fantasia? No sé què. Tira, tira. A veure si et ve el cap. En aquest cas ens narra la seva aventura i és que els seus pares durant l'estiu l'envien a una illa remota casada la seva tieta amb la qual no ha tingut mai contacte. Curiós que els seus pares l'envien aquí bé. És reina de Cors, la seva tieta? No, és curandera. No sé si pots assimilar-ho. Curandera de Cors, no?
i allà conviure amb això amb la seva tieta amb els dos únics nens que viuen a l'illa i també amb el Fermín que és un home una mica estrany a vegades sembla un nen, a vegades sembla un adult
I aleshores, si tot això ho lligues amb elements màgics, amb un amulet protector, amb un drac, etcètera, doncs ja tens el compte fet. Una mica també el que li passava a Michael Jackson, no? Que a vegades amb un nen, a vegades amb un adult... Bueno... En aquest cas... És de por, és una pel·lícula. És de por, ja ho veig, ja ho veig. No, deixa'm dir que, com a Alicien per anar a veure la pel·lícula, el personatge de la tieta està interpretat per la Julieta Serrano, que a mi és una actriu que m'agrada molt i que ho fa francament bé. I la nena, abans que m'interrompis per si algú no sap,
Home, és que ja et veig amb allò. Vinga, vinga. Molt sensible avui, Jordi. Home, no, perquè la nena, per aquells que puse no coneixin el nom de Carmen Sánchez, és la que interpretava Angelo Demoniola, la nena diabólica petita.
Molt bé, passem a la següent pel·lícula. Holberry i Olivia Martínez són els protagonistes del thriller... Com ho has dit? Espera't. Howl... Com s'ha de dir? A veure, com s'ha de dir això? Ah, Halli, Halli Berry. Clar, Halli. Em sembla que són dos, no? Halli Berry.
Ah, perdona, Halle Berry i Olivier Martínez. Ara, ara. Ah, jo dic Hall. Halle. No sé per què se me pensava que era Hall. Bueno, perdó, Halle Berry i Olivier Martínez són els protagonistes d'un nou thriller. Quin aquest? Marea letal. Mi padre me dijo una vez que hay que tener cuidado con lo que más se ama en la vida. Porque si te confías lo que más quieres puede acabar contigo.
Tengo una oferta de trabajo. Es mucha pasta. ¿Qué puedo hacer por usted? Te ofrezco 100.000 euros por llevarme a nadar con el gran tiburón blanco fuera de la jaula. Los estudié durante 10 años y tardé todo ese tiempo en poder salir de la jaula. Enséñanos a hacerlo. ¿Aceptas su oferta? No es tan fácil. ¿Por qué te pones así? Porque le has garantizado que haría algo que ni yo misma sabía si podría hacer. Nadar con tiburones para mí es lo máximo.
Espera't. Espera't la mitja hora de pel·lícula. Bé, en aquest cas la pregunta... Ai, la pregunta. La pel·lícula us pregunta, sí. Vosaltres què passaríeu per davant? La vostra parella o la vostra passió? Us pregunto a vosaltres tres. Jo el tauró blanc. En el vostre cas, Cristina i Elisenda...
Depèn de la parella, no? Depèn del moment, no? Si la parella... És rollito o no vamos en serio? Aquí està, se la valora. Pot ser que la teva parella sigui la teva passió, també. També pot ser, exactament.
No, jo dic perquè a l'inici del film és una mica, una mica només, impactant, perquè la parella protagonitzada per Halliburri i Oliver Martínez, que per cert també són parella a la vida real, són, sí, mira, coses que passen, es dedican a l'estudi dels taurons blancs. Aleshores, la Halliburri està immersa en ells i quan va ser atacada per un tauro blanc,
el seu marit es nega a disparar el tauró i quasi mor a causa que el tauró l'ataca. I ella s'emprenya. Home, i ella s'emprenya. Diu, has preferit el tauró que jo, així que ens divorciem, ens separem. Però aquí prioritzar una mica abans els animals que les persones. Sí, exactament. Bé, la pel·lícula després ens explica com tenen problemes econòmics i la Jaliberri acceptarà
tornar-se a banyar amb aquests taurons per satisfer l'oferta d'un multimilionari. És una pel·li d'aquelles per veure la Halliburri en bikini, que n'hi ha diverses ja, jo crec que és un gènere ja, un subgènere dintre el món del cinema, i la Halliburri en bikini o enfondada en un traje de lloc. Però bueno, això pots anar a Google Images, mira la foto i ja està.
I no t'estalvies els 8 euros de la pel·li. Bé, jo m'apunto aquí. No anar a veure aquesta basòfia. Això ho has dit tu, eh? Sí, sí, m'ho he apuntat aquí. No, home, jo interpreto els... Perdona, hi ha gent que es veu la Halberri Bikini i li va, també. Halberri no és una basòfia. Jo vaig apuntant comentaris i coses meves. Passem a la següent pel·lícula i última que comentem, que també s'estrena avui.
The Lords of Salem. Que ja veig jo que això està en anglès. Però bueno, jo ho tiro perquè està el guió. What the fuck? Lol. No, fuck here. God does not spare angels when they sin. Oh my God.
Oh, my God. What the fuck?
Bé, aquest és el tràiler... El teu anglès arriba a What the Fuck i Oh My God, no? És tot el que arriba. Bueno, i LOL de tant en tant, quan se t'il·lumina. He pillat alguna cosa, jo. Alguna cosa que has pillat, a veure. Me cago en Déu, que és What the Fuck, quina risa, que és LOL, i alguna altra cosa. En fi, bé, aquesta nova pel·lícula del Rob Zombie és un film de terror. Un tio que diu Rob Zombie que fa un film de terror. Bravo, ja. Bravo.
Aquest tio ha causat furor a Sitges, eh? Algun any, i tant. Home, dient ser robzombi, només amb aquest nom ja ha causat furor a Sitges. A sobre, el director de pel·lícules de terror, clar...
Hi havia estat cantant, eh? Es deia White Zombie. White Zombie? Sí. Però aquest home, perdó, no es diu zombie, en veritat, no? És el seu nom artístic. Això no ho sabem. Potser sí. Això no ho sabem. Jordi Exorcista, em diré jo, a partir d'ara, per exemple. S'escau bastant. Sí.
Jordi, però t'has d'enfocar la web com això, perquè la gent et vegi. Com fa les posesiones, no? Sí, no, no cal, no cal, no cal. Benvinguts a un nou programa de Jordi Exorcista. Ja està, fins aquí el gag. Per cert, Jordi, que... Diguem, què passa? Si és el que crec, es diu Robert Bartlett Cummins.
Per tant, no és el seu nom oficial. És un nom artístic, no? No és el senyor zombie que va tenir un fil. Bé, parlem d'aquesta pel·lícula, The Lords of Salem. Jordi, de què va? Sí, ens presenta Heidi, que és una DJ d'una emissora de ràdio local de la localitat de Salem. I en aquest cas, doncs, mentre s'hospeden en un nostal, comença a escoltar soroll, certs efectes paranormals, etc. I és on descobrirà que els antics bruixots que van matar les bruixes de Salem volen reconquistar el món.
i, per tant, acabar amb la seva vida. L'altre dia parlàvem de les bruxes de Salem, però sí, la Cristina, en una de les seves accions, no?, ens va comentar d'on venia l'origen i tot plegant. En fi, doncs aquesta pel·lícula dirigida aquí, Jordi? Ah, doncs a tots aquells amants de... Clar, no, em pensàvem, no s'ha preguntat qui era el director i no m'he dit, ja t'ho he dit. No, no, no, dirigida aquí, aquí, aquí, aquí. A tots aquells amants de les pel·lícules de terror, de la Ingrid i de voler estar amb tensió. Jo, si m'hagués de quedar amb una pel·lícula avui, abans que el Gran Cats viï,
Aposto per aquesta. Sí, però el Gran Gatsby ja... Ja cansa. És la pel·lícula de setmana, The Lords of Salem, per Jordi Roca, i per extensió, nosaltres també, com a penya al morro, clar, ens hem de fer ressò i donar suport, encara que no estigui... No pots discrepar, no passa res. No, no, no, la penya al morro, todo se una, como fuente o vejuna. Passem a les notícies de Hollywood. Notícies de Hollywood! Notícies de Hollywood!
Bé, comencem parlant del gran Gatsby, que ha inaugurat la 66a edició del Festival de Canes, que no té res a veure amb les notícies de Hollywood, però aquí està, Jordi, explica'ns com ha anat tot plegat. Bé, el prestigiós Festival de Canes, que va donar ahir el seu tret de sortida amb el film que hem presentat avui, de Leonardo DiCaprio, que s'estendrà
Fins el dissabte vinent, és el dia 25 de maig. Hem de dir que el jurat aquesta vegada ja està encapçalat per Steven Spielberg i que estarà acompanyat per vuit membres més, quatre actors i quatre actius i, per altra banda, quatre directors. Destaquen dels que podríem conèixer, Christoph Waltz, també la Nicole Kidman i, en quant als directors, l'Ang Lee o també el Christian Mung Lee, que va fer la pel·lícula Quatre meses o Tres setmanes i dos dies.
Comentar, a més a més, que el cartell d'enguany té com a base una fotografia en blanc i negre d'un petó entre Paul Newman i James Woodward, feta durant el rolatge de la pel·lícula Samantha, el 63. Són dos actors que han estat molt lligats a aquest festival perquè sempre que han pogut un o altre hi han assistit. I també dir que dins del cartell es presenta la pel·lícula, no sé si te'n recordes, que ja vam parlar aquí de Behind the Candelabra, que és la noia pel·lícula Behind the Candelabra. Ah, val, sí.
que és la nova pel·lícula de Steven Soderberg, que no es va poder estrenar a les sales, als cinemes, perquè les majors nord-americanes no van voler degut, diguéssim, al seu alt contingut homosexual, que no és pornografia, sinó una història d'amor entre un pianista i la seva parella, que per cert està interpretat per Michael Douglas, que ho fan molt i molt bé en aquesta pel·lícula,
i, si no m'equivoco, el seu company és Matt Damon. També es presenta la nova pel·lícula de Germans Cohen i, finalment, també destaca la de la Sofia Coppola, The Bling Ring, que és una pel·lícula que ens parla una mica de la fama i de la idolatria que moltes adolescents tenen cap a aquest món. Destaquen, com a actrius que podríem conèixer, l'Emma Watson.
I dir que Espanya en aquest cas no té representació, però sí a altres països com Japó, Xina, Xat o Mèxic. No deixem els festivals, parlem ara del Premi Donostia, del festival de Sant Sebastià d'enguany, que està dedicat, i que vaja, li donaran a Carmen Maura en aquesta edició número 1.
61, no, Jordi? Sí, exactament, és l'edició ja número 61 d'aquest festival, que ens presenta el darrer film d'Àlex de la Iglesia, Les Bruxes de Zugurra Mordi, on hi ha participat Carmen Maura. Serà aleshores quan l'actriu espanyola es redi aquest premi com a reconeixement per a tota la seva carrera. Un guardó, per cert, que s'assuma als quatre golles que té...
per pel·lícules com Mujeres al Borde d'un Ataque de Nervios, del 88, Ai Carmela del 90, La Comunitat del 2000 i Volver el 2006. Film que també li va portar a guanyar el premi a millor triu al Festival de Canés. En guanya aquest Festival de San Sebastián tindrà lloc del 20 al 28 de setembre. I a la secció de cinema ens hem de fer ressò, lògicament, de la mort del presentador Constantino Romero als 65 anys. Toda la tierra que baña la luz
Es nuestro reino. ¡Vaya! El tiempo que dura el reinado de un rey asciende y desciende como el sol. Algún día, Simba, el sol se pondrá en mi reinado y ascenderá siendo tú el nuevo rey. ¿Y todo será mío? Todo, hijo. ¿Todo lo que baña la luz? ¿Qué me dices de aquel lugar oscuro?
Eso está más allá de nuestro reino. No debes ir allí, Simba. Creía que un rey podía hacer lo que quisiera. Ser rey significa mucho más que salirte siempre con la tuya. En fi, Constantino Romero, el rey León, entre molts personatges que ens va deixar aquest Mufasa a la pel·lícula de Disney. Va morir l'altre dia, com ja sabeu tots, diumenge, als 65 anys, Jordi. Doncs sí, també ho recordareu per haver donat veu a Clint Eastwood, Arnold Schwarzenegger, també a Darth Vader o a Blade Runner. Molt
han dit últimament que si el doblatge espanyol és el que és, és gràcies també en gran pare Constantino Romero que va néixer el 1947 a Albacete i que per cert s'havia acabat de jubilar
el desembre passat, i que, a part del doblador, també va ser presentador de programes com Tiempo es Oro, La Pared Nacional o Alta Tensión, dos programes que, per ser, li van reportar a guanyar al Tepe d'Or el millor presentador. També escenes mítiques ja de la història de Catalunya i d'Espanya, com aquell atletes bajen de l'escenari, per exemple, que va ser dit a la clausura dels Jocs Olímpics del 92. En fi, la veu d'Espanya també s'ha comentat sobre...
Constantino Romero, un dels grans d'aquest mitjà. Continuem parlant de més notícies. Kate Winslet tornarà a casa seva el film Dressmaker. Això què vol dir? Que rodaran el menjador de casa la Kate Winslet o què?
Bé, sort que ningú s'ha rigut d'aquesta broma. Perdona. Gràcies, gràcies. Avui no tens el senyor Benito. Aquest silenci. Aquest silenci no m'espanta i continuaré fent bromes dolentes. Gràcies, gràcies.
Bé, doncs, Kate Gwyneth serà la protagonista d'aquest nou film de la directora d'Herederàs la Tierra, la Jocelyn Morhaus. En ella interpretarà Tilly, que és una dona que torna al poble australià. Perdona un moment, és que amb aquesta música entrena el senyor Benítez. Ui, ui, ui. Perdoneu, eh? La gent a la webcam ho haurà vist perquè vaixer parlar d'escales de Canjín. Està el senyor Benítez amb la música d'Arvader i ell obrim la porta...
Una mica també en la veu del senyor Benito. Jo soc el senyor Benito. En fi, Kate Winslet farà la següent pel·lícula. Sí. No, això que... Deixa'm posar una mica l'argument. Ella es posarà la pell de la Tilly, que és una dona que torna al poble australià del que va haver de fugir quan era una nena després d'haver ser acusada d'haver comès un assassinat. Aleshores, la dona que cridarà una mica l'atenció de la gent del lloc pel seu vestuari i també pel seu enginy buscar a venjar-se
d'aquells que en el seu dia la van acusar i al mateix temps també tindrem una història d'amor una mica ensucrada pel mig. Per tant, nou projecte per Kent Quinslet. Clark, salta a la gran pantalla, no? Sí, saps qui és, no? No. Home, no m'ho puc creure. No. De veritat que no. No sé qui és. Home, una de les actrius del moment...
d'una de les millors sèries que s'està fent ara mateix Estàs segur? T'ho juro Si et dic que és rosa amb els ulls blaus Si et dic que té tres dracs Home, perdona, clar Aquí spoiler a Dojo però la Game of Thrones Home, ja tothom ha vist la primera temporada Perdona, l'ha vist tothom Aleshores, per tots els enamorats de la Daenerys de Jugador de Tronos Esteu avui d'enhorabona
perquè James Franco començarà a rodar aquest estiu The Garden of Last Days, un film que portarà a la gran pantalla la novel·la d'Andre Dubús III. Doncs bé, la Daenerys, en aquest cas, serà una de les protagonistes del film, que ens explicarà tres històries interconnectades entre si, protagonitzades per un individu una mica estrany, perquè és estranger, està preocupat i està a punt de cometre un acte terrible. Tot i això, a més, la Daenerys farà un personatge una mica secundari, però que tindrà el seu protagonista i interpretarà una stripper
que té tres fills i els ha de tirar endavant. Molt maca aquesta noia, m'agrada molt. En fi, tres quarts de sis de la tarda, acabem la secció de cinema parlant d'història del cinema i on ho havíem deixat.
La setmana passada vam repassar la primera cerimònia dels Oscars l'any 1927 o 1928 i a partir d'aquí ja arriba el cinema sonor. Avui intentarem parlar de com van ser aquestes primeres pel·lícules, quins van ser els protagonistes de Hollywood fins l'any 1940. De fet, Cristina, recordo que la primera pel·lícula amb so va ser la del cantante de jazz i aquesta és la pel·lícula del 1927 que ja marca l'inici de la història del cinema sonor, no?
que recordem que va ser una de les premiades als primers premis dels Òscars i destacat que a partir d'aquesta pel·lícula es van començar a fer d'altres, tot i que al principi els grans estudis estaven una miqueta reticents a l'entrada del so en aquestes pel·lícules, justament perquè s'ho posava per ells reconstruir els platós, preparar els tècnics a tots els cinemes del món per poder produir que els espectadors poguessin escoltar aquestes pel·lícules amb so. A més de tots els canvis, es veu que ja ho van parlar, de vegades, crec que una vegada ho van parlar,
El fet que els actors, l'Star System, no tenien molt bona veu i això suposava també un problema per a alguns espectadors el fet que pogués sentir la veu d'alguna persona que la idolatresi.
De fet, Cantando bajo la lluvia és just, retracta just aquest moment, i com hi ha actors que sí que poden remuntar-ho això i d'altres que no, i és el naixement del doblatge. Doncs aquí comença exactament, com diu Leli. Mentre que aquestes grans companyies van decidir ignorar aquesta possibilitat d'incorporar el so, els germans Warner, evidentment eren una petita companyia en aquell moment, ansiosos per formar part d'aquestes grans companyies, van veure en el so una gran oportunitat per prosperar.
i van decidir desenvolupar el seu propi sistema i ignorar l'invent del Leaf de Forest perquè ja hi havia un invent que en principi permetia gravar
Imatge i so. Qüestió de patents, no? Sí, sí, és una altra lluita d'aquestes que tenien. Si va ser primer enregistrar imatges, ara seria enregistrar imatges i so a l'hora. De fet, hi ha la pel·lícula mítica Singing in the Rain, cantando bajo la lluvia, que explica tot això i que és molt recomanable. Si algú no l'ha vist, que la vegi. No, no sé, aquesta recomanació.
No pots plagiar les idees i el contingut He marxat un moment, no ho he escoltat Era per curar la cançó que m'agradava Doncs, com estàvem dient, els germans Warner el que van decidir és, en comptes de fer-ho per separat Que per cert, una cosa, hi ha una pel·lícula que és Sing in the Rain que no sé si la coneixeu, que la podrieu veure, eh? No se la coneix, Sally? No Està bé, la podrieu veure Que és el DiCaprio
No, no, no, Jim Kelly i Fred Esther Tots a l'hora Doncs com estàvem dient Jordi Justament parlant d'aquesta guerra de patents Els germans Warner Van decidir en comptes de Fer-ho per separat Perdona, en comptes de fer-ho conjuntament Enregistrar la imatge i el so A l'hora, doncs fer-ho per separat I després a l'hora de metre-ho, sincronitzar-ho Clar, el problema aquí és que moltes vegades La sincronització no era Molt exacta
i, per tant, anava la imatge per una banda i l'àudio per una altra. Tot i això, la indústria en aquest moment disposava de dos aparells per fer el cinema sonor i, per tant, les pel·lis parlades, per dir-ho d'alguna manera, no van arribar a l'espectador fins més tard, ja que aquests aparells, els dos que en aquest moment hi havia, no estaven...
perfectes del tot, és a dir, tenien certs problemes. Per tant, es preferia poder esperar una miqueta per intentar perfeccionar-ho. De fet, va arribar el... Com es diu això? El Movitone, no? Finalment, després d'uns temps que van intentar estudiar i perfeccionar aquests aparells, va arribar el Movitone, com ben dius,
I podríem considerar que des que es va fer el cantant d'Allaç fins que no va arribar el Movitón no es va assabentar ben bé al cinema sonor justament per aquests problemes que estaven comentant. I això no va ser ben bé entrat als anys 30.
que van ser uns anys, que podríem dir, de transició pel cinema i es necessitàvem fer uns canvis necessaris per arribar a rebre bé aquesta entrada del so. Evidentment, i com era d'esperar, no tothom va fer els canvis al mateix temps i, per tant, es podien trobar sales de reproducció on hi hagués el sistema de reproducció de so ja instal·lat i en altres que no. És a dir, tu podies estar en un carrer i en una sala del principi del carrer podies sentir pel·lícules amb so i d'altres que no.
I els espectadors, com van rebre aquest inici de pel·lícules amb so? Doncs al principi no podien suportar aquestes seqüències amb diàleg o els números musicals, eren les dues que no podien suportar, i per tant el que va passar és que els estudis no van tenir més remei que fer dobles versions, és a dir, van fer les pel·lícules amb so...
i van haver de fer una altra pel·lícula més o menys idèntica, però que fos muda. Que curiós, no? Com el 2D i el 3D ara, potser. Sí, una mica... Sí, seria el mateix, però en aquella època, en aquest cas. Acabarà tot sent... Una qüestió tècnica, no? Clar, no estàs acostumat al 3D i llavors les fem conviure, les dues versions.
Si vols us explico una curiositat, perquè justament com estàvem parlant d'uns dels problemes de l'entrada al cinema sonor i els actors i les actrius, justament molts actors i actrius de l'Star System van veure arruïnades les seves carreres, ja que no parlaven correctament l'anglès o tenien una veu molt així... Els logopedes es van fer, no? Sí, sí, sí.
Logopedes personals tenien, no?, els rodatges que els ajudaven. Doncs aquest va ser el cas de l'Emil Janens, coneguda ja que la vam repassar en la primera entrega d'aquesta dels Oscars, que va guanyar com a millor actor. Quasi li va succeir el mateix que Greta Garbo, no?, però en aquest cas la Metro-Golden-Meyer, que era la responsable de convertir Garbo en la seva actriu més important,
la va preparar amb consciència. És a dir, en aquest cas, l'Emil Janens sí que va fracassar la seva carrera degut a aquest motiu, de la seva veu, i la Greta Garbo va ser molt coneguda justament perquè la Metroglenn Meyer va aconseguir preparar-la.
Fins i tot va ser així perquè una de les seves primeres pel·lícules van fer que la protagonista, com era sueca i ella era d'aquesta nacionalitat, li van adaptar el paper per justament que ella ho fes i en aquest cas queda dissimulat el seu accent i per tant estava com justificat. I arran d'aquí ja va tenir molt d'èxit i va poder continuar fent altres pel·lícules.
Digues Jordi. Ah, volia. No, no, no. Està escoltant, està escoltant. Doncs, de totes maneres, no va ser l'únic cas. També Charles Chaplin, el conegut, es va resistir en aquest cas i va continuar fent pel·lícules mudes. Molt de temps va fer mud amb el sonor, va conviure. Sí, sí. Tant és així que 6 anys després, el 1936, quan totes les pel·lícules ja eren parlades,
va estrenar la coneguda pel·lícula, jo crec, Tempos Modernos, i no va ser fins a 10 anys més tard, més o menys, el 1940, quan Chaplin va sucumbir finalment al cinema sonor i va decidir començar a fer pel·lícules amb audio. Que va fer el discurs del Gran dictat, per exemple. Aquesta va ser una de les seves primeres pel·lícules amb so, que va ser de les més conegudes en aquest cas.
De totes maneres, per sort, l'impacte inicial del cinema sonor no va durar molt i per tant la gent de mica en mica es va fer amb ell, va ser una cosa curta i va començar a exigir pel·lícules amb més qualitat tant de producció com de diàlegs.
Els guions, sempre parlàvem dels actors i de com van enfocar això, del canvi als sonors, però és que els guions també, de cop i volta, les pel·lícules tenien que tenir diàlegs. Era una adaptació no només de les sales i de tot, també de l'estructura del llenguatge audiovisual, no només de plans, sinó també de diàleg. Era tot un conjunt, era una adaptació molt gran. Per això suposo que va haver-hi aquest temps de transició que parlàvem justament ara. De totes maneres, ha de destacar que un dels primers llargometratges que va resultar molt interessant amb els diàlegs va ser l'Eluia, de Kim Bidor.
Podem continuar parlant d'aquest tema perquè a mesura que el cinema sonor es convertia en un nou element indispensable per la vida dels espectadors, evidentment molts tècnics es van haver d'esforçar per incorporar un nou avenç, que va ser el color. El color. Sí, més o menys va ser a l'hora. Primer va ser el so i després, mica en mica, es va incorporar el color. Anteriorment, cal dir que algunes pel·lícules ja incorporaven algunes escenes de color gràcies al Technicolor, que era un programa que permetia pintar
algunes escenes, alguns fragments. Fotogrames concretament, algun fotograma per separat. Una feinada, no? Fotograma, dona pel·lícula, color a color. Sí, i de totes maneres, algunes pel·lícules incorporaven només un fotograma o algun parell, però no va ser fins als anys 30 que el sistema va tornar perfeccionat i a partir d'aquests anys 30 ja vam poder veure més pel·lícules amb més fotogrames i fins i tot alguna que era sencera en color.
De totes maneres, en aquests anys de transició es van arribar a celebrar moltes cerimonies dels Oscars, tot i que no són molt destacades per això que comentaven, no? Justament amb l'Eli, doncs que eren bastant fluixes les pel·lícules, no només pel diàleg, sinó pel...
gran canvi que suposaven. I a més, com deia el Jordi, també va coincidir amb el crac del 29, tot plegat, i aleshores la indústria també va tenir una fluctuació forta a nivell econòmic. Sí, també, justament, parlant d'això, també estava la lleicin, que on es provia a vendre alcohol i
I, per tant, era un moment bastant important. Com bolso, no?, en el món de la indústria, l'entreteniment. Justament en aquella època el cinema es va prohibir emetre moltes pel·lícules on apareguessin imatges homosexuals
o en relacions íntimes, i també hi havia un codi que van fer amb unes recomanacions on aconsellaven que les escenes de petons no fossin molt llargues, més que res per no ofendre la comunitat religiosa de l'època, i van haver-hi moltes restriccions en aquest cas. Per això suposo que també va suposar més encara aquest retard en el fet que se sentés encara més al cinema sonor.
Molt bé, Cristina, doncs moltíssimes gràcies, una setmana més per aquesta... Pedazo, classe magistral, perdona, Jordi. Tant i tant, avui classe magistral del Cinema Sunor, cosa que li agraïm i, de fet, la setmana que ve, m'imagino que ja començarem a parlar del color i tot plegat o no?
Sí, bueno, començarem amb les pel·lícules, repassant una miqueta les pel·lícules ja amb diàlegs i ja ben muntades, que serien les primeres pel·lícules de veritat del cinema sonor i fins i tot els primers gèneres. Ah, primers gèneres. Ah, que curiós.
Bé, doncs, Cristina, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Jordi, ens retrobem divendres que ve a més cinema i que tinguis una bona setmana. Igualment. Quina pel·lícula anem a veure aquest dissabte o diumenge? Ja ho t'he pensat? Sí, aquesta de Les Bruxes de Salem. Les Bruxes de Salem, molt bé. Doncs, vale, Jordi, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. Acabem aquesta primera hora i després la segona hora de La Penya del Morro. Fins ara mateix.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària.
El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia.
Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles, per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adéu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverbo. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. Primeres reaccions des de Catalunya a l'aprovació avui de la llei orgànica per la millora de la qualitat educativa a l'OMSE, una llei que obliga el govern a pagar l'escola privada d'aquells alumnes que vulguin l'ensenyament en castellà. Just en aquests moments està compareixent la consellera Irene Rigau per defensar-se del que ha qualificat com un atac al model lingüístic català. Albert Garcia, bona tarda.
Bona tarda. La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, ha dit que aquest projecte de llei trenca el consens constitucional i denuncia que a través de l'educació es vol adoctrinar els nens i els joves. En opinió de Rigau, aquesta no és una llei pedagògica, sinó una llei recentralitzadora que constitueix un atac frontal a l'Estatut i al model lingüístic dels últims 30 anys. És un projecte de llei que, si esdevingués llei, representaria un atac frontal a l'Estatut de Catalunya.
i per tant a la llei d'educació i de manera singular i molt important al model lingüístic que després de 30 anys ha aconseguit un domini equivalent del català i del castellà, un grau de cohesió i solidaritat.
Irene Regau ha afegit que es tracta d'una llei predemocràtica perquè situa la situació abans del decret de 1981 que atorgava a la Generalitat les competències en educació. Per tant, per la consellera, es tracta d'un projecte que segresta el currículum i l'avaluació dels alumnes. També en referència a l'OMCE, des d'Esquerra Republicana s'acusa al PP de voler dividir Catalunya per qüestions lingüístiques i es fa una crida a la insubmissió. Barcelona, Mont Carvajal, bona tarda.
I el missatge que des d'Esquerra Republicana volem llançar al Partit Popular. No us en sortireu. Guanyarem. Perquè som molts a Catalunya. Som molts més que vosaltres. Mestres, alumnes, famílies...
una majoria amplíssima i abassegadora de partits polítics al Parlament. Ens tindreu al davant com un sol poble per defensar la cohesió social d'aquest país. Per Esquerra cal accelerar la consulta perquè serà l'única manera de preservar el model lingüístic català. Problemes en diferents punts de la xarxa viària catalana en aquesta operació sortida per al cap de setmana llarg de la segona Pasqua. Servei Català de Trànsit, Esther Freire, bona tarda.
Bona tarda. Hores d'ara, situació complicada de la xarxa diària catalana. Comencem a la C25, que l'eix transversal tallat a l'altura de Sant Pere de Sella, vinera a causa d'un accident entre dos camions i un turisme. Estan desviaments per la Nacional 141B. L'accident ha estat en sentit Lleida. D'altra banda, trobem retencions a la C31, al Prat del Llobregat, en sentit Tarragona i també a Barcelona, en direcció a Plaça Espanya, i també a la Ronda Litoral, en diversos trams, a la zona de Montjuïc, a la zona de Barceloneta...
en sentit d'initat, i també a la ronda de dalt, des de Sarrià fins a Roquetes. Això és tot des del Sarri Català de Grànsit. El govern de la Universitat Autònoma calcula que l'ocupació i tancament del rectorat durant els darrers quatre dies per part d'un grup d'estudiants de la Coordinadora d'Assemblees de Facultats ha suposat un impacte econòmic de 500.000 euros entre despeses materials i hores de treball. Un centenar d'alumnes s'hi va trinxar el passat 14 de maig
i fins aquest divendres tenien barrat el pas els més de 500 empleats que tenen el seu lloc de treball en aquest edifici. L'equip de govern fa una valoració molt negativa de la situació i lamenta que un grup minoritari d'estudiants hagi trencat la unitat de la comunitat universitària en defensa de l'educació pública a través de la coacció, l'amenaça i l'insult.
Bona tarda, us parla David Amador. En marxa, la segona jornada dels X Games de Barcelona amb opcions de medalla catalana. El pilot de Cardadeu, Edgar Torronteres, disputa la prova de Moto X Speed en Style a dos quarts de vuit del vespre. L'escoltem en declaracions a la xarxa de comunicació local. Llàstima que la pista és una mica petita, costarà molt adaventar o s'ha de sortir bé, s'ha de sortir primer per guanyar.
Intentar també fer bons trucs perquè et puntuï molt bé, però jo donaré tot el que puc per intentar guanyar la medalla. En bàsquet, el Granollers ha renunciat a la plaça de la Lliga EVA per motius econòmics. A partir de la pròxima temporada, el primer equip del Club Vallès ha jugarat dues categories per sota a primera catalana.
També en bascat avui es juguen les semifinals dels campionats d'Espanya Junior, duel català masculí, Barça-Curnella i Reial Madrid, joventut de Badalona. També es disputen les semis femenines, Sant Adrià, la Caja de Canàries i platges de Mataró, Ribas, Ecòpolis de Madrid. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest vespre, tertúlia organitzada per la secció de cultura de l'Ateneu sobre la banca i el negoci de les armes. L'invertirà la conferència Jordi Calvo, economista i investigador sobre moviments socials, pau, armamentisme i economia de defensa. Calvo ha explicat que la vinculació entre banca i empreses armamentístiques segurament ve de lluny
Però fa uns vuit anys que s'analitza en profunditat i es tractarà, per tant, el concepte de banca armada que defineix les entitats financeres que participen del negoci de les armes. Segons Calvo, pràcticament tota la banca tradicional inverteix en empreses d'armes. Se'n parlarà de tot plegat a partir de dos quarts de nou a la sala Piquet de la Taneu. Dilluns s'acaba el termini per participar del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. Aquest any hi ha tres temes, monocrom, color i esports,
Les imatges només es poden presentar a través d'internet i la inscripció costa 15 euros. El concurs acaba dilluns i a partir d'aquí un jurat seleccionarà les 50 millors imatges que s'exposaran als balcons del carrer Bonavista entre el 15 de juny i el 16 de juliol. A més a més, el mes de juny a Sant Just tindrà com a protagonista la fotografia perquè la setmana que ve arrenca el juny fotogràfic. Es tracta d'una sèrie d'activitats que organitzen des de l'agrupació fotogràfica a Sant Just i que s'emmarquen en un sol mes de manera que la fotografia i el món de la imatge
Seran els protagonistes del mes de juny al municipi. Divendres s'inaugura la mostra al cim de Can Genestà, que es pot veure fins al dia 16 de juny. I acabem aquest butllet explicant-vos que la subhasta de Joan Petit s'allarga fins al dia 26 de maig. La samarreta signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça ja s'ha adjudicat i s'ha lliurat el seu comprador i ara queden només quatre objectes per subhastar. Són les dues samarretes signades
pels jugadors del primer equip del Barça d'hoquei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra, una altra samarreta de l'Espanyol, signada per tots els jugadors del primer equip de futbol, i un estic signat pel primer equip d'hoquei del Barça. Els diners recollits es destinaran al projecte d'etacció de cèl·lules tumorals en sang i moll de l'os, objecte de la festa Tornet Joan Petit d'aquest any a Sant Just. I de moment això és tot, més informació a les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Nits Electrònica ara és Bits. Bits. Molt més que Nits Electrònica.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc.
Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, l'Orena 8.
6 i 9 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Què passa aquí ara?
Fins les 7 de la tarda sabrem el que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Capdevila. A més a més també tindrem el senyor Benito que ja el tenim a l'estudi número 1 de la ràdio. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Des de l'estudi número 1 de la ràdio. Avui ens parlarà de Stonehenge i l'origen d'aquestes pedres mítiques. A més a més també tindrem durant aquesta segona hora el nostre convidat Xavi Borrell, company de Ràdio Cornellà i que a més a més
Ha escrit el llibre El canto de la ira. Però, abans de tot això, repassem els trending topics del dia d'avui. Bé, a més a més també parlarem, que els tenim aquí, no me'ls deixo, l'Eric Pomar i el Dani Jiménez. Bona tarda, nois.
Dani Jiménez, Martínez, home, tants noms que el cafre al final. Jo arriba un moment ja que explotaré. Sort que estem a divendres, ja ho tindria la setmana. Gràcies per venir d'aquí una estona, Eric. Serra la meva àvia, que confonia tots els noms. Repassarem d'aquí uns moments el saló de l'automòbil, com a agent de família de cada setmana. Però abans, Cristina, avui ha sigut Trending Topic, el Dia Mundial d'Internet, que no sé si ho sabíeu, però avui és aquest dia. La xarxa tecnològica que ha canviat el món va néixer, de fet, avui.
Fa 30 anys, segons l'estudi del perfil sociodemogràfic dels internautes del 2012 publicat per l'INE, a Espanya cada dia es connecten 17 milions i mig de persones a la xarxa. Cristina, la gent suposo que a Twitter s'ha autofelicitat. I quina pàgina és l'amigua? No, no, no, no, no és la mateixa, és internet, a la xarxa, a la xarxa. Doncs com bé deia Jordi, comentaris de felicitacions, desqueiem el tuit de Mejores Twitters que diu Feliz Dia Mundial d'Internet. Los niños de hoy en día nunca sabrán lo que era molestar a un amigo enviando zumbidos.
Una altra és la Oriana, que diu, tenint en compte que és el Día Mundial d'Internet, le prestaremos atención de lo normal hoy a mi wifi. I acabem amb la cara de Belmez, que diu, no os deseo ningún mal, pero ojalá... La cara de Belmez que té Twitter, o sigui, ja hem arribat a aquest punt, no? Molt curiós. Comenta, no os deseo ningún mal, pero ojalá en el Día Mundial d'Internet se os caiga el sistema operativo y descubráis que tenéis familia y amigos. A veure, no tothom que està a internet està malalt d'internet, i no tothom que té família està malalt de família, també s'ha de dir.
Però això és curiós, 16 milions i mig de persones, que hi ha una persona partida per la meitat o alguna cosa? No, 16 milions, 500 mil persones. Ah, vale, vale. Això de matemàtiques no se'n dona gaire bé. Deu ser de lletres, no? Sí. 17 milions. 17 milions i mig. En fi, també avui ha sigut en un tòpic Nintendo Direct EU, perquè fa poc més d'una hora ha començat la presentació en la que el president de Nintendo, Satori Iwata,
Avança els darrers jocs per la Wii U, no Cristina? Així és Jordi I podem destacar el comentari del Harry que és d'agraïments que diu Bueno, el caso es que tendremos lanzamientos todos los meses Eso es de agradecer Un altre és el comentari de Yuki de Amazeiria Que diu No os enteráis Iwata no hace el Nintendo Direct EU Para sacar novedades buenas Sino para amortizar las clases d'inglés que se ha pimplado Ah
Un altre comentari és el Miguel, que diu, Veo a la gente más o menos contenta con el Nintendo Direct EU. Ojalá yo fuera tan fácil de complacer. I acabem amb l'Eva Torres, que diu, Venga, 350 euros por otra Wii. Venga, por juegos que ya jugué, si ya mismo voy, el game a por ella. Molt bé, les opinions de la gent a Twitter, que a vegades diu, no me interessa gens. És el cas d'avui.
Gràcies, Cristina. De res. Passem ara a parlar de què podem fer aquest cap de setmana, perquè hi ha la Fira de l'Automòbil a Barcelona, oi, Eric? Exactament. Des de la setmana passada i fins a aquest cap de setmana és el Saló de l'Automòbil en el recinte farial de Montjuïc. Doncs el Saló de l'Automòbil és un enorme espai per conèixer i saber-ne més dels cotxes nous
i o prototips que es posaran en el mercat de vehicles en els pròxims anys. Quantes marques es presenten aquest any? Aquest s'ha vist un descens de les marques. L'any passat no sé quantes van ser, però més de 22, i aquest any hi ha 22. I han reduït l'espai, a més a més. Entre elles, quines marques hi ha, per exemple? Per exemple, Jaguar, Land Rover, Nissan, Mercedes, Aston Martin... Però també es nota que falten algunes de les principals marques d'avui en dia.
Com, per exemple, Toyota, Porsche, BMW... Oh, no hi ha Porsche ni BMW? No. Biscuter, Google Móvil... Ja no hi són, aquest. No, aquest ja fa anys que van desaparèixer. És com els dinosaures, quan no hi havia Apple. De fet, dues de les marques principals que es pujaran són Renault i Volkswagen. Exacte, que destaquen per als seus nous cotxes que presenten.
en aquest recinte ferial d'aquest any. Per exemple, un d'ells de Renault és el Twizy Sport Formula 1, que ha deixat tots amb la boca oberta amb el seu model més petit de la seva gama i dels Formula 1. O sigui, amb el cotxe aquest tan petit li han posat un motor de 97 cavalls, que clar, això és un cotxe que no pesa res,
que accelera de 0 a 100 km per hora en 6 segons. En 6 segons, eh? Un cotxe petit amb motor de Fórmula 1, ves amb compte, no surt disparat cap a l'estratosfera, no? Una mica, això és perillós. També hi ha el Volkswagen e-Up. Exacte, el primer cotxe 100% elèctric de Volkswagen, debut a Barcelona amb un motor de 82 cavalls i una autonomia de 130 km, o sigui, carregat.
Un sistema de càrrega ràpida fa que les bateries escarrerin fins al 80% de la seva capacitat en només una hora. Molt bé. Eric, veig que tu ets gran amant dels cotxes, no? Exacte. Quin cotxe t'agradaria tenir? Bé, a mi tots els del món. Tots els del món? O sigui, tots els cotxes del món. No, aviam, tots, tots, no. Alguna marca en concret? Algum model? No ho sé, un Audi. Un Audi? Exacte, un Eston Martin. Un Eston Martin, eh? Un Eston Martin, no? Sí, un Eston Martin, així...
El primer cotxe... El de cotxe fantàstico és el Ford, que també està molt bé. Un Ford, sí. Era un GMC. Sí, el cotxe fantàstico, un Ford, no crec que fos. Home, jo he vist una sèrie nova que sortia el Ford.
Ah, clar, perdona. La nova. Ja no dic la vella, eh? Jo sí, home. Ostres, no la vella. La vella, l'Alhagen Sports, aquella. Acostis el micròfon, que si no no el podem escoltar. El penjadet, aquí, també. Sí, ja ho veig. Li falta el cubata i hi ha nens, aquí. No tant nens. A part, també s'estrenaran i presentaran... També s'estrenaran 20 cotxes més, no? A part d'aquests dos, que són els més destacats, doncs, com tu has dit, 20 cotxes més s'estrenaran.
Com, per exemple, el Mercedes-Benz GLA, que és un familiar així gran. El Range Rover Sport 2013, que s'havia presentat ja al Range Rover normal, però ara es traurà l'esport. I un Aston Martin DB9-9. Molt bé. DB9 amb números i 9, perquè és 9. Bé, molt bé, alguna cosa més... Aquests familiars tenen seient per la sogra incorporat? Home, hi ha set places. Un seient d'aquests... Es pot a xufar de reina, sí.
Un seient d'aquests ejectables, eh? Sí, sí, home, i a més amb un Mercedes-Benz, sí, home. Vostès riuen però no saben el concepte sogra que és, no? Sí, home, la sogra, la sogra. Però vostès no ho han patit, això, encara. Sí, per exemple, hi ha dues marques que es poden provar, com per exemple el Lamborghini Gallardo o un Ferrari, però, home,
Són 50 euros provar-lo i donar només una volta pel voltant del recinte. Acompanyat d'una persona, no? Clar, lògicament. No ho trobo gaire... 50 euros ja tenen a l'entrada? No, no, 50 euros a part de l'entrada. Quant costa l'entrada, Eric? 15 euros, però pels menors de 6 anys és gratuïta. Molt bé, si algú vol alguna pàgina web on tenim més informació, hi ha la pàgina web del saló, no? Un moment, Dani, que estem donant la pàgina web.
www.salonautomobil.com Molt bé, gràcies. És de contacte? Què? És de contacte? No, és de cotxe. No està atent, no està atent. No, però si vols el contacte... Ja som dos els que no estem atents. www.salonautomobil.com barra contacte.
En fi, Dani, ja per acabar vols comentar alguna cosa? Home, jo crec que tots aquí sortiríem gratuïts, no? Perquè, com que som tan joves tots, crec que tot és gratuït. Tu i jo potser passem per menys de sis anys. Ja, el senyor Benyit, tu també.
Dani, moltíssimes gràcies, fins la setmana que ve, Eric, amb més gent de juvenil, i que tingueu un bon cap de setmana. I a mi fins el dijous, que hem canviat, eh, els bonis. Sobretot, sobretot, que tu fins el dijous, que vagi bé, adéu, adéu, bona tarda. 6 i 20, i ara mateix parlem amb un company de Ràdio Cornellà, del Xavi Borrell, que ha tret el llibre El canto de la ira.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
6 i 20 de la tarda i avui tenim com a convidat el Xavi Borrell, bé conegut del programa perquè durant unes setmanes ja va estar fent la secció de llibres de la penya del morro fa algunes temporades. A més és company de Ràdio Cornellà perquè dirigeix el programa i la web propera a Parada Cultura i a part també ha col·laborat a Ràdio 3 i la COPE, en fi, està explicat a tot arreu. Xavi, bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda. Benretrobat i benvingut. Gràcies per venir al programa. Avui ens presentes un llibre que acabes de treure ara mateix, no? Sí, senyor, El canto de la ira. El canto de la ira, que potser és un dels pocs llibres que s'espera just un cop ha passat Sant Jordi. No, no, va sortir abans. Ah, va sortir abans, eh? I com ha anat el llibre?
Doncs ha anat bé. El que passa és que et diré la veritat. Vaig estar signant la Rambla a Catalunya i en una d'aquestes festes literàries vaig estar parlant amb el Màrius Serra i amb el Martí Gironell. Home! I els dic, quants llibres heu firmat vosaltres? Diuen, doncs set cada un.
7 cada 1? Si vosaltres heu firmat 7, quants filmaré jo? Exacte. I... Quants van ser al final? Vas acabar firmant? 4. Bueno... Perdona. Sí, sí, Martí Gironell, Màrius Serra i jo... Perdona, em sorprèn... La diferència no és tanta. Em sorprèn molt que en Màrius Serra només hagués firmat 7. Sí, pel matí només, després per la tarda no ho sé. Però gent com Lorenzo Silva, guanyador del planeta, no tenia cua ni molt menys. La cosa estava molt malament. De fet, tu que estàs dins el sector a través dels mitjans de comunicació, explicant...
el que està passant culturalment parlant a molts àmbits, sobretot el de literatura. Com veus el mercat ara mateix? Per què dius que està tan malament? El mercat està molt malament, molt malament. Es veu que les vendes estan molt baixes, només ven el...
50 sombres de Grey i poc més. La Maria Dueñas ha funcionat molt, sorprenentment, perquè aquest segon llibre no m'ha agradat molt, però porta mig millor de llibres venuts. Està funcionant molt la novel·la negra, sembla que la cosa va bé, tot i que ara diuen que els suecs i escandinaus cauran i començaran a pujar gent nova, però en volum de vendes la cosa està molt fluixa, la veritat.
Bé, parlem del teu llibre, eh? He venit a hablar de mi llibre una mica, no? Perquè això ho vas dient a les entrevistes, no? He venit a hablar de mi llibre. El canto de la ira, que és una... Bé, jo t'he confessat que no me l'he pogut llegir, però sé que és... Ho tens pendent, eh? Sí, ho tinc pendent, ho tinc pendent. Ni la solapa, senyor Domènech. No, no, ni la... I així és el mínim. Per favor. M'han enviat el material de premsa, cosa que agraeixo, i he descobert...
que és la història de dues dones amb unes històries curioses i situades en diferents moments i èpoques a Catalunya. Una és la Míriam, que està situada en la seva història a l'actualitat,
que està farta de perseguir la fama en càstings per concursos de televisió tipus reality, i l'altra és la Maria, que viu feliçment casada quan es cata l'esclata de la Guerra Civil. Clar, què tenen en comú aquestes dues històries que aparentment són contraposades i no tenen res a veure? Doncs molt senzill. Mira, i t'explicaré una mica més del que és...
Explico normalment per galanteries cap a vosaltres. Moltes gràcies. La Míriam, com bé deies, vol triomfar al món de la faràndula. Tant li fa com que sigui en un reality show gran hermano, tant li fa com que sigui en una operació triomfo o fent de noia paraigua de la Fórmula 1. Li és igual. Però no ho aconsegueix. La Mons diu, has de fer alguna cosa. I què fa? Diu, tinc una gran idea. Plagiari un llibre. I se'n va a una biblioteca i plagiari un llibre.
Diu molt ja d'aquesta noia, no? Esclar, sí. Només ja les seves aspiracions a la vida ja li diu. Era triomfar com sigui. Llavors, què passa? Que va a la biblioteca i agafa un manuscrit que troba parella perdut que pensava, això, si ho plajo, ningú s'adonarà, perquè està molt perdut. I aquest llibre triomfa. Triomfa per allò que passa moltes vegades, que si la noia és molt maca, va sortint a la tele, a la ràdio, tot el món parla, i pum, pum, pum, es fa un munt.
I llavors, aquesta història que surt a la llum, un dia la Maria des de Londres la llegeix i diu, eh, aquesta és la meva història. La Maria és una dona de 90 anys. I què fa la Maria? Torna de Londres a veure la Míriam i li diu, perdona, aquesta història...
és la meva història i no està acabada. Vols que l'acabem entre les dues? Oh! I en què t'has inspirat? T'ha passat alguna cosa semblant a la teva família o a un cas proper? Sí, sí, sí. Mira, el meu pare, la família, són de la Roca del Vallès i allà una vegada, quan va esclatar la guerra, van arribar aquestes caravanes d'anarquistes que hi havia que ho robaven. Ho agafaven tot per vendre-ho de cara a la revolució, no?
I van emportar un retaule que hi havia allà molt maco, preciós, preciós. I se'l van emportar a un museu de granollers. Clar, la gent, no vull dir que no estiguéssim en la revolució, ni que fossin d'esquerres, ni que fossin arquistes, però clar, els va donar molta pena. Perquè tot allò ho havien restaurat entre la seva família, ho havien adorat tota la vida. És un robatori, no? Sí, és un robatori, sí.
I llavors em vaig inspirar en això. Realment aquest reptaula va estar amagat a un museu de granollers fins ara. Fins ara que s'ha recuperat. Imagina't tots els temps que ha passat fins que l'hem pogut recuperar. Jo el que he fet és que hi ha un personatge que el roba i el porta al Metropolitan Museum de Nova York. Aquesta part que hi ha tot de coses gòtiques i tot això. Llavors la Maria i la Míriam han de fer alguna cosa per recuperar-lo pel poble.
Quanta temps vas estar per escriure la novel·la? Doncs mira, aquesta és una novel·la de crisi, totalment. Perquè vaig aprofitar molta estona que estava a la feina i no treballava per escriure el llibre. Estaves a la feina i no treballava. Estaves a la feina i no treballava. Vaig estar un any a la meva feina. No, no, en enginyeria normal. Però clar, costava més calés fotre'm fora que tenir-me allà.
I vaig estar un any, sense fer res, allà escrivint la novel·la. El Salman Rusdi també ho va fer, això. Sí? Sí. La primera novel·la, una de les primeres del Salman Rusdi, treballava en una agència de publicitat, llavors el tio es va escaquejar tota l'estona i va escriure la novel·la.
El problema és que ara m'ha sortit molta feina aquí a la enginyeria aquesta i haig de escriure una altra novel·la i no trobo temps per cap punt. Ara no pots. De fet, a més a més el que comentàvem, company de Ràdio Cornellà, emissora d'aquí del Baix Llobregat, com tota la germanada amb Ràdio d'Esvern,
I, a part de part, també tenim vincles comuns perquè la Mireia Navarro, la directora, durant molts anys va estar treballant aquí, a Ràdio d'Esvern, fent els informatius de la tarda i també fent la secció de notícies de Sant Just a la Panya del Morro. Allà fas el programa Propera Parada Cultura.
Portes ja molts anys a Ràdio Comana, no? Sí, sí, sí, en porto cinc, ja. A més, no em vull equivocar, però em sembla que llegia en cas d'incendi... Sí, sí, també el feia jo, sí. També era un programa... Era més o menys el mateix. L'únic que ara hem passat... Llegint cas d'incendi de la literatura, ara també fem cultura en general, fem teatre, fem cinema...
Més teatre i llibres que altres coses. Això, heu fet aquest gir perquè IKTFM se l'ha empatat i llavors esteu ocupant una mica l'espai que ha deixat a les zones? No, no, això és una aposta personal que portava ja quatre anys fent només literatura i volia una mica més i volia obrir-me el teatre, la veritat. Doncs Xavi, moltíssimes gràcies per haver vingut a vosaltres. Que vagi molt i molt bé. Deixa'm...
Deixa'm convidar, si et sembla, la gent, un parell de presentacions que farem. Ah, sí, home, i tant. El 4 de juny a la Biblioteca de Sant Líder Fons de Cornellà, a les 7 i mitja, presentat per Margarita Espunya i l'alcalde de Cornellà, el senyor Balmón, i el 20 de juny a la Sala de l'Àmbit Cultural del Corte Inglés, a Portal de l'Àngel.
També a les set i mitja, presentat per la meva jefa de Ràdio 3, la Laura González. Home, molt bé, no? Veig que et mous molt. Ja ho sabia, que et mous molt. Com has aconseguit que l'alcalde estigui amb tu? No ho sé. Això és ell que ve a tu, no que tu vas a ell. Si tu anessis a ell, segur que no ho trobaries. L'alcalde et va dir, escolta, Xavi, fas la presentació, vull venir amb tu a presentar el llibre. És tan senzill com això. Tu fas una presentació i et diuen, escolta, que ve l'alcalde. Vale.
No, no, no, és que... És cosa de premsa. Si tu anessis darrere, no ho faria. No ho faria, però... I Ràdio 3 al Corte Inglés, això també, suposo que... Bueno, no sé si va... Amics. Això són amics, clar, molt bé. S'ha de tirar contactes, no? Bueno, si t'expliqués... Bueno, aquest t'explicaré a tu també. On està publicada?
una editoria que es diu Dédalo. Però es pot trobar a totes les llibreries, a Amazon i... Molt fàcil. Recomano, si algú el vol comprar, que el compri a Amazon. Amazon. Per què? Perquè és molt directa, molt fàcil i no hi ha costos de més ni res. I per quin preu, més o menys? 15 euros. El canto de la ira. Xavi, moltíssimes gràcies per venir. A vosaltres, si ja era hora que vinguis. Ja era hora. Que vagi bé i moltíssimes gràcies. A vosaltres. Adéu.
Fem una pausa per la publicitat, dos quarts de set de la tarda, i d'aquí uns moments amb el senyor Benito parlarem de Stonehenge i aquestes pedres mítiques que ja fa anys estan a Anglaterra. Fins ara mateix a la penya del morro. Ràdio Tesfet, 98.1 Ràdio Tesfet, 98.1
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just.
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1
Dos quarts de set de la tarda. Home, Cristina, què tal? Hola, Jordi. Bona tarda. Ah, molt bé. Què saps del problema? Que tinc aquestes coses aquí al davant. Doncs traiem-les, home, traiem-les. T'impedeixen veure quan la llum està encesa o no. Clar, i no sé quan estan en marxa.
És l'espontanietat de la penya del morro. El directe, el directe. Bé, després de parlar amb el Xavi Borrell, senyor Benito, vostè té la difícil missió de parlar-nos avui de què és això? De Stonehenge, no? Bé, aquest és una mica el titular. Abans que... Començo ja? Sí, sí, sí. O és un preàmbul? I vostè dirà més coses. No, no, no, què preàmbul? No, ja n'hi ha, no? A saco. Bueno, deixi'm dir abans...
Déixi'm dir abans perquè no ho he pogut dir en tota aquesta la meva ausència el meu condol per la trista pèrdua del Constantino Romero. Home, i tant. Mestre on hi hagi. Ja ho va fer vostè. Sí, sí, vam comentar-ho. Avui també a l'Ajocinema, però... Permetim que jo sumi el dol.
Home, un José Romero, que ara ho dèiem, un personatge espectacular. A més, jo vaig tenir la gran sort de conèixer-lo en una entrevista que li vaig fer al Teatre Novedades, que ell feia... L'Orestiada, no? No, feia Little Night Music.
amb Mario Gass i tal, amb aquella mítica cançó de Send into the Clowns, que era la cançó del Puyal d'Onton per la vida, doncs ens va atendre allà a Ràdio d'Esvern, el programa de l'escenari que fèiem de teatre, molt, molt bé. Molt bé, molt bé. Era una persona agradable. Li vaig demanar que gravés una falca de l'escenari de Ràdio d'Esvern.
I l'home m'encanta. Ho va fer. Perquè barata no ho era. No ho era. Jo el coneixia amb la basant tarifa publicitària i era espectacular. Ara venia i ho feia a la primera. A la primera. A la primera. Com molts dels que ens estem movent per aquestes línies. Sí, sí, sí. Fet aquest preàmbul, jo li voldria...
Jo li haig de dir que estic ara una mica trasbalsat, estic una mica neguidós, perquè aquest que veu vostè ara no és el senyor Benito. Jo sóc un familiar proper del senyor Benito. Senyor Benito ja fa 15 dies que no hi és.
Ha fallat dos programes, jo ho sé. S'assembla molt a vostè. S'assembla molt, s'assembla molt. Del mateix Ambrió. Del mateix Ambrió. És el llibre Bassó, vostè. Sí, el Bassó, diguéssim. Com que es diu senyor Benito igual. El cognom és el mateix. De nom com és? Perquè ell es diu Eduard i vostè?
Edgar. Els meus pares tenien els nostres pares. Sí, tenim una germana que es diu Eduarda, però bueno, forma part de l'anècdota. Eren tres, no? Eren tres. Eduarda, Edgar i Edgar. I un altre que és Eduard.
Eudalt. Eudalt. Eudalt. Ara és que ja estic confós. No sabem com es diu. No, clar, són els nervis del primer dia. Són els nervis del primer dia, perquè jo no els estic acostumat. Ell sí, eh? Ell és una persona que tenia un do del teu i tal. Esclar, tenen una família curiós. Tenen una família curiós, eh? Sí, sí. Un rotllo que no se l'aguanten la família de Marito. No, però jo li explico ja. Jo sé que fa 15 dies que vostè li va fer un encàrrec. Ell va dir, vestigues sobre l'estona gent aquest, no? Sí. Ell és una persona que és, jo encara dic que és, eh? Perquè no mantinc l'esperança que encara sigui.
tot i que no sabem res d'ell. Però què m'està dient? A veure, anem en sèrio. Vostè m'està dient que el seu germà, el senyor Eduard Benito, ha desaparegut? Ha desaparegut del mapa. Però què diuen? Jo sé que, darrerament, perquè ens anem enviant cosetes per e-mail i tal, havia fallat una miqueta... Home, jo li vaig enviar un mail l'altre dia, però no em va respondre. No va respondre, no? No, per això... Fixi's que tot quadra. Ja, veure'l avui vostè, dic, mira, està aquí, però si em diu que no és vostè...
Llavors jo em vaig preocupar una miqueta, vaig dir, què passa aquí? Perquè la comunicació amb ell és fluïda, és constant, era cada dia, era cada dia aquesta comunicació, i de cop i volta res, ni a les xarxes, ni a l'EMEI... Què li ha passat? Ara estic una mica preocupat... Ni em trucava per demanar-me diners, ni res, és la cosa habitual amb ell, fotre'm un sablaço... No, no, no, ara en sèrio...
No, llavors, jo preocupat, tinc les claus del seu pis, i vaig anar, vaig veure tot el pis desordenat, com si hagués algú que hagués intentat regirar el pis, vaig preocupar bastant, no hi he avisat a la policia, de moment, això que quedi entre nosaltres. Això tampoc ho faria el senyor Benito, que veig que són ja germans... Sí, tampoc. Confirma per aquest fet, no?
la primera pensada va ser mira aquest ha perdut el costo i l'ha estat buscant això també ho diria el senyor Benito això també ho diria el senyor Benito on vol anar a parar? llavors jo regirant sobre les coses que tenia allà sobre la taula vaig veure un paper
que deia això, Camí de Stonehenge. Camí de Stonehenge. Sí, que és el que li he enviat jo. Stonehenge. Com és en anglès? Stonehenge. És que jo vaig fer francès. Stonehenge. Jo en francès diria, no ho sé. Bueno, escolta, i què vol dir? Que el senyor Benito han marxat cap allà i vostè, que era el seu germà, què ha vingut a fer? No, no, donar notícia, donar constància que el senyor Benito està fora, creiem que està via Camí de Stonehenge,
i que en algun moment es posarà en contacte amb nosaltres. Temo, temo que sigui una abducció. Temo que l'hagin abduït. Jo no m'ho crec, que vostè... Això m'ho estigui dient de veritat. Sí, és cert, és cert. Seguirem l'episodi, però jo estic investigant. I això que cada setmana vindrà vostè, ara, com el seu germà. Bueno, fins que no torni ell, sí. Què vol dir aquest puf? No, no, amb tot el respecte. Aquest puf, què vol dir ara, aquest puf? Home, per favor, què vol dir aquest puf? No, home, que jo al senyor Manito li tinc molt de pressa. Jo també.
Molt de carinyo. Me l'han canviat per algú que s'assembla més o menys, però hi ha algú que no acaba de ser. Algú que no quadra, eh? Hi ha algú que no és ell. És com quan et prens una cervesa sense alcohol, no? Dius, merda, aquí falta algú. Sí, hi ha alguna cosa. Aquí falta... Aquí falta xitxa, falta... Sí. El puntillo aquest. Perquè, per exemple, vostè se'n va de bars per la nit a Barcelona, tanca tots els bars, per exemple? No. És el que fa el senyor Benito? No, això ho fa ell. No.
La ve com més tersa. Està més net. Està més descansat. Fa més bon olor. Jo faig salut. Al matí me'n vaig a la Tació Barcelona. Llavors allà faig una mica d'exercici, prenc el sol a la platja. És la versió light del senyor Beníton. Bueno, sana. La versió de dia. La versió ancià.
No sé si la compro, aquesta versió, perquè clar, el senyor Barito allí... No, amb l'oportunitat. Jo estic en contacte amb l'Escol Lanyard, que veiem què ha passat. Se pot pot anar pitjor. Hi havia unes cartes d'una secta, com amenaçadores, que l'estem desxifrant, perquè eren uns... Què deien les cartes?
Però estem de xifrants, senyor Domènec, que estigui en el cas del que explico. No, no ho sé. Escolti, és que això al meu germà li permet, jo no. M'entén? Jo no. Vostè fa cas i punt. Val, val. No, no, ja vaig aquí, és veritat. A poc a poc veiem que hi ha diferències entre l'un i l'altre. Escolti, vostè, senyor Edgar Benito, li volia preguntar que ja hauret el seu temps, a secció. Sí? Sí, és una cosa... Això sí que... Això és de família, eh? És una família. I per què no coneix mon pare?
El seu pare ja... Per tant, ho hem de deixar aquí. No hem sabut res de Stonehenge, que és una mica... Jo pensava que jo parlaríem. Hem sabut que ha vingut una persona... No, un impostor no. Una persona que no és el senyor Eduard Benito, que és qui fa la secció, és vostè. Ara, també li dic una cosa. Sà greu que no investiguem més, no ens preocupem més pel senyor Benito. M'ha dit que no va avisar la policia
A mi em sap greu. De moment no, perquè les cartes aquestes... Ara parlarem a fora, si de cas, perquè em sap greu. Jo crec que aquestes cartes indiquen que no hem de trucar a la policia. Jo faria això, de moment. Crec que són unes forces del més enllà i estem pendents d'això. Jo, tan bon pugui sàpigar alguna cosa, jo li faig saber. Ens ho fa saber, no? Jo li faig saber. Bé, doncs escolta ell.
Moltes gràcies. I seguirem amb lo de Stonehen, jo em comprometo. Amb nom d'ell. A veure, a veure, a veure, a veure, a veure una cosa. Para-ho bé, para-ho bé. A veure una cosa, a veure una cosa. O sigui, no pot comprometre's. Amb nom d'ell. Amb nom d'ell a vostè, si està desaparegut el senyor Durban i tu. I ara vostè s'està col·lant aquí a la secció que... No, però jo li... No, jo li recolliré les notes que siguen fet. Eh?
De moment hi ha un bitllet. Sospitós. Això és molt sospitós. Hi ha un bitllet d'Aueli a Londres. Això és molt sospitós perquè ara se m'acaba de passar una cosa pel cap. Sospitós. Vostè no és ara el mateix, senyor Eduard Benito, que està fent passar...
pel seu germà i no s'ha preparat la secció i ens està colant aquí una cosa. Que no ha vist el guió. No, no, no. El guió sí que l'he vist. Però l'ha fet ell. El seu germà. Hi havia un sombre que deia enviar-li això al senyor Domènech. Jo estic amb l'Eli. Tot això és molt estrany. Perquè vostès són homes de poca fe.
Sí, sí, potser sí. En fi, senyor Edgar Benito, moltes gràcies. El convidem a que es quedi una estona més, si vol el programa, per entrar una mica... Ho feia amb un germà, es feia? És que la vostè ha de fer tot el que feia el seu germà. Bé, no tot, no tot. No? No, no tot. Hi ha una part que no cal. Però, menys aquesta, sí. O sigui, que si es vol quedar fins a les 7, pot fer-ho. D'acord? Té. Alguna cosa? Ja està, ja està, ja està. Ja estem aquí...
La secció més surrealista que he fet mai a la penya del morro. 6 i 40 de la tarda, parlem ara... Perquè tenim la Riera, també tenim tot el que seria l'antiagenda de la penya del morro, però em sembla que la Riera no la podem fer perquè no ens entra per temps. O sigui que, Eli, passem directament...
Sí, sí. Però t'hi ha gent de faig un pipam, eh? No, fem una cosa, no, fem una cosa. Truquem als serveis informatius, que és on està la Carme treballant, i que ens ho expliqui per telèfon què ha passat avui a la reiera ràpidament. Que ella entri per telèfon i jo... Carme, sí, doncs espera un moment que la passem a ella. Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Carme Verde i als serveis informatius.
Estàs a la reacció de ràdio, és que mira, et truco per dir-te que no tenim temps per fer la Riera, que guàstima. Si vols explicar alguna cosa del col·laborat que ha passat avui, tens res, un minutet per fer-nos-ho saber. Doncs avui hi ha passat una cosa forta a l'últim moment. Què ha passat a l'últim moment? Nosaltres havíem explicat que el Claudi li va dir a la Lídia que li donava la seva part del casino si feia un clau amb ella.
Ella havia acceptat. El seu marit estava molt enfadat. I avui havien quedat per fer la història.
I quan ja estan directament al llit, ella es diu que no. Oh, que això passa molt, eh? Això passa molt. Sí? Sí, arribes allà al moment i dius, mira, ho sento, però no. A mi m'ha passat. A mi m'ha passat. És una situació molt incòmoda perquè dius, ja, per què em puges aquí? Sembla les paces desviscudes, no? Sí, una mica sí. Jo em sento identificat amb Pere Arquillo, per un dia a la vida. Doncs, home, m'ha desconegut. I què s'ha de fer amb aquests casos? No, aquests casos has de posar bona cara i no passa res.
Jo no vaig trencar cap llum. Jo el que vaig fer va dir, no passa res, no passa res, saps? I res. La que ho ha entrat cap, mai més ben dit. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. I res, aquesta versió fins aquí, la versió breu de la Riera d'avui. Gràcies, Carme. Adéu, adéu, adéu. Bé, parlem ara del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda, ara sí, de la penya del marró.
Èrica de Vila, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Èrica de Vila. Total, com estem? A veure, senyor... No diu res el senyor Edgar Benito, per tant, és veritat... Bona tarda. Bona tarda, Emi. Molt bona tarda. Bona tarda, Eli. No, no és el mateix. Hola, Eli. Bona tarda. Bueno, en fi, Eli, va, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a la penya... Ai, a la penya del morro. No, a la penya del morro no hem de fer programa, perquè és el set de diumenge, ni dilluns tampoc, eh? Ah, dilluns?
Estem ja... Si no vols que vingueu, el dilluns el i el senyor Benito. No venim, no. De fet, estem ja una mica de pont aquí a l'últim minut. Jordi Exorcista. Bé, atenció perquè parlarem de... A mi m'agrada molt perquè el blog de elisendacapdevila.wordpress.com posa Antigenda de la penya del morro per el 19 i el 19 de març.
Atenció, hi ha Tarracó Viva, senyor Benito, apunti. La Festa Nacional de la Llana, Cristina, apunta. I el casament de pagès, apunta, senyor Benito, també. Casament de pagès. Casament de pagès, que ara parlarem, que són els pans que es casen. Va, parlem una mica de la Tarracó Viva a Tarragona. Aquest cap de setmana se celebra aquesta, no sé què dir-li, fira, mostra...
Aquesta és interessant. És una mena de festa major, podríem dir, de jornades. És tota la setmana que fan de tot, desfilades, reproduccions històriques, fan per exemple...
La representació de l'assassinat de Juli César, que em sembla com algú molt guapo. Tu també, brutos. Gairebé totes les activitats són gratuïtes. Es fa també un espectacle que es diu Vigile sobre el cos de bombers, que això m'ha agradat molt bé. Quan no leu els programes aquests de les festes i de les fires, jo tinc fixació per segons quines coses i aquesta n'és una.
Vols veure la meva manguera? Però l'atàrraco, eh? L'atàrraco, l'atàrraco. Clar, quan parlem de bombers i de l'atàrraco, aquí està la cosa. Eli, si vols, pots moure't una mica cap allà, així no t'has d'anar girant tota l'estona i no perdem la teva veu. Ole! Sí, sí.
Som així. Això és la penya del morro. Un programa en directe i pel directe. M'havia deixat lloc a la Carme. Sí, ja ho sé. Per tant, aquest cap de setmana, si algú vol més informació, tarrocoviva.com. Què més hi haurà? A més a més, jo m'he escandalitzat amb les fotos que hi ha. Sí, és per no anar, directament. Has vist la gran quantitat de gent que hi ha en l'amfiteatro, allà, amb el circo romano aquest, amb el solazo que hi ha aquí? En la cala.
Cuidadito. Curteu aigües, llaunes, todo lo que sea. Bueno, però aquest cap de setmana tot és possible. Aquí està. Estamos ahí en primavera i això té relació amb una de les activitats. Per tant, aigua i paraigües.
Hay que ir a por todas, eh? Con el mochilon a por todas, eh? Sí, també té una mica com els X Games, però allà, no? La X és romana, eh? La X és romana, 10 games. Per cert, el Sergi s'incorpora ara al webcam de RadioSword.com. Gràcies, Sergi. Diu, la Riera cada dia és més dolenta. Sí, però això ja ho hem... És un altre fall, ara, eh? Diu, crec que ja n'heu parlat, però algú ho havia de dir. Gràcies, gràcies. En fi, alguna cosa més d'aquestes 450 activitats
que, escolta, aixeques una claveguera i hi ha una activitat. Exacte, tarracoviva.com i a partir d'aquí trieu la vostra, la que us agradi més. A més a més, també, màgia al món romà. Això és molt interessant. Això és el que et té a treure atenció. A mi m'agrada més els bombers. O la superstició entre l'època, o ja està. Sí, després hi ha la recreació de la fundació de la colònia Tarraco.
Bueno, aquesta ja... Jo soc més de Colònia Lavant de Puig. No, perdó, perdó. Oi, oi, oi, oi. Targeta groga, autotargeta groga. Bé, passem amb més activitats de cara als propers dies, com per exemple la Festa Nacional de la Llana i el casament a pagès.
Atenció, perquè demà hi ha el comiat a pagès i el 19 hi ha la boda. Atenció, perquè són tallers per aprendre a filar el museu. Hi ha de tot, hi ha de tot. Espera, espera. Ho han juntat tot, aquí. Això on és? Això eren dues festes diferents. Això eren dues festes diferents. Una era el casament a pagès i l'altra era el tema de la llana i de l'esquilar de la llana. I, com ho diuen aquí, que m'ha agradat molt, open d'esquilar ovelles. Sí.
Això eren dues festes diferents però que han decidit juntar-les totes i fer-ne una de sol Ai que bonic Aleshores han recuperat tota una estupenda dansa que es feia abans amb el que seria els antics esquiladors Tot el que és el tema de l'esquilada d'ovelles entraran tot el ramat d'ovelles en el poble, la plaça, l'ajuntament l'agafen, els lliguen les potes i amb tisores Ei, cuidado! Això no, això no
amb tisores, allò que fa mal al final quan talles molt de rato
Imagina't, tallar allò, unes quantes ovelles ha de quedar al dit, fet caldo al final. Sí, sí, imagina't, imagina't. I a banda d'això fan tot el tema d'ofici de matalassé, que era allò, això ja no es fa ara, però quan els matalassos eren de llana, feien allò amb les bares que airejaven la llana. Que bo. I tornaven a cosir els matalassos i totes aquestes coses. I filadores, com deia, hi ha un curs, si vols, fins i tot per aprendre a filar, que això, bueno, doncs, no sé, com una rueca, això és com molt de conte, no?, del filar, eh?, amb el fús.
I, bueno... Per cert, el ball de tonadors, que no sé si n'has parlat... Així per sobre. No, no, no, és que tinc molta curiositat perquè... La descripció. Sí, venia d'un ofici antic. Ripoll era conegut fins i tot amb una dansa. En què consistia aquest ball? Són sis parelles. Sí. Aleshores, els tonadors són aquests. És l'ofici que té l'esquilador. Es diu tonador, l'esquilador amb tisora, eh? Les noies porten unes tisores grans, eh?
Ballen una miqueta, les donen els nois. Però unes tisores grans, les noies, eh? Sí, sí. A veure, la imatge, a veure la imatge. Jordi, cuidado, eh? La imatge de, no sé si ho virem, Spamalot, dels Monty Python, al començament de tot, que ballen allò Finland, Finland, Finland. Finland, Finland!
amb uns peixos gegants que es venen de Finlàndia. És una mica aquesta imatge. El Sergi comenta a la webcam, diu, al carrer Jordi, comenta la broma que hem fet abans fonesta i malament, diu, és la cinquena groga i et perds el proper problema. La webcam sempre va tard, va tard tot el que diem.
En fi, i com continua la dansa aquesta dels tornadors? Les noies donen les tisores als nois i els nois fan veure que esquilen unes ovelles mentre es van ballant. Jo la faria amb aquesta cançó dels Monty Python. Aquesta és bona. Jo? Jo també. És el ball dels tornadors.
Em direu que és una bona activitat pel cap de setmana, perdoneu. Jo crec que és relaxant, vas allà, fas unes risques i et relaxes tremendament. Tot això és Ripoll, no? Sí, sí, sí. Doncs aquest cap de setmana ja ho sabeu, Ripoll és la vostra ciutat. I said England. Ah, England, val.
Passem ara a una altra activitat, que és... Té pinta de ser seriosa, això, eh? Aquesta és seriosa i, a més, a més, m'agrada molt per aquest cap de setmana, perquè, com dèiem, potser això serà un fracàs. Estem parlant de la 18ena fira del rellotge dedicada al rellotge de sol.
I atenció perquè això es fa de la única població de Sant Feliu de Codines, el Vallès Oriental. Vila, convidada, Sant Pol de Mar. Molt de conyetes, Sant Pol de Mar. Allò tenen el ball de les almorratxes. Sí, senyor. És que ara arriben les festes d'estiu i jo ja tinc un màster.
En fi, enguany de fila del rellotge, sa germana, per segona vegada amb la societat catalana... Cuidao! ...nonòmica, la que estudia els noms i els fullets. Cuidao! Per l'estudi del rellotge del sol i la mesura del temps. És una entitat que celebra enguany el 25è aniversari de la seva fundació.
el que passa que aquesta... Nomònica té tela, o sigui, jo he llegit diverses vegades per poder-ho dir bé, i com jo t'he vist a tu embalat, dic ara quan arribi la paraula a veure què passa. Nomònica, no, no, però nomònica, què és la ciutat nomònica? És la que estudia tot el tema dels rellotges de sol. Perdona, és que acabem d'entrar a la seva pàgina web, que és nomònica.cat i... El president es diu David. Atenció a la frase que diu el faldó de dalt, que diu Hores de sol Hores de vida
feu-les fecundes com la terra húmida. En fi, són introducció a la nonòmica, com calcular un rellotge de sol, rellotge de sol de Catalunya, llibres, nonòmica jove. Penseu que a l'antiagenda no s'aprenen coses, són activitats
espectaculars, els que jo us proposo. Història dels tipus de rellotge de sol, com funciona un rellotge de sol, home, això... En fi... Tu rius perquè et sembla així... Itineraris, inventaris, la societat, què es fa, què és... En fi, estic fascinat. Fomentar l'estudi i la investigació del rellotge de sol, promoure la construcció, realitzar l'inventari i la catalogació del patrimoni existent en el país català, defensar el nom i el prestigi de l'ofici de quadranter com a professional de la Nuno...
Mira gent que se us ennumònets però tenen feina.
En fi, tot això... Dia 19. Se us gira feina. Entre el del rellotge i el de les ovelles, se us gira molta feina. Té molt bona pinta. I quines activitats hi haurà en aquesta 18a fira del rellotge? I inauguren el rellotge, fan tota una mena de converses i conferències sobre tot el tema dels rellotges, de sol, i a més a més hi ha una subhasta. Es veu que hi ha un museu allà on es posen peces i suposo que a la llarga i al final del dia deus poder pujar...
per a aquelles peces que t'han agradat més. Molt bé. Doncs, bàsicament, que no se us passi l'hora, no? Mira, jo, si aprofitant això... Ah, digui'm. Sí, m'assento bé, sí. I en nom del meu germà... Escolta, és el primer dia, no vinc aquí ara. Jo m'embalo, eh? Jo no sé si hauria parlat del mon germà de mi, però jo... Recordem que avui no ha vingut el senyor Eduard Benítez, sinó que ha vingut el senyor Edgar Benítez.
que era el seu germà que s'assembla molt però vostès ja ho hem dit, està més net i fa més bona olor què vol comentar? jo li faré un dia d'aquests la secció aquesta que feia ell referent a això dels rellotges que hi ha una història molt curiosa que és com van fer per trobar el meridià zero que era una cosa capital de cara als descobriments com s'havia de fer
perquè un cop els vaixells anaven cap més enllà, cap al Pacífic, havien de saber exactament a quin meridi hi ha per saber les terres que conquerien, o que arribaven, o que descobrien. Llavors, aquí es va crear tot un concurs. Jo els explicaré la història, que és molt maca i molt divertida. Molt interessant. Però atenció, perquè el Sergi diu això m'ho vaig inventar jo, això dels germans del Benito,
Ja em pagareu royalties. Sospitós. Ja em pagareu royalties. Molt sospitós. Sospitós. I ara que ho diu el Sergi, ho recordo perfectament. Mentre vostè feia aquí la secció, teníem el senyor Benito, que era un germà de... Era vostè, potser. Posert l'Edgar. Em di 3. Em di 3. L'Eudal. L'Eudal. Ah, l'Eudal Benito. Hi ha una mica més que això. D'acord, d'acord.
Diu que ell en va crear quatre, ell, per això. Sí, sí, sí. En fi, ho hem de deixar aquí. Cristina, el millor de la penya del morro, avui misteriosa.
El misteriós cas del senyor Eduard Benito explicat per l'Ester Benito. Ah, no, un moment. El senyor Pont, que aquí tothom es parla de vostè. El Sergi Pont diu que es va inventar el senyor Jaimitu. Ah, sí, senyor? Però no és el mateix. Vosaltres de veritat. Bé, hem d'acabar el programa. Us deixem aquí. Gràcies, Eli.
He pensat que no t'he acomiadat a l'antiagenda. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, que no ha sigut poca, la Carme Verdoll a la Col·leta Sant Justenca, el Jordi Roca al cinema, també el Xavi Borrell, que hem entrevistat pel seu llibre, i també l'Éric Pomar, el Dani Martínez, el senyor Benito, Edgar, gràcies per venir. Deixo un senyor Benito. Deixo un senyor Benito, jo deixem així, no? Bé.
I també a l'Eli Cardia Vila. Eli, moltes gràcies. Que vagi bé fins la setmana que ve i, com sempre, amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Bon pont. Bon pont. Ens retrobem dimarts a partir de les 5 de la tarda. Que vagi bé, que us ha parlat Jordi Domènech. Bona tarda.
Ràdio Estel. Ràdio Estel.
Surtet sol a ciutat, de color carabassa, et sa catedral sa calitja sa mescla amb el fum d'un vaixell discomar. S'edifici de Gessa sa desmorona, cauen reflexes damunt serena des vidres daurats, faraones, obres de temps passats. Totes diferents jets,
No hay dos iguales. Un montón de gentes. Irlar paleares. Oh no. Irlar paleares. Oh yeah. Irlas.
Crema't sol a Ciutadella per Sant Joan, sona el jaleo allà molt de cavalls, cas de llimona i gent xoriller, la gent s'emociona i tira este pell. Es darrer tot de Fabiol fins l'any que hi ve si Déu vol.
Creu el sol de la Salina, a contrallum, es far de barberia, a Sant Ferran, se funda a Pepe, es taller de Formentera, guitars. Jones diferentes, no hay dos iguales, un montón de gente, y las padeales, oh no...
Oh, yeah. Oh, no. Oh, yeah.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, divendres 17 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Dilluns s'acaba el termini per participar al quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. Aquest any hi ha tres temes, monocrom, color i esports, i la setmana que ve arrenca el