i el Catalunya Vespre Sports visita del tècnic de l'Espanyol Sergio González, que reconeix haver adequat les seves idees futbolístiques a la plantilla. L'entrevista sencera a partir de les 8 de Catalunya Ràdio. Temps clar a la costa, al centre del país i a les comarques de Girona i Barcelona. En canvi, es va nubilant el Pirineu, el Pre-Pirineu i les Terres de l'Ebre amb possibilitat de gotellades. Poca cosa. Les temperatures seran més altes aquesta tarda i sobretot demà al migdia.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La ràdio de Sant Just, 98.1, 98.1, 98.1.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esperma. Està Ràdio Saluda, Jordi Domènec, en el programa 1513 de la Pella del Morro. Avui sí, eh? Avui començarà el programa, dient quin és el número exacte. Andrea Bueno, dels serveis informatius. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hi ha alguna notícia d'última hora, Sant Just, que hem de saber? O els nostres oients hagin d'apuntar?
Moltes. Sorpresa. Sorpresa, sorpresa. A més a més, també tenim la Cristina Vargas fent el Twitter i el Facebook del programa. Total, Cristina, bona tarda. Bona tarda. Avui al programa tindrem la Clara Nardion, que han d'explicar quines són les coses que parlen a la revista Time Out, com cada setmana al programa, la nostra revista d'oci i de cultura. Cada dia una persona em diu que fas una secció amb la revista Time Out. Dic, sí. Diu, ah, que xulo, no? Ah, no?
Oh, i dic sí, molt guapo amb la Clara Nervió. Bé, a més a més també avui tindrem a la Montse Farràs d'Espai Essència, amb la qual avui parlarem del silenci.
Serà interessant. Molt, molt. L'antiràdio ho farem avui, eh? No sé bé com enfocarem el tema, però vaja, amb la Montse Ferranç de l'Espai Assència. També tindrem l'Educació Canina amb l'Alberca Papey. En algun moment o altre del programa també escoltarem el Pau Marcos des de la seva secció d'Oxford. Mama, estic bé! I connectarem amb el casal de joves de Sant Lluís, amb el Sergi Arrada, que ens explicarà algunes coses. Perdona, abans de començar. Estic burrosa a la webcam.
Què està passant? Dalt a baix. Home, perquè la webcam de radiosberg.com es posa borrosa a vegades i ara està bé. El que de fet és apropar una mica... Té un sensó. Has d'apropar el bolígraf, per exemple, llavors enfoca el bolígraf, després tens el boli i ja està tot enfocat. Vinga, anem cap al trending topic, va.
Avui el més comentat a Twitter, per exemple, tenim diferents qüestions. Cristina, autoinculpació 9N, o lo que ocurrió el domingo en Barcelona, i Rajoy post 9N. Són alguns dels hashtags avui més comentats, perquè 3 dies després del 9N, Mariano Rajoy ha trencat el silenci i l'ha fet reiterant el seu... Mira, podries venir a fer l'espai amb la Montse Ferraz avui.
i ho ha fet reiterant el seu rebuig a qualsevol negociació sobre la consulta sobiranista. Sí, en aquest cas, sobre el que va ocórrer a Catalunya, doncs Rajoy assegura que no hi va haver-hi una consulta, sinó un simulacre electoral sense cens ni interventors i controlat pels que desitjaven guanyar-lo, en aquest cas. A més de qualificar com a profund fracàs el projecte independentista,
Rajoy també ha detallat que a Catalunya hi ha més catalans que independentistes. Així assegura que es va demostrar en un acte que qualifica d'il·legal i de profund fracàs. En quant a les peticions del president de la Generalitat, Rajoy ha dit que no atendrà cap desafiament sobiranista ni cap imposició d'una consulta desfintiva i que si el que vol Artur Mas és modificar la Constitució per en aquest cas liquidar la sobirania nacional, té tot el seu dret però hauria d'haver començat per aquí.
Dime algo que no sepa, jo, no? Perquè tot això, al principi, és... Sí, és més del mateix. L'únic que sí que hi ha alguna novetat, i és en guardar les possibles representatives legals, i és que el president del govern espanyol, doncs, assegura que no ha donat cap ordre de prendre mesures legals, en aquest cas, a la Fiscalia, que precisament, doncs, es reunirà aquesta tarda amb la Fiscalia de Catalunya per acabar a definir la possible querella pel 9E, no?
Bé, què li ha dit Mario Rajoy a Twitter? Ell mateix, o els seus assessors, no ho sabem, però ha posat, per exemple, vaig dir que el referèndum no se celebraria i no s'ha fet. Van veure un simulacre electoral sense garanties, un acte de propaganda política, això, entre alguns altres tuits.
que també comentava la jugada, com per exemple que el projecte independentista va intentar exhibir la seva força, però ha mostrat el seu fracàs ni respecte a la llei ni es té el suport que proclamen. I, ja per acabar, Mariano Rajoy també ha pogut autoritzar Twitter per enviar els seus missatges. Diu que hi ha un fet innegable i és que a Catalunya hi ha moltíssims més catalans que independentistes.
I en relació amb aquest darrer tuit, destaquem el de Felip Sarroca, que diu que hi ha un fet inegable i diu que al teu cap hi ha moltes més orelles que neurones. Molt bé, i després el Sergio Domínguez, que diu amb el hashtag el que va passar el diumenge a Barcelona, diu que va passar a tot Catalunya i va ser un acte de desobediència de 2,3 milions de persones. Ara condemneu-nos per votar. En fi, doncs són algunes de les reaccions que hi ha hagut a Twitter després que avui...
Tres dies més tard, president del govern de l'estat espanyol, Mariano Rajoy, surtís a dir què opinava sobre el 9N. Coses. Coses, sobre coses. Sobre coses seves. Anem cap a les notícies de Sant Just. Amb qui? With who? Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenossi, per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah!
Veig que entrem animant a mesura que avança la setmana, no? Sí. Com a mínim... Anem incorporant coses, no? Anem incorporant objecte. Aquesta setmana. No, ho dic perquè el dilluns vam començar com baixos, ahir normal, i avui estem ja... Avui fa sol. Sí, això és veritat. Divendres ho patem, eh? Bueno, divendres... Per favor. Ojo, perdona, divendres que diu que les temperatures tornaran a baixar i que diu que tornaran a fer fred.
Diu, diu, diu. Dijous ho patem? Què? Dijous ho patem, doncs? Demà ho patem, si és que... És que nosaltres depenem del temps, eh? O sigui, depèn... Un problema poc serió aquest, perquè, no? Mònica, t'arribes, per exemple, no depèn del temps, no? Perdona, el peu del canó de l'actualitat. Ja, ja, ja. Si el temps està negre, nosaltres com estem? Negres. Està clar, no podem estar d'una altra manera. Que si el temps està blanc, com estem? Blanc. O blaus. Blaus, sempre. Blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus.
Va, que sí, home. La ràdio és blava. La ràdio és blava. La ràdio és blava. La ràdio és blava. La ràdio és blava. La ràdio és blava. La ràdio és blava. Oh, les supporters. Feia temps que no venien. Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien. Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh? Feia temps que no venien, eh?
Peñal Amorru, lelelelele, Peñal Amorru.
Prou ja, noies! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi!
Ah, ja? Cristi! No, no, que no el vull! Volem com els 3 euros. Escolta, parlem de les notícies de Sant Jus, si us plau. I parlem de diners, exactament. Ah, sí? Mira, primera notícia. No, no. Que bien ligado. És el guió. Atenció, perquè 5 Sant Jus Tengs estan nominats als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Un moment, ara en parlarem, tranquil·lius. Sí, sí.
És una bona notícia. I aquest vespre seguirà el novembre literari a Sant Lluís amb el poeta i veí Joan Margarit, que avui conduirà l'acte a poemes de Joan Vinyoli. Però abans de tot això, parlem de l'Ajuntament de Sant Lluís, que avui hem sabut que l'Ajuntament es retirarà de l'increment dels valors cadastrals el primer trimestre del 2015.
L'any passat el Consistori es va afegir a la proposta de l'oficina del cadastre de pujar els valors cadastrals a Sant Just, ja que estaven molt per sota dels valors de mercat. Andrea Buenoca ha entès alguna cosa d'aquest titular? Té més informació de tot plegat. Entès perquè és dels sabers informatius.
Sí, bé, la regidora d'Hisenda avui ho ha explicat també tot molt bé. L'objectiu era incrementar la base dels valors cadastrals per evitar que el CITODE pagués més en el rebut de l'IBI. Recordem que l'any passat el Consistori es va adherir a l'increment i progressiu dels valors cadastrals i la regidora d'Hisenda, Anna Torrella, ha avançat que l'Ajuntament es podrà retirar d'aquesta mesura el primer trimestre de 2015.
L'Ajuntament ara ha assolit uns valors cadastrals més equilibrats i equiparats als valors de mercat i, per tant, es pot retirar d'aquesta mesura. Serà el febrer o març, aproximadament. Recordareu que va haver-hi un intens debat a Sant Jogost l'any passat amb les associacions de veïns. Andrea, va haver-hi un intens debat amb les associacions de veïns l'any passat. Ho recordes? Sí, sí, ho recordo. Estàs en tot. Sí.
Doncs amb les associacions de veïns, partits polítics i ciutadans i l'equip de govern va decidir afegir-s'hi a aquesta mesura per evitar que els enjustencs haguessin de pagar més diners en el rebut de l'IBI. Ara els valors s'han equiparat als valors de mercat a la mitjana del Bas Llobregat i per tant l'Ajuntament es retirarà.
Pel que fa a l'IBI, l'any que ve recordem que no s'incrementarà, es congela. Per tant, l'any que ve els ciutadans pagaran el mateix que estan pagant aquest any. Pel que fa a altres ordenances, amb l'IAE, per exemple, amb l'impost d'activitats econòmiques s'apujarà com a màxim un 1% en algunes categories. Segons la regidora d'Igenda, aquest és un impost que afecta únicament a grans empreses que cobren més d'un milió d'euros.
D'altra banda, es congelen l'impost de construccions i obres i l'impost de vehicles perquè ja estan al tipus màxim del 2%. I pel que fa, un apunt més, en relació a les accions en pagament i a les execucions hipotecàries, l'Ajuntament ha recollit a les ordenances una modificació de la llei
que beneficia les persones que no poden pagar les plusvàlues, una norma que va entrar en vigor l'1 de gener de 2014 amb efectes electroactius a 4 anys. És a dir, que les persones que no hagin pogut fer front a les plusvàlues des de l'1 de gener de 2010 poden beneficiar-se d'aquesta modificació de la llei. Un apunt més per recordar-vos que les ordenances de 2015 estan ara en període d'exposició pública per tal que tothom qui vulgui presenti modificacions o al·legacions i més endavant s'aprovaran de forma definitiva. Molt bé, gràcies per la info, Andrea. Cambiem de qüestió.
Què? Parlem dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Un Llobregat. Perquè contra tot pronòstic hi ha Sant Justens entre els nominats. Clara Segura. Carme Valaret. Joan Margarit. Soledat Sanz. I Jordi Figuera.
Qui és Jordi Figueres? Perdó, eh? És un premi que se li concedeix a títol pòstum. Va ser membre d'algunes entitats a Sant Just... És veritat, és veritat. Doncs aquests cinc Sant Justens estan nominats als Premis de Recomençament Cultural divendres lliuren aquests guardons, no, Andrea?
a Viladecans, a la triom de Viladecans, en una cerimònia que es lloraran aquests guardons a la vuitena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat. Enguany han rebut una vuitantena de candidatures on hi ha representats 19 municipis de la comarca. Ah, sí que hi ha gent, pensava que eren menys.
No, home, una vuitantena de candidatures, no totes s'han recollit en aquests premis. En aquesta vuitena edició dels guardons estan nominats... L'actrius en Justenga, Clara Segura, que està... Clara Segura! Clara Segura!
Cristina, no em veig gaire. És que pensava que se seguia d'una altra manera i dic, aquesta no me la sé. A veure... Pensava que faries algun invent d'aquest, Jordi. No, o sigui, estem tots aquí donant suport. A veure, para un moment al programa. A veure, estem donant tot suport, Cristina. Nom i cognom. Clar, nom i cognom, ja està. Ah, ja està. Clar, assegura. Clar, assegura.
Sóc un pancartero sol i solitari. Però vaja, clar, segura. Per què? En la categoria d'arts escèniques, de categoria Rosa Moragas, es diu. L'artista Carme Malaret, en la categoria... Carme Malaret? També. Carme Malaret! Carme Malaret! Són cinc, eh? Anem pel segon. Estarem aquí fins a dos quarts. És que la clara nervió del Time Out va dir que l'artista no hi ha gastar.
Per tant, Carme Malanet, no? Sí, en la categoria d'arts visuals amb Toni Serra, el poeta Joan Margarit, que opta al Premi Anna Caralies de Literatura. No, però Joan... Bueno, ho havia de dir tot. És que passa ràpid. Era Toni Serra. Què és Toni Serra? Toni Serra, no? Toni Serra és el Premi. Toni Serra. Home, pel Premi també. Bravo, bravo.
Però qui és Toni Serra? És el nom del Premi de la Categoria d'Arts Visuals. És de la Carme Manaret. Aquest al final. El Premi Toni Serra ha vingut a veure aquí a la ràdio. Passi, passi. Endavant, endavant. Bueno, qui més, per exemple? Joan Margarit. Joan Margarit. Joan Margarit. Ui, que he espallat tu.
En fi, Soledat Sants Soledat Sants, Soledat Sants I Jordi Figueres I Jordi Figueres, Jordi Figueres Perfecte, ja està I ara, Toni Serra No? El premi No, no, no, no ho sento molt Però no s'havia d'allargar És que no és Sant Justenc No és Sant Justenc En Toni Serra és el nom d'un premi Ja pot marxar I si ve a Sant Just què? Sarà Sant Justenc, no? Ja pot marxar Aquests premis es poden votar o com va?
No, aquests premis, bé, se sabran els guanyadors divendres. De moment estan nominats i divendres sabrem els guanyadors. I a més a més... Però hi ha un jurat, no? Sí, sí, hi ha un jurat que suposo que ja ha refit la seva tria i ho estan aguantant allà fins al dia 14. Perdona, això té alguna cosa a veure amb el premi Vas Llobregatí de l'any? Ara, ara anava aquí. Clara Segura també està nominada juntament amb Jordi Evole. Clara Segura!
Clara Segura. Jordi... Ah, no, no. No, Jordi Evole no, perquè nosaltres sóc just i, a més, fa la competència a la Clara Segura, perquè els dos estan nominats a Millor Baix Llobregatí de l'any. Sí. Se sabrà divendres també, o quan? Sí, divendres també sortirem de dubtes i també es desvetllarà el nom de la personalitat Baix Llobregatí de l'any, premi disputat entre Clara Segura i Jordi Évole. Fa de mal animar personalitat Baix Llobregatí de l'any, eh?
Personalitat, vaig... No, no, no, tot seguit. Personalitat, vaig dir de l'any... No, fa... No, no, no. Bueno, en fi, això serà aquest divendres a la Trium de Viladacans, no? A les 8 del vespre, i a més a més hi haurà un sopar per als assistents per 20 euros i 15 euros als socis del Centre d'Estudis Comarcals del Valls Llobregat, i us hi podeu inscriure, si voleu, enviant un mail a l'adreça c-e-c-b-l-a-l arroba-lobregat.info o el trucaran l'ou 3-6-6-6-35-27. Però no se sap el menú.
Home, és que potser si no t'agrada, doncs no els pagues, no, els diners. Potser no és el més important, eh? Dels premis de vas llobregatí. Mira, Jordi, tu m'has ensenyat aquí que sempre que vas a un acte has de preguntar si hi ha càtering o alguna cosa a menjar. Això és el que t'ha quedat, no? De tot això, això és el que m'ha sort. Vas bé, vas bé. No, el que jo volia dir és que hi haurà representació santjustenca des del Centre d'Estudio Sant Justencs perquè es coneix que a vegades no es porten bé.
Es coneix que el centre d'estudis aquest any no ha fet cap proposta. Però llavors els enjustencs que han estat nominats...
Potser han presentat altres persones a títol individual o altres entitats, imagino. Diuen les bones llengües que no es porten bé, no? Qui diu això? Les bones llengües. Les bones llengües. Nom i cognoms. Què? Nom i cognoms. Sí. Ei, mares llengües. No, que... Que diu que no es porten bé, el Centre d'Estudis Sant Justí, amb el Centre d'Estudis del Baix Llobregat, que és la capital de la comarca. Em sona molt fort. Diuen que no es porten bé.
Què dius? I ara què? No aniran divendres. No ho pregunto. No ho sé, no ho sé. Preguntarem. Preguntarem bé.
Bé, continuem parlant de coses que passen a Sant Just concretament aquesta tarda. Atenció perquè seguirà el novembre literari al nostre municipi, al poeta i veí de Sant Just, Joan Margarit. Joan Margarit! Joan Margarit! No parem, eh? I Sant Just són dos o tres els que fan coses, però estan a tope. No parem.
Conduirà un acte basat en l'obra Poemes de Joan Vinyoli en l'any del seu centenari. L'acompanyarà el crític literari Sam Abrams, també molt afincat al novembre literari. Sempre bé, no?, aquí a Sant Just els novembres literaris, el Sam Abrams. Em sona, em sona, em sona.
Sí, ha acompanyat algun acte també a Joan Margarit, aquí a Sant Just. Seran amics. Es veu que som molt amics. Bueno, en fi... Epi. Andrea, expliquen més coses sobre això, que ja em moro de ganes d'anar-hi. A quina hora és, això? Dos quarts de set. Dos quarts de set, eh? Arribes a temps. Molt bé. No? Home, si estic fent programa... Acabes ara... Dos quarts de vuit, perdó. Ah, s'ha equivocat, s'ha equivocat. Oh.
Jo que no m'equivoco mai, per favor. L'Andrea s'equivoca. Fuera, fuera. Rigor. Rigor. Sí, sempre. No ja falca, no, els serveis informatius? No. Per què no feu una que pari? Rigor. Dient la penya del morro, bueno, no parim a la muntanya. I posant ara això, per exemple, a dos quartes d'avui, set.
Ja te la faré jo, no preocupis. Estaria bé una falca dels informateurs. Sí, però te la faré jo. No, no, ja. Demaneu al servei d'apartament de falques. D'acord. Que està aquí al costat. Que porta l'Edo de Can Gina està. Andrea, què passa? Parlem del novembre literari.
Sí, el poeta Ibai de Sant Jo, Joan Margarit, és l'autor del llibre Joan Vinyoli Poemes, pròleg i selecció de Joan Margarit. És un recull de més de 100 poemes de Joan Vinyoli en l'any del seu centenari. I Joan Margarit avui farà un repàs d'alguns dels poemes més destacats de Joan Vinyoli.
Aquest any se celebra el centenari del poeta i la biblioteca Joan Margarit l'ha volgut retromenatjar d'aquesta manera, amb aquest acte que s'emmarca en la quarta edició del novembre literari. Per tant, aquest és un llibre que porta una visió especial de l'obra d'Avinyoli a través de l'expressió d'un altre poeta, com és Margarit, per tant pot ser molt interessant. El crític literari Samabrams acompanyarà Margarit en l'acte i farà una introducció de la trajectòria d'Avinyoli i també del propi Margarit. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la biblioteca que porta el nom de Joan Margarit.
Ja ho hem dit d'això que una vegada és la seva biblioteca. Ell té les claus i fa una mica el que li dóna la gana, no? Exacte, sí, sí. Normal. I a més... Es presenta a l'hora que vol, amb batín, amb pantufles, és Joan Margarit, la seva biblioteca. Podria fer una festa, no?, també. No, és que ja en fa, segur. Sí, home, a les 3-4 de la matinada. A vegades hi passes per aquí i hi ha tot de llum així, xumba, xumba. Amb aquesta música. Amb aquesta música, sí. No?
No, amb una altra. És una altra, és una altra. A veure, posa la música que vaig escoltar quan vaig passar. Era el dissabte a les 4 de la matinada. Passes pel costat de... A la biblioteca, eh? A la biblioteca, Joan Marguerit. I dic, què passa? Dic, deu ser Joan Marguerit que està fent una receta. Ja està.
Esta sí, esta no, este poema me lo leo yo. En fi, Andrea, alguna qüestió més sobre tot això? Doncs que serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la biblioteca i a més Joan Mignoli serà protagonista de nou del següent acte de novembre literari. Dissabte, amb Just Teatre, faran un recital poètic de la seva obra a les vuit del vespre a la Taneu. I a pica-pica, Caterin?
Això, això. Home, molt bé, Cristina, eh? Està après molt bé. Però n'hi ha una? N'hi ha una? És una pregunta. Home, no ho sé. Parlem amb l'Estrit. Potser pots fer alguna cosa, no? O algun maridatge. Entrada lliure, per això. Fins aquí les notícies de Senjos.
Tenim més informació ara mateix. He pensat donar un toc cada dia diferent. Tenim més informació. A veure, para un moment. Ara veuràs com cantarem la cançó, eh, després. Ara em vaig a justificar, però vaja, com que sempre dic el mateix, quan acabes tu les notícies, he pensat fer-ho diferent a partir d'avui i llavors posar un ambient, saps? Una cosa, per dir, què? Però pregunta, la cançó de després ha de ser adequada al to de veu que t'ho facis? No, la cançó de després, com sempre. Ah, vale, perquè si no...
Fins aquí les notícies de Sant Just. Teneu més informació suculenta? Si voleu. A partir de dos quarts de vuit. Ah, no, perdó. A partir de les set. Gràcies. I ara mateix, tota la informació que vulgueu... Ràdio... Ràdio d'Esvern.
desberna.com
Passa per aquí, oh yeah! D'Alberna, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments escoltem... Ja et va bé per trucar a l'escara d'Arvion o al senyar de més? No, no, no, no la trucarem, jo t'ho dic ara, perquè escoltarem la secció Mama, estic bé! Amb el Pau Marcos des d'Oxford. Fins d'aquí uns moments. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1
Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desen nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bé, un minut passat a dos quarts de sis de la tarda, continuem a la Penya del Morro i tot seguit connectem amb Oxford, on allà hi tenim el Pau Marcos, que per qüestions diverses va haver de buscar-se la vida en aquesta ciutat del Regne Unit ja fa un mes aproximadament. Cada setmana ens envia la seva crònica perquè la seva mare sàpiga que tot va bé i tot està en ordre. Com ell mateix diu, mama, estic bé.
Us saludem una setmana més des d'Oxford amb l'Adrià Nortit. Bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. Per explicar-vos l'aventura de marxar de casa cap a un país estranger. De moment ja hem parlat de què necessitem per marxar i els primers passos a donar per trobar un lloc on viure. I abans de seguir parlant de què més fer, parlarem de què emportar-nos a la nostra aventura. Prepareu-vos paper i boli perquè us explicarem el que és més imprescindible per portar la maleta a l'hora de marxar de casa.
Comencem per repassar el que necessitarem de robar. Sí, sabem que tots heu anat a vacances i ho sabeu fer la maleta, però no és el mateix marxar una setmana amb els amics que començar una nova vida a l'estranger. Amb un banyador, unes xancletes i dues camises no fareu res per aquí, així que busqueu una maleta ben gran. Òbviament, el contingut de la maleta canvia molt segons el país de destí i l'estació de l'any que hagueu de passar allà. No és el mateix anar al Carip a l'agost que a Anglaterra al desembre. La nostra opció, per desgràcia, Pau, és aquesta última i és la que us ho parlarem.
El més bàsic sí que ens ho estalviarem. Calçotets, calces, mitjons i algunes samarretes són imprescindibles, aneu on aneu, encara que només sigui a visitar la iaia. A partir d'aquí és on la cosa comença a canviar. El més normal és que allà on aneu el clima sigui més fred que a Catalunya. Possiblement per això...
són un país més desenvolupat que el nostre, perquè treballen més i no surten de casa. Què vol dir això? Que us oblideu de les samarretes primes i els pantalons curts. Agafeu uns quants texans, sudaderes, jerseis i una jaqueta. Si teniu l'opció, que la jaqueta sigui impermeable. I si a més us en porteu un anorak per si de cas, millor que millor. Una bona opció també és agafar alguna samarreta tèrmica, que no ocupa ni pesa gaire i el decadón estan força barates.
Al mateix Decathlon us podeu comprar també unes sabates impermeables. Potser fan una mica de xirocaire però us en podeu buscar un parell de discretes. Possiblement més d'un dia ens agraireu el consell. I parlant de sabates agafeu dos o tres parells com a mínim. Unes de còmodes per quan hagueu de caminar i unes de més formals. A poder ser negres que les podeu fer servir per sortir i potser us les demanen per treballar.
I parlant de feina, un altre consell que us donem és el d'agafar uns quants pantalons però completament negres, que normalment són els que porten els cambrers. Si teniu una camisa negra també està bé portar-la per si de cas. I a partir d'aquí la resta de la roba ja depèn de vosaltres i del vostre armari. Sempre està bé portar algunes camises o roba per anar...
Més arreglat, alguna cosa per estar còmode per casa, un parell de pijames, un més calent que l'altre. Si necessiteu alguna cosa, sempre la podeu comprar. Aquí a Anglaterra són els inventors de Primark, que et soluciona qualsevol cosa, però si ho portes de casa, tot això que t'estalvies. I abans de tancar el tema del vestuari sí que hem de dir una cosa. Sabem que aquests consells poden ser no gaire útils per tot...
del tot per les noies. Els estils són completament diferents i vosaltres, noies, teniu molt més possibilitats a l'hora de vestir. Seleccioneu bé el que porteu i, si necessiteu res més, sempre us ho poden enviar.
A part de la roba, a la maleta hi haurem de posar força coses més. Per començar, necessitarem un necesser. Recordeu que a l'equipatge de mà no es poden portar ampolles de més de 100 mil·lilitres de líquid, així que factureu el que necessiteu. I quan parlem del que necessiteu, ens referim de nou al més bàsic, pasta de temps, xampú i sabó pels primers dies, de sobrant. Si necessiteu més coses, factureu-les també. Per molt que no pugueu viure sense el suavitzant pel cabell, la crema per la pell o l'elixir bucal, recordeu que els de l'aeroport us faran llençar qualsevol cosa que trobin a la maleta de mà.
Penseu que un cop al destí podeu obrir la maleta gran i agafar el que necessiteu. Aprofitem per dir-vos que una bona opció és portar una maleta gran per facturar i una de més petita amb coses bàsiques per poder passar els primers dies. Unes quantes mudes i quatre coses d'higiene per si heu d'estar en un hostal o per si us perden la maleta. A part de tots els productes d'higiene també necessitareu una o dues tovalloles. De nou podem anar de caldona a comprar aquestes que semblen un trap de cuina. No són el millor del món però són barates, no pesen i ocupen poc.
I, per últim, entre els més, més, més imprescindibles heu d'incloure tot el material, diguem-ne, tecnològic que pugueu necessitar. Agafeu el portàtil, la tablet si en teniu, el mòbil, i en el cas del mòbil, recordeu-vos d'alliberar-lo per poder-lo utilitzar amb la targeta d'una altra companyia, i si en teniu un de recanvi, doncs agafeu-lo també, per si de cas. I no us oblideu de mirar com són els endolls al país on aneu, perquè potser necessiteu adaptadors, com ens passa a nosaltres aquí a Anglaterra.
I per acabar amb els imprescindibles no us oblideu del paraigües i altes estres contra la pluja. Ja us hem dit que una jaqueta i unes sabates impermeables són una bona idea. També podeu buscar un xubasquero, tot i que queda menys suït.
Deixem enrere allò més imprescindible i parlem de les coses que també us podeu emportar, tot i que podeu viure sense elles. La primera és un sac de dormir. Potser us sona una mica estrany, però si hi penseu una mica us semblarà una bona idea. Depèn de quin sigui el vostre pla, no sabeu on anireu a parar exactament. Potser passeu els primers dies en un alberg en condicions,
però després trobeu una casa on només hi tindreu un matalàs com ens va passar a nosaltres. Per això és una bona idea portar el sac i també un joc de llençols. En el nostre cas ha resultat que el llit és de tamany doble i no el podem fer servir, però depèn de com us estalviaran una despesa important.
Una altra cosa que hauríeu de considerar portar és material per entretenir-vos. Potser penseu que no, però al final tindreu hores mortes, així que busqueu llibres i potser algun joc de cartes amb el que pugueu passar l'estona. També us hauríeu de plantejar preparar-vos una farmaciola. Com a mínim hauríeu d'agafar alguna cosa pel mal de cap o mal de coll o per qualsevol altra cosa que creieu que us pugui passar. En un país estranger potser no saben el que és ibuprofeno, així que millor portar una caixa de casa.
Finalment, no està de més agafar algun boli i alguna llibreta. Potser no sou periodistes, però sempre s'ha d'apuntar alguna cosa i si la vostra intenció és estudiar, els necessitareu. Un diccionari també estaria bé portar-lo, tot i que ara tot funcioni per internet. I també podeu fer-vos o comprar-vos un llibre de receptes. A partir d'aquí, tot el que porteu ja seran complements. Els millors que vam portar nosaltres cap aquí van ser un parell de fuets.
Bé, esperem que el que us hem explicat us serveixi per fer-vos la maleta. Recordeu, roba d'abric impermeable, dues maletes per evitar sustos i estalvieu-vos els líquids a la bossa de mà. Aquesta setmana ho deixem aquí, però no sense abans informar a casa. Mama, estic bé. Mama, estic bé. Fins la setmana vinent.
Fins la setmana, vinent. Pau i Adri, merci per haver-nos informat. Encara que vagis dirigit a les vostres mares, jo també em quedo una mica més tranquil. 5 i 39 de la tarda, fem una pausa per la publicitat de Re, i d'aquí uns moments amb la Montse Ferraz de l'Espai Essència parlarem del silenci. Ai, com es pot parlar del silenci? Parlant del silenci, no ho sé més. Fins ara mateix.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. 60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins demà!
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
5 i 42 de la tarda, anem cap a l'Espai Essència.
Montse Ferraz, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa. Gràcies. Aquesta hora nosaltres ens dediquem una mica a parlar de nosaltres mateixos. I quan dic això, no vull dir del programa o de Ràdio d'Esvern o de les nostres personalitats individuals, sinó una mica aquesta mirada interior gràcies a l'espai Essència, que ja sabeu que és aquí a Sant Just, i organitzen molts cursos i tot tipus de... També, vaja...
activitats relacionades amb teràpies i amb estar bé un món mateix i no sé, la pàgina web l'estava pensant. Quina és? La tens en ment? Perquè és que la tinc jo aquí. Essenceidivulgació.com Avui parlarem d'una cosa que venint d'un programa de ràdio sembla una mica una ironia, no? Tu dius, Montse, perquè avui volem parlar del silenci. Sí, és com si hagués vingut jo avui aquí a no dir res. Sí, no, no.
No, però mira, de fet ja podem començar per aquí, perquè no dins de res es diuen moltes coses. Tu estàs parlant amb algú i aquesta persona no et respon, no et contesta, no hi ha un feedback i se't queden mirant, per exemple...
potser t'estàs dient més coses que no passi i digues les paraules. És que estar en silenci o estar callat són coses diferents, no? La comunicació segueix existint, no? La gent que no parla es comunica igualment. I a vegades potser més i tot, no? Amb la mirada, amb els gestos, no? Això els actors en saben molt. Sí, amb aquelles mirades dels actors de Hollywood. Sí, en saben. Escolta, hi ha una filòsofa espanyola que es diu Consolo Martín. I què explica la Consolo Martín?
La Consuelo Martín és una senyora que ja és bastant gran, madrilenya, i és una mica una lleiona, però és una dona molt tendra. Jo he tingut la sort de participar en alguns dels seus seminaris i és una dona a la que admiro molt.
Llavors és una dona que s'ha passat mitja vida estudiant el ser humà, l'evolució del ser humà, i es va formar molt també, després va estar molt de temps a l'Índia estudiant, i és una gran experta en allò que se'n diu la filosofia perenne, que és allò que no canvia mai. A l'Índia es parla de l'advaita, d'aquestes coses, de la no-dualitat. I aquesta dona... Perdona, què vol dir la filosofia perenne?
és el final de tot, quan ja no queda res més que esbrinar, és allò que no es mou. Parlaríem del que a la Índia es diu l'Advaita, que és la part més experiencial o més mística, diríem, de l'hinduisme, és el que se'n diu la filosofia no dual. És a dir, que tot és un, tot és la mateixa cosa, sinó que està...
S'expressa amb diferents perspectives, amb diferents densitats de matèria, però al final, al final, al final... Tot és un? És un. Tot és tot? Tot és tot. Tot és l'espai buit, que és aquell espai buit que no és buit. I això, què té a veure amb el silenci? Segons aquestes filosofies, realment el silenci és la base i la construcció de tot.
Des del silenci, el silenci profund, que no és el silenci d'estar callats, sinó seria la base de la intel·ligència. Un silenci sense pensaments? No, és més enllà. Aquest silenci que parlen d'ells no és un silenci sense pensaments.
El silenci sense pensament seria en tot cas la porta d'entrada que ens comunicaria una mica més en el silenci, en anar aconseguint les profunditats. Aquests silencis que parlen ells són uns silencis molt profuns, són els silencis d'on tenés la intuïció, d'on tenés la inspiració, d'on tenés la creació en realitat de totes les coses. Uns silencis que els podem trobar en la profunditat de nosaltres mateixos?
Jo penso que sí, però clar, és com tot, hi ha diferents nivells, no? Tu pots nedar en el mar o a la piscina, pots estar a 3 metres o baixar 30. De fet, això és com quan tu estàs meditant, no? Segurament una persona arribarà, si no ho ha fet mai, i comença a meditar i està als primers minuts.
arribarà a un punt que potser un altre que ja porta més temps meditant, arribarà a un altre. Sempre és una qüestió de profunditat. No hi ha mai límit? Sempre hi ha profunditat? Si tu, per exemple, portes 10 minuts meditant, no és el mateix que portar 40 minuts meditant sense dir res, intentant que els pensaments passin d'un lloc a l'altre o fins i tot arribar a un punt de no pensar res de res, sempre hi ha profunditat dins nostres.
Jo ara parlo no en nom de la doctora Martín, sinó que de la meva pròpia vivència. Jo et diria que com més vas meditant, sempre és com un mas de lo mismo. Sempre vas anant, anant, anant, anant, i t'adones que allò és un espai insondable, insondable.
I com més vas en aquestes profunditats, més te n'adones de la immensitat que tens al voltant i de la teva pròpia insignificància. Però, per un altre costat, emergeix com una mena de sensació... Una pau? Sí, però una pau densa que...
Sí, jo sempre ho comparo, per mi, sempre ho comparo com nedant les profunditats. A mi és un exemple que em serveix molt, això, no? De totes maneres, avui volem parlar del silenci. Aquesta conversa girarà sobre el plantejament i també la necessitat del silenci. Hi ha un llibre que és La revolución del silencio. Sí, mira, el porto aquí, La revolución del silencio. Una meravella de la doctora Consuelo Martín. Que justament és aquesta filòsofa que ens parlaves fa un moment...
Com dèiem, el silenci és aquest moment, per exemple, on s'atura tota l'activitat mental? Mira, ella diu, textualment diu diverses coses, però una que a mi m'agrada molt diu El silenci és una música intel·ligent, callada, però no muda. Això és fantàstic. Perquè des del silenci és d'on neix la intel·ligència creadora.
Ella parla també que el silenci és la inspiració i el contacte amb allò que ens és desconegut i que només es produeix si la ment està silenciada.
De fet, quan... Ara jo diré un exemple amb una xurrada, és molt simplista, potser. Però, ostres, per exemple, quan has tingut tot el dia convidats a casa, amb molt de soroll, dinar, després s'han quedat, i quan marxen i et quedes sol amb tu mateix, hi ha com aquesta pau, aquest silenci, aquest soroll que ens rodeja a les nostres vides, a la feina, quan anem amb tothom...
És una mica també trobar-nos amb nosaltres mateixos, no? Bueno, d'entrada el silenci físic, diríem, l'estar callat ens porta a descobrir el brugit que tenim a dintre. Aquesta és una, no? Però aquest silenci que parla aquesta gent d'aquesta filosofia, diríem, és anar més enllà, a silenciar el brugit de la ment, no?
Anar parant. El que he dit jo és molt superficial i molt poc profund comparat amb ells. Alguna qüestió més? Perquè sempre anem comentant aquesta dificultat que comporta això d'aturar la ment, és a dir, que no hi hagi pensaments, que estiguem tranquils, de fer parar fins i tot les idees o els pensaments, d'observar el que sentim,
Si encara que fos per un instant, ho aconseguim, haurem arribat a aquest silenci del tot que parlen els hinduistes i el que fa un moment estaves... No, no, no, no. Ja ho pensava. No, no, haurem silenciat una mica o ens n'haurem adonat del soroll innecessari, no? Perquè aquesta ment que a vegades, vull dir, els inputs que tenim de fora i de tot arreu ens donen aquest moviment i a vegades la ment sembla que li hagin donat corda i allò no para, tu, i dale, i dale, no?
No, no, no és això, no seria. Però sí que ens portaria, diríem, a la porta d'entrada d'anar esbrinant i esbrinant. La doctora Martín sempre fa servir la paraula investigar. Investigar, perquè no ens creiem mai només el que ella diu, sinó que fem l'aventura nosaltres, no?
Aquest silenci que ens parla ella sempre ens proposa des d'una actitud, des d'una intenció profunda també. Què és el que vull fer? Què és el que vull realment esbrinar? Què és el que vull descobrir? És necessari situar-se, o una situa en un punt diferent, perquè no és el mateix preguntar-se des d'on investigo,
O la famosa pregunta, qui és el que investiga? Qui investiga? No respondràs igual si tu preguntes, des d'on investigo per trobar el llibre que s'ha perdut? O qui és el que busca aquest llibre? No és el mateix. Si tu et fas la pregunta i dius, qui investiga el silenci? Alguna cosa passa per dintre si escoltem el cos i us feu la pregunta i entreu en el joc. No és el mateix que si dius...
des d'on investigo per trobar aquest llibre que l'he perdut que veiem que ràpidament és la ment hi ha una diferència subtil però que és molt evident si ens parem una mica observar i quina és la pregunta correcta per fer aquesta observació?
Aquí qui investiga el llibre? No, tu investigues des de dos llocs i busques dues coses diferents. Una, sap el que busques i saps el per què el busques, perquè un llibre que l'has perdut i el cap et dirà no, és el Jordi o la Montserrat el que busca aquest llibre. Però quan ens situem aquí, que busquem què investigo, què vull investigar, estem investigant una cosa absolutament desconeguda. El que no sabem.
Llavors, aquí dintre, si us escolteu i feu la pregunta, ui, no hi ha unes respostes. Veus que estàs situat en un espai que no és l'habitual. No hi ha unes respostes, potser perquè tampoc sabem ben bé quin tipus de preguntes podem arribar a fer, en aquest cas, però sí que ens donaria una resposta i per mi seria la d'agafar una mica més de consciència. Crec que aquesta paraula que t'agrada tant, i és que també a partir del silenci...
podríem agafar una mica de consciència d'altres coses? Agafaríem consciència, perquè clar, la consciència o aquest silenci que busquem no és un llibre, no és un producte, no és un article que l'agafem i l'analitzem, el mirem per davant, per darrere. És intangible? És intangible, és una cosa, sí, és intangible i ens és desconegut, és que ens és molt desconegut.
És a dir que la investigació podríem dir que s'ha de fer des de la consciència, que no es fa pensant ni es tracta de fer com si seleccionéssim un objecte i l'analitzéssim clar. Que el que hauríem de fer senzillament és silenciar aquests hàbits i els pensaments mecànics que ens creiem que són la cosa normal.
Clar, però parlem a vegades sempre de silenciar la ment, silenciar els pensaments, però això no vol dir deixar de pensar, perquè la ment la necessitem, és una eina útil. No es tracta de deixar de pensar, es tracta simplement, per dir-ho així entre cometes, d'observar el procés de pensament, que això és una altra cosa. D'on sorgeix el pensament? Quin camí porta? No a nivell biològic o al cervell, com funciona, sinó...
on és el punt de partida? D'on surt això? Una pregunta, eh? I observar, perquè moltes vegades no sabem, confonem, estem tan acostumats a fer servir la ment que ens pensem que observar o reflexionar és pensar, i no és això. Observar és observar, estar-se allà quiet i a veure què passa.
Sense voler interferir, per exemple, no? Sense interferir. I que vagin passant els pensaments... Sí, sense entrar en diàleg, no? Sense entrar... Que ara penso això, molt bé. Sí, els teixes... Que ara penso altra cosa, també. Però pots tenir un diàleg intern, en aquest cas? En aquest cas, no? Si investigues, no? És només observar. Clar, perquè si tu tens el diàleg intern, tu llavors estàs jugant amb la teva ment. Preguntes, respostes... Interfereixen els pensaments. Estàs fent un diàleg, no?
No? I si passa això, i si va després aquí, i si després passa no sé què. Ai, no, però és que clar, això anirà d'aquesta manera. Però clar, jo ara mateix... Sí, i a més a més els pensaments són recurrents. Tu comences a dir, oi, avui per sopar faré truita de patates, i automàticament, ai, no sé si tinc patates o he d'anar al súper, la passada hauré de comprar paper higiènic. I tu mateixa interpel·les els teus propis pensaments.
d'alguna forma, és a dir que tu vas estirant la corda vas estirant la corda i tu el que proposes és aquest silenci que és si avui has de fer el sopar has de fer el sopar jo proposo el silenci jo proposo el que es diu és el silenci la gent del zen sempre et comparen amb els núvols que van passant i que no els hi has de fer cas jo com que no soc tan zen i soc més pràctica
Penso, quan nosaltres anem amb tren o amb un autocar, tu apoyes el braç i vas mirant per la finestreta i els paisatges van passant, però no se't queda cap paisatge. Clar, aquesta és una mica la cosa. En fi, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre el silenci. Molt interessant, perquè potser és un exercici que molta gent no...
És complicat, la Cristina. Tot és complicat. És laboriós, home, si fàcil no és, noies. No, ho dic més que res perquè no es pensi cap persona ara que per posar-se tres minuts aquí en silenci ha intentat observar res, que és una cosa...
Organitzen l'Ajuntament de Barcelona al temple de la Sagrada Família i la productora Mediapro. Catalunya Informació. Ara els esports. Joan Laporta confirma que li van oferir un pacte per retirar l'acció de responsabilitat, però l'ha definit com a pacte trampa. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio també s'ha mostrat il·lusió. Una tempesta a l'Alt Empordà. Demà farà sida i alguna boira matinal. Contrast notable.
de la base dels valors per evitar l'augment de l'IBI. Ara que l'Ajuntament ha assolit uns valors cadastrals més equilibrats i equiparats als valors de mercat de la comarca, es pot retirar d'aquesta mesura. Després d'un intens debat amb les associacions de veïns, partits polítics i ciutadans, l'equip de govern va decidir afegir-se l'any passat per evitar que els enjustancs haguessin de pagar més diners en el rebut a l'IBI.
Més coses, les famílies de les escoles de Sant Just podran votar la decisió principal dels Consells és participar en la presa de decisions en relació al funcionament i organització del centre. I estan representats els...
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, l'àdio de Sant Jús.
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Ràdio Tosfer
Bona nit.
D'aquí uns moments connectarem amb la revista Time Out, on la Clara Nerviona ens explicarà alguns temes de la nostra revista d'oci de cultura preferida, Barcelona. A més, també avui al programa parlarem amb el Sergi Arrada des del casal de Joves de Sant Just i tindrem l'Albert Capapell per parlar d'educació canina. Però abans de tot això anem cap al trending topic de la segona hora, Cristina.
Perquè avui també ha sigut, el més comentat a Twitter, loteria de Nadal. Perquè ja ha arribat el nou anunci de la loteria de Nadal, Cristina. Sí, ja el coneixem. I no és un. Podríem dir que són diversos en aquest cas. Són Montserrat Caballé o no? No, home. No, home, no, no, no.
Mira, a diferència de l'any passat que... Mira, mira, mira, aquesta és la música. Te'n recordes, tu, de la música de Faig? Sí. Oh, que bona. Estem al Nadal, ja. Quasi, quasi, no? Podríem dir. Jo he anat per alguns carrers de Barcelona que ja tenen les llums...
Posades però no enceses. No, però estan posades ja. Però és que per mi fins que no s'encenguin no comencen. Des de la setmana passada. No, no, i més encara. La gent em venia a la Curda, que això era molt bo, eh? Temperatures de 20 graus al carrer, no sé si era València o quin era, i les llums posades. De fet, aquí estan just també a la Rambla, n'hi ha les llums de Nadal, també a Canji i Nesta ja estan posats també com dos llums posades especials i tal per Nadal i també a l'Ajuntament, per tant. I a Canji i de nit ho posen de color blau. Sí, per això ja estan posades. És per Nadal, això?
Home, jo diria que sí, que hi ha uns estels així com una mica nadalencs. Em m'ha semblat, eh? No ho sé si és... Sí, però fa un... Bueno, avui encara, però... Vaja, aquests últims dies feia com mandra, eh? Pensant-me al Nadal i amb la color que feia. En fi, com dèiem, és un... Anuncis diferents de l'any passat, no?
Sí, bastant diferent. En aquest cas, lluny d'ocasionar rialles, el que han intentat o han volgut, en alguns casos fins i tot ho han arribat a aconseguir, és emocionar. És el cas, per exemple, de l'anunci principal d'enguany, que es titula El major premi és compartir-ho.
diem l'anunci principal perquè és que és una campanya que està formada per nou vídeos. En aquest cas, en aquest seria el més destacable. Nou vídeos? Sí, són fins a nou vídeos que expliquen nou històries diferents. Però aquest és el que es pot veure ja per televisió i és el més destacat de tots. En aquest cas, doncs, ens parla de Manuel, que és un client d'un bar, el bar de l'Antonio, el que és el lloc on ha tocat, en aquest cas, la loteria. Llavors, ell no va comprar el número.
Y ya está. ¿No lo has comprado? Pues no lo has comprado. Fin de la historia. Pero tienes que bajar.
Per tant, històries personals, no? Busquen una mica la llagrimeta, potser? Sí, sí, sí. La motivitat de l'espectador. Sí, perquè a més amb mi ho han aconseguit, eh? Ah, sí? Sí, perquè de debò que m'ha emocionat, eh, l'anunci, quan l'he vist. Home, ara es veu aquest home que va caminant sol, està com nevant, però tampoc no és que porti un gran abric. Tot ja va una mica per la pena, no ho veig? Sí, sí, sí.
I està clar que no li ha tocat, o no té en aquest cas el número premiat, i ara ha d'anar al bar on acostuma a anar. Al bar Antonio, on arriba i està, mira quin panorama, quina situació, estan tots celebrant que han comprat justament el bitllet de la loteria de Nadal, menys ell. Veiem com hi ha diferents goig de cava sobre la taula. Tothom està en una festa increïble, ja amb el cava. A parlar amb el cambrer.
¿Una copita? No, no, a mí ponme un café. ¿Un café? Un cafelito. ¿Este se va a la barra? Sí, ese cafelito. ¿Y qué? Después de esta cerrarás, ¿no? Lo voy a cerrar, ahora que esto me va a dejar propina. Dime qué cara de felicidad tiene. Míralo, míralo. ¡Míralo! ¡Míralo!
Antonio, cobrate por favor. Quasi plorant, eh? No pot més. 21 euros por un café. No. Un euro del café y 20 euros de esto. Ui, ui, ui, que li dono un sobre vermell. I aquest sobre vermell no em diguis que hi haurà un dels bitllets a tocar. Oh, oh, que bonic. Ai, que bonic.
Aquest és un dels anuncis, no? Sí, les restes poden veure tots ells a elbardiantonio.es És una pàgina web on estan penjats i deixa'm, per acabar, destacar una de les novetats i és que a banda de l'anunci, que també ha estat novetat enguany, la Loteria de Nadal, en aquest cas el premi, es podrà recollir a partir de les 6 de la tarda del mateix dia del sorteig, a diferència d'altres anys que s'havia d'esperar a l'endemà. Doncs escolta, m'ha agradat, eh?
Mare de l'anunci. La Gera Twitter, per exemple, diu, com diu el meu amic Félix Fernández, això diu l'Alejandro Iborra, aquest any han encertat de ple en l'anunci de loteria de Nadal. Molt bonic, sí senyor. Un altre comentari. Ens el fa l'Helena del Castillo. Diu, què poc m'agrada l'anunci de la loteria de Nadal aquest any, com el de l'anterior? Cap.
Aquí està la Navidad. Aquí està la Navidad. I per a Cetamor diu el tema de l'anunci de loteria de Nadal no s'ho creu ningú. A veure a quin bar et cobren només un euro per un cafè. I té raó, té raó.
Bé, com cada setmana parlem d'educació canina i d'entrada demano disculpes a l'Albert perquè porta una estona d'esperança. Albert, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Hola, el nostre educador canin particular. Us recordo que si teniu qualsevol consulta, qualsevol tema que us preocupi sobre el vostre gos o la vostra gossa...
Ens podeu fer arribar la vostra consulta al mail del programa, a lapenyadelmorro, arroba gmail.com, i nosaltres ho traslladarem als nostres educadors canins, l'Albert Capapell i la Roséa. És una setmana cadascun. Avui, Albert, ens proposa seguir una mica amb la línia de fa 15 dies, on vam parlar de la figura del referent, no?
Correcte, de la importància, no?, d'una mica de la figura que té el referent dintre de la nostra proposta d'educació canina. Sí, recordo que parlàvem del referent com a persona, com a nosaltres mateixos som el referent del nostre gos, el nostre comportament, la nostra actitud, el gos, diguem que s'emmiralla, no?, moltes vegades amb el seu propietari o amb el seu amo, cosa que és normal. Avui, però, vols parlar concretament del vincle, el vincle que s'estableix entre el referent i el gos. Exacte.
És una miqueta el que vindria a definir la relació que tenim amb el nostre gos, ja no només d'una persona, sinó potser, si convivim diverses persones d'una casa, de les persones en si amb l'animal. Però, en aquest cas, una cosa són els vincles. Després, el propietari poden ser diferents o és un només? Normalment, cada persona... O sigui, l'animal crearà un vincle diferent amb cada persona. És molt probable, perquè igual que no hi ha dues persones iguals, exactament iguals, de caràcter, sobretot,
no tenen la mateixa relació. Però igual que nosaltres, ni que tinguem una mateixa colla d'amics, i siguin quatre o cinc que ens portem i que quedem sempre junts, normalment tindrem afinitats diferents i crearem vincles diferents amb les persones. Per tant, això vol dir que agafarà un únic propietari o amo, no? Més aviat que agafarà una referència... O un preferit. Però no només en tot... O sigui, perquè ens entenem, no agafarà un per sempre.
sinó que més aviat és la referència, la millor referència potser que li estiguin donant en aquell moment als humans. Que pot anar canviant segons el moment determinat i la situació, pot ser en un moment una persona, en un altre un altre... Exacte, això pot explicar de vegades quan estem al parc i estem cridant potser el nostre gos o li estem demanant que faci una determinada cosa que nosaltres quan estem a casa ho fa i quan estem amb més gent no ho fa.
I és senzillament perquè la referència en aquell moment segurament no estem sent nosaltres, per molt més que ens estiguem referint-nos directament al nostre gos, el nostre gos potser té una altra referència, la que ha agafat-se i no té per què obeir, entre cometes, no m'agrada aquesta paraula, però no té per què obeir aquella figura. Però el fet que agafin diferents referències no fa que canviï la relació, no? No, al contrari. No parlo de la relació en aquell moment amb les persones.
No, no, que va per això, al contrari. D'alguna manera, el que ens fa veure és més aviat la relació real que tenim amb el nostre gos. És a dir, si a mi quan estic sol em fa cas, perquè quan li dic seu, fa cas i seu a terra, i quan estic amb més gent no ho fa en la mateixa situació, podria ser ben estar a casa, no estic parlant d'estar fora en un parc on hi ha més gossos, sinó, per exemple, tenim visita i li estic demanant que el gos faci una cosa i no l'està fent,
Llavors, potser hauríem de plantejar-nos a quin nivell estem, perquè potser ha vingut aquella visita que tanta gràcia li fa jugar o que li fa unes carícies que li tornen boig, i nosaltres, per molt que li diem alguna cosa, no ens estarà fent cas.
Exacte. I en aquest cas, com es pot, si tu tens una relació, no parlo de vincles, repeteixo, si tens una relació com en aquesta situació que justament parlàvem ara, això es pot reforçar d'alguna manera o es pot canviar i de la mateixa manera que canvies la relació que tens en determinats moments amb el teu gos, pots fer i crear un vincle més sòlid o més consolidat? Molt probablement el que hagin de fer en aquestes situacions és fer un pas endavant cap a nosaltres mateixos i ser una miqueta més honestos amb nosaltres mateixos també.
I ja no parlo a nivell d'una situació puntual, ja no en estic parlant, potser me'n refereixo a algú més genèric. A nivell d'una situació que nosaltres potser, a mi no és que te'n deixi generalitzar, però sí que hi ha una bona part de gent que necessita demostrar alguna cosa amb el seu gos davant la gent. I no vull dir que sempre sigui la mateixa situació, però jo m'he trobat en molts casos de persones que quan es troben envoltats de gent li demanen moltes coses al seu gos. Com una mica d'espectacle, potser, o...?
Sí, per demostrar alguna cosa a la resta de persones que hi ha allà. És una situació que hauríem de revisar si hi ha una necessitat de portar-la a terme, o si podríem plantejar-nos el per què.
Clar, però això ja és de la persona, no del gos. Exacte. Per això mirar-nos a nosaltres. Però el gos rep les conseqüències, no? Perquè a cap i a la fi és el que estem parlant, del referent. Clar, el gos el que en aquell moment veu és el que ha de ser la seva referència més potent a la seva vida, que és la persona amb la que viu, que en determinades situacions com que fa aigües. La seva referència no és una referència fiable. Clar, estaríem parlant que el gos, si pogués aferrar-se només a una referència, que seria la dalt supropietària o propietària,
i seria ideal. Un gos que pogués només viure amb la referència del seu propietari és, d'alguna manera, el que ells estan buscant constantment. Però el problema és que les persones tendim a oferir un tipus de referències molt contradictòries a nivell social i ells veuen que no som una referència fiable, ni estable, ni molt menys, i sobretot quan hi ha més persones o gossos al voltant, no?
i tendeixen a buscar-ne d'altres. Normalment, si hi ha més gossos, la referència serà la d'un altre gos. Abans que la d'una persona, no? Exacte. Parlen el mateix idioma i segurament, inclús estiguin molt més a nivell, ni que siguin gossos que no es coneixen, tinguin més afinitat amb aquell animal que amb una persona.
Clar, però normalment el gos acostuma a viure amb les persones, no? És possible que convisqui amb un altre gos, però en el cas de la gent que només tingui un gos com a animal de companyia, doncs un gos com a animal de companyia, doncs el referent, evidentment, serà una persona. En aquest cas, bueno, suposo que és el que té i s'ha d'adequar, no?, això, tot i que ha pogut relacionar. Moltes vegades sorgeixen situacions de les que a vegades ens toca viure quan anem a domicili, l'educador o l'educadora caní o canina,
que ens trobem en una situació en què realment el gos està intentant fer visible un problema de la persona a nivell personal, perquè bé estigui passant un mal moment, bé estigui en un moment de la seva vida molt estressant i no dona per tot, bé alguna situació puntual o no puntual, també pot ser una situació sostinguda en el temps, però habitualment és com una alerta del que fa el gos i comença a emmirellar-se en aquella persona, com parlàvem al principi, i a crear una sèrie de comportaments estranyes.
com per cridar d'alguna manera no és que ho facin conscientment, òbviament no diuen trencar això perquè així en farà més cas, sinó que els surt d'alguna o altra manera, es veuen obligats a mirar-se en aquella referència i el que reben en aquell moment és tot això, s'estan menjant, per dir-ho ràpid, tot el que s'està menjant el seu propietari o propietària de la seva vida. Clar, i això com es podria solventar?
Moltes vegades amb paciència, sobretot amb molta paciència, amb veure que justament el que tenim a casa és un aliat, no és un enemic que intenti fer la vida impossible, sinó que tenim el millor amic de l'home o la dona, per això tenen aquesta cueta de sempre. Però és que realment és així, quan tenim problemes a nivell personal, segurament si tenim un gos convivint amb nosaltres, sigui la millor referència en aquell moment nostre,
per tirar cap endavant d'una o altra manera, perquè són animals molt vitals, perquè sempre tendeixen a tirar endavant en qualsevol situació, i aquí podem aprendre nosaltres. En situacions de la nostra vida, que estem cap baixos, sortir a passejar, trobar-te amb altra gent, veure jugar al teu gos, t'alegren una miqueta.
i et dona aquest plus que potser és necessari per continuar endavant. Em sembla curiós el fet que ja ho has dit, que és el millor amic de l'home, evidentment, i sempre se li ha posat aquesta coeta, però has comentat que sempre poden ser un bon referent els gossos, i molt sovint acabem de veure un exemple que les persones no ho són a vegades, i els gossos han de buscar referents en diferents persones, en diferents situacions. Com és que un gos és capaç de ser sempre referent i en canvi les persones no?
Perquè el gos no entenen, jo crec que és el que parlo del meu punt de vista particular, no tenen la possibilitat de mentir, no la conceben perquè tampoc ho poden, llavors només saben donar la seva referència. Això no vol dir que sigui una bona referència sempre, però normalment si l'entorn no li crea gaire problemes el gos te'n dirà buscar ser un animal tranquil, ser un animal amistós...
Llavors la referència que estan donant en tot moment, igual que nosaltres estem donant una referència bona quan estem tranquils i una referència potser no tan bona quan al nostre equip de futbol li marquen un gol, doncs constantment estem donant-li la referència. Ell també ens està donant referències de 24 hores al dia de com és.
realment, sincerament, com és un gos, per lo bo i per lo dolent. Hi ha coses que potser no ens agrada, com per exemple que burdi molt, que és el que surti, que tiri molt de la corretja, i llavors són coses que sí, haurem d'anar polint i són coses que es poden tractar. Però quan tenim un problema a nivell personal i el nostre gos, que mai havia tingut un problema, comença a tenir un problema també de comportament, o inclús físic, també a vegades es fan ferides, es mengen la cua, surten estereotípies.
Llavors és una veu d'alerta, però que per dues bandes. O sigui, els gos han d'estar fent veure que hem de frenar alguna cosa de la manera. Home, també són com una mena d'indicador, no? Això que ho dius tu, perquè són aquests reflex, són aquest mirall moltes vegades de nosaltres mateixos o el nostre propi comportament. Per cert, ara que parlem d'aquesta actitud dels gossos, com és que hi ha gossos que els hi passa això o no els hi passa, vaig a fer-te potser la pregunta més friqui que t'han fet mal, eh? Em fa por, eh? Mira, mira, mira, mira.
Mira, mira, mira, com es diu el gos? El Rubi i la Luna són. La Luna, no? Vale, i el... I el Rubi, sí. I el Rubi, vale, però ja veuen... Mira, mira, ara estàs d'aquí i ets tota l'estona, eh? I ara... Uau, uau, uau, per què? És que saps què ha passat? Que ara ha vingut la Roser. Ah, vale, hombre, hombre, Roser, hombre...
I com teníem la porta tancada, m'han avisat. Aquests no s'espantaran i ja està aquí la Roser. Hombre, pues saludarà un petó, eh?, de part nostra. Molt bé, un petó del Jordi i de la Cristina. Igualment. Escolta, no... Ai, mai hem fet una secció amb tots dos junts. Ai, s'hauria de fer... Bueno, una vegada, la primera, no? Vam fer una vegada... Però fa molt de temps. Sí, tu no hi eres, Cristina. Sí, fa molt, fa molt. Quan s'acabava el món, Cristina. La pregunta xorra és...
Perquè ara nosaltres al programa fem una secció d'astrologia. Els dijous ve la Concha Beringo. I és, els gossos tenen signe del zodíac? És a dir, hi ha una astrologia canina? Jo diria que qualsevol ésser viu en té una astrologia. Ah, clar. I no només perquè siguin gossos o perquè siguin animals, inclús les plantes et diria que tenen... Les plantes també, eh?
Clar, a nivell de calendari tenen un cicle lunar i tenen tot una sèrie. Aquest tema sí que no el controlo en absolut. La Roseu ho sap o no, això? Pregunta-li. Probablement tingui més mana aquest tema. L'únic que no sé si està tan posada tampoc, perquè és un tema que tenim com a molt... No el descartem algun dia investigar-hi, perquè segurament tingui molt a veure.
Incluso el moment en què neixes, de l'any, ja no a nivell d'astrologia. La carta natal, no? Dels cossos seria? Clar, la carta d'astrologia. És que saps què passa? Que ara aquí al programa estem una mica malalts de tot això, perquè cada setmana tenim una astròloga que ens explica un signe. Demà balança, eh? La gent que sigui balança. Bueno, en fi, Albert, merci, no tenim més temps.
No, ja està. Una última, per tancar, per tancar. Estàvem parlant justament d'aquesta sinceritat dels gossos i et volia saber si tota aquesta sinceritat i tot això pots arribar a fer que el vincle del gos cap a la persona o el referent sigui més gran que el vincle que pot tenir el referent cap al gos.
Probablement, sí. Jo arriscaria dir que sí, a nivell de... Com resumir-ho, seria dir que els gossos ens estimen tal com som i nosaltres ens estimem una part del gos, una part potser molt gran o més petita, però no ens estimen tot. Quan comencem a conèixer potser parts que no ens agraden tant, com que ens faci mal coses de casa o que es barallen amb altres gossos o coses aquestes,
Ostres, sembla que aquí el vincle s'es deteriora una mica. I ells, quan estem en els nostres pitjors moments, són com més estan amb nosaltres.
Conclusió, hem de ser més gossos, jo crec. Sí, potser... Molt bona conclusió, Cristina. Molt bé, doncs ja hem de ser més gossos, eh? Quan arribi a casa, em trobem al sofà i no fa res tot el que queda de dia. Albert, moltes gràcies, que vagi molt bé, que vagi bé. Adéu, bona tarda a tots. Dos quarts i un minut de set de la tarda, fem una pausa de no re i d'aquí uns moments amb la Clara Nervion de la revista Time Out. Fins ara mateix.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desen mobles. Per la penya del morro o del moro? De Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, i en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí.
60 i més. El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desdèvies.
CD33, encara hem de connectar amb el casal de joves de Sant Lluís, allà ens espera el Sergi Herrada, però abans hem de parlar de la revista Time Out, la nostra revista d'oci i de cultura de capçalera, allà a la seva redacció, molt a prop, bueno, al Born, de fet, de Barcelona, i a la Clara Nervió, en Clara, bona tarda.
Hola! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Hola a tots! Què tal? Escolta, anem per feina, perquè si no, el Sergi Rada, clar, com que tu normalment estàs una mica abans els dimecres, després enfada perquè diu que mai té temps. No, ho farem ràpid, ho farem ràpid. Parlem de l'Hospitalet?
Avui parlem de l'Hospitalet, perquè molts cops és una ciutat on hi viuen més de 250.000 persones. Sí, la segona ciutat més gran de Catalunya. Exacte, la segona ciutat més gran de Catalunya. Just aquí al tocar de Barcelona i molts cops és la gran oblidada. A partir dels 25 ja no hi va la gent, no? Veus una mica el Salamandra, per això... Sí, exacte, coneixem el Salamandra, el Depo, però més enllà d'això i d'un festivalet
que puguem anar tant en tant, és com la gran oblidada. Aleshores, hem volgut reivindicar l'esperit de l'Hospitalet. Molt bé, i què parleu, del Cines La Farga o què? Doncs no, la veritat és que hem triat coses una mica de tot. O sigui, comencem, per exemple, per alguns carrers espectaculars que us recomano que feu un cop de Google, perquè, per exemple, hi ha un carrer que es diu Carrera Santa Bàrbara, allà al Vellnit en l'Hospitalet,
que és una meravella, és com una mica si estiguessim a Horta, així de...
amb cases baixetes, pintades de colors... Ah, que guapo! Ho estàs a Google? No, però m'ho imagino, perquè ho expliques tu. Sí, és molt bonic, així com amb cases de colors, peatonal, tot petit, quasi com que les àvies encara surten al carrer a parlar amb les veïnes, i és una autèntica meravella. Si no m'equivoco, està per al costat de la Rambla Just Oliveres, i seria una mica el centre antic de l'Hospitalet, que era com era abans l'Hospitalet, que es conserven aquestes cases petitones que dius, i sí que realment les àvies encara continuen sortint al carrer.
Sí, és justament això, està al costat del poliesportiu que hi ha al costat de la Rambla Just i Liberes. Més indrets a l'hospitalet així desconeguts. Més indrets a l'hospitalet. Hi ha un que no és desconegut, però que molts cops ens fa mandrenari, que és el Centre Cultural Tecla Sala. Ah, sí.
on hi fan un munt d'exposicions, conferències, petits concerts, hi fan un munt de coses. Fan moltes, moltes coses. Que està allà a la Rambla Justo Oliveres, també, no? Em sembla? No, de Clàssola no està a la Rambla Justo Oliveres. Moc. Moc, malament. Sí, això, feu un Google. I ho trobareu fàcilment, perquè jo com a hospitaleta encara em trobo. Està a la Torrassa, a la part de la Torrassa. A la part de la Torrassa. Escolta, què hi ha a la Justo Oliveres pujant a del de tot a la dreta? No us sona que hi ha un centre allà cultural? Jo he anat alguna vegada a veure alguna teatre. No, allà
al Centre Barrades. Ah, sí senyora! Oh, quina memòria! Al Centre Cottrell Barrades, sí. Oh, quina memòria! Sí senyora, centre Barrades. I allà també hi fan conferències i tenen un auditori, però el Tecle Sal és molt més gran. És veritat. És una antiga fàbrica, així que l'han renovat de l'època industrial i és molt xulo. Que de fet és biblioteca, també. És biblioteca, també, efectivament. Després també, com avui anem una mica ràpid, també parlem d'alguns bars, així molt nítics,
I, com per exemple, Can Sisko, El Deportivo, La Flama, La Bodagueta, en Muc... Home, perdona, El Deportivo, era aquell que està al costat de ràdio-televisió de l'Hospitalet, que el Corbacho, quan feia de Sebas, a La Cosa Nostra, ha estat parlant de fa com 15 anys, el tio feia Bar de Portes, i era aquell, eh? Sempre parlava del Bar de Portes. Jo sé com faig que he estat, El Deportivo, i és una passada, eh? De lo que et menja, és...
Amb tot el carinyo, però no deixa de ser Manolo. No, però si això... Diria que és el bar de tapes? De la pel·lícula del Corbatxo, d'Hospitalet? Diria que és el bar aquest, eh? Ah, doncs pot ser. Però jo crec que sí. Aquesta me la perdo. I ja l'única cosa que haurem de trobar en falta és el Tirsa, que suposo que molts els coneixerem com un dels bars de sintònics més famosos i reputats, no només d'Hospitalet, sinó també de Barcelona...
que tancarà les seves portes a finals del 2014. Sí, tia, tancar el Tirsa. Hòstia, que fort. Molt fort, perquè no pot fer frenar el canvi de la llei de rendaments. Ah, va, jo sé que... Com molts establiments del centre de Barcelona, antics, que porten molts anys i ja han de... És una llista.
De fet, em sembla que ja ho havíem comentat algun cop a la secció. Sí, vam comentar les bodegues aquelles mítiques, no?, d'Armba Catalunya i del centre de Barcelona, que degut a aquesta llei... I botiga, d'aquí... És veritat, és veritat, que ja, bueno, el lloguer que paguen s'està estabilitzant i posant el dia, no?, amb el sol. Exacte, amb la resta de lloguer, per tant, realment no poden fer front.
Total, que aprofiteu abans del 2014 i aneu a fer una bona copa al Tirsa, que us ho agrairà. Molt bé. Bé, doncs aquests són alguns dels indrets així més desconeguts o que val la pena conèixer de l'Hospitalet. Parlem ara d'alguns concerts, com per exemple de la Sharon Jones. Quant ve a Barcelona? Ah, doncs mira, justament comencem pel de la Sharon Jones, que és dimarts que ve, el dia 18. Mhm.
que actuarà al Palau de la Música, i no sé si com neixeu la senyora Sharon Jones, però és una passada. Conec la seva germana, la Nora. Sí, sí, sí. No, no, és que no ho conec. No, és que mira, estic buscant, estic buscant... Bé, doncs ens va fer gràcies, eh?
Estic buscant Sharon Jones al Spotify i no em se'm carrega, fa molta ràbia, però bueno, la volíem escoltar per conèixer-la. Sí, és perquè vaig escoltar molta gent. Sí, sí, potser sí, s'està petant. Aquest dimarts vindrà, dius, al Palau de Sant Jordi. Al Palau de la Música. Al Palau de la Música. Sí, sí, al Palau de la Música. Està considerada la reina del sol, és una tia superfortota que ja té uns 60 anys, que va superar un càncer i, de fet, dic això amb molta frivolitat, però perquè...
Ella es va fer moltes fotos, moltes de les fotos de promoció que hi ha de la Sharon Jones, és ella amb els cabells rapats, perquè d'alguna forma ella reivindicava aquest pas per la malaltia i el bé que se n'havia sortit. I un detall així molt petit per acabar amb la Sharon Jones és que ve amb la banda de Dab Kings,
Que era la banda de la Amy Winehouse. Ah. Yes. Molt bé. Ja sabia que us agradaria aquesta dada. Home, doncs sí, sí, ens agrada molt aquesta dada. Per cert, parlant així de noms una mica mítics, ahir Paolo Conte va estar a l'Auditori, si no tinc mal entès, també un concert espectacular, eh? En fi, algun altre concert que vulgui recomanar de cara als propers dies?
Us en recomano, us recomano un altre concert i un festival. El concert és el de Cat Power, que se celebra demà a l'auditori, justament, entre el Festival del Millenium.
I estem tots molt contents de veure-la i estem molt creuant els dits a veure si aquest cop sí que he anat a rehabilitació i la veiem una mica serela. Bé, què t'ha dit? Escolta, parlem ja per acabar dels cursos per aprendre a fer coses, si et sembla? Sí. Perquè avui, al Time Out aquesta setmana, dediqueu un article especial a cursos per fer coses. Jo faig un curs de cuina, per exemple. Ah. Sí.
Jo ho sabia, això. I, a més, m'han anat per demanes parlant molt bé del teu cos de cuina. Sí, està molt bé, perquè es diu cuina saborosa i econòmica. I és el que necessito. Llavors, recomaneu alguns cursos així xules? Sí, mira, recomanem, per exemple, un de... més o menys que va de producció versus consum, que organitza una gent que es diu nyamnyam.org. Sí. I fan dos que destaquem. El primer es fa el dissabte dia 15, que és un taller d'organització setmanal. Ah. Que tu dius...
Hola, solters, quants cops us passa que et compres no sé quantes petxugues a pollastre i les has d'acabar tirant. Ai, sí, perquè sap malbé, porten ja 30 dies a la nevera. Sí, o per exemple, jo no compro ous perquè mitja d'utzena d'ous se'm caduquen abans de fer-los servir. Clar, però mira que els ous triguen un païll de mesos ben bons, eh? No, un païll de mesos. Com que porto païll de mesos a la nevera? Però si, jo em vaig comprar l'altre dia uns i posava que caducaven el 14 de desembre. No t'ho creguis, no t'ho creguis. Ah, ja, ja.
A veure si ara no caducaran... Ara m'han espantat i me'ls hauré de... Mira-t'ho bé, jo em sé que els dous no siguen tan a caducar. Ah, doncs jo no sé per què. Mirem-ho, mirem-ho. Ja també hi ha una foto, clara. Perquè el 14... Jo diria 14 de desembre, eh? Però vaja, si dius que no, ja m'ho miraré bé. No ho sé, a mi és que em fa una mica de jujo aquestes coses. Els dous en concret. Ja, bueno. nyamnyam.org Ah, exactament. I després, un altre curset que us recomanem, és un que organitza la gent del projecte Repara't
que tenen un taller al carrer Sepulver de 45 i que us ajuden a reparar la vostra bicicleta. Ah, que guapo, està molt bé. T'ajuden a, jo què sé, des de canviar els canvis, els frens, centrat d'eixos...
Bueno, molt bé, és com passarà per la ITV de la bicicleta i que no us costi gaire cal. Però només canvis, no? Si la portes tota desmuntada, no... O també? És per preguntar-ho, eh? Perquè realment fan un munt de coses de tallers per tu mateix arreglar-te'ls. És a dir, t'ajuden i t'ensenyen a com fer-ho. Clara, et veig molt esperta amb el tema bici, eh? Amb aquí els eixos, el to, i veig molt esperta. Ho he llegit. I ja per acabar, un últim curs així que vulguis recomanar Curiós? Un últim curs que ho recomanem, i tant i tant. Un segon que ja havia tancat...
No, ja ho tinc, ja ho tinc. Perdó, ja ho tinc. Una gent que té un nom una mica sinistre que és...
cadaverexquisit.com, que fan curses de serigrafia artesana. Ah, molt bé, molt bé. I aleshores és una mica un navarreig entre el disseny i l'artesania, i aleshores ells us ajuden i podeu estampar-vos les vostres pròpies samarretes, etcètera, etcètera. Ah, fantàstic. A més, això és molt laboriós, també ocupa temps i queda molt mono i molt artesanal. Sí, molt, molt coberts.
un regalet ara que ve el Nadal. Sí, ho estava pensant. Etiqueta very cute. En fi, Clara, moltes gràcies i ens retrobarem la setmana que ve. Bona tarda. I tant. Adéu. Que vagi bé. Adéu. Sí, 43 de la tarda. Anem cap al casal de Joves de Sant Just, va.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Sí, sí, 44. Què toca? Ah, sí, casal de joves. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal? Molt bé. Aquesta hora de la tarda ja, amb el casal. Teniu molta gent avui o què? Molt de moviment?
Bueno, tenim a dalt la presentació de l'exposició Amor. Ai, és veritat! Estan aquí jugant a joves a dintre, a fora, als ordinadors... Escolta, l'exposició aquesta de Amor...
amb interrogant. Ah, és amor? Amor. Potser no és amor el que us passa entre vosaltres. Parla una mica de les relacions tòxiques, del maltractament, de tot això. Sí, és una exposició sobre violència de gènere. Això que no em sortia el nom. I avui l'heu inaugurat. I aquesta exposició, d'aquest tracte, com està plantejada? Són plafons, fotografies... Són plafons dissenyats per diferents artistes.
i un breu text que et fa reflexionar una mica sobre la imatge que estàs veient.
Home, això ho trobo molt interessant, no?, pels joves, a més a més amb l'època aquesta que corre avui en dia, el tema del mòbil, del whatsapp, que, en fin i tot, pot haver-hi més control entre aquestes parelles adolescents que a la nostra època. Amb el doblat xec, blau, ni t'imagina. Amb el blau, vull dir, clar, a vegades també, clar, no ho sabem, no?, fins que arriba un cert punt, potser, de la nostra vida, però, clar, també necessitem la nostra intimitat, el nostre espai, la nostra independència dins de la pròpia parella.
Sergi, què has explicat en aquests plafons? Doncs això, o sigui, és disseny. Són imatges? Són imatges, jocs de paraules, jocs de paraules amb imatges, que et fan reflexionar una mica, doncs això, sobre la violència dintre de la parella. Pot ser que algun arribi a ferir sensibilitats o no arriba fins a aquest punt? No, a ferir sensibilitats no, hi ha algunes més gràfiques que d'altres, però no... Cap de mal gust, no? No, no, de mal gust no.
Per exemple, hi ha alguna que vingui al cap de les que t'ha impactat més? Bueno, hi ha una que és com una figura de dona, però la típica, com un cap rodó i una faldilla i els braços així com oberts, que el cap, la rodona del cap, és una diana, i pues te quiero, diana. Clar.
Bastant gràfica. Sí, bastant gràfica. Però què vols dir? Que és una diana també com a metàfora dels darts on van a parar, no? Sí, sí. O almenys no arriben a ser altres més explícites, no? De situacions, potser... Tot és disseny. O una posa Mujeres Libres
i el eres de l'acabament de mujeres canvia de color mujer, eres libre o mujeres li Jovant, com dius a partir del disseny molt interessant molt original també Amor, preguntant és l'exposició que avui s'inaugura el casal de joves fins quan estarà? Avui es presenta porta tota la setmana passada estarà durant tota aquesta setmana també el dilluns és l'últim dia el 17, no? Sí, i el 18 ja la desmunten
Molt bé, doncs aquesta exposició, que està on ha? Salaudi Montlló? Exacte. Molt bé, doncs vinga. A la sala de dalt. A la sala de dalt, correcte. Bueno, a veure, estem parlant amb el senyor del casal, el Sergi Arrada, que cada setmana, no, per situar gent. Però és cert que als joves li diuen així al Sergi, no m'ho veu a veure. No, li diuen Sergi o Sergio o Etú. Però ningú t'ha vingut, no, mai, dient a senyor del casal? No.
No. Bueno, aquí a la ràdio una vegada hi havia comentaris al xat. Sí, però... El senyor Alcasal, clar, d'això. Però quin ping-pong, no? Dono respecte. Clar, importes molt. Ping-pong, importes molt. Escolta, ping-pong vas aquests dies. A veure, sorprèn-nos. Doncs, bueno, aquest dissabte al matí aquí hi ha una... que fan un dinar i tal. Molt actius, no?, els amics del barri sud. Sí, però... A veure, els amics del barri sud, jo, perquè m'aclari una mica, eh? Per exemple, no és la gent del Walden, no?
Eh, no, el Walden és la gent del Walden. Eh, però escolta, que no és cap tonteria, el Walden està al barri sud, també. A la part sud de Sant Lluís, però es considera un altre barri. Després, per exemple, la gent de la illa Walden, que tenen els sonos de la plaça de la Pau, que tenen un col·lectiu, són aquests? No.
També serien, però bé, no sé si ells ja s'inclouen dintre del Walden, però bé, seria barri sud, això. I llavors tothom qui sigui del barri sud pot anar? La gent que sigui, per exemple, Passamaragall no és benvinguda? Pot anar tothom. S'organitza els amics del barri sud.
Però pagant aquí, tothom, no? Quan val? A veure, anem a parlar de... No ho sé, perquè és un acte... O sigui, fan aquí, però és un acte que ho porten tot ells, o sigui, han jugat la sala. Jo els jo dono publicitat perquè soc així de maco. Ja, ja ho veig. És un acte una mica privat, no? Potser, o no? No, no, és obert al públic. Ah, vale. Però jo sé que fan un dinar, que ho faran aquí, i faran un ball després i tal, però és per la tarda, i que acaba com a les 5 o així de la tarda.
Ah, molt bé. Doncs escolta, queda dit. Això serà aquest dissabte. Dissabte. Com va anar la pel·lícula de Her?
Doncs va agradar molt, però no va venir molta gent. No va venir molta gent, o sigui, que res. Ja, però si no vénen amb hern, oi? Quantes pel·lícules falten? Una. Una? Ja serà l'última, serà la gran festa, no? Tranquilo amb una catalana. Ah, sí? Sí. Quina? 10.000 quilòmetres. Ah, 10.000... Ah, què és aquella pel·lí que vam cagar les rodes? No. No, va, va, va. Quina és? Quina és?
Bé, de fet, era una de les opcions per anar als Òscars, però ha agafat... Ah, perdona, la del David Verdaguer. Exacte. Sí, home, i tant, i tant. Una parella que estan mirant de tenir un fill i tot, i de cop a ella li ofereixen una beca d'un any als Estats Units, i de cop es troben a 10.000 quilòmetres de distància d'un de l'altre i a veure com aguanta la relació durant tot aquest any. Doncs digue-li al David Verdaguer que vagi, ja que és l'últim Cine Club Utopia, seria acabar-lo por todo lo alto.
Tu el coneixes? Sí. Sí. Home, li vols dir mi un guatge, perquè no respon mai, eh? Perquè està molt ocupat ara, que està en moltes coses. Però... Quin dia és? Quin dia és? Doncs ara t'ho dic, és un divendres de desembre. Quin?
A veure, divendres 12 de desembre. Divendres 12 de desembre? Sí. Bueno, si vols, li puc dir. I que fem un cinefòrum després, no? Vale. No sé que si ve ell, tu vindràs, i si no, no? No, jo vindré igualment. Mira, ei, he quedat bé ara, eh? I jo ho posaré al Facebook. Clar, penseu que si ja no vindreu aquesta, ja no vindreu mai.
Per això t'ho dic. Home, hem de fer la gran festa del Cine Club Utopia. Hi haurà cava, doquier, tot gratis, catifa vermella, fotocalls... Tot gratis no, eh? Ah, no? No, que te la paga la peli després. Home, ja podies enrotllar-te, que és l'últim Cine Club Utopia de la història. De fet, tanca el Cine Club perquè no tenim diners. Ja, ja, ja. Home, no passa igual. Total, de perdut del riu.
Bueno, en fi, doncs el 12 de desembre, ja m'ho... El 10 parlarem, suposo, no? Sí, sí. Per tant, ja ho publicitarem també nosaltres a través del resum diari que pengem al Facebook de la penya al morro. I a veure si, ni que siguin l'últim, doncs aconseguim omplir la sala. Tots amb el Cine Club. Tots amb el Cine Club. Cine Club. Jordi, m'has deixat sola, eh, avui? Sí, sí, deixat sola, deixat sola. Aleshores tens la missió, no?, durant tot aquest mes, d'aconseguir que el David Barbaguer vingui... Ah, perdona, perdona una cosa. Ui, què és el coder aquest crit?
La gent, aquí, que s'emociona. Escolta, no, s'emociona pel David Berdaguer. Escolta, si aconseguim que el David Berdaguer vingui a través de la penya del morro... I tu ets gratis, sí. No, no, no. Em perdonaràs ja per vida i a través del Club Utopia... Home, sí. Ah, sí?
Vale, doncs ja ho intentaré, ja ho intentaré. Escolta, Sergi, alguna cosa més de que ara els propers dies? Perquè veig molt tranquil·let, eh? Sí, sí, sí, estic superraxat. Ahir vam fer una sortida amb el grup de teatre al TNC. Ah, on veu anar? Sí, al TNC. Ah, però... És que volia preguntar a veure què i m'has dit on veu anar. Què va anar a veure el son i doni d'estiu? Bueno, l'estaven assajant. Sí. Després, quan vam marxar nosaltres, vam fer un assaig
però no general, sinó amb un assaig complet, però amb el director i tal, per acabar de tancar temes. Van parar a mitjassatge o no? Bueno, ja havien... Quan vam arribar a nosaltres, bueno, vam fer tota una volta per tot el TNC, vam ensenyar les tres sales, per dintre, per fora, per sota, per dalt, per tot arreu. Molt bé. I vam parlar amb...
amb l'ajudant de direcció dels Units d'Estil i li vam fer preguntes i tal. Molt bé. I quan estàvem allà, estaven acabant de posar coses a l'escenari, en plan nivell tècnic, i s'estaven pentinant i vestint els actors. Ah, o sigui que no vau veure l'obra, no? No vau veure cap obra, sinó que va ser una visita per dins els entrexitges del TNC, entre les bambolines, eh? Exacte, perquè els assajos en públic...
però que encara són assajos, ho fan la setmana vinent. Bé, de fet, amb Joan Anguera, Marcela Ànega, l'acord de Bonito, Denis Pasa, l'Enric Major, Lluís Marco, Chico Massó també, la Victòria Pagès, en fi, l'Oriol Trambia, el Pau Vinyal, són alguns dels actors que representen aquest somni d'una nit d'estigui que l'estrena, com diem, la setmana que ve, amb la direcció del Joan Uller, que era aquest director, aquesta veu de teatre, Joan Uller.
En fi, ho hem de deixar aquí Sergi, no tenim més temps, moltíssimes gràcies Abans que va Jordi, deixa'm dir-te i que ho sàpiga el Sergi també Horturbà? No, la botifarrada popular en ball que es farà al Casal de Joves posa preu 4 euros Molt bé, mira
Sergi, a la cara. A la cara t'ho està dient. Que no, que ho acabo de mirar, que si no, no sabria. Sempre, Cristina, buscant. Sempre, sempre. Mira, perquè no em diguis, et diré una cosa. Posa 4 euros, però no sé si són 4 euros per socis o per no socis. Per no socis serà més o, en canvi, per no socis serà potser gratuït. Vols dir que estàs ampliant la informació, no?
No, estic dient que no ho sé tampoc, home. Que estàs una mica més que nosaltres, però... Això és... Ah, vale, vale. Queda bé i bé, no? A fi, Sergi, gràcies. Adéu, una grata. Adéu. Ai, Cristina, hem d'acabar el programa ja. Si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter?
Hola. Ah, silenci. Has estat ràpid. Bueno, no gaire. Sí, silenci, perquè hem començat amb el trending topic que també Rajoy sortia en aquest cas del silenci i nosaltres ens hem immers en el silenci, esperem que no sigui el de Rajoy, però en el nostre propi. Amb la Montse Ferrar de l'Espai Essència.
Bé, doncs ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies a tothom que he fet possible. A la penya del morro d'avui, a l'Andrea Bueno, dels serveis informatius, al Pau Marcos, des dels fora, a la Montse Ferraz, avui a l'espai de silenci, sí, l'homenatge. A més a més també a l'Albert Capapell, a la Clara Nervion de revista Time Out, i ara el Sergi Errada, des del Torral de Joves.
I com sempre, la col·laboració més que especial, al Twitter i al Facebook del programa, de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Hola. Hola. Que vagi bé. Què passa? Que m'ha fet molta gràcia que hagi dit dòleg. Quan? Quan he fet el silenci. Ah, sí? Hola. Hola, bona tarda. Què està passant? I nosaltres tornem demà a partir de les 7, a partir de 5. Us deixem ara amb l'informatiu vespre, que és a les 7, amb l'Andrea. Bueno, jo vaig a casa, a descansar una mica, que avui crec que em convé bastant. Que vagi bé. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
It's no democracy That just because It's a US country
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
A l'escoltes Ràdio Desbend, sintonitzes Ràdio Desbend, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desbend, 98.1. Ràdio Desbend.
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'Ajuntament es retirarà de l'increment dels valors cadastrals el primer trimestre de 2015. L'any passat, el Consistori es va afegir a la proposta de l'oficina del cadastre de pujar els valors cadastrals a Sant Just, ja que estaven molt per sota dels valors de mercat. L'objectiu