Lo está haciendo una representante del gobierno, alguien con conocimiento de causa, alguien que sabe que lo que está diciendo es falso y que lo que está diciendo es muy grave porque es uno de los delitos más graves que están recogidos en el Código Penal. Además de que está banalizando con el sufrimiento de las personas afectadas por la hipoteca pero también de las víctimas del terrorismo. Está utilizando políticamente algo tan grave como son los atentados terroristas. Colau també ha agraït la implicació del personal dels jutjats. Previsió del temps, serveix meteorològic de Catalunya, Dodros Ballard. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Doncs de cara a les properes hores el que hem d'esperar és que els núvols encara de mica en mica es vagin fent més abundants, més compactes, a hores de recaure algunes precipitacions de caràcter feble al sud del territori i esperem que avui a última hora i de cara a demà a la matinada les precipitacions de manera dispersa puguin arribar a altres punts del territori. Sempre parlaríem de precipitacions poc importants però en conjunt presents a qualsevol indret del país.
Aquestes precipitacions demà al matí tendiran a quedar restringides al nord del territori i en conjunt tendiran a menys de cara a la tarda, però no desapareixeran del tot. Les temperatures avui es mantenen altes al sud del país. Tenim ara mateix 20 graus a la ciutat de Tarragona, 19 graus a la Metlla de Mar i també a Lleida, en canvi, han baixat a la zona del nord-est i també a l'àrea del litoral central. Tenim 14 graus a la ciutat de Barcelona i 16 graus a la ciutat de Girona. Això és tot de moment des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amadona. El davanter és la Tani Brahimovic del Paris Saint-Germain. Podrà jugar els dos partits contra el Barça en els quarts de final de la Lliga de Campions. La UEFA ha rebaixat la sanció sobre el Sueca, un partit que ja va complir davant el València. L'exblaugrana, per tant, podrà jugar contra els de Tito Vilanova, també en el partit d'anada a París el pròxim dimarts 2 d'abril. L'exjugador del Barça, Igor Kornayev, analitza el conjunt català.
El Barça està en un molt bon moment, especialment després del partit contra Milán. Ha remontat un marcador que ha estat difícil amb un equip que juega des de frente, però bé, està molt animat el Barça, crec, i està en un bon camí.
Corneia va marcar un gol davant el PSG en la Champions del 95. Per cert, Tito Vilanova ja és a Barcelona. El tècnic ja ha arribat aquest matí procedent de Nova York als Estats Units. Vilanova serà aquest dissabte a la banqueta blaugrana al partit de Lliga Balaidos davant el Celta de Vigo. Notícies en xarxa
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro
Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech.
Benvingut a la penya del morro, des d'ara fins a les 7 del vespre. Saludem a l'equip habitual del programa, Carme Verdoi, al capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Carme, bona tarda. Bona tarda. Alguna notícia d'última hora, Sant Just? D'última hora, no. D'última hora, no, és del matí. Bé, ja ho parlarem d'aquí uns moments. Per exemple, la Biblioteca Joan Margarit ha batut rècords l'any 2012 d'assistència. En parlarem d'aquí uns moments a la secció Actualitat Sant Justenca.
A més a més, també tindrem avui la Núria Oriol, que és la nostra coaching particular, i que en aquests temps de vacances i de crisi, la gent, no sé si us heu fixat o us passa, però marxem cada vegada menys a fora. I si abans anàvem cinc dies a fora, ara potser marxem només un, eh?
Però això no ha de ser una cosa negativa necessàriament. Ens ho explicarà d'aquí una estona la Núria Oriol. A més a més també tindrem avui al programa una connexió amb el casal de joves, com cada setmana per parlar-nos de les activitats i també dels tallers dels casals que fan durant aquests dies. I avui tindrem els Gunis de Sant Jus, capítol especial amb el Dani i el Joan que han portat els seus pares...
Perquè ens expliquin coses sobre la família, els fills... Fa, eh? Divertit. Serà molt curiós, serà divertit, eh? I acabarem el programa avui parlant amb la Patricia Font, que és la directora del capítol que es va emetre ahir, de Polseres Vermelles, i que, a més a més, també ha dirigit alguns capítols en aquesta segona temporada. En fi, bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
I com sempre, amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Repassem alguns trending topics d'avui. Per exemple, stop des ausios, stop desnonaments ha sigut trending topic. Per què?
Perquè la plataforma d'afectats per la hipoteca en principi presentarà avui als principals jutjats de l'Estat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per tal de sol·licitar l'anul·lició dels processos que en principi estan en tràmit de desnonament. Algun tuit, per exemple, del que ha comentat la gent? Doncs comentar en aquest cas el Rafa Mallural que diu Sinceridad, el gobierno no tiene un problema con la plataforma tiene un problema con la verdad los derechos humanos y la democracia
Alguna altra així que tinguis per aquí? Si de cas, seria el cas de Subversivos, que diu... Avui també ha sigut Trending Topic, aquest tema musical que estem escoltant de fons. Es diu Teresa Rampell i és el nou single del nou disc de Manel.
Sembla que ens va amb aquells llargs al començament. Doncs ha sigut trending topic, imagineu-ho, si la gent ho ha comentat i ha arribat a tot arreu, a través de Twitter, Facebook, les xarxes socials... Es pot trobar a YouTube aquest tema i ja porta quasi bé unes 6.000 visites. Què ha dit i que ha comentat la gent sobre aquest nou treball de Manel?
Doncs és, com has dit Jordi, el primer single del nou disc Atletes baixin de l'escenari, que es pot trobar a YouTube o adquirir a través de l'iTunes per ser un 99 euros, i comentaris, el cas de la Clara Narvion, que diu Fancy Haters de Manel, aquesta és la cançó que avui us unirà en una sola veu. O, si de cas, com tenim amb nosaltres a una de les tuiteires, que ens expliqui ella mateixa el seu tuit, no? Sí, que és Carme Verdó i ha fet un tuit, d'això? Home, Carme! Què has posat a Twitter?
He posat molt primaveral, Teresa Rampell. Molt primaveral, Teresa Rampell. De fet, és un nom així, com molt català, tipus Dolors, el món de Manel, i a més a més també una altra cosa, que l'àlbum es diu, vaja, atletes baixen de l'escenari, i fa referència a atletes baixen de l'escenari, mítica frase que va dir Constantino Romero a la clausura de les Olimpiades del 92 a Barcelona.
Aquest tros que diu això de visca l'amor o que ve l'amor, a veure com recorda la primavera. Et mira els ulls i juraries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor. Que bonic, que bonic, que bonic, que bonic. L'amor ja es va preparant l'amor.
T'ho imagina't ara un concert d'aquest d'estiu, no?, festival, ambient bonic, tothom cantant això. Som agafapastes, però hippies, en el fons, també.
Una història molt urbana, no? Explica, doncs, efectivament... Què que explica la història? Perquè jo tampoc no he escoltat tota la cançó jo, eh? Volia tindre temps. És una dona que s'ha de ser rampell i fa coses per la ciutat de la carca. S'ha de ser rampell i suposo que el que es veu és que està enamorada o a partir d'ella parla de l'amor, no? Que es veu a la gent. No ho sé, també l'he escoltat buquets.
Bé, doncs ja tindrem temps de fer-ho. El disc quan surt la setmana que ve, em sembla? No, 16 d'abril. Ah, 16 d'abril, eh? Molt bé. 5 i 11 de la tarda, passem a parlar d'actualitat Sant Justenca i ho fem amb la mítica... Ah, no, no, no, que no és mítica secció, ara. Ah, sí, sí que ho és, sí que ho és. No, no, no, perdó, és que m'he confós. M'han trasparat una... M'ha passat una cosa... Jordi! Jordi! Jordi! Ja ho tinc, ja ho tinc. Jordi! La mítica secció Entitats i Equipaments de Sant Just. Jordi! Jordi!
Avui, la Biblioteca de Can Ginestar, o sigui, la Biblioteca Joan Margarit. Efectivament, parlem d'ella, perquè hem sabut que ha batut rècords l'any 2012. L'any passat va ser l'any en què es van fer més préstecs, tant de llibres com de CDs i DVDs, i en què va tenir més usuaris i usuàries. Pràcticament la meitat dels enjustencs
Tenen carnet de l'equipament. A l'abril la biblioteca farà 10 anys. No sé si tenim dades també dels llibres no retornats. I si s'ha fet rècord l'any passat, una cosa que sempre ens interessa. No tenim aquesta dada. És veritat que és interessant saber. En tot cas, el que sí que hi ha és que l'any passat la biblioteca va rebre més de 45.000 visites, que suposa unes 178 visites diàries.
i, com dèiem això, 7.195 persones de Sant Jús ja tenen aquest carnet de la biblioteca. També, d'alguna manera, des de la biblioteca ho atribueixen, d'una banda, la recerca d'oci gratuït per part dels usuaris, arran de la crisi, que gasten menys segurament en totes les coses, i per tant ho aprofites. La nova competència dels videoclubs, les biblioteques en general. Sí, sí, i també la inversió justament de l'equipament en l'adquisició de nou material, tant pel que fa a llibres...
com a CDs i DVDs. El 2012 es van prestar a prop de 54.000 documents, que són uns 212 documents cada dia, i hi ha varietat, perquè, per exemple, d'aquests, un 35% eren de la secció d'adults, sobretot llibres, el 31% infantil i el 28%, per tant, molt repartit, música i cinema. Ah. Sí, sí. I bé, l'any passat, per exemple, van arribar 1.800 documents nous, van passar a formar part d'aquest fons bibliogràfic...
I un augment que és possible, a banda de l'aportació documental de la Diputació, també pel pressupost que destina cada any a l'Ajuntament i que ha estat de 8.000 euros. 8.000 euros per la biblioteca? Sí.
Trobo poc, trobo poc. I, de fet, la Diputació, per exemple, ha reduït a la meitat el pressupost que destina la xarxa i, en principi, n'hi ha menys que altres anys, suposo que... Perdó, trobo 8.000 euros de l'Ajuntament per la... Clar, és l'opinió meva, eh? Sí, sí, trobo d'un any. Trobo poc, eh? Trobo... Pensava que era més, pensava que era més. En fi...
I un altre servei que ha augmentat molt, curiós, els últims mesos, és l'ús de wifi. Ha augmentat un 19% l'últim any. Surtout dels veïns i de la gent que viu al voltant de la biblioteca. I després ja ho comentarem, però recordar que el 27 d'abril encara queda més d'un mes, o exactament un mes, es farà una festa
la festa del desè aniversari, s'aprofita que coincideix amb un dissabte, que també obre la biblioteca, doncs es farà una festa amb activitats per nens, també en una hora del compte especial, xocolatada, inflables, aquí fora, que en gent està. I Joan Margarit, que la biblioteca porta el seu nom, també hi serà i farà una actuació cantant una cançó de Bertín Osborne.
No, això no està confirmat, eh? Però, home, seria xulo, un regal de Joan Margarit cap a la gent. En fi, quin dia serà aquesta festa? 27 d'abril. 27 d'abril, molt bé. Canviem de tema, parlem ara del ple municipal, parlem d'actualitat política de Sant Lluís, perquè aquest dijous hi ha ple.
La sessió correspon al mes de març i tractarà, entre altres apunts, temes mediambientals i de gestió de residus. A més a més, també es debatrà l'ajut de la Generalitat pel funcionament de les escoles bressols municipals de fa dos cursos, eh, Carme? Sí, l'ordre del dia consta de set punts i un dels més destacats és l'acceptació.
d'aquest ajut adorgat per la Generalitat pel funcionament de les escoles bressols municipals pel curs 2010-2011. A més d'una moció que presenta el grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema d'evolució, dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a Ecoembes, que el coneixem ara tots, per retribuir les recollides selectives. Per tant, doncs, estarem al cas d'aquesta moció i en parlarem també, doncs,
un cop s'hagi aprovat si és que s'aprova o si estompa també en parlarem aquest dijous el ple que es tancarà amb el torn de pregs i preguntes tot plegat començarà a les 7 a la sala de plens de l'Ajuntament tenint en compte que divendres és festa creus que serà un ple àgil i ràpid? crec que serà ràpid perquè hi ha 7 punts per exemple per tant no és un d'aquells plens necessaris jo crec que durarà 20 minuts és la meva aposta perquè potser és debat molt l'emoció i evidentment si hi ha pregs i preguntes això no es pot saber
Clar, clar. Per tant, és un plaer d'aquells ràpids, que si no heu anat mai, tampoc no cal que aneu aquest, no? No. Bueno, aquesta emoció és interessant. Quina? L'emoció aquesta del tema de coembes i de mediambient. Canviem de tema, parlem ara de la senyera que hi ha a la penya del Moro.
Perquè aquest dilluns que ve es canviarà el drap de la... Perdona, el drap? Però... Què diu aquest titular? Diu, es canviarà el drap. Home, el drap de la senyera. Quina pena. La roba, no? Però aquí diu, el què? La roba? La roba. Però la senyera...
Però no és el de la senyera, no es canvia el pal. Dilluns es canviarà el drap, no fa per drap, no. Diem la senyera. La senyera de la penya del Moro, home, dir-li drap és com un tros de roba, que és la senyera de tots els catalans. A la roba, no? El pal i tota la història. Ja, ja, a la roba, al drap, eh? Si molt m'apures... La velleta, eh? La velleta que hi ha allà dalt a la penya del Moro. Per cert, que ja ho... La velleta o altres utensilis...
que aniran allà i faran xxtxt, com allò del Limpia Cristales, Limpia Valletes. No, va, jo crec que no és un drap, és una peça de roba. Però la manera en què s'ha dit, jo no sé si ho ha dit directament Roger Cónsul, aquell matí quan hem parlat amb ell, eh? Roger Cónsul de l'Assemblea Nacional... Ah, m'interessa si... Potser m'equivoco, eh? Des de l'Assemblea Nacional Catalana diuen drap a la senyera. Potser m'equivoco. A veure, tall d'avui, Roger Cónsul, anem a escoltar-lo, perquè això... Senyera. Senyera... Ah, només n'hi ha un, eh?
Ja ens havien dit des d'altres poblacions que entenien que més o menys el drap, pel que és la bandera, durava menys d'un any. El que passa és que el lloc on està posada i toca molt de vent, aquest hivern ha fet moltíssim i molta pluja i tot plegat, i realment està el drap molt malment. El drap insisteix! Insisteix a sobre!
Roger Cónsul, de l'Assemblea Nacional Catalana. Això ho sap, Carme Forcadell? No, no, no, ho dic de debò. L'Elli Capdevila diu al xat, això passa perquè, com deia Rubianés, parleu molts idiomes, nene. Diu, en francès, bandera és drapó.
Sí, s'aconeix molt que el Roger Cònsul és mig francès. Bueno, en fi, va, perquè segons va pensar, que això m'agrada molt, la penya del morro, en el seu moment, gràcies al Manel Ripoll, ja ens va dir fa unes quantes setmanes que ja podem veure el drap, el drap que hi ha allà dalt...
Amb quatre barres estava una mica fet pols. I aquest dilluns no canviaran. Les condicions meteorològiques dels darrers mesos l'han anat fent malbé i per això membres de Sant Just per la independència pujaran dilluns a la tarda per tal de canviar aquest tros de tela que hi ha allà dalt. Sí, és això. De fet, a mesura que s'ha anat deteriorant, més d'una persona havia avisat ja del seu mal estat.
La senyera que hi ha ara, de fet, és la que es va instal·lar l'11 de setembre. Fa una setmana, justament, com vau comentar això amb el Manel, vam dir que feia mig any exactament que hi era. I la de dilluns, per això, no serà una pujada institucional, sinó una pujada per canviar aquesta bandera. El que passa és que sí que es fa amb un acte obert i, si us ho voleu apuntar,
El punt de trobada és a les 6 de la tarda a La Cadena. La Cadena. El rap. En fi, són nous ítems que ens hem d'anar acostumant. Carme Berdoi, moltes gràcies. Ja sabeu que tenim més informació.
Ara mateix a radiodesbem.com de la qualitat d'enjustenca i a partir de les 7 als Enjuns Notícies, edició vespre. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Núria Oriol de com no ha de ser negatiu necessàriament no marxar a fora tants dies com fèiem abans per Setmana Santa. Tornem d'aquí uns moments a l'Apanyol del Morro. Fins ara. Ràdio Desbem 98.1 Ràdio Desbem
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol...
O la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al Centre de Gioneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal i bones Pascues. 5 i 23 de la tarda. Continuem el programa. Cristina, tot bé al Facebook i al Twitter. Perfecte. Com sempre. Ahir vam tenir un rècord de Magrades. A totes les publicacions hi havia almenys un Magrades.
Ara hi ha les rotatives. En el Facebook de la penya del morro. Hi ha hagut tot de m'agrades, molt bé. Normalment és un m'agrada, però hi ha alguna publicació... Totes les publicacions tenien almenys un m'agrada. Hi ha algunes més, fins i tot. Clar, perquè nosaltres, el Facebook, que el portes tu, Cristina, anem posant tot el que anem fent durant el programa i així també la gent, encara que no ens vegi per la web, que no ens escolti, sap...
Que aquí fem coses, eh? No, com a mínim hi ha constància que fem aquestes coses. En fi, com deia, cada dimarts a aquesta hora connectem amb la Núria Oriol per parlar de coses positives. És la nostra coaching particular i com cada dimarts la tenim al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Com va tot?
Sí, i per vosaltres? Bé, molt bé. Home, molts likes, molts likes, eh? Enhorabona. Sí, molts likes. I per cert, que a tu també et fan molts likes al llibre, no? Doncs sí, la veritat és que sí, gràcies per dir-m'ho.
Home, és veritat, enhorabona i felicitats també. Per cert, parlem ja d'alguna matèria, parlem de notícies positives, com per exemple que Cadaqués tindrà un nou sistema de retorn d'envasos seguint el que ja vam comentar aquí ja fa unes setmanes, Núria, sobre Alemanya i com ho fan allà. En què consistirà això per la gent que viu a Cadaqués? Doncs mira, que quan compri una llauna o un envàs de plàstic, pagaran 5 cèntims de més en aquell moment.
però també quan el retornin en el lloc on mateix l'hagin comprat,
rebran aquests 5 cèntims de retorn. Ah, o sigui que a totes les botigues de Cadaqués... Que s'apuntin al programa. Esclar, 5 cèntims més i després l'hora de tornar, 5 cèntims de sobra. Esclar. Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, de fet, és a dir, tu no perds res, però el que sobretot garanteixen és l'hàbit de devolució, però devolució amb l'alicient de dir, carai, si jo no ho retorno, sí que perdo els 5 cèntims, però si ho retorno...
Diu, és com coste cero. I a part d'això, l'objectiu quin és? O sigui, què es fa amb aquesta consciència? Consciència que convé reciclar, sobretot, aquests dos tipus d'envasos, perquè són alguns dels envasos dels quals se'n pot treure més profit i que encara no hi ha la cultura prou implementada. Les jaunes van pel terra, van amb papereres generals, etc. Llavors diu, mira, comencem per aquí...
I potser ho acabarem extrapolant a altres envasos, també, al final. Que, de fet, és que Alemanya és quan va comprovar que es reciclava millor, eh? Sí? Amb això del retard? Sí. Mira, que es reciclava més amb aquesta iniciativa que no amb grans campanyes de publicitat. Com, per exemple, la d'en bas on vas. En bas on vas? Pobreta, eh? Ens ha traumatitzat una generació.
No, no, no. Això no, això no. No, per cert, és que estava buscant, perquè és que la teníem per aquí, la d'en Vas o en Vas, i no... És necessari, Jordi. No la trobo, no és igual, no cal. No, no és necessari, exacte. Volia posar, perquè les noies que cantaven, que són de Mamsels, que a més a més és un grup ja que canten i fan les seves coses, avui justament estrenen al Teatre Poliorama la seva nobre obra de teatre, que no té res a veure amb els...
Amb els envasos ni res de tot plegat. A mi m'agrada que això ho diguis per recolzar-los. Molta sort a la seva nova obra de teatre. Avui anirem, una delegació de Penya del Morro, i properament entrevistarem algunes de les noies de The Mamsels, i parlarem una mica com ja a toro passat, com han viscut tot plegat, i sobretot del seu espectacle, que avui estrena, és un musical, perquè a més, clar, les noies canten de fàbula i són bones actrius,
i tracta de tres noies que em sembla que es converteixen en prostitutes de luxe. I és una mena de cabaret que es fa el poliorama a horari golfo a partir de les 11 de la nit i que s'estrena avui. Ja explicarem. Ah, clar, l'horari a la mida de teva. Per això vaig, per això vaig. Per això, que ho envia pas. Jo no vaig mai al Nacional ni al Lliure, perquè com que sempre fan les obres a les 8, dos quarts de nou del vespre, és massa d'hora per mi. Jo sempre vaig...
Ja tot el que és a partir de les 12 de nit. Bé, doncs queda dit, eh? A cada que és hi ha aquest nou sistema de retorn d'envasos. Canviem de notícia. Parlem ara de noves tecnologies. Molt bé. Sense que s'enfadi l'Uriol Jiménez, que és el nostre expert dels dimecres. Sí, espero que no. Perquè parlarem de les impressores 3D, perquè atenció que ja comencen a arribar aquí perquè Telefònica ha invertit o està invertint en aquest tipus de noves impressores per fer, no sé si el seu prototip o ben bé què, Núria.
Doncs mira, resulta que és un sistema d'impressió que es veu que a base d'un teixit de fils de plàstic farà que surtin els objectes de les impressores. I això ja està a punt d'arribar de manera massiva, és a dir, tot el que són...
les proves ja han estat superades i fins i tot en alguna empresa selecta ja en tenen alguna. De fet, amb l'Oriol hem anat fent un seguiment de com està el mercat i setmana rere setmana ens han anat explicant que això, que als Estats Units ja es poden comprar...
per eBay també, fins i tot, te la poden enviar a casa, que les més econòmiques ja estan per 2.000 euros, més o menys, i que depenen molt també del tipus d'alaborants que són, del tipus de material que utilitzen, perquè no sé si alguna vegada, fins i tot hem penjat alguna foto al Facebook o no, però que és un tema que n'hem parlat aquí al programa, és que és molt interessant, perquè l'Oriol té una teoria, que és que tu fins i tot podries enviar una impressora d'aquestes a la Lluna i ja...
pot crear una civilització, perquè ella mateixa va creant totes les peces necessàries per fer una base, per exemple. O imprimir els cuets. Exacte, això també es pot fer. Pots agafar un plànol de la NASA, te'l debaixes amb PDF i llavors el poses... I tothom envia en cuets. I llavors pots fer-te el teu propi cuet al teu jardí amb diferents peces que va imprimint la impressora. I a part d'això, coses més bàsiques, com per exemple...
pels nens, peces de Lego, per exemple. Joguines, tot això, sí. Vull dir, qualsevol tipus... Clar. O, per exemple, hi ha una... No sé, hi ha una empresa que fabrica poms de porta o bisagres, ho invento. Al cap d'uns mesos et pots baixar en nous models d'aquella bisagra i te la fas tu a casa teva i te la poses, no? Vull dir que aquest és un mercat que està en expansió. Sí, sí. I a veure, anem a veure, entre les possibilitats hi haurà segurament poder generar una mica menys de...
De residus. També té aquesta part. Té la part creativa, té la part d'innovació i té una part que jo crec que podria ser interessant en aquest sentit. Ara, al principi serà...
Serà carot, eh? Sí, sí, sí. L'Oriol diu, vés a portar al xat, diu, content que m'escolteu els dimecres, eh? No t'acostumis, Oriol, només un dia. Diu, podem fins i tot imprimir residus, eh? Amb allò que dèiem abans, també es pot fer, eh? Imprimes el residu per ja portar-lo a l'embas que toqui i retornen ja els cinc cèntims.
Exacte, i així diu, a veure si surt més econòmic, imprimir-lo i retornar-lo. Això m'està molt bé, hi ha les trampes de cadascú que vulgui. Ja pensem en la trampa abans que ens arribi la tecnologia, imagina't. Aquí som així. Canviem de tema, perquè el 8 d'abril arriba el nou oli d'oliva amb una nova imatge mundial, o què ha passat? Sempre tenim la notícia agrícola, que t'agrada a tu, Núria...
M'agrada i és que resulta que ens està donant una font inesgotable de bones notícies. O sigui, és un sector que en el moment que t'estàs mirant el panorama de les notícies i estàs allà remenant, aixecant pedres i tal, sempre et dona bones notícies. O sigui, d'una manera o d'una altra te l'acaba donant i m'encanta. A veure, explica'ns això, que l'odi d'oliva nostre, el d'aquí català, arriba o tindrà una nova imatge mundial. Sí, és a dir, que han volgut
realitzar un envàs i una presentació de, segons els tipus d'olives, que ja saps que n'hi ha quatre de bàsics, no? Quins són?
Ai, ara em faràs una xava i a la Piqual. Val, perdó, perdó. No, espera, és que me n'enrecordi. No, home, com que t'he vist tan convençuda, deixa'm tirar per aquí, no? No, però 5 xulets al davant. Sí. Però hi ha 4 abans. Extraverge, verge, això no és. No, no, no, això seria l'altre, no? Sí. Però estàvem parlant del tipus d'oli segons l'oliva, no? No et preocupis, que ara ho estem buscant. I llavors, això, dius que arriba una nova imatge de l'envàs, no? Sí, de l'envàs i sobretot a veure...
de l'impacte com a saludable, elegant i una mica com un toc de sofisticació, però no per fer-ho inaccessible, sinó perquè la gent es convenci que realment tenir oli d'oliva...
nostra taula, és com tenir or líquid, no? Com es deia a l'antiguitat. És veritat. Recuperar-ne aquest valor. Per tant, posar-lo una mica al lloc on mereix també relacionat amb la dieta, no? I el que s'utilitza de la cuina mediterrània. És que té tantes aplicacions i tan bona, en el sentit que no només és bo per la salut i en la nostra alimentació, sinó que, a més a més, pot utilitzar-se de base d'alguns components estètics
I tot això és molt interessant. Molt bé, doncs què he de dir? Això serà a partir del 8 d'abril. No sé si veurem notícies a la tele o als diaris o a algun lloc, però vaja, si no, ja ens hi fixarem o buscarem a veure com és aquest nou envàs de l'oli d'oliva amb aquesta nova imatge mundial. 5 i 33 de la tarda. Per cert, Núria, tu marxes aquests dies a fora per Setmana Santa?
No. No, no marxes fora. No marxes fora. Paré alguna sortida puntual, allò d'anar i tornar, però estic per aquí. No, ho dic perquè és que jo em trobo, jo primer, que cada vegada sortim menys, quan tenim Setmana Santa o Dies de Pont, per exemple, perquè fa uns anys allò era un desproport. Tothom s'anava fora. S'anava a les Canàries, eh?
Tothom s'anava a les Canaries. Avui en dia ja no conec tanta gent que ho faci. Hi ha dues destinacions, Jordi, o a les Canaries o a esquiar. O a esquiar, eh? Són les dues. Com a mínim si surts, abans d'això, anaves tres o quatre dies fora i ara potser un o dos, eh? I gràcies. Núria, de totes formes, tu que ets positiva així de mena, això no ens hauria d'afectar, no? O sí? Perquè hi ha molta gent que diu, ostres, em quedo aquí, no sé què fer, estic avorrit, a més es queda pensant...
I deprimeixo una mica, no, quedar-se aquí. Clar, per això es queda pensant, estic deprimit perquè no marxo fora, però no necessàriament, és una cosa negativa, no? No, o sigui, estem parlant ara d'una situació que sempre estem esperant que sigui transitòria i, diguem-ne, de famílies que han fet un pressupost, o sigui, que tenen pressupost tranquil·lament per arribar a final de mes, però diuen, mira, no em permeto...
marxar fora, perquè això sí que no m'arriba. Parlem en aquest context, ho dic, perquè si parlem del context dramàtic semblaria una mica frívola el que dic, però en aquest context que sí que arribem però no podem marxar o fins i tot hi ha limitacions que una persona està més delicada de salut o el que sigui, doncs la veritat és que a vegades aprofitar per redescobrir llocs de la nostra ciutat que donem per fet, per descomptat, que...
estem aquí i de tota la vida, doncs arriba a ser una experiència molt interessant, perquè aquells racons, allò de dir, m'apunto una ruta que m'ensenyen, i no vol dir Barcelona, vull dir, penso també en Girona, penso en Tarragona, penso en Lleida, no?, que la ruta de nit per descobrir, doncs, la Girona antiga, o la Barcelona, és veritat, medieval, o apuntar-se, doncs,
a sessions literàries o aprofitar per anar tranquil·lament potser no tens el pressupost de marxar fora però sí llavors de regalar-te veure una obra de teatre o un concert perquè dius sí fa molt de temps i que no dèiem que no ens ho podíem combinar però ara
una cosa d'aquestes me la puc combinar. O passejar pels parcs, també, que són gratis. Exacte, passejar en aquest moment d'explosió de la primavera, sobretot als matins, perquè a les tardes diu que plaurà, la major part dels dies, doncs tot això és una mica de valorar el que tenim i a sobre de redescobrir-ho amb ulls nous, com dient, ostres, les possibilitats que dona el nostre entorn. Parlo de ciutat, però també si ens haguéssim de quedar en municipis més petits o en poblet, doncs ser capaç de dir, mira,
No me'n vaig a fora, però llavors si estic en un poblet sí que me'n vaig a la capital més propera per...
i fer l'opció que t'agradi més, no? Però sobretot... Perdona, també, perdona que talli, però... No, no, perquè estic pensant que, per exemple, aquests dies hi ha molts espectacles, cerimònies religioses, relacionades amb Setmana Santa, com, per exemple, el que ens comentava el Manel ahir aquí a Sant Vicenç dels Horts, que justament avui fan aquesta sortida dels armats, que es basteixen tots de romans i van per la vila i pel poble. I això, vol dir-ho, no? Doncs també fa gràcia. Aquest divendres, per exemple, hi ha...
aquest diumenge passat aquest divendres a més també hi ha el Via Crucis de Sant Antoni de Sacalm no parlem del que està passant al seu alcalde aquests últims dies no estem parlant de la cerimònia religiosa que a més com a mínim una vegada la vida s'ha d'anar perquè sembla que és un patrimoni clar
Dança de la mort de Verge. La dança de la mort de Verge és que, bueno, ja, si no... Si estàs una mica tranquil i vols tranquil·litat, vés-hi, eh?, perquè tampoc no és allò... No, home, no, les coses com són, no és el gran espectacle de pirotènia i de focs i com el Via Cruz i de Sant Hilari, que va aquí cap amunt, cap avall, i ja no... No, eh?, perquè jo vaig anar i...
Vaig em portar una mica una desil·lusió. Però, en definitiva, hi ha activitats per a tothom, no? I per a tots els costos i tots els dies. Això sí, això sí. Per passar més temps amb la família, per dedicar-te més als teus fills, depenent de l'edat que tinguin, però si són petits s'ofereixen un gran ventall d'opcions. I llavors dius, mira, saps què? Podran gaudir més de...
de titelles, podran gaudir d'espectacles acrobàtics, podrem fer coses junts, o senzillament fer passejos i al final prendre alguna cosa maca, que en un lloc cuco que ens faci il·lusió tot, cosa que altres dies no podem, perquè hem d'anar corrents cap aquí, hem d'anar corrents cap allà, ara no em va bé, ara jo m'haig de quedar treballant a casa...
Mira, l'Eli, per cert, una apreciació, perquè l'Eli diu al xat, home, diu, jo d'una processó no em diria espectacle. Ei, que ho has dit tu, eh? Sí, sí, no ho he dit jo, perquè això, clar, depèn de cadascú, i també depèn de com ho miris, l'opinió, i amb el que creus, i amb la feia tot plegat, però, clar, lògicament, tot és molt respectable. Respectacle. Que hi ha gent, diu, hi ha gent que ho sent molt, això dels viacrucis, els passos, les aides. No, no, si no dic que no. El que passa és que a mi sempre m'han ensenyat que, des que quan hi ha un espectador,
allò sempre, si un espectador canvia des de fora, sempre es pot considerar espectacle, però lògicament sense ofendre ningú, i sempre respectuós, vull dir que cadascú que cregui el que vulgui. Potser si algú no ho creu, també ho va veure com a espectacle. Exacte, no, no, no, amb això... Això és molt íntim i cadascú ho porta a la seva manera. És molt íntim i crec que aquest matí es col·loca les coses al seu joc. És a dir, tu pots estar-hi participant des d'un punt de vista religiós,
o espiritual, i una altra persona ho veu més com un espectacle, però s'hi acosten també des d'un respecte, perquè si no, vaja, se'n van de seguida, si no han de ser respectuosos amb el que estan veient. Això fa anys i anys, és una tradició centenària que es fa aquí a Catalunya, vull dir que també s'ha de tenir en compte. En fi, doncs mira si hi ha coses que podem fer durant aquests dies. Sí, i sobretot valorar-ho.
perquè ho donem per fet. I donar-ho per fet no és que no ens ho mereixem. Clar que ens mereixem moltes coses, i dret a vacances, i dret a visitar llocs que ens agradi, evidentment. Però, diguem-ne, en uns temps excepcionals, redescobrir el que és essencial, que en definitiva és estar bé amb nosaltres mateixos i amb les persones que estimem. I que a vegades, per estar bé així...
Ho tenim tot molt a prop. Sí, és veritat. Tens raó. Un aplaudiment per la Núria. Sí, m'ha agradat molt això que ho has fet. Doncs, Núria, moltíssimes gràcies. I, a més a més, també hi ha moltíssimes webs on donen molta informació de coses que es poden fer gratuïtes, com, per exemple, si anem més lluny, la web de bsn.cat, que és la de l'Ajuntament de Barcelona, on a vegades costa de trobar les coses, però hi ha una agenda del que es pot fer cada dia, en els diferents barris...
i de diferents activitats i de tot plegat a Barcelona. En fi, Núria, moltíssimes gràcies, una setmana més i que tinguis una bona setmana. Aquests quatre dies que estiguis per aquí, doncs també. Bona tarda, gràcies. A vosaltres. Adéu.
5 i 40 de la tarda. Per cert, Cristina, ara que comentàvem això de Setmana Santa, moltes persones no tenim temps de planejar què fer, no sabem on podem anar, i com dèiem amb la Núria, sovint les vacances de Setmana Santa es converteixen en un repte per tots nosaltres. Alguns tenen viatges preparats, si això és veritat, com hem comentat, els més religiosos també es poden desplaçar a veure processons, i altres potser encara no saben ben bé què fer, no?
Sí, Jordi, a més em fa molta gràcia perquè portem molts dies comentant el tema de les processons d'aquí arreu, de Catalunya, també d'Espanya, no? Sí, sí, sí, però no ens recordem de les persones que potser tenen algun viatge preparat. I l'altre dia pensant em vaig recordar que la Núria Salvador justament va parlar d'això, de com lligar si una persona per Setmana Santa se n'anava a l'estranger, no?
És veritat, és veritat. Doncs per què no parlem avui una miqueta si de cas dels restaurants que podem trobar si viatgem per aquesta Setmana Santa? Restaurants, o sigui, ara... Peculiars. M'agrada perquè fem dues opcions pels oients, no? La que hem parlat amb la Núria, si ens quedem aquí i ara per la gent que marxa fora...
A quin restaurant es pot anar de viatge? Ah, està molt bé. Escolls un país, te'n vas, i si estàs solter, doncs mires a veure si pots lligar i de quina manera, no? I alhora, doncs mira, saps on portar la noia que lliguis, doncs a algun restaurant. És que el tema lligar t'ha agradat, eh? Sí, sí, mira, és que... Va ser curiós. Perquè per cert, què són això dels restaurants extrems?
Doncs és una nova modalitat que els restaurants estan optant ara molt per buscar innovacions, coses diferents, per atreure el públic i la gent. Hi ha molts tipus i es tracta que sigui un repte. Un repte en quant a ubicació i també en quant a gastronomia.
Ah, allò de fer sentir noves experiències, a part de la culinària, als clients dels restaurants, no? Sí, sí, seria una cosa així, Jordi. Bé, doncs comencem per un restaurant que està a Filipines, Cristina. Què és el que té de peculiar? Perquè si algú se'n va a Filipines, ho tinc en compte.
Doncs s'haurien d'anar a Filipines si passen per la província de Quezon i hi ha un restaurant cascada. Ah, molt bonic això, eh? O sigui que mentre vas menjant et cau l'aigua dins del plat. No, home, no, me'l suposo ja que ho tenen calculat i pensat perquè no hi passi. En principi es tracta d'un restaurant que compta amb una cascada al costat de les taules.
El que permet el restaurant és que tu estiguis menjant i tinguis els peus en remull mentre vas degustant algun plat típic filipí, no? A més a més, Jordi, alhora tu saps que això de sentir com cau l'aigua relaxa molt, no? Sí. I gaudeixes d'aquesta manera més del que estàs menjant en aquell moment. Sí, eh? O sigui, tu estàs allà menjant i tens com un ambient allà tranquil·lament i tal, que ha fet molt de...
Sí, m'apunten també que, com sé que ara no sé si ho trobaré, però clar, molta gent també aprofita, per exemple, si no podeu anar a Tailàndia, a les Filipines, podeu anar al vostre bar, al vostre bàter. Igual, és igual. Es mengen el Frankfurt a la tassa del bàter. Molt bé.
De totes maneres, Jordi, cal afegir que per si un cas, les persones que hi vagin, que tu estaves dient, no justament, que escollin una taula que no estigui molt a prop de la cascada per si un cas. Ara, l'ideal ja és anar al vàter de la cascada d'aquest restaurant i menjar-te el hot dog allà. Cascada de vàter tota l'hora. Vinga.
Bé, com dèiem, passem de Filipines ara a Tailàndia, un altre país exòtic d'Àsia, que també has trobat un restaurant curiós. Sí, es tracta del Tritop Dining. Tritop Dining? Sí, és un servei que ofereix l'hotel Soneva Kiri de l'illa Kuku. Sí, home, que no coneix l'illa Kuku. Home, de tota la vida. L'hotel Soneva Kiri.
I, bueno, tot i que sigui d'un hotel, pot accedir qualsevol persona, és a dir, no has d'estar necessàriament enregistrat a l'hotel. Dius que el restaurant es diu Tree Top Dining, Tree d'arbre, m'imagino que tindrà alguna cosa a veure amb els arbres. Sí, no vas malament encaminat. Doncs no sé si alguna vegada potser t'hagués agradat ser com un tipus d'ocell. Potser per veure les coses, no? Des d'amunt o... Sí, sí, molt. Una oraneta.
Jo sempre he pensat, sí, una uraneta. Per què una uraneta? Perquè les uranetes tenen com un punt així elegant. Tenen un traç de... Bueno, no ho sé, jo què sé, una uraneta. Una uraneta. Bueno, doncs si en aquest cas t'has identificat alguna vegada o t'hagués agradat ser com un ocell, aquest és el teu restaurant sense dubte. Ah, sí? Per què? Es tracta que tenen com un tipus de cabines situades a les copes dels arbres i allà tu pots, doncs, esmorzar, dinar o sopar.
Oh, que deu ser econòmic també, eh? Un restaurant a les copes dels arbres. Molt. El problema d'aquest és que qui tingui una mica de por a les alçades, doncs que no hi vagi directament perquè està situat a uns 5 metres del terra. No, tampoc és tant, eh? Pensava que, m'imaginava jo, les sequolles aquelles gegants que hi ha a Califòrnia, els arbres centenaris, amb centenars, milers de quilòmetres de metres d'alçada, però 5 metres tampoc és tant, però sí que... Però Déu n'hi do, si caus, eh? Si caus, tampoc és un bon mec, això sí.
Doncs són com tipus de nius, no?, que tenen una capacitat al principi per 4 persones i, atenció, perquè s'accedeix utilitzant un sistema elèctric de politges. És a dir, per pujar no has d'escalar ni coses d'aquestes rares, sinó que ho tens fàcil.
I a més a més... Perdona, quan arribes a dalt estàs cansat i ja tens ganes de menjar. Menjar o dormir, no ho sé. O dormir. Ah, no és un restaurant? Ah, és un hotel, calla, és un hotel. Sí, bueno, és un servei que ofereix un hotel. Val, d'acord, d'acord. Però bueno, que suposo que si vols menjar i fer alguna bacaina o alguna cosa... Que romàntic també, eh? Que això també existeix a Catalunya. Em sembla que a prop de Vic, no em voldria equivocar...
També t'ofereixen dormir a les estrelles, mirant el cel. Dormir a les estrelles? Sí, sí, dormir mirant les estrelles. Ah, mirant. Dormir mirant les estrelles, mirant el cel, a les copes dels arbres també, molt xulo i molt romàntic també, eh? Solo per a parelles enamorades, efectivament. Doncs en aquest cas, en els news aquests que parlàvem, a més de gaudir de la vista, del paisatge i de la zona en concret, els cambrers fan una mica d'espectacle, perquè els pots veure saltant d'arbre en arbre. Ah, rotllo terzant.
Sí, i amb equilibris perquè el menjar no caigui, no? Perquè, si no, no sé com menjaràs al final. Sí, molt entretingut, plegat, sobretot si és a la nit, i et desperten, allò... De totes maneres, cal afegir, Jordi, que no està permès a l'entrada als nens petits. Suposo que per qüestió de seguretat, més que res. Segurebé, segurebé.
Bé, veig que estàs parlant de diferents restaurants, hotels així curiosos i estranys, només falta ja que em parlis de restaurants que estan sota de l'aigua i es poden menjar sota l'aigua. Aquests t'agraden a tu? Perquè són els més típics, no?, que tothom ha sentit. Sí, molt, molt, per això. Que crida l'atenció. Home, Jordi, és molt creïble, eh?, aquest molt, molt. No, és que venia per aquí jo, llavors he intentat colar-ho com el millor que he pogut. En fi, hi ha restaurants sota de l'aigua.
Sí, exacte. Es tracta d'un restaurant que és a les Illes Maldives. El restaurant forma part de l'hotel Hilton. Aquest sí que et sona, no? I, bueno, és un restaurant submarí, en principi. El restaurant es diu Ita...
I es troba a uns 5 metres sota el nivell del mar en pleu sa, indic. Ah, molt bé, molt bonic. Sí, seria com una peixera humana, més o menys, no? Clar, això t'anava a dir, tu estàs allà, dins de l'aigua, en el mar, no? Menjant, però estàs com en una càpsula. Sí, home, clar. Ah, no és allò que mengis... No. Perquè a vegades jo... És com una peixera. A vegades a Torre d'en Barra, als estius, quan era petit, menjava al mar. Menjava un tos de poma, vaig emblar.
o després de dinar, alguna cosa... No és el mateix. No és que mengis el menjar sota l'aigua. No, no, home. Has menjat tu sota l'aigua? Sota l'aigua no, però allò que vas al riu, per exemple, te'n vas a l'excursió i... Sí, no, però no té res a veure, no té res a veure. A veure, tenen com una plataforma que et permet accedir a sota de l'aigua, en Pleusa Índic, i que allà tenen, doncs, ubicades unes... Si no recordo malament, són unes 10 taules o no sé quantes en concret, però hi caben unes 14 persones... Ah...
Sí, i et permet tenir una visió del fons marí de 270 graus.
Per tant, jo crec que tens una bona visibilitat, en principi pots arribar a veure tota la fauna marina que hi ha allà. Cal dir una cosa, els preus oscil·len entre els 90 euros per el que seria l'esmorzar i uns 200 euros al sopar. Una mica elevat el preu, però és una experiència única. Ho pagues, ho pagues, perquè no hi ha res millor que estar menjant i que et passin un peix ratlla al costat. Per ser que estava pensant ara els xinesos...
segur que també tenen algun restaurant peculiar que has trobat. Com no? No podia ser d'una altra manera. Els xinesos, evidentment, que tenen alguna cosa d'especial. Sí, ja m'ho assenyalar jo, perquè en seccions d'aquestes tipus... Mai falten, no? Sí, repassem coses rares del món, sempre hi ha un apartat xinès. En aquest cas, què han fet els xinesos? Doncs, com no podia ser d'una altra manera, els xinesos també han fet un tipus de restaurant, en aquest cas es tracta del Penguin, que és un restaurant a la vora d'un precipici. Ah, molt bé, un aplaudiment per aquests impulsors d'aquesta idea...
És un restaurant en un precipici. T'has adonat? Avui tot, Jordi, va una mica d'alçades, no? Sí. O sota l'aigua és una mica els contrastos aquests. Ja ho has dit tu, eh? Una mica restaurants extrems. Sí, sí, sí. Són restaurants on menges i si... Va.
Anaves fent una cosa que em prefereixo no fer-ho. Millor, no la diguis. Sí, no, anava a dir que... Doncs, en aquest cas, en el restaurant Feng Nguyen, és un restaurant que està a la vora, com hem comentat, d'un precipici, que permet degustar el menjar local de la província de Yichuan, que està caracteritzat per sabors picants. És a dir, si no us agrada el picant, directament, millor que no hi aneu i proveu una altra cosa. A més a més de poder gaudir de les vistes de l'adrenalina, que suposa estar a la vora d'un precipici,
i de degustar aquest tipus de menjar picant típic, també us ofereixen altres activitats com pot ser la lectura de poemes, assajos o gaudir de salts que fan els gusturistes des d'una plataforma que hi ha sobre el precipici. Molt bé, perfecte. Tot això va molt bé per l'alimentació. Sempre menjar en aquest tipus de llocs t'ajuda que tot es digereixi. A digerir millor. Sí, molt, molt, molt.
Per cert, que l'Eli diu que aquest tipus de menjar que has comentat és menjar vingut del mateix infern, eh? Aquest dels sabors picants, que en dona fe. Per cert, sí, Cristina, acabem parlant d'alguna cosa que puguem fer més a prop. Ho dic perquè, clar, això queda una mica lluny i hem de ser realistes. No sé si...
Tothom que ens estigui escoltant, per no dir ningú, potser ha de marxar d'una els propers dies en algun país d'aquests. Home, jo estic segura que moltes persones tenen ja algun viatge preparat a algun país d'aquests, segur, segur. Però de totes maneres, com hem començat parlant i com ja t'estava dient Jordi, tot i que moltes persones ara ja coneixen d'aquestes que poden marxar, doncs ja coneixen què poden fer, on poden anar, com lligar i on poden anar al menjar...
Ves que t'agrada el tema de lligar, eh? Sí, sí, mira, em va fer molta gràcia. Se'm va quedar gravat, les tàctiques aquestes. Home, està bé saber-les, no? Per si un cas, jo et vaig veure tu, eh, apuntant i prenent notes. Per això, sí, sí, està molt bé. Per això dic. Doncs justament ara, si de cas, podríem parlar d'alguna cosa que es pot fer fins i tot aquí a Barcelona. Aquí a Barcelona? Sí. Ah, vinga, va, propostes de restaurants extrems a Barcelona.
Es tracta del Dinner in the Sky. Dinner in the Sky, que és menjar al cel, que és bonic també, eh? No estem parlant d'agafar l'avió i és la merdeta que també hi veia. No, no té res a veure. No té res a veure, absolutament res. Doncs es tracta d'una taula que està sostinguda per una grua i està a uns 50 metres d'alçada, que contenen uns seients amb cinturons de seguretat. Ho vaig veure a la plaça Espanya, això, fa uns mesos. De debò, no? Sí, sí, sí, clar.
I què hi havia al damunt de la grua? Hi havia persones dinant o...? No, hi havia una grua d'aquestes com d'obres, d'aquestes que tenen un pal, una estructura de, no sé, potser uns 30 o 40 metres i llavors penjaven una taula amb els diferents comensals
on estaven lligats per arnesos. Doncs això és exactament el que és. Com acabes de comentar, hi ha una taula que disposa d'un servei central pel cuiner. Hi ha un cuiner i dos ajudants. En principi, un dels ajudants seria un cambrer i un animador, per anar fent una mica més divertit el que és el sopar. Per fer la broma, no? Això també requereix preparació. Hem de demanar permisos a l'Ajuntament, amb uns cuanties d'antelació, hem de portar la grua, però l'experiència deu ser única.
Ara, una cosa, el servei està disponible per a un màxim de 22 persones. Està pensat, en principi, per gaudir d'unes vistes, com pots imaginar-te, impressionants de tota una ciutat.
A més a més, els seients giren uns 180 graus. És a dir, que si tu estàs dinant i de cop i volta et ve de gust veure el que tens a un costat, et gires una mica i et permet tenir una visió més àmplia. Que no pas clar que seria quan estàs dinant que tens el cuiner davant que t'està fent el menjar i si mires una miqueta al costat veus una mica potser el paisatge però no arribes a veure tot. Doncs d'aquesta manera sí que et permet, no?
Aquesta proposta també és interessant per a aquelles empreses, sobretot. Sí, saps aquestes empreses que utilitzen estratègies de comunicació pels treballadors, que es relacionin. Se'n posen els treballadors a fer paintball i coses d'aquestes. Aquesta també és una molt bona proposta per a aquest tipus d'empreses per tal de fomentar les relacions entre els treballadors.
Sí, però perdó, les relacions una mica sota pressió també, perquè clar... Home, però es tracta d'anar a gaudir, no a patir, per patir no hi vas, no, jo crec. Bé, però sí, clar, si has d'anar perquè t'obliga el teu jefe, perquè t'obliga a fer aquesta estratègia de comunicació, que per cert l'Eli diu que el menjar ha de ser llaugeret, llaugeret, perquè entre l'alçada i el gir de 180 graus...
Ara també una cosa, si trobes malament, si has anat tot i ja està també, no? Saps? Ara mala sort si passa algú a sota.
Molt bé, Cristina, alguna cosa més sobre això? Doncs afegir, en principi, els preus, si t'interessa, eh? Si vols, Jordi. Mira, pels treballadors, en principi, d'una empresa que hi anessin, serien uns 8.000 euros, unes 8 hores. 8.000 euros, 8 hores? Sí, és una mica car, però, bueno, com seria... Però, 8 hores penjat allà dalt? Sí, sí, sí, hi ha la possibilitat d'allugar-ho 8 hores i estar penjat. Potser és massa, eh? Jo en un dinar i en tinc prou. Jo crec que sí. De totes maneres, jo he calculat i he fet el càlcul perquè no he trobat els preus, però suposo que si tu vols anar amb alguna persona, no? Sí. Una hora per una persona...
serien uns 45 euros, aproximadament. Ah, molt bé. Que ja és raonable, no? Normalment, parlant d'estes dues hores, més o menys, ficant-li, serien uns 90 euros per persona i pots anar amb un acompanyant i viure l'experiència. Molt bé, doncs, Cristina, moltes gràcies per aquesta feina d'investigació que has fet.
sobre aquests restaurants extrems que ara me n'adono que tampoc menja tan malament a casa, tranquil·lament. Sí, preparant de tu les teves coses. I és més sa, no? O a un restaurant normal i corrent sense cap mena de pressió. En fi, acabem aquesta primera hora escoltant el que ha sigut Tenint Tòpic d'avui. Ja sabeu que ens agrada molt el grup Manel i que ja que ens ha fet un nou tema hem pensat, posem-lo, perquè així l'escoltarem. Teresa Rampell, de Manel. Cristina, fins ara, gràcies. Fins ara, Jordi.
Música Música Música Música
sob un motor accelerant sobre el pont de la Vallcada que somi un rock'n'roll que baixin les persianes tots els comerciants que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara al barri d'on tranquil a l'ie que hagi arribat el dia gran
S'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara, uns macars.
I mentre arrenquen el més xul, abans que se'l mengi la nit, et mira als uns i juraries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, sonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui l'amor per qui retorna la ciutat. La mina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes,
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu l'espau.
I mentre et cantem i n'esdomes al món amb gabardira de passeig. Somien en trobar una dona amb la teva cara. Amb la teva cara. Aquesta és la història de Teresa Rampell.
Connectem amb la xarxa tot seguit de la segona hora. Entrevistarem a Patricia Font, directora de 3 capítols de la sèrie Polseres Vermelles i del que es va emetre ahir. Fins ara. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. Aquesta hora el conseller de presidència i portaveu del govern, Francesc Oms, es reuneix amb els quatre presidents de les diputacions amb l'objectiu de planificar la política exterior catalana. Barcelona, Sònia Kerr, bona tarda. Bona tarda, Salvador Esteve, Joan Ranyer, Joan Giroud i Josep Poblet. Els quatre presidents de les diputacions catalanes signaran d'aquí a uns segons un acord per col·laborar en l'àmbit internacional i coordinar l'estratègia europea.
L'acord se sustenta en tres pilars bàsics, que és donar suport a la internacionalització de l'economia catalana, donar a conèixer al món la realitat econòmica catalana i traslladar les aspiracions del dret a decidir. El govern català no considera que sigui necessari fixar una data exacta per la consulta sobiranista. El portaveu, Francesc Homs, diu que l'indispensable ara és fer la feina necessària perquè el referèndum es pugui fer l'any vinent com està previst.
En aquest sentit, ha respost el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, que l'acord d'estabilitat ja fixa la data del 2014 i també el contingut de la pregunta tal com reclamava el República ahir per entrar al govern. Aquest és... Com a mínim s'entén que per part del govern això és el que és prioritari. Puc entendre i puc comprendre que aquells que no tenen responsabilitat de govern estiguin fixant-se en el dia de la consulta. Puc entendre perfectament, no?
però finalment no hi arribarem mai en aquest dia de la consulta si no fem la feina prèvia. I la feina prèvia, insisteixo, la teníem perfectament identificada i, com els demostrava, i de fet els fets ho avalen, l'hem estat fent i l'estem fent. Homs també ha recordat Esquerra Republicana que sense pressupostos no es podrà arribar a la consulta.
El fins avui, alcalde de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, Robert Fauria, ha presentat aquest matí la renúncia al càrrec, segons ha anunciat en declaracions el programa La Tarda de Girona de la xarxa Freqüència Girona. Sí, he fet efectiva, tal com vaig dir, fa aproximadament un mes que jo renunciaria a tots els meus càrrecs.
públics, i així ha set. I avui aquest matí l'he fet efectiva a l'Ajuntament de Sant Hilari i automàticament fer la renúncia a l'Ajuntament de Sant Hilari renuncies també al Consell Comarcal. Fauria està imputat dins l'operació Manga per presumptes irregularitats en l'adjudicació de serveis públics.
Des d'aquest migdia està en servei el nou enllaç de l'autopista P7 Girona-Ouest-Sant Gregori. El nou enllaç forma part de la circumval·lació gratuïta a quatre carrils de Girona, on entronquen la P7 i l'A2. El director general d'Avertis, Josep Lluís Jiménez, ha avançat que l'estiu preveuen inaugurar l'enllaç de Fornells i a primers del 2014 ha completat tota l'obra de la circumval·lació amb Vilademuls.
Forneix està previst que es posi en marxa per l'estiu. És a dir, el mes de juny jo crec que l'obra ja estarà completada i es posarà en marxa. I Vilademuls va una mica més enrangerit, com sempre, però esperem que, bé sigui cap a final d'any, amb molta sort, si no dins del primer trimestre del 2014, estarà acabat completament tota l'obra ja completa i definitiva.
La posada en marxa del nou enllaç suposarà que els vehicles que entren a la ciutat per domenys gairebé es multipliquin per 3, passant de 8.000 a 22.000.
Bona tarda, us parla David de Madoran. Amb vol el fraiquing granoller juga dos quarts de vuit del vespre la tornada als quarts de final de la Copa del Rei a la pista de l'Atlètic de Madrid. El conjunt ballesar de cap gira a l'eliminatòria ja que va perdre en el partit de nedar per 25 a 30. El Barça rep demà l'Aragó a les 9 de la nit amb una renda de 4 gols per als blagoranes.
També hem sabut avui que el Barça en vol s'enfrontarà amb l'Atlètic de Madrid precisament als quarts de final de la Lliga de Campions. Els de Xavi i Pasqual són caps de sèrie i jugaran la tornada al Palau Blaugrana. A mi em sembla que l'Atlètic és un rival duríssim, que ho estem veient des del principi, que cada vegada que ens enfrontem amb ell sabem que no té cap tipus de reflexió ni cap tipus de...
diguem, de paràmetre als partits anteriors, que tots els partits són dificilíssims i que el que sí que espero és que cada cop que anem a Vista Alegre, ells posen 13 o 14 mil, espero veure el Palau aquell dia rebantar. En futbol, el davanter Eslatan Ibrahimovic del Paris Saint-Germain podrà jugar els dos partits contra el Barça als quarts de final de la Lliga de Campions. La UEFA ha rebaixat la sanció sobre el suec a un partit que ja va complir contra el València.
L'ex blaugrana, per tant, podrà jugar contra els de Tito Vilanova, també en el partit d'anada a París, el pròxim dimarts 2 d'abril. Per cert, Tito Vilanova ja és a Barcelona. El tècnic ja ha arribat aquest matí procedent de Nova York, als Estats Units, on s'ha estat tractat durant dos mesos de la seva malaltia. Vilanova s'haurà aquest dissabte a la banqueta blaugrana, el partit de Lliga Baleidos, davant el Celta de Vigo. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
El 2012 ha estat un any de rècord per la Biblioteca Joan Margarit. L'any passat va ser l'any en què es van fer més préstecs des que es va inaugurar ara fa una dècada i en van tenir més usuaris i usuàries. Els motius bàsics són la recerca d'oci gratuït per part dels usuaris a causa de la crisi, la inversió de l'equivament en l'adquisició de nou material tant en llibres com CDs i DVDs. La Biblioteca Joan Margarit fa 10 anys, aquest 2013, sent un dels serveis públics més utilitzats del municipi l'any passat.
la biblioteca va rebre més de 45.000 visites, que suposen unes 178 visites diàries. A més, pràcticament la meitat dels enjustencs, un 45%, tenen carnet. L'any passat es van prestar a prop de 54.000 documents, és a dir, uns 212 documents diaris. El 35% formava part de la secció d'adults, el 31% eren d'infantil i el 28% eren música i cinema. L'any passat, uns 1.800 documents nous van passar a formar part del fons
bibliogràfic de la biblioteca que, per cert, el proper mes d'abril celebrarà el seu desaniversari i farà una festa el dissabte 27 d'abril, justament quan farà 10 anys després de la seva inauguració, el 27 d'abril de 2003. La festa serà aquell dissabte al matí amb activitats dins i fora de l'equipament.
Dilluns que ves canviarà la senyera de la penya del Moro. El fred, el vent i la pluja dels últims mesos l'han anat fent malbé i per això membres de Sant Just per la Independència pujaran dilluns de Pasqua a la tarda per canviar el drat de la senyera. A mesura que s'ha anat deteriorant, més d'una persona havia avisat del seu mal estat. La senyera que hi ha ara és la que es va instal·lar l'11 de setembre, la tercera després que robessin la que es va penjar per Sant Joan i per Festa Major. L'acte de dilluns no serà una pujada d'institucional, sinó més una pujada únicament per canviar aquesta bandera. Tot i això...
Tothom qui vulgui s'hi pot apuntar. El punt de trobada és a les 6 de la tarda a la cadena. L'accés al parc de Colls Arara per la plana Bell Soleig.
I acabem aquest bollet explicant-vos que aquest dijous se celebra el ple municipal corresponent al mes de març a Sant Jús. L'hora del dia té 7 punts i un dels més destacats és l'acceptació de l'ajut adorgat per la Generalitat pel funcionament de les escoles Bressol Municipals pel curs 2010-2011. A més d'una moció del grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a ECOEMES per retribuir les recollides selectives. El ple es tancarà amb el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i del públic
I la sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de premsa de l'Ajuntament. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Senyos Notícies, edició vespre. Cinema sense límits
Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme a l'enganyar. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu.
6 i 11 de la tarda, continuem a la penyana del morro. Per cert, d'aquí una estona tindrem a la Patricia Font, que és una de les directores de 3 capítols de la sèrie Polseres Vermelles i que, a més a més, ahir va dirigir l'últim capítol on van passar coses importants, com per exemple...
pels fans de la sèrie, que ja ho sabeu segurament, però que el Lleó, que és un dels nois protagonistes, se li ha complicat el càncer i té un 3% de possibilitats de sobreviure. És un dels capítols importants de la temporada. D'aquí una estona parlarem de tot això amb la Patricia Font. Però a continuació parlem amb el casal de joves de Sant Jus i ho fem amb l'Ale, Alejandro. Bona tarda! Bona tarda! Ai, que et sentim molt baixet. Alejandro, bona tarda!
Ara. Sí, però per què? Si ja fa sol i ja fa bon temps. Ja sí de raro, saps? Ja sí de raro, perquè això, com que et falta una mica de pèl allà dalt... Sí, segurament serà això. T'has de posar un gorret. La primavera i... Alguna cosa. Bueno, Alejandro, què tal el casal de joves? Com va estar anant aquests casals que esteu fent de Setmana Santa? Doncs molt bé, ho tenim aquí a tope, eh? Sí, tots els casals.
Aquesta vegada hem fet només dos, o sigui, hem fet un curs de mones que ha durat dos dies i hem tingut unes...
17 persones, em sembla. Ah, molt bé. I heu aprofitat el forn que teniu o no? Sí, home, tu ja saps que tot el que fem aquí ha de passar pel forn. Com t'agrada a tu també, Jordi. Perdona, és que per primera vegada, després de 10 anys, era hora que el Caral de Joves tingués un forn, no? I llavors, des de fa uns mesos, sempre estem parlant del forn del casal, que com és. Hauríeu de fer una foto, ja us ho he dit, i no en feu cas, com sempre. Ja, però és que mola més el rotllo que vingui la gent i preguntem-ho. Ja, a veure-ho. És que el dia que feu una foto i ens l'envieu, la penjarem al Facebook perquè tothom vegi el forn del casal de joves.
Va, vinga. Mira, quan et pengi, la faig. Veus, mira, l'Eli diu, ui, foto del forn ja. Clar, la gent té ganes de veure el forn. El que passa és que potser molta gent es desil·lusionarà, perquè clar, tampoc no és un forn molt gran, eh? També tot s'ha de dir.
No? No, és petitó. És una miqueta més gran que un micro. Sí? Microones. Ah, val. És un micro de ràdio. Dic, hòstia, ara m'ha passat fora de lloc. Bueno, en fi... És un nano... nanoforn. Un nanoforn, sí. Un nanoforn. Però fa la utilitat, no? Clar, clar. Doncs ja està. Bueno, hem penjat aquesta tarda les fotos del curs de mones. I què? Com han anat les mones? Hòstia, tu... Quines han fet? Bueno, han... Han fet com un pastis, un bizcotx normal. Eh? Però l'han...
untat, untat, eh? No sé si està ben dit, però... Sí, ja t'entenem. Ple de Nutella, ple de... Oh! De sucre, d'aquest, de sucre glacé. I heu fet la mona del Messi, o no? Que és un típic. No, no, no, no, no. Han fet uns nius amb palets de... Com saps els palets d'aquests? Com si fos un micados?
Sí, sí. Doncs els hem banyat una miqueta així amb xocolata, hem fet un niu, hem aplicat ous de xocolata petitons... I heu posat pollets, que a mi m'agrada molt, pollets d'aquests així grocs. I carmels. Això serà dilluns que ve i que m'imagino que molta gent o se la guarda per dilluns o us l'heu menjat tot allà al casal. Bé, jo, els que han vingut aquí, jo crec que...
Se l'han menjat ja segur. Se l'han menjat tot, eh? Sí, perquè estàvem tots aquí balajant. Molt bé, molt bé. Doncs Alejandro, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre aquests tallers que esteu fent al casal, perquè avui tampoc no tenim molt temps, o sigui que tu mateix... Mira, si vols faig un sprint de coses. Vale, vinga, va. Solta aquí. Demà farem un curs de manualitats que farem al Totoro. Sí?
de la pel·lícula aquesta de Mi Amigo Totoro, doncs és un curs que es fan amb mitjons i guants i pedres i tal, es fan en els Totoros. Ja ho tinc ple, o sigui, només ho anuncio perquè ho sàpiga la penya, però... Quantes persones hi seran? Ara mateix crec que són 13. 13 persones, eh? Sí, i el grup tancàvem en 15, o sigui que si algun despistat ve demà, doncs l'agafaré, però si no, en principi ho tinc tancat.
Aquesta tarda també fem d'aquí una estona el tast de ball, que farem un tastet de Bollywood i d'ascents o al dents, aquest que t'agrada la tarda. Com em coneixes, eh? Com em coneixes?
Per cert, Jordi, has practicat ja, això que... A tu t'ho diré. El tigre aquell, la posició felina que ha preparat la porta... A tu t'ho diré, a tu t'ho diré. Bueno, en fi, doncs, Alejandro... Vale. Sí, sí, vale. L'únic... No, no, és que vull dir això. L'únic que... Volem fer una miqueta més de promo del cabaret, que estarà d'aquí dues setmanes... Sí, perdona, aquí a la ràdio hem fet notícies, anem seguint... Vale, vale, vale. Promo, en fem molta, també, eh?
Que tothom que vulgui actuar ja us encarregareu vosaltres de dir el que és el cabaret quan em pengeu, d'acord? Sí. No, però vull dir que sí que és veritat que ahir justament ho comentàvem, titular de Sant Just Notícies, amb el tema, i a més vam parlar amb el programa, vam entrevistar l'Elisa també fa unes setmanes,
i també no parem de recordar que si algú vol informació es pot adreçar, per exemple, al Casal de Joves i allà direu què és el que s'ha de fer per participar si algú vol apuntar-se a aquest cabaret artístic que això ens sembla que serà el 26 d'abril? El 13. El 13 d'abril, perdoneu. El 13 d'abril, eh? El Casal de Joves, cosa que ens alegra molt també perquè recupera un cabaret que s'havia donat per perdut i per mort fa uns mesos. O sigui que està molt bé. Si algú vol actuar que s'adreci al Casal de Joves. Si no, cabaret artístic
Sant Just arroba gmail.com Ah, veus, molt bé. Especificar nom i l'actuació que vol fer. Tu hi participaràs, Alejandro? Jo no. Per què no? Jo tinc prou amb currar i que tot estigui bé i que no falti de res. Perquè estava pensant, es pot fer una actuació amb el forn en directe, per exemple, o no? O sigui, pugem el forn a la dada d'escenari i llavors fem alguna cosa amb el forn.
I participaràs tu, Jordi? No, jo ho pregunto. Jo m'estic pensant. Si hi ha el forn, potser m'ho pensi. Bé, ara li faré una foto i la penjo. És que a ver, l'Eli diu, un forn que, home, hem viscut des del moment del seu desembalatge, pràcticament. Un forn que és tan nostre com el del casal, saps? Vull dir que ens el sentim molt propi. Tan propi que algun dia vindrem a cuinar i a fer-nos les pastes. Molt bé.
Teniu les portes obertes. Fantàstic. Alejandro, moltes gràcies. Vinga, una abraçada. Que vagi bé. Bona tarda. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu.
Trending topic mundial, eh? És Mahó, de la ciutat mallorquina. Sí, està trending topic com a resposta a l'espanyolització del topònim menorquí. En principi es veu que l'Ajuntament de Mahó pretén espanyolitzar el topònim de la capital menorquina i per això s'aposta per fer una suposada consulta ciutadana. Li volen dir Mahó a partir d'ara, no? Sí, exacte, Jordi. Doncs evidentment hi ha hagut una revolució a les xarxes i hi ha hagut comentaris de tot tipus. Per exemple, el de Ricard Gomà.
diu, contra el genocidi cultural del PP a les Illes, avui i sempre, és Mahó. O Jordi Borràs, que diu, canvia el nom de Mahó per Mahó-Mahón, polítiques prioritàries del Partit Popular per sortir de la crisi econòmica. Per cert, el Sergi diu al xat, hola, què ha de ser? És Mahó o què ha de ser? Hola, Sergi. Bé, i acabem amb un altre tendintòpic en l'avió d'Aflalú. Qui és l'avió d'Aflalú?
apps de l'empresari francès Alain Aflilu, que és aquest empresari que té l'empresa d'Ulleres. No sé qui és. No sé qui és. Escolta que jo no ho sé tot. No ho sé jo, ben bé. De vegades sembla que sí. Justament es veu que té un avió privat i que han trobat uns 700 quilos de cocaïna.
A partir d'aquí, a les xarxes socials, doncs hi ha hagut un món d'acudits i bromes a partir d'aquest fet, no? Per exemple, podem destacar el cas de l'Àlex, que diu, negocio redondo de l'Anna Fli Luz. Primero pone ciega a la gente y luego les vende unes gafas. O el cas del nostre col·laborador, el Yao Alonso, que comenta, en el avión de l'Anna Fli Luz, todo está decorado con tonos blanco cocaína. Ah, molt bé, xin-xin, avió ple de coca. Igual seria...
Bé, doncs ho deixem així. Gràcies, Cristina. A tu. I a continuació, a la penya del morro, els bunis de Sant Just.
Fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esvern i com cada setmana els tenim per parlar de les seves coses. Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda, Jordi, com estem? Bona tarda, molt bé. I Joan Xirivella Cocorilla, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, avui què és el que portem, a veure? Bé, doncs avui portem a dos convidats molt especials. Ah, sí? El Joan Xirivella. Bona tarda. Bona tarda.
que és el pare del Joan, i la Ramona Cortés, que és la meva mare. Bona tarda. Hola, bona tarda. O sigui que avui la cosa se queda molt en família. Heu portat els vostres pares. Sí, sí, sí. I us heu deixat enganyar, vosaltres? Sí, sí, sí.
Una mica sí, no? Sí, sí. Papa, papa, anem a matxar gelats. I com és que heu portat els vostres pares? Cosa que em sembla molt bé, ja us ho haig de dir d'entrada. Us felicito tant els fills com els pares, perquè bé heu vingut a la penya del morro. Ha passat una estona amb nosaltres i per què heu fet això, Dani? Doncs mira, avui hem pensat que la secció seria el tractar d'una entrevista sobre els fills...
i posteriorment una opinió que els agradaria que fossin quan siguem grans. Ah, o sigui que fem una mica de teràpia familiar amb el testimoni de la ràdio i també d'aquest espai. Doncs no sé, és quan vulgueu, aquí teniu els vostres pares, que haig de dir que fa encara d'estar una mica...
acollonits, eh? Una miqueta, només. Sí, una mica només. Parlant clar i català, no? Perquè ells no saben les preguntes que teniu, no? Sí, sí que les saben. Sí, les se les han preparades. Ah, val. Era en aquesta condició en què veníem. Ah, val. Nosaltres fem com els polítics, venim preparats. Ah, val, val. A la llum de la sèrbica tot plegat. Bé, doncs, a veure, Dani, per on vols començar? Què és el que vols preguntar? Per quina raó? Bé, nosaltres ens integrarem en el...
en el tema dels pares, no? I la primera pregunta és per quina raó volíeu ser pares, no? Ramona? Bueno, doncs perquè em semblava que era una cosa natural i que, bueno, si estàvem casats, doncs no normal és tenir fills, no? I el Joan? Bé, bueno, quan tens una bona convivència amb una persona, amb la teva parella, doncs és un pas natural. Ah.
Bones respostes, bones respostes. Clar, clar, són els vostres pares que heu de dir, també. Són bones respostes, les dues, sí. Joan? Esteu orgullosos d'aquest fet? Per quin motiu? És una pregunta trampa, aquesta, no? Totalment, eh? És que volem saber una mica, no? Hem de dir que estem orgullosos.
Estones, eh? Ah, sí? Estones? Estones. Jo també faré preguntes als vostres pares, em sembla. Com són el Joan i el Dani? Com es porten? Home, es porten força bé. Són molts nens, són molts nens. Estudiosos.
una mica moguts, però bueno, ja ho queda molt xafaners tenen molta curiositat jo els conec quan venen a l'estona quan venen al programa però tenen moltes inquietuds sempre estan amb mil coses sempre estan cap aquí, cap allà
Sí, sí. Com dic jo, moltes vegades, que m'ho deia la meva mare, s'apunten a un bombarder, és veritat, eh? O sigui, és que allò que surt, allà que van de cap. I com ho gestioneu per no acabar vosaltres amb la vostra salut? Perquè, clar, és cap aquí, no? Papa, cap aquí, mama, cap allà. Jo, almenys, en el meu cas, fem de taxistes, anem portant-los a tot arreu, i el pare del Joan també, perquè jo sé què també. Quasi professional, eh?
Sí, sí. Quan els vells tenen una edat es canvia professió una mica i a més és taxista a la vida. Ho porteu bé. Ho portem bé. Jo aniria fent preguntes. Us hauria agradat tenir...
més abundància de fills. Home, aviam, abundància. No és una ONG, això. Com la família Pujol, que són 7 o 8, no? Però ells no tenen problemes de finançament. Jo sí que m'hauria agradat, però és això. El tema econòmic és un handicap. I en dos ja està bé. I per saber el que sé ara, amb un temps més que suficient.
Sí, a vegades sí. Llavors, ja que estem, perquè així la gent ho sabrà també. Dani, tu tens germans? Sí, sí, l'Anna, que ja ha vingut moltes vegades al programa. I tu i Joan? No. A veure, més preguntes. Qui dispara ara? Avui els fills pregunten als pares. Interrelatori o tercer grado. Què preferíeu, nen o nena?
Són preguntes. Jo, sincerament, preferíem una nena, perquè a casa meva tots han tingut nens. Els meus germans són dos nens, dos nens, dos nens. I jo, clar, volia tenir una nena.
Però va vindre ell i després va vindre la nena. Ah, però se n'anava a dir perquè la seva germana també ha vingut i la nena també l'ha tingut, no? Ara has caigut baix, eh? Home, no, jo dic el que penso. I el Joan, què opina? Jo volia un nen. Sí? Sí, sí, en el primer moment. La meva senyora no, la dona volia una nena i es vam quedar amb un nen. Però bé, content. I en el cas del Joan, que fos una noia, quin nou li havíeu pensat de posar-hi?
Jo no havia pensat cap nom. Jo sempre havia tingut clar que seria un nen. Tenia coll avall, no sé per què. La Carme m'ha dit altres coses. La Carme m'ha dit que si anàveu a tenir una filla seria Marta. Però no t'ha dit que si era un nen posava jo el nom i si era una nena el posava ella? Això no m'ha dit. Vosaltres com ho vau fer a la hora de decidir posar els noms? Si era un nen el decidia jo i si era una nena el decidia ella.
Ens ho vam enviar des de bon principi. Des de començament, eh? Sí, sí, sí. Si és nen, el poso jo i bé. I tu, com ho vau fer per curs? Bueno, nosaltres ens vam posar d'acords entre els dos. Als dos ens agradava Daniel, a mi molt, des de ja fa molts anys, i Anna, perquè m'agrada molt també. I el papa estava d'acord, doncs...
I si no hagués sigut Daniel, quin hauria sigut? Home, m'agrada Oriol, m'agrada Arnau. Arnau encara, Oriol. Ha passat la cara que Oriol no t'hagués agradat. Oriol... No, però això dels noms també és una cosa molt curiosa perquè, clar, tots tenim el nostre nom, però estem acostumats al nostre que tenim, no? Vull dir, tampoc no... Jo no em faig la idea, si em diguis d'una altra manera, no? Ja, això és curioso. Vull dir que això és de sempre. I, bueno... Bueno, teniu més preguntes per vosaltres? Sí, sí. Bé, bé.
Us agradaria tenir nets? Per quina raó? Home, escolta'm, això és una cosa que no depèn de nosaltres. Això ja va començar, no? I després, bueno, jo em considero una persona jove encara, vull dir, no m'hi veig. Clar, sí, sí. No tan jove com vosaltres, ni com tu, però bueno, sí. Perquè vosaltres feu segon d'esso, no? Sí, tant, sí. Ah, vale, vale.
Jo dic que en el futur. En el futur, en el futur. Tots els companys de classe pregunten als seus pares de segon d'ESO si volen tenir nets, ja? No, no, no. Però ha sigut una pregunta així... Esporàdica. En el futur, diràs que sí, Joan, tu? Sí, sí. Jo suposo que sí, que en el futur també, que m'agradaria, sí, tant. Per a malcliar-los, no? Les àvies estan per això, no diuen? Per a malcliar-los.
per malcriar els nens. Vinga, següent pregunta. Si no poguéssiu tenir fills, què hauríeu fet? Hauríeu adoptat algun? No. No, no, directament no. No? No. Sí, jo sí. I tu sí, hauríeu adoptat algun? A mi sí que m'hauria agradat adoptar. Una pregunta. Aquestes preguntes ja les heu preguntat a casa, no? No, no. Algunes sí, algunes no? Algunes sí. Les he llegit, però jo no les he confrontat. Vale, vale, vale.
Que per cert, avui heu portat bunyols, no? Sí. De cuaresma. De cuaresma, de cuaresma. Fets per nosaltres. Bunyols no, rosquilles, que no és el mateix. Ah, rosquilles en català? No, són rosquilles de Ciudad Real. És que no és el mateix. Ah, són rosquilles de Ciudad Real. Però les hem fet nosaltres. Però no és el mateix, perquè els bunyols és la boleta. No, els bunyols no tenen forat. També, no tenen forat. No tenen forat. Els bunyols no tenen forat, exacte. Ah, però és que estan molt bones, eh? O sigui que, enhorabona...
Qui l'has acuïnat, tu i Joan? I el Dani. I la padrina del Dani. Ah, i la padrina del Dani, eh? Molt bé. Perquè, escolta, últimament ens estem acostumant aquí, que acaba acaben mal acostumats. Salutacions a ella, també, a la meva padrina. A la Pepa. A veure, què més voleu preguntar als vostres pares? Aquesta és una mica forta, eh? Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. Si un dels vostres fills sigués homosexual, què faríeu? Amb acceptar-lo.
quin rebell, no? A veure, no és cap malaltia ni és res, vull dir, és una condició que... que si és així, és així, ja està. Ja, ja, ja, ja.
Bé, bé, no és el mateix. Molt bé. No hi ha cap problema. No hi ha cap problema. Avui en dia, potser això sí que fa... Fa 20 anys. Fa 20 o 25 anys era més fotut, no? Per la gent de la vostra generació, potser. Però avui en dia jo també tinc... Bé, no tinc la sensació, és que és així. Vaja, crec que és... Qui no té un amic o qui té un parent. Exacte, no? El que importa és la felicitat d'ells. Si ells és feliç, doncs... Va bé. Què més? Continuem, nois.
Dani. Bueno, doncs... Ja estaríem, ja estaríem. L'entrevista ja estaríem. Ja, de l'entrevista ja estaríem, sí. Molt bé, molt bé. I per on continuem la secció? Com la voleu acabar? Bueno, doncs mira, ara faríem una, com ha comentat abans el Joan, una petita opinió de...
Què ens agradaria que els nostres fills, els quatre, eh? Ja direm opinió dels quatre. Ah, fem un petit debat, no?, sobre els fills en general. Sí, què ens agradaria que els nostres fills treballessin al futur? Home, jo crec que... Va, comenceu a mullar amb vosaltres, perquè... Sí, mulleu-vos, mulleu-vos.
Però Jordi, abans de tot, posa'ns una mica d'ambientillo. Un ambientillo, voleu? Amant i bandido de Miguel Bosé. Amant i bandido de Miguel Bosé? Però si jo pensava que això ja era antic per mi, per vosaltres ja ho deu ser. Com és que la poseu? La nostra introducció d'avui és, si voleu tenir... La posem per mi. Sí. Que a mi m'agrada el Miguel Bosé. Ah, d'acord. I fem una petita introducció. Si volíeu tenir fills, nosaltres d'aquí t'animem a fer-ho. Jo seré...
Un lento que va. Molt bé, Dani, molt bé, Dani. Navegaré a tu oscuridad. Bé, el nou karaoke de la pella del morro. Tu rocío de sofrío. Bé, Dani, si et sembla el que podríem fer... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Seré un tormento de amor.
Tuya marea abrastra los dos. Tu rocío beso frío. ¿Beso frío? No digas que no. No digas que no.
Seré tu amante cautivo, cautivo, perquè us dones un malheritó.
Seré tu amante cautivo, cautivo. Seré... Passió privada, atorado, enemigo. Ramona, molt bé, molt bé. Un aplaudiment pel Dani. Molt bé, molt bé. Gràcies, gràcies. A casa també ho fa això? Sí. Tot el dia cantant. Al final un dia li vaig dir que m'arrallava molt la cançó. Un dia cantaré a l'Asca i dinarà molt.
Pensa, Jordi, que la seva germana li va amagar els papers perquè no cantés, eh? Perquè no cantés. Què et dius? Era ella? Me catxis en la mar. I només Miguel Bosé? No, no, no. I l'Alaska. Es baixa la lletra d'internet, es posa el videoclip i les va cantar una vegada i una altra vegada. A veure si coneixeu aquesta. No, no, un moment, un moment, que tenim més temps ja. Escandaló. Dani, no tenim més temps. Hem d'acabar amb el que havíeu procurat vosaltres, que és parlar una mica...
sobre el que us agradaria que els vostres fills fessin en un futur. Parleu vosaltres, què us agradaria que fessin? El que sí que li dic sempre és que faci el que li agradi. Dona igual el que sigui. I un cop tingui clar el que vulgui fer, que es prepari a fons.
Ben preparades. Jo igual també hi ha alguna cosa que li faci feliç, que faci alguna cosa que realment li agradi. La cuina, la cuina. Bueno, doncs la cuina. La cuina o la ràdio, perquè... I que... Sí, sí, sí. El diu que farà programes de televisió de cuina. Ah, molt bé. Perquè com que li agrada tot això, doncs... Molt bé, molt bona idea, molt bona idea. Jo dic que sí, que es prepari bé perquè hi ha molta competitivitat i...
I té que anar preparat, perquè si no... I has d'estudiar més, Daniel. Hi has d'estudiar més. I a tu t'agradaria això, no? Sí, m'agradaria. I als meus fills m'agradaria que també estudiessin cuina. Que també estudiessin cuina, no? Sí, si no cuina, doncs el que els agradés, no? Però la cuina...
Seria la meva especialitat i es podria ajudar més, no? Molt bé, molt bé. I tu i Joan? Doncs a mi m'agradaria ser metge o professor. Si Déu vol, si Déu vol. Però jo també dic que el millor és estudiar. I els dos fills, ja que hi som, ja acabem mirant el debat aquí? Mira, metges m'agradaria. Metges, molt bé, molt bé.
I els teus, Jordi? Jo no sé. No sé ni què faré demà. Jo què sé. En fi, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. A vosaltres. A vosaltres també. Escolteu la secció a vegades? Sí. I què us sembla la secció? Ja que som...
Bé, bé, tenim molta desenvoltura. Sí, no? Uns pàjaros, uns peces. Molt bé, doncs, nois, que vagi molt bé i ens retrobem la setmana. Que vagi bé. Bona setmana santa a tothom.
Avui passa per la penya del morro una dona que ha sigut l'encarregada de dirigir alguns dels capítols d'aquesta segona temporada que s'està matent a TV3 de polseres vermelles com el que es va emetre justament ahir, per exemple.
De fet, el d'ahir va ser un capítol important perquè, per una banda, ens vam assabentar que al Lleó se li ha complicat encara més el càncer i ara només té un 3% de possibilitats de sobreviure i, a més a més, se li apareix com una mena d'àngel al final del capítol, un àngel de la guarda, que li ofereix l'oportunitat de viure la seva vida com si no tingués càncer. Què passaria si el Lleó no hagués tingut el càncer com seria la seva vida? Patricia Font, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Benvinguda al programa, Patricia. Em fa molta il·lusió que estiguis aquí. De fet, el capítol d'ahir potser és un d'aquells capítols que marquen temporades, no?
Sí, bastant especial, sobretot per aquest gir final tan important. De repente aquest 3% és un cop molt fort per Lleó i per tothom. De fet, no sé si vosaltres llegiu els comentaris de la gent al Facebook o via Twitter. Jo sí, sempre. Tu ho llegeixes i com ho portes? Perquè a vegades diuen que és millor no fer-ho, perquè la gent també opina de moltes coses i tan diverses. Com ho portes tu tot plegat?
És que a mi m'agrada molt llegir-ho perquè ho trobo molt divertit, veus la gent el que pensa, hi ha coses que a vegades no t'esperes, a vegades sí, però és molt interessant, tant si són bons com dolents. La sèrie de fet està dirigida pel Pau Freixa i té alguns realitzadors, directors de capítols a part d'ell, i allà comenteu el que diu la gent, feu cas o no gaire, els negatius us afecten, els comentaris negatius?
No, en general, home, a veure, jo puc parlar només per mi en aquest tema, la veritat és que ara que ja els estem amatent, ja no estem tots junts al rodatge, ja no ho podem comentar, no? Però jo crec que en general sí que els mirem, potser jo més, no ho sé.
Però no, no, els comentaris negatius, en el fons, moltes vegades t'ajuden a veure què és el que no funciona i potser intentar corregir-lo. Mira, si et sembla, escoltem aquest moment tan important del capítol d'ahir quan a Lleó li comenten als metges que el seu càncer se li ha complicat. No ha baixat de mida el càncer de fetge. Diríem que ha augmentat i que ha passat a una fase difícil de controlar.
Què vol dir una fase difícil de controlar? Vam aprofitar el TAC per estudiar altres zones adjacents. I què vols dir amb altres zones adjacents? Altres zones del cos. Ja ho sé, però a quines zones del cos ens estem referint? De l'estómac i del testicle esquerre. S'estes a dues zones més. Però ja ho tractarem. És el mateix tipus de tumor, això és bo. El tinc a tres zones del cos. Per drets collons! No crec. Intentarem que no perdis cap part del fetge, ni de l'estómac ni dels testicles.
Encara queden moltes proves per fer. I amb una barreja... Pot ser que perdi un colló, sí o no? Pot passar. Es pot tenir només un testicle i fer una vida sexual perfectament, com si en tindessis dos. Ah, sí? Tu quants en tens? Un o dos? No, no, no, que m'ho digui. És que m'ho diu tan confiat que sembla que en tingui un. Tens un colló o en tens dos? Eh? Quants en tens? O no tens dous? Contessa'm que l'estic dient una pregunta, hòstia!
Doncs no em diguis que es pot fer una vida igual a un collo, hòstia! No m'ho diguis! A veure... Si tot l'infern de quimio, de ràdio i d'operacions, què em pugueu fer? Funciona bé? Quines són les meves possibilitats de sobreviure? És difícil de dir-ho. Depèn de... Doctora, quines són les meves possibilitats de sobreviure? Un 3%, més o menys. Un 3%.
Aquest és el moment, ahir, a totes les llars catalanes amb la llagrimeta. Aquest és el supermoment, sí.
A mi sempre em toca, mira que l'he vist moltes vegades. El trobo... A mi m'encanta aquesta seqüència. De fet, aquesta seqüència, no sé si li vau dedicar més temps a preparar-la. Sabíeu que era una de les seqüències importants d'aquesta segona temporada de Polseres o no? Sí, home, de cara a el que és dintre del capítol, sobretot, jo almenys la tenia molt present com una seqüència que s'havia de fer bé i amb temps.
Però en el fons es va rodar amb el temps que es feia per mitjana, igual que les que teníem per la resta de la sèrie.
I res especial, el que passa que sí que aquí a l'Àlex potser li vaig demanar més, més de lo normal, potser. Què vol dir més de lo normal? Més repetició de les seqüències o més assajos? No, en realitat recordo que la toma de l'Àlex la vam fer tres vegades, per tant no és molta repetició, és bàsicament normal, però més de parlar amb ell per preparar la seqüència, perquè estigués més en situació...
I el que sí que recordo com a anècdota que vam fer va ser que les dues primeres tomes eren bones, i jo ja li vaig dir, ja les tenim, però ara m'agradaria que fessis una que li vaig dir, literalment, casa d'anès l'olla, directament. Fes el que vulguis, Àlex. Li vaig dir, crida, plora, enfad, fes el que vulguis. És igual, si no val, ja tinc l'anterior, i ara a veure què surt. I vau escollir la tercera? I la que hi ha muntada, és la tercera, que és la que està, bueno, per mi està brutal.
Clar, de fet, jo també et volia preguntar que aquests actors que són joves crec que no han passat situacions com les que reflexen els seus personatges a la sèrie i això comentaves ara que des d'una vessant de direcció, què se'ls diu als actors? Es prepara d'alguna manera? Ells, no ho sé, han tingut experiència amb gent que ha tingut càncer?
Ells, experiència amb gent que han tingut càncer, sí que ja des de la primera temporada van tenir assessorament amb algun malalt que havia passat per malalties semblants o inclús també la RIM, per exemple, aquesta temporada amb el tema del càncer del pit. Però no és una cosa que estigui present al rodatge constantment. No, és més de preparació.
I el que sí que hi ha una feina molt important aquí amb aquest tema és amb les coachs que tenim de la sèrie, que bàsicament preparen des de zero les seqüències amb els nens, tant pel text com per l'actuació, de manera que quan arribem a rodar, com que és un ritme de rodatge molt, molt ràpid, ja tenim tot això fet. Perquè quantes seqüències rodeu al dia o quan estàveu en rodatge fèieu cada sessió?
Jo diria, més que seqüències, la mitjana seria unes 10 pàgines al dia, que poden ser 7 seqüències com 8, depèn de la llargària. Però i com es prepara un capítol de polseres vermelles? Des del començament, que s'escriu el guió, fins al final, per exemple el d'ahir, que s'emet per televisió, quin és el procés?
El procés, doncs, quan t'arriba el guió, te l'estudies per fer-te'n una mica... A veure, com t'emprites això? Per tant, primer s'escriu el guió de temporada sencera, no? Sí, estan escrits tots els guiots de temporada, quan comencem a preparar la sèrie. Que això no vol dir que no vagin canviant, igualment, a mesura que l'anem fent i anem modificant i canviant, i surten idees, i en traiem, i, bueno, és tot un procés molt viu. El que a mi, en el meu cas, com a directora de...
En capítols concrets, quan agafes el que et toca, doncs el parles amb el Pau, que és el director de la sèrie, amb el guionista, etcètera, l'estudies bé per intentar fer-lo el millor possible. I quin és el procés? Doncs després ja a l'hora de rodatge és una mica... Per exemple, a cada capítol, quants dies comporta de rodatge? Doncs ara mateix...
No me'n recordo. Crec que potser eren set o així. Una setmana per capítol. O sis, eh, potser. I després s'ha de muntar, no, m'imagino? Sí, muntatge a part. El que passa que és difícil fer una mitja perquè els vam rodar tots barrejats, eh? Ah, sí? És a dir, no tots barrejats alhora, però gairebé. I a mesura que es complicava el rodatge, que s'avançava el rodatge, també se n'anava complicat més. No és allò que diguessis, vale, aquesta setmana rodo aquest capítol. No, no, no. Avui rodo.
El 2, el 4 i el 7. I demà el 3 i el 8. Així. Per tant, potser estem veient... Els espectadors de casa veuen en un capítol potser coses que s'han rodat en setmanes de diferència. I tant. Sí, sí, sí. De fet, clar, de fet, al final d'ahir, per exemple, veiem que el llavors mira el mirall i té cabell. És veritat? De repent. Això quan ho hem rodat, al principi... Això és la planificació del rodatge tot plegat. De fet, voldria parlar també de la realització...
Perquè és una realització, no sé, pel meu gust, a veure què opines, molt americana, amb diferents cançons en cada capítol, com si fossin videoclips. Això ha sigut també la tònica general de la sèrie, des del capítol número 1 de la primera temporada. Ja estava planejat abans, va ser idea del Pau per la realització, venia de guió...
Jo crec que és una mica seguir l'estil del Pau, el que ell des de la primera temporada ja va establir, tant amb el tipus de música com el de realització, i el que hem fet en aquesta segona temporada és una mica seguir la mateixa guia. Clar, perquè tu has dirigit alguns capítols d'aquesta segona temporada de Polseres Vermelles, em sembla que 3 o 4 més o menys, i tu a la primera temporada no vas estar dirigint cap capítol.
No. I què feies a la sèrie? Estaves a la sèrie per això? Estava a la sèrie, sí. I què feies? Escript? Sí. I vas passar d'escript a directora. Sí. I com va anar aquest canvi? Perquè, home, en principi és una història interessant, no? No, sí, és interessant, no és normal.
Bé, doncs perquè... Que permeten que em digui, Iacoti, que l'escript, perquè si hi ha algun oient que no ho sàpiga, és la persona que s'encarrega, primer, de la claqueta i d'apuntar una mica les seqüències, les preses que es fan i tot plegat, o no? A veure, sí, la claqueta no la faig jo, eh? La claqueta, jo el que deia, el que diu l'escript és quin pla no toca el que s'ha d'escriure la claqueta. Sí, efectivament.
Però, bueno, això és una mica res. En realitat el que fa és, per cantó el que tu dius, els parts que van cap als muntadors. Clar, perquè quan arriba la sala de muntatge sàpiguen que ha arribat tant de material que allò ha d'haver-hi un ordre. És la persona, l'escript, que posa l'ordre. Exacte. Quantes presses hi ha i què ha passat i quines són bones i què no i tot allò. I després el que porta és la continuïtat. I com vas passar d'escript a la directora de 3 capítols o 4 de la segona temporada de Pulsades Vermelles?
Doncs perquè va ser idea del Pau. Ell mateix a mi no... Em va donar la sorpresa d'un dia per l'altre sense haver-me avisat ni que ho estava pensant. Senzillament va decidir aquesta segona temporada comptar amb dues directores noves que eren per un cantó la Marta Paisa que era la seva joan de direcció de la primera temporada i jo també de l'escript de la primera temporada i donar-los l'oportunitat a les dues de començar per aquí.
I com vas encarar aquesta setmana temporada? Perquè clar, no és el mateix anar a un rodatge com a script que sent la directora d'un capítol, no? Vull dir, és com allò que fa el timó de la nau de polseres vermelles. És totalment diferent. I a més, amb l'èxit que havia tingut durant la primera temporada, senties pressió, no? Com ho vas viure els primers dies?
Sents la pressió de saber que és una sèrie molt esperada, la segona temporada, que hi ha fans que fa dos anys que la volen veure, saps que hi ha molta expectativa per part de tot arreu.
i sents la pressió de més afegida que és la teva primera vegada amb aquesta gran responsabilitat. És la primera vegada que dirigeixes alguna cosa, tu, Patri? Jo havia fet direcció a l'ESCAC i havia fet curtmetratges, però a nivell professional no. Era el primer. I, bueno, al principi i al final. Ha sigut molt emocionant tot el procés. Jo, com ho he encarat, doncs,
Amb moltes ganes, molta energia i també amb molta por, però tires endavant i te'n surts. Algun moment difícil del rodatge d'aquesta segona temporada que et toqués viure i vas dir, ostres, aquí no sé com ens en sortirem, però mira, ho tirarem endavant, eh? No.
Així ho hem de dir, un sol? No, és que cada dia era una batalla molt important, perquè és el que et dic, que el ritme de rodatge era tan ràpid que era constantment un repte arribar a fer el que havies de fer en un dia i amb la qualitat que tenia que estar. No, en realitat no hi ha un dia en especial que sigui horrorós. Jo ho tinc tot ara mateix, amb el temps que ha passat, a la ment com una experiència molt bona. Molt difícil però molt bona. De fet, encara ara esteu muntant o ja heu acabat el muntatge de tots els capítols?
Mira, avui, per exemple, tanquem el capítol 13. No, ja està tancat de muntatge però...
les quatre coses que s'han de fer a posteriori i ja s'envia cap a TV3. Fa un moment hi comentaves que hi havia molta gent que estava esperant aquesta segona temporada de Polseres Vermelles i, si et sembla, llegir alguns comentaris que han aparegut avui del capítol d'ahir, de Tot plegat. Per exemple, la Mònica Ramírez, que diu, pobra lleó, però estic amb molts espectadors i fans. Aquesta sèrie m'agrada perquè per mala sort expressa la realitat de molts joves i penso que aquests últims capítols i els que ve se'n va del guió de la sèrie.
Massa fantasia, sisplau, que es recuperi allò. Clar, això també va a gustos de la gent, no? Sí, però a mi, per exemple, ja vaig veure molts comentaris pensant això de massa irreal o massa fantasia pel final aquest de l'Àngel, però és que...
El que jo penso és que a Polseres des del capítol 1, ai, capítol 1, temporada d'avui, ja existia l'Àngel i ja hi havia fantasia, hi havia un nen en coma a una piscina. Que parlava amb els altres. Que parlava amb el Toni i fantasia. A Polseres n'hi ha hagut sempre, en realitat. Potser en aquesta segona temporada ha entrat més tard de lo normal, però...
No crec que estiguem sortint tan de top. Però bé, és que clar, és un gir tan important que et trobaràs gent que li agradi i gent que no. És normal. El Cristian Amigo, per exemple, diu... La serie, pese a esto, encuentro que está bien, pero no tanto como antes.
Algún comentari? Llavors, li agrada o no? Home, ell diu que potser li agrada més perquè jo entenc, eh? La primera temporada que la segona. Hi ha molta gent que diu que en aquesta segona temporada hi ha hagut més drama. Hi ha més drama. A veure, jo el que passa és que la gent que esperava que la que fos com la primera temporada no li agrada tant perquè...
Hi ha un canvi de to important, els nens ja no són nens, ara són adolescents i no pot seguir explicant trames de nens petits, ha de canviar, són més madurs i per tant també els arguments són més madurs i les trames. Si la gent prefereix la primera temporada o la segona, és que havia de tenir una evolució això. Clar, no ens podem estancar, no? Això clar, parlant de sèries i de tot plegat, que a més a més els americans també ens saben molt de tot això...
sí que és veritat que les temporades van canviant i que l'aire que ha tingut la temporada potser la segona temporada no té res a veure perquè tot evoluciona exacte si et pares de pensar tu t'imagines ara el Lleó amb 18 anys
fent el que feia la primera temporada no ens ho creuríem després la Montse Rovira diu, crec que l'Àngel que és la part de la fantasia de la sèrie que és aquest personatge que li ofereix el lleó de viure, que ja veurem en el segon capítol de què passa, perquè molta gent diu no, serà un somni, serà veritat, a partir d'ara la sèrie ja canviarà del tot tu no pots dir res, no?
De què passarà a partir d'aquí? No, no puc dir res. Diu, crec que l'Àngel és la part de fantasia de la sèrie, ja que també la veuen nens i és bonic que no només vegin desgràcies. La nova vida del lleó, una manera de fer-li veure que tot i estar malalt té gent que l'estima molt, tot i que crec que no és real, és una visió de la fantasia que té la sèrie, diu, o el 3% de les possibilitats que té de viure la crua realitat. Un dia tens càncer a la cama i els mesos els tens a diverses parts del cos. El càncer és així, la vida és així. Feia aquesta reflexió. Déu-n'hi-do.
Són alguns comentaris de gent que ha anat opinant al Facebook de Polsades Vermelles, perquè això també ha sigut tot un fenomen, a Twitter, Facebook, es reben molts comentaris, no?, i hi ha molt de feedback. Acabem ja, Patri, hi haurà tercera temporada de Polsades Vermelles?
No ho sé. No ho sabem. No ho sabem. Ho sento, no et puc dir perquè no ho sé. Però hi ha negociacions, bancamí... Tot el que puc dir és que no ho sé. Però, per exemple, que això també és important, malauradament, a l'hora d'establir noves temporades de les sèries i a més com estan les coses actualment, com ha anat d'audiència aquesta segona temporada? Està anant molt bé.
Està funcionant superbé fins a... De fet, crec... No sé quina és la mitjana, però vam començar amb un 25, després va... Crec que va anar un 23, no me'n recordo bé. Els números han anat potser a partir del tercer o quart
o cinquè fent una mica més de muntanya russa, però estem molt contents. Home, heu tingut esplais famosos a l'aigua els dilluns a la nit. Sí, ens està passant una mica de tot. Ahir vau tenir la Bíblia. La Bíblia i Gladiator també. I Gladiator. I de fet ahir vam fer un 16%. 16,2%. La Bíblia un 22%. Exacte. De fet ahir va ser el capítol de menys audiència.
Fa ràbia, això, que és el capítol potser d'argument més important de la temporada, tingui menys audiència, a part que l'hagis dirigit tu, eh? Bueno, més que ràbia, fa pena, perquè en concret, justament perquè el vaig dirigir jo, li tenia molt carinyo, li tinc molt carinyo, i crec que és un bon capítol, i fa pena que el vegi menys gent, no? Sí, però jo crec que la gent el veurà igual, eh? El que passa que... Bàsicament, perquè hi ha altres a la carta... Es pot veure, i tant. Es pot veure, si algú vol veure, ho veurà, vull dir que jo crec que en aquest sentit...
avui en dia a vegades les audiències són molt relatives les de la tele doncs Patricia Font directora d'un capítol de la seva temporada de Polseres Vermelles moltíssimes gràcies per haver vingut fins al programa i fins a Sant Just i que vagi molt bé per cert, tens algun projecte tu personal a part de Polseres? Sí, jo estic escrivint ja m'agradaria fer alguna coseta però no hi ha res que tinc encara nom
Molt bé, doncs, Patricia Font, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies a tu per invitar-me, Jordi. Que vagi bé, de res. Quan sento que res té sentit La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Que no sé com posar un peu a terra i recomençar Quan sento que no queda res El que sempre he lluitat
I cau cada desig que m'ajudava a avançar. Per cert, aquest tema de la segona temporada principal de Polseres Vermelles, Fil de Llum d'Andreu Rifer. 5 minuts i arribem al punt de les 7 de la tarda, punt en què acabem. Cristina, ara fa un subidon o no? A mi m'agrada molt aquest tema. És bo, és bo. A mi m'agradava més per això l'anterior. Quin? El que feien abans de Polseres.
El de... Sense tu? Sí. Sense tu, tu no estàs, sense tu. Home, mirem... Fares un karaoke, Jordi, ara? No! Home, l'hauries de fer. No, ja hem tingut prou karaoke avui. Com a presentador l'hauries de fer. No, ja hem tingut prou karaoke avui a la penya del Morro, em sembla. A veure...
És molt maca aquesta. És molt tendre, és molt tendre. Per cert, el Sergi diu, bon programa avui. De veritat, seguiu així. Gràcies, Sergi. En fi, Cristina, què és el que t'ha agradat més de la penya del morro avui?
Doncs conèixer aquestes coses de la directiva i com es fan i com es preparen aquests capítols de polseres vermelles i no puc oblidar-me de destacar el karaoke. El karaoke, eh? El amante bandido que ens ha cantat el Dani avui. Però no l'animem perquè ell, segons ell, m'ha dit abans que ho podria fer cada setmana.
Ah, mira. T'agradaria que ho fes cada setmana? Jo m'apunto a veure'l, eh, per això. No ho sé, no ho sé. En fi, moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui. A l'actualitat se'n justenca la Carme Berdó i al coaching de l'actualitat la Núria Oriol. A més a més, també avui hem rebut l'Alejandro del casal de joves, el Dani Martínez i el Joan Chirivella.
els nostres gunis particular de Sant Jus amb els seus pares i, com sempre, amb la col·laboració... Ah, bueno, la Patricia Font, eh?, directora d'un dels capítols de Polseres Vermelles i segona temporada amb què hem parlat fa un moment. Cristina, moltíssimes gràcies també a tu... A vosaltres. ...per la col·laboració més que especial a Twitter i a Facebook...
I qui us ha parlat Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. També agrair la gent que comenta i que ens està veient a través de la webcam de radiodesvern.com com el Sergi o l'Eli Capdevila. Que l'Eli diu, sí que ha estat bé l'entrevista. Ah, molt bé. Ai, que bé. Gràcies, Eli. Que vagi bé. Bona tarda. Tornem demà a les 5. I us deixem ara amb l'informatiu Vespre. El Sant Just Notícies. I la Carme Verdeu. Que vagi bé.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Ràdio Tosbem, 98.1 Ràdio Tosbem, 98.1
M'he criat entre pagesos i carrinclons, homes que s'aferren a les seves tradicions. Gent de terra, gent de foc, en una frontera la mentida no hi té lloc, on es creuen els camins dels odis i els rencors i els destins de les nacions.
Sóc de l'oest de Catalunya, la terra on és por el sol, més enllà de les muntanyes, entre les valls i els aigua moll.
on la multifarra encara es fa de ser baixant, i la mota plena fa el camí del Vianant per indrets de pedra en fan. On aval del sal és tot el que tenim de mar, menjat a l'horitzó, un estal brillant en la fosca nit, si el sal es fa.
Fins demà!
Reganius, hortes i terres de secar. Puja quan Déu vol i tempesta sobre el pla. I la boira obre l'avall. Històries contades a la vora de la llar. Quan la nit és llarga i les hores cal matar. Esperant l'endemà.
Bona nit.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 26 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La violeta que jo, Margarit, bat rècords l'any 2012. L'any passat va ser l'any en què es van fer més préstecs, tant de llibres com de CDs i DVDs, i en què va tenir més usuaris i usuàries. Pràcticament la meitat dels Sant Justencs
tenen el carnet de l'equipament que a l'abril fa 10 anys. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.