En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Justi i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena, com cada tarda. Això és, si és la set del vespre, la penya del morro. Benvinguts al programa d'avui dijous, 12 de juny del 2014.
Avui al programa començarem parlant amb una convidada, l'Ingrid Rovira, que ens explicarà el seu projecte mediambiental de micromecenatge a través d'uns dibuixos, unes administracions infantils. A més a més, també avui ens visitarà la Susi Amor en el nostre consultor i sentimental dels dijous. Les notícies positives amb la Núria Oriol.
I a la segona hora, avui parlarem a la secció de comerç local amb el lloc de Pollos Alàs, el Corral, que fa tot just ni un any que estan al nostre municipi. Ens explicaran com ho fan, ja que harem el programa parlant de llibres amb l'Arnau Consul. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
I continuem a la penya del morro, com cada tarda, de Ràdio d'Esvern, aquí al 98.9 FM. Ja sabeu que també ens podeu veure a través de la web camp de ràdio, desvern.com. I justament avui volem parlar d'un projecte de micromecenatge titulat Goteta, fill del cel i la marçalada. Tenim la seva autora aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, Ingrid Rovira. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per venir al programa. A vosaltres. Em fa molta il·lusió que estiguis aquí per presentar aquest projecte, que recentment Ferrer l'has posat en micromecenatge, no? Sí, em sembla que fa cinc dies i escaig, que l'he llançat online, i ja tinc un mecenes, esperem que després d'aquest programa en tinguem molts més. Sí, segur, això ja és un trampolí. És un trampolí, sí, sí. A veure, explica'ns, perquè és un projecte didàctic amb
En principi comença amb unes il·lustracions, hi ha un llibre, hi ha uns protagonistes, tot relacionat amb el mar, amb el fons marí, amb la protecció de la natura. A veure, fes-nos cinc cèntims. Sí, us faig cinc cèntims. A veure, aquest és el primer conte, que és la presentació del protagonista, d'una sèrie de contes multidisciplinars per difondre el missatge de preservació marí, com bé deies. Llavors, diguéssim que el rerefons és educació mediambiental...
i que el tema multidisciplinar, per situar una mica la gent, és que hi ha introducció de codis QR, que són aquells mapes de píxels que la majoria coneixeu, que ens porten a una web, que és d'una plataforma que tinc sobre preservació marina, amb un assessor mediambiental que és Submón, que és una plataforma de biòlegs marins. Què vol dir tot això? De fet, la web és Sarsfindit Procrea, la primera que comenta és que tu ja fa temps que treballes aquí,
Sí, sí. És una plataforma per la reserva del Fons Marí? És una plataforma mediambiental, diguéssim que és la creativitat, el servei de difondre el missatge de preservació, la creativitat i una mica el meu background audiovisual, ja sigui de producció, ja sigui locució, ja sigui il·lustració, que és una mica Joana Colometa, no?, Juana Palomo, que faig una miqueta de tot, que és el que toca ara. Tu fas tot tu, no?,
Sí, m'ho faig tot jo, excepte això que us comentava, que per mi, per tenir rigor a nivell dels continguts, m'he aliat, he fet sinergia amb aquests biòlegs marins, que és la plataforma Submón, que ells sí són experts, són professors de la universitat...
I diguéssim que és una mica, doncs, aquestes dues coses juntes formen part, o sigui, complementen tot el projecte per donar forma, d'una manera, bueno, doncs, la creativitat, diguéssim, una mica el visual, l'entreteniment, que és la part que jo poso, no?,
i la part de rigor i d'educació mediambiental a nivell, això sí, de nens fins a 10 anys. És de divulgació, és per a tots els públics, no és per a gent universitària que només estudi biologia, és per a tothom. Està pensat per fer una col·lecció, en aquest cas, on la protagonista és la goteta.
Sí. Qui és l'anguteta? A veure, és anguteta. Jo li dic anguteta perquè no té gènere. O sigui, com que acaba en A, la paraula és femenina, doncs posar-li A és com una mica els àngels, que no tenen sexe. Per contrastar. Exacte, i així tots els nens i nenes es poden sentir identificats. Llavors, anguteta és el fill del cel i la marçalada. Llavors, és un híbrid i viu també entre el cel i el mar, sempre...
Llavors, sempre hi ha a cada conte, hi haurà Angoteta i un altre personatge, com per exemple el segon conte és Angoteta i la taurona picarona, després també hi haurà el Ducifí, la tortuga poruga, la lluna del mar, que és un peix lluna, la cançó de la balena nena, etcètera. Llavors, diguéssim que sempre hi ha un altre personatge i una problemàtica antròpica, és a dir, una problemàtica mediambiental,
causada per l'home. Llavors hi haurà una espècie de moralina o consell de què és el que es pot fer o què és el que no s'ha de fer, perquè aquí també està l'educació mediambiental. I quan hi ha conceptes tipus, per exemple, en el primer conte, que en Goteta amb la seva cosina la pluja netegen una mica...
l'aire de la pol·lució i tal, i aconsegueixen que les plantes facin la fotosíntesi. Doncs aquí, en aquestes paraules clau, una mica més difícils, diguéssim, és on hi ha els codis QR, pam, i et connecta i et linca amb una altra il·lustració on t'explica què és la fotosíntesi d'una manera senzilla. Clar, de fet, aquí hi ha una simbiosi, no?, entre el llibre de paper de tota la vida i les noves tecnologies, no?
Correcte, la intenció és que sigui multiplataforma, no? O sigui, inicialment fer primer l'àlbum il·lustrat, que seria el paper, el llibre de paper, perquè després sigui una sèrie audiovisual, una app amb realitat augmentada, o sigui, a l'ebook, evidentment, no? Tot un món que gira a botar tot això. Sí, llavors és multidisciplinar i multiplataforma.
Escolta, tu creus que mediambientalment parlant estem prou educats a casa nostra? No, i per això jo crec que és molt important, des de petits, educar els nens i els grans. Jo crec que ens falten els conceptes bàsics, o sigui, ja tots sabem que hem de reciclar, no?
i les coses que no s'han de fer, però ens falta saber per què i quina és la conseqüència de les coses que fem, o si no ho fem, què és el que passa, no? Quina conseqüència té real això en el medi ambient i com podem solucionar o minimitzar el nostre impacte? Ets molt bona entrevistada perquè m'ho poses a huevo, eh? Sí, gràcies. Per què hem de reciclar? A veure, va, per exemple...
Home, hem de reciclar perquè, si no, tots els plàstics van aparar... Bé, tota la brutícia i totes les deixalles van aparar bàsicament al mar. El mar és on neix la vida i és on es regeneren, sobretot, gairebé totes les espècies i és d'on surt l'oxigen. Llavors, si contaminem el mar, per exemple, els típics plàstics de les llaunes de cervesa... Del llarg.
Tallar-los perquè no s'ho traguin, però ja no només els peixos, els corburants, o sigui, altres ocells que també picoteixen o que mengen peixos, és una cadena, no? Llavors, bueno, és important reciclar cada cosa i fer altres coses que també es poden fer. Per cert, Ingrid, jo tinc entès, si m'equivoco, m'ho dius, però que tu ets una enamorada del mar, fas submarinisme...
Sí, faig submarinisme. No diré que vius a l'aigua, però sempre que pots intentes escapar-te. De fet, cada dia nedo 3.000 metres. On els nedes? Amb piscina descoberta i també nedo un cop a la setmana al mar, tot l'any. Invern, estiu...
és com un peixet, no? Sí, de fet, hi ha amics que em diuen sirena. Sí, sí. Que per fer un apunt, Jordi, no sé si tu ho pots veure, però els nostres oients, per si en un cas li expliquem, porta ella un collar, que és un rectangle, porta com unes oles del mar, i surt la cua com... Hi ha una cua d'una sirena, és al costat, no sé si t'hi fixes, perquè això està emmarcat, és a dir, és un frame, seria un fotograma. Seria un quadre, no?
Exacte, i al costat està en goteta, que té ulls de pell, boca de corall i melic de núvol. I, si us hi fixeu, s'integra en aquest quadre fotograma, que és una mica el que jo pretenc fer quan sigui la sèrie audiovisual. I aquestes il·lustracions també l'has fet tu? Sí.
També les he fet. Però no es comercialitza? El collar, angoteta? Sí, sí, es comercialitza. De fet, també porto arracades, que són els ulls de peix d'angoteta. Me l'he puesto todo. Jo me he puesto la camiseta, me lo he puesto todo. Home, clar, jo ja ho tinc tot pensat. No, perquè és que ara que justament parlàvem d'aquesta brutícia, que hi ha al març, si estàvem prou conscienciats amb tota aquesta contaminació marítima i tal...
M'ha vingut al cap, no sé per què, però aquesta mena d'illa flotant que està al Pacífic, em sembla que és entre els continents asiàtics i l'americà, que és milers de quilòmetres de xalleries que estan al mar flotant. Això és una illa que existeix de veritat? Sí, i això és terrible. De fet, n'hi ha dues.
Hi ha una altra que està... De fet, les dues, curiosament i desgraciadament, estan prop de les dues barreres de corall més grans del món, que l'una està el Carib i l'altra està a prop d'Austràlia. Llavors, clar, tot això... És una mica el que jo volia explicar, que tot aquest impacte, nosaltres podem minimitzar aquest impacte o podem contrarrestar-lo. I això passa per fer simplement un canvi de conducta.
per cohabitar en el nostre ecosistema, com per exemple canviar el xip una mica que els taurons són bons, per això he fet la taurona picarona, i és de color rosa, i és una taurona, perquè és important que hi hagi depredadors perquè...
És un cicle, tot. Justament que parlaves ara dels corals, no? Els peixos s'alimenten de corals, els altres peixos dels altres peixos, és una mica clar. Tot un cicle que, amb les deixalleries, aquestes marines i de més, doncs es perjudica tot el sistema marí. Correcte. Sí, com la pesca no sostenible, perquè aniquila altres poblacions de peix que no es regeneren tan ràpidament, o el fining, no? O sigui, bueno, tota aquesta indústria d'aletes dels taurons.
I el fet que nosaltres, personalment, des de casa, cadascú posés el seu granet de sorra i comencés a reciclar, a fer les coses com s'haurien de fer, quin aconseguiríem?
Bé, ara que dius aquest granet de sorra, per mi és un paral·lelisme amb la goteta. Per mi, el meu granet de sorra és en goteta, no? Bé, jo crec que la massa no és tonta, no? O sigui, que la unió fa la força, diguéssim. Llavors, si tots comencéssim a fer una sèrie d'accions sabent per què les fem, no només recicla per recicla, perquè ens ho han dit, i perquè ara tenim comptes de diferents colors...
sinó perquè això realment ens aporta un benefici, i és un benefici per aconseguir tenir un planeta ecològicament sa. Perquè si no ens perjudicaria, no també nosaltres fins i tot? És que ens extingirem, és que ens estem carregant el planeta, sembla així com...
paraules molt grosses, però és cert, no? Hi ha moltes espècies que estan en extinció, hi ha d'altres que, malauradament, ja no existeixen, i si seguim així, ens acabarem de carregar els nostres recursos. I el que deia dels taurons, si desapareixen els taurons, desapareixeran peixos que es mengen altres peixos, que es mengen erissons de mar, que es mengen altres algues, que, bueno, llavors...
Tot és una cadena i és tan fàcil com que al final no tindrem suficient oxigen, perquè no tindrem la biodiversitat necessària i que crea aquest oxigen, el 80% de l'oxigen del planeta. És una cosa important, no és immediat, no passarà ara,
però passarà malauradament no estem prou conscienciats el fet aquest que sigui d'aquí no sé quants anys quan poses tu? és que no ho sé però poder d'aquí cent anys potser no potser seran els nostres nets l'ésser humà i a més avui en dia que viu l'ara i aquí i quasi bé que el demà o el demà passat ja no importa però imagina't cent anys llavors això és una mica aquesta consciència que falta
I a més el problema d'aquí que jo veig no és que només no n'hi hagi consciència, que és cert que em falta aquesta conscienciació per part de la societat, i és que hi ha moltes persones que es refugien una mica en el fet que, clar, és que sí, ho he de fer jo, però la resta de persones no ho faran.
llavors també deixen de fer-ho per això és tan important que sàpiguen per què ho fan perquè quan tu algú et mou i quan tu estàs segur que estàs fent alguna cosa correcta si tu saps que tallar les coses aquestes que enganxen les llaunes impedeix
que les tortugues es queden enganxades amb el cap, és igual que el teu veí ho faci o no, tu ho faràs. Doncs és tan fàcil com això, no? Per això és tan important l'educació mediambiental. I a més a més, exacte, i aquests contes també, o sigui, són fins a nens de 10 anys, però en realitat són per tots els públics, per un públic familiar, no? És una mica com la sèrie d'Era ser una vez el hombre, no sé si us en recordeu, que quan eres petita jo almenys flipava amb colors perquè m'agradava molt, tot i que no acabava d'entendre...
Exactament tot el que passava, però els meus pares ho veien i aprenien igual o més que jo, perquè ells en tenien molt més. Doncs una mica aquests contes pretenen tenir aquest to, amb una estètica diferent, més poètica, més infantil, si voleu, més de ploma, però una mica el to o la intenció seria aquesta.
Ingrid, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. A vosaltres. Goteta, fill del cel i de la marcelada. Hi ha una pàgina web que apenyarem al Facebook del programa, on la gent qui vulgui aportar el seu granet de sorra, mai més ben dit, amb tot això, Marí. La seva goteta. La seva goteta. Tots podem ser com en goteta. Efectivament. Ingrid, moltes gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del Morro.
Desenymobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I una setmana més a la Penya del Morro és hora del nostre consultori sentimental amb la Susi Amor. I ja tenim el telèfon, crec, Susi Amor. Bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Què tal? Bé, bé, bé. La veritat és que és superbé. Sí? Ah, sí? No, no, estic supercontenta perquè estic encetant una nova etapa de la vida. Ja, però és que no m'interessa. És que no... Vull dir, no sé per què m'expliques aquestes coses. Escolta, perdona, però Jordi, no pot ser així amb una col·laboradora teva, saps? Jo crec que el que hauries de fer és
alegrar-te que t'estic dient que estic supercontenta. No, o sigui, jo... jo m'alegro molt per tu. El que passa que últimament no sé què em passa, que quan parlo amb tu, no sé, estic una mica com nerviós, noto una mica com... em noto tens, saps? Ah, sí? Sí. Bueno, està bé, doncs que a mínim ho et ments, no?
Sí, però... Perquè jo més que tens el que he notat és ràbia, saps? Més que tens he notat ràbia contra mi, Jordi. No, perquè amb aquest noi que has conegut, què tal? Dius que esteu bé? Sí, sí, sí, si a més m'he donat compte... Perdona, és que no m'és igual, és que no sé per què t'ho pregunto. Saps allò per cada bé? Saps allò que la gent a vegades pregunta coses? És que no m'interessa.
O sigui, és un formulisme purament, saps? Es veig molt malament, Jordi. Penses que hi ha gent que ens està escoltant, un formulisme. Si admets que hi hagi un formulisme, acaba amb la pregunta, deixa que jo respongui i després cap a una altra cosa. Però el que no pot ser és que em facis una pregunta i de cop em diguis que no t'interessa. És mentida, o sigui, és mentida. I a més m'estàs dient que et poses nerviós quan parles amb mi. És mentida, jo el que noto és ràbia. Em tens ràbia, Jordi.
A veure, jo ja t'ho vaig explicar en el seu moment, o sigui, Susi, el que va passar entre nosaltres va passar i ara vens aquí, fas la secció, cosa que per contracte fins al final de temporada ens hem de suportar una mica, aquesta seria la qüestió, i no només això, sinó que em refregues per la cara, que ara has conegut un noi i que estàs molt enamorada. Jo què vols que et digui, Susi? No sé, què vols de mi? No sé què esperes de mi.
Doncs que te n'alegris. Que me n'alegri? Sí, clar. Mira, me n'alegro molt.
Si realment acceptes que entre tu i jo no hi havia res i que ho portaves tan bé, ara el que hauries de fer és alegrar-te'n i és més. Hauries d'estar content perquè ja t'he deixat en pau. No, no m'he deixat en pau, perquè et pregunto què tal i m'expliques la teva vida. Què et explico jo, les coses que faig? Què t'explico jo? No, no, pregunto, jo no t'explico, no. Mira, Jordi, et puc donar un consell? Mira, tens molta ràbia acumulada, compra't un cactus...
I posa't al costat. Perquè els cactus diu que xupen l'energia, no? Exacte, l'energia xunga. L'energia negativa, això és veritat, diu que en llocs on hi ha electricitat i ordinadors i espais tancats i tal, un cactus diu que va molt bé per aquestes coses.
Però jo crec que hauria d'anar amb el cactus sempre a tot arreu, perquè estàs en una mala època. Tu vas amb moto, no? Jo sí. Un cactus a la moto. Tu vas amb cotxe, no? Un cactus al cotxe. A casa, també, cactus. Que vaig al cine? Cactus, també. En comptes d'un coixí, cactus. Em fa una mica de mal, no?, si t'adormia a sobre un cactus.
Bueno, aviam així ens deixes en pau una mica. En fi, farem veure que no he escoltat l'últim comentari. Susi, si et sembla, anem a escoltar els oients, que és el que diuen, perquè cada setmana ja sabeu que podeu enviar les vostres consultes amoroses o els vostres problemes sentimentals a lapenyadelmorro.gmail.com
Bueno, jo em trobo una mica millor, eh, Susi? M'he desfogat una mica, ara, ja, i si et sembla, llegeixo... No. Si et sembla, llegeixo la primera carta. Et sembla bé, Susi? Bé, escolta, jo crec que tu algun dia potser hauries d'escriure, també, perquè et veig una mica malament. No. Però, bueno, ja està. Sí, a sobre, perdona, a sobre. O sigui, a sobre que estigui malament amb tu, t'haig de escriure a tu el perquè estigui malament i que em donis consells.
Ui, ui, ui, ui, quina ràbia, soy aquí, un tal, no, dos cartellas. Bé, anem a... Sí, perdoneu, estima Juniors, veieu que peten seques, estem a final de temporada i a vegades... Però això també passa amb moltes parelles, no?, que s'han d'aguantar pel que sigui, perquè tenen la hipoteca o tenen un fill o tenen una història i no poden deixar-se de veure ni de parlar-se.
Ens estàs comparant amb una parella, Jordi? No, comparo el fet aquest de dues persones, una relació de dues persones que per obligació s'han de veure i han d'estar més o menys juntes, que és el nostre cas, que tu fas la secció aquí per contracte, t'ho recordo, fins a final de temporada, i llavors també una parella, per exemple, també això passa, no? Com es porta aquesta situació? Això sí que m'interessa, veus?
Home, aviam, jo crec que si aquestes coses quotidianes arriba a un punt en què ja t'afecten tant la relació que la cosa és insuportable, quant has de començar a plantejar? Has d'estar alerta i escoltar una mica aquests petits indicis que a vegades tu penses que són tonteries i potser no ho són. Perquè és molt trist quan et comences a discutir, per exemple...
per qui ha ordenat i qui no, per qui ha fregat els plats i qui no. Clar, aquí sempre una excursió d'aquestes, hi ha una cosa més profunda darrere, no? Exacte, exacte. És un indici molt evident quan comences a parlar dels plats bruts i, de cop, ja estàs parlant d'aquella ex-nòvia que un dia et va trucar i no em vas agafar el telèfon o no sé què, no sé quantos, no? És com dir, agafem l'excusa dels plats per retreure't allò que va passar amb la teva ex. Clar, això és molt lleig, de fet.
És molt llet, el que passa és que els éssers humans, és per això que necessitem una mica l'assessorament d'especialistes, no ens ensenyen a gestionar aquestes coses. I sense donar-nos compte estem en una espiral...
Totalment tòxic. Clar, de lluita de poders, no? Una mica també entre la parella o les relacions. Deia un entès en la matèria que el que s'havia de fer era parlar en moments concrets i trobar el moment per parlar. Perquè potser no sempre és un bon moment per parlar de coses que ens afecten tant, saps? Exacte, exacte. Si és un moment que estàs encalent, no n'extreuries en absolut les mateixes conclusions que un moment que estàs serenat, que estàs de bon humor, que ho pots veure des de la distància...
perquè a vegades la gent no sap el que pensem, sinó les circumstàncies de context en què ens trobem. També, també. Com pot arribar a afectar el que pots arribar a pensar d'una cosa o d'algú. Bé, he fet aquesta introducció... Tu, per exemple, perdona, Jordi, sento que calli, però tu ara, per exemple, tens una ràbia tan acumulada, estàs tan negatiu, que jo crec que ara és un moment que, per exemple, tu no és un moment per plantejar-te res, per treure conclusions.
perquè quan series tota la merda vols dir que ho faig des de la ràbia i des de la persona dolguda com un gosset ferit exacte i quan està així és millor ser una mica precaut a l'hora de prendre decisions i aquí ja callo
Bé, doncs no és res, ja prendrem la decisió quan acabi la temporada, perquè m'estàs dient que... Passem ja a la primera carta del dia d'avui, que com diem s'han enviat a lapenyadelmorro arroba gmail.com. Oients com vosaltres que ens esteu escoltant i que teniu dubtes sobre l'amor. Aquí va la primera, Susi.
Hola, Susi. Em poso en contacte amb tu perquè fa dies que no puc dormir a les nits per un tema relacionat amb l'amor. Prefereixo no donar el meu nom, ja que sóc de Saint-Just i participo en moltes entitats del municipi i em fa vergonya que em puguin reconèixer.
T'explico. Resulta que porto set mesos amb la meva parella i tot ens va de fàbula. Més ben dit, ens anava de fàbula. Dic ens anava perquè jo no estic gens bé. Fa dies que no paro de donar-li voltes a un tema que no em puc treure del cap. Resulta que fa un parell de setmanes i la veu una festa en un lloc de Sant Just, que prefereixo no dir. I vaig veure molt.
Tant que em vaig embolicar amb el meu ex de fa 3 anys. I la veritat és que em va agradar. Vaig tornar a sentir coses que només havia sentit amb ell. Ai, haig de dir que fa 3 anys és ell qui em va deixar. I des de llavors he intentat refer la meva vida. Però tornar-ho a fer ell amb ell l'altre dia em té totalment enganxada i no sé què fer. Què faig, Susi? Ajuda'm, sisplau. Sempre teva, una noia enganxada al seu passat.
Jo sempre dic, sempre dic, és important viure el present, no enclar-ho, ni el passat, ni anticipar un futur. Aleshores, aquest cas d'aquesta noia és bastant típic, i jo crec que hi ha aquí una cosa que ens ha dit que és bastant important remarcar, que és que va ser ell qui la va deixar a ella. A vegades això et confon, i el fet que aquesta noia ara s'hagi enrotllat a ella una altra vegada...
a ella li dona com la sensació que no ha perdut, no? A vegades és més l'orgull ferit el que et fa pensar que tens uns sentiments que no són els que són. És que quan et deixen és fumut, no? Perquè sempre hi ha com aquell moment, i després si l'altre, al cap d'un temps, en aquest cas són 3 anys, o que sigui, s'ha apropat a ella, clar, això confon, no? Confon una mica. Exacte, perquè és que a vegades al final l'amor ens el prenem com una competició, no? Qui és el que guanya?
En el moment en què tu ets el deixat, et sents com el perdedor. Ella ara ha tingut l'oportunitat de tornar a estar amb ell i es sent que torna a jugar a la mateixa nivell que ell, no? Clar. Llavors, que intenti distingir això del que realment sent per ell, perquè segur que és una ficció. És una ficció, a més, és una cosa que ja va passar fa tres anys enrere i no té res a veure. No té res a veure. A vegades, històries d'aquestes que s'intenten rapes que al cap de molt de temps
t'adones que ja no és el mateix, perquè la gent evolucionem i canviem. I segurament aquesta noia ja no és la mateixa que fa tres anys. Clar, i el noi, el noi tampoc. Llavors, quin consell per la noia aquesta que dius sempre teva, una noia enganxada al seu passat, eh? Aviam, jo el que faria, si fos ella, és que assumeixi la seva responsabilitat com el que ha fet, haver-se anat amb aquest noi, que es perdoni a ella mateixa per haver-ho fet. Clar, aquí no sabem si l'he dit a la parella seva, no ho sabem, això.
Home, jo crec que si diu que aquestes nits està passant malament i tal, no sé què, jo crec que si li dona tantes voltes és perquè potser no li ha dit, no? Clar, i segurament, segurament, segurament. En fi, llavors, que li digui o que no? Aviam, primer ella ha d'escoltar-se ella mateixa i veure realment a qui vol, però jo crec que acaba de dir que està molt bé amb el noi que està ara. Sí, ha dit això, aquí ho busco a la carta, diu que ens va de fàbula, diu més ben dit que ens anava de fàbula abans que passis això.
Bé, jo el que faria és que es perdoni ella mateixa, que ho oblidi i que segueixi provant-ho amb l'altre noi. Si té més relliscades, aleshores sí que ja s'haurà de plantejar que potser amb la persona que està ara no és la que toque que estigui. Molt bé. Bé, perfecte. Passem a la següent carta, si et sembla. Em sembla perfecte, Jordi. Molt bé.
Hola, Susi. Què tal? Em dic Jaume i tinc 33 anys. Soc mosso d'esquadra, concretament de la brigada mòbil, l'Abrimo Antidisturbis. T'escric perquè tinc un problema greu. L'altra nit em van enviar al barri de Sants a treballar. I jo, com sempre, amb el meu casc, el meu escut i la meva porra, baixo de la furgona i començo a repartir tot el que em trobo. Homes, dones, tot el que es posa al meu davant. Però, oh, verge de Montserrat, l'altre dia no vaig poder...
I és que em vaig trobar amb una noia que em va impactar. Només li vaig veure els ulls perquè portava un mocador que li cobria la cara, però se li intuïa un cos perfecte sota la seva roba fosca. Li anava a donar un cop de porra, però no vaig poder. Em vaig quedar paralitzat. Finalment un company la va detenir i la van portar a comissaria. Allà li vaig veure la cara i em vaig enamorar bojament.
Sé que és una noia antisistema i mai voldrà res amb mi, però sé un viu i m'agradaria convidar-la a fer un cafè quan surti de fer unes maniobres que tinc a Cerdanyola aquest dissabte al matí. Li dic alguna cosa o no? Quina ràbia tot plegat. Gràcies per ajudar-me, Susi.
Bé, és la carta d'un... d'un mosso. Aviam, m'acabo de quedar una mica... Sí, jo també, ho diu Huerta... Ho diu Huerta... Ho diu Huerta... Ho diu Huerta, eh? Ho diu Jaume, i té 33 anys. Bueno, si ell ho vol dir-ho, doncs patir-ho, no? M'imagino que no és il·legal que els Mossos diguin que són Mossos, no? No, això no, però que digui que va sortir de la furgoneta i va començar a donar porraços a tothom... Sí. O sigui, a més que ho digui amb aquesta llibertat com qui ha dit que és mosat xurros. Ja. És que ho trobo...
Ho trobo increïble. A més, bueno, és que si ja comences a mirar els detalls de la carta, dius, o sigui, dóna els porraços a qui sigui, però ara, la noia guapa no, eh? Què vol dir això? Clar, això vol dir que aquí diu que es va quedar paralitzat. Diu que li van agradar molt, jo entenc que li van agradar molt els ulls de la noia, perquè és l'únic que diu que va veure. Bueno, però escolta, això és molt injust. O sigui, i justament un mosso és justícia, i això és una injustícia. Un mosso és justícia, eh?
Això, aquesta frase... Això diuen, això diuen ells. Aquesta frase me l'apunto. Està bé, està bé. Llavors, clar, què li diem al mosso Jaume? Bueno, pues jo, sincerament, jo crec que es quedi amb la...
amb l'anècdota ja està, però no s'arrisqui. Mira, et dic una cosa, no hi havia caigut fins ara, però aquí hi ha una doble lectura, potser, no? Jo crec que aquest mosso necessita una mica de carinyo. Vull dir, els Mossos, en general, són persones, també, saps què vull dir-te? I llavors, clar, aquí pots anar llegint una mica entre línies, no? És com, jo també soc mosso, faig la meva feina quan estic a la Brimo, a la vegada mòbil d'en tia Veloig, però, clar, soc persona i tinc els meus sentiments. Jo crec que va per aquí la cosa.
o potser és un noi que mai ha sapigut què és estimar i per això té la necessitat de tenir un tipus de feina així. Clar, no ho sabem, aquí estem ja aventurant-nos massa en el que li passa al Jaume. De totes formes, clar, el que a mi em sorprèn, bueno, em sorprèn, però clar, diu, tinc la seva adreça, clar, perquè la van tenir i té el seu DNI. I diu que li agradaria convidar-la a fer un cafè quan surti. Il·legal, il·legal també. Això és il·legal, ja, però llavors...
Jo, sincerament, a mi el que em sap greu és que jo trobo molt bé que aquest noi ens demani assessorament perquè no ens digui aquí obertament que és un d'aquests que va allà...
Fotent hòsties. Ja, ja, ja. Clar, ho sento, però és que jo amb això no... Però li diem que s'oblida una mica el tema i de nosaltres també, si de cas, eh? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs vinga, què he de dir? En fi. Susi. Jordi. Ho hem de deixar aquí. S'ha acabat tot el que... Vale, doncs perfecte, merci, perquè ara justament he quedat amb ell i...
Amb qui? Amb el teu nou... Sí, sí, sí. Amb la teva nova joguina, no? Molt bé. Escolta, res, que vagi molt bé, Susi, i que, bueno, no sé, ja parlarem. Ja parlarem. I escolta'm, Jordi, compra-te un cactus, vale? Sí, vale, vale. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Gràcies.
Fins demà!
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
És dijous, Cristina, i per tant, com cada dijous tenim les notícies positives i de bon rotllo de la Núria Oriol, que està al telèfon. Núria, què tal? Bona tarda.
Bona tarda! Hola, Núria! Com va tu? Hola! Escolta, avui on estàs? Perquè no estàs al teu despatx, no? Estàs al carrer?
Estic al carrer, perquè vaig adicionar un examen. Ah, vas a fer un examen ara? Bé, jo no el passo, el faig passar als altres. Ah, de professora, de què? Sóc una bona persona. Ja, sí, ja veig, segur que aproven tots, no? Home, si han estudiat... Sí, perquè, Núria, podem saber, podem xafartejar una mica i de què faràs l'examen i de què fas la classe?
Doncs sí, és de comunicació i intel·ligència emocional. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Doncs espero que siguin suficientment intel·ligents emocionalment parlants. Si són intel·ligents seran comunicatius, si són comunicatius seran intel·ligents... Bé, doncs ja està, tots aprovats.
Sí, exacte. És que és molt maca la notícia perquè és molt modern, ultramodern. L'han inaugurat recentment. Té de mida com...
Tres camps de futbol. O sigui, espectacular. Per guardar, i m'imagino, emmagatzemar menjar per donar països al tercer món o recursos de tot tipus? Sí, recursos de tot tipus, tant de reforç escolar com també sanitari. I aleshores, doncs, està molt mecanitzat, molt endreçat, computeritzat i ha invertit en materials 92 milions d'euros. Sí.
per enviar i sobretot les seves destinacions principals són Síria, Sudan, Etiòpia, el Congo...
Bé, és com una mena de base europea, no?, que just està, clar, si tu mires el mapa del món, està just a sobre d'Àfrica, perquè a Europa estem aquí, i llavors com una mena de base d'operacions per enviar tot aquest tipus de recursos amagats amb el material per aconseguir necessari enviar-ho cap a aquests països africans, per exemple, no?
Exacte, i vull dir, com que s'ha inaugurat fa poc, que l'han modernitzada, perquè la que hi havia era molt més antiga, obsoleta, trigava més a arribar tot el material a vestir, ara no, ara és molt ràpid, tot és molt més, doncs això, pràctic, eficient...
Doncs m'ha semblat també una bona notícia, sincerament. I tant, i tant. Com, per exemple, també t'ha semblat una bona notícia, que tot seguit comentem, la NASA ha enviat el primer vídeo mitjançant l'àser a l'espai des de l'Estació Espacial Internacional de la Terra. Com saps la meva debilitat, eh?, per les notícies aeronàutiques i de l'espai. Sí.
A mi és que m'encanten, però a més a més he pensat, si té relació amb la darrera que vam dir, que hi havia aquell investigador britànic que afirmava, avalat per la Universitat de Cambridge, que segurament es podien enviar missatges a l'espai. És veritat? Doncs mira, semblava fet expressament no anunciar i llavors la NASA deu dir que no ens prengui el mèrit. Envien missatges.
Per tant, la NASA el que ha fet és enviar un vídeo mitjançant un láser. Sí, senyor. I llavors l'ha enviat a la Terra, des de l'estació especial cap a la Terra. Ah, cap a la Terra. Cap a la Terra. I ha estat perfectament rebut. I aquest vídeo, què ensenya? Perquè els americans amb aquestes coses també són molt. La bandera als Estats Units, l'himne, alguna cosa així, no? O què?
Sí, saluden, no? Diuen, hola, bon dia. Hello. Aquí des de l'estació espacial us enviem un missatge de pau, amor i plumia. Diu, el que no fem a la terra, ho fem en el cel. Oh, que bonic. Aquest era el missatge que han enviat o no? No.
Home, però podria ser, no? Podria ser, però aquest és el miratge que enviaria la Núria Oriol, no? Home, segur. Sí, segur. La NASA deu ser, hello, we are from the earth, we are from the national security...
I la panxa en l'aire. Exacte. En fi, doncs aquest és un tema que comentem. I ja per acabar, abans de passar a parlar d'alguna altra cosa, m'hauria de comentar que la ciència-ficció de fet és un camp de proves per la ciència real d'avui, Núria? Sí. Per què ho dius això? Mira...
Un compendi. La veritat és que m'han facilitat la relació de personatges, però un compendi de realitats, de personatges històrics que, basant-se a la ciència-ficció, van predir el que ara ja és una realitat científica. I aleshores us puc explicar, per exemple, cosetes. Per exemple, Sir Lord Kelvin, que presidia la Royal Society, el 1895 va dir que cap màquina...
voladora que passés més que l'aire podria volar. És a dir, que ens ho traguessin del cap. I després la vida li va ensenyar que s'havia equivocat una miqueta, no? Què més? David Small Association el 1910 va dir...
Qui vol comercialitzar una ràdio? Diu, si total, si li interessa. Anem fins nosaltres. Sí, amb les prediccions del futur, eh? I llavors ell mateix va acabar fundant la NBC dels Estats Units, la cadena de ràdio i televisió NBC. O sigui, va veure que tenia molt futur després d'haver dit que no.
I es va dir que no a coses del futur. Jo començo amb el no i després continuo amb el sí, eh? Clar, clar. El 312M en 1940 va dir...
Marcat pels ordinadors, diu, per favor. Diu, com a molt en vendríem 5 a tot el món. Diu, en tinc jo més en el meu despatx. Diu, que els que vendríem. Són visionaris, no? Tota aquesta gent que sap tant de tot i que després ja es veu que no tenen ni idea. Se'ls hauria de fer com un monument o alguna cosa a l'estupidesa humana. Ho dic perquè em sembla que va ser Einstein, precisament, qui va dir que l'estup... Com era allò? Tu te'n recordes la frase? Si no, la busco ara, eh, a internet. Ja, sí.
Però va dir alguna cosa com que l'estupidesa humana... No té límits, no? Sí, li va preguntar, l'univers té límits? Diu, no, qui no té límits és l'estupidesa humana. Alguna cosa positiva. Va respondre aquest home, no? És una mica el que està passant. Que, per cert, Núria, no sé si tens algun altre exemple, perquè si no, aprofitant aquest tema, a mi m'agradaria parlar una mica de la creativitat. Perquè, clar, això... Ah, doncs tenia un parell de temps positius. Sí. I després parlem de la creativitat. Val, vinga.
Ah, mira, per exemple, Martin Cooper, el 1973, veient la sèrie Star Trek, com utilitzaven la comunicació sense fil, es va acercar i va dir, diu, jo ets va crear un aparell com aquest, i treballava a Motorola, i Motorola va treure el primer inalambri. Ah, veus? Això, veus, aquesta persona sí que va ser diccionada i en positiu. Sí. I després...
Després també, que ja s'ha fet realitat, això m'ha impressionat fins i tot. La teletransportació quàntica, doncs a l'austríac físic Anton Seilinger, que veu que és molt, molt, molt bo i molt famós, ja ho ha aconseguit, ho va començar a aconseguir a partir de 1993 amb fotons, això és a dir, amb partícules molt petitones, però ja ho ha aconseguit. La invisibilitat ja l'ha aconseguit a l'Institut Finsició,
La invisibilitat, fixa't, eh? La invisibilitat, tal com hem vist en el senyor Noltener, el Harry Potter, material invisible, que ens torna invisible. Sí, sí, sí. Un perill, no, això? No, home, no, perill per què, eh? Home... D'una manera tal que fa que l'objecte en qüestió no es vegi, o sigui, és un joc de llums que fan, i finalment, i així ja parlem de creativitat, que...
Martin Cuk, no, perdona, Ciclent, és un novel·lista tan important com Isaac Asimov, perquè va ser el costamista de 2001, una audició a l'espai, sempre deia, quan li deien, home, és que això és impossible, això és impossible, ell deia, tingueu present una cosa, arriba un moment en la ciència que es topa amb una realitat tan indistinguible i tan hiperocímil,
com les mateixes realitats de la màgia. I això no és que jo ho digui perquè sóc un somniador visionari que m'agraden els temes. Això és que la ciència ho ha demostrat i ho ha fet realitat. Oh, de fet...
Mira, ho deixes per aquí. Toma, sí que jo! No, ho dic d'aquí, sí, un aplaudiment, a la reflexió. Però és que a partir d'aquí, clar, també això ens convida a pensar el que dèiem, no?, ara sobre la creativitat, que la ment, el cervell no té límits i que realment els límits ens els posem nosaltres mateixos.
Llavors, clar, tot això corrobora, o sigui, en lloc de dir no, no, veus, és que això no pot ser, no pot ser. Al contrari, el que corrobora és que tota la gent que diu no, no, no, això no pot ser, no podrà ser, al final la història, vaja, els posa en evidència i és evident que el que avui un dia un diu que no perquè té por, perquè sigui, a les coses o tal, l'endemà doncs ja no serà així, no?
I coses que semblen potser que no arribaran mai o que tu penses que no poden tenir una solució, al final, doncs, semblen que comencen a encaminar-se i parlo ja no d'una cosa que es va dir fa milers d'any, sinó parlo del càncer, precisament, perquè vam conèixer una notícia justament fa uns dies, que és que deia que hi havia un nou medicament que s'havia aconseguit que reduïa
un 81% la progressió del càncer de protesta quan ja havia provocat metastasi. És un tema complicat i, per tant, sembla que les coses comencen a vegades a encarrilar una mica. Sí, també es pot aplicar en el tema del càncer, que realment és una malaltia fonesta del segle XXI, com tantes altres arreu del món, que sembla que no hagi de tenir cura, però algun dia arribarà.
I tot això ho fa probablement la creativitat de la ment de les persones que treballen en això, que vés a saber per quina raó, per quin motiu, al final descobreixen alguna cosa que fa que s'aconsegueixin determinats objectius. Núria, tu que ets una experta en aquests temes, com podem potenciar la nostra creativitat i no quedar-nos tancats a casa o tancats amb la nostra pròpia ment? Hi ha exercicis que tu, per exemple, puguis donar, no sé, als teus alumnes, que parlaves d'això? M'encanta perquè el Jordi és el perfecte coach,
o sigui, la persona que vindria a un coaching, perquè ja diu automàticament les respostes a les preguntes que fa. No. Jo sempre ho dic, que la persona que ve a fer coaching ja porta la resposta, però encara no n'és conscient, i per això fa un procés. M'encanta. Doncs és això, sortir de la nostra programació habitual, dels nostres hàbits habituals. D'aquesta manera, entrant en altres terrenys,
sigui en el terreny de les arts, sigui en el terreny de les ciències, sigui amb nous paisatges, sigui amb noves experiències, sigui amb noves amistats, la veritat és que d'aquesta manera estem propiciant noves connexions, perquè estem tenint vivències diferents. El que hem d'apuntar és a poder pensar diferent, a poder mirar diferent i veure coses diferents, a obrir-nos a sensacions diferents,
I això ho aconseguim quan nosaltres fem un canvi de paradigme, de coses habituals nostres. Un canvi en les lectures, un canvi en les pel·lícules, un canvi, doncs, si ens agrada molt la muntanya, el mar, si ens agrada el mar, la muntanya. Ja sé que al principi pot sonar... Escolta, a mi m'interessen unes coses i no estic disposat a produir canvis que alterin la meva quotidianitat.
Però és que justament en aquests canvis, i fins i tot en aquesta fricció que provoca la resistència al canvi, sovint trobem noves idees, sentim noves emocions, experimentem noves vivències i veiem les coses d'una altra manera. És un dels motius per quals es diu que viatjar és molt positiu sempre i quan no siguem uns consumistes del país que visitem, sinó que estiguem allà amb uns rius totalment oberts, unes orelles també totalment obertes,
molt receptiu a una ciència que ens entri i ens arribi al cor. O sigui, no només consumisme de... He vist això, això, això, m'he patit per aquí, per aquí, he fet les fotos, he menjat no sé què i ja me'n puc anar. Si no, ha d'entrar-se més en aquest país, no? Acabars de veure... Doncs per això es diu que el viatjar enriqueix i obre tant. Però a vegades els viatges són interns. El nou llibre, la nova música...
Una nova persona que entra a la teva vida per amistat, només per coneixença, pura coneixença. Si estem atents i ho trobem, estem en una actitud predisposta que això és interessant, ens pot sorprendre el que ens pot arribar a despertar dins nostres. I tot això va sumant i ens fa més creatius. Per tant, Núria, podríem dir que la creativitat està a tot arreu, no? Només cal buscar-la mitjançant aquests paradigmes.
una cosa que és molt important, o sigui, la diferència de ser tossut, no? Perdona, la diferència de què? Entre ser tossut, una persona tossuda i perseverant, no és que tant la quantitat d'energia que poses per tirar endavant projectes que a vegades et diuen que no són possibles, sinó que tu reps com petits senyals
del teu entorn i del teu interior, que saps que això és positiu, que això tira endavant, que això és un bé per tu mateix i pels altres. I encara que hi ha obstacles, veus com superar-los. La societat, diguem-ne, gairebé diria que no veu obstacles i s'entesten continuar tirant endavant. En canvi, la perseverança, la resiliència, la creativitat es basa en que tot i adonar-te obstacles, cerca solucions.
I cercant-les, o bé arribes a una altra direcció i no t'importa, o bé realment les acabes superant i arribes a grans descobriments, que poden ser descobriments d'àmbit personal. Però, d'alguna manera, quan un descobriment personal impacta profundament, acaba repercutint en el nostre entorn, perquè es comunica, es comparteix, es transmet, es reflexa...
I en aquest cas, Núria, què és més fàcil? Descobrir-se personalment o descobrir una mica tot l'altre que estàvem parlant, no? L'entorn i... Depèn de la sensibilitat de cadascú, perquè un músic potser acaba descobrint, o sigui, acaba creant una nova sinfonia, o un nou nocturn, o un nou adagi, digue-li com vulgui, o una nova cançó. Depèn on l'interès
i on té la intel·ligència creativa més desenvolupada. Els científics potser seran al seu laboratori o fora de laboratori, però pensant en com resoldre uns temes determinats, i aleshores se li encendrà la bomba de com resoldre el que serà més científic. Per descobrir-nos més a nosaltres mateixos, cal optar, decidir, de fer aquesta mirada cap a l'interior, que no vol dir que alguna vegada no apareixi sobtadament.
El món intern té aquests regals, té aquestes sorpreses, però generalment les coses sorgeixen quan un hi ha posat primer l'atenció. I amb aquesta tensió i sensibilitat és com si es manifestessin. Mm-hm.
Bé, doncs, Núria, nosaltres no tenim més temps, em sap greu. Moltes gràcies, una setmana més. Però hem posat tota la nostra atenció i interès, no? Sí, sí, jo estava allà escoltant la... Home, jo he descobert moltes coses, eh, avui també. Sí, sí, sí, clar, hem de sortir, hem de fer coses, hem de fer coses. No hem de parar, no hem de parar. No, no, és que no, que també convé el descans i el relax. Sí, però en els seus moments. Ja descansarem quan estiguem morts. Home, es pot descansar també i ser creatiu, no? Si descanses en un... Absolutament.
A un lloc i observes l'entorn, la naturalesa. El relax és bàsic perquè si no estàs ja agobiat, estàs estressat, estàs cansat i això et frena, no? En fi, Núria, moltes gràcies una setmana més, que vagi molt bé i ens retrobem dijous que ve. Bona tarda. Sí, senyor, bona tarda. Adéu.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert, sintonitzes Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Catalunya Informació. Les 6, bona tarda.
Aquesta hora, primer de tot, cop d'ull a l'estat del trànsit. Oriol Monent, davant. Doncs ara mateix amb cues a la ronda litoral, a la zona franca i cantonis, en sentit Trinitat. A Barceloneta, trànsit lent en els dos sentits i des d'allà, trànsit també lent fins a Prim, en sentit Llobregat. Densitat a la ronda dalt, a Valldaura, Valòdrum, Collserola i Davi Augusta. Esplugues en sentit Trinitat, l'antitud encara.
Catalunya té un dèficit fiscal amb l'estat de 15.000 milions d'euros. Són xifres de l'any 2011 que acaba de fer públiques el conseller d'Economia Andreu Mascolell.
Els quatre activistes del col·lectiu No Alamat que s'han enfilat aquest matí en una torre elèctrica al nucli de Fallines els estan començant a baixar. Amb aquesta acció han volgut mostrar la seva oposició al traçat de la línia per la seva proximitat amb aquest nucli del Gironès. El nou director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, demana a la classe política que no aprofiti els temes policials i de seguretat per fer partidisme. Ballau ha dit després de prendre possessió del càrrec en substitució de Manel Prat.
Ningú es postula per substituir Pere Navarro al capdavant del PSC. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, és ara mateix la persona que compta amb el vistiplau de totes les sensibilitats, però encara no s'hi ha pronunciat. Ucraïna alerta d'una incursia de tancs russos a l'est del país. Les autoritats de Kiev asseguren que el seu exèrcit ha destruït bona part dels blindats i artilleria que havia creuat la frontera. El Kremlin, de moment, no s'hi pronuncia.
La música electrònica i l'art multimèdia omplen tots els espais del Sònar de dia situat a Fira Montjuïc a la primera jornada del Festival Barceloní. A aquesta hora actuen dos artistes japonesos de caire experimental, el Sònar Hall i el Sònar Complex. Catalunya Informació.
El Barça i el Chelsea han arribat a un acord per la incorporació de Cesc Fabregas, tal com va avançar dissabte el Tot Gira de Catalunya Ràdio. L'acord és per les cinc pròximes temporades. El jugador català s'ha acomiadat de l'afició i el club blaugranar en una carta on ha agraït els tres anys que ha passat en el Barça. A les deu de la nit, hora de si, arrencarà el Brasil Croàcia el partit inaugural del Mundial de Futbol. L'enfrontament es disputarà en l'estadi del Corinthians a Sao Paulo. El Brasil de Neymar i Dani Alves s'enfronta a la Croàcia d'Ivan Rakitic.
També a les 10 el Barça de Bàsquet jugarà el quart partit de la sèrie semifinal pel títol de la Lliga ACB. Serà contra el València. Catalunya Ràdio s'oferi un especial que englobarà els dos esdeveniments i que començarà a partir de les 8. Presentat per Pere Escobar i Òscar Fernández.
I el temps continua la calor de ple estiu, més tempestes de tarda, el Pirineu, el Prepirineu i en punts de la Catalunya central i el paralitoral localment seran fortes i acompanyades de calamar-se. De matinada pot caure algun roixat al Ter Sud. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sant Just Solidari organitza demà una nit de swing solidari. Es tracta d'una vetllada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camoa pel poble nicaragüenca germanat amb Sant Just.
La iniciativa d'aquest projecte la va tenir un grup de joves brigadistes que van viure a un estiu a Camoapa. Allà van observar que molts nois i noies amb bones capacitats no podien continuar els seus estudis per mancar recursos. La nit de Swing Solidari pretén col·laborar amb el finançament del projecte per facilitar el material que els nois i noies necessiten per assistir a classe. La sessió de Swing Solidari serà demà, de 9 a 12 de la nit, al claustre de les escoles. L'entrada és voluntària a partir de 3 euros i es convidarà a una copa de cava a tothom.
L'artista Sant Justenca Carme Malaret inaugura demà una exposició inèdita al castell de Cornellà. Malaret presenta en aquest emblemàtic espai cornellanenc la seva mostra Escudallà l'Avisma, un projecte en el qual ha treballat dos anys i que finalment ha materialitzat aquest 2014. Moltes de les reflexions i dels sentiments de l'artista es veuran reflectits en aquesta exposició que presenta amb un títol suggeridor. Per això ha utilitzat el fang el seu material predilecte barrejat amb elements com la fotografia.
La inauguració de la mostra escudellà a l'abisme de Carme Malaret, al castell de Cornellà, tindrà lloc demà a les 8 del vespre.
I acabem recordant que dissabte se celebra la quinzena trobada gegantera a Sant Just. Una desena de colles d'altres municipis seran les convidades a la festa, que inclourà una rua pels carrers del poble i un sopar popular als jardins de Can Ginestar. Com dèiem, una desena de colles vingudes a municipis veïns també formaran part de la festa, que arrencarà amb la plantada dels gegants a la plaça Verdaguer a les 6 de la tarda
i que s'acabarà amb un sopar popular als jardins de Can Ginestà i amb una festa fins les dues de la matinada. El preu per assistir al sopar és de 10 euros i els tiquets es poden comprar ja a Can Carbonell.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a partir de les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema. Nits d'electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Què tal? Sis i algo, sis i escaig. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Aquesta estona passarà pel programa l'Arnau Cònsul, que avui ens proposa un parell de llibres, un sobre la transició espanyola, però des d'un punt de vista dels diaris internacionals, que és el que deia la premsa en aquell moment, i també un altre sobre, és de John Corling, sobre Mandela, amb el títol El somriure de Mandela. Això serà d'aquí una estona al programa, però també parlarem d'aquí uns moments, amb l'Anna de Pollos a l'ast,
al Corral, un comerç. Ara ens explicarà que no fa ni un any que estan a Sant Just, ubicats a la carretera Reial, al costat de la Benzinera, i ens explicarà com ho fan, perquè tothom diu que fan uns pollastres molt bons, i el meu objectiu és preguntar-li quin és el secret. Va, la truquem, la truquem ja.
I una setmana més ja estem en la secció de comerç local, on ja sabeu que cada setmana parlem d'algun comerç, d'alguna botiga d'aquí de Sant Just d'Esvern, i aquest dijous parlem del Corral, que és un lloc de pollastres, on fan també moltes altres coses. Ara ens ho explicaran i que es troba exactament a la carretera Reial 3539. Tenim l'Anna al telèfon. Anna, què tal? Bona tarda. Hola, què tal? Com estem? Molt bé, molt bé.
Molt bé. Esteu passant molta calor aquests dies aquí o no? Una mica, eh? Una mica. Sobretot amb la màquina de pollastres és horrorós, però bueno. A veure, anem per parts. Quant fa que esteu aquí a Sant Just? Fa poquet, fa poquet. Fa deu mesos. Fa deu mesos, tot just. No fa ni un any. Ni un anyet. Com és que vau decidir venir aquí a la carretera Raelca? A quina alçada esteu de la carretera? A l'alçada de... Molt a prop de la bensinera. Mm-hm.
I al costat tenim un restaurant que es diu El Zaporo. Sí, sí. Molt bé. I com és que veu decidir obrir aquest lloc de pollastres a l'ast, aquí a Sant Just? Perquè no sé si sou de Sant Just, vosaltres, o...? Sí, sí, sí, sí. Bueno, som quatre persones, dos de les quals són d'aquí, de Sant Just. I llavors van dir, mira, tenim que fer una rusticerí bona, bona, bona. I, bueno, en plan familiar ho vam començar...
Vam fer un projecte, començava amb pollastres, però hem acabat fent menjar per tot. Sí, sí, ara parlarem. Menjar de menús. Sí, sí, fem una mica de tot, perquè hi ha altres llocs, si ho desconec, hi ha altres llocs injust on també hi hagi... Jo em sembla que hi ha un o dos. Un o dos. Sí.
Sí, això t'anava a dir, ara ens ho explicaràs, perquè, clar, no sé si us ha desbordat una mica les previsions que teníeu inicialment, o... Sí, sí, sí, vam començar amb una mica de por, perquè, clar, hi havia algun restaurant, bueno, algun local que es dedicava a això, però no, no, n'hem tingut cap problema, al revés, hem començat a, no sé, vinga, pollastre, vam començar amb pollastre, el pollastre va sortir molt bo,
Vam fer una cata primer de pollastres aquí, tota la família. Una cata de pollastres? Sí, sí, sí. Vam fer una cata de diferents... Tipos de rostit, m'imagino. ...maneres de fer el pollastre. Llavors vam fer diferents maneres de fer el pollastre, sis diferents. Sí. Inclús havia una que era un pollastre fins i tot tailandès. Què dius ara? Digue'm. No, no, que em sorprèn això, un pollastre tailandès. I va guanyar un...
Senzill i èxit total, de veritat, èxit total. Bé, i al final, quina és la recepta? Quina diferència hi ha entre els altres pollastres que vau provar en aquesta cata i què és el que oferiu aquí al Corral? Doncs el nostre és senzill.
És una recepta que no te la penso dir. Secret, secret professional, no? Sí, clar, clar. No, clar, ho dic perquè, clar, cada rustisseria, en aquest cas, té el seu secret, ho fa d'una manera, l'oli, les patates, no? No, l'únic que puc dir és que tot és quilòmetre a cero. Tot.
Tot és de casa. D'on traieu els pollastres, per exemple? El pollastres és nostre d'aquí. Tenim una casa de pollastres molt bona. Treballem en tres diferents. I tot és d'aquí, de Catalunya. Tot, tot. I tots els ingredients són d'aquí. L'oli és de Lleida, l'orenga també. Bé, fent. Tot és d'aquí. O sigui, 100%.
I quants pollastres podeu arribar a fer un bon dia? Per exemple, m'imagino que el diumenge, no? Dissabte o diumenge, cap de setmana, seran els conjalsis. Doncs mira, el diumenge podem fer uns 100, 120 pollastres. Clar, això és un no parar, no? És un no parar, és un no parar, sí. Però bueno, tothom està aquí molt content, molt integrat, amb ganes de...
que tothom estigui content i el més important és que nosaltres estem contents. Què és el que demana més la gent de Sant Just, els vostres clients? El primer, el pollastre. El pollastre el deman d'alguna manera especial? No, no, a l'astra, a l'astra. A l'astra, a l'astra. A mi m'agrada molt emportar-me una mica d'oli del lloc on vaig. Saps el que fem? Fem el pollastre i a part del pollastre posem una...
Com t'ho diria jo, un... Com un tàper petit, no? Un envàs? Exacte, una terrina amb l'oli... Amb l'oli separat. Amb l'oli separat, eh? Saps què passa? Que si tu poses l'oli dintre del pollastre... Sí.
Al final queda... Sí. No, llavors es agrada a part l'oli. Es fa com un xuc-xuc, no, es agrada a part l'oli. Perquè ell m'ha d'obrir el pollastre, llavors me'l trio sobre el plat i a sobre em poso l'oli. Exacte. Llavors, usualment, quan tu vas a una casa de pollastre, et posen l'oli dintre. Nosaltres, mai. Us hem sempre separat. I m'imagino que també... Hi ha gent que vol molt oli, hi ha gent que no vol, bueno, en fi. I hi ha oli, patates a part, també? Les patates alcaliu són boníssimes, que les fem també a la mateixa màquina del pollastre,
Després fem unes patates braves també, molt recomanables. Canalons, bacallà, un tabuler que fem boníssim. El tabuler sí que el producte ens ve directament del Marroc.
Sí, perdona, estava mirant perquè feu moltes coses també que poden anar perfectament amb el pollastre i alguna cosa més, no? Tipus patates farcides, la pasta, feu carns, diferents salses... Les croquetes són un èxit espectacular també. Pensa que al principi, bueno, 4 croquetes, no, no, no, ara el tema és 20 croquetes, hola, ens truquen dos dies abans, escolta'm, sisplau, 20 croquetes de pollastre, que són...
No parem, eh? Estan supercontents. Ja m'ho penso, perquè quanta gent sou treballant? Quants treballadors teniu? Treballant ara és que el Joan, i punto, vull dir, punto. El que passa que nosaltres a cuina estem quatre persones, eh? Quatre persones? Una cuina que teniu allà mateix? Sí, sí. Tenim una cuina aquí i una cuina que tenim fora. I tot és per emportar o no?
Suposo que a setembre començarem a que... Ones tauletes. Una barra, per aquí. Una barra, una barra, eh? Sí, començarem amb barra i a veure què passa. Bé, estem parlant amb la gent del Corral, que com diem estan aquí a la carretera, ja el número 3539. Creieu també que us ha anat també aquests primers mesos una mica de sorpresa per la ubicació que teniu? Perquè agafeu gent, per exemple, d'Esplugues, també gent de Sant Lluís, tot el que...
Persones de Barcelona, eh? Ah, sí? Sí, sí, sí. I a sobre, com tenim també menús per emportar, empresa sobretot, doncs llavors els truquen, demanen un menú i anem a sis o set empreses ja, eh? I d'aquí a Sant Lluís anem amb una. Déu-n'hi-do, no? Això veig que és un negoci que va creixent, escolta. Sí, sí, sí, estem supercontents.
Sí, tema preus, per exemple, un pollolàs. Un pollolàs, un pollolàs val 9,50. 9,50, eh? Sí. I el demà es va tot a pes, no? Sí. Però són molt econòmics, com estem començant també. Clar. I la qualitat és super bona.
No, no, no, escolta, amb el que m'estàs dient ja... Ara sí vens, eh? Sí, jo no he vingut mai, jo tot ja he confessat que no he vingut mai, però ho tinc pendent. I el nom d'Alcorral, d'on us va acudir? Alcorral, perquè és entre català i castellà. És bilingüe? És bilingüe. És Alcorral i és una mica bilingüe. Per tothom, no?
Tenim una pàgina web, que si voleu, que és www.alcorral.com. Alcorral.com. Sí. Llavors pots demanar menús per l'empresa, menús per casa. Tenim un menú d'empresa de 5 euros. I t'ho portem.
No, no, escolta, si aquí estic veient que teniu oferta, no? Si vols demà un menú per la ràdio, jo te l'emporto. No, no, escolta, veig que aquí teniu oferta per donar i per vendre. Home, és que estem començant i estem molt contents i amb moltes ganes. I aquí la gent de Sant Just és supermaca. Clar.
M'imagino, clar, a veure, això no deixa de ser un poble, i clar, la gent també ve, ja us comenceu a conèixer, la gent ja fa mesos. Sí, és boca a boca, és molt important, i bueno. Heu notat vosaltres que la gent està satisfeta? Per exemple, què us diu, què us comenten? Doncs això, primer el del pollastre. Sí. Que bo aquest pollastre, i el detall només de l'oli fora, és una tonteria, eh? Sí, sí. Però aquell detall les encanta també. Sí, sí. I el tema croquetes, fem un conill, un conill a l'ajillo,
Boníssim, malagueño, boníssim, boníssim. Anna, jo veig que tu tens una mica de relacions públiques, també, no? Bueno, és que, clar, jo estic tan contenta que estic aquí jo parlant, bueno, de la casa. Vosaltres també mengeu aquí, o no? Sí, sí, que mengem, sempre. Sempre, eh?
Estem aquí a darrere, tenim un petit menjador per nosaltres i mengem. Jo el que volia era, sí que, bueno, volia preguntar-te una mica el secret, no? Com feu el pollastre? Però veig que no m'ho vols dir. No t'ho vull dir, però és molt senzill, és molt natural, no posem cap additiu de res, i si ho pesa, bueno, no t'ho puc dir, eh? Però bueno, si vols et dic quatre coses, però...
I l'important és el carinyo que li posem a les coses. Sí, això és veritat. Transpires bon amor, tu. Vull dir, d'allò de fer les coses amb carinyo, ja ho sabeu. Si voleu el corral, que teniu un telèfon, que és el 93372-3177, on es poden fer les demanes. El que passa és que reserveu pollastres el diumenge, per exemple? Sí que reserveu, eh? La gent agafa targeta i ens truquen. Truquen quatre pollastres, un pollastre, mig pollastre...
Incluso, si voleu, podeu fer un quart de pollastre. Hi ha moltes cues per això el diumenge o no? No, no sé què ha passat, però la gent ve bastant escalonada. Que es truquen entre ells i s'organitzen o què? No ho sé, però és bestial. Comença el tema a les 12 i mitja a una i acabem, perquè això és molt important, tanquem a les 4. O sigui que a les 3 i mitja, 4-4 encara tens pollastres. Encara teniu pollastres, eh? Sí, però si la gent que va a la platja o la gent que se va a l'excursió...
Des de les 12 fins a les 4 de la tarda. Però és que jo també, bé, també és típic, no?, els diumenges, per exemple, on hi ha, doncs això, on les gran ampollastres salats, la cua és gairebé infinita, és cap a les 2 de la tarda, que t'has d'esperar una bona estona, i tu em dius que no. No, no, saps per què? Perquè com tanquem a les 4, la gent ja ens coneix, llavors diu, ah, doncs mira, doncs ja puc quedar una mica més tard. I després una altra cosa, que si tu truques ja ho tens preparat.
Ja tens la teva bosseta, és, hola, què tal? Dones la bosseta i cobres i ja estàs. O sigui que no t'has d'esperar que treguin el pollastre de la màquina, etcètera, etcètera. No, no, no. No, no, escolta, veig que ho teniu ben organitzat, eh? Això ho havíeu estudiat vosaltres abans o no? Doncs mira, no. Ha sigut una mica autodidacta. La veritat ha sigut autodidacta. Ens han ajudat molt amics i gent que sap del tema.
i ens aconsella, però ha sigut absolutament autodirecta. Pensa que el Joan, que és una de les persones, es dedicava a la construcció. Un altre era infermera. L'altre era, o sigui, res que veure. Sí, sí, diferents professions que us heu ajuntat, perquè m'imagino pel tema de la crisi, per trobar una sortida laboral... Exactament, teníem feina i vam dir, vinga, va, ens ajuntem i fem un projecte bonic.
i com és molt familiar i molt... Doncs mira, ens ha sortit molt bé. Quan dius que sou familiars, què vol dir? Que sou... Som dues famílies. Ah, sou dues famílies, eh? Dos famílies, són molt amics i... I escolta'm, i... Escolta'm... Vinga, he tirat tot això endavant. Sí, i això de treballar amb la parella o amb amics de tota la vida, què tal? Perquè clar, aquí hi ha un risc que és el tema de... Ostres, a vegades no surten les coses i potser... No, no, la veritat és que ha sortit molt bé. Som amics...
no de molts anys de 4 anys però la química que tenim és molt bona i la il·lusió és que és tan important l'il·lusió i les ganes de fer coses i les ganes de tirar endavant que és l'èxit que tenim molt bé, doncs escolta, es nota ja m'ho transmets, Anna gràcies per cert, teniu dies de festa, m'imagino i no obrir tots els dies sí, sí, tanquem una setmaneta i mitja a l'agost sí
I el demés, tot obert, eh? Però, per exemple, dilluns no obriu. Dilluns no, dilluns descansem una mica, eh? És l'únic, eh? Però de dimarts a diumenge, inclús festius, tots els dies oberts. Tots els dies. Però si alguna persona el diumenge ens diu, ei, que el dilluns tinc que fer un sopar o no sé què, obrim. També? Ara tenim que...
Que poner toda la carne en el asador. Sí, sí, no, no. Escolta, ja veig que no teniu límits, no, pels clients? No, no. Sí, sí, molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs ja està. Anna, moltes gràcies a tu per haver-nos atès. A vosaltres. Que vagi molt bé i ja m'apunto això al corral, eh? Sí, apunta tu i que tens que venir a buscar el pollastre. Vale, carretera reial 3539, allà al costat de la benzinera. Que vagi molt bé, Anna, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. A tu, que vagi bé. A vosaltres.
Doncs m'han entrat ganes, eh? M'han entrat ganes d'anar al Corral. Mira que no els coneixia, però ja hi anirem. El carrer de Reial 3539, i a més també tenen la pàgina web del Corral.com. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb més cosetes a la penya del morro d'avui dijous. Fins ara mateix.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
98.1 98.1 98.1 98.1
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Descompte.
Prec de final del programa, com cada dijous, amb l'Arnau Cònsol per parlar de llibres. També tenim la Cristina. Arnau, què tal? Com estem? Bona tarda. Doncs prou bé, bona tarda. Bona tarda. Prou bé. Tu què? Com estàs tu del general Prim? Perquè últimament no para. El general Prim no para. Em sol·licito, em sol·licito. No, no, no, ho dic perquè, no, des que sabem que tu vas publicar ara la seva biografia i tal, no paren d'haver-hi actes del general Prim, o m'ho sembla a mi? Sempre general Prim cap aquí, general Prim cap allà.
Jo sempre penso, a veure si vaig anar a Arnau, per aquí, i al final... Doncs mira, l'altre dia vaig anar a Reus a participar en una taula rodona, interessant, a la taula, això ja us ho vaig explicar bé, però sí, clar, és una experiència, tenir un general de l'exèrcit espanyol al costat... És que no ho vam explicar tot, eh? Vas dir que tenies un ex general de l'estat major, no?
general de l'exèrcit, que havia estat cap de l'estat major. Això ara no em facis explicar exactament, però és molt amunt. És molt amunt. O sigui, no arriba a capità general, però era tinent general. O sigui que poca broma, firmes i vigila a no fer segons quines bromes, encara que el senyor era tot amable i no n'ha vist allò de verd amb les meves.
Però vols dir que molt d'humor no tenia, i clar... Sí, ell no va fent bromes, però clar, tu saps que de tant en tant pots fer alguna broma, però vigila, no tocar segons quin tema i passa pàgina. Després hi havia dos catedràtics de la Complutència de Madrid, que clar, jo, pobre de mi, doncs vaig dir el que vaig poder...
Vaig intentar escombrar cap a casa amb el meu prim, que, home, catalanista no es pot dir, evidentment que no, això ho he dit cada dia, el catalanisme neix després de la mort de prim, però d'alguna manera era un regionalista, algú que estimava el seu país, Catalunya, i que entenia que havien de ser uns catalans diferents i que no estaven ben tractats. Clar, quan vaig començar a explicar això em van dir...
Tu! Eh! M'han de fer més, cònsul! I, bueno... Però van dir alguna... No, va ser tot molt amable i, en tot cas, després, el públic... Això va ser curiós, perquè jo em vaig mantenir en català tota l'estona, m'hi trobava molt més còmode, em van dir que parlés del que volgués, ells m'entenien perfectament, van partir.
Era en castellà, lògicament, cap problema. Però, clar, el públic era de reus. Aleshores, la gent, doncs, alguna pregunta la va fer en castellà, però és el típic allò de dir, bueno, faig en castellà per si no la mantenen, tot i que era evident que ens estava mantenent, i que abans havíem vist un documental sobre Prim, que s'ha d'estrenar a TV3, crec que cap a la tardor. El públic està amb tu, jo crec. Aleshores, bueno, la gent preguntava en castellà i tot plegat, i després em van venir diversa gent a dir-me, ei, molt bé mantenir-te en la llengua, eh?
Jo he pensat, oi, per què tu no preguntaves per més d'alguna? I d'aquests que hi havia preguntat, dius, bueno, que jo... No, clar, però molt bé. Però molt bé. Primera de Reus, no? Militar, i clar, Reus... Llavors crec que el públic va acabar entenent que hi havia més disputa de la que realment hi havia. Sí, sí, sí. No hi havia cap disputa. No. Crec que entre tots vam acabar fent una visió polièdrica d'un personatge polièdric com era Prim. Sí, sí.
Cosa que és fantàstic. Com que en algun moment ens vam contradir, ells no contradir, uns deia una cosa, jo deia una altra... Però no et convidaran a la competència, potser, no?
En tot cas, jo li vaig dir, si hem de fer algun acte a la Compludense, jo encantat de venir a Madrid, com vulguem dir. Ei, euros, euros. Aviseu-me. I em va mirar, em va fer un somriure, com volguem dir, xaval. Vés a la Pumpeu Fabra. En fi, doncs els ho perden. Per cert, que parlant de coses polièdriques, mira que lligo el tema. Sí, sí, jo ho veig. Transició espanyola.
Clar, la transició espanyola té moltes primes, té moltes cares. Té molts actors, té moltes cares, sovint s'ha tendit a mirar-la només d'un costat. Al final se n'ha fet un retrat que ha quedat. Tu vas pel carrer i preguntes la transició o què? Modèlica. Modèlica. Exacte. L'adjectiu és aquest. A veure un moment. Parlem-ne, no? Parlem-ne. Aquest senyor que l'altre dia va abdicar, com es deia? El rei Joan Carles. El Joan Carles, sí. Juanca.
Bueno, aquest senyor, per què? Que es va triar la decisió per... No, que et l'havia deixat Franco i dius, home, tampoc ho canviarem. Dius, bueno, això és modèlic. A partir d'aquí, evidentment, no sóc el primer que diu aquestes coses. Altres coses que es podrien... Que sovint s'han dit, home, modèlic, modèlic.
es va decidir que els crims que sabien com és el franquisme, que res, que els tancava en un calaix. Home, modèlic, modèlic. Després aquí anem i aplaudim a les madres de la plaça de Mayo, que em sembla molt bé que facin aquesta, la seva funció. Però a veure, una cosa i l'altra no lliguen, eh? A veure si ens entenem. Modèlic, llavors, per molta gent significa que és com si no hagués passat res. Això és modèlic? Pregunto. Bueno, mirem cap a una altra banda.
Així no, coi, ens evitem merders. És model i que evita merders, home, segons com. És invadur? Segurament. De fet, avui parlem d'això perquè a la secció de llibres, Arnau, ens portes un que es diu El desafiament català, que justament parla de tot això, de la transició. No sé si és un llibre que ha sortit ara o ja fa temps que corre pel mercat. És un llibre relativament nou de l'editorial L'Avens, va sortir a principis del 2014, o sigui que sí, es pot considerar que és bastant nou al mes de febrer.
és un llibre d'història, o en tot cas historicista, o sigui que fa història a partir de fons. Es diu El desafiament català, un relat internacional de la transició, i el que pretén és dir, a veure, això del modèlic, mirem-ho. Potser sí que hi va haver coses modèliques, no diguem que no, però s'hauria de mirar des de molts costats. Potser una cosa que no es diu mai és que la transició, com tantes altres transicions hi ha hagut al món, en moments...
històrics, ja en parlarem de més endavant, doncs clar, passava a Espanya, però s'ho miraven a tot arreu. Després d'una dictadura de 37 anys, tot el món va girar la vista cap a Espanya, com ara fa uns dies, tot el món estava mirant a Ucraïna a veure què passava, i per tant, els diaris més importants del món, Le Monde, Times, La República, Daily Tagrav...
Deli Telegraph, The Guardian, qualsevol... Entenc, per tant, que és un recull del que deia la premsa internacional sobre aquells dies de transició. I una anàlisi, no? És un grup d'estudiants de periodisme de la Pompeu Fabra, coordinats per Jaume Guillemet, que és el seu professor i doctor en història contemporània,
periodisme catedràtic de la Facultat de Periodisme, i que va crear tot un grup d'investigació i, escolteu, transició. Però a veure, nosaltres en tenim un relat que fins i tot hem anat creant amb uns certs mites des de dins, mirant-nos al maleic, però escolta, en aquell moment mateix, des de fora, com ho explicaven? El títol del desafiament català surt precisament d'un article de Le Monde, en què...
Va publicar un editorial parlant del défi català, o sigui, el desafiament català, perquè creien que la transició calia entendre-la també com una manera que tenia un autogovern que va sortir de llavors, massa no ho coneixien, tot i que sabien que hi havia hagut a la Generalitat als anys 30, però clar, el públic que llegeix Le Monde no ho tenia massa present, això.
I de sobte surt el Tarradelles, diu que la Generalitat, i comença tota la història, també de la transició de la Generalitat, l'autogovern, i això des de fora es veia com un desafiament. Una gent que reclamava una cultura pròpia, que feia 40 anys que ningú no en deia res. Fa 30 anys, per tant, ja la premsa internacional, ni que fos...
en una petita dosi, ja parlava del fet català. I de les manifestacions de Barcelona del mes de febrer, el 1976, o sigui, jo no havia ni nascut, el 75 també n'hi ha d'haver de molts sonades, les famoses en què el lema era llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. I clar, això ho traduïen...
els dicionàvem, oh, Liberté, Galité, Fraternité, clar, dius, però exactament què ens estan dient? El mateix, no? A França això ho van seguir molt, però no només a França. En tot cas, a França, que ho tenien a prop, el títol va ser, això és un desafiament català. Això és el que t'ha sorprès més, eh? Tu que ja tens aquell llibre, te l'has fullejat una mica, sobre...
Clar, el títol d'entrada vaig pensar per què posen això, el títol d'alguna forma de ser això, el relat internacional de la transició. És cert que l'altre títol ven més, però, home, vols dir... Evidentment parlen de moltes més coses, però, evidentment, se centren bastant en moltes cares, això que en dèiem un episodi polièdric, perquè es podria mirar... No és el mateix si fan...
L'altre dia em parlava amb l'Enric Calpena, que em deia, clar, per fer un reportatge de la transició que m'han demanat de fer i que estic pensant com fer-lo i tot plegat, doncs és evident que cal fer un equip a Barcelona que expliqui com va ser la transició i com es va viure per aquí a Catalunya, i cal posar-ne un altre a Madrid i fins i tot n'hauríem de posar un al País Basc, perquè es va viure la transició des de molts costats diferents, tenint a veure factors diferents, i gairebé parlem de dos fenòmens diferents.
Aquest llibre que ve a dir, i no us oblideu d'anar a l'Esmeralda i mirar què deien a Londres, què deien a París, què deien a Nova York, a Roma, on per cert estava exiliat el rei, que aleshores va venir...
i saber exactament com es mirava des de fora, doncs això. Nosaltres, en el fons, això d'Ucraïna, per posar un exemple d'un capítol que se'n parlarà llargament, ens ho estem mirant des d'aquí i ens n'hem fet una idea. Els ucraïners us viuen diferent. El relat que faran ells d'aquí 20 anys sobre què va passar aquests dies a Ucraïna no serà...
ni de casualitat el mateix que el que farem des de la fora. Però la fora també serà important per més endavant escriure una història que d'alguna manera tinguin compte tots els cantons. Bé, doncs aquest és el primer llibre que recomanes avui, El desafiament català, un llibre... Editat per Jaume Guillamet i que ens explica la transició, això de que tant es parla i que jo crec que cada vegada se'n sap menys i crec que és això, molt important, perquè sobte t'adones que fa 37 anys això...
Coi, desafiament català, si podríem titular del que està passant aquests dies a aquest país, doncs, bueno, hi ha molts temes que repeteixen. I'm free to be whatever I whatever I choose and I'll sing the blues
Bé, i ara m'explicaràs perquè l'altre llibre que ens portes avui, Arnau, és un clàssic, eh, podríem dir, El somriure de Mandela, de John Carling, que també el tens aquí sobre la taula. Què té alguna cosa a veure amb el rei i la seva dedicació, o no? Podríem lligar-ho de diversos, a tu que t'agrada enllaçar, com que tot està molt unit, de fet està unit, evidentment tot això ho hem estat guionant abans. Clar.
T'ho faig. A veure, sovint es parla que la transició que van passar a Sud-àfrica per passar d'un règim d'apartheid pràcticament esclavista, en tot cas racista... Va ser modèlic, també? Mandela havia dit més d'un cop que havia copiat o s'havia inspirat en la transició espanyola de com superar un règim molt dur militarista per tirar endavant un país.
En part, Mandela ho ha dit més d'un cop, la diferència, i això, certa historicista, certs historiadors, certa premsa d'aquest país s'han oblidat, és que després Mandela el que va fer va ser obrir uns tribunals en què, justament, més que jutjar ningú, va obligar
a botxins i a... Bueno, hi ha gent que havia petit, com ell, a obligar... Atorturats. I atorturats, exactament, a reconciliar-se i a cara a cara dir-se per què feien unes coses, per què l'altre, fins a fer les paus. Cosa que aquest pas aquí no es va fer. No, aquí es va tancar l'armari i aquí està. I aquí està tancat. L'armari s'ha dit tancat i algun dia l'obridem o no, o és això, quan es parla de les famoses fosses comunes, ja ens dic, no, això no s'ha d'obrir, no deixa de ser...
perquè ja ho vam tancar llavors i vam dir que no s'obriria mai. I John Carling, en aquest llibre del somriure de Mandela, explica tot això? Fa una biografia de Mandela que jo crec que és un personatge, i aquí enllaço que va d'altra banda, que no va ser rei, evidentment no era un rei, era un president electe, però que jo crec que els seus dies...
els va acabar pràcticament amb un tracte, si no de rei, sí que pràcticament. Jo crec que va acabar considerat per la gent com el nostre petit déu, com el rei que nosaltres elegiríem si d'alguna manera un president d'estat més enllà d'haver deixat...
l'havien suplantat, diguéssim, ell ho havia deixat i havia vingut algú darrere perquè ell ja tenia una edat. I també, a més, potser va acabar així perquè durant la seva vida es va codejar també de molta gent important i no va ser oficialment rei, ni va accedir aquest paper, però sí que va tenir un paper molt important i destacat entre la societat. Jo crec que simbòlicament el podríem considerar
Potser en un rei, evidentment el cap d'estat, que és la figura equivalent al rei quan en un país van més enllà d'aquí i en comptes d'una monarquia són una república i diferencien a vegades, com passa a França, el cap d'estat del president de l'executiu i del president de govern.
A Sud-Àfrica no es ven bé així, és en tot cas aquesta mena de benignitat, aquest considerat per tota la societat, blancs i negres, és a dir, aquest home és el que ha canviat el país, és un model, s'ha convertit en llegenda, és el que tots voldríem aspirar a ser, és el nostre gran heroi, un heroi pràcticament en un sentit tràgic de tragèdia grega, vull dir, és aquest home que transcendeix
a si mateix i a la seva figura. Això és el que potser podrien tenir sentit els reis d'avui en dia, que han tingut un paper tan important que tothom el reconeix com una figura superior. Això és el que a vegades, quan mirem endarrer el passat, diem que els reis d'aquella època, l'època medieval, els romans, quan tenien emperadors, aquelles figures tenien un poder, i ho fessin bé o ho fessin malament, la gent se'ls mirava com a semideus. Mandela mai a si mateix es va donar tanta importància, però el temps li ha donat
Aquest paper que, efectivament, aquest que acaba de dimitir fa uns dies, no ha tingut mai. El que vindrà el tindrà, ho dubto, però en tot cas té a les mans la clau per, si més no, canviar, fer algunes coses en un país que s'enfonsa de fa temps.
amb un estat que, per mi, tal com està dissenyat ara, no té raó de ser. A mi m'importa molt poc perquè jo d'aquest estat me'n vull anar. Aquest, però, és un altre tema i no me'n voldria anar perquè el que tenim entre abans, El somriure de Mandela, un llibre que en català es va traduir a finals de l'any passat, al novembre del 2013,
L'editorial La Campana, la traducció de Xavier Pàmies, realment molt interessant. Bé, ho diu molt el títol en anglès, que no sé per què no l'han posat tal qual, en català, insisteixo, és el somriure de Mandela, en castellà també. El títol original és Knowing Mandela. Ah, coneixent Mandela. Coneixent Mandela, eh?
En fi, suposo que posar un gerúndim català no quedava bé bé. Però això dels títols és una batalla ja perduda, no? Ja veig, perquè, clar, qui s'encarrega, per exemple, en les pel·lícules, és evident que no encertes ni una, o sigui, s'inventen ja directament el que els dona la gana, però amb els llibres, els títols, qui els receix? L'editorial, m'imagino, també, no? Suposo que hi ha propostes del propi traductor, en aquest cas Xavier Pàmies, que el que decideix és que, clar, en català, dir coneixent Mandela, és cert, no queda bé.
perdona, no queda bé això va a opinió no, perquè és un gerundi, coneixent no, no només és un gerundi i començar una frase amb gerundi realment és problemàtic, sinó que no té el mateix sentit en anglès aquest knowing que sí, traduïm coneixent knowing és sabent també una mica, sabent de Mandela potser
Sí, i aprenent-ne a poc a poc. Aprenent-ne, clar. Mentre que en català dius, bueno, aprenent de Mandela. Home, per aprenent què vols dir? Que jo he sigut l'aprenent o que n'estic aprenent d'ell? El títol és... Bueno, agafa un somriure i sobretot hi ha un subtítol que aquest sigues, que és un retrat personal. I que en el fons aquest noi Mandela no deixa de dir-nos això. No, no, el que jo us estic fent és algo...
que vull que vosaltres aprendreu o coneixereu Mandela. Aquest nou i Mandela també s'ha d'entendre per aquí. I en aquest cas, en el somriure de Mandela, jo crec que també és una part per conèixer-lo, perquè ell sempre o normalment acostumava a tenir un somriure de cara a totes les persones amb les que es codejava ja siguin favorables a ell o no, i en aquest cas, doncs, potser han volgut destacar d'una manera més titulativa, en aquest sentit, i posant un aspecte de la seva vida molt característic d'ell.
Hi ha un capítol bastant al principi, que és justament el John Carlin, que el que fa és dir, bueno, ell s'insereix molt en la història, de dir, bueno, jo, John Carlin, un dia vaig anar i el Mandela m'hi vaig entrevistar molts cops i eres increïble, perquè una persona com ell, a mi, em saludava de sempre, dient John,
Això que diuen sovint dels grans personatges, no? I que sempre em preguntava per la dona i es recordava del nom de la meva dona i em preguntava sempre coses que realment feia tres mesos havíem parlat i havíem quedat a mitges, no? I sempre amb un somriure franc, a més sembla que és una persona molt alta i per tant només entrar i veure Mandela veient aquest somriure, entenc, que t'ha d'impressionar. Però ell ho feia d'una manera...
tan cordial, que clar, el somriure Mandela probablement era el primer que sorprenia, el primer amb què et desarmava, diu el proibir John Carlin, quan tu vas, tens un personatge famós, no famós, més que famós davant teu, clar, primer estàs tens, no? I ell t'ho feia tan fàcil amb aquell somriure, que semblava que fos realment el teu avi que et deia, vine, explica'm coses, demanarem a la secretària que ens porti unes begudes, i feia broma constantment que et feia sentir tan a gust que probablement
Una de les característiques, és justament això que tu deies, el somriure és una característica perquè és el que sempre em vaig trobar de Mandela, el que realment em va oferir. Mai una posa, sinó una franquesa, que es traduï en aquesta mena de somriure, que és cert. Molt sovint, quan el vèiem per la televisió, veus aquells polítics amb cara de pal, sempre la mateixa, i en canvi Mandela, sempre, si tu el recordes, comença a passar imatges mentals que tu puguis tenir. Sí, és veritat, sempre el recordo somrient.
De fet, Mandela va passar-se 27 anys a la presó i una de les frases que recordo més haver llegit que va dir aquest bon home és jo he estat empresonat 27 anys però dins del meu cor era lliure. Això és per pensar-hi. Ho hem de deixar aquí, Arnau, no tenim més temps, o sigui que moltes gràcies per haver vingut al programa i ens retrobem dijous que ve, si vols. Bona tarda. Doncs així serà. Molt bé. Gràcies.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Adéu, adéu, Arnau, que vagi bé. Bé, fins aquí el programa d'avui. Agrair, com sempre, des de la nostra humilde posició de locutor de ràdio d'Esvern, la col·laboració primer d'entrada a tots els oients que avui ens heu escoltat al programa. Moltes gràcies. Aquest aplaudiment és per vosaltres.
Sí, em faig el xulo perquè m'agrada. Aquesta música de Creedence Clearwater Revival, Up Around the Corner, em sembla que és, no? Mola, mola. I a més, com que fa sol i tal, també hi ha un... Un es fa el xulo, quan pot. I després també agrair, això sí que em vull posar de seriós, a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui dijous...
12 de juny del 2014, és a dir, Andrea Bueno, els serveis informatius, sí senyora. Gràcies, Andrea. En aquests moments, bueno, no explicaré, però ja l'informatiu vespre, també agrair la presència de la nostra primera convidada del dia, l'Ingri Rubida, que ens ha explicat el seu projecte de micromecenatge mediambiental marí, que si voleu participar, ja hem penjat el Facebook del programa, volia dir, l'enllaç també a la Susi Amor, que bueno...
Amb la Suzy hi ha una tensió no resolta, ja ho heu vist, però vaja, a principi, la setmana que ve, estarà el programa. I també agrair la presència de la Núria Oriol amb les seves notícies positives. Avui hem parlat de la creativitat i com fer-la possible. I també, a la segona hora, l'Anna dels pollastres a l'ast del corral a la secció de comerç de Sant Jus. I també, ara fa un moment, l'Arnau Cònsol i la Cristina Vargas, que, com sempre, amb la seva col·laboració més que especial, han fet possible...
La penya del morro, qui us ha parlat i acompanyat una estoneta, Jordi Domènech, us deixem ara amb la... Què passa? La gent... Que no us canseu d'aplaudir? La gent aplaudeix molt. Us deixem ara amb l'informatiu Vesprats, amb l'Andrea Buen, no? Un aplaudiment també per l'Andrea Buen. Va, vinga, a tot d'aquest andret, ho veu-te, aquests aplaudiments. Total, com que estan gravats...
Des d'ara, d'aquí uns minuts, ja veig com està l'Andrea Bueno preparant les sintonies, preparant tot el contingut del programa, de l'informatiu extra. Avui no informatiu especial, perquè... Per què és especial avui? Perquè ja ho veureu, escolteu-lo d'aquí uns moments a Ràdio Nesbert. Fins demà. Demà tornem a les 5, eh? Que vagi bé. Bona tarda.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de mena.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just Solidari organitza demà una nit de swing solidari. Es tracta d'una ballada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camoapa, el poble nicaragüen que és germà anat amb Sant Just.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició vespre d'avui dijous 12 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
El juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma. És un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. Són uns cursos bonificats que tractaran àrees com l'atenció al client, la comunicació i les finances. Sant Just ha presentat recentment a Valladolid la seva experiència amb la lluita biològica. Aquest mètode d'eliminació de plagues dels arbres s'ha anat introduint mica en mica a Sant Just en alguns carrers del municipi amb bons resultats.
I en clau cultural, l'artista Sant Justenca Carme Malaret inaugura demà una exposició al castell de Cornellà. Malaret presenta la mostra Escudallà l'Abisma, un projecte en el qual ha treballat dos anys i que finalment ha materialitzat aquest 2014.
Bona tarda. Sant Jou Solidari organitza demà una nit de swing solidari. Es tracta d'una vetllada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Beques. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camoapa, el poble nicaragüent que ha germanat amb Sant Just.
Sant Just Notícies. La iniciativa d'aquest projecte la va tenir un grup de joves brigadistes que van viure un estiu a Camuapa. Allà van observar que molts nois i noies amb bones capacitats no podien continuar els seus estudis per mancar de recursos. Ho ha detallat el just a la fusta la vicepresidenta del Sant Just Solidari, Maria José de Molina. Alguns brigadistes que van anar a Camuapa a un camp de treball i van veure la necessitat d'ajudar aquests joves que van veure que famílies molt empobrides no podien accedir als estudis.
perquè els estudis teòricament són gratuïts a Camuapa, però llavors requereixen de l'uniforme i del material escolar, que això ho ha de pagar la família. Hi ha famílies que no hi van, no van al centre perquè no poden pagar aquest mínim de material.
La nit de Swing Solidari pretén col·laborar amb el finançament del projecte per facilitar el material que els nois i noies necessiten per assistir a classe. És un projecte que plega els estudiants de primer a quart de secundària a Camoapa. Un dels compromisos per beneficiar-se d'aquestes beques és que els alumnes aprovin el curs. Sentim de nou Maria José de Molina. Nosaltres representarem allà, que es diu Ramon Mendoza, fan uns cents de quines necessitats hi ha en la població i fins quan poden donar
les beques aquestes. Amb el compromís que cada any hagin d'aprovar el curs. El compromís és que has d'estudiar, has de passar el curs i nosaltres cada any de primer a quart de l'ESO anirem subvencionant.
A més, després d'atorgar les beques, Sant Just Solidari i Esodermo, entitat de Camuapa, fan un seguiment de l'evolució dels joves. En aquests 10 anys, molts d'ells han aconseguit entrar a la universitat i trobar feina. Des de l'entitat Sant Justenca, per tant, fan una bona valoració dels 10 anys del projecte Beques. Realment és un goig. Per nosaltres és una petita aportació, però per ells és un gran significat. Hi ha gent que no pot aconseguir arribar-hi,
o perquè abandona, o perquè marxa del poble, però realment és un dels projectes amb èxit i amb molt poca excessiva feina per part nostra. I realment és encantador veure com se senten molt orgullosos d'haver pogut estudiar i d'haver aconseguit tirar endavant.
Demà a la nit s'explicarà el projecte amb profunditat i també es farà una sessió de swing. Serà de 9 a 12 de la nit al claustre de les escoles. L'entrada és voluntària a partir de 3 euros i es convidarà a una copa de cava a tothom. L'organitza Sant Just Solidari i col·laboran els tallers de música. Sant Just Notícies
Ara passant 5 minuts de les 7 de la tarda. El mes de juliol es posarà en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació continua per a empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just i que partirà l'empresa de formació Corpal Balate. A més, són uns cursos bonificats al 100% en el cas dels treballadors a través de la Fundació Tripartita i no tenen cap cost per a l'empresa. En el cas dels autònoms, els cursos tindran un descompte del 50%. Sant Just Notícies.
Sant Just es forma és una prova pilot que consisteix en oferir cursos per a empreses, comerços i autònoms del municipi amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Les àrees de formació són diverses i tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i d'iniciació a les finances. Les sessions impartiran a l'equipament de les escoles,