Catalunya Ràdio Solsona.
Un dels reporters guanyadors ahir del premi Pulitzer... ja no treballa de periodista perquè no arriba a final de mes. Aquest reporter, Rob Kuznia, va plegar fa sis mesos del Daily Breeze, un petit diari de Califòrnia. Adolf Bertran. Juntament amb dos companys, a Rob Kuznia li han concedit per sorpresa... un d'aquests premis de gran prestigi dins del periodisme. El Pulitzer els han premiat per un reportatge d'investigació... que van fer sobre la corrupció en una escola del seu districte. Malgrat el Pulitzer, Rob Kuznia ha dit que no pensa tornar a treballar de periodista...
I ha explicat que senzillament amb el seu sou no es podia pagar el lloguer. El Daily Briss, amb 63.000 suscriptors, hi treballa només 7 periodistes.
Esports Montserraià. Per començar, novetats a l'Open Bank Sabadell de Barcelona. Tenis Barcelona, Sergi Andreu. Bona tarda. S'han acabat fa uns minuts dos dels partits més atractius de la jornada. El que disputaven Kei Nishikori, vigent campió. El japonès s'ha imposat amb comoditat 6 a 3 i 6 a 4 al rus Gavashvili.
De la mateixa manera que ha fet Domi Robredo, que també ha estat molt superior al seu rival, el casac Okushkin ha guanyat 6 a 3 i 6 a 2. Avancen en ronda. Ara mateix s'escalfen a la pista central l'Italia Paulo Lorenzi i el murcià Nicolás Almagro, de qui ha de sortir el rival de demà de Rafa Nadal. Bones notícies pel tenis català, perquè Albert Montañés avui també ha superat ronda davant de l'Itua Peranquis en 3-7. Sergi Andreu, Catalunya, Ràdio Rael, Club Tenis Barcelona.
Avui el Barça juga en l'accés a semifinals de la Champions, remen el PSG amb tota la plantilla convocada i un 1-3 favorable de l'anada. El partit és a tres quarts de nou del vespre i es pot veure per TV3. També avui el Bayern de Pep Guardiola de remuntar el 3-1 en contra amb el Porto de Lopetegui. En basc de Barça juga a la set a la pista de l'Olimpiacos, el tercer partit de quarts de final de l'Eurolliga.
Transmissions del bàsquet i del futbol a Catalunya Ràdio just a partir de tres quarts de set. I al Barça d'en Vols s'enfrontarà el Quilxe Polonès a la feina fort de la Champions a finals de maig. Fins aquí les notícies.
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tosfer, 98.1 Ràdio Tosfer, 98.1
L'Apella del Morro, un programa amb més morro que pella.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Us parla i us saluta Jordi Domènec. Des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és La penya del morro. Avui, programa número 1615. Oh, 1615.
Avui amb l'Andrea Bueno, dels serveis informatius. Andrea, què tal? Com estem? Bona tarda. També amb la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook. Què tal, Cristina? Bona tarda. Avui al programa parlarem de diferents qüestions de la música amb el Marc Romero. També tindrem videojocs, tot i que no hi haurà l'Àngel. Ens hem enviat el guió i jo mateix, amb la meva experiència gamer infinita...
Puc fer el que fa l'Àngel sense cap mena de problema. Què riu? Què riu? Qui està rient? Que sort que el fas tu, Jordi, perquè si l'hagués de fer jo encara aniria malament. Sisplau, riure a fora, aquest és un programa seriós.
Bé, avui al programa, més a més, també tindrem el David Avila a la televisió, que ahir va anar la preestrena i presentació de CITES, la nova sèrie de TV3, i el Jordi Roca amb les coses interessants i curioses de la xarxa. I atenció, perquè avui al programa sortegem entrades per anar al teatre.
Tenim dues entrades dobles, és a dir, quatre entrades en total per dues persones. No sé si m'explico, eh? Dues invitacions, dues entrades dobles per les persones que participin al sorteig que farem al final del programa. Això ho farem al final del programa avui, o sigui que per anar a veure l'obra justament la que parlàvem ahir amb l'actor Raymond Molins...
dirigida i... com es diu això? Escrita pel ja mític actor Ramon Madaula. Bravo! Bravo, Ramon! Doncs encara no hem escrit el post, però ara l'escriurem. D'aquí uns moments l'escribim al Facebook i ara ja podreu participar. D'aquí uns moments ho pengem. En fi, si voleu... Què s'ha de fer per participar? Hi ha dues bandes. Una és trucant al telèfon de la ràdio, que és 933723661, 933723661,
I a més no demanem res ni res. I l'altra és escriure una frase tipus al teatre mola que te cagues. Al Facebook de la penya del morro. Llavors, totes les persones que hagin participat per telèfon o hagin d'on ha escrit això, al final del programa farem uns sorteig. Més clar... Nosaltres no podrem, eh? Nosaltres col·laboradors descartats. Com sempre. A veure...
Home, no sé si tenia l'esperança, podem participar del tema aquest de la porra, de les eleccions i potser... Voleu participar? Voleu participar? Podem? Que m'apreteu, m'estem apretant i no sé si això ho podem fer-ho, eh? Ai, ai. Bueno, eh... No, però sí o no, estem esperant ara tothom, eh? Què estàs fent, Cristina? Estàs enviant un missatge, ja? No. No poc, estàs enviant un missatge a la teva família. No, està agafant el mòbil, per si em deixes, et truco ara. Ho sento molt, Cristina, però mira, per aquest gest ara has perdut l'oportunitat i els col·laboradors...
Home, no ho trobo just, eh? Ni lògic. Ara és l'excusa aquesta que per culpa meva no pot participar ningú. Escolta una cosa, ja participareu a la porra dels regidors de les eleccions del 2014. Molt millor, on va parar. Tranquil·lament, perquè vosaltres us donen la manga i us agafeu de la minga. El trending topic del dia d'avui el tenim aquí
amb la Cristina, el més comentat de Twitter. Bé, atenció, perquè avui un dels temes més comentats de Twitter ha sigut els incidents d'ahir a l'Institut de la Sagrada, perquè, de fet, els centres educatius han fet avui 5 minuts de silenci en record del professor de l'Institut que va morir Joan Fuster, no, Cristina?
Autoritats educatives, professors i estudiants han fet, com comentaves, aquests 5 minuts de silenci i també de reflexió a molts dels centres educatius de Catalunya. És el cas de l'Institut Alsina, també a Sant Andreu, on s'ha fet l'acte oficial de condol amb la presència dels responsables del món educatiu, estudiants, membres de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes i també de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i de la consellera d'Ensenyament.
Ho hem pogut escoltar en una entrevista a Catalunya Ràdio com Irene Arrigau assegurava sense cap mena de dubte que els fets d'ahir es van tractar d'un brot psicòtic, confirmat en aquest cas per l'hospital també, d'un malalt que n'ha assegurat que és la gran víctima de la tragèdia. També ha assegurat que el menor no pot tornar en aquest cas al mateix institut per la qual cosa continuarà la seva formació acadèmica en un centre de menors. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, la Santi Sànchez diu que ha de pensar el familiar del professor assassinat per un dement de 13 anys, de tot menys són coses de nens.
Un altre comentari ens el fa el Carlos. Diu, deixeu de parlar del nen i poseu-vos amb lo de l'ambaixada espanyola a Trípoli. Amb l'etiqueta ara Ataque Vallesta. Ah, ara Ataque Vallesta? Ah, no, A-R. Sí, és A-R. Anna Rosa. Sí, sí.
El programa d'Ana Rosa, que han estat parlant de tot això i han entrevistat... Que segur que ho han tractat amb molta subtilesa, amb molta tacta i sempre respectant... Entrevistant el professor que va aturar el nen, que el va abraçar i el nen va apurar... I sempre respectant la intimitat, com ha de ser en aquests casos. Segur que sí, segur que sí. Bé, i en fi, hi ha el Vicent que diu... Fa dècades, quan no existien els videojocs ni aquestes sèries violentes de televisió, tot era perfecte i ningú matava ningú. Això no sé si és ironia o no, però és evident que no és així.
Gràcies, Cristina. Anem cap a l'espai de les notícies de Sant Just. L'espai d'humor del programa. Les notícies de Sant Just. A l'Andrea, bueno, sí. Per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah. Oh, yeah.
Vinga, anem cap a parlar de diferents coses. Tenim l'historiador Josep Pic, que diu que avui a l'Ateneu de Sant Just parlarà dels motius que van fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Tema molt interessant, molt de qualitat. També tindrem a la plaça Verdaguer la nit de les tapes, que se celebrarà aquest divendres. Però abans de tot això, hem de parlar lògicament, com comentàvem fa un moment, avui hi ha hagut aquests 5 minuts de silenci en record al professor assassinat ahir a l'Institut Joan Fuster...
i l'Institut de Sant Just no ha sigut menys i s'ha sumat al condol d'aquesta tragèdia. A les 11 del matí s'ha fet una aturada de l'activitat, l'activa d'uns 5 minuts a l'Institut de Sant Just, no, Andrea? Sí, ha estat un moment en què tots els alumnes i mestres del centre han aprofitat per concentrar-se al pati de l'Institut, per reflexionar sobre aquest succés, també hi ha assistit
L'alcalde de Sant Joc, Josep Perpinyà, és un acte que, com comentava la Cristina fa un moment, s'ha convocat a tots els centres catalans amb l'objectiu de reflexionar sobre aquest atac i, sobretot, per recordar els ferits i l'única víctima mortal, aquest mestre de l'institut on van tenir lloc els fets ahir. La Generalitat ha decretat avui dia de dol oficial a Catalunya per la mort d'aquest mestre i, per això, avui també l'Ajuntament de Barcelona, òbviament, i la Generalitat també han convocat un minut de silenci, en aquest cas a les 12 del migdia,
a la plaça de Sant Jaume i, per tant, a l'Institut també s'assuma aquests actes de condol. Bé, doncs queda dit. En fi, camiem de qüestió, parlem de conferències de l'ara i de l'avui. La Primera Guerra Mundial!
Sí, amics, l'historiador Josep Pic parlarà avui a la Taneu dels motius que van fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Pic presentarà el seu llibre als... De què rius? Res. Que m'ha fet gràcia allò de l'ara, l'avui...
Aquest programa... Això s'està passant, eh? Que no m'ho estigui inventant, que això s'ha escrit aquí, eh? Això ho estigui en el titular. Ho has escrit tu, no? Sí. Pic presentarà el seu llibre Els llums s'apaguen a tot Europa, la fi de la belle époque. I aprofundirà en la gran guerra parlant dels seus precedents. Andrea, bueno, endavant sobre aquesta conferència, que té molt bona pinta.
Home, sí, és una conferència molt interessant que invertirà l'historiador Josep Pic, que és professor d'història contemporània de la UPF. Segons Josep Pic, el títol del llibre està inspirat en una frase del ministre d'Aferts Exteriors britànic de finals del segle XIX, Edward Gray, que deixava entreveure que l'època daurada de les grans potències europees estava a punt d'acabar. Asegura que aleshores ja hi havia autors que apuntaven que una guerra determinaria l'ordre de les potències mundials. Els interrogants eren quines potències saliarien entre ells.
Perdona, s'ha descobert alguna cosa recentment sobre tot això? Ella ha aprofundit sobre què va portar que esclatés la Primera Guerra Mundial, la situació dels països d'aleshores, dels imperis que dominaven l'ordre mundial, podríem dir així, també a Europa. Ella ha aprofundit sobre això i és del que tracta el llibre i el que explicarà aquesta tarda.
Altres interrogants que planteja el llibre i que Josep Pic posarà sobre la taula avui seran el paper de l'imperi alemany i per què va dinamitar l'equilibri de poders entre les potències de l'època, en què consistia la pau armada i per què va començar la Primera Guerra Mundial si tothom sabia que ni els mateixos avançadors es recuperarien del conflicte. Eh? Eh? Sí, és un interrogant. Només falta fer-hi. Eh? Eh? Però escolta una cosa, això de la Primera Guerra Mundial ho hem estudiat tots, no?, en principi? Sí. Ho vaig estudiar segons de batxillerat.
Això entra a la selectivitat, eh? Qui tria història, qui tria història. Jo vaig triar filosofia perquè deia que era més fàcil. Per tant, si algú ha de fer la selectivitat, que vagi a la conferència d'avui. Sí, a les carreres també, no? S'estudia? A Periodisme, per exemple, hi ha història del món actual, història de Catalunya. Bé, estem parlant de fa 100 anys, eh? Perquè estem al 2015 i això fa 1915, que és quan va començar la Primera Guerra Mundial, aproximadament.
Ell parla dels precedents, fins i tot parla de partir del 1880, és quan es va començar a estar tot plegat. L'historiador també parlarà de la importància de les fotos i il·lustracions que publicava a la premsa a finals del segle XIX i principis del XX i que representen un important fil conductor al seu llibre. La conferència amb Josep Pic sobre el llibre Els llums s'apagan a tot Europa a la fi de la Belle Époque serà avui a les 7 de la tarda a la Sela Piquet de la Taneu i l'organitzarà el Centre d'Estudis i l'Escola d'Escriptura de la Taneu.
Molt bé, doncs queda dit. Dius a quina hora serà això? A les 7, just quan acabi el programa, tots cap a la tarda. Però abans que comenci el Barça, no, m'imagino? Sí, i abans que comenci l'informatiu, jo per això no hi puc anar. 5 i 20 de la tarda parlem ara de la primera edició de la Nit de Tapes, que tindrà lloc aquest divendres al nostre municipi, concretament a la plaça Jacint Verdaguer, d'on? D'aquí, de Sant Jurdes, verd!
Més d'etapes diverses, entitats de Sant Just s'han implicat en aquesta festa on cadascú no oferirà una etapa diferent. Begudes a preus populars. Hi ha ritme de què? Hi ha ritme de què? De música, blues i folk irlandès. Perdona, és que escolto l'ap-town-fam i ja em poso...
Fins demà!
Bé, atenció perquè això serà aquest divendres. Poca broma, Andrea. Ja se sap com anirà i quan valdran les tapes, com a mínim. Doncs sí, d'entrada heu d'estallar a partir de quarts de nou del vespre a la plaça Verdaguer. Començarà la nit amb les primeres tapes i música enllaunada d'ambient. Però després música en directe, eh? Música enllaunada, com a mi m'agrada.
Doncs a un quart d'onze de la nit actuarà el grup Pony Pisador. Perdona? Pony Pisador. És el nom del... Com es diu això? Del grup que actuarà a un quart d'onze. Sí, de la posada del Senyor de los Anillos. Dada friki, eh? Dada friki, sí. Quan es troben a Abril... El Senyor de los Anillos surt una posada que es diu així? El Pony Pisador. ¿Dónde nos encontramos? El Pony Pisador, que hi ha els trancos i tot allò. ¿Tú es vira el Senyor de los Anillos o no? Bueno, he tingut una estensa...
A veure, por favor, que traguen a algú que ja ha vist el Senyor dos Anillos. Cristina, tu has vist el Senyor dos Anillos? Sí, home. La primera pel·lícula de totes. Jo és l'única que és la que més he vist, eh? Només ho veig aquestes? No, jo he vist algunes altres, però a mitges. La meva experiència en el Senyor dos Anillos... A veure... Jo vaig veure la primera al cine, quan era molt adolescent. No, Andrea, Andrea. Em vaig avorrir molt. Andrea, fora l'estudi? Però després, l'any passat, vaig veure d'entrada el Hobbit 2.
Escolta una cosa, que tinguessis dos anys quan es va estrenar els seus dos anillos. Però estava a primera fila, no tenia ganes de veure aquella pel·li. Ara sí que la vull veure, vull veure a totes. Conclusió, el Pony Pissador és el nom de la posada, del bar, del bar no, de la posada, que on van els hobbits la primera vegada que es troben... Al Frodo. Al Frodo. Al Sam.
el Pipi, el Merri, i la princesa Elsa. Escolta, va, prou ja, eh? Prou ja. Prou ja, tots allà. Bueno, total, això serà aquest divendres, eh? Frodo i tota aquesta gent.
Sí, això serà a un quart d'onze de la nit i a dos quarts de dotze actuarà el grup d'estapats. El preu de l'activitat és de set euros i mig i inclou cinc tapes i una beguda, que està molt bé. Individualment les tapes i les begudes costaran un euro i mig i la festa celebrarà fins a dos quarts de dues de la matinada. L'organitza en Acció Solidària i Logística, l'Esplai, el Cau, els Dimonis, l'Out Music i l'Ajuntament de Sant Just.
Bé, i aniràs, Andrea? Doncs aquest divendres no puc. Per què no? Perquè tinc coses. Què tens? Quines? La gent vol saber què fas aquest divendres a la nit? Tinc una festa. Què dius? Sí. Una party? Una party. Crazy party. No pilles els codis que enviem els tios quan volem lligar, eh? Això és per saber, l'escura per saber què faries aquest divendres. Si vols anar a la mita tapas.
Anem allà a la videotapa. Va, cancel·lo la festa, vinga. Vols ser la meva acompanyant? Vinga. Vas a posar un ramillet, eh, d'aquells. Però pagues tu, convides tu les tapes. Sí, crec que vas per la vida. Soc un gentleman. En fi, 5 i 24 de la tarda, alguna cosa més sobre les coses que han de passar Sant Just properament? Doncs... N'has parlat de l'espectacle del dissabte dels Dimóvis? Doncs encara. Tranquil, ja en parlarem. Vale, vale. Pateixis, demà, demà. Demà en parlem? Sí.
Bé, doncs ja sabeu que si voleu saber més coses de les que passen a Sant Just, ara mateix a radiodesverd.com, teniu tota la informació. A partir de les set, el Sant Just Notícies, edició vespre. Fins aquí, l'espai d'humor del programa. Les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenos Aires, per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah!
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments el Marc Romero, que fa una estona m'ha trucat i em diu, escolta Jordi, puc venir a la primera hora? Va, sí, home, sí. Tinc pilota. Vine, va, vine, vine aquí. I bé, fem una pausa i tornem tot seguit. Fins ara mateix. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Dos quarts de sis de la tarda, bueno, faltan dos minuts, eh, va arribar aquest punt horari, però, però, però, però, però, però, però, abans de res, Marro, mireu que t'ha, bona tarda, bona tarda. Jo arribo aquí, faig l'esforç, vinc ràpid i a sobre arriba i el primer que em diuen pilota. Toma, vinga. Perquè te veus que l'entito parla.
a casa. Però perquè ho ets, ja està. És veritat, també tens raó. Escolta, una cosa, tenim aquest sorteig en marxa de dues entrades dobles per anar a veure demà l'obra Coses nostres a les 9, escrita i dirigida pel Ramon Madaula a la sala Atrium de Barcelona. Perdona, Coses d'aquí? Coses d'aquí? Nostres. Si voleu participar, només cal que truqueu al telèfon de la ràdio, que és el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Aviam, aviam, 9-3-3-7-2-3-7-2-3-6-3-6-6-1. 6-1, moltes gràcies. Com els iaios, eh, aquí. Si tu no pots trucar
No, però està bé perquè em donen la rèplica, no? Si el teu fer ràdio, el teu fer ràdio. El teu fer ràdio, contestar que potser la teva família sí, per això li envies el telèfon de la ràdio, perquè truquin, home. El viejo truco de la ràdio, jo, fer veure que... Ai, quin és, quin és, quan ja el sabem, tota memòria. I de fet no estava apuntant res, perquè no té ni boli ni paper.
Escolta una cosa, per cert que ja tenim dues persones que han participat ja, eh? No, no, no. Una que és el Daniel Martínez. Hombre, Daniel, què tal? Que el Dani és col·laborador del programa. Home, accepta. No, no, no. Com que ha participat el Dani, els col·laboradors poden participar també avui.
S'ha abierto la vida. ¿Voleu deixar els mòbils? Què esteu fent ara? Què esteu fent? Em voleu fer cas un moment, per favor. Sí, digue, digue. Heu de participar a través del Facebook, eh? A través del Facebook? No, hi havien dues opcions. O trucar per telèfon. Hi havien dues opcions. Però què esteu fent? Hi havien dues opcions, o bé, a través del Facebook posant un missatge, o bé a través de una trucada telefònica. No sé si podria parlar amb el Jordi. Però què esteu fent? Calia agafar l'Andrea. El Carles per què no me l'agafa? Està bé.
Carles! Està malament. Sembla que tenim una primera trucada. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona? Ara sí, ara sí. Hola, bona tarda. El llunet del micròfon, com a mínim, per dissimular. En qui parlem? En Marc, Marc. Marc, què més? Marc, Romeri. Romeri. Marc, Romeri, d'acord. Jordi, crec que estàs esperant una trucada, eh? Volia participar-lo d'algú.
Sí, va, doncs ja participes, ja és per trucar. Adéu, adéu, bona tarda, adéu, bona tarda. Jo? Jo dic una cosa. Un moment, perdó, que tinc una trucada. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. En qui parlem, sisplau? Amb la Cristina. Ostres, quina veu més lletja. Cristina, què veus? Aquest noi no m'agrada gens, el que fa la música, ja t'ho dic. Cristina, què veus?
Cristina... Largas. Largas, val. Perfecte. Doncs escolta, Marc Romeri i Cristina Largas, que ens acaben de trucar per telèfon i que també estan apuntats. Gràcies, eh? Ja participes. Ah, però guanyo o no? No, home, farem un sorteig al final del programa. Ah, quin número tinc?
No, no, de moment no hi ha números aquí. Com es fa el sorteig. La Cristina Vargas ja farà tots els que participen en un número i ho sabràs a les 6.50, que és quan fem el sorteig. Gràcies per trucar. Vinga, adéu, gràcies. Gràcies, adéu. Et vaig de dir una cosa, eh? Per cert, perdona, però... Perdona, un moment, un moment. Digue'm, digue'm. És que això és un no parar, perquè a part d'aquests dos oients que ens han trucat ara mateix, el Manel Ripoll també participa. Oh! Oh!
I la Sara Pérez García, que també està participant a través de... Oh, hombre, hombre. La Sara. Sí. I el Manel, de tota la vida. La Sara la coneixes tu? Els dos, a tothom. Però, en fi, si algú vol participar també, 933723661. Aviso que el sortet el faré jo, eh? A les 50, perquè jo no participo. Tongo. No, no, jo no. Jo no, el Marc Romeri. No soc jo. Bueno, va.
Vosaltres participeu, d'acord, però el sorteig ja preparem tot i tal, però jo seré la mà innocent. Si participeu vosaltres, jo seré la mà innocent. Tot camp que t'enfoqui, per això, que es vegi i ve a través. Jo de tu no em fiu. Però com no en veu fi amb vos de mi? Fins aquí podem arribar. Si voleu participar, truquem al telèfon de ràdio o, com diem... Prou ja, prou ja.
o, si no, al Facebook. Teniu allà el post, que ja hi han participat cinc persones. Andrea Bueno, també. Això què és? Aquesta obra... Volta només el Carles i fem tota la ràdio. Aquesta obra tan bona... Sí que és bona. Jo us la recomano molt. Vaig anar el diumenge i està molt bé. Participeu, si voleu, a través d'aquestes línies. Ho estem petant, eh? Avui amb el Facebook del programa. Col·lapsen les línies. Marc Romero...
Digue'm. Vine aquí. Espera. Tu tens una secció per fer, no? Bueno, no sé. A veure, al principi tu fas música al programa. Ah, sí? Sí, i avui hem de parlar dels camalls mullats. No, això és la cançó, fill meu. Però és una cançó que es diu Camalls mullats? Sí. Talagossa sorda. No havia escoltat mai això. Que són així. Són aquestes? Sí.
A veure... Sí, home, sí que la coneixeràs. Segur? Eh, has vist jo. La gossa sorda, es diuen. La gossa sorda. Cin de la matinada, no esperava que acabarem pels carrers de Ciutat Vella, tu davant i jo darrere, València banyada. De la gossa.
amb els mullats que me... Perdó, perdó. Què està passant aquí? El carrer de cavallers dalt d'una bicicleta bella recorríem la distància i guardava l'equip. No, no, no, perdona, és que tu potser l'has escoltat moltes vegades, però jo és la primera vegada que l'escolto i necessitava aquest temps per saber-ho. Ah, jo pensava que...
Què ha passat aquí? Doncs que la gent va respondent pel Facebook i tenim el canal d'ordinador obert. Però com està la gent? Aquest tema es diu Camals Mollats de la Gosa Sorda. I atenció perquè la notícia és que la Gosa Sorda se para després de 15 anys.
Oh, quina pena que jo ni la coneixia. Jo t'anava a dir que aquest grup que és una mica famoset tampoc és allò que dius, bueno, però sí. Home, sí, acostumen a fer bastantes actuacions. Tu ho coneixies, Cristina? Sí, t'ha fet a l'acampada jove de les juguetes en terra. Inculta, que ets un inculta. Acostumen a participar-hi, són un dels grups que... Vaig a parlar amb el departament musical de Ràdio Esver. Carles, Carles, tu coneixies aquest tema de la gossa sorda? Tu saps qui són, la gossa sorda?
Visc a Sant Just. Visc a Sant Just. Visc a Sant Just.
Total, que s'han separat, no? Sí. Bé, aviam, aquí hi ha història, perquè algun cop havíem parlat de grups que es separaven i vosaltres deia, ah, això és mentida, no sé què, que és per fer promoció. Estratègia de màrqueting. Us explico perquè aquests ho han fet a debò. De fet, ja van anunciar dos cops que es separaven i no es van separar al final. I per tercer cop ho anuncien tot just quan acaben de treure disc.
A veure... Mocadors a l'estadi. No? Perquè és el tercer cop que ho fan, ho han anunciat a través de Twitter, però han dit que la gira especial s'allargarà fins al 2016. Ah, vale. Estan preparant ja... Escolta, d'aquí un any ja ho deixem, no?, una mica? Sí, sí, sí. O si no... Ja ho veurem, ja ho veurem. D'aquí un any falta molt, encara. I, a més, són reincidents, perquè si és la tercera vegada que ho diuen... Sí, sí, sí. Jo ja no me'ls crec, però bé. Bé.
De dues maneres, vindran a Sant Just? No. Estan intentant treure una data per poder venir, però... Sí, però venen a Sant Feliu de Llobregat. Sí, el dia, aviam si trobo... El 14 de juny. Merci, el 14 de juny. Ah, així és. També...
És increïble, eh? Això, de debò. Ara expliqueu-ho, perquè és que, clar, el Jordi fa un gest que mira cap a fora, a les escales de Can Gina està, a veure què passa. Que, per cert, han passat dues noies, perquè he vist les cames primes només. Tres. I el Marc s'ha girat ja. No, no, no, no. Per veure què passa. Home. Perdona, com sé jo, jo em giro perquè dic, ai, algú passa. Marc, no estàs pel que s'està, eh? El Jordi. No, no, no. El Jordi ha posat una... Això és una renovació per la temporada. Cristina, jo no... Cristina. Oh, oh, oh, oh.
Bueno, va. Vinga, jo marxo, jo foto l'estat. No, no marxin encara. Sí, saps el que vol? A Can Ginestat amb les noies. Després de la secció, pots marxar, si vols. Hem de parlar ara de l'apèrbid. Avui camin i faig els fots. Aquests tampoc els coneixeu. A veure, han vingut a tocar els jardins de Can Ginestat? No. Y tú dices que soy frío, se me hiela todo por ti. Y tú dices que yo no sé qué eres, pero yo sí que sí que sí que sé.
Bé, doncs aquests efectivament són la pegatina, eh? Amb aquest tema, com explicar-te? Atenció perquè, Marc, avui parlem de la pegatina perquè ja han tret un nou disc. Així és, Jordi, nou disc del grup, aquest grup català, castellà, gallec, francès, basc, perquè són de tot arreu i no són de cap lloc. És com l'ONU de la música catalana, no? Una mica. Només falta que sorti cantant. No, punt pel Jordi, punt pel Jordi. No, tu no dones punt.
És punt honorífic Ho dic perquè només els falta Cofi Annan com a cantant Algun dia ens escoltarà alguna d'aquestes persones Cofi Annan? Cofi Annan li queda lluny Però mai descartem algun dia que ens escoltin a la ONU Ho poden fer a través de radiosbert.com No sé si Cofi Annan s'ha baixat l'aplicació de Ràdio Esbert per podcast
No ho sabem. De fet, a l'entrada de l'ONU està posat el podcast de la penya del morro cada dia. Sí, els cotxes oficials que van per Nova York porten el ràdio d'Esvern. No volens, l'ONU no vol ser de tots els pobles units? Doncs venga, ja està. Únim-nos.
Bé, Marc, estàs molt tonto, eh? Sí, deixa'm fer un comentari, aprofitant que ara parlàvem d'això que ens podien haver estat escoltant. Qui sí que ens ha escoltat és l'Alice, que a través de Twitter ens ha fet un comentari, que la penya del morro m'encanta aquesta cançó increïble. En aquest cas jo crec que és de La gossa sorda...
Que sí que els coneixia, per tant, hi ha més gent que la conec, suposo que serà d'aquesta. Perdona'ns, Alis, perquè jo no la coneixia. No, no, perdona'ns, no. Perdona'l, Alis. Perdona'l. Perdona'l. Tot el nou disc. Tenim algun fragment del nou disc de Xerano? Sí, molt bé. T'anava a dir, el disc sortirà de la venda el 12 de maig. Podeu escoltar el single de Spotify. Es diu Herides de Guerra. Home, doncs posem-lo, no? Posem-lo, vinga, posem-lo.
Et vaig seguir més coses. Marc, una altra cosa, eh? Ja sé que estàs començant i tens... Però un altre dia, un altre dia, quan portis un disc d'algú que treu una cosa nova, si d'acord, posa el tema nou. Com a recomanació, eh? Ja que és la notícia és que treu un disc, escoltem el tema nou de la pegatina. Herides de guerra.
Marc, no pots parlar. Jo pensava que teníem un tècnic suficientment capaç per posar més d'una cançó sense que es notés. Ei, però no passa res. Jo a partir d'ara t'ho posaré més facilet i ja està. Però la primera, la primera... No, no, no. Doncs no, ja no raja. Ja està. Marc... És la segona vegada que et dic això, eh? Ja està. Sí, és que es bo que ho vam passar aquesta setmana. Sí, sí. M'ho vam passar pel WhatsApp l'altre dia. Sí, et donaré una altra. Digue'm.
No, ara digue-la. Que no, que no, que no, que no en té cap, que ho està pensant. No, me la sé en castellà. És igual, digue-la. Ah, bueno, pues a Quindros Madruga, dir-la ajudar. No? Ah, deixa escoltar la cançó. I lloré, lloré tanto que me va a ser.
No està mal, eh, aquest trullet, és la primera vegada que l'escolto, però... La cançó o el grup? No, la cançó, sí. Ah, bueno, és que no, no. La pegatina, sí. Bueno, clar, clar, clar. Bueno, en català la dosiu. De totes maneres, aquest tema d'herides de guerra té bona pinta. Això és tarjeta, eh, perdona. Me l'imagino. No, no és tarjeta, això.
A mi no em poso el presentador del programa, a mi no em poso la targeta. Però qui està posant aquests efectes? Total, que me l'imagino al mig de l'estiu, aquesta cançó, amb els concerts i tal de Pegatina, i tota la gent saltant i allà... Sí, sí, i té molt bona pinta, eh? Dic, el dissous passat vam tenir una entrevista amb la Pegatina, que és això. Què dius ara? Sí, no, bueno, aviam... Aquí no. No, aquí no.
Estàs parlant del de ràdios o què m'estàs parlant? Sí, eh? Però què és això? Què fas? No, és un taller de ràdio que estic fent i van venir aquesta gent, bueno, van venir dos dels que formen el grup i vam estar parlant de... Què? Components, els diuen. Dels que formen el grup. Sí, els components del grup. Vinga, va, tampoc no cantar-me el xem en cada fons. No, no, no, doncs ara no us dono el titular. No, ja està. Doncs no el donis. Tira.
Escolta, eh... Va, vinga. Tonto, quin és el titular? La qüestió és que hem estat parlant i aquesta gent fa una cosa que a mi m'ha semblat molt correcta perquè anteriorment penjaven els seus discos a internet, a la seva web i us els podíeu descarregar sense cap problema, sense haver de pagar res. Però, ara, però, però...
Però ara, i utilitzant un argument que considero que està molt bé, molt vàlid, molt ben pensat, diuen abans ho fèiem així perquè la gent comprava el disc, perquè li agradava emmagatzemar, tenir la caixeta, tenir el CD, no? Ara ja no. Ara, abans el penjàvem
l'escolteu, si us agrada, veniu i el compreu. I la gent el comprava. Ara ja no. Ara el que fem és guardar-lo en Spotify i coses d'arreu. Em sembla un argument molt bo. Llavors, el que fan, per poder-lo seguir escoltant de manera gratuïta, els pengen el YouTube en videoclip d'on ells poden treure benefici, perquè ja ho sabeu, que quantes més visites al YouTube més tens un benefici, doncs així seguim tenint la música de la Pagatina en gratuït, però també ells treuen un benefici. Així que em sembla molt bé. Però aquesta és exclusiva que volies donar?
No, no. No, està bé, està bé. Un aplaudiu com a Mar Romero. Avui les portes al xiu és el mateix.
El pròxim dia m'envies un WhatsApp i em dius No, vine a les 5.25, no sé què, que m'han deixat aquí tirat Si no vols no fem passió, eh? Doncs no vinc Ara m'enfadat Té un caràcter aquest noi, té un geni Però és molt guapo, noies? Està solter Bé, això ho dius tu, no? Que estic solter Què dius ara? Pare't màquines, pare't màquines El titular de la secció serà aquest Perdona, no està solter ja?
No. Què dius ara? Ha dit que no, eh? No, segueixo solter. Ah, vale, vale, ja. No, ha dit no segueixo solter. Ja m'estranyava a mi. Bueno, escolta... Els no segueixo solter, és a dir... Els miracles no existeixen. Marc Romero continua solter. Per tant, noies, si voleu, encara hem de conèixer'l. No, quin era el teléfono a la ràdio? Clar, que truquin les noies interessades al... El vaig a donar, eh? Dóna'l, dóna'l. 933723661...
9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1, el Marc Romero. Sostrecem un sopar amb el Marc Romero. Que paga ell, lògicament. Això ja ho parlarem. Paga la ràdio. Paga l'Ajuntament de Sant Justo del Sopar. Sí, no, l'alcalde. L'alcalde vindrà a encendre l'espelma, la vela, allà. Em farà de xef. Sí, sí, sí. Bueno, tu, xef, ratatui. Escolta, anem cap a més coses perquè ara hem arribat a aquell bonic moment del programa que hem de fer un concurs.
Estan de concursos, avui. El concurs de Marc Romero. Saber i ganes. Aquí té millor, aquí té esmero. Bueno, escolta, a veure, la dinàmica és molt fàcil, Marc? Bueno, jo crec que us està costant últimament. A veure, no, no, la dinàmica continua sent la mateixa. Si es vull les coses...
A veure, escullo, coses que... No, no, diga-ho, diga-ho. La dinàmica... No, no, em fa molta gràcia perquè ara, saps, calla, ja està. No, no, no, no, vale, ja està. De veritat, sou com gatigos, eh? Vosaltres dos, per favor. Hi havia una sèrie que es deia així, gatigos, al Super3. Quan jo era petit, tenia l'alcohol i qui se pelea, se desea. I qui no, se morrea. Eh?
Això és de quan jo tenia 8 anys, eh? Bé, escolta, total, que la dinàmica dèiem que és molt fàcil d'aquest concurs, només cal estar atents a un dels talls que ens porta el Marc Romero i avui, només som la Cristina i jo, haurem de desxifrar què és el que diu la lletra de la cançó realment. I si no, poden trucar a la ràdio. Però ja, si no truca mai ningú, que aquestes d'aquí... Els milions de recostats que ens escolten. Sí, i cofienant. Bé, anem a la primera. Aquest tema es diu de deixador, eh?
Així és. A veure, escoltem. Primer escoltem en anglès. Aquí. No, hem parlat a sobre. Torna-hi, torna-hi. No, no, no. Ja ho heu vist, on puja. Aquí. Ara.
I'll be walking. No, clar, si dius la lletra ja estem perduts. Perquè llavors automàticament penseu en la lletra. Clar, és que aquí, a veure... Clar, sincera en la lletra... Estava cantant en anglès i... No, no, no. Asme, asme, asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme. Asme, asme, asme, asme. Asme, asme, asme, asme. Asme, asme, asme, asme, asme, asme, asme, asme,
Jo crec que aquí el problema que tenim és que aquesta cançó és massa coneguda, llavors estem fent la lletra. Jo la primera vegada que l'escolto. Bé, perquè tu no tens cultura musical. Són dels bons a sort d'aquesta cançó, no? Quasi. Ai, és que jo sé què és. Digue'm. A veure, Joaquín. Sí. Ah, però ho saps perquè ho has llegit el guió.
No, no tinc el guió, però li he mirat al Marc. Anem cap a la següent. És que no es tapa i se'm van els ulls. Següent és Sweet Sweet. Aquesta és molt clara. Ara. No. Què està passant aquí? No hi ha lletra. Si no hi ha lletra no podem jugar. No podem participar, Marc. Sweet Sweet. Ara. Fantàgia.
Fanta, fanta... Què falta, què falta? Fanta... No, no, ens falta alguna cosa. Falta cigarro. Oi, bo! On creus tu, cigarro? Hielo, pot ser? Sí! Fanta hielo! Gràcies! A veure, Jordi, on està el guió? Què? No, no, no. Com que no, si tu tens, que el Marta l'Adonat, aquí l'únic que no tingui jo soc jo. Minipum pel Jordi Domènech. Gràcies. No, no, no, para la música, para la música. Quinto un gazo, eh? Has mirat el guió? Què? Has mirat el guió? Va, passi,
No em diguis això. Estàs veia molt clara. És que no. Aquí no mirem el guió. Cristina, tu t'has mirat. No he vist res. Prou. Prou ja, no, prou. Escolteu, jo aquí m'hi mato, faig els talls de veu, aquí m'ho curro i després veniu i feu trampes. Què és això? Jo et dic una cosa. Feu un concurs. Amb dues persones. I que som nosaltres...
És una mica trist. Porta a públic. Convida el Carles, l'Andrea, a veure si ho encerta o no ho endevina. Com a recurs radiofònic, fer un concurs per nosaltres... Bueno, això digueu-li a la Cristina que em va obligar a fer-ho. Oh, que mentider! Quan la secció era molt divertida, molt guai, era idea seva. Ara és idea meva, home.
No, no, em ve un dia i em diu... Sóc omnes petits. No, no, és que em ve un dia i em diu... Podries fer això i t'ho deixa aquí a l'aire. És que em puja, em puja. Tu ets petit, però no et puja. Calla, vés el record a pensar. Cristina, però tu no et poses a la altura. Em punxa, Jordi, no puc evitar. Escolta, tenim una altra que és... No, no, jo no el faria, ja. Seu fes. No? Home...
Marc. Què et passa? No estàs bé, Marc. Jo crec que estàs accelerat o alguna cosa. Un mocador, eh, necessitem. Que volies estar amb alguna noia i finalment no ha pogut ser? Això em passa sempre. Ja, per això, vull dir, que no és el problema. Per això, això estic acostumat ja, vull dir. No, no és el problema. Home, aquest dijous és en Jordi. Regalar roses? No tindrà llibre. Tens roses tu ja per regalar o no? No, jo me les regalo a mi mateix. Hosti, que trist, no?
Una mica. Però no li regales a ningú, a part de tu mateix? Per exemple, no sé, a alguna noia que t'agradi? A la mama. I a la iaia. Això sí, això sí. Evidentment, a part d'aquestes. I a la germana. I a la tieta. I a la cosina. I a la cosina no. A part de la gent de la família.
Aquest dijous no has pensat ja a qui li pot agradar una rosa? Te'n volia portar una a tu, Jordi, però... Oh, que bonic! Quin pilotets! Però és que jo, a veure una cosa, és que potser no queda clar, però és que a mi no em va alta. Prefereix i llibre. No, a mi tampoc, però bueno. El tema és igual, el rollito que em porta... No, si a mi tampoc, però arriba un moment en què ja no puc escollir. Bueno, aquest noi ha estat molt malament, ha estat pitjor del que jo em pensava, perquè, clar, Marc, o sigui, estàs fatal...
Bé, és possible. No, no, no. És una realitat. De dues maneres, fem una cosa. La secció l'hem d'acabar aquí. L'última, l'última. L'última de totes. Tanta tonteria al final. Ja ho ha dit, eh? Però visa... Tornem-hi, tornem-hi. Era això.
És això, ja ho he dit. És aquest trosset que... Però tot. Ara. No se queda el WhatsApp. Oi, bo! Perdona, pots tornar-hi perquè diu... No se queda el WhatsApp. Al final... WhatsApp.
Marc, què diu la llet? Llistos para la legión. Bueno, venga, va. Llistos para la legión. Poseu perquè no. Ah, bueno, sí que ho diu, sí que ho diu. No, no, a partir d'aquest punt... No continua. Bueno, sí, continua dient na, na, na, na, na. A partir d'aquest punt hem decidit que vosaltres no teniu huida. Ja està, venga.
Bé, Marc, no te'n vagis encara. Ah, no marxo? No, no. Em veureu més d'estona? Sí, que no te'n vagis, no te'n vagis tonto, perquè hem de parlar de videojocs i... Aquests comentaris, aquests sorolls que fa aquí a la senyoreta a l'esquerra no faré cap comentari de respecte. Però ja, la veritat, o sigui, és que em teniu... Em teniu a mi i als oients que no us interessen les vostres coses personals amargats, eh? Ja us ho dic ara. Escolteu, mira, parlem de... Pobre de mi que no he dit res, eh?
Fota-la fora. Fota-la fora. Bé, parlem ara de videojocs, perquè justament l'any del Cornejo avui no tenim el programa, però ens ha enviat el guió, i jo, humilment, des del meu punt gamer... M'ha encantat, m'ha agradat això. Sí. Què vols fer? No, no, m'ha fet gràcia. El dia que no vens tu, també ho fem el mateix aquí, eh? Ah, però jo no et faig el guió, te'l fas tu, llavors. No, perquè no vols. Tonta.
Bé, escolta, atenció, perquè han descobert coordenades de llocs reals en el vídeo de Black Ops 3. Espera, Jordi, si et penses una cosa, vols que canviem els llocs? Vols tu el guió de videojoc? No, no, no, clar, clar, clar, clar, clar.
Vols ser presentador, tu? Bueno... Ser presentador farà un dia. No, va, tira, tira, tira. Vols fer-ho? Avui, si és un dia, ha de ser avui, eh? I jo amb qui canvio, què? Bueno, però és que el teu paper és... Bueno, ja, ja. Llavors... Bueno, però llavors és al revés. Clar, tu has de presentar la secció. Clar, clar. No cal que ens canviem el lloc. No, no, no. Va, d'acord, vinga, va. Vinga, va. Espera, posa'm una cintó aquí, posa'm una cintó. Doncs sí, tria, eh? Vinga, txt.
9 minuts i les 6 de la tarda. Parlem de videojocs amb el col·laborador... Bueno, col·laborador... Noi, que passa per aquí, per la ràdio, el Jordi Humanec. Bona tarda, Jordi. Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Bé, Jordi? Sí, sí, sí. Bé. Què ens portes avui, Jordi? Mira, avui ens porto moltes coses que m'he currat jo a casa meva escrivint sobre videojocs i tal. Descobeixen coordenades de llocs reals en el vídeo de Cot Black Ops 3. Oh, que interessant. No sé si us sona...
No, explica'ns, òbvi, explica'ns. Deixa'm vegi una mica, a veure si a mi també em ve ara què és això. El fan dels jocs cada dia em sorprenen més, no sé si és el mateix, i és que la seva imaginació no té límits, això sí. Aquesta imaginació a vegades ens pot rebalar molt. La setmana passada vam parlar, no sé si ho recordareu, amb l'Àngel del nou Call of Duty. Com que? Qui és l'Àngel? L'Àngel Cornejo, és el que fa la secció realment.
El joc seria la tercera part de la saga Black Ops. El joc es podia veure per primer cop el dia 26 d'abril, val? És a dir, aquest pròxim diumenge. I per esperar, la companyia va deixar un teaser on no es podia veure res del joc. És un teaser. Això, això. És com un avançament del joc, vaja. En el teaser es podia veure... Coses d'aquestes dels frikis, que bueno... En el teaser es podien veure com uns números que semblava que envoltaven un home que finalment es revelava que era un soldat, val? Aviam, llavors tenim un avançament del joc... Sí, sí.
Que apareixen uns números envoltant un soldat. Correcte, Marc. Llavors, què passa? Que alguns fans de la saga s'han parat a veure detingudament i amb calma el títol, posant paus al vídeo i tal, i provar de posar els números del joc com a coordenades de Google Maps. O sigui, una cosa friqui... Molt important. I que apareixia...
Jo no ho he fet Jordi, no et prepares la secció Que vols que en digui La sorpresa és que Atenció perquè apareixen dos llocs reals En aquestes coordenades El pont 6 d'octubre del Cairo Ui va
i un carrer de Zurich. Tot això està passant... Bé, i amb aquesta informació què hem de fer, llavors, ara? Pensareu que això potser és una tonteria, o que potser és coincidència. Jo crec, jo, eh? No l'Àngel. Tu, personalment. Jo crec que això s'ha fet a propòsit i que això ho veurem a dins del joc. Ah, interessant. Això queda aquí a dir.
Bé, més coses, Jordi. Més coses perquè una campanya fa servir els videojocs com a referència per premenir la conducció després de consumir marihuana. Sí, efectivament. Això ha sigut a l'estat de Colorado, als Estats Units, on el Departament de Trànsit ha iniciat una campanya per conscienciar la gent dels perjudicis que pot arribar a causar conduir sota els efectes del canal.
I ho han fet amb un videojoc. Això sembla perquè a Colorado el consum de marihuana des del 2013 és legal sempre que sigui per persones majors de 21 anys amb un límit de 28 grams per persona. Déu-n'hi-do. No són poquets, eh, 28 grams? No, no, i que no sobrepassin les 6 plantes per vivenda.
Perdoneu una cosa, però hi ha aquest control de la marihuana? Tinc amics que estan molt perduts. Bé, això ha portat un problema en quant a la conducció de l'estat, ja us ho podeu imaginar, i és que cada cop la gent està més conscienciada amb l'alcohol i el cotxe, sembla que en aquell estat han oblidat de conduir i anar a drogat és igual el més perillós que l'alcohol amb el tema de la marihuana. És a dir, que la gent està conscienciada amb l'alcohol però no amb la marihuana i agafa el cotxe igualment
després de fumar-se els seus porros o com va fumada. Però què s'ha fet per conscienciar de la marihuana? Perquè de l'alcohol hem vist campanyes, hem vist milers de coses, però amb la marihuana... Jo anava a dir que al final l'alcohol o el tabac són drogues que estan socialment acceptades i per tant la gent les consumeix i més o menys les poden... Què han fet a Colorado amb aquest problema? Aquest problema no el tenim, perquè com que és il·legal, la marihuana no hi ha tampoc.
De totes maneres, allà sí, han començat una campanya on han situat 10 màquines recreatives davant dels punts més grans on es pot adquirir la substància. La màquina en qüestió es diu Endgame, que vol dir fi del joc, ja sabreu, i és un joc de cotxes i el que vol és conscienciar que jugar a videojocs, si estàs col·locat, és legal, però si ho fas en un cotxe de veritat, és un delicte.
les autoritats estimen que un 20% dels usuaris que fumen i condueixen al mateix temps desconeixen que és il·legal. O sigui que el 20% dels que van fumar després de fumar-se porros de marihuana no saben que és il·legal. Es pensen que tu pots fumar-te un porro de marihuana i agafar... Perdona, però és sorprenent que la gent es pensi que això, no? Al final, una droga, qualsevol droga al volant, no lliga la cosa.
Més coses, Jordi. Per fi es presenta l'esperat Star Wars Battlefront. Sí senyor, sí senyor. Ja, mira, pell de gallina, allò, eh? Els fans de Star Wars són com un servidor. Perdona, això que dius pell de gallina... Saps això típic que fa molta gent? Quan diu pell de gallina es comença a fer agafades, diu... Per què? Perquè tens la pell. Ja, però... Perquè baixi. Clar.
Atenció perquè, frikis de Star Wars, estem d'enhorabona i és que Electronic Arts per fi ha presentat Star Wars Battlefront. La setmana passada, de fet, hi va haver la convenció de Star Wars on es va presentar, per cert, el nou tràiler de la pel·lícula de l'Star Wars. Sí, sí, jo l'he vist. Que va ser Trending Topic i ho vam veure la setmana passada.
I que es veurà a finals d'any. La pel·lícula, a més a més, aquest any, el 17 de novembre, podem tornar a jugar a Battlefront, els jocs millors valorats de la saga Star Wars. El joc sortirà per PC, per la Play 4, l'Xbox One, deixant de lloc la passada generació que no va rebre ninguna entrega de Battlefront, com per exemple, potser tu, Marc, encara que les anteriors entregues van ser per la generació de la Play 2.
La diferència, segurament de preguntaràs, Marc, no? Quina és la diferència, sisplau? Bé, que em faci aquesta pregunta. La diferència d'aquest cop és que el joc es centrarà en un joc exclusivament online. No tindrà moda història, que és un clàssic, encara que la companyia posarà missions dins del multijugador on les podrem jugar si volem sols. És a dir que el joc serà purament de batalles gegants
per mapes més coneguts de les pel·lícules, on podem utilitzar un gran número d'armes o vehicles, com ja passa a jocs com Halo o Battlefield. Te'l compraràs, Jordi? Jo que sé que tu ets fan, de comprar-te jocs per rodar al PC. Segurament, segurament, té molt bona pinta. A més, el joc està fet per Dice, que és l'estudi de Battlefield 3 i 4, encara que això no vol dir que el joc sigui en primera persona, ja que podrem escollir com jugar, si primera o tercera, i a més a més podrem canviar quan vulguem. I ja per acabar amb aquest tema...
Com veieu, m'ho he preparat molt bé tot això, eh? No sorprèn que no sàpiga tant d'això. El joc, ja per acabar, tindrà lloc dins de la trilogia original, és a dir, els episodis quadres. S'acabarà la sintonia, eh? Mira que és llarga, ara està vols. No, que fa de 50 segons. I podrem controlar personatges tan carismàtics com Darth Vader o Boba Fett. Sí, senyor. Una més? Una notícia més? Sí? Dos minuts i les sis. Parlem de...
Guita Hero Life, que ha anunciat oficialment per aquesta... És guai fer el presentador. T'agrada? M'encanta. Perquè no has de fer res. No, clar, clar. T'has fixat o no? Jo dic dos minuts i les sis, parlem de... Ja està, ja està. És que no tenim temps ja per la seva notícia, però anem a analitzar això. O sigui, com a presentador, què passa? No, continueu, que em vull enterar del què passa.
Ja, però dic que no hi ha temps Sóc el presentador Però nens, si acabes de dir que falten dos minuts Ja, però aquests dos últims minuts Pensa que els dos minuts Aquests que estem utilitzant en aquests instants Marc, has vist la màgia del... Després continuarem a la segona hora amb més notícies de videojocs Si algú vol saber, és un gancho De totes maneres, Marc Has vist la gràcia de tot plegat?
Sí, la gràcia del presentador és dir... Tu ho podries fer des de casa. O podríem gravar com... Això et dona peu a fer el comentari que qualsevol persona pot presentar un programa. Clar. No, però... No t'ho creguis, eh? Podríem gravar com... No, però si tu graves petites frases teves dient...
Són les 6 i jo... Ara parlem de... Això ja ho vaig fer un programa. Per tant... Que no podia venir i llavors anava tirant-ho des de casa. Amb el mòbil, amb una aplicació que diu... I presentadors. I llavors anava a dir... Falten dos minuts per les 6, tal. Què més tenim? Clar, clar, clar. I coses aquestes i a partir d'aquí ja... Sí, sí, sí. En fi, Mar Romero... Perdona, hem de fer una petita pausa i tot seguit tornem a la segona hora de la penya del morro. Tu tornes també? No, jo marxo, però bueno, ja li deixo al meu suplent...
Adéu. Bona tarda, us informa Montse Quadreny.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, atribueix la mort d'un professor de l'Institut Joan Fuster de Barcelona a una malaltia mental del noi de 13 anys, Marc Jurado. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Rigau ha anunciat que podria ingressar en un centre especialitzat durant almenys dos anys i ha afegit... Estem davant d'un cas clar de malaltia mental. I la malaltia mental és molt poderosa. Gràcies a Déu, cada vegada és més controlable, s'ha de medicar, s'ha de tractar...
La consellera demana que no se situï el crim en el capítol anomenat violència a l'escola. El ministre Bert, però, sí que ho ha vinculat i ha proposat crear un grup de treball per unificar protocols entre administracions i definir les estratègies de detecció i prevenció precisament en aquest àmbit, el de la violència a les aules. Aquest matí, l'Institut Joan Fuster s'ha fet un acte íntim i la comunitat educativa ha optat per concentrar-se en un centre proper on s'ha llegit un manifest unitari i institucions d'arreu del país també han fet minuts de silenci.
Notícies breus, Quim Olivares. Argentona, el Maresme, no tindrà llista de convergència i unió per les municipals del maig, malgrat que l'actual alcalde és de la Federació Nacionalista. La decisió es va prendre ahir la nit, quan el grup municipal no va acceptar el candidat d'unió que es proposava des de la direcció de la coalició. Argentona, Miquel Járquez.
Bona tarda, Convergència Democràtica de Catalunya no accepta la imposició de col·locar a la llista l'actual regidor d'Unió, Manel Cruz, com a número 3 després de dures negociacions amb els òrgans de la coalició fins just quan faltaven 10 minuts per les 12 de la nit d'ahir. Des de Convergència d'Argentona es recomanarà el vot a partits sobiranistes que hagi informat part del govern 4 i partit d'aquesta legislatura. Miquel Jark i Catalunya Ràdio, Argentona.
L'amnistia fiscal del govern popular de l'any 2012 ha fet aflorar fins ara més de 124.000 milions d'euros que gairebé 200.000 contribuents tenien a l'estranger. La dada l'ha donat el director de l'agència tributària, Santiago Menéndez, en la seva compareixença al Congrés, on no ha volgut parlar de casos concrets, com el de Rodrigo Rato. Des de l'oposició, gairebé tots els portaveus han criticat aquesta compareixença i han demanat la del ministre Cristóbal Montoro.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya fa un balanç negatiu de la campanya de la poma de l'any passat i denuncia que els preus han caigut fins a un 50% i els estocs han augmentat un 15%. Les cooperatives reclamen que s'augmenti el volum de poma per a retirada. Lleida, Josep Maria Parelló. Bona tarda. El responsable de la fruita de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Josep Maria Sanz, destaca que ara cal retirar estoc per evitar una altra baixada de preus i per encabir la nova collita. Esta poma l'hem de treure perquè d'aquí dos...
La Fundació Puigverd demana que també es vacuni els nois contra el virus del papiloma humà. Els metges demanen que aquesta vacuna s'inclogui en el calendari de vacunes obligatori perquè el nombre d'homes amb aquesta malaltia ja supera el de dones. Escoltem el doctor Álvaro Vives del Servei d'Andrologia de la Fundació.
L'Ajuntament de Castell, Platja d'Aro, té dret a prohibir el nudisme a les platges de la població i, si algú es despulla, es pot considerar una infracció greu. Així ho determina una sentència del Tribunal Suprem.
Qui Cupi de la Serra i Jaume Pla Amazoni encapçalen la programació dels cercles de Sabadell.
Tots els diumenges entre el 17 de maig i el 24 de juny, la capital del Vallès Occidental acollirà la segona edició d'un cicle musical que combina concerts i converses entre l'artista i el públic Blai Mercè. El coordinador, el periodista dedicat vocat Albert Miralles, destaca el caràcter singular del certamen.
El Cercles és un cicle de petit format, una cosa molt íntima, on primen sobretot les històries al voltant de les cançons, més que no pas l'actuació musical en si. El concepte Cercles és molt gràfic, és una cançó, va al públic i li torna el músic mutada, canviada. Els concerts se celebraran al Pati de l'Aliança Francesa de Sabadell i també hi actuaran tres cantautors destacats de l'escena pop catalana, Ramon Rodríguez de Niu Raimon, Maria Rodés i Joana Serrat.
Esports o del Serra. El Barça juga aquest vespre l'accés a les semifinals de la Champions rebent el Paris Saint-Germain amb tota la plantilla convocada i amb un 1-3 favorable de l'anada. El partit és a tres quarts de nou del vespre. També avui, a la mateixa hora, el Ballard de Múnich de Pep Guardiola ha de remuntar un 3-1 en contra amb el Porto de Julen Lopetegui. En bascet, el Barça juga a les 7, a la pista de l'Olimpiacós, el tercer partit de quarts de final de l'Eurolliga. Catalunya Ràdio us oferirà aquest partit a partir de tres quarts de set i a tres quarts de vuit enllaçarem amb la TDP.
El Barça d'envols s'enfrontarà el Kilche Polonès a la Final Four de la Champions a finals de maig, segons el sorteig que s'ha fet avui. I en tenis, el Barcelona Open Bank Sabadell, Tommy Robredo, ha passat a la segona ronda superant Kukushkin, mentre que Albert Montagnès també s'ha classificat guanyant Beranquis per 3-7. Tota l'actualitat del dia al Catalunya Vespre, avui per Catalunya Informació a partir de les 7. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts per l'Andrea Bueno. L'equip de les CES ha completat en 25 hores la Trail Walker Gironat 2015. Els caminadors Pep Gil, Francesc Castillo, Xavier Foguet i Joan Anton Pera i els suporters Pau Santa Marina i Ramon Poll han completat a peu aquest cap de setmana els 100 quilòmetres que separen Olot de Sant Feliu de Guixols. L'han acabat a la posició 144 d'un total de 356 equips participants. Una vintena d'equips fins i tot van abandonar i d'altres no van poder arribar al complet.
Més coses, l'Institut de Sant Just s'ha sumat avui als actes de condol per la mort ahir d'un professor a l'Institut Joan Fuster de la Sagrera, a mans d'un alumne de 13 anys. A les 11 del matí s'ha fet una aturada de l'activitat lectiva d'uns 5 minuts, moment que tots els alumnes i mestres del centre han aprofitat per concentrar-se al pati de l'Institut per reflexionar sobre aquest succés. També assistit de l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. La Generalitat ha decretat avui dia de l'oficiar de Catalunya per la mort d'aquest mestre.
I acabem destacant que l'historiador Josep Pic parlarà avui a l'Ateneu de quins van ser els motius que van fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Pic presentarà avui el seu darrer llibre, Els llums s'apaguen a tot Europa a la fi de la bellepoc, i aprofundiran la Gran Guerra parlant dels seus precedents. Segons Pic, el títol de llibre està inspirat en una frase del ministre d'Afers Exteriors britànic de finals del segle XIX, Edward Gray, que deixava entreveure que l'època daurada de les grans potències europees estava a punt d'acabar. La conferència amb Josep Pic serà avui a les 7 de la tarda a la sala Piquet de l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tard. A l'escoltes, ràdio d'esvern. Sintonitzes, ràdio d'esvern. La ràdio de Sant Jus. 98.1
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Ivan. Està marxant pel pujador de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Bé, ja hem marxat amb el Marromero, estem una mica ja més tranquils, eh, Cristina? Oi tant, com saps? Tot s'ha de dir. De totes maneres, d'aquí uns moments amb el Jordi Roca repassarem algunes curiositats que ha trobat per internet com cada setmana. També tindrem el David Avila que ens parlarà de la preestrena ahir de Cites, la nova sèrie de ficció de TV3 dels realitzadors i de l'equip creatiu també de Polseres Vermelles, però...
Cristina, deixa'm comentar abans de tot això que tenim un sorteig en marxa si voleu participar d'un parell d'entrades gratuïtes per anar demà al teatre concretament a l'obra Coses nostres dirigida pel Ramon Madaula i també escrita per ell o ens truqueu al telèfon de la ràdio que era el 933723661 o participeu a través del Facebook ja hi ha, em sembla que unes 8 o 9 persones
que han escrit i han participat. I d'aquí una estona, abans d'acabar el programa, farem el sorteig per saber quines són les dues enfortunades que s'emporten cadascuna. Dues entrades per anar demà al teatre a la Sala Atrium de Barcelona. Dit això, anem cap al trending topic de la segona hora.
Perquè avui, Cristina, un dels temes més comentats a Twitter també ha sigut Letícia. La reina ha canviat de look i sorprèn amb un de nou adaptat a la moda Bob. Sí, precisament amb un tall que va des del coll fins a la barbeta en línia recta i el cabell més fosc. La reina Letícia va aparèixer ahir a la nit al casino de Madrid, on es feia l'entrega a les premis de la revista de moda Woman.
No només, però, aquest new look que acostuma a rodonir la cara va crear un fort impacte a Twitter, sinó també ho va fer al seu vestit negre de paraula d'honor i, per tant, la seva extrema primera, arran de la qual, doncs, com t'imagines, s'han fet un gran nombre de comentaris a les xarxes. Què diu la Gina Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, per lo demás bien, diu Letizia ja és feliç, després de tallar-se el cabell ja s'ha tret els 30 grams de massa muscular que li quedaven per perdre.
Un altre comentari, el Rodrigo Pasqual, diu a Letícia, l'aniria bé a agafar 10 quilos. D'acord, tot això és una dona molt atractiva, que no perfecta, no com vosaltres. I el Juan José Borrallo, que diu el que fa a la crisi. Pobre Letícia, s'està quedant els ossos. Cristina, tu has vist el nou look de la reina? Sí.
I què tal? Li queda bé o no? Perquè és que no l'he vist jo, eh? És extremat. És bastant elegant. Però que és modo chico, aconseguíssim o no? No, no arriba. És una miqueta més llarg, és per sota les orelles. Sí que és molt recte, el tall. Jo crec que sí que molta gent començarà a portar-lo ara, sobretot arran que ho porta ella. És un tall molt simple perquè és tot recte, és curtet, però per l'estiu va bé, jo crec. Ha marcat tendència, no? Sí. Bueno, ho marcarà, no ho sabem. Ja ho veurem. En fi, anem cap a la televisió...
On el telèfon em espera el David Àvila. David, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Com et sent? Hola, molt bé. Que te'n vas anar ahir de prèvia? Home, me'n vaig anar ahir de picós pardos i d'esperat. Sí, sí, perquè ahir va haver-hi aquesta presentació de cara al públic, al cine,
de Cites, aquesta nova sèrie de ficció on dos desconeguts es troben per primera vegada i hi ha molts protagonistes, cada capítol sembla que hi ha un parell, no? O tres de parelles que... Dues, dues. Hi haurà dues parelles. Efectivament, que són les protagonistes de cada capítol i, bé, David, tu vas anar ahir... On era la presentació?
La presentació es va fer en uns cinemes molt xulos de Barcelona, que programen pel·lícules dels anys 80 i 90, els cinemes Fenomena. Ah, sí, home, el Fenomena, i tant, i tant, i tant. On són? Estan a prop de l'Hospital de Sant Pau, molt a prop, un parell de carrers a tocar. I, bueno, va estar bé perquè hi havia... va venir la gran part dels actors que participaran a la sèrie al reclam de...
Us diré una miqueta els noms que hi participaran, així és molt ràpid dels que participaran a la sèrie. Aida Folk, Montse Sermán, Isaac Ferri, Vial Durant, Marta Marco, Nausica Bonin, Josep Julien, Eva Santolària, Miquel Fernández, Chell Aixendri, Marc Cartes, Julio Molins, Francesc Garrido, Ingrid Rubio, Leticia Dorera, Ricard Salas, Laia Costas, Jordi Sánchez, Miquis Perder, Bea Segura, Miquel Fitzar, Aida Osset,
Àlex Moner i Eduarda Noriega. Déu-n'hi-do, eh? Quanta gent i quants actors. Per cert, el David va penjar una foto amb l'Eduarda Noriega que sortien molt guapos tots. Vas parlar amb l'Eduarda Noriega ahir, no? Vaig poder parlar amb l'Eduarda Noriega i tinc bones notícies pel programa. La primera, dimarts a la Penya del Morro, vindrem com a convidat
m'ho ha confirmat ell i m'ha donat els contactes i tot plegat. Pau Freixas, després de metges el primer capítol, tindrem el telèfon per parlar de les trenes de cites. Molt bé, molt bé. Pau Freixas, per tant, la zona que ve parlarem amb ell. Escolta, tu, ahir, però, vas anar amb el Noriega, vas parlar amb ell. Què li vas preguntar, David? Jo, com que estic col·laborant amb diversos portals, li vaig preguntar...
tantes coses sobre la producció, el que hi imparava i faria i tot plegat. El tall que ens has portat, a veure. És el que anava a dir, però no ens enganyem. El que més interessa és què fa un actor de Santander participant en una sèrie catalana i com li va arribar aquesta proposta. Escoltem el que diu ell.
Una mica jo crec que escèptics. Tu voldries sortir una sèrie a Catalunya i dir, dóna-m'ho al guió i si m'agrada, i els guions m'han encantat. Jo crec que són molt bons guions, molt bé escrits. Crec que no hi ha un sol personatge que sigui d'una sola manera. Tots són complicats i difícils, com nosaltres. La idea d'aquest format, així de 50 minuts per capítol, rodant filmes, rodant...
i rodar en català, el projecte era magnífic. Bé, la dèstia té bona pinta, veurem a veure, perquè això es trena dilluns que ve després del... Del Cracòvia. Del Cracòvia, correcte, perquè el foraster va acabar ahir. Va acabar ahir, mira, vaig estar parlant amb en Quim Massarrer ahir i està molt content d'aquesta tercera temporada, està a punt de ser pare, eh...
Us diré el nom perquè encara no s'ha dit en mitjans audiovisuals. En el portal vam ser nosaltres que ho vam dir, però la primícia és que es dirà Xantal com la mare. Ah, es dirà Xantal, la filla. Ah, molt bé. I el tindran el mes que ve. Molt bé. Doncs escolta, enhorabona i felicitats al Quim i a la Xantal. I hi haurà, entre nosaltres, quarta temporada.
Del Foraster, no? Sí. Molt bé. Per cert, més coses. Ahir vas parlar amb el Pau Freixas, no? Sí, abans de sagrastar-lo pel programa de ràdio, li vaig preguntar diverses coses i algunes velles li tornarem a preguntar dimarts, però sobretot que ens expliqui de què va aquesta sèrie que podrem veure a partir dels dilluns a TV3.
El punt de partida és el que més m'agrada, que és la sensació de dir, bueno, dues persones que no es coneixen de res, que és molt fàcil posar-t'hi a la pell, de seus amb ell a una taula, amb una idea preconcebuda, que es pacta per internet amb una aplicació de sexe, romanticisme, conèixer-te, això, hòstia, el posa en una situació, que, bueno, que sols i pot situar, molt incòmode, no?, i de seus allà hi ha una, i de seguida hi ha un material narratiu molt maco, i crec que de seguida hi ha una empatia per part de l'espectreu, perquè tu pots posicionar a la pell del que vols dos i mirar l'altre com serveix per primer cop, no?,
Bé, doncs el Pau Freix, que per cert, també va ser, com hem comentat abans, un dels directors de l'èxit de Polseres Vermelles, no? I em sembla que s'ha envoltat també de la gent i de l'equip, com per exemple la Patricia Font, que aquí ja vam entrevistar al programa en un dels capítols que va dirigir de l'última temporada de Polseres, i que a més a més també ha estat dirigint i escrivint guions de diferents capítols per cites. Bé,
Sí, sí, sí, mira, hi apareix, i ahir també hi era la roda de premsa. A més, es va fer una cosa molt maca, que normalment els guionistes se'ls deixa... En castellà hi ha una frase, hi ha una paraula molt maca, que en català no la tenim, que és hacer de menos. Menys tenir, en català. Doncs en català tenim aquesta paraula, i tots els guionistes i els altres realitzadors, els tres realitzadors més de cites, també hi eren.
Vull dir, aquest va ser un bonic homenatge a una sèrie on el gran pes dels guionistes està bé que també se'ls potenciï i se'ls doni nom. Per cert, David, vas parlar amb l'Eva Santolària, i no se't va escapar, que és la companya i dona del Pau Freixos. No, companya, companya. Ah, bueno, companya, dona, digue-li, vull dir, ja fa molts anys, no?, des d'en Junts.
De dues maneres, hi vas preguntar una mica per la seva vida privada i com és això d'emportar-se o de tenir el jefe o el director de la sèrie on estàs treballant a casa. I l'Eva Santolària et va respondre això.
I molt més exigent, això també és veritat, que jo vaig a casa i em deia, tio, vols dir que tu a tots tractes així? Perquè potser com se'ls tenim a la fama, perquè a mi ets confundu. Però bueno, m'agrada molt, m'agrada molt treballar amb ell i és això. A més, és la cosa que et coneixes. Ell sap treure el millor de mi perquè em coneix i sap fins a un poc arribar. Té la confiança per donar-me aquesta tanya que s'ho pot permetre perquè ell em coneix, jo sap, no? I a mi és que m'encanta el que fa.
Bé, vas veure algunes de les seqüències, no, David, o què? No, tot el capítol. Ah, vas veure tot el capítol? Primer a la Roda Pensa ens van passar un teaser de dos minuts una miqueta de tot el resum de la sèrie i després ens van convidar a la premsa i a uns quants afortunats a veure el primer capítol. El primer capítol és esplèndid. Són com petites tíndoles de cine.
Està molt ben tractat, la imatge, els actors, el guió, la posada de escena, tot està molt ben cuidat i molt ben tractat i vam disfrutar molt. Hi ha un moment del Vial Durant que està meravellós.
fa posar els pèls de punts i fins i tot saltar alguna llagrima. Això ho veurem dilluns que ve després del Cracòvia en l'estrena del primer capítol de Cites. Vas acabar parlant amb també l'Ingrid Rubio, no?
Sí, l'Ingrid Rubio, si vosaltres la recordeu, es va donar a conèixer a Secrets de Família, d'aquesta sèrie fa 22 anys. 22 anys ja de Secrets de Família, mare de Déu com passa el temps. 22 anys ja de Secrets de Família, del Montse Guallar, no? Sí, sí, sí. Estem parlant de, perdona, és aquella sèrie que anava després de Ni Saga de Poder. No, abans.
No, perdona. Abans, si no, aquí tens l'expert de televisió. Ah, sí. Després va ser Laberint d'Ombres. Però primer va ser Poble Nou, Secrets de Família, Nisaga i Laberint d'Ombres. Correcte, correcte, correcte. Bàsicament perquè vaig haver de fer el treball final de grau sobre les sèries de Sobretala de TV3. Escolta, i per tant, Secrets de Família, però és la que passava a Girona, no?
Sí, està situada a Girona, amb la família Riera, el Narcís Riera... Perdona, no hi havia un personatge que es deia Siset, o no? Siset, l'avi Siset. L'avi, no? Era l'avi Siset de l'Ingrid. Ah, i que moria a una estació de tren, no? Sí, sí, sí. Ell era a camp d'estació i era un apasionat de les maquetes d'estació. També apareixia en aquesta sèrie...
l'Emma Pilarasau. Fem un gran espòiler. Fa 22 anys es pot dir. Moria el... El capítol 2 o alguna cosa així, no? No, no, no. El capítol 160 o alguna cosa així. Moria...
que el seu company, el Mací Riera, el Sergi Mateu, la deixava anar per un peny assegat i moria allà. I tothom ens va ser com un daltabaix, l'home perfecte, el galant i tot. Descubrir que era un assassí. Amb aquella peu que té així, vaig a matar-te, Emma. La va tirar pel pes i pes i pes i pes i pes.
És culpa de totes les persones que s'estiguin mirant la sèrie o que l'estiguin descarregant. Centenars de milers de persones que s'estan mirant el Tras de la Carta. Deu estar secret de família. No, perquè totes les sèries antigues estan descatalogades pel nou sistema de pàgina web. Escolta, vas parlar amb l'English Rubio. Què et va dir l'English Rubio?
Primer de tot, demanar-vos disculpes. El tall no està amb la prou qualitat que hauria d'estar. Però perquè ella parla molt fluixet, molt fluixet. Què li vas preguntar? Li vaig preguntar que quin record tenia de secret de família.
de treballar. D'alguna manera, l'Anunci va ser el precedent perquè estiguessin a mi i estava fent teatre de forma mateixa, i després treballar amb actrius, guallars, la música de Perulla...
Bé, etcètera, etcètera, etcètera. Va ser... No, però, l'envatxa absolut. No, l'envatxa amb tot. Sí, sí, que de fet... Bé, hi havia molta gent, no? Això què era? Això ja era al final. Al final, copes de cava, hall i tal. Sempre que em dius, Catherine, com va anar? Tu saps el que és, a fer entrevistes.
i que et passi al cambrer amb unes safadetes d'exquisitetes. No et deixen treballar bé. Estàs més pel cambrer que no per l'entrevista. Per posar el micròfon ben a prop de la boca. Hi ha una cosa que és molt incòmode, que quan et toca fer entrevistes de 5-10 minuts i estàs més pendent de la llotja,
de les titulars que et demanen que has de treure. Estàs molt pendent que no se't allargui massa el convidat perquè has de respondre. Sí, bé, escolta, són moltes coses. Escolta, una cosa, abans de... Bé, ja et duem per tancar el tema aquest de cites, però, David, un moment, perquè... I marx d'això, tindrem el director, que parlarem més ampliament... Perfecte, perfecte. Escolta, una cosa, deixem perquè la Cristina...
que s'ha mirat els capítols, els primers programes de Supervivientes. Enganxada, eh, totalment estic. Vol comentar-te algunes coses. Sí, David, no sé si has pogut llegir o s'ha publicat avui el sou, en aquest cas que cobren els concursants. No ho he pogut veure, no ho he pogut veure, però sí, algunes... Bé, sí, la cifra d'aquestes que...
que corren per la xarxa i tot plegat. Digues, digues, digues. En aquest cas, doncs, no arriben al cas de Belén Esteban, per sort, però tampoc és que s'allunyin molt. L'Homana i la Gaona, que serien dues de les potser més potents o més famoses o més reconegudes, 30.000 euros a la setmana. Per tant, Déu-n'hi-do. La Xabelita, 15.000 euros a la setmana. El Nacho Vidal... No m'ho crec, no m'ho acabo de creure. Sí, sí, sí, la meitat, eh?
Jo crec que ha de cobrar més. A mi també m'ha subtrat una mica, dic que aquesta nena potser cobra una mica més, però això és el que posaven. El Nacho Vidal en comptes de 15.000 serien uns 12.000 més o menys, el pare de la noia aquesta gran hermana, com es diu ara, el Fortu? El Fortu. El Fortu també uns 12.000 i després... Menys, jo diria que menys.
També m'ha sobtat, perquè tampoc és molt conegut aquest home, el Nacho I de l'Encara, però... I després els que serien els novatos de l'isla, els menys comú... Aquests, per 2.000 euros, 3.000... Doncs vas ben encertat, estarien entre els 3.000 i 6.000, depenent del caché. De fet, Gede Solindubriquei, crec que vas comentar que podria arribar entre l'illa i de més... No, no hi aniran.
No, no, i de fet han comentat per què no hi anirà, i és que es veu que demanava un sou, per dir-ho d'alguna manera, bastant més elevat del que estaven disposats a pagar per ell. I bastant més elevat del que cobrava Belén Esteban, o sigui, en plan del tur de força de dir, escolta, si ella cobrava 50.000, jo en vull un 70.000. 70.000, vol demanar? Volia 70.000 euros, sí, sí, sí. Però aquí has dit una cosa que jo no hi estic d'acord, dius...
Per sort no arriba el sou de Belén Esteban. Home... No, però jo sempre soc doble parella. Fins a quan és una quantitat digna o indigna de cobrar, o fins a quan està bé o no està bé. Escolta, si Belén Esteban cobrava 50.000 euros per estar a la casa de Gran Germano, vol dir que algú darrere d'ella...
i de fet en guanyava molts més. Sí, està clar que si ho cobren és perquè ho generen, però a mi em sobta, en aquest cas, jo no dic de Belén Esteve-enllà perquè aquesta dona porta moltíssims anys de televisió i de fet està clar que si ho cobren és perquè ho genera, però trobo una mica il·lògic el fet que a Carmen Lomana o a la Carmen Gaona aquesta o fins i tot a Natso Vidal, que són gent que no acostumen a sortir tan sovint a televisió,
doncs els hi estipul·lin aquest catxer i estigui el seu representant o qui sigui i que la cadena decideixi pagar-li això quan no crec que tinguin encara la certesa que generin potser el que esperen que generi El que passa és que a mi el tema de supervivientes a mi no em crida massa l'atenció i sempre que m'ha cridat és més pels famosos que hi ha i els que hi són no em fan massa el pes Creus que podrien haver posat algú diferent? Què vols dir?
És a dir, que potser és... Una altra persona. Clar, amb altres famosos o que podrien tenir més ganxo per treure més el punt. Jo crec que sí, jo crec que sí. Com qui? No ho sé, home, Gessorín hauria sigut un bon ganxo. No sé, personatges amb una miqueta més de carisma. El tema de viceversos, jo no el domino gens, poden ser molt coneguts, però jo no el domino. Vull dir que no...
Són personatges que no em fan massa el pes. Tinc exclusives que no estan al guió i que són molt importants. Doncs escolta, David, et deixo... Sí, sí, sí, perquè home, ja són dos quarts i hem de parlar amb el Jordi Roca i encara hem de fer el sorteig que teniu 20 minuts, estimats. Un moment, deixa'm dir als oients que encara tenen 20 minuts per participar en aquest sorteig de dues entrades per anar demà al teatre a veure coses nostres. El primer text dirigit...
i escrit pel Ramon Madaula, a la sala Atrium de Barcelona. Si voleu participar, o al telèfon de la ràdio, 93-372-3661, o, si no, a través del Facebook de la Penya del Morro, on de moment ja hi tenim 11 participants, entre la gent que ha trucat i la gent que ha participat a través del Facebook. En fi, David, rematem ja la secció. Amb què vols acabar avui? Dos titulars. Un, Miquel Cazà de Miquimoto torna...
amb afers exteriors. Ah, molt bé. Ja serà la quarta o cinquena temporada, no? Segurament, sí, sí. I l'altre titular que us vull dir és que Jess Music prepara un nou programa per TV3, per conèixer el territori, pel tema dels pobles i tot plegat. I l'últim titular, l'últim titular, que és que TV3 prepara un nou programa del Departament de Noves Formats
amb el que es coneixerà el territori i amb el que Instagram és d'altres llocs i de fora, vindran a conèixer la terra, un presentador de televisió inglesa també el posaran al lot, no ho sé, és això.
I això sortirà aquesta setmana, però la primícia la teniu a la penya del morro. Totes aquestes tres notícies encara no han sortit publicades. Perdona, Mikimoto, que torna a la tele amb una temporada d'afers exteriors, després tenim aquest programa de gest músic per conèixer el territori català.
I un altre programa especial on es barrejarà Instagram i també... Tots tipus de col·lectius. O sigui, una família anglesa. Un, per tant, a la televisió irlandesa. Tot això TV3, no? Aquests programes? De cara a la tardor, segurament, estem parlant. Aquests de cara a la tardor. Serà Catalunya vista pels estrangers.
Ah, d'acord, d'acord, molt bé. Doncs escolta, David Hàbil, moltes gràcies. Fins la setmana que ve, que vagi bé. Fins la setmana que ve. Jo també regalaré entrades del teatre. Quan vulguis, ja ho saig. En fi, ja us diràs. Gràcies, David, que vagi bé. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i tornem tot seguit. Fins ara mateix. Ràdio Estel 98.1 Ràdio Estel
Música Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Sí, sí, 34 de tarda. Encara teniu 15 minuts, eh? Fins la 6.50, que és l'hora en què farem el sorteig per participar en aquestes entrades que avui repartim per anar demà al teatre de forma gratuïta. Home, tal com estan les coses, no sé si hi ha molts teatres que donin entrades gratuïtes, eh? Perquè sí que hi ha molts dos per uns, moltes coses, però... Home, gratuïtes no.
Abans sí que hi havia moltes promocions d'aquestes, però ara anem a menys, però vaja, amb la sala de triomf hem arribat a aquest acord. Si voleu anar-hi, doncs ens podeu trucar, o si no, a través del Facebook de la ràdio, seguiu el Facebook de la penya del morro, perquè si aneu al Facebook de la ràdio, poca cosa trobareu, el Facebook de la ràdio, i de concurs tampoc. Només cal que aneu al Facebook de la penya del morro i allà us podeu inscriure per participar.
I llegir les instruccions. En fi, tenim el Jordi Roca al telèfon, ja. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, què tal? Què tal, Jordi Roca? Avui estem molt tranquils, eh? Què has fet amb el Marc? Què ha passat? No, Marc Romero, avui ha vingut a la primera hora i ja està. Ja no... Ah, ja. Durant la tarda ja ha marxat. Ah, efectivament. Però què li fas, pobrec?
No, perquè avui diu que és que avui va anar la primera hora. Dic, bueno, però vine, vine la primera hora. No, no passa res. No, és que no l'estimes prou. Perdona, a veure una cosa. Home, però si avui fins i tot Jordi l'ha deixat ser presentador, el Marc. Exacte. Ah, sí? Sí, sí. Ui, quins privilegis, no? 5 minuts. 5 minuts ha presentat el programa, eh? Ai, com ho ha fet?
Què? 5 minuts? Tampoc, sí. Jo crec que més, no? L'ha presentat. Ah, bueno, no, 10 minuts, potser. Sí, més o menys, 10 minutets d'una cosa així. Bé, apunta maneres. Bueno, perdona, com tota la gent que col·labora a la penya del morro, que això és un trampolín.
No res diferent de qualsevol altre. Escolta, anem a la qüestió. Jo puc participar en el concurs o no? Sí, clar, però has de participar via Facebook, eh? T'has d'apuntar, si vols, abans de 10 minuts. O a través de trucar a telefònica. Per on l'has trucat ho pot dir ara? No, però és diferent, perquè t'hem trucat nosaltres.
Ah, doncs espera, que pengi un moment, eh? Penge, si vols. És broma, no? Bueno, no ho sé. No ens penja. Home, no, però pot agafar un altre telèfon de casa o d'on estigui i trucar. La línia està ocupada. O sigui, jo ara estic col·lapsant la línia. Sí, estic col·lapsant la línia tu ara. Bueno, escolta, no, que n'hi ha dos aquí a la ràdio. Escolta, podem entrar en matèria, per favor? Perquè ja és en Jordi i comencem... Pobret, no podre participar. Quina llàstima, per una vegada. Ja, a mi també em fa pena.
de pagant els col·laboradors. Si no participes perquè no vol, ell ja sap com fer-ho. Però vull dir, el sorteig aquest, com es fa? Perquè vull saber si és exactament parcial o no.
És un sorteig que... El Jordi fa paperets, que els estava fent abans, amb el David Avila, que s'escoltava com trecava els paperets. Concretament 11. 11 paperets ja he fet, un per cada nom dels que participa. Però escolta una cosa, això ho farem d'aquí 10 minuts. Ara no, ara hem de fer la secció del Jordi. Ah, d'acord, d'acord. I qui te'ls dona una altra pregunta? Qui tan a la mà innocent? El Jordi. Jo mateix. A tu? Home, la Cristina no pot ser-ho perquè ella participa. No, no, jo no.
No, no, ha estat una Cristina Largas, jo no. No, no, home, és tu, Cristina. No, doncs que guanyi la Cristina, ja ho podeu amanyar d'alguna manera. Gràcies, Jordi. Ara, quan guanyi, tira en tongo, eh? No diguis això, perquè aquí després hi ha molta gent que, amb els sortejos, no seria la primera vegada que un vingui a trucar dient que hi ha tongo i que no sé què, o sigui que...
Mira, fem una cosa. Fem una crida a tots els oients que creguin que hi ha Tongo, que vinguin al programa a veure com estan aquests protejos. Jo dic una cosa també. És la primera vegada que jo veig que en un programa de ràdio la gent que fa el programa participa. I això no ho he vist mai, eh? Home, perquè alguna vegada...
Ara hauríem de poder participar. I som innovadors a la Ràdio Catalana, home. Deixeu-me dir que els col·laboradors que participen al programa són col·laboradors, que no són treballadors al programa. Dit això, anem a la qüestió perquè ens posem una mica emotius, no? Sí, ens posem una mica tendres perquè arriba Sant Jordi...
D'aquí dos dies, eh? Felicitats, per cert. Bueno, encara no, eh? No felicitats per avançar, que donem a la sort. Ah, bueno, doncs felicitats. No, cuidadito. És una notícia molt emotiva, aquesta. Per què? Sí, bueno, molt emotiva. Ara potser la gent no li s'ha agradat emotiva, però a mi m'ha semblat molt entranyable i, sobretot, una vegada més, els més petits de la casa són els que ens donen lliçons
els més adults i els que saben tractar millor els temes. En aquest cas, aprofitant que d'aquí poc serà en Jordi, el Lucas Vasconcellos ha escrit a través de Facebook. Lucas Vasconcellos? Sí, es diu així. Vasconcellos. Vasconcellos. Vasconcellos. Jo ho pronuncio de catalana. Amb doble L és italià Vasconcellos. Ha publicat la seva història. Ell és homosexual, li ha costat molt assumir la seva orientació, acceptar-se a si mateix
I va decidir, l'única cosa que li faltava després d'explicar-ho als seus amics, a la seva família, era explicar-ho al seu germà petit de 8 anys. Ja, que era gay, no? Sí, claro, ell, no el seu germà de 8 anys. No, no, clar, ell, ell, explicar que era gay. Exactament. No dir-li al teu germà de 8 anys, mira, com que jo soc gay, tu també ho ets. No, això no passa. No passa, no. Bé, ara sí, però no sé, però és igual. Aleshores...
Com és que li agrada més... Fer les coletilles li agrada molt. Home, perdona, jo conec famílies, els dos o tres fills són homosexuals i altres que no. Els vuit fills són homosexuals tots. Home, perdona, jo conec una família que té nou fills. No sé si cap d'ells és homosexual. I ara són conegs. Home, perdona, per estadística, no? No, no, doncs no ha tocat a cap, mira, en aquest cas. Això és que no ho saben encara. Això també es diu molt. I tu ni jo ho decidirem. No, no, no, jo menys.
La qüestió és que el noi li va començar a explicar... Saps com quan els pares intenten explicar com es fan els fills? Més o menys el mateix. Li va començar a explicar el típic rotllo de... Bueno, doncs, tant com a una persona li agradava el color verd, a una altra li agrada el color blau, a una altra li agrada el color negre. I aleshores ell li va dir... Clar, diu, per a què em va deixar de res? Hi ha persones, hi ha homes que els generen altres homes, i hi ha dones que els generen altres dones. I ell li va preguntar... Tu saps com es diu això?
I què creieu que va respondre el nen? Ai, no ho sé. Que no ho sabia, no? Amor. Amor dels homes. Bueno, en 8 anys potser sí que ho sabia. Clar, ell esperava que el nen li respongués, doncs... Gais o homosexuals. Gais o homosexuals, etc. I l'altre, i el nen li va contestar. Doncs això es diu amor.
Ai, que me'l menjo. Oh. Clar, i aleshores ella és molt... Perdona, moro d'amor. Sí, moro d'amor, total. Ser diu molt, també, ara. Sí, sí, està molt de moda. Total, que, clar, fins i tot, havia tingut problemes perquè els seus pares no volien que els expliqués en el seu jarme petit.
i per tant la reacció el va emocionar tant que ho va decidir compartir. Això ens ensenya. Una història molt bonica i que veus els nens com que són ingenus i de fet no estan viciats per la toxicitat que arriben més tard a les nostres vides i mira, això diu molt que...
Per la gent que està carregada de punyetes amb el tema aquest, que sembla mentida, però encara hem d'anar a continuar recordant que, doncs, si tu estimes o t'estimen, és igual el sexe i l'edat. Bueno, si tens la cartera plena, millor, eh? Això ajuda molt, això ajuda, això ajuda. Però, mira, perquè veus que els nens, eh?, no tenen maldat, ja està. Amor, que bonic, que bonic. Un aplaudiment per aquest nen. Un aplaudiment. El nen va esconsellós.
Es podria fer una sèrie, no? El Pequena o les Cancelles. Parlem d'una altra història ara. Ara parlem també d'intimitats d'una família, però en aquest cas diem que acaba amb un final dràstic. Sí, en aquest cas no parlem d'amor cap a un altre, sinó d'amor propi. A veure...
És una situació en què moltes persones s'han pogut trobar, sobretot homes, però també dones, eh? Vull dir, no diguem aquí que només els homes, per què no? També les dones. A veure, per on fas, eh, Jordi? No, no, no, simplement, doncs, aquesta és la història d'un joveu britànic, el Denzel, doncs, que bé, era aficionat... Perdona, perdona, si parles d'amor propi i que acaba de forma dràstica la cosa, jo com a home no em vull imaginar de quina història estem parlant. Bueno...
Sí, que jo sempre acabo les històries molt ben acabades. Aleshores aquest noi era molt aficionat a veure pornografia amb el seu portàtil i a donar-se carinyo veient la pornografia. Però clar, què passa? Que és una jove, adolescent, amb les hormones disparades la primavera, que diu amb els seus pares.
Què li va passar? Que un dia, clar, la teva mare va obrir la porta i allò que dius, per què no piques a la porta, sisplau? Clar, per favor, intimitat, intimitat. Home, però és casa de la mare, eh? No cal que piqui, depèn amb quina edat, eh? No, no, no, la nostra habitació és nostra. Perdona, els adolescents i els nens també tenen un endret a la intimitat, que això amb molts pares no ho saben. Però llavors un pare com pot controlar el nen, llavors?
Ui, però... Clar, tu piques, ai, espera un moment, espera un moment. Mets l'hora, el nen amagant-se de tot. Clar, després passa el que passa. No, però escolta una cosa, els nens tenen dret a la intimitat, i això els nens ho han de saber, i els pares també, i no cal controlar tot el que fan els nens. No cal? Clar, així també canalitzen la seva... Clar, i també viuen la seva vida, prou ja de controlar i de sobreprotectir els nens, per favor, prou ja. Bueno, a veure, digues, Jordi, endavant.
La qüestió és que ell, per tal d'editar l'escena, en plan supervergonyosa, que t'enxampés la teva mare allà, donant-te carinyo... Però s'estava tocant, no? Sí, sí, sí. Veient pel·lícules porno a l'ordinador. Sí, exactament. Doncs va dir, directament, agafa l'ordinador i comença a-lo destrossar. Però, o sigui, donar-li cops contra la taula, de manera que va quedar totalment destrossat. I no es va pujar el pantaló?
Això ja no ho sé, Cristina, perquè la història que ell mateix ha explicat a Twitter no arriba a tant, a tants detalls, el que sí que va provocar és que la seva mare no el pillés, no l'enganxés. Tot i així, clar, el nen estava trist perquè no tenia l'ordinador, perquè l'acabava de carregar. Home!
Què va passar? Però una mica burro, no? El podia haver amagat sota el llit o... Es va posar nerviós i jo aquest nen l'entén tot i hem tingut d'aquesta edat i el comprenc. Que l'havies trencat també, Jordi, no? Jo per la finestra m'havies tirat aquí. Jo també, jo ho he pensat moltes vegades. De todas maneres, el que li va passar al nen és que ho va voler explicar a Twitter, que clar, suposo, pensant, no sé, que els seus pares no veurien mai al Twitter, i el que li va passar, el que sí que va veure al Twitter...
La seva contactitat va ser la pàgina pornogràfica que ella estava mirant, que com a recompensa li van enviar un ordinador nou regalat totalment gratis. Què dius, home? T'ho juro. De tal manera que el tuit d'aquest noi expliquen la seva història ja acumula més de 15.000 retuits. Però potser és mentida. Un èxit, no? Com que tot és mentida, Cristina? Que potser és mentida, perquè ell hi ha pensat, ara, doncs mira, em posaré en alguna pàgina d'aquestes, explico una història per Twitter i em donen un ordinador.
Potser s'ha inventat el noi per aconseguir algú. Però també pensa que el noi, pobret, també no hauria de fer vergonya explicar-ho, sobreexposar-se i ho va fer i l'ha molt recompensat. En fi, donaria l'història curiosa... Però ho va explicar, perdó, ho va explicar abans o després d'aconseguir l'ordinador? No, no, abans d'aconseguir l'ordinador. Si ell va explicar la seva situació, el que li havia passat, no va compartir el tuit. El tuit, com que va tenir tanta repercussió...
La página pronògica aprofitant la publicitat que li estava donant al propi nen, doncs ha de regalar-li un ordinador, una camiseta i accés. Bueno, va, llavors si parlem en cada vergonya, sí. Jordi, parlem d'amor ara? Un altre cop, perquè estem així... Estem molt amorosos i... Clar, perquè és en Jordi. És en Jordi, clar. Estic molt d'acord. Atenció perquè reptes que posen...
Però l'amor no sempre és bonic. No, no sempre. I no sempre és sincer. Perquè reptes que posen a l'escobert, a més d'un mentider, en les relacions de parella. Atenció, preneu nota si creieu que la vostra parella és infidel, us menteix o no us diu la veritat. Cristina, això t'agradarà a tu. Clar, jo apunto per si un cas, home, després faig proves. Ho apunta, Cristina, perquè això és per al·lucinar. Li he parlat la història dels nord-americans Michelle i Andrii Opli, que es van casar el 2008, és a dir, no fa gaires anys.
I, bueno, ella estava súper enamorada, ella aparentment també, i, doncs, a ulls de tothom, i també de la pròpia Michelle, doncs, tenien una relació d'ensomni, o sigui, preciosa. Ui. Estaven ja a punt d'anar a buscar el seu primer fill. Quant de sobte us en recordeu del repte aquell del... com es deia allò de la callera d'aigua al... Sí, a Badalena. Sí, exactament. Doncs ella mirant aquests tipus de vídeos per YouTube de la gent nord-americana que s'estava tirant
Aquesta causa va veure... A l'Icebuck Challenge. Sí, va veure un vídeo a YouTube que es titulava la tia Filipa i el tio Andrew, que l'Andrew és el seu marit. Sí. I va veure com aquestes dues persones, ells dos, feien el repte sense ella saber qui era aquesta tia Filipa. Total, que va entrar al Facebook de la tia Filipa
i va veure les fotos del casament de la tia Filipa amb el seu marit. Perquè el tio sabia que a casa també portava una doble vida. Oh! Oh! És que a Facebook és el pitjor. Sí, sí, però el més fort de tot... El més fort és que a Facebook la gent sabia que l'autèntica vida d'ell era l'altre, no? Clar, exactament. Ell portava el que se'n diu realment dues vides paral·leles i com ho feia per tenir...
Dos dones i que cap d'elles se n'enterés. I dues comptes de Facebook, no? Perquè, clar, una per cada dona i per cada amic. No, no, no, només tenia una que era l'oficial de l'altre. Tu imagina que tu ets la mirada. I a més, que pels altres, l'oficial és l'altra dona, no tu.
Ja, però per ella, ella era l'oficial, els seus amics eren els oficials i tot era oficial. Visca l'amor. Per cadascun això. Però clar, vosaltres preguntareu, i com ho va fer? I com ho va fer? Clar, per poder enganyar les dues dones, perquè passava molt temps, fins i tot estava casat amb les dues. Doncs resulta que tant a una com a l'altra els havia dit que ell formava part
d'un programa de testimonis protegits i que cada sis mesos o quatre mesos havia de marxa i no els hi podia dir on, perquè estava en parell. Oh, que bo! I aleshores, doncs, que havia d'anar movent-se i estar en una altra zona. Molt bona, molt bona, molt bona. Ara, també la dona... És ser tonta. Tonta, tonta, perquè la dona no podria haver dit, mira, t'acompanyo. Cristina, ara, clar, tonta perquè tot ho ha passat, però en aquell moment...
Clar, tu t'ho creus potser, home. Però arribarà a algun punt, bueno, t'ho pots creure, però arriba a un punt que li dius, bueno, t'acompanyo en una d'aquestes i me'n vaig amb tu, o em canvio amb tu, o no sé, si estimes a la persona o vols estar amb ella. Clar, però no, però ell li deia que el programa només era per ell i que per seguretat, doncs, que havia d'estar sol. Sí, sí. Clar, però... En fi... Silenci!
Perdona. Són les 6.50. Arriba l'hora del sorteig. Jordi... Fica una butlleta meva, que estic participant. Arriba l'hora del sorteig. Tanquem aquí ja tots els participants. I, en fi, tenim 11. 11 participants. 11 participants i 12, no? Què?
Jo d'onze. Home, no, Jordi, tu no has trucat per participar. No, no has trucat per participar. Mira, el Daniel Martínez, el germà Barroso, el Manuel Ripoll... Veig que la meitat són col·laboradors del programa, eh? Sí, va, va. I a mi no em deixes. La Sara Pérez, la Elea... Home, Jordi, ho he trucat? O ho he portat al Facebook del programa mentre fes... És que a mi, jo estic molt enfadat amb totes les col·laboradores del programa perquè tenim un WhatsApp i ningú m'ha avisat que hi havia sorteig i podia participar. Oh!
Quin whatsapp tenim? No tenim whatsapp. No, és que tu no hi ets, només nosaltres. Ah, val, val, val. Que jo no entri i surto. Total, l'Èlia Fosalva, l'Òscar Boix, el Don Xirivella, l'Andrea Bueno, també. Ah, mira, la Mireia Sort, el Marc Romero i la Cristina Vargas, eh? Aquest seu whatsapp participeu. Cristina, Cristina. A veure, és a dir, la webcam està enfocant ara mateix, doncs aquí a l'estudi, perquè traurem el paperet.
Llavors, aquí hem posat dos paperets. Es pot gravar des de la webcam? Ho dic per, no sé, per si un cas. Podria gravar-ho des de la webcam, no. Amb el mòbil? És que jo no tinc bateria, sinó et gravaria, eh, des d'aquí. Ho grao amb el meu propi. Jo què faig? Presento el programa, faig el sorteig...
Graves amb el mòbil... No, ets un home d'orquestra. I balles aquí un flamenco. Sí, no. Escolta, ara mateix estic... Saps ser polivalent, a la vida. Estic tancant els paperets. Ah, que no estaven tancats. Què? No estaven tancats. Sí, però bueno, era perquè... Fica una altra de la Cristina, la part meva.
No, no, no, no, no feu bromes perquè t'ho juro que un dia va trucar un oient dient que aquí... Però els nostres oients saben que tenim sentit a l'humor, que ens ho passen bé, fem conya... Bueno, a veure, va, traurem dos números, val? Però amb número o amb nom? Vaig a gravar-ho per si de cas. Grava-ho, clar, imagina't. Vaig a gravar-ho per si de cas perquè ja m'ho conec, això, i després tal. Ho agraurem al meu mòbil, eh? Bé, en fi. Vaig a gravar-ho, eh? Però està fet amb números o amb noms, això? Clar, és que jo no ho estic entenent.
Està fet amb números, cadascú, cada nom té un número. Per exemple, tu, Cristina, vols saber l'11, tu ets l'11. I per què soc l'última si no he trucat l'última? Sí, però és que primer hem posat la gent de Facebook i després tota la gent que ha trucat per telèfon. I per què? Jo he sigut l'última a trucar per telèfon, perquè és així, ja està. No. Anem al tema. Però jo he trucat abans que l'Andrea, eh? Què? Jo he trucat abans que l'Andrea ho posés al Facebook. Però és que primer tota la gent de Facebook i després tota la gent... És que no m'agrada l'11. Ai, Cristina, noia, de veritat. A mi tant, noia, de veritat. No, no, no. A mi tant, noia, de veritat.
Prou ja, la veritat. No, no, no, mira, això em corrobora... No t'agobis, no passa res. Això em corrobora que ja els col·laboradors no participaran més ja amb els sortejos, perquè és a sobre que us queixeu. Anem a la qüestió. Mira, jo ja tinc aquí els paperets, els estic agafant. Ai, ai, ai, quins nervis. Quina emoció. Estan aquí, eh? Trec el primer. Trec el primer.
Ja el tinc aquí, el primer. Ja el tinc aquí. Ah, no, és el número. Vaig obrir-lo, és el número... 11. No, és 10. 5. La Elia Fosalba. Ah, molt bé.
Que ha guanyat aquestes dues entrades per anar de mà a veure Coses nostres a la sala Atrium amb el Ramon Dirigida i escrita per Ramon Madaula. Cristina, no et pots anar nerviosa? Perquè veig que estàs nerviosa. No. De totes maneres, des d'aquí jo faig...
un diamamento a l'Elia perquè puguin amb ella, no? Ah, mira, no ho havia pensat això. També, també. Vinga, va, anem a treure el segon número, eh? Vinga, barregem una mica. El segon que ens em portarà dues entregues més. Vinga, el segon. Ai, l'11 mai surt. Ja, és un número molt llet. Tens les mateixes possibilitats que tots els altres, eh? No, això sí, home, només faltaria. Com tu i tothom, eh? Vull dir, que ara tampoc no... No, si, aquí legal som una estona, eh? Ja està, ja l'he agafat, eh? Aquest. Ai, ai, ai. I atenció, perquè és el número... Ai. 11. No, el número...
1. Dani Martínez. Dani Martínez? Dani Martínez, el número 1. Per tant, Dani Martínez i Jélia Fosalba, que són els guanyadors i que se'n van al teatre demà. Ara ho penjarem al Facebook. Ho hem gravat per si algú vol...
Vol corroborar la legalitat del concurs. Correcte. Enhorabona, Cristina. Tu amb el Dani, jo amb l'Èlia, ja està. Igualment, Jordi, igualment. Jo li miro un WhatsApp ja al Dani i l'estic escrivint. Jordi Roca, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. A vosaltres. Fins la setmana que ve.
Bé, ja acabem el programa, Cristina, com sempre, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter? Coses nostres, bàsicament per aquest concurs que hem fet a través de Facebook i també perquè per primera vegada la història de la ràdio, diria, no sé si m'equivoco, però on pot participar els col·laboradors d'un programa?
Jo crec que alguna vegada ja ho havíem fet, això, eh? Fa temps, però bueno, fa molts anys, eh? És veritat, és veritat, és veritat. Està caduc, ja. No hi compta. Gràcies a tots per participar. I acabem el programa agraint tota la gent que ha fet possible. La penya del murro d'avui, l'Andrea Bueno, dels serveis informatius de les notícies de Sant Just, el Marc Romero a la música, l'Àngel Cornejo, que ens envia a les aixées de videojocs. Gràcies, Àngel. I a la segona hora, el David Hàbil a la tele i el Jordi Roca amb les notícies curioses d'internet. Jordi, gràcies!
Gràcies. I al Twitter i al Facebook, com sempre, amb la Cristina Barres. Cristina, gràcies. Fins demà. Que us ha parlat Jordi Domène. Aconeixem ara amb l'informatiu Vespre amb l'Andrea. Bueno, adéu-siau. Bona tarda.
Fins demà!
My love has got humor. She's a giggle at a funeral. Who's everybody's disapproval? Should have worshipped her sooner. If the heavens ever did speak, she's the last true mouthpiece.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
No masters or kings
Fins demà!
Fins demà!