Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara fins les 7 del vespre. Això és La Penya del Morro. Gràcies a tota la gent. Sí, gràcies. Per ser, avui el públic ha vingut des d'Andorra. Un aplaudiment per a vosaltres. Gràcies.
Potifarrada de quilòmetres. En fi, avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb, oh, sorpresa, Sergi Pont, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Sergi, com estàs? Molt bé, molt bé. L'he de Carme Berdoi, però he aixecat el cap, i o la Carme és la Mujer Barbuda o havien canviat la persona de la tarda. I, efectivament, avui la Carme no hi és i has vingut tu a fer-ho. Per sort, eh?, perquè la primera opció era bastant més terrorífica. Ah, sí? Quina era? Home, la que fos la Mujer Barbuda...
Millor, no?, que s'ha sigut així. Sí, sí, sí. A més, des de les èpoques de l'Aquilla Marro no hi havia dos homes o dos veus masculines fent programa a la tarda a Ràdio d'Esvern. O sigui que està bé. I de quin any estem parlant? Estem parlant de l'any, bueno, jo penso que 91. No, no cal, no cal, no cal. Un programa que es deia Aquilla Marro.
Com el valores el nom, Sergi? Tu que no el vas conèixer? Bé, està bé, suposo que era l'època en què tot s'hi valia, no? Estava encara en crisi, ara ho has dit. Ara ho has dit, ara ho has dit. En fi, avui al programa, a més a més, també parlarem de cinema amb el Jordi Roca, com cada divendres. Clar, tu, els divendres a la tarda, no menys mai, Sergi. Avui començaràs molta gent, perquè, a més a més, sí, a part del Jordi Roca amb el cinema, avui també entrevistarem el Marc.
Que no sé quin cognom té. Però... Què? Saps què em passa a mi? Home, que estic fent el sumari, Sergi. Què passa? Què vols? Per què m'has fet entrar, si estàs fent el sumari? Home, però és un moment, el sumari. Què vols? Què et passa a tu? No, que avui em passarà com... Què passa? Saps quan, per exemple, veus una sèrie per la tele, per exemple, i un dia veus els actors.
Sí. Que t'emocions, perquè tu, aquesta gent que està veient per la pantalla, doncs n'hem passa el mateix, perquè jo ho segueixo cada divendres. Molt bé. Des de casa. La gent d'Andorra, com t'aplau d'ell. Es podria veure en carn i osos. Per cert, què els hi ha passat els de Pallejar? No, no sempre venen, eh? Venen un dia de setmana, no coincidit. Normalment els dimarts. En fi, doncs com comentava, avui pararem amb el Marc, que juntament amb l'Alba han iniciat un projecte molt interessant pels joves estudiants de Catalunya que ho facin fora de la seva població natal.
Per exemple, doncs no sé, te'n vas a Vic, a estudiar a Vic, i on dorms, on vius, doncs han engegat un projecte que es diu, mira, tinc per aquí la pàgina web pisostudiants.cat. Parlarem amb ells perquè ens expliquin com va aquest projecte i la veritat és que es veu que la Generalitat els ha subvencionat una part, o sigui que joves emprenedors, mola, parlarem amb ells. I com que jo també em sento jove, doncs dic mola, vale?
A més a més, també avui parlarem amb l'Eli Capdevila a l'antiagenda. Què no hem de fer durant aquest cap de setmana? Parlarem també de les coses importants de la vida amb el senyor Benito. Sí, senyor. Avui el telèfon, per això. I també tindrem una cançó cantada per tu, Sergi, amb l'Ukelele, diu. Sí. Vinga, va, amb l'Ukelele, va. Però no, vinga, va, no. Això m'ho han passat al programa del matí. La Carme, del Just a la Fusta, l'altre dia me diu que el Sergi t'ho farà a la tarda.
A mi no em passeu les coses que sobren dels altres programes. No ho sé, jo m'acabo de sabant ara, però si vols preparar una cançó... Preparo una cançó en 10 minuts. Amb guitarra o amb ukelele? Amb ukelele. Més que res l'instrument que t'he vist quan has entrat a la ràdio que portaves a sobre. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Vinga, repassem les notícies de Sant Just avui amb Sergi Pond.
No tenim tanta audiència com altres dies al xat, perquè, Sergi, tu estàs aquí. Vinga, va, Sergi, per on comencem, a veure? Doncs t'he dit que tenia una exclusiva. Sí, és veritat. I no farem esperar més l'audiència i la dono ja mateix. Una exclusiva? Sí. I tens sintonia d'exclusiva? Sí, home. La vols ja? Vinga, va. Exclusiva!
Sant Just celebra demà la rebella de Sant Joan. Sí, senyor! Sí, senyor! Una cosa que molt poca gent sabia, però que gràcies a Ràdio d'Esvern, segons han pogut saber els serveis informatius... Ah, crec, vinga, va. Ja és una exclusiva, no? Fem-ho gros. Demà hi haurà rebella a tot i plen, no? Fins avui no s'ha pogut confirmar la notícia, però vaja, són aquests últims minuts que ja sabeu com funciona tot plegat, eh? Què era això?
No ho sé. Exclusiva? Una altra exclusiva? No, no, no. Bueno, sí. Una altra exclusiva. L'exclusiva és saber com es celebrarà aquesta festa i l'exclusiva és que, com cada any, ho farem amb la flama del Canigó. Oh!
Bé, aquest és una mica l'ambient que es va viure l'any passat a la Casa Regional d'Extremadura. Ho vam gravar amb caset i avui ho hem tornat a reproduir. Sergi, explica'ns una mica quines són les diferents rebelles que hi haurà al municipi demà. Un dels actes més tradicionals és el de la Flama del Canigó, com hem dit. A partir de les 6 de la tarda començaran les activitats sobre la Flama i hi haurà una concentració a la plaça Barneguer de representants de les entitats per recollir la Flama a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Lluís Segura va... Lluís Segura, això és confirmat i segur, perquè cada any hi va. Cada any hi va, no? Per tant, no seria una exclusiva, que el Lluís Segura hi anirà. És veritat. En canvi, si que és exclusiva, cada mes Sant Joan. Sí. I això serà, a quina hora, a la plaça Maragall? A les 6, a la plaça Verdaguer. Ah, a la plaça Verdaguer. Perdó, perdó, perdó. La plaça Verdaguer, que és l'Ajuntament. Està bé. El rentapeus o base. Si ho dic com vulgueu, però allà davant de l'Ajuntament...
I anirem cap a Barcelona amb transport públic, agafaran la flama i la portaran cap a Sant Just, on arribarà a les 9 del vespre a la carretera de Reial cantonada amb Doctor Rivalta, és a dir, on hi ha la benzinera. Que bonic. Mira, escolta. La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba. Doncs sí, senyor. Demà on passeus, Sant Joan?
Demà ens d'un fullet... Demà, no, demà ens no, demà. Demà on passeu Sant Joan. Jo, per exemple, aniré al Maresme. Tu, Sergi, què faràs? Doncs no ho sé encara. L'explosiva la donarem demà. Ah, vale. Aquest és Jaume Assisa, que canta el tema mític, que no sé com es diu, Sant Joan, no es deu dir, potser? Sí, o La nit de Sant Joan. La nit de Sant Joan, sí senyor.
Les flames del foc, la nit tornen dia. Si arribés l'amor, què dolç que seria? La nit de Sant Joan és una prontissa. Un respecte, que és Eume Sisa, un dels grans cantants catalans a la història del món, no?
Comença a tancar-se, doneu-me xampany, que és la nit més curta i el dia més gran. Doneu-me xampany, que és la nit més llarga i el dia més curt.
En fi, algunes coses, altres coses de... Ah, sí? Jaume Sisa diu que què dols que seria, doncs jo dic que què dols que serà veure arribar la flama del Canigó a Sant Jús a tres quarts de deu al parc del Canigó. Que bonic, no? Perquè a més és un moment molt bonic aquell, quan arriba la flama, tothom aplaudint. A mi sempre em recorda a Epi quan va portar la flama fins a Rebollo, a les Olimpiades del 92. Vull dir, una mica, podríem dir que el Lluís Segura és l'Epi de Sant Jús, no?, en aquest sentit.
Una mica sí. Una mica sí, doncs bé. Qui seria el Rebollo? L'alcalde. No ho sabem, no ho sabem. No ho sabem. Bé, doncs... A tot Quintana és el Rebollo. Sí senyor, a tot Quintana. Ben vista, ben vista. Hola, bona tarda a tot allò que fa ell. Ara em disposo a tirar la fletxa. Bé, bé. Bé, bé.
Com que la cançó aquesta dura 6 minuts, la de la nit de Sant Joan no cal que estiguem tota l'estona allargant la notícia 6 minuts. Simplement dir que a les 11 al parc de Joan Maragall comença la festa al barri nord i a dos quarts de 12 a la nit a la casa regional d'Extremadura una nova rebella de Sant Joan perquè tothom pugui gaudir d'aquesta festa que Ràdio d'Esberna acaba denunciant exclusiva que serà demà.
Jordi, si us voleu desplaçar amb tramvia, sapigueu que funcionarà tota la nit.
Buscaremos un lugar para amar y soñar. Buscaremos un lugar para amar y soñar. Jo, home, si em dones colli entre les dues coses, prefereixo amar. En fi, Sergi, passem a altres punts de l'actualitat Sant Justenca. També no són últimes hores, com això, com la rebella de Sant Joan. Sí, però és una notícia també que ens ha sorprès bastant. Ah, sí? Doncs espereu, posem música de sorpresa o no?
Sí, si vols, sí. Home, clar, fins a sorpresa. A veure, posa música sorpresa. Doncs demà, coincidint amb la Rebella de Sant Joan, arriba un dels dies marcats al calendari pels venedors de coques i petard. Home, no s'havia dit mai, això, tampoc, eh? Molt bé. Veig que avui tot són últimes hores i notícies en exclusiva per la penya del morró. Ets més de coca o de petardos? Jo, jo com petxolo. De petardos.
Sí, que la broma típica també, no? Que no petardes, bueno, prou ja. Sí, lo típic. Sí, lo típic, totes les bromes que fan tots els programes de ràdio, i tampoc no serem una excepció, d'acord? Sí, però s'han de fer. S'han de fer, perquè si no la gent ho està esperant... No, el CAC, que és el Consell Audiovisual de Catalunya, passa el costó després. En fi, pel que fa a les coques, el dia 22 es reben la majoria d'encàrrecs, i el dia 23 és quan s'incrementen les ventes. Les coques més demanades són les tradicionals,
però també està creixent el gust per la coca de pasta fullada amb crema. Sí, sí, m'agrada molt la crema.
Bé, ja ho sabeu, eh? I diu que també hi haurà minicoques, no? Sí, sí, hi ha coques de mides més petites, fins i tot individuals, per aquells que vulguin, potser si són 3 i volen provar 3 coques diferents, doncs et compres 3 individuals i reparteixen. I pel que fa als petards, que m'has dit que és el que més t'agrada, també en parlarem, no em preocupis. Gràcies. S'ha notat la crisi, pel que fa als ingressos, però tot i això...
no hi ha novetats pel que fa als petards més venuts, les bombetes i les bengales per als nens petits és el que més es ven i els adolescents, com sempre, que tinen més per petards d'aquests que sonen més fort. Les Piules, el número 4, no? Bueno, en fi, aneu amb molt de compte, això sí, aneu amb molt de compte amb tot el tema de petards i tot plegat. Sergi, parlem de la planta de la senyera demà a la penya del Moro? No, tinc una altra notícia.
No, que no, que no. Preu, para, para, para, para, para. No parlem d'això? Vinga, va, sí. Ah! La penya del morro, del morro, perdó. Hola, sóc Montserrat, cavaller.
Sembles un dels de la competència. Ai, potser l'estic citant, la competència. Sí, sí, l'has citat completament. Home, doncs és una lògica que em diguis això, perquè... Sí, com es diu, el Mohamed Jordi o el Jean-Paul desgrava? No ho sé, no ho sé. No l'escolto gaire sovint, perquè coincideix amb el Sant Jus Notícies, a d'això migdia, que sí que no me'l perdo mai. I per què no l'escoltes? És un blasfem! Va, no ho sé.
En fi, va, va, parlem de temes seriosos. Demà hi ha a la penya del Moro de Sant Jus d'Esvern, aquest tur amb restes llivers que hi ha darrere de Can Meli, per si no ho sabíeu, es planta la senyera... La senyera, vaja. Sí, és un acte organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana i que comptarà amb el suport d'un ampli nombre d'entitats del municipi. La bandera mesurarà dos metres per tres, és a dir, sis metres quadrats. Sí, senyor. Els que no...
estiguin gaire basats en aquest tipus de càlculs. I en llardes, quan serà? El màstil, en llardes? En llardes quadrades. Sí, perquè són 8 metres d'altura, que això diu que es veurà des d'Andorra, també. 8 metres d'altura, és fals, sí. Per tant, el públic que ha vingut avui també ho podrà veure. Mira, la gent d'Andorra, ho fem per vosaltres, això. Ah, per això hem vingut, potser. Per cert, que estem escoltant la Santa Espina, que demà l'agrupació, o si ho dic bé, això, l'agrupació sardanista de Sant Just d'Esvern la ballarà.
I tothom qui vulgui. Jo ja vaig practicant, Sergi. Entra! Doncs, si vols saber més coses d'aquest acte, pots fer-ho a través del web de ràdio, on tenim pensada la notícia, o pots escoltar-me, ara que t'ho explico.
D'acord? A partir d'un quart de deu del matí... Para, para, para. Però què dius? Què estàs dient? Com que no sempre m'escoltes... No, home, jo t'escolto. Pots mirar-ho a la web. Està bé, són dues opcions, no? Doncs fem-ho ara, jo t'escolto ara, si de cas. A un quart de deu del matí... Perdona, es pot donar el cas d'escoltar-te i mirar-ho per internet alhora? Ho pots fer, ho pots fer.
Més o menys serà el mateix. Gràcies. Bé, un quart d'eu del matí, a Can Ginestar, és on ja s'ha fet la convocatòria, dos quarts de deu començar la caminada, per tant, per aquells 15 minuts pels que fan el ronso i arriben tard. Pel meu gust, molt massa d'hora, eh? Jo ho hauria fet a la una del migdia cada Can Ginestar. Cadascú fa el que pot. Correcte. I l'acta d'issada serà a les 11, d'acord? Jo també massa d'hora, per mi. Ho hauria fet a les 3 de la tarda, això, jo.
Després, a la plana de Can Solanes, es celebrarà un acte festiu amb representació de diverses entitats del poble i que serà presentat pel speaker i showman Jordi Domènech, que coneixem bé en aquesta casa. Ah, sóc jo, sóc jo! Eres tu, sóc jo! Ah, sóc jo, sóc jo!
Sí, va, demà ens posem des de la barretina i pugem cap amunt. Sí, sí. Doncs bé, aquelles persones que tinguin dificultats per caminar, no sé si és el teu cas, Jordi, o s'estimin més no fer-ho, jo crec que és més del segon grup que del primer. Jo tinc dificultats per pensar a vegades, però no per caminar.
Si ets dels que no volen caminar, podràs posar fins a la plana de Can Solanes en uns cotxes llançadores, unitats per l'organització, i que sortiran del pàrquing de Can Ginestar. Per cert que aquest acte es fa el dia 23 de juny perquè és el dia abans del Dia dels Països Catalans. Ah! Però clar, vam pensar...
Sí, senyor. Suposo que vam pensar que fer-ho el Dia dels Països Catalans, que és el 24 de juny... Sí, és un mal dia, eh? O sigui... Fracàs anticipat de... El Dia dels Països Catalans, el Dia Nacional dels Països Catalans, és un dia on tot el país està de ressaca. O sigui, succesos amb aquesta dada. I després, que clar, està bé avançar-ho, perquè lògicament tothom la nit abans ha estat de rebella i no està per pujar a la penya del moro.
Jordi, tinc una última exclusiva. Una última exclusiva? Sí, si us ho permets. Tanta informació, això sembla el cafè de la República. Mentre estava llegint les notícies, estava tocant per aquí, per sota la taula, i hi ha un xiclet enganxat. I no és conya, eh? Última hora...
Efectivament, es confirma la notícia. Hi ha un xiclet enganxat a la taula octogonal de l'estudi de Ràdio d'Esvern. Tenim més dades allà i tenim desplaçat a Sergi Pont. Sergi, endavant. Doncs sí, els Mossos d'Esquadra han iniciat la investigació. Tot apunta que podria ser el senyor Benito, tot i que no es descarta que hagi estat Jordi Roca. Com podem... A llarg de la tarda podrem saber-ho perquè parlarem amb ells. Sergi, com podem saber que ha sigut el senyor Benito que ha enganxat el xiclet? Amb què es basen els Mossos?
en aquesta investigació. Doncs que, sospitosament, avui entrarà per telèfon al programa, cosa que ens fa sospitar que potser és ell i no ha volgut donar la cara en un dia com avui. Molt bé, Sergi Pont, moltes gràcies, que vagi bé i records a la família. Molt bé, gràcies, igualment, Jordi. 5 i 22 de la tarda, fem una pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments parlant de cinema amb el Jordi Roca. Fins ara mateix.
LazyTown aterriza en Splow. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.ca. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Cinc minuts i arribem al punt de la... Dos quarts de sis de la tarda. D'aquí uns moments parlem amb el Jordi Roca a l'espai de cinema. No ha arribat encara el Jordi Roca, eh? Vaig a trucar-lo, a veure què passa.
Fins demà!
I can't break myself again She'll just be my own best friend I'll fuck myself in the head with a stupid man He walks away The sun goes down He takes the day when I'm gone And it goes away In this blue shade My tears dry on it
Fins demà!
Bé, doncs no hem de patir perquè el Jordi Roca està venint, eh? Concretament, no sé on està perquè el tenim al telèfon. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi Roca. Conegut per tots ja. Jordi, a veure, on estàs? Que la teva secció comença fa 6 minuts.
Ja, ja, que desastre. Ara estic davant del local que ni que inauguren avui. Ah, ja, ja... Vols que faci una retransmissió en directe del local o què? Sí, home, com es diu el local? Però on estàs? Estàs a Sant Just o no? Sí, sí, sí. I avui hi ha un local que s'inaugura a Sant Just d'Esvern? Sí, és així, una mica cumba, així molt xulo. Què dius ara? I com es diu?
Doncs no ho sé, perquè ja passa de llarg. Home, doncs torna enrere, torna enrere, Jordi. Jordi, torna enrere. Ja està molt enrere. Ah, està molt enrere? Clar, ja estic a l'Ajuntament. Ah, però... Que per cert, volia dir una cosa de l'Ajuntament, que em sembla molt bé. Què passa? I és que la inscripció que està a KT, que diu... Sí, un moment, un moment, Jordi, Jordi, que t'enrotlles molt tu. O sigui, a veure, el tema no és aquest. El tema, Jordi, és que fa 6 minuts que havies de ser aquí i no estàs aquí. Què passa?
Què passa, Jordi? Aviam, doncs, què? Li has de dir a l'alcalde de Sant Just... Sí, al senyor Perpinyà, sí, ara li diré. Ara el trucaré perquè tu m'ho dius, a veure, què li he de dir? Home, no, que posi més freqüència d'abusos, perquè si no els que venim de fora... Ja. Tardes la vida. Perquè tu on agafes l'autobús, concretament, Jordi? Jo l'agafo a Sants. A Sants. A veure, passa cada 20 minuts, aleshores, si perds un, l'has dinyat. Clar, per tant, l'errore ha sigut teu, que l'has perdut un, no?
Eh, no. No, no, no, ja està. Caso cerrado, caso cerrado. Ja està, no cal parlar-ne més. No em posis la culpa, no em posis la culpa a mi. Què era, el 157, no? Sí, sí, sí. Has arribat a Can Gínestar, com a mínim, ja o no? Sí, ara just estic creuant la porta. Estàs creuant la porta. Quin ambient hi ha per Can G, ara mateix?
Doncs ara mateix està molt tranquil tot, i el sol i la bona temperatura no hi ha ni veu, però bé, no passa res. I al bar tampoc, a la terrasseta que hi ha aquí a les moreres... És que encara no he arribat, ara està aquí on hi ha l'altre. Ah, estarà als jardins de Can Ginestar, com si diguéssim, no? Sí, i ara han posat uns pals que no sé per què serveixen. Sí, perquè posaren una... Mira, l'altre dia ho vam parlar, això, perquè posaren una exposició de gent amb el seu gos o el seu gat.
Home, però gent de veritat. Gent de veritat, gent de veritat amb el seu gos o amb el seu gat. Hi haurà una exposició a l'entrada de Can Ginestà, com l'any passat... Clar, tu no hi eres al programa l'any passat, però van... Clar, jo no hi era. Però van agafar i van posar tot de gent de Sant Just des dels 0 anys fins als 99, em sembla que eren. En serio? Sí, sí, sí, cada pal que dius tu, cada màstil, cada tros de ferro que hi ha...
A banda i banda, en aquest camí dels jardins de Can Gin està i posen una fotografia. Jordi, t'estic veient com estàs arribant. Sí, mira, en aquest moment estàs corrent. Va't enfocar la webcam. En aquest moment Jordi Roc està entrant a Ràdio d'Esvern. El podem veure per la webcam de RadioEsvern.com, efectivament. I ara m'imagino que... On vas, Jordi? Sí, vine, vine, vine. Què em portes, el pendrive, no?
Estar el telèfon i aquí, no? Sí, estar els dos llocs de l'hora. Estar els dos llocs de l'hora, molt bé, molt bé. Vinga, va, cap a dins, cap a dins.
Bé, doncs ja ha arribat el Jordi Roca, jo estic una mica més tranquil. Va, parlem de cinema, deixem que agafi una mica d'aire, pobra, perquè m'imagino que... Jordi, bona tarda, Jordi. No, no, si no, no et deixaré descansar. No et deixaré descansar. Jordi Roca amb tots vosaltres. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Això és inèdic, jo crec que és la primera secció del món que es fa a meitat a l'estudi ni a fora. No, em sap greu. No? Em sap greu dir-t'ho, però l'altre dia m'ho confirmaven, que es veu que a Ràdio Moncada o Ràdio Barberà, ara no sé on és, també es fa això a vegades.
Ah, sí? I la secció de cinema, també. També? També. Serà cosa de cinema. Ai, senyor. Escolta, estàs bé o no? Sí, molt bé, molt bé. No, no, no. És que vull que estiguis tranquil, Jordi. No, estic molt tranquil. El que passa és que la vida és complicada. És veritat, és veritat. Va, parlem de cinema, va. Sí, aviam. Ui, ui, ui, què passa, ja? No, res, res. Que comença amb la primera pel·lícula, una de les que jo crec que és de gran proposta d'aquesta setmana, es titula Elles, és una producció francesa,
La directora es diu Malgoska Sumoskawa. No el conec, no. No, jo tampoc, però bueno, perquè s'ha de dir... Que no és fàcil la pronòcia. No, és difícil. Gent que no té un nom fàcil, jo no la vull conèixer. Clar, però és que potser a Rússia el teu nom no és fàcil. Ah, bueno, escolta, és que no em coneguin els russos. Home, però tampoc és això, has de fer un esforç. Ah, val, val, val. I aleshores, doncs això, és un drama a tres bandes, diguéssim, entorna el límit entre la moralitat, el sexe i els diners. Tens el trailer preparat? Sí, i com es diu el...? Ella, sí.
Es diu ella el Ray Leret, doncs no el tinc preparat. Ah, no el tens preparat. Sí, sí, mira, mira, està a punt, eh? És el que diu que està sortint del forn, saps? Sí. No logro comprenderlo bien. Desde que trabajas en ese artículo estás muy rara. Esa investigación sobre las putas. No estoy segura de que sean putas. Una puta es solo una puta. Pareces conocerlas bien. Les gusta decir cosas como... ¿Te gusta mi gran polla? ¿Esto te gusta, puta? ¿Me hablan de su vida? Sí.
¿Qué es lo más difícil para ti de todo esto? Pues mentir, mentir todo el que tú. A través de los ojos de una madre. ¿No ves la suerte que tienes? ¿No ves cómo lucha la gente? ¿Pero de qué me estás hablando? ¿Tú alguna vez has luchado? Tengo la impresión de que todavía has visto eso. Es muy bonito leer a Flaubert como otras personas, pero no cambia nada. Veo que no soy como usted. Con la ganadora de un Oscar, Juliette Vinoche. Te sentirás un poco sola, ¿no?
Todos estamos solos. Oh! Una mica de drama, no? Sí, home, ja ho hem dit fa dos minuts que era un drama bastant dramàtic. Es tracta de... Un drama bastant dramàtic. Sí, hi ha drames que són drama-comèdia. Hi ha comèdies que són bastant comèdies, també. També, clar. Realment, el trailer està molt ben aconsellit perquè ja explica tota la història, tot el que passa...
A la pel·lícula no cal afegir gaire més, simplement és això, una periodista d'una família benestant de París amb un marit i dues filles que decideix investigar la prostitució en les universitàries, és a dir, universitàries que es prostitueixen per poder-se pagar la carrera i poder mantenir-se. I a partir d'aquí aquesta investigació la portarà a planejar-se moltes coses i li canviarà potser la vida.
Bé, passem ara a un documental que s'estrena també aquesta setmana i que té molt bona pinta, no? Sí, és del director canadè, Werner Herzog. La particularitat d'aquest documental és que per primera vegada han deixat filmar o gravar un director a les coves de França, de Chauvet, que està al sud de França. Les coves de Chauvet.
Sí, exactament. Saps quines són? Sí, home, les coves amb les pintures rupestres més antigues del món. Exactament, molt bé, sí, m'agrada. I aleshores, per primera vegada ja ha pogut entrar, han deixat entrar un director i ha gravat en 3D tot el que hi ha dintre i ho ha exposat ara en forma de documental, tot molt ben aconseguit i molt ben realitzat. Molt bé, doncs escolta, ja estarem atents. Vinga, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, La suerte en tus manos.
Puede parecer una mujer que te cambiara perspectivas y pensalo un poco más. Pero que estoy cansado de apostar todas las fichas en cada encuentro. Hola. ¿Qué haces? Hace mil años que no te veía.
¿Por qué te fuiste al sin decir nada? No te acordás lo que eras vos, eras como totalmente inconsistente, no sé. Que era mentiroso eso me querías decir. Yo quería un novio. ¿Querías ser mi novia? Se fue así con este novio. Pensás tener hijos. Ay, por favor, con eso no, mamá. Tener hijos te completa. Hablás como si fuera un álbum de figuritas. ¿Qué te completa? ¿Sigue siendo una maquinita? Todavía no sé. Porque todavía no pasó nada. No, entonces no están de novios, están casados. ¿Qué sí quieres? Es una amiga, mi papá quiere mucho.
A veces que con la pierna alcanza. Pero cómo entretienes. Bicho, amor, vida. ¿Por qué te hiciste la septomía? Elegir el nombre, elegir el colegio, los amigos. Estoy harto de elegir, no quiero elegir más nada. Em fa gràcia a mí la frase aquesta que diu, estoy harto de elegir, no quiero elegir más nada. Sí, a vegades passa això a la vida, eh? Sí. Perquè estem cansats d'escollir coses, tu. Doncs escolta...
De fet, has d'escollir a cada instant de la vida. Una cosa no, però decidir és el que hem vingut a fer aquest moment. Jordi, Jordi!
Sí, sí, sí. El que té de, podríem dir, d'espacial aquesta pel·lícula és que és el debut com a actor de Jorge Drexler. Ah, sí, sí, sí. A mi també, com a músic cantant, sí, ara com a actor, no ho sé, s'ha de veure. Aleshores, la història és una comèdia així romàntica perquè resulta que el Jorge Drexler interpreta o es posa la pell d'Auriel, un home que està divorciat, té dos fills i ha agradat l'empresa familiar dels seus pares,
i creu que ja no trobarà l'amor mai més. Està una mica resignat. I aleshores comença a jugar una mica compulsivament al pòquer i allà es retrobarà amb el seu primer amor. I a partir d'aquí, doncs, pot ser que tingui una altra oportunitat. Oh! Ai, els primers amors...
Mientras el vino caía, supe que de algún lejano rincón... Però diuen que segundes veces nunca fueron buenas, no? Segundes partes nunca fueron buenas. Ja, però a vegades també, si comences un amor en una edat pocadient d'aquest tema i tu s'acalleixes la teva persona ideal, però no coincideixes amb el timing... És veritat. No és que no estiguis preparat. Perdona, quan anava primer de GV i tenia 8 anys vaig conèixer una noia que es deia Maria i va haver-hi alguna cosa però vaig pensar...
Ja m'ha tornat a trobar, eh? Hem passat com 12 o 9 més, 20 i escaig d'anys i encara no me l'he trobat. Bueno, encara et queda molta vida per endavant. Però és el teu primer primer amor, no estàs segon? No, potser amb 8 anys jo crec que ja era el 20è. Però era amor? No. Ah, vale. Només era sexe. Bé, el següent tràiler de la següent pel·lícula que comentem es diu Red State i només dura 11 segons.
Es diu Orson West, i sí, només durarà 11 segons. Ah, perdó, Orson West. Acción! No. Jordi, no. No, Jordi, no. Per què? Què passa? Quin tipus de tràiler m'has portat? Home, és com l'altre dia, aquest tràiler ja ho diu tot, no fa volta de dir res més. Però què va dir tot? Però què dius que diu tot així? No diu res. Home, no interpreta res. Que hem de deduir d'aquesta... Sí, torna-me'l a tirar.
Aviam, para, para, para. Però para no. No, para ja, para, para. Però si no passa res ja. Però espera, perdona, la música diu moltes coses. A què t'aboca aquesta música? A mi, doncs, una cosa com així nostàlgica, una guitarra, un recorç, unes cordes... No em parles d'instruments, parlem de paisatges, sentiments, històries... Em recorda, doncs, el Nicolas Cage per la pel·lícula La mandolina del Capitán Corelli.
Que era una mandolina, un instrument de corda. Ah, però m'has dit que no tiri pels instruments. No. No vas bé quan deies que era algo nostàlgic. Nostàlgic de la infància, d'alguna cosa que ja no tenim, que mai agafarem, que se'ns ha escapat i que... Aviam, tira més tràiler que tant has anat massa. Acción! Vale, para, para. Però si no... Clar, editación, què vol dir acción? És el que es diu quan es fa una pel·lícula. Ah, vale. Aleshores, algo nostàlgic en un rodatge d'una pel·lícula. Doncs és això del que ens parla Orson West. Oh, sí que saps, Jordi.
Sí, és que a vegades, no perquè diguis més paraules, dius més coses. No són tan importants la quantitat, sinó la qualitat. Exactament, com diuen a l'Ofactual, que és una frase que m'agrada molt, diu, no me quieras tanto y quíreme mejor. Oh! Que jo tenia una nòvia, també, que ell tot el dia volia, la noia aquesta, volia tota l'estona fer sexe. Sí. I li deia, no. Tu li deies, no? Jo deia, no, una vegada a l'any, perquè no importa la quantitat, sinó la qualitat, li deia. No!
Jordi, Jordi! No, no, les coses clares. En fi, eh... Aviam, d'aquí va, sí, d'aquí va la pel·lícula. Orson West, va, Orson West. Sí, vinga, va. És d'un director espanyol, Fran Rovira, sí. És un drama que ens transporta a Múrcia, on ja Orson Welles va intentar gravar
una pel·lícula sobre western i ara s'intentarà gravar una altra. Aquesta és la història que ens explica. Per cert que hi participa, però clar, òbviament en aquest poble s'hi amaguen moltes altres històries.
Un film on hi participa Montserrat Carulla que, francament, ho fa molt i molt i molt bé. És una gran actriu. És una dels grans de Catalunya. Un aplaudiment per la Montserrat Carulla, de debò, eh? De debò, perquè tot el que fa ho borda. Sí, però a part de ser una gran actriu, jo crec que en aquest paper, després d'interpretar-ne tants, segueix sorprenent i ho fa realment bé. I això has de valorar quan hi ha portes molts anys actuant.
Bé, el títol... Aquesta pel·lícula és que jo m'he quedat desconcertat. És part de la família, és una comèdia, és un drama... No, és un drama. És un drama que ens explica la història d'aquest poble de Múrcia on s'intenta rodar una pel·lícula sobre western. I ja tenen el record de quan Orson Welles volia gravar també una pel·lícula sobre western en aquest poble i finalment no es va gravar. Llavors, a partir d'aquí... Va, ja està, ja està. No hace falta decir nada más. Passem al següent tráiler, que és el de Red State. Ara sí.
Odio la maldad de Estados Unidos. Odio la maldad. Fornicación desenfrenaza. Adulterio. Abortos. Sexualidad flagrante. En todas partes. ¿Alguien puede sacarme de aquí, por favor? Y depende de nosotros los justos...
No. No. No. No.
Odio la maldat d'Estats Units. M'agraden els tràilers, eh? Amb les coses que passen els tràilers, m'agraden molt. Sí, estan molt bé, home. Els dobladors espanyols ho fan molt bé, de veritat. No, no, però és veritat, eh? A mi m'agradaria, m'agradaria molt... Doblar. No, doblar, això sí, però parlar a la vida real així. Imagina't que tots parlem així, a la vida real, saps el que vull dir, Jordi? I ara explica'ns de què va aquesta pel·lícula, Red State. Bé, doncs és un film de terror...
Sí, sí, és un film de terror, sí, què passa? Que hi ha una secta... No, no, no, és que està mecat un moment en blanc, però ja està. Ah, estàs bé o no? Sí, sí, sí. T'ha baixat la pressió? T'ha baixat la pressió? No, a mi no em baixa mai la pressió. Bé, és un film de terror que ens aboca una mica a una branca... Què? Per què rius? Què?
Una branca del catolicisme una mica extrem, no? En aquest cas el que fan és creuen que, com molt bé has escoltat i ho has escoltat tots en el tràiler, creuen que el sexe és un dels grans pecats, no? Sobretot el sexe descontrolat. I amb tota la raó del món. Fixat, jo una vegada a l'any com a màxim. Clar, exactament. Quan tinc parella, eh? Però és que has d'estar casat. Ah, ui, no. Aleshores, és pecador igual. Aleshores, ells... O sigui, la secta aquesta el que creu és que el jovent d'avui en dia no teme a Déu. No té què? No teme a Déu. Sí, no té por a Déu.
Aleshores el que fan és posar un anunci a internet on ofereixen, on una noia s'ofereix a fer sexe amb dos nois alhora. Home. Aleshores, sí, hi ha molts estudiants que hi piquen... Perdona, tens el número o tens el... No, després et passaré la web. Ah, vale. Aleshores hi ha molts estudiants que hi piquen i una vegada estan allà amb la noia, els agafen, els posen en unes gàbies i els torturen fins que s'acaben convertint. Convertint en què? En el seu puritanisme extrem. El catolicisme, vols dir? Sí, en aquest cas sí.
A partir d'ara, quan vegi una anúncia d'aquest tipus, dubtaré. Paràs molt ben fet. Fins ara trucava sempre a la primera. Ara m'ho pensaré uns segons. Vinga, va, passem a la següent pel·lícula. Sí, una pel·lícula. Si ho estic dint jo, ja. Ja, però és que... No, però és que com que si continues llegint, potser no ho poses, per això ja et freno, perquè tiris i altres. Va ser que t'encanta aquesta pel·lícula, l'estàs desitjant a veure. Portes anys. És la Tecnoganes de ti? Sí.
Es verdad que ha vuelto. Tú eres el que declaró su amor pintando tres metros sobre el cielo en un puente, ¿verdad? ¿Es la de Mario Casas? Sí. Que no s'ha fet publicitat aquesta setmana enlloc. ¿Es aquesta? Exactament. ¿Dónde estabas? Voy a casarme dentro de un mes.
Tengo algo que tú quieres. Jordi, és una pel·lícula espanyola aquesta? Sí, basada en el llibre de Federico Mocha.
És la segona part de Tres metros sobre el cielo. Sí. I en aquest cas, pels que ja s'hagin llegit el llibre o hagin vist la primera part, doncs Estep torna a Roma, aviam si es retroba amb avi, que quasi segur que sí, i aviam què passa. Tu has vist Tres metros sobre el cielo? No, jo no he vist les pel·lícules, però com que jo soc una persona que m'agrada llegir i veure-ho tot, sí, m'he llegit els dos llibres. En aquesta ocasió Estep torna a casa, després de passar la temporada a Londres, allunyat del record inoblidable del seu primer amor.
Sí, que per ser a la pel·lícula li han canviat el nom en el noi. Sí, jo aquí l'he posat bé, o sigui, l'he posat tal com ho diu l'autor, però l'hi han canviat. De totes maneres, jo tinc molts amics italians que no entenen com és que Espanya està tenint tant èxit aquest autor italià quan allà no té el reconeixement que potser té aquí, o almenys l'èxit. Ja passa moltes vegades això, eh, que...
De casa vingueren, que de fora ens tragueren. Passem a la següent, de les que volia dir jo, que ningú té èxit mai a casa seva, i ho he brejat amb un altre refrany, una frase feta que diu... De fora vingueren, que de casa ens tragueren. Està molt bé, aquest refrany. Sí. Anem a una altra pel·lícula. Sí, acabem ja amb aquesta. Ai, aquesta té bona pinta, eh? Sí, és una pel·lícula d'animació infantil. Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Es diu Don Gato. Don Gato y su pandilla. Sí, sí.
Hola, soy Don Gato. Para, para, para. Torna, torna a posar-la perquè, perdó, no pot ser. He trepitjat el tràiler fent una broma tonta, estúpida i sense cap sentit. Tarjeta groga. La ciudad está en peligro.
El nuevo jefe de la policía es un demente. La vida de todos. Gracias a mi brillante tecnología no existirá lugar en que alguno de ustedes pueda esconderse. ¡Nunca! Pero para lograrlo tendrá que vérselas.
Con el gato más astuto de todos y su pandilla. Pues así es. Esta es la película de la semana. Don Gato y su Pandilla. En la Peña del Morro de Radio Desvern. Última vez... Escucho. Con nosotros Jordi Roca que nos va a comentar esta película. Jordi, ¿qué nos puedes decir de Don Gato y su Pandilla? Una película de animación infantil. ¿Verdad?
És veritat, però aquesta pel·lícula la patrocina l'Escola de Dobladors de Catalunya o què passa? No, però el trailer que ens ha portat és una mica com la majoria de pel·lícules de Quibana. Els he de ser amb un espanyol llatí, que es diu. Aviam, sí. És que és beníssim això. Ja està, Jordi, t'ha fet gràcia?
És que el Jordi no l'està veient, però està com descollonant. És que el que tu t'has posat a parlar i que a ningú li interessava, han fet com uns sons que a mi particularment em fan gràcia i si a mi em fan gràcia altra gent també. Per què poses aquesta enció tan triste si això és per nens i és alegre? Clar, aleshores, el d'un gato aquest...
Doncs això, és un gat que viu... És un gat, sí. El d'un gat és un gat. Aviam, és així, no és cap obvietat, perdona. No, perquè potser hi ha gent que el dia d'un gat és per pensar que parlem d'una altra cosa. Bé, a més a més, fa poc vam parlar d'una altra pel·lícula d'animació infantil...
on potser el protagonista era un au i es deia Conejo. Vull dir que no és cap obviatat dir Don Gat o Gat. No, no, no, per això t'ho dic. Aleshores, a Don Gat i tota la seva pandilla el que han d'intentar és evitar que el nou cap de la policia, que es diu Lucas Buenrostro...
Lucas, buen rostro. Sí, s'apoderi de la ciutat, ja que ell és l'únic que té tots els recursos tecnològics per fer-ho. Oh, que fort. Bueno, en fi, doncs ja ho sabeu, la pel·lícula familiar de la setmana. Què fas amb el cot, Jordi? Res. La pel·lícula familiar de la setmana? Però per què has d'ahir tot el que faig? Si ningú li interessa. Però si tu t'es veu a través de radiodesvent.com, la webcam de la ràdio.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, som originals, també. Bé, estem quedant fatal perquè jo tenia una entrevista pactada a 10 minuts. Sí, a 6 menys 10. No, no, no, per un moment, Jordi. Jordi, home, ha passat que has fet tard i hem començat més tard i per tant tota l'esquerra del programa s'ha d'endarrerint uns minuts. Però no, no, no passa res. Aquesta humiliació que t'estic fent passar ara públicament no és tant perquè jo crec que la podem fer a la segona hora.
Però és que sembla, perquè ja la setmana passada em vaig menjar també tota l'hora, sembla que vingui aquí a intentar menjar-me tot el programa. No, no, véns amb... Bueno, és igual. No, però és que, aviam, aviam, no s'han d'explicar. Què? No, fes la broma, si vols. No, no la vull fer. Què? Digues, Jordi. No, aviam, és que ja t'ho he dit abans, i no ho dic amb broma, és una passada molt ocupada. Sí, home. I... Ui, no, no, no, no, no, no, no. Menos lobos. Anem a les notícies de Hollywood.
Així que animeu-vos i acosteu-vos al cinema, ja et sabeu. I el verano ja lligó. T'has de posar la cançó. Ah, t'has de posar la cançó. Clar, és que ahir era solstici d'estiu i ja estem oficialment a l'estiu. La pitjor estació de l'any ja ha arribat. Però què dius, la pitjor, és la millor. Home, sens dubte. Que no vas a la platja, tu, que no t'agrada? Sí, però no m'agrada l'estiu a mi. Va massa calor. I amb això hem de fer les notícies de Hollywood? Sí.
Jo estàs a Rebella ja, no? On vas? Si Rebella està mal, ara que hi penso. On vas, Rebella? Jo no me'n recordava, Déu meu. Què, on vas? No, jo a casa, jo a casa. Segur? Sí. No saps ni fer res? No, no, no. Per què no? Perquè sóc una persona trista, ensupida. Què dius, Jordi? Amb qui vas i què faràs? No, que no ets amb ningú, de veritat. No, no fer res, eh? No, demà treballo, no puc. Ah, vale.
Vinga, va, comencem parlant d'aquesta notícia i és que moltes pel·lícules comencen ja a buscar finançament. Doncs sí, la tècnica del crowdfunding, que és així com es diu... És com lo de Berkami. Com lo de què? Berkami.com, una web on la gent posa projectes i qui vulgui col·laborar quan arriba amb una data màxima... Sí, més o menys, sí. Exactament. Molt bé. És una tècnica que està cada vegada més a l'hora del dia, o sigui que s'utilitza més per això, per recaptar fons...
per portar a terme nous projectes. És a dir, presenten un projecte... És com si fossin mecenes, no?, una mica? I això en cinema també passa. Sí, exactament. Home, realment, sempre agafem paraules d'aquestes angleses quan en català o en castellà ja hi ha paraules pròpies que defineixen aquest concepte. I, per tant, no fa falta. I sí, jo crec que serien mecenes perquè, al cap i a la fi, el cinema és un art. Per tant, pot ser un mecenatge. Vinga, perdem una altra cosa. Escolta, vaig a treure aquesta música, que és horrorosa, eh?, amb el teu permís. Home, pots posar un altre alegre així de vera. Home, això no. Això és de vera, no? No, alegre...
A mi això no m'agrada, eh? Això de vera no la té, nena. Bueno, va, posem una de verano, que segur que aquesta t'agrada.
Michael Haneke, triomfador a Caners. Clar, com que fa dies que no em deixes dir les notícies, i aquesta crec que és important, ja sabem que és enredarida. De febrer, deu ser, no? Home, de febrer no. Home, igual que sí, Jordi. Però si és de principis de juny, fill meu. Ah, d'acord. Després de la cinta blanca, sí, Haneke ha obtingut la seva segona palma d'or de la seva carrera, ja la segona, eh?
amb el seu film francès, que aquest any estan triomfant. Vull dir, va ser primer la de Jardin, que t'agrada tant, de Artis, que va guanyar l'Òscar, i ara aquesta... Sí, Jean de Jardin. Exactament. Una altra francesa que s'emporta a la Palma d'Or i es diu Amour, que ens parla de l'amor a la tercera edat.
Molt malament. Perdona, no entenc res. O sigui, per què em fas posar la música de Georgie Dan? Aquesta no m'agrada, eh? Bé, va, parlem d'una altra cosa, perquè la pel·lícula sobre la mort d'Osama Bin Laden causa problemes a Barack Obama. Sí. És que aquí... Jo m'he indignat amb això. Què passa, ara? És a dir, tot el gremi periodístic intentant accedir a fons confidencials i arxius secrets...
per saber més coses i per poder informar la ciutadania sobre la mort de Soma Bin Laden, el govern de Barack Obama ho ha prohibit, però en canvi, quan és la Catherine Vigilou la que vol fer una pel·lícula sobre el tema, aleshores sí que li obren les portes. Llavors sí, no? Llavors sí. Clar. I això és una denúncia des d'aquí, des de la penya del món.
Molt bé, que arriba a tot el món, a través de radiodesvern.com. Mai se sap. Per cert, deixa'm comentar que abans no ho he fet, que com que tenim poc temps per l'entrevista, que és la que féssim ara o quan acabem la secció... Però qui vies d'entrevistar? Doncs per això t'ho dic que la farem després, amb el Marc, que ha engegat un projecte que a tu potser t'interessa. Aviam, aviam. La pàgina web es diu pisostudiants.cat. Pisostudiants.cat. Sí, senyor. I que tota la gent que està, per exemple, estudiant a fora de...
del seu lloc de naixement i s'ha d'esplaçar per estudiar o el que sigui. Bàsicament que posa en contacte pisos d'estudiants i habitacions econòmiques i tot plegat. I no només per estudiants, perquè jo penso que també hi pot anar tothom. He visitat la web i està molt bé pisosestudiants.gap. Però sí, aleshores, aviam, perquè no t'expliques gaire bé. És a dir, jo et serveixo... No, no estem fent un public reportatge, Jordi. Què penses, que som los Manolos de 4? Que cada dia estan fent allò, ens colen 50 anuncis a la Roja? No...
Jordi, tot m'emociona ràpid. No, no m'emociono ràpid, simplement jo soc una persona que aposta pels triomfadors, pels emprenedors, i per tant m'agrada. I per tant apostes per la penya del morro. Bueno, bueno, a vegades. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Doncs això, que ens disculpi el Marc, que el trucarem després a segona hora.