amb una altra oferta també molt especial. Es tracta d'un recorregut pel Museu Episcopal acompanyat del trio instrumental format per Miquel Casals, Jordi Macaia i Lluís Soler. En aquest cas es fan dos passis, una a les 5 i l'altra a les 7 de la tarda. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. En vol a dos quarts de 7 de la tarda l'esportiu Castil de Fels rep el Castro Urdialis de Cantàbria en partit de la divisió d'unor femenina. El tècnic de l'equip del Baixo Bregat Fernando Barbeito reconeix que si no guanyen poden dir adeu a la categoria. Que sí o sí hem de guanyar. Diguem-ne que no hem aconseguit la permanència i continuarem.
Estan lluitant per aquesta permanència, però sí que és cert que no podem estar d'esquena, que si parlem, lògicament tenim un 90% o 95% de possibilitats de complicar la cosa i quasi està abaixat.
En futbol, l'altre a l'esquerra de l'Espanyol, Víctor Álvarez, s'ha mostrat molt satisfet després d'assignar un contracte professional amb el Club Blanc i Blau fins al 2017, volíem dir, la president espanyolista Joan Collet ha visitat també la plantilla per tranquil·litzar-la pel retard en el pagament de les fitxes pendent d'un crèdit sindicat que, segons ha explicat, està molt avançat.
El Llei d'Esportiu és 5è. El seu grup de segona ve després de guanyar el camp del Baracaldo per 0-1 amb gol de Catxo. A tercera, trentena jornada, el grup 5è a partir de les 6, Pobles a Mollà, un quart de nou del vespre, Gramenet-Tarrassa a les 9, Rapitenka-Figueres. I al Barça, el mig campista Javernandes confia en ser dimarts a París per jugar davant el PSG a la Champions, tot i la sobrecàrrega
que pateix el bíceps femoral de la cama dreta. El jugador d'Aterra-Saparó és baixa, recordem, per jugar a Lliga aquest dissabte davant el Celta de Vigo.
A la ràdio t'esperen 98.1 A la ràdio t'esperen 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just! Què tal, com esteu? Us saludem des del 98.UFM, des d'ara fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Saludem l'equip habitual avui dijous 28 de març del 2013, Carme Verdoi, al capdavant de l'actualitat Sant Just Fenca. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Per cert, avui parlarem del ple municipal que hi ha a l'Ajuntament de Sant Just d'aquí un parell d'horetes.
A més a més, també avui al programa sabrem coses sobre el cicle de les familles d'agostos. L'educació canina amb la Roser Arts. I a la segona hora avui entrevistarem el Dani Rifà, que és cantant de Tremendamente.
Som de Vic. Ja fa 10 anys que vam fer bolos per aquí i per allà i celebren aquest desaniversari la setmana que ve amb un concert especial a la sala Apollo de Barcelona. Parlarem amb ells perquè ens expliquin i per descobrir-los, no?, perquè mai és tard per descobrir un nou grup de música.
Aquest tema és molt raper, però tenen d'altres que no ho són gens i que són més aviat rumba-te-rumba. Però d'aquí una estona en parlarem amb ells a la Penya del Morro. A més a més també tindrem amb nosaltres el Sergi Arrada parlant de l'Atlàntida Film Festival, com cada setmana i mentre duri aquest festival. El primer festival on-line que es fa a través de Filmin.com a l'estat.
I a la segona hora també acabarem avui amb els llibres de l'Arnau Cònsol. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Cristina Vargas, bona tarda. Com ja sabeu, la Cristina està al Twitter i al Facebook i està enganxada al Twitter de mala manera. Sempre repassant els Trending Topics i avui, atenció, Legion, ha sigut Trending Topic. No sé si vull saber per què, però vaja, Cristina, il·luminen, si us plau. Doncs perquè es veu que aquest matí ha traslladat el cris de la Bona Muerte des del port de Málaga fins a l'Església de Santo Domingo, un acte que ha congregat milers de persones, uns 9.000 en concret,
I a Twitter es poden trobar tot tipus de comentaris, per exemple el de Lobo, que diu... Bé, opinions de tot tipus i per tots els gustos de Twitter. Avui també ha sigut trending topic el poeta Miguel Hernández, fa anys de la seva mort.
Exactament, 71 anys i per això es comemora l'aniversari de la seva mort i comentaris de tot tipus al Twitter. Uns han ficat fotografies de la seva joventut, fotografies del seu ninxol, fotografies de tot tipus recordant la seva vida, els seus actes i els seus poemes i d'altres han decidit escollir algun fragment per commemorar-lo. Com per exemple?
Una gota de pura valentia vale más que un océano cobarde. Ah, doncs sí, té tota la raó del món. No endufaguem ara, eh, la valentia. Alguna altra? Per exemple, llego con tres heridas, la del amor, la de la vida y la de la muerte. I què passa al final? No ho diu. És un micropoema d'aquest que no se sap què passa. Molt bé. Doncs gràcies, Cristina. De res. Comencem repassant la qualitat de Sant Just.
Parlant del ple municipal que hi ha avui a l'Ajuntament, com que és final de mes, l'últim dijous acostumen a ser per aquestes dates. El ple municipal tractarà avui l'aprovació de l'ajut de la Generalitat per l'Escola Bressol municipal Marreix de fa dos cursos. És un dels punts més destacats de la sessió que començarà a les 7. També hi ha més a més es debatran temes mediambientals i de gestió de residus. Carme, amplies una mica més la informació sobre aquest ajut i aquesta aprovació de l'ajut de la Generalitat.
És un ajut d'això que deies ara, justament no corresponent d'aquest curs, sinó que és del que va funcionar o del que pertany al curs del 2010-2011, per tant, exactament fa dos cursos i ara s'accepta aquest ajut perquè aquestes coses ja sap que arriben cada cop més amb retard. A més també es debatre una moció que presenta el grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn,
i també la reclamació d'un preu just a Ecoembes per atribuir les recollides selectives. El ple està encara també en torn de precs i preguntes per part de regidors i del públic i l'assessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. Recordem per cert que avui l'Ajuntament fa serveis mínims.
Perquè és dijousant. Jo he vist que hi ha molts comerços que no obren, no? Alguns. Sí, de fet avui... Ja va canviant pel carrer... Ha començat, ara ho hem escoltat... Hi ha un ambient diferent. Operació sortida aquest vespre. Tothom està fora? Menys qui? No, hi ha gent que està treballant. La penya del morro. Perquè dins de l'Ajuntament hi ha una persona en alguns departaments.
Ara l'hagi tancat a les dues. Com és que no fem serveis mínims?
No, serveis mínims també. En lloc de... No sé. Si hi haurà molta gent al ple que a vegades també hi ha gent de l'Ajuntament. Clar. Avui el ple serà una festa. No hi haurà ni un... No s'hi podrà cabre, no? No cabran ni una colla. Bé, doncs ja, mig vacances, la gent que se'n va, que es queda... En fi, però nosaltres aquí estem. El servei d'un poble. Per entretenir tot un municipi.
La penya del morro no marxa ni amb aigua calenta. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esgla. Alguna cosa més sobre el ple de l'Ajuntament o passem a la següent notícia perquè aquest vespre l'Església prepara la missa que conmemora l'últim sopar de Jesucrist.
Judes, algú de vosaltres em farà un petó.
Ja em diga que us imagina el petó com li dóna la gana. A partir d'aquí se celebraran més activitats de Setmana Santa els propers dies a Sant Just, i a més la venda de mones de Pasqua ja ha començat també a les pastisseries de Sant Just, però amb poca força. Carme Verdoi té més informació sobre la Setmana Santa perquè també és una dona molt espiritual. Avui a les 8 del vespre, com és tradicional, hi ha la missa que comemora l'últim sopar
Demà divendres a les cinc de la tarda es farà l'Ofici de la Passió, a les set i hora el Via Crucis i dissabte a les vuit del vespre tindrà lloc la Vella Pascual. Recordem que tant demà com dissabte
Hi ha una cosa que a tu t'agrada molt Jordi, a les 9 del matí, que és la lectura de pregàries i laudes. Home, sí que m'agrada, m'agraden laudes, sobretot, més que les pregàries. Bé, doncs això és el que fa una mica els actes principals o els actes més destacats de la Setmana Santa a nivell religiós.
I d'altra banda el que deies, que la tradició també marca que dilluns els patrons regalen les mones els seus fillols i filloles i a Sant Just les pastisseries ja porten dies treballant de valent per fer dissenys i receptes originals o les clàssiques també, tot i que el dia de més moviment és dilluns, normalment hi ha reserves, el que passa aquest any sembla que les vendes són una mica més fluixes, almenys de moment.
Teniu fillol o fillola vosaltres? Jo no. Tu saps qui és Cristina i ja tens la mona preparada? La tinc a casa. De què és? Del Barça. Un clàssic, mai falla.
La meva és de Peppa Pig. La Peppa Pig me l'ha demanat el meu fillol. Doncs justament sembla que ens ho hem preparat perquè el que us anava a explicar a continuació és que a banda de la xocolata la protagonista de la mona és la figura i aquest any explicava en aquest matí a la Marcela i el Cel·les, tots dos, a més a més de la pastisseria Trilla i pastisseria Cel·les. Cel·les, no? Cel·les, què serà? Que les figures d'estrella són... No, no, no. Exactament. És Cel·les, Carme. Cel·les. Que les figures d'estrella són...
Vosaltres, la Peva Pic, els Angry Birds també. I també tot el que tingui a veure amb el Barça. Molt bé, doncs un clàssic que mai falla. El Barça sempre funciona i després hi ha altres coses que van variant. Aquest any és la Peva Pic, que jo no coneixia. Jo també. Fa dos anys era el Bob Esponja, per exemple. I l'any que ve què serà? No ho sabem. En fi, un quart de sis de la tarda passem ja a la mítica secció.
nous equipaments de Sant Just. Les escoles! Efectivament, després de Setmana Santa, arrencarà l'activitat a aquest nou edifici que donarà lloc al Servei Local de Català, als tallers de música i Sant Just Solidari. Tot i això, l'acta inaugural es farà el divendres,
26 d'abril. Carme, estem ja emocionats perquè aquest dimarts podem anar ja a tafanejar. Fem veure que som, per exemple, del Servei Local de Català a demanar informació. No, mira, és que vinc a demanar informació sobre els cursos. I llavors, mentrestant, estàs mirant pareds, fent fotos... Si no, el 26 és una jornada de portes obertes. Perdona, ja no ho fem, això, però abans enviavem corresponsals, gent de Senjus, envia algú amb el telèfon mòbil el primer dia. Quiqui ve dimarts. Ja ho pensarem.
Els nens venen, però estan gravats. A veure, coses que encara no hem explicat sobre les escoles. L'equivament compta amb 4 bucs de saig i 12 aules. Per 4 bucs de saig de música? Fent la competència al casal de joves? I el claustre interior, originari de l'edifici, es podrà destinar a activitats públiques en petit format. Ah, com per exemple anar a llegir...
El que t'estacan des de l'Ajuntament és que la ubicació de diferents serveis i entitats dedicats a la formació també facilitarà
sinergies, que és aquest concepte que agrada tant, entre activitats... Hem de fer xarxa, hem de fer xarxa. Per exemple, al servei local de català els diuen els tallers de músics, podeu venir a tocar una mica una cançó en català pels nouvinguts que aprenen i els tallers de músics. Doncs no, ja s'acaba aquí, s'acaba aquí la sinergia. La rehabilitació del edifici del carrer Montserrat ha costat 1.474.000 euros.
Ves que això era un tema que et preocupava i jo volia dir-ho. D'aquest total, sí, no ho havíem dit encara, havíem parlat molt de les escoles, no havíem parlat de quan havia costat d'aquest total, però 900.000 euros s'han finançat amb una subvenció del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya i la resta amb fons propis de l'Ajuntament. I les escoles formen part d'un projecte urbanístic que també preveu l'enderrocament de l'edifici del carrer Major amb Salvador Espriu on hi havia fins ara els tallers de música.
i dels edificis del carrer de la Creu que donaran més obertura cap a la Teneu que em sembla que Manuel Ripoll en vol parlar. En vol parlar. Aquest mes d'abril en parlarem de tot plegat perquè és un dels edificis més antics del carrer de la Creu que volen tirar a terra d'aquí uns mesos i em sembla que passarà per aquí gent de l'Ajuntament també gent del centre d'estudis donant la seva versió i opinant els dilluns a la Canya del Morro aquest no, que és festa, però a partir del proper.
En fi, que ja tenim les escoles aquí, possiblement l'últim equip que veiem en peu. Te'n recordes quan triaven el nom? Es podria dir La Campana, eh? És veritat. O Marga, Miro i Colea. És veritat, però finalment les escoles. A mi m'agrada això. A mi també. Molt bé. Doncs si a tu t'agrada i a mi també, ja ho tenim. Carme... Bones vacances, no? Sí, veig que t'has quedat en una marxada. Te'n vas lluny o no? No. On te'n vas? A la Costa Brava. Pot ser, pot ser. I tu?
Jo no. Carme, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesver.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre.
Cristina fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments com que fa dies que per cert no fem una secció paranormal d'aquestes que a tu t'agraden. I que a tu t'agraden Jordi. De coses estranyes, de coses que passen al món. I avui en parlarem d'opnis
i històries verificades de gent que ha dit que ha estat abduïda i que ha vist extraterrestres i després ho ha explicat i ho han dit, no? Exacte. Jo ja tremolo ara.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tal com va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya. Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomercal.com La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudorna número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! 5 i 20 de la tarda a la Penya del Morro
Parlem d'omnis. Cristina, per on vols començar? Perquè tenim alguns casos com, per exemple, Betty Burnie Hill, que és el primer cas reconegut d'abducció, també el d'Armando Valdés, de l'any 1971, a Chile, o Pròspera Muñoz. Però abans de tot això, Cristina, explica'ns una mica què és això del fenomen de les abduccions i dels omnis en general.
A veure, per començar, tothom qui no ha sentit alguna vegada alguna història sobre un omni. Jo crec que tothom no n'ha sentit alguna, si no és per alguna persona que t'ha explicat, que l'ha viscut un amic d'un amic, el típic, no? Jo tinc un amic, jo tinc un amic que, i és veritat, no soc jo, eh, no soc jo típic, però que a Montserrat vam sortir d'excursió. Per cert, Jordi, tu anaves a Montserrat, no? He anat alguna vegada, per això és un altre capítol. I va veure, estàvem en una excursió, vam veure com una bola de llum que passava pel bosc,
a les 3 o 4 de matinada perquè s'havien perdut. Però muntatge o real? Que no, que no. Ell m'ho ha explicat, que és una cosa que no ho han acabat d'entendre mai i que no ho han entès. És una bola de llum que va veure passar de dret a esquerra, estaven com entre els arbres de nit a la vall de Montserrat, i ho estaven fent com una excursió i no sé què els havia passat, que estaven buscant la sortida o no sé què, i vam veure de dret a
A Esquerra va passar una bola de llum amb colors blancs, blausel, taronges, amb 3 segons. Tot es va il·luminar de cop i després va tornar a aparèixer. I no vau veure cap cosa més? Jo no vaig anar. Els teus amics? El meu amic em va dir que no.
De totes maneres, a moltes persones, com el teu amic Jordi, segur que han viscut algunes experiències similars, però no són tantes ja les que han estat abduïdes.
Fins ara només sabem que la majoria dels suposats atduïts d'arreu del món expliquen les mateixes experiències i descriuen d'igual manera els suposats extraterrestres. Sabem això gràcies a Thomas Bullard, que és un estudiós que va fer un anàlisi de 309 casos
Un 84% d'aquests deia que tenien un cert ordre els episodis. Tots explicaven la mateixa història amb una igualtat. En principi, patien una captura, els feien un examen, hi havia una deliberació, els feien una excursió als extraterrestres, un viatge a altres mons, una teufania, un regrés i després patien unes conseqüències.
Arrel d'aquest estudi tu, Cristina, has començat a buscar casos particulars i concrets, aquí que la cadascú pot creure el que vulgui. I ara comprovarem a veure si en aquests casos es compleixen aquests passos que en principi pateixen els que són abduïts. Bé, comencem pel cas de Betty Bernihill, que és el primer cas reconegut d'abducció d'una persona a un home.
Sí, doncs ens hauríem de remuntar fins al 20 de setembre de 1961, quan hi havia una nit fosqueda certa, això acostuma a passar molt en el cas d'advocions, doncs Betty i Bernie eren una parella que viatjaven per New Hampshire.
De sobte es veu que van veure com un objecte en forma d'empenedilla o una mena de plat, amb dues fileres de finestres, volava per la zona on ells eren. Barri, que era el marit, es va espantar i va voler deixar enrere la carretera per la qual circulaven.
Va tirar cap a una altra banda i en arribar, mirant cap enrere a veure si ho deixaven enrere enrere enrere, es va adonar que de cop i volta per l'altra cantonada on apareixien tenien uns 20 metres al suposat ovni.
En aquest moment, espantat, van voler fugir però el que va passar és que el cotxe va començar a vibrar. De cop i volta es va sentir un soroll molt fort que mai abans havien sentit ells. I es van veure envoltats d'una boira molt estranya. Tu imagina't que passa això. Jo em començo a cagar. Com va continuar la història? Ells van arribar a casa i es van adonar que els seus rellotges s'havien aturat durant dues hores. Els rellotges dels dos?
Clar, aquí ja va passar alguna cosa estranya. No entenien molt bé per què havia passat això i per què no eren capaços de recordar el que els havia succeït durant aquell temps. És a dir, tenien un lapsus de dues hores. No era com aquest dissabte que fan el canvi d'hora. No era el cas. No tenia res a veure, Jordi.
No tenia res a veure. De totes maneres, més a més d'això del rellotge, també durant els darrers dies els dos es veu que van patir malsons i van decidir al final sotmetre's a una sessió inòtica, sí, de regressió inòtica aquestes, per veure si recordaven i intentar esbrinar el que havia succeït en aquell fragment de dues hores, perquè és que no ho entenien de cap manera. I a quina conclusió van arribar després de fer hipnosis?
Doncs es veu que en aquesta sessió van declarar haver pujat a la nau, que els van portar uns cèsars d'un metre i mig, una cosa així, amb els ulls una miqueta rasgats i de color gris. I a més ho van dir els dos. Sí, sí, els dos, van coincidir. A més, la dona en aquest cas va recordar també que va ser examinada pels suposats extraterrestres i que li van introduir una agulla pel melic, que era per fer-li com un tipus de prova d'embaràs.
A més a més Jordi, ara aquí ve el més curiós, va afegir que li va mostrar un mapa de Zeta reticuli. De totes maneres, cal afegir que primer va ser aquesta experiència que hem viscut, perquè és del 1961, i si no recordo malament, crec que el de Chiu-Chiu reticulin aquest,
va ser posterior. Abans d'això, se suposa que Zeta Reticuli era el lloc on procedien els suposats extraterrestres. Segon cas, Armando Valdés, 25 d'abril de 1971, Xilà.
Atenció perquè aquí hi ha l'exèrcit de permís perquè vuit soldats vigilaven la zona del cap d'Armando Valdés Garrido, correcte? Exacte. Estaven en aquella zona destinats. En principi, els vuit soldats es trobaven per allà cercant la zona.
Entre els vuit soldats cal destacar Armando Valdez, que és en aquest cas el protagonista d'aquesta història. Es veu que ell i els seus companys van veure una llum molt potent durant tota la nit. Si veus una llum com el teu amic, et sobta i de cop i volta arriba un moment que dius bueno, anem-hi a veure què hi ha i què passa aquí. No sabien de què es tractava, no? No tenien ni idea, ni gens ni mica.
De totes maneres van decidir apropar-se la llum i un cop van arribar van veure que cada cop la llum començava a estendir i que es feia més potent. I també van acabar veient que no era una llum només, és a dir, n'hi havia com dues, que hi havia una darrere de l'altra. En aquell moment Valder, quan estaven ja més a prop, va decidir cridar en direcció a aquestes llums i va demanar que s'identifiquessin.
Bueno, en principi no va obtenir resposta, evidentment, i llavors va decidir avançar, avançar, avançar, avançar, apropant-se a aquesta llum, i de cop i volta, enmig de la boira, va desaparèixer. Qui? L'home? El Valdés? Sí, sí, Armando Valdés, va desaparèixer. Així ho testifiquen els seus companys. També testifiquen que va estar durant uns 15 minuts en aquesta estranya boira que no els permetia veure'l i que, per tant, per ell s'havia desaparegut.
Això, clar, va haver-hi un moment de xoc entre els soldats i 15 minuts després que hagués desaparegut els companys de Val d'Es van sentir com una mena de crits entre la boira espessa i l'oscuritat de la nit. Què va passar? Van estar els 15 minuts esperant, evidentment, perquè jo crec que cap d'ells s'atrevia a entrar-hi, a veure si on era el seu company.
i al cap d'uns 15 minuts vam començar a sentir com uns crits, però els crits no venien d'on havia entrat en aquesta boira, els crits venien de la part de darrere d'ells, on hi havia tota la foscor i tota l'oscuritat de la nit. Es van quedar així una mica espantats i enmig dels crits es van adonar i van poder sentir i reconèixer la veu del seu company Armando Valdés
i demanant suport i ajuda. En principi es van quedar així quan es van adonar que era Armando. En aquest cas van decidir anar a veure on hi era i què passava i per què havia aparegut allà.
Estava per l'altra banda, en principi no tenia cap sentit. Quan van arribar i el van trobar, en aquest cas Armando va perdre la consciència. I al cap d'unes hores es va aixecar a la infermeria.
El protagonista d'aquesta història, en principi, com la resta dels protagonistes, assegura que no recorda res del que va succeir durant aquells 15 minuts, en principi, que va entrar a la boira, i molt menys evidentment, com va acabar a la part de darrere, a la foscor dels companys. De totes maneres, tant ell com la resta dels 7 soldats que hi havia, van constatar que el calendari del ratllotge digital que tenien a la base s'havia avançat un perill de dies.
Una cosa molt estranya, no? I a més a més vam poder certificar que en aquest cas el nostre protagonista, l'Armando Valdez, li havia crescut durant aquells 15 minuts la barba d'un pari de mil·límetres o una cosa així.
5 i 30 de la tarda, continuem repassant casos d'abducció. Molt a dient avui, setmana santa, dijous sant. Sí, coses misterioses. Si aneu de viatge, vigileu. Parlem ara de Prospera Muñoz. És el cas de dues nenes de 7 i 11 anys que va passar a Jumilla, un poble petit de Murcia. Quan va ser?
Doncs això va ser durant un migdia d'estiu, quan les dues nenes es veu que estaven dins de casa seva, i van veure com de cop i volta terrava un objecte discoidal, d'on van aparèixer dos estranys éssers amb les mateixes característiques que els anteriors, no? Entre una alçada d'un metro 20, metro 50, de color gris i amb els ulls rascats. Els anteriors que hem parlat nosaltres, no? Sí, evidentment. Els anteriors que estem parlant dels casos. I aquestes nenes deien Pròspera i Anna.
Sí, exacte. Doncs les dues nenes en qüestió van veure com els Césars entraven a casa i es comunicaven amb elles telepàticament. Com es van comunicar? Els van demanar un got d'aigua, que finalment no es van veure, perquè el got el van demanar però es va quedar allà. A més a més es van interessar molt per un calendari lunar que hi havia.
Posteriorment van decidir marxar, però abans que aquests éssers marxessin, els van fer saber a les nenes que aviat tornarien a per una d'elles.
Des que vam marxar de la casa els Césars van començar a succeir coses estranyes. Per una banda les portes es bloquejaven, el menjar es feia malbé i també les nenes patien per algunes nits malsons i coses d'aquestes. De cop i volta, uns quatre dies més tard de la primera aparició dels suposats extraterrestres, van tornar.
Van tornar. Aquestes nenes pobres no guanyaven per disgustos. Doncs van tornar i en aquest cas ho van fer de nit. I com ja els van avisar aquestes dues nenes, se'n van dur a una d'elles. En aquest cas a Pròspera. Bé, tot això són testimonis de les dues nenes que van explicar...
Això ho ha documentat aquest home. A més a més Jordi cal afegir pels nostres ullents que això ha sortit en mitjans de comunicació i en aquell moment tothom es va fer molt ressò d'aquestes històries perquè podíem dir que són les més conegudes i les més sonades en el cas d'abduccions d'omnis. Si de cas seguim parlant de pròspera perquè un cop va ser abduïda
Com tots, la nena va assegurar que no se'n recordava de res. Mica en mica vam tenir la sort que, amb el temps, va tenir petits fragments. Va anar recordant i va recuperar petits fragments de la seva experiència. I què va dir? Va començar a explicar que, en arribar a la nau, li va mostrar una pantalla llegant amb imatges de la seva família d'aquests dies anteriors.
També va declarar que a l'ANAU amb l'OMNI hi havia imatges de la seva família. Li van posar una pantalla gegant i van aparèixer imatges de ella, la seva germana, els seus pares i tota la família que havien suposem estat enregistrats segons la nena durant aquests quatre dies, que havien passat des de la primera visita fins que se la van endur. La van examinar? Sí, també Jordi.
La nena va declarar també que va ser examinada i que a més a més li van implantar com un tipus de microcàpsula a la part darrere del coll. Després d'allò només va quedar el silenci. O sigui que no, després de la microcàpsula aquesta no se li va quedar després en vida. Bueno, en vida, veu com va continuar, com va tornar de l'OBNI i tot això.
La van investigar, el problema d'això és que sí que moltes persones tenen aquesta microcàpsula, s'ha intentat trobar, en alguns casos s'han trobat alguna petita partícula d'aquesta suposada microcàpsula, però en molts altres les persones que detecten o intenten cercar aquesta capsula que és implantada al coll de les persones que són suposadament abduïdes, no són capaces d'encontrar-la. És a dir, no apareix per enlloc.
Bé, i acabem amb l'últim cas, també arxivat per la història, que és l'abducció, famosa abducció, de Livingston a aquesta ciutat d'Escòcia. Eren dos quarts d'onze del matí divendres. Divendres sant? No, no ho sabem. El protagonista de la història és Robert Taylor, de 61 anys, un guarda forestal que es trobava al bosc en direcció a uns arbres
a prop de l'autopista M8 que comunica a Dinburg amb Glasgow. Què és el que va passar, Cristina? Doncs aquest home, Robert Taylor, en concret, anava acompanyat del seu gos quan anava a inspeccionar alguns arbres que estaven aquí a prop de l'autopista aquesta que acabes de mencionar. De cop i volta va veure també com un objecte se sostenia en un clar del bosc i estava sospès a l'aire, més o menys a prop d'on ell era, on es trobava.
Veig que en aquests casos no tots són iguals, perquè n'hi ha alguns que, per exemple, veuen l'omni, d'altres no, no? Per exemple, la parella aquella venerable de buiscons, i no sé on era, amb l'espessa d'aire i tot plegat, vull dir que depèn. Ara, si veus un omni, ves en compte perquè potser poden... I no t'apropis, sobretot. No, no, com una guia pràctica, per si veiem un omni, els propers dies de festa se'n van a Santà.
A més a més en aquest cas Robert Taylor afageix que les dimensions de l'objecte eren d'uns 6 metres d'amplada per uns prop de 4 metres d'alçada. També va dir que era quasi espèric.
Per la banda inferior es veu que era d'un color com més obscur i que donava la sensació que estava intentant amagar-se mitjançant aquesta boira que estem parlant tota l'estona. Poc segons després va decidir apropar-se una miqueta més i va poder veure com dues petites esferes se separaven de la part interior de l'objecte
i van anar a parar les seves cames, el van començar a estirar, fent que se li esgarrapés el pantaló, i se'l van emportar a la suposada nau. Home, això és una mica violent, perquè jo fins ara havia sentit que tot era bastant plàcid, que vinguin unes petites feres i se t'emportin, no?, t'arrosseguin cap a la nau. Va perdre la consciència, l'home? No. És a dir, quan són abduïts en principi no perden la consciència. El problema és que després no ho recorden.
Però sí que, en principi, ell en cap moment ha declarat notar o sentir cap tipus de dolor o cap cosa. Sí que va dir, d'altra banda, que a l'hora de quan el van començar a arrastrar cap a la nau, hi havia una olor molt forta, no? I, bueno, després va entrar. Quan va tornar en si mateix, ja no hi havia arreu al seu voltant. Això era el que declarava, només el seu gos que estava molt alterat.
Exacte, no hi havia res al seu voltant, estava al seu gos únicament, no? I el que sí que va començar a patir són aquestes típiques conseqüències, no?, de les que parlàvem, i és que quatre hores més tard tenia molt mal de cap i tenia molta set. Aquesta set justament li va durar un parell de dies, fins i tot. Bé, hi ha investigacions fetes per a l'associació britànica, per a la investigació d'omnis. Què és el que va determinar?
Exactament, van anar en aquella zona del bosc i van determinar que l'existència d'un suposat objecte era certa perquè hi havia unes marques que corresponien amb l'objecte que aquest home havia descrit.
A més a més, també van extreure-li el taxa que portava. Van començar a examinar una mica les esgarrapades que tenia i també van determinar que no eren unes esgarrapades normals que es podia fer una persona o per un animal o per caures o per qualsevol altra cosa. És el cas d'aquest home Robert Taylor, de 61 anys, que va ser abduït. Què explica ell després? Com acaba aquesta història?
L'associació també, quan hi ha un cas d'aquest tipus, decideix investigar una mica l'entorn de les persones més que res pel fet que si una persona aquella nit pot haver begut algun tipus d'alcohol pot haver ingerit alguna substància o alguna cosa, també se'l pot haver imaginat. De totes maneres van determinar que era un home que ni bevia ni tenia malalties mentals ni de cap tipus. De totes maneres
no va haver-hi cap tipus de testimoni que certifiqués que aquest objecte hi era el bosc. Per tant, no sabem si aquest objecte va aparèixer de forma miraculosa o es va tractar d'algun fenomen natural que en concret el Taylor aquest no va percebre. De totes maneres, la majoria de casos que s'han pogut resoldre s'ha contestat que són normalment una broma de persones que... Ah, tot això és una broma? Portem 15 minuts parlant de bromes?
La majoria dels casos que s'han pogut constatar i esbrinar més a fons s'ha sabut que és una broma perquè la gent no ho sap preparar.
que són veritat, no se tenen ni dades ni se sap encara res. Bé, de fet, a YouTube també, si busques avistaments o ovnis, no? Sí, apareixen un munt. N'hi ha molts ja que es veu que són mentides, que allò no s'aguanta per enlloc, però n'hi ha d'altres que dius...
Això podria ser aquesta llum. Per cert Jordi, una pregunta. No va aparèixer per aquí una Omni també? Sí, fa uns dies. En fi, Cristina, moltes gràcies. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la Roser Arcs de dotació canina. Avui, les temelles i el seu ciclar. Això també és misteriós.
fa uns dies m'agradava la meva veïna ara també fa uns dies em costava arribar al fi de mes ara també fa uns dies m'encantava anar al cine ara també fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar fa un segon jo era la mateixa persona que ara però tu potser ja no em veus igual
Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar clausificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. 5 i 42 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro. Parlem ara de gossos. I gosses.
Bé, de fet, avui, sobretot de coses, perquè tenim al telèfon la nostra... A veure, un moment, eh? Jordi, has anat molt malament, eh, això? Perdó, perdó, perdó. Roser, Arcs, bona tarda. Què t'he de dir, jo, ara? Què t'he de dir? Bona tarda, Roser, digue-li alguna cosa. Perdó, perdó, jo volia dir que avui parlarem precisament de femelles, perquè parlem del cicle de les femelles.
No que perquè tinguem a la Roser el telèfon. M'he parat a temps, he reaccionat i ho he vist. Has estat ràpid aquí. Hauria sigut un moment per emmarcar. En fi, Roser, bromes a banda. Tu vas dedicar a parlar de les femelles, de les gosses en dues seccions, no? Sí, perquè tinc molta info. Llavors vaig pensar que en lloc de donar-la tot al cop i donar quatre pinzellades i que no quedi clar, fer-ho amb dos cops.
I així queda més clar. Bé, de fet, vols parlar de cicles i embaràs, concretament, no? Sí, més o menys el que seria, doncs, tot el cicle sexual de la gossa, el primer gel i després com cada quant, i tot plegat, què és el gel, què passa, què hi podem fer, i alguna conseqüència de l'aparell reproductor, com la salut gestació. I tocarem també una miqueta el tema de l'esterilització per acabar. I llavors ja ho deixarem preparat per la següent secció, si us sembla bé.
que parlarem del que és tota la gestació, el coit i què hem de fer, com ho hem de fer i tot plegat. I les primeres setmanes un cop ja ha parit la gossa. Per què és interessant saber pels propietaris de gosses això dels cicles?
S'ha de saber què fer per evitar conflicte.
Per on vols començar? Pel despertar sexual, per exemple? Vinga, som-hi. La pobretat seria l'adolescència del gos. N'hem parlat algun cop. Vam parlar de les etapes, si us en recordeu, que hi havia una cap als 7 mesos, que era el despertar sexual, justament. Als 7 mesos ja desperten, eh? Als 7 mesos el cos es comença a preparar. No vol dir que vingui el gel en les famílies. El primer gel pot tardar fins als tranquil·lament 14 o 15 mesos. Depèn de la gossa, perquè amb races més grosses,
El gel va més tard i amb races més petites i abans. Després té molt a veure, que jo això no ho sabia, és una curiositat que he trobat aquests dies informant. Resulta que els animals que viuen al carrer arriben a la malaltia sexual i el gel abans que els que viuen a casa. I això per què?
Doncs molt probablement, no sé, de moment hi ha estadístiques, però sincerament pel que sé jo i pel que he pogut llegir penso que és pel tema de supervivència, no? Hi ha molta menys capacitat de supervivència fora que dins de casa. I com podem saber que la nostra gossa està en aquest procés de despertar sexual? Bueno d'entrada la començarem a veure una mica més moixa, vale?
El primer gel, que depèn de la gossa, hi ha gosses que no hi ha problema, hi ha gosses que et diguen una miqueta més. Té bastant a veure l'entorn, o sigui, una casa que sigui més esbarada, molt probablement la gossa li vindrà el gel més tard, perquè l'estrès afecta en el primer gel, sobretot.
i una casa més tranquil·la anirà tot més normal. Però mentre vingui el primer gel cap als 14 mesos està bé. Llavors, en quant què passa amb el gel? El gel té 3 tapes.
3 etapes té. La primera, que seria la provestra, que es diu. Perdona, un moment, el gel, en general, jo crec que ho sé, però, vaja, per segur no ho sap, és quan tenen ganes ja de tenir gossets, no? Bueno, el gel ve a ser una... seria com la menstruació, però no exactament, perquè és tot el cicle lunar, és tot el cicle... tot el cicle sexual, vale? Perquè les gosses també tenen menstruació?
Sí, clar. No té les mateixes etapes que les nostres, però s'assemblen. Però és que cada mes també, per exemple, com les dones? No. Mira, va, comencem pel principi, ja fas bé de dir-nos això. A veure, jo ja vaig perdut, ja, amb les dones, només hi han faltat les gosses. Tens una gosseta a casa i te l'has agafat joveneta i estàs esperant. Notaràs que està per venir perquè la gossa es comença a notejar més, tota la zona vaginal.
Llavors, molt probablement també estiguem una mica més moixes, amb ganes de les carícies, estan més tontanes. Llavors, els ells, elles el tenen, ara la Cristina dirà quina sort, només dues vegades l'any. Sí, sí, quina sort, la veritat. Més o menys entre els sis i els nou mesos. Per això hi ha algunes que en tenen dos i algunes que en tenen un i quasi.
Però, aproximadament són unes dues vegades l'any. I quan els hi dura? Els hi dura gairebé un mes. La mitja són uns 20 dies. Hi ha coses que són una mica més i coses que són una mica menys. Potser no tant enveja, eh? No ho sé, dic jo. Bueno, jo afirmava, eh? Tots com un any o un mes i ja està, ja m'ho trec de sobre. Home, però és molt temps, eh? No, però aviam, és el que dèiem de les tres etapes. Dins d'aquests 20 dies hi ha les tres etapes. Llavors...
Durant la primera etapa, el que sí que veiem és que s'inflama la vagina una miqueta. Llavors ja veiem, ja elles també comencen a netejar-se, comencen a perdre una mica també.
Hi ha gosses que, com molt bé has dit, els hi posen la calceta perquè no ataquin. Jo he tingut 3 de gosses en tota la meva vida, i de les 3 només una realment m'havia de preocupar. Les altres són tan netes que s'han ocupat elles. S'autogestionen elles, tot això? Pràcticament no tenen dones que el tenen. Sí, depèn de la gossa, és com tot això, però depèn de la gossa. He de dir que, tot i que trauen els mascles en aquesta època, són uns 10 dies, 8-10 dies, la primera part.
Elles no els deixen muntar, aquí encara, perquè el cos no està preparat, llavors la natura és molt sàvia i elles també, i saben que no poden fer res, llavors no els deixen, els rebutgen. Important a tenir en compte amb aquesta època, sobretot no confondre que si de cop veiem senyals d'azel i no és època d'azel, podria ser una infecció.
Tenir-ho en compte, perquè és bastant habitual també. Avorrem una mica d'antidiòtic, si ho enganxem a temps no hi ha problema. Si veiem una mica de sang ens podem confondre, és lògic.
Si fan més tipi, és bo treure'ls una miqueta. El que dèiem amb els avis l'altra setmana, sortir més vegades, menys temps si cal. Però treure'ls més, perquè tenen més ganes de fer tipi i poca cosa més. Una pregunta, tu creus que la gent que té gosses sap tot això?
Home, jo he tingut gosses i realment fins que no m'he posat a formar-me no m'he sabentat bé de tot això. Jo crec que hi ha coses que les vas aprenent sobre la marxa amb el mestrilla de parque que es diu, i les altres que te les explica el veterinari... El mestrilla de parque que és el típic que ho sap tot dels gossos, no? Sí, sempre hi ha algú al parque d'aquest. A mi hem de fer cas d'aquest tipus d'individu o individua o no?
És partidària que no, però a vegades també ho parlem amb l'Albert de dir, hòstia, és que moltes vegades potser som nosaltres, sense voler-nos maltrinyos del parc. Vosaltres també us feu el mateix al parc, quan aneu al vostre lloc. Jo procuro no fer-ho. Sempre, poques vegades, la gent quan estic al parc amb els gossos sap que em dedico a això. Clar, però home, si et pregunten i et venen, si ara tu el que no faràs és anar i dir, perdona, és que la corretja la portes malament. No, no cal, no cal ser tan xiquismiqui. Per saber-ho, per saber-ho.
Un altre tipi, perquè deshidraten més, sempre aigua fresqueta.
Depèn de la gossa. No té per què haver-hi un canvi en el menjar. Si no hi ha gestació, en principi, si només és el gel, no hi ha més canvi que això. Estàvem parlant d'aquesta primera etapa. La segona etapa del gel.
L'estre, que dura també uns 8 o 9 dies, ja gairebé és el final. Com es diu? Estre i el proestre, estre i el diestre. D'acord, això són dades científiques. És la primera fase, la segona i l'última. La segona fase, al tanto, perquè aquí sí que la primera es deixa fer coses
Si no ens ha interessat esterilitzar i no ens interessa que se'ns quedi prenyada, doncs molt de compte el parc amb els gossos, baixem-la a hores que hi hagi pocs gossos o que sapiguem que els gossos que hi ha en aquell moment estan esterilitzats i si no, doncs tenir-ho en compte.
Clar, aquí està. En aquesta època té el cos preparat per això, llavors no diuen que no. És que van a buscar que hi ha veus, que va el tema. Hem de dir que en aquesta etapa ja no hi ha pèrdua, ja ha parat la pèrdua.
Com ho podem fer per salvar la situació de la millor manera possible i que ningú surti perjudicat? Si te l'enganxen el millor que pots fer és deixar que acabin.
Ja estàs arriscant o no? Ai Jordi que t'interessa aquest tema. Jo em poso en la situació que no tinc ni gos ni gossa ni he tingut mai però amb aquestes accions em serveix perquè alguna vegada en tinc que fer i això és un dubte que tenia i ara quan estàs parlant del tema...
Pensa que hi ha una història de pressió muscular i tal que s'ha de deixar passar, llavors el millor que pots fer és deixar que passi. Si no vols que es quedi embarassada, una de les opcions que hi has de portar hi ha una injecció que te la posen en dues vegades i està ja segura. Ah, que també tenen la pell donada el dia després?
L'injecció del dia després. Jo no ho recomano perquè estem parlant de temes hormonals. Quan parlem d'això, si podem prevenir-ho, sempre millor. I en aquests casos què seria recomanable? Si succeeix això, ficar-li la injecció aquesta o deixar-la?
Depèn, amb les teves prioritats. Hi ha qui s'ho troba i diu, vinga va, no m'ho havia pensat, però tinc lloc per col·locar-los i me'n puc quedar algun, doncs vinga va, que la deixem que gesti. I aquesta pil dura, aquesta, el veterinari, no, m'imagino? És una injecció, sí, que es posa en dues vegades, es posa. Una te la posa en el poc, de haver passat, i l'altra al cap d'un mes.
D'acord, deixem enrere aquesta etapa que ja hem vist que és la que més joc donava. I anem a l'última. Anem a l'última que és la més avorridota o no?
Sí, és la més curta. De fet, dura pocs dies. Quan passa tota l'ovulació, que és quan s'ha deixat muntar, venen els dos o tres últims dies que encara estan al final del gel, però que ja no perd i torna a rebutjar la muntada un altre cop. Llavors, he de dir que aquí sí que hi ha un canvi bastant significatiu amb nosaltres, que el cos de la gossa,
quan passa el gel, o sigui, gesti o no gesti, quedi o no quedi la concepció feta, el cos es prepara igual per gestar l'envió, d'acord? I llavors què? Si és un embaràs psicològic? No ho és a no ser que tingui conseqüències, o sigui, el cos sempre, cada gel que passa l'agost, el cos es prepara per ser fecundat, d'acord?
O sigui o no. Llavors el que sol passa és que potser algunes gosses s'engrèixen una miqueta més i veiem que la mama, el que és el pip, treu una miqueta de llet. En principi això no... Si això passa una vegada cada x molt llarg, no passa res. Si veiem que la nostra gosses no pensa això, sí que pot portar problemes i aquí sí que estem parlant d'una pseudo-gestació que seria l'embaràs psicològic. I com s'ha d'actuar davant d'això?
Si no passa molt sovint,
Podem mirar de canviar rutines, canviar rutines a nivell de guardar jovines que li puguin crear una mica de carinyo, perquè el que fan és com fer de mare, agafant pelutxes o agafant la piloteta de les que elles juguen més i se les guarden i les cuiden i ningú s'hi pot acostar i és com si fos el cadell. Doncs abans que passi això, per no treure'l i crear-li el trauma, ja guardar jovines.
i llavors jo recomano sortir més sovint al carrer, que tinguin més enriquiment, i molt de joc de nas. Servir molt el nas, perquè el nas el que faig, hem parlat algun cop també, és fomentar la relaxació. Què passa si això, si les seves estacions són molt seguides, poden arribar a portar problemes al cap dels anys. Són bastant conflictives amb el tema dels tumors, anar a la paret de productor, ja siguin mames, a la matriu o als ovaris,
i després també poden portar alguna infecció. Per cert, Roser, perdó de tallir, però ja que estem parlant de tot això, ens queden 3 minuts, jo volia preguntar-te si hem d'esteralitzar o no els gossos i gosses. Mira, ja fas bé, perquè aquí anàvem. He dit que podíem canviar rutines, si no, l'opció que ens queda és veterinari,
una d'elles són medicació per parar el tema de la llet i per fer-la sentir millor a nivell hormonal i l'altra és l'esterilització, d'acord? A nivell d'esterilització, a veure...
Jo no estic ni a favor ni en contra, però tampoc hi ha dades empíriques que diguin que l'esterilització sí és bona o l'esterilització sí és dolenta. Depèn del cas, depèn de la gossa i depèn de les prioritats. Per tant, cada cas és diferent. No podem dir una cosa genèrica. I seria una decisió de cada propietari, no?
El que aconsello és fer una valoració i ser molt objectiu.
Jo no m'hi he trobat.
Pot ser. És el que dèiem. Depèn. Jo també penso que tornem al mateix. Parlem de temes hormonals i tallar els flux hormonals tampoc ha de ser massa bo. Hi ha les conseqüències pel gos o la gossa quan s'esterelitza. Quines són? Doncs habitualment s'angreixen. S'angreixen bastant. Són gossos que ja tenen un sobrepes, encara que tinguin un control de la dieta.
Poc més, no gaire més. D'acord, d'acord. Inclus es diu que hi ha gosses que si són més esverades doncs es relaxen. Però sí, però no és es diu. Tot el que m'he trobat és es diu.
No és una cosa que, com dius tu, ja sigui empiri que hi hagi proves, hi hagi dades i tot plegat. L'esterilització té coses molt bones. De fet, jo amb tot el tema de les protectores i dels gossos abandonats la recomano en aquest sentit. Si agafem un gos de protectora que vagi esterilitzat per evitar problemes, però a nivell natural... El teu cas personal, jo ja intueixo la resposta, però tu tens les teves coses esterilitzades?
És el que deia, una sí i l'altra no. I la que està estabilitzada ho està perquè de gran va patir una infecció de matriu bastant grossa i la vam haver de cuidar. No tocava una altra. Roser, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més. Avui, molt interessant el tema dels cicles i del zel, sobretot a les gosses. Per cert, aquelles dues setmanes quan parlem parlarem de l'embaràs.
Sí, l'embaràs tot des del coi fins a les primeres setmanes de tenir els cadells. Molt bé, doncs Roser, moltíssimes gràcies, que vagi bé i que tinguis una bona setmana santa. Bona setmana santa. Igualment guapos. Adéu. Adéu que vagi bé. Adéu.
Bona tarda, us parlem. En general segueix la fluïdesa de les carreteres catalanes en aquesta segona fase de l'operació sortida de Semana Santa. Servei català de trànsit, Finaraki, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs en aquests moments estequem que la ronda litoral, encara un accident, un camió concretament que s'ha accidentat aquest migdia, a l'altura de la Barceloneta, talla un carril en Santit Trinitat i provoca 5 km de retencions. En aquesta mateixa via,
A la B10 hi ha també circulació lenta en el mateix tram a l'altura de la Barceloneta, com dèiem, en sentit llobregat. També destacarem que hi ha circulació intensa a la Nacional 340 a l'altura del Vendrell, en un tram de 3 km sobretot en sentit d'Arragona, i que com a conseqüència d'una petita llau que hi ha hagut aquesta tarda, a primera hora, a la C28, a l'altura del port de la Bonaigua, se circula a través de pas alternatiu. De moment això és tot. Molt bona tarda.
El president de la Generalitat, Artur Mas, es va reunir amb el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, en una trobada discreta en la qual va explicar-li el contingut de la reunió que va mantenir amb el president del govern central, Mariano Rajoy. Aquesta trobada entre Mas i Junqueras va ser hores abans que es conegués la reunió de Rajoy amb Mas en què es va acordar flexibilitzar l'objectiu de dèficit. El portaveu d'Esquerra del Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, ha revelat aquest dijous que els republicans coneixien la trobada entre els dos presidents després i no abans que tingués lloc.
Per cert que tant Convergència com Esquerra han negat que la reunió entre Mas i Rajoy hagi escardat el pacte de governabilitat. A Catalunya, dèiem, s'espera una ocupació hotelera del 80% de mitjana. Entre demà i dilluns, unes dades semblants a les de l'any passat, tot i que la crisi ha fet excursar els dies de vacances. Les destinacions de muntanya són les preferides. En Ràdio Berga, Jaume Figuls.
L'ocupació al Berguedà no arribarà al 100%, però les expectatives són prou bones a hotels, càmpings i cases d'agroturisme. El turisme rural registrarà un 90% d'ocupació als dies festius d'aquesta setmana santa. És un bon percentatge, però comparant-ho amb tres o quatre anys, ja ha hagut una forta d'avallada, ja que s'omplia tot. Les reserves es feien amb molta més entel·lació i les estades eren més llargues. Escoltem Anna Niubó, que gestiona la central de reserves de l'associació d'agroturisme del Berguedà. Havia arribat molts anys al 5%
i les reserves es feien amb molt més entel·lació que els que es fan ara. No és motiu de queixa perquè hi ha hagut una bona ocupació, però s'ha de tenir en compte que s'ha ocupat perquè s'han fet ofertes a l'última hora i per tant s'han rebaixat preus. El perfil de turistes que faran estar del Bargadà són principalment famílies amb nens procedents de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ulesa de Montserrat celebra aquest dijous dia vendreçant una de les tradicions més antigues del municipi del Baix Llobregat, els misteris.
Les cases d'Olesa exposen figuretes que representen escenes de la vida, la mort i la ressurrecció de Jesús.
La setmana santa olesana viu aquest dijous i divendres san els dos dies més intensos. Passió al marge, nombrosos olesans i olesanes, uns per tradició i altres per fe. Es volquen en el manteniment d'una de les tradicions més antigues del municipi. Diverses cases i edificis del poble acullen els misteris. L'exposició d'imatges, talles de la vida mort i ressurrecció de Jesucrist, que des del segle XVI es venera en olesa, i ho fan guarnides amb flors, ciris i grillats.
Unes plantes que des de fa mesos es cultiven en la més absoluta foscor per garantir que a partir d'aquest mateix dijous lluiran al seu blanc més característic. Sara Valls és presidenta del col·lectiu Mister Isolesa. És una tradició ja molt antiga, gairebé tant com la passió, el que passa que no...
no era tan coneguda i són unes imatges que representen la passió i mort de Jesucrist. Per donar a conèixer aquesta tradició més enllà de l'olesa, el col·lectiu ha creat en guany la web misterisolesa.cat on tot visitant pot descobrir aquesta centenària tradició olesana. Esports en xarxa.
Bona tarda.
El Barça pot haver tancat el fitxatge del jove porter del Villarreal B, Adrià Hurtulà, de 19 anys. En bàsquet, l'entrenador del Barça-Riga, el Xavi Pascual, ha reconegut que la baixa de l'Elépid Michael, per al que queda de temporada, és un cop dur, però que encara és d'hora per buscar-li substitut.
És un cop dur, sens dubte. És un cop que hem d'encaixar tots bé. Per un cantó hi ha tota la part personal, que és lògicament la part efectiva, la part del cor, del que et sap greu que un jugador, que una persona pugui estar vivint una situació com aquesta i que tingui en aquest moment que deixar-nos. Ara vol a dos quarts de set de la tarda. D'aquí a mitja hora l'esportiu Castelldefels rep el Castro Urdiales de Cantàbria. En partit de la divisió d'honor femenina, si el Castelldefels no guanya pot dir adeu a la categoria.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Jul. Bona tarda, són les 6 i 5.
D'aquí unes hores a celebrar el ple municipal corresponent al mes de març, l'hora del dia ha constat de 7 punts i un dels més destacats és l'acceptació de l'ajut atorgat per la Generalitat pel funcionament de les escoles bressol municipals pel curs 2010-2011, a fer dos cursos. A més a més, demanarà una moció del grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a ecoembes per atribuir
Les recollides selectives del blés tancarà amb el torn de precs i preguntes per part de regidors i regidores i del públic. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. I a Sant Just les pastisseries ja porten dies treballant de valent per tenir enllestides les mones de Pasqua per fer dissenys i receptes originals
que agradin a tothom. Tot i que el dia de més moviment i de més vendes serà dilluns, els estaliments ja han començat a vendre mones. Aquest any, però, les vendes van una mica més fluixes, sobretot a causa de la crisi, a banda de la xocolata. La protagonista de la mona és la figura. Aquest any, les estrelles són la Peppa Pig, els Angry Birds i tot el que tingui a veure amb el Barça. Les pastisseries ja estan fent resides per dilluns, sobretot pel que fa a les mones de xocolata.
i acabem aquest bitllet explicant-vos que dilluns es canviarà la senyera de la Penya del Moro. El fred, el vent i la pluja dels últims mesos l'han anat fent malbé i per això membres de Sant Just per la Independència pujaran dilluns a Pasqua a la tarda per renovar el drap de la senyera. A mesura que s'enaterioriran, més una persona havia avisat del seu mal estat, la senyera que ja ara recordem que és la que es va instal·lar l'11 de setembre, la tercera després que arribessin a la casa penjada per Sant Joan i per festa major. L'acte dilluns no serà una pujada institucional, tot i això tothom qui vulgui s'hi pot apuntar
i el punt de trobada és a les 6 de la tarda, de dilluns, a la cadena, a l'accés al parc de Góll-Serola per la plana amb el soleig. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 al Senyors Notícies d'Edició Vespre.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomercal.com Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara m'útils. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar cosificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés al cinema.
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Cristina, estem tranquils avui a la ràdio. Sí. Semana santa, la gent està com... És mig festa, mig no és festa, nosaltres ens estem fent programa. I atenció, perquè a continuació m'agradaria que escoltéssiu atentament això. És home de mar No sabeu on va No l'espanta És home de mar
no sabeu on va, no l'espanta. Llams, trons, tapestes, diu el mal tiempo buena cara i riu a carcajades entresen dins la mar.
Ells són tremendamente, ja porten 10 anys als escenaris, i celebraran aquesta fita, entre altres, la setmana que ve, a Barcelona, a la sala Apollo. Són David, i per parlar-nos una mica del grup i de tot plegat, tenim el Dani Rifà, que és el seu cantant al telèfon. Dani, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Abans de res, enhorabona per aquests 10 anys, perquè avui dia he celebrat 10 anys en alguna cosa, i, a més, amb el tema de la música, sembla molt difícil. Com ho heu fet, vosaltres?
I'm not the bossy-all.
Molta passió i ganes. També creiem que és una manera de viure. De fet, des de l'any 2003 que va sortir el vostre primer disc, tremendamente, després quatre disc més, més de mil concerts... Déu-n'hi-do, no? Els anys que porteu animant, m'imagino que a les festes, majors, a tot arreu... Com valoraríeu aquests deu anys per a la gent que no us conegui? Com us presentaríeu vosaltres?
Bueno, tremendament va néixer així una mica de casualitat, un viatge de busqueda personal, el que vaig fer a Sudamèrica el 2002 i al final això al cap del 2003 acabava. O sigui vas marxar a trobar-te una mica. Exacte. I et vas acabar trobant o no?
Jo crec que algo hem trobat. Llavors vaig començar això, un viatge personal, i feia com un diari de viatge que el vaig anar musicant. I això va acabar sent el primer disc, tremendament. Llavors durant 6 anys ha sigut molt nòmada, no he estat quiet a un lloc, agafava músics d'aquí, agafava músics d'allà, gravàvem un disc, gravàvem temes d'aquí, temes d'allà, i ara des de fa 4 anys que estem com una banda ja, saps?
Quatre músics fixos fa temps i pel dia de l'Apolo serem sis. De fet, durant aquests anys heu tingut la col·laboració de músics com el Joan Garriga, el Pemi Fortuny, el Cris Juanico o Gossos. En quin sentit han col·laborat aquests artistes de casa nostra? Doncs de diverses maneres. En Cris Juanico i el Gato, diré, el primer disc em van ajudar ells a gravar-ho, a nivell tècnic.
I llavors, a part, en crisi, el segell discogràfic és el seu, amb el que traiem als discos. I llavors en Peyu i els gossos, part de ser amics, que ens han ajudat molt, havien fet uns concerts que deia tremendamente acompañados, que venien ells i fèiem cançons seves i cançons nostres. A l'hora també fèiem de banda.
i ells cantaven i també col·laboraven a temes nostres. A més, aquesta gira que esteu ara fent pels 10 anys coincideix amb el vostre últim treball, que és el Punto. Això és curiós perquè és un disc llibre de receptes que, per exemple, llegint els títols de les cançons, tu agafes la cançó, Gazpachito, Pa de pagès, L'escatxurratat, Canelons de la mare, Pollastre amb salsafins. Què és això ben bé? Doncs són receptes.
Són receptes, com el seu títol indica. El disc anterior aquest, que es deia Senyar bien despierto, un amic es va posar a fer el gaspatxito, una estrofa de com fer un gaspatxito. Era una cançó així, bueno, és una cançó d'estiu, d'un estiu que vam passar meravellós.
I el gaspatxito, evidentment, és molt important a l'estiu. I una de les estrofes era la recepta del gaspatxito. Vam dir, hòstia, per què no fem un disc de cuina? I vam fer un disc de cuina. Llavors vam entrevistar 7 cuiners, un sommelier, un forner, un canisser i la meva mare, i tots ens van passar una recepta. I les hem musicat, nosaltres. I la intenció una mica quina seria? Fer com un tipus de viatge o transmetre aquesta gastronomia a les persones que senten les cançons?
Sí, bueno, una mica el disc està pensat... o sigui, vam entrevistar la gent, ells ens van passar una mica la recepta i vam parlar de coses de la vida. Llavors, cada plat li han donat una mica la personalitat de cada persona. Les seves paraules, els que ens va dir no només la...
la recepta en si, si no el celero què li posa, les seves paraules, la manera d'expressar-se de cadascú. Per exemple, la cançó del vi, perquè a més la majoria de cançons tenen una intro, que a mi això m'ha agradat molt, que expliquen coses, com vaig emplar aquest tema. Per mi un vi és un producte especial, nascut de natura, conduït per l'home, que porta sabors i que està fet a partir d'experiències vitals, d'interpretacions, a partir de la natura,
de les interpretacions del clima, de l'aspecte del que pot ser l'intervenció de l'home des del jardí primarat o de les exigències del mercat, amb molts colors, amb moltes intencions i amb molts discursos diversos, a vegades dispersos i a vegades divergents. Amb una vessant forta d'aliment, una vessant forta de costumisme,
i una vessant forta de cultura. D'on va néixer la idea, Dani, de posar aquestes intros de les cançons explicant el que després explica la cançó, no?
Bueno, això dic, això són les entrevistes que van fer els cuiners. Vam anar a cada lloc, ens van explicar el seu plat i els vam gravar. Llavors, són els fragments de les gravacions. Sí, però abans de fer aquestes entrevistes i gravar-ho, ja teníeu en ment posar-ho a cada cançó del disc o va sortir després... O sigui, van anar a fer les entrevistes i a partir de les entrevistes van muntar el tema. O sigui, no estava previsto el que faríem. El Rock, per exemple, no...
Clar, ell va dir, jo una recepta no te la puc passar del vi, perquè jo no... Aquest era en Josep Roca, del Seria de Can Roca. Sí, sí. I em va semblar molt interessant com xerri, i li vaig dir, bueno, t'entrevisto, i després veiem si hi ha alguna cosa prou interessant, que, evidentment, estava seguríssim que es diria algo interessant. I llavors, a partir d'aquí, vam fer el tema. Aquest no és una recepta, aquest és un tema per acabar de rodonir el disc. Un bon vi sempre va bé per acompanyar...
Un bon menjar. I qualsevol cançó i qualsevol música és bona al costat d'un bon vi o no? També, també, tot ajuda. Tota ajuda. Bona companyia, bona música, un bon vi, bon menjar. Home, jo no us conec personalment, però teniu pinta de passar-vos-ho bé vosaltres. I sobretot tu. M'agrada, m'agrada. De gaudir de la vida.
Sí, per la pinta que ja, l'era, les cançons... Em sembla que serà una bona festa, la que es viurà a la Polo, perquè, a més, no esteu sols la setmana que ve, no? Sí, exacte, venen uns altres que també els agrada divertir-se. Venen les oques grasses, que obriran foc, i després nosaltres, i a més a més vindran en Joan Garriga, de la troba Kung Fu, que col·laborava en aquest tema del vi, també,
Vindrà la Caral·la O, de Pocas Luces, que també canta l'Sketcherrotat, el Deap or Rap Criu, que són un grup de raperos, i ens fusionem tots una mica, saps? Estem tocant una rumba i de cop rapegen ells i...
Jo et volia preguntar que en aquests moments tan complicats que estem vivint, que ens arriben inputs negatius a tot arreu, les notícies, els diaris, tu creus que, per exemple, en aquest sentit, la rumba que també toqueu i canteu és un bon antídot perquè és un tipus de música que, escolta, la sents i ja et comencen a ballar al costi, no? Com el ritme que té i tot, sí, sí. Nosaltres és el que intentem sempre una mica, que és donar ritmes alegres
Però també hi ha coses que s'han de reflexionar dia a dia.
Uuuh, que difícil. Ho dic perquè, clar, aquí hi ha de tot, tortilletes de camarones. No dius del disc o del meu plat preferit de la... Jo t'ho preguntava en general, però si vols del disc també, perquè també el pa de pagès cuit, bizcocho, pa torpes. Home, a mi m'agrada molt el magret d'Ànec, per dir-te alguna cosa, ara. Però això no hi és en el disc. El disc el vam fer una mica més de...
Més cuina de casa, diguem, tradicional, no molt... Per exemple, ens ho vam estar plantejant, si fèiem quins cuiners entrevistàvem, i no era la idea fer un disc així dalt a cosint, no? Era més fer un disc, a la gent a casa et poses el disc, i uns canelons els pots fer, un pastís, un bizcocho pa torpes, i coses...
Senzilles de fer i barates. Si vols fer un esquetxarrotat, també et poses la cançó i vas fent l'esquetxarrotat. Sí, jo crec que ajuda. Amb uns coneixements de cuina es pot fer. I també hem posat una adreça a puntoarrobatremendamente.com, que el que tingui algun dubte ens pot consultar.
o derivem en el cuiner amb qüestió i expliquem-nos-ho. Tu deus haver après molt o ja ho sabies, tots aquests coneixements culinaris? A mi m'agrada molt cuinar, ja fa temps, i experimentar i provar coses. És una mica com la música, també. Comences amb una base i vas provant coses i proves un ingrés i dius ui, no m'ha quedat bé, això no queda bé. A més, aquí a Rumba hi ha rap, que hem escoltat al començament. Escolta, toques una mica tots els pals? Sí.
I a més Jordi no només fan música perquè també en tenen alguns vídeos fets. Ja heu fet algun videoclip d'aquest darrer últim disc vostre o teniu algun vídeo gravat o teniu pensat fer alguna cosa? De l'últim vídeo tenim el Tremendo tiramisú que és una cançó del disc que hem fet un videoclip. Que apareix en cuiner, no?
Cuinants. Bàsicament. Més que un cuiner, som nosaltres cuinants. I el rodatge del videoclip com va anar? Perquè clar, tot allò després s'havia de menjar, o no? Clar, no, la veritat és que aquest dia no... no ens va quedar el... el bizco... aquest dia no ens va quedar un tiramisu fet. Com que anàvem fent tomes, ara teníem assamaret o no sé què. O sigui que al final va quedar una pasta allò que no hi... Però sí que el vam fer en el mateix escenari del...
on hem fet el videoclip, que és a Barcelona Rey, que han col·laborat en el disc, també, en el Padre Pagès. Quan vam fer la presentació del disc de cuina, que vam fer degustacions dels plats, vam anar a cuinar allà el tiramisú, el depechito i tot això. Els vostres bolos i concerts també cuineu en directe del de l'escenari o això ja seria massa? En alguns ho hem fet de cuinar i que la gent venia a degustar. Aquest que et deia que va ser l'antiga fàbrica de l'Avam, va venir un pet salcetes, que va fer un escatxarrotat i era una...
era una olla gegant allà fora i la gent havia vingut una verdura. Si no hi havia una verdura no podies entrar al recinte. Amb la verdura vam fer un escudilli i el que va sobrar ho vam portar al bany dels aliments. De fet, si algú es pregunta què és l'esquetxarrotat, doncs és això. L'escudella és un bol normalment a morelles, on es depositava unes llesques de pa, torrat o sec, i s'obrirà per als ingredients.
que podien ser ingredients caldosos o ingredients, per exemple, salsats. Ingredients amb salsa. Això a l'època medieval era molt corrent. Tot el que anava a parar allà dintre era fer escudelles. Aquesta escudella es diu o bé que xerruda,
O... o sketch a rotat. Per això jo pensava que sí. Jo veia que aquí hi ha com una rumba catalana allò, o sketch a rotat.
El cuiner ja us va dir que aquí veia una rumba catalana. Doncs escolta Dani, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. La setmana que ve divendres 5 d'abril a la sala Apollo. A les 8 a vespre.
A les vuit obren portes, a les quarts de nou les oques gràcies i a les quarts de deu, tremendamente. I a més també el 25 de maig a la una del migdia al Centre Cívic de Baivitrera. Efectivament, aquest són els últims bolos d'aquesta gira que heu fet per aquests deu anys de Tremendamente. Enhorabona, i per cert també recordar que hi ha una pàgina web que és Tremendamente.com on la gent pot descarregar-se i també escoltar totes les cançons del disc gratuït
De moment es poden escoltar, descarregar no encara, es pot escoltar tot però descarregar de moment no. Avui en dia ja saps que tot el que sona per la xarxa amb un programet d'aquests, de convertir i agafar, es pot gravar. De totes maneres si algú vol, tremendamente.com, a més amb una web molt xula que l'has fet a tu a mà.
Sí, no l'he fet jo, però és la... l'han fet els de Kowago, que treballen molt bé. Molt bé. Doncs escolta, Dani, moltíssimes gràcies que vagis al concert, i enhorabona per aquests 10 anys de Tremendamente. Bona tarda, gràcies. Bona tarda. I posem la gallina i la lleguma a l'inici, tot seguit d'organitzes i verdures. Primer les més dures, després les més toves, després l'arròs, els fideus i al final la buitifarra.
que comenci la farra. Les catxarrotades, les catxarrotades, que la gent que passa gana ve d'entrada a la posguera, les catxarrotades.
Bé, doncs aquests són els Tremendamente. Mira, jo, sincerament, no els coneixia, i avui hem descobert aquest grup a la Penya del Morro que tenen molta energia, molta vitalitat... I molt de ritme. I que, a més a més, el seu directe deu ser espectacular. 6 i 26 de la tarda continuem a la Penya del Morro i canviem completament de tema,
Perquè a continuació, com ja vam començar a parlar la setmana passada amb el Sergi Arrada, que és el nostre especialista en festivals cinematogràfics, parlem de l'Atlàntida Film Festival, el primer festival on-line i que es pot veure a través de la plataforma Filmin.com. Nos hi tenim el Sergi. Sergi, bona tarda.
Bona tarda Sergi. Bona tarda. A veure, com ha anat aquesta setmana perquè ja s'ha estrenat i ha començat el festival que com diem és el primer festival que es fa a l'estat espanyol a través d'internet i online on la gent pot veure les pel·lícules que li donin la gana amb diferents bonos que jo ho vam comentar la setmana passada. Quines pel·lícules has vist últimament Sergi?
Primer una petita puntualització. El portal és Filmin.es. Ah, perdona. Filmin.es. Jo vaig a Filmin.com. D'acord. Sí. Què he de dir? Quines són les pel·lícules que has vist últimament, Sergi? Vaig començar veient les pel·lícules d'inauguració del festival. Una per cada secció, que ja vam explicar la setmana passada que hi ha dos. La pel·lícula d'inauguració de la secció...
Oficial era Postenebres Lux, del mexicà Carlos Reigadas, que es va poder veure una sessió especial al Festival de Sitges aquest any, que jo no vaig poder veure perquè vaig preferir veure la pel·lícula sorpresa. I també es va veure al Festival de Cants, que va guanyar el premi al millor director.
I, bueno, la veritat, me n'alegro molt de no veure la Viix al Festival de Sitges. Ah, si no et va agradar gaire, veig. És que la vam programar l'últim dia, com a les 8 de la tarda o una cosa així, i jo crec que la veig al Festival de Sitges i directament moro. Com a última pel·lícula del festival? Però per què? Perquè era una pel·lícula que no et va agradar? Perquè no estava a altura? Què passa? És una pel·lícula bastant especial. No sé si coneixeu el director Carlos Reigadas, que...
Les seves pel·lícules no són fàcils de veure. I aquí, clar, a mi per separat, les pel·lícules crítiques, crítiques, aquestes que no deixen molt clar el que passa, a mi m'agraden.
Per un altre cantó, les pel·lícules aquestes que van de veure com creix la hierba, també m'agraden. És que tot també és raro de nassos. La pel·lícula és crítica. Veus com creix la hierba. La hierba no s'entén res, no?
i dura dues hores de pel·lícules. Déu-n'hi-do. Clar, és que pel títol ja he pensat, uf, tenebres lux. De fet, aquest és un del risc que es corre en aquest festival, no? Recordeu que són pel·lícules que no troben distribuïdora i que, per tant, no es poden veure als cinemes convencionals, Sergi. Sí, a veure, les anteriors pel·lícules d'aquest director s'han estrenat a Espanya. Jo suposo que aquesta pel·lícula d'aquí uns mesos segur que també s'ha acabat estrenant.
que té els seus seguidors. Jo he vist un parell de pel·lícules seves més. Per exemple, aquesta concretament... No la recomanaria. De què tracta? De què va? Què passa? No sé, encara que no tingui cap sentit, què es veu? Què surt? Si no et demano ja l'argument, què surt? Un argument és complicat. És una família mexicana que viu a la muntanya,
però amb els seus gossos, els seus animals i tal, de tant en tant apareix com un macho cabrio per allà, i també s'intercalen amb escenes que és com... Satàniques. No, una família amb més luxe i tal.
Després una escena com un quart oscuro, que hi ha intercanvis de parelles i estan cardant allà. Molt rara. Perdona Jordi, en principi seria de terror o de quin gènere? No, no, és drama.
No, però és que pel que tu dius, pel que tu dius, és d'aquelles pel·lícules que estàs esperant tota l'estona. Ara ho entendré, saps allò? Ara m'ho explicaran. Ara vindrà aquí tot el que hi anirà. I passen 10 minuts, passen 20 minuts, passa una hora, hora i mitja, ha acabat la pel·lícula i te'n vas del cine o en aquest cas, doncs com que estàs a casa teva veient la pel·lícula on hagis d'anar i encara no saps i n'heu tan explicat què ha passat. Era així, Sergi? Sí, una mica, de fet, vaig haver de consultar...
per internet, a veure, m'acabo d'entrar en que va la pel·lícula. Això és fatal, això és fatal. En fi, doncs aquesta és la primera pel·lícula que comentem. La següent pel·lícula, Sergi, espero que ja tingui una mica més, que se'n tingui una mica més, la que ens comentis. Sí, sí, l'altra pel·lícula de secció
l'execució Atlas, que són com perles d'altres festivals i tal. També hi havia pel·lícula d'inauguració, era The We and The I, els Nosaltres i el Jo, del Michel Gondry, que la vam introduir una miqueta la setmana passada. Què tal aquesta pel·lícula? De què va? Aquesta sí que m'ha agradat. És l'últim dia d'escola a un institut com del Bronx o una cosa així.
i és el viatge de tornada al bus de mogollón d'alumnes fins a casa. O sigui que la pel·lícula és hora i mitja a dins de l'autobús tornant a casa tots els alumnes. Sí, i és del microcosmos que tenen allà dintre de l'autobús i bueno, hi ha una noia que havia
Feia com tres mesos que no ania a l'institut. De sobte apareixen a l'autobús que es puja allà. No se sap què ha passat. Sí. Estan els que estic amb els més petits, una noia que és al seu aniversari i està preparant com la seva festa. Hi ha com un microcosmos allà a l'autobús. Mentre va tornant cap a casa, la gent va baixant, cada cop queden menys a l'autobús.
i també es van veient imatges de coses fora, de flashbacks i coses que podrien passar en un futur. Bé, com a mínim, si t'ha agradat, l'argument em pinta bé i després s'ha de veure com es realitza tot plegat. És una pel·lícula molt fresca. De fet, els actors són no professionals i es viuen igual que la realitat, els germans.
Els que fan de germans són germans en veritat, es diuen igual. De fet això es porta molt perquè vaig anar a veure l'altre dia una obra de teatre, SOMNI, que feien a la Seca.
i que era una adaptació lliure, una versió del somni d'una edat d'estiu de William Shakespeare i els actors es deien ells també iguals. I algun pilot de televisió, Sergi, també passa això, que tots es diuen com es diu en veritat. Bé, doncs aquesta pel·lícula de We and The Eye. Més pel·lis que hagis vist últimament, Sergi, aquí a l'Antidefilm Festival, que estem comandant amb el Sergi des de setmana passada i ho farem cada dijous,
per parlar d'aquest primer festival online que es fa a Filmin.es, no?
Si volen poden agafar un abonament per 20 euros i poden veure com 34 pel·lícules. Em sembla que mai t'ho notaria que he descompès el Dolby Surround ja per veure-ho amb l'ordinador. El d'en Tira en Casa és el hashtag de la gent que s'agafi l'abonament i després ho puja a Twitter o a Facebook o el que sigui, li pot tocar un abonament gratuït de tot un any.
Ah, i la gent ha enviat fotografies de com segueix el festival, que de fet no m'hi he fixat, però tu segur que ja has fet algun tuit. Jo he fet algun tuit, però encara no he pujat fotos ni res. Estàs esperant, eh? Estàs esperant el material. Sí, del home cinema m'estava esperant. Home, això està bé. Tens punts, Sergi, tens punts. En fi, va, més pel·lícules. Una pel·lícula espanyola que també està pendent de distribució.
dirigida per dos membres del grup de música Manos de Topo. Ah, mira, justament ahir en parlàvem de Manos de Topo, que actua en aquest cap de setmana a Barcelona. Em sembla que la se l'ha apolo, eh, no em vull equivocar, però ara que són aquell grup que parlen així d'aquesta manera, no? Sí, que sembla que estigui plorant tota l'estona. I la pel·lícula que han dirigit també parlen així tota l'estona? No, no, no, l'han dirigit dos membres del grup, es diu Your Lost Memories, i és una pel·lícula que a priori, o sigui, llegeixes l'argument i et sembla molt interessant
després la pel·lícula n'està massa aconseguida. No veus que dura molt poc, dura una mica més d'una hora. Home, això com a crítica, no? No veus que dura poc, tot i que... Home, si és dolenta, no? És interessant, eh? A mi no em sembla tampoc dolenta, però, bueno, fa un temps un dels membres va crear una web que es deia també Your Lost Memories, que s'encarregava de la gent que trobava cintes de Super 8
que no eren seves, que almenys anaven a un mercadís i es compraven una càmera a segona mà i es trobaven una cinta allà dintre o coses d'aquestes que jo què sé. La vida dels altres, no? Una mica? Anaves a Los Encantes i trobaves cintes i no sé què tal, doncs la gent podia mandar allà les cintes que trobaven que no eren seves, ells les arreglaven, les pujaven a internet,
i la gent els podia veure i podia dir jo conec aquest que surt en el vídeo o això està gravat a prop de casa meva i buscaven els propietaris d'aquestes cintes i se'ls hi tornava. Ah, molt bé, molt bé i quina feinada també no? Sí, sí, és una feinada grossa. Clar perquè tu busca, busca. Doncs sota aquesta web, després han fet l'argument d'una pel·lícula i és que resulta que el creador de la web
té un accident de cotxe i perd la memòria. La seva nòvia li ajuda molt perquè no es recorda de la seva nòvia, mouen tot un drama i juguen una mica de la ficció dels altres si vol fer la seva realitat. Fa com una cinta de records que no són seus per tenir records.
Sí, sí, és curiós, és curiós. El que passa és que la idea és bona però el resultat no t'ha quedat de convenciment. No, queda una mica, és una mica no. A mi no m'ha acabat llançar. Sergi, tenim temps per un parell de pel·lícules més. Quantes has vist aquesta última setmana? Portes el compte o no?
Encara n'he vist moltes. Tenia la sort que n'hi havia diverses que n'he vist a l'altre festival. Una cosa és Sitges, que et coneixem, que ets un malalt i que veus 6 o 7 cada dia com a mínim, però aquí tu et prens més amb calma, no veig? Sí, perquè com que veus a casa ja no és en plan... A Sitges tens deu dies, aquí tens un mes.
A prendre més tranquil·lament. I també tenia la sort que hi havia quatre o cinc pel·lícules que ja les havia vistes. Tens alguna pel·lícula d'aquestes que ja hagis vist i que també ja estigui a l'Atlàntida Film Festival? Bueno, ja vam parlar també la setmana passada del Miloco Erasmus. Sí, és veritat. Que la vam passar també després al Casal de Joves. Com va anar al Casal de Joves d'aquí de Sant Just la projecció de Miloco Erasmus? Vam tenir un petit problema. Ai, ai, què va passar? No, perquè en Facebook estan tenint problemes i...
No podem convidar la gent als nostres esdeviniments. Jo rebo invitacions. Però des de fa quant? No ho sé, però algunes he rebut. Aquesta setmana hem tingut problemes. Vam fer un canvi de dia de dissabte a divendres i molta gent no es va trobar.
Problemes de comunicació. Va saber greu perquè em sembla que venia l'autor i tot, no? Sí, sí, el protagonista i un dels guionistes, que és l'Irak Alkarab, va venir allà, també va muntar quadres que surten a la pel·lícula, va vendre samarretes que també surten a la pel·lícula. Va quedar molt familiar tot, no? Sí. Bé, Sergi, tens alguna pel·lícula més o ho deixem aquí avui?
Nombrar 3 o 4 que ja vam veure. Podem nombrar una que no la vaig veure així, que ja l'havia vist a mi prèviament, que a mi em va agradar molt. El meu Perfect Sense. Perfect Sense. Sí. Està protagonitzada per Ligua McGregor. És una pel·lícula anglesa. I la Eva Green. És curiós que aquesta pel·lícula, per exemple, amb Ligua McGregor i la Eva Green, que són coneguts, no trobin una distribuïdora i s'estreni aquí, no?
La pel·lícula que he fet és del 2011. És una mica especial el seu argument. Recorda molt l'Ensaig de la fredera de Saramago. Sí, amb un gran llibre. Si has llegit el llibre ja passa el mateix, que es queda a mitges, però que també va sobre la gent que de cop i volta es queda cega sense motiu aparent. Hi ha una persona que hi veu o com va?
Doncs aquí és més a saco. O sigui, paulatinament, tota la població mundial va perdent els seus sentits. Tot el sentit, eh? Sí, sí, sí. Crec que comencem per l'uïda, després el gust, el tacte... La vista... Al final acaben per la vista. La vista és l'última. Sí, amb el rotllo, eh? No, però...
T'ho presenten també amb una parella que es coneixen justament, un és cuiner, i es coneixen justament quan comença a passar tot això i se n'amoren. Encara que la pel·lícula és una mica trista, et presenta molt com la capacitat que té la humanitat. Sergi, perdona, és que ara t'escoltem una mica diferent. Has canviat el telèfon o la posició o alguna cosa?
Ara millor? Sí, ara millor. Deies que l'ésser humà amb la capacitat de l'adaptació que té el medi o què? Sí, i de sobreposar-se a tot. O sigui, esperar el gust. Al principi és tot un drama, però de mica en mica...
i després el tacte, després l'olfacte. És una mica com la vida mateixa, no? Quan rebem cops d'osar a la nostra vida, també ens reposem poc a poc i mira, ho acabes acceptant i t'adaptes, si no, malament. El punt de vista d'aquesta parella, que s'acaben de conèixer i van arreglant tot, a mesura que passa, fins que finalment ja ha perdut la vista i és com... ni es veuen. Com es diu aquesta pel·lícula?
Perfect Sense. Perfect Sense, té bona pinta. Sergi, amb aquesta última recomanació, que per cert, el bo de tot plegat és que el Sergi ens explica aquestes pel·lícules i aquestes pel·lícules es poden veure aquesta nit si volem, perquè a través d'aquesta plataforma Filmin.es podem veure aquest primer festival on-line que es fa a l'estat i que és la tercera edició ja de l'Atlàntida Film Festival. Sergi, moltíssimes gràcies. A vosaltres. I la setmana que ve parlem una mica més. Et sembla?
Molt bé. Que vagi bé. Que t'agradi. Gràcies. Adeu. 6 i 42 de la tarda, recte final del programa, i, Cristina, nosaltres havíem de parlar i de rebre l'Arnau Cònsol, que fa la secció de llibres, però, atenció, perquè... no ha pregut. Serà que un omni l'hagui?
Serà que... No, és Setmana Santa i s'ha oblidat que té secció a la penya del morro. No, a mi no em fa tanta gràcia això ja. Bé, en fi, ara el trucarem i sabrem la veritat de tot plegat. No sé quin llibre també ens volia recomanar, però... Home, per Setmana Santa necessitem un llibre, no? La Bíblia.
Bé, ara parlem. Una altra perillatge. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
300% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. 3 quarts de 7 de la tarda. Cristina, em sembla que hem trobat l'Arnau. Arnau, bona tarda.
Bona tarda. T'havies oblidat de la secció, digues la veritat.
Ja veiem que no t'havies oblidat gens que estàs a una tenda de pintura.
Per cert, hi ha molta gent que aprofita la setmana santa i aquests dies de festa, per molts de festa, per fer reformes al pis i fer coses d'aquest tipus. Jo crec que hi ha dos tipus. La gent que se'n va a la Càncer o al pis de la costa o a la casa de la muntanya i la gent que diu
No ha pintat l'habitació que fa 7 anys. Això passa molt. Ja veiem que tu ets d'una altra classe de persones. Avui ens proposaràs llibres d'abricolatge pel que veig.
Sí, sí, sí. A veure, al final sí, eh? Sí, al final sí, no? Hi ha algun llibre de bricolatge? A la botiga on estàs, tenen llibre o no? Perquè, per exemple, les grans empreses i botigues majoristes, majoristes no, però, per exemple, Bauhaus, Leroy Merlin, sempre tenen com un catàleg de coses, no? Que, clar, allò... Aquí els catàlegs són tots de pantones, eh?, pel que veig. Ah, pantones, o sigui, hi ha molt de color. Sí, és un llibre interessant, eh?, perquè, escolta, tu agafes un pantone... Bueno, no és allò que dius...
Taronja, més o menys groc. No, no, no, no, no. 3-0-28. D'acord, d'acord. Que de fet, si a l'APM, a alguna pregunta més, a TV3, pregunten la televisió escultura, jo et pregunto, aquests catàlegs són literatura? Bueno, els últims de literatura especial, jo més que literatura em diria... bé.
Catàleg, va. Catàleg, clar. Escolta, Arnau, no el vull prou de gaire, però pel tema d'avui, clar, no sé si tenies pensada algun tipus de... Avui climent. Avui climent? Sí, sí, perquè de fet és un tema que després no m'has preguntat més aquests altres dies, però jo recordo un dia que vam tenir una interessant discussió sobre els noms fatals,
Noms fatals? Recorda-m'ho, que ara no he caigut. Els noms dels papes, no? Ah, els noms papals, perdó, havien entès fatals, havien entès. Els noms papals. No, no, no. Jo recordo una discussió aquí sobre els papes, els quins noms posaríem, si Gregori, si Benedicte, si el que sigui. I, clar, al final, francès. Sí, senyor. Molt bé.
i a vegades dius que està molt bé, tu també has dit moltes coses, li agrada el futbol...
que és de Sant Lorenzo, que és al Barça, però fa francès. Que Leo Messi... No és ni primer, eh, perquè es veu que això de... No, no es pot dir. Si és el primer, no es pot dir que és el primer. No, quan hi hagi un altre francès, l'altre d'aquest serà ser primer, perquè l'altre serà segon. No, mentrestant, és papa francès. Sí, que Leo Messi ha dit ja que vol veure... Ja, ja, ja. No, l'altre és clar. Em va quedar, he trobat un llibre que és bastant...
Bueno, que és del tot nou, diguéssim. És una novetat d'ara. És un climent. Clar, climent és un nom papal. Jo em penso que anava a haver 12 de papes climents. I mira, volguis que no vaig fer la relació, vaig dir que allà el compro. I no va de papes, que és una novel·la que està molt bé. És del Josep Maria Fonolleres, periodista, col·laborador de l'Avui, del Periódico, d'aquests de columna diària, un gironí...
a molt del cercle d'escriptors de Girona, que reivindiquen molt el fet de ser de Girona. La novel·la, una part passa a Girona, una altra a Roma. Però no, no hi ha papers. És una història molt curiosa. Representen un grup d'amics, dels quals s'enamora un grup d'amics de tota la vida, i que tenen, no sé, 60 anys, estan tots acomodats, un és metge, l'altre, no sé, enginyer i tant, tenen bé. N'hi ha un que sempre ha sigut una mica l'ovèlia descarreada,
que sempre ha promès que escriurà una novel·la, no? Que és el tio així, el típic, que és el de lletres, del grup i, bueno, una mica els notes, no? I aquest es mor. Bueno, van de viatge a Roma a tots, que això ho fan de tant en tant. Aquest decideix que a Roma s'hi queda uns dies més, els altres es pensen que és la típica filipollada, que sol fer aquest del grup, diu, bueno, d'acord, es queda, i al cap d'un mes o així s'ha d'entendre que es mor. I, clar, per així d'aquí, demanen a un escriptor que...
És una novel·la que no va escriure mai. És una novel·la sobre els papers.
I després hi ha les trobades d'aquest amic, d'aquest escriptor, i la història d'amor d'aquest escriptor.
doncs amb la seva dona, no? I aleshores es van embolicant, es van liant i tot plegat, va ser una novel·la puzzle molt interessant, que sobretot parla de l'amor i de la mort, dos temes clàssics que, en fi, sempre funcionen, però que sobretot, sobretot, si algú... bueno, podria ser, no?, que llegís habitualment els fonolleres del periòdico o els articles que fa l'avui, no? Sí, sí. Bueno, sabrà que és algú que escriu molt bé d'aquests que realment fa frases
És una novel·la que es llegeix molt bé. Pot agradar més o menys.
És la recomanació d'aquests quatre dies de festa que venen.
De Josep Maria Funolleres, publicat a Amsterdam editorial. Molt bé. Doncs escolta, Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, que tinguis una bona setmana santa. I ja has acabat d'escollir el color de la pintura o no? Bueno, estem entre el Malva, però el Malva clar, eh? I estem amb el Pedra. El Pedra, sí, veig colors suaus, veig, eh? Sí, tirant cap a suau, perquè ara és una habitació petita, tampoc li fotràs un color fosc.
Jo buscaria un fucsia o un verd així estrident.
Un verd pistacho, això és fort. La Venedora ens ho va dir. Un verd pistacho i em pensava que teníem una paret ja bastant groga, groc o cre, i no ho sé. Aleshores ens ha mirat i em caga de dir, ai, hi ha gent pel món que pintar qualsevol cosa. És tot un món, això de les pintures i els colors. En fi, moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona Setmana Santa, disfruta. A vosaltres. Que vagi bé, bona tarda.
Anem acabant el programa Cristina. Recordem els Trending Topics que ens hem deixat pendents. Avui també ha sigut Trending Topic. Inventa tu Cofradia, relacionat amb la Semana Santa. Exacte Jordi, com estem de Semana Santa de processons i de tot plegat, doncs es veu que alguna persona s'ha inventat aquest hashtag, inventa tu Cofradia. Que té bona pinta, perquè la gent és molt ingeniosa. Aquí està el tema. Les persones acostumen a ficar Cofradies que els hi hagués
agradat que existissin. Exemple, doctor Culler diu, hermandat de la terna dècima i tenim 9 champions. Una altra, per exemple, Juan Distinson diu, la cofradia de Nostro Señor, el rei de les fiestes. Típiques, no? I acabem d'anar a casa amb una de Culler en republicana que diu, el Cristo del buen recorte. El imperio mariano no quería, pero las circunstancias lo obligaron.
I també avui ha sigut trending topics, songs I will always love. És a dir, cançons que sempre m'agradaran i estimaré. La gent aquí, clar, diu el que li dóna la gana i el que vol. Algun exemple? Jo no sé si perquè s'acosta setmana santa potser la gent s'acostuma a sentir més cançons i s'anima amb la música, també. És així com als llibres, també. Al bon temps, clar. Sí. Doncs per exemple, Blazet ens aconsella el sonyo de una noche de verano.
El sueño de Noche Verano és una cançó aquesta, em pensava que era una obra de teatre de William Shakespeare. Doncs tenim altres, el cas d'Helena Blanco que ens diu, en el mundo genial de las cosas que dices de maldita nerea. I alguna última? I per exemple acabem amb Lightweight que diu, cada una de las canciones de Adele, por los siglos de los siglos amen.
Bé, doncs ho deixem així. Cristina, el millor del programa avui per tu ha sigut? Doncs avui el descobriment d'aquest grup de música, Tremendamente. Tremendamente, eh? Sí, sí. Que no m'ho esperava i m'ha agradat. Sí, no t'ho pensaves, eh? No t'ho pensaves. Sí, som de Vic i ja porten 10 anys i la setmana que ve celebren aquest desè aniversari amb una festa molt especial a l'Apolo de Barcelona.
Agradeix tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdó i l'actualitat d'en Justenca, a la Roser Arcs, a l'Educació Canina, al Dani Rifa, justament el cantant del qual parlem ara mateix, al Sergi Arrada parlant de l'Atlàntida Film Festival i a l'Arnau Cònsul amb la secció de llibres, avui recomanant-nos Climent de Josep Maria Funolleres. I com sempre, Cristina, també, gràcies a tu, avui hem estat fent un programa mano a mano, la gent anava tan per telèfon i tot plegat,
Ja sabeu que el Twitter i el Facebook, ho porta la Cristina. Ens veiem el dilluns, no, dimarts. Bona Setmana Santa. Poblament, Cristina, que vagi molt bé. Us deixem ara amb l'informatiu vespre. La Carme Verdo i el capdavant del Sant Just Notícies. Nosaltres tornem, com diem, dimarts. Que vagi bé i Bona Setmana Santa. Adéu, adeu. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esverus.
And I heard, as it were, the noise of thunder, one of the four beasts saying, Come and see, and I saw, and behold, a white horse.
There's a man going round taking names And he decides who to free and who to blame Everybody won't be treated all the same There'll be a golden letter reaching down When the man comes around
The hairs on your arm will stand up At the terror in each sip and in each sip Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man who comes around Hear the trumpets, hear the pipers
One hundred million angels singing. Multitudes are marching to the big kettle drum. Voices calling, voices crying. Some are born and some are dying. It's Alpha and Omega's kingdom come. And the whirlwind
Is in the thorn tree. The virgins are all trimming their wigs. The whirlwind is in the thorn tree. It's hard for thee to kick against the pricks. Till Armageddon, no shalom, no shalom. Then the father hen will call his chickens home.
The wise men will bow down before the throne and at his feet they'll cast their golden crowns when the man comes around. Whoever is unjust, let him be unjust still. Whoever is righteous, let him be righteous still. Whoever is filthy, let him be filthy still.
Listen to the words long written down When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers One hundred million angels singing Multitudes are marching to the big kettle drum Voices calling, voices crying
Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wicks The whirlwind is in the thorn tree It's hard for thee to kick against the pricks
In measured a hundred weight and penny pound. When the man comes around. And I heard a voice in the midst of the four beasts. And I looked and behold a pale horse. And his name that sat on him was Death.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous 28 de març. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El ple municipal tracta avui l'aprovació de l'ajut de la Generalitat per l'escola Bressol municipal Marreix de fa dos anys, un dels punts més destacats de la sessió que comença ara, aquesta hora, a les 7. També es debatran temes mediambientals i de gestió de residus. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Aquest vespre l'església prepara la missa que conmemora l'últim sopar de Jesús. A partir d'aquí es celebren més activitats de Setmana Santa els propers dies. També la venda de mones de Pasqua ja ha començat.