logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

programada cap trobada entre el PSOE i el PSC cap dia d'aquesta setmana, tot i que havia transcendit que es trobarien avui. Ho ha confirmat el portaveu del PSC, Jaume Collboni, que ha avançat que el calendari es posarà en marxa la setmana vinent o l'altra. De la seva banda, dirigents del PP.
Instant el PSOE ha trencat d'una vegada amb els socialistes catalans. Barcelona, Anna Ruiz, bona tarda. Bona tarda. Els socialistes catalans han respost al PP que la renovació del marc de relacions entre PSC i PSOE no comportarà cap trencament. El portador del PSC, Jaume Collboni, ha afegit que els populars farien de preocupar-se més del cas Bárcenas abans de les relacions entre socialistes catalans i espanyols. Els senyors del PP poden continuar intranquils perquè aquesta ruptura no es produirà. De fet, també demanaríem que els senyors del PP
Està molt bé que s'ocupin i es preocupin del futur del socialisme català i espanyol, però nosaltres, no només els socialistes, sinó el conjunt dels ciutadans d'aquest país, ens preocupa molt pensar que tenim un govern que pateix el xantatge d'un senyor com el senyor Bárcenas. El PSC també ha demanat a Convergència i Unió el seu suport per la creació d'una comissió d'estudi al Parlament sobre la reforma federal de la Constitució. Convergència i Unió va votar a favor d'aquesta reforma federal al Congrés dels Deputats.
Previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya, Manuel Álvarez, bona tarda. Bona tarda, doncs avui les temperatures han baixat degut als núvols i han quedat entre els 9 i els 14 o 15 graus en general. A més, ja es produeixen algunes precipitacions febles a l'extrem nord-est i també a punts del terçut de Catalunya. Aquestes precipitacions al llarg de la tarda s'aniran estenent i acabaran afectant a darreres hores de la jornada bona part del territori, sobretot del litoral i prelitoral, i especialment ho faran el sector sud,
on seran localment fortes a darreres hores del dia. Podran anar acompanyades de fan i també puntualment podrien anar acompanyats de tempesta i fortes ratxes de vent. De cara demà la jornada serà gris amb precipitacions generals, sobretot de matinada i fins al matí. A partir de llavors es restringiran sobretot al nord-est, però novament al final de la jornada s'estendrien a bona part del territori. Les temperatures mínimes demà pujaran, les màximes en canvi baixaran. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Aquesta tarda el Vendrell celebrarà la consecució de la primera copa del rei d'hoquei patins que va aconseguir ahir diumenge després de derrotar el Reus en la final per 4 gols a 3. És el primer títol important de la història del club que enguany celebra el seu centenari. A les 6 de la tarda els aficionats ja poden acostar-se a la instal·lació del club on l'equip arribarà amb autocar cap a les 7.
Després de la primera trobada amb l'afició, jugadors i cos tècnic pujaran a una carrossa i faran un breu recorregut direcció a l'Ajuntament. Oferiran el títol al consistori i després sortiran al balcó de la plaça Vella per oferir el títol als seguidors. En futbol, la junta directiva del Barça està reunida des de dos quarts de quatre de la tarda per tractar diferents assumptes d'actualitat. El conflicte dels avals, la seguretat a l'estadi o bé la situació esportiva de l'equip. De tot plegat, en parlarà el portaveu del club, Toni Freixa, i el president, Sandro Rossell, a partir de les set de la tarda.
Notícies en xarxa. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com,
comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desverlos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Moltes gràcies. Gràcies, moltes gràcies. Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi!
No cal, no cal. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. A més a més també tindrem, com sempre, cada dilluns el Manel Ripoll per parlar-nos de la història de Sant Just avui sobre el capítol de les escoles.
de començament del segle XX. A més a més, també tindrem la televisió amb el David Hàbil, que avui el David ens parlarà sobre el nou programa d'Avuit Televisió, que avui s'ha estrenat amb la Ruth Jiménez als migdies, i a la segona hora, la tertúlia esportiva amb el Sergi Pont, el Rafa Cano, l'Edu Rodríguez, els seves elies... Tot això avui a la feina amb el morro, sí senyor?
Per cert, saludem l'equip habitual del programa amb la Cristina Barques al Twitter i al Facebook. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Què ha sigut trending topic avui a les xarxes? Doncs avui... Perdona, a mi com t'aplodeix la gent, eh? Gràcies, gràcies. Doncs avui, deut a la pujada de l'atur que hi ha hagut durant el mes de febrer quasi a totes les comunitats autònomes, ha estat trending topic al hashtag Quinem.
Bona nit.
Bé, precisament de tot això en parlem ara mateix perquè comencem la qualitat Sant Justenca amb la Carme. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Parlant de l'atur que torna a créixer el febrer a Sant Just. Hi ha 12 persones més que al gener apuntades a les llistes d'ocupació. De fet, ara mateix n'hi ha 826 sense feina al nostre municipi a Sant Just i em sembla que és rècord, no? A Sant Just n'hi ha hagut mai tantes persones aturades.
Jo diria que no, el que passa és que m'agradaria, per fer segure aquesta dada, hauria de mirar una mica més. Però diria, si més no, amb l'últim any, i en principi l'últim any és l'any en què hi ha hagut més atur dels últims, sí que s'ha superat aquest rècord. Llavors hauríem de confirmar, per saber si és la xifra més alta,
Però sí que és significatiu, per exemple, encara que parlem de Sant Just, però que a 12 persones, encara que se n'hi poca cosa, excepte el juliol, en què van augmentant 17 persones el nombre d'aturats, però que a vegades a l'estiu potser...
I a canvi, a més, és la vegada que ha augmentat més en els últims 12 mesos, per exemple, aquí al municipi. Per tant, a Sant Just també segueix la tendència que hi ha a la resta de Catalunya i també a la resta de l'estat. Per exemple, al gener havia augmentat en 6 persones, al desembre en 4, a novembre i a octubre s'havia mantingut i en canvi ara, no sé què ha passat aquest febrer, però ha augmentat en 12 persones aquí a Sant Just, aquí al municipi. De fet, fa bastants mesos
des del setembre, que no redueix l'atur i també hem de tenir en compte, de tota manera, que, diguem això, però també hi ha gent que ja no està apuntada a les llistes d'atur perquè se li ha acabat l'atur, vull dir que també, a més d'aquests 826 dels que parlem ara a Sant Jus, n'hi ha més que no apareixen en aquest xifrat. I al Baix Llobregat també ha crescut l'atur en unes 400 persones i ara ja supera les 73.000.
Bé, una mala notícia, eh? Comencem aquest mes de març, aquest dilluns, amb aquesta mala notícia, sabent les dades de l'atur del mes de febrer. Per cert, també saludem a tota la gent que ens estigui veient a través de la webcam de Radio d'Esvern.com o escoltant el podcast, també, que ho podeu fer a qualsevol hora del dia. Continuem amb una notícia una mica més simpàtica. Parlem de cultura a Sant Just...
Perquè el 26 d'abril, tres dies després de Sant Jordi, es lliuraran els premis del concurs de poesia i prosa en català per a no professionals. Hauria de fer el titular d'aquesta notícia en vers o rimant, jo penso. Enguany el certamen fa 25 anys i aquest any es donaran a conèixer els guanyadors i guanyadores durant la inauguració de l'edifici
de les escoles. Encara hi ha temps per presentar obres escrites en poesia com en text normal. O prosa. Prosa, això, prosa. Faig, en principi, no hi ha categoria, eh? Però és prosa, és prosa. Bé, hi ha temps fins al 19 de març en concret i els guanyadors, com deia, es tornaran a conèixer el dia 26 d'abril. Hi ha categories de nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14, de 15 a 17, persones adultes i els premis, que també van en funció de la categoria,
Els nens de 9 a 11 anys rebran diners per canviar en llibres, en les joves van dels 60 als 80 en metàl·lic i en les categories d'adults van dels 100 als 160 en metàl·lic. Les obres s'han de llibrar al saber local de català. L'Ajuntament de dilluns o divendres de 10 a 2 encara han format paper.
I hi ha temps per fer-ho fins al 19 de març. El format i la manera de presentar-les les podeu consultar a les bases del concurs que trobareu a la municipal, www.sanjus.cat. Bé, serà un acte especial, el que es farà aquest any del lliurement de premis, serà el 26 d'abril, i serà aquest acte d'inauguració de l'edifici de les escoles, que a més a més, en principi,
Sembla que el servei local de català ja s'hi hauria anat instal·lant aquell dia. És a dir, que tot plegat serà bastant imminent. A més, un edifici, aquest de les escoles nou, Sant Just d'Esvern, que vam fer el seguiment des de la ràdio i des dels informatius de quin nom hauria de tenir aquest nou edifici, finalment va guanyar les escoles. I és curiós perquè aquests dies, Història de Sant Just, amb el Manel Ripoll, que tenim cada dilluns, que és el nostre historiador, i que, de fet, ara mateix el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda.
Bona tarda, Manel. Estem parlant de les escoles en general a Sant Just d'Esbert, no? O sigui, com a homenatge, ni que sigui, d'aquest nou edifici que es tira a les escoles fent referència i menció a tots els edificis i equipaments educatius que hi ha hagut al nostre municipi des del segle XV, eh? O sigui que... No només això, sinó que el nom de les escoles és perquè a l'edifici no avui en dia està... Sí...
Com parlarem avui, des del 1925 hi van haver escoles de forma ininterrompuda, fins que les escoles Montserrat no faran molts anys se'n van anar a les basses de Sant Pere. Bé, doncs de tot això en parlarem d'aquí una estona amb el Manel. Això serà la secció d'història de Sant Just, però continuem amb més coses. Parlem ara de l'Associació de Veïns, que atenció, està enfadada. L'Associació de Veïns de Sant Just, atenció, ha fet un cop de puny sobre la taula...
i reclama una parada del Just Trump davant del centre social al Milenari. Que, clar, clar, el Just Trump és l'autobús que et porta.
No. Sobretot perquè porta, almenys, el que defensen és perquè porto a l'Hospital Moisés Brogi, també, aquest autobús, i que llavors, doncs, diu que justament el fa salir més gent gran. Sí, però d'on va, on va, el Justram? Ara m'he perdut. Va fins a... fins al Brogi, no? Si no m'equivoco. I el punt de partida, jo sé, si no és a Milenari, és allà al costat, però vull dir, és la part del barri nord de Sant Just. Al barri nord, més o menys, no? I no hi ha una parada... Clar, també passa per... Va per aquí, eh? Per aquí dalt, també. Per aquí dalt? Sí, pel carrer Muntanya, com si diguéssim. Carrer Muntanya, eh? Llavors...
El carrer, muntanya, el carrer... Home, és la Viral. Sí, sí, el pareig de la muntanya, és aquí on està l'Institut de Sant Jus. Efectivament, i què passa? Que demanen una parada davant del Centre Socialista de la Merida, que és darrere el mercat municipal, per la gent que no sàpiga ben bé on és. És una petició que té l'entitat des de fa més d'un any i una trentena de socis i sòcies de l'associació ho van debatre en assemblea. Carme, què vol dir tot plegat?
No, es va fer l'assemblea anual, es van parlar de diferents qüestions i un dels temes en què vol insistir l'entitat veïnal és en tot el tema del transport públic. De fet, fa poc, en el cas del 157, també ells s'hi havien posat de manera bastant intensa i ara ells creuen que seria molt tràctic. Perdona, han vist que en respost i que el 157 s'ha allargat la parada fins a Coroblanc i ara s'han animat i dius, bueno, te perdés el río, per tant...
No, però ja fa un any, ja fa un any que n'estan parlant. I diu que ells creuen que si tingués aquesta parada davant del mil·lenari el Jostram seria molt pràctic per la gent que hi viuen i que van sovint a l'hospital de Sant Joan d'Espí, Moisés Brogi, però encara estan en converses amb l'Ajuntament que no ho veu clar, que diu que l'hora de girar seria complicat, etc. Perdona, perdona. L'hora de girar, l'autobús... El moment de gir, la maniobra de gir...
i també el tema dels horaris que llavors tot modificaria bé, això és la resposta que han rebut de moment de l'Ajuntament i també es van parlar d'altres coses en aquesta assemblea el pressupost, quotes per aquest any les campanyes i projectes pel 2013 com la recollida de taps de plàstic i que un dels objectius no oblidem que és augmentar el nombre de socis Quedes un dels objectius de l'associació de veïns? Sí
Perquè procurar per la gent no. Ja els he dit tots aquests. Ah, val, val, val. I s'anives pel poble i llavors... Ah, val, val, val, val. D'acord, d'acord. T'has quedat amb l'últim. Val, digue, home, dic, és l'associació de veïns que procurin també pels ciutadans del municipi. Clar, però els socis són ciutadans també. Per tant, només reclamar-li l'associació però no fer-te soci també és tenir morro. Ens fem tots a l'associació o què? Estaria bé. Quant es paga l'any? Ens sembla que veien 11 euros. Oh, 11 euros? Escolta, està tirat de preu. Fem-nos de l'associació.
Bé, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a partir d'ara mateix a radiodesverb.com i més informació Sant Just tenc a les 7 al Sant Just Notícies edició Vespre. Carme, bona tarda i gràcies.
Bé, i no deixem Sant Just perquè cada setmana, els dilluns, tenim amb nosaltres el Manel Ripoll per parlar una mica de la història de Sant Just, dels diferents capítols. Un poca broma que anem repassant tot el que ha donat de si Sant Just desvert.
Des de com aquest, qui diu els Íbers, no? Sí, sí. Abans i tot. Sí, i anem fent diferents temes, anem obrint diferents carpetes sobre diferents qüestions i fa una setmana vam començar a parlar del tema, també vam donar a conèixer els nostres oients, el primer recinte escolar del qual tenim fotos, notícies concretes i una ubicació que va durar uns 20... Sí, ara, abans de... A mi se m'encés que jo aquest diumenge hi vaig estar...
un cop al mes tu per el Salacov i fas com de guia de les restes hívers que hi ha aquí al turó primera pregunta, hi ha encara la senyera? la senyera encara hi és feta molt malbé i molt deteriorada però hi és perdona? si jo crec que quan la van ficar devien comprar no se'n la van comprar jo no critico ningú però la bandera jo n'he vist a altres turons i altres cims a Montserrat i a altres llocs i no està allò atrotinada que està allà dalt
Sense crítica a ningú, eh? Només en mànim constructiu. No és cap crítica. No és cap crítica. Però tu que puges cada mes. Un cop al mes que anem. La bandera, o sigui, la senyera, com que la veiem a dos quilòmetres... Sembla que estigui bé. Sembla que estigui bé, però t'apropes i és un drama. La part del final, o sigui, la part que no està lligada al màstil, està feta a tiretes. I per no parlar del màstil, que un dia d'aquests bufarà una mica de ben i caurà, però bueno.
Ja ho saben, els de l'Assemblea Nacional Catalana. Ho saben perquè jo, un cop al mes, quan vaig, els envio un mes i dic... Això caurà, però no m'ha fet cas ningú. A mi mai m'ha fet cas ningú, no? Escolta, i si en lloc de... Potser no la van robar. Potser va caure ella mateixa a l'estiu. Pot ser una nova línia d'investigació? Es va trobar una cosa cremada, allà, el cop que la diuen que la van cremar. No, no, allà ho ha descartat, eh? En fi, que la senyera, qualsevol dia que ets... Cau. Caurà o voler anar pel propi vent. Sí.
Això és el primer. I després... Què hi ha més? Des del mes de desembre anem dient que es van fer unes destrosses a la zona de la Torre. Sí, senyor. D'acord?
De moment encara no s'ha actuat allà, és a dir, les pedres s'estan perdent i com que aquests dies ha plogut i ha fet vent, doncs la part erosionada, clar, al ploure s'ha anat erosionant més, que difícil la paraula, i doncs cada vegada queda menys tros. Jo vaig parlar amb l'arxiver quan vaig veure això que estava així el diumenge, però ja m'ha dit que el pressupost està aprovat, que has hagut de fer una partida extra perquè això val pasta, arreglar aixòs,
Estem parlant de les restes llivers? No, de les restes de la Torre de Guaita que està al cim. De la Torre de Guaita. La Torre de Guaita és el que està fet. Hi ha un tros que des del mes de desembre es va fer malbé. No se sap encara si per causes alienes o perquè algú li va donar cops. No sé si són causes naturals o causes...
humanes, no? Correcte. El que passa que, home, allò són unes pedres molt grosses que fan la Torre de Guaita, que si heu assedat allà, veureu que és una fortificació que porta bastant segles aguantant-se. Sí, sí. És del segle X. I de cop i volta... Una part s'ha fet malbé. Jo, des del meu punt de vista, és que algú hi ha ficat ma, perquè, a més a més, es va arrencar aquells pels que són indicadors, quan vas per el collçola que et diu cap aquí, la font de la beca cap allà, el que hi ha a dalt del turó estava arrencat
I just el mateix cap de setmana o el mateix mes que jo vaig veure que el pal estava arrencat, la torre estava il·lusionada. Casualitat. Però aquí hi ha animals, no? Primer que no entenc... Qui arrenca el pal. I després que per arrencar el pal necessites un cotxe, no? Amb una cadena i ho lligues. O tres o quatre persones. O quatre persones forçudes del circ, no? Així...
Jo és el que vaig dir, però l'arxiver que és menys mal pensat que jo diu, no, però pot ser que estigués poc collat i que digués, ja, resulta que el mateix mes es va caure al pal i es va aruginar la torre.
En fi, són misteris que... Sense resoldre. No sabrem mai què és el que haurà passat. Ara, jo sí, Manel, tu vas pujar aquest dissabte i la senyera està feta amb un cristo. I la torre necessita reparació. Sí, un aplaudiment perquè ens quedarem sense... Sense patrimoni. Sense patrimoni. Foc que tenim a Sant Jus, encara ens quedarem sense patrimoni. Però bueno, s'està treballant en arreglar-ho.
En fi, feta aquesta denúncia innecessària, Manel, parlem ara sí de les escoles de Sant Just, perquè com hem comentat, avui obrim el segon capítol d'aquesta carpeta, perquè avui ens situem a partir del 1924, no? De fet, la setmana passada vam fer aquests primers 25 anys del segle XX, parlant de les primeres dades que teníem dels professors, com el senyor Pasqual i doña Lalleta,
i també una mica amb el senyor Fabregat davant de l'escola i tot plegat. De fet, en aquella època, els nois i les noies estudiaven en aules diferents? Estudiaven en aules diferents. De fet, en les fotografies que podem veure avui us he portat el llibre aquest de les miscel·lànies, hi ha tota una sèrie de fotografies, i el que parlarem en aquests primers minuts és el tema...
És el tema d'aquestes fotografies, perquè d'aquí en podem extreure hipòtesis o coses de com era en aquella època les escoles i com funcionava l'educació a Sant Just d'Esvern. El primer que tenim és això que us comentava, una fotografia del senyor Pasqual, d'acord? Amb només nens. Amb només nens. I a la següent pàgina una fotografia de doña Laieta, només amb nenes.
Jo ho estic posant a la webcam, tu vés explicant. Llavors, el curiós dels nens, encara perquè es reconeixen alguns noms, però imagineu-vos l'antic que són aquestes fotografies, estem parlant de fotografies. La dels nens és del 1904, i la de les nenes és anterior al 1904, que quan es va fer aquest llibre l'any 99, crec que es va fer una cosa així, els enjustencs d'edat més avançada,
que havia santjust i que se'ls va demanar que identifiquessin els nens, van ser incapaços d'identificar qualsevol d'aquestes nenes que anaven amb aquesta professora amb doña Laieta. Però qui eren aquestes nenes? Eren santjustenques, però ningú dels que van participar ni ningú que se'ls va preguntar si podien identificar alguna d'aquestes persones, ho van saber de qui eren aquestes persones. O sigui, imagineu...
Aquestes nenes i aquests nens que acabeu de veure, perquè són una idea, serien els vostres besavis i besàvies. Bé, a veure, nosaltres m'ho hem portat a la webcam de la ràdio, si algú està atent i puc controlar la imatge, perquè si hi fixi, a veure si trobo algú amb el passat. Mira, aquest em sona a la família Cardona, no sé, m'ho invento, eh? Bé, bé, són uns fotografies d'època del 1910, la vestra... Sí, 1904, sí, sí. En fi, Manel, tot això, on vols anar a parar?
Bàsicament, primer comentar-vos això, que en aquesta època nens i nenes, pel que veiem, estaven separats. Els nens tenien un mestre i les nenes tenien una professora. És possible per això que hi haguéssim més nenes escolaritzades que no pas nens? Perquè pel volum de la foto potser... Depèn de la foto. Aquí, per exemple, aquesta són tots nens i la de següent són tot nenes. El que sí que hi ha i he vist bastant és que els nens són d'una edat, diguem-ne, més petita,
En canvi, les nenes avancen i fins als 14, 15, 16 anys continuen anant a escola. De tal manera que a mi em fa veure que amb aquestes fotos són tot hipòtesis. Amb aquestes fotos, com si els nens, a partir d'una certa edat, haguessin d'anar a treballar al camp o haguessin d'anar a treballar en el negoci familiar i les nenes, que en aquella època eren considerades clarament inferiors o que no tenien tots aquests drets que tenien els nens, podien estar més temps a l'escola i més temps formant-se per...
Perquè, clar, heu de pensar que l'educació que rebien les nenes d'aquella època era formar-se per ser unes bones dones, unes bones mullers. De fet, després en parlem també amb la següent escola de les monges carmelites. Jo tinc, això és en educa familiar, però tinc a casa un...
un tapís o una cosa que abordava la meva besàvia i els ensenyaven a abordar i a fer punt de creu amb totes les lletres amb majúscules, amb minúscules a saber fer els anys... Els ensenyaven això, els nens sí que els podien ensenyar alguna cosa més de matemàtiques o alguna cosa més però els nens els ensenyaven totes aquestes coses que després els serien útils
a la vida de l'època, a una educació molt diferent de la d'avui en dia. Bé, avancem cap al 1916, no? I veiem a por de pàgina de les fotos dels nens el següent escrit. Diu, Collegio Nacional de Niños San Justo de Esvern, i de fet, normalment veiem la paraula nacional. Sí, veiem. De fet, hi havia una foto, ens ho hem passat, del 1910, que ficava això, Escuela Pública de Niñas de San Justo de Esvern, escrit allà amb guix, en una pissarra que suposo que era de l'escola,
i després, més endavant, com comentes tu, el tema nacional. Això ens fa veure que aquestes primeres escoles que hi van haver, els estudis vells, no era una escola religiosa, sinó que la primera escola de la que tenim constància és una escola pública, una escola sufregada per l'Ajuntament i, per tant, que no rebia aquestes ensenyances directament o dictades directament per l'Església o per la parròquia del poble, sinó que era un ensenyament laic.
Això és important que la gent tingui en compte que als estudis vells l'ensenyament era un ensenyament públic i universal a tots els nens i nenes de Sant Just d'Esvern de l'època. Després va arribar, però, l'escola de les monges carmelites, que en principi aquesta era religiosa. Són coetànies, o sigui, clar, aquí el problema que tinc jo, això es pot tractar, tot això que tractarem, de diferents formes. Per anys, el qual seria caòtic, perquè en el mateix any hi ha diverses escoles...
O, des del meu punt de vista, escola per escola. A mi em sembla bé tractar-ho escola per escola. Que és com ho estem tractant. Ara tanquem el tema de les escoles, els estudis vells, que hem parlat d'aquestes fotografies i les hem comentat. La setmana passada ja vam explicar on estaven instal·lades i que van durar de 1900 fins a 1925, que va ser l'últim curs que s'hi va celebrar allà. I ara entrem a parlar d'unes altres escoles contemporànies als estudis vells, que són les escoles de les monges carmelites.
Bé, veieu que la música ha canviat ja, estem a una altra història, això ja no són els estudis vells, estem parlant de les monjes carmelites. De fet, aquesta escola segurament donaran aquesta ensenyança des d'un punt de vista religiós i, per tant,
van permetre als Sant Justenc de l'època escollir on portar els seus fills. Sí, als Estudis Vells, per exemple, que es feia un ensenyament laic, o a l'Escola de les Monges Carmelites, que efectivament era una educació cristiana i catòlica com havia de ser. De fet, tenia tant prestigi aquesta Escola de les Monges, va començar el 1885 i va fer el seu últim curs el 1911, que inclús a mi m'han comentat que gent de fora de Sant Just, gent d'Esplugues,
portava les seves nenes, era una escola de monges, per tant, una escola només de nenes, portava les seves nenes a l'escola de les monges i venien des d'Esplugues, que a principis de segle era com una odissea, venien d'Esplugues fins a Sant Just i venien a portar les seves nenes aquí perquè tinguessin aquesta educació que Esplugues no existia, els pobles del voltant no existia. Es quedaven a dormir allà, ho dic perquè tenien el recinte a veig en un edifici de pisos...
situada al carrer de la Sala, que avui en dia es lança un clavier a Sant Jus. I clar, jo no sé si es quedaven tan bé a dormir, perquè si eren pisos... No ho sé, jo el que sí que sé és que estava ubicat aquí, en una zona de pisos. Possiblement aquestes monges, quan es van instal·lar aquí, tampoc tenien els diners suficients per fer una construcció tan grossa d'unes escoles pròpies, d'un local propi. Imagineu que l'Ajuntament tenia llogat els estudis vells, no era ni de propietat, estava llogat i pagaven aquelles 300 o 400 pessetes que dèiem. Les monges, doncs, tenien aquest...
que segurament també no era de propietat perquè en 1911 el van deixar i allà hi van ficar-se a viure famílies normals. Que per cert, deixa'm preguntar-te si avui en dia encara potser els avis de Sant Jus recorden com els pisos de les Monges. Correcte, de fet, si passeu vosaltres avui en dia l'edifici existeix i està arreglat i modernitzat, evidentment, però si passeu pel carrer en Sant Clavé i us pareu al número 64, aquell bloc de pisos
és el mateix que entre 1885 i 1911 va albergar l'escola de les monges carmelites i que possiblement alguna de les besàvies de qui ens està escoltant hi podia haver anat. De fet, aquest edifici avui dia encara, com diem, és conegut pels pisos de les monges. Si algú vol fixar-s'hi, només ha d'anar al número 64 del carrer Enselm Clavé. Per cert, només hi ha un parell de fotografies que tenim al llibre aquest d'on traiem avui les fotografies. Estem ensenyant
La webcam de Ràdio d'Esverb.com, si les voleu veure... Pàgina 55 i 56. Imatges dels grups escolars de Sant Lluís, l'autor és el Pere Abrull i Angela. 55 i 56, no? Correcte. Ara ho ensenyem a la webcam mentre tu expliques què és el que veiem. Expliquem aquestes fotografies que hem comentat, només hi ha nenes, això no ho hem dit amb les d'abans, però ho explicarem aquí. Podem veure nenes des del més petit, amb 5-6 anys o menys, fins nenes ja amb 14-15 anys. És a dir...
era com avui en dia, això encara es fa a les escoles rurals, a les que s'anomenen ZERS, que fan educació des de primera de primària fins a sisè de primària, que fan la classe tots junts perquè són pocs alumnes. A l'època, que Sant Just era una escola rural, hi havia pocs alumnes, o sigui, no hi havia suficient volum per fer diferents línies, i per tant, tots havien una educació, suposo que les aules les separaven i feien diferents coses, però aquesta classe tota conjunta i totes les nenes...
juntes, des de les més petites fins a les més grans. Escolta, Manel, i estic veient que a la fotografia, a dalt de tot, hi ha com una... És la puríssima. És la puríssima, la figura religiosa. Correcte, estem parlant de l'escola religiosa, tenien aquesta puríssima, de fet, no sé si es veu molt bé per la webcam, però la Mare de Déu porta darrere...
una mantellina, un mantell. Aquest mantell el brodaven les mateixes nenes perquè el dia de la Puríssima la Mare de Déu anés amb aquest vel tot brodat per les nenes que treballaven aquí. Em fa mal el braç, eh? I per últim, només perquè la gent ho està veient, el fons de la fotografia que veieu aquí
es veu l'entrada a una magia, aquesta magia, en el seu moment es deia Camp Meliton, avui en dia és la residència d'Avis, Nostra Senyora de Lourdes. Imagineu-vos com ha canviat el paisatge. Això és la zona final del carrer Bador, inici el carrer Bonavista. Doncs en aquella època, clar, tot bosc, tot camps...
I anaven allà a fer-se les fotos perquè era una zona més o menys bonica i no molt lluny del carrer de la sala, que és on estava l'escola. Escolta, és que em fa mal el braç, però estic aguantant perquè veig que hi ha gent que va entrant a la webcam i ho faig per vosaltres, eh? Bé, alguna cosa més... D'aquesta fotografia, no, simplement això que hem comentat i veure els nens, nenes més petites fins nenes grans de 14-15 anys i adolescents. Molt bé. Oh!
Quin mal, eh? És que pesa aquest. Sí, pesa aquest llibre. Tenim una altra fotografia o no? No, de les monges caramelides només hi ha dues fotos. Heu d'imaginar-vos també que de 1885 a 1911, avui en dia tenim càmeres digitals i fem les fotos que ens dona la gana, en aquella època aquesta segurament és l'única foto a l'any que es feien aquestes nenes. O sigui, la gent es feia una foto a l'any, es feia una foto de nen, una foto quan es casava, una foto si coneixia algú i s'havia de cartejar amb ella, però...
Una foto a l'any potser es feien com a molt. És molt complicat tenir fotos de l'època. I a més que no era com ara, que premes un botó i... S'havia de preparar, havia de venir un fotògraf... Per cert, Manel, que parlant de rumorologia s'enjustenca, jo he arribat a escoltar que aquesta escola de les monges, que van estar fins al 1911, oi? Correcte. És veritat que mossèn Antonino les va fer fora?
No, no, no. Va fer fora, o sigui, perquè jo això ho he escoltat. Sí, sí, existeix el rumor. Que hi ha un rumor que l'escola de monjes carmelites va estar mirant el 1911 perquè el mateix mossèn Antonino les va fer fora de Sant Just perquè no els agradava o no sé per què. Però això és veritat o no? No, això és mentida perquè, de fet, històricament, si els mira els anys que va arribar mossèn Antonino, hem comentat que això s'acaba el 1911.
mossèn Antonino no arriba a Sant Jús fins al 1916. Històricament és impossible. Ara bé, s'havia fet el rumor que, com que havien arribat en èpoques molt semblants, clar, el 1940, el 1950, es deia que, quan va arribar mossèn Antonino, les monges van marxar. Però és mentida, no? Però per edats, per anys, no coincideix. I per què volien que hi havia aquest rumor...
Algú que li devia tenir ganes de fer mal a mossèn Antonín en el seu moment. I el va difondre, no? I van difondre el tema que, clar, si tu no saps exactament l'edat, sí que dius per allà el 1910-1915 arriba mossèn Antonín i se'n van les monges carmelites. Que no hi hagués mal rotllo entre els dos.
Però no, no, per atatge no van coincidir. Doncs ja ho tenim. Alguna cosa més sobre les monjes carmelites? Aquí tancaríem el tema de la informació que tenim. Molt bé, doncs tanquem aquí i, escolta, obrim una altra escola, que és la segona que avui tractarem i última, en principi, que és aquesta que comentàvem al començament de les escoles...
Nacionals. De fet, les escoles nacionals estaven situades al carrer de la Creu i que seran les que heretaran els alumnes que fins al curs 24-25 van anar als estudis vells. Correcte. Al final hem parlat de l'escola pública per excel·lència de Sant Jus, que eren els estudis vells. Doncs el 24-25 és l'últim any que eren els estudis vells i el 25-26
començaran els estudis aquests mateixos nens, però en una altra ubicació, diríem, a l'altra banda del poble, perquè això estem parlant, que està aquí al costat de la ràdio, on hi ha la plaça dels Estudis Vells, i ara ens n'hem d'anar fins al carrer Creu, a Mataneu, entre Taneu i Montserrat, que allà hi havia, on avui aniria a l'escola d'adults, on la gent va a votar quan hi ha eleccions, que hi ha un col·legi electoral qualificat. On antigament hi havia l'escola Montserrat. No, no exactament. Ah, no? No. Estem parlant del xanfrà entre...
Carrer Creu, Carrer Ateneu, la part de dalt, que hi ha l'escola d'adults on es feien cursos de català. És veritat, és veritat. Allò és diferent que les escoles Montserrat. Però estan molt juntes i explicarem el per què perquè al cap d'uns anys...
es van axar als edificis de l'Escola Montserrat per fer una única escola. Bé, doncs anem al tema perquè les noves escoles públiques del poble, les escoles nacionals, van ser beneides inaugurades el 30 d'agost de 1925 per ja ser utilitzades durant el curs 25-26. Els professors que van iniciar el curs 25-26 eren els mateixos que venien dels estudis vells?
No, el 25-26 ja hi havia el senyor Fabregat, de fet el senyor Fabregat l'últim curs o el penúltim curs dels estudis vells ja hi era, el senyor Pasqual s'havia jubilat. Doña Lalleta sí que era la mateixa per les nenes, va continuar els primers anys de funcionament d'aquesta escola. Comentar com a curiositat, i crec que era...
que és una cosa alluar. En el seu moment, quan es van construir aquests edificis de les escoles nacionals, es va decidir anexar-hi unes vivendes pel mestre i la professora. Cosa alluar i que està molt bé, que just al costat de l'escola on impartien...
on ensenyaven tots els coneixements, tinguessin el seu habitatge públic sufregat per l'Ajuntament, suposo, pagant un lloguer modest, però que vivien allà al costat. Tenim més dades d'aquestes escoles nacionals que, recordem, van estar en ús fins al 1968. Tenim més dades. Algunes altres coses interessants, per exemple, és el cost que va suposar per a l'Ajuntament construir aquest edifici. Va costar 57.200 pessetes.
Ho va fer un constructor local, el senyor Isidre Campreciós, i comentar, ja avançant una mica l'època, que hi va haver, potser un dels professors ara, clar, aquí qui hagi tingut un altre professor em dirà, doncs per a mi el professor millor va ser tal. Però què vols dir? Hi ha símbols, no? Hi ha professors que han passat a la història de Sant Just. Vist des d'un punt de vista des de fora i des d'un punt de vista totalment equitatiu, o sigui, jo no he tingut cap d'aquests professors, jo m'informo i pel que m'expliquen les fonts,
Hi va amb un professor que va estar des del 26-27 fins al curs 33-34, que era el senyor Josep Gras Baixurto, que aquest seria el mestre dels nostres avis. Tots els avis que haguem tingut nosaltres i que haguessin anat durant aquesta època a les escoles nacionals van tenir aquest professor. I, de fet, aquí a la Sant Jus la gent se l'estimava molt, no? Correcte. Quan vam parlar en un moment del doctor Rivalta, aquest professor seria una estima més o menys similar, com a mossèn Antonino, que la gent també...
Se l'estimava molt. El cap d'estudis més olig ara, no? Que la gent també s'estima molt i li té molt de carinyo. Ho dic perquè la gent tingui la referència. Com la Pijuant. Exacte, també, sí, sí. Molt bé, molt bé. Tant se l'estimaven que l'any 33-34 aquest professor va ser traslladat a una escola de...
d'Esplugues, on hi ha avui dia l'escola Isidre Martí. En aquella època hi havia les escoles nacionals d'Esplugues i molts alumnes que anaven aquí a Sant Lluís van demanar plaça per poder anar i continuar amb aquest professor allà a Esplugues. Inclús, el 1954, exalumnes d'Esplugues
del professor Josep Gras, li van retre un homenatge el dia de la seva jubilació a Esplugues, i van anar, aquí hi ha una fotografia que surt de la fotografia de l'any 54, on hi ha gent molt gran, perquè bé, hi eren grans, clar, del 33 al...
54 havien passat 20 anys i era gent gran, doncs van anar a la jubilació del seu professor per l'estima que havien tingut enfront a aquest professor i les ensenyances que els havia donat. Per tant, un altre personatge il·lustre de la història de Sant Just, en aquest cas del segle XX i ambientat en tot el que és el tema de l'educació, el senyor Josep Gras Baixurto, que durant molts anys va estar exercint com a mestre a les escoles nacionals
entre el 26-27 i el 33-34, com dius tu, Manel, els avis, no? Els nostres avis serien els seus alumnes. Van ser els seus alumnes. Per cert, que pels anys 60, l'escola... Les escoles nacionals ja eren l'escola Montserrat, o no? Era una cosa diferent? Com va anar això? El dia que parlem de l'escola Montserrat, ho veurem molt bé, l'evolució de l'escola Montserrat, però hi va haver una època que... Ara aquí he fet aquest incís, simplement per comentar que als anys 60, doncs,
A les aules de l'Escola Montserrat, després anirem avançant perquè hem fet un salt molt gran del 34 al 60, però és simplement per dir que el Frente de Juventudes, que era el moviment fascista jove de la falange, s'hi va instal·lar als anys 60 i compartia les aules i les pistes d'esbarjo.
per la tarda feien unes certes activitats i pel matí anaven els nens a aprendre. Les jons, no? Sí, bueno, hi havia la part jove, les jons, era el moviment en si, i després hi havia la part jove, que era el Frente Juventudes, que en teoria generava esbarjo pels nens sense cap tipus de...
d'influència política. No, no, no. Per favor, és que... La famosa doña Layeta, que ja anem a parlar d'aquí, una professora molt estimada. De fet, és la professora de les nostres àvies i pesàvies. Va acabar la seva etapa com a docent al poc d'haver-se inaugurat aquestes noves instal·lacions, substituïda per la senyora Carmen, no? Correcte. Aquí hi ha més cases. Com que n'hem parlat tant aquests dies, la setmana passada i avui, ja comentem que al cap de dos o tres anys
A les fotografies ja no apareix doña Laieta i apareix la senyoreta Carmen. Sí, sí, anècdota curiosa, no? Sí, són dues anècdotes curioses i...
quan tu creguis que hem d'acabar acabant, perquè hi ha una mica més de teca, però com que la setmana que ve parlarem d'algunes fotos de les escoles nacionals, ho podrem enllaçar sense cap problema, però aquestes anècdotes són... Home, podem acabar, no? Sí, són dues anècdotes curioses. A veure, digues. La primera d'elles és que quan van arribar aquesta professora, la senyora Carmen, i el professor, que era Joaquim Barroso i Manuel Pardo... Que això a quin any estem? Això estem anys 30, perquè...
anys 30, abans que començés la Guerra Civil, perquè aquí explica que Manuel Pardo va ser cridat a files per combatre durant la Guerra Civil. Estava en edat de ser cridat a lleve, si el cridaven devia ser un professor jove, i per tant el van cridar en el seu moment a ajudar el front republicà, i per tant, abans que això passés, la direcció de l'escola va decidir de forma unilateral tallar els pins del pati de l'escola. Per quin motiu?
Doncs bàsicament perquè s'havia vist que els nens, mentre estaven al patillà, els hi sortien una sèrie d'erupcions a la pell, i van dir, què causa les erupcions a la pell? I van mirar els pins, estaven plens d'erugues de pins. Urugues? Urugues d'aquestes dels pins. I en lloc d'afomigar o matar les urugues, es van carregar tots els pins encès? Van dir, com eliminem això ràpid? Talla el pi? Hòstia, tu, escolta com eren... Així, radical.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la gent d'aquella època no estava per romans-ho, eh? I ara veureu la segona anècdota per veure els radicals que eren a l'època, que comentaven que de forma polèmica, també, al no molt temps de tallar aquests arbres, es va decidir pavimentar el pati, o sigui, hi havia dos vessants, com avui en dia que era sorra o aquest tapís que fiquen de... com un plàstic,
perquè quan els nens caiguin no estiguin mal. Sí, que això és molt modern. Això és molt modern. Te poses allà com botant, eh? Correcte. Però el nen no es pot embrutar, no pot fer pastetes amb la sorra ni res. Això m'agradaria tenir-ho pel meu pis, a mi, això. Sí, no? És que caure a terra i no fer-te mal. Ah, home, això està molt bé. Doncs a l'època la discussió estava si sorra al pati o, érem més durs a l'època, ciment al pati.
I es va decidir en el seu moment que des d'un punt de vista sanitari, i bueno, en el fons tenen raó, però bueno, a nosaltres ens xoca bastant i jo no ho acabo d'entendre, però bueno, des del punt de vista sanitari la sorra generava més infeccions que no pas al ciment. Tu et caus al ciment i et fas una pelada, només et peles, però no s'embruta la sorra. Sí, sí, sí.
en canvi, si et caies a la sorra i et pelaves el genoll, s'embrotava la sorra, si el nen no deia res, allò al cap d'una estona estava que era un nyap. La medicina, o sigui, sí que li podies rentar amb aigua, però suposo que no hi havia una infermeria tan potent com avui en deia en totes les escoles, que et rasques i et fiquen directament al col o ioda. A l'època, doncs,
van decidir que, en vez de sorra, ciment. I al pati, ciment. Sí, que fot la nata, que et fot més mal, però, escolta, com a mínim... No t'infecta. No t'infecta, eh? Està molt bé. Bé, l'únicen del ciment a les escoles una mica, també, eh? Sí, sí. Doncs, Manel, moltíssimes gràcies una setmana més per haver-nos explicat la història de Sant Lluís. Avui, sobre aquesta etapa de les escoles, hem acabat els estudis vells i hem obert l'escola de les monges carmelites i també les escoles nacionals. Diferents equipaments educatius al nostre municipi
de començaments de la primera meitat del segle XX i ja m'imagino que la setmana que ve continuarem amb aquestes escoles nacionals i també com va arribar l'escola Montserrat i veurem si arribem a Montseny, Canigó, que són les escoles ja de la democràcia. Parlarem que unes que potser la gent no sabia, l'Ateneu va tenir la seva pròpia escola i parlem de les escoles de l'Ateneu i també parlem una mica, que ja en vam parlar quan vam parlar de mossèn Antonino, de les escoles perruquials Núria on molta gent
va anar a estudiar també durant molts anys. Molt bé, doncs això ho farem dels propers capítols d'Història de Sant Just, aprofitant que, a més a més, el 26 d'abril, com hem sabut, bueno, ja fa uns dies, s'inaugura el nou equipament, les escoles a Sant Just d'Esbert, on antigament hi havia l'escola Montserrat. Manel, moltes gràcies, fins la setmana que ve, bona tarda. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda. Som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el David Hàbila parlem de televisió i del nou programa que ha estrenat avui, Vult Televisió, amb la Ruth Kimmé. Fins ara.
98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Jo sempre l'escolto, des molts dels club, a les 4, i em poso així com la... Si ho passo a la migdiada, em va molt bé. Relaxa. Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1
I tot seguit a la penya del morro, parlem de televisió com cada setmana amb el David Avila, que ja tenim el telèfon. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Bona tarda, David. Bé, comencem que avui tenim Teca de la Bona. S'ha estrenat ja el programa Migdia, avui Televisió, amb la Ruth Jiménez com a presentadora. I aquest era el tràiler que passaven en aquesta La Privada de Catalunya. Nada ha tenido que ver...
Ni contramas de corrupción ni... La contabilidad del Partido Popular. Senzillament he anat negant i continuo negant que jo sigui el col·laborador... Una de las entidades más soltas... No et quedis a mitges. Migdia amb Ruth Jiménez. T'explicarem el què i, sobretot, el per què. El 4 de març, a 8TV.
La gent aplodeix, torna boja amb la Ruth Jiménez. És molt maca i ens va peludar a nosaltres. És veritat, és veritat. A veure si podem recuperar el tard. M'ha agradat molt això dels migdies, no et quedaràs a mitges, amb aquesta veu, com volguem dir. Tu ho havies pillat o no, això, David? Migdia a mitges.
Sí, sí, sí, sí, sí. A més, conec la persona que fa les veus perquè havíem treballat junts. Sí, però ell continua tenint aquesta veu després de fer això o no? O és d'aquells locutors que parla així mentre està... I després quan coneixen... I després quan coneixen... Hola, què tal? I doncs, hosti... No, no, no. Quan pujava a les 15 plantes de...
d'on treballàvem junts perquè tenia aquesta veu. Vas a la mateixa planta que jo. Mira, la Ruth Jiménez. Hola, soc la Ruth Jiménez, presentadora de televisió. Aquest estiu m'heu pogut veure fent la substitució de les Manyanes de 4. I una salutació per la penya del morro. Suposo que teniu molt morro, no? Doncs sí, Ruth, i tu tens programa nou, eh? Bé, avui el programa s'ha estrenat. L'has vist una mica, David? Què t'ha semblat? Una mica, una mica. M'ha semblat bé...
Però crec que tota la vida necessita rodatge i que tenia aquell ressò que se sentia molt eco de fons. Ah, sí? Hòstia, que era un plató d'aquells d'anau industrial o què?
No, no, no, bueno, s'ha analitzat l'edifici, imagina, despluga. Perdona, si això està aquí al costat, al costat de TV3 també, estem a 5 minuts d'on ho fan, que també estan al CUNI i al Fons Arús, amb l'Aerocitis... I la Riera. I la Riera també està allà, home, i la Sexta també... No, la Sexta no, l'Empera 3 em sembla que també té una delegació, no sé si, bueno, alguns mitjans tenen allà les seves delegacions periodístiques de Barcelona...
Però el que jo volia preguntar-te és el mateix plató on fa el cuní també, no? No, no. És un altre. És un que està ben bé al costat. Val. Però no, no, no. I tu veus que se sent molt eco. Sí, sí, se sentia eco. La crítica del programa del David és aquesta. No. Se sentia eco. No, però vull dir que és una d'aquelles parts que se sentia eco. Però he de dir que el programa fa bé. Té continguts d'actualitat, hem parlat sobre una problemàtica flix...
que més han parlat. Han portat un investigador privat que es diu Osvaldo Martínez... Home, perdona, perdona, tinc una cosa. Ja tant privat no deu ser i tant... Bueno, investigador suposo que sí, però ara ja el coneixem tots. O sigui, quan veiem aquest home, pensarem, està investigant, no?
Pots ser, pots ser. Perquè, home, portar un investigador privat a la tele, amb el que veix tothom... Home, potser ha deixat de ser investigador i passa a ser col·laborador, ara. No ho sabem, clar, ja, potser sí, potser sí. De fet, el programa s'ha dividit en dos blocs, no? El primer, més dedicat a temes de societat, i a partir de tres quarts de dues, fins a dos quarts de dues, abans de l'ARUS, s'ha fet una tertúlia política amb el Gai de Líbana, la Cristina Sánchez Miret o el Xavier Sardà, no? I el Xavier Sardà també hi ha sigut avui.
que ha tingut com cert morbo... Un dia us ho explicaré, perquè hi ha hagut un cert morbo entre el Xavier Sardà, dient salutacions a l'equip de l'AeroCities. I he pensat, mare de Déu, no em canvien les coses. És veritat, és veritat. No, però m'ho ha fet amb rintintintim, perquè no... Tu creus que... Perdona, Xavier Sardà i Afons Arús s'han saludat avui? Jo crec que no. No, jo crec que no. Ell ha fet així, salutacions, com dient hola, hola, però com...
Però d'amistat, gens ni mica. Va haver-hi mal rotllo una època i que ha durat fins ara, no? No es parlen, bàsicament, no? No es parlen i ell, l'Alfons, ho ha reconegut, diu que no vol comentar els problemes del Xavier Cerdà, que ho facin els altres, però que ell no els vol comentar.
En fi, ja en parlarem. Canviem de tema. Sí, canviem de tema. Sí, canviem de tema. Perquè avui hi ha molts. Anna García Lozano torna aquesta tarda a televisió espanyola presentant el talk show Tenemos que hablar. Escoltem el tràiler, anem a veure què diu. Ai, calla, hosti, no ho tenia preparat. Escoltem el tràiler, tenemos que hablar. Avui, a quina hora comença? Dos quarts de set de la tarda. Porque cada día es un reto. Una aventura distinta.
Una nueva oportunidad. Oportunidad. Som la telecaracol, eh? Otra forma de ver la vida. Con Ana García Lozano. Seguro que tienes mucho que contar. Tenemos que hablar. Tenemos que hablar. Muy pronto. Estreno en la 1. Muy pronto. Muy pronto. Nos fa la sensació de que totes les promos són iguals, de tots els programes.
És la mateixa avui del dia, no? No, però són més semblants, la típica veu aquesta, tot igual. Perdona, aquest programa, si tens raó, i que tampoc no va dir res. Perquè l'altre, com a mínim, dius, bueno, però en tants de política, però aquí, dius, tenemos que hablar, tothom ha de dir coses. Bueno, clar, tothom clar, evidentment, no? Bueno, en fi, la periodista ha tornat a la televisió per presentar un format de programa que li va donar ja la popularitat a la dècada dels 90. Com es deia aquell programa? El programa d'Anna.
El programa d'Anna, clar, és veritat, que era com un dels primers talk shows que hi havia a la televisió. A Telecinco. A Telecinco, i que la gent anava, explicava una mica les seves misèries i tothom l'escoltava. Això també serà el mateix a l'estil del diari? Serà el mateix, però aquesta vegada comptant amb el poc de les xarxes socials, hi haurà...
referents de coaching i tots que ajudaran una mica les persones assistents. Per tant, serà un programa en directe, no?, perquè molts d'aquests els graven i, a canvi, aquest, doncs, si tenen les xarxes socials, vol dir que aprofitaran Twitter, una mica, el que es parla, la gent que vulgui preguntar des de casa, no? Serà un programa 2.0, però en públic 1.0, però bueno... Què vol dir 1.0, el públic? El públic tradicional. Ah, tradicional. Sí, és veritat, és veritat. Però si comença per la tarda...
a dos quarts de set, no es menja una mica de l'Eigart Iburo? Sí, sí, sí, ara anàvem a comentar això. Dic que el programa de l'Eigart Iburo està tenint unes audiències paupèrrimes i Televisió Espanyola ha decidit intentar arrestar aquesta caiguda de l'audiència posant aquest programa. La Mariló Montero deu estar contenta. Sí, mas gente, per cert, que corre el rumor que a partir de Setmana Santa canvia de cara i el podria presentar Carolina Ferrer.
Ah, oh, que no anem a fer res, molt bé, doncs ja veurem què passa. Canviem de tema i parlem ara de la nostra perquè Valentí, Sant Juan i Viviana Ballbé presentaran un programa que només es podrà veure per internet i a la web de TV3, es dirà Etiquetats. Bé, podríem resumir-ho en què estic flipant bastant. Primer van ser els Docemonos, després Love of Lesbian, després la Viviana Ballbé, després l'APM, després Mundo Today, després El Niño de la Hipoteca...
i després els Love of Lesbian, després els Pinkertons. Molta gent que s'està començant a etiquetar en aquest programa, TV3.cat barra etiquetats. Clar, fins ara teníem col·laboradors, teníem més o menys continguts, teníem patrocinadors, o, per dir-ho així, companys de viatge que ens ajudaran a fer aquest programa. A veure, què és aquesta història d'etiquetats? Que ahir vaig llegir en un article del diari Ara, David. Ho ha dit tot en Valentí San Juan. Ho entenc ja, no? És això, no?
Cristina, en aquesta programa no podeu dir que són iguals. No, no, aquesta m'ha agradat perquè explica més coses, és diferent, no és la típica veu de cada tarda. Això és una promo, perquè ell què és? Mirant a càmera i explicant el que hi haurà al programa. Sí, sí, sí. És agafant-se amb ell mateix en una càmera i explicant una mica què hi haurà al programa. Al programa d'avui hi haurà el Xavi Franquesa i Alberto Romero com a convidats. Ah, molt bé. I tot el públic assistent
entre ells algun col·laborador de la Penya del Morro, podrà assistir a un concert de la Pegatina. Cantaran una cançó al programa, però després tocaran diverses cançons. Això, a quina hora ho graven? Es gravarà en directe, a partir de dos quarts de nou. O sigui, s'emet en directe per la web? Sí. A les quarts de nou? Sí, a la seu Disseny Hub de Barcelona.
Val, val. Això em sona, no?, perquè hi ha altres programes que no de TV3, però sí que han fet algunes incursions. Visto lo visto, per exemple, no sé si sona, David.
Sí, de fet, és el mateix equip, el Valentí Sant Juan ja estava en aquest mateix equip. Ah, val, val, que han aprofitat, no?, i han fet això, no?, se'n van a fora i ho emeten per streaming, per internet, i tothom qui vulgui, doncs, ho pot veure en directe. Bé, doncs, ja ho sabeu, a TV3... Escolta, els dilluns la web de TV3 petarà, perquè hi ha, això, avui. Després hi ha les pulseres vermelles que a partir de les 7 la gent qui vulgui veure el capítol abans pot fer-ho. Escolta, ja espero que tinguin...
Com es diu això? Un bon servidor. Un bon servidor, bon servidor. Va, parlem del Cracòvia d'aquesta nit, que per cert, Pau Escribano, director de la Cracòvia, vam intentar parlar amb ell, us en recordeu? Que sempre diem, a veure quan parlem amb ell. Total, que no pot, perquè està a Nova... està a Nova York, tu. Està a Nova York unes setmanes, hem estat unes setmanes a Nova York, o sigui que em diu, com no sigui per Skype...
Quan tornis ja parlarem. L'Eli Capdevila diu al xat, el Valentí Sant Juan ja ho feia això, el visto i no visto, clar. Diu, haig d'escriure més ràpid, l'Eli. Sí, ja ho he dit. A veure, va, l'espai de satira esportiva del Cracòvia que posarà la mirada en les derrotes contra el Real Madrid amb el seu bon humor, no? Perquè si no, ja mirem tu com tu agafes això, no? David?
Sí, mira, aquesta nit tractaran els dos clàssics que ha deixat la gent del Barça amb un mal sabor de boca. Un dels gags serà que en Jordi Roure descobreix que el càrrec d'entrenador potser li va una mica gran.
I el Daniel Sàchez li explica com sobrarà aquest tipus de situació. Bueno, al fi, canviem de tema, anem a repetir les notícies, que hi ha moltes. Antena 3 inicia la guerra dels programes de famosos avui tirant-se per un trampolí. Aquesta mateixa nit s'estrena, no? Sí, us ho explico. Això hi ha hagut molt de morbo. Les cadenes han d'anunciar en tres dies d'entel·lació la programació.
Antena 3 es va assabentar que Telecinco estrenava el programa de P5 el dia 13 i ells han contraatacat divendres a les 11 i 49 minuts, anunciant que dilluns es faria aquest programa. Per tant, Telecinco no ha pogut moure fitxa i haurà d'emetre aquesta nit gran hermano que no els hi va gens bé. Però bé.
Molt bé, doncs ja veurem què és el que passa amb aquest programa, que escolta, tothom fa programes saltant a l'aigua. Aquesta nit. Aquesta nit, eh? Podrem veure com es llencen. Falete, Daniel Arlume, Juanjo Ballesta, Elisabet Reyes, Miqui Nadal, Tony Salazar i Sara Basque de Fer. Voleu que us digui qui guanya o no? No, no us diguis. Falete no crec.
Jo penso que no. Bueno, escolta, David, és veritat que Aerocitis i Telemonegal ja no podran emetre imatges ni d'Antena 3 ni de Telecinco? Totalment cert. Però se'ls ha acabat el programa, no? Bueno, se les han d'empescar per emetre imatges de...
de televisions locals, de televisions papites... Però Monegal parla d'Antena 3 i de Telecinco, bàsicament, no?, de molts altres temes, i a Rositis també, però, vaja, no sé què és el que faran. Què és el que ha passat, a veure? Bueno, primer va començar Telecinco, el novembre els ha prohibit a emetre imatges, ha decidit que qui vulgui veure imatges de Telecinco, a la web de Telecinco, vagi a veure Telecinco, o els canals de Telecinco, com són 4, Divinity...
I tota la resta. En TN3 va optar perquè hi hagués llibertat, però es va com enfadar amb aquests dos canals perquè no parlaven bé d'alguns dels seus programes.
Mira, això ja va passar, però ja fa uns anys em sembla que hicisteix, i abans també havia passat amb l'Ola i les lectures, em sembla que era, i les revistes del Cor, que van prohibir que s'emetessin les seves fotografies en programes de televisió. Doncs sí, sí. Per cert, ara que falten dos minutets per acabar, us passo una primícia, primícia, que no veureu això. Home, ja era hora. Vinga, David, tira.
Un nou programa a la sexta, que fa temps que us vaig anunciar que seria un nou programa, i que parlaria, si no n'hem tornat a parlar. Sí. Es va anar al programa pilot dimecres. I què diu? Anna Morgade, jurats, Berta Romero, Keke i Yolanda Ramos. Ah, i què hem d'avaluar?
I el format, bueno, recordarà aquell programa mític de Sant Jús que es deia La Paròdia Nacional. La Paròdia Nacional? Doncs recordarà una mica aquell esperit, però llavors hi havia cantants una mica lo laglos, i aquesta vegada els cantants seran els actors de Polònia i Crecòria. Ah, per tant, la productora en minoria absoluta al darrere d'aquest programa.
d'Arci, conjuntament amb la de Reset TV, que són Josep Maria Mainat i Toni Cruz, que són els que tenen els drets de la parada nacional. I on ho gravaran, això? Es gravarà a Barcelona Glòries. A Barcelona Glòries, eh? Allà, a Mediapro. I tothom que vulgui venir de públic, que ens ho faci saber, i nosaltres els facilitarem l'entrada, que és gratuïta, però que a més tindran...
Descomptes per anar al teatre, per anar a l'obra d'Alberto Romero. Ah, molt bé. Sí, deixa'm explicar-ho abans de connectar amb les notícies. Lapenyadelmorro, arroba gmail.com, si algú vol anar de públic. I el programa, com es dirà, David? Con la que està cayendo. Con la que està cayendo, perfecte. Doncs escolta, ens escoltem la setmana que ve. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Connectem amb la xarxa i la segona hora, també l'esportiva, que avui anirà carregadet, eh? Són les 6.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El nombre de desocupats que s'han inscrit a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya aquest febrer ha augmentat de 3.300 persones en relació amb el gener, amb la qual cosa a hores d'ara hi ha 660.000 aturats, el que suposa un nou màxim. Malgrat tot, aquest increment és el menor que s'ha registrat a Catalunya dels últims sis anys. Tot i reconèixer que les dades segueixen sense ser bones...
El secretari d'Ocupació de la Generalitat, Ramon Bonastre, n'ha fet una lectura positiva. Estem aquí, ens ha augmentat l'atur registrat un 0,5, Espanya un 1,1 i l'acumulat de tot l'any estem a 3,6, si no recordo malament, i l'Estat supera el 6%. Per tant, hi haurien dues dades que, insisteixo, en tota la cautela del món s'haurien de mantenir. Una és la desacceleració, dues el diferencial amb Espanya que es manté, i diria, des d'aquest punt de vista per Catalunya.
El conjunt d'Espanya s'ha superat per primer cop la xifra dels 5 milions de persones sense feina. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha demanat un ampli acord entre els partits catalans per avalar que el govern s'assalti els objectius de dèficit imposats per l'Estat. Tots aquells que estem en contra d'unes retallades que estem convençuts que són injustes, tenim l'obligació d'explicar qui ens està intentant obligar a fer aquestes retallades. I, per cert, ens intenta obligar-ho amb totes les eines possibles.
Tots ho hem de fer. Per tant, ho ha de fer Esquerra Republicana? Sí. I ho ha de fer Convergència i Unió? Des del nostre punt de vista, sí. I ho ha de fer el Govern de Catalunya? Sí. Crec que ho hauria de fer el PSC? Jo crec que sí. Ho haurien de fer els sindicats? Sí. I les patronals? Sí. Junqueras ha assenyalat que si l'exigència del dèficit fos proporcional al que representa la despesa de les autonomies en el conjunt de l'Estat, el sostre d'endeutament es trobaria en el 2,3% i no en l'actual 0,7%.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha agraït al Partit Popular haver acceptat l'acord per desbloquejar les inversions municipals, uns 103 milions d'euros que es podrien ampliar fins a 197 milions. Per Trias hagués estat un desbarat que una de les poques administracions que pot invertir no ho fes per culpa de falta d'acord polític. El que planteja el PP és un plantejament molt clar, inclús diu en moltes coses...
Ells diuen, escolta, no estem d'acord amb Convergència i Unió, amb coses que fa Convergència i Unió o plantejaments de Convergència i Unió. El que està d'acord el Partit Popular és facilitar aquest aspecte de les inversions i jo sincerament ho agraeixo. Trias ha afegit que les inversions ja estan marcades però s'han d'acabar de pactar.
La Generalitat s'ha compromès a fer el possible perquè Arcros retiri l'expedient de regulació que ha presentat per la planta de Flix a la Ribera d'Ebre. Els representants dels treballadors s'han reunit amb el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, acompanyats de l'alcalde Marc Murr.
El que farà el govern de Catalunya és apretar l'empresa, posar molts arguments a sobre la taula, que l'Ajuntament els té i la Generalitat també els té, i intentar-los convèncer que el camí que s'ha iniciat no és el correcte, que hi ha d'altres escenaris possibles i escenaris que no perjudiquen tant ni molt menys el poble de Flix i la fàbrica de Flix. Un miler de veïns s'han concentrat tot el matí davant la seu de l'empresa a Barcelona per fer pressió contra els acomiadaments.
Bona tarda, us parla Eduard Cabré. La junta directiva del Barça està reunida des de dos quarts de quatre per tractar diferents assumptes d'actualitat, el conflicte dels avals, la seguretat a l'estadi i la situació esportiva del primer equip. De tot plegat, en parlarà el portaveu del club, Toni Freixa, i el president, Sandro Rossell, a partir de les set de la tarda. Del moment que viu el primer equip del Barça, n'hem parlat amb l'exjugador blaugrana, Jordi Cruyff, que assegura a la xarxa que l'equip s'ha de centrar en l'eliminatòria de Lliga de Campions i dona les claus per remuntar contra el Milan.
Esperar que Messi tenga un día grande, que los demás compañeros le sigan. Y yo te digo, aprovechar las oportunidades que tienes, porque los equipos italianos, cuanto más tardas en hacer ese primer gol, pues más se va a sufrir. I aquest matí el Barça ha presentat l'acord de patrocini amb la companyia aèria Catara Airways, que es farà efectiu a partir de l'1 de juliol.
A l'Espanyol, que s'ha entrenat aquest matí després d'empatar a zero contra el Valladolid, Diego Coloto ha treballat al marge del grup, però ja està recuperat del fort cop al cap que va rebre contra el conjunt castellà i que va obligar a passar-lo una revisió mèdica. I aquesta tarda el Vendrell celebrarà la consecució de la seva primera Copa del Rei d'Hokei Patins que va aconseguir ahir diumenge després de derrotar el Reus al final per quatre gols a tres.
És el primer títol important en la història del club que enguany celebra el seu centenari. A les 6, els aficionats ja poden acostar-se a les instal·lacions del club on l'equip arribarà amb autocar cap a les 7. Després de la primera trobada amb l'afició, jugadors i cos tècnic pujaran a una carrossa i faran un breu recorregut en direcció a l'Ajuntament. Oferiran el títol al consistori i després sortiran al balcó de la plaça Vella per oferir el títol als seguidors. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'atur creix en 12 persones el mes de febrer a Sant Just. Ara hi ha 826 persones apuntades a les llistes d'ocupació, 12 més que ara fa un any. Són les dades que ha fet públiques el Ministeri de Treball avui i és l'augment més destacat al municipi des del mes de juliol, quan va créixer en 17 persones comparat amb el mes anterior. D'altra banda,
Aquest mes de febrer s'arriba el nombre d'autorats més alt de l'últim any al municipi. Al Baix Llobregat la desocupació també ha crescut, en concret en unes 400 persones, l'atur ja supera les 73.000. I en el Conjunt de Catalunya la xifra també augmenta en prop de 3.400 persones, ara són 665.176 persones desocupades. També cal tenir en compte que el nombre de desocupats sense subsidi no s'inclou en aquestes xifres que el Ministeri d'Ocupació
fa públic de manera periòdica. Per tant, la quantitat de persones que no té feina és més alta perquè n'hi ha que ja han esgotat la prestació. L'Associació de Veïns de Sant Just reivindica que el Justran tingui parada davant del Centre Social a Milenari. És una petició que té l'entitat des de fa més d'un any. Una trentena de socis i sòcies ho van debatre divendres passat a l'Assemblea de l'Entitat.
Segons el president de l'associació, si just Trump tingués una parada mil·lenari, seria molt més pràctic per a les persones que hi viuen i van sovint a l'Hospital Sant Joan d'Espigui i Moisés Broix. De tota manera, encara estan en converses amb l'Ajuntament per intentar arribar a un acord en aquesta línia. La reunió de divendres també va aprovar el pressupost i les quotes per aquest any i les campanyes i projectes pel 2013, com ara l'iniciativa de recollida d'etats de plàstic o les sortides de culturals del maig, de l'octubre i la cursa i la marxa anual per a una causa social.
I acabem aquest butllet explicant-vos que aquest divendres se celebra el Dia Internacional de la Dona. Cada 8 de març s'aprofita per reivindicar els drets de les dones i la igualtat entre sexes. A Sant Just, com sempre, es fan diferents actes, com el tradicional sopar de la dona. Aquest any hi ha el casal de joves. També s'assuma amb un munt de propostes. El sopar de les dones serà divendres a les 9 del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. Els tiquets per existir hi costen 18 euros i es poden comprar fins dimecres al Centre Social Milenari i dimecres a Just Dones de 6 a 8 del vespre al Centre Cívic Salvador Espriu.
Durant el sopar es farà un concurs de tas de postres i es presentarà l'exposició Mas Lluï, un barri amb nom de dona, a més de llegir-se el manifest del 8 de març, i es farà un ball. Dissabte, el centre de les activitats del Dia de la Dona es situarà a la sala municipal de la Taneu. A les 5 de la tarda es farà un taller obert de ioga i meditació i a les 7 hi haurà una mostra de dansa amb l'escola de dansa Renata Ramos París. També s'exposarà una mostra de fotos i es presentarà el projecte de la Casa de la Mujer, promogut per Sant Lluç Solidari.
I de munt, això és tot. Més informació a les 7, als Sengels Notícies, edició vespre. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificada per vida.
Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ara escoltes Ràdio d'Esfern. Sintonitzes Ràdio d'Esfern. La Ràdio de Sant Just. 98.1.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Bé, com cada dilluns tenim la nostra tertúlia esportiva particular, saludem a... avui som bona colla, eh? Comencem de la meva esquerra a la meva dreta, Rafa Cano, Perico, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, benvinguts. A més a més també tenim l'Edu Rodríguez. Edu, què tal, com estem?
Molt bé, bona tarda. Bona tarda, Sebas Elias, bona tarda, que ha vingut al programa. Bona tarda, per dir alguna cosa. Per dir alguna cosa, ara parlarem de Totplegat, Sergi Pón, que fa que no tenia amics també, bona tarda, Sergi. Bona tarda, per dir alguna cosa. La Cristina, que al Twitter i al Facebook, passaria algun trending topic d'última hora, Cristina? Sí, el hashtag éxitosurbanísticos del PSC. Éxitosurbanísticos del PSC? Sí, molt divertit a més, podem destacar el Bertran Cazorla, que diu, havent impedit la instal·lació d'Eurovegas al Delta...
Com? O haver impedit la instal·lació d'Eurovegas al Delta. Sí. O Álvaro Creix, que diu... Dejar-se dos milions d'euros en una consulta per a reformar la Diagonal i que gana l'opció en deixar-la com està. Molt bé. Jo crec que hi ha una cosa que no sé si és trending topic, crec que no, però hauria de ser, que és el Harlem Shake de Jordi Roure. Ah, sí. No sé si es podria compartir des del Twitter del programa. Sí, però pujant. Milions d'oients pujant. Sí, ara ho penjarem al Facebook, perquè és això que parlàvem l'altre dia sobre el Harlem Shake, eh, Cristina?
i que ja hem fet un muntatge a Jordi Roure el tio que venia aquí per fer de segon entrenador i mira i que jo no em cansaré de dir-ho s'assembla a un professor d'educació física de l'Institut de Sant Just i a Gerard Depardiov, aquest rus actor rus però Moreno, no? deixeu-me que saludi també el Manel Ripoll que avui ha pensat avui em passaré per la tertúlia de Rajà Manel, bona tarda
Espera, que no podem m'escoltar. Bona tarda, Manel. Hola, bona tarda, Jordi. Bueno, no l'escoltem igualment. Manel. Aviam. La tercera o l'avançuda. Ara, Manel. Hola, bona tarda. No, no, no, ostres. És curiós. A veure, parla, Manel. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, ah, sí, el de la Com, el de Com, que no era l'altre. Vale, vale, perdoneu, és que ha hagut un error tècnico. En fi... Aviam, ara. A veure, hola, Manel. Hola, bona tarda. Ah!
Tot això és l'excusa per demorar una mica el fet que tots tenim al cap. Jo no penso... La bengala. Posar el dit a la llaga. No, no, no. Perquè penseu que nosaltres no fem tertúlia esportiva des de dilluns passat. És a dir, que no hem parlat ni del Barça-Madrid a la Lliga, ni del Madrid-Barça a la Copa del Rei, ni del que ha passat aquests últims dies a Montcoler. Una notícia per començar, a veure què opineu. Avui hem sabut...
4 de març, que el Barça ha perdut la primera posició del rànquing mundial de clubs que elabora la IFFHS. Oh! Sí, però... La llista la lidera el Chelsea. Quina pena! Seguit de prop per l'Atlètic de Madrid i el Bayern de Múnich, considerat el millor club del mes de febrer. El Barça cinquè... Això fa riure, la veritat. Encara ocupa dues posicions més que el Real Madrid, però... Ah, bueno, bueno, si no fa més que el Real Madrid... Escolta, això ens tranquilitza. No, però a veure... Aquesta...
El Barça, després de caure davant del Milan a la Lliga de Campions i el Real Madrid a la Copa del Rei, ha perdut el liderat del rànquing mundial de clubs que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol i que ara encapçala, com dèiem, el Chelsea per davant de la Lliga de Madrid. Així mateix, el Bayern, líder de la Bundesliga i amb el pas a quarta final de Lliga de Campions molt encarrilat, ha estat considerat el millor equip del mes de febrer. I ja per acabar, comentar que el Barça ha perdut després de 22 mesos
la primera posició del rànquing i ha caigut fins a la cinquena plaça, i que el Chelsea n'és el líder, cosa que no aconsegueix per quarta vegada des del gener del 91, però necessita progressar a la Copa i a la Lliga Europea per mantenir-se el liderat. Us deixa signatures pel setembre, eh? Sí, una mica sí. En fi, jo crec que d'entrada... Digues, Edu, perdó, digues. Aquesta classificació és una mica bastant una tonteria, que el Barça ha perdut contra el Milan i contra el Madrid...
i el fa baixar a la cinquena posició i què passa? L'Atlètic de Madrid és segon? És millor que el Barça i el Madrid? És una gran tonteria aquesta classificació i que el Chelsea sí considerarà també aquí. Perdona, això sí que serveix. Perdona, és una tonteria però bé que hem triempit aquests últims 22 mesos i hem quedat amb els primers del món. Però és una mica que per 3 partits que perdis baixis de la primera a la cinquena posició és difícil d'entendre. Tu d'això saps per què ens ha servit de moment?
per allargar una mica més l'agonia.
Per no parlar del kit de la qüestió. El kit de la qüestió, per a vosaltres, quin seria? L'entrenador. L'entrenador no pot fer res. El preparador físic. Però no dic el Tito, eh? Jo dic l'entrenador que està ocupat la cadira. No pot fer res perquè està... El de Harlem Shake. El de Harlem Shake. El senyor Roures. Tenim quatre opcions a l'estil concurs. Quin motiu creieu que pesa més en la davallada de joc
i també una mica amb els resultats del Barça dels últims partits. L'opció número 1 és la malaltia de Tito i tot el que genera que no estigui Tito aquí, és a dir, que també sigui roure el segon i tot plegat. L'opció B que teniu és la manca de recursos tàctics, és a dir, quan ens trobem sempre amb equips que es tanquen al darrere no sabem com obrir la llauna i com torpadejar aquesta defensa.
L'opció C és la preparació física. Hi ha hagut una davallada molt acusada a partir del mes de gener i que molts diuen que és degut a una mala preparació física i que els jugadors estan cansats i sempre hi ha una davallada durant la temporada i que ha estat mal preparada perquè aquesta davallada, en lloc de venir, quan hauria de venir, potser al mes de... no sé, a un altre mes, ha vingut ara i ha aconseguit amb això. O...
La mentalitat de l'equip, que com va dir Guardiola, doncs ja potser no el segueixen com el seguien en el seu moment. Què opineu? Teniu A, B, C o D? I la E, la E. La E és altres. Altres, sí. Ara ho veu, l'A era la malaltia de Tito. Entre A i D, no? A veure un moment, anem per parts. Jo, la D... Quina era la D?
A veure, la malaltia de Tito? No, jo la D era l'única que descartaria. La mentalitat de l'equip? Sí, l'única que descartaria. L'equip no s'ha cansat ni de guanyar ni ha tingut... Aquesta és fora. Aquesta és l'única que descartaria. No, home, però a veure, la mentalitat de l'equip pot venir influïda, no?, però per la causa de la malaltia de Tito. Clar, clar, poden estar molt lligats. Està molt relacionada. La C, la C.
La C, Manel, que és la preparació física. Jo, la A, B, C, D. Un moment, anem per part, anem per part. A veure, va, comentem el tema de la malaltia de Tito, que lògicament ha afectat, no? M'imagino, bueno, segur, ja ho vam dir la setmana passada, però, clar, això és una excusa, realment? Home, jo crec que pot haver pesat el fet que el líder d'aquest equip no estigui aquí. Segur que pesa, estic convençut, i que no es pot transmetre de la mateixa manera
a través dels whatsapps que li envien a Jordi Roure per telèfon també truquant però també crec i ho he trobat a faltar una mica que a Barça hi ha bastant jugadors molt experts ja tenim un Puyol, un Xavi, un Iniesta un Messi inclús que tot i ser jove és un jugador ja curtit de sobres un Valdés
Jo he trobat a faltar una mica que aquests jugadors donin un pas endavant en aquest moment en què el Tito Vilanova falta i crec que buscar les excuses i les explicacions en la figura de Jordi Roure en el fons és com buscar una explicació que sabem que solucionarà fàcil quan torni Tito Vilanova i jo crec...
que no va per aquí la cosa segons un estudi recent la maduració de l'home no arriba fins als 40 doncs pinto hauria de fer els galons no sé què és pitjor com a futbolistes aquests jugadors ja
diríem que tenen una experiència suficient com per donar un pas endavant i tirar una mica del carro jo estic d'acord a part de la broma jo crec que totalment d'acord amb tu el que passa que jo crec que la figura de l'entrenador té cas seria és com si tu estàs amb una empresa i no tens la figura del teu cap al costat i el paperot de Jordi Roure també perquè Jordi Roure no estava preparat ni mentalment ni de cap mena de forma per agafar el seu entrenador si és el seu entrenador
Però per agafar un equip has de tenir un lideratge, has d'estar conscienciat de tot plegat, no? Però no pot fer les funcions de primer tècnic perquè aquest segueix sent Tito Vilanova i el segueixen considerant com a tal. Per tant, aquí falta una mica de poder per a Jordi Roure, jo crec. Sí, aquest és un dels problemes, que justament és el que vam parlar l'altre dia, que si durant Tito, quan està malalt ara, que està a Nova York...
doncs el fessin, no fer-lo fora, però el retiressin una mica, la partessin de banda fins que estigués bé i ficar com a primera figura un primer entrenador que ja fos roure o qualsevol altra persona que pogués fer el càrrec, doncs jo crec que sí que l'equip aniria molt diferent les coses. Hi ha un buit de poder, no? Jo crec que aquesta decisió...
Ara mateix no sé si es pot prendre ja. Vull dir, ja es va prendre la decisió de mantenir a Tito i que roure els substituïs provisionalment. Ara no sé si seria ètic o correcte canviar aquesta decisió. Jo crec que és important avui que el Rossell convoca una roda de premsa per les 7, 7 i mitja d'avui.
acabar de tornar de Nova York per segon cop en l'últim mes. Per tant, no sé si s'anunciarà alguna cosa, perquè és estrany que després de dos partits perduts es convoqui una roda de premsa. Potser ho fa per animar. Fent una mica d'història, jo, que és un historiador. Fent una mica d'història. L'altre dia ho explicaven a la ràdio, no sé a quina tertúlia vaig sentir que ho parlaven, una que no és tan bona com aquesta, ni molt menys. Perdoneu, ara digueu-li pilota, ell. No que fes la pilota. Ja ho sabem. Vinga, doncs
Vaig sentir que comentaven que en el seu moment quan Johan Cruyff, que és un cas diferent, però Johan Cruyff va agafar la malaltia pel tabac i el van haver d'intervenir i va estar un temps de baixa. Carles Reixac va agafar les rendes del club amb tots els galons. Johan Cruyff va retirar-se fins que no va estar al 100% per tornar a l'equip i va deixar de prendre decisions com a mínim de cara a la galeria.
i Carles Reixac perquè a més a més ell escriu el Mundo Deportivo i ho explica ell explica la diferència cara que Roure està com supeditat el que li digui Tito i en aquell moment a ell li van deixar o com a mínim això és el que diu ell ara faria veure què deien els diaris a l'època però en aquell moment a Reixac li van deixar carta blanca perquè decidís
tàcticament el que cregués més oportú i rebre no la té. Fins que torneix Jovan Griff. No trobo que sigui una mala idea aquesta, perquè Tito, cuida't, recupera't, t'esperem, gasta l'energia en recuperar-te i nosaltres aquí, a més des de l'altra banda de l'Atlàntic, ja farem la nostra i el que puguem fer, no? Però és el que diu ara el Sergi, que realment això no s'ha fet des d'un principi i ara és molt difícil que li digui, mira...
ha partit una mica i deixem el roure i tant i tant a no ser que Tito Vilanova realment estigui en un estat de salut greu que això tampoc ho sabem perquè realment si fos així no crec que ho haguessin dit molt greu no perquè es comunica no perdona i a part és que es va filtrar l'altre dia que no sé si és veritat o no que va llegir a l'esport al Mundo Deportivo que havia enviat una nota als seus jugadors dient que si guanyaven contra el Milan i passaven ell estaria a començaments d'abril llest i tornant a Barcelona i si no
però el tema és tornarà per aquest partit i tornarà a marxar d'aquí uns mesos o ja tornarà i estarà fins a final de temporada perquè va tornar i tots creiem que era perquè es quedés i va tornar a marxar i que a més amb la maltida aquesta que és bastant greu jo crec realment que portar el lideratge del Barça Tito Vilanova també el fa que el procés de recuperació de la lesió
sigui molt més lent, perquè Tito té que preocupar-se pels rivals, té que preocupar-se pel Barça, el que ha de fer en cada partit, i això li dona molt d'estrès a Tito Vilanova, Pep Guardiola es va cansar i va marxar al cap de 4 anys, Tito Vilanova també li estressa molt,
I aquest procés de recuperar-se de la seva malaltia, que és bastant greu, és bastant més lenta. Consequentment, el Barça hauria d'haver, jo crec que hauria de donar tots els galons a roure. Aquest és el primer de les tres potes de la taula que tenim a sobre. Els altres són la manca de recursos tàctics.
I després també el tema de la preparació física, ara anem als dos temes, però per tangar un moment el tema de la malaltia de Tito i tot això al voltant, la Carme diu al xat d'aquí de Ràdio Esvern, diu, com és que ningú es va preguntar tot això a finals de desembre quan Tito va anunciar que estava malalt? Home, jo penso, perquè no se sabia, no? Tampoc, en aquell moment...
com evolucionaria la malaltia era un cas nou també no per tothom perquè havia passat el mes de Vidal però en certa forma jo ho vaig escoltar això també que és el que passarà a partir d'ara i tema tancat el que passa que com sempre mentre el Barça anava guanyant aquí no passava res també hi ha un tema que Tito Vilanova al principi es va dir que tornaria el febrer
i estem al mes de març, i encara no ha tornat-hi, no sembla que hagi de tornar demà passat, precisament. Jo, amb una xerrada amb un amic, un moment, eh?, un sis. Una xerrada amb un amic, aquest amic m'ha comentat que hi ha un possible candidat... Però, perdó, un moment, un moment, un moment, un moment. Aquest amic qui és? El Rafa sempre... Jo també tinc molts amics que van al bar a l'issabte de nit, Rafa. No, és un culer, com vosaltres, una mica decepcionat amb els resultats últims de l'equip. No, no,
situem pels oients i llavors pensa que s'ha de fer un relleu amb el tema del cap i cible de la banqueta o del vestuari i diu que un possible candidat que estaria molt bé seria Eusebio Servista
Eusebio ser cristal, vale, molt bé de dir. Sí, no, no, digue-li que no és tan culé com creu ell. Rieu, rieu, però... Parla espanyol també seria veu, Eusebio ser cristal? No. Ah, no, però a l'espanyol no volem un Eusebio ser cristal. Ja tenim una guirra, eh? Rafa, Rafa, les teves converses que tinguis a les 4 de matinada a l'Espanya... No, no, Eusebio té poc futur, com a entornada. Hi ha moltes altres opcions per davant. Vicenrique... No teniu més, eh?
Luix Enrique és una opció bastant clara molt per davant de Rossell. Jo crec que això ara mateix ho descartaria. I l'entrenor no arribarà ara mateix. Estem a vuit dies de jugar contra el Milan. Ara mateix no farà el Barça canvis. Si ha estat dos mesos així, ara no canviarà res. D'aquí una hora, Sando Rossell té prevista una conferència de premsa perquè ha anat a visitar Tito a Nova York i ha tornat. Per tant, veurem què és el que passa. I presenta també l'acord amb Qatar. Ja l'ha anunciat aquest.
Aquest matí. Jo espero una gran notícia. I crec que torna a viatjar a Nova York aquesta setmana. No para, eh? Que té un entrat per Broadway. No, va d'haver Tito Iranova, té que acabar de fer unes coses amb Tito Iranova, crec. Bé, doncs d'aquí llavors ho sabrem. Esborro Eusebio, no? No, no, deixa'l. Deixa'l per l'Espanyol. Per cert, l'altra pota d'aquesta... Estan molt ben ocupats amb Aguirre. L'altra pota d'aquesta taula era el tema de la manca de recursos tàctics.
Què passa amb el Barça cada vegada que s'ha d'enfrontar a un equip que es tanquen els 11 darrere i no acabem de trobar que això el Barça, potser a la segona temporada de Guardiola, en aquella semifinal famosa, la tornada de Champions,
contra l'Inter de Mila, que es van tancar tots al darrere, amb Mourinho també com a entrenador. Jo recordo que el Barça, com a mínim, va tenir una vintena d'ocacions. Ara, què passa? Dos anys més tard, o tres anys més tard, contra el Milan. La setmana passada no va haver-hi manera. Creieu que no... I l'any passat també, contra el Chelsea, a les semifinals,
que vam quedar eliminats de les Champions. Què passa amb el Barça i amb el tema dels recursos tàctics? És a dir, si es tanca un equip al darrere i també pressiona... Sí, llavors, si es tanca un equip... Què passa amb el Barça? Que repeteixes quatre vegades el mateix. A veure, en el Barça d'avui en dia... És que estic emprenyant. Sí, però el Barça d'avui en dia, a diferència del Barça dels primers anys a Guardiola, el Barça d'avui en dia, quan se tanca la defensa, comença a tocar la pilota i a tocar al mig del camp, a esperar que passi alguna cosa.
mentre que el Barça de primers anys de Guardiola tocava i tocava, però hi havia un moment en què canviava el ritme i l'equip s'anava molt ràpid cap a dalt i creava moltes ocasions. Ara el Barça es passa el partit passant la pilota com si res,
Tot i que anem empatant contra el Madrid i contra un equip que es juga amb molts suplents i després passa el que passa. El problema no és tan físic sinó no és tan tàctic com físic. Jo crec que toquen i toquen, es veu com toca. Però no hi ha ningú que trenqui el ritme, que ofereixi una passada a l'espai. I això els primers anys de Guardiola sí que passaven en algun moment. I la gran diferència és que ens fiquen gols ara perquè ataca...
el Madrid xuta dos cops i ens marca dos cops el Milan xuta dos cops i ens marca dos cops i en quant als gols també el Milan va xutar 4 i el Barça 0 el primer atac de l'equip rival sempre és gol i també destacar que Dani Alves serà molt bo ofensivament però defensivament sempre li marquen per la seva banda això ja feia temps però això ja ho coneixíem d'abans però aquestes últimes jornades s'estan accentuant aquest problema jo el que crec és que el Barça la primera temporada de Guardiola més a més
i veu un moment que també es va parlar del Barça és molt previsible tàcticament i també el febrer i va haver equips que ens van arribar a prendre una mica la mida Guardiola jo crec que va veure-ho
i va començar a fer canvis de manera que tu no sabies amb quin equip sortiria el Barça diumenge, vull dir, era absolutament imprevisible, i és més, la temporada passada va arribar a la sublimació d'això, que no sabies ni si sortiria amb 3 defenses, amb 4 defenses, si Alves jugaria d'extrem, si jugaria de lateral, si jugaria amb Villa i Pedro a les bandes...
Vull dir, ara mateix, tu el Barça saps perfectament qui jugarà contra el Milan? Cesc, Xavi, Niesta, Pedro... Sí, ara comencem a debatre una mica també amb noms i cognoms de juradors, però abans m'he de llegir el Pujo, que el tenim al xat de la ràdio. Pujo! Pujo! Pujo!
Diu, hem de fitxar o acasso? Com a entrenador? Jo sé que saps Diu, el perico a la gàbia Jo també estic d'acord amb aquest comentari I el tercer, això és un comentari per tots nosaltres Diu, sort que sou tertulians i no entrenadors
A més diu, sí, diu, intenta caure amb el rotllo, no ho crea, diu, mini-minguelles. Diu que són com mini-minguelles. Jo el que li diria al pujo és que truqui a ell i ens digui què pensa. Exacte. Qualsevol que n'estic escoltant.
9-3-3-7-2-3-6-6-1, que era el telèfon de la ràdio. Avui és un bon dia per trucar, perquè la gent està com crispada i té moltes coses a dir. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 6-1, a què creieu que és degut a aquests partits que ha perdut el Barça? Perquè també tenim noms propis, que jo no sé què pensareu vosaltres, però m'agradaria que valoréssim, per exemple...
L'altre dia, contra el Madrid, Pedro. Flux. Tiago. Va perdre moltes pilotes. Piqué, dos gols per alt en els dos últims partits, que ell era la seva marca. Puc sortir en defensa de Piqué? Puc sortir en defensa de Piqué? A mi va semblar que la segona part, contra el Madrid, tot i les arrades puntuals de Piqué, que admeto que les va fer, crec que va ser dels jugadors, dels pocs, per no dir pràcticament l'únic,
que va estar donant la cara fins al minut 95 contra el Madrid al partit de Copa Jordi Alba també Jordi Alba va fer gol però Piqué jo el vaig veure trencant-se la cara amb el rival fins a l'últim minut independentment que anéssim perdent 0-3 a mi ja són dels pocs jugadors que no em va fer caure la cara de vergonya doncs jo l'únic que vaig veure amb la intenció d'anar amb 0-2
No, quan anàvem perdent. No sé si perdíem 6-0-2 contra el Madrid. L'únic que vaig veure amb velocitat per anar a remuntar era Jordi Alba. Els nates anàvem al minut 25, els nates anàvem caminant pel camp
amb la cara baixa i l'únic que corria era Jordi Alba. Per què van caminant els tocadors del Barça en lloc d'anar corrent darrere la pilota i pressionant el rival, com sempre fan? Jo, la meva... La raó que tinc... Ningú em contesta, vale, vale. Home, és un cop dur que al Madrid et feia un 0-2 al minut 20 de la zona part. La raó que jo veig des de fa un parell de partits o tres i crec que és barreja de...
Potser el que hem dit de manca de recursos tàctics i temes físics és que hi ha molts jugadors que, com si fossin un mòbil, estan actualitzant la seva millor versió i l'han perdut per allà mentre s'estava actualitzant i fins que no la tornin a trobar i dient actualització podríem parlar de forma física, podríem parlar del que vulgueu. Però és que n'hi ha alguns que...
s'actualitzen. Alguns van amb el gestem operatiu dels anys 95, del mòbil, també. Andaven buscant el Windows Phone i s'han quedat amb el Symbian dels Nokies antics. Jo vull sortir una mica en defensa de l'equip, no? Perquè, realment, què hem perdut? La semifinal de Copa contra el Madrid. Bé, encara hi creu, però encara queda la Champions. I tres quarts de la Champions. No, no, no. Dimarts es veurà si podem guanyar o no. Si s'han actualitzat, sí.
A mi m'agradarà veure-us a vosaltres. Dic que on són quan passem al quart de final, perquè passarem. Esteu mal acostumats. Ja ho veureu. A veure, Sebas, tu creus que... Estem aquí amb pessimisme i realment hem perdut tres partits. Jo també ho crec que passarem, però... Si el Madrid... Està molt bé. Si el Milan marca...
S'han de marcar 4 gols. I si no marca, s'han de marcar 3. Si marca 2, no marca 5. Però és que el Milán no és el Madrid. Si marca 3... El Xaraui és Cristiano Ronaldo. No, però té un equip molt xova. És millor defensivament el Milán. I amb moltes ganes. I aquest és el problema.
I jo també crec que el Barça, tant com s'ha elevat, no sé si existeix en català. Quan et dutxes? No, no. A la Bar. A la Bar. S'ha llogat. S'ha llogat. Quan ha guanyat, sempre se l'ha llogat. Doncs ara que ha perdut 3 partits...
doncs també se l'ha de criticar, també com s'ha llogat sempre, doncs ara que ha fet 3 malpartits... Perdona, vull dir una cosa, que tu jo t'he vist poques vegades llogant al Barça. No, doncs jo he llogat molts cops al Barça, i tu puc bé. Abans sí que bé. Me'n recordo a començament. Ja et vull dir que... Que si passa amb la defensa... No, però... S'ha de ser crític, no?
Som crítics constructius, no? Quines opcions donem? A veure, o sigui, amb el tema de les opcions donem, a veure, o sigui, amb el tema de la preparació física, que això molta gent pensa, no, és que al Barça hi ha hagut una mala preparació, una mala gestió físicament, perquè hi ha un baixón que ha arribat ara i que potser no hauria d'haver arribat, això s'hauria d'haver previst. Quina alternativa pot... O sigui, ara ja no hi ha alternativa, ja.
Sí, ja està tirat. La Champions i la Copa del Rey ja s'ha tirat. Jo que no tinguem partit entre setmana. I que el partit que hi hagi sigui contra el Deport. El Deport. Desparring al Deport per veure què podem fer, si hi ha solució. Ni desparring, que malbé amb el Deport. Que descansin, que no es faci mal ningú, que jugui pinto inclús.
No, no, té que jugar a Pinto, perquè Vallès no pot jugar. Però en el fet de dir que no ho fiquin a ningú, encara es durà un cop més i no podrà jugar contra Milán i anirem tots. Que les estrelles del Deportiu, la meitat estan les jornades i l'altre està expulsat. Per cert, les estrelles... Els que es poden considerar estrelles pel Deportiu. Bueno, a veure, tampoc els altres equips de la Lliga són un cagarro.
Home, és el cuet. També he pensat que l'Espanyol és molt millor que molts equips de la primavera. No, no, sí, no ho dic per mi, però que tampoc no és ja, no sé, el Departament de Merda... No, a veure, home, és cuet. El millor us guanya. No, sinó, sinó. És difícil, perquè... No ho passeu amb els altres equips. Bueno, però en principi serà com un tipus d'entrenament, no? A mi això em treu de polleguera. Això de la superioritat culer, igual que merenga, em treu.
O sigui, no pot ser d'esparrin i tal. O sigui, tracteu a la gent com si fossin una merda. Rafa, hi ha partits a la Lliga. Sambleu, Sambleu, Sambleu. Directius d'empresa o el PP. A veure, clar que es pot perdre. A 90 minuts. Rafa.
Perdona que et digui, Rafa, crec que estàs pixant forades. No, no estic pixant forades. Jo penso així i punt. No, però és veritat. I qui no vagi amb mi, doncs mira. És possible que arribi un equip més petit i que li foti uns quants gols al Barça i que guanyi en un dia raro o alguna cosa passa. No, però és possible alguna vegada passarà.
Jo ho entenc que el Betis o l'espanyol... Alguna vegada l'espanyol també ha vingut alguna vegada i ha fet alguna cosa. No parleu valores. Però hi ha equips que en aquesta lliga, ara mateix, hi ha equips que no tenen la moral, no tenen cap jugador, els importants, Riqui està lesionat, Marchena està expulsat, Valerón ja té una edat i per molt que fa ell tampoc pot aguantar molts minuts en el camp,
Sí, porta 17 punts de 26 jornades. Seria possible, però és raro. Que diguis que l'Espanyol et pot guanyar. Clar, l'Espanyol sí que et pot guanyar. L'Espanyol no és un espanyol. Però el Deportivo ara mateix és difícil que guanyi el Barça. I després de perdre 3 partits en 4 últims partits encara és més difícil que el Barça. No, això sí.
i això està clar, però que no tracteu malament els altres d'aquí. Perdona, perdona. Hi ha molts gallecs, aquí a Sant Lluís. És que la gent també té una peix molt fina, tu. La gent no pot dir res, tu. La gent una mica més de... Jo soc sensible.
Un moment, jo volia comentar una cosa, ja per tancar el tema del Madrid-Barça, perquè la setmana passada, en la prèvia d'aquests dos clàssics, va sortir el tema de si hi havia més seguidors del Madrid o més seguidors del Barça a l'estat espanyol. Rafa... Ai, Rafa... Rafa, és que em posa nerviós. Per això estic aquí, no?
El Sebas Elias ha fet un treball d'investigació sense precedents i ha buscat si hi ha més aficionats del Madrid, més merengues o més culers a l'estat espanyol. Sebas, tu has buscat això?
Sí, ho he buscat. Vale, i què? A veure, què has trobat? No puc extreure cap conclusió perquè... Bueno, pues vinga, pues gràcies. Bona tarda. No, estudis... Bé, l'últim estudi es va fer el 2011, que el va fer l'As, i és una enquesta que... Bueno, bueno, escolta. No, no, és una enquesta que us sorprendrà perquè es va fer a 20 camps de primera. Sí. Per tant, s'exclou els aficionats que no van a camps de futbol. Val.
I es troba que un 44% són simpatitzants del Barça, que no aficionats del Barça. 44% del Barça. Simpatitzants, sí. 37% del Madrid. Fixa't, què vam dir? Sí, sí, sí. Hi ha més culers. Perdó, l'excusa aquesta de... No, és que els informatius de la secció d'esports ponem-nos antes el Madrid perquè tenim seguidores. No s'aguanta per enlloc. Jo, si estic fart de Antena 3, Telecinco, Trabaja Española, veure que posen el Madrid davant del Barça.
A més, Jordi, un 51% tenen antipatia al Madrid, com els 5 equips que més antipatia els hi provoquen és el Madrid, i 40% al Barça. M'agrada el diari O, a partir d'ara llegiré més. Però també coincideix amb època de Mourinho, època de Pepe, les millors èpoques, selecció espanyola de 2008, 2010, 2012, per tant. No, no, és igual, no justifiqui... Bueno, és normal, però...
Després hi ha les dades dels diaris esportius, perquè el marca té 3 milions de lectors diaris, les 1.480.000 i després l'esport, que és la meitat, 720.000. Per tant, per aquí vallen una mica les dades. Es consumeix més mitjans de comunicació del Real Madrid, no? Igualment a internet també.
Això falla. Per això t'he dit que no hi ha conclusió. M'ha desmuntat la teoria, això. Jo dic una cosa, Jordi. L'altre dia nosaltres, quan vam fer els trending topics a Twitter després del Barça-Madrid, hi havia moltíssima gent de fora de Catalunya que estava a favor del Barça i dient tot i la derrota i tot això, ficant tuits a favor. És a dir, que sí que realment, no sé si n'hi hauran més del Barça o del Madrid, no ho sé això, però...
Sí que hi ha molta gent fora de Catalunya que és del Barça. Ja no aficionada, però sí simpatitzant. Bé, en fi, parlem ara, perquè si no tindrem temps de fer-ho tot, perquè hem de parlar de l'espanyol i de tot plegat, del proper rival. Edu, et sembla bé o no? Espera, un segon. No, perquè tornant a la tàctica, el sistema tàctic contra el Milan, avui l'Esport ha publicat una cosa, respecte al sistema tàctic que utilitzarà el Barça, en el que parlen,
que el Barça, defensant, jugarà amb un 3-4-3 i en atac jugarà amb un 3-3-4.
No, jugaria... No, sí, a veure... No, jo t'ho dic, jugaria... I amb atac jugarà amb la sabaretta blaugrana i... No, jugaria... La qüestió és jugar amb Puyol Piqué i Jordi Alba defendent a darrere i a dalt pujar a Messi i a David Villa la seva posició natural, que és de davanter centre, amb lliure moviments que es puguin moure per on vulguin, a la davantera, pujar a Dani Alves a dalt, així ja no t'ocupes que les espatlles no entrin per la seva banda...
i després jugar per l'altra banda o Alexis o Pedro. I té Alexis més perquè obre les distàncies. Em sap que defensaran amb slips per tancar més i atacaran amb bòxers per més llibertat de moviment. A veure, si vols guanyar, hauràs de fer... Escolteu, només us dic una cosa, que ara, escoltant l'himne de Champions, l'himne de Champions... Encara jo crec, ja crec que hi ha una mica, una mica d'esperança...
I que mira, pell de gallina de cops en el partit de la setmana. Em cau una mica. Jo confio en aquest Barça, que reaccionaran. I jo també confio. A més diu el Barça... A veure, ara us ho preneu a broma, però... Perdona. A veure, el Barça ha de fer alguna cosa per si vol remuntar. Té que fer quatre gols, perquè a mi l'han marcada algun. Aquí és on anàvem. Si t'ha de marcar quatre gols, que surti amb tot el que té. I si t'ha de posar quatre davanters...
Però l'altre dia tot el que té és canviar, per exemple, Avilla per Alexis? Això és el... No, pregunto, jo pregunto, pregunto. Alexis no el pots criticar en aquests dos partits perquè pràcticament no ha jugat, pràcticament.
És que no ha jugat i el que ha jugat és com si no hagués jugat. Justament Alexis és un dels pocs que no pots criticar en aquests dos partits. Hi ha jugadors com han fet molt pitjor que Alexis. Jo només demano una cosa. Pedro ho ha fet pitjor. Que el Barça, quan perdi, que ho faci amb dignitat. A mi no em va agradar gaire el paperot que va fer Víctor Valdés. A mi m'encanta. Ho puc entendre, eh? Ho puc entendre. I jo en aquell moment estava veient el televisor i fent el mateix que feia Víctor Valdés. Ah, sí? Però si una cosa... Però qui l'hi fes? A la teva mare? Sí. A la pantalla. A la pantalla.
No, però si una cosa a mi em fa sentir orgullós de ser aficionat del Barça és que, sobretot els últims anys, s'ha sabut comportar tant en la victòria com en la derrota, cosa que no ha sabut fer el Madrid i, per tant, només demanaria això, que si ara han de venir, no sé, potser ens aixequem, eh? Potser ens aixequem i remuntem i l'any que ve escollonut i tornem a guanyar-ho tot. Però si això no passa i al Barça li venen dos o tres anys de sequera, si us plau, que sigui amb dignitat.
Sí, senyor. Un aplaudiment per ser-li part. Bravo! No, no, però... També quan són les coses... S'ha de dir les coses, també. A veure, no pot ser... Si és penal claríssim, s'ha de dir. Ja està. No pot... No, a veure, entre poc i massa. Una cosa és no parlar dels àrbits i una altra cosa... És dir-li que si s'han cagat... Una cosa és el paper de Valdés...
que està malament, i una altra cosa és el paper del Barça que no diu res del Sabri. Sí, però el Valdeix ja marxa, ho diria és igual tot ja. Una cosa que sí que hauria de canviar del Barça és no parlar molt del Sabri, però quan s'ha de parlar perquè s'han equivocat, s'han equivocat. Aquests tios estan treballant aquí i cobrant. O sigui, si s'equivoquen, s'equivoquen. Per cert, Edu, el que passa és que a mi dels àrbitres no m'agrada parlar mai, ni quan es guanyen ni quan es perd. I de fet, avui no n'estem parlant.
Edu, una cosa que el proper rival... Sí, el Deportivo. Ràpidament, mentirem-ho ràpidament perquè, si no, el Rafa s'enfada. Que has de fer la secció perica, també. Dir de l'Espanyol i el Deportivo fa un mes i pico, el Deportivo i l'Espanyol tenien els mateixos punts i ara l'Espanyol dobla el Deportivo en punts, pràcticament. Ha estado el vuelo. Exacte.
El Deportiu, que té 17 punts a la Lliga, està a 8 de la salvació, té bastant difícil. Juga normalment amb un 4-2-3-1, posa totes les seves esperances normalment amb Valerón, Riqui, en contraatacs. Riqui està lesionat, es perdrà pràcticament tota la temporada. Valerón està pel que aguanta, ja pràcticament a la seva edat. No li pots demanar molt i en defensa, Marchena, que normalment és el que lidera l'equip, està expulsat. Per tant, a priori, un partit fàcil i assequible. És així?
veient el Barça últimament és un partit de dubtes ara retrobar-se un altre cop amb l'equip però si fa un moment has dit que guanyàvem segur sí però és un moment no el que ha de trobar l'equip no és guanyar o perdre és retrobar-se a si mateix el més important pel Milan és retrobar-se a si mateix i ara el que és més important del programa és retrobar-nos amb el món pericú
Perquè cada setmana, quan sonen aquestes notes de l'himne interpretat per Jimi Hendrix a la guitarra.
Parlem de l'espanyol. Rafa, ahir va haver-hi un empat. El primer empat de Javier Aguirre. Un punt mort a les 5 de la tarda. El millor, el minut 21, oportunitat de Sergio García, del Palete. Que coincideix amb el minut 21. Sí, sí, per això. Si hagués sigut gol, jo crec que s'enfonsa l'estadi, com Sarrià. I, bueno, va ser...
Va ser el pitjor partit de l'Era Aguirre. I, bueno, a veure, un dolent simao i un millor guacaso. Punt. Després, el Mateo Laoz, ara sí, parlarem dels arbitres. Ho va fer perfecte. No, no, no, és que quan parlem dels arbitres és perquè ho han fet bé. I també molt malament, però bueno.
S'ha de mirar quan ho fa bé un dels de negre S'ha de reconèixer S'ha de reconèixer Lo que passa tampoc no va tenir molta feina Per ser, quan hem anunciat que ara parlem d'espanyol El Pujo, el xat, diu Cal
Sí, cal. Ja responc jo, sí que cal. Pujo, truca i parlo amb tu. Això, que truqui. És molt fàcil des de l'anonimat del xat. No, però et dic una cosa més, que potser el Pujo no ho sap, però el CAC, que és el Consell Audiovisual de Catalunya, obliga per llei, o sigui, per nosaltres... A una trucada per programa. No, a tenir un tant percent dedicat a l'espanyol. I llavors és una mica... Això fa anys que ja ho venim bien. Destaca una cosa, que és el missatge intel·ligent de Coloto,
que diu, tot el que sigui sumar és positiu. Sí senyor, un aplaudiment per la frase ingeniosa de la setmana. I ja està, això és el resum del partit. I tuits? Els tuits agradats. Han sigut com el partit, una mica sosos, però bueno, sempre es quedarà Sergi Mas. I tiro, tiro. L'Edu Valle, abans del partit, va dir, torna Guacaso, Forlín baixa per la grip, Baena per l'Umbàgia i Tajera per decisió tècnica.
Bueno, aquí ho deixo. Per cert, tu fas tuits també, Rafa? No. Jo només miro. Soc un viron. Soc un boager dels tuits. Perdona, tu boager dels tuits. És que potser a una altra ràdio et mencionen a tu també. És com a referència perica. Sí, és possible. És que no tinc temps, tio, per tirar tuits. Ja, ja. Bueno, doncs després, la Raquel Mateos, durant el partit, diu Vostezo 0-0, Real Club Deportiu Espanyol.
I al Sergi Mas, al nostre amic, diu, sí, la carta guacaso, susto o muerte. Bien, vasco.
Bé, en principi ja veieu que el Rafa està una mica com nerviós No s'esperava, eh? Us pensàveu guanyar, eh? Pensàvem guanyar, sí, sí Lo que passa és que a les 5 de la tarda ja feia temps que no jugàvem a aquesta hora L'àrbitre, l'encabendario Exacte, sí, tot el camp ple de nens Suposo que no animen molt No animen gaire, no? I qui s'acuesta con niños me va ser levantar Sí, però si esteu molt bé, home, l'Espanyol No, home, sí Algun dia ara mateix millor que el Barça segur
perdona des d'un punt de vista estadístic ells van donar un punt a nosaltres cap el tema del marge tenim molt de marge vosaltres teniu un marge molt estret
estem malament, però tan malament. No, home, no, però bueno. No, però perdó, això és com quan es fiquen amb el teu germà, que tu pots ficar-te, però un altre no. O sigui, els del Barça parlem del Barça, però que no vingui ningú a fora a dir-nos que estem malament. Jo no vull res dolent contra els meus amics, eh? Això que quedi clar, eh? Ja sabeu que el Rafa té un 10%. Perico, exacte, sóc un perico diferent. Bé, Rafa, moltes gràcies una setmana més per la teva visió del món de l'espanyol. De res. És la referència de la penya del mor, del món del periquito.
Bé, en aquests últims 5 minuts fem una mica de tertúlia de les coses, una mica com extraesportiva, ja, ja, ja, ja, ja, una mica per estar tranquils del que ha passat aquests últims dies. Sergi, tu què tenies preparat? Sí, això de Maradona, no? Ah, Maradona, sí. És el que ha dit que assumia entrenar el Barça i Messi. Això ho va dir l'altre dia a la llota del Bernabéu o perquè va venir a veure el partit? No, això ho ha dit en una entrevista al diari Marca. Ah,
aprofitant que està per aquí donant voltes per la capital, doncs va fer aquesta entrevista, va aconseguir una entrevista al Diari Marca i va dir que li agradaria entrenar al Barça i entrenar a Leo Messi. I llavors he fet un exercici una mica d'imaginar-m'ho que passaria, perquè clar, seria un estil bastant diferent del que coneixem de Guardiola Epito Villanova. Sí, sonaria alguna cosa així a la sala de premsa.
A ver, un moment, calla, que era allò de... ¿Qué sonaría? ¿Tenim a Maradona? Dos milions y mixta. Uy, eh... No tenim a Maradona. A los que no creyeron, con perdón de las damas, que la chupen. Que la sigan chupando. Yo soy o blanco o negro. Gris no voy a ser en mi vida. ¿Eh? Ustedes me trataron como me trataron.
Sí, va amb el mando. Va blanco que negro. Ells d'estil Mourinho, no? Un preu o no com a substitut temporal de... A més només falta Neymar i Maradona al mateix vestuari i Messi... Ja ho tenim tot. Jo crec que no cal. Què dius, Manel? El tema seria, entrenaria tan bé com quan va entrenar a Argentina perquè llavors apaga i va morós. No cal, no cal. En fi...
Després, el tema de Qatar Airways, que hem comentat abans, que aquest matí s'ha confirmat que l'any que ve, a la nova samarreta, en lloc de posar Qatar Foundation, arribarà per primera vegada, perquè, clar, la fundació de Qatar no era una empresa, no, diguem que no era una empresa, però per primera vegada la història del Barça, després de 12, 13 anys,
portarà un equipament, una marca comercial. Comercial de Samarreta, que és Qatar Airways, que és una aerolínia de Qatar, fins al 2016. El Barça, a més a més, amb aquest acord ha trencat un acord que tenia amb Turquies Airlines, però m'imagino que això li haurà aportat molts més beneficis com per fer aquest acord. Clar, perquè Turquies Airlines també està patrocinant com a esponsor secundari, amb molts actes,
Sí, ara havia de passar a ser el primari, però Qatar Airways al final s'ha fet amb aquest lloc a la samarreta del Barça. Per cert, Xavier Faust, que és el directiu de l'àrea econòmica, ha dit que el Barça comparteix els valors amb Qatar Airways
que busca l'excel·lència i que ha apostat fort per Catalunya. Diu que és més que una marca comercial i que han signat també aquest acord perquè ara Qatar Airways inaugurarà moltes línies directes entre Qatar i Barcelona. Serem 14 vols setmanals. A mi no sé si us sembla a vosaltres que s'està intentant disfressar
un acord comercial amb el tema dels valors que a mi em comença a cansar una mica particularment aquest és un debat que fa molts anys quan va començar la porta és possible que per primera vegada com que ha estat malament la situació econòmica es necessiti posar una marca d'empresa a la samarreta del Barça
I jo vaig ser casualitat, vaig ser soci compromissari. I què vas votar? Vaig votar que sí. Ja vaig votar que sí. Ara, des del 2003 fins l'any passat, que no ha arribat Qatar Foundation, perquè això ja... A mi anem a la cola amb el tema de Qatar Foundation, vull dir que és empresa i tal. Bé, no s'ha fet fins ara. Però vaja, a mi em sembla bé. És que per mi no hi ha debat. Clar, jo posaria Moritz.
Perdona, si paguen tant Com el Vendrell Si paguen tant com el Qatar Airways Doncs que paguin L'única cosa que jo espero D'aquest acord I ara em planeo així una mica més distets És saber si
els socis del Barça tindrem alguna cosa però que es va prometre amb l'Espanyol que els socis de l'Espanyol podrien anar a Cancún més bé de preu no m'he vist enlloc jo perquè la meva nòvia és soci de l'Espanyol i encara estem esperant el dia que diguin pels socis de l'Espanyol més barat una Cancún perquè què passa que no s'ha vist que Cancún va patrocinar la samarreta patrocinar la samarreta i jo espero que com a mínim quan fiqui Qatar Airways com a mínim sigui més barat un volant ells els d'Atlètic de Madrid tenien Marbella
A les samarretes. Teníem més a prop. Així els hi va anar, no? Confirmeu que no heu vist cap viatge a Capulco. No, no, jo encara no he rebut res. Quan ho rebi ja t'ho diré. El digue-li a la teva nòvia que l'any no s'ha acabat. A finals d'any encara... Fan una oferta pels socis. Només fan ofertes amb samarretes.
En fi, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens heu escoltat. El millor del programa que ha sigut, Cristina, per tu avui, de Penyalmorro. Avui, el David Hàbila. El David Hàbila, eh? Sí, home, per... I per això que ens ha comentat, que era una primícia.
De la Sexta, no un programa. Ah, sí, el programa de la Sexta, com ha dit, que es deia? Con la que està cayendo. Con la que està cayendo, que si algú vol anar de públic, que això és gravar a Barcelona, enviï un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com presentat per l'Anna Morgade i amb Alberto Romero com a jurat i tot plegat.
Per cert, que avui comença el programa aquell que li ha agradat tant al David Avila, de famosos que es tiren a la piscina. Sí, de la piscina. Ah, sí, jo he comentat. Al Palete, Sergi Marcia, no? Sí, sí. I a Palete. Podríem fer una tertònia de televisió, de futbol, no? Veient com està el Barça últimament, jo crec que...
Gràcies a Rafa Cano. De res, a tu. Fins la setmana que ve. Edu Rodríguez, que vagi molt bé. Seves alias, fins dilluns. Bona investigació, però pasat. No tant. I Sergi Pon, que vagi molt bé. Encara tenim una tertúlia feliç, l'abans del Barça-Milan.
Sí, això t'anava a dir la setmana que ve ja parlarem de tot plegat Avui no hem parlat del Madrid però demà contra el Manchester el fan en obert per Televisió Espanyola Bon partit, jo penso Podem veure com cauen Si cauen ja està salvada la temporada Manel, gràcies per venir Què opines de Tartulla? Mullat, eh?
i ara sense ser pilota ni res jo quan surto d'aquí al programa i vaig cap a casa molts cops la fico la ràdio i us agrada que sóc porter i no xuto la pilota jo l'espero
i l'escoltiu molt sovint, de fet us vaig trucar un dia quan vau parlar el tema portes, a mi m'agrada molt quan feu la tertulia i quan l'escoltes des de fora és constructiva i dona idees i et permet generar opinió ara la que entres ja veus que és una cagada és un patibull gràcies, gràcies que vagi molt bé, nosaltres com que sí, la posem a les 5 tornem a demà a partir de les 5 com dèiem i us deixem ara amb la informació de Sant Just
Bé, adeu-siau, bona tarda. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sous-titrage ST' 501
El mar, el mar, el mar. Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem a pala grega, esquim amb passejants. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist. A la cala del costat torno una estona, ara que veig.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!