Que hi ha una cosa, que per Sant Jordi sempre en surt algun, per l'11 de Setembre en sortiré, però Déu-n'hi-do la quantitat que n'ha sortit aquest any. És com si, no sé si els escriptors, o sobretot els editors, que són aquesta gent que diuen que té molt nas per saber quin és el tema que interessava més a la gent, com si sonés olorant i digués, escolta, anéssim preparant una sèrie d'autors, d'assagistes, de politòlegs, per dir, escolta, aneu parlant... Els maies, ja ho sabien, això, potser els maies, que no anéssim per aquí, eh?
Que els maies no n'hessin perdut. Que no ho... També hi ha llibres sobre maies, eh? També n'hi ha. L'últim any dels llibres sobre maies n'han anat sortint, i alguna pel·lícula, fins i tot, allò de dir... Això potser vendrà, no? Comencem parlant per un llibre. Avui és el dia de la independència de Catalunya, que és el subtítol de la novel·la Teresa Enratlla, obra de Santi Baró. Sí, que, bueno, pel que sembla, comença mostrant un Parlament de Catalunya votant a favor de la llei d'independència, això que...
que tant ara es diu que algun dia pot arribar a passar, això que, en fi, després d'un referèndum, potser és el següent pas, és un pas que fins ara no ens creiem, però que després de la manifestació de dimarts pot arribar a passar, doncs bé, es produeix, evidentment, ho pregunten en forma de novel·la, en un format de ficció, doncs què pot passar. No és la primera vegada que aquest tema s'aboca com a tema de ficció. Jo recordo, per exemple, un llibre
que potser se'n va parlar poc al seu moment, pel que tenia la seva gràcia, que era el de la Patricia Gabancho, crònica de la independència, que situava un periodista l'any 2037 que decidia dir, bueno, allò de la independència, com va anar? Situada en un... Diu, bueno, el 2014 es va produir la independència, al 2037 és algú que comença a repassar els diaris d'aquells dies i troba columnes del Quim Monzó, del Salvador Cardús, en fi, dels columnistes habituals d'ara,
amb columnes parlant el dia d'endemà, la setmana després. I és un llibre que és molt curiós perquè la Patricia Galanç el que fa és...
imitar l'estil d'aquests columnistes que tenim tan coneguts, amb columnes, evidentment, que s'inventa ella, repassades l'any 2037. A mi també em recorda, perquè no és la primera vegada que, com dius, s'ha fet aquesta ficció, no?, de què passaria si Catalunya finalment fos independent. Per exemple, hi ha un curtmetratge, que de fet es pot trobar al YouTube, que es diu El dia de la independència, i tracta sobre el gabinet del nou president president
de l'estat català, que ha de fer per primera vegada un discurs als ciutadans de Catalunya. I són aquestes hores prèvies, llavors hi ha una mica de ficció i una mica de trama, que el discurs no està acabat, perquè aquí l'havia d'escriure...
doncs a com dormir, llavors tots els assessors del president, que no es veu mai, és una mica com allò de la lau este de Casablanca, però aplicat a... Aquest dia, que ara tots esperem, que potser el 2014 ens queda un pèl just, en Déu o no, però que, bueno, ara l'aspidem com una cosa possible, no? Però hem dit que no opinaríem, en tot cas, parlant de llibres, a mi m'agradaria fer referència a dues novel·les, això que dèiem avui és el dia de la independència a Catalunya, és una novel·la, però...
En tot cas, una novel·la futurista, que, bé, s'inventa una ficció del passat, i, en canvi, del futur. Alguns diran de ciència-ficció, també. Alguns diran de ciència-ficció. Catalogada dins d'aquesta. De fet, si fóssim estrictament tècnics, quasi bé que es podria considerar així, no? Sí. Però consideren, ara a la tardor, dos llibres d'Història Catalunya del passat, d'anar a buscar els orígens de les causes d'aquests mals on som ara, no? Vull dir...
Mal és de dir, ara fa 300 anys que som presoners d'Espanya, tot és la culpa del 1714 i de la guerra a successió. Curiosament, o potser com deia al principi, no tan curiosa, acaba d'aparèixer ara un llibre que es diu Lliures o Morts, publicat per Columna, de Jaume Clotet i David de Montserrat, que el que fa és descobrir-nos...
Un personatge que no coneixien ningú fins ara, o coneixien molt pocs historiadors, que es diu Armengol Amill. De quina època? És l'heroi oblidat de 1714. L'heroi oblidat? Ells el vien a presentar com el William Wallace d'aquí, com el Braveheart d'aquí. Home, ens falta aquesta figura, perquè molta gent no sabia qui és el William Wallace català ben bé, i pot ser que aquest ho sigui.
En podrien ser molts altres, perquè algú diu que el William Wallace seria el Josep Moragues, però aquest és més conegut. Però clar, té un final molt tràgic. El Josep Moragues, allò li tallen el cap i pengen el seu cap a Gàbia, allò al davant de Barcelona, durant no sé quants anys. Bé, aquest no és que acabi molt millor, però en tot cas és un mestre d'escola,
s'implica en la guerra de successió i això sobretot és un personatge que ningú coneixia de dintre de l'interior de Catalunya. Home, ara, perdona que et talli, però possiblement començaran a aparèixer força personatges que potser no eren coneguts, diguem-ho així, pel gran públic, però sí pels historiadors, entre altres coses perquè justament d'aquí un parell d'any, un any i mig, hi ha tots els actes de commemoració dels 300 anys
del 1714, on ahir Toni Soler, des de l'Ajuntament de Barcelona, se'l va anomenar comissari de tots els actes que es faran per aquests 300 anys del que va passar el 1714. Justament. De fet, aquesta seria una primera novel·la que apuntaria cap aquí. Potser més curiós és que Jaume Clotet és periodista, un politòleg d'aquests que escriu col·lumnes d'opinió, explicant, bé, doncs, no sé, com una mena de francès marcador, per entendre'ns, oi?, en diaris digitals.
Bé, ara s'ha tornat novel·lista, ho celebrem, no puc dir si la novel·la és bona o no, però en tot cas és una novel·la que el que fa és explicar-nos un capítol molt desconegut de la nostra història. D'aquest mateix entorn és l'esperadíssima novel·la que sortirà a principis d'octubre, Victus, en parlarem al seu moment, d'Albert Sánchez Finyol. Bé, aquesta diada també ha vist la llum, una obra que pot convertir-se en un clàssic, que és el Tornarem a Vèncer,
que, vaja, curada l'historiador Josep Maria Soleil Sabater. De què tracta aquest llibre? Doncs, en el fons, és un llibre que agrupa, ho diu el subtítol, no?, Grans discursos de grans catalans. El publiqué ara i el que ha fet Josep Maria Soleil Sabater és anar a buscar aquells grans personatges de la història, des de Francesc Macià fins, atenció, Josep Guardiola,
passant per Pau Casals, per exemple, o Lluís Companys. Aquí teniu el meu vot. L'última frase de Pep Guardiola relacionada amb aquest tema. No sé si el discurs és aquest, aquí teniu el meu vot, o si suposo és aquell discurs que va fer el Parlament. Doncs el que fa és dir, escolteu, hi ha grans discursos a la història que potser caldria recordar, posar tots junts, és una manera que la gent, si vol saber quin ha sigut allò, el fil del catalanisme, no hagi d'anar a buscar...
per 25 llibres diferents en biblioteques probablement disperses, sinó que, per exemple, el de Guardiola no crec que el trobin enlloc més que a internet i, en canvi, probablement mereix, perquè el discurso està ple de sentiment i deia coses molt sensates. Doncs, escolta, el posem al final d'una sèrie de discursos que probablement ni deu haver de Jordi Pujol, ni deu haver d'Hungard Tomàs... Pau Casals, no? De Pau Casals. A les Nacions Unides...
I bé, doncs els tenim tots allà i sempre és allò, un manual d'ús. Escolta, necessitaria una cita de catalanisme, no? Per exemple, no ho sé, la setmana que ve que tu hagis de fer alguna apel·lació. A veure, què han dit els grans... Bueno, els tens tots allà, i és més fàcil buscar, evidentment. Tornarem a vèncer aquest llibre de l'historiador que ha anat recopilant aquests grans discursos de la història feta per catalans, no?, que creien en el país, l'historiador Josep Maria Soler i Sabater.
Bé, també un altre llibre que ha recollit diferents opinions és el de l'escriptor Roger Torres. Per què volem un estat propi? Sos d'aquest títol i aquesta pregunta editada del llibre Pagès Editors. Què és el que s'amaga d'aquest títol? D'alguna manera és... Potser el pas següent amb aquest tornarem a vèncer, no? Si tornarem a vèncer recull, ja ho dèiem, discursos històrics...
també de gent actual, perquè també pel Màrio Serra o Quim Monzó o Pasqual Maragall, doncs estan dintre d'aquest llibre. En aquest altre, perquè volem un estat propi, és Roger Torri el que ha fet és demanar a una sèrie d'intel·lectuals que li facin un text, eh?
Arcadi Oliveres, Moisés Brogi, Salvador Cardús, en algun altre cas, en comptes de demanar-lo, el que ha fet és anar a recollir declaracions que hagin fet els mitjans o algun article que hagin escrit en diaris. Però no és tant l'aspecte del discurs, i discursos que, a més a més, marquen un punt d'inflexió molt clar,
Totes les respostes són que sí? O no ho sabem, això? Doncs això ho hauríem de mirar, però jo entenc que si el per què volem un estat propi no és tant que sí com que no, com de dir, bueno, anem a argumentar què ens trobaríem en un estat propi. I ara què, no? I tenint en compte el tarannà que podem deduir d'Arcadi Oliveres o de Salvador Cardús, inclús el mateix Moïse... Jo dedueixo que el que fan tots és dir, bueno, un estat propi ens serviria per tal i tal cosa. Per tant, discursos en positiu, per entendre'ns, no?
Bé, continuem aquest repàs per aquests llibres que coinciden amb la diada històrica que vam viure a Catalunya fa un parell de dies, sobre llibres que parlen de la independència. També n'hi ha d'economia, no?, i de política pròpiament, no? Sí, sí, n'hi ha un de molt interessant que ha sortit a Vien Edicions, un editorial que és mitjans justenca, perquè l'editor és d'aquí Sant Jus, l'Enric Viladot. Doncs...
exregidor de Cultura d'Ajuntament de Sant Just. Exactament. Doncs bé, la seva editorial ha publicat un llibre que es diu Catalunya, estat propi, estat ric, en el qual Joan Canadell i Albert Macià
expliquen totes les dades econòmiques... Albert Macià és el president de l'Ateneu de Sant Just. M'ho he estat preguntant abans de venir. No ho sabem, això, no? M'ho he estat preguntant perquè he pensat, dic, podria ser. Podria ser. Però me'l vaig trobar l'altre dia a la manifestació i en aquest moment em va semblar... Bé, no, no em va semblar res. En realitat no m'haig de recordar. Seria una cosa que hauríem d'investigar, efectivament. Sí, sí, ho investigarem. Doncs...
El primer llibre que ha tret bien edicions és aquest de Joan Canadell i Albert Macià, que el que fa és, bé, el títol ho diu, estat propi i estat ric. És a dir, si Catalunya és un estat independent, les seves dades que ens indiquen econòmiques, doncs la seva conclusió és que seríem un estat ric.
Malgrat tot el deute, malgrat tot el cost que suposaria separar-se d'Espanya i el cost de perdre, què sé jo, potser contractes multinacionals o que algunes fugissin i busquessin una ubicació més cap al centre de la península. Malgrat tot això, la capacitat econòmica de Catalunya, diu ells, es veuria salvada. Potser no de seguida.
però sí a llarg termini, o fins i tot diuen a mig. Bé, jo suposo que això serà habitual ja a partir dels propers mesos, ho veurem. Opiniens totalment dispars. Absolutament. Que un dirà una cosa i l'altre... De fet, això ja ho anem veient, imagina't. No, no, per això t'ho dic, perquè sense anar més lluny, és evident que cadascú defensa els seus interessos, no? Però la portada de l'ABC em sembla que ahir o avui era...
Sí, sí, sí, deia que si Catalunya fossi independent seria tan rica com Xipre, que Xipre és una illa i un país que tampoc no destaca per la seva riquesa. No, més aviat pels enfrontaments entre turcs i grecs. Exacte, no? En fi, suposo que ens n'haurem d'anar acostumant, també, a aquests comentaris i a aquestes visions. Sí, i jo suposo, personalment, en tot cas, que el que tocarà realment serà fer una mica oídos sordes i anar fent.
O sigui, de dir que la gent opini el que vulgui, el que hem de fer és mirar endavant sense fer-nos mala sang de tots aquells comentaris que hi seran.
que, d'una banda, siguin massa optimistes, perquè, home, crec que tampoc serà allò de dir... No és que sortiríem de la crisi. No. Amb la independència ens l'haurem de currar, la crisi, com tots, i tardarem 10 o 12 anys, vas a saber. Ara, tampoc serem... Això, jo crec que Xipre, tampoc. De fet, hi ha un altre llibre, també, més conciliador, no?, per això, del catedràtic d'Història d'Albert Barcells, que afirma Catalunya ante Espanya...
Justament, l'editorial petita, l'editorial milenio... Los diálogos entre intelectuales, catalanes y castellanos. Allò també és un recull, no, m'imagino? Un recull, justament, de totes aquestes opinions contrastades que ara ja comencem a pensar, a veure en les columnes de diaris, en les... Sí. Algunes declaracions i tal. No és una cosa que sigui nova, ni dels últims dos o tres anys. No, no. De fet, quasi bé les podríem anar a buscar al segle XVII, que Bédo ja tirava i ja tirava els catalans. Bueno, el Verbalcells...
No ha anat tan lluny, però sí que se n'ha anat el 1888. Un gran any per Catalunya, per tot el de l'exposició universal, per tot el que suposa, però que ja és, en canvi, a Espanya, un any de decadència i que acabarà al cap de deu anys amb la pèrdua de Cuba i Filipines. Per tant, és l'època que Barcelona és la febre d'or i el modernisme.
només cal passejar-se per Barcelona a veure els edificis modernistes i adonar-se que allò que devia ser una època daurada, com la febre d'or, explica Narciso de la seva novel·la. I, en canvi, el 1898 és un any gris, dolorós, trist per Espanya. Aquest contrast
i a produir, evidentment, opinions absolutament diferenciades entre intel·lectuals d'uns i altres. Les més famoses serien les diferències que tenien Joan Maragall i Miguel Donamuno, que s'escrivien cartes. No s'insultaven perquè eren intel·lectuals, però en tot cas es deien...
Sí, el nom del porc, ben dit, eh? De manera molt educada, eh? De manera molt educada. Està molt bé, això. Doncs mira, fins al 1984, recull ell, suposo, perquè del 84 fins aquí, ja amb l'aparició de Jordi Pujol, ja tenim tots bastant més fresc,
el que ens hem dit des d'aquí fins a Espanya i d'Espanya aquí. Per cert que Viena Edicions, parlem d'un altre llibre, també publica Dalenda, Est-Hispània, d'Albert Pont, que està més enfocat al que parlem fa un moment, a l'economia de tot plegat. A l'economia i al dret internacional. Al dret internacional pel tema de lleis i tot plegat. O sigui, clar, Catalunya també s'ha dit molt aquests dies, Catalunya s'ha separat d'Espanya i què?
I ja està, és així de senzill. Home, no, i han sortit de la Unió Europea dient, no, s'hauria de firmar una sèrie de tractats internacionals, s'hauria d'esperar que Espanya ho aprovés. Altres diuen, no, no, Espanya no cal que ho aprovi. Mentre ens reconeguin altres estats, Espanya que es faci fotre. De fet, a Montenegro, Espanya no l'ha reconegut encara. I Montenegro ve que és independent. Hi ha un debat aquí. Hi ha moltes lleis que, evidentment, a mi se m'escapen absolutament... De fet, se li escapen absolutament a la majoria dels opinòlegs d'aquests païs. Però això està bé que Albert Pont...
que és un catedràtic en dret internacional, ens expliqui i ens posi els punts sobre l'ESIS, fent servir aquesta frase mítica de Cicero, de l'Endes Cartago, ell el que fa és de l'Endes d'Hispània. Per tant, dedueix-ho que el que deu dir és que Espanya està acabada.
Cinc minuts ja hem al punt de les set del vespre, a punt d'acabar el programa. Per tant, Arnau, tenim algun llibre més així que vulguis comentar sobre aquest fenomen de la independència? Un parell de periodistes, Ferran Casas i Joan Rossinyol, signen Començar de nou. Catalunya debata el seu futur, singularització o independència. És, bueno, una volta més de full de tots aquests llibres que hem anat comentant.
Poc o molt sobre el tema també hi ha les converses amb Oriol Junqueras. És una col·lecció habitual en què un periodista fa una entrevista llarguíssima d'aquestes que no caben als diaris ni tan sols als portals digitals. Converses d'una hora i tal, no? O de tres, fins i tot, perquè són llibres que arriben a tenir 100 pàgines. 100 pàgines no és gaire, però si tot és entrevista podeu comptar que són converses que probablement es tenen durant més d'un dia i que després es resumeixen. N'han sortit molts en aquest
en aquest sentit, converses amb Jordi Pujol, converses amb intel·lectuals, converses amb el que sigui. Bé, ara li toca el torn a Oriol Junqueras, que evidentment el tema de l'estat propi segur que hi surt amb tot plegat, no? Molt bé, doncs Arnau, deixem-ho aquí. Moltíssimes gràcies. Una temporada més podrem disfrutar de la teva presència al programa perquè cada dijous acabarem sempre amb l'Arnau Cónsul i la secció de llibres. Avui ens semblava molt interessant parlar
d'aquests llibres sobre la independència, entre altres coses, en un dia que jo crec també que ja és com en castellà es diu cinta pujos, no?, parlar que això pot ser una realitat, potser més aviat del que molts es pensaven, i vaja, sense cap mena de complexes, a tot arreu, a tots els diaris, a totes les ràdios...
tant aquí com a Espanya, doncs ja s'està parlant d'aquest tema. El tema s'ha convertit en central, i com deia un columnista del País al final, diu, molts ara es deuen preguntar, però com? Ja estem en aquest punt? Sí, què ha passat? Heu estat tapant vos els ulls durant molts anys, doncs mentrestant el poble anava fent. És veritat, és veritat. En fi, Arnau, que tinguis una bona tarda, gràcies. A vosaltres.
I ens acometem amb aquest tema de Montfrançons, Winter Wings. Són els vents de l'hivern, dos minuts i mig, i les notícies de les set. As the winter winds litter London with lonely hearts Oh, the warmth in your eyes swept me into your arms Was it love or fear of the cold that led us through the night
Every kiss your beauty trumped my doubt
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de l'informatiu dels Sant Just Notícies d'avui, dijous, 13 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La CES comença la nova temporada amb el sopar de motxilla aquest cap de setmana i el llunyament de premis del concurs fotogràfic. Enguany les conferències i excursions
Al llarg de tot l'any giraran a l'entorn de temàtiques històriques un any més prop al repte de la secció rau en promoure l'entrada de la gent jove. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i repassem més informació destacada en altres situacions de la jornada. L'Ajuntament treballarà aquest darrer trimestre del 2012 per redactar els nous pressupostos. Des del Consistori s'intentarà pal·liar les conseqüències de les retallades adoptades per la resta d'administracions
tot i que el pressupost continua en escena usted. Ja ha començat el curs escolar, marcat sobretot per les retardades pressupostàries en matèria educativa. L'augment de la ràtio d'alumnes per aula, la limitació dels professors substituts i la jornada intensiva són els punts calents d'aquest nou curs.
L'espai de joc de la plaça de la Pau reprèn dilluns la seva activitat. El servei tindrà lloc cada tarda de 5 a 7 i combinarà espai lliure de joc amb activitats dirigides. Aquesta és una iniciativa de les xarxes d'Aerocís i de l'Ajuntament.