arran de les taques aparegudes al litoral. L'Ajuntament sospita que l'activitat sísmica causada per l'operació d'injecció de gas de la plataforma Castor podria haver modificat la pujada d'aigua subterrànies del fons marí. Alfons Montserrat és l'alcalde de l'Alcanar. Desseguint, avui intentem trobar alguna explicació, més que res, per intentar entendre el que està succeint. I amb diverses hipòtesis, intentar posar més informació, intentar entendre el que està passant.
Un informe de la policia local assenyala que durant els treballs d'injecció de gas van ser detectades diverses taques fosques prop de la costa.
La delegació del govern central ha presentat avui un recurs contra l'Ajuntament de la Garriga per la declaració de sobirania fiscal, que va aprovar el passat mes de juliol al plenari. Anem cap al Vallès Oriental. Radio Silenci. Jordi Roig, bona tarda. Bona tarda. La delegació del govern espanyol a Catalunya, presidida per Mària de los Llanos de Luna, ha obert un contenciós administratiu contra el consistori del municipi per la moció presentada pel grup de Solidaritat Catalana, que es va aprovar amb 14 vots a favor i 3 en contra. L'alcaldesa de la Garriga, Maritxell Budó, espera guanyar el contenciós per una declaració que es va aprovar de manera democràtica.
Jo penso que també el guanyarà l'Ajuntament de la Garriga, com s'han guanyat tots els altres. I a partir d'aquí és la democràcia en estat pur, que un ajuntament voti lliurement i democràticament si vol o no vol exercir la sobirania fiscal. I en aquest sentit suposo que així podrem continuar-ho fent.
Un procediment que arriba a la Garriga, com d'altres municipis de Catalunya, que van aprovar una moció de sobirania fiscal, com a la cas David o Figueres. Un moment ara per la previsió del temps. Servei meteorològic de Catalunya, Pere Clader, bona tarda.
Molt bona tarda, una situació meteorològica dominada pels núvols abundants al nord-est de Catalunya, litoral-prelitoral central, amb tendència a que es mantinguin al llarg d'aquestes immediates hores, però sí que aquesta propera nit i medinada tendiran a desaparèixer. A destacar, a partir de demà, la situació dels vents, ja que començaran a apretar, a agafar força, sobretot cap als dos extrems del país, i en especial a partir de migdia, durant la tarda i vespre d'aquest proper dijous, la tramuntana serà notícia de nou a l'Alba, gent portant cops que podrien arribar a superar els 80-90 km per hora en aquest sector,
i a destacar que a la resta de Catalunya també hi haurà vents de component nord però una miqueta més fluixos. En quant a estat de cel, doncs domini de l'ambient dessoleat amb alguns núvols al basunt nord del Pirineu on fins i tot hi podrà precipitar a partir de demà a la tarda. I de moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa.
Està viu d'esvent, sintonitza està viu d'esvent, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'esvent, 48.1, ràdio d'esvent, 48.1.
En directe, amb atendi de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món a través de ràdio.esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, gent de sent just i també gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
Avui parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Averdó i Carme, bona tarda. Ah, molt bé, des del micròfon. Que hi ha hagut tertulia esportiva, avui, al programa. Hi ha hagut tertulia esportiva al programa del matí, que era el Just a la Fusca, que per variar, els veïnegres, no sé què passa, que tots els micròfons, quan arribem nosaltres, estan un repartit cap allà, un cap aquí, en fi. Millors que soc jo, Enric Riba,
Un missatge, utilitzeu els micròfons correctament. Carme Verde, bona tarda. Bona tarda. Ara sí, bona tarda, Carme. Bé, avui al programa també parlarem amb un sanfaliuenc, que és l'Oriol Cerna, que està en un projecte musical molt xulo, que es diu Els Navagants, i que demà actuen els pagesos al bar dels pagesos de Sant Feliu. Tot això amb l'Anna Rubira dins l'espai de carretera reial. També tindrem l'Erik Comar, sí senyors.
A l'espai de les aplicacions mòbil, i a partir de les 6 i 10, amb el casol de joves, connectarem el Sergi Arrada, que ens explicarà què hi haurà durant els propers dies en aquest equipament juvenil de Sant Just. També tindrem l'Albert Capapella a l'espai d'Educació Canina, i avui, segona entrega de Sergi Pona, a Nova York, a veure què ens explica la seva vida. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, oi de més penya que morro?
Però abans de tot això, com sempre, saludem la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. El Twitter i el Facebook del programa, ja sabeu que el porta ella, i avui comencem repassant el més comentat en aquesta xarxa social, Twitter. Avui ha sigut Trending Topic, Prestige, Nunca Mais i Marca Espanya, perquè ja fa 11 anys de la pitjor catàstrofe ecològica, els tres únics acusats pel vessament del Prestige a les costes gallegues, de fet,
El capità del vaixell aposta les mangures al cap de màquines Nicolaos Arquipropoulos i l'exdirector general de la Marina Marcant José Luis López Sors, que per cert és l'únic membre de l'administració al qual se'l va trobar i hi ha alguna responsabilitat, han quedat absolts dels delictes contra el medi ambient i d'anys espais naturals protegits. Amb aquestes absolucions
i en concret amb la de López Sors del Tribunal Eximeix, també de responsabilitat a l'administració, a l'entendre que no va provocar la catàstrofe, sinó que va tractar de solucionar-la i evitar danys materials i humans. Només un dels tres acusats, en aquest cas el capità de l'embarcació, és condemnat a 9 mesos de presó per desobeïdència, és a dir, per no seguir les indicacions de les autoritats marítimes espanyoles les primeres hores després de l'accident.
La sentència d'aquest macrojudici, que ha durat vuit mesos, assenyala la dificultat d'atribuir responsabilitats penals, ja que es tracta d'un defecte estructural d'un origen que ningú pot precisar. De fet, hi ha hagut una resposta ja. Aquesta sentència, en que l'ha portada a terme, l'ha plataformat nunca més.
Sí, hagi estat. Fora del Tribunal Superior de Justícia, després de conèixer aquesta sentència, s'han manifestat amb una pancarta on demanaven la fi de la impunitat. En aquesta línia no han estat els únics perquè també la portaveu de l'Esquerra Plural, la Jauretiz, ha assegurat que amb la sentència s'alimenta aquesta mateixa impunitat, mentre que la direcció dels socialistes ha atillat de vergonyós el fet que cap dels governants d'aquell moment hagin assumits responsabilitats polítiques.
entre ells l'actual president del govern, perquè en aquell moment era ministre de l'interior amb aquella famosa frase, són oscilillos. En fi, què diu la gent a Twitter? Alberto Vázquez, per exemple, prestig, ningú és culpable, d'hauria de ser el marc que estava cabrejat, justícia, Espanya continua sent diferent.
Una altra és el Luis Hernández, que diu que una sentència que se'ns dubta enfonsa el poc prestig que li queda a la justícia. Això és marca Espanya. Ja per acabar, l'Anna Rovira, que és l'Anna Rovira d'aquí de la Pena del Morro, que vindrà als moments, mira, traiem l'estrany tòpic del començament, diu segons la justícia el prestig no existeix, són els pares.
Bé, passem a la informació de Sant Just. Comencem, Carme, si et sembla, parlant del Síndic de Greuges, que atendrà demà al Sant Just Tengs al Parc del Milenari. No, al Centre Cívic del Milenari, no? Em dic jo. Tres cops... Clar, no, no, si es diu això al Milenari, que no hi hagi algú que vagi demà al Parc del Milenari, clar. El que dius va a missa.
sí, sí, sí, a missa i a altres llocs. Tres coses per setmana, l'equip del Síndic es desplaça a diferents poblacions catalanes per atendre de primera mà a tots els ciutadans que un necessiti. Ens recordem que el Síndic de Greuges és la figura que respon una mica o dona veu a les queixes dels ciutadans i al poble de Catalunya. Demà és el torn de Sant Just d'Esvern, Carme.
Sí, l'equip del Síndic de Gareuges de Catalunya tindrà les persones i entitats que vulguin fer consultes o exposar queixes vinculades amb la vulneració dels seus drets, sobretot per part de les administracions públiques i les empreses que presten serveis generals, perquè en els últims dos anys sembla que han crescut molt, sobretot aquestes queixes relacionades amb els serveis socials com retreades en prestacions,
Hi ha altres demandes vinculades amb qüestions administratives. També hi ha altres peticions, agrandaments de convivència, per exemple amb qüestions com un nivell de contaminació acústica o també altres preguntes o queixes que apareixen en relació a empreses privades que presten serveis generals com serien aigua, gas, llum o telefonina.
L'equip del síndic de greuges visitarà demà a Sant Just per atendre aquestes queixes i qui l'interessi que un sortan a visitar encara pot fer-ho però s'ha de fer una demanacita prèvia a través del telèfon 900124124. És gratis aquest telèfon que són 900?
Ho envien un correu electrònic a l'adreça sindic arroba sindic punt cat. I la visita serà demà dijous al centre social de Miranari. Bueno gratis, has de tenir internet. Has de tenir internet. I has de tenir un telèfon. Pots anar a la biblioteca i pots anar a la ràdio. Pots venir aquí si voleu. A trucar. Us deixem un despatx d'aquells que no s'utilitzen i... I truqueu. I truqueu. Ahir vam preguntar si regalàvem ordinadors a la ràdio. Perdona, hi ha gent que demana si regalem ordinadors. Si regalàvem ordinadors així com ells i que no ho hauríem preguntat. Sí, 4.
Digue-li quatre. Però un col·laborador, eh? Un col·laborador?
A mi l'altre dia, que no sigui el mateix col·laborador, em va dir que aquí dins del bagatge teniu una televisió de 41 posades. No me la podríeu donar a pas. I dic no Emílio, no pot ser. En fi... Jo dic un altre col·laborador. Un altre col·laborador. D'un altre programa. En fi, parlem ara de música. De fet dilluns l'enregistàvem a Toni Xuclar, que juntament amb la Gemma Homet guanyen el premi Martí Pol per musicar el poema Aquesta pau és meva.
de Salvador Espriu. De fet, ho comentem, perquè aquest dissabte estaran a l'Ataneu de Sant Just. Els dos artistes participaran al festival Espriu a l'Ataneu, i ahir van rebre la seu de l'Esgai a Barcelona a aquest guardó. Que deixo el sepulcre vestíssim, que fou terra dels pares, somnis sentits, amoros.
No, perdona, però és que hem de donar... Si algú vol escoltar-la sencera, aquí no és el programa. Si ho voleu, podeu anar a Spotify i la trobareu sencereta. Com en el dissabte, no? Seria millor en el dissabte, aquest festival. Sí, sí. Home, en directe, millor que millor, que em sembla que és el primer... Em tiro la piscina, eh? Però és el primer vol que tenen després d'aconseguir el premi.
No hi escudem per no anar. Després del dia d'entrenament de cars, aneu aquí. Aquesta paues meva està inclòs en el disc en música. Potser ho escoltaries millor. Que Toni Xucla i Joan Omet presentaran aquest dissabte a la Teneu i que inclou poemes d'escriu, músicats per cantants com Doló Valtran, Lídia Guevara o l'actriu Sant Justenca, també Clara Segura, que també intervindrà dissabte a la Teneu. Doncs el Blaumut. Blaumut també. Molt bé. Que no t'agrada Blaumut a tu? Normal. Ah, oju, no t'agrada? No he dit que no m'agradi.
Home, perdona, l'aumut és un tema que està tan bé. Mira, l'aumut, això es porta molt. Home, hi ha alguna cosa més que això. L'aumut és per mi és pa amb oli i sal. Fu fu fu, jo no sé xular, però m'agrada molt el que et trobes.
Molt bé, Carme. Bé, doncs no t'hauràs de veure això amb el que estàvem comentant. Però sí que t'he de veure, sí que t'he de veure, que estàvem fent una cançó del disc. Això serà dissabte, l'entrada costarà 5 euros pel públic general i 4 pels socis. Aquest cabaret que ha inclourat també teatre, poesia i música, i serà això a les 7 de la tarda. És a dir, un cop s'hagin acabat, doncs com tu deies, aquests entrenaments dels CARS, i aquest festival, què?
El president de la Teneu destacava això. Què destacava? Doncs que s'havia fet expressament d'hora en relació... L'Albert Macià. Clar, és que hi ha molts corredors que estaran allà a tope. No, potser corredors no, perquè estaran cansats, però públic que vagi al car i que pugui fer-ho tot. Clar, clar, clar. Per cert, que ahir ja ho vam confirmar al programa, però ja que parlem de cars, la veu del semàfor jaume Gelaber, mítica per altra banda, que diu allò d'atenció al semàfor i que posa la pell de gallina a tots els corredors.
que surten des de la regla del Canigua a la Cursada de Cards. Enguany no podrà ser, per problemes de salut. Des d'aquí, ja ho vam fer ahir, li tornem a enviar una forta abraçada i li desitgem una recuperació pròspera, no? Propera, i pròspera, també. Bé, passem ara a parlar de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Just.
Sí, amics, amb l'alcalde Josep Perpinyà al capdavant. Jo ja els veig caminant poc a poc a camera lenta pel jardí de Càngin Està amb unes camises, unes corbates i uns tràfegues ben vestits, com si fossin els Air Reserve ordox. Bé, doncs l'equip de govern d'aquesta manera parlarà avui dels reptes i amenaces de l'Ajuntament l'any que ve. L'alcalde i regidors i també regidores explicaran en un acte públic quins són els objectius i riscos del municipi
Per al 2014, Carme Averdói té més informació de tot plegat. Pinatell. És un acte que es diu Sant Just 2014, valents reptes i amenaça serà a dos quarts d'avui del vespre a la sala Isidre del Cònsult de Can Genestà i es parlaran d'aquests reptes com ara els topalls per part d'administracions com Generalitat o Govern espanyol en qüestions econòmiques o legals que afecten sobretot els comptes del punt històric,
de vegades fer canvis amb el pressupost i canviar algunes partides tenent en compte les prioritats, també amenaces com l'avantprojecte de la Llei de Reforma de l'Administració Local i altres reptes de cara al 2014.
Bé, més a punt d'agenda per avui, el musicòleg Xavier Chavarría acostarà la música clàssica al Sant Justencs en una xerrada avui a la vagoneta. Carme, quina hora serà? Serà d'aquí poca estona, a les 6 de la tarda. El títol de la conferència, de fet, és música per ser feliços i l'objectiu és trencar barreres pel que fa a la música clàssica d'una manera divulgativa i pedagògica. Organitzarà doblegat l'aula d'extensió universitària
de la gent gran d'Esplugues i la Farah Xavier Chavarria, que és musicòleg, crític musical i locutor de Catalunya Música. Ell creu que... Perdona, perdona un moment, perdona un moment. Llavors deu tenir aquesta veu, tipus així, no? Escolteu, no? Doncs 24, 25.
La podem sentir si vols. He trobat molt passional. Va venir moltes ganes d'escoltar música clàssica. A l'estil Marcelo Gurgori potser. O Ramon Janer potser. Porta molt Ramon Janer ara. És un estil de comunicador apassionat. Escolteu això. Ara escoltarem un dels talls d'avui de l'informatiu vespre. Escoltarem com Xavier Chavarría parla de la música clàssica i de les coses que vol.
No es pot entendre una obra musical o no la pots disfrutar plenament si no saps per què va ser composta d'aquesta manera. I en aquell precis instant, és a dir, què li passava pel cap i pel cor el compositor quan va compondre aquella música. Moltes coses, sentiments, amor. Un detall del context, de l'escenari en què va ser composta aquella obra ens ajuda a entendre més per què sona com sona. I us ben asseguro que et portes sorpreses extraordinàries. Clar que sí, Xavier, clar que sí.
És apassionant! Les sorpreses extraordinàries que pot arribar-te a portar escoltant la música clàssica, Carme. Tu escoltes música clàssica, Carme? A la dutxa, al cotxe, on sigui, però és important apassionar-se per les coses.
Bé, i continuem amb una altra activitat d'agenda, perquè el casal de Joves... Sí, deixa aquesta música perquè va bé. També és una mica tot plegat... Estàs bé o no? Sí, sí. El casal de Joves, diem, es farà un nou tast de vins avui amb el celler de Can Mata, aquest cop de garnatxa i carinyena.
6 untats que costa 8 euros, que es farà a les 7 de la tarda al casal de Joves, que lia inscripció prèvia, però en tot cas forma part dels cellers monogràfics que l'equipament organitza cada trimestre conjuntament amb el celler de Can Mata. És aquest tas de vins que, com dèiem, serà al de 7. Si voleu més informació en tot cas sobre inscripcions, per si hi hagués alguna baixa d'última hora i aneu tard i us hi voleu apuntar, podeu trucar directament al casal al 933710252. Queden moltes hores avui a Sant Joan.
Escolteu, el cor de Gitano de l'òpera de Verdi, com Verdi expressa amb la màxima expressió el sentiment de les coses. Aixequeu-vos on estigueu ara, poseu-vos drets i canteu amb mi.
Què ha dit Carme? Per cert, vull recordar un parell de coses. La primera és que tenim un concurs en marxa amb la Mireia Redondo de tot un món de moda com a protagonista. Sí, perquè la Mireia la setmana passada ens va llançar un repte.
Carme, jo també te'l llenço a tu, a l'hora que opines de tot plegat, tot i que els col·laboradors, com sempre, no poden participar en els concursos de la peça del morro. Home, aquest no serà menys, eh. La Mireia Redondo, des de totomondamoda.com, ens va explicar que demà arriba la nova col·lecció d'Isabel Marant a les botigues a Quiemma. No ho sabies, Carme?
La Mireia Redondo pregunta, quantes hores creieu estimats uients que adorarà la col·lecció a les botigues? Tenint en compte que l'any passat es va esgotar en poques hores. Podeu escriure la vostra resposta al Facebook del programa i qui s'apropi més guanyarà un kit d'Akima de Do It Yourself.
Molta sort, si voleu ja ho sabeu eh, si no, doncs mira, ens ho quedarem nosaltres, ens farem un do it yourself aquí a la ràdio. Carme, moltes gràcies. De res. Recordeu que teniu més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícia d'Edició, vespre. Bona tarda. Bona tarda.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments el programa entrevistarem l'Oriol Cerna, un dels responsables del projecte els navegants, un grup de música que demà estaran tocant a Sant Feliu el bar musical dels Pagesos. Fins ara mateix, a la penya del morro.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vas llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning,
I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. La vella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudorna número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé.
El 3 de gener hi ha verds, saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal, sí, i bon any nou. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. A punt per parlar avui d'un acte que es farà més enllà de Sant Just a l'Espai de Carretera Reial, concretament... bueno, a veure, l'Espai. Sí, s'anirà bé, perquè l'Espai es diu Carretera Reial, on parlem de coses que passen més enllà de Sant Just, és a dir, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, i avui ens ocupa un acte que tindrà lloc demà al bar musical Els Pagesos de Sant Feliu.
Som un riu, tot ple de codons, rastres i nods,
De fet, demà, Anna, a partir de les 9 de la nit es farà un còctel poètic, no? Sí, i es presentarà el llibre, a veure, atenció, eh, Bon Stainsteyn, no sé si ho he dit bé. Bon Stainsteyn. Bon Stainsteyn. Bon Stainsteyn. Sí, això mateix. De Miriam Cano, que va ser l'obra guanyadora del concurs de poesia Martí d'Ot de l'any passat i que aquesta setmana surt al mercat el llibre. L'acte està promogut i organitzat per l'Ajuntament de Sant Feliu amb la col·laboració de les tartúries literàries sanfaliuenques i el Bar dels Pagesos, on es farà l'acte aquest.
I en aquest recit del Poetic qui participarà? Hi participarà l'autora del llibre, la Miriam Cano, el poeta David Castillo i durant l'acte el grup els navegants posaran música a algun dels poemes del llibre de la Miriam Cano. I tot això es pot anar a veure de forma gratuïta Jordi. Home, ens interessa, ens interessa molt. De fet, per explicar-nos com s'ha preparat tot aquest coc del Poetic tenim el telèfon l'Oriol Serna, la veu i també la guitarra del grup que amenitzarà amb la seva música els navegants tot plegat. Bona tarda Oriol.
Bona tarda, què tal? Bona tarda, molt bé, molt content de saludar-te de nou al programa. Escolta, per la part que us toca, al grup ja teniu tot llet ja per demà, els pagesos o què? Sí, sí, sí, sí. Tot a punt. Heu fet assajos aquestes últimes setmanes o què? Ahir mateix, ahir mateix ja vam posar-ho tot al lloc i ja està. Avui descans. Ens podríeu explicar més o menys com funcionarà aquest espectacle, acte de poesia, música que es farà?
Bé, doncs primer em sembla que hi haurà un petit recital de la Miriam, i nosaltres no sé si interaccionarem, si farem algun acompanyament. Després farem el nostre concert, que també inclou un rap-soda, que va entrant i sortint a fer poesies. I després segurament muntarem una jam poètica. Clar, exactament què és una jam poètica?
Doncs com una gem sessió de música, però nosaltres anem fent uns acompanyaments i la gent que s'atreveixi, doncs surt a recitar. Però ha de venir amb el seu poema des de casa o no? Sí, en general sí. O a vegades hi ha gent que sense punt de memòria i surt i el fa d'un tirón. Un pernedal, es menja amb la cadira. Exacte. Però pot ser qualsevol poema, no cal que sigui original del Rapsoda o de la persona que vagi a recitar-lo.
No, cadascú pot dir el que vulgui. Sí, sí, totalment lliure. I mentre es recitaran les poesies, vosaltres has dit que potser interactueu una mica. Què fareu exactament en aquells moments? Jo havia entès que versionaríeu, musicaríeu poesies de llibre. És així o no? No ben bé. Nosaltres tenim el nostre repertori on ja la poesia ja és important, per això que et deia que va sortint, tenim un rapsoda i tot en el grup.
i, a part, fem acompanyaments on anem musicant les poesies al moment. Allà mateix aneu improvisant, no? Sí, sí. Algunes coses estan mirades i d'altres són improvisades. Per tant, el llibre us heu mirat abans per saber quines poesies diran o no? Sí, sí, sí. Estic a punt d'acabar, me'n queda alguna coseta, però sí, sí. I què és més fàcil, tenir-les ja les músiques a previstes o, en aquest cas, improvisar-les per vosaltres?
Depèn, perquè cada acompanyament és diferent. Si fas un acompanyament molt musical, doncs està bé tenir-ho mirat. Però si fas un acompanyament molt d'efectes o de sorolls, pots anar improvisant. I farem una mica de les dues coses. I en el vostre cas, ara que parlem de què és més fàcil, què us és més fàcil o què us agrada més? Tenir ja una poesia feta i posar-hi música o tot des de zero? Bueno, no sempre treballem amb poesies. Treballem també com amb lletres de cançons. Sí que li donem el format de poesia.
Però depèn de com surt la cançó. A vegades és millor posar la música a la lletra i a vegades la lletra et va sortint amb la música. Depèn de com el fas, el tema. Bé, de fet, ja fas bé de dir això perquè no només teniu això de demà, sinó que més centrant-nos en vosaltres, el fet de participar al concurs Sona 9, que vau fer fa uns mesos, i quedar entre els finalistes, us ha donat més repercussió o tu creus que haguéssiu fet el mateix?
No, no, ens ha donat molta més repercussió, estem superagraïts perquè ens ha permès anar a gravar amb el Miki Puig, fer un acústic a Catalunya Ràdio, anar sortint als Under Rock i a la tele i això ens ha anat fent bastant de promoció que d'una altra manera potser ens hagués costat més d'aconseguir. I ara, en quin punt us trobeu al grup? Perquè de fet els navegants, em sembla que no fa ni un any que heu creat aquest grup.
Fa un any i poc, l'únic que amb aquest temps han passat moltes coses. Això que dius del Sona 9, hem gravat un disc que just el presentem a l'acte poètic de demà. Tot i que és una gravació ja antiga, n'hem fet una edició perquè la gent la pugui tenir en CD. I a partir d'aquí ja estem pensant en el següent disc, tenim algun concert més i anar-ho movent tot.
És a dir, que aturats no estem, estem agafant en brendi de balla. De fet, dius que teniu pensat al següent disc, no pareu, no? Hi ha moltes ganes de comunicar i de fer cançons amb els navegants veig. Sí, sí, perquè és el que ens agrada més fer, trobar-nos i fer cançons. I aleshores, entre el procés que fas un disc i tot i que s'edita, es fa la portada, etcètera, etcètera,
Clar, tu no pares de fer cançons, llavors a vegades quan surt el disc ja tens quasi el següent a punt. De fet, d'on neix el projecte aquest musical dels navegants? Perquè som de Sant Feliu tots, no? Bueno, som de Sant Feliu, excepte el bateria aquesta mullar. Bueno, no pot ser perfecte. No. Però bé, això surt de... som músics que hem tocat amb diferents projectes al llarg dels anys, aquí a Sant Feliu, des que érem petits. Tu els de Penguins, per exemple, també, no?
sí, els Penguins, amb un grup que es deia Escalèstric, amb Matacás, amb Fons Perdut, grups que han estat per aquí de l'escena del Baix Llobregat, diguem-ho. I amb el Dani Fernández, que és el baixista, sempre que ens trobem, fem cançons. I llavors, a partir d'aquí, vam dir doncs, escolta, tornem a trobar, tornem a ajuntar i fem un grup així, que barregem la poesia, que també hi ha el Víctor, que també ha tocat amb nosaltres, i el Martí, que també el coneixíem d'un altre grup, i al final, mira,
De fet, ara que tinc el telèfon, vull preguntar sobre el panorama musical català. Tu com el veus actualment? Tu que portes tants anys també amb grups de música i amb bolos i per aquí i per allà. Jo el veig millor que mai. Veure, el veig millor que mai en que hi ha molts grups i hi ha molt de nivell. Que vull dir que el nivell és molt superior al que hi havia abans.
Però a l'hora de promocionar-se i tot plegat, costa més, no? Home, per fer diners ho veig fatal. Hi haurà 3 o 4 que es podran guanyar la vida, perquè el mercat és el que és, no sé si gaire gran. Però tampoc crec que hagi de ser l'objectiu. Tu fas música i després passa el que passa.
De totes maneres sí que he de dir que ara hi ha molts grups que tenen disc i que són súper decents i te'ls escoltes. Abans era bastant estrany trobar grups en català. I ara n'hi ha, i també n'hi haurà de dolents, però crec que n'hi ha molts de bons. La maqueta aquesta que has dit que teniu, la gent com la rep, teniu el feedback de la gent?
Bé, nosaltres tenim, bueno, part de Facebooks, Twitters, això tenim un Bandcamp on t'està penjat el disc i la gent se l'ha pogut anar descarregant gratuïtament. Sí, deixa'm comentar que és elsnavagants.bandcamp.com. Segur vol allà hi ha cinc temes, no?, la nau, que escoltem de fons, Salma i No, Sinfonia romàntica, que 1.795, i Blaucel, correcte. Doncs aquests temes te'ls pots descarregar, si vols tallar l'única, l'edició, la gràcia que té, a part que és un CD físic,
que també té unes il·lustracions al Dani, que és il·lustrador i està més treballat. Per la gent que li fa més goig o que ja se l'ha escoltat també ens l'han demanat i de moment bé. No fa ni cinc dies que el tenim a les mans. Home, m'imagino que amb molta satisfacció, no? Això és com una mena de fill, no?
Sí, la veritat que sí. I aquest s'ha fet esperar. I tant, i tant. Home, unes il·lustracions molt xules, que surt com una mena de sirena tocant el violí, si no m'equivoco. Sí, bueno, són unes sirenes d'un quadre antic del Renaixement o d'abans i tot. I a part d'això també hi ha un signe volador i uns submarinistes.
és tot una mica surrealista, que és el que ens agrada. De fet, les vostres fonts, quin és el tipus de música amb què us heu inspirat o us agrada per fer la marca i el segill de vegans? Què escolteu? Bueno, escoltem de tot. De tot vol dir tots els estils, des de clàssic, reggae, perquè a més tots hem tocat de tot. Però la influència forta, jo crec que és el rot progressiu i la psicodèlia.
ja sigui de Catalunya o de l'estranger. Els grups mítics dels anys 60-70, alguns que corren ara també. Com, per exemple? Per exemple, ara, mira, estem escoltant molt els Fish, que són així bastant... d'aquests que toquen i es poden passar ara estocant. I dels antics, doncs els clàssics, els Pink Floyd i aquestes coses. Sí, ho dic perquè, per exemple, el primer tema, la Nau, dura 7 minuts 14. Llarga, no?
Sí, però no és la més llarga. Encara en tenim de més llargues. Ah, sí? Encara més llargues? Sí, però no estan al disc. Ah, clar. És el que dius tu, no? És també el gènere, no? Aquesta música psicodèlica que també tendeix a allargar-se. Ara que parlem del vostre estil, precisament m'agradaria saber si intentareu mantenir-lo en aquest segon disc que voleu treure o fareu algun canvi. Sí, sí que el mantindrem.
Bueno, clar, les cançons les tenim. Ara falta treballar, fer-ho bé, anar en un estudi, falta tot el mateix procés, perquè tot just acabem de treure l'altre, ens esperarem una miqueta per treure el segon, perquè segur que entraran cançons noves, també. I de les que tenim, doncs, som bastant en la línia.
Home, no sé, alguna de més llarga. Alguna que dura el doble, potser. Home, això per baixar-ho com a sintonia de politònol mòbil... És llarga. Difícil. Estem parlant amb l'Oriol Cerna, que és veu i darrere del grup Els Navagandres. En Feliu, que demà tocaran els pagesos allà al centre del municipi. Oriol, aquesta és la secció de carretera reial com en cometa del començament, que repassem una mica les coses que passen més enllà dels suburbis de Sant Just, l'extraradi.
i llavors Sant Feliu entra dins d'aquest terme i de tant en tant repassem tuits del que diu la gent i últimament ens trobem, tu que ets Sant Feliu, deixa'm preguntar-te amb la confiança, abusant, que la gent diu que Sant Feliu, això per Twitter, està una mica brut.
Està brut. Jo crec que tant com a Madrid no eh. Això és veritat, això segur. Però tu també ho penses perquè hem llegit tuits de les últimes setmanes que hi havia rates mortes pels carrers del Palau Falguera. O l'ha pixat. O l'ha pixat el Palau Falguera. Llavors jo deixem preguntar a l'Oriol que segur que... Bueno, jo no ho he vist però m'ho crec, pot ser.
Pot ser, no? Pot ser, pot ser. Confirmat, confirmat, ja està. En fi, Oriol, moltes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé demà, a partir de les 9 de la nit, en aquest Còctel Poeti, on es presentarà el llibre Boon Sunstein, de Miriam Cano, que va ser l'obra guanyadora del concurs de poesia Martí Dot de l'any passat, i que, de fet, aquesta setmana surt al mercat amb l'amanització en directe dels navegants, i amb l'Oriol també, que estarà allà. Oriol, moltes gràcies, que vagi molt bé,
i molt bona tarda. Merci, gracias.
20 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Per cert, que avui enviem una abraçada i també una salutació al Pau Marcos, que no puc venir al programa, però el tindrem la setmana que ve, sense cap problema. Anna, moltes gràcies. De res. Molt bé, m'ha agradat molt, això que hem fet avui, entrevista i tal. L'has trobat ràpida, l'entrevista? Sí, molt. Te l'ha passat algú o l'has trobat tu? Crec que m'ha passat algú. Què te l'ha passat? No sé, una persona que tinc davant meu ara mateix. Ah, val, val. Pensava que era una altra persona que te l'havia passat.
En fi, Anna, moltes gràcies i la setmana que ve. Bona tarda. Adéu. Fem una pausa per la publicitat. D'aquí uns moments parlem amb l'Erik Pomar de les aplicacions més descarregades i les que triomfen més tant en Android com en iPhone. Fins ara mateix, a la Penya del Morro. Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veu? Som originals de mena.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pou?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
M'ha agradat molt.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per La Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de La Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB & Kids enviem una forta salutació per La Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
Tres quarts de sis de la tarda, recta final de la primera hora, saludem l'Èric Pomar, que ja el tenim amb nosaltres, Eric, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Eric, amb una camisa molt xula, que m'agrada molt l'estil que porto d'aquest any, així, rotllo capises, avui amb un estampat de color blau i també un línies blausels, que això li agradaria molt a la Mireia Redondo, que fa l'espai de tot un món de moda cada setmana al programa. Per cert, que no participa ningú, Cristina, al concurs que tenim en marxa.
Demà arriba la nova col·lecció d'Isabel Marant a les botigues. Quantes hores creieu que durarà la col·lecció a les botigues tenint en compte que l'any passat es va esgotar en poques hores?
La gent que tingui la resposta pot escriure al Facebook del programa i qui s'apropi més guanyarà un kit de Kiema, do it yourself, és a dir, fes-ho tu mateix, gentil·lesa, també de la pagina web www.totunmondomoda.com. I qui vulgui tenir més informació, Jordi, pot entrar a la pagina de Kiema perquè ja està penjada les fotos de les diferents peces de roba que demà es vendran. Veus que bé?
En fi, tot això per la teva camisa, Eric. Fixa't la que li has. No me la posaré més. No, no, sisplau, que ens agradarà molt. Com dèiem, parlem de les diferents aplicacions de la setmana en rànquing, tant a Play Store com a Lyos, i també l'aplicació Friki, que l'aplicació Friki que és la dels cas de coixinets, no, potser? Sí. Ja en parlarem. Ai, perdó. Avui, quina aplicació de la setmana ens portes?
Avui us porto una aplicació que no és gaire coneguda, però ja va sortir fa uns anys, però ara torna amb la segona versió. Bé, amb la mateixa però molt més actualitzada. I es tracta del Capdebo, doncs. Saps quin és? Cap de Patents. Sí, aquest. No sé quin és. És molt molt semblant al Fruit Ninja.
Ah! Però em comptes de tallar les fruites. Fruit Ninja, em passes per una aplicació... Home, tampoc fa tant. Perdona, per mi ja és com el Tetris. Doncs vaig una mica enrederida perquè jo vaig jugar ni fa un any aquesta aplicació que me la vaig escarregar. Jo recordo que era una de les primeres aplicacions que vaig baixar-me quan tenia mòbil d'android per primera vegada amb aplicació. És la primera, no? És un clàssic.
Doncs es tracta que van sortir uns trossos de roba a la pantalla amb botons i els estan atallant. I els teus dits els poses a la pantalla i són com unes tisores. Però tallen els botons únicament. Si t'equivoques i talles una part de la roba no pots. Serien com les bombes no? No, les bombes serien els botons que estan cosits amb un fil. I tu has de tallar els botons que estiguin cosits amb un fil. Si estan cosits
amb un tornillo, no sé com ho faran, però estan clavats amb un cargol d'aquests, se trenquen les tisores. Per tant, la gràcia és tallar el fil, no? Sí, i si te'n saltes tres que no ets d'allà, la tercera ja acabes. És addictiu? Game over. És molt addictiu. És molt addictiu, eh? Sí. Perquè ara hem posat una nova, que és a no sé quin nivell arribes,
Desbloqueixes un nou tipus de botons i porta amb bomba. Porta amb bomba i si la toques exploten els que hi ha al costat. De fet aquesta nova versió, recordem que és la segona em sembla, porta més varietat de botons, com aquests que dius tu, com el de la bomba. També hem fet el moda multiplayer.
Potser si tens una iPad o una tauleta d'Android es divideix la pantalla en dos i com que és multi-touch tu pots jugar amb el teu amic i vas fent concurs a veure amb qui el talla abans.
Un dia hem de fer un especial d'aplicacions, especials per a dues persones, per toplayers, perquè n'hi ha bastantes. L'altre dia vaig veure, per exemple, la del vaixells de guerra, el típic joc, també pots jugar, o toplayers reactor... També estava el del... quin és qui? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? També? Tamb
No ho sé. Ara pensem una mica. No et sembla?
No et sona? Hi ha un algo aquí. Hi ha un algo que us sona, estimats ullents. A tu Derek, segur que et sona. Ah! Ah! Ah! Ah! És que té un estil a candy crash saga, i pot ser amb animals. És com una mena, no, és com una mena de mix que han fet de la música de candy crash. Segur la vol trobar, està al YouTube. I és per tornar a ser boig, eh? Perquè és clar.
Sí, sí. Són els sons de Candy Crush. Jo normalment jugo sense el so, Jordi. Per això ara m'ha costat una mica... Home, és que sempre està sentint això, crec que molesta per jugar. Al final... Hi ha gent que diu que Candy Crush, que és una explicació com ja hem comentat aquí, líder de descàrrega setmana rere setmana, diu que la música li relaxa molt. Que és una música que estàs jugant allà al Candy Crush.
Si això sí, però quan exploten, com que comencin a explotar molts... Bueno, què passa? Són els efectes. A mi la música de Candy Crush... Llavors hauries de desconnectar els efectes i deixar només la música, no per jugar.
Sí, per exemple. En fi, parlem de les aplicacions més descarregades de la setmana. Comencem precisament amb la cosina germana. La cosina germana, prima, i tot el que tu vulguis. Sí, del Candy Crush. Comencem amb Ios. En quarta posició trobem el pet Rescue Saga. Sí, és el mateix que el del Candy Crush, però amb els...
Amb animals, que ara molta gent està començant a jugar a aquest. Perdona, l'anuncien a la tele. Sí, sí, ara he vist una forta campanya d'aquestes per la tele, cada dos per tres. És la primera vegada que jo veig que hi ha una aplicació, una aplicació de jocs, perquè vaig a l'inline, que també era un sistema de missatgeria, també l'han anunciat per la tele, em sembla, però d'una aplicació de jocs, directament, com és aquest entreteniment de Candy Crush... No havia sortit Angry Birds.
Angry Birds, jo a mi no em sona haver-lo avisat a la tele, però vaja, Pedresquio Saga és el mateix... mira, veus aquesta música? És com... La, la, la, la, la... Pedresquio Saga, en tercera posició, què és el que trobem? El preguntes. És un trivia de joc que pots jugar amb els amics. Et vas fent preguntes entre tu mateix. Ah, no és com la trivia té aquest, no? No, no és com el trivia dos aquell.
Seria una cosa semblant però fent de preguntes tu l'hi fas a l'altre. Tu l'hi fas a l'altre. Clar i es tracta de fer la pregunta més difícil perquè no sàpiga respondre. Sí, hi ha un límit de temps. Val, però et donen opcions per fer les preguntes o has de ser tu mateix? Bueno, li pots decidir si vols donar-li opcions o que s'apanyi. Val. Per cert, no em puc fer que no em demanen eh, però aquesta no és l'aplicació, la tercera més venuda de la Play Store, la de preguntes, en lloc de la de l'IOS que estem repassant ara, Eric. Ostres, sent raó. Ah, amigo. Ah, amigo.
Va, no passa re, no passa re, no passa re. La tercera de l'IOS és Stick Soccer 2. Exacte, perdó eh, se m'ha baixat en això. La música que em dic ara és que veus com relaxa? La gent s'empana, és normal. Stick Soccer 2. A veure, aquesta és una nova aplicació que ens enforça el rànquing de les més descarregades per sistemes operatius d'Apple, com iPhone i iPad. L'IOS de què va Stick Soccer 2?
Doncs és una aplicació de fer penaltis a l'OFIFA. Tu tries l'equip que tu ets i contra l'equip que vols jugar. Però bàsicament és llançar penaltis. És una mica avorrit, no? Doncs sí, per estar a la tercera posició. Doncs jo no sé si és el mateix que vaig jugar jo fa un temps, però em viseu molt.
El meu cosí se'l va descarregar precisament i va estar jugant molt de temps. És el que que jugues online, que només pots jugar contra gent online i no pots practicar, però que la gràcia és jugar contra persones que estan a l'altra banda del mòbil o del dispositiu en un altre lloc del món. És possible que sigui aquesta. No, no és aquesta. L'altra que està en primera posició és el Suzer Moves.
Aquest sí que està, que molt semblen al FIFA, però els glàfics són com els del FIFA del 2005. Bé, en segona posició, Candicrash, no cal comentar-ho. No cal comentar Jordi, hi ha un anunci del Candicrash que va arribar per les xarxes socials i és que ha tingut tant d'èxit que es veu que han fet els Carmells
De debò. En sèrio? Sí, encara no els venen o no se sap on es poden localitzar per comprar-los, però es veu que han fet els karmers. Perdona, això vendrà més que els karmers de Wally Wonka, que també van sortir, com la pel·lícula, tot plegat. Sí, Eric, ja veus que no pots lluitar contra el fenomen que en dicreix. Jo et dic una cosa, si això ho volem saber quan els venen, perquè jo els compraré. N'hi ha quatre tipus diferents, Jordi.
Encara no se sap, però la notícia és que es veu que arribaran els caramels de candy crush, n'hi ha de quatre tipus diferents, un que són unes boletes de xocolata, amb colorins al damunt, així, decoració que porten, uns altres que són les típiques gominoles aquestes que semblen de plàstic, de colorins, amb forma de peixos. Això si arriba abans de Nadal, ho peta aquest Nadal, ja t'ho dic ara. Els caramels de candy crush i la cavalcada de Reis també de Sant Just, eh, tots de caramels de candy crush. Això ja t'ho dic ara que ho petarà.
Segur que sí. N'hi ha moltíssims de diferents Jordi, ja de sucre, de gominoles normals en forma de peixos... És a dir, tot relacionat amb el típic joc. I també peten quan els poses amb els colors en comú, o no? Home, ho dubto una mica, eh, això. Una altra cosa és que, com aquestes gominoles que et petaven a la boca, quan te les menjaves, que alguna d'aquestes porti alguna cosa d'això, no ho sabem encara. I potser es fan dir divine.
Passem ara a l'aplicació més descarregada de l'IOS, que és Soccer Moves. És la que dèiem, però tu l'has pronunciat bé i jo no. És molt semblant al FIFA de fer penaltis. A part de fer penaltis, ara entrem la nova i pots fer partits. És alo FIFA 14.
Ah, però els gràfics són del 2005. I llavors la diferència entre l'un i l'altre quina és? Doncs, com? Quina diferència? Clar, si és molt semblant al FIFA perquè una persona s'hauria de descarregar o es descarreguen més en aquest cas d'aquesta, els software moves, que no pas al FIFA. Aviam, al FIFA els gràfics no tenen res a veure amb això. Parlant d'aquest té millor qualitat, no? En quant als gràfics? No, no, vull dir, al FIFA té millors qualitats.
Què passa, que amb aquesta et pots connectar amb el Facebook i jugar amb els amics al Facebook. Cosa que amb el FIFA no pots fer. Només ho pots fer registrant-te a la seva web i no seguint les històries. Bé, doncs aquesta és l'aplicació més descarregada de Leo Soccer Moose.
I continuem ara repassant les aplicacions més descarregades a la Play Store, dispositius amb Android, la cinquena, cuida tu piedra. Sí, m'ha quedat molt la tensió. Què és això? És igual que el pou, però és que igual amb una pedra. El pou què era, la patata aquella? El pou era la patata del Tamagotchi? La patata aquella, una mica respecte, era un animal, un animal, una cosa que has de cuidar. Sí, però a jo si més no portava ulls, portava boca. La pedra no porta res. No porta res, una pedra... No, no, no.
Si tu li vas donar menjar i es va fer més gran la pedra. Però perdona, a què li dones de menjar? Doncs lo mateix. Minerals o coses així? No, no, no, no, lo mateix, amiguesa, de tot. És com el pou, però amb pedra. No li trobo el sentit, això són derivacions dels... Tamagotchi. Sí, dels tamagotchi, dels dinotaquets que van treure. On anirem a parar? És que no té sentit. Anem amb una pedra, què serà el següent? I la pedra n'hi ha de fer necessitats, n'hi ha de fer tot el... Sí, sí, sí. I l'has d'anar a treure, l'has de posar a dutxa, tot.
Una pedra que fa caca i pica. Home, i la patata qui feia? El Pou, perquè tenia ulls, però com a mínim tenia ulls. Clar, és el que diu ell, però li pots posar ulleres. Aquest també, la pedra la pots tornejar també. Sí. Li pots canviar el color, res més. Quarta posició, ja n'hem parlat. Pedra, esquí i saga. Tercer, ara sí. Preguntes, que heu comentat abans. És un trivial que pots jugar amb els amics, que és com una mena de Triviados, però directament pots participar amb la gent que t'heu hagut.
Però hi ha taulell per jugar i cadascú va avançant les posicions a on s'encerta o...? Clar, tu primer de tot quan crees el joc, diguéssim la partida, poses les preguntes. Les teves preguntes que faràs a una altra partida. Les teves preguntes què vols que surti?
I surten a l'Eart, però a tu no et toques. I en segona posició, el Pou, que ja n'hem parlat, i Candi Graix, que també ha d'anar al dornari, perquè és un clàssic d'aquesta secció. Passem a l'aplicació friqui de la setmana, si et sembla.
De fet, avui ens porten unes quantes, entre elles, ja t'ho dic jo, que és la de la casa de la cuina, el 2013. Amb quina aplicació? Sí, sí. De fet, a través de la penya del morro i el Twitter i el Facebook, ahir vam penjar
En exclusiva? Sí, perquè l'Oriol de les noves tecnologies és qui ha creat en l'aplicació, doncs un tèster. I què vol dir l'aplicació? Doncs portar, és clar que tu hi veuràs, portar, com es diu això, els timings, el nom dels corredors, els dorsals... El permet també seleccionar, per exemple, un cart i ja t'apareixen notificacions de segons els crons que va fent... Informació de la cursa, volen posar un mapa també, molt bé. Estem a dimecres,
Escolta, de moment... És divendres, no la cursa? És dissabte, dissabte. Demà ja és divendres. Hauria d'estar disponible a partir d'endres. Hauria d'estar disponible, perquè clar, ja estem a dimigres, demà és dijous, ja comencen a muntar les bales de palla del circuit, la gent de l'Splice... Sí, ja han posat els cartells. Ja han posat els cartells, ja. Ja han posat els cartells de treure els cotxes d'allà. Bé, doncs això ja, això ja. Avui l'aplicació friqui, però, és la de Runpee.
Exacte, tracta que tu vas al cinema i sempre passa el que has d'anar al lavabo però no saps a quin moment anar-hi perquè sempre dius si em perdo alguna cosa. Doncs no, doncs a aquesta aplicació tu li poses el títol de la pel·li i li dones a començar quan comença la pel·lícula. Llavors, per exemple, jo aquí tinc l'aplicació, a veure, l'aplicació costa 0,89 cèntims. Ara bé, hi ha la versió mòbil que entres per internet que és m.runpi, amb dos E,
Perdona, és una explicació que tu poses el nom de la pel·lícula i et diu quin és el pitjor moment. No, no, el millor moment. El millor moment per a la pel·lícula. El pitjor moment de la pel·lícula, també. Per exemple, jo ara li dic, què vull, la de Thor, aquesta, la nova, i em diu...
Pots anar-hi als 48 minuts de començar la pel·li. Tens 4 minuts per anar-hi i has d'anar-hi quan no sé quin personatge li diu a l'altre I believe you. Llavors et diu i has d'anar-hi i tens 4 minuts. Aquests 4 minuts és el pitjor moment de la pel·lícula que tu pots perdre i no passa res. M'agrada aquesta aplicació. Com es diu?
Ranpi. Ranpi, eh, que vol dir fer pi, pixar de forma ràpida. Moltes gràcies, una setmana més, que vagi bé, ens retrobem dimecres que ve. Bona tarda. Bona tarda, adeu. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sant i Albert Sass. Els agents rurals sospiten que el foc del Baix Empordà podria haver estat intencionat. Els bombers confien a extingir l'incendi abans que repunti la tramuntana. Els Mossos imputats, en el cas del Raval Negan davant la magistrada, haver donat cops al cap a la víctima. El pla de Rodalies inclourà 59 obres per millorar catenàries, supestacions elèctriques i senyalitzacions. De Tenana Figueres, un home que tenia 280 plantes de marihuana a casa seva. Esports, la patinadora de font coberta Isabel Repullo ha debutat al Mundial Absolut de Taipei.
i ha aconseguit la sisena plaça a la prova de disc curt.
Els agents rurals creuen que el foc del Baix Empordà va ser intencionat. Aquesta és la principal hipòtesi amb què treballen els investigadors, que en aquests moments se centren a determinar el punt d'inici de l'incendi. De moment han acotat un àrea d'uns 250 metres quadrats, prop d'una pista forestal. A tocar de la carretera coneix Camallera amb Vilpriu. Precisament en aquest poble, durant els darrers 10 anys, s'hi han declarat 70 incendis forestals, dels quals 66 han estat provocats.
D'altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha donat la raó als alcaldes crítics amb la brutícia acumulada a Rieres i Lleres. Els alcaldes consideren que el mal manteniment a favor de la propagació del foc, Santibila, ha garantit que l'any que ve es destinarà a una partida de 200.000 euros a netejar la vegetació propera a les Rieres.
Crec que els alcaldes tenen raó, quan diuen que al govern de Catalunya hem de ser més proactius encara en relació al manteniment de les lleres dels nostres rius. Els bombers confien en extingir l'incendi abans que demà a la tarda torni a bufar amb força la tramuntana a la zona. Tres dels Mossos imputats en el cas de l'empresari mort al Raval nega davant la jutgessa haver-li donat cops al cap. Els agents agraen més que li van pagar per reduir-lo, sempre ajustant-se però al protocol.
La defensa dels quatre dels imputats, l'advocat José María Fuster-Fabra, ha assegurat que els seus clients van donar cops a les cames i els costats de l'empresari per poder enmanillar-lo. Que el que es fa és quan hi ha un muscle, un muscle que sigui molt fort, que estigui molt fort, llavors es donen uns cops per reduir el muscle i llavors que es pugui fer una sessió d'aquest muscle per poder fer veritablement la reducció.
Un agent dels Mossos ha assegurat que Vinítez va fer ell mateix cops al cap contra el terra abans que el reduïssin. L'ampliació i perllogament de les andanes d'estacions com les de Mollets amb fost o Sant Saloni són les primeres que es faran amb els diners que el Ministeri de Foment s'ha compromès a invertir a rodalies.
La inversió de més de 300 milions d'euros és per als propers dos anys, però es començarà per les obres més urgents i pels projectes redactats. També es faran substitucions de catenàries en 7 punts o l'adequació de l'accés de persones amb mobilitat reduïda a estacions com Granullers, Vilafranca, Alpanarès o Manresa.
Els comerços catalans podran tenir un espai de venda outlet amb productes d'ocasió sempre que no superi el 20% de la superfície de la botiga. Aquesta és la novetat de la nova Llei d'Horaris Comercials que avui ha passat el primer tràmit en comissió parlamentària. La Confederació de Comerç de Catalunya, però, assegura que això no suposa cap novetat ni millora, ho ha dit el seu president, Miquel Àngel Fraile, en declaracions a la xarxa de comunicació local.
És una qüestió, simplement, de més transparència i de millora de la informació de cara al consumidor, però no porten ni millors oportunitats ni pitjors oportunitats, ni pel petit comerç ni per les grans cadenes.
perquè la llei sigui efectiva, però encara haurà de ser aprovada pel ple del Parlament. L'Ajuntament de Tortosa continua treballant per netejar la runa i acaba amb l'anderloc dels tres imobles afectats per l'esfondrament d'aquest dilluns al barri de Santa Clara. L'alcalde Ferran Vela ha explicat que s'està pendent de reparar la màquina malmesa en l'esfondrament, necessària per continuar els treballs perquè d'aquesta manera 14 veïns desallotjats puguin tornar a casa. El que volem és que caigui l'anderloc.
el més ràpid possible, o almenys que es pugui desocupar els carrers colindans, els edificis enderregats que han quedat plens de runa, per a que puguin accedir tranquil·lament.
Han detingut a Figueres un home que tenia 280 plantes de marihuana a casa seva. Les plantes estaven repartides en dues habitacions de la casa. Les estances estaven preparades amb un sistema de ventilació. A més, també es van localitzar testos de plàstic amb restes vegetals i uns 700 euros. El detingut que ha ingressat a la presó va reconèixer quan va ser detingut que cultivava plantes de marihuana per vendre-les. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Aquest vespre alcalde i regidors i regidores del PSC iniciativa de Junts per Sant Just explicaran en un acte obert a la ciutadania a Can Genestà els objectius i riscos del municipi el 2014 i faran balanç també d'aquest 2013, tot plegat en un acte titulat justament Sant Just 2014, Balanç Reptes i Amenaces. Un dels reptes són els topalls per part d'administracions com la Generalitat o el Govern central, ja siguin econòmiques o legals, i que afecten els comptes del consistori. Per exemple, referents a les retallades amb la Lleida de Dependència,
o en les beques menjadors. Són qüestions amb les quals el govern s'enjustec no comptava en l'últim pressupost i que ha hagut d'afrontar per atendre'ls que més ho necessitin. L'acte començarà d'aquí una hora i mig a les 20.15 del vespre a la sala Isidor Cònsol de Gangenestà.
Aquesta tarda el musicòleg Xavier Chamarría acostarà a la música clàssica al Sant Justencs en una xerrada a la Vagoneta. Música per ser feliços és el títol de la conferència que té com a objectiu trencar barreres perquè fa a la música clàssica d'una manera divulgativa i pedagògica. Organitza l'Aula de l'Extensió Universitària de la Gent Grandes Plugues i l'acte comença a aquesta hora a les 6 a la Vagoneta.
i acabem aquest milletí explicant-vos encara un punt més d'agenda per aquesta tarda en què es farà un nou tas de vins al Casal de Joves. El celler de Can Mata prepara per avui una degustació de dos tipus de vins, garnatxa i carinyena. És un tas que costa 8 euros que es farà a les 7 de la tarda a l'equip 9 del Casal de Joves i que forma part dels tallers monogràfics que l'equipament organitza cada trimestre conjuntament amb el celler de Can Mata. Si voleu més informació
Sobre inscripcions, que en principi s'haurien de fer prèviament, us heu de posar en contacte amb el casal de Joves, el telèfon 93-371-0252. I de moment això és tot, més informació a les 7 del Senyors Notícies, edició vespre.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Ácbar de les Aigües on l'aigua viu, on vius l'aigua. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims cinquanta anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins aquí.
Estàs apuntat ja al nou Club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71 Exacte Club Ciutat Diagonal Sóc Agustina Ribas, sóc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Ah!
Sí, sí, 10 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro. Gràcies per escoltar-nos. Repassem el trending tòpic d'aquesta segona hora, el més comandat de Twitter avui. Per cert, d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada, en principi, del Casal de Jove, estic en principi perquè hem trucat i m'acaben de dir, no, és que està en una reunió. Està en una reunió... Bé, ho hi denarem d'aquí una estona. A més a més, també tindrem la Roser Arts, l'Espai d'Educació Canina, com cada setmana, i també connectarem amb l'Albert Cabapé i toca.
I acabarem si tot va bé amb el Sergi Pón des de Nova York amb la seva crònica setmanal d'avui. Cristina, comencem amb el repàs del tema més comentat en aquesta segona hora. Bert, el ministre d'Educació, protesta davant la comissió per les crítiques de la seva gestió d'Arasmus. Per això avui ha sigut Trending Tòpic i el més comentat de Twitter.
Sí, José Ignacio Vera ha trucat a la comissària Andrula Basilú per protestar per les crítiques rebudes per part de la comissió sobre la seva gestió de les beques Erasmus i ha demanat que es disculpin per les declaracions del seu portaveu, Denis Eibot, que recordem que va qualificar de pulqueria el comunicat del Ministeri sobre que a Brussel·les retallaria les beques Erasmus.
Oer va reiterar que les seves paraules van ser mal interpretades i va afegir que quan van ser recollides per la premsa ho van fer de manera incorrecta. Per la seva banda, la comissaria d'Educació ha defensat el portaveu Heigot, que ja hi va precisar en el seu compte de Twitter que el qualificatiu no anava dirigit cap a les revelacions d'Aver.
i cap retenia usar-ho per referir-se al significat de sense sentit i no de porqueria. En aquest cas el que va dir precisament va ser rubbish, que vol dir porqueria o sense sentit. Es podia traduir i va aclarir que en aquest cas volia fer referència a sense sentit i no porqueria, que és el que diu que va traduir la premsa. Un malentès que des de Brussel·les asseguren que es dona per tancat a la Clara que feu per informacions incorrectes que havien de corregir i a la Fagica i Vot va qualificar aquestes informacions com a sense sentit i que alguns mitjans van traduir com a porqueria.
Alguns estudis que han fet aquest tema tenen un tòpic avui. Per exemple, Susana Arros, que diu que els socialistes reclamen una altra vegada la dimissió de Berth després del seu anècim escàndol per mentir. Una altra és l'Antonio, que diu que Maruenda l'únic que defensa la continuïtat del ministrat d'Educació. I Magui Castillo, que diu que Madrid té un greu problema amb la porqueria. Berth segueix sent el Ministeri d'Educació, fent un paral·lelisme amb el que està passant a la capital espanyola i la brutícia que acaba a tots els carrers.
6 i 13 de la tarda, tot seguit diuen que al Casal de Joves el 75A no està disponible, o sigui que passem a l'educació que n'hi ha. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tula número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Goton de Sant Just, per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Doncs efectivament ja tenim l'Albert que va veient el telèfon, el nostre educador que ni particular, Albert, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, molt bé Albert, encantat de saludar-te una setmana més, avui una mica més d'hora, ja ho he explicat, perquè el que era el de Joan el Sergi té una reunió, o sigui que esperarem que l'acabi si de cas, o no, jo què sé. Albert, parlem de gossos, com cada setmana, us recordo que
Si teniu qualsevol consulta sobre el vostre gos perquè últimament ha patit canvis, us heu canviat de pis, per exemple, ens podeu enviar la vostra petició i la vostra consulta al mail de lapenyadalmorro.gmail.com i nosaltres la traslladem als nostres experts canins que són l'Albert i la Roser. Avui Albert, però, vols parlar d'un tema que al dut el podria ser alguna cosa així com em puc refiar del meu gos o de la meva gossa? Li puc tenir confiança?
Per què vols parlar d'aquest tema avui? Vull parlar d'aquest tema perquè és del que s'està fent aquí a Catalunya, ja no em refereixo a nivell local, sinó més a nivell internacional, en educació canina va molt enfocat en aquesta línia. És una línia molt paral·lela a la que estan seguint algunes escoles de pedagogia amb nens i m'agradaria fer alguna pregunta que quedi a l'aire perquè tots els uients i tots els que ens estiguin sentint que tenen gossos
es pensin una miqueta o, com a mínim, reflexionen una miqueta sobre això. Bé, de fet, un gos, a veure, comencem per aquí, té criteri? És a dir, clar, jo em puc follar d'un gos? O sigui, un gos què sap de la vida? Bé, és curiós que moltes vegades ja donem per fet que el nostre gos no té criteri, directament per la manera...
culturalment som així també. Nosaltres també, fins a certa edat, un nen no té criteri propi, pràcticament, per fer res. Clar, perdona, la frase és que aquest cos és tonto, jo he escoltat... Perdona, que sí o no? Sí, sí, sí. I se sent encara de manera... Clar. Però no està molt allunyada de... El que fem les persones, moltes vegades, és simplificar comportaments. Ens fa el cervell també de manera automàtica. Llavors, li posem etiquetes a tots. És més fàcil etiquetar una cosa d'aquesta manera, o és tonto, o és tossut, o és agressiu,
o bé té alguna manca d'algú que d'alguna manera li classifiquem nosaltres, no? Però la meva reflexió va més encaminada una miqueta més enllà. Té capacitat de decisió pròpia un animal, un gos. Ah, bona pregunta, la fas tu i tu tens la resposta. Exacte, sí, jo no, jo no, és que tinc la resposta en veritat per tot el que s'està treballant en aquest camp en els últims anys. Perquè la ciència ha avançat bastant, han donat moltes claus, com per exemple el fet que
el cervell del gos i el de l'humà és molt més similar del que ens havíem pensat fins fa relativament poc, i tenen una capacitat d'empatitzar molt més àmplia també de la que ens pensàvem. En això li donen, igual que les persones, les famoses neurones miralls, i es van posar de moda que Ponset les està portant a totes les televisions. Perdona, les neurones miralls, això què són?
Són com una espècie de neurona, per dir-ho així, una espècie entre cometes, una característica d'aquestes neurones, és que permet empatitzar amb aquell cert que tenim al davant. Nosaltres pensàvem fins fa poc que el ser humà era l'únic que teníem aquesta capacitat, i mirant ja no només en gossos, sinó en serveis d'altres animals, s'ha vist que no és que nosaltres ens assemblem, no, de fet, no és que els animals s'assemblin una miqueta a nosaltres,
és que nosaltres potser encara ens assembleu una miqueta els animals. Per tant, de fet, s'ha sent que els gossos tenen una empatia. Exacte, tenen una empatia fortíssima. De fet, no és molt allunyat que la mateixa persona que t'hagi pogut dir el meu gos és tonto o el meu gos és molt tossut et digui que sí, però el meu gos també sap quan n'estic enfadat o quan n'estic content.
Això, els gossos poden arribar a saber-ho? I tant. Però com ho detecten? Ho detecten a través dels gestos o pel tot de veu? Empatia. D'una manera, podríem dir que ho engloben tot. Ja, el que és la intuïció, que nosaltres també l'haurem sentit a parlar, inclosa la masculina també, no només la femenina. S'està mirant i s'està descobrint, per exemple, que la intuïció és molt més poderosa del que ens pensàvem. No només és una decisió que prenc així a la...
a la torera, per dir-ho ràpid, sinó que és molt mesa, que és tot un conjunt d'experiències que hem anat acumulant durant tota la vida i que se'ns han anat acumulant, per dir d'alguna manera, al calaix desastre del nostre cervell. I que quan se'ns presenta una situació similar o molt pareguda al que nosaltres hem viscut, directament, si no tenim temps de pensar-ho, el nostre cervell pren la iniciativa.
Clar, en aquest cas seria una mica com les persones, no? Que potser quan naixem no tenim un criteri definit, no? Però a mesura que anem vivint i anem tenint experiències i aprenent del nostre similars, doncs podem agafar un criteri. Algo seria més o menys similar, no? En aquest cas? Molt ben explicat. De fet, jo el que anava a dir també era això. Jo comparo moltes vegades el fet de tenir criteri amb tenir experiència. Algú que no ha tingut una experiència prèvia en determinades situacions,
no pot tenir un criteri definit com a mínim. Necessitarà alguna referència a la que agafar-se.
Clar, el problema pot venir quan un gos, per exemple, no pot crear-se aquest criteri perquè fa tot el que li mana l'amo o l'amo el determina una mica, no? Molt bé, això és on volien arribar a parar. Escolta, Cristina, estarà un fàstic. No, és que crec que això passa molt sovint, perquè justament tu quan tens un gos, el portes a passejar o qualsevol cosa, tu el vas indicant per on ha d'anar, què ha de fer, què no ha de fer, i jo crec que aquí pot venir el problema, que el gos no pugui tenir aquest criteri perquè tu el vas indicant.
Jo crec que l'hauríeu de portar a la cartera ja d'educació d'educar els canins. Si alguna vegada tens alguna visita que no puguis anar o el que sigui envia-la a la Cristina. Si porto alguna parca i Sant Jul ja sé el que he de fer.
El meu nobi sí, jo tinc un altre animal de companyia diferent. Un gat? No. Què? Un cavall miniatura, diguem-ne. Ah, sí, un pony, ja vols dir-ho. El pony de la Cristina. Intenta ser un gos, però no arriba. Hi ha gossos que es pensen que són cavalls, també. Sí? Aquests dos gegants estarien allà enaltades.
Els ponis que també empatitzen. I on té el pony, Cristina? On el tens? A casa. Però a casa teva? Sí, no, però tinc un espai adequat perquè pugui estar, té la seva quadra... Ah, perdona! És un carrer que està pujant cap a cap dèlic. Sí. Ah, allà està... No, no, no. Hi ha un altre... No, però això és un cavall gegant que n'hi ha. Sí, o és un cavall. No, no, no. No, el meu és diferent, no, no. És petit. No, no, no té res a veure. Es pot veure des del carrer? I en quant a comportament, perdona, eh? En quant a comportament diries que és molt diferent, Cristina? Un cavall?
No, és bastant semblant l'únic que potser jo sí que li demano algunes coses que li podria demanar un gos i no fa.
És a dir, sí que jo quan surto a passejar, sobretot quan era més petit, sí que suposo que és semblant al gos perquè tenen por, són petits, no coneixen l'entorn i sí que t'acostumen a seguir. Ara que és més gran, ja sí que va més per la seva banda i en quant al comportament a casa no és com un gos que li tires la pilota per darrere, perquè ho he intentat, no? Però sí que algunes vegades, si s'avorreix, doncs l'agafa, l'allença... L'he fet un pal, el pony, a veure si te'l va buscar... Sí, no, no, Jordi, no, no fa, no fa.
Si me'l portes aquí potser sí que farem alguna cosa. D'alguna manera el que volia comentar per això és que segurament el teu pony tingui molt més criteri que molts gossos dels que veiem pel carrer en aquest sentit. Per això moltes vegades ja no només pel fet que no vagi a buscar el pal, simplement perquè nosaltres els humans tolerem molt malament que un animal no ens faci cas.
No va d'acceptar. És allò que si tenim un animal a nosaltres és perquè ens obedeixi, no? I el criteri, com a mínim, quan ens referim als gossos, començar a parlar del criteri propi, i també és començar a parlar de desobediència, per dir-ho d'alguna manera. Desobediència molt entre cometes. És una situació molt típica que nosaltres cridem al nostre gos quan estem a un pipicano, o quan estem a un parc, o a la muntanya, i el nostre gos, com animal que és, i no com un robot, potser no ve a la primera, ni ve a la segona, ni ve molt ràpid com a nosaltres ens agradaria.
I aquí és on comencem o de ben petits o ben arribats a casa on comencem a tractar-li d'importància el seu criteri. Perquè passem per alt situacions que nosaltres no comprenem directament si el nostre gos està jugant amb uns altres gossos o simplement està observant. No cal que estigui interactuant amb altres animals, simplement observant.
Nosaltres podem cridar al nostre gos i el nostre gos no ha venit perquè el seu criteri li diu que té coses millors a fer en aquell moment. A l'hora posen una balança interna, anar cap al propietari i que em lliguin cap a casa o quedar-me i acabar de solucionar el que estic fent. Això és un exemple molt comú i nosaltres, els humans en general,
La tendència és a cridar més i més ràpid i més fort al nostre animal. Clar, però en aquest cas el problema seria més nostre que no pas del gos, no? Perquè el gos està utilitzant el seu criteri que s'ha pogut arribar a crear amb el temps o amb determinades situacions i som una mica nosaltres, no? Els que no entenem potser que el gos estigui utilitzant precisament aquest criteri. Exacte, completament d'acord. I a més,
i ha traspassat a situacions quotidianes com pot ser aquesta de cridar el gos. Per exemple, si nosaltres anem per la carretera o per la vorera amb el nostre gos i de sota ell vol baixar de la vorera perquè vol canviar de banda i nosaltres, com que estem còmodes per la nostra part de la vorera, continuem recte i fem que entengui que no, que hem d'anar per aquí. I pot ser que 4 o 5 metres més endavant hi hagi una reacció amb un altre gos que nosaltres no havíem vist o que havíem vist i no havíem pres la suficient atenció.
Per això moltes vegades hem d'anar una miqueta observant el nostre gos i començant a entendre que ells també tenen capacitat de tradició, i més quan es tracta de coses, per dir-ho així, de gossos, de situacions de gossos. En aquest cas sí que hauríem d'haver fet cas al gos, precisament perquè ell pot preveure una cosa que potser nosaltres ni ens la donem. Però com sabem realment que aquest criteri és encertat?
Jo no sé si el gos des de petita s'ha format un bon criteri o potser per alguna cosa que nosaltres hem fet malament el criteri no és el correcte del tot. Com ben bé ho sabem això?
De fet, el criteri al llarg de la seva vida el pot anar modificant. De fet, el va modificant sense demanar-nos permís. D'alguna manera ho fa per la seva experiència. El que nosaltres sí que fem de manera continuada és censurar o coartar d'alguna manera les seves intencions de fer el que ell cregui convenient. Hi ha moltes vegades que pot ser anecdòtic, perquè que un gos no vingui quan està olorant una cosa i nosaltres estem cridant és una anècdota, pot estar d'aquí.
però de vegades pot anar molt més enllà i un gos que, per exemple, està en una situació tensa, que nosaltres no hem advertit, perquè pot ser que hi hagi dos o tres gosos interactuant una miqueta més d'ull, i el nostre gos ho està mirant. I el simple fet de cridar-lo i que faci que el que giri el cap, en aquell moment el nostre gos pot ser el blanc o pot estar perdent-se molta informació del que estava mirant. Llavors, és una cosa que hem de començar a cedir responsabilitats nosaltres.
En situacions, potser, si tenim un gos adult entremans i tenim un gos que el seu criteri no és gaire de fiar, per exemple, un gos que quan el deixem anar va a buscar altres gosos per burgar o per reaccionar, diguéssim, d'una manera socialment desagradable, potser hem de començar per petites coses. Jo, moltes vegades, el que proposo a molts propietaris que em venen amb la cantinella de que no puc deixar suelt el meu gos perquè se m'escapa, és quan és l'última vegada que l'hem deixat anar.
i l'última vegada que l'hem deixat anar és justament quan es va escapar. Llavors, el que hem de començar a construir des de zero és una petita obra de teatre en la qual li hem de fer entendre que aquell gos ha d'assumir responsabilitats seves. Nosaltres no hem de carregar totes les responsabilitats del gos. El gos té les seves pròpies responsabilitats com a animal, d'interactuar amb persones, d'interactuar amb animals. També, de tota manera, he de dir que jo això ho puc dir molt tranquil·lament des del punt de vista que jo, amb la meva gossa,
sí que amb el temps m'he adonat que vaig molt més tranquil des que li deixo aquesta responsabilitat. Clar, ella no m'ha ficat en cap embolic, no se m'ha barallat mai amb un gos, ni he mossegat a ningú, però de tota manera és una cosa que va lligada. D'entrada, si la gossa té capacitat d'interactuar per si mateixa i d'arribar a les seves pròpies conclusions,
és molt probable que a la llarga acabi desenvolupant un criteri sa o a mínim per ella, és supervivència. La meva bossa no és una bossa que interactui amb tots els animals que vegi ni amb totes les persones que veu, però és una miqueta selectiva en aquest sentit. Jo ja tinc la meva experiència i jo sé que, per exemple, l'última vegada que em va passar amb la meva bossa, amb un senyor corpulent i amb verba,
i la meva gossa no se li volia apropar, no feia res, però quan l'home s'apropava la meva gossa marxava una miqueta. I l'home se la mirava i em va dir, és que no la puc acariciar, no l'hi puc apropar. I com diem, que l'aguantés perquè jo l'aguantés perquè ell pogués acariciar-la. I jo sí que li vaig intentar entendre que no sé si l'ho va aconseguir o no.
era el fet que la meva gossa, per lo que sigui, en la seva experiència, ha acabat d'entendre que una persona corpulenta, ella és una gossa petita. Una persona corpulenta, energètica, és bastant més incòmode per ella. És una carícia bastant més desagradable per ella. Llavors, el que tendeix és, senzillament, a no apropar-se. És com una paloma, com un colom de la Praça de Catalunya. Perquè quan avancem una miqueta, el colom marxa. Amb determinades persones pot ser que facin el mateix el nostre animal.
Clar, i en aquest cas seria negatiu, no?, el fet d'agafar-la i deixar que aquest home corpulent l'acariciés o l'atoqués? Potser no, potser no seria negatiu, no sé per què, però probablement sí, perquè d'entrada hi ha una situació que la meva borsa m'està dient que no li agrada. Llavors, intentar que la persona, en teoria està confiant que soc jo en aquell moment,
t'estiguis com si ara en una situació, per exemple, que a mi em fes por una serp i l'altra persona que estava amb mi em diu no, no, però és que l'has d'anar a veure perquè se't passi la por. És una manera, una teràpia de xoc. Jo amb la persona que confio, el que m'agradaria és que em digués o bé m'emporto la serp i la portem més lluny perquè no et preocupis o bé marxem de la situació. Clar, qüestió de confiança, no? Entre propietari i gos. És que la relació entre propietari i gos s'ha de basar sempre en la confiança i el respecte.
una cosa porta l'altra i és un peix que es mossega la cua. Com més respecte i més confiança tenim amb l'animal, més satisfaccions ens en portem, en el sentit de quan ve, quan el crido bé, però ja no quan el crido amb una paraula determinada.
simplement quan em giro d'una situació que ja començo a caminar cap a casa, el gos ja entén que hem de marxar. Molt bé, doncs Albert, moltíssimes gràcies una setmana més per haver-nos acostat a la realitat del món caní. Jo que ara tinc més clar que... Escolta, és que una mica... Has de tenir un gos, Jordi. No, això no, això no.
Et dic que tinc més clar que també les relacions amb els gossos, després d'escoltar l'Albert la setmana, és una mica que han de ser relacions sanes, i em recorda molt també les relacions que nosaltres mateixos hem de tenir amb la gent del nostre voltant, i els gossos evidentment com un subjecte més amb la gent amb què ens comuniquem, respecte que sigui una relació sana, aquesta confiança que dius tu.
Jo sempre dic que el tema de posar-me amb els animals intentant aprendre alguna cosa d'ells...
el que sí que m'ha fet, avui per a vosaltres no sé quina aprenentatge tinc de cara als animals, però sí que m'ha fet molt millor persona. De fet, mira, tot això ja estem entrant en un espai de psicologia emocional, però segur que té molt a veure amb l'autostima, també, que tots puguem tenir. Jo et llenço aquí sobre la taula si algun dia vols parlar, sí, de la nostra autostima i de l'autostima als gossos, que no sé si això hi estudis o no, o existeix o es pot parlar.
Però clar, també la nostra autostima segur que afecta, si el tenim baixa o més alta, el comportament i la relació que puguem tenir amb el gos, i també el que esperem del gos, no? Hi ha una frase que ja, i amb això una miqueta lapidària, però amb això convido també la reflexió una mica, és que diu algo així com que...
Tant de bo fos la meitat de persona que la meva gossa es pensa que soc. De bona persona. I al revés, que no és una frase lapidària, de fet no és que frase, però és una reflexió de la responsabilitat que moltes vegades li donem al gos, pobra, que no té cap mena de culpa de les coses que ens passen a nosaltres a la vida i que no sabem pel que sigui portant aquells moments.
En fi, molt interessant tot plegat, ja en parlarem. Psicologia emocional amb els gossos, amb l'Albert Capapell. Sí, d'aquí uns dies el programa. Albert, moltes gràcies, bona tarda. A vosaltres, com sempre. Que vagi bé.
6 i 30 de la tarda, hauríem de trucar al Casal de Joves, no, Cristina? Ho dic perquè hem trucat abans, no... Bé, sí que han contestat, però el Sergi ens han dit que tenia una reunió i que, per tant, no podia atendre la penya del morro. Home, però altres vegades el Sergi no ha estat al Casal o no ens ha pogut atendre i... Sí, ens ha atrevit la Montse per aquesta lectura, però... Sí, directora. Diu que avui, com que hi havia el TAS de vins al cellar de Can Mata, teníem molta cosa.
Anem a trucar. Estem trucant ara mateix en directe al canal de Joves, que si algú vol trucar és el 310252. No veis, és un telèfon que és públic. Sí, no es pot trobar a la pàgina de l'Ajuntament tranquil·lament sense aquest tipus de problemes, ja està publicat. No estem dient cap telèfon privat i res. Ara, el Sergi Rada està allà. Si voleu parlar amb un famós,
Truqueu i parleu amb nosaltres. Ara quan passi la trucada la passarem directament perquè veieu quin és el procés que fem cada vegada que truquem al... Això és ràdio en directe, eh? Totalment. Home, evidentment. Hola, bona tarda. Hola. Que és el Sergi, sisplau? Sí, un moment. Què tal, Esteban? Sí. Esteban, què tal? Com va? Sóc el Jordi de la ràdio. Molt bé. Va, Esteban directe al programa. Com va tot, Esteban?
Vinga, no li agrada la ràdio. Passa-me'l. És que l'Esteban és molt timid i no li agrada parlar per la ràdio. Hola, Sergi, què tal? Bona tarda. El hombre ocupado. Sergi Arrada Ruiz, un home ocupat.
Ara mateix. Ja m'ho acaben de dir. Diuen que el Sergi està en una reunió en esta. Dic home, però si, havíem de trucar-lo com que a dimecres, però no passa re, hem avançat a la secció d'educació canina. Et sembla bé? Total, quan toca m'interrompen sempre... No, ara no. Que fas la pena ara? No. No facis pena, perquè aquí no ens fas pena. Tens temps ara per fer l'espai o ja et truquem un altre dia? No, no, el fem, el fem. Que estàs angustipat? No. Ah, que hem de trucar amb la veu agafada.
Que has anat a fer el tast de vins del senyor de Camatà? Que vins d'allà? Ties! Bueno, sí, no, no, passa de mi. Va, posa la careta i fem la secció. Un home!
Unes idees, una veu rogallosa, un color al blau, unes esclapes a la barba. Sergi Arrada, ruït! Bona tarda! Bona tarda, Sergi! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda!
Ah, perdó, ui, ja l'he cagat. Pensava que començava ara a dos quarts. No, no, no, a les set, a les set. A les set, eh. Hi ha gent apuntada, em sembla que valia vuit euros, no? Aquest tas de vins, com sempre, a tope, no? A tope, a tope. Vale. Alguna cosa així a comentar del casal que vulgui fer? De què era la xerrada que teníeu ara? No, no era aquí, eh. He anat jo al centre de les escoles.
Ah, una xerrada per fer formació professional dual a Alemanya. Ah, molt bé, molt bé. T'ha agradat? Perdona, ara pregunto sobre el contingut. De fet, segurament la farem al casal d'aquí a dues setmanes. Ah, sí? És que jo et volia preguntar si t'ha agradat l'equipament de les escoles. Ah, sí, sí, em flipa molt, és superxulo. El van inaugurar l'abril, vull dir que és recent, recent, i mira, jo he de confessar una cosa. No has anat mai. Encara no he anat.
Doncs és super maco eh. Ja. Si, bueno, en un moment no, no cal que ens posem així de dramàtics, no he anat, ho tinc pendent, però tot el temps que ha anat m'ha dit que és molt xulo i que és molt guapo, ja, ja. Sí, sí, sí. Ja trigo, ja trigo a anar-hi. Eeeeh, i modern i tal, no? Eeeeh, sí, clar, és que, tota la sala s'ho dona amb unes cristaleres i tal, i dona molta llum. Que xulo.
amb els arcs, el pati allà de l'escola Montserrat i tal, és molt maco. De fet, em sembla que estan instal·lats els tallers de música de Sant Just. Són els tallers de música, estan a Sant Just Solidari, està l'escola d'adults,
i no sé si hi ha algú més. I ràdio d'Esbern podríem anar cap allà també, no? Ja que hi som. No, tipa, que si està enxoló... Però sí, doncs els esteu allà també superbé, eh? Sí, sí... Calli a sobre... Sí, està bé. La policia al costat... Sí, això és el... Bueno, això... I per a la parca és més fàcil, eh? Això sí, això sí, bé, tenim el... Sí, tenim el perint de cangis... No ens podem queixar, aquí, la ràdio, eh? Les coses com són, no ens podem queixar. En fi, Sergi, va, parlem de coses que hi haurà al Casal de Joves durant els propers dies, com per exemple...
Com, per exemple, no tenen res aquest cap de setmana. Què? No, que no tenen cap activitat així extraordinària aquest cap de setmana. A veure, home... Com és normal, Jordi? Però perquè hi ha la cursa... És la cursa... Hi ha la cursa Cards de Cuginets? Clar. Per això no feu cap activitat? No, perquè entre els cronos, no sé què, sembla dormir d'hora i tal... Escolta, tu alguna vegada has anat a veure els Cards de Cuginets? No. O sigui...
No, perdona, jo com a mínim alguna vegada he anat al Cinecocotupi, eh? Clar, clar, però nosaltres ho fem... Perdona, i tu et consideres membre del casal de joves responsable de Sant Just? Bueno, jo no soc el responsable del casal, eh? Bueno, veig un dels que ja corta-se el bacalau, xaval. Ja, et diré més, cap persona dels que treballem al casal ha anat mai. Oh!
Doncs escolta, què tal si feu un pensament? I si aneu, per exemple, aquest diumenge a l'aigua del migdia, que hi ha les finals... La Montse em va comentar que millor aquest any venia. Home, clar, que vingui, que vagi. Tu per què no? Escolta, et diré una cosa a favor, que jo crec que això serà definitiu perquè vagi. Jo estic despicat.
Que et paguen? Sí que em paguen, sí. I què dic? Ui, no, simbòlic, simbòlic, perquè si haguessin de pagar el que realment val fer, no podrien, no podrien, però és una cosa simbòlica. Clar, preu d'amic, no? Preu d'amic d'entitat de Sant Just. Escolta, doncs quina pena i quina llàstima que no hagis anat mai, perquè a tu t'agradaria grec, Sergi.
Sí, disfrutaria molt. Perquè coneixes molta gent de Sant Just, que es tira... Sí, però jo també puc anar una tarda a Can G i també disfruto molt. Ja, però és diferent perquè es tira des de dalt de tot i és espectacular, hi ha molt ambient de poble i tu, Sergi, és un Sant Just any més? Què? Vindràs? No vindrà. No vindrà. Bueno, en fi, jo ho he intentat. El proper. El proper, el proper.
Escolta, Sergi, re, ho deixem-ho aquí, perquè veig que no hi ha... O sigui, a veure, tu ets la Remmonda, perquè... Treu un moment la música... Però home, tallés alguna cosa? No, perdona un moment, perdona un moment. O sigui, el Sergi és la Remmonda. O sigui, quan no té... Quan nosaltres tenim temps... Sí? Ell no té res a dir. I quan tu tens cosa a dir, pel que sigui, doncs aquell dia, doncs mira, trucaixen al programa, les accions més curtes...
Sí, Sergi, jo no sé què està passant. Aquestes són coses del directe. Jo no sé què està passant, però aquesta relació... Està passant per un moment, la teva col·laboració... Si m'alliberes, jo ja et dic que hi ha d'altres programes que em volen, que em volen, eh. Perdona. Jo tinc un pacte verbal amb vosaltres, eh, i jo penya del morro forever. Però com que em deixis allà suelto,
Jo ja t'aviso, eh, que em volen, em volen. Et dic una cosa, jo ja sé que ens fas el salt sovint.
Amb un altre programa. Però hi ha un programa que em truca com un cop a l'any. Bueno, és el programa del cinema Sense Condicions, que quan vas a Sitges s'aprofiten, cosa que està bé, perquè portes la gradència de la ràdio, però et truquen al programa. I et truquen a tu, vull dir. Sí, sí, sí. Llavors la meva pregunta és... Però la solució és vostra. Ja. Això és quan ja s'ha acabat, un ressurt... La ressaca, no? Escolta, tinc que agafar imatges dels altres canals per explicar les seves coses. És veritat, és veritat. Igual.
I quin és el programa que va darrere i que vol que li facis una secció aquí a la ràdio? Un programa que són els dijous a la tarda. Dijous a la tarda? Si som nosaltres, és dijous a la tarda només. Més tard. Més tard. Comença per EFA, el nom?
No sé. No, doncs ara, ara, ara ens has tocat la fibra. No, doncs vés. Vés amb els del Fluzo. Vés. A veure si et tracten tan bé com nosaltres. Vés. Vaig. Sabeu que la reacció de aquelles de... sobretot de les dones, eh? Ofeses i orgulloses. No, doncs vés. Vés-te'n. A veure si allà trobes el que tu... Jo no vull marxar, t'estic dient. I llavors, per què parlem d'això? No, perquè tu dius que tenim un problema a la nostra relació.
Comença així i després dius no és per tu i és per mi. No ens entenem, Sergi. És que no ets tu, som nosaltres. Ja et dic, truquem, contestes, tal... Però quan ens posem neodramàtics no ens hem de rompre ningú. No, ja ho veig. És més, puja a l'Audiència de la webcam.
I no és broma, perquè la gent... La gent està plorant o algo? Sí... Qui escolta aquí a fons? Segur també plora el casal, eh? La gent el que vol això és marro, és veure com el Sergi es porta malament amb nosaltres, nosaltres amb ell... Jo mai. Però els que dic una cosa, les coses més boniques de quan hi ha Riff i Raffer, amb les parelles també, tot plegat, perquè ara...
És clar, és reconciliar-se, que és tornar després... Mira, com que aquestes setmanes et pagaran, anirem a sopar i ho parlem. Ah, d'acord, doncs això. El que vols anar, al restaurant del Miradó, no, Lladre? A fer el banyol. Un Patbancompany ja em serveix. Ah, d'acord, perfecte, ho dic perquè és clar...
Sí, el rastreig d'aquell que caduca avui, eh, que això passa molt. Va, anem que caduca avui, al fresco, anem que caduca. Vinga, al fresco, que vagi bé. Adéu, Sergi. Adéu, adéu. Gràcies.
En fi, 6 i 40 de la tarda. Tenim pendent el Sergi Pons, que des de Nova York cada setmana ens envia la seva crònica per saber com està la seva situació i la seva vida. Avui l'anem una mica menys, però vaja, l'escoltarem després de la publicitat d'aquí uns moments a la Penya del Morro. Fins ara mateix.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus? Som originals de mena. Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club. I esperem. Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans.
Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell B. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vas llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Desen nobles, per la Penya del Morro o del Morro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
3 quarts de 7 de la tarda continuem en directe a la penya del morro de Ràdio Desvern al 98.1 FM amb el clàssic Joan Navadí, que malament estic, Joan Sinatra Navadí, no, Frank Sinatra. Sí, per parlar de Nova York ja sabeu que el Sergi Pons ens ha abandonat després de mesos i mesos i de temporades i temporades amb nosaltres al programa a viure a la ciutat dels Gratacells.
I cada setmana connectem amb ell perquè ens expliqui com li va una mica tot plegat. No sé si avui podrem fer-ho o no. Sergi Pons, bona tarda. Hola Jordi, bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé. Tot bé? Sí, aquí. Doncs mira, et saludes de Nova York, on avui et parlaré del Veterans Day, que va ser ahir, i anirem a una desfilada a veure què fan els americans per commemorar aquest dia, però abans...
Una cosa, agafa aquests nens que tens perquè la ràdio no s'ha fet re i demana'ls que cantin alguna cançó de Nadal, va. Que cantin una cançó de Nadal? Doncs canteu una cançó de Nadal, va, nens que esteu a la ràdio i no s'ha fet re. I per què aquesta música, per què te la demano? Doncs perquè avui, senyores i senyors, a l'altra banda de l'Atlàntica, Nova York, ha començat a nevar. Que dius! No sé si Santa Claus està venint ja, esperem que triga uns dies, però la qüestió és que 12 de novembre, 5-6 hores de
i el temps ha dit que prou, que s'acaba la tardor, que aquí ha durat ben poc, i entrem pràcticament a l'hivern. Comencen els primers flocs de neu. Senyors, m'imagino que encara anireu amb vermudes, amb xancletes... Quasi bé, eh? Disfruteu d'això, perquè aquí ja comencem a patir les conseqüències del Nadal més cru. Senyors i senyors...
Si voleu neu, ja sabeu on heu de venir. A Nova York, clar, on hem d'anar, si no, no? Què dius? Que ara que nevi seguirem fent vida normal perquè no queda un altre i anirem a aquesta desfilada que et deia del Veterans Day, que és un dia festiu per molts americans i que serveix per honorar la glòria dels soldats que han servit a la Patria en el front de guerra. Sobretot és una festivitat que
honor a aquells soldats que van servir durant la Primera Guerra Mundial per als Estats Units i els americans ens estan molt orgullosos d'aquestes forces armades i això es plasma en aquesta desfilada que anirem ara. Ara mateix estic anant cap allà, estic ara mateix a la sisena avinguda i la desfilada és a la cinquena avinguda. Així que aprofito per explicar-te algunes de les coses que es poden veure
a Nova York en un dia qualsevol pel carrer. Mira, en primer lloc, des del primer moment que vaig de terra a Manhattan em va sobtar l'habilitat que tenen els americans per menjar en qualsevol situació i en qualsevol hora. Això és increïble. A les cantonades i prop dels Pasos de Zebra hi ha diversos carrets que venen aquest menjar de qualsevol mena, des dels classes hot dogs, plats combinats per emportar, fruits secs, hamburgueses, pastes, begudes... Vaja, qualsevol cosa que et puguis imaginar,
ho venen en una mena de carrets que estan pel carrer i la gent doncs lògicament ho compra i s'ho menja on sigui. Caminant, al carrer, al tren, a la feina o a la tassa del vàter, és igual, és igual, s'ho mengen a on sigui. L'estampa de gent caminant menjan-se un plat de fideus és d'allò més comú. I no tenen temps. I si no estan menjant res, tranquil, que les mans buides tampoc les tenen, perquè un clàssic dels matins
És el cafè per emportar. Sembla que molts els facin nosa pràcticament tenir les mans buides. Si no aguanten un cafè o alguna cosa, no acaben d'estar contents. I amb la mà que s'obre, què poden fer? Parlar pel mòbil, per exemple. Sembla que amb això ja n'haurien de tenir prou, però no.
Tenen l'habilitat extra de poder passejar un gos mentre prenen un cafè i parlen pel mòbil. I a més a més, inclús alguns ho fan amb patins. Vaja, una bogeria. S'arriben a veure coses increïbles aquí a Nova York de gent a puti tasca, fent 55 coses a la vegada, que més aviat sembla que siguin...
equilibristes d'un circ que... Perdona, així acabaràs tu, eh? Que persones que miren pel carrer, la veritat. Sí, sí, sí. I el que comentava del Veterans Day. Estem arribant ja a aquesta desfilada. Ah, vale. A veure com serà. No sé. A mi m'han dit que és bastant espectacular, però ja ho veurem. De moment no escolto gaire... No hi he estat mai i és una mica incògnita per mi. Mira, si et sembla, Jordi, escoltem-hi la música que es comença a sentir des d'aquí. A veure. Home...
Doncs ja ho veu Jordi, ja ha arribat aquí a l'esfilada del Gran Veterans Day, on la gent conmemora, o més ben dit, onora.
aquests soldats que lluiten en el front dels Estats Units, servint amb orgull a la pàtria nord-americana. Molt bé, Sergi, t'ho passes bé aquí, eh, a Nova York? I la veritat, sento decebre't una mica, però això, més que una desfilada, a mi em sembla un grup de iaios, vestits amb el seu disfres de militars de quan eren joves, amb unes quantes xapes penjades, per això, que porten més que coneguracions semblant
4 xapes que hem recollit, i passejam per aquí per la cinquena vinguda, mentre uns quants, no airs, el públic és bastant escas, els hi diuen thank you, thank you, saludant amb la mà, donant les gràcies, això sí, els americans sempre estan molt, molt, molt orgullosos... Són herois de guerra. ...del seu exèrcit. No sé si això es podria fer a Barcelona, una desfilada d'aquest tipus, molt menys de Sant Just encara, perquè són molt rebels. El dia d'Espanyol, fa dos anys, ho fem. Amb l'exèrcit, però, vaja, aquí Estats Units,
Ja veus que això els agrada molt. Així que Jordi, si vols complir el teu somni d'infància, i ser soldat i honorat per un dia per tota la teva gent, ja saps on has de venir. A Nova York! Doncs Jordi, et deixo, eh? Me'n vaig a seguir gaudint entre cometes d'aquesta gran desfilada de la cinquena vinguda. I una salutació a tots s'han just. Va haver una abraçada. Per cert, i abans de marxar, si li pots
Ah, d'acord. Aquest cafè ha tan bona olor, jo no el trobo aquí, d'acord? D'acord, jo l'hi preguntarem. Sergi, que gràcies. Molt bé, gràcies. A tu, que vagi bé. Adeu, bona tarda. Adeu, adeu, adeu, adeu, adeu, adeu. Adéu, Sergi, que vagi bé.
El Sergi sempre acaba la crònica. A més, preguntant-li una cosa a la setmana passada, recordem que preguntava quina talla de calçotets utilitzava per poder comprar i avui pregunta quin detergent utilitzava per poder rentar els calçotets. Home, és el que passa, Jordi. Quan vius amb els pares i te'n vas fora, has de començar a fer tu el que feia la mare. Sí senyora, sí senyora. I posar la rentadora i fer coses d'aquest estil.
En fi, anem acabant ja el programa. Cristina, si la Penya del Morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria, Trending Tòpic? Doncs mira, avui no sé si demanar-te una mica més de temps. Ah, per què? O dir-te que m'ha passat una cosa que fins ara no m'havia succeït. Oh, que és que no ho t'has preparat.
No, és que no ho sé Jordi, és que sí que m'ho estava preparant, estava pensant, mira, hem tingut l'Albert que està molt bé, la no secció del Sergi Arrada que també ha estat divertit, el Sergi Pong, el detergent, hi ha moltes coses i realment és que no sé quina escollir.
Jo aniria més per... Puc votar jo avui o no? Sí, sí, digues, digues. Mira, jo vull votar l'aplicació xorra d'Erik Pomar, que m'ha agradat molt, que és la d'aquesta movie P, que és per anar al cinema, per saber quin és el millor moment de la pel·lícula, per anar al cinema... Blampi es deia o com es deia? Sí, per anar a pixar, el pitjor moment de la pel·lícula.
Però no és real, eh, aquesta aplicació. És a dir, sí que és real l'aplicació, però em refereixo que... A veure, tu quan vas al cinema intentes anar al lavabo o abans o al sortint, no? Al mig de la pel·lícula. Si passa això, si passa això, quan vinc d'aquesta aplicació, que et diu, vés ara, que és un desastre. I que encendràs el mòbil al mig del cinema? Per veure el moment en què pots anar. Perdona, perdona, tu no has anat últimament al cinema? Sí, sí que la gent està amb el mòbil, però bueno, tampoc és qüestió de posar-se. Vaig anar jo l'altre dia al cinema, amb això del que vam fer el dia de la festadelcinema.com, acabaria 3 euros l'entrada, i hi havia...
Hi havia un tio, perdó, un noi que va agafar el telèfon, li va sonar el telèfon i va agafar i diu, si mamà no puedo atenderte, mamá estoy en el cine. Ja ho sabem, no hace falta que lo vayas diciendo. Clar, però la mare no. No serà l'únic que l'agafi, ja t'ho dic. Acabem el programa. Agradeix-te a la gent que ha fet possible la penya del món romà.
Avui, la Carme Verde i la qualitat d'en Justenca, l'Anna Rubirà a l'espai de la carretera reial, que hem entrevistat l'Oriol Serna, veu i guitarra del grup dels navegants, que demà estaran a les 9 els pagesos al bar musical de Sant Feliu de Llobregat, i també l'Èric Pomara, la primera hora que hem explicat aquestes qüestions sobre l'aplicacions mòbils, les més descarregades. El Sergi Arrada, l'Albert Catapell i ara el Sergi Pom des de Nova York. Gràcies a tothom.
Per fer possible la Penya del Morro un dia més. Cristina, ens retrobem demà. Fins demà. Gràcies a tu també per portar el Facebook i el Twitter del programa. I nosaltres, que ho deixem ara amb l'informatiu Vesta i la Carme Verde i el Capdavant, un programa que, per cert, jo no em perduré mai. Que vagi bé. Adéu-siau. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2B.
Quan sento que tot s'ha acabat, que no s'aixeca el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant. Quan sento que m'he fet patir, que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi.
i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, aixequa't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixequa't sense pressa. Inspira, refesta,
la vida al quant t'espera. Quan sento que res té sentit, com un estat girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomançar quan sento que no queda res pel que sempre he lluitat i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí
Només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, aixeca'm sense pressa. Respira, refesta la vida al món. T'espera. Respira, espera,
Aixeca't sense pressa, inspira. Refesta la vida al món d'espera. Respira, espera. Aixeca't sense pressa, inspira.
Refesta, la vida al món t'espera. Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
Bona tarda, som la 7 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El síndic de greu ja es retendrà demà al Sant Justencs al mil·lenal i tres cops per setmana l'equip del síndic es desplaça a diferents poblacions catalanes per atendre de primera mà a tots els ciutadans que ho necessitin.